Manualitats I Dibuixos per pintar cançons I Dites de Nadal

2004

CRP del Solsonès

Adreces:
http://www.primeraescuela.com/themesp/colorear.htm http://www.tuttogratis.es/ocio_y_sociedad/dibujos_para_colorear_navidenos_gratis.html http://www.miniclub.com/colorear.asp?idg=3&idn=0 http://www.primeraescuela.com/themesp/cp_navidad/biblicas.htm http://www.pequenet.com/colorea/index2.asp http://www.ecatolico.com/nacimiento/1pesebrebyn.htm http://www.teranyina.net/nadal.ct/lletra.html http://www.janbrett.com/activities_pages_artwork.htmhttp://www.pipoclub.com/espanol/juegos/colorea/ home.htm http://www.kidsdomain.com/holiday/xmas/color.html http://www.coloring.com/pictures/choose.cdc http://www.night.net/christmas/f-colorsheets.html-ssi http://theholidayspot.com/christmas/coloring_book/ http://www.free-greetingcards.co.uk/christmas_coloring1.htm http://www.geocities.com/Heartland/Acres/1170/colorpages.html http://coloring-page.net/pages/xmas003.html http://www.preschoolcoloringbook.com/color/cpchristianchristmas.shtml http://www.merry-christmas.com/coloring/index.htm http://www.preschoolcoloringbook.com/color/cpchristmas.shtml http://www.bronners.com/bcw/home.nsf/Public/Christmas_Coloring_Fun.htm http://www.coloringbookfun.com/christmas/index.html

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès

CRP del Solsonès

Calen 6 pètals de cadascun.

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

A2/2

CRP del Solsonès

A1/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

B1/2

CRP del Solsonès

B2/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

B2/2

CRP del Solsonès

B2/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

C1/2

CRP del Solsonès

C2/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

Instrucciones: Trace la mano del niño en la parte inferior del patrón y coloree. o recorte la impresión de la mano usando cartulina negra. Recorte patrones y pegue un poco de algodón sobre el cuerpo, pegue cuerpo sobre la palma de la mano, pegue la cabeza sobre el dedo pulgar.

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

Figures per penjar a l’arbre

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès

Les dotze van tocant

Cançons de Nadal
El noi de la mare
Què li darem, en el Noi de la Mare? Què li darem que li’n sàpiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. Què li darem, al Fillet de Maria? Què li darem a l’hermós Infantó? Li darem panses amb unes balances, li darem figues amb un paneró. Tam patantam que les figues són verdes, tam patantam que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua. maduraran en el dia del Ram!

Les dotze van tocant, ja és nat el Rei Infant, fill de Maria. El Cel és estrellat, el món és tot glaçat, neva i venteja. La Verge i el Fillet n’estan tots morts de fred i el vell tremola. Josep, a poc a poc, encén allà un gran foc i els àngels canten.

A Betlem me’n vull anar
A Betlem me’n vull anar vols venir tu gallineta? A Betlem me’n vull anar

Caga tió
Caga tió, tió de Nadal posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi Toca, toca Valentí. Passen bous i baques Gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai el brut; ai, el porc; ai, la cara, cara, cara; ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara de pebrot.

vols venir tu rabadà? Un xiulet li vull comprar; un xiulet li vull comprar. Xiu, xiu, xiu farà el xiulet; xiribit, xiribet; a Betlem, au, au, a Betlem si us plau. Un timbal li vull comprar. Tam, tam, tam, farà el timbal. Un pollet li vull comprar. Piu, piu, piu, farà el pollet. Un gatet li vull comprar. Miau, miau, miau, farà el gatet. Un gosset li vull comprar. Guau, guau, guau, farà el gosset. Un porquet li vull comprar. Oic, oic, oic, farà el porquet

CRP del Solsonès

El dimoni escuat
Allà sota una penya n’és nat un Jesuset, pobret, pobret, que n’és fill d’una Verge i està mig mort de fred, pobret, pobret, i està mig mort de fred. El bon Josep li deia: «Jesús, que esteu fredet, pobret, pobret.» La Verge en responia: «Per falta d’abriguet, pobret, pobret, per falta d’abriguet.» Pastors hi arribaven allà, a la mitja nit, cric, cric, cric, cric, veient que tots hi anaven del gran fins al més xic, cric, cric, cric, cric, del gran fins al més xic. Ja en toquen les flautetes, flautetes i violins, clarins, clarins, violins i violes, baixons i tamborins, clarins, clarins, baixos i tamborins. Comencen d’alegrar-se tot saltant i ballant, galant, galant,

danse i contradanses per alegrar l’Infant. Galant, galant, per alegrar l’Infant. Sant Josep que s’estava allà tot amagat, cric, crac, cric, crac, al veure que ballaven també s’hi és posat, cric, crac, cric, crac, també s’hi és posat. A prop d’allí passava un dimoni escuat, patrip, patrap; sentint tanta gatzara, a dins se n’és ficat, patrip, patrap a dins se n’és ficat. Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt, patim ,patum i tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt. La llenya d’En Banyeta ha estat oli en un llum, ferum,ferum, ja hi ha només el rastre de sofre, foc i fum, ferum, ferum, de sofre, foc i fum.

CRP del Solsonès

El rabadà
A Betlem me’n vull anar. Vols venir, tu, rabadà? —Vull esmorzar! A Betlem esmorzarem i a Jesús adorarem. —Hi ha massa neu! La neu que pel camí hi ha la calor ja la fondrà. —Oi, la que fa! Apa, aixeca’t, encén foc; no vagis a poc a poc! —Massa que em moc! Tu les teies encendràs i el camí il·luminaràs. —No ho faré pas! Que no saps que aquesta nit ha nascut Déu infinit?. —Qui t’ho ha dit? Un àngel que va volant pel món ho va publicant. —No serà tant! La samarra portaràs de neules la n’ompliràs. —Jo no en vull pas! Mai no acabes les raons, doncs te l’omples de torrons. —No són pas bons! El Joan amb la samarra portarà la botifarra —Ai, el panarra! En Miquel, el seu veí, portarà un porró de vi. —N’hi haurà per mi! Jo li’n vull portar un banquet, per a seure Sant Josep, —Que s’estigui dret!

al més formós Infantó. —Ai, això no! Mira que és el Redemptor, oferim-li el nostre cor. —Oh, què amor! Anem, ala, Rabadà no em facis més enfadar. —No vull cantar! Mira que et despatxaré si no portes un corder. —Ja me n’aniré!

El trineu
Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu, pels camps corro rabent, alegre i somrient, fent dringar els cascavells, com argents jo i ells, re bo no trobareu com viatjar dalt d’un trineu. DING, DANG, DONG, DING, DANG, DONG, dringueu sens parar, i en la Nit d’aquest Nadal correrem tots al Portal. Tot cobert de neu, llevat del nostre cor per això tots junts cantem la cançó del trineu, i voli la il·lusió amb aquesta cançó i així de molt bon grat s’afermi la nostra amistat Cantaràs una cançó

CRP del Solsonès

El cant dels ocells
Al veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia, dient: «Jesús es nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’alegria.» Respon-li lo pardal: «Esta nit és Nadal, és nit de gran contento.» El verdum i el lluer diuen, cantant també: «Oh, que alegria sento!» Cantava el passerell: «Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!» I lo alegre tord: «Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia.» Cantava el rossinyol: «Hermós és com un sol, brillant com una estrella.» La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella. La garsa, griva i gaig diuen: «Ja ve lo maig.» Respon la cadernera: «Tot arbre reverdeix tota planta floreix com si fos primavera.»

El desembre congelat
El desembre, congelat, confús es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d’amor neix una divina flor d’una rosa bella fecunda i poncella. El primer pare causà la nit tenebrosa que a tot el món ofuscà la vista penosa; mes, en una mitja nit, brilla el sol que n’és eixit d’una bella aurora que el cel enamora. El mes de maig ha florit, sens ésser encara, un lliri blanc i polit de fragància rara, que per tot el món se sent, de Llevant fins a Ponent, tota sa dolçura i olor amb Ventura.

CRP del Solsonès

Rin, Rin
Hacia Belén va una burra rin,rin. Yo me la remendaba, yo me la remendé, yo me eché un remiendo, yo me lo quité. Cargada de chocolate, lleva su chocolatera rin,rin. Yo me la remendaba, yo me la remendé, yo me eché un remiendo, yo me lo quité. su molinillo y su anafre, María, María, ven acá corriendo, que el chocolatillo se lo están comiendo. En el Portal de Belén rin,rin. Yo me la remendaba, yo me la remendé, yo me eché un remiendo, yo me lo quité. han entrado los ratones, y al bueno de San José rin,rin. Yo me la remendaba, yo me la remendé, yo me eché un remiendo, yo me lo quité. le han roído los calzones, María,María, ven acá corriendo, que los calzoncillos, los están royendo.

En el portal de Belén rin,rin. Yo me la remendaba, yo me la remendé, yo me eché un remiendo, yo me lo quité. gitanillos han entrado, Y al Niño que está en la cuna rin,rin. Yo me la remendaba, yo me la remendé, yo me eché un remiendo, yo me lo quité. los pañales le han robado, María, María ven acá volando que los pañalillos, los están llevando.

La Marimorena
En el portal de Belén hay estrellas, sol y luna la Virgen y San José y el Niño que está en la cuna. Ande, ande, ande, la marimorena ande, ande, ande que es la nochebuena. Los pastores que supieron que el Niño quería fiesta, hubo pastor que rompió tres pares de castañuelas. Ande, ande, ande, la marimorena ande, ande, ande que es la nochebuena.

CRP del Solsonès

Adeste fideles deste
Adeste fideles, laeti triumphantes Venite, venite in Bethlehem Natum videte, regem angelorum Venite adoremus, venite adoremus Venite adoremus, Dominum. Engrege relicto, humiles ad cunas Vocati pastores ad properant. Et nos avanti gradu festinemus Venite adoremus, venite adoremus Venite adoremus, Dominum. Cantet nunc io chorus angelorum cantet nunc aula caelestrium Gloria, gloria in excelsis Deo Venite adoremus, venite adoremus Venite adoremus, Dominum. Ergo qui natus die hodierna Jesu, tibi sit gloria! Patris aeterni verbum car factum Venite adoremus, venite adoremus Venite adoremus, Dominum.

CRP del Solsonès

Les dotze van tocant
Les dotze van tocant ja és nat el Déu Infant fill de Maria. El cel és estrellat el món és tot glaçat neva i venteja. La Mare i el Fillet estan mig morts de fred i el Vell tremola. Josep a poc a poc encén allà un gran foc i els àngels canten. En mig de fred i neu, el foc d’amor d’un Déu el cors desglaça. Per això tot van cantant: ja és nat el Déu Infant fill de Maria.

Ara ve Nadal
Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall. Que hi fas aquí Pepa que hi fas aquí dalt? - Em rento les mitges i el meu davantal, per anar bonica el dia de Nadal. Perquè cantes ara si dorm l’Infant? - Jo canto i refilo perquè el dia és gran. Flor d’un lliri, lliri; flor d’un lliri blanc. Ara ve Sant Roc matarem el porc i a la tia Pepa li donarem un poc.* * d’altres versions diuen: «un tros», «garrot», «de tot»

A vint-i-cinc de desembre
A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet; Fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia. Fum, fum, fum. Aquí dalt de la muntanya si n’hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets; amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra. Qui dirà més gran mentida? ja respon el majoral amb gran cabal, amb gran cabal; jo faré deu mil camades amb un salt totes plegades.
CRP del Solsonès

Santa nit
Santa nit!, plàcida nit!, els pastors han sentit l’alleluia que els àngels cantant en el món han estat escampant: El Messies és nat! El Messies és nat! Santa nit!, plàcida nit!, Ja està tot adormit; vetlla sols en la cambra bressant dolça Mare que al Nin va cantant; dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs. Santa nit!, plàcida nit!, El Jesús, tan petit, és el Déu, Ser Suprem poderós, en humil petitesa reclòs per l’home redimit; per l’home redimit.

Cançons pels Reis
Els Reis de l’Orient porten coses, porten coses, a la gent. Els Reis de Sant Esteve porten coses, porten coses, al Tordera. Els Reis de Sant Esteve porten coses, porten coses, a la llebre. Els Reis de Palau porten coses, porten coses, al gripau.

Popular Catalana

CRP del Solsonès

Los peces en el río
La Virgen está lavando y tendiendo en el romero, los pajarillos cantando, y el romero floreciendo. Pero mira como beben los peces en el río, pero mira como beben por ver al Dios nacido. Beben y beben y vuelven a beber, los peces en el río por ver a Dios nacer. La Virgen se está peinando entre cortina y cortina, sus cabellos son de oro, el peine de plata fina. Pero mira como beben los peces en el río, pero mira como beben por ver al Dios nacido. Beben y beben y vuelven a beber, los peces en el río por ver a Dios nacer. La Virgen va caminando por entre aquellas palmeras, el Niño mira en sus ojos, el color de la vereda. Pero mira como beben los peces en el río, pero mira como beben por ver al Dios nacido. Beben y beben y vuelven a beber, los peces en el río por ver a Dios nacer.

Campana sobre campana
Campana sobre campana, y sobre campana una, asómate a la ventana, verás al Niño en la cuna. Belén, campanas de Belén, que los ángeles tocan ¿qué nueva me traéis? Recogido tu rebaño ¿a dónde vas pastorcillo? Voy a llevar al portal requesón, manteca y vino. Belén, campanas de Belén, que los ángeles tocan ¿qué nueva me traéis? Campana sobre campana, y sobre campana dos, asómate a esa ventana, porque está naciendo Dios. Belén, campanas de Belén, que los ángeles tocan ¿qué nueva me traéis? Campana sobre campana, y sobre campana tres, en una Cruz a esta hora, el Niño va a padecer. Belén, campanas de Belén, que los ángeles tocan ¿qué nueva me traéis?

CRP del Solsonès

El tamborilero
El camino que lleva a Belén baja hasta el valle que la nieve cubrió. Los pastorcillos quieren ver a su Rey, le traen regalos en su humilde zurrón al Redentor, al Redentor. Yo quisiera poner a tu pies algún presente que te agrade Señor, mas Tú ya sabes que soy pobre también, y no poseo más que un viejo tambor. (rom pom pom pom, rom pom pom pom) ¡En tu honor frente al portal tocaré con mi tambor ! El camino que lleva a Belén voy marcando con mi viejo tambor, nada hay mejor que yo pueda ofrecer, su ronco acento es un canto de amor al Redentor, al Redentor. Cuando Dios me vio tocando ante El me sonrió.

A y del c hiquir ritín chiquir
Ay del chiquirritín Metido entre pajas Ay del chiquirritín chiquirritín Queridi queridito del alma Entre un buey una y mula Dios ha nacido y entre Un pobre pesebre Le han recogido Ay del . . . . María María ven acá corriendo Que el chocolatillo Se lo están comiendo Hacia Belén va una burra Rir rin yo me remendaba Yo me remendé yo me eché Un remiendo yo me lo quité Cargada de chocolate Lleva su chocolatera rin rin Yo me remendaba Yo me remendé Yo me eché un remiendo Yo me lo quité Su molinillo y su anafe María María . . . .

CRP del Solsonès

Dites de Nadal
1. A Nadal al foc, i a Pasqua al joc. 2. A Nadal, l’all al bancal. 3. A Nadal, neules. 4. A qui pessebre fa, no li manca pa. 5. Abans de Nadal capa no cal. 6. Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer. 7. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta. 8. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall. 9. Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons. 10. Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera. 11. Bocs amb davantal, cabrits per Nadal. 12. Boires per Nadal, migjorn o mestral. 13. Boires per Nadal no fan bé ni mal. 14. Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó. 15. Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó. 16. Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal. 17. Cada cosa a són temps, naps i cols a l’advent. 18. Cada dia no és Nadal. 19. Calors de Nadal són frescors per Pasqua. 20. Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués. 21. De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val. 22. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual. 23. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes. 24. De Nadal a Sant Joan, va mig any. 25. De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha. 26. De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any. 27. De Sant Joan a Nadal mig any cabal. 28. De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som.
CRP del Solsonès

29. Demà de Nadal, arròs de catedral. 30. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. 31. El conill per Sant Joan, la perdiu per Nadal. 32. El dia no creixerà fins que Jesús naixerà. 33. El fred de Nadal tot l’any va mal. 34. El forn, pel Nadal, no para un instant. 35. El mes de Nadal, o al llit o al fumeral. 36. El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda’l. 37. El vent de Nadal dura tot l’any. 38. El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal. 39. Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar. 40. Els freds de Nadal dominen l’any. 41. Els formatges de Nadal són els millors de l’any. 42. Els mànecs d’eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina. 43. Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal. 44. Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei. 45. Entre Nadal i Reis el fred correrà. 46. Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l’any. 47. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per aquell dia mai no falta. 48. Fangada abans de Nadal, per mitja femada val. 49. Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve. 50. Fins al dia de Nadal no és hivern formal. 51. Fins per Nadal el dia ni creix ni neix. 52. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l’any. 53. L’Advent és el temps del vent. 54. L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal. 55. La fornada de Nadal se n’emporta mig costal. 56. La jornada de Nadal s’emporta mig costal. 57. La missa de Nadal, per tot l’any val. 58. La neu d’Advent, gela les dents. 59. La neu d’Advent gela molt fàcilment. 60. La neu de Nadal de femada val.
CRP del Solsonès

61. La neu del mes d’advent gela les dents. 62. La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel. 63. La nit de Nadal la més clara de l’any. 64. La nit de Nadal la més estelada de l’any. 65. La nit de Nadal la més llarga de l’any. 66. La neu de Nadal, de femada val. 67. La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val. 68. La punta de l’arada en lluna de Nadal vol ser tallada. 69. Massa pluja per Nadal aplana l’herba i al bestiar fa mal. 70. Molta pluja per Nadal, mitja pedregada val. 71. Nadal al sol, per Pasqua al foc. 72. Nadal amb gelada duu bona anyada. 73. Nadal amb lluna any de fortuna. 74. Nadal amb lluna anyada segura. 75. Nadal amb lluna clara, bona sembrada. 76. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment. 77. Nadal amb lluna plena el bon temps mena. 78. Nadal de sol, Pasqua de fred. 79. Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant el porta al darrera. 80. Nadal eixut, l’herba put. 81. Nadal eixut, temps perdut; se’n ressent la tina i se’n ressent el cup. 82. Nadal en dijous, any de molt ous. 83. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls. 84. Nadal en dijous, crema l’arada i ven els bous. 85. Nadal en dijous, ocells a grans vols. 86. Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous. 87. Nadal en dijous, ven la capa i compra bous. 88. Nadal en dilluns, any de difunts. 89. Nadal en dilluns, badalls a munts. 90. Nadal en dilluns, festes a munts. 91. Nadal en dimarts, dolent pels sembrats.
CRP del Solsonès

92. Nadal en dimarts, festes a grapats. 93. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts. 94. Nadal en diumenge, totes les festes es menja. 95. Nadal en divendres, crema fins les cendres. 96. Nadal en divendres, sembra fins les cendres. 97. Nadal en divendres, un cop passat vent els bous i compra blat. 98. Nadal en lluna plena, anyada plena. 99. Nadal endavant, fred i fam. 100. Nadal humit fa el pagès ric. 101. Nadal nevat anyada de blat. 102. Nadal nevat estiu regalat. 103. Nadal nevat maig regalat. 104. Nadal nevat primavera regalada. 105. Nadal never blat al graner. 106. Nadal passat, Cap d’Any aviat. 107. Nadal passat, sabater prou fer calçat. 108. Nadal passat, ven-te la llana i queda’t el drap. 109. Nadal sense lluna, mala fortuna. 110. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una. 111. Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal. 112. Neus per Nadal, salut per tot l’any. 113. Neus per Nadal, ventura per tot l’any. 114. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val. 115. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna. 116. Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura. 117. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà. 118. Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com altre dia. 119. Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons. 120. Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada. 121. Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal. 122. Passat Nadal, surten els mals.
CRP del Solsonès

123. Pels volts de Nadal fa l’hivern natural. 124. Per l’Advent, naps i cols a trencadents. 125. Per l’Advent posa’t al sol i guarda’t del vent. 126. Per Nadal, a casa i prop de la brasa. 127. Per Nadal al sol per Pasqua a l’ombra. 128. Per Nadal, cada ovella al seu corral. 129. Per Nadal, cada perdiu al seu niu. 130. Per Nadal, cadascú al seu hostal. 131. Per Nadal, capons, neules i torrons. 132. Per Nadal, carn i fustes fora del mar. 133. Per Nadal, creix el dia un pas de gall. 134. Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó. 135. Per Nadal, el dia més curt de l’any. 136. Per Nadal el dia s’estira un pam. 137. Per Nadal el dia s’estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la vella en el filar. 138. Per Nadal, el fred cordial. 139. Per Nadal, el llop no fa cap mal. 140. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó. 141. Per Nadal, els sastres fan tres jornals. 142. Per Nadal, fred com cal. 143. Per Nadal i per Any Nou muda d’amo i muda el sou. 144. Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company. 145. Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva. 146. Per Nadal i Sant Tomàs comença l’hivernàs. 147. Per Nadal, maduren les nespres. 148. Per Nadal, mariners fora la mar. 149. Per Nadal moquina i neu per veïna. 150. Per Nadal, muda el jornal. 151. Per Nadal, posarem el porc en sal. 152. Per Nadal, prop del nial. 153. Per Nadal, qui res no estrena res no val.
CRP del Solsonès

154. Per Nadal, ric i pobre menja gall. 155. Per Nadal, sang de porc al rieral. 156. Per Nadal, ton porc mataràs, estigui magre o estigui gras. 157. Per Nadal, un pas de pardal. 158. Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner. 159. Per replantar i empeltar l’ametller, la lluna de Nadal va bé. 160. Per Sant Esteve, un pas de llebre. 161. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral. 162. Pessebre fas, pa menjaràs. 163. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural. 164. Pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val. 165. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n’hi ha prou per a ells. 166. Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja. 167. Quan Nadal entre nedant la vinada és abundant. 168. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja. 169. Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac, moltes garbes i poc gra. 170. Quan Nadal tomba en diumenge, l’hivern menja. 171. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal. 172. Qui no celebra el Nadal, és home de tant se val. 173. Qui no celebra el Nadal, poc val. 174. Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d’advent. 175. Qui per Nadal res no estrena, res no val. 176. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal. 177. Sant Blai passat, Nadal acabat. 178. Sempre donen els torrons a qui no té dents. 179. Si l’advent és mullat, poca anyada de blat. 180. Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te’n fiïs pas. 181. Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal. 182. Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal.

CRP del Solsonès

183. Si per Nadal fa estiu, la Pasqua vora el caliu. 184. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta. 185. Si per Nadal fred no en fa, per Pasqua bé en farà. 186. Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval. 187. Si vols all coent, planta’l per l’advent; si el vols bo i fi sembra’l per Sant Martí. 188. Si vols passar un bon Nadal, tinguis un gros porc en sal. 189. Torrons del Collell, més bons que la mel. 190. Un Nadal no fa mal. 191. Xai nascut per Nadal només fa nosa al corral.

CRP del Solsonès

Contes de Nadal
Climent ninot de neu
Sant Feiràs de la Cogullada de Monstorniu és un petit llogarret envoltat per muntanyes al mig del Pirineus i està tan perdut que fins i tot es descuiden de posar-lo als mapes. Allà, oblidat gairebé de tothom, hi viuen unes trenta famílies amb el seu ajuntament, les seves cases, la seva escola, la seva església, els seus carrers, places, botigues, centres socials, cafès ... Aquell dia (com sovint sol fer cada 21 de desembre) va arribar l’hivern tot ben abrigat amb les seves galtes vermelles, el nas lluent i una bufanda de fred que de seguida ho va encomanar a tota la gent. A la tarda van començar a caure suaument les primeres volves de neu que, a poc a poc, van deixar-ho tot cobert d’una catifa blanca, flonja i neta. Un altre cop, com cada any, s’havia de tallar el camí d’entrada al poble i Sant Feiràs tornava a quedar aïllat de la resta de món durant dies o potser mesos. Els seus habitants ja estaven acostumats i seguien el seu ritme de vida com si res. L’endemà, tot i continuar nevant, la mainada sortia riallera de l’escola. Començaven les vacances de Nadal; tots van córrer cap a la Plaça Major. Allà feien rodolar pel terra una bola de neu que, de mica en mica, es feia grossa i més grossa fins arribar a una bona alçada. Després van tornar a repetir l’operació però aquesta vegada van fer una bola una mica més petita; entre dos o tres nois la van aixecar i la van collocar just a sobre de la primera. Allò era tot un ninot de neu; però faltava alguna cosa. De seguida va sortir la Maria de Can Quel, se’n va anar cap a casa seva i va tornar amb una pastanaga d’aquelles tan maques i ... nyecccc! l’hi van enganxar al mig de la cara. El ninot de neu ja tenia nas; un bon nas. L’Albert del Mas Joan va fer el mateix però va tornar amb un bon barret de copa que li havia donat el seu avi i l’hi van encasquetar sobre el cap. De mica en mica tots anaven fent el mateix i aportaven noves coses al ninot de neu; la Mariona de Ca la Cosidora va portar dos botons negres i lluents que feien d’ulls. En Pau de la Casa Nova va dur una escombra i l’hi van posar entre els braços. L’Ester de Can Pins va portar una bufanda de mil colors ... Després van agafar en Ramonet de l’Hostal del Senglar, que era el més menut de la colla, el van aixecar i el noi, amb la punta del dit xic, va dibuixar la boca; havia quedat una mica torta però tot i així el ninot feia el seu goig. - Encara falta una cosa! - va cridar la Laura - el nom! I tots plegats van fer una llista, van votar i en van triar un: Climent. Sí! Sonava bé! Al moment la mainada reia, jugava i ballava al seu voltant, tot fent rotllana, li cantaven: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot de neu,cara rodona i blanc de peus. Cap al tard tots van tornar a casa. S’ho havien

CRP del Solsonès

passat d’allò més bé. Durant la nit, els flocs de neu que encara queien van esborrar totes les petjades; des de la plaça semblava sortir una estranya claror que illuminava tot el poble i es reflectia en el blanc de la neu als carrers, les cases, les teulades, els arbres ... Així van anar passant els dies i en Climent, el ninot de neu, era feliç; el seu rostre havia canviat una mica i aquella boca torta del primer dia, ara era com un somriure que anava de galta a galta. La quitxalla anava cada tarda al seu voltant i jugaven amb ell com si fos l’amic de tots. Fins i tot la gent gran sentia una mica de tendresa per aquell ninot, i qui més qui menys sabia la cantarella. En Climent, des de la plaça estant, sentia i veia com la gent passava aquelles Festes de Nadal. A les nits fredes i glaçades de lluna blanca mirava pels vidres de les finestres i veia com tothom encenia les llars ..., feien cagar el tió, feien el pessebre, menjaven torrons, cantaven nadales ... I ell, tan sols mirant-s’ho, ja gaudia. La nit de Cap d’Any, alguns van sortir a la plaça i van menjar el raïm tot saltant i ballant al seu costat. Ell, com una estàtua, semblava presidir la plaça. El consideraven com un personatge més del poble. La mainada no deixava d’anar-lo a veure cada dia. Sempre duien als llavis la seva cançó: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot de neu,cara rodona i blanc de peus. Però just l’endemà de la nit de Reis, mentre tothom desembolcallava els regals i obsequis més desitjats, el sol va sortir més fort i radiant que els dies anteriors. El vent potser també estava desembolcallant els regals dels Reis i no va piular gens. La temperatura va pujar més que de costum i la neu, de mica en mica, es va anar fonent. En Climent, el ninot de neu, també es va anar desfent fins quedar convertit en una gran bassa d’aigua. I a la tarda, els menuts van anar a recollir les restes del ninot. Que si el barret de copa una mica brut de fang, que si la pastanaga, ja estovada i de color fosc, que si l’escombra, que si els botons, que si la bufanda ... però entre una cosa i l’altra també van trobar un estrany objecte; era com un cor de vidre glaçat que no es desfeia amb l’escalfor. La mainada va entendre que allò era el cor d’en Climent, el ninot de neu, i el van anar a soterrar a la muntanya més alta dels voltants, on sempre està nevat. Al cap de pocs dies, allà mateix on va ser enterrat el cor, va sortir una flor: la Flor de Neu. Curiosament, diuen que, des d’aquell Nadal, cada any quan neva a Sant Feiràs de la Cogollada de Monstorniu apareix per art d’encanteri un gran ninot de neu al mig de la plaça; tothom ja sap qui és, i li canten: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot de neu,cara rodona i blanc de peus. Àngel Daban

CRP del Solsonès

Tres rondalles sobre les aranyes i el pessebre
No sabem per quin set sous s’ha relacionat l’animalet de l’aranya amb el naixement de Jesús, però hem trobat tres rondalles curtetes on la protagonista de totes elles és una aranya just davant del pessebre. Aquí vénen els tres contes. La primera història es diu «L’Aranya de Natzaret» del llibre d’en Jaume Reventós «Proses de Bon Seny»: Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estava ben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestia el seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des de feia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa, de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure, l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anar amb ells. &emdash;No es preocupis &emdash; deia l’aranya &emdash; jo m’amagaré dins d’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú! Sant Josep, davant de la insistència i de la bona amistat lla va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat, Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava del ruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó. Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobar cap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pel cansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortir sense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot. Als pocs moment naixia un Infant bonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum illuminava tota l’establia, tot d’una l’Infant es va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aire glaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot venia d’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina, fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, de seguida van agrair a l’aranya la seva collaboració i el seu bon cor. La segona història «L’Aranya» del llibre d’en Josep Carner «Deu rondalles de Jesús Infant» diu que: Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja arribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant que arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria que entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment va néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom. Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de cadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent que envoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho saben fer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribar ben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat tenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum. Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt diferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven

CRP del Solsonès

bocabadats d’aquella lluentor. Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del seu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en mica desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi que amb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es van trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell que els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegir i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable i també van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents. La tercera història «Les Aranyes i la Nit de Nadal» d’en Ramon Fuster i Rabés de llibre «Celebrem el Nadal» idiu que: A la nit de Nadal, poc després de nàixer l’Infant Jesús tothom va anar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet, pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia un pollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i tot una colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada i l’espera van anar a dormir. Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allà també van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i una cantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre amb la cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i va començar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la seva llaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que van arribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com de fàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida les aranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina de color gris que penjaven per aquí i per allà. Emdash; Que lleig! Emdash; deien alguns animals. Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, però els altres se’n reien o feien mofa. L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia que allò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots i els fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van ser l’admiració de totes les altres bestioles. I encara avui en dia, es recorda aquest fet de les aranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents, daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.

Adaptació de les tres rondalles: Àngel Daban

CRP del Solsonès

De com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do de la paraula Tot va començar la nit de Nadal. Com sabeu, després de néixer Jesús, tota una munió de gent es va trobar allà al portal: pastors, pagesos, llauradors, botiguers, pescadors, caçadors... gent de tota arreu de tots els orígens, edats i cultures; homes i dones, nens i nenes, nois i noies... tothom li volia oferir els seus presents i volien veure la criatura que feia tant de goig. I no només això, sinó que també van portar animals, animals de tota mena que ben segur podien ser d’alguna utilitat, i si no les mateixes bèsties buscaven alguna manera de ser-ho. La gent després d’adorar l’Infant, després de fer un bon tec, de cantar nadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donar doble ració (doble menjar) perquè ells també podessin celebrar la vinguda al món de Jesús i cansat per la llarga jornada es van posar a dormir. Va se aleshores quan els animals ben desperts, contents i atipats, que e van posar a cantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i així va anar: El gall es va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veure al bon Jesús que dormia plàcidament, va cridar:Kickirikiiii....! que volia dir: Jesús és aquí....! El bou, amb la seva catxassa, es va aixecar de terra i va dir:Muuuuu....?! que volia dir: A oooon....?! Els ocells que no deixaven de voleiar deien:Tit ti-ti-tit! que volia dir: És cap aquí Els xais que eren al voltant del bressol i feia estona que ja el veien, pregonaven:Be beeeeeéééé... ! que volia dir: Està bé! Els ànecs que en aquell moment eren dins una bassa d’allà al costat, en sentir la notícia van sortir espetegant i xisclant:Quac-quac-quacquaaaaacc.....! que volia dir: Jo vull anar! Els porcs, que en aquell moment eren ben bruts i eixarrancats al mig del fang, en sentir que ela ànecs hi anaven, feien:Aihó, aihó, aihó... que volia dir: I jo, i jo, i jo!!! Les gallines, ben estarrufades i presumides, en sentir els porcs i veurels d’aquella manera com anaven, van protestar:Coc-corococ-corocoooooc....! que volia dir: Cal que primer us renteu amb sabó! I l’ase, que estava al cas de tot el que passava, quan va veure als porcs que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits, exclamava:»Aaaaaaaaaah-i, aaaaaahh-i.....! que volia dir: «Aaaaaaixí, aaaaaaaixí! Quan van ser tots al voltant de l’Infant, un gat, emocionat per tota aquella imatge, deia dolçament:»Meeeeuuuu....! que volia dir: «Mireu! El gos, valent com ningú, davant del Minyó va afegir:»grrrruuu-guaou-gua-gua-guaguau...! que volia dir: «Ai del qui gosi fer-li mal! I així, els animals, van passar tota la Nit de Nadal, vetllat el son de l’Infant Jesús.I encara ara n’hi ha molts d’aquests animals que parlen i diuen el mateix en record d’aquella Gran Nit. Adaptació d’Àngel Daban

CRP del Solsonès

Han robat el temps
Sovint hem sentit parlar de l’ordre còsmic que controla tot el funcionament de l’univers; són aquelles lleis que fan que els planetes no topin entre ells, que no veiem les estrelles a deshores, que el sol sigui rodó, que el moviment dels astres sigui constant i no vagi a sotracs, que les forces de la gravetat no es destarotin... Com sempre darrera de totes les màquines hi ha uns éssers intel.ligents que ho controlen tot. Un d’aquests és el Senyor del Temps; personatge força curiós i de caire màgic que viu als núvols; té tants anys com el món, porta una gran barba blanca i la seva feina única i exclusiva és la de controlar el temps; però no el temps que fa o que farà: si plou, si neva... no!, el Senyor del Temps controla el temps que corre, que vola, que passa, que fuig o que encara a de venir. Allò que diem el temps horari. I per a fer-ho compta amb una infinitat d’estranys d’aparells mesuradors: rellotges de totes menes, quaderns de notes (per anotar totes les variants), equilibradors d’ombres (per calcular les intensitats de la llum), ulleres d’allargavistes i observadors astronòmics (per a conèixer la situació exacta del cosmos), controladors gastronòmics (per saber amb precisió els moments dels àpats), catalitzadors sòmnics (per graduar la son i els somnis) ... Aquella nit es presentava com qualsevol altra; el Senyor del Temps també ha de dormir com tothom, però abans feia la mateixa cerimònia de sempre: s’escalfava el llit, es posava la camisa de dormir, desava el temps en una capseta petita sobre la tauleta, programava el despertador i tancant el llum aclucava els ulls per dormir plàcidament. De sobta, al cap d’unes hores, un soroll fort i sec li va estroncar el son. El Senyor del Temps va obrir de nou el llum i es va adonar de que la capseta on guardava el temps havia desaparegut misteriosament. Això el va esverar i tot fent un bot va saltar a terra tot cridant: Socors! Auxili! M’han robat! Agafeu els pispes! Que no marxin! Però ja era massa tard per a les lamentacions. En treure el nas per la finestra, el Senyor del Temps no sabia quina cara posar, va veure sorprès com el temps de tot el món s’havia aturat; tot restava quiet, immòbil, silenciós... Havien robat el temps i això era molt greu; si no el recuperava de nou les conseqüències podien ser desastroses, incalculables. Els sols no tornarien a lluir mai més, els planetes deixarien de voltar, els dies no s’aixecarien, els habitants del tots els mons continuarien dormint i dormint per sempre més, les galàxies restarien com glaçades, la vida quedaria abaltida i ensopida fins la mort. El Senyor del Temps, excitat i molt nerviós, encara amb camisa de dormir, va saltar per la finestra; s’entrebancava amb tot, mai no s’havia trobat amb una situació semblant. Amb una llanterna de piles (com sempre una mica gastades), anava enfocant per aquí i per allà tot cercant una petita pista que el pogués orientar cap a on anar. Estava desesperat, tot ell tremolava, la seva mà també tremolava i la lot anava de banda a banda, resultava del tot impossible de veure res. De cop i volta una petita lluentor (mai tant ben dit) li va donar llum, el va illuminar; aquell reflex venia d’una «dècima de segon» caiguda i abandonada en un marge del camí. Més enllà va trobar una «estona» repenjada sobre una branca. Un «desprès» abocat en una bassa, un «moment» entre les bardisses, un «tot seguit» sobre la barana del pont, un «parell de minuts» al costat d’unes roques, un «ara mateix» surant a l’aigua, un «d’aquí no res» sobre la gespa, un «ja torno» al costat d’un cau de conills, un «sovint» prop de la soca d’un desmai, un «esperem» enganxat en uns rostolls...així de mica en mica el Senyor del Temps va anar recollint diferents trossos de temps esbargit de qualsevol manera per tots els voltants fins arribar a un escampat on un parell de lladregots inconscients, sense saber què fer amb tant de temps, el perdien miserablement. El cas, sortosament, es va resoldre sense incidents i els pispes van confessar que havien robat la capseta sense saber què era el que hi havia dintre; avergonyits es van disculpar i es van comprometre a recollir per sempre més tot el temps perdut a l’univers. Per altra banda el Senyor del Temps, a partir d’aleshores ja no desa el temps en una capseta, sinó que ho fa dins d’una ampolla de vidre totalment transparent; si més no, diu el Senyor del Temps, si tornen lladres, abans d’emportar-se l’ampolla podran veure el que hi ha dins i tindran temps de pensar-s’ho.

Àngel Daban

CRP del Solsonès

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful