Está en la página 1de 37

PROJECTE D’APRENENTATGE

COOPERATIU

CEIP CAS SERRES


Curs 2019-2020

“La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi”

Maria Montessori
ÍNDEX
1. Justificació Pàg. 2-3

2. Claustre pedagògic: professorat nouvingut i revisió del que feim Pàg. 3

3. L’aprenentatge cooperatiu Pàg. 3

3.1. Què és l’aprenentatge cooperatiu? Pàg. 3-4

3.2. Per què treballam cooperativament? Pàg. 4

3.3. Objectius vers l’aprenentatge cooperatiu Pàg. 4-5

3.4. Àmbits d’intervenció Pàg. 5

3.4.1. Àmbit A Pàg. 6-7

3.4.1.1. Els grups base Pàg. 7-8

3.4.2. Àmbit B Pàg. 8-9

3.4.3. Àmbit C Pàg. 9

3.4.3.1. Plans d’equip Pàg. 9-14

4. Decret de mínims Pàg. 15

ANNEXOS
Annex 1: pautes per a l’anàlisi de les necessitats de la cohesió d’un grup Pàg. 16

Annex 2: graella d’avaluació de les dinàmiques i estructures fetes a l’aula Pàg. 17

Annex 3: exemples i propostes de plans d’equips Pàg. 18-25

Annex 4: exemples de plafons cooperatius Pàg. 26-29

Annex 5: Decret de mínims (tot el document) Pàg. 30-36

1
1. Justificació

Iniciem el projecte d’aprenentatge cooperatiu el curs 2016/2017, davant la necessitat d’introduir


un canvi en la línia metodològica del nostre centre, atès que tenim una gran diversitat d’alumnat
de diferents cultures i una gran quantitat d’alumnat NESE. Per això, és del tot necessària una
forma diferent de treballar, tot i que això no implica deixar de banda tot allò que ja ens funciona
(tallers, projectes, etc.) sinó que es tracta d’integrar l’aprenentatge cooperatiu a la feina que ja
s’està duent a terme.

A finals del curs 2015/2016 el claustre, després d’analitzar la nostra realitat educativa, va iniciar un
procés de reflexió conjunta de tot el claustre, on es va plantejar i acordar, segons les
característiques de l’alumnat i la nostra visió de centre, la necessitat d’unificar la línia
metodològica, on els infants poguessin aprendre d’una forma diferent, d’acord amb les seves
necessitats i amb coherència amb el que demana la societat d’avui en dia, posant sempre la nostra
mirada cap el futur. Així, vam iniciar una formació de centre basada en l’aprenentatge cooperatiu
(AC).

El curs 2016/2017 l’equip docent va realitzar la fase d’introducció d’aprenentatge cooperatiu.


Aquesta formació va anar de la mà amb l’inici del treball cooperatiu a les nostres aules de tots els
grups i amb tots els infants del centre. A final de curs, l’equip docent va valorar com a molt
positiva aquesta metodologia, decidint en claustre la intenció de seguir afermant aquesta línia pels
propers cursos.

El curs 2017/2018 es va dur a terme la fase de generalització d’aprenentatge cooperatiu, creant


una comissió i elaborant documentació diversa per a implantar aquesta nova metodologia. A més
de la formació, vam voler conèixer l’experiència d’altres centres de referència de la nostra illa:
CEIP Can Misses, IES Sa Blanca dona i el CEIP Sant Jordi, amb visites presencials i, a més, contactant
amb altres centres de referència per tal de conèixer com treballen l’aprenentatge cooperatiu,
rebent la visita al centre de dos centre: Escola La Font (Manresa) i el CEIP Gabriel Vallseca
(Mallorca). A banda d’això, durant tot aquest temps s’ha anat recopilant informació de diferents
fonts (articles, conferències, bibliografia...) amb la finalitat de començar a perfilar els canvis que

2
volem introduir al centre.

2. Claustre pedagògic: professorat nouvingut i revisió del que feim

A cada inici de curs, el nostre centre rep un gran nombre de professorat nouvingut. És per això,
que dins els primers dies de curs cal que el professorat tengui una rebuda com cal vers
l’aprenentatge cooperatiu. S’explicarà com treballant, assignant un company o una companya que
hagi estat aquí anteriorment i que funcioni com a guia o tutor/a, explicant-li què és el que pot
trobar dins l’aula per a poder començar a treballar de manera cooperativa. Allà hi trobarà una
carpeta, que entre d’altres, disposarà del dossier del Decret de Mínims, exemples de plans d’equip
o el full per recollir tot el que es treballi cooperativament.

Si és necessari, també es farà un claustre pedagògic amb tot el professorat per tal de poder
recordar els acords que es varen dur a terme en cursos anteriors vers aquesta metodologia.

3. L’aprenentatge cooperatiu

3.1. Què és l’aprenentatge cooperatiu?

Per respondre a aquesta pregunta començarem dient el que no és el treball cooperatiu, per acabar
fent una descripció positiva.

El treball cooperatiu no és col·locar l’alumnat en grup i dir-los que treballin junts sense estructurar
les tasques que se'ls assignin perquè facin un veritable treball en equip. Tampoc no és col·locar
l’alumnat en grup perquè treballin junts, però fer una avaluació exclusivament individual, sense
avaluar ni valorar els resultats comuns.

El treball cooperatiu és una eina d'aprenentatge en la qual l’alumnat s'organitza en petits grups,
dissenyats amb cura i amb diferents rols per a cada infant, per treballar junts amb la intenció
d'aconseguir metes i objectius comuns.

Té unes fonamentacions teòriques, on distingeix diferents àmbits d’actuació (àmbits A, B i C) i ens

3
ajuda a saber quan, com i què fer en tot moment.

3.2. Per què treballem cooperativament?

El motiu de treballar cooperativament va ser la constatació del fet que hi ha alumnat amb
tendència a copiar quan no entenen una activitat o un concepte i d'altres que mecànicament
tapen el que estan fent perquè altres no copien, actituds poc constructives per a tot l’alumnat i el
professorat. El més normal seria que si l’alumnat no és capaç d’entendre com fer una activitat,
tingués la confiança suficient per preguntar-ho als companys i/o companyes del grup i, aquest o
aquesta, la generositat de explicar-li-ho.

La cooperació, el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan
s'introdueixen punts de vista diferents, permeten a l'alumnat aprendre coses noves, rectificar,
consolidar o reformular aprenentatges assolits, fent que les interaccions que es produeixen entre
ells i elles ajudin a l’establiment de relacions sòlides i solidàries, respectant les diferents visions i
desenvolupant habilitats socials. Els consens haurà de formar part del seu dia a dia i no veure’s
com un fet aïllat que a vegades s’empra o n’han sentit parlar.

3.3. Objectius de centre vers l’aprenentatge cooperatiu

● Coneixements

A. Augmentar el rendiment acadèmic de l’alumnat.


B. Comprendre l’AC com a un contingut més.

● Habilitats i destreses

C. Incidir en un millor raonament de l’alumnat.

● Actituds

D. Augmentar la cohesió del grup.

4
E. Establir relacions solidàries entre l’alumnat.
F. Desenvolupar les habilitats socials de l’alumnat.
G. Respectar els diferents punts de vista.

3.4. Àmbits d’intervenció

5
3.4.1. Àmbit A

Per poder desenvolupar una feina a l’aula, s’ha de vetllar per mantenir un clima òptim. Aquest
serà el que ens permetrà avançar a nivell individual i grupal. És aquí on una bona organització i
estructura de l’àmbit A ens ajudarà a incidir en la cohesió del grup classe i dels grups base.
D’aquesta manera aconseguirem tenir grups altament saludables emocionalment.

Es tracta, per tant, de programar una sèrie de dinàmiques grupals i altres activitats que afavoreixin
aquest clima i contribueixen a crear aquesta consciència col·lectiva, aconseguint un sentiment de
pertinença grupal. Entenem per dinàmiques de grup el conjunt d’operacions i elements que
provoquen en els que hi participen un determinat efecte en funció de les necessitats d’un moment
donat en un grup determinat: que els participants es coneguin millor, que interactuïn de forma
positiva, que estiguin motivats per treballar en equip, que prenguin decisions consensuades, etc.

És d’especial importància que als inicis d’etapa i del cicle, en el cas de primària, situar a l’infant
de què és allò que volem fer i aconseguir. Per això, una de les primeres feines a principi de curs
és introduir a l’alumnat en el per què treballar de manera cooperativa. En el cas de primer de
primària es recomana “L’equip d’en Manel” ja que el podem trobar al dossier de la carpeta
d’aula. En el cas de quart de primària, recordar el camí que duim fet i afiançar-ho.

Per facilitar quin serà l’aspecte a començar a treballar primer, dependrà de les necessitats del
grup. Per aquest motiu, ens podem adreçar a l’annex 1, on es pot trobar una taula que ens ajuda a
identificar i analitzar aquestes necessitats i saber per on començar a actuar amb ells i elles.

És important dur un registre de les dinàmiques que es van treballant amb el grup d’infants amb
l’objectiu de no repetir-les i que el o la docent que agafi el grup tengui un punt de partida de tot
allò que s’ha treballat vers aquest àmbit. Per aquest recull, ens podem adreçar a l’annex 2 (es
recollirà aquesta informació en format paper i posteriorment seran escanejats per tenir-ho en
format digital).
En els següents enllaços es poden trobar diferents propostes per poder treballar les dinàmiques

6
pròpies d’aquest àmbit:

https://docs.google.com/presentation/d/1KUpQUA4iEBGkDHfInP-XESPIfil5a-7XH7neKMwERVE/
edit#slide=id.g170b1abc76_1_10

https://webdelmaestrocmf.com/portal/126-dinamicas-grupales-y-juegos-de-educacion-
emocional/

Un cop treballat tot aquest àmbit on hem pogut observar quin és el comportament dels infants, en
quin moment es troben de cohesió grupal, qui podria ser un bon líder o una bona líder del grup o
qui necessita més ajuda, s’ha d’elaborar els equips base, els plans d’equip i tot això recollit a un
racó de l’aula a on pugui estar a la vista de tothom.

3.4.1.1. Els grups base

Establir, la primera setmana d'octubre, els grups heterogenis a cada classe. Aquests grups
estaran en “període de prova” durant quinze dies. Després d'aquesta data, els grups es
mantindran durant tot el trimestre. En el cas d'infantil, les parelles cooperatives es faran de
forma progressiva respectant el període d'adaptació (a 4t d’EI). Al 5è curs d’aquesta etapa, es
continuarà treballant en parelles cooperatives i al llarg del 2n o 3r trimestre, depenent del grau
de maduració dels infants, començarien a formar-se els grups base de quatre membres. A 6è
d’EI sí que ja funcionaran amb la formació de grups de quatre infants (creant-se al llarg del 1r
trimestre).

Generalment, els equips d’aprenentatge cooperatiu estan formats per quatre persones, màxim
cinc. La composició dels equips ha de ser heterogènia (en gènere, ètnia, interessos, capacitats,
motivació, rendiment, autonomia...).
En quant a la capacitat – rendiment –autonomia – interès – motivació, es procura que hi hagi
un membre del grup amb un nivell alt –relatiu al col·lectiu- en aquests aspectes; dos infants de

7
nivell mitjà, i un infant de nivell inferior. Per assegurar la necessària heterogeneïtat, el més
habitual és que sigui l’equip de docents qui distribueix els i les participants en els diferents
equips, tenint en compte, per descomptat, les seves preferències i possibles incompatibilitats.
En aquest sentit, pot ser útil la informació obtinguda mitjançant un test sociomètric. Una
fórmula més senzilla que el sociograma és preguntar amb quins tres companys o companyes els
agradaria treballar dins l’aula. D’aquesta manera, és possible identificar aquells que han estat
menys escollits o els que ningú ha volgut.

3.4.2. Àmbit B

En un segon nivell cal fer un altre pas i utilitzar, en les activitats d’aprenentatge, el treball en
equips reduïts d’infants com a recurs per assegurar la cooperació –la participació equitativa i la
interacció simultània– i així aprendre millor els continguts i assolir millor els objectius de les
diferents àrees. Per això hem de dur a terme les actuacions previstes en l’àmbit d’intervenció B: el
treball en equip com a recurs per assolir els objectius propis de cada àrea, d’un projecte d’aula o
centre d’interès.

Totes aquestes estructures estan recollides dins el dossier de la Universitat de Vic dins EL
PROGRAMA CA/AC (Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar) PER ENSENYAR A APRENDRE EN
EQUIP que hi ha a cada aula. Allà s’expliquen detalladament com funcionen però s’ha de tenir en
compte que cada aula té una realitat molt diferent. També és important llegir els registres que

8
han fet els diferents docents durant altres anys. Allà moltes vegades es poden trobar adaptacions
de les estructures que són més adients per als nostres infants (la graella de l’annex 2)

Per poder assegurar-nos que els grups base porten a terme correctament cada un dels rols amb
l’objectiu de desenvolupar bé l’estructura que estan treballant, es fa necessari que sempre que es
disposi de dos mestres dins l’aula. Un que s’encarregui del gran grup i anar donant resposta a les
diferents inquietuds i dubtes de l’alumnat, i l’altra persona que s’encarregui d’un grup base
(màxim dos). D’aquesta manera pot empoderar a l’alumnat per a què desenvolupi bé la seva
funció dins el grup i de cada vegada agafi major confiança. Cal no oblidar, que també podrà ajudar
a l’alumnat en la presa de decisions, un fet que a vegades els costa molt dur a terme de manera
correcta.

Totes les estructures a treballar a les diferents etapes i nivells es troben recollides al Decret de
mínims de l’Aprenentatge Cooperatiu al CEIP Cas Serres.

3.4.3. Àmbit C

3.4.3.1. Plans d’equip

Els plans d’equip ens ajudaran a situar a l’alumnat en quins són els propòsits que ens marcam.
Amb aquest document, flexible i modificable al llarg del curs, podrem deixar constància de:

- Els objectius (on hauran d’aparèixer almenys els següents: el 1r serà progressar en equip i
el 2n, ajudar als altres). Cal tenir en compte, seguint les indicacions que ens han donat els
formadors i les formadores que hem tengut al llarg dels anys i les nostres pròpies
experiències, que val més anar a poc a poc i assegurar-nos que aconseguim un objectiu
(cerciorant-nos que està ben assolit), a voler posar-ne molts i no assolir-ne cap.

- Quina serà l’organització de les persones que formen el grup amb diferents rols. Per
decisió de claustre, s’acorden els següents rols a seguir a les diferents etapes educatives:

9
● Els càrrecs per als grups base a l’etapa d’educació infantil seran els següents:
- Material
- Ajudant
- Secretari o secretària
- Portaveu

Cal puntualitzar que, els noms establerts a infantil és per poder tenir una relació
amb els que s’han assignat a primària, però si durant el curs escolar es decideix amb
el grup-classe que li posen un nom més significatiu per als infants, es podrà fer.

● A l’etapa d’educació primària, els càrrecs per als grups base de quatre membres
seran els següents:
- Responsable de material
- Ajudant
- Secretari o secretària
- Coordinador o coordinadora i portaveu

Si el grup és de cinc membres es separaran les figures de coordinador/a i la de


portaveu, i es podrà donar un càrrec a cada infant.
Les responsabilitats que haurà d’assumir cada persona en els grups de quatre
membres queden així:

- Responsable de material: repartir el material de l’equip, comprovar que tothom


tengui el material per a realitzar l’activitat i guardar les feines del grup.

- Ajudant: ajudar a qui ho pugui necessitar, si algun company o companya no vol


assumir el seu càrrec i animar a l’equip a què segueixi avançant.

- Secretari o secretària: recordar els compromisos individuals i grupals sempre que

10
sigui necessari, prendre nota de totes les aportacions de cada membre del grup i
emplenar els fulls de l’equip.

- Coordinador o coordinadora i portaveu: supervisar el grau d’intensitat del grup


(fort i fluix), controlar el temps, organitzar el treball, comunicar les decisions i
respostes de l’equip, demanar els dubtes que pugui tenir el seu grup.

Si el grup és de cinc membres, aquest darrer rol exposant anteriorment es dividirà


quedant de la següent manera:

- Coordinador o coordinador (grup de 5): supervisar el grau d’intensitat del grup


(fort i fluix), controlar el temps, organitzar el treball i indica als seus companys i
companyes quina és la seva tasca a fer.

- Portaveu (grup de 5): comunicar les decisions i respostes de l’equip, demanar els
dubtes que pugui tenir el seu grup.

- Compromisos individuals: cada infant podrà comprometre-se a millorar alguna cosa que
necessiti modificar i ho farà amb un objectiu personal. D’aquesta manera ajudarà a millorar
el funcionament del grup.

Als diferents nivells de l’etapa de primària, i inclús a educació infantil, cada grup base ha de tenir
un nom d’equip que estigui relacionat amb el projecte de cada aula.
Seria convenient, almenys als primers cursos de primària, que es faci un dibuix/logotip de
l’equip.
A l’annex 3, es fa un recull d’exemples de plans d’equips per diferents nivells a l’etapa de primària.
Entre d’altres, també es poden trobar: portades per al quadern de l’equip o els rols que s’han
acordat que es treballin (tant per equips de quatre membres o cinc membres).

11
Tots aquests plans, juntament amb la distribució dels infants dins els diferents grups base, ha de
quedar recollida a un plafó d’aula. D’aquesta manera, ens asseguram que qualsevol persona que
entra dins l’aula pugui saber només amb un cop d’ull, com han d’estar asseguts els infants i quin
càrrec té cada persona. També, és molt important per poder ajudar al discent a situar-se que
tengui escrit a la seva taula quina és la seva responsabilitat dins el grup. A l’annex 4 hi ha un recull
de fotografies per tal de poder donar idees a tothom que ho necessiti.

Els plans d’equip s’han d’anar avaluant periòdicament, almenys 2 o 3 vegades per trimestre.
D’aquesta manera els docents poden situar-se millor i tenir un recull de l’evolució de cada infant
en relació a l’aprenentatge cooperatiu. També ajudarà a poder tenir una justificació per al
percentatge corresponent als criteris de qualificació que contempla el nostre centre.

Una altra opció és elaborar un diari de sessions, que servirà per registrar tot el que s’està fent i
deixar un petit contrast de com ha anat l’activitat o la sessió. Després, servirà al docent per poder
avaluar i als discents per veure quina ha estat la seva trajectòria vers l’aprenentatge cooperatiu.

Les autoavaluacions quan es duen a terme dinàmiques d’àmbit A o estructures de l’àmbit B,


ajuden a poder empoderar a l’alumnat amb el seu rol, el funcionament del grup i prendre
consciència de com evoluciona vers a l’aprenentatge cooperatiu. S’aconsella, per extreure la
màxima d’informació sincera per part de l’alumnat que, primerament, es faci una autoavaluació

12
grupal, on surten moltes coses que faran reflexionar a cada persona i, d’aquesta manera, quan es
faci la part individual serà més franc.

També és molt necessari, per així dur a terme un altre tipus d’avaluació, portar a terme la
coavaluació. Aquesta tècnica d’aprenentatge és col·laborativa i permet a l’alumnat poder avaluar
la tasca que porten a terme els seus companys i companyes, d’igual forma que ho faran amb ell o
ella. D’aquesta manera, els discents poden recollir informació de com està essent el seu procés
d’aprenentatge des dels seus iguals i els i les docents tenen un bon recull d’informació sobre
l’avaluació.

S’aconsella, tal i com ens ho han fet saber els i les especialistes que han vengut al centre, que sigui
una avaluació consensuada amb els infants i el professorat, per tal de poder sentir més propera la
tasca d’avaluar i saber a què s’exposen.

Seguidament, es poden veure alguns exemples d’una autoavaluació. Primerament, una


autoavaluació individual i grupal molt senzilla per poder dur-la a terme quan s’acaba una
estructura cooperativa. Després, una altra de diferent per fer-la de manera grupal.

13
14
4. Decret de mínims
Al llarg del procés de canvi que ha sofert el nostre centre i seguint les indicacions que ens van
donar els i les especialistes des de Vic i des del CEP d’Eivissa i Formentera, més les experiències
que van compartir amb nosaltres altres centres escolars, es va crear un Decret de mínims. Amb
aquest el que es pretén és que tot el professorat del nostre claustre estigui assabentat de quins és
el mínin que ha de fer a cada etapa i nivell.

Com bé indica el nom, és el mínim que s’hauria de fer però sempre es convida a tot docent que
vulgui, i pugui perquè el grup l’acompanya, estirar i anar més enllà.

A l’annex 5 es pot trobar tot aquest decret del que en parlam. Allà, entre d’altres, es recullen les
actuacions que s’han de dur a terme a les etapes d’educació infantil i primària o quines són les
estructures que s’haurien de treballar a cada curs.

15
ANNEX 1

16
ANNEX 2

ANNEX 3

17
Exemple dirigit per a 1r de primària

18
Aquesta imatge ens ajuda a recordar als infants quines són les responsabilitats que han d’assumir.

Imatges per aferrar a les taules dels infants amb el rol que assumeix cada persona.

19
Part del pla d’equip, on ho fa cada persona individualment. Adreçat a 1r cicle de primària.

Part del pla d’equip, per fer-ho grupalment. Adreçat a 1r cicle de primària.

20
Pla d’equip adaptat al projecte d’aula de Harry Potter de 6è de primària per al curs 2019-2020.

21
22
23
PLA D’EQUIP 3r, 4t, 5è i 6è

Període: ______________________________________________________________

Centre:
Grup:
Nom de l'equip:

OBJECTIUS DE L'EQUIP
NM BÉ MOLT BÉ
1 Progressar en l'aprenentatge.
2
3
4

Nom Càrrec Funció NM BÉ MOLT



Coordinador/a
Secretari/ària
Ajudant

Resp. Material
(Portaveu)

Nom Compromís personal NM BÉ MOLT


Què és el que fem especialment bé?

24
Què hem de millorar?

25
ANNEX 4

Plafó 5è d’educació infantil

Plafó de 6è d’educació infantil

26
Plafó de 2n d’educació primària

Plafó de 3r d’educació primària

27
Plafó de 4t d’educació primària

Plafó de 5è d’educació primària

28
Plafó de 6è d’educació primària

29
ANNEX 5

Decret de mínims de
l’Aprenentatge
Cooperatiu al
CEIP Cas Serres

30
INTRODUCCIÓ

A finals del curs 2015/16 el Claustre del nostre centre, després d'analitzar la nostra realitat
educativa, les característiques de l'alumnat i la nostra visió de centre, va acordar la necessitat
d'unificar la línia metodològica del CEIP Cas Serres i iniciar una formació de centre basada en el
treball Cooperatiu.

El curs 2016/17 l'equip docent va realitzar la fase d'introducció de Treball Cooperatiu.


Aquesta formació va anar de la mà amb la iniciació de treball cooperatiu a les nostres aules de
tots els grups i amb tots els infants del nostre centre.
A final de curs, l'equip docent va valorar com a molt positiva aquesta metodologia, decidint en
claustre la intenció de seguir afermant aquesta línia pels propers cursos.

El curs 2017/2018 es va dur a terme la fase de generalització de Treball Cooperatiu, creant una
comissió i elaborant documents diversos per a implantar aquesta nova metodologia.

Per aquest motiu, i amb la intenció d'assegurar la continuïtat de la feina iniciada i unificar la
metodologia del centre fonamentada en el desenvolupament de l’aprenentatge cooperatiu a
les aules, es va acordar crear una carpeta de Treball Cooperatiu per a cada curs, amb el següent
contingut:

● Dossier de benvinguda amb un apartat que expliqui en què consisteix el Treball


Cooperatiu.
● Resum del programa CA/AC (amb els àmbits A, B i C).
● Pla d’equip.
● Rúbrica amb la valoració de les sessions de Treball Cooperatiu.

A més a més, ens comprometem a desplegar les següents actuacions tant a educació infantil
com a primària:

31
ACTUACIONS A EDUCACIÓ PRIMÀRIA
● Assignar a un mestre-tutor pel professorat nouvingut.
● Disposar una distribució d'aula que faciliti el treball en grups.
● Durant els primers quinze dies de curs, dedicar un temps diari a treballar la cohesió de
grup amb dinàmiques de l'àmbit A.
● Després de la primera quinzena fer, com a mínim, una dinàmica de l'àmbit A mensual
per mestre i grup.
● Establir, la primera setmana d'octubre, els grups heterogenis a cada classe. Aquests
grups estaran en “període de prova” durant quinze dies. Després d'aquesta data, els
grups es mantindran durant tot el trimestre.
● Es fa molt necessari que la feina amb estructures cooperatives es faci sovint. A poder
ser, diàriament i si no és així, almenys dos o tres vegades a la setmana emprar
l’aprenentatge cooperatiu en el treball de continguts a partir de les estructures
proposades a l’àmbit B. Dins l'horari lectiu i als diaris d’aula de cada mestre, s’ha de
tenir en compte què s’ha de treballar amb estructures de treball cooperatiu.

ACTUACIONS A EDUCACIÓ INFANTIL


● Assignar a un mestre-tutor pel professorat nouvingut.
● Disposar una distribució d'aula que faciliti el treball en grups.
● Durant els primers quinze dies de curs, dedicar un temps diari a treballar la cohesió de
grup amb dinàmiques de l'àmbit A.

32
● Després de la primera quinzena fer, com a mínim, una dinàmica de l'àmbit A mensual
per mestre i grup.
● Durant la primera setmana d’octubre s’establiran les parelles cooperatives de forma
progressiva respectant el període d'adaptació (a 4t d’EI). Al 5è curs d’aquesta etapa, es
continuarà treballant en parelles cooperatives i al llarg del 2n o 3r trimestre, depenent
del grau de maduració dels infants, començarien a formar-se els grups base de quatre
membres. A 6è d’EI sí que ja funcionaran amb la formació de grups de quatre infants
(creant-se al llarg del 1r trimestre).
● Dins l'horari lectiu i als diaris d’aula de cada mestre, s’ha de tenir en compte què s’ha de
treballar amb estructures de treball cooperatiu. D’aquesta manera, ens assegurarem
que l’alumnat que arriba a l’etapa de primària ja s’ha iniciat dins l’àmbit B.

RECULL ORIENTATIU D’ESTRUCTURES COOPERATIVES A TREBALLAR PER CURSOS

❏ Educació infantil
4t d’EI
A partir del segon trimestre:
★ Conte “De què fa gust la lluna?”
★ Establiment de parelles cooperatives

5è d’EI
Durant el primer trimestre:
★ Establir les parelles cooperatives del nou curs escolar
★ Creació de noms i logotips per a les parelles cooperatives
Durant el segon trimestre:
★ Manteniment de parelles cooperatives
★ Conte “Els pingüins”
★ Si el grup està preparat madurativament, s’introdueix als equips base de
quatre membres

33
Durant el tercer trimestre:
★ Assignació de càrrecs d’acord al que recull el projecte de centre
★ Disseny del pla d’equip adaptat a la seva edat

6è d’EI
Durant el primer trimestre:
★ Formació de grups cooperatius i assignació de càrrecs a cada membre
★ Disseny del pla d’equip adaptat a la seva edat
★ Conte “Neda que neda”
Durant el segon trimestre:
★ Manteniment dels grups cooperatius
★ Introducció a l’estructura de full giratori
★ Conte “El cargol i l’herba de poniol”
https://es.slideshare.net/Iona69/el-cargol-i-lherba-de-poniol
Durant el tercer trimestre:
★ Manteniment dels grups cooperatius
★ Conte “Una muntanya d’amics” (Kerstin Schoene)

Altres propostes de contes que fomenten el treball cooperatiu: “999 hermanas ranas se mudan
de charca”, “un tobogán de amigos” o “oso quiere volar”.

❏ Educació Primària
- Primer
★ Llapis al mig
★ Full giratori
★ Joc de paraules

34
- Segon
★ Llapis al mig
★ Full giratori
★ Joc de paraules
★ Paraules clau

- Tercer
Es divideixen les estructures en dos grans blocs:
➢ Estructures per a iniciar un tema o contingut
★ Lectura compartida
★ Parada de 3 minuts
★ 1-2-4

➢ Estructures per aprofundir en el tema o concloure’l


★ Full giratori
★ Llapis al mig
★ Paraules clau

- Quart
★ Lectura compartida
★ Parada de 3 minuts
★ 1-2-4
★ Full giratori
★ Llapis al mig
★ Paraules clau
★ Els quatre savis

35
- Cinquè
★ Lectura compartida
★ Parada de 3 minuts
★ 1-2-4
★ Full giratori
★ Llapis al mig
★ Paraules clau
★ Els quatre savis
★ El sac de dubtes

- Sisè
★ Lectura compartida
★ Parada de 3 minuts
★ 1-2-4
★ Full giratori
★ Llapis al mig
★ Paraules clau
★ Els quatre savis
★ El sac de dubtes
★ Cadena de preguntes

36