Montserrat Bertran

PAISATGES SONORS. TRES POEMES PER RECITAR.

Recitació de poemes amb acompanyament sonor.

 Identifiqueu els sons i sorolls que, a partir de la lectura del poema, creieu
que formen part de l’escena.
 Busqueu la manera de reproduir-los.
 Assageu la forma com combinar la recitació amb els sons i sorolls
ambientals. Procureu no distorsionar la recitació. L’ambientació sonora ha
de quedar en un segon pla.
 Reciteu i compartiu amb els companys i companyes la vostra experiència.

FESTA MAJOR CANÇÓ DE PLUJA

(Joana Raspall) (Josep M. De Sagarra)

Festa major! Festa major
dels envelats i els cavallets
i els focs de pau!
Oh, joia clara!
La festa ve
i atura el temps
com un ocell sobre la branca,
com una flor
fins al desmai
de la tercera matinada.
Tots els carrers són un de sol
perquè la música els enllaça;
i tots els cors van al compàs
com d'una màgica sardana!
CANTEN OCELLS AL DEMATÍ AL BALCÓ
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

(Vicent Andrés Estellés) ¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
Canten ocells al dematí al balcó. i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
Escolte els becs i l’aleteig constant.
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
Als cap tards, de vegades, retornen.
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Diria: sóc feliç d’alguna cosa.
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No ho gose dir. Potser fóra inexacte. No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
Senzillament, ara anotava uns fets. No sents, cor meu, quina pluja més fina?
La veu del mar retorna veus d’infants,
Veus d’uns infants com perduts dintre un bosc,
En arribar l’acabament d’un dia.