PLA DE CONVIVÈNCIA

CEIP CAS SERRES

Revisat abril 2019
 “La gran meta de l’educació no és el coneixement sinó l’acció ”

Herbert Spencer

ÍNDEX

Pàgines
1. Introducció.
1.1​ ​Marc legal.

1.2 Definició del Pla de Convivència.

1.3 Definició de Conflicte.

2. Característiques de l’entorn en relació a la convivència.

2.1 Característiques del centre.

2.2 Diagnòstic actual de la convivència al centre.

2.3 Respostes actuals del centre en situacions de conflicte.

3. Objectius del Pla amb indicadors d’avaluació i accions previstes per a la

consecució dels objectius.
4. Procediments específics d’actuació.
5. Formació i recursos del centre.
6. Avaluació.
7. Annexes
1. Introducció
L’escola esdevé un espai on coincideixen diversitat de persones, amb la seva pròpia
individualitat. Es tracta d’un indret on s’hi produeixen, de vegades, situacions sovint
conflictives, que són un reflex de la societat en general. Darrerament s’està associant el
terme escola amb violència, assetjament i fracàs. Davant d’això, els que formen la nostra
comunitat educativa parlem de: convivència, respecte, prevenció, diàleg, etc.

Efectivament, no és possible assolir un ensenyament de qualitat si no tenim en compte en el

dia a dia l’educació en valors. Per això, cadascun dels mestres/as del centre ha d’assumir
com a propi aquest valor, independentment de la individualitat de cada professional, qüestió
indiscutible.

Poc o res s'assolirà sense la feina diària amb l’estreta coordinació del professorat. És
fonamental la unificació de la metodologia en aquest tema.

Aquest pla es considera un document obert i en continua revisió, on hi tenen cabuda les
aportacions i els suggeriments de tota la comunitat educativa.

1.1 Marc Legal

➢ Llei Orgànica d’Educació (3/05/2006) LOE​: la disposició final primera de la Llei
orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, ha modificat diversos preceptes de la Llei
orgànica i/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació. Així, l’apartat 3 de
l’article 6, en la seva redacció actual, estableix que es reconeix a l’alumnat entre
d’altres, els drets bàsics de respecte a la seva identitat, integritat i dignitat personals
(lletra b) i a la seva protecció contra qualsevol agressió física o moral (lletra f). De la
mateixa manera, la present redacció de les lletres f) i g) de l’apartat 4 de l’esmentat
article determinen, respectivament, que són deures bàsics de l’alumnat “respectar la
llibertat de consciència, les conviccions religioses i morals, i la dignitat, la integritat i
la intimitat de tots els membres de la comunitat educativa”, com també, “respectar
les normes d’organització, convivència i disciplina del centre educatiu”.
➢ Reial Decret 732/1995​, de 5 de maig, pel qual s’estableixen els drets i deures de
l’alumnat i les normes de convivència als centres.
➢ Decret 119/2002​, de 27 de setembre (ROC), pel qual s’aprova el reglament orgànic
de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis d’educació primària i dels
col·legis públics d’educació infantil i primària.
➢ Informe de la Direcció General de Centres Escolars sobre aplicació del ​RD
732/1995.
 ➢ Decret 121/2010​, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels
alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts
amb fons públics de les Illes Balears.

1.2 Definició del Pla de Convivència

La PGA ha de recollir el pla de convivència entès com el conjunt d’estratègies i pautes
d’actuació adreçades a la comunitat educativa per:

- Fomentar la convivència escolar.

- Facilitar la prevenció de conductes contràries a la convivència escolar i la resolució
de situacions conflictives.

Quan finalitza el curs escolar, la comissió de convivència ha d’elaborar un informe del Pla
de Convivència en els termes establerts als articles 14 i 15 del mencionat decret; aquest
informe aprovat pel consell escolar, s’ha d’incloure a la memòria de final de curs. Una còpia
d’aquest informe s’ha d’enviar a l’Observatori per a la Convivència Escolar abans de dia 30
de setembre.

1.3 Definició de conflicte

Es pot considerar c​ onflicte u​ na situació que dificulta la convivència entre les persones. És
un procés natural, necessari i potencialment positiu, si se li dóna una canalització adient en
el moment precís.

Dins el marc escolar es consideren conflictes aquells processos en què les persones no
s’ajusten adequadament a les normes de convivència que regeixen en el centre (conegudes
per tots i totes), la qual cosa repercuteix en la vida emocional, acadèmica i en el mateix
centre escolar.

2. Introducció
2.1 Característiques del centre
El CEIP Cas Serres es troba al barri del mateix nom, situat a la perifèria de la ciutat
d’Eivissa. Limita al Sud amb l’avinguda de Sant Jordi, a l’Oest amb la carretera de
l’aeroport, a l’Est amb el Barri de Figueretes i al Nord amb l’avinguda de Sant Josep de sa
Talaia.

El desenvolupament urbanístic del barri començà a partir de l’any 1975 amb la construcció
de 96 vivendes de protecció oficial per part de Càritas. Amb l’ocupació d’aquestes vivendes
per famílies amb infants es va fer necessària la construcció d’un centre escolar i, a l’any
1976, s’inaugurà la nostra escola.

Es tracta d’un centre d’una línia, amb tres unitats d’educació infantil i sis d’educació
primària.

● Alumnat

El centre acull un total de 186 alumnes/as des de 4t d’educació infantil fins a 6è de

primària, amb una gran diversitat d’alumnat amb nacionalitats i cultures diferents:
marroquins, espanyols, colombians, brasilers, filipins, romanesos, equatorians,
uruguaians, paraguaians, ucraïnesos, veneçolans, anglesos, argentins, argelins,
dominicans, malinesos, etc. La taxa d’alumnat estranger és d’un 60% front als de
nacionalitat espanyola que no superen el 40%, amb un alt percentatge d’alumnat
marroquí. Emfatitzar el baix percentatge de famílies catalano-parlants que tenim al
centre.

L’alumnat pertany majoritàriament als barris de Cas Serres, Ses Figueretes, Es

Viver, Platja d’en Bossa, Can Escandell i, des de fa uns cursos també rebem alumnat
del centre de la ciutat.

La majoria de famílies pertanyen a un context socioeconòmic mitjà-baix i es

dediquen, principalment, al sector serveis i construcció. Alguns d’ells són propietaris
de la seva pròpia empresa, però és un percentatge molt petit. Generalment, els pares
tenen una feina estable tot l’any i les mares, majoritàriament, treballen els mesos de
la temporada d’estiu.

Alguns o algunes alumnes presenten una problemàtica familiar important el que fa

que el seu rendiment i comportament no sigui adient, distorsionant, en ocasions, la
convivència al centre. Davant d’això s’intenta sempre donar prioritat a les converses
i a la resolució de conflictes entre el propi alumnat, consensuant les sancions.

Tot l’alumnat participa activament en la vida i funcionament del centre:

- Cada curs, des de 1r de primària anomena un delegat/ada amb unes funcions

específiques.
- S’estableixen reunions mensuals de delegats amb la cap d’estudis atès que
participen en l’organització i el seguiment d’activitats a nivell de centre i fan
demandes de tot tipus.

La relació amb el professorat està sempre fonamentada en el ​respecte.

Al centre hi ha un alt percentatge d’alumnat absentista sobretot d’alumnes

procedents de famílies desestructurades, tot i que s’ha reduït en aquest últim any. La
 causa principal és allargar el període de vacances de Nadal, els viatges als seus
països d’origen o per raons laborals dels pares/mares.

També cal ressaltar que som centre preferent.

● Professorat
El centre compta amb una plantilla de vint-i-un docents, nou són definitius al centre,
entre els que tenim com a membres de l’equip de suport: dues places de PT, una
d’AL i una AD i mitja. A més a més, hi ha quatre mestres/as a educació infantil i set
de primària, juntament amb un/a mestre/a i mig de música, un/a de religió, un/a
d’anglès i un d’educació física.

El clima del centre és molt bo, agradable i distès.

Els criteris d’adscripció i substitucions estan recollits als documents del centre,
tractant sempre que sigui possible aconseguir el major ajust entre tutoria i
especialitat per crear un bon ambient de feina.

El claustre du tres anys formant-se en Aprenentatge Cooperatiu, sent una formació

molt profitosa i important per la línia metodològica del nostre centre.

● Organització, gestió i espais

La gestió és duta per l’equip directiu sense tasques massa diferenciades, a excepció
de la gestió econòmica que la porta principalment la secretària del centre. Tot i això,
la gestió general es tracta de consensuar amb tot el claustre en la mesura que sigui
possible.

La comunicació interna entre el professorat es du a terme mitjançant el Gmail, el

Drive, els taulons d’anuncis i les reunions informals a l’aula d’informàtica. Per
aquell tipus d’informació més important i/o urgent es fan convocatòries concretes.

A nivell administratiu, el centre s’ha anat informatitzant a mesura que

l’administració ha introduït nous programes de gestió. Segons instruccions de
Conselleria, s’ha anomenat un coordinador TIC, responsable de les noves
tecnologies del centre.

Un aspecte fonamental a nivell de centre és la coordinació del professorat, utilitzant

hores d’exclusiva per a la coordinació de cicles (CCP, Claustres i reunions
informatives). La CCP coordina les actuacions dels cicles i es reuneix mensualment.
 Segons les necessitats es fan agrupaments flexibles o es desdobla el grup, sempre
seguint les observacions personals del tutor/a i de l’equip docent, però bàsicament es
treballa cooperativament en grups de 4 alumnes/as.

Els tutors/es elaboren les AC’s amb col·laboració amb l’Equip de Suport i es
reuneixen setmanalment per a tractar diferents casos d’alumnat amb necessitats,
programant allò més immediat i fent la programació anual.

A principi de curs es fa una planificació i distribució de tasques que es duran a terme

durant tot el curs, sent susceptibles de modificació segons les necessitats i
organització del centre.

Cal remarcar que estem treballant per a aconseguir una cultura de centre més que
d’aula, on estiguin implicats tots els membres de la comunitat educativa per tal
d’aconseguir els objectius marcats..

● Economia

El centre disposa d’una assegurança escolar (tal i com indica la normativa de la

Conselleria) i s’ha de tenir una fotocòpia de l’assegurança metge de l’alumnat
custodiada a secretaria.

El finançament es fa segons el que marca la llei. S’aprova, per part del Consell
Escolar, el pressupost anual i la justificació de despeses.

Els recursos disponibles s’utilitzen segons les necessitats que tenen els cicles,
programes, etc.

2.2 Diagnòstic actual de la convivència al centre.

Per dur a terme el Pla de Convivència es va partir d’un estudi, extret d’un qüestionari
que es va passar tant a famílies, als docents i a l’alumnat, per tal de determinar la
situació real del nostre centre en quant a les relacions interpersonals entre els mestres,
entre els mestres i els infants i entre els propis infants.

Les conclusions a les que vàrem arribar després de fer les diferents tabulacions és que el
clima de convivència a la nostra escola és bo i que el tractament dels problemes és
correcte. Tot i això, vam poder detectar que:

- Al pati es donen més problemes que dins les aules.

 - Els principals problemes que hi ha al pati són les petites baralles i els insults.
- Els boixos fan invisibles a les boixes en el temps del pati, ocupant tot l’espai per a
ells (d’aquí va sorgir una proposta per a fer un pati coeducatiu).
- L’alumnat, en ocasions, considera que els mestres no presten l’atenció necessària als
problemes que a vegades apareixen.
- Els docents consideren que les relacions són bones però que es pot millorar la
implicació de les famílies en el centre.
- Les famílies consideren que al centre no hi ha conflictes importants i que
principalment es donen al pati.

El grau de complicitat entre el claustre és bo, la qual cosa facilita la resolució dels
conflictes que puguin sorgir. Tot i això, s’ha de destacar la visió diferent dels docents
que són tutors i els que no ho són.

L’opinió de les famílies també ens ha permès comprovar el seu grau de satisfacció i
confirmar que les seves demandes coincideixen amb les de l’equip docent en un
percentatge molt alt, especialment les que fan referència a la millora d’equipament.

Pel que fa a l’alumnat, comentar que l’enquesta es va passar a partir de 3r de primària.

Veurem que la connotació del terme ​conflicte és la mateixa en un alumne/a de 3r que en
un/a de 6è, la qual cosa és per sí mateixa evident. Sobretot comprovar que és a partir de
6è quan comencen a sorgir les manifestacions de violència i assetjament, les quals són
més evidents quan l’alumnat arriba a l’educació secundària.

2.3 Respostes actuals del centre en situacions de conflicte.

El CEIP Cas Serres recull al seu Reglament d’Organització i Funcionament i al Pla
d’Acció Tutorial una sèrie de normes i propostes que tenen com a únic fi afavorir el bon
clima al centre.

REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Drets i deures dels pares i mares

DRETS DEURES

A. A què els seus fills/es rebin una educació
amb les màximes garanties de qualitat,
d’acord amb les finalitats establertes a la
Constitució, al corresponent Estatut
d’Autonomia i a les Lleis educatives.
- Adoptar les mesures necessàries, o
sol·licitar l’ajuda corresponent en cas de
dificultat, per a què els seus fills/es
cursin els nivells obligatoris d’educació i
assisteixin regularment a classe.
 B. A la lliure elecció del centre. - Proporcionar en la mesura de la seva
disponibilitat, els recursos i les
condicions necessàries per al progrés
escolar.

C. A què els seus fills/es rebin la formació - Estimular-los per a què portin a terme les
religiosa i moral que estigui d’acord amb activitats d’estudi que se’ls encomani.
les seves pròpies conviccions.

D. A estar informats sobre el progrés en - Participar de manera activa en les

l’aprenentatge i la integració activitats que s’estableixin en virtut dels
socioeducativa dels seus fills/es. compromisos educatius que els centres
estableixin amb les famílies, per millorar
el rendiment dels seus fills/es.

E. A participar en el procés d’ensenyament i - Conèixer, participar i recolzar

aprenentatge dels seus fills/es. l’evolució del seu procés educatiu, en
col·laboració amb els docents i els
centres.

F. A participar en l’organització, el - Respectar i fer respectar les normes

funcionament, el govern i l’avaluació del establertes pel centre, l’autoritat i les
centre educatiu, en els termes establerts indicacions o orientacions educatives
per les Lleis. dels docents.

G. A ser escoltats en aquelles decisions que - Fomentar el respecte per a tots els
afectin a l’orientació acadèmica i components de la comunitat educativa.
professional dels seus fills/es.

H. A conèixer la normativa del centre. - Vetllar per l’assistència del seu fill/a a
l’escola i a justificar la seva absència.

Drets i deures de l’alumnat

- Tot l’alumnat té els mateixos drets i deures, sense més distincions que les derivades
de la seva edat i del nivell que estan cursant.
- Tot l’alumnat té el dret i deure de conèixer la Constitució Espanyola i l’Estatut
d’Autonomia de les Illes Balears, amb la finalitat de formar-se en els valors i els
principis que s’hi reconeixen.

DRETS DEURES

I. Tot l’alumnat té dret a rebre una formació - L’estudi és un deure bàsic de l’alumnat
integral que contribueixi al ple que es concreta en:
desenvolupament de la seva personalitat. a) Participar en les activitats
J. Que respectin la seva identitat, integritat i
dignitat personals.
K. Que la seva dedicació, esforç i rendiment
siguin valorats i reconeguts amb
objectivitat.
L. A rebre orientació educativa i
professional.
M. Que es respecti la seva llibertat de
consciència, les seves conviccions
religioses i morals, d’acord amb la
Constitució.
N. A ser protegits contra tota agressió física o
moral.
O. A participar en el funcionament i en la
vida del centre, amb conformitat amb allò
que disposen en les normes vigents.
P. A rebre els ajuts i els suports que calguin
per a compensar les mancances i els
desavantatges de tipus personal, familiar,
econòmic, social i cultural, especialment
en el cas de presentar necessitats
educatives especials, que impedeixin o
dificultin l’accés i la permanència en el
sistema educatiu.
Q.​ A rebre protecció social a l’àmbit educatiu
en els casos d’infortuni familiar o
accident.
Drets i deures dels docents
DRETS
Q. Participar en el funcionament i la vida del
centre, de conformitat amb el que disposa
la normativa vigent.
R. A que es respecti la seva llibertat de
consciència, les seves conviccions
religioses i morals, d’acord amb la
formatives i, especialment, en les
escolars i complementàries.
b) Estudiar i esforçar-se per
aconseguir el desenvolupament
màxim de les seves capacitats.
c) Seguir les directrius dels docents.
d) Assistir a classe amb puntualitat.
e) Participar i col·laborar en la millora
de la convivència escolar i en la
consecució d’un clima d’estudi
adequat al centre, tot respectant el
dret dels seus iguals a l’educació i
l’autoritat i les orientacions dels
docents.
f) Respectar la llibertat de
consciència, les conviccions
religioses i morals, i la dignitat, la
integritat i la intimitat de tota la
comunitat educativa
g) Respectar les normes
d’organització, convivència i
disciplina del centre educatiu.
h) Conservar i fer un bon ús de les
instal·lacions del centre i materials
didàctics.
DEURES
- A complir els acords del Claustre i/o
Consell Escolar.
- A respectar i complir l’horari escolar
legalment establert, així com els
continguts fixats a la PGA.
 Constitució Espanyola.

S. A la protecció contra tota agressió física, - A justificar degudament les faltes

moral i psíquica. d’assistència al centre.

T. A ser convocats, segons la normativa - A assistir a les reunions de Claustre.

vigent, a les sessions de Claustre.

U. A elegir als seus representants al Consell - A realitzar tasques de tutoria amb

Escolar. l’alumnat.

V. Qualsevol altra establerta a la normativa - A informar a Prefectura d’Estudis de

vigent. qualsevol circumstància que contravingui
les normes de convivència del centre.

- Qualsevol instrucció tant de Direcció

com de Prefectura d’Estudis relacionada
amb l’organització del centre.

Normes de convivència

Entrades

➢ Les portes del centre s’obriran a les 8’50 hores. En aquesta hora els docents
tutors/es tindran la seva classe oberta i preparada per a rebre l’alumnat. Algun
membre de l’Equip de Suport i de l’Equip Directiu estarà controlant l’entrada.
➢ L’alumnat d’Educació Infantil entrarà per la seva porta lateral.
➢ Les classes comencen puntualment a les 9’00 per l’alumnat d’Infantil i Primària.
Les dues portes laterals es tancaran immediatament després d’haver sonat la
música, quedant oberta només la principal, la qual es tancarà 10 minuts després.
➢ Tots els familiars romandran a les portes exteriors del centre, tant a l’entrada com
a la sortida de l’alumnat.
➢ L’encarregat d’obrir les portes serà el bidell del centre. En cas de què no hi sigui,
des de Direcció s’establiran les passes a seguir.
➢ Es permetrà l’entrada al centre de l’alumnat que arribi tard. Així, una vegada que
tots els grups han entrat a les seves aules, si hi ha algun alumne/a que ha arribat
tard, s’incorporarà a l’aula en el canvi de classe, per tant, haurà de quedar-se al
vestíbul del centre fent l’activitat que li encomani la Cap d’Estudis o la Direcció
del centre. En casos reincidents, un cop comunicada la falta a la família, es passarà
el cas a l’organisme competent per tal d’obrir expedient.
➢ Cada docent és responsable de què el seu grup es comporti de manera adient a la
filera (si escau). Si no ho aconsegueix, l’ordre de l’alumnat serà alfabètic.
 ➢ Les famílies tenen l’obligació de justificar les faltes d’assistència i/o puntualitat
dels seus fills/es mitjançant un escrit a l’agenda, justificant metge, comunicació
telefònica o personalment. L’escola es reserva el dret de considerar o no
justificada l’absència i, per tant, de decidir la seva gravetat.

Sortides

➢ Com a norma general, tot l’alumnat sortirà a les 14 hores. Excepcionalment,

l’alumnat d’Educació Infantil ho farà a les 13’55 per evitar la coincidència amb
l’alumnat de Primària, seguint el següent protocol:
- L’alumnat d’Educació Infantil, esperarà a la seva família dins l’aula, fins
on aquestes, entraran a recollir als seu fill o filla. precedit pel seu tutor/a
aniran en filera fins la porta de sortida on romandran els pares. Una vegada
hagi sortit l’alumnat, es tancarà la porta.
- Les famílies que arribin tard hauran d’entrar per la porta principal.
- En cas de retard de les famílies, l’alumnat tornarà a l’aula en companyia
del mestre/a.
- Quan el retard sigui molt greu, el mestre/a es posarà en contacte
telefònicament amb la família.
➢ L’alumnat d’Educació Primària sortirà puntualment a les 14 hores, sempre
acompanyats pel mestre/a corresponent fins el pati de l’escola.
➢ L’alumnat de Primària sortirà per la seva porta habilitada.
➢ Les sortides de l’alumnat en horari lectiu respectaran, sempre que sigui possible,
els canvis de classe. No es permetrà la sortida de l’alumnat tot sols del centre
abans de finalitzar la jornada escolar. Cal la presència d’algun familiar o una
persona autoritzada, la qual signarà un imprès que avali la custòdia de l’alumne/a.
➢ S’evitarà interrompre el normal desenvolupament de les classes per qualsevol
motiu no justificat (entrega de documentació als docents, material a l’alumnat,
etc.). S’haurà d’esperar a l’hora del pati.

Passadissos i banys

● Les sortides de l’alumnat als banys han de ser controlades pel docent, procurant la
seva utilització únicament durant els períodes d’esplai o aprofitar els canvis de
classe.
● Durant les hores de classe l’alumnat no pot romandre sol als passadissos, baix cap
concepte.

A les aules
 ★ Al final de la jornada escolar, la classe haurà de quedar en ordre (cadires damunt
la taula, llums apagats, persianes baixades, pissarra neta i sense papers pel
terra…).
★ No es poden portar al centre estris (cúter, navalles,...) que suposin un perill per a
la integritat física dels membres de la comunitat educativa. Tampoc és
aconsellable que l’alumnat porti telèfons mòbils. Si els porten hauran d’estar
apagats.
a) S’ha de procurar que la classe mantingui un adequat clima de treball
evitant excessives manifestacions de soroll que puguin interrompre el
normal desenvolupament de la pròpia classe i de les altres.
b) A les aules no es podran portar xiclets, pipes, ni qualsevol altre tipus de
llaminadura, a excepció feta de dies especials.
c) S’ha de procurar puntualitat en els canvis de classe i dins l’horari de
docència no directa a l’alumnat.
★ Els docents que preveuen que necessitaran alguna substitució han de deixar
preparat el diari de classe.
★ Als canvis de classe, l’alumnat mai podrà quedar-se sol, per la qual cosa el docent
ha d’esperar l’arribada del docent següent. En cas de tardança el delegat o
delegada del curs serà l’encarregat de buscar-lo o dirigir-se a l’Equip Directiu del
centre, qui s’encarregarà de prendre les mesures necessàries per tal de resoldre el
problema.

Esplai

❖ Durant les hores d’esplai, l’alumnat no podrà romandre sol dins de l’aula. Les
portes de les aules han de quedar tancades amb clau. Excepcionalment es poden
quedar dins si els acompanya un docent per a finalitzar una feina. D’altra banda, si
un docent decideix que s’acabi el treball en el pati, sempre haurà de ser sota la
seva vigilància.
❖ Els dies de pluja, l’alumnat quedarà a la seva aula acompanyat pel professor/a
tutor/a i/o a la zona coberta del pati per torns establerts, si cal.
❖ Els períodes d’esplai duraran el que marqui la normativa vigent. L’alumnat estarà
distribuït per zones de joc d’acord amb un horari específic de torns supervisats
pels docents corresponents siguin o no tutors/es, vetllant per a una correcta
utilització del material de les pistes i un comportament correcte amb els
companys/es.
❖ S’ha desenvolupat un ​projecte de Patis Coeducatius​, on es fa palès el pati com un
espai socialitzador on l’alumnat no pateixi desigualtats per raó de sexe.

Material i instal·lacions
 ❏ L’alumnat haurà de respectar el material i les instal·lacions del centre,
considerant-les com a pròpies. L’alumnat que maltracti o trenqui material o
instal·lacions haurà de reparar el mal causat.
❏ Quan les instal·lacions siguin sol·licitades per persones alienes al centre, ho
hauran de fer seguint el protocol adient i s’hauran de responsabilitzar de la cura de
les instal·lacions.

Telèfon i Fax

● L’alumnat farà ús del telèfon de secretaria en situacions de necessitat i amb

permís del tutor/a i/o de l’Equip Directiu.
● El professorat procurarà utilitzar-lo a les hores d’esplai. Únicament cridades
urgents de tipus professional o personal poden ser ateses durant les classes.
● El professorat evitarà l’ús del telèfon mòbil a les aules en horari de classe. En tot
cas, l’hauran de tenir en sil·lenci.

Accidents de l’alumnat

➔ Quan l’accident sigui de caràcter lleu, s’atendrà al centre, preferentment pel

tutor/a i adoptant les mesures higièniques necessàries.
➔ En tot cas, es seguirà l’establert al capítol d’emergències individuals del Pla
d’Emergència.

Tauler d’anuncis

➢ Els taulers d’anuncis s’utilitzaran per a informació oficials, sindical, moviments

humanitaris, certàmens, informació de cursos de perfeccionament públics o
privats, jornades, congresos, etc.
➢ S’evitarà la seva utilització com a mitjà de publicitat d’empreses privades,
associacions polítiques i/o religioses alienes als interessos del centre.

Activitats complementàries. Sortides i excursions

❖ Són activitats realitzades en horari escolar, dins o fora del centre, que suposen una
alteració de l’horari habitual de classes, i que suposen una complementació de les
activitats curriculars de l’alumnat.
❖ Les activitats complementàries han d’estar contemplades a la PGA, partint de les
propostes realitzades pels cicles, encara que sempre i segons l’oferta existent es
poden introduir altres durant el curs sempre que estigui justificat.
❖ Les activitats complementàries, tant les que es realitzen al mateix centre com les
sortides, han de quedar, registrades en el llibre corresponent de la secretaria del
centre, per la persona que hagi organitzat l’activitat. (Cadascuna de les activitats i
sortides origina un expedient en el qual ha de figurar un resum de les dades de
 l’activitat, incidències i circumstàncies esdevingudes i també l’aprofitament
didàctic aconseguit. L’expedient, quan es tracti d’activitats de grups concrets, ha
de romandre en poder de qui ha organitzat l’activitat (equip de cicle, departament
didàctic, tutoria, etc.). Quan es tracti d’activitats que afectin grups diferents, o
sortides escolars, l’expedient ha de romandre en poder de la secretaria del centre.
Aquest expedient, si fos necessari, es posarà a disposició del Departament
d’Inspecció Educativa (DIE) i dels Serveis Jurídics de la Conselleria).
❖ Les activitats s’han d’organitzar procurant que no es repeteixin dins el mateix
cicle si no existeix una causa molt justificada.
❖ No poden existir motius econòmics de discriminació de l’alumnat, únicament es
pot excloure l’alumnat que ha comès alguna falta greu i per decisió extraordinària
dels tutors/es.
❖ Com a norma general, en les activitats complementàries que impliquin sortida del
centre, l’alumnat sortirà acompanyat pel tutor/a o del docent organitzador de
l’activitat.
❖ Es procurarà que a les sortides hi puguin anar el nombre de docents més adient per
a la correcta vigilància de l’alumnat. Així, a Educació Infantil es procurarà que hi
hagi dos mestres per a cada grup d’alumnat.
❖ A Educació Primària es procurarà que per cada cicle i hagi tres docents. S’haurà
de tenir en compte sempre la disponibilitat de professorat en cada moment
concret.
❖ S’evitarà la presència de persones no directament implicades en l’organització de
l’activitat. Qualsevol canvi haurà de ser comunicat a la direcció del centre, la qual
establirà les mesures a seguir.
❖ Malgrat tot l’establert anteriorment, sempre es tindrà en compte el que cada curs
escolar, estableixi al respecte Conselleria d’Educació.

Procotol d’actuació per a sortides extraescolars.

❏ S’entén per sortida extraescolar la que, malgrat realitzar-se en període lectiu, per
la seva durada o l’abast, requereixi l’aprovació per part del Consell Escolar i de la
Inspecció Educativa.
❏ L’alumnat que vulgui participar en aquestes sortides, haurà de complir una sèrie
de condicions sense les quals no podran anar-hi:
- Aprofitament curricular de l’alumnat segons valoració de l’equip docent.
- Assistència regular a classe.
- No haver estat sancionat amb més de tres faltes disciplinàries lleus.
- No haver comès cap falta greu.

Assetjament escolar i sexista

Respecte en aquest punt es tindrà en compte l’establert al decret 121/2010, de 10 de
desembre on s’esmenta com a conducta molt greu per a la convivència:

○ L’assetjament escolar, entès com un comportament prolongat d’insult verbal, rebuig

social, intimidació psicològica i agressivitat física d’uns alumnes/as cap a uns
altres/as (un o uns quants) que es converteixen, d’aquesta manera, en víctimes dels
seus companys/es.
○ L’assetjament sexista, entès com qualsevol conducta contrària a la igualtat de dones i
homes, és a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat dirigit
contra una persona per raó del seu sexe i amb el propòsit d’atemptar contra la seva
dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

En cas d’assetjament escolar, ens hem de remetre al ​Protocol de prevenció, detecció i

intervenció de l’assetjament escolar de les Illes Balears que conté orientacions per
dissenyar un pla de prevenció de l’assetjament escolar i de les mesures que cal
adoptar quan se’n comuniqui un possible cas.

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

Objectiu Gral. 2. Facilitar la integració de l’alumnat dins el grup classe i en el

centre, adequant l’acció educativa per tal que arribi a un grau d’autonomia
personal que permeti desenvolupar-se i viure en societat.

Objectiu específic 2.2. Fomentar la interacció i la cohesió dins el grup classe.

Recursos​: informes del centre anterior i full de dades personals, professorat del
centre, equip d’orientació i altres professionals (metges, psicòlegs…), butlletí
trimestral. Làmines, gràfiques d’observació, entrevistes. Observació directa a classe,
al pati, a altres activitats programades...entrevistes amb les famílies. Càrrecs
setmanals, etc. Contes amb situacions on es vegin identificats d’alguna manera.

Activitats del tutor amb l’alumnat

Educació Infantil

Activitats d’acolliment​: presentació del tutor/a i de l’alumnat. Contar als altres els
sentiments, les emocions i les seves vivències. Exercicis per afavorir la relació i
integració del grup. Visita a les dependències del centre. Establiment de les normes
de convivència.

Educació Primària 1r cicle

Organització d’activitats d’acolliment dins l’aula per l’alumnat nouvingut i
repetidors​. Càrrecs setmanals. Distribució de l’alumnat a l’aula.

Observació indirecta a altres entorns que no sigui l’aula (pati, parc, sortides, etc).
Quan hi ha un problema no resolt de forma satisfactòria, dir coses polides d’aquesta
persona i fer entre tots el raonament.

Cooperar entre tothom i fer les normes de classe i complir-les.

Educació Primària 2n cicle

Organització d’activitats d’ajuda per l’alumnat nouvingut​: visitar tots els espais del
centre i observar la seva distribució, la seva funció i les persones responsables
d’aquests.

Activitats que ajudin a l’alumnat nou​: presentació al grup i del grup pels seus noms,
visita als espais comuns, inserció en petit grup en els patis (acolliment).

Observar i fer un seguiment dels seus interessos, preferències i comportament en

petit i gran grup.

Habilitats pel diàleg​: saber escoltar, guardar el torn de paraula, saber expressar-se
davant del gran grup, respectar l’opinió dels altres.

Establiment a l’aula de les ​normes de convivència​.

Implicació del grup en la ​resolució de conflictes​.

Col·laboració grupal en projectes comuns d’aula​: decoració de l’aula per Nadal,

murals temàtics, etc.

Tutoria​: per a fomentar la comunicació, respecte i la tolerància entre els membres del
grup (assemblea, cercle).

Jocs socials​: teatre, ball, etc.

Participació en col·loquis per tal de reflexionar sobre actituds necessàries davant

l’estudi:atenció, reflexió, treball, etc.

Activitats del tutor/a amb les famílies

Educació Infantil

Intercanvi d’informació.

Explicació de la programació.
Informació sobre el procés d’avaluació i comentar els resultats.

Col·laboració en activitats escolars i extraescolars: material, excursions, festes, etc.

Educació Primària 1r cicle

Parlar en tot moment perquè hi hagi una connexió entre escola i casa.

Entrevistes inicials amb l’alumnat nouvingut.

Intercanvi d’informació.

Col·laboració en activitats escolars i extraescolars: material, visites, etc.

Afavorir la integració i evitar l’absentisme.

Educació Primària 2n cicle

Entrevistes inicials amb l’alumnat nouvingut.

Afavorir la integració i evitar l’absentisme.

Col·laboració en la resolució de conflictes.

Implicació en les activitats extraescolars.

Afavorir les relacions socials dels infants fora de l’escola.

Facilitar a l’alumnat la participació en activitats organitzades fora del centre:

nadales, partits esportius…

Concienciar a les famílies de les tasques que l’alumnat ha de desenvolupar a casa i

les condicions necessàries pel bon rendiment escolar.

Intercanvi d’opinions.

Activitats del tutor/a amb la resta de professorat

Educació Infantil

Recollida d’informació de cada alumne/a.

Coordinació amb professorat i especialistes que intervinguin en el desenvolupament

evolutiu del nen.

Educació Primària 1r cicle

Unificar criteris a l’hora d’establir pautes a un curs (tutor/a/especialistes…).

Recollida d’informació de cada alumne/a.

Coordinació amb professorat i especialistes que poden estar en contacte amb el grup.

Educació Primària 2n cicle

Establir un pla d’acció comú que inclogui:

- Afavorir la confiança de l’alumnat en sí mateixos.

- Respectar i confiar en els altres companys/es.
- Dinamitzar el treball de/en grup.
- Dinamitzar els conflictes.

Recollida d’informació de cada alumne/a a les diferents reunions de cicle.

Coordinació amb altres docents o especialistes, que poden estar en contacte amb el
grup.

Elaborar un programa d’hàbits i tècniques d’estudi amb l’ajuda de l’EOEP.

Activitats de coordinació per tal d’assolir l’aplicació del programa de forma

consensuada i col·lectiva.

Relació amb les famílies i recursos de l’entorn

És del tot evident que una relació fluïda amb les famílies és important pel bon
funcionament del centre. Ara bé, també és necessari unificar criteris perquè la
fluïdesa es pugui produir.

Per aquest motiu, al centre hi ha establerts uns determinats protocols per les diferents
situacions que sorgeixin.

Protocol d’actuació en les sortides del centre en horari lectiu

Les activitats complementàries que organitza el centre, anualment, figuren a la

Programació General Anual i són aprovades pel Consell Escolar.

Algunes d’aquestes activitats s’organitzen fora del centre (sortides al teatre, cine,
visites a exposicions, etc.). Totes formen part d’alguna manera del Projecte
Curricular de Centre i, per tant, són obligatòries per a tot l’alumnat.

Quan el protagonista d’aquestes sortides és l’alumnat d’Educació Infantil, es

necessita normalment l’ajuda de les famílies. Quan es produeix aquesta situació i es
demani ajuda a les famílies, es tindrà en compte l’acordat per l’equip docent del
cicle, acords que hauran de ser aprovats pel Consell Escolar. Els acords que es
prenguin seran unànims i vinculants i els hauran de seguir durant tot el curs escolar.

A l’inici del curs escolar s’establiran els criteris necessaris per a afavorir les sortides.
Protocol d’actuació en les sortides del centre en horari lectiu

En primer lloc, cal tenir clar que davant la inexistència d’un document oficial
(sentència o ordre judicial…) que expressi el contrari, la custòdia de l’infant és del
pare i de la mare biològics. Cal sobretot garantir sempre la seguretat del nen i evitar
crear una situació traumàtica.

Per aquest motiu, en cas de separació dels pares, cal que el pare o la mare, que diu
tenir la custòdia, entregui al centre una còpia de la sentència que ho digui
expressament. Aquest document quedarà a l’expedient de l’alumnat. En qualsevol
cas, sempre es seguirà el protocol que la Conselleria d’Educació hagi establert pels
pares i mares separats.

Com a norma general, un alumne/a pot venir a l’escola acompanyat de qualsevol

familiar o persona en qui deleguin els pares. Igualment se’n pot anar una vegada
acabada la jornada, o en cas de malaltia.

En situacions normals on qualsevol docent hagi d’informar d’algun tema als pares de
l’alumne/a, podran fer-ho també a la persona delegada pels pares. ​En cas que el
tutor/a decideixi que la comunicació només la vol fer als pares, haurà de
comunicar-lo expressament.

Els pares i mares tenen dret a conèixer l’evolució acadèmica dels seus fills i filles i,
lliurement, poden accedir, en dia i hora d’entrevista amb el tutor/a i parlar amb els
mestres/as.

Quan un pare o mare incompleixi les mínimes normes de convivència del centre, que
figuren al Projecte Educatiu de Centre, abans de parlar amb el tutor/a haurà de
comunicar-ho a direcció o prefectura d’estudis. L’entrevista es realitzarà al despatx
de direcció amb la presència d’un membre de l’equip directiu.

Quan sigui un familiar o un amic/ga dels pares qui incompleixi les normes de
convivència no podrà accedir al centre en cap moment.

De tot això s’informarà per escrit als afectats.

Pel que fa a les relacions amb Serveis Socials, Menors, etc., tenim en compte el que
dicta la Direcció General corresponent. Són actuacions que giren en torn de temes
relacionats amb l’absentisme de l’alumnat, problemes amb el material escolar,
higiene i salut, presumpte abandonament, etc.
 3. Objectius del Pla amb indicadors d’avaluació i accions previstes per a la
consecució dels objectius.

1. ACONSEGUIR LA INTEGRACIÓ EFECTIVA DE TOT L’ALUMNAT

Responsables Desenvolupament Temporalització Recursos

d’activitats

● Tutors/es. - Aplicació del Pla - A l’inici del curs. - Equip de Suport.

● Mestres/as. d’Acollida. - Sempre que la - EOEP.
● Companys - PAT. situació ho - Pla d’Acollida.
pròxims a la - Activitats de grup que requereixi. - PAT.
C. Educativa. afavoreixen actituds de - PAD.
respecte.
- Tutories amb famílies.
- Programes d’habilitats
socials i resolució de
conflictes.

2. PROMOURE LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

Responsables Desenvolupament Temporalització Recursos

d’activitats

● Equip - Pla d’Acollida. - A l’inici del curs. - Escola de pares i

Directiu. - Fomentar la - En arribar un mares.
● Tutor/a. participació de les alumne/a - Tríptics
● APIMA. famílies al Consell nouvingut/da. informatius.
● Equip de Escolar i l’APIMA. - Al llarg del curs, - Entrevistes
Suport. - Reunions informals en moments individuals.
amb les famílies. puntuals.
- Col·laboració de tots/es
en les activitats
escolars.

3. IMPULSAR LES RELACIONS ENTRE TOTS ELS MEMBRES DE LA

COMUNITAT EDUCATIVA

Responsables Desenvolupament Temporalització Recursos

d’activitats
● Equip - Reunions de coordinació - Al llarg del - Reunions amb la
Directiu, entre tots els membres de curs. Junta Directiva de
principalment, la C.E. l’APIMA.
cap d’estudis. - Orientar sobre els hàbits - Fulls informatius.
socials que s’han de - Festes.
treballar a casa i a l’escola. - Sortides
- Commemoracions. extraescolars.
- Posada en comú
d’estratègies acordades.

4. PREVENIR ELS CONFLICTES I, SI N’ÉS EL CAS, LA GESTIÓ POSITIVA

D’AQUESTS

Responsables Desenvolupament Temporalització Recursos

d’activitats

● Equip - Consensuar i tenir - Al llarg del - Pla d’Atenció a la

Directiu. programades activitats de curs. Diversitat.
● Tutors/es. l’hora de tutoria. - PAT.
● Equip de - Deixar sempre un espai i - Programa
Suport. un temps pel diàleg i la d’habilitats socials
● Membres de resolució de conflictes. “Decideix”.
l’EOEP. - Aplicació del PAT. - Webs vàries.
● Famílies. - Tècniques de resolució de - Tutories amb les
● C.Educativa. conflictes. famílies.
- Programa d’habilitats - Mediació entre
socials. alumnat.
- Col·laboració de les
famílies amb les famílies.
- Donar a conèixer els drets
i deures dels infants.

5. PROMOURE LA IMPLICACIÓ DE TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA EN

L’EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA

Responsables Desenvolupament Temporalització Recursos

d’activitats

● Equip - Aplicació del Pla de - Durant el curs - Pla de

Directiu. Convivència. escolar. Convivència.
● Professorat. - Reunions de coordinació - Canals de
● Alumnat. entre els diferents comunicació dels
● APIMA membres de la C.E. per a centres educatius.
l’avaluació i seguiment de - Diades festives i
l’aplicació del Pla de efemèrides.
Convivència.
- Campanyes de
sensibilització entre els
diferents membres de la
C.E.

6. IMPLICAR A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA EN L’EDUCACIÓ EN

VALORS I EL RESPECTE A LA DIVERSITAT

Responsables Desenvolupament Temporalització Recursos

d’activitats

● Equip Directiu. - Xerrades per a donar - Durant el curs - Pla de

● Tutors. a conèixer els escolar. Convivència.
● Consell Escolar. objectius i l’aplicació - PEC.
● APIMA. del Pla de
● Equip de Suport Convivència a tota la
Comunitat Educativa.

4. Procediments específics d’actuació

Abans de definir els procediments específics d’actuació, s’ha de fer un anàlisi per tal
de saber en quin moment es produeixen les situacions de risc de conflicte o
assetjament. a partir d’aquest moment es considera adient establir procediments
d’actuació a ​nivell de centre ​(interrelació amb les famílies, el professorat i l’alumnat,
fora de l’aula), però també dur a terme actuacions a ​nivell d’aula​.

Per això, es varen entregar els qüestionaris a mestres, pares i alumnat que s’han
analitzat abans, a partir dels quals s’han establert les actuacions que s’enumeren a
continuació:
A nivell de centre
1. Posar en marxa “l’escola de pares”.
Sabedors de les dificultats que tenim perquè les famílies venguin a les reunions en
a les que se’ls convoca, procurarem atreure’ls paulatinament:
 - A partir de les reunions de començament de curs, incorporant no
únicament temes propis del desenvolupament del curs escolar, sinó també
amb xerrades que incideixin en aspectes concrets de l’edat del seu fill/a.
- Més endavant, buscarem l’horari adient per a dur a terme
“conferències…” amb temes d’interès per les famílies. Una hora òptima
podrà ser fent coincidir aquestes reunions amb l’hora de les activitats
extraescolars dels infants.
- Conèixer quins són els temes que més preocupen a les famílies i incidir-hi.
2. Celebracions diverses per a fomentar la convivència al centre, afavorint la
interrelació de l’alumnat.
3. Els moments d’esbarjo de l’alumnat solen ser les més conflictives. Per això, les
actuacions a seguir fan referència al següent pla específic:
- Nova distribució del pati, incloent jocs, bancs, espais d'ombra i de
tranquil·litat.
- Organització del professorat de guàrdia perquè participi amb l’alumnat de
la seva zona de vigilància, fomentant els bons hàbits i les bones relacions.
4. Treballar amb l’alumnat i les famílies, si escau, diferents programes preventius,
oferts per institucions alienes a l’escola.
- Projecte anual “d’Aldeas Infantiles.
- Projecte “Fem les paus”, específic per a Educació Infantil.
- Projecte “Olimpo”.
5. Al mateix temps, buscar les estratègies necessàries per a treballar amb l’alumnat
aspectes com:
- L’autoestima.
- L’assertivitat.
- Aprendre a tolerar la frustració.
- L’empatia.

A nivell d’aula
És imprescindible la implicació de tot l’equip docent. Ens hem de convèncer que el
tutor/a no és l’única persona que pot resoldre els problemes que sorgeixen, ni ha de ser
l’únic responsable del grup classe.

Es treballarà a nivell d’aula diferents activitats per a potenciar les habilitats socials de
l’alumnat.
- Tutoria amb l’alumnat. S’organitzarà l’horari perquè el tutor/a disposi dins
l’horari lectiu d’un temps per a dur a terme aquesta tasca.
- Assemblees dins l’aula.
- Cercles restauratius.
 - Normes d’aula.
- ...

5. Formació i recursos de centre

Professorat CEP Tipus de Formació

- Programes d’habilitats socials

i estratègies de resolució de
conflictes (mediació escolar).

- Programes d’educació
emocional: autoestima i
empatia.

- Aprenentatge Cooperatiu.

- Tractament dels conflictes des de les tutories.

- Tests sociomètrics.
Servei d’inspecció - Ampliació dels recursos personals per atendre
educativa les necessitats del centre.

Conselleria - Ampliació dels recursos personals per atendre

d’Educació les necessitats del centre

Ajuntament - Mediador/a cultural.

- Escola de pares i mares.
Famílies APIMA - Escola de pares i mares.
ANNEXES
 QÜESTIONARIS D'INFORMACIÓ.

Per tal de conèixer la visió que cada un dels sectors que conformen la nostra comunitat
educativa, es va demanar als mestres, pares/mares i alumnes la seva opinió sobre
diferents temes que poden influir d'una manera o altra en les relacions interpersonals

La conclusió a la que varem arribar després de fer les diferents tabulacions és que el
clima de convivència a la nostra escola és molt acceptable. El grau de complicitat entre
el claustre és òptim, la qual cosa facilita la resolució dels conflictes que puguin surgir.
Tot i això és de destacar la diferent visió del terme que hi ha entre els mestres que són
tutors i els que no ho són. L'opinió dels pares també ens ha permès comprovar el seu
grau de satisfacció i confirmar que les seves demandes coincideixen amb les de l'equip
docent en un percentatge molt alt, especialment les que fan referència a la millora
d'equipament.

Pel que respecta als alumnes, dir que l'enquesta es va passar a partir de tercer de
primària. Veurem que el terme conflicte no té la mateixa valoració en un alumne de
tercer curs que en un de sisè, la qual cosa és per si mateixa evident. Sobre tot
comprovar que és a partir de sisè quan comencem a tenir manifestacions de violència i
assetjament, les quals són més evidents quan els alumnes arriben a educació
secundària.
QÜESTIONARI MESTRES
QÜESTIONARI ALUMNES
6.- Segons la teva opinió, quines són, d'entre les següents situacions són les que es
repeteixen més entre companys? (ordena de 0 a 6, segons es repeteixen poc o molt)
7.-En quins llocs se solen produir aquestes situacions? (ordena, de 0 a 8, igual que la
pregunta anterior)
 QÜESTIONARI FAMÍLIES

- ​Quins problemes o situacions es produeixen més al centre, segons el seu parer?

FULL DE DEMANDA SOBRE ASSETJAMENT ESCOLAR

Inspector de guàrdia ________________________________________

Inspector de referència _____________________________________

Lloc i data _______________________________________________

1.- TIPUS DE DEMANDA :

Presencial/oral

Telefònica

Escrita

2.-​ ORIGEN DE LA DEMANDA

Alumne

Pare/mare

Equip directiu

Professor

AD

3.- ​DADES D'IDENTIFICACIÓ

Del demandant:

Nom i llinatges __________________________________

Domicili _______________________________________

Telèfon _______________________________________
De la possible víctima:

Nom i llinatges _________________________________

Edat _________________________________________

grup ____________________________________________

Centre __________________________________________

4.-​ ​DESCRIPCIÓ DE LA DEMANDA/CONSULTA

5.- RESPOSTA INICIAL A LA DEMANDA/CONSULTA

6.- QÜESTIONS PENDENTS

Data i signatura
 INFORME PER A INSPECCIÓ D'EDUCACIÓ

Director/a ___________________________________________

Centre : ______________________________Codi ___________

Localitat ____________________________________________

El director/la directora que subscriu INFORMA a la Inspecció educativa que ha tingut

constància de l'existència de determinades conductes escolars en el centre que, per la
seva gravetat, podrien ser considerades com d'assetjament escolar.

ANTECEDENTS

1.- Dades d'identificació

Dades de l'alumnes que n'ha estat víctima:

Inicials del nom i dels llinatges _________________________________

Num. Del llibre d'escolaritat __________________________________

Edat ________________

Nivell _______________

Dades de l'alumne que presumptament n'ha estat l'agressor:

Inicials del nom i dels llinatges _________________________________

Num. Del llibre d'escolaritat __________________________________

Edat ________________

Nivell _______________
2.- LOCALITZACIÓ DE LES AGRESSIONS

3.- TESTIMONIS

ALUMNES ______________________________________________

PROFESSORS ___________________________________________

PERSONAL AUXILIAR ____________________________________

ALTRES _______________________________________________

4.- TIPUS DE MALTRACTAMENT

5.- DESCRIPCIÓ DELS FETS

6.- MESURES ADOPTADES

A. M​esures cautelars

B. OBERTURA D'EXPEDIENT DISCIPLINARI ___________________

En cas afirmatiu:

Nom i llinatges de l'instructor ______________________________

C. ALTRES MESURES PREVENTIVES

_______, ____ d _____________ de _______

El director/la directora
 MODELS PER TREBALLAR DIFERENTS ESTRATÈGIES

L'AUTOESTIMA

S’ha tingut en compte el material ofert per

http://www.pnte.cfnavarra.es/convive/profesorado.php

Concretament “La mejora de la autoestima en los alumnos”.

Abans de començar a exposar les diferents estratègies per millorar l’autoestima, s’ha
vist que, malgrat en aquest capítol es facin tres apartats (cognitiu, afectiu i de
conducta) aquests components estan interrelacionats i, per tant, sempre els estarem
treballant a l’hora.

ESTRATÈGIES PER DESENVOLUPAR EL COMPONENT COGNITIU DE

L’AUTOESTIMA.

● Pràctica freqüent de l’elogi.

● Ensenyar els alumnes a autoavaluar-se i autoreforçar-se.
● Proporcionar un feedback en els alumnes.
● Possibilitar a l’ aula que l’alumne pugui manifestar-se sense por i de manera
espontània.
● Aprofitar qualsevol bona conducta, per petita que sigui, per parlar amb la
persona interessada.
● Entrenar en autoinstruccions.
● Estratègies d'inoculació.

ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR AQUESTES ESTRATÈGIES.

PRÀCTICA FREQÜENT DE L’ELOGI.

● Alabança davant el gran grup, per part del mestre, en matèries en que
destaquin.
 ● Alabança en moments puntuals.
● Felicitacions a l’agenda de l’alumne.
● “punts positius”.
● Jocs col·lectius. Per exemple: (Fem les paus, pàg. ): rodar al ritme de la
música, quan s’atura hem de dir una cosa polida al veïnat.

Jocs de pilota.

ENSENYAR ELS ALUMNES A AUTOAVALUAR-SE I AUTOREFORÇAR-SE.

1. Autoavaluació dels exàmens.

2. El joc dels gomets : cada nen/nena escull un gomet de color, depenent del seu
comportament aquest dia. El gran grup certifica si el gomet escollit és el
correcte.

POSSIBILITAR EN L’AULA QUE L’ALUMNE PUGUI MANIFESTAR-SE SENSE

POR I DE MANERA ESPONTÀNIA.

- Escriure (anònimament) els sentiments personals. Passar l’escrit a un

company, que l’ha de llegir en veu alta.

L'AUTOCONCEPTE I L'AUTOESTIMA DINS LA FAMÍLIA.

- Activitats a desenvolupar des de l’escola:

Reunió inicial general.

Entrevista inicial

Tutoria amb pares

Escola de pares amb suport de professionals.

Utilització de l’agenda ( o notes) per reforçar a casa els èxits a l’escola.

Projecte Olimpo (Zeus amb els pares)

EL RESPECTE
Normes consensuades a l'aula amb rètols

Respectar el torn

Respectar l’opinió dels altres

Responsabilitats

No emprar malnoms

Respectar el material

Respectar al professorat

Projecte Aldeasa (Aldeas infantiles)

BIBLIOGRAFIA
http://www.observatoriconvivenciaescolar.es/

http://www.pnte.cfnavarra.es/convive/profesorado.php

http://www.catedu.es/convivencia/

http://www.cruzrojajuventud.org

http://www.xtec.es

“Els plans de convivència escolar: una oportunitat per avançar” Jornada de 9 de

febrer de 2007.

Decret 112/2006, de 29 de setembre, de qualitat de la convivència en els centres docents

sostinguts amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears.