Está en la página 1de 48

CONCRECIÓ

CURRICULAR DE
CENTRE

APROVAT PEL CONSELL ESCOLAR EL 30 de JUNY de 2011

REVISAT I ACTUALITZAT CURS 2015-2016

1
ÍNDEX

Pàg.

1. Adequació dels objectius de l'etapa


i integració de les Competències bàsiques. 3-10

2. Relació entre les àrees i les Competències


Bàsiques. 11-26

3. Acords sobre el tractament de les Competències


Bàsiques. 27-29

4. Concreció de la metodologia del centre. 30-32

5. Avaluació 33-35
- Criteris generales de promoció a l'educació primària. 35-39

6. Mecanismes de coordinació entre els cicles. 40-43

7. Tractament de la lectura, de les TIC i l'educació


en valors. 43-45

8. Criteris per elaborar mesures que contribueixin a


millorar l'èxit escolar. 46-47

9. Programació didàctica. 48

2
ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS DE L'ETAPA I INTEGRACIÓ DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES.

La Concreció Curricular del centre desenvolupa, completa, adequa i concreta el


currículum oficial a cada centre docent. El nostre presenta els acords presos des de l'inici de
l'elaboració de la present concreció, el curs 2009-2010, i que marquen la línia educativa que
quedarà reflectida a les diferents programacions didàctiques.

L'EDUCACIÓ INFANTIL ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que permetin


l'alumnat:

SEGON CICLE

(Entre parèntesi l'Objectiu General d'Etapa al qual fa referència).

1) Descobrir i conèixer el propi cos identificant les seves característiques i qualitats personals
que el defineixen. (a)

2) Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius adequant-les als diferents moments de
la vida quotidiana. (a)

3) Identificar i acceptar les pròpies possibilitats i limitacions i les dels altres. (a)

4) Adquirir una actitud de respecte cap als companys/es sense actituds de discriminació per
raó de sexe, ètnia, llengua, etc.( a)

5) Mostrar interès i curiositat cap a l'entorn físic i social més proper. (b)

6) Iniciar-se en la formulació de preguntes, en l'expressió de la pròpia opinió respectant les


dels altres per arribar a la solució de les incògnites de forma autònoma. (b)

7) Augmentar progressivament l'autonomia en l'execució de les activitats habituals en


diferents espais i moments. (c)

8) Adquirir els hàbits relacionats amb l'ordre i el treball. (c)

9) Identificar i acceptar els propis sentiments i sensacions controlant les seves emocions i
comunicant-les als altres.(d)

10) Realitzar les activitats amb progressiva seguretat i confiança en sí mateixos.(d)

11) Conèixer i acceptar progressivament les normes i models de comportament dels grups
socials als quals pertany, per tal de relacionar-se positivament. (e)

3
12) Resoldre conflictes pacíficament i de forma autònoma.(e)

13) Utilitzar el llenguatge oral com a mitjà de comunicació ajustant el missatge a les diferents
situacions. (f)

14) Interessar-se i iniciar-se en la llengua anglesa com una altra eina d'expressió.(f)

15) Iniciar-se en la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.


(f)

16) Utilitzar el llenguatge escrit com una eina de comunicació partint de situacions
significatives per l'infant. (f)

17) Gaudir i utilitzar el llenguatge musical i plàstic com una forma més d'expressió. (f)

18) Utilitzar les possibilitats expressives del propi cos. (f)

19) Adquirir un coneixement lògico-matemàtic, mitjançant l'observació i l'experimentació


amb objectes i situacions amb les seves propietats i relacions.(g)

20) Utilitzar els coneixements logico-matemàtics per resoldre problemes de la vida


quotidiana.(g)

21) Identificar i valorar alguns trets propis de les Illes Balears: llengua, festes, tradicions,
manifestacions artístiques.(h)

22) Conèixer i respectar algunes manifestacions culturals diferents de la pròpia.(h)

23) Adquirir els hàbits relacionats amb l’ higiene, l'alimentació, el descans...., per un
benestar òptim.(i)

24) Tenir consciència de les situacions de perill i demanar ajuda si cal. (i)

25)Utilitzar el joc i el moviment com a eina per un desenvolupament global i integral de


l’Infant.(j)

26) Gaudir i participar en els moments de joc i activitats sensoriomotrius acceptant les
normes del joc i les pròpies limitacions. (j)

4
L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que permetin
l'alumnat:

PRIMER CICLE

(Entre parèntesi els objectius generals d'etapa als quals fan referència)

1. Conèixer i assolir les següents normes: d' intercanvi lingüístic (respectar torn de paraula,
escoltar quan es parla, demanar permís, aixecar la mà, parlar fluix, respectar i obeir
normes...); de cura i ordre personal (asseure´s bé, tenir cura del material, compartir
material...); d'interactuar amb els companys manifestant respecte vers els altres: som amics
i amigues, ens ajudam, jugam junts... (a)

2. Saber fer la tasca com a encarregat.(b)

3. Respectar les normes.(b)

4. Mostrar interès i curiositat cap a l´aprenentatge propi i dels companys.(b)

5. Aprendre a ser autònom aplicant les normes del primer cicle. (b)

6. Desenvolupar hàbits de treball: ordenar la taula, organitzar el material i la feina individual,


rutines d’entrada i sortida. (c)

7. Iniciar-se en l’adquisició d’habilitats per a la prevenció de conflictes mitjançant programes


d’habilitats socials. (d)

8. Aprendre a resoldre conflictes mitjançant el diàleg i/o demanant ajuda si no hi ha acord.


(d)

9. Mostrar respecte per les diferències i característiques pròpies i dels companys/es. (e)

10. Aprendre a reconèixer, rebutjar i denunciar situacions de discriminació i injustícia. (e)

11. Ser capaç d´intervenir en les diferents situacions comunicatives pròpies de la seva edat.
(f)

12. Utilitzar estratègies de comprensió per poder entendre qualsevol missatge oral i escrit. (f)

13. Captar la idea global , identificar paraules clau i expressions bàsiques en textos orals, en
llengua anglesa , amb l'ajuda d'elements lingüístics i no lingüístics (gests, mímica) relacionats
amb activitats d'aula i de l'entorn de l'alumnat. (g)

14. Llegir i identificar paraules i frases senzilles en llengua anglesa, presentades prèviament
de forma oral sobre temes familiars i d'interès, mitjançant activitats lúdiques i comunicatives i
amb el suport d'elements visuals, gestuals i verbals. (g)

5
15. Participar en les activitats d'aula i en interaccions orals en llengua anglesa, molt dirigides
sobre temes coneguts, en situacions comunicatives fàcilment previsibles o relacionades amb
necessitats comunicatives immediates, com ara saludar, parlar de gustos ,expressar
sentiments o necessitats bàsiques i reproduir cançons i escenificacions.(g)

16. Escriure paraules i expressions en llengua anglesa, utilitzades oralment o conegudes per
l'alumnat a partir de l'observació de models i amb una finalitat específica, com escriure una
nota, fer cartells, felicitar per un aniversari i completar poemes o cançons. (g)

17. Utilitzar les estratègies de la comprensió lectora per localitzar informació concreta,
realitzar inferències i comprendre el sentit global dels textos llegits, relacionant la informació
que contenen amb les pròpies experiències, vivències i coneixements.(h)

18. Llegir amb freqüència , per iniciativa pròpia i com a font de plaer, textos literaris de la
tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle per conèixer alguns aspectes formals
simples de la narració i de la poesia i per facilitar l'escriptura dels textos esmentats. (h)

19. Conèixer les principals manifestacions culturals d'Eivissa i la Comunitat Balear (llengua i
literatura,festes,música, gastronomia). (i)

20. Mostrar interès i respecte cap a la diversitat cultural i lingüística present a l'escola i la
localitat. (i)

21. Valorar la pluralitat lingüística com a font d'aprenentatge i riquesa cultural.(i)

6
SEGON CICLE
(Entre parèntesi els objectius generals als quals fan referència)

1. Assumir i practicar les normes de convivència al centre i fora. (a)

2. Mostrar responsabilitat de les pròpies actuacions i adoptar actituds constructives i


respectuoses davant les conductes dels altres, que permetin crear el clima adequat pel
desenvolupament del treball cooperatiu.(b)

3. Aprendre estratègies tant a nivell individual com col·lectiu per desenvolupar hàbits d'estudi
amb iniciativa i responsabilitat, mostrant interès i confiança en l'aprenentatge. (c)

4. Conèixer i practicar estratègies de prevenció i resolució de conflictes mitjançant el diàleg.


(d)

5. Reconèixer els sentiments i les emocions en les persones que els envolten, acceptar les
diferències interpersonals i, responsabilitzar-se de les pròpies actuacions adoptant actituds
constructives i respectuoses davant les conductes dels altres. (e)

6. Participar en situacions de comunicació de l'aula (converses, debats, col·loquis, etc.),


respectant les normes de l'intercanvi comunicatiu: guardar el torn de paraula, organitzar el
discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. (f)

7. Localitzar i recuperar informació explícita i fer inferències en la lectura de textos, emprant


estratègies de comprensió lectora, determinant-ne els propòsits principals i interpretant el
doble sentit d'alguns. (f)

8. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats


amb situacions quotidianes i escolars, de manera ordenada i adequada, relacionant els
enunciats entre si; emprant habitualment els procediments de planificació i revisió dels textos
i les normes gramaticals i ortogràfiques i fent esment als aspectes formals (traç, ordre,
presentació, etc.), tant en suport paper com digital. (f)

9. Llegir de forma comprensiva textos diversos, amb una bona pronunciació, i ser capaç
d’extreure informació general d’acord amb una finalitat prèvia i com a font de plaer i
satisfacció personal.(g)

10. Assolir el coneixement d'una llengua estrangera (anglès) per tal de poder adquirir una
competència comunicativa suficient per desenvolupar-se en situacions properes.(g)

11. Llegir per iniciativa pròpia i com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la
literatura infantil adequats al cicle, reconeixent-ne les característiques per millorar l'escriptura
i expressant les pròpies opinions i gustos personals sobre els textos llegits. (h)

7
12. Utilitzar estratègies per localitzar, recuperar, resumir informació, i realitzar inferències en
la lectura de textos, identificant les idees principals i secundàries. (h)

13. Reconèixer en el medi natural, social i cultural canvis i transformacions relacionats amb el
pas del temps i indagar i analitzar algunes relacions de simultaneïtat i successió, de
cronologia i de durada, per aplicar aquests coneixements a la comprensió d'altres moments
històrics rellevants de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.(i)

14. Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en
la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds
generoses i constructives.(j)

15. Valorar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir-ne amb l’ús i
reconèixer el valor d’actituds com l’exploració de diferents alternatives, la conveniència de la
precisió o la perseverança en la recerca de solucions, l’esforç i l’interès pel seu aprenentatge.
(k)

16. Reconèixer en el medi natural, social i cultural canvis i transformacions relacionats amb el
pas del temps i indagar i analitzar algunes relacions de simultaneïtat i successió, de
cronologia i de durada, per aplicar aquests coneixements a la comprensió d'altres moments
històrics rellevants de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.(l)

17. Utilitzar la lectura i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació
i com instrument per aprendre i compartir coneixements, valorant-ne la contribució a la
millora de les condicions de vida de les persones. (m)

18. Conèixer, valorar i gaudir de les diferents manifestacions artístiques i intervencions


artístiques urbanes de l’entorn, tant del patrimoni cultural propi de les Illes Balears com
d’altres pobles, col·laborant en la conservació i en la renovació de les formes d’expressió
locals i apreciant l’enriquiment que suposa l’intercanvi amb persones de diferents cultures que
comparteixen un mateix entorn.(n)

19. Apreciar l’activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un
mateix i cap a les altres persones i reconeixent els efectes de l’exercici físic, de la higiene, de
l’alimentació i dels hàbits de postura sobre la salut.(o)

20. Observar i registrar algun procés associat a la vida dels éssers vius, comunicant els
resultats oralment i per escrit.(p)

21. Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en
la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds
generoses i constructives.(q)
22. Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, i aprendre a obrar d’acord amb
aquestes. (q)
23. Adquirir hàbits de consum racional i responsable.(q)
24. Conèixer i respectar les normes bàsiques que regulen la circulació, especialment aquelles

8
que tenen a veure amb la seguretat. (r)

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES AL CEIP CAS SERRES

Competència en comunicació lingüística

Capacitat per adquirir els recursos adequats per a utilitzar la llengua, tant a nivell oral com
escrit, per a comunicar-se en diferents contextos i per interpretar i comprendre la realitat que
ens envolta.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Capacitat per interpretar i resoldre situacions quotidianes utilitzant formes de raonament


matemàtic i de pensament abstracte per a produir-ne informació.

Competència digital

Capacitat per – de manera autònoma, reflexiva i crítica – cercar, obtenir, seleccionar i


processar la informació, i convertir-la en nous coneixements, transmetent-la amb diferents
suports repectant les normes de conducta sobre l'ús de la informació i les seves fonts.

Competències socials i cíviques

Capacitat per comprendre la realitat que ens envolta – com a membres d'una societat, com a
éssers individuals – manifestant una actitud constructiva, solidària i responsable davant els
drets i les obligacions individuals i col·lectives, utilitzant el diàleg i la negociació per afrontar i
resoldre conflictes, per això contribuir a la millora de l'entorn plural.

Consciència i expressions culturals

Capacitat per apreciar amb respecte les diferents manifestacions culturals -pròpies i d'altres-
d'utilitzar -les com a font d'enriquiment i de gaudi i ser capaç de transmetre a través de
diferents llenguatges artístics i les diferents tècniques la pròpia identitat.

Aprendre a aprendre

Capacitat per desenvolupar estratègies i habilitats que permetin assolir nous coneixements a
partir de la reflexió de la manera com s’aprèn, què s’aprèn amb la finalitat d'aplicar.- ho de
manera pràctica i eficient a les diferents situacions que es puguin plantejar.

9
Sentit d’Iniciativa i esperit emprenedor

Capacitat per planificar, actuar, resoldre, avaluar com a éssers individuals i com a membres
d'una societat, diferents situacions amb reflexió, responsabilitat, creativitat, autocrítica i amb
voluntat de millora.

10
Relació entre les àrees i les Competències Bàsiques.

Les àrees tenen un paper important en el desenvolupament de les competències bàsiques. Als quadres següents s’indica la relació existent
entre les àrees de les etapes educatives que ens ocupen i els trets distintius o dimensions de les Capacitats a Educació Infantil i de les
Competències Bàsiques.

EDUCACIÓ INFANTIL

ÀREES
1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA Coneix. de Coneixement Llenguatge:
si mateix i de l’entorn Comunicació i
autonomia representació.
personal
X X X
Compren- Comprendre diferents missatges orals: ordres senzilles, narracions, instruccions,
sió oral contes,...amb una actitud d'escolta i atenció.
X X X
Expressió Expressar-se amb claredat i correcció suficients segons diferents intencions comu-
oral nicatives i sempre respectant les normes bàsiques de comunicació i les intervenci-
ons dels altres.
X X X
Compren- Mostrar interès pel codi escrit més proper a l'infant coneixent les característiques i
sió lectora convencions de la llengua escrita. Aproximar-los al món de la literatura infantil
perquè la valorin i en gaudeixin.
X X X
Expressió Iniciar-se en l'escriptura en contextos significatius i funcionals, emprant diferents
escrita recursos i materials.

11
ÀREES
2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA Coneix. Coneixeme Llenguatge:
de si nt de Comunicaci
mateix i l’entorn ói
autonom representac
ia ió.
personal
X X X
Desenvolupar el raonament lògic en tot moment intentant que pensin i argumentin
Pensar, raonar i
les seves opinions i hipòtesis. S'accepten totes les respostes com a vàlides fomen-
argumentar.
tant un pensament divergent.
X X X
Utilitzar el Iniciar-se en el llenguatge tècnic i simbòlic de les matemàtiques.
llenguatge
X X X
tècnic, formal i Iniciar-se en l'ús de les nocions bàsiques temporals, espaials i de mesura.
simbòlic i els
diferents
sistemes de
representació
X X X
Utilitzar i cons- Fer servir diferents jocs senzills.
truir models ma-
temàtics
X X X
Plantejar i Iniciar-se en la resolució de problemes senzills, de forma autònoma, vivenciada i
resoldre lúdica.
problemes de la
vida quotidiana .
X X X
Utilitzar els pro- Experimentar i investigar amb diferents materials per poder fer agrupacions, seria-

12
cediments mate- cions, classificacions,... per tal d'adquirir la capacitat d'establir relacions quantitati-
màtics bàsics i ves i qualitatives.
les eines i instru-
ments de suport.

ÀREES
3. COMPETÈNCIA DIGITAL Coneix. De Coneixement Llenguatge:
si mateix i de l’entorn Comunicació i
autonomia representació.
personal
X X X
Conèixer i aplicar Iniciar-se en l'ús i coneixement de les noves tecnologies de manera lúdica.
les eines TIC
X X X
Disposar Iniciar-se en la utilització del teclat, el ratolí i algunes icones significatives.
d’habilitats per
cercar, obtenir,
processar i
comunicar
informació

13
ÀREES
4. COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES Coneix. De Coneixement Llenguatge:
si mateix i de l’entorn Comunicació i
autonomia representació.
personal
X X X
Comprendre la Tenir sentiment de pertinença a la família i al grup social al que pertany
realitat social ampliant les relacions a altres contextos socials.
X X X
Conèixer i com- Entendre, acceptar i complir les normes socials bàsiques.
prendre els trets
i valors del siste-
ma democràtic
X X X
Transformar la Participar de forma adient en situacions socials habituals.
informació en co-
neixement
Exercir la X X X
Resoldre conflictes mitjançant el diàleg.
ciutadania
activa

ÀREES
5. CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS Coneix. de Coneixement Llenguatge:
si mateix i de l’entorn Comunicació i
autonomia representació.
personal
X X X
Apreciar i gaudir Mostrar interès i gaudir de les activitats artístiques i culturals.
amb l’art i amb
X X X
Valorar i respectar les manifestacions culturals pròpies i d'altres indrets.

14
les manifestaci-
ons artístiques
X X X
Reflexionar i Manifestar la seva opinió respecte diferents manifestacions culturals reco-
analitzar crítica- neixent les característiques més bàsiques.
ment l’entorn ar-
tístic
X X X
Emprar recursos Expressar sentiments, necessitats i idees mitjançant tècniques i materials
artístics per ex- diversos.
pressar-se i per
comunicar-se

ÀREES
6. APRENDRE A APRENDRE Coneix. De Coneixement Llenguatge:
si mateix i de l’entorn Comunicació i
autonomia representació.
personal
X X X
Reconèixer les Conèixer les pròpies possibilitats i limitacions respectant les dels altres.
pròpies capaci-
tats (intel·lectu-
als, emocionals,
físiques)
X X X
Disposar d’un Mostrar seguretat personal en la realització de les activitats quotidianes i
sentiment de en la relació amb els companys/es.
competència per-

15
sonal
X X X
Adquirir autono- Adquirir progressivament hàbits de treball, atenció, constància i reflexió
mia en l’apre-
nentatge
X X X
Organitzar i pla- Planificar i organitzar les tasques de manera cada vegada més autònoma.
nificar els apre-
X X X
nentatges i la Valorar el treball ben fet.
pròpia feina

ÀREES
7. SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR Coneix. De Coneixement Llenguatge:
si mateix i de l’entorn Comunicació i
autonomia representació.
personal
X X X
Adquirir i aplicar Adquirir una imatge positiva i ajustada de sí mateix.
valors i actituds
Realitzar de forma autònoma i amb iniciativa activitats habituals per X X X
personals.
satisfer necessitats bàsiques; consolidar progressivament hàbits de cura
personal, higiene, salut i benestar
Transformar les Adquirir progressivament la capacitat de planificar la pròpia acció i X X X
idees en accions. organitzar el seu treball, amb esforç i constància, i comprovar els
aprenentatges i avanços que va fent.

16
X X X
Liderar projec- Tenir iniciativa en petits projectes i en activitats de la vida quotidiana.
tes.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ÀREES

1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA MD LC/ ANG MAT EF EA EC


LE
X X X X X X X
Augment de vocabulari específic
X X X X X
Distingir la informació rellevant de la no rellevant i les informacions
Comprensió implícites en els textos que s’escolten i en els que es llegeixen.
Gaudir de la lectura. X X X X
oral/escrita

Apropament a textos informatius, argumentatius i explicatius X X X

X X X X X X
Formar-se un judici crític i ètic a partir de la lectura.
Comprensió es- Cercar, recopilar, seleccionar, processar i comunicar informació X X X X X X
crita X X
Descobrir a través de la lectura altres entorns del saber i de la fan-
tasia i altres idiomes i cultures, i respectar-los.
Claredat en l’exposició de temes X X X X X X

Coherència del discurs. X X X X X

Capacitat de síntesi. X X X X

17
Estructurar, organitzar i autoregular el propi coneixement en les X X X X X
produccions orals i escrites.
Expressió oral/
Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques X X X X X X X
escrita
de forma activa i efectiva.
Eliminar estereotips i expressions sexistes de la pròpia parla i X X X X
expressió escrita
Valorar les llengües com a mostra de riquesa intercultural X X X X X

ÀREES

2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA COMPETÈNCIES MD LC/LE ANG MAT EF EA EC


BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Aplicar procediments i elements de la lògica per X X X


identificar la validesa dels raonaments, així com
valorar el grau de certesa associat als resultats
Interpretar i expressar amb claredat i precisió X X X X X
informacions que contenen elements
Pensar, raonar
matemàtics, dades i expressions matemàtiques.
i argumentar Crear, expressar i comunicar argumentacions X X
matemàtiques, seguir i comprendre cadenes
argumentals, identificant-ne les idees
fonamentals.
Traduir del llenguatge natural al llenguatge X X X
simbòlic/formal, i entendre les relacions entre
un i altre

18
Interpretar i expressar amb claredat i precisió X X X X X
informacions que contenen elements
matemàtics, dades i expressions matemàtiques.
Utilitzar el Seleccionar tècniques adequades per representar X X X X
llenguatge i interpretar la realitat segons les situacions i els
tècnic, formal i objectius.
simbòlic  i els Ús d'estratègies d'estimació i mesura. X X X
diferents Saber utilitzar les tècniques i els procediments X X X X X
sistemes de matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar,
representació situar-se a l'espai, així com organitzar i analitzar
dades.

Identificar situacions quotidianes i del món X X X X


laboral que es poden resoldre utilitzant els
Plantejar i
elements i raonaments matemàtics
resoldre
Planificar i aplicar estratègies de resolució de X X X X
problemes de
problemes a situacions de la vida quotidiana.
la vida
Comunicar el plantejament d’un problema, els X X
quotidiana i
processos seguits en la seva resolució i els
del món
resultats obtinguts.
laboral

Identificar situacions i traduir-les a estructures X X X X


matemàtiques
Utilitzar i
Validar, analitzar, criticar i comunicar un model i X X X X
construir
els seus resultats.
models
Conèixer, controlar i saber comunicar el procés X X
matemàtics
de construcció de models matemàtics.

Utilitzar els Conèixer i saber emprar materials i eines de X X


procediments suport (calculadores, recursos TIC, ...) per
matemàtics contribuir a la realització de l’activitat

19
bàsics i les matemàtica i entendre les seves limitacions.
eines i els
instruments de
suport

3. COMPETÈNCIA DIGITAL ÀREES

MD LC/LE ANG MAT EF EA EC


Conèixer i Utilització bàsica de l'ordinador. X X X X X X X
aplicar les
eines TIC
Recerca guiada a Internet. X X X X X X X

Disposar Utilització d'aplicacions: google maps, google X X X X


d’habilitats per earth.
cercar, obtenir,
processar i
comunicar

20
informació

Manejar programes de processament de textos, X X X X X X


presentacions, fulls de càlcul, bases de dades i
Conèixer i
editors gràfics i simuladors
aplicar les
Emprar habitualment els recursos tecnològics X X X X X
eines TIC
disponibles per resoldre problemes reals de
manera eficient.
Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la X X X X X X
valoració de la informació disponible,
contrastant-la quan sigui necessari.
Dominar els llenguatges específics bàsics X X X X X
Disposar (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i
d’habilitats per les seves pautes de descodificació i de
cercar, obtenir, transferència, aplicant-los a diferents situacions
processar i i contextos.
Emprar les TiC de manera ètica, responsable i X X X X X X X
comunicar
segura.
informació
Comunicar la informació i els coneixements X X X X X X
adquirits en diferents suports i emprant recursos
expressius que incorporin diferents llenguatges i
tècniques específiques, aprofitant les
possibilitats que ofereixen les tecnologies de la
informació i la comunicació.
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la X X X X X X X
comunicació com eina per organitzar la
informació, processar-la i orientar-la, per
aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge,
de feina i d’oci prèviament establerts.
Transformar la Comprendre la informació, analitzar-la de forma X X X X X X
informació en crítica i reflexiva i integrar-la en els esquemes
previs de coneixement.

21
coneixement Generar produccions responsables i creatives. X X X X X X

Treballar en entorns col·laboratius ampliant els X X X X X X


entorns de comunicació per participar en
comunitats d’aprenentatge formals i informals.
Selecció, organització i interpretació X X X X X
d'informació.

ÀREES
4. COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES MD LC/LE ANG MAT EF EA EC
Conèixer, comprendre i acceptar la realitat X X X X X X
social propera, valorant i respectant les
Comprendre la
diferències.
realitat social.
Realitzar raonaments crítics sobre situacions X X X X X
reals i dialogar per millorar col·lectivament la
comprensió de la realitat

Valorar les diferències i reconèixer la igualtat X X X X X X X


entre els distints col·lectius, i en particular entre
homes i dones.
Conèixer i
Resoldre els conflictes amb actitud constructiva. X X X X X X X
comprendre
elss drets i Conèixer i comprendre els valors en que es X X X X
valors dels fonamenten els estats i les societats
sistema democràtiques, els seus fonaments, modes
democràtic. d'organitzar-se i el seu funcionament.

Construir, acceptar i practicar normes de X X X X X X X


convivència d'acord amb els valors democràtics

22
Practicar el diàleg i la negociació per arribar a X X X X X X X
acords com a forma de resoldre conflictes, tant
Exercir la
en l'àmbit personal com en el social.
ciutadania
activa Actuar amb criteri propi mantenint una actitud X X X X X X X
constructiva, solidaria i responsable.
Saber comunicar-se en distints contextos, X X X X X
expressar les idees pròpies i escoltar les dels
altres.

ÀREES

5. CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS MD LC/LE ANG MAT EF EA EC


Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica X X X X X
cap a la diversitat d'expressions artístiques.
Conèixer la importància representativa, X X X X
expressiva i comunicativa que els factors
estètics tenen en la vida quotidiana de les
Apreciar i gaudir persones i de les societats.
amb l'art i les Adequar la utilització de recursos artístics X X X X
manifestacions d’expressió i representació per realitzar
artístiques. produccions pròpies.
Apreciar la creativitat implícita en l’expressió X X X X X X
d’idees, d’experiències o de sentiments a través
de diferents mitjans artístics: música, literatura,
arts visuals i escèniques, arts populars...
Identificar les relacions bàsiques existents entre X X X X
les manifestacions artístiques i la societat que
les genera.

23
Valorar la realització d'experiències artístiques X X X X X
compartides .
Tenir un coneixement bàsic de les principals X X X X
tècniques i recursos dels diferents llenguatges
artístics per a expressar- se i comunicar-se.
Reflexionar i Tenir un coneixement bàsic de les principals X X X X
analitzar tècniques, recursos i convencions dels diferents
críticament llenguatges artístics per interpretar les
l'entorn artístic. manifestacions artístiques.
Trobar fonts, formes i vies d’expressió personal X X X X X X X

Aplicar habilitats de pensament divergent i de X X X X X X


treball cooperatiu
Percebre, comprendre i enriquir-se amb X X X X X X
diferents realitats i produccions del món de l’art
i de la cultura

ÀREES

MD LC/ ANG MAT EF EA EC


LE
6. APRENDRE A APRENDRE
Reconèixer les Ser conscient dels processos i de les estratègies necessàries per X X X X X X X
pròpies capacitats desenvolupar les pròpies possibilitats.
(intel·lectuals,
emocionals i
físiques).
Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit. X X X X X X X

Disposar d'un Manifestar interès per aprendre. X X X X X X X


sentiment de
Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre X X X X X X X
competència

24
personal.
Desenvolupar estratègies per aprendre X X X X X X X

Aprendre dels altres i amb els altres. X X X X X X X

Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina X X X X X X X

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges X X X X X X


Adquirir previs i amb l’experiència personal.
autonomia en Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autoregular-se, acceptant els errors i X X X X X X X
l'aprenentatge. aprenent d’ells.
Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop X X X X X X X
més autònoma.
Seleccionar i organitzar la informació i integrar-la a través de resums, X X X X X
esquemes, mapes conceptuals.
Manifestar interès per la feina ben feta ( ordre, revisió, presentació, X X X X X X
cura...).
Emprar tècniques i hàbits de treball individual i cooperatiu. X X X X X X X
Organitzar i
planificar els Planificar les passes a seguir en la resolució de problemes i en el treball X X X X X
aprenentatges i la per projectes.
pròpia feina. Revisar els treballs per millorar-los. X X X X X X

ÀREES
7. SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR MD LC/ ANG MAT EF EA EC
LE
Aprendre dels errors. X X X X X X X

Tenir capacitat d'escollir, de calcular i assumir riscos i d’afrontar X X X X X X X


Adquirir i aplicar
problemes.

25
valors i actituds Adquirir confiança en un mateix i autoestima X X X X X X X
personals
Escollir amb criteri propi i desenvolupar les opcions i plans personals i X X X X X X
responsabilitzar-se'n a l'àmbit personal i social.
Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, X X X X X X
Transformar les prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i auto avaluar-se,
idees en accions extreure conclusions i valorar les possibilitats de millora
Afrontar problemes, trobar solucions i dur-les a la pràctica X X X X X X X

Re elaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees X X X X X X


Saber posar-se en el lloc dels altres, dialogar, negociar. X X X X X X

Saber organitzar el temps i les tasques. X X X X X X X


Liderar projectes Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les X X X X X X X
idees dels altres.
Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i X X X X X X X
flexible.

26
3. Acords de centre sobre el tractament de les Competències Bàsiques al CEIP Cas
Serres.

Tant a Educació Infantil (Capacitats) com a Educació Primària, les Competències


Bàsiques es desenvoluparan de manera integrada dins l’espai educatiu. Tot i això, sense
oblidar el seu conjunt, és decisió de centre la incidència sobre, al menys, una competència
determinada cada curs escolar. Durant el curs 2010-2011, punt de partida d’aquesta
Concreció Curricular, la Competència sobre la que es treballarà més serà : “Autonomia i
iniciativa personal”.

Aquesta nova orientació ha de tenir en compte :

1.Els projectes de centre.


2.Les activitats complementàries.

3.Els espais, el temps i els recursos.


4.Les formes de relació entre els membres de la comunitat educativa.

5.Les programacions.

Els projectes de centre:

1. Incorporació de les competències Bàsiques dins el Currículum, a partir de la integració dels


aprenentatges. Aquesta visió implicarà canvis al Projecte Educatiu de Centre, amb l’adopció
de mesures organitzatives i funcionals, de participació de l’alumnat i les famílies, de
revisió de normes de règim intern. Especialment als plans estratègics i projectes de
centre, dirigits tant a alumnes com als mestres.
Els plans dirigits als mestres tindran com a finalitat:

a) l’assoliment d’uns acords sobre el què i com ensenyar,


b) la promoció del treball per competències,

c) l’estimulació vers projectes d’innovació.

Respecte a l’acció tutorial, dins el marc de l’atenció individualitzada que el mestre


dona als alumnes, les Competències bàsiques són un referent educatiu comú que permeten
l’alumne evolucionar tenint en compte les seves característiques i necessitats educatives i
pugui trobar situacions i continguts per desenvolupar-les.

Aquests plans dirigits als alumnes han de tenir com a finalitat:

27
a) fomentar l’autonomia personal,
b) fomentar el treball col·laboratiu,

c) permetre integrar els seus aprenentatges a les diferents àrees.

Les programacions didàctiques, així com les pròpies de cada aula, han de dirigir-se a millorar
l’èxit escolar.

Les activitats complementàries

S’han d’entendre com un mitjà i com la cloenda, o l'inici; d’una tasca programada
pel mestre.

En el seu desenvolupament intervenen diferents competències a partir del moment


que s’insereix l’entorn a la realitat de l’alumne, el qual ha d’integrar al seu aprenentatge el nou
medi que l’envolta a partir de les activitats i exercicis dissenyats pel mestre. És, per això,
imprescindible que el mestre conegui amb l'antelació suficient els continguts de les activitats
complementàries per tal d'establir activitats d'inici, de desenvolupament i de cloenda on
s'integrin la major part de les àrees que conformen el currículum, i treballar, molt
especialment, la competència lingüística.

Els espais, el temps i els recursos

La introducció de les Competències Bàsiques en el currículum implica


modificacions significatives en l’entorn educatiu del centre que va més enllà dels
processos ensenyament-aprenentatge que es desenvolupen a l’aula. El desenvolupament
d’aquests processos afecta a diversos aspectes d’organització i planificació del centre com:
organització general del temps i l’espai, normes de règim intern, ús de les instal·lacions,
funcionament i concepció de la biblioteca escolar, etc.

És important que el centre pugui desenvolupar la seva autonomia pedagògica per tal
d'organitzar i gestionar els espais i recursos que té al seu abast.

La gestió adequada ha de permetre:


a) Utilització flexible i planificada dels espais, de manera que puguin ser multi funcionals.

b) Integració de la biblioteca en el procés d’ensenyament-aprenentatge, com a recurs i


com espai didàctic per al conjunt de les àrees i matèries.

c) Integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en els processos


d’ensenyament-aprenentatge.

d) Flexibilitat i variabilitat del temps, elaborant els horaris amb criteris pedagògics.
e) Obertura del centre a l’entorn de manera que s’utilitzin tots els recursos disponibles
com elements que enriqueixen i faciliten el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Les formes de relació entre els membres de la comunitat educativa.

28
La convivència és un tret important al nostre centre. Es treballa per assolir el
desenvolupament de comportaments adequats per viure millor i saber resoldre els conflictes
que es puguin presentar.
Les relacions professionals que s’estableixen al centre són:

Entre mestres: reunions de diferents equips docents, claustres...


Mestre- alumne: a l’aula, al pati, als agrupaments flexibles, tallers, sortides escolars,
festes...

Mestre - família: reunions individuals, reunions col·lectives, consell escolar.


Mestre – institucions: ajuntament (Consell Escolar), EOEP (setmanalment)
Alumne – alumne: al pati, a l’aula, sortides escolars, festes...
Tot tenint en compte les normes de convivència acordades al Pla de Convivència i els
drets i deures inclosos al nostre Projecte Educatiu de Centre.

Les programacions

La programació serà global o interdisciplinar, relacionant els objectius i


continguts de les diferents àrees o matèries. Aquestes programacions han de:

a.Permetre diversos nivells de resolució.

b.Presentar la combinació de diferents tipus de recursos personals, socials i de l’entorn per a la


seva resolució.

c.Permetre i fomentar la iniciativa dels alumnes.


d.Combinar diferents activitats d’aprenentatge col·laboratiu amb el treball autònom.

Les programacions d'aula, basades a les programacions didàctiques, són les


planificades per tots els mestres del grup aula, dins els seu aàmbit d'intervenció. Aquestes
programacions partiran dels centres d'interès, projectes o Unitats Didàctiques que cada equip
docent acordi a un moment determinat.

Independentment dels objectius que es prevegin assolir, les programacions han


d'incloure:

1.Títol del centre d'interès, projecte o Unitat Didàctica.


2.Justificació.

3.Temporalització.
4.Objectius didàctics

5.Seqüència didàctica.
6.Recursos, agrupaments, atenció a la diversitat

7.Avaluació de la programació i de la tasca docent.

29
4. Concreció de la metodologia del centre.

La metodologia del nostre centre, basada en el treball per centres d'interès, vol afavorir
la intervenció activa de l’alumnat en la construcció del seu propi coneixement. Els principis
metodològics generals que presideixen la nostra metodologia són:

Integradora, de persones i de sabers. Tenint molt en compte la diversitat de l’alumnat.


Reflexiva, en cada moment del procés ensenyament – aprenentatge, la qual cosa ens
permetrà saber què estam fent i perquè.

Flexible, en relació a les diferents situacions d’aprenentatge: adaptació del mestre a


l’alumne, organització d’espai, de temps, d’agrupament.

Multidisciplinar. Essent el mestre guia i orientador de l’aprenentatge.


Globalitzadora, de manera que les activitats realitzades per l’alumnat suposin una
interrelació entre les diverses àrees.

Propiciatòria de l’aprenentatge autònom, que permeti l’alumne ser protagonista del seu
aprenentatge i desenvolupar l’atenció, la percepció, la memòria, etc.

Funcional, tenint en compte diferents recursos (manipulatius, textos, mitjans audiovisuals,


informàtics, etc).

Activa. Projectar un clima de classe positiu utilitzant estratègies per tal que tots els
alumnes manifestin interès per aprendre.

Permetre una avaluació reguladora dels aprenentatges i també l’autoavaluació de


l’alumne.

Motivació, com a eina per a despertar l'interès de l’alumnat i mantenir la seva atenció.
Permetre actituds de respecte entre tots.
Treballar per centres d’interès.
Afiançament dels hàbits i rutines de feina a tos els nivells educatius.
Constructiva. Ha d’obrir la possibilitat al mestre a intervenir en la formació de la
personalitat de l’alumne, per saber prendre decisions a l’hora de solucionar els seus problemes

Fomenta el treball col·laboratiu. Es reconeix la importància de la interacció entre igual i


entre alumne-mestre.

Presència del mestre/de la mestra com a guia facilitador/a dels aprenentatges


significatius i funcionals dels alumnes.

30
AGRUPAMENTS

Atendrem a agrupar els alumnes tenint en compte el tipus de tasca a fer. No obstant
hem de procurar que la disposició dels alumnes a l'aula afavoreixi el diàleg i la
intercomunicació. És per això que procurarem agrupar-los de manera que entre ells “es puguin
veure”.

Segons el tipus d'activitat els alumnes estaran agrupats: en gran grup, petit grup o
individualment.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L'èxit o el fracàs dels alumnes NESE de vegades ve marcat per la disposició d'aquests
alumnes a l'aula, de l'adequació de la feina i, en definitiva, de la coordinació de l'equip docent.

Per tot això, primerament hem de tenir en compte que, malgrat la necessitat que els
alumnes vagin adquirint més autonomia, evitarem que els alumnes amb més mancances es
trobin allunyats del mestre. Es preferible que ocupin els espais més avançats per evitar
possibles problemes d'atenció. L'ajut d'un company afavorirà també la competència social.

S'intentarà adaptar sempre que sigui la feina del grup classe a les necessitats dels
alumnes NESE, adaptant els continguts o l'accés a les tasques, amb la finalitat de facilitar la
seva integració.

La coordinació docent és bàsica per unificar els criteris metodològics. En el cas d'establir
la metodologia de feina amb alumnes NESE és fonamental. Tot l'equip docent és
corresponsable dels plantejaments i de l'organització de les tasques

MATERIAL DIDÀCTIC

Per a que un canvi metodològic sigui eficaç i tengui èxit cal utilitzar diferents materials
didàctics més enllà del típic llibre de text. Per això, hem d'utilitzar el llibre com una eina més
per als alumnes. El més important és ensenyar els alumnes a trobar la resposta a les
incògnites que els plantegem. Potenciarem que siguin els alumnes els protagonistes de la
recerca d'informació. Ens aprofitarem de les eines TIC disponibles de cada vegada més al
centre. Especialment a les aules digitals.
Per això és bàsic tenir molts clars els objectius a treballar a cada Unitat Didàctica.

31
ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS, TEMPS, RECURSOS

Un canvi metodològic no és viable si no hi ha una flexibilització horària i dels espais.


Pel que fa al temps, els horaris de classe estan distribuïts per espais horaris segons els
mestres que hi intervenen.
El fet de treballar per centres d'interès fa que la feina sigui globalitzada i per tant la
flexibilització horària és beneficiosa.
Amb la intenció de que sigui més significatiu l'aprenentatge dels alumnes hem de
pensar que no només aprendran dins el centre. Sortir a l'exterior en els moments determinats
ha de figurar de manera obligatòria a les programacions d'aula.

Des de fa uns cursos, una de les prioritats del centre és dotar les aules dels recursos
necessaris per afavorir els aprenentatges dels alumnes: diccionaris, ordinadors, material
manipulatiu per a matemàtiques, mapes i murals...

32
5. Avaluació.

MARC LEGAL : Ordre de la consellera d'Educació i Cultura de 22 de desembre de 2008, sobre


l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat d'educació primària a les Illes Balears.

QUÈ ÉS L'AVALUACIÓ

Per al CEIP Cas Serres, l'avaluació és un instrument que ens serveix per a comprovar
el nivell de competència curricular dels alumnes en tot procès E-A, per tal d'adequar la nostra
tasca docent i perquè l'aprenentatge sigui significatiu.

QUI AVALUA?

En general:

1.L'equip docent .
2.Autoavaluació per part de l'alumne i del mestre
3.Els alumnes.

33
QUÈ AVALUEM?

A un primer estadi l'avaluació es centrarà principalment als alumnes. Gradualment


l'avaluació s'estendrà als diferents sectors del nostre entorn pròxim. Per tant, hem d'incloure
quatre àmbits d'avaluació: alumnat, pràctica docent, famílies i centre.

ALUMNAT PRÀCTICA DOCENT

1. Adequació dels continguts.


1. Participació dels alumnes. 2. Adequació dels objectius.
2. Grau d'autonomia dels alumnes. 3. Creativitat.
3. La capacitat dels alumnes per donar 4. Motivació.
resposta a les situacions plantejades. 5. Estratègies metodològiques.
4. Creativitat. 6. Gestió dels recursos i materials.
5. Motivació. 7. Dinàmica de grups.
6.Adquisició i aplicació de coneixements.
7. Hàbits i actituds.
8. Dinàmica de grup.

FAMÍLIES CENTRE

1. Gestió dels recursos i materials.


1. Puntualitat dels alumnes.
2. Coordinació entre cicles.
2. Assistència dels alumnes.
3. Coordinació de cicles.
3. Assistència de les famílies a les
4. Afavoriment relació famílies-escola.
entrevistes amb l'equip docent.
5. Dinàmica de les reunions de tot el claustre.
4. Aportació del material per l'alumne.
5. Col·laboració en les activitats d'aula.
6. Implicació en l'adquisició d'hàbits i
actituds.
7. Assistència de les famílies a les
reunions generals del grup classe.
8. Assistència de les famílies a les
reunions generals de centre.
9. Implicació a l'APIMA.

QUAN?

AVALUACIO INICIAL: Funció diagnòstica

Qüestionari detecció idees prèvies, Conversa al voltant d’una activitat de sensibilització (conte,
imatge, notícia, peça musical...)

34
AVALUACIÓ FORMADORA: Funció reguladora

Qüestionari d’autoregulació, Activitat de coavaluació, Base d’orientació

AVALUACIÓ SUMATIVA O FINAL: Funció certificadora

Activitats d’aplicació dels continguts apresos en un altre context, Proves i controls

COM?

Tenint en compte els criteris d'avaluació (Educació Infantil i Ed. Primària).

Criteris de Promoció a final de cicle de primària.

Rúbriques.

Registres i graelles d'observació.

Proves objectives.
Treballs dels alumnes.
Exposicions orals dels alumnes.

5.1 CRITERIS DE PROMOCIÓ. EDUCACIÓ PRIMÀRIA.

L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat ha de ser individualitzada, de manera


que atengui a les característiques de cada un dels alumnes. Ha de ser contínua i global i ha
de tenir en compte el progrés dels alumnes en el conjunt de les àrees del currículum en re-
lació a les competències bàsiques.

L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientatiu del procés


educatiu Ha de possibilitar la millora tant dels processos com dels resultats de la intervenció
educativa.

Els criteris d’avaluació de les diferents àrees són referent fonamental per valorar tant el
grau d’adquisició de les competències bàsiques com el de la consecució dels objectius.

Un alumne accedirà al curs següent sempre que es consideri que ha adquirit les compe-
tències lingüística i matemàtica necessàries, així com el mínim d’Autonomia i Iniciativa perso -

35
nal i hagi desenvolupat mínimament estratègies per Aprendre a aprendre, que el permeti acce-
dir amb seguretat al curs següent, d’acord amb els objectius mínims següents:
CRITERIS DE PROMOCIÓ. PRIMER CURS.

• Comprendre missatges i expressar-se oralment, al menys en una de les dues llengües


oficials.

• Comprendre les idees bàsiques expressades als diferents textos escrits adaptats al seu
nivell, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Produir frases senzilles fent ús de l’ortografia natural.

• Llegir textos amb entonació adequada, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Comptar, llegir i escriure nombres fins el 99 i comparar quantitats realitzant sèries as-
cendents i descendents.

• Resoldre problemes senzills, d’una operació, relacionats amb situacions de la vida quo-
tidiana.

CRITERIS DE PROMOCIÓ. SEGON CURS.

• Comprendre i expressar les idees bàsiques a diferents tipus de textos orals, al menys
en una de les dues llengües oficials.

• Comprendre les idees bàsiques expressades als diferents textos escrits adaptats al seu
nivell, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Llegir textos amb entonació adequada, al menys en una de les dues llengües oficials

• Produir textos molt senzills, amb suport, fent ús de l’ortografia natural.

• Comptar, llegir i escriure nombres fins el 999 i comparar quantitats realitzant sèries as-
cendents i descendents.

• Resoldre problemes d’una operació relacionats amb situacions de la vida quotidiana.

CRITERIS DE PROMOCIÓ. TERCER CURS.

• Comprendre i expressar les idees bàsiques a diferents tipus de textos orals, al menys
en una de les dues llengües oficials.

• Comprendre les idees bàsiques expressades als diferents textos escrits adaptats al seu
nivell, al menys en una de les dues llengües oficials.

36
• Llegir textos amb entonació adequada, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Produir textos senzills, a partir de models donats, fent servir els signes de puntuació
elementals (coma, punt i punt i apart).

• Comptar, llegir i escriure nombres fins el 9.999 i comparar quantitats realitzant sèries
ascendents i descendents.

• Resoldre problemes senzills, amb més d’una operació, relacionats amb situacions de la
vida quotidiana, seleccionant les operacions i coneixements matemàtics, utilitzant els
algoritmes corresponents i explicant el procés seguit.

CRITERIS DE PROMOCIÓ. QUART CURS.

• Comprendre i expressar les idees bàsiques a diferents tipus de textos orals, al menys
en una de les dues llengües oficials.

• Comprendre les idees principals expressades als diferents textos escrits adaptats al seu
nivell, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Llegir diferents tipus textos amb fluïdesa entonació adequades, al menys en una de les
dues llengües oficials.

• Produir, amb suport, textos descriptius tenint en compte la concordança gramatical i


els signes de puntuació: coma, punt, punt i apart.

• Comptar, llegir i escriure nombres fins el 99.999 i comparar quantitats realitzant sèries
ascendents i descendents.

• Resoldre problemes, amb més d’una operació, relacionats amb situacions de la vida
quotidiana, seleccionant les operacions i coneixements matemàtics, utilitzant els algo-
ritmes corresponents i explicant el procés seguit.

CRITERIS DE PROMOCIÓ. CINQUÈ CURS.

• Comprendre i expressar les idees bàsiques a diferents tipus de textos orals, al menys
en una de les dues llengües oficials.

• Comprendre les idees principals expressades als diferents textos escrits adaptats al seu
nivell, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Llegir diferents tipus textos amb fluïdesa, articulació, ritme i entonació adequades, al
menys en una de les dues llengües oficials.

37
• Produir diferents tipus de textos, tenint en compte la concordança gramatical i l’orto-
grafia bàsica.

• Comptar, llegir i escriure nombres fins el 999.999 i comparar quantitats realitzant sèri-
es ascendents i descendents.

• Resoldre problemes adaptats al seu nivell i relacionats amb situacions de la vida quoti-
diana, seleccionant les operacions i coneixements matemàtics, utilitzant els algoritmes
corresponents i explicant el procés seguit.

CRITERIS DE PROMOCIÓ. SISÈ CURS.

• Comprendre i expressar les idees principals i secundàries a diferents tipus de textos


orals, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Comprendre les idees bàsiques expressades als diferents textos escrits adaptats al seu
nivell, al menys en una de les dues llengües oficials.

• Llegir diferents tipus textos amb fluïdesa articulació, ritme i entonació adequades, al
menys en una de les dues llengües oficials.

• Produir diferents tipus de textos, tenint en compte la concordança gramatical, amb el


vocabulari adient i aplicant les normes ortogràfiques de la llengua.

• Comptar, llegir i escriure nombres fins el 9.999.999 i comparar quantitats realitzant sè-
ries ascendents i descendents.

• Resoldre problemes adaptats al seu nivell i relacionats amb situacions de la vida quoti-
diana, seleccionant les operacions i coneixements matemàtics, utilitzant els algoritmes
corresponents i explicant el procés seguit.

PERMANÈNCIA EN EL MATEIX NIVELL

Quan un alumne no hagi assolit el desenvolupament de les competències abans es-


mentades i el grau d’autonomia i iniciativa es aconsellable la permanència un any més al
mateix nivell. En cas de prendre aquesta decisió, l’equip docent ha d’elaborar un pla de suport
i seguiment necessàris que permetin a l’alumne assolir els objectius del curs.

CRITERI GENERAL:

Aquesta mesura es prendrà quan l’alumne arribi a Tercer curs o a Sisè curs d’Educa-
ció Primària, essent les proves individualitzades un referent.

CRITERI PARTICULAR:

38
Es podrà valorar la permanència d’un alumne un any més al mateix nivell a qualsevol
dels nivells educatius, prioritzant primer i segon d’Educació Primària quan els alumnes no han
assolit la competència lingüística necessària en una o les dues llengües cooficials per a poder
assolir amb èxit els objectius fixats per al següent nivell.

Quan un alumne sigui d’Incorporació Tardana al nostre Sistema Educatiu es valorarà la


seva promoció o no d’acord amb l’assoliment dels objectius marcats a l’Adaptació Curricular.

En qualsevol cas, l’equip docent ha de prendre aquesta decisió valorant també les pre-
visibles repercussions, positives o negatives, que respecte del procés global d’aprenentatge de
l’alumne o alumna pugui tenir cada una de les accions possibles : adaptació de l’alumne al
grup i aprofitament en cas de no promoció.

En relació a l’alumnat amb necessitats educatives especials, d’acord amb l’article 17.3
del Decret 72/2008, i sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle,
la seva escolarització es podrà perllongar un any més en l’etapa, sempre que això afavoreixi la
seva integració socioeducativa i que no hagi estat un any més a l’educació infantil. Aquesta de-
cisió l’ha de prendre el tutor amb el recolzament de l’equip docent, assessorat per la persona
responsable d’orientació, després d’haver escoltat els pares o tutors.

DECISIÓ DE LA PROMOCIÓ.

Correspon a l’equip docent la decisió sobre la promoció de l’alumnat. En el cas que no hi


hagi consens, la decisió s’adoptarà d’acord amb el criteri del tutor.
Les famílies seran informades d’aquesta decisió, durant el segon trimestre. Per tal de
seguir l’evolució de l’alumne, el tutor – i si és necessari amb el suport de l’equip docent - man-
tindrà reunions periòdiques amb les famílies, on també recaptarà la seva col·laboració.

ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU.

Es regirà amb la mateixa normativa que la de la resta d’alumnes. L’avaluació de l’alum-


nat NESE és competència de l’equip docent amb assessorament de l’equip de suport del cen-
tre.

Els criteris d’avaluació establerts en les seves adaptacions curriculars són el referent per
valorar tant el grau de desenvolupament de les competències bàsiques com el de consecució
dels objectius.

PROMOCIÓ AL FINAL DE L’ETAPA.

Els alumnes promocionaran a l’etapa següent sempre que l’equip docent consideri que
tenen assolides les competències abans esmentades, independentment del nombre d’àrees
suspeses i després d’haver valorat la integració de l’alumne al grup classe i el seu aprofitament
en el cas de que la decisió final fos de no promoció.

39
6. Mecanismes de coordinació entre els cicles.

1.- COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA.

Aquesta comissió està formada per cada coordinador/a de cicle, pels membres de
l’EOEP i la Direcció del centre. El coordinador/a de cada cicle fa d’interlocutor/a entre el propi
cicle i la comissió i treballa per aconseguir que els acords presos es compleixin. Hi poden for-
mar part altres coordinadors de projectes si l'ordre del dia així l'estableix

Com a norma general es reuneix una vegada al mes i s'encarrega de:

• Establir les directrius generals per l’elaboració, revisió i modificació dels projectes
pedagògics.
• Elaborar la proposta d’organització del pla d’acció tutorial.
• Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions
curriculars adequades a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
• Treballar per assolir una línia metodològica comú i coherent al centre.
• Fomentar l’avaluació de totes les activitats i projectes del centre.

2.- COORDINACIONS DE CICLE I D'EQUIP DOCENT.

El nostre centre prioritza el temps que disposa el tutor/a per a la coordinació amb els
altres professionals que intervenen en el grup-classe. S'alternen en el temps les reunions dels
equips docents amb les coordinacions de cicle amb la finalitat d'unificar les programacions
d'aula tenint en compte la Programació Didàctica del cicle.

A l'inici de curs, es reuniran els mestres que conformen l'equip de cicle per tal de se-
qüenciar els objectius per trimestres i a acordar els continguts a treballar.
En un segon estadi, seran els equips docents els que coordinaran les seves actuacions
que es veuran reflectides a les programacions d'aula.
Són funcions dels tutors/dels coordinadors de cicle:
1. La coordinació de la seqüenciació del currículum al cicle.
2. Fer propostes d'innovació metodològica, actualitzar el material de consulta.

3. Vetllar per l'avaluació contínua de l'alumnat

4. Fer un seguiment de l'avaluació de l'alumnat fet per cada un dels mestres


5. Vetlla pel compliment dels acords presos.

40
6. Coordinar-se entre la resta dels cicles.

7. Dur a la CCP les propostes pedagògiques que s'acordin a les reunions docents.

3.- COORDINACIONS AMB L'EQUIP DE SUPORT.

L’Equip de Suport està format pel professorat de suport (PT, AL, AD, ATE,
fisoterapeuta...), un representant de la Direcció i els representants de l'EOEP.

Les seves funcions principals estan relacionades amb:

Organització de recursos humans.


Atenció a la diversitat i la detecció de necessitats educatives especials.
Seguiment, valoració i actuacions en casos ja detectats.

El centre disposa d’un protocol per l’avaluació psicopedagògica o l’orientació diagnòstica


per a possibles casos d’alumnat amb necessitats educatives de suport
educatiu.

La tasca de l’Equip de Suport està enfocada cap a l’assoliment d’una resposta educativa
el més normalitzada possible de l’alumnat amb NESE.

L’Equip de Suport col·labora amb els tutors/es en el disseny i l’execució de models


organitzatius, flexibles, adaptats a les necessitats de l’alumnat.
Ajuden a l’elaboració de les adaptacions curriculars i a l’informe corresponent.
Duen a terme tasques de coordinació i col·laboració amb els serveis externs al centre.
L'orientador del centre és l'encarregat de:
Passar les proves necessàries per determinar el grau de maduresa de l’alumne (texts
psicotècnics, proves de lecto-escriptura, observacions de l’alumne dins l’aula i relació amb els
companys, grau d’assoliment dels continguts adaptats, etc.) i elaboren l’informe pertinent.
Parlar amb les famílies de l’alumnat amb NESE i posar els mitjans necessaris perquè
les famílies es beneficiïn de les ajudes externes al centre, com ara beques, ajudes dels serveis
socials, ajudes de distintes fundacions, gabinets psicopedagògics, ajudes de l’Ajuntament, etc.
En el nostre centre hi ha un membre de l’Equip de Suport inscrit a cada un dels cicles.
Això ens dóna una visió conjunta de les necessitats del centre.

4.- COORDINACIONS INTERCICLES.

La coordinació intercicles té un paper fonamental a dins el nostre centre per una sèrie
de qüestions:

• Per donar continuïtat a l’etapa.

 Per passar informació rellevant d’un cicle o etapa a un altre.

41
• Per solucionar possibles mancances d’infants amb necessitats educatives i per evitar
començar un cicle o una etapa des de zero.

• Per compartir i coordinar criteris i valors de forma coherent.

• Per desenvolupar i revisar tasques i activitats conjuntes que ajudin a assolir les
competències bàsiques proposades.

• Per saber què es fa a les aules de cada cicle o etapa i compartir experiències i bones
pràctiques.

• Per planificar conjuntament.

• Per crear o tenir necessitats comunes que s’han de resoldre, com per exemple haver
de donar resposta a problemes de conducta o prendre determinacions conjuntes sobre
l’atenció a la diversitat.

• Per desenvolupar activitats de formació conjuntes que ens ajudin a millorar la pràctica
diària.

Aquestes reunions s'estructuraran segons les necessitats. No obstant, a començament


de curs es durà a terme una reunió de coordinació entre
a) Tutor/la tutora del grup de tercer d'educació infantil i el tutor/la tutora de
primer de primària.
b) Els tutors/les tutors dels segons curs dels cicles i els tutors /les tutores dels
primers curs dels cicles següents.

Aquestes reunions serveixen precisament de punt de partida per dur a terme l'avaluació
inicial de l'alumnat.

5.- COORDINACIONS DE TOT EL CENTRE


En el centre tenim molt present els avantatges que proporciona el treball en equip del
professorat, ja que és beneficiós per l’alumnat i potencia el desenvolupament professional.
La pràctica educativa i curricular basada en competències obliga a la cooperació del
professorat de diferents àrees i altres professionals que intervenen en un mateix grup
d’alumnat, amb l’objectiu de donar coherència a tota la pràctica educativa que aquests reben.

El treball per competències implica que es desenvolupin i s’assoleixin a través de


diferents metodologies de feina i a partir del treball interdisciplinar i allunyat del llibre de texte.
En conseqüència, obliga al professorat a impulsar propostes a partir de les programacions rea-
litzades.

L’Equip Docent del centre concreta a les seves programacions d’àrea les competències,
d’acord amb la realitat del grup classe i de l’alumnat.

42
L’objectiu de totes les coordinacions dutes a terme en el centre és cercar la millora en
els resultats de les competències bàsiques en base a un treball amb metodologia activa que
aproparà a l’alumnat a l’entorn social i cultural que es troba fora del centre escolar.

Tot el funcionament i treball desenvolupat per les diferents coordinacions queda avaluat en la
Memòria Anual que s’elabora al finalitzar el curs escolar.

7. Tractament de la lectura, de les TIC i l'educació


en valors

7.1 TRACTAMENT DE LA LECTURA

En quant a la lectura, els objectius establerts al nostre Pla Lector són:

Desenvolupar hàbits lectors.


Gaudir de la lectura.
Utilitzar la lectura com eina d'aprenentatge.
Implicar les famílies per fomentar el gust per la lectura.
Desenvolupar les capacitats necessàries per assolir competències lingüístiques d'acord a
l'edat dels alumnes.
Promoure el funcionament de la Biblioteca del centre com espai d'aprenentatge i
d'entreteniment.
Programar activitats d'animació a la lectura segons l'edat i el nivell dels alumnes.

Per garantir l'èxit del tractament de la lectura en relació a les competències bàsiques
cal tenir en compte on es desenvolupen: la vida quotidiana, els 30 inuts diaris de lectura, el
temps dedicat a cada àrea, l'aprofitament de la Biblioteca, etc.
Cada cicle educatiu ha de desenvolupar l'establert al Pla Lector del centre. Sense oblidar
l'anterior podem establir altres àmbits per al tractament de la lectura:

1. Gestió i Ús de la Biblioteca.
2. Vestir el centre.
3. Tasques col·laboratives amb altres centres.
4. Llegir en família
5. Amic tutor

43
7.2 TRACTAMENT DE LES TIC

Pel que fa al tractament de les TIC, els objectius venen establerts al Pla Estratègic
d'ús de les TIC del centre. Els objectius contemplen diferents àmbits:el centre, el
professorat, els alumnes i les famílies.

Venen resumits en els següents:


De centre:
Integrar l'ús de les TIC als documents de centre.
Facilitar l'accès a les TIC a totes les aules

De professorat:
Afavorir la formació TIC del professorat.
Integrar les TIC en el procés E-A.

De l'alumnat:
Assolir, en acabar l'educació primària, les destresses bàsiques per a poder desenvolupar-se
amb l'ús de les TIC

De les famílies:
Implicar-les en la tasca de corresponsabilitat en l'ús adequat de les TIC dels seus fills.

7.3 EDUCACIÓ EN VALORS

El tractament de valors que durà a terme el nostre centre tindrà en compte els trets
característics reflectits al PEC:

Pluralisme I Valors Democràtics


Educació Integral.
Escola Oberta A L’entorn.
Educació Intdividualitzada
Respecte a totes les confesions religioses
Coeducació
Educació Intercultural

El tractament de les competències bàsiques procurarà incloure una sèrie de valors que
han estat sempre al plantejament dels nostres objectius (l’educació per a la pau, el respecte
pel medi ambient, el respecte per les persones que procedeixen d’altres cultures...).

El tractament de valors no constitueix un element de treball nou, sinó que, ben al


contrari, són part constitutiva i essencials de la labor que es desenvolupa, ja fa temps, en els
centres docents. A més, els valors són uns dels trets presents en les competències bàsiques,
cal per tant, que es segueixin treballant en el marc d’un ensenyament basat en l’assoliment de
les competències bàsiques, que es planifiqui el seu tractament en tota l’etapa i que es
garanteixi la seva inclusió en les programacions didàctiques de totes les disciplines.

Serà important que els valors treballats a les competències quedin reflectits a les

44
programacions. Abans caldrà fer un llistat dels valors que es volen treballar a l’etapa, per així
poder plantejar-los gradualment als diferents nivells i cicles.

Caldrà que la feina feta amb els distints valors es continuí fora de l’àmbit escolar. Així
tindrà molta importància el paper dels pares. Amb les competències bàsiques s’ha de
promoure la transversalitat dels valors. Cal esmentar que els valors a treballar són:
- L’Educació Moral i Cívica.
- L’Educació per a la Pau.
- L’educació per la Igualtat d’ Oportunitats d’ambdos sexes.
- L’Educació Ambiental.
- L’Educació per a la Salut, l’Educació Sexual i l’ Educació Vial.
L’Educació del Consumidor.

La major part dels valors abarquen continguts de vàries disciplines d’aquí que s’hagi
d’intervenir des de la seva complementarietat i globalitat.
Les finalitats dels valors seran:

- L’alumnat sigui capaç de jutjar críticament la realitat que els hi ha tocat viure e
intervenir per a transformar-la i millorar-la.

- Contribuir al desenvolupament de l’autonomia personal i moral.

- Cooperació dels alumnes entre si i amb els seus mestres.

- Oferir eines per a poder treballar les competències.

Pel que fa les estratègies per a l’educació en valors s’han d’utilitzar procediments que
en si mateixos procediments que en si mateixos necessitin
exercitar les competències que es pretenen desenvolupar. Alguns d’aquests procediments
poden ser:
Discussió de dilemes morals.
Comprensió crítica.
Diàleg a partir d’un text.
Clarificació de valors.

45
8. Criteris per elaborar mesures que contribueixin a
millorar l'èxit escolar.

Les mesures s'establiran anualment a partir dels resultats de les avaluacions.


Trimestralment l'equip de suport mb coordinació amb la cap d'estudis els analitzarà i establirà
els canvis adients.

Les mesures adoptades donen lloc als següents tipus d´agrupaments. Depenent de les
necessitats s'escolliran d'un tipus o d'un altre:

a) Desdoblament: El professor de la matèria disposa d´un altre professor (mestre de l’equip


de suport o mestre amb hora de suport al centre o coordinadora TIC) un temps a la setmana i
divideix el grup de manera heterogènia o homogènia en les àrees instrumentals procurant que
els grups resultants tinguen un nombre similar d’alumnes.

S´afavoreix l´atenció més individualitzada de l´alumne amb més oportunitats


d'atenció personal i un treball més adaptat.

b) Grup flexible: La funció de l’agrupament flexible és preparar als alumnes per assolir els
objectius mínims de l’àrea i dotar-los de capacitats i tècniques d’estudi i treball per treballar
autònomament.
Organitzarem els grups a les àrees de llengües i matemàtiques prioritàriament establint
a cada nivell tres grups de treball.

c) Tot un grup amb dos professors a la mateixa classe: L´actuació de dos professors dins
d’una mateixa dinàmica d´aula afavoreix l´atenció a la diversitat. La finalitat d’aquesta
modalitat de suport és que els infants el percebin com una modalitat que implica dos mestres
dins l’aula i que va dirigit a donar suport a tots
els infants i no només a aquells que presenten NEE.

Les tasques corresponents a cada un dels docents implicats en el suport es consensuarà


entre els implicats i es detallarà al pla d’actuació anual de l’equip d’atenció a la diversitat i a la
programació d’aula. Així com l’ACI si hi ha algun infant del grup que així ho requereixi.

d) Tallers: La seva funció és treballar en un grup més reduït que el grup-classe continguts de
manera pràctica i manipulativa (els procediments es converteixen en l´ eix vertebrador) el que
fa que aquesta modalitat d´agrupament sigui un instrument útil per incrementar la motivació
dels alumnes vers el treball escolar i
ampliar els seus aprenentatges.
Ex: tallers de llenguatge oral a Infantil, tallers de lectoescriptura... Poden
intervenir-hi dos, tres mestres o més (cadascú es fa càrreg d´ un taller) i són rotatius pels
alumnes.
e) Atenció individualitzada: Atenció específica i temporal a un alumne o petit grup
d´alumnes amb dificultats de llenguatge (A.L) amb alumnes d´incorporació tardana de 2on i
3er Cicle (grups de conversa) i nins/es amb NEE amb ACI molts significatives i per fer tasques
molt específiques. El seu objectiu es afavorir el seu progrés i la seva posterior integració a la
dinàmica general del grup-classe.

46
En el cas d´alumnes que presentin dificultats específiques per superar un cicle o una
etapa es tindran en compte les següents mesures:

a) A l’etapa d’educació infantil; com mesura excepcional per alumnes amb nee “.... es
podrà autoritzar la permanència de l’alumne un any més en el segon cicle de l’Educació
Infantil, a petició de la Direcció del centre on estigui escolaritzat, previ informe del tutor i
conformitat de la família, quan a l’informe de l’EOEP s’estimi que aquesta permanència li
permetrà assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització. La
Inspecció d’Educació elaborarà un informe sobre la procedència d’aquesta autorització” (Ordre
de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnes amb necessitats educatives especials).

b) A l’etapa d’educació primària: “ al final de cada cicle i com a conseqüència del procés
d’avaluació es decideix sobre la promoció de l’alumne al cicle següent. La decisió de fer quedar
un any més en algun cicle, només es podrà adoptar una vegada durant l’educació primària.
En el dels nins/es amb NEE podrà repetir dues vegades al llarg de l´etapa en el cas de que no
hagi repetit a infantil. El mestre tutor o tutora és qui adopta aquesta decisió, amb audiència
prèvia dels pares o tutors, tenint en compte l’opinió i els informes dels altres mestres (equip
docent) que intervenen directament en el procés d’ensenyament/aprenentatge de l’alumne i
dels serveis corresponents d’orientació psicopedagògica.

En qualsevol cas, la decisió es pren després d’haver valorat l’assoliment dels objectius
programats, el grau de satisfacció referit a l’aprenentatge amb relació a les capacitats de
l’alumne, i les conseqüències previsibles, positives i negatives, que cada una de les opcions
possibles pugui tenir pel que fa al procés global d’aprenentatge de l’alumne. En el cas de
prendre la decisió de promoció s’ha de fer constar en acta el motiu de la decisió.

Si un alumne promociona d’un cicle a un altre i ha assolit de forma incompleta els objectius
corresponents, ha de tenir el reforç educatiu adequat per fer-ho en el cicle o en l’etapa en què
s’incorpora. Per als alumnes amb necessitats educatives especials segons les avaluacions
psicopedagògiques fetes pels serveis d’orientació educativa i psicopedagògica de la Conselleria
d’Educació i Cultura s’han de fer les adaptacions curriculars corresponents” (art 23 Decret
125/2000, de
8 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’EI, l’EP i l’ESO a les Illes
Balears).

47
9. Programació didàctica

Les programacions didàctiques de cada cicle s'adjunten a un altre document.

48