La falta de confesionalidad
Hace unos días hablaba con un grupo de estudiantes en un seminario. Les decía que
aunque soy presbiteriano, constantemente me veo en la necesidad de añadir algunas
etiquetas extra a mi identidad teológica para delinear bien los contornos de mi fe.
Pero entonces ¿qué etiqueta podríamos adoptar para delinear con precisión los
contornos de una fe más ortodoxa, y realmente reformada? ¡Confesional!
¡Presbiteriano Confesional! De hecho, ser Confesional, es el sentido original de lo que
significa ser Reformado. Todo buen creyente Reformado es y ha sido Confesional.
Pero ¿qué significa ser un Presbiteriano Confesional? Significa ser ese tipo de
presbiteriano que se adhiere a aquellos documentos históricos a los que las Iglesias
Reformadas se han suscrito a lo largo de su historia. Algunos de estos documentos
son: Los Cánones de Dort, La Confesión Belga, El Catecismo de Heidelberg, La
Confesión Escocesa, La Segunda Confesión Helvética, etc.
Rechazar los Catecismos y Confesiones, por otro lado, es una gran muestra de
arrogancia. Si un médico llegase a decir “olviden todo lo que se ha dicho hasta ahora,
olviden todas las formulas y los hallazgos, olviden a todos los demás médicos, con sus
trabajos y esfuerzos. La medicina comienza a partir de mis propios estudios personales,
voy a hacerlo todo desde cero”. Aquello sería una iniciativa muy arrogante ¿Tirar a la
basura todo el desarrollo que se ha dado a lo largo de la historia de la medicina para
actuar como si todo lo bueno comenzase a partir de uno mismo? ¡Qué gran arrogancia!
Por supuesto, debemos aclarar que, no creemos que estos documentos reformados
tengan la misma autoridad que la Biblia. La Biblia tiene autoridad “en sí misma”, no
necesita que nada ni nadie le confiera autoridad o veracidad. La Biblia, por ser la
infalible Palabra de Dios, debe ser creída y obedecida por todo hombre. Sin embargo,
aunque los Catecismos y Confesiones, no tienen esa misma autoridad, si tienen una
autoridad derivada de la autoridad de las Escrituras. ¿Qué significa eso? que en
cualquier punto donde estos documentos nuestros sean fieles a la Biblia, tendrán la
misma autoridad de la Biblia respaldándolos. Sí, la misma autoridad de la Biblia,
aunque derivada de ella. Así mismo, en donde no estén en armonía con las Escrituras,
deben ser desechados como doctrinas de hombres.
El asunto es que, hasta ahora, nadie ha logrado probar contundentemente, que estos
documentos difieran de la Biblia en algún punto. Estos documentos, han pasado la
prueba de la historia y han prevalecido por sobre cientos de errores y desvíos
teológicos. Su autoridad sobre nuestra fe y práctica, debe ser tomada en cuenta.
Max to weñ añic ora woli yon ti t`añ yic’ot jun mojt xq’el juñob ti jump’el seminário.
Wolic su’beñob anquese presbiterianojoñ, pero añ tajol mu’to csclañ yantac b
jc’aba’ cha’añ mic weñ cjñel chuqi mic ñop.
Che’b mi yjel “presbiterianojon” mach weñ añix i c’jñi’bal. Tsa’ tejchi che b tsa’
caji jiñi presbiterianos liberales i c’aba’, presbiterianos arminianos, presbiterianos
dispensacionalistas, añ yañ tac b. Ti wajali che’b mi yjlel “presbiterianojoñ”
yomch i yl jump’el weñ b cntesa, weñ uts’at b melbil. Pero wle, mi laj q’el,
cojachix yom i yl cha’añ bajche mi i mel i ye’tel, añob ti wenta presbíteros
(ancianojob). Jiñi cha’añ yomch mi i weñ ajlel baqui b jiñi lac ñop bal añonla che’
bajche presbiterianos. Juntiquil jiñi seminarista tsa’ i c’aj ti’beyoñ ¿mach ba jaslic che
mi la cl cha’añ presbiteriano Reformadojonla? Yic’otix c ch’ijiyemlel tsa’ c jac’be:
che’ch yom, pero mach che’ic mi yujtel. Mach jaslix, come jiñi i c’aba’ Reformado
tsa’ix jiñi i c’jñi’bal.
wle che mi la cl “joñon Reformadojoñ” yom jax i yl yilal cha’añ mi i ñop jiñi “jo’p’el
i cntesa jiñi Calvinismo”. Mach cojic jach iliyi che’ mi la cl cha’añ Reformadojonla.
Jiñi Reformadojob ti wajali, i tajol muq’ix i q’elob ti lecoj come ca’blix puntoj tac
melbilb ¡pero i sujm! Acuerdojob jiñi jo’p’el puntos am b wle. Tsa’ix weñ q’extyi i
sumlel jiñi i c’aba’ wale.
Añob lamit’al ñumen asiyemo’b i ña’t’bal, mi i ña’tañob jiñi t’añ “Reformado” che b
mach yulilo’bic bajche tsa’ ujti wajali, mi ylob cha’añ cojach yom i yl cha’añ mi lac
mel majlel i ye’telob jiñi reformadores tsa’ b ajñiyob ti siglo XVI yic’ot mi lac chn toj
esañ majlel jiñi iglesia. ¿chuqui mach b weñic ilayi? ñaxamb, mi i q’elob iliyi che’
bajche jump’el to’ol t’añ cha’añ mi i laj tsijib tesañob cntesa yic’ot bajche i ñusaq’iñob
pero mach lajalic che’ bajche’ ñop blel Reformadab añ b i sumlel ti i t’añ lac Yum
yic’ot ti historia, mi ylob: “joñon lojoñ reformadojon lojon, wolic tsijib tesañ lojon jiñi
iglesia”. I cha’ p’ejlel, mach jiñi mero i sujmlelb jiñi t’añ Reformado ti wajali.
Lajal bajche mi lac mel lajiya jiñi t’añ “protestante” mi la cl pejtelel ajñemb ti marcha
cha’añ mi i letojiñ yuml baqui añonla yom mi i yochel i c’aba’ ti protestante. I sujm,
lajalch chuqui tsa’b i mele yic’ot i c’aba’. Añch i wenlel cha’añ mi i pejcntel ti
protestante jiñi ñmlb i contrajiñ yuml. Pero, jiñi t’añ “Protestante” añch bajche
tsa’ ujti, tsa ochi jiñi i c’aba’ cha’añ mi i cjñel wiñicob x ixicob año’b wem b i ñop
balob. Ma’añic mi i mejlel ti c’jñel jiñi t’añ che’ bajche jach la com. Mach mejlic lac
pejcan ti reformado pejtelel woli b i “tsiji’ tesañ” iglesia, che’ bajche ma’añic mi i mejlel
lac pejcañ ti protestante pejtelel muc’o’ b ti leto yic’ot yuml.
Pero wle ¿baqui b mero i c’aba’ yom mi lac ch’m cha’añ cñl baqui b jiñi toj
b cntesa yic’ot mero reformado b? ¡Confesional i c’aba’! ¡Presbiteriano
Confesional i c’aba’! Che’b mi lac pejcntel ti confesional jiñch mero i sujmlel b
cha’añ Reformadojonla. Pejtelel weñ b xñop t’añ Reformado b añch wle yic’ot
c’l ti wajali jiñi wem b i ñop bal.
¿chuqui yom i yl che b presbiteriano confesionalonla? Yom i yl cha’añ jiñch
juntiquil presbiteriano mu’b i ñop jiñi jun tac melbil b ti wajali (documentos
históricos) baqui ochemob pejtelel iglesias Reformadas c’l ti wajali. Jiñi jun tac woli
b la cl jiñch iliyi: los Cánones de Dort, la Confesión Belga, el Catecismo de
Hidelberg, la Confesión Escocesa, la Segunda Confesión Helvética, añ to yan tac b.
Jiñi lac jun tac melbil b añ ñumen añ b i c’jñi’bal, jiñch melbil b ya’ ti
Westminster che’ ti 1646 yic’ot ti 1647: jiñch Confesion de Fe de Wstminster yic’ot
Catecismo Mayor y Menor de Westminster.
Ili jun tac, macg cojic jach mi lac taj ña’t’ball mach b añic i c’jñi’bal. Ilayi mi lac
taj che bajche tsa’ tili i ña’t’bal jiñi Iglesias tac. Ya’i mi lac taj beñob i ña’t’bal jiñi
ñaxamb presbiterianojob. Jiñi cha’añ, che’b cybil ili jun tac lac cha’añ, ñajyemix
baqui tilemonla jiñi cha’añ tsa’ix p’ojli che’b mach la cujilix baqui tilemonla.
Mi añ juntiquil mi i wa’ st i ña’ti’bl mi i laj asi’beñ i cuxtlel. Muq’ix i sujtel ti yamb
come jiñi laj cuxtlel ti wajali, pejteel lac ñusaq’iñ xmbil b lac cha’añ jiñch mu’ b
i yq’eñonla i sujmlel laj cuxtlel. Jiñi Iglesia Presbiteriana, mach yujilic chuqi i sujmlel
cheb presbiteriano i c’aba’, mach yujilic bajche yilal mi i q’ejlel mi jiñic bajche mi i
yu’bin juntil weñ b Presbiteriano ¿chucoch? Come ma’añic i ña’ti’bañ. Yom mi lac
ña’tañ, mi laj cñ jiñi bij xmbilb lac cha’añ, ma lac cha’ q’el jiñi jun tac lac cha’añ
Reformado b, jiñch mu’b caj i cha’ su’beñonla majqiyonla, xuxulb yic’ot pejtelel
i ñuclel.
Mi muq’ix lac choc jiñi Catecismos y Confesiones, yom i yl cha’añ cha’añ woli lac
bajñel q’el lac b ti ñuc. Añic jax juntiquil doctor mi i yl “laj ñajtesanla pejtelel chuqui
albilb wle, pejtelel chuqui melbiltaquix tajbiltaqix. Ñajtesanla pejtelel yantac b
doctorob, pejtelel ye’telob. Jiñi pejtelel ts’ac tac mi’ cajel ti tejchel tic bajñel ña’tbal,
mi i cajel c tech ti ye’bal”. Iliyi woli jach i chan esañ i b. Che mi laj choc ti basura
pejtelel tsa’ix b mejli ti wajali cha’añ jiñi ts’ac cha’añ mi i tejchel tsiji’b jiñch yom i
yal ¡chan esa b!
Jiñi i T’añ lac Yum jiñch ñumen ñuc b cha’añ mi i su’beñonla chuqui mi lac ñop
yic’ot bajche mi lac cha’leñ chumtl, jiñi cha’añ ya’ch baqui yom mi lac loc’ pejtelel
lac xuc’tlel. Che’ ja’el jiñi Catecismo yic’ot Confesiones jiñch bajche mi i ps i b ili
xuc’ tlel c’l ti wajali, jump’el xuc’tlel yomb chñ ajñel ti i T’añ Lac Yum; jiñch i
wut i ye’tel jiñi Chujul b i Ch’ujlel lac Yum ti’ ña’ti’bl yic’ot ti’ pusic’al bajc’l x ñop
t’añob ñumen uts’at b tsa’ i ñopoyob lac Yum bajche’ onla. ¿jiñi cha’añ mu ba cajel
lac choc ili e’tel cha’añ mi lac cajñel che bajche i ñopol lac mi i bajñel tejchel ti lac tojlel
wle? Mach yomic weñ ñuc mi laj q’el lac b ¡la’ wocolic!
Yom mi lac ña’tañ ja’el cha’añ ili jun tac woli b la cl mach lajalic i ñuclel che’ bajche
jiñi i T’añ lac Yum. Jiñi i T’añ lac Yuma ñ i bajñel ñuclel, mach wersa jic añ majqi mi
yq’eñ i ñuclel o i sumlel. Come jiñch mach b añic i falla yom mi i ñojpel yic’ot mi i
jajq’el ti pejtelel pañimil. Pero jiñi Catecismos y Confesiones anquese ma’añic i bajñel
ñuclel, pero añch i ñuclel come loq’em ya’ ti i T’añ lac Yum. ¿chuqi yom i y¨l iliyi?
Cha’añ ti i pejtelel ili jun tac baqui uts’at mi i ps chuqi an ti Biblia, añ i ñuclel come
ya’ch loq’em ti i T’añ lac Yum. Añch i ñuclel che’ bajche lac Biblia pero ya loq’em i
ñuclel ti i t’añ lac Yum. Che’ jael baqui mach tojic añ che bajche an ti i t’añ lac Yum,
yom mi i chojquel come i cntesajach wiñic.
Pero c`l wle ma’añic majqi albil i cha’añ ti i sujm cha’añ pejtelel iliyi mach lajalic
yic’ot i T’añ lac Yum. Come ñumenix i cha’añ ca’bl prueba ti wajali i tsa’ laj Ñumi i
cha’añ pejtelel yan tac b mach b weñic cntesa. Jiñi cha’añ yom mi i q’ejlel ti ñuc
come añ i c’jñi’bal cha’añ i ñopol lac Yum yic’ot bajche mi la cajñel.
Pero jiñi ch’ijiyemb añ ca’bl Iglesias Presbiterianas mach b junya yujilic mi an tañ
jun melbil tac b. Quermañujob, mi ti i sujm mero Presbiteriano jonla yic’ot
Reformadojonla yomch añ weñ b lac ñopbal. Come ma’añic yamb bajche yom.
¡la’ cha’ sujticonla! ¡la’ cha’ sujticonla ti sujmlel tsa’ b i tajayob ñaxamb x ñop t’añob,
tsa’ i yc’yob ti cjñel, tsa’ i ts’ijbayob yic’ot tsa’ i cybeyonla che ca’bl tsa’yu’biyob
i wocolel ya’ ti Credos, Confesiones y Catecismo! Mach cha’añic mi ac weñ c’uxbiñ ili
ñoxixb jun tac melbil bcha’añch mi laj c’uxbiñ i T’añ lac Yum che’ bajche tsa’ weñ
q’ejli ti ñuc baqui ora tsa’ mejli ili jun tac. La’ i weñ coltañonla lac Yum.