C a s t e l l s

A n t o n i o n s
t i v i t z a c i
e s c o l · l e c
L u n y a
a C a t a l

Societat Cultural Ajuda Mútua

Suplement
a

D’un 3
punt de vista Novembre 2010
Periòdic de freqüència imprevisible
Edita: Societat Cultural Ajuda Mútua
Correu: interhelpo@gmail.com

llibertari Dipòsit Legal: B-32994-2010

2010
CASTELLS DURAN, Antoni: «Las colectivizaciones en Catalunya (1936-
1939», Solidaridad Obrera, Número Especial Centenario de la
CNT(2010)18-19.
Traducció catalana de Jordi Alcàsser, 2010

2010
Societat Cultural Ajuda Mútua
Carretera d’Esplugues, 46
08940 Cornellà de Llobregat

CASTELLS: Les col·lectivitzacions a Catalunya

Las col·lectivitzacions a
Catalunya (1936-1939)
Antoni Castells Duran
A Catalunya, la derrota de la revolta militar de 18 de juliol de 1936 comportà que
l’estat, detentor del poder polític i de la força militar i garant del manteniment de l’
organització econòmica i social del país, s’ensorrés completament.
Amb la desintegració de l’estat, els treballadors, els manuals particularment, que
havien tingut un paper decisiu en l’obtenció de la victòria sobre els rebels, foren els
que obtingueren la victòria política i començaren una àmplia i profunda transfor-
mació revolucionària de la societat catalana.
Aquesta transformació, basa-
da en els plantejaments anar-
quistes i anarcosindicalistes de
la CNT-FAI, per ser aquesta or-
ganització la que comptava amb
una influència majoritària entre
els treballadors, intentà, i en
part assolí dur a la pràctica, els
principis del socialisme lliberta-
ri dins d’una societat industria-
litzada, produint una experièn-
cia original, única al món, allu-
nyada tant del capitalisme com
del socialisme d’estat.
Catalunya comptava aleshores amb una població de 2.791.000 habitants, dels que
1.005.000 vivien a la ciutat de Barcelona. El 54% de la població activa catalana tre-
ballava a la indústria, percentatge que a la província de Barcelona pujava fins el
68%.
L’experiència col·lectivista que es desenvolupà a Catalunya entre juliol de 1936 i
gener de 1939, malgrat que no pogué assolir plenament els seus objectius pels con-
dicionaments i dificultats que hagué d’afrontar, constitueix una de les transformaci-
ons més radicals del segle XX. Transformació que afectà tots els aspectes de la vida
política, econòmica, social i cultural i, encara que formi part de la revolució espa-
nyola, posseeix característiques pròpies i específiques en part diferents de les d’al-
tres zones de l’Espanya republicana.

D’un punt de vista llibertari / Suplement 1

La col·lectivització
Al camp català, la petita propietat agrària coexistia amb la mitjana i gran propie-
tat, que era explotada en règim de masoveria. Els masovers, que constituïen la ma-
joria de la població camperola, havien mantingut ja des d’abans de 1936 importants
lluites reivindicatives per millorar les condicions dels seus contractes i aspiraven, en
general, a convertir-se en propietaris de les terres que conreaven.
Al sector agrari, el predomini sindical corresponia a la UR (Unió de Rabassaires),
essent escadussera la presència de la CNT. En aquest sector jugaren un paper desta-
cat els sindicats agrícoles ―una mena de cooperatives― als que havien de pertànyer
obligatòriament totes les explotacions. Aquests sindicats, controlats per la UR i amb
una considerable presència de la UGT, constituïren un important fre al desenvolu-
pament de les col·lectivitats.
Tot això dugué a què la col·lectivització del camp fos relativament limitada. Amb
tot, es crearen més de 400 col·lectivitats agràries, constituïdes bàsicament amb les
finques expropiades als grans propietaris i als elements facciosos i amb les aportaci-
ons dels petits propietaris que s’hi adheriren. En general, aquestes col·lectivitats no
representaren cap força econòmica important, ja què els seus membres constituïen
només una part dels camperols del municipi. Tanmateix, hi hagué excepcions im-
portants, en especial a les comarques del Baix Llobregat i el Baix Ebre, col·lectivitats
a les que també participaren membres de la UR i la UGT.

El procés de col·lectivització-socialització a la
indústria i els serveis
Sufocada la rebel·lió, al reprendre’s l’acti-
vitat productiva i en haver abandonat el
propietaris llurs empreses ―en uns casos―
o en no atrevir-se a imposar llur autoritat al
mancar-los la força coercitiva de l’estat ―en
altres―, els treballadors procediren, imme-
diatament i a iniciativa pròpia, a posar en
marxa el procés col·lectivitzador, prenent
directament en llurs mans el control i la di-
recció de la major part de les empreses; cal
remarcar que tot això ho feren de manera
espontània.
El caràcter espontani de la col·lectivitza-
ció vol dir que aquesta no es dugué a terme
seguint les consignes, instruccions o direc-
trius d’algun òrgan de direcció estatal o
d’algun partit o sindicat, sinó a partir de la
decisió dels treballadors mateixos. Aquests,
per mitjà de llurs organitzacions de fàbrica i
ram, dugueren a la pràctica les idees i con-

2 CASTELLS: Les col·lectivitzacions a Catalunya

cepcions que tenien respecte a com calia que s’organitzés i funcionés la societat en
general i l’activitat econòmica en particular; essent aquestes idees, en gran part,
fruit de la formació i propaganda llibertàries desenvolupades durant els decennis
anteriors per mitjà d’ateneus, sindicats, cooperatives, etc.
La col·lectivització de l’empresa significava que la seva propietat passava de pri-
vada a pública i que eren els treballadors mateixos els qui la dirigien i gestionaven.
Però per al col·lectivistes això no era més que l’inici d’un procés més ampli, el de la
col·lectivització-socialització, el qual a partir de la col·lectivització de les empreses
havia d’anar avançant, i així succeí en part, en la coordinació de l’activitat econòmi-
ca per rams i localitats i de baix a dalt fins atènyer la plena socialització de la ri -
quesa.
Tanmateix, mol aviat es produí la
renúncia dels òrgans directius de la
CNT-FAI a intentar que el procés de
col·lectivització-socialització pogués
culminar son desenvolupament, al·le-
gant que, en aquelles circumstàncies,
això hauria representat imposar llur
dictadura. Aquesta renúncia donà
peu a enfrontaments interns i al pro-
gressiu abandonament dels seus pro-
pis pressupòsits i principis.
Aquest procés, impulsat i recolzat
per la gran majoria dels treballadors
manuals de la indústria i els serveis,
es trobà amb l’oposició d’una part im-
portant de diversos sectors socials: la
petita burgesia, els tècnics, els funcio-
naris i els treballadors administratius
i comercials que, en conjunt, consti-
tuïen una base social important,
quantitativament i qualitativa.
Aquests, encara que majoritàriament
prengueren posició contra la rebel·lió
militar, s’oposaven a l’alternativa col-
lectivista, bé perquè defensaven la
propietat privada dels mitjans de producció, bé perquè en defensaven la propietat
estatal. Aquesta oposició fou canalitzada i defensada per ERC, ACR, UR, PSUC i
UGT enfront de la CNT, la FAI, les Joventuts Llibertàries i el POUM que recolzaven
les transformacions col·lectivistes.
El procés de transformació col·lectivista assolí una gran amplada pel que fa al pri-
mer nivell ―el de la col·lectivització de les empreses (entre un 70% i un 80% de les
empreses)― i arribà també a un segon nivell ―el de la constitució d’agrupacions―,
en el qual es detingué al fracassar els intents d’avançar cap a un tercer nivell ―el de
la socialització global dels grups industrials.

D’un punt de vista llibertari / Suplement 3

 L’agrupació consistia a la reunió o concentració de totes o part de les empreses
d’un sector econòmic i un àrea territorial determinada ―una localitat, una comarca,
Catalunya― en una unitat econòmica de major volum, en règim de propietat col·lec-
tiva i dirigida i gestionada pels seus treballadors. En conseqüència, les empreses
que passaven a formar part d’una agrupació deixaven d’existir com a tals, passant
llur actiu i llur passiu, talment com llurs treballadors, a la nova unitat productiva.
Les grans empreses col·lectivitzades, com els Tranvías de Barcelona Colectiviza-
dos (transport), la Hispano Suiza i la Rivière (metal·lúrgia), CAMPSA (petroli), La
España Industrial (tèxtil), Cervecerías DAMM (begudes), etc., i les agrupacions
com La Agrupación Colectiva de la Construcción de Barcelona, La Madera Sociali-
zada de Barcelona, La Agrupación de los Establecimientos de Barbería y Peluque-
ría Colectivizados de Barcelona, Los Espectáculos Públicos de Barcelona Sociali-
zados, Los Servicios Eléctricos Unificados de Catalunya, La Industria de la Fundi-
ción Colectivizada, etc., constitueixen les experiències més importants i significati-
ves de la col·lectivització de la indústria i els serveis i, essent l’agrupació la forma
més complexa i elevada d’organització, fa que el seu anàlisi sigui fonamental per al
coneixement de aquesta experiència i que d’ell es pugui extreure elements impor-
tants de la socialització global a què aspirava l’alternativa col·lectivista.

Etapes
El procés de col·lectivització-socialització fou evolucionant en el transcurs del
temps, degut a la pròpia lògica interna del procés col·lectivitzador i als canvis que es
produïren en la relació de forces entre els defensors i els detractors de la col·lectivit-
zació.
La dita evolució donà peu a l’existència de quatre etapes: la primera: juliol-finals
d’octubre de 1936 en la que s’inicià de forma espontània la col·lectivització, desen-
volupant-se sense aturador l’autogestió obrera. Fou durant aquesta etapa, quan es
van realitzar la major part de les col·lectivitzacions d’empreses i es va iniciar la
constitució de la majoria de les agrupacions.
La segona: octubre 1936-maig 1937, s’inicià amb el decret de col·lectivitzacions
―fruit de la solució de compromís a què arribaren les diverses organitzacions políti-
ques i sindicals―, en ella s’avançà en la coordinació de l’economia col·lectivista i fou
el període en què es va legalitzar una més gran quantitat d’empreses col·lectivitza-
des i agrupacions. Així, d’una banda, es desenvolupà i consolidà la col·lectivització-
socialització, però, d’altra banda, la utilització dels organismes estatals, malgrat el
predomini que hi exercia la CNT-FAI, implicà una greu contradicció amb els princi-
pis i pressupòsits en què es basava l’alternativa col·lectivista.
La tercera: maig 1937-febrer 1938, s’inicià amb la pèrdua del predomini polític de
la CNT-FAI, la repressió exercida sobre el POUM i el reforçament del poder de la
Generalitat com conseqüència dels «fets de maig». En ella augmentà el control esta-
tal de l’economia, al mateix temps que la CNT intentà augmentar el control sindical
de dalt a baix. Respecte a això, són significatives les resolucions del Ple de València
de gener de 1938: abandó de la defensa del salari únic, creació dels inspectors d’in-
dústria, procediments sancionadors, etc.

4 CASTELLS: Les col·lectivitzacions a Catalunya

 La quarta: febrer
1938-gener 1939,
es caracteritzà per
l’augment de l’in-
tervencionisme del
govern de la Repú-
blica, l’increment
dels atacs a la col-
lectivització per
afavorir la estatit-
zació i la repriva-
tització i l’abandó,
per part de la di-
recció de la CNT,
de la defensa de
l’autogestió junt
amb la seva acceptació de la estatització, tal com es reflecteix en el pacte UGT-CNT
del 18 de març de 1938. Tot i això, fins que les tropes franquistes ocuparen Catalu -
nya, van continuar funcionant un gran nombre d’empreses col·lectivitzades i agru-
pacions, degut a la defensa que en feren els treballadors.

Les agrupacions a la indústria i els serveis

Les agrupacions presentaven una sèrie de diferències entre elles per les caracte-
rístiques del sector econòmic a què pertanyien, l’àmbit territorial que abastaven, el
tipus de concentració: només horitzontal o horitzontal i vertical a la vegada, estar o
no legalitzades, etc. Tot i això existiren en les agrupacions un conjunt d’elements co-
muns o similars, tant en l’aspecte organitzatiu ―semblant al de les empreses col·lec-
tivitzades, encara que més complexe― com en l’econòmic i social:

Organització i funcionament intern

― L’Assemblea General. Formada per tots els treballadors ―manuals, adminis-
tratius, comercials, tècnics― de l’agrupació, constituïa l’òrgan màxim de decisió. En
ell es discutien i definien les línies generals d’actuació, s’escollien i, en el seu cas, re-
vocaven els membres dels òrgans de decisió quotidiana i se'n controlava l’actuació.
– El Consell d’Empresa. Era l’òrgan encarregat de la direcció quotidiana tècni-
co-econòmica. Els seus membres rebien exclusivament el jornal corresponent a llur
categoria professional.
– El Comitè Sindical. Era l’òrgan encarregat de la defensa quotidiana dels interes-
sos immediats dels treballadors ―remuneració, condicions de treball, jubilació, etc.
– A més d’aquests tres òrgans a nivell global de l’agrupació, en cadascun dels seus
altres nivells ―centre de treball, localitat, etc.― existien també llurs equivalents,
que disposaven d’autonomia per resoldre les qüestions que afectaven exclusivament
llur àmbit.

D’un punt de vista llibertari / Suplement 5

 – Es donà gran importància a la intercomunicació vertical i horitzontal dins seu i
que fos ràpida i fluïda.
– A les agrupacions legalitzades, hi havia a més l’Interventor de la Generalitat,
nomenat pel conseller d’economia a proposta i d’acord amb els treballadors, que era
l’encarregat de mantenir la relació amb els organismes superiors ―el Consell d’Eco-
nomia, el conseller d’economia, etc.

Reestructuració i racionalització de l’activitat productiva

– Concentraren la producció en unitats
de major volum, eliminant centres de tre-
ball.
― Augmentaren l’especialització dels
centres de treball i la racionalitat de la
producció global del sector.
– Elaboraren estadístiques, comptes
d’explotació, etc. amb la finalitat de plani-
ficar la producció.
– Milloraren tècnicament i modernitza-
ren l’equip productiu.
– Centralitzaren els serveis administra-
tius, comptables i comercials.
– Suprimiren els intermediaris paràsits
apropant la producció al consumidor.
– Introduïren canvis en els tipus de pro-
ductes, degut a les necessitats de la guer-
ra, las noves prioritats socials i la impor-
tància que donaren als valors ètics i estè-
tics.
– Desenvoluparen una política de substitució d’importacions, utilitzant amb èxit
productes autòctons i fabricant nous productes.
– Promogueren la investigació lligada a la producció.

Actuació social
– Milloraren les condicions de treball, higiene i salubritat en els centres de treball
– Disminuïren les diferències salarials, arribant fins i tot en alguns casos a llur
eliminació
– Crearen serveis d’assistència ―mèdica, clínica i farmacèutica― i de previsió so-
cial ―malaltia, accident, part, incapacitat laboral i jubilació―, gestionats i contro-
lats pels treballadors mateixos.
– Actuaren contra l’atur augmentant els llocs de treball i, quan no n’hi havia prou

6 CASTELLS: Les col·lectivitzacions a Catalunya

amb això, repartint el treball i la remuneració.
– Realitzaren importants esforços per augmentar el nivell de preparació dels tre-
balladors en la triple vessant: física, intel·lectual i professional.
– Donaren molta atenció als interessos dels consumidors: augmentaren la quali-
tat dels productes i serveis, de la higiene i la sanitat ―barberies, indústria làctia,
etc.―, facilitaren l’accés al productes i serveis, etc.

La indústria de guerra
Al 1936, Catalunya estava mancada del
tot d’una indústria dedicada a la fabricació
d’armament, pel que, per tal de poder dis-
posar de material de guerra, es procedí a
transformar la indústria civil ―es especial
la metal·lúrgica i la química― en indústria
de guerra, cosa que es realitzà en un breu
espai de temps.
Aquesta transformació la iniciaren els
treballadors mateixos immediatament des-
prés del 19 de juliol, designant, ja el 21 de
juliol, a Eugenio Vallejo, del Sindicat Me-
tal·lúrgic, per coordinar l’organització d’a-
questes indústries.
El 7 d’agost, la Generalitat va crear la
Comissió de la Indústria de Guerra, encar-
regada del control i la coordinació d’aques-
tes indústries, que fou acceptada per la
CNT després d’obtenir una sèrie de garan-
ties. A la pràctica, la col·laboració que s’es-
tablí entre els consells d’empresa i la Comissió fou força satisfactòria. La Comissió,
a més de coordinar les empreses transformades en indústries de guerra, creà també
alguna empresa nova i establí relacions amb d’altres que elaboraven productes auxi-
liars per a la guerra del sector tèxtil, de l’òptica, de la fusta, etc.
A l’octubre de 1937, la indústria de guerra comptava amb més de 400 fàbriques i
uns 85.000 treballadors, es fabricava una diversa i elevada quantitat de productes:
cartutxos, pistoles, peces de recanvi per a fusells i metralladores, diversos tipus
d’explosius, bombes de mà i d’aviació, vehicles blindats, motors d’aviació, etc.
No obstant, el govern de la República sempre mirà amb recel i boicotejà la creació
d’una indústria de guerra a Catalunya, ja què no estava sota el seu control. Un con-
trol que no assolí fins l’11 d’agost de 1938, en què va decretar la seva militarització.
S’hi oposaren tant la Generalitat com els treballadors d’aquestes indústries, la qual
cosa provocà un descens important de la producció.

D’un punt de vista llibertari / Suplement 7

Consideració final

L’experiència col·lectivista desenvolupada a Catalunya comptà amb el ferm recol-

zament de la immensa majoria dels treballadors manuals i així ho demostra, entre
altres coses, la defensa que feren de les conquestes col·lectivistes, quan es veieren
amenaçades, i el baix nivell d’absentisme laboral. A més, posà en evidència l’enorme
capacitat creativa, organitzativa i productiva dels treballadors, quan les empreses
estan en llurs mans i són ells els que decideixen.
Aquesta experiència assolí, en termes generals, uns resultats clarament positius
en l’aspecte econòmic ―àdhuc molts empresaris ho reconegueren― i social. Lamen-
tablement, fou derrotada en l’àmbit polític-militar pels que s’hi oposaven ―els
quals, amb llur victòria el maig de 1937, aconseguiren aturar i fer retrocedir la col-
lectivització-socialització― i, finalment, per l’ocupació de les tropes de Franco el ge-
ner de 1939, que aconseguí eliminar-la del tot.

8 CASTELLS: Les col·lectivitzacions a Catalunya

 Associa’t
La Sociedad Cultural Apoyo Mutuo - Societat Cultural Ajuda Mútua -
Kultura Societo Interhelpo és una associació sense ànim de lucre que pretén
fomentar la cultura llibertària.
La Societat ha estat creada per un grup de treballadors anarquistes que desit-
gen formar-se culturalment i debatre en profunditat els problemes de la nostra
societat i de les nostres vides d’una manera que sobrepassi la immediatesa de la
militància sindical i quotidianitat de la lluita econòmica.
Pot formar par d’ella qualsevol persona que senti les mateixes inquietuds i
comparteixi les finalitats de la Societat:
• Impulsar la creació d’una associació d’investigació i difusió de la cultura
obrera, independentment de qualsevol partit, institució o associació.
• Investigació filosòfica i científica de la realitat social i de les possibilitats
de transformar-la en un sentit comunista i llibertari.
• Difusió d’idees congruents amb la del comunisme llibertari entre la po-
blació en general i la classe obrera en particular.
• Dotar a la classe obrera de mitjans de formació intel·lectual propis
• Fomentar la cultura associacionista entre els treballadors.
• Fomentar l’esperit internacionalista entre els treballadors.
• Organitzar fòrums i cursos per a l’estudi i debat sobre aquestes qüestions
i qualsevol altra que pugui ser d’interés per a les classes treballadores.

http://www.enxarxa.com/interhelpo/