Tema: La ciutat medieval

Segle XI – finalitzen les grans invasions , disminució de les guerres senyorials i introducció d’avenços tecnològics a l’agricultura = augment
de la població.
Agricultura genera excedent = més població i més comerç ( augment d’intercanvis locals i internacional) = renaixement de la vida urbana.

Expansió agrària A partir segle XI a Europa occidental s’introdueixen innovacions tècniques a l’agricultura:

- Noves tècniques de conreu: - rotació triennal

- l’ús de fems dels animals com adob.
I
- Instruments agrícoles: - arada normanda o d’orelló
- la collera
La creixement demogràfic - l’ús de ferradures en els cavalls (millora el tir de l’animal a l’hora de fer tasques al
camp)
- l’ús de molins (aigua, vent) simplifica la feina de moldre el gra.

recuperació Segle XII-XIV – introducció d’aquest avenços comporten – augment de la producció -

Augment de la producció provoca :- millor alimentació , per tant augment de la resistència a les malalties

de la augment de la població : Europa passa de 45 milions al segle XII a 75 milions al segle XIV

Augment demogràfic provocarà la necessitat de trobar noves terres per ampliar conreus , es repoblen terres
vida abandonades = increment de la producció agrària.

urbana
Ciutats Millor agricultura fa que es revitalitzin les ciutats o la creació de noves – més producció = més excedent

Agricultors i sobretot nobles i eclesiàstics, propietaris de terres busquen MERCATS per vendre els excedents , van a les
nous centres ciutats . Ho intercanvien per productes manufacturats. (productes artesans)

Creixerà l’emigració a les ciutats per part dels pagesos , troben més llibertat personal i oportunitats per millorar les seves
econòmics vides
 Els ciutat centre de productes manufacturats

artesans artesans agrupats per carrers en funció del seu ofici nom del carrer segons l’ofici que es desenvolupava

i organització del treball Petits tallers propietat del mestre artesà tenia eines pròpies
treball manual
els tallers - casa: es feia tot el procés de fabricació i el mestre artesà hi vivia

gremis gremis organització d’artesans de cada ofici

s’organitzen per protegir-se de la competència exterior i interior( altres tallers)
estructura: - aprenents
Activitats - oficials
- mestre artesà
Normes: - l’ofici no es pot practicar sense permís del gremi.
- treballen les mateixes hores tots els tallers.
- tenen les mateixes eines
- mateixa qualitat i preu a tots els tallers
urbanes:

acudien pagesos per intercanvi de productes agrícoles per manufacturats.

fires
artesania ciutats estipulen dia i normes/lleis del mercat per protegir mercaders
i
Aquests mercats donen lloc a les fires mercats periòdics de grans dimensions
i mercats

comerç
comerç marítim més important que el terrestre ( vaixells són més grans i més ràpids)
grans
Mediterrani comerç amb Orient Mitjà i Imperi Bizantí ( Barcelona, Genova, Marsella,
rutes dues rutes importants València)

comercials
Atlàntic i Bàltic comerç de llana, vi, pells, fusta i blat (Lisboa, ports del Cantàbric fins
mar Bàltic)
 Aparició - creixement de la ciutat transformació de la societat feudal senyor feudal i noblesa donen llibertat personal i drets
als seus treballadors.
de
conseqüència serà nou grup social --- Burgesia (artesans i comerciants no depenen del sr feudal)
la
burgesia BURGESIA - cobra diners per la seva feina ( venta de productes, negocis)
Societat
- segons la seva riquesa són Alta burgesia ( grans comerciants i banquers )

Petita burgesia ( mestres artesans i petits comerciants)

Nobles
Ciutat hi haurà Eglesiàstics
Burgesia

gent més humil ( aprenents, oficials, criats, gent sense ofici, pidolaries)

minories ( jueus, eren artesans, prestamistes, metges – viuen en barris separats es deien calls )
urbana
primer eren comunes o assamblees de veins per organitzar govern.
Govern després escolliran Magistrats s’encarreguen de finances
ordre dirigits per Batlle
de justicia

les Ajuntament edifici on es reunien , es guardaven símbols i documents de la ciutat ( escut, armes, tresor, segell ...)

ciutats
Amb el temps govern passa a families riques de comerciants i banquers , a vegades emparentats amb nobles

grup privilegiat: patriciat urbà

ciutat Segle X-XI llegir i escriure reservat a clergues, funcionaris reials i alguns mercaders
Segle XII millores econòmiques i més desenvolupament de la vida urbana Il.lustració nobles, burgesos dedicats a negocis

urbana volen aprendre desenvolupen escoles ( depenen de l’esglèsia o govern)

o
Universitat ( desig d’estudiar i professors d’ensenyar no controlats per l’esglèsia o autoritat dona llos a
corporacions)
 Reis Segle XI-XII monarquies amb poder escàs sobre els regnes, el rei no s’imposava per que no té prous recursos econòmics
per mantenir exèrcit i administració
que A partir del segle XII aprofiten millora econòmica i el surgiment de la burgesia depen del senyor feudal
per imposar el seu poder ( autoritat territorial)
volen
Rei donarà suport a la burgesia
Consolidació suport burgesos volen: - llibertat personal
- seguretat per moure’s i fer activitats comercials (camins, ciutats...) dona les Cartes de Privilegis
de - volien lleis pròpies (govern local, jutges elegits per ells...) - els feien lliures (no sotmesos
al senyor feudal)
la - Permisos per obrir mercats i
circular per tot el regne .
del burgesia a canvi els burgesos donaran al rei recursos
econòmics.

Consell o cort reial nobles

poder clero
Corts s’acceptarà a la burgesia ( primer de forma extraordinària i després regularment)

Per poder assistir el Rei els convocava d’aquesta manera els hi donava
i reconeixement social i els hi demanava pagar diners per anar-hi ( més recursos econòmics per el rei)

reial parlaments La reunió permanent dels tres estaments es dirà Corts o Parlaments

Les monarquies volen consolidar el poder i establir fronteres clares al regne donarà enfrontament entre els monarques
Guerres
Guerra dels cent anys (1337-1453) causes: - problema de successió al tró francès , el monarca anglès vol ser reconegut rei
entre de França. Quan el rei de França Carles IV, tercer i últim fill de Felip V, mor
sense descendent el 1328 comença el conflicte ja que Eduard III
rei d’Anglaterra demana el tro ( li toca per herència la seva mare és
francesa, però els francesos no volen rei estranger, posen a Felip VI)
monarquies conseqüències :- Anglaterra ocupa durant anys part del territori francès.
Carles VII de França guanyarà la guerra (expulsa a Anglaterra)
europees
 la principis segle XIV : - crisis agrària per males collites causades per clima desfavorable i conreu a terres de baixa qualitat
- conseqüències : - baixa producció de blat fam s’estén pel continent
fam,
- guerres freqüents entre senyors feudals terres saquejades
la bandolers als seus boscos
inseguretat en els camins
crisis guerra,
-1347 pesta negra assola Europa , mort molta gent.
la

pesta
de
baixada de població al camp escasseja la mà d’obra, terres de conreu quedaran abandonades senyor feudal li baixen les
rendes i en conseqüència pujarà els
la impostos als serfs que tindran pitjor
revoltes qualitat de vida, entren en estat de
servitud no poden abandonar les terres.
baixa - manca d’aliments
dels
- pujada de preus tensions socials al camp donaran a revoltes dels pagesos a tota Europa ( revoltes antisenyorials)

pagesos - pitjors condicions de vida

edat

crisis també a les ciutats més mortalitat que al camp

- escassetat i encariment d’aliments genera molta pobresa
mitjana revoltes - baixada de la producció artesanal ( menys persones)
- comerç arruïna a molts artesans i comerciants

augmenta la misèria
els grups desfavorits exigeixen: - augment de sou
urbanes - dret a treballar
- accés a càrrecs municipals ( monopolitzat per el patriciat urbà) revoltes

En aquestes revoltes s’assalten barris jueus

Les revoltes seran reprimides amb força per part dels nobles, alta burgesia i autoritat reial
Ciutats on es donen revoltes importants ( Barcelona, París, Florència...=
 Noves Segle XII—noves tècniques constructives --- faran possible el gòtic --- neix a França --- es va difondre per occident .
Desenvolupament econòmic i més població a les ciutats – crea necessitat de construir noves edificacions.
construccions Ciutats apareixen : - picapedrers / paletes / fusters / dirigits per mestre d’obra que construeixen: - palaus / ajuntaments / llotges
S’aixecaran grans catedrals i temples – símbol del poder econòmic i de la fe .
urbanes

característiques de l’arquitectura gòtica: - aparició del nou arc, més alt, lleuger – arc apuntat o ogival –
Catedrals - nova volta --- volta ogival – trams separats per arcs ogivals--- cada tram l’integraves dos
i arcs encreuats que descansa
esglésies sobre 4 suports columnes o
gòtiques pilars.
Amb nova volta els edificis s’eleven i la distribució del pes era millor de la coberta – no descansava directament sobre el mur --
pes repartit—
Això donarà lloc a obrir més finestres adornades per vidrieres de colors o vitralls.
Per sostenir la força de les voltes, als murs exteriors s’utilitzaven un sistema complex de arcbotants i de contraforts per repartir
pes.
Com a decoració – Pinacles, remataven contraforts i els coronaven amb fletxes.
ART Portalada gòtica – té elements bàsics del romànic:- arquivoltes decorades amb estàtues , un timpà a l’espai central i porta dividida
en dues entrades. Però ara té més elements decoratius que li donen la imatge de més complexa.

Planta – continua creu llatina.

GÒTIC
Decora bàsicament façanes d’esglésies.
Escultura gàrgoles – element decoratiu , serveix per evacuar l’aigua de la pluja de les teulades
Segle XIV l’escultura s’independitza de l’arquitectura – retaules que decoren esglésies o monuments funeraris.
Era més realista tant a vestits com al rostre humà. S’esculpiran imatges de morts(tombes) reis, personatges importants, tindran
sensació de moviment i volum . Feien escenes.
Els autors de les escultures que fins el romànic no es coneixia ara es dona a conèixer l’autor. ( Pere Joan, Pere Oller, Guillem
Sagrera, Gil de Siloé)

Nous aspectes – més profunditat, estudi de l’anatomia del personatge , descripció minuciosa i detallista de la vida quotidiana,
Pintura Sentiments, valoració de la llum i color. Plasma realitat, els temes continuen essent majoritàriament religiosos,
però els homes i dones que sortien eren una representació dels homes i dones de l’època.

Més finestres menys lloc per la pintura dins l’església – generalitza la pintura sobre fusta – Taules o retaules -- ocupen
l’ absis, darrera l’altar
Retaules i miniatures Taules gòtiques eren encarregades per l’església, institucions,nobles, burgesos que volien demostrar la seva religiositat
Sovint la persona que donava l’obra sortia al quadre. Importants també seran les miniatures que decoren els llibres