Dossier educatiu entorn de

Skribo. Una aventura cal·ligràfica

 Sumari
1 La lletra funcional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.1 Maneres d’escriure
Eines d’escriptura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 5
Material no estructurat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 6
Lletres comestibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Aparells i nova tecnologia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 9
A través del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
2 La lletra com a forma . . . . . . . . . . . . . . . 16
2.1 La forma potencia el contingut
Activitat 6. Les onomatopeies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Activitat 7. Dissenyem el nostre alfabet . . . . . . . . . 19
Activitat 8. Cal·ligrames . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Activitat 9. Emoticones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Activitat 10. Adjectius tipogràfics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

1.2 El coneixement de la lletra 2.2 La forma decorativa

Activitat 1. Reconeixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 12 Activitat 11. Caplletres o lletres capitulars . . . . . . 25
Activitat 2. Imitació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Activitat 12. Formes geomètriques. . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Activitat 3. Missatge secret. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Activitat 13. Lletres tramades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Edició: Fundació ”la Caixa” Activitat 4. Formes d’escriptura . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 14 Activitat 14. Finestres de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Concepció dels continguts i redacció
dels textos: Meritxell Piqué Activitat 5. Un pop amb moltes potes . . . . . . . . . . . . . 15
2.3 La forma desvinculada de la seva funció
Fotografies i il·lustracions: Josep Sarsanedas,
Glòria Garcia Falcó i Meritxell Piqué Activitat 15. Estampat de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Disseny gràfic i maquetació: Meritxell Piqué
Activitat 16. Dibuixem amb lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
© de l’edició 2010, Fundació ”la Caixa”
© dels textos, l’autora
© de les fotografies i il·lustracions, els autors 3 Annexos i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . 31

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 2

 La paraula parlada i escrita ocupa un lloc d’honor a l’escola i a la vida.

L’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica és un pretext més per a l’aprenentatge de la lectura
i l’escriptura; i aquest dossier, adreçat als professors d’educació infantil i de cicle inicial i mitjà
de primària, un complement a les tasques que ja desenvolupeu a l’escola, perquè sabem que
aquestes disciplines són un dels objectius principals a assolir en aquests primers cursos.

Hi trobareu eines i recursos per treballar la lletra: la majoria d’activitats se centren en el vessant
més plàstic, però també n’hi ha entorn del llenguatge i d’altres que es plantegen a través del
treball amb el propi cos. No obstant això, la lletra és present de forma transversal en totes les
assignatures que impartiu i, per tant, aquest dossier pot aprofitar-se per completar qualsevol de
les activitats educatives que realitzeu a l’escola (anglès, informàtica, ciències socials i del medi
ambient, música…).

***
Hem dividit les activitats en lletra funcional, la lletra que utilitzem per escriure i per ser llegida,
i lletra expressiva, el treball de la lletra com a forma. A partir de la informació que us facilitem,
cada professor sabrà seleccionar i adaptar els continguts perquè puguin connectar amb la reali-
tat dels seus alumnes. Cal tenir present que, malgrat els pocs anys de diferència entre els alum-
nes més petits i els més grans, els coneixements i les capacitats en la matèria són molt diferents
i, per tant, cal adaptar a cada nivell les activitats que aquí us proposem.

A la descripció de les activitats trobareu bibliografia i adreces web que us permetran saber més
sobre cada tema. Al final del dossier, us adjuntem un annex amb recursos per fer una de les
activitats i una bibliografia genèrica.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 3

 1 La lletra funcional
Vivim envoltats de lletres… en trobem pertot arreu, des que ens lle-
vem fins que ens n’anem a dormir: lletra de pal, lletra lligada, lletra
d’impremta… al paquet de sabó que utilitzem per rentar-nos les mans,
a l’ampolla de la llet, als fulls del diari, als rètols d’anuncis pel carrer,
a l’entrada de l’escola, als llibres de text… Però la majoria sovint ens
passen desapercebudes…

Les lletres són símbols que formen part d’un codi preestablert que hem
après a desxifrar des de ben petits quan ens van ensenyar a escriure
i a llegir. I l’hem interioritzat de tal manera que l’acte de llegir i com-
prendre el missatge que transmeten el fem de forma automàtica, sense
esforç. Com quan vam aprendre a parlar, com quan vam aprendre a
caminar… llegim sense fer cap esforç conscient de traducció mental
(sempre que el text estigui ben compost).

Les lletres ens serveixen per comunicar-nos i per això és important

conèixer-les i saber-les combinar correctament. Cal donar forma visual
a la informació perquè la lletra actuï com a pont entre el missatge i el
receptor, per tal que l’acte de comunicar acompleixi el seu propòsit.

Lletres. Dossier educatiu entorn l’espectacle

de l’espectacle
Skribo.
Skribo.
UnaUna
aventura
aventura
cal·ligràfi
cal·ligràfi
ca ca 44
 1.1
Eines d’escriptura

Maneres
d’escriure
Amb un pal a la sorra Amb un retolador permanent en un globus
Hi ha moltes maneres diferents de
fer visual un missatge. A continuació
us oferim un ampli ventall de possi-
bilitats (ometent les eines tradicio-
nals presents a totes les aules) per tal
d’incentivar i motivar l’acte d’escriure.

Aquest conjunt de tècniques us pot

servir com a complement de les acti-
vitats que us proposem en aquest dos-
sier o, simplement, per fer més ame-
na i divertida una classe d’escriptura.

Amb els dits en una safata de farina de galeta Amb els dits en un vidre entelat

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 5

Material no estructurat

Amb pals de gelat o escuradents Amb corda d’espart o fils de colors Amb filferro tou que pugui doblegar-se

Amb botons Amb trossos de tela Amb pedres o llavors

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 6

Amb fulles i branques del bosc Amb peces de Lego Amb pius de colors

Amb ventoses i llana

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 7

Lletres comestibles

Amb pa tou Amb espaguetis crus ... o bullits

Amb Lacasitos o caramels petits Amb diferents tipus de llegums secs Amb una xeringa amb xocolata sobre un pastís

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 8

Aparells i nova tecnologia

Amb una màquina d’escriure tradicional Amb les tecles del telèfon mòbil

! Com més materials i su-

ports diferents utilitzem per
incentivar l’escriptura, més
enriquidor serà el procés
d’aprenentatge.

Amb les tecles de l’ordinador Amb una Dymo

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 9

 A través del cos
El cos és un mitjà més d’expressió A B C Ç
que podem utilitzar per crear lletres.

Podem utilitzar les mans, els dits i

el cos sencer; individualment i per
parelles; drets, asseguts i estirats...

Fer-ne fotografies i compondre pa-

raules concretes.
D E F G
Aquí teniu exemples de com fer les
lletres de l’alfabet amb tot el cos.

H I J K

Un tros de tela gran o

una corda ens podran
ajudar a reproduir algu-
nes formes més compli-
cades (com la Ç o la Q).

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 10

 L M N O P Q

R S T U V W

X Y Z

Joana (5 anys), Martina (5 anys) i Nila (2 anys).

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 11

 1.2
Activitat 1. Reconeixement
L’objectiu d’aquesta primera activitat és que els nens diferenciïn les
lletres de pal (majúscula sans) d’altres tipus d’imatges (fotografies o
il·lustracions) i d’altres símbols (pictogrames).

El coneixement
de la lletra
Una lletra és un símbol que representa un so o fonema.
M
Podem fer-los retallar lletres de pal, fotos i pictogrames i fer-ne tres
Es tracta d’un símbol abstracte, que només podem re- murals ben diferenciats separant i classificant aquests elements. Els
conèixer quan l’hem après i interioritzat. Quan un símbol preguntem on han trobat les lletres (a diaris i revistes, a paquets de pro-
no ens és recognoscible perquè pertany a un altre alfabet o ductes, en una carta de la bústia…) i per què creuen que serveixen.
a un sistema d’escriptura aliè, ens deixa indiferents.

?
Cadascuna de les lletres del nostre alfabet té una forma Poema visual transitable
determinada, única i intransferible, que la fa reconeixedora Coneixeu en tres temps / Naixement,
1984, escultura de Joan
i familiar. Aquestes formes les interioritzem ja de ben alguna escultura Brossa (1919-1998)
a prop del Velòdrom
petits i les col·loquem al nostre inconscient, de manera construïda amb d’Horta a Barcelona.

que tan bon punt les veiem, les associem automàticament lletres?
amb el seu so.

Sabem que els més petits inicien el procés lectoescriptor

molt abans de començar l’escola, a través de la realitat Per saber-ne més:
http://www.joanbrossa.org/index.htm
escrita que els envolta.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 12

Activitat 2. Imitació Activitat 3. Missatge secret

Com ja sabeu, és per mitjà de la còpia i A través del joc i del misteri demostrarem als
la repetició de les lletres que els nens es alumnes que l’escriptura és una eina bàsica
familiaritzen amb el seu traç i amb la seva de comunicació i que hi ha cassos en què
forma. ens resulta realment útil…

Per això cal incentivar-los a escriure les Es tracta d’escriure un missatge secret, per
lletres que més els agradin (les del seu exemple, la solució d’una endevinalla o d’un
nom, les del nom de la classe, les del nom jeroglífic, en un full i enrotllar-lo després
del seu millor amic…). com si fos un pergamí.

Si disposem d’una fotografia de cada nen Si volem que l’activitat sigui més emocio-
de la classe, podem crear un mural amb la nant, agafem dos fulls i els col·loquem un
imatge i la primera lletra del nom del nen. a sobre de l’altre. Amb un bolígraf, prement
Un cop les tenim totes, podem agrupar-les una mica, escrivim la solució al primer full
(per exemple, la foto de l’Albert i l’Anna al i el guardem. Al full de sota hi queda gravat
costat de la lletra A). el traç i en pintar-lo amb un llapis de grafit,
apareix el missatge amagat.

Us suggerim que utilitzeu

diferents tècniques per
escriure aquestes lletres
(vegeu l’apartat 1.1, Mane-
res d’escriure, a la pàgina 5
d’aquest dossier).

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 13

Activitat 4. Formes d’escriptura

L’objectiu d’aquesta activitat és que I d’altres cultures

s’adonin de les múltiples aplicacions
Si a l’aula hi ha algun alumne que utilitzi un altre alfabet diferent del llatí (grec o ciríl·lic) o un
formals que té la lletra (lletra de pal,
altre sistema d’escriptura, demanem-li que en porti exemples i unim-los a la resta:
lletra lligada, lletra d’impremta). El pro-
fessor pot determinar els àmbits de re-
cerca, per exemple, a casa (de retalls de
diaris, revistes, paquets de productes),
al carrer (tot fent una passejada amb
el grup amb una càmera fotogràfica*:
cartells indicadors del nom del carrer,
matrícules dels cotxes, elements de
El primer caràcter xinès significa persona. Alguns grafemes de l’alfabet Cal·ligrafia àrab cursiva.
senyalística urbana, trapes metàl·liques El segon, antigament, significava arbre i en xinès sil·labari hiragana.
modern vol dir fusta.
de la vorera) o en espais públics (en
centres comercials, al zoo, en un mu-
Sistema logogràfic o ideo- Sistema sil·làbic: el japonès. Sistema abjad: l’àrab o
seu, al mercat, a botigues).
gràfic: el xinès. Els caràcters A banda dels kanji, el ja- l’hebreu. Un caràcter por-
L’alumne s’adonarà que hi ha lletres més antics són pictogrames ponès utilitza dos sil·labaris: ta associada una consonat.
de tot tipus pertot arreu i amb tots els i equivalen a una paraula o l’hiragana i el katakana. Es S’escriu de dreta a esquerra i
exemples podem fer un collage ben aco- concepte. Actualment s’escriu pot escriure en horitzontal en horitzontal.
lorit que demostri que hi ha múltiples i d’esquerra a dreta i en horit- d’esquerra a dreta però en
variades representacions de lletres. zontal, malgrat que en el pas- diaris i llibres segueixen fent-
sat s’hagués escrit en vertical. ho de dreta a esquerra i en
vertical.

*Gairebé tots els nens fan anar una càmera foto- Aquests altres exemples ens permetran fer conèixer als alumnes que el nostre alfabet llatí no és
gràfica digital amb destresa i habilitat. Utilitzem la
tecnologia per motivar els alumnes en la recerca i
l’únic que existeix i que al món hi ha sistemes d’escriptura diferents i molt diversos.
incorporem aquestes eines a la dinàmica de l’aula.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 14

Activitat 5. Un pop amb moltes potes

Unes quantes llengües del món utilitzen l’alfabet llatí. La paraula amor
és també love, amore, amour, liebe…

Seleccionem algunes paraules d’acord amb el projecte que s’estigui

treballant a l’aula i en busquem la traducció a altres idiomes (al castellà
o català, a l’anglès, al francès, a l’italià, a l’alemany…) amb l’ajuda de
diccionaris bilingües o d’Internet.

Situem cada paraula en un mapamundi i incentivem els alumnes per-

què completin les màximes zones geogràfiques possibles on es parlen
llengües llatines.

Buscar algun objecte que representi la cultura de la llengua en qüestió:

un vestit folklòric, un objecte típic, un monument molt important, un
menjar boníssim…

Així fomentem l’interès cap a altres tradicions, motivem la investigació

i, per tant, l’acte de llegir, comprendre i traslladar la informació a la
resta de companys.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 15

 2 La lletra com a forma
La lletra és una forma i, com a tal, podem treballar-la amb diferents
finalitats:

• Per aconseguir que visualment potenciï el missatge.

• Perquè faci bonic.

• Com qualsevol altra forma, utilitzar-la per fer-ne un dibuix, desvincu-

lada del seu significat.

A continuació us oferim un seguit d’activitats molt diverses que explo-

ren aquests tres camins.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 16

 2.1
Activitat 6. Les onomatopeies

Per explicar-los què és una onomatopeia, els podem demanar que pi-
quin de peus, de mans, que facin sons amb la boca o que riguin.
Els fem adonar que han creat un so, sense dir cap paraula.

També els demanem que reprodueixin les veus de diferents animals

(piu-piu, muuu, rauc), d’instruments musicals (tururú, pam-pam, fiiiiiu),
de clàxons i botzines de diferents vehicles (pit, mec, iiiiiuuuuuuu, nino-
La forma potencia ninooo), de monstres i fantasmes (aaaagh, uuuuuuuh), els ritmes de
campanes (tong, ting-tang, clong-clong)…
el contingut • Triem un objecte o animal i en fem el dibuix.
• N’escrivim el nom (per exemple, dibuix de vaca + VACA).
• A continuació, escrivim la seva onomatopeia (muuu).

Podem dotar d’expressivitat les onomatopeies si juguem amb els parà-

metres següents:

1. Mida: amb lletres grans transmetem sons forts i cridaners; amb lle-
tres petites transmetem sons fluixos i suaus.

toc pim
toc
toc
toc pam
toc
toc pum
Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 17
2. Repetició: si repetim lletres, fem el so més llarg, mentre que si no les
repetim, el so és curt i sec.

Per exposar-les, col·loqueu-les dins

agh! xist...
de bafarades de còmic. Aquí en
teniu alguns exemples:
aaaaaaagh! xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiist...

mu...
muuuuuu...
uh...
uuuuuuh...
La bafarada que utilitzeu pot poten-
3. Color i textura: podem pintar les lletres de colors ben vius o de co- ciar, encara més, l’expressivitat de
lors pastels, decorar-les amb ratlles o taques. També podem decorar l’onomatopeia.
les lletres amb teixit pelut, amb paper de cel·lofana, amb plàstic, amb
fulles, amb cotó fluix, amb confeti… i aportarem noves significacions a
la nostra onomatopeia. Conte per descobrir paraules que representen sons i
que poden ser onomatopeies o altres mots expressius:
Paraules sonores. Montse Ginesta. Col·lecció «Mots vius».
Barcanova Editorial.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 18

Activitat 7. Dissenyem el nostre alfabet

Dissenyar un alfabet no és gens fàcil!

Podem començar per un exercici senzill, que

consisteix a dibuixar lletres a les quals els atri-
buïm un adjectiu. En aquesta pàgina en teniu
alguns exemples.
Lletres altes Lletres baixes

Si dibuixeu conceptes opo-

sats, els alumnes entendran
millor els significats i po-
dran treballar per contrast.

Lletres primes Lletres gruixudes

Lletres plenes Lletres buides

Lletres grans Lletres petites

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 19

a) Alfabet temàtic
També ens podem inspirar en un fragment de conte, una cançó, poema o endevina-
lla. O crear àrees temàtiques d’acord amb el centre d’interès que s’estigui treballant
a l’aula.

Així, sobre la pluja podem fer lletres de gotes; sobre l’hivern, fem lletres que es des-

cgs
glacen o lletres que tremolen; sobre el vent, fem lletres inflades; etc.

Lletres de gotes Lletres que es desglacen Lletres que tremolen

Podeu utilitzar les lletres

que heu dissenyat per
escriure el títol d’un text
sobre el tema.

Lletres inflades Lletres que punxen

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 20

b) Alfabet d’objectes

!
Podem treballar el disseny del nostre alfabet per analogia formal, és a dir, construïm lle-
tres a partir d’un objecte que tingui una forma similar. En fem un dibuix o una fotografia. Aquests fenicis, quin gran invent!

A j B
A partir dels jeroglífics egipcis (dibuixos

O
que representaven coses), els fenicis van
concebre i sistematitzar un alfabet de
vint-i-dos signes (per exemple, un cap de
bou, alef, es convertí en una A a l’inrevés,
que amb el pas dels anys es capgirà i

c
s’acabà convertint en el signe que nosaltres

L
coneixem). No tenien vocals (la A era un so

T
gutural, per tant, una consonant) i s’escrivia

X
de dreta a esquerra, sense separar paraules.

Van simplificar els milers de signes del je-

roglífic egipci en aquests pocs signes fàcils
d’aprendre i d’executar i, així, es va fer més
àgil la difusió i expansió del coneixement i
la cultura. La importància de l’alfabet fenici
en la història de l’escriptura és crucial: a
Orient servirà de model per a l’alfabet ara-
En aquest cas també és enriquidor crear àrees temàtiques d’acord amb el centre d’interès meu, del qual deriva l’hebreu. A Occident
que s’estigui treballant a l’aula. Així, sobre l’escola podem dibuixar lletres de material va ser l’antecessor de l’alfabet grec, del qual
deriven l’etrusc, el llatí i el ciríl·lic.
escolar; sobre el mar, dibuixem lletres d’animals marins, algues o vaixells; sobre els oficis,
dibuixem lletres d’eines, etc.
Per saber-ne més:
Podeu treballar a partir d’un text sobre un tema concret i «fer-ne desaparèixer» algunes En anglès,
lletres per substituir-les per les que heu dissenyat. http://ilovetypography.com/2010/08/07/where-does-the-alphabet-come-from/

Algunes idees més

Pel que fa a les vocals: Pel que fa a les consonants:
• una A també pot ser una tenda d’indis; • una B també pot ser una senyora embarassada;
• una E pot ser una pinta; • una C pot ser un arc de Sant Martí;
• una I pot ser un llapis; • una N pot ser un tobogan;
• una O pot ser un timó o un globus; • una M pot ser un gronxador;
• una U pot ser una ferradura… • una S pot ser una serp...

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 21

 Activitat 8. Cal·ligrames

!
Podem crear el nostre propi cal·ligrama per donar expressivitat a
una endevinalla. A través de la forma que donem a la lletra escrita i
segons com la componem, donem pistes sobre la seva solució.
Un cal·ligrama és una composició poètica en la qual les paraules es
dibuixen per crear una forma determinada que fa al·lusió al contin-
gut: un personatge, un animal, un paisatge, un objecte…

Alguns autors reconeguts que han treballat els cal·ligrames i la

poesia visual:

Guillaume Apollinaire (1880-1918)

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Calligramme.jpg
Reconnais-toi
Cette adorable personne c’est toi
Sous le grand chapeau canotier
Oeil
Nez
La bouche
Voici l’ovale de ta figure
Ton cou exquis
Voici enfin l’imparfaite image de ton buste adoré
vu comme à travers un nuage
Un peu plus bas c’est ton coeur qui bat

Calligramme, extrait du poème du 9 février 1915,

(poèmes à Lou).

Solució: Les tasses de cafè Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

LES FORMIGUES
A Josep Llompart
camí de sol · per les rutes amigues ·
unes formigues

Aquest poema el podeu trobar

en una paret del passeig del Born
cantonada amb carrer Rec
(Ciutat Vella), Barcelona.

Endevinalla extreta del llibre Paraules

amagades. Montse Ginesta. Col·lecció
«Mots vius». Barcanova Editorial.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 22

Activitat 9. Emoticones

!
Les noves tecnologies han reduït en un instant la transmissió
de missatges. Podem mantenir un diàleg a través d’un xat, d’un Una emoticona és una seqüència de caràcters que representa una
cara humana i que expressa una emoció. Quan es gira noranta graus
fòrum, de correus electrònics i de SMS amb l’altra punta del món cap a la dreta, s’obtenen variants d’ulls, de nas i de boca.
en temps real. Aquests canals transmeten un text de manera im- Alguns exemples d’emoticones per expressar emocions:
mediata. El missatge verbal (conversa telefònica) passa a ser escrit,
i el to de la veu se substitueix per emoticones. Faig broma ;-P punt i coma + guionet + P
Som còmplices ;-) punt i coma + guionet + tanquem parèntesi
Expliquem als alumnes (si encara no ho saben) què és una emoti- Somric :-) dos punts + guionet + tanquem parèntesi
Estic rient dos punts + guionet + D
cona i els fem buscar exemples a l’aula d’informàtica. :-D
Estic disgustat :-( dos punts + guionet + obrim parèntesi
Podem pensar i escriure un missatge a un company en el qual Estic indiferent :-I dos punts + guionet + I
Estic sorprès :-o dos punts + guionet + o
haguem d’incloure dues o tres emoticones que aportin «emoció»
Crido :-O dos punts + guionet + O
al contingut. Crido :-@ dos punts + guionet + @
Porto ulleres 8-) 8 + guionet + tanquem parèntesi
Envio petons :-x dos punts + guionet + x
És un secret :-X dos punts + guionet + X
No és necessari que us envieu un Ploro :’-( dos punts + apòstrof + guionet + obrim parèntesi
correu electrònic, ja que aquestes Ploro de felicitat :’-) dos punts + apòstrof + guionet + tanquem parèntesi
composicions de lletres es poden
crear amb qualsevol editor de tex-
tos i imprimir-les després. Per saber-ne més:
http://es.wikipedia.org/wiki/Emoticono

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 23

Activitat 10. Adjectius tipogràfics
Al nostre ordinador hi tenim un munt de tipografies (tipus de lle-
tres) instal·lades. Primer cal explicar que de lletres A (per exemple)
n’hi ha de molts tipus, unes més «disfressades» que d’altres, que
porten vestits diferents:
L’objectiu d’aquesta activitat és descobrir que hi ha dissenys tipo-
gràfics molt variats i que els hem de saber utilitzar amb cura a l’hora
d’acompanyar un concepte determinat.
Podem treballar amb totes les tipografies que tinguem instal·lades a
l’ordinador, tant de lectura com de retolació.

• Primer ens fem fotografies que representin sentiments i expressions

ben diferents (alegria, tristesa, sorpresa, por, ràbia, concentració…).
Totes tenen el mateix esquelet (estructura bàsica), però es vesteixen
• Després relacionem cadascuna de les fotografies amb l’adjectiu co-
diferent perquè volen expressar coses diferents. Hi ha lletres que
rresponent.
serveixen per «jugar», per fer cartells divertits o títols de portades o
• Busquem i seleccionem al nostre ordinador una tipografia que s’hi
murals, i que s’han dissenyat per a aquest propòsit, per ser llegides
adeqüi en funció del seu disseny.
en gran format. Se’n diuen de retolació o display. Mentre que n’hi ha
• Escrivim l’adjectiu amb la tipografia triada.
d’altres que estan dissenyades per ser llegides en text petit i són les
• Per acabar, componem la fotografia amb el text.
adequades per acomplir aquest propòsit. Se’n diuen de lectura.

! Com llegim?
Quan sabem llegir, fem lliscar els ulls sobre les línies de text
Podeu fer servir imatges d’un objecte que tingui diferents
usos, per exemple, de calçat:
fent salts cap endavant i cap enrere per mitjà d’un acte no
reflexiu après de forma inconscient.
Sabatilles Vambes Sabatilles de ballet
No lletregem, sinó que d’un cop d’ull agrupem lletres i les
desxifrem ràpidament segons el codi del nostre alfabet llatí. Còmodes Esportives Clàssiques
Per tant, per facilitar la lectura i la comprensió d’un text, Xancletes Botes Sabates de taló
aquesta descodificació ha de ser com més immediata i fàcil
millor. Per aquest objectiu s’han dissenyat les lletres de
lectura, que mantenen gairebé intacta l’estructura bàsica de Divertides Resistents Elegants
la lletra i per això resulten més fàcils de llegir.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 24

 2.2
Activitat 11. Caplletres o lletres capitulars
Són les que comencen un paràgraf, un capítol, un llibre, un article
d’una revista… Són lletres que guarneixen i són més grosses que les
lletres del text. En podem trobar en revistes i diaris, encapçalant els
reportatges, en contes infantils, en novel·les, etc.

Per començar, busquem un text, esborrem la primera lletra i el com-

ponem deixant prou espai al començament per dibuixar-hi la primera
lletra ben grossa.
La forma decorativa A banda, fem una plantilla de la lletra capitular perquè ens serveixi de
base, la il·lustrem i la retallem i l’enganxem al text.

C ! Van començar a utilitzar-

se als llibres del segle xiii
per fer-los més elegants i
luxosos. Primer s’escrivia
el text, deixant un espai
blanc adequat perquè
després es dibuixés la
lletra inicial. Al final,
l’il·luminador completava

A
individualment cadascun
dels colors que eren ne-
cessaris en l’ornamentació
de la lletra.

Per saber-ne més:

http://www.unostiposduros.com/?p=299

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 25

Activitat 12. Formes geomètriques
Les lletres majúscules, capitals, versals o de
caixa alta tenen una base geomètrica i estan
compostes a partir de la combinació de traços
simples: verticals, horitzontals, diagonals,
cercles i fragments de cercles.
Activitat 13. Lletres tramades
A partir d’una trama de fons de base geomètrica també podem crear
lletres modulars. Per fer aquest exercici podeu agafar un full quadri-
culat o mil·limètric. Al final del dossier adjuntem les trames que hem
utilitzat per crear aquests exemples (vegeu pàgines 32 i 33).

Construïm unes quantes peces de formes

geomètriques amb papers de colors, de diari,
paper de seda, trossos de tela... Com més pe-
ces tinguem amb mides diferents, més possi-
bilitats tindrem per construir lletres.

Per saber-ne més: Per saber-ne més:

El joc ABC con fantasia, de Bruno Munari, conté 26 peces geomètri- Google Maps Typography. A través del Google Earth es poden
ques d’escuma per construir lletres majúscules. Edizioni Corraini. trobar formes de lletres integrades en el paisatge.
Superveloz.net. Aplicació online que permet generar lletres a partir http://rhettdashwood.com.au/16575/Google-Maps-Typography
d’un sistema modular basat en el disseny de la col·lecció de peces
mòbils Super-Veloz de Joan Trochut (1920-1980).
http://www.superveloz.net/

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 26

Activitat 14. Finestres de lletres
Amaguem darrere d’una finestra amb forma de lletra una imatge foto-
gràfica, una textura, un color, altres lletres… El sentit que vulgueu donar a
l’exercici depèn del tema que
Cal treballar prèviament cadascuna de les lletres:
estigueu treballant a l’aula, però és
• Treballem amb lletres de pal sec i en majúscula, perquè resulten més interessant que s’aprofiti de la idea
fàcils de manipular. de curiositat i misteri que genera
• Comprovem quines línies retallarem i quines no (les que fan de una finestra tancada i en la desco-
«frontissa» de la lletra quan s’obre). berta i sorpresa quan l’obrim.
• Treballem el contrast (color/textura) entre la lletra retallada i el que
amaga.
Per saber-ne més:
Dos llibres sobre lletres i papiroflèxia:
ABCD, de Marion Bataille. Editorial Kókinos.
AnimAlphabet. AlphaPet, de Shiho Ishikawa. Coco Books.
Recomanat per a la classe d’anglès, ja que, a partir de la
primera lletra del nom d’un animal (en anglès) i l’agudesa i
destresa pròpies de l’art de la papiroflèxia, converteix la lletra
en l’animal que representa.

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 27

 2.3
Activitat 15. Estampat de lletres

A partir de la combinació d’una o dues lletres fem un estampat.

Aquesta activitat la podem fer a mà o amb l’ordinador, i el procés de treball és el mateix.

• Observem la forma que tenen les lletres i pensem com combinar-les.

Exemples de combinacions amb lletra manuscrita, amb lletra lligada i amb lletra de pal:

La forma
desvinculada de
la seva funció

Exemples de combinacions amb tipografia de l’ordinador, amb lletra minúscula i amb lletra majúscula:

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 28

• Creem un mòdul o una sèrie i la repetim fins a omplir tota la superfície de paper. Podem
multiplicar-los formant una línia, intercalant, capiculant, girant, alternant mides diferents, etc.

• Acabem donant color al nostre estampat: a les lletres, als diferents buits entre lletres i al buit
interior, si és que hem triat alguna lletra que en tingui (per exemple, el d’una e o una R).

Podeu pensar un context per

a l’estampat de lletres:
• una portada d’agenda o diari
personal
• un paper d’embolicar regals
• un quadre per a l’habitació
Si el feu a mà, sobre roba, el po-
deu confeccionar i convertir en:
• un tovalló
• una bossa per a l’esmorzar
• una funda de telèfon mòbil

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 29

Activitat 16. Dibuixem amb lletres

A partir d’un alfabet complet (lletres, números, signes de puntuació, símbols) imprès
en dues tipografies ben variades (una de pal sec i una amb serifa) de diferents mides, els Es pot fer més complex l’exercici
alumnes han de compondre una imatge. si limiteu la quantitat de caràcters
a la paraula que voleu representar.
Per exemple, fer un dibuix d’una
cara només amb les lletres C, A i
R, tantes vegades com calgui.

En aquesta mateixa línia, podeu

agafar les lletres del vostre nom i
fer-vos un autoretrat, o les lletres
del nom de la classe i fer-ne un
dibuix.

Per saber-ne més:

Animals compostos amb la tipografia Bembo a partir dels
caràcters que componen el seu nom.
http://www.bemboszoo.com/
Not My Type i Typecast són els treballs de John Licette amb
tipografia animada.
http://www.lycettebros.com/notmytype/index.htm
Robotype composer és una divertida aplicació en línia que et
permet crear les teves pròpies figures a partir de les lletres
disponibles: http://www.robotype.net/herramienta.php. Està
inspirada en el conte per a nens L’espantaocells, publicat el
1925, de Kurt Schwitters, en col·laboració amb Käte Steinitz i
Theo van Doesburg. L’Estudio Paco Bascuñán i Inklude han
adaptat el conte en un joc interactiu que podeu trobar aquí:
http://www.robotype.net/cuento_robotype/cuento.htm

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 30

 3 Annexos i bibliografia

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 31

31
Activitat 13. Lletres tramades

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 32

Activitat 13. Lletres tramades

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 33

 Bibliografia
ABC con fantasia, Bruno Munari. Paraules amagades, Montse Ginesta.
Edizioni Corraini. 2008 Col·lecció «Mots vius». Barcanova Editorial. 2009

ABCD, Marion Bataille. Paraules sonores, Montse Ginesta.

Editorial Kókinos. 2008 Col·lecció «Mots vius». Barcanova Editorial. 2009

AnimAlphabet. AlphaPet, Shiho Ishikawa. Piccolo Manuale di calligrafia, Monica Dengo.

Coco Books. 2009 Giannino Stoppani Edizioni. 2007

El enigma de la escritura, José L. Cortés Salinas. Tipos de fuentes. Regreso a las normas tipográficas, David Jury.
Col·lecció «El barco de vapor. Saber». Ediciones SM. 2000 Index Book. 2002

En torno a la tipografía, Adrian Frutiger.

Editorial Gustavo Gili. 2002

Escola i Creativitat. Experiències pedagògiques, Ramon Besora.

Pagès editors. 2003

Manual de tipografía, John Kane.

Editorial Gustavo Gili. 2005

Lletres. Dossier educatiu entorn de l’espectacle Skribo. Una aventura cal·ligràfica 34