Montserrat Bertran

QUATRE POEMES AMB RITME!

Llegeix en veu alta i recita aquest dos poemes:

- Quina diferència perceps en el moment de recitar?
- Escolta la teva respiració. Què passa?
- Diries que el ritme d’un i altre poema és diferent? Què
t’ho fa pensar?

La bombolla Cançó de pluja

(Lola Casas) (Josep Maria de Sagarra)

Transparent,
puja al punt. No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Ara mires Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
cel amunt. Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
Cos de vidre, No sents, cor meu, quina pluja més fina?
busca el sol.
ara t´alces No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
pren el vol! Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Anoto les meves reflexions:
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Montserrat Bertran

Aquí tens dos poemes més. Ara prova de llegir-los en veu alta i
recitar-los:
- Què veus a cop d’ull? Fixa’t en la forma.
- Com has recitat el poema de La pluja de Carles Cano? I el
Per vosaltres de M.José Orobitg?
- Què creus que és el que t’ha marcat el ritme?

Per a vosaltres
(Maria José Orobitg)
La pluja cau

(Carles Cano)
Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré, un a un, els meus afectes.
La pluja cau. El dels pares, amics, germans,
amors.
c El de foques, gats, mussols...
Tot el que es mou.
a
La música
t de lletres i paraules.
De cançons.
a D’imatges.
Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu...
p
La Natura sencera.
l L’Univers.
La Vida.
a I quan em senti sola,
els obriré.
u Molt a poc a poc
! tancant els ulls
tot olorant-los.
Quan ix el sol, Escoltant el món.
Escoltant el silenci.
S’asseca el món

Anoto les meves reflexions: