Está en la página 1de 3

Manifest del Col·lectiu de Dones

Treballadores de la Música Valenciana

Ens trobem ja ben endinsades en el més de febrer i com cada any,


a mode de ritual, els programadors culturals es concentren en la àrdua
tasca de cercar dones que puguen omplir les seues agendes durant el
mes de març. En commemoració del Dia Internacional de la Dona
Treballadora ens reclamen als escenaris mentre ens aboquen a la
precarització i ens condemnen a la invisibilització durant la resta de l’any.

La primera quinzena de febrer ja començaren a cremar els nostres


telèfons. Ens agradaria explicar un cas particular com a exemple
representatiu de la problemàtica que denunciem. La producció del
programa Comediants de la televisió pública valenciana À Punt va
emprendre una enèrgica campanya de recerca, concretament volien
contractar dones músiques per a conformar la banda que acompanya
els seus directes habitualment. Es tractava d’un “especial 8 de març” i és
per això que volien composar una banda formada expressament per
dones, una banda que durant la resta de l’any està formada
exclusivament per homes.

Amb això queda ben palès, i volem insistir, en el fet que qualsevol entitat
o institució que deliberadament no contracte dones músiques els 365 dies
de l’any, ens està relegant a una situació marginal en detriment de la
normalització de la nostra presència com a dones treballadores en
l’àmbit de la cultura (cosa que també ocorre de forma estructural a la
resta d’àmbits ocupacionals). Exigim que À Punt rectifique aquestes
conductes masclistes i insistim en l’agravant que suposa que es tracte, en
aquest cas, d’una televisió pública amb uns suposats valors representatius
i inclusius.

Aquest cas, com ja hem esmentat adés, no és un cas aïllat sinó que
aquestes dinàmiques es repeteixen any rere any durant aquestes dates
en concret. La nostra resposta davant aquesta precarització a la qual
ens veiem abocades és la vaga. No volem més molles, volem el pà
sencer!!

D’altra banda, volem posar en evidència la nul·la col·laboració dels


nostres companys músics ja que no considerem favorables les seues
esporàdiques aportacions, oportunistes i reaccionàries. No volem que us
feu ressò de la nostra lluita el 8 de març, volem i necessitem un
posicionament públic i ferm que done suport a la nostra lluita dia a dia.
Hem dut a terme accions durant tot l’any per tal de posar en relleu la
invisibilització de les dones als escenaris, als backstages i a la resta de
llocs de treball dintre dels nostres models d’oci més habituals. Per tant,
exigim també que els nostres companys boicotegen aquesta escena
masclista i excloent i que renuncien als seus privilegis per secundar la
nostra reivindicació sent així conseqüents amb els valors que prediquen.

Al mateix temps, aprofitem per a cridar l’atenció de totes aquelles


persones que es dediquen a la programació i a la producció cultural per
demanar-los que complisquen unes quotes paritàries. Si més no, cal posar
l’accent en què el sistema de quotes és el mitjà però no l’objectiu. El
canvi ha de ser transversal, ja no es tracta només que hi haja dones als
esenaris sinó que és necessària la completa feminització dels espais. Us
fem saber que existeixen bases de dades on apareixen dones
professionals del món de la música d’arreu de l’estat espanyol. Així
doncs, no ens valen més excuses, existim i volem treballar.

Atès que el masclisme és una tara que impregna de forma estructural la


quotidianitat de les nostres vides sota l’abric del sistema capitalista
voldríem insistir que aquesta responsabilitat de combatre el patriarcat
musical no correspon exclusivament a les persones que produïm cultura
sinó a totes les persones que la consumim. Hem de repensar els nostres
models d’oci i apostar per alternatives reals, amb valors coherents i
inclusius: antifeixistes, anticapitalistes i feministes. És necessària la
implicació de totes per tal de donar suport i posar en valor les iniciatives
de projectes femenins i feminitzats en detriment de l’actual escena
masculinitzada.

També fem una crida a les nostres companyes, una crida a l’autocrítica i
al mateix temps a la sororitat i al suport mutu. L’escena femenina està
regida a hores d’ara per la cis-heteronormativitat on encara hi són ben
presents els valors racistes consagrats als processos imperialistes de
colonització i neocolonialisme que continuen assetjant pobles d’arreu del
món. Per això ens comprometem a transformar aquests privilegis que
interposen jerarquies entre nosaltres mitjançant la solidaritat. Sigueu totes
benvingudes!!

Reclamem un espai divers on totes tinguem cabuda. Necessitem nodrir-


nos d’altres realitats crear xarxes de solidaritat i treballar juntes, colze a
colze contra un objectiu comú.

Finalment, ens reivindiquem com a dones treballadores per la qual cosa


ens unim a la vaga del 8 de març de la mà de la resta de vaguistes.
Estem fartes que es pose en qüestió la professionalitat de les dones amb
la conseqüent precarització del nostre treball. Rebutgem amb total
obvietat els discursos misògins de la diferència mitjançant els quals se’ns
intenta invalidar i menysprear, ja que no tenen cap fonament racional.
Estem fartes que ens criden per a ‘’especials 8 de març’’, per a concerts
benèfics i per a altres causes no remunerades. Les dones no devem cap
favor a ningú, per tant exigim que es respecten els nostres catxés i que es
pose en valor la nostra formació professional. Nosaltres també estem
venent hores i força de treball productiva, per la qual cosa no permetrem
que ningú es lucre gràcies a nosaltres obviant els nostres drets com a
dones treballadores.

Així doncs, legitimem la vaga com a una eina històrica de la classe


treballadora i fem una crida a la vaga feminista del 8 de març. Ni
pinkwashing ni purplewashing, no permetem que cap estratègia
institucional més ens banalitze. No volem més molles, qui vulga música
eixe dia, que pose la ràdio! Ens veiem als carrers i a les places!