Está en la página 1de 10

MÈTODES I FONAMENTS DEL TREBALL HISTORICOARTÍSTIC

4/4/16
Robert Hughes: El impacto de lo nuevo. 25 años después (2004, documental)

• Que tiene que decir la obra de arte? Ej Torre Eiffel, comienzo era Moderna- iba con la
ideología, nueva perspectiva sociedad. No tubo la misma acogida que las Torres Gemelas,
que eran aparentemente el emblema de una sociedad contenta consigo misma...el accidente
cambia el aspecto - final de ella
• Guernica: Ultima pintura reivindicativa de un hecho de la guerra(?) que tiene la intención de
cambiar ideologia de un gran numero de personas. Ya no hacemos este tipo de arte? Hoy, en
el arte contemporáneo día se relata la fobia personal del artista, al final no se ve nada nuevo,
todos buscan llamar la atención.
• Objeto iconográfico: La moda, imagería, objetos de consumo. Critíca a Warhold, y a Jeff
Koons (carroñero de imagen por ser víctima de esto y que aspira a ser igual de famoso que
MA o Warhol...pero nadie cuestiona su arte por ser un sólido valor en el mercado, que
encuentra una “obscenidad cultural” → el arte és sólo para quien lo puede pagar?
• Paula Rego, narrativa psíquica de lo femenino entrelazada con sus propias pesadillas, tensa,
sutil y compleja pero tambien subversiva. Cuenta historias, parabolas, desde su folkore.
• El arte no tiene por que ser agradable ni agradar a los medios.
• En Alemania: ¿Qué se debe recprdar y qué hay que dejar de lado? Amsel Kiffer queria
comprovar la atractiva y corrosiva naturaleza del poder, levantando ampollas con su arte.
Destacar lo que arte reciente quiere trivializar o ignorar.
• David Hockney → respuesta inglesa a Warhol, muestra como la belleza puede ser
radical...elegancia, simplicidad, contención en acuarela
• Lucian Freud, exige al espectador preguntarse todo para examinar el cuadro, triunfante
reivindicación del vigor pictórico.
• Pintura es lo que no son los medios de comunicación visuales,
• Skully (abstract) quiere hacer un arte que todo el mundo pueda entender, cimentando su
pintura abstracta en una experiencia humana compartida...reflexivo, aspira a una calma
dórica. Algo espiritualmente potente, obra meditativa y extrañamente polémica, ya que
quiere dar corporeidad a sus formas abstractas, “Art has a soul”

5/4/16
ESTUDIS TEMÀTICS:

1) Models i influències
2) Patronatge, clients, mecenes
3) Col·leccionisme
4) Reconeixement, reputació
5) Questions de mètode en l'anàlisi, interpretació i valoració de l'obra d'art i de la h. de l'art

Temes que podrien ser objecte de congressos d'historia de l'art


1. Influït per:
Escultura class., Donatello, Brunelleschi, Ghirlandaio.. → MA → Caravaggio, Rembrandt,
Rubens, Velázquez...

ESTUDIS EXEMPLE:

1. 2 GRAVATS de Pietro Antonio MARTINI:


1. Exposició de la Royal Academy, 1787
2. Saló Louvre 1787
2 gravats fet al mateix any, un per al Louvre al 1787 i l'altre per la expo de Londres, preguntes a
partir d'aquests: Realment va estar als dos llocs, i els gravats plasmen la realitat? Quin és el grau de
fidelitat que poden tenir?

-Com enfocar el treball: Divulgació o investigació? Primer pas primordial a l'hora de començar-lo
→ estat de la qüestió: Qui ha parlat abans d'aquests dos gravats → via lliure, ningú havia parlat
d'aquest tema abans
-Per on es comença a buscar bibliografia? Principalment per l'autor,...com no hi ha res d'informació
podem cestrenar en el camp de l'investigació
-Títol: Ver la historia del arte: los grabados de ...1787
-Explicar l'objectiu

En investigar:
-Com van ser les expos? Buscar-ho a fonts primàries de l'època sobre l'expo. És un treball que no es
pot fer amb fonts secundàries

11/4/16

Conclusions sobre el treball(dels gravats):


- Què passa quan compares documents visuals i escrits?
Detall del dibuix: individu a baix a la dreta que mira un quadre amb lupa, ben vestit // grup del
devant: parella un senyor gras amb el catàleg de la expo a la mà mira una pintura. La dona està
pendent de l'home jove que se li acosta per darrere i no pas de la pintura → element còmic posat a
propòsit per l'artista...situació inventada pel gravador? Hi havia aquest ambient? Es veu que si, ho
diuen les fonts escrites de la RA de Londres, en canvi no ho diuen les de París
Tornant al personatge amb lupa: atribut típic de l'expert d'art. El gravador va voler representar a
algú que en sabia. Personatge típic a les exposicions de la època, recercant es descobrreix que
alguns es dedicaven a passejar-se així però ho feien nomès per fardar, sense saber-ne
realment(fantasmes): Conneiseurs vs demi-conneiseurs
→ REFLEXIÓ: Jo no puc saber si l'artista va representar un o l'altre. La imatge no sempre pot
especificar prou el que veiem, en canvi els textos si.
- De tots els quadres pintats amb detall pel gravador, en trobem un, amb el marc rectangular, que
està en blanc. Per quina raó? HIPÒTESIS:
– Gran rivalitat entre dos artistes que exposaven al saló de París: Jean-Louis David vs Peiron.
Buscant, sabem que la pintura en blanc és La mort de Sócrates, de David, i que en el
requadre en blanc hi havia d'anar una versió del mateix tema del seu rival = Peiron es va
retressar molt en l'entrega de lobra per a la expo, quan es van presentar totes la de Peiron no
hi era, la va presentar gairabé quan s'acabava, per això Martini no la pinta?
– Martini havia de vendre el gravat, l'havia d'acabar abans no finalitzès la expo, i com el
quadre de Peiron va arribar massa tard el va haver de deixar → hipòtesis correcte

- Documental: “Modos de ver” John Berger, 1972. Què passa quan les imatges es reproduieixen,
com es pot manipular el seu significat

18/4/2016

Gust per les escultures i reputació dels artistes: Les 4 més populars (treball fet a partir de fonts
secundàries)
Què fa que una escultura mantingui una alta reputació durant tan de temps? 4 exemples, de les més
famoses:
– Apol·lo Belvedere
– Laocont
– Gladiador Borghese
– Venus da Medici

Què tenen en comú? Situacions que afavoreixen la seva reputació.


1). Suport per part dels mes poderosos, artistes més reputats i teòrics més coneguts

• - Apol·lo: Va tenir el suport de Juli II, gran mecenes que la va portar a la seva col·lecció
privada al Vaticà. **Rafael mostra a al Papa Juli II l'estàtua de l'Apol·lo,183
– Mecenes → Ferdinando I, Duc de Medici ; Cardenal Borghese; Cardenal Mazarin … totd
amb molts diners i poder
– A part, aquestes escultures també van tenir el suport dels grans artistes i historiadors de l'art
de l'època. És sabuda la gran admiració que MA i Wincklemann tenien per tors belvedere;
Bernini admirava per sobre de tot l'Antinous
– Jonathan Richardson, teòric i erudit més important del sXVIII, fascinat per la Ve us da
Medici.
– Col·leccionistes → ascinats per l'escultura antiga. EX: Charles Townley

2) Totes tenen en comú que es van exhibir en llocs de primer nivell: Tors i Laocont →
vaticà; Gladiador: Palau Borghese; Mercuri de Giambologna: única obra “moderna” que
podia competir en fama amb les antigues, més fins i tot que el David, ja que estava al
jardí del Palau Medici // SXVII, gust prioritari per l'escultura per sobre la pintura...Avui
dia és la pintura que ha desplaçat l'escultura
3) Difusió de la imtage de les obres famoses: Els dos mitjans de reproducció artística abans
de la fotografía eren el gravat i la còpia de l'escultura. El més comú era el primer, ja que
es feien moltes impressions de les planxes que es difonien per tot arreu.
Pel que fa a les còpies en marbre, el pioner en aquest mitjà de repr. Fou Fransesc I de
França. En no poder obtenir les originals per posar-les al seu palau, va encarregar còpies
de buidats en bronze. Ex: Laocont. Eren molt apreciats els motlles per fer-ne còpies, ja
que el papa no solia deixar que se'n fes un de l'original per tal de no deteriorar-lo.
4) Aquestes obres van perdre fama quan van deixar de tenir aquells suports, es desplaça la
seva importància cap a altres descobriments : Descoberta, per ex, del David de MA,
altres mètodes de difusió (fotografía)

19/4/16
E.H GOMBRICH. “ARTE E ILUSIÓN”

Parla sobre les imatges realistes. Un dels llibres que ha configurat el desenvolupament de la
disciplina artística des de finals del s.XIX
No és un llibre fàcil. Si es pot escriure una història de l'art,és perquè no és només una qüestió
personal de l'artista (si fos així serien una suma d'idees diferents que no lligaria de cap manera)
Es pot fer una història representativa ja que hi ha estils configurats, uns es copien als altres..no tot
és exclusivament personal.
Límits de la imitació: Ni el millor pintor del món pot fer una còpia literal de la realitat, només es pot
fer una aproximació gradual, fent esquemes, comparant,corregint...
Límits per diversos factors:
• limitació a causa del procediment tècnic → ex, oli, dibuix, marbre... cada procediment té les
seves característiques, i per tant les seves pròpies limitacions
• Impossibilitat, per tant, de tractar la realitat
• EX: Gravat de Rembrandt: Fet línies de tinta, impreses en blanc i negre, l'artista intenta fer
una traducció d'una escena religiosa, tenint en compte els limits amb la realitat, en aquest
cas principalment per color
• No es parteix de la informació visual, sinó dels conceptes previs, representacions anteriors,
còpies, idees que tenim de com és una cosa...ex: catedral de notre-dame → gravat, fet per un
artista, amb el creuer al mig, quan en realitat està una mica més desplaçat...es deu
possiblemen que el gravador tenia una idea simétrica de la catedral que no correspon a la
realitat
• ex: rinoceront de Dürer (1515) → no fidel (completar)
• balena amb orelles: l'artista es va deixar desviar per la idea d'un cap més típic, per l'esquema
previ d'un cap humà o d'un altre animal

PER TANT, NO ES POT COPIAR LA FREALITAT PERQUÈ 1- partim de la nostra percepció


visual, d'esquemes previs i 2- per la limitació dels procediments pictòrics

La part de l'espectador: El principi de l'etzèra. “Àngels” van Eyck


L'espectador informat aplica aquest princi+i: veu uns quants cabells pintats i ja sap que és una
melena; també sap que darrere de l'orgue, l'ombra que es veu, és un àngel.
Nosaltres amb aquest principi, completem una imatge “realista” ex: plaça de Toros
exç: gessner copiant de waterloo dels arbres

25 i 26/4

1935-1975- Expansió de l’art


Londres i els Estats Units es van beneficiar molt de l’enorme categoria d’aquests autors que van
aterrar allà per motius de la guerra, i que van ser ben rebuts.

HISTORIADORS DE L'ART
ALEMANIA:

Erwin Panofsky: Gran difusor de la iconologia. Li interessava el que clarament no li interessava


als historiadors formalistes anteriors. És famós per les seves llargues notes a peu de pàgina. Va anar
a treballar als Estats Units. Un dels seus primers llibres La perspectiva com a forma simbòlica. Un
altre es una monografia de Durer, i després va escriure Els primitius flamencs, on analitzava el
simbolisme i així posava de moda la seva manera d’estudi. Un dels seus llibres Estudios sobre
iconologia, es deia que hi havia una diferencia entre iconografia i iconologia. En els anys 70’ a
Espanya es va posar ràpidament de moda quan van arribar les traduccions.

Rodolf Arnheim: No era historiador de l’art, era psicòleg/artista i estava molt interessat pels temes
de la percepció i de la Gestald. Es considera el psicòleg més important de la Gestald. El seu llibre
més famós és un llibre del 1954 anomenat Arte y percepción visual. Arnheim es molt formalista
(punt de vista diferent a l’egipci de Gombrich).

Rudolf Wittkower: Anys 40’, 50’, 60’. Es un dels més grans especialistes en art Barroc. Te un
llibre sobre Bernini. Va ser el primer historiador de l’art que va dir que Bernini era boníssim, tenint
en compte que en aquella època no era molt valorat i a demes era criticat. Ell es un dels
responsables que valora a Bernini. Es un gran especialista no nomes amb Bernini, si no amb
arquitectura i escultura Barroca. Juntament amb al seva dona va escriure un llibre anomenat
Nacidos bajo el signo de Saturno, és un llibre que parla de la vida dels artistes.

Ernst H. Gombrich: Especialitza en Renaixement Italià, però a més, també feia Teoria de l’Art
com per exemple en el llibre de Arte e ilusión. Tambe te un altre sobre les miniatures anomenat a El
sentido de orden,
ANGLATERRA:

Anthony Blunt: Era un espia a favor dels russos quan tenia càrrec important en un institut d’estudis
sobre art. Historiador de l’art de confiança de la reina. Gran coneixedor de l’art francès del s. XVI,
XVII, XVIII. El final de la seva vida no va anar gairebé, per traïdor del seu pais i perquè en aquella
època no es veia bé que fos homosexual.

Kenneth Clark: Es un atribucionista. Va ser durant molts anys director de la National Gallery
(anys 40’ i 50’). Va fer una seria per la BBC en la televisió i és important perquè va ser una primera
incursió sobre la historia de l’art en els mitjans audiovisuals.

Francis Haskell: Es el gran especialitza i promotor sobre els estudis dels mecenes, patrons i
col·leccionistes. Un dels seus llibres Patronos y pintures. Va tenir tanta fama aquest llibre que la
gent li demanava conferencies, més escrits, ampliacions, etc. I com va estar fart va fer un treball
dedicat a l’art del s. XIX francès.

HUNGRIA:

Arnold Hauser: Conegut per ser un historiador de l’art marxista. Va escriure 4 o 5 llibres que es
van difondre molt. El primer gran llibre que va escriure era Historia social de la literatura y el arte
I, era un repàs de tota l’historia de l’art. Era més una historia social de l’art, aplicava la lluita de
classes, etc. Quan els llibres es van traduir al castellà en els anys 60’ i 70’ eren com la bíblia.
Aquest llibre eren tres volums. Gombrich va criticar bastant a Hauser. El seu últim llibre
s’anomenava Sociologia del Arte I, no són d’història de l’art social, sinó de sociologia. Es un llibre
que no s’ha llegit bastant perquè la fama del primer va repercutir en la dels llibres posteriors.

ITÀLIA:

Giulio Carlo Argan: Polític, Comunista i historiador de l’art interessat en l’art Modern. En els seus
llibres i observacions es veu evident el seu fil ideològic marxista. La lectura social hi és sempre
present.

Roberto Longhi: Gran atribucionista d’art de mitjans del s. XX. Se’l considera el mestres (encara
avui) del atribuicionisme.

Mario Praz: Especialitzat en l’art Neoclàssic. Va viure durant molts anys a Roma. Va escriure La
casa de la vida on parla de casa seva i els seus objectes, atès que era col·leccionista.

FRANCIA:

André Chastel: Es va interessar molt per la iconografia, Panofsky.

André Malraux: Escriptor, polític que escriu un llibre anomenat Le Musée Imaginaire on
defensava que hi havia un lloc on es podien veure les obres sense necessàriament que estigues en un
museu, es a dir, com si fos un museu, sense parets. Simplement et passeges i vas mirant les obres
sense un ordre.

Pierre Daix: Especialista en un autor en aquest cas Picasso.


ESTATS UNITS:

Alfred Barr: Principal responsable de l’expansió de l’Art Modern per tot el món. Va ser el primer
director del MOMA, al 1929. I va ser director 40 anys, es a dir, dominava la difusió de l’art modern
arreu del món. Moltes adquisicions es van comprar en l’època d’Alfred Barr. El seu llibre més
conegut és el de Matisse, que va ser el llibre de referència basic del artistes que l’interessaven.

Meyer Schapiro: Era marxista/trotskista. Independent sense càrrecs importants però amb uns
escrits de gran lucidesa i clarividència . Li interessava l’art modern i medieval. Va escriure pocs
llibres, però molts articles. Un dels llibres s’anomenava Estudios sobre el romántico. Sempre va
tenir problemes ideològics sobre els historiadors de l’art d’Estats Units, atès que eren més
conservadors.

>> SIMON SCHAMA: THE POWER OF ART

ESPANYA:

-Manuel B. Cossío: Destaca la seva monografía sobre el Greco, del 1908. Ningú hava escrit abans
sobre aquest artista, monografía important.

-Diego Angulo Iñíguez: Historiador de referència, va treballar en marcs institucionals de Madrid,


especialista en Murillo, i conegut també per el seu manual d'historia de l'art en dos volums molt
utilitzat als 80 en l'ensenyament

-NUÑO: marginat, aillat del món universitari, i no vinculat a les isntitucions de l'estat, però amb
escrits molt interessants sobre diverses matèries (sobre l'art espanyol exiliat...)

-Josep GUDIOL: Autor català que mai no va tenir lloc en la estructura universiitaria de forma
directa, però deu ser el més reconegut i valorat internacionalment d'aquesta procedència. Viu als
EUA, viatja per Europa...conegut internacionalment però una mica oblidat despres de la seva
mort...interessat per l'atribucionisme i els estils de cada pintor.

-PEREZ SÁNCHEZ: Madrileny, molts anys director del Prado, figura capdal de l'historia de l'art
als 60, especialista en Barroc, Velázquez, etc

-Julián GALLEGO: Autor que va introduir a Espanya la iconografia i iconologia de Panofsky.


“Vision y símbolos de la pintura española en el siglo de oro” gran aportació i introductor d'aquests
tipus d'estudis aplicats en l'art modern /de barroc endevant.

-Joaquín YARZA: Introductor dels estudis icongràfics i iconològics pel que fa el medieval, gran
mestre de l'art d'aquesta época.

-Juan Antonio RAMÍREZ: Bàsicament dedicat a l'estudi d'art contemporani, també havia escrit
sobre temes transversals, com “historia del arte y medios de masas”

3/2/16

Atribucionisme → aproximació formalista a l'anàlisi de les obres d'arts

Perspectiva que defensa que la forma, l'estètica i l'estil és el més important d'una obra d'art
WÖLFFINN → Formalista per excel·lència, un exemple es dels seus llibres, El Arte Clásico, on fa
comentaris formals sobre les grans obres del Renaixement italià.
Destaca el treball de La pietà. Diu que el pes de crist no aplasta la seva maer, aixo abans de MA no
ho havia fet ningú.Sobre el David, diu que es chocant per la seva forma, el titlla de deproporcionat i
de no seguir un cànon de bellesa.
Va fer teories formalistes sobre la h. art,
>>Conceptes fonamentals en la història de l'art (1915)
Analitza obres renaixentistes i del Barroc, li va semblar que mitjançant l'anàlisi compositiu es pot
establir una llista de conceptes fonamentals per definirles. Aquests criteris són oposats per els dos
corrents, els primers s'aplicarien al Renaixement i els segons, al Barroc:
– Lineal/ Pictòric → Ex: Crist Crucificat amb la Verge, sants(Rafael) i VS El banquet de
Baltasar (Rembrandt)
– Superfície/ Profunditat
– Forma tancada/ oberts
– Unitat múltiple/ simple
– Claredat absoluta/relativa
Wölffinn creia que podia aplicar aquest esquema a totes les obres d'art d'aquestes époques i
analitzar-les.

FOCILLON → L'escultura románica (1931) formalista, proposa teories f. sobre questions de l'art
medieval. Problemática : Les variacions en les proporicions humanes. En aquella época hi ha ja
diverses teories per explicar auest fenòmen. Alguns diuen que les diferencies de proporcions es
deuen a una questió geogràfica, ja que depen la zona dels talllers domina una manera de treballar
l'anatomia o una altre. Uns altres propososen que és per una questió expressiva de l'artista, dient que
si se i vol donar espiritualitat a la figura se la allargava, mentre que si es volia fer terrenal es feia
més curta.
Focillon desmenteix aquestes teories dient que es deu a un motiu formal: Depèn del conjunt
arquitectònic on s'han d'coplar les figures. EX: Si s'han de posar a un espai allargat, aquestes es fan
allargades. Estableix una llei que s'aplica gairebé a tots els capitells romànics: La llei d'atraccio pels
angles. Com més angles tingui el capitell, més es desfigura la omposició, per tal de distribuir-se per
tots els angles les figures

Examen:
-10 articles obligatoris
1. primer text: SOCIÒLEG.
2. BRECONS, descobriment sobre l'auto del sepulcre de st.Eulàlia → atribucions
3. FONTBONA: Estat de la qüestió sobre el modernisme català.
4. FURIÓ, Ressenya, saber què és, com es fan, s'ha de valorar el llibre
5. GOMBRICH: 1)Las humanidades en pie de guerra, capítol de llibre, text que es planteja
questions de mètodes sobre la història de l'art 2) Iconografia, descobriment sobre lel
significat de l'Orió de Poussin.
6. GUILBÓ, EX. De monografía aplicada a una obra d'art contemporània
7. HUSKEL, Intro de “Patrons i pintors”, exemple d'història social de l'art i un estudi als
mecenes
8. LINDA “”, Article feminista sobre art
9. Urkizar, ressenya acadèmica, de nivell d'investigació, sobre un llibre de Furió a la revista
Goya

-SOCIOLOGIA DE L'ART-

(falta última classe)

>> El amor al arte, BOURDIER. Es dedica a analitzar el perfil sociològic de la gent que va als
museus europeus . Hi ha molts perfils diferents. Descobreix que la gran majoria de gent són
llicenciats universitaris o gent amb formació acadèmica, en canvi hi va molt poca gent que treballi
al camp → Per tant, perfil bastant definit: Classe mitjana, amb estudis, situació econòmica estable.
A part de constatar la desigualtat que hi havia en aquesta assistència, fent enquestes a la gent quan
sortien de la visita, se'n adona que el tema “amor a l'art” apareix molt sovint.
Va constatar que molta gent que manifestava aquest amor, ho deia en un sentit molt idealista i com
si això depenguès de la sensibilitat de cadascú..però després es reconeix que aquest amor deriva per
una prèvia aproximació a la cultura i als estudis...Són unes bases sense les quals no s'hauria
desenvolupat aquest afecte

El públic en general no participa de l'art contemporani. No són tots els ciutadans, sinó una petita
part, els que hi estàn interessats. Hi ha molta gent que no hi entraria mai
Això no passa amb les Galeríes d'art, ja que és un negoci particular que necessita de subvencions
públiques.
Cadascún d'aquests espais socials té un públic: La gent que va a les inauguracions de les Galeríes
d'art té un objectiu completament diferent de la que va a la inauguració d'una expo. D'un museu. La
gent de les Galeríes són majoritàriament els clients habituals.Hi ha un tant per cent de compradors
molt més elevat que el del Macba; En canvi, el MACBA no té clients. Els visitants són més aviat
artistes en gran part, també gent del barri, gent que treballa en museus, comisaris, estudiants...públic
més variat

Gustos (Bourdier): Són molt més socials que personals. No tenim els gustos que volem, podem
escollir entre els gustos que socialment és probable que tinguem, i per això n'hi ha que són
improbable que tinguem. NO HI HA GUSTOS EVIDENTS, N'HI HA DE DIFERENTS.

Segons Bourdieu, hi ha tipus de gust directament rekacuinars amb les diverses capes socials
2 tipus d'aproximació :
• Distanciament estètic → valorar una obra d'art amb un punt de vista formal, un cert
distanciament (fotografia, paisatge) de la realitat i la utilitat que pugui tenir aquesta. Nés
habitual en les classes cultivades, ja que tenen informació cultural.
• Estètica pragmatica: Més habitualles classes populars
• Conclusió: Bourdier intenta associar diferents tipus de gust, relacionar capes socials, parla
del bon/mal gust...els criteris són subjectius, no són universals ni fixes...Defensar que una
cosa és d'evident bon o mal gust és sociologicament no correcte → Posició classista i
correcionista.

(Falten clases setmana passada)


TEMA 12: Escollir un tema i buscar info

30/5
Depèn els tipus de treball, requereix treballar amb fonts primàries(arxius), secundàries
(biblioteques) o potser les dues..
Biblioteques: Buscar bibliografia és no només llibres o bibliografies, s'ha d'anar més enllà →
articles, revistes impreses o on-line, bases de dades...EXAMEN: PREGUNTARÀ SOBRE LA
PRÀCTICA DE BIBLIOTECA
WIKIPEDIA → tenir criteri, articles dubtosos.

TEMA 13: COM ESCRIURE UN TREBALL

1. Ha de tenir un títol adequat. Si és un treball d'investigació, el millor és que sigui el més


concret possible. Si és de caire més periodístic, ha d'atreure l'atenció del lector.
2. Introducció/objectius treball: S'espera que l'estudiant expliqui el perquè el tema escollit,
els objectius del treball, metodologia
3. Índex: És molt important, ja que reflecteix l'estructura del treball
4. Metodologia: com es busca la info, tractarla per assolir els objectius desitjats. En els
primers capítols, es pot parlar de les hipòtesis del treball, es pot fer una pregunta i al final
resoldre-la segons l'evolució del mateix → tesi.
5. Llenguatge: Adquirir el tó adecuat per cada treball requereix pràctica. Però hi ha certes
pautes elementals per acertar-lo. Ex: Parlar en primera persona, pot ser incòmode, una
alternativa és fer servir un temps verbal plural. Es poden barrejar els dos temps però és més
complexe. També es pot servir el to impersonal, potser el més encertat, i combinar-lo amb el
plural majestàtic.
6. També és molt important el tracte cap als altres autors. Si es fan ressenyes, es pot expressar
la opinió vers algú però des del respecte. En un text més o menys acadèmic, s'ha de citar pel
nom i cognom/ només el cognom, però no pel nom.
7. Text: Que fa que un text sigui personal, ric en matissos...? És molt important saber posar
bons adjectius. S'ha de tenir originalitat, però saber adjectivar amb certesa.
8. Conclusions: Haurien de ser novedoses, que realment aportin quelcom al treball, i no un
resum de tot el que s'ha dit anteriorment.
9. Bibliografia: Sempre citar per l'ordre alfabètic dels cognoms.

Procés d'escriptura: Consells


– Començar a escriure, surti el que surti.
– Anar pulint a mesura que s'escriu. Primer fer i després corregir
– “Treure” text, simplificar. No tendir a frases curtes, error més freqüent en el principiant al
treball universitari
– També pot passar a la inversa, s'ha dividir en 2 una frase molt llarga.

TEMA 14: HISTÒRIA DE L'ART ENTRE LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS

– Distingir entre Art/H. De l'Art: És una cosa totalment diferent a estudiar història de l'art, no
estudiem l'art sinó la seva evolució històrica
– Estudiar h. de l'art implica necessàriament estudiar la seva història; En canvi, estudiar
història no dóna la sensació de que impliqui estudiar art. Tradicionalment, la h, de l'art té
uns codis específics, tot i haver de contextualitzar degudament.

Diferència clau entre la història de l’art i l’art en sí. El caràcter científic de la disciplina
És una disciplina científica? En aquest cas defensem que sí, però s’han de considerar les
especificacions.
Ara bé, per defensar-ho hem de determinar què entenem per ciències socials.

POSTMODERNISME – corrent cultural que ha relaxat i relativitzar els conceptes i els punts de
vista. Posicions on es defensa l’impossibilitat de l’objectivitat. Alguns parteixen de la base que
entre la ficció i la construcció històrica. Ara bé, hi ha un fets els quals poden ser interpretats d’una
manera o d’una altra.

Les evidencies hi són, com per exemple que Velázquez va existir. S’han de respectar les evidencies,
tot i que també cal considerar la relativitat de les interpretacions d’aquestes.

El caràcter científic d’una disciplina és una actitud o un ideal: intentar ser el més rigorós, objectiu i
precís possible, es a dir, respectar les evidencies. Disciplina científica (ideal i actitud)
– Tendència a la objectivitat.
– Tendència a la universalitat.
– Tendència a la intel·ligibilitat. Ha de ser comprensible. S
Sha de poder sotmetre a la dialèctica, és a dir, desmentit per la realitat. S’ha de poder
generar debat sobre ella.

La ciència sempre intenta ser coherent, no pot ser A i no A alhora. Un aspecte que tenen les ciències
experimentals intenten, i poden demostrar, prediccions. En el nostre camp això està fora de les
nostres competències, no podem fer prediccions sobre l’art del segle XXII.

Podem demostrar que la història de l’art evoluciona, progressa. Exemple de Georges de Latour:

– Per què és important la ciència? Plantejament de Sokal: Hauria d’interessar bàsicament


perquè ens fa menys crèduls. Prepara la ment per ser menys manipulables.
– Per què es important la història? John Eliott: La memòria històrica ens fa més lliure si
menys manipulables.
– - Per què és profitós, interessant, estudiar Història de l’Art? Reflexió final: Els que estudiem
Història de l’Art ens hem de sentir afortunats de poder veure, escoltar, entendre i interpretar
obres d’art dels artistes que admirem. La creativitat artística és una de les produccions més
elevades de la creació humana.