Declaració després d’haver declarat al TSJC per desobediència a la JEC

15 de maig de 2019

Benvolgudes i benvolguts,

Com tots vostès saben, aquest matí he anat al Tribunal Superior de Justícia a

declarar a causa de la querella presentada per la fiscalia. Se m’acusa d’haver

desatès una instrucció de la Junta Electoral Central per a la retirada de llaços grocs i

estelades de tots els edificis de la Generalitat de Catalunya.

A preguntes del jutge, he explicat que les instruccions de la Junta Electoral eren

inaplicables i absolutament contràries als Drets Fonamentals, inclosa la llibertat

d’expressió.

Més enllà d’alguns detalls i d’aspectes tècnics sobre els quals hi ha qui té interès a

posar-hi tots el focus, és ben evident que la Junta Electoral actua amb parcialitat

manifesta i amb una clara intencionalitat política quan es tracta dels

independentistes. Som davant d’una Junta Electoral que incompleix un dels principis

més elementals d’un organisme com aquest a qualsevol país democràtic: una

actuació independent i sense motivació partidista o ideològica.

Pl. Sant Jaume, 4

Palau de la Generalitat
08002 Barcelona
Tel. 93 402 48 01
Fax 93 302 63 45
En aquest sentit, són prou conegudes les actuacions, comentaris, articles i

posicionaments en general d’alguns membres de la Junta Electoral contra

l’independentisme i contra alguns membres de candidatures independentistes.

També he dit en la meva declaració d’avui una cosa més greu: l’acord de la Junta

Electoral Central en què se sustenta la querella de la Fiscalia és un acord nul de ple

dret perquè va ser dictat per un òrgan que no era ni és un òrgan competent per

dictar aquella resolució.

Tant Ciutadans com el PP han portat aquest cas a la Junta Electoral Central perquè

allà compten amb els serveis d’Andrés Betancor i Carlos Vidal que són coneguts, no

tan sols per les seves posicions polítiques, sinó que des d’ahir es troben querellats

per prevaricació en la resolució amb la qual van pretendre excloure el President

Puigdemont i els Consellers Comín i Ponsatí de les eleccions europees.

En cas de dubte o queixa en període electoral, els fets eren competència de la Junta

Electoral Provincial i no de la Central. I per tant, com que es tractava d’una resolució

dictada per un òrgan manifestament incompetent, això la converteox en nul·la de ple

dret i sobre la qual no es pot construir cap acusació penal.

No deixa de sorprendre’m que la Fiscalia, responsable de vetllar pel compliment de

la legalitat, no s’adonés de la il·legalitat manifesta d’aquella resolució.

Per això, avui he denunciat la maniobra política que vol asseure’m al banc dels

acusats per desobediència o per prevaricació.

La regressió democràtica, la deriva autoritària i la vulneració de drets fonamentals a

l’Estat espanyol són una de les motivacions més grans que tenim tots els

independentistes per a construir un futur en llibertat amb la República independent

de Catalunya.

I aquestes mancances democràtiques formen part ja del paisatge habitual amb què

hem de conviure els catalans i tots els ciutadans demòcrates de l’Estat espanyol.

Però no ens hi podem conformar. Cal combatre la mala fe i la manca de rigor jurídic

amb què s’actua en una bona quantitat d’organismes, institucions i aparells de

l’Estat.

Ho vaig dir en el seu moment i ho repeteixo ara: en defensa dels drets civils i les

llibertats democràtiques com la llibertat d’expressió, em trobareu en la primera línia

fins a les últimes conseqüències.

No hi ha lluita petita quan es tracta dels drets col·lectius i les llibertats que s’han

aconseguit amb molts esforços i amb molts sacrificis. El president de la Generalitat

no pot defallir mai en la conquesta de drets i llibertats. I si la democràcia espanyola

no aguanta aquesta defensa, en pagaré el preu que calgui.

Som davant d’un nou intent —un més de tants com n’hi ha cada setmana o

pràcticament cada dia— d’atemorir, de fer por, d’amenaçar i de voler que la llibertat

no triomfi. I que no triomfi la voluntat de la ciutadania, del poble de Catalunya. Qui ho

pretengui, que perdi tota esperança.

Volen fer veure que és un problema meu, del president de la Generalitat. Ja ho van

fer amb els presidents que m’han precedit. I s’equivoquen. Catalunya és una nació

que estima la llibertat, que respecta els Drets Humans, que s’ha guanyat a pols una

existència que li ha estat negada; és una nació que no es deixa vèncer en la seva

voluntat de ser.

El llaç groc no és cap símbol de partit. És un símbol de llibertat, de democràcia i de

justícia. Tan sols ens queda exigir al Govern espanyol i al conjunt de l’Estat que deixi

d’utilitzar les seves institucions i els seus aparells de poder per a la seva estratègia

repressiva.

Perquè tan sols reforcen la nostra convicció i el nostre compromís, i malmeten la

imatge del seu país arreu del món. Els demanem que abracin la democràcia i la

força de l’argument i la paraula per respectar la veu del poble de Catalunya com fan

els governs democràtics del món.

La repressió no és el camí. Negar els Drets Fonamentals, tampoc. I avui es tractava

d’això. De si acceptem la involució i el deteriorament de la democràcia o si ens

plantem davant de la utilització dels òrgans de l’Estat per a la persecució d’idees

polítiques. Jo no he anat a defensar-me; he anat a defensar els drets del poble de

Catalunya. Jo estaré sempre al servei de Catalunya, la democràcia i la llibertat.

Moltes gràcies.