Enric Badia+Aztarain
42 DISSABTE, 1 DE FEBRER DEL 2020
CULTURES
Aquells llibres de color
groc i negre tacats de
sang, crims i misteris
El manresà Joaquim Noguero i el berguedà Jordi Canal comissarien una
mostra sobre la col·lecció «La cua de palla» dins el festival literari BCNegra
L’EXPOSICIÓ
«Quan el groc era negre»
Lloc: biblioteca Jaume Fuster. Pl. de Lesseps, 20-
22. Barcelona. Dia i hora: fins al 30 de març. Di-
lluns i dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 21 h; de
dimarts a divendres, de 10 a 21 h; diumenge, d’11
a 14 h. Entrada lliure. Organització: Bibliote-
ques de Barcelona, en el marc de la BCNegra.
Comissaris: Jordi Canal i Joaquim Noguero.
TONI MATA I RIU MANRESA
Van ser 71 títols en la primera eta-
pa i 115 en la tercera: les altres qua-
tre van tenir ben poca història i no-
més van servir per fer reedicions.
Però en aquest conjunt de 186 no-
vel·les que van sortir del 1963 al
1970 i, després, entre el 1985 i el
1996, s’escriu una de les aventures
més rellevants de la història de l’edi-
ció catalana de la segona meitat del
segle XX: la creació de la col·lecció
de literatura negra La cua de palla.
«La Bernat Metge de la novel·la po-
pular», afirma el berguedà Jordi Ca-
nal, que comissaria, juntament
amb el manresà Joaquim Noguero,
l’exposició Quan el groc era negre,
que explica la història del projecte
a la biblioteca Jaume Fuster de la
plaça Lesseps de Barcelona, en el
marc del festival BCNegra.
«La cua de palla es va avançar a
la seva època», apunta Canal sobre
una col·lecció que va néixer tan sols
un any després de la fundació del
segell que la va impulsar, Edicions
62. Sota la direcció de Manel de Pe-
drolo, la sèrie va sortir al mercat
«amb la voluntat de fer arribar la
lectura en català a un públic ampli.
El que hi havia abans eren novel·les
fluixes amb traduccions dolentes».
La nova col·lecció es va basar «en
una bona tria de títols, traduccions
de qualitat i cobertes molt ben fe-
tes», comenta Noguero: «La cua de
CINC CITES DEL FESTIVAL
S. PAZ
Dos especialistes de
la Catalunya Central
sumen esforços
 L’exposició sobre «La cua
de palla» ha reunit dos grans
especialistes en literatura po-
pular. D’una banda, Joaquim
Noguero –que signa també la
mostra sobre el fenomen dels
bolsilibros, encara en curs a
Sabadell–, que ja fa nou festi-
vals BCNegra que és respon-
sable de l’exposició inclosa en
el programa d’actes. I, d’al-
tra, Jordi Canal, que es va ju-
bilar fa poc més d’un any de
director de la biblioteca La
Bòbila de l’Hospitalet de Llo-
bregat, on va conrear un gran
fons de novel·la negra. A més,
és autor de diversos assajos
sobre el gènere.
palla va ser la primera col·lecció li-
terària que va treure Edicions 62». I
gràcies a la iniciativa, van arribar al
públic obres inèdites en català d’au-
tors clàssics com Dashiell Hammet
i Raymond Chandler, i de figures
contemporànies com Patricia
Higshmith, John Le Carré i Marga-
ret Millar, entre moltes altres.
Un trajecte d’alts i baixos
«Hi havia la voluntat de fer una cul-
tura moderna», indica Canal: «Eren
els anys de la llei Fraga, d’un cert re-
laxament del franquisme, i La cua
de pallatenia la voluntat d’expandir
la lectura en català a partir d’un gè-
A LA PLAÇA REIAL
Taula rodona sobre «Novel·la negra
i ciutat». Amb la participació d’Ibon
Martín, un escriptor i periodista nas-
cut a Sant Sebastià, autor de thrillers
d’inspiració nòrdica, com la saga de
Leire Altuna; el canari José Luis Co-
rrea, pare del detectiu Ricardo Blanco
(el darrer títol és Las dos Amelias,
Alba Editorial); Andreu Martín, pioner
de la novel·la negra al nostre país, i la
historiadora Pilar Romera. Ho modera
Carlos Zanón, escriptor i comissari de
BCNegra. Diumenge, cafè Ocaña (pl.
Reial, 13-15), 12 h. Entrada lliure.
Regió7
nere que funcionava arreu del món.
Fins aleshores, el català estava lligat
a obres d’alta cultura».
La primera etapa, amb Pedrolo al
capdavant, va durar set anys i va pu-
blicar fins a 71 novel·les, amb una
tirada mitjana de 3.000 exemplars
per títol. «Va tenir èxit? Sí, però el
1970 va haver de tancar. L’editorial
s’havia embarcat en el projecte de
la Gran Enciclopèdia Catalana i va
haver de suprimir col·leccions».
Onze anys més tard, i fins al 1985,
es van reeditar 44 títols amb el nom
col·lectiu de Seleccions de la Cua de
Palla. «Això va funcionar, es va veu-
re que hi havia un públic, el món a
casa nostra havia canviat, amb l’es-
cola catalana, els suplements lite-
raris... Edicions 62, aleshores, va fit-
xar Xavier Coma i, reorientant la lí-
nia a seguir cap a la negra pròpia- Jordi Canal (ajupit) i Joaquim Noguero
ment nord-americana, van aparèi- OSCAR BAYONA
xer 115 nous títols», comenta No-
guero, que enguany signa la novena
exposició que comissaria dins de la
BCNegra.
Canal, que reconeix haver llegit
tots els volums de La cua de palla, i
que va ser director de la biblioteca
de La Bòbila de l’Hospitalet de Llo-
bregat, especialitzada en temàtica
negra i policíaca, explica que «el gè-
nere va viure una etapa de reivindi-
cació durant els anys 80, un període
que va ser el millor que ha viscut el
sector editorial català. A mitjan
anys 90, però, la negra va deixar de
ser moda, les vendes van baixar i, a
més, cada cop era més difícil trobar
bons títols per publicar, ja que no-
més quedaven les terceres novel·les
dels bons escriptors o les dels autors
de segona fila».
En tres ocasions més es va provar
de fer tornar La cua de palla a les lli-
breries, però entre els tres intents no La mostra exhibeix alguns títols de la col·lecció
TWITTER GRUPO EDE
L’ILLA: ISLÀNDIA
Islàndia és el país convidat d’en-
guany al festival. S’ha programat una
conversa entre Eliza Reid, editora i es-
criptora freelance i primera dama
d’Islàndia des del 2016, i Yrsa Sigur-
dardóttir, guanyadora del Premi Pe-
trona 2015 a la millor novel·la criminal
escandinava per The silence of the
sea. Ho modera Miquel Molina, direc-
tor adjunt de La Vanguardia. Dimarts,
4 de febrer, a l’Auditori del Conserva-
tori del Liceu (Nou de la Rambla, 88),
18.30 h. I dissabte 8, la projecció de
Las Marismas, als Aribau.
 Enric Badia+Aztarain

Regió7 DISSABTE, 1 DE FEBRER DEL 2020 43

CULTURES
OSCAR BAYONA
van sumar més de catorze reedi-
cions. El darrer projecte data del
2009, amb 4 títols en butxaca: «Una
operació de màrqueting amb lli-
bres que aleshores ja tenia tot-
hom», recorda Canal. EL LLIBRE
Un producte de qualitat
L’exposició que han muntat No-
guero i Canal juga amb els colors
groc i negre que caracteritzaven les
L’assaig en català que no
tapes de les novel·les de La cua de
palla. Tan destacades com la tria
dels títols que s’oferien als lectors,
existia a les prestatgeries
ho van ser la cura amb què es van SUSANA PAZ MANRESA Així com a França tota la pro-
encomanar les traduccions i les co- «No hi ha gèneres dolents, ducció de literatura de crims
bertes. En el primer d’aquests dos només escriptors dolents». s’ha denominat polar o a Itàlia
apartats, cal fer constar el treball re- Aquesta frase, de l’escriptor giallo, aquí no hi ha hagut con-
alitzat per autors com Joaquim Car- Claude Aveline, és a les prime- sens en un únic nom que abra-
bó, Josep Vallverdú, Maria Aurèlia res línies del prefaci del llibre. cés el macrogènere. Un proble-
Capmany, Rafael Tasis i Maurici La recorda Claude Mesplède, ma terminològic («els lladres
Serrahima, entre d’altres. historiador francès de la però sobretot els serenos han
L’expressió «tenir cua de palla» novel·la negra passat a la his-
remet a ser aigua poc clara, a tro- i policíaca. tòria») que
bar-se en fals. Segons la dita, «qui Una declara- aborden sen-
té la cua de palla, aviat se li encén». ció d’inten- se complexos
Pel que expliquen els comissaris, ni cions sobre Canal i Escri-
la traducció ni les cobertes tenien com apropar- bà a través de
aquest problema perquè es van se a un gènere la diferencia-
deixar en mans de grans professio- sovint denos- ció entre no-
nals com els esmentats o, en el cas tat que obre el vel·la policía-
del disseny, de Jordi Fornas. «El seu primer assaig ca («la de la se-
disseny era molt fresc per l’època», en llengua ca- guretat: un
analitza Noguero: «Hi havia el ra- talana sobre la crim altera
cionalisme de la Bauhaus i, alhora, novel·la negra l’ordre social,
tenia un punt pop». Responsable i policíaca. El hi ha una in-
de la imatge gràfica de l’Enciclopè- signen el ber- vestigació i
dia, dels discos d’Edigsa, i de la re- guedà Jordi s’agafa el cul-
vista Serra d’Or, entre altres projec- Canal i Artigas pable») i la
tes, Fornas va dotar La cua de palla i el barceloní negra («vivim
d’una personalitat molt acusada. Àlex Martín
EL VOLUM en un món
«Es nota que era una persona amb Escribà. «Vam Trets per totes bandes. pertorbat que,
OSCAR BAYONA
L’època clàssica de la no-
vel·la negra i policíaca Al-
arrels artesanes, que treballava al passar anys agafis o no el
taller amb les mans, pintava i dibui- esperant tro- culpable, con-
xava», rebla el manresà. bar a les llibre- revès, 2019. 254 pàgines. 20 eu- tinuarà igual
La cua de palla és a la memòria ries un assaig ros. D’Àlex Martín i Jordi Canal. de pertor-
de molts lectors d’una certa edat com aquest», bat»). Com a
que van descobrir realitats socials explica el ber- referent de la
que es filtraven al públic a través guedà, fins que «vam decidir negra, Canal tria sense dubtar
d’aquest tipus de literatura. «Per fer-lo nosaltres». Dit i fet, el re- James Ellroy, i de policíaca, An-
aquest motiu, no s’hi van incloure sultat és una acurada i entretin- drea Camilleri. El volum no
les novel·les d’Agatha Christie, que guda obra de divulgació, que oblida els anomenats «com-
es consideraven més un producte aporta molta informació –han panys de viatge», subgèneres
de consum que literari, un joc per manejat una extensa bibliogra- que acaben formant «aquesta
descobrir l’assassí més que un re- fia– en el que és el primer vo- nebulosa que és el macrogène-
trat de la societat de l’època», afir- lum, dedicat a l’època clàssica re»: espionatge, novel·la cròni-
men els comissaris. de la novel·la negra i policíaca ca, suspens, thriller... I tracta
Un llegat que ha desaparegut –des dels orígens fins a la dèca- com un cas a part Simenon,
dels circuits de venda i és carn de da dels setanta del segle pas- «pont» entre la policíaca i la ne-
llibreries de vell i de mercats de se- sat–, titulada Trets per totes ban- gra. Simenon és com Hit-
gona mà. Paradoxalment, en un des (Alrevès). El segon volum, chcock, assenyala Canal, «un
moment en què la literatura negra dels vuitanta fins ara, és previst gènere en ell mateix». Vuit cà-
exhibeix una bona salut a casa nos- que surti a final d’aquest any o nons d’especialistes tanquen
tra, amb editorials i festivals fent principi del 2021. un llibre més que recomanable.
bullir l’olla. L’exposició, però, fa jus-
Espai reservat a recordar la tasca de Pedrolo com a primer director tícia a aquell projecte pioner.

BÉ TWITTER WIKIPEDIA
MALASAÑA: JUAN MADRID REINA BARRIADA PORT: KHADRA I MÀRKARIS
Un dels fundadors de la novel·la ne- Les autores que prendran part en  Yasmina Khadra, pseudònim fe-
gra espanyola, l’escriptor Juan Madrid aquesta taula rodona denuncien la mení de l’algerià Mohammed Moules-
(Màlaga, 1947), rebrà el dijous 6 de fe- violència de gènere... cadascuna a la sehoul (referent de la novel·la negra i
brer (18 h) al Saló de Cent de l’Ajunta- seva manera. L’argentina Dolores Re- pare del comissari Llob) travessa el
ment de Barcelona el premi Pepe Car- yes ha posat l’accent en els femenici- Mediterrani per trobar-se, aquest any
valho 2020. L’endemà, el pare de Toni dis; la nord-americana Bonnie Jo sí, a la BCNegra i compartir taula amb
Romano serà el protagonista d’una con- Campbell és autora d’unes obres el grec Petros Màrkaris, creador del
versa que compartirà amb Javier Sán- d’una especial cruesa; i Mónica Ojeda, políticament incorrecte comissari
chez Zapatero, professor de literarura a autora nascuda a Equador que viu ac- Kostas Jaritos, que li ha fet guanyar
la Universitat de Salamanca i codirector tualment Madrid, fa un doctorat sobre premis com el mateix Carvalho, el
del Congreso de Novela i Cine Negro. literatura pornoeròtica. Ho moderarà 2012 i el Prix du Polar Européen. Mo-
Després, projecció de Días contados. Di- Ramon Vendrell, periodista cultural dera Antonio Lozano, escriptor i pe-
vendres, 7 de febrer, a Aribau Multicines d’El Periódico. Dissabte, 8 de febrer, a riodista literari. Dissabte, 8 de febrer,
(Aribau, 5), 19.45 h. Aribau Multicines (Aribau, 5), 12 h. a Aribau Multicines (Aribau, 5), 13 h.