Está en la página 1de 1

Montserrat Bertran

PAISATGES SONORS. TRES POEMES PER RECITAR.

Recitació de poemes amb acompanyament sonor.


 Identifiqueu els sons i sorolls que, a partir de la lectura del poema, creieu
que formen part de l’escena.
 Busqueu la manera de reproduir-los.
 Assageu la forma com combinar la recitació amb els sons i sorolls
ambientals. Procureu no distorsionar la recitació. L’ambientació sonora ha
de quedar en un segon pla.
 Reciteu i compartiu amb els companys i companyes la vostra experiència.

FESTA MAJOR CANÇÓ DE PLUJA

(Joana Raspall) (Josep M. De Sagarra)

Festa major! Festa major No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
dels envelats i els cavallets Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
i els focs de pau! Hi ha dues perles a la teranyina,
Oh, joia clara! quina conversa la pluja i la font!
La festa ve No sents, cor meu, quina pluja més fina?
i atura el temps
com un ocell sobre la branca,
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
com una flor
Canten les gotes damunt la teulada,
fins al desmai
de la tercera matinada. ploren les gotes damunt del replà...
Tots els carrers són un de sol Gotes de pluja, gardènia que es bada...
perquè la música els enllaça; No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
i tots els cors van al compàs
com d'una màgica sardana! ¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
CANTEN OCELLS AL DEMATÍ AL BALCÓ

(Vicent Andrés Estellés) ¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
Canten ocells al dematí al balcó. i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
Escolte els becs i l’aleteig constant.
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
Als cap tards, de vegades, retornen.
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Diria: sóc feliç d’alguna cosa.
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No ho gose dir. Potser fóra inexacte. No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
Senzillament, ara anotava uns fets. No sents, cor meu, quina pluja més fina?
La veu del mar retorna veus d’infants,
Veus d’uns infants com perduts dintre un bosc,
En arribar l’acabament d’un dia.