Está en la página 1de 3

Tractar-se bé: Com treballar l’assetjament als centres escolars.

Soledad Calle.
Manifestació de les violéncies en les relacions.
No estem pitjor que en altres moments però ara “parem atenció”.
Posar l’accent en els bons tractes. Ensenyar a tractar-se bé.
Què és l’assetjament escolar? Persecució física i psicològica contra algú de
manera repetida triant una víctima.
Els alumnes que reben l’assetjament tenen símptomes. Els protagonistes no són
només l’assetjador i la víctima sinò tots aquells que mantenen en silenci aquesta
acció.
No necessiten càstig- Necessiten ajuda.
Abús|Repetició/ Intencionalitat de fer mal. Fenòmen de grup. (nens, comuñitat
educativa: mestres, família... Procés que es construeix lentament en el dia a dia
de les relacions interpersonals. En els inicis sol ser poc evident i pot mantenir-se
ocult per als adults però és conegut pels alumnes.
Maltractament físic: Pegar, amenaçar, trencar-li coses...
Maltractament verbal: Insultar, burlar, fer correr falsos rumors...
Exclusió social: Excloure, no deixar participar, ignorar...
L’assetjament pot venir per raó de la raça, per l’orientació sexual, Homòfob,
Inicis violéncia masclista... Ciberbullyng: mòbil, internet (la comunicació arriba a
tothom...) Fenomens com l’Informer. Les tecnologies amplifiquen l’efecte.

Vídeo d’animació: No hi ha un perfil de nen o nena abusada pels altres tot i que
tenim un problema amb les diferències i un nen “diferent” pot ser triat amb
facilitat. La comunitat no intervé si no existeix un fet greu. Els educadors hem
d’intervenir, parar el primer “cop” però després fer un seguiment. L’assetjament
no és un maltractament puntual.
Qualsevol manifestació de la violència no s’atura amb més violència. Les
relacions les aprenem per imitació. Aprenem a relacionar-nos pels models que
tenim. Com veuen els nens que ens relacionem amb el món en general? Els nens
observen i incorporen... som responsables de la manera de relacionar-se dels
nostres alumnes.
Víctima-agressor- seguidors-defensors-possibles defensors-partidaris
Hem d’estar pendents dels nens que es relacionen poc... que són tímids,
vergonyosos... La meitat de l’aprenentatge el fen per les relacions i el cervell
creix correctament si ens relacionem de manera positiva ( actualment estudis
diuen que creix fins als 23 anys). Les relacions intervenen en la nostra salut física.
Un dels patiments importants dels nostres dies portat a les consultes
psicològiques són les relacions.
La única manera de combatre el maltractament és la cooperació entre tots els
qui estan implicats a l’escola: professorat, alumnat, mares, pares...
Mares, pares i professorat hem de fer un equip d’adults... COOPERACIÓ
El maltractament és perjudicial per a tothom indiu molt poc. A favor de l’entorn
que el silencia i/o el tolera. És una qüestió de drets fonamentals de la persona.
10 idees falses sobre assetjament:
1. Només són bromes, coses de canalla
2. La víctima s’ho busca, s’ho mereix
3. Forma part del creixement
4. La millor manera de defensar-se és tornar-s’hi
5. És cosa de nois
6. Només agrdeixen els nens que tenen problemes familiars o són de barris
marginals
7. Les víctimes són persones febles i debils
8. Quan els nens es barallen més val no ficar-s’hi i mantenir-se en una posició
neutral
9. Cal castigar i així pararn de fer-ho...
10.Només la víctima necessita ajuda

El Decret 142/2007 preveu a l’article 18.3 que cada escola ha de tenir un pla de
convivència.

Eixos del pla de convivència:


1. Educació inclusiva
2. Participació de la comunitat educativa
3. Aprenentatge i convivència
4. Educació en els sentiments i en l’amistat
5. Socialització preventiva de la violència de gènere
6. Prevenció de la violència des de la primera infància
7. Atenció i cura de l’utilització de les tecnologies de la informació i la
comunicació
L’educació ha de ser perquè sí, perquè vull aprendre. Quin sentit té l’educació
en el segle XXI? Desenvolupar-nos com a persones. Vivim el moment important
de l’humanisme. Validem el q és bo o no ho és per EXPERIÈNCIA. Hem de
preparar persones per la vida, no per un treball.
Quan observem adults agressors no saben posar nom a les seves emocions. Com
que no poden identificar que senten no ho poden gestionar. Els nens no tenen
l’aparell cerebral necessari per gestionar les emocions, per tant els hem
d’acompanyar i fer contenció emocional...
Per poder tractar bé als altres he de tenir una bona relació amb mi
mateix/mateixa.
Treballar valors com el respecte i la valoració de les diferències. Quins valors
volem transmetre?
Aprendre a identificar i regular emocions.
Aprendre habilitats socials. ( avui en dia més important que els coneixements)
No podem tolerar que algú arribi o marxi sense saludar, i això s’ha d’ensenyar.
Aprendre de l’experiència personal.
Mildfulness: Tres cops al dia parar 3 minuts, educar valors: agraiment, fer una
bona acció: fer alguna cosa per un altre...
Vídeo: ciutat de San Francisco. Optar com a Centre per fer un programa de
mildfulness. (reducció de l’índex d’expulsions...)

Societat mancada d’amor: Alguns nens assetjadors projecten la seva rabia per
falta d’amor... l’emoció de la por està present a la nostra societat. Líders com
Trump legitimen als “matons”.
Quan tenim por agredim als altres. Hem d’ensenyar als nens i nens què és
l’amor: Donar el millor de mí en cada moment, tot i que de vegades em sortiré i
de vegades no...des de l’amor. Ser compasiu: la gent del meu voltant i jo tenim
dolor, el dolor forma part de la vida. Cal diferenciar el dolor del patiment: que
faré amb el meu dolor?
Tots tenim enveja... que farem amb ella?
Programes de televisió basats en riure d’algú. Riure està molt bé però no cal
riure d’un altre... Si un nen ho fa en algun lloc ho ha après això no és natural.
Cada vegada tenim més problemes per ensenyar el q és real i el q és ficció.

También podría gustarte