Está en la página 1de 8

E N T R E V I S TA

Ramon Viladomat

Jordi Canal
Lector, estudiós i difusor de la novel·la negra,
comissari de l’exposició «Quan el groc era negre»
sobre la col·lecció La Cua de Palla d’Edicions 62

Llegir, estudiar i també difondre un gènere literari Aquest va ser un projecte editorial que, al llarg de tres
com és de la novel·la negra, ha estat i segueix sent èpoques –1963-1970, 1991-1985 i 1985-1996– sepa-
la principal activitat de Jordi Canal, des que, de ben rades per uns anys sense novetats, va arribar a treure al
jove, va descobrir un llibre en un aparador de can Sala, mercat més de 200 títols, sota un disseny innovador ba-
al carrer Major de Berga, atret per la singularitat del sat en els colors groc i negre.
disseny de la seva coberta. Era un llibre de La Cua de Una col·lecció de llibres singular, pensada per arribar
Palla, la col·lecció de novel·la negra en català aparegu- a un gran públic i en català amb tiratges de fins a 3.000
da l’any 1963, en ple franquisme, i que va introduir un exemplars. Un fet molt innovador per l’època en la que
gènere literari que ha marcat i apassionat vàries gene- estem parlant, principis dels anys 60 en plena dictadura
racions de lectors. franquista, amb un públic poc avesat a llegir en català.
Els darrers 20 anys, des de 1999 fins al 2019, en Seguint el fil de la trajectòria de La Cua de Palla,
que es jubilà, Jordi Canal ha estat el director de la l’any 2019 els mateixos autors treuen un segon llibre, no
biblioteca la Bòbila situada al barri de Pubilla Ca- menys important, que porta per títol Trets per totes ban-
sas de l’Hospitalet de Llobregat. Sens dubte, aquests des. L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca. Aquest
han estat uns anys rellevants en la seva vida, ja que és el primer volum sobre la història d’aquesta literatura
des d’aquest centre de lectura de la perifèria metro- centrada en la seva època clàssica que va des dels seus
politana ha pogut projectar i difondre aquest gènere orígens, que segons s’explica en el llibre el text funda-
literari conegut com a negre i criminal, que ens parla cional l’inauguraria el relat policíac «The Murders in
d’històries de lladres i serenos o de sang i fetge, com the Rue Morgue», d’Edgar Allan Poe, publicat el 1841
deien abans, en les quals els protagonistes son gàng- al Graham’s Magazine de Filadèlfia, fins a la dècada dels
sters, detectius, espies, assassins o personatges margi- anys setanta del segle passat.
nals, per convertint-lo en un centre especialitzat i de Coincidint amb l’edició d’aquestes publicacions, Jordi
referència a Catalunya. Canal ha estat el comissari, juntament amb el periodista
Però, més enllà de gestionar i dirigir durant anys la bi- manresà Joaquim Noguero, d’una exposició sobre la col·
blioteca més criminal de Catalunya, Jordi Plana és co- lecció de La Cua de Palla dins el festival BCNegra , i que
autor, amb Àlex Martín, un altre apassionat i estudiós s’ha pogut veure aquest any 2020 a la Biblioteca Joan
del gènere negre, de dos llibres importants per conèixer i Fuster de Barcelona.
entrar de ple en aquest món d’espies i detectius, de crims Amb tots aquests elements vinculats a la literatura de
i assassinats, de personatges marginals i dels baixos fons, gènere negre, ens trobem amb en Jordi Canal a la ma-
de lladres de guants blancs i policies. teixa exposició instal·lada en una de les biblioteques
D’aquest món literari surt, l’any 2011, el llibre públiques més grans i emblemàtiques de la ciutat de
La Cua de Palla: retrat en groc i negre, centrat en la histò- Barcelona, i que porta el nom d’un autor de nombroses
ria de la primera gran col·lecció, i pràcticament única, obres policíaques i negres, considerat com a pont entre
sobre aquest gènere criminal en llengua catalana. Una la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les genera-
col·lecció nascuda l’any 1963 de la mà d’Edicions 62 i cions més joves. La biblioteca és també un edifici sin-
dirigida per Manuel de Pedrolo, als inicis de l’editorial, gular en si mateix, obra de l’arquitecte Josep Llinàs per
com un primer intent normalitzador en català de l’obra la qual va guanyar un premi FAD de disseny el 2006, i
de grans autors del gènere negre, principalment nord- construïda en els terrenys que ocupaven els tallers de la
americans però també europeus. línia 3 del Metro a la plaça Lesseps.

56 L’ E R OL
Comencem parlant doncs de l’exposició. ¿Per què a La Cua de Palla . La col·lecció surt en un moment en
precisament ara es fa una mostra sobre la col·lecció què la censura es dilueix una mica amb la llei Fraga i es
de La Cua de Palla, després d’anys d’haver-se deixat comença a poder traduir al català.
de publicar els darrers títols? Realment aquesta col·
lecció va ser un referent important en la seva època Quan apareix La Cua de Palla, podem dir que no hi
que ha deixat petjada fins als nostres dies? ha cap col·lecció equivalent en castellà sobre aquest
Aquesta exposició la va proposar en Quim Noguero, gènere negre
que es un periodista cultural que els últims anys ha Com a col·leccions de butxaca, hi ha havia títols publi-
dissenyat les exposicions de BCNegra. El vaig conèixer cats d’autors com Hammett, però en general hi havia
fa uns cinc o sis anys a la biblioteca la Bòbila, on jo tre- coses molt dolentes. Per això podem dir que La Cua de
ballava, quan hi venia a buscar material sobre les expo- Palla va ser la primera col·lecció a l’estat espanyol plan-
sicions que preparava. Sabia que si volia documentació tejada com una col·lecció moderna, tot allò altra eren
sobre Simenon, aquí la trobava, sobre la revista policíaca col·leccions de butxaca barates de contingut i continent.
i de misteri Gimlet, aquí teníem la col·lecció sencera, per Per aquesta col·lecció es busca un bon dissenyador com
l’exposició sobre Camilleri o alguna altra sobre novel·la el Jordi Fornas, que dissenyava les cobertes d’Edigsa,
popular, ho trobaria a la Bòbila. Per això un dia va venir Enciclopèdia Catalana o revistes com Serra d’Or, d’una
i em va dir que es podria fer una exposició sobre La cua modernitat increïble. Feia servir el Letra7 que havia
de palla i que la podríem fer plegats. sorgit feia pocs anys i hi introdueix elements com el
mateix símbol de la pau que havia sorgit també feia poc.
Quin sentit té fer ara aquesta exposició? És per re-
cordar una època que va marcar molts lectors de «M’enrecordo que el primer llibre
novel·la negra, com ara tú mateix?
Bàsicament per allò que solem dir que és de ben nascut que em vaig comprar de La Cua
donar les gràcies a qui t’ha fet disfrutar. Pensàvem que
un festival de novel·la negra a Barcelona que en algun
de Palla, el vaig veure a l’aparador
moment no fes una exposició sobre aquesta gran col· de can Sala i em va flipar»
lecció que va ser La Cua de Palla, era com increïble.
Tot plegat d’una rabiosa modernitat en uns moments
Per a la gent, especialment la més jove, que no sàpiga de plena dictadura franquista i que com a país estàvem
que és La Cua de Palla, què li podem dir que va ser? tancats cap endins.
Doncs que va ser un projecte cultural molt ambiciós. La
Cua de Palla va ser la primera col·lecció literària que va Estem parlant d’una època, els anys 60, en la qual
treure Edicions 62, amb l’ambició de donar a conèixer van sorgir també aquí altres iniciatives d’aquesta
tant els clàssics de la novel·la negra nord-americana, modernitat que dius i que contrastaven amb el mo-
com Hammett o Chandler, com també autors europeus ment en què el país via, sota una dictadura que es
terriblement contemporanis. El primer llibre de la col· ficava i ho controlava tot
lecció, “Parany per a una noia” de Sébastien Japrisot, Es un moment que comencen a sortir projectes com Tele
surt l’any 1963, i el 1961 havia guanyat el gran premi Estel o Oriflama... Segurament el que va passar és que
de novel·la policíaca a França. Les primeres novel·les va sorgir una generació de gent jove que no havia viscut
de John Le Carré d’espionatge o la primera novel·la de l’època republicana i que comença a viatjar i veu que a
Patricia Highsmith que es publiquen a Espanya, ho fan fora passen coses i porten una mica d’aire frec.

L’EROL 57
Projectes que es fan en català, com la mateixa col· una col·lecció atractiva i interessant per un públic ampli.
lecció de La Cua de Palla Això és importantíssim!
Es fan en català i es troben amb un gran problema:
no hi ha una llengua per poder traduir aquests llibres. Aquesta primera època de La Cua de Palla dura des
Hem de pensar que aquells anys, del 39 fins al 60, del 1963 fins al 1970 i aquí s’acaba.
hi ha molt poca producció en català. D’altra banda, S’acaba perquè el gran problema del llibre de butxaca,
tampoc no s’havia traduït pràcticament res de fora i tant en català com en castellà, es que als països amb
que en matèria de novel·la policia no teníem tradició. mes base lectora és molt econòmic perquè es fan grans
Catalunya no es un país productor d’aquest gènere, i tiratges, que per exemple, als Estats Units podia ser de
tampoc hi havia traductors professionals que podessin 50.000 exemplars. Aquí, en aquells moments, els tiratges
fer aquesta feina. La feina de Manuel de Pedrolo va ser no superaven els 3.000 exemplars i per reduir costos, van
trobar gent que podés traduir, d’atrevir-se amb textos disminuir el tipus de lletra. En canvi, no tinc constància
de grans autors que no eren senzills de traduir, per als que eliminessin capítols, com sí que ho han fet altres
que calia trobar expressions de llenguatge complicades. editorials. Per exemple, la sèrie Noire en francès de Ga-
Segurament ara, si es tornessin a publicar, s’haurien llimart, apareguda l’any 1945 i que encara surt, és una
de refer, però penso que en el seu moment va fer una col·lecció que ha publicat prop de 4.000 títols, brutal! i
gran feina. és la que ha donat nom a aquest gènere negre. A l’època
que en va ser director Marcel Duhamel, hi havia esta-
En el moment en que sorgeix la col·lecció, hi havia blert un nombre màxim de pàgines per llibre. Es a dir, si
un mercat de lectors en català suficient que s’hi en- agafaven una novel·la que tenia més pàgines, es podien
ganxessin, tenint en compte que la llengua no s’en- saltar tranquil·lament un capítol sencer. A la col·lecció
senyava a l’escola i tot era en castellà, i més amb un italiana de Mondadori, apareguda l’any 1929, també es
gènere singular com el de la novel·la negra? purgaven els textos. Per què ho feien, això? En realitat la
La col·lecció va ser una novetat absoluta. Es veritat col·lecció es veia com un negoci i no penso que penses-
que segurament no existia un públic que estés esperant sin que es tractava de literatura seriosa. Segurament els
aquesta col·lecció, però sí que penso que en Pedrolo costos els marcaven tant que ho havien de fer d’aquesta
va tenir molt clar que hi havia un tipus de gent que es manera.
podia acostar a la literatura en català a través de la li-
teratura de gènere. Gent que potser no llegia Carner o Parlant de costos, els tiratges en català eren més
Víctor Català ni Rodoreda, però sí que en podien llegir curts i havien de comprar els drets a més de pagar
un Simenon en català. la traducció. Això va fer inviable econòmicament, la
col·lecció?
Aquesta novetat editorial, va ser un èxit des del pri- En aquells moments, aconseguir els drets no era proble-
mer número? ma ni tampoc car, perquè alguns títols ja feia uns anys
Van fer una gran campanya publicitària. Jo crec que que circulaven i el cost de publicació en català era baix.
una campanya publicitària com la que va fer Edicions Ara això és diferent, es més complicat obtenir drets, ja
62 per aquesta col·lecció mai s’ha tornat a veure, es a que les editorials no fan projectes culturals sinó projec-
dir, trobar-se cartells al metro o insercions a la premsa tes comercials i moltes vegades la competència compor-
d’un llibre en català l’any 63, era insòlit. Per això penso ta haver d’anar a subhasta per aconseguir-los, i això es
que va ser una col·lecció molt pensada, que a banda d’en paga. El problema de llavors van ser el mercat i els curts
Pedrolo hi havia més gent al darrere treballant com fer tiratges que es feien.

58 L’ E R OL
La primera època de La Cua de Palla s’acaba el 1970. pensar que si anava comprant la producció que hi havia
En set anys havia creat un públic, uns lectors nous que a partir d’aquells moment i anava recuperant el que hi
s’havien interessat per aquesta literatura. Pel que havia publicat des dels anys seixanta, podia arribar a fer
sembla, malgrat que deixés de publicar, la col·lecció una bona col·lecció. I es va aconseguir!
va ser un fenomen que va marcar un públic i una ge-
neració a la que tú t’inclous. Aquest projecte d’especialitzar una biblioteca que
Penso que va marcar absolutament. A mi, concretament, vas iniciar a la Bòbila amb aquest gènere, estava ja
m’agafa just en el moment en que plega La Cua. M’en- implantat o tot just començava?
recordo que el primer llibre que em vaig comprar de La Quan entro a treballar a la Bòbila, després d’haver tre-
Cua, [Un assassinat, noi, d’Alan Hunter] el vaig veure ballat a biblioteques de la Caixa, sé que a Badalona hi
a l’aparador de can Sala i em va flipar. Vaig flipar pel ha una biblioteca especialitzada en flamenc. L’any abans
disseny de la coberta! En aquella època, les cobertes no d’entrar a la Bòbila, havia anat a París on hi ha una
eren massa interessants. Quan tens 15 o 16 anys i veus biblioteca de la xarxa pública, la BiLiPo [Bibliothèque
un llibre, amb la coberta de color groc i a dalt, en negre, des littératures policières] especialitzada en novel·la ne-
una franja d’uns tios amb unes motos. Te’l llegeixes gra, sense préstec i dirigida a investigadors, guionistes,
i veus que fumen porros i escolten jazz, que van amb historiadors o periodistes, amb un fons de més de cent
motos i surten amb les seves noies... Això, en aquells mil documents, una passada!
moments, des de Berga, era un flipe total!
Això va ser importantíssim i a partir d’aquí vaig anar
buscant. La meva germana, que era una mica més gran,
també en tenia algun i me’l vaig llegir. En aquella època,
els primers anys de la dècada dels setanta, comencen a
sortir les primeres col·leccions en castellà. Surt Ediciones
de bolsillo, feta per una aliança de varies editorials com
Barral, Península, Laia i altres. Una col·lecció boníssi-
ma, amb un llom negre a la banda de les pàgines. Vaig
començar a llegir autors com Hammet, Chandler, Mc-
Donald... Llavors es mor en Franco i comença un festi-
val. De cop i volta el gènere es posa de moda i surten 15
o 20 col·leccions. L’abril de 1981 apareix les Seleccions de
la Cua de Palla i l’octubre d’aquest mateix any comen-
ço a treballar a biblioteques. A partir d’aquí em fico en Vaig pensar que un projecte d’aquestes dimensions,
un mon en que vas seguint el mercat editorial i, a més a aquí era impensable. En canvi, vaig creure que ajuntar
més, la novel·la negra. un projecte de biblioteca de barri, i més d’un barri peri-
fèric i popular com és Pubilla Casas, que podés atreure
Podem dir doncs, que des d’aquests moments ja no també públic de Barcelona, podia ser una bona manera
l’has abandonada mai més? d’aconseguir-ho. Ja sabem que el consum cultural va del
Així és, he llegit altres coses, però sempre he mantingut centre a les perifèries, però no a l’inrevés, i això el feia
la novel·la negra. interessant.
Em vaig presentar al concurs de direcció de la Bòbi-
Quan entres al mon de les biblioteques, n’hi trobes la amb un projecte afegit on proposo l’especialització en
gaire de novel·la negra? Per exemple, hi havia els lli- novel·la negra. Hi va haver divisió d’opinions, però final-
bres de La Cua de Palla? ment van arriscar i els va sortir molt bé. Els va sortir molt
Sí, se’n trobaven. A més, a principis dels vuitanta s’ha bé perquè, si la biblioteca va obrir el 99, amb poc temps es
de tenir en compte que els llibres, a les llibreries dura- van produir una sèrie de coincidències que hi van ajudar.
ven més temps del que ho fan ara. A les biblioteques El 2003 obre la llibreria Negra i Criminal, la primera es-
també hi podies trobar, potser no la col·lecció sencera, pecialitzada en el gènere, i també es mor Manuel Vázquez
però alguns llibres sí. Quan l’any 1999 vaig entrar a la Montalbán. El 2005 es fa l’Any del Llibre i la Lectura
biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet, una de les fites que amb una trobada europea d’escriptors de novel·la policí-
em vaig marcar va ser tenir tota la col·lecció de La Cua aca en homenatge a Vázquez Montalbán. D’aquesta tro-
de Palla, però aquell va ser el pitjor moment per la novel· bada, l’any següent en surt el BCNegra. I en tot allò que
la negra a Espanya. El boom editorial que hi havia ha- passava al voltant de la novel·la negra, nosaltres també hi
gut des de la mort d’en Franco, els anys 90 cau en picat, i érem. Això ens permet aparèixer en moltes pàgines de di-
desapareixen totes les col·leccions. Els editors diuen que aris, cosa que per a la ciutat de l’Hospitalet resulta fantàs-
els lectors no demanen col·leccions sinó autors concrets tic, i fa obrir els ulls a molts polítics.
i els col·loquen en col·leccions més generalitses.
Quan arribo a la biblioteca la Bòbila i l’especialitzo en Aquesta presència als mitjans de comunicació, junta-
novel·la negra, en aquell moment es publicaven autors ment amb totes les activitats que organitzeu durant
com Alicia Giménez Barlett, Henning Mankell, Donna tot l’any, és el que us fa ser coneguts com una biblio-
León, Andrea Camilleri, i poca cosa més. Llavors vaig teca de referència en el gènere negre?

L’EROL 59
Si no tens pressupost per fer publicitat, l’única manera mes llarga de l’estat espanyol dels anys 80 no va generar
de donar-te a conèixer és organitzant activitats que per- cap mena d’assaig? Es curiós, perquè en Xavier Coma,
metin que es parli de tu. Així vam fer el primer Club de que en va ser-ne director i un gran especialista, va treure
lectura de novel·la negra, sorgit ara fa gairebé vint anys, La novela negra en castellà. Salvador Vázquez de Parga,
i que encara funciona. També vam començar a fer cicles que era jutge i gran especialista en novel·la policíaca, va
de cinema, amb tres a l’any, presentacions de llibres, xer- treure Los mitos de la novela criminal, però en català no
rades amb autors, editors, especialistes... una programa- va sortir res, ni una traducció d’algun manual francès,
ció estable al llarg de tot l’any sobre el gènere. Tot això cosa que Edicions 62 hagués pogut fer fàcilment en
ens ha ajudat molt a ser més coneguts. aquell moment.
Això li vaig dir un dia a l’Àlex Martín, aquest país és
D’alguna manera vareu convertir una biblioteca de al·lucinant. Un país que pot fer la millor col·lecció de
barri en una biblioteca especialitzada novel·la negra però ningú és capaç de fer-ne una his-
Tenim les dues funcions. L’únic problema és que, quan tòria. Malgrat que és una feinada, perquè estem par-
entres a la biblioteca, la part que veus de novel·la negra lant d’un projecte de tot el món, ens hi vam posar. Hem
es molt poca perquè la gran part està al magatzem. M’he trigat gairebé sis anys, llegint molt, molt assaig i molta
tirat quinze anys lluitant per una tercera planta però no novel·la per fer un recorregut des dels inicis de la novel·
me’n vaig sortir. Veurem si els següents ho aconsegueixen. la policíaca fins a l’actualitat. Ara ha sortit el primer vo-
lum, que va des de 1841, amb l’aparició de Els crims del
Aquesta teva trajectòria a la Bòbila lliga ara amb carrer de la Morgue, d’Edgar Alan Poe, fins al 1975, no
l’aparició d’aquest darrer llibre Trets per totes ban- per la mort d’en Franco, sinó perquè en aquests mo-
des que seria com una recopilació de tot aquest gè- ments va canviar tot: l’any 1972, Georges Simenon pu-
nere literari blica el darrer llibre sobre el comissari Maigret, el 1976
Aquest llibre, a diferència del de La Cua de Palla, que mor Agatha Christie, i el 1975, amb el final de la Guerra
el teníem al cap des de feia molts anys i que era lògic del Vietnam, s’acaba la novel·la negra.
fer-ne un estudi, amb Trets per totes bandes era dir, in-
sòlitament, en aquest país, que hem tingut una gran Si la novel·la negra s’acaba amb la Guerra del Viet-
col·lecció com La Cua de Palla, mai hi ha hagut una nam, com és el gènere que la substitueix?
història de la novel·la negra o de novel·la policíaca, en La novel·la negra nord-americana no és un gènere lite-
català. Una cosa inversemblant ¿per què la col·lecció rari, és un moviment literari. Es a dir, és un moviment

Què en pensa Jordi Canal de...


La trobada amb Jordi Canal comporta feina. O posar-te a llegir al metro o al bus que ens anem dient coses els uns als altres.
també treure altres aspectes que van i adonar-te que t’has saltat l’estació! Per Per tant, si vols xerrar és millor quedar amb
més enllà de la seva especialitat i que això la nit és perfecta, és tota teva. El mà- algú per fer una cervesa. Llavors xerres...
són el motiu de la conversa. Per això xim que et pot passar és que no dormis i et En el moment en que no perds temps en
aprofitem l’estona amb ell per conèi- passis la nit en blanc. aquestes xarxes, tens més temps per fer
xer què pensa d’altres aspectes com «Em costa molt llegir de dia. De dia puc altres coses.
ciutadà. llegir assaig i revistes, però em costa molt «A la masia no hi tinc internet i et va bé
Entre aquestes coses que li hem de- ficar-me en una novel·la, a no ser que es- per no perdre el temps. Internet és collo-
manat és com s’organitza el temps per tigui a la masia que tenim a la Coma, on nut però també és allò típic de la serendi-
llegir, com fa servir les xarxes socials, amb la meva dona acostumem anar-hi a pia, comences amb una cosa i d’aquesta
del treball o de com veu la seva ciutat, l’estiu. Llavors sí, m’emporto una pila de te’n vas a una altra i una altra i al final dius,
Berga, en els moments actuals: llibres i allà puc llegir tot el dia perquè és què has fet? Res, he entrat en un munt de
un aïllament total, una masia al mig de llocs que tampoc m’he apuntat els enllaços
bosc on no hi passa ningú. i que potser no tornaré a trobar mai. vaja
Llegir pèrdua de temps!
«Soc lector nocturn, i durant bastants anys Xarxes socials «Segurament som la nova generació de
he tingut insomni. Aquesta és una de les «Fa anys em vaig treure un compte a Face- les noves tecnologies i estem pagant la no-
coses més creatives que hi ha. Les nits són book i al cap de poc temps em vaig adonar vetada, i espero que algun dia, globalment,
fantàstiques perquè no sonen els telèfons, que allò era una pèrdua de temps misera- les sapiguem fer servir amb mes mesura.
perquè ningú et diu hauries de fer allò o ble. M’importa un pito el que diguin els Era com anar a Andorra a la postguerra,
això, i el màxim que et pot passar és que altres i als altres els importa un pito el que veies moltes coses i les botigues plenes,
se’t faci de dia. pugui dir jo, per tant, què collons estem però i què? ho necessitaves tot allò? Això
«Si tu et poses a llegir, per exemple, a les fent? Les xarxes socials, tret per coses de és una mica el mateix, a internet i les xarxes
11 del matí, de cop i volta em trobo que feina, tenen poc interès. Tinc una mica la hi ha de tot, però abans pensa què necessi-
son les tres, no he dinat i hauria de ser a la sensació que sempre som els mateixos els tes i llavors busca. Sinó, para.

60 L’ E R OL
literari de crims, realista, que fa servir l’americà i no tòries, ho eren els detectius o els gàngsters. A partir de la
l’anglès acadèmic com a llengua. Hammet es el primer cacera de bruixes i l’anticomunisme comencen a sorgir
narrador que fa servir l’argot del carrer com a llenguat- els policies com a protagonistes de les novel·les.
ge literari, i va molt lligat als canvis socials i polítics de El món es torna més de dretes i la gran por son els co-
cada moment. munistes. Es busca el món segur i la seguretat que dona
La novel·la negra americana son tres etapes, tres ge- la policia. I si ens hi fixem, això ens ha arribat fins avui,
neracions: la primera està marcada per la llei seca, que que està ple de novel·les protagonitzades per policies.
comença l’any 22 amb la postguerra de la Gran Guerra, Mai hi havia hagut tanta policia en les histories, que en
el 29 hi ha el crack i arriba fins als inicis de la Segona català son mossos d’esquadra i en castellà policies naci-
Guerra Mundial. La segona etapa ve marcada per la Se- onals. Això, com a lector de novel·la negra, em preocupa
gona Guerra Mundial, la postguerra i la cacera de brui- pel que vol dir. Perquè, en realitat, tant el que escriu com
xes. En aquesta època, la novel·la negra es torna molt el que llegeix, el que busca, en el fons, és seguretat. En
més pessimista. Si en la primera època el protagonista realitat, això es novel·la policíaca, no és novel·la negra.
típic és el detectiu tipus Sam Speed o gent de la Con-
tinental, un personatge que lluita, es sarcàstic, és àcid i Podríem dir doncs, que allò caracteritza la novel·la
també un gran bevedor i que al final se’n surt amb la negra seria un reflex del que passa a la societat, de
seva investigació, en la segona generació hi trobem una situacions quotidianes, amb un protagonista que no
introducció psicològica del personatge. Aquí el prota- deixa de ser un ciutadà normal?
gonista ja no és un detectiu o un gàngster, sinó que sol Una novel·la negra, quan comença, l’ordre està pertorbat
ser un ciutadà normal al que li passen coses, que es con- i quan s’acaba també. Una novel·la negra sempre acaba
verteix en criminal o en víctima, però que en el fons, no malament. Si acaba bé, és una novel·la policíaca. Es una
deixa de ser un tipus normal. manera molt fàcil separar-les.
La tercera època, que seria del 1955 fins al 1975, és
una època marcada per la Guerra Freda, l’era atòmica i Doncs ara, de novel·la negra sembla que se’n fa poca.
la por al comunisme. Aquesta és l’època que surt el sec- Podem dir que el gènere predominant és la novel·la
tor més reaccionari de la novel·la negra, on apareix el policíaca?
detectiu Mickey Spillane, absolutament anticomunista, El que passa és que a partir dels 70, els gèneres s’hibri-
i en la que també comença el procediment policial. Fins den molt. En realitat, el que ara està de moda, el que més
llavors la policia mai havia estat protagonista de les his- ven, seria una novel·la policíaca molt influïda per Sime-

la transició fins ara hem vist com pobles jat entre setmana, encara me’n fa més. Per-
Treball
molt més petits s’han arreglat molt, ja què jo pujava els caps de setmana i veia les
«Ara tinc temps per fer aquelles coses que siguin del Berguedà o del Solsonès... uns botigues tancades, però ara dones una volta
em venen molt de gust i també per no fer- pobles que fan goig, però Berga segueix pel carrer Major i veus que entre setmana
ne cap que no em vingui de gust. Sempre estant igual. Passes pel costat de la fari- també n’hi ha moltes de tancades. La gent
he pensat que el que més m’hauria agradat nera fas un zoom i penses: potser és un que ha pogut se n’ha anat a viure als afores
és treballar amb molta intensitat durant un problema de tants anys de Convergència, i el centre s’ha degradat, no hi ha cap mena
temps i llavors parar. El que m’ha matat és però tampoc, perquè després van pujar de proposta.
haver de treballar cada dia amb un horari els socialistes i després la CUP i sempre «Vida cultural a Berga n’hi ha molt po-
fixat. continua igual. Potser és un problema dels queta. Potser no n’hi ha hagut mai gaire.
«Una cosa que m’engresca ha estat per berguedans, però és un problema que no Potser pensem en els anys setanta o vui-
exemple, organitzar aquesta exposició, li veig sortida. tanta, però ara som el 2020 i et preguntes
m’ho he passat pipa, o també fer els llibres. «Em dona la sensació que Berga és una què ha passat? Mires altres ciutats, com
Treballes, ho treus i s’acaba i a buscar un població amb un autoestima molt gran per exemple Olot, i veus que la diferència
altre projecte. En canvi, les feines metòdi- cap endins, però amb molt poca projecció és brutal. Fan el festival Mot, coses incre-
ques, de rutina, són un conyàs. cap enfora. És allò d’un poble de gent mi- ïbles. I dius, què ens passa als berguedans?
rant-se el melic, de mirar-se a si mateixos, Això em deprimeix molt. Em deprimeix
Berga però inútils, per dir-los: espavileu, que això veure que fa mil anys que parlen de l’esta-
«Vaig anar a Barcelona amb 17 anys i ja se’n va a la merda! Durant molts anys va ció d’autobusos i veus que l’Atsa, que ja no
m’hi vaig quedar. Els pares, fins fa deu ser que si el pantà de la Baells, que si el tú- és l’Atsa, continua parant al mateix lloc. Et
anys, encara vivien a Berga, al forn dels nel del Cadí, que si els militars, que si el no desespera mirar les façanes que estan que
Quatre Cantons. El Berguedà el veig atu- se que. Això, d’alguna manera donava vida. es cauen... i llavors, clar, tampoc hi ha llocs
rat. Pujo a Berga sovint, perquè encara hi Va tancar el tèxtil, van tancar les mines i al de treball, no hi ha futur. De què es viurà?
tinc amics, però em deprimeix una mica. final què ha quedat? Hòstia, això fa peneta, És molt preocupant»
Em deprimeix perquè des del temps de i a més a més, ara que m’he jubilat i he pu-

L’EROL 61
non, es a dir, ja no és la novel·la policíaca a l’estil d’Agat- Una altra cosa important a tenir en compte és que el
ha Christie, sinó que hi ha aquesta part psicològica, concepte de novel·la negra a Europa i als Estats Units,
descriptiva i costumista de Simenon, amb un algun toc no és exactament el mateix. Els americans escrivien
de crítica social però enganxada com un pegat, amb un novel·les negres des dels anys 20, però, l’anomenaven
costumisme d’allò que el que li agrada a la gent és saber hard boiled, una expressió que ve de la Primera Guerra
la relació del policia amb la seva dona i els seus fills. A la Mundial, dels entrenaments molt bèsties que feien els
novel·la negra, la família no existeix, els individus estan sergents als mobilitzats i que en català podríem tradu-
sols. Ara sembla que si volem fer realisme, qui investi- ir com “amb un parell d’ous”, es a dir, molt durs. Aquest
ga un assassinat és un policia, però a qui l’importa qui era un corrent, desprès hi va haver les croock stories, pro-
investiga un assassinat? Es a dir, em reflexes que aquest tagonitzades per delinqüents, altres foren les novel·les
món no funciona, però explicar-me qui és l’assassí, això penitenciaries, testimonials de gent que havien tancat a
m’importa un pito. En realitat, tothom es pensa que està la presó en les que es denunciava el seu funcionament i
llegit novel·la negra quan el que està llegint és novel·la la necessitat d’una reforma penitenciària. També hi ha-
policíaca, tan digne com qualsevol altra, però aquesta, a via la novel·la de psicologia criminal, en la que el prota-
mi no m’interessa gens. gonista és un individu normal que es torna un assassí o
víctima,i unes altres de procediment policial en la que el
protagonista seria un policia.
El terme novel·la negra als Estats Units ve d’Euro-
pa, concretament del francès noire, i s’aplica només a
les novel·les protagonitzada per individus lligats direc-
tament al crim, sigui víctima o l’assassí. Per tant, als Es-
tats Units la negra és només la novel·la de delinqüents i
la de psicologia criminal, però no la protagonitzada per
policies o detectius.
Llavors què passa? Pels americans, El falcó maltès està
considerada la primera pel·lícula de cinema negre, però
està protagonitzada per un detectiu. Això provoca una
gran discussió de si el cinema negre es un moviment ci-
nematogràfic, un gènere o un estil cinematogràfic. En
canvi, les novel·les de gàngsters, que serien de cinema
Lligant-ho amb el cinema, tenim una gran època de negre, resulta que són cinema de gàngsters.
cinema ple d’històries procedents de la novel·la ne- Davant d’aquesta situació, en el nostre llibre ens vam
gra. haver de plantejar aquesta divisió. Anàvem a fer la pri-
És veritat, una gran època i també una explicació molt mera història de la novel·la negra en català però des de
fàcil. El pas del cinema mut al sonor va necessitar gui- quin punt de vista? Aquí tenim un problema habitual
ons amb diàlegs. I en el moment en que s’han d’escriure de terminologia, perquè trobem lectors i també editors
diàlegs van trobar que els escriptors de novel·la negra de que diuen que fan novel·la negre i en canvi és policíaca.
la primera generació, tipus Hammet, feien unes novel· Per tant, en el llibre, si el fem des d’un punt de vista ter-
les que pràcticament tot eren diàlegs. És a dir, s’ho van minològic i aprofitem per explicar què vol dir cada cosa,
trobar fet! potser algun dia ens entendrem i farem servir tots les
La novel·la negra va enganxar desseguida i va lligar, mateixes paraules.
a més amb diferents corrents estètics com l’expressio-
nisme alemany, amb autors que havien hagut de marxar Tornant a l’inici de la conversa, en els moments ac-
corrents d’Alemanys cap als Estats Units que van apli- tuals, seria impensable fer una col·lecció com la de
car l’expressionisme al cinema negre. Després també hi La Cua de Palla, amb autors d’ara? Creus que tindria
trobem grans guionistes, ben pagats en uns moments de prou mercat?
crisi com la gran depressió, quan un llibre valia dos dò- Es podria fer una magnífica col·lecció. Hem de pensar
lars i el sou mitjà d’un treballador era de 20 dòlars a la una cosa, en català, a partir del moment en que els anys
setmana. El llibre era un producte molt car, en canvi hi 90 s’acaba La Cua de Palla, el seu director, Xavier Co-
havia els pulp magazines, revistes de relats que costaven mas, els llibres més recents que havia publicat eren dels
25 – 50 centaus, molt més barates, però els autors no anys 70, es a dir, de la tercera generació i del final de la
s’hi guanyaven la vida. Per això molts van marxar a Ho- novel·la negra americana. Llavors, passa la moda i dei-
llywood on pagaven molt bé, en un moment amb una xa de publicar-se’n, tret dels grans autors com Camille-
crisi important que era difícil trobar feina. ri, Mankell, Donna Leon, Fred Vargas i alguns nòrdics.
Aquests anys, dels 30 als 50, és el millor moment A part d’això, no es publica novel·la negra en català tret
del cinema negre americà. Un període espectacu- d’alguns best sellers.
lar que queda marcat entre El halcon maltés, de John Qui ho ara ho intenta fer són els de Crim.cat, una
Huston (1941) considerada la primera pel·lícula de col·lecció de novel·la negra en català que vol ser suc-
cinema negre, i Sed de mal, d’Orson Welles que és de cessora de La Cua de Palla, però penso que els hi fal-
l’any 1958. ta molt. Una de les coses que volia fer en Pedrolo era

62 L’ E R OL
una col·lecció de novel·la negra en català que animés
els escriptors catalans a fer novel·la negra, i d’això no
se’n va sortir.
En realitat, quan va començar a funcionar és amb Jau-
me Fuster quan agafa La negra de La Magrana. El que
fan es publicar autors catalans i europeus, i per tant, cre-
en una col·lecció complementària de La Cua de Palla.
Uns es dedicaven als americans i els altres als europeus
i catalans.

Quin seria el motiu de que hi hagi pocs autors cata-


lans de novel·la negra? És per una falta d’interès per
aquest gènere? perquè de bons escriptors en català
n’hi ha uns quants. Podem mirar d’acabar aquesta xerrada parlant d’un
Jo tinc un problema no resolt. A Barcelona hi ha gent festival d’èxit com és el BCNegra, que aquests dies
que parla en català i gent que parla en castellà, autors ha acaparat l’atenció de tot els mitjans de comunica-
que escriuen en català i d’altres que ho fan en castellà, ció, amb molts actes de relleu i amb autors interna-
i tots participem de la mateixa cultura. En castellà han cionals de primera línia al llarg d’una setmana.
sortit uns quants grans escriptors de novel·la negra, però Hem de tenir en compte que fins a mitjans dels anys 80,
en català no n’ha sortit cap, llavors, quin és el motiu? l’únic festival de novel·la negra que hi havia a Espanya
Aquesta és una pregunta que em faig des de fa temps. era la Semana Negra de Gijón, que la va muntar Paco
En castellà hi ha un Carlos Zanón o un Víctor del Ár- Ignacio Taibo, un tipus que vivia a Mèxic i que havia de
bol... tots vivim als mateixos carrers, mengem les matei- venir a Barcelona però va passar abans per Gijón, on hi
xes coses, anem amb els mateixos transports... Aquest és dirigia una col·lecció, Ediciones Júcar, i amb l’Ajunta-
un tema que em preocupa. ment va acordar fer el festival a Gijón, en uns moments
Sempre havia llegit novel·la negra en català fins que va en que la ciutat passava per grans dificultats per la crisi
plegar La Cua. Des que va plegar en llegeixo molt poca que hi havia a les drassanes. A partir d’aquí, ja fa 30 anys
perquè normalment, si és un autor estranger, el tradu- que a Gijón es fa la Semana Negra.
eixen abans al castellà, i la producció d’aquí trobo que No és fins al 2006 que a Barcelona surt BCNegra amb
és poc engrescadora, tant en català com en castellà, tot i un planejament similar al de grans festivals que es fan a
que en castellà ha sortit alguna cosa, però en català no. Europa, com el de Lió, amb la idea de ser un aparador
Si això passés a Madrid, diries que potser és perquè hi de les novetats editorials, i per tant, son els editors els
ha un altre aire, però aquí tots respirem el mateix aire. És que trien els autors que hi participaran. Dins el festival
una cosa que no puc entendre. es fa el Premi Pepe Carvalho per premiar un autor de
llarga trajectòria i amb uns determinats valors. Aquests
I pel que fa a autors en castellà de fora de Barcelona, darrers anys, el que es fa es fer venir grans especialistes.
quins destacaries? Enguany, per exemple, hem tingut a Pierre Assouline, el
D’espanyol, el que més m’agrada és Julián Ibáñez, un millor especialista en Simenon, o Benoit Tadié, un tipus
autor de Santander que té prop de vuitanta anys i ara boníssim, un dels millors estudiosos que hi ha a França
viu a la província de Toledo. Un autor que va començar de novel·la negra americana. També es munten taules
a publicar els anys 80 i trobo que és el que millor ha en- per recuperar grans clàssics, com la que s’han fet sobre
ganxat l’esperit de la novel·la negra americana que l’ha Boris Vian, una sobre James Crumley, que es un autor
traduïda a una realitat tant diferent com la d’aquí. Les fantàstic dels anys setanta, i una altra sobre Oswaldo
seves històries no passen mai a grans ciutats, passen a Soriano, un una mena de Vázquez Montalban argentí.
petits pobles de la Manxa, a puticlubs de carretera... Es
la bomba! Molt bo. Ara sí, per acabar, parlem del públic jove. N’hi ha per
En general, el que normalment aquí s’ha fet és agafar la novel·la negra o està interessant per altres gène-
el model del detectiu o del policia. El que va fer Vázquez res o temàtiques?
Montalbán sí que està molt bé, perquè va agafar una fi- Aquest és un gran problema. Aquí s’han fet molt poques
gura absolutament literària, ja que ningú no es podia coses per enganxar el públic jove. A vegades penso que
creure un detectiu a les Rambles, però en canvi, l’acaba la novel·la negra morirà amb nosaltres. Segurament el
fent absolutament creïble. Vázquez Montalbán era real- millor que s’ha fet en aquest país per enganxar gent jove
ment genial, ell sempre havia dit que no escrivia novel·la és la col·lecció Flanagan, personatge literari creat per An-
negra, però el que feia era subvertir les estructures de la dreu Martín i Jaume Ribera. Un personatge molt atractiu,
novel·la negra, agafant-ne trossos i coses que a ell l’inte- molt creïble, no gens policia en el sentit clàssic, que està
ressaven per explicar allò que a ell volia. Ho va fer molt molt bé. Per a molts d’aquesta nova generació Flanagan
bé i finalment és el creador de la novel·la negra espanyo- seria el personatge equivalent al Carvalho de la nostra.
la, de la novel·la negra mediterrània i amb una gran in-
fluència a Llatinoamèrica, des de Cuba fins a Xile. Un Ramon Viladomat Ballarà
personatge al·lucinant! Periodista

L’EROL 63