Ausa XU01/120 (1988), pp. 61-74 © Patronat o*Estudis Ausonenes. NOTES PER A L'ESTUDI DE LA MUSICA DEL RENAIXEMENT A CATALUNYA: PERE ALBERCH I FERRAMENT, ALIAS VILA (1517-1582) I LA NISSAGA VIGATANA DELS ORGANISTES «VILA» per Josep M. GREGORI Leestudi de la figura de lorganista Pere Alberch, conegut en el seu temps amb Palies de Vila —el cognom del seu oncle i també famés organist, Pere Vila— em va dirigir vers el laberint genealdgic de la nissaga dels organistes «Vila», oriunds tots ells de la ciutat de Vie. Després de desestimar moltes recerques desafortunades, em fou possible re- construir el seu entrellat, gracies al buidatge dels immensos fons dels riquissims Arxius vigatans, i on a hores dara encara hi seria si no hagués estat per les cons- tants atencions, ajuts i consells de Pentranyable Ignasia i de mosstn Gros, cls quals em van conduir amorosament pels secrets camins dels Arxius de la Curia Fumada, Capitular, Capbreu, Episcopal i Historie, amb tanta amabilitat, senzille- sa i afecte que sempre més recordaré, A ells i a fa ciutat de Vic —«Enmig d’una plana de cingles reclosa (...)/ Voltada de turons, oberta i franca (...)» com la can- {2 mossén Cinto— vull fer ofrena de la meva recerca. L’aparicié de la figura de l'organista Pere Alberch, no obeeix a un fet aillat i c: sual. La seva existéncia se’ns presenta emmarcada dins del conjunt d’una vertade- ra nissaga d'organistes i compositors, els quals, coneguts tots amb el sobrenom de . van ocupar un destacat i important Iloc dins la historia de la miisica del Principat, des del darrer terg del segle XV¢ fins a les primeres décades del XVILé. I. LA NISSAGA DELS ORGANISTES «VILA» La nissaga era originaria de la ciutat de Vic i la composava un conjunt de fami- 1. Vegeu aquest tema tractat ’una manera més amplia a «La nissaga dels organistes Vila i les families Albereh, Vila, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al segle XVI», Recer- ca Musicoldgica, V1, 1.U.D.1.M., Barcelona, 1988,62 JOSEP M. GREGORI lies de diferents cognoms —Vila, Alberch, Ferrament i Ferran— emparentades per aliances matrimonials. En aquest sentit ens ha estat permés d’identificar cine organistes dins d’aquesta nissaga: Pere Vila, onele (c. 1465-1538), Pere Vila (c. 1480-1545), Pere Ferrament i Vila (c. 1522-1546), Pere Alberch i Ferrament (= Pere Alberch Vila) (1517- 1582) i Liufs Ferran i Ferrament (= Luts Ferran Vila) (c. 1565-1631). 1. Pere Vila, oncle (c, 1465-1538) Ei primer membre de la nissaga aparcix indirectament emparentat amb la fami lia que vivia al mas Albereh de Santa Maria d'O16, a través del matrimoni entre Ja vidua d'un nebot seu i Joan Alberch, hereu del mas, el qual cra, a la vegada, cosf germa del pare de lorganista Pere Alberch. En Pere Vila degué iniciar ta seva formacié musical a 1a Cupella de Cant de la Seu de Vie, per continuar-la ben aviat a la Seu de Barcelona a lepoca en que Gui- lem Molins Despuig exercia de mestre de cant. Va seguir la vocacié eclesiastica i retornd a Vig, on sabem que ja al 1502 gaudia d’un benefici a la Seu, Val a dir que, a la seva mort, aquest benefici va passar a les mans de Jaume Joan Ferra- ment, prevere de ta Seu i onele matern de Pere Alberch. A any 1519 va ser admés al cos canonical. La primera notfcia conservada so- bre el sou excrciei d'organista de la Seu data del 1516 i la darrera del 1527. Al 1534 el trobem a Valencia on regentava el magisteri de Porgue de la catedral, i aquell mateix any nomenava procurador seu a Vic el pare de Pere Alberch Al 1536, des de Valéncia, va pactar amb el Capitol de la Seu de Barcelona la institucié d'una fundacié que permetria rofer Vorgue i a la vegada adquirir cl titol dorganista d’aquella catedral per a [a seva nissaga, En compensaci6 el Capitol barceloni li va concedir una canongia. Dos anys més tard va disposar el seu testa- ment a Valencia, ciutat on va traspassar. 2. Pere Vila (c. 1480-1545) La branca paterna del segon Pere Vila provenia de Cardona, els scus pares, Mateu Vila i Lluisa Bossagés, van testar a Vic, el 1469 i 1509, respectivament, ins- tituint hereus cls scus fills Francesc i Pere Vila, clergue, que era el primogenit. Fou ordenat sacerdot entre els anys 1503 i 1504 i va residir a la Seu de Vic fins cls darrers dies de la seva vida. Alla prengué el relleu en el magisteri de lorgue del seu probable mestre i homdnim, I’any 1527, carrec que exercf fins la seva mort alany 1545. 3. Pere Ferrament i Vila (¢. 1522-1546) El tercer membre de 1a nissaga era fill del primer matrimoni de Joan Ferrament amb Eulalia Espinsella, celebrat cl 1517. Quan encara no tenia dotze anys d'edat va morir la seva mare, Ilavors Joan Ferrament esposa la vidua de Miquel Mambia, Joana Vila, Pany 1534. La familia de la seva madrastra jugava un paper destacat en la vida vigatana, el seu oncle Andreu Vila cra canonge de la Seu, i el sou germa, Benet Vila, era unNOTES PER A L'ESTUDI DE LA MUSICA DEL RENAIXEMENT Cy Retrat de Pere Alberch i Vila ala Galeria de Vigatans IMustres (Fotografia Renom)oF JOSEP M, GREGORI dels notaris de més renom. Fruit d’aquest segon matrimoni de Joan Ferrament naixerien Elisabet Ferrament —futura mare de 'organista Lluis Ferran, el cingue membre de la nissaga i successor de Pere Alberch a la Seu de Barcelona—i Paula Ferrament, futura esposa d’Onofre Bergada, un dels cosins que va nomenar Pere Alberch per a fer de marmessors del seu testament, l'any 1580. Lrorganista Pere Kerrament degué formar-se musicalment amb el segon Pere Vila a fa Seu de Vic. Al 1543 fou nomenat organista de la Seu de Lleida i al 1545 torn a Vie per exercir el magisteri a lesglésia de Sant Perc. Als pocs mesos de Ta defuncié de Pere Vila, el trobarem fent sonar 'orgue de la Seu, carrec que va assumir fins al moment de la seva prematura mort, el 14 de novembre de 1546. 4. Pere Alberch i Ferrament (= Pere Alberch Vila) (1517-1582) La recerea sobre la identitat real del famés organista de la Seu de Barcelona ha estat dificultosa atesa la confusié que fins al moment d’iniciar la nostra recerca, hi havia hagut a l'entorn dels seus cognoms. EI procés d'identificacié de Pere Alberch amb el cognom «Vila», arrenca ja a la mateixa gpoca en qué va viure, El fet que des de molt jove, quan tenia dinow anys, ja fos organista de la catedral de Barcelona, gracies 2 ladquisici6 de! carree que feu Pere Vila, oncle, al 1536, va fer que dins de! cerele catedralici hom Pano- menés amb el cognom del seu oncle. Aixi ho hem corroborat al buidar els llibres de les diferents administracions in- ternes de la Seu, on gairebé sempre és citat com Pere Vila o Villa, Perot Vi forma familiar amb qu cra conegut ¢] seu oncle—o simplement Vila, algun gades Pere Vila i Alberch, i cn comptadissimes ocasions Pere Alberch i Vila. A partir de la possessié del canonicat, des de 1559, figura normalment com «el se- nyor eanonge Vila» i molt poques vegades com «el senyor canonge Alberch Vila». Mentre visqué era dones, conegut com cn Pere Vila, 0 com el canonge Vila. El tractadista espanyol Juan Bermudo, per exemple, a la seva obra Declaracion de instrumentos musicales (1555) Vesmenta entre cls millors organistes hispanics del seu temps com «Moysén Vila de Barcelona». Pere Joan Comes en el seu Litbre de algunes coses asanyalades, recull al 1583 e] dol de la ciutat de Barcelona per «la mort del reverent senyor canonge Vila, i a Vinici del seu relat I'anomena «mos- sén Pere Albert Vila»? EJ dia del scu funeral el poeta i amic seu, Joan Pujol, va glossar en una Elegia en Ia mort de Pere Alberch y Vila; el dol sentit dels musics i dels barcelonins pel seu traspas, servint-se dels seus cognoms —que ell coneixia prou bé per Vamistat que els unia— com substantius i sindnims de refugi i localitat, en la forma «Al- berg» i «Vila» D'enga la nova edicié de la crdnica de Pere Joan Comes, I’any 1878, va conti- nuar essent anomenat de diverses maneres. Baltasar Saldoni ¢s va limitar a tra- 2, Bdicid a cura de Purccar’, J.. La Renaixenga, Barcelona, 1878. 3. Pusot, J. Obra podtica, Ed. 62, Barcelona,"1970,NOTES PER A LIESTUDI DE LA MUSICA DEL, RENAIKEMENT 65 duir les formes donades per Ia cronica d’En Comes*. Felip Pedrell establia les di- feréncics entre un Vila oncle i un Vila nebot, identificant el primer com «Pere Al- bert» i el segon com «Luis Alberto», d’acord amb la troballa del recull de «tien- tos» per a tecla editats per Venegas de Henestrosa l’any 15575. Higini Angles, seguint Felip Pedrell, Pescrivia al 1920 «Pere Albert»; tres anys després perd, afirmava que «Pere Alberch Villa» era «la firma auténtica del cele- barrim organista catala», per la consulta que havia fet d’alguns albarans de lAr- xiu de la catedral de Barcelona’, Josep Romeu en el seu estudi bibliografic sobre Pere Alberch (1971)’ constata- va les referéncies antigues i coetinies del compositor i feia ress0 de la indecisié de les publicacions actuals entre Alberch 7 EI poeta Joan Pujol, que freqiientava el cenacle de Jeroni de Pinés, deuria mantenir una sincera amistat amb Pere Alberch. Amb motiu del seu traspas va glosar on una «Elegia en la mort de Pere Alberch y Vila, canonge de la Seu de Barcelona y organista, nich en son temps en miisica de tecla...» el dol de la ciu- tat de Barcelona: Molt de temps ha durat que fui visitada per diverses gents d'estranyes nacions, qui. per son renom i grans perfeccions, 114 venien a mi quasi de volad: aj de mi, que estie ara sola i trista, com la qui roman vidua sens marit, planyent-me tostemps ab dolorés crit, 118 perqué he perdut de lu mia vista» (106...) ala fi és mort Pere Alberg i Vila, deixant en fo mén causa de gran dol, puix s’és eclipsat dels musics lo sol, 110 gloria i honor de mi, bella vila»™ J. M. GREGORI C/ Sagunt 140, 3er., 2° 08912 BARCELONA 27. Puigaart, J., Ob. cit. 28. PusoL, J.. Ob. cit.