Está en la página 1de 138

CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

ÍNDEX
I) INTRODUCCIÓ

II) PRINCIPIS D’IDENTITAT I OBJECTIUS (aprovat en Consell


escolar en data 28/06/2007)

III) ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE FUNCIONAMENT


(aprovat en Consell escolar en data 28/06/2007)

IV) MISSIÓ ,VISIÓ I POLÍTICA DE QUALITAT


(aprovat en 2 de setembre de 2010)

V) PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE


(aprovat en Claustre en data 30/06/16)

VI) REGLAMENT ORGÀNIC DE FUNCIONAMENT(ROF)


(aprovat en Consell Escolar en data 29/05/13)

VII) PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT


(aprovat en Claustre en data 28 de juny de 2012)

VIII) MEMORÀNDUM

IX) SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PEC

X) DECRET DRETS I DEURES DELS ALUMNES


(Decret 121/2010 de 10 de desembre de 2010)

XI) CONCRECCIÓ CURRICULAR


(aprovat en CCP el 21/02/12,aprovat en Claustre el 20/10/11 i
es revisarà cada any)

XII) MANUAL DE QUALITAT(aprovat en equip de millora en


data 11/11/15)

XIII) FULL DE REVISIONS

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

I) INTRODUCCIÓ

El Projecte Educatiu de Centre es va elaborar el curs 94/95. S’ha fet la


seva revisió durant el curs 06/07 per una Comissió amb representativitat de
la nostra Comunitat Educativa: famílies i part del claustre.

L’objectiu d’aquesta Comissió ha estat l’actualització al C.E.I.P.


Guillem de Montgrí de les seves notes d’identitat partint de la seva realitat
socioeconòmica i cultural.

D’aquesta manera, per unificar el consens de tota la Comunitat


Educativa es proposa la difusió de l’esborrany del PEC a les famílies i
professorat, obrint el període d’esmenes a aquest esborrany del 25/5/07 al
11/06/07 per a què, posteriorment, resti aprovat pel Consell Escolar el seu
text definitiu.

A l’Informe Sociològic, elaborat per analitzar el nostre context, es


contemplen els següents aspectes:

- Pràcticament la meitat de les famílies, un 49%, comparteix les


tasques a la llar. Sinó és així, majoritàriament, la mare en un 41% dels
casos és qui assumeix aquestes funcions. El pare, tot sol, ho fa només en
un 5% dels casos.

- Els infants ajuden en les tasques de casa en un 73%, i un 70%


ordena les seves coses voluntàriament. Es veu una regressió respecte de
l’anterior estudi. Això fa pensar en la relaxació en les pautes educatives
familiars i en la possibilitat de treballar més aquest aspecte des de
l’escola.

- La majoria dels infants conviuen amb el pare i la mare, un 86%.


Dels que no ho fa així, el percentatge que predomina és els que viuen amb
la mare, un 11%. Només amb el pare hi ha un 1%, percentatge menor dels
que conviuen amb altres, 2%.

- Les mares dediquen més temps que els pares a estar amb els
fills/es. Aquestes dades estan condicionades per les estructures familiars
i l’entorn cultural de la nostra societat. S’ha de destacar que un 18% dels
pares passen menys de 2 hores al dia amb els seus fills.

- El 76% de les famílies afirmen que ajuden als seus fills en les
tasques escolars, mentre que un 22% ho fa de manera esporàdica.
Aquestes dades milloren les obtingudes a l’anterior estudi, podent venir
aquest resultat de l’augment del nivell d’estudis entre els pares i mares i
la conscienciació en aquest sentit.

- No hi ha una diferència significativa entre el nivell d’estudis de les


mares i pares de l’alumnat. És en els nivells superiors on es dóna una

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

certa distància, les mares superen en els estudis previs als universitaris i
els pares ho fan en els universitaris.

- La llengua predominant entre les famílies de l’alumnat és el


castellà, un 58%. Només un 9% tenen el català com a llengua familiar,
superat el seu ús per les altres llengües, un 19%, dada prou significativa i
que s’ha de tenir en compte a l’hora de la pràctica educativa.

- El castellà és la llengua considerada com a més important entre


les famílies que tenen fills i filles al col·legi. El català es veu superat en
quant a importància per la llengua anglesa, dada prou significativa.
L’acceptació del català es troba a nivells semblants als de l’estudi realitzat
l’any 1995.

- La majoria dels pares i mares troben necessari un contacte amb el


tutor/a del seu fill/a. Un 80% veu necessari entrevistar-se una vegada al
mes o com a mínim després de cada avaluació. Un 16% esperarien a que
el tutor els truqués o ho farien només una vegada durant el curs. Cap
mare o pare respon que no fa falta.

- Del total de pares i mares que treballen – 86% –, el 48% són pares i
el 38% són mares. Però si ens fixem en la variable d’estabilitat laboral, la
diferència entre homes (63%) i dones (37%) augmenta considerablement
fins als 26 punts.

- En quant al nivell d’ingressos, les dades ens donen una situació


econòmica mitjana amb un 45% de persones que guanyen més de 18000
euros a l’any. La resta es situa per sota dels 18000 euros. Aquesta dada
sempre té un marge d’error alt considerant el tipus de pregunta.

- El 70% de les famílies han optat per la compra d’una vivenda. Això
ens dona un alt índex d’estabilitat en les famílies tot i que probablement
està influenciat per la dinàmica pròpia de l’economia del país en aquest
aspecte.

- La majoria dels habitatges són d’una grandària mitjana, el 45% es


situen entre 80 i 120m2. Els menors de 80m2 fan un 37% dels enquestats.

- Pràcticament el 100% de les famílies enquestades pensen que és


positiva la convivència dels seus fills i filles amb alumnat de Necessitats
Educatives Especials. Aquest és un aspecte molt positiu i una de les
senyes d’identitat del col·legi Guillem de Montgrí.

- En quant a la convivència amb altres cultures, el 75% pensa que


és positiu i el 19% opina que no és ni positiu ni negatiu. Només un 5% de
les famílies es sent preocupat. No s’ha de baixar la guàrdia en aquest
aspecte i continuar treballant la incorporació i l’acceptació de la
diversitat.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- En quant a les activitats extraescolars, la majoria de les persones


participants són d’Infantil o alumnat immigrant amb poc temps d’estada a
l’illa. El 55% de l’alumnat fa activitats esportives mentre que només el
16% acudeixen a repàs. Els idiomes, un 17%, es situa en el tercer lloc de
preferència de les famílies després d’altres opcions com dansa, pintura,
música, manualitats..., un 34% .

- En quant al temps lliure, hi ha una varietat interessant en l’ús del


temps lliure. La televisió amb un 20% és l’activitat que més predomina i,
juntament amb els videojocs i ordinador arriben al 40%. Tot i això, la
lectura, la música, els jocs i els esports mantenen una presència
significativa, al voltant d’un 56%. Concretament, un 50% de l’alumnat
marca la lectura com a activitat del seu temps lliure.

- En quant a l’associacionisme, s’ha produït un increment de la


participació en quant a l’anterior estudi. En aquell moment només un 36%
de pares i mares eren socis d’alguna associació i en aquesta enquesta la
dada puja fins a un 56%, una pujada de 20 punts. El tipus d’associació
que més trobem és l’APIMA.

- De les persones que no pertanyen a l’APIMA del centre, la majoria


ho justifica per manca de temps, seguit pel preu de la quota i la manca
d’informació.

Aquesta enquesta va ser contestada per un 39% de les famílies,


percentatge relativament baix. Aquesta dada que ens fa pensar que no pot
ser totalment fiable però que sí pot marcar una tendència i el fet que la
comparació amb l’estudi que es va realitzar l’any 1995 ens doni unes
interpretacions coherents, fa que l’enquesta ens sigui vàlida per al nostre
Projecte Educatiu.

Tot això ha d’estar en cohesió amb els Principis i Objectius establerts


tot seguit i amb la funcionalitat de poder ajustar la nostra acció educativa a
la realitat del nostre alumnat,és a dir, a la nostra identitat.

En tot moment la Comissió-PEC ha considerat i considera que sense


el compromís de la Conselleria d’Educació i Cultura per dotar al Centre de
més recursos humans i, conjuntament, amb la col·laboració i participació
de la Comunitat Educativa no es podran donar compliment als Principis i
Objectius constituents del nostre Projecte Educatiu de Centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

II) PRINCIPIS D’IDENTITAT I OBJECTIUS

Principi 1 INTERCULTURALITAT

La Nostra Escola desenvoluparà una Educació Intercultural basada en


la solidaritat, la diversitat i el respecte als drets humans des de la
nostra realitat cultural i lingüística.

Objectius

A) Fomentar actituds de respecte des de l’àmbit de la igualtat a través del diàleg.

B) Possibilitar un ambient escolar afavoridor per a què existeixi una convivència


cultural real basat en el respecte tant individual com col·lectiu.

C) Introduir en el Currículum continguts de la cultura autòctona i altres que


conviuen al Centre.

D) Incorporar a la Programació d’Aula estratègies metodològiques que


possibiliten l’aprenentatge cooperatiu.

E) Impulsar la integració dels diferents grups socials a la societat, respectant els


seus trets diferencials, a través de projectes que desenvolupi el Centre (per ex.:
Pla de Convivència, PAT, Setmana de la Convivència Intercultural...).

Principi 2 ESCOLA OBERTA

A la nostra Escola el procés d’ensenyança - aprenentatge surt de la


interacció de l’entorn immediat i de l’individu/societat per així
aconseguir coneixements de medis físics, socials i culturals més
allunyats a l’espai i al temps. Per això la nostra Escola està oberta a la
participació i col·laboració amb altres entitats definint els criteris als
temes transversals.

Objectius

A) Manifestar i sensibilitzar a les entitats locals i altres centres educatius de la


necessitat d’un "Consell Escolar Municipal".

B) Exigir la implicació real i efectiva a l’Ajuntament en la educació dels seus


Ciutadans.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

C) Incorporar les famílies en la realització d’activitats organitzades a la Nostra


Escola fomentant la convivència.

D) Intercanviar experiències amb altres centres educatius.

E) Organitzar i participar en les festes i esdeveniments que s’organitzen a l’illa.

F) Coordinar-nos entre el Centre i altres institucions per a tractar aspectes


educatius i culturals: programació, organització, col·laboració...

G) Educar en el respecte, cura i valoració del nostre entorn elaborant un projecte


mediambiental amb projecció social amb la col·laboració de l’Ajuntament.

H) Fomentar la implicació de les famílies en l’educació de l’alumnat en


consonància amb els principis educatius de la nostra escola, obrint canals de
comunicació i avaluació, per detectar i corregir dificultats en el procés
d’ensenyament/aprenentatge (CEPCA, Escola de pares/mares...).

Principi 3 VALORS DEMOCRÀTICS

La Nostra Escola és plural i defensora dels valors democràtics


(respecte, solidaritat, responsabilitat, convivència, col·laboració,
participació...) fomentant el seu debat a la comunitat educativa.

Per tant la informació i manifestació han de ser el més objectives


possibles degut al compromís social dels adults amb els nens.

Objectius

A) Elaborar el Reglament d’Organització i Funcionament amb consens de la


comunitat educativa atorgant les responsabilitats a cadascun dels seus
membres. Aquest document ha d’ésser coherent amb el marc legal vigent i
susceptible de modificacions.

B) Considerar aportacions serioses i raonades dels membres que configuren la


comunitat educativa (alumnat, famílies i professorat), cercant vies de
participació per l’alumnat.

C) Presentar els continguts educatius amb la major objectivitat possible.

D) Desenvolupar la capacitat participativa, la consciència social justa, la


solidaritat i la cooperació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

E) Actuar en qualsevol àmbit formant en la solidaritat i la cooperació.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

F) Fomentar i respectar l’associacionisme dels membres de la comunitat


educativa, facilitant la comunicació entre els membres per a lograr consensos
i acords.

rincipi 4 ACONFESSIONALITAT

La Nostra Escola és aconfessional davant qualsevol ideologia


religiosa, respectant les creences personals dels membres que
constitueixen la comunitat educativa.

Objectius

A) Respectar qualsevol ideologia religiosa dins el respecte dels Drets Humans


Internacionals.

B) Renunciar al proselitisme, sectarisme i adoctrinament religiós.

C) Informar amb objectivitat sobre les possibles manifestacions religioses.

D) Facilitar a l’Escola la presència de diferents religions com a conseqüència dels


convenis establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura.

Principi 5 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La Nostra Escola exerceix com dret i deure de totes les persones el


respecte a les diferències, evitant qualsevol situació segregacionista
que pugui ser motivada per raons de raça, cultura, sexe, discapacitat
(física, psíquica i/o sensorial), personalitat, religió...

Objectius

A) Fomentar el debat intern a la comunitat educativa sobre "educar per a la


diversitat".

B) Avançar, amb ajuda de l’Administració i altres institucions, a les estructures


organitzatives de gestió, d’àmbit curricular i metodològic que faciliten
l’atenció a la diversitat de l’alumnat.

C) Adaptar els programes en funció de les necessitats personals diferenciades.

D) Educar en el dret al respecte a la diferència i a la no discriminació per raó


social, econòmica, ètnica...

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

E) Eliminar les barreres arquitectòniques tenint en compte tota la comunitat


educativa.

Nota: Aquests Objectius no es podran assolir totalment si l’Administració no crea la infraestructura adient
(ampliació professorat, recursos...)

Principi 6 FORMACIÓ INTEGRAL


La Nostra Escola contempla i valora tots els aspectes de formació de
l’alumnat: educació corporal, intel·lectual, social, afectiva, estètica, moral,
actitudinal, responsabilitat, autoestima, seguretat...
Aquesta Formació Integral està basada en l’esperit crític i participatiu
de l’alumnat i en el desenvolupament de la competència emocional.

Objectius

A) Fomentar els valors que incideixen en la Formació Integral.

B) Afavorir la participació de l’alumnat en la seva formació.

C) Fomentar l’esperit crític de l’alumnat.

D) Potenciar els temes transversals en el currículum.

E) Incorporar en el currículum programes i estructures organitzatives que


afavoreixin la formació integral.

Nota: La corresposabilitat d’aquesta formació integral no és només de la Comunitat Educativa sinó també de
l’entorn socioeconòmic i institucional.

Principi 7 LLENGUA I APRENENTATGE

El tractament de les diferents llengües queda especificat al nostre


Projecte Lingüístic.

Objectius

A) Mantenir actualitzat el Projecte Lingüístic de Centre.

B) Utilitzar les dues llengües oficials de la Comunitat en les comunicacions a


famílies excepte al bloc de Centre que es farà en Llengua Catalana.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

C) Utilitzar la Llengua Catalana en la documentació oficial interna del Centre


(actes....).

Principi 8 SOCIALITZACIÓ

La Nostra Escola contempla la naturalesa social de l’individu


considerant l’aprenentatge com un procés interactiu de l’alumnat amb
els elements constitutius del seu entorn.

Objectius

A) Adaptar el currículum a les exigències de la societat actual, incloent en ell les


habilitats socials.

B) Potenciar metodologies basades en la participació, la Comunicació i la


cooperació.

C) Promoure estructures organitzatives, dins l’aula, que afavoreixin les relacions


interactives.

D) Afavorir la interacció Escola-Família.

E) Fomentar l’orientació personal.

Principi 9 METODOLOGIA

La Nostra Escola entén que els aprenentatges escolars han de ser


funcionals i significatius (Aprenentatge Constructivista).
Per això considera que els mètodes s’adaptaran a les necessitats
psicopedagògiques de l’alumnat, recursos disponibles i estructura
organitzativa del Centre.

Objectius

A) Aconseguir que l’alumnat sigui el subjecte actiu i reflexiu de


l’aprenentatge.

B) Fomentar mètodes d’aprenentatge basats en la investigació, manipulació i que


tinguin present els nivells de competència curricular de l’alumnat.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

C) Respectar en l’alumnat el seu desenvolupament personal: interessos,


motivacions, necessitats, actituds, capacitats.

D) Realitzar Adaptacions Curriculars atenent les necessitats educatives de


l’alumnat.

Principi 10 EDUCACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL


DESENVOLUPAMENT
La Nostra Escola participa en l’educació per a la cooperació amb els
països més desfavorits així com en la conscienciació de les
desigualtats humanes a través de les àrees transversals.

Objectius

A) Fomentar programes de sensibilització, setmanes culturals i activitats de


cooperació.

Principi 11 TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA


COMUNICACIÓ

La Nostra Escola considera les Tecnologies de la Informació i la


Comunicació (TIC) com transversals que formen part no solament en
tot l’aprenentatge com recurs didàctic, sinó també com estratègia
relacionada amb totes les àrees curriculars.
Objectius

A) Impulsar el coneixement de la realitat socioeconòmica de l’entorn a través dels


mitjans de comunicació i noves tecnologies, desenvolupant en l’alumnat
l’esperit crític i participatiu.

B) Normalitzar l’ús de les TIC com a mitjà d’ensenyament/aprenentatge.

- Posar en marxa el Projecte Educ@aib.


- Posar al professorat en disposició d’incorporar a la seva pràctica
professional i didàctica, les possibilitats que aporten les noves
tecnologies al camp de l’educació.
- Fomentar l’ús de les TIC per adquirir unes Competències Bàsiques en
acabar l’etapa de Primària.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Principi 12 ROL DEL MESTRE/A


La Nostra Escola considera que el mestre/a és un facilitador/a i
mediador/a de la formació de l’alumnat i un component necessari en el
diagnòstic de les seves necessitats educatives.
Objectius

A) Detectar, conjuntament amb altres professionals, les necessitats educatives de


l’alumnat.

B) Col·laborar i participar activament en els diferents nivells de concreció


curricular per facilitar l’atenció a l’alumnat.

C) Treball en equip (famílies, alumnat, professorat, EOEP, personal no docent,


altres serveis externs al Centre – com ara els Serveis Socials municipals de
l’Ajuntament – etc. ) per coordinar i donar coherència a l’acció educativa.

D) Tenir present la necessitat d’una Formació Permanent.

E) Cooperar en tots els àmbits de l’estructura organitzativa del Centre.

Principi 13 AVALUACIÓ CONTINUA FORMATIVA

La Nostra Escola considera que l’avaluació té per funció ajustar


l’ajuda pedagògica i les accions didàctiques-educatives necessàries a
les característiques individuals de l’alumnat, comprovant el grau de
consecució de:

- Objectius proposats.

- Criteris emprats.

- Mètodes utilitzats.

- Forma en què l’alumnat participa i aprén.

Objectius

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

A) Dur a terme una avaluació formativa contínua de la formació integral de


l’alumnat.

B) Donar a conèixer a l’alumnat els objectius que es volen assolir.

C) Utilitzar l’avaluació com instrument de revisió i investigació didàctica-


pedagògica.

D) Utilitzar diferents instruments d’avaluació dissenyats pel treball realitzat en


equip docent.

E) Definir mecanismes facilitadors que permetin la revisió dels resultats escolars i


que permetin propostes alternatives encaminades a millorar el procés
d’ensenyança-aprenentatge de l’alumnat.

Principi 14 TEMES TRANSVERSALS


La Nostra Escola inclou els temes transversals (Educació Moral i
Cívica, Educació per la Pau, Educació per la igualtat d’oportunitats
d’ambdós sexes, Educació per la salut, Educació sexual, Educació
Vial...) en el currículum com a base del desenvolupament integral de la
persona vinculada a la realitat social.
A la nostra Escola la coeducació serà el referent actitudinal per superar
discriminacions verbals, comportamentals...

Objectius

A) Fomentar el rebuig de tot tipus d’injustícies socials i el consumisme abusiu.


Afavorir les relacions de convivència, de comunicació i diàleg.

B) Evitar materials didàctics que desenvolupen processos de discriminació en


funció dels rols sexuals.

C) Incorporar en el currículum continguts d’informació i formació sexual en cada


etapa.

D) Promoure l’autoestima i cura del propi cos des de la responsabilitat per


prevenir accidents tant propis com aliens.

E) Prevenir i detectar possibles trastorns alimentaris.

F) Desenvolupar una educació vial adequada en les etapes educatives, implicant a


tota la comunitat educativa i a altres institucions.

G) Formar per a la prevenció de les drogodependències i de les conductes

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

addictives.

Principi 15 CONVIVÈNCIA

El model de convivència a la nostra escola es basa en el respecte,


diàleg i comunicació per a prevenir i abordar les situacions de
conflicte.

Objectius

A) Actualitzar anualment el Pla de Convivència del Centre.

B) Fer partícip a tota la Comunitat Educativa d’aquest Pla de Convivència.

C) Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat.

D) Promoure la implicació de les famílies.

E) Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar.

F) Prevenir els conflictes i la seva gestió positiva.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

III) ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE FUNCIONAMENT

 Totes les funcions dels òrgans de gestió venen establertes al Reglament Orgànic de funcionament dels
centres educatius públics d’Ed. Infantil i Ed. Primària.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

EQUIP DIRECTIU
CONSELL ESCOLAR
Composició i Funcions
Composició Director Cap d’Estudis Secretari
Rep. Administració Rep. Claustre Rep. Famílies Rep. Ajuntament Rep personal d’administració
a) Dirigir i coordinar totes les activitats del a) Exercir, per delegació del director i sota a) Ordenar el règim administratiu del centre,
i serveis
centre cap a la consecució del projecte la seva autoritat, la direcció del personal de conformitat amb les directrius del
2 educatiu, d’acord amb 5les disposicions 5 en tot allò relatiu al règim
docent 1 acadèmic. director. 1
vigents, i sense perjudici de les b) Substituir el director
Representants deen cas d’absència o b) ActuarRepresentant com a secretari dels delòrgans de
competències atribuïdes al consell escolar malaltia. Representant govern col·legiats
de personal del centre, estendre acta
Director
del centre i al claustre Representants
(president)
de professors.
pares, mares o
c) Participar en l’elaboració i la revisió del
Capb)d’Estudis
Exercir la representació del del
Professorat
centre i tutors/es
projecte legals.
educatiu,
l’Ajuntament de
que inclou el reglament
les sessions i donar fe dels acords amb
d’administració i
el vistiplau del director.
representar
Secretari oficialment
(amb veu, sense vot) l’Administració d’organització
(1 representant elegit i funcionament,
per l’APIMA.) el projecte serveis.
c) Substituir el director en cas d’absència o
educativa en el centre, sense perjudici de lingüístic, i altres projectes que en el seu malaltia, en aquells centres que no disposin
FUNCIONS
les atribucions de les altres autoritats moment determini la Conselleria d’Educació de cap d’estudis o en el cas que aquest
educatives. i Cultura, com també del projecte curricular i també sigui absent.
c) Complir i fer complir les -lleis El iProjecte
altres de la programació
Educatiu del Centre general anual del centre, d) Custodiar els llibres i arxius del centre.
 P.E.C.
disposicions vigents, i vetllar-ne per la i vetllar-ne pel compliment. e) Expedir les certificacions que sol·licitin les
correcta aplicació al centre.
- El Reglament d’Organització i Funcionament  R.O.F.
d) Coordinar les activitats de caràcter autoritats i les persones interessades.
d) Exercir la direcció de tot-elLa Programació
personal General
acadèmic, del Centre
d’orientació  P.G.A.
i complementàries f) Realitzar l’inventari general del centre i
APROVAR
adscrit al centre, controlar-ne - Ell’assistència
Projecte alLingüístic de professorat de Centre
i alumnat P.L.C.al projecte mantenir-lo actualitzat.
relatives
treball i vetllar pel compliment - LadeMemòria
les educatiu,
Anual de projectes
Centre  curriculars
M.A.C.d’etapa i g) Custodiar i disposar la utilització dels
normes d’organització i programació general anual, i vetllar-ne per mitjans audiovisuals i informàtics, del
- El projecte
funcionament que afectin el personal docent l’execució. de pressupost del Centre. material didàctic i del mobiliari o qualsevol
i no docent adscrit al centre. - El calendari i l’horari e) Elaborar, escolar del Centre.
en col·laboració amb la resta de material inventariable.
e) Convocar i presidir els actes - La acadèmics
creació de i comissions
l’equip directiu del centre, els
i òrgans dehoraris
coordinacióh)del Exercir, per delegació del director i sota la
Centre.
les reunions de tots els òrgans col·legiats acadèmics de l’alumnat i del professorat, seva autoritat, la direcció del personal
del centre, com també de la comissió de d’acord amb els criteris aprovats pel d’administració i serveis adscrit al centre.
coordinació pedagògica, i executar- Les directrius
els per l’elaboració
claustre i amb l’horaridel Projecte
general inclòs enEducatiu
la del Centre.
i) Elaborar l’avantprojecte de pressupost del
acords dels òrgans col·legiats - Els encriteris
l’àmbit desobre la participació
programació general anual, del comCentre també en activitats culturals,
centre d’acord amb les directrius del consell
la seva competència.
ESTABLIR esportives i recreatives, sotmetre’ls a il’aprovació
en aquelles provisional del assistencials
accions escolar i oïdaalales comissió
que el econòmica, si
f) Administrar els ingressos, autoritzar les director, i vetllar-ne pel compliment existeix.
despeses d’acord amb el pressupost Centre del poguésestricte. prestar la seva col·laboració. j) Ordenar el règim econòmic del centre, de
centre i ordenar-ne els pagaments,- Les relacions
com f)de col·laboració
Elaborar la distribucióamb altres
dels grups, de centres,
les entitats
conformitat ambi organismes amb
les instruccions del director,
també procedir a les adquisicions fins culturals,
de educatius
aules i altresi espais socials. docents segons la portar la comptabilitat i retre’n comptes
mobiliari
PROPOSAR i equipament, en el marc
- La de les
revocació naturalesa
de nomenament de l’activitat delacadèmica,
Director/a. oït el davant el consell escolar i les
competències que la normativa vigent claustre. autoritats competents.
DECIDIR
atribueix als centres i retre’n- Sobre
comptesl’admissió d’alumnat.
g) Coordinar i dirigir l’acció dels equips de k) Vetllar pel compliment adequat de la
- El Projecte Educatiu
davant de les autoritats corresponents. cicle, de del l’equip Centre
de suport,(P.E.C.)
de l’equip gestió administrativa del procés de
AVALUAR
g) Visar les certificacions i -els
Ladocuments
Programació d’orientació
Generaleducativa del Centre i psicopedagògica
(P.G.A.) preinscripció i matriculació de l’alumnat, i
oficials del centre. dins el centre i dels tutors conforme als garantir-ne l’adequació a les disposicions
- Els
h) Designar els òrgans unipersonals de
conflictes i imposar les correccions
plans d’orientació educativa i d’acció
amb finalitat pedagògica sobre aquelles
vigents.
RESOLDRE conductes
govern, els tutors i els coordinadors, com de l’alumnat
tutorial. que perjudiquin greument la convivència
l) Vetllar pel manteniment del centre
material del centre
d’acord
amb les normes que regulen els drets i deures d’aquest i el ROF.
també cessar-los, d’acord amb el h) Recollir, en la programació general anual, en tots els seus aspectes,
procediment establert en aquest - Els reglament.
criteris d’elaboració
el pla de formació de ladelProgramació
professorat del General del Centre
d’acord amb les (P.G.A.).
indicacions del director.
ADOPTAR
i) Fomentar - Els criteris
i coordinar la participació dels percentre,
a la revisió
elaborat del per laProjecte
comissió de Educatiu de m)Centre
Participar(P.E.C.).
en l’elaboració i la revisió del
diferents sectors de la comunitat escolar i percoordinació
- Els criteris a la revisió pedagògica
del Plaade partir de la
Convivència. projecte educatiu, que inclou el reglament
procurar els mitjans precisos per a la proposta formulada pel claustre, i d’organització i funcionament, el projecte
- Les directrius
correcta execució de les seves respectives
per la programació i desenvolupament
organitzar, amb la col·laboració del
de les activitats
lingüístic, i altres projectes que en el seu
ELABORAR
competències. complementàries, extraescolars,
representant el transport
dels professors en el centrei l’escola
de moment matinera.
determini la Conselleria d’Educació
j) Elaborar, juntament amb-laUn restainforme
de sobre el rendiment
professorat, les activitats general
del centre escolar.
de i Cultura, com també de la programació
l’equip directiu, la proposta-del projecte
L’optimització manera
de l’úsque deesles possibiliti l’execució del
instal·lacions pla materials
i del general anual,
escolars.juntament amb la resta de
PROMOURE
educatiu de centre, que inclou el reglament de formació del professorat. l’equip directiu.
- La
d’organització i funcionament, el projecterenovació de les instal·lacions.
i) Coordinar l’activitat docent del centre, n) Tenir cura que els expedients acadèmics
lingüístic, i altres projectes -que Laen conservació
el seu amb deespecial
les instal·lacions.
atenció als processos dels alumnes estiguin complets i diligenciats
VIGILAR
moment determini la Conselleria - L’eficàcia
d’Educació en lad’avaluació
gestió dels recursos
i adaptació del Centre. d’acord amb la normativa vigent.
curricular.
i Cultura, la de la programació general
- Les normes dej) Convivència
Coordinar la realització de les reunions
del Centre. o) Donar a conèixer i difondre a tota la
anual, d’acord amb d’avaluació i presidir, per delegació del comunitat educativa la informació sobre
lesANALITZAR
directrius i propostes del - Evolució
consell escolar del rendiment escolard’avaluació
director, les sessions general del Centre.
de final de normativa, disposicions legals i assumptes
i amb les propostes formulades - Resultats
pel claustrede cicle l’avaluació
o etapa. que del Centre realitzid’interès l’Administració Educativa
general o professional o
que arribin
i perVALORAR
les associacions de pares qualsevol
i mares informe referent
k) Establir a la marxa
la coordinació entred’aquest.
les diferents al centre.
d’alumnes, com també vetllar-ne per la etapes educatives. p) Qualsevol altra funció que li encomani el
- El funcionament general del Centre.
correcta aplicació i, a final de curs, elevar a l) Organitzar l’atenció i la cura de l’alumnat director dins del seu àmbit de competència.
CONÈIXER
la Conselleria d’Educació i -Cultura
Les propostes
la endelelsprograma
períodes d’esplai de direcció
i en altres dels candidats/es.
activitats
memòria anual sobre les activitats i la no lectives.
situació general del centre. m) Coordinar i impulsar la participació de
k) Fer efectiva la coordinació amb els l’alumnat al centre, i facilitar-ne i orientar-ne
centres educatius de la zona i amb altres l’organització.
serveis socioeducatius, com també amb n) Establir els mecanismes per corregir
altres institucions de l’entorn. absències imprevistes del professorat,
l) Proporcionar la informació que li sigui atenció a l’alumnat o qualsevol eventualitat
requerida per les autoritats educatives en el normal funcionament del centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

competents i col·laborar amb la inspecció o) Establir els mecanismes de coordinació


educativa en la valoració de la funció amb els diferents centres educatius de la
pública docent. zona.
m) Facilitar informació sobre la vida del p) Qualsevol altra funció que li pugui ser
centre als diferents sectors de la comunitat encomanada pel director dins l’àmbit de la
escolar. seva competència.
n) Supervisar els assumptes relacionats
amb la gestió del menjador escolar, del
transport escolar i de tots els altres serveis
que ofereixi el centre, en els termes
previstos en la normativa vigent i en les
instruccions del seu desenvolupament, amb
facultat de dictar directrius per corregir
situacions de funcionament anormal del
servei.
o) Afavorir la convivència en el centre i
vetllar per l’aplicació del procediment per
imposar les correccions que corresponguin,
d’acord amb les disposicions
vigents, el que disposa el reglament
d’organització i funcionament, i en
compliment dels criteris fixats pel consell
escolar.
p) Assignar l’horari al professorat, elaborat
prèviament per la prefectura d’estudis,
d’acord amb els criteris pedagògics
establerts pel claustre i la normativa
vigent.
q) Atorgar al personal del centre permisos i
llicències, en els termes establerts a l’efecte
per la Conselleria d’Educació i Cultura.
r) Afavorir l’avaluació de tots els projectes i
activitats del centre, i col·laborar amb
l’Administració educativa en les avaluacions
externes que periòdicament es duguin a
terme.
s) Garantir el dret de reunió del professorat,
de l’alumnat, dels pares, les mares o els
tutors legals dels alumnes, i del personal
d’administració i serveis.
t) Altres funcions que, per disposicions de la
Conselleria d’Educació i Cultura, siguin
atribuïdes als directors de centre.

CLAUSTRE
Composició
Òrgan propi de participació dels mestres al Centre amb la responsabilitat de planificar,
coordinar i decidir sobre els aspectes docents d’aquest.
Funcions

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

a) Elevar a l’equip directiu propostes per a l’elaboració del projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d’organització i
funcionament, el projecte lingüístic i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura, com
també per a l’elaboració de la programació general anual.
b) Establir els criteris per a l’elaboració dels projectes curriculars d’etapa, aprovar-los, avaluar-los i decidir-ne les possibles
modificacions posteriors.
c) Analitzar, aprovar i avaluar, conforme al projecte educatiu, els aspectes docents de la programació general anual del centre i
informar-la abans de la seva presentació al consell escolar, com també informar la memòria de final de curs.
d) Aprovar els criteris pedagògics per a l’elaboració de l’horari de l’alumnat.
e) Aprovar la planificació general de les sessions d’avaluació.
f) Fer propostes sobre el pla d’acció tutorial i la utilització de material didàctic, i coordinar les funcions referents a orientació,
tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat.
g) Aprovar els criteris pedagògics i organitzatius per a l’elaboració dels horaris del professorat.
h) Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la investigació pedagògica.
i) Fer propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l’elaboració del pla de formació del professorat del centre,
d’acord amb les seves necessitats.
j) Conèixer el pla d’activitats complementàries i extraescolars.
k) Elegir el responsable dels professors en el centre de professorat.
l) Conèixer la proposta de nomenament quant als coordinadors de cicle, de l’equip de suport, de serveis i d’activitats
complementàries i extraescolars, i de la comissió de normalització lingüística.
m) Elegir els seus representants al consell escolar.
n) Ser informat de les candidatures a la direcció i dels programes presentats pels candidats.
o) Analitzar i valorar trimestralment la situació econòmica del centre.
p) Analitzar i valorar l’evolució del rendiment escolar general del centre a través dels resultats de les avaluacions i tots els altres
mitjans que es considerin adequats.
q) Conèixer les relacions del centre amb les institucions de l’entorn.
r) Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació del centre que realitzi l’Administració educativa o qualsevol informe referent al
seu funcionament.
s) Col·laborar amb la Inspecció educativa i amb l’Institut d’avaluació i qualitat del sistema educatiu en els plans d’avaluació del
centre.
t) Realitzar el procés d’autoavaluació del centre en els aspectes que són de la seva competència, analitzar el procés
d’ensenyament del centre i valorar-lo.
u) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició de la Conselleria d’Educació i Cultura.

ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT


EQUIPS DE CICLE
- Composició: Els equips de cicle es constituiran amb tots els professors que
imparteixin docència en el cicle corresponent, per tal d’organitzar i desenvolupar, sota
la supervisió del cap d’estudis, els ensenyaments propis del cicle educatiu.
Funcions
a) Formular propostes a l’equip directiu i al claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.
b) Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l’elaboració i l’actualització dels projectes curriculars
d’etapa, i indicar les línies generals que han de guiar l’elaboració de les programacions d’aula per part del professorat.
c) Organitzar i desenvolupar de manera conjunta les activitats docents, complementàries i extraescolars, en el marc del projecte
curricular.
d) Col·laborar amb el tutor en decisions sobre l’avaluació i la promoció de l’alumnat en finalitzar el cicle.
e) Propiciar la utilització de metodologies didàctiques actualitzades.

COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA


- Composició:
a) El director, que en serà el president.
b) El cap d’estudis.
c) Els coordinadors de cicle.
d) Els membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica assignats
al centre i, si escau, l’orientador.
e) El coordinador de l’equip de suport.
f) El coordinador de la comissió de normalització lingüística.
g) El coordinador de serveis, i d’activitats complementàries i extraescolars.

Funcions

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

a) Establir, a partir dels criteris presentats pel claustre, les directrius generals per a l’elaboració i la revisió dels projectes
curriculars d’etapa, que seran
desenvolupats pels equips de cicle mitjançant l’elaboració de les programacions didàctiques.
b) Dirigir i coordinar l’elaboració dels projectes curriculars d’etapa, com també les possibles modificacions, i responsabilitzar-se’n
de la redacció.
c) Assegurar la coherència entre el projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d’organització i funcionament, el projecte
lingüístic, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura; els projectes curriculars d’etapa i
la programació general anual.
d) Proposar al claustre, per a l’avaluació i l’aprovació, els projectes curriculars d’etapa, els aspectes docents del projecte
educatiu i de la programació
general anual, i les modificacions dels ja establerts, com també l’evolució de l’aprenentatge i el procés d’ensenyament.
e) Vetllar pel compliment dels projectes curriculars d’etapa en la pràctica docent del centre, i per l’avaluació d’aquests.
f) Proposar al claustre la planificació general de les sessions d’avaluació i qualificació, d’acord amb les directrius del cap
d’estudis o del director, si escau.
g) Elaborar la proposta d’organització de l’orientació educativa i del pla d’acció tutorial per a la seva inclusió en els projectes
curriculars d’etapa, realitzar-ne el seguiment i l’avaluació.
h) Elaborar i elevar al claustre la proposta del pla de formació del professorat del centre.
i) Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions curriculars adequades als alumnes amb
necessitats educatives especials, per a la posterior inclusió en els projectes curriculars d’etapa.
j) Elevar al consell escolar un informe sobre el funcionament de la comissió de coordinació pedagògica, que s’inclourà en la
memòria de final de curs.
k) Fomentar l’avaluació de totes les activitats i els projectes del centre, col·laborar amb les avaluacions que es duguin a terme a
iniciativa dels òrgans de
govern o de l’Administració educativa i impulsar plans de millora, en cas que s’estimi necessari com a resultat de les
esmentades avaluacions.
l) Altres que li puguin ser atribuïdes per la Conselleria d’Educació i Cultura.

TUTORIES
- La tutoria i orientació de l’alumnat forma part de la funció docent. Cada grup d’alumnes
té un mestre tutor que és designat pel Director, a proposta del Cap d’Estudis. El Cap
d’Estudis coordina el treball dels tutors i manté les reunions periòdiques necessàries pel
bon funcionament de l’acció tutorial.
Funcions

a) Participar en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa, sota la coordinació del cap d’estudis, i
col·laborar amb els serveis d’orientació educativa en el desenvolupament dels esmentats plans.
b) Proporcionar a l’inici de curs, a l’alumnat, als pares i les mares, o als tutors legals, informació documental o, en el seu defecte,
indicar on poden consultar tot el que sigui referent a calendari escolar, horaris, hores de tutoria, activitats i serveis
complementaris i extraescolars previstes, programes escolars, criteris d’avaluació del grup i normes de convivència.
c) Conèixer les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu expedient personal i d’altres instruments
vàlids per aconseguir
aquest coneixement, com també els aspectes de la situació familiar i escolar que repercuteixen en el rendiment acadèmic de
l’alumne.
d) Orientar i assessorar l’alumnat sobre la seva evolució escolar.
e) Conèixer els interessos dels alumnes, facilitar-los la integració en el seu grup i en el conjunt de la vida escolar, i fomentar-hi el
desenvolupament d’actituds participatives.
f) Efectuar un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat per detectar dificultats i necessitats
especials, amb l’objecte de cercar les respostes educatives adequades, com ara la corresponent adequació personal del
currículum, i sol·licitar, si escau, els assessoraments i suports oportuns.
g) Coordinar el procés d’avaluació contínua i formativa, i consensuar amb l’equip de cicle les decisions de promoció o no
promoció a l’etapa o cicle següent, tenint en compte els informes de tots els professors del grup d’alumnes, amb audiència
prèvia dels pares, les mares o tutors legals en el cas que la decisió sigui de no promocionar.
h) Atendre i vigilar l’alumnat en els períodes d’esplai com també en altres activitats no lectives previstes com a tals en la
programació didàctica o, si escau, en la programació d’aula, juntament amb la resta del professorat i sota les indicacions del cap
d’estudis o del director, si fa al cas.
i) Assumir la responsabilitat que la documentació acadèmica individual dels alumnes al seu càrrec estigui al dia.
j) Coordinar amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar la coherència de la programació i de
la pràctica docent amb el
projecte curricular i amb la programació general anual del centre.
k) Coordinar el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del professorat de suport i dels membres de
l’equip d’orientació
educativa i psicopedagògica.
l) Informar els pares, les mares o els tutors legals, almenys tres vegades a l’any, els professors i els alumnes del grup de tot allò
que els concerneixi en relació amb les activitats docents i el rendiment acadèmic, controlar l’assistència de l’alumnat i realitzar
les actuacions que disposa la normativa vigent pel que fa a l’absentisme, com també mantenir-hi les reunions que es considerin
oportunes.
m) Facilitar la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.
n) Altres que li puguin ser encomanades pel director del centre o atribuïdes per la Conselleria d’Educació i Cultura.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

PROFESSORAT DE L’EQUIP DE SUPORT

- Composició:
Pedagogs/gues Terapeutes (dos tutors/es d’aula específica)
Especialista en Audició i Llenguatge
1 especialista en Atenció a la Diversitat
* Suport extern que col·labora amb el Centre:membres de l’E.O.E.P.:
(Psicopedagog/a i Professor/a Tècnic de Serveis a la Comunitat)
* Personal no docent: Fisioterapeuta i Auxiliars Tècnics Educatius.
El professorat de suport depèn de la Prefectura d’Estudis.
Funcions
En relació al professorat:
a) Col·laborar en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de l’adaptació curricular individual de l’alumnat amb
necessitats educatives especials.
b) Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques.
c) Orientar i facilitar la recerca i/o l’elaboració de materials curriculars adients per atendre la diversitat.
d) Assessorar i col·laborar en la relació amb les famílies.
e) Col·laborar en la detecció i l’anàlisi i de les necessitats educatives de l’alumnat.
f) Participar en l’avaluació i la promoció de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

En relació a l’alumnat.
Dins el marc de l’adaptació curricular individual, l’equip de suport intervindrà amb l’alumnat amb necessitats educatives
especials tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma
coordinada amb el professorat. Sols en aquells casos en què s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran treballar fora de
l’aula alguns continguts concrets i en períodes determinats de la jornada.

En relació al centre:
a) Elaborar un pla anual amb la proposta d’actuacions.
b) Coordinar-se amb l’equip directiu per planificar, seguir i avaluar la tasca desenvolupada per l’equip de suport, com també
coordinar-hi les actuacions del professorat que treballa amb l’alumnat amb necessitats educatives especials.
c) Orientar en relació a les pautes d’actuació família–centre.
d) Participar amb l’equip de cicle en l’organització i el desenvolupament
d’activitats que facilitin l’adequació de l’oferta educativa a la diversitat de l’alumnat.
e) Coordinar la intervenció dels serveis externs en el centres educatius.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

ORGANIGRAMA

CONSELL ESCOLAR
* 1 Representant de l´Ajuntament.
* 5 Representants del CLAUSTRE. AJUNTAMENT
* 5 Representants de Pares i Mares
( 1 representant de l´APIMA).
APIMA
* 2 representants de l’Administració Educativa
Director/a ( PRESIDENT) i Cap d´Estudis.
* 1 Representant del Personal d’administració i
serveis.
El Secretari/a del Centre sense vot.

EQUIP DIRECTIU
Director/a
Cap d´Estudis SECRETARI / A

COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

TUTORS/ ES
2n Cicle Ed. INFANTIL
(1r ,2n i 3r) 1 coordinador/a

1r Cicle Ed. PRIMÀRIA PERSONAL


(1r, 2n i 3r) 1 coordinador/a D´ADMINISTRACIÓ

C 2n Cicle Ed. PRIMÀRIA


I
SERVEIS

L (4t, 5è i 6è) 1 coordinador/a

Aules Ed. ESPECIAL


A (INFANTIL-BÀSICA) 1 coordinador/a Auxiliar tècnic
educatiu

U ESPECIALISTES
Música Fisioterapeuta
Anglès
S Ed. Física

T EQUIP DE SUPORT 1 coordinador/a


Pedagogia Terapèutica
Audició i Llenguatge EOEP
R Atenció a la diversitat
Altres especialistes
DC050107
E
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

IV) MISSIÓ, VISIÓ I POLITÍCA DE QUALITAT


-La nostra escola pública hi és per fomentar el respecte, diàleg i comunicació, per prevenir i
abordar les situacions de conflicte.

- La nostra escola pública hi és per fomentar el procés d'ensenyament/aprenentatge de


manera funcional i significativa, adaptat a les necessitats de l'alumnat i l'entorn, fent ús de les
TIC com a un recurs més, i avaluant tot el procés de forma contínua i formativa.

- La nostra escola pública hi és per defensar els valors democràtics, respectant les creences
personals i les diferències partint del principi d'atenció a la diversitat, i considera el mestre
com a facilitador i mediador de la formació de l'alumnat.

- La nostra escola pública hi és per socialitzar els individus en cooperació i conscienciació.

- La nostra escola pública hi és per assegurar el coneixement i domini de les llengües oficials,
utilitzant per aconseguir-ho la llengua catalana com vehicular.

- La nostra escola pública hi és per donar un servei a la societat.

VALORS

RESPECTE COMUNICACIÓ

COOPERACIÓ CREATIVITAT

CONFIANÇA INCLUSIÓ

COHERÈNCIA EMPATIA

VISIÓ
 Aspiram a un centre que doni resposta a les necessitats dels alumnes i compensi
les mancances que es produeixen a l’àmbit familiar.
 Aspiram a un centre en el qual hagin recursos, que siguin ben administrats i que
possibilitin una metodologia dinàmica, engrescadora i propera a l’infant i a la
societat actual.
 Aspiram a un centre que transmeti la cultura pròpia i aculli, integri, respecti i valori
les diferents realitats culturals, edats, sexes..., que hi conflueixen,que formi
persones autònomes i competents per integrar-se a la societat.
 Aspiram a un centre que sigui valorat positivament per tota la comunitat educativa i
que obri les portes a les famílies perquè puguin col·laborar i participin com a
membres actius.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

POLÍTICA DE QUALITAT
El nostre centre ha adoptat la qualitat com una filosofia d’actuació que s’identifica amb
les següents directrius:

 El treball ben fet i la millora contínua de les nostres activitats, dels serveis que
donem i dels processos de treball.
 L’alineament dels nostres processos i projectes amb la missió institucional, la
seva visió i les seves estratègies, procurant actuar conforme a les conductes
que es recullen en la formulació dels valors.
 L’adopció de metodologies de treball basades en l’evidència, la gestió a partir
de dades comprovables i el treball en equip.
 La gestió dels processos orientada a la millora contínua mitjançant la
planificació, el desenvolupament i la revisió continua.
 La millora dels resultats definint els indicadors i els objectius i avaluant el nivell
d’assoliment d’aquests.
 La feina en equip com a eina fonamental per assolir els objectius i com a
filosofia de treball del centre.
 Tenir el nostre Projecte Educatiu de centre com a guia en la nostra tasca tant a
nivell organitzatiu con docent.

Aquestes directrius es despleguen a través dels següents processos i projectes :

 Implantació i desenvolupament d’un sistema de qualitat segons UNE-EN ISO


9001:2008.
 Autoavaluació periòdica segons el model EFQM.
 Mesura i anàlisi periòdic de la satisfacció de clients.
 Revisió del sistema de qualitat i actualització periòdica de processos.
 Auditories internes i externes del sistema de qualitat.
 Plans anuals a través de la planificació i avaluació dels objectius a tenir en
compte.

Els objectius del centre seran quantificables i mesurables a través d’indicadors i tots
ells constitueixen l’objectiu de qualitat, el nivell de compliment dels quals serà avaluat
periòdicament.

El compromís de la qualitat afecta a tota l’organització. Totes les persones del centre
accepten aquest compromís i la seva responsabilitat en el compliment dels requisits
establerts en el sistema de gestió de la qualitat, així com de participar activament en la
millora de la qualitat i la gestió i l’assoliment dels objectius institucionals.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

V) PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

INDEX

1. FONAMENTS JURÍDICS.

2. CONCRECCIÓ DE LES ÀREES IMPARTIDES EN CADA UNA DE


LES LLENGÜES.

3. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES


D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÉFICIT DE CONEIXEMENT
EN ALGUNA O AMBDUES DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.

4. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES.

5. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS


RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES.

6. RELACIÓ DELS PROFESSORS AMB LA SEVA TITULACIÓ I


COMPETÈNCIA QUANT A LLENGÜES.

7. IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE AL CENTRE.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. FONAMENTS JURÍDICS

Aquest PLC està fonamentat bàsicament en dos Decrets aprovats per la


Conselleria d’Educació: el Decret de Mínims i el decret 45/2016 de 22 de juny.
També s’ha tingut en compta l’apartat 7 dels principis generals del nostre PEC.

El Decret de Mínims estableix als següents articles:

Article 16
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en
l'educació infantil, es regularà de la manera següent:
a) Atès el caràcter globalitzador de l'educació infantil, no s'especifica per a les diferents àrees la
distribució horària quant a l'ensenyament en cada una de les dues llengües oficials. En tot cas,
però, igualment que en les etapes posteriors, en l'educació infantil, l'ús de la llengua catalana,
pròpia de les illes Balears, com a llengua de comunicació i d'ensenyament, serà com a mínim
igual al de la llengua castellana, amb la finalitat que, en acabar aquesta etapa, l'alumnat tengui
una competència en llengua catalana que li permeti comunicar-se normalment en aquesta
llengua amb els altres alumnes i amb el professorat, en les comunicacions pròpies d'aquesta
etapa en el marc escolar, i ha d'estar preparat perquè, en iniciar l'educació primària,
independentment de quina sigui la llengua familiar, pugui seguir les matèries de l'educació
primària en llengua catalana o en llengua castellana.
b) Fins arribar a la meitat del còmput horari, en el projecte lingüístic de centre, que ha de ser
aprovat per la majoria qualificada del consell escolar, s'ha de descriure la planificació prevista
amb relació a l'ús de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents nivells de
l'educació infantil.
c) En l'educació infantil s'usarà preferentment la varietat dialectal pròpia de l'entorn
d'aprenentatge.

Article 17
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en
l'educació primària, es regularà de la manera següent:
a) En l'educació primària, l'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua
d'ensenyament de les diferents àrees, serà com a mínim igual al de la llengua castellana.
b) En tot cas, els alumnes, en acabar aquesta etapa, han de tenir una competència en llengua
catalana i en llengua castellana que els permeti comunicar-se normalment en cada una
d'aquestes llengües amb els altres alumnes i amb el professorat, en les comunicacions pròpies
d'aquesta etapa en el marc escolar.
c) En l'educació primària s'impartirà l'àrea del coneixement del medi natural, social i cultural en
llengua catalana. D'entre les altres àrees, i fins a arribar a la meitat del còmput horari, es
concretaran en el Projecte lingüístic, que haurà de ser aprovat per majoria qualificada del
consell escolar del centre, quines àrees s'ensenyaran en la llengua catalana, pròpia de les illes
Balears, i quines en la llengua castellana.
d) En l'educació primària s'utilitzarà preferentment la llengua catalana oral pròpia de l'entorn
d'aprenentatge i s'introduirà l'alumne de forma progressiva, i sobretot en el llenguatge escrit, en
el coneixement de la varietat estàndard pròpia de l'àmbit de les illes Balears. Així, s'ha de
garantir que al final d'aquesta etapa l'alumnat tingui un coneixement global i harmònic de la
llengua catalana i de la castellana.

El Decret 45/2016 estableix el següent:


Artículo 3
Enseñanza de lenguas extranjeras
1. La lengua vehicular que se debe utilizar en la enseñanza de lenguas extranjeras será la
misma lengua objeto de enseñanza.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

2. Los centros, de acuerdo con su autonomía pedagógica, incluirán en la programación general


anual situaciones de aprendizaje y actividades en lenguas extranjeras con la finalidad de
potenciar la competencia lingüística del alumnado. Asimismo, utilizarán estrategias
organizativas y metodológicas para promover el desarrollo de la competencia comunicativa en
lenguas extranjeras. Una resolución de la directora general de Formación Profesional y
Formación del Profesorado establecerá los criterios y las condiciones que deben incluir estas
estrategias organizativas y metodológicas.
3. El Gobierno de las Illes Balears, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias,
garantizará la dotación de recursos que permitan desarrollar los proyectos lingüísticos de cada
centro.
Artículo 4
Enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en lenguas extranjeras
1. La enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en una lengua extranjera es de
carácter voluntario. Cada centro, de acuerdo con las competencias del claustro del
profesorado, de los órganos de gobierno y participación de la comunidad educativa y, si
procede, el titular, decidirá sobre la docencia en lenguas extranjeras. El proyecto lingüístico
motivará la decisión de incorporación, o no, de la enseñanza en una lengua extranjera teniendo
en cuenta la realidad del centro, con el fin de dar cumplimiento a los principios establecidos en
el artículo 5 de este decreto.
2. El principal objetivo de esta práctica será mejorar la competencia comunicativa del alumnado
mediante el aumento del tiempo de exposición y uso de la lengua extranjera. Así, con el fin de
mejorar la competencia lingüística del alumnado, se usarán estrategias organizativas,
metodológicas y criterios de evaluación fundamentados en el trabajo de las destrezas
comunicativas orales y escritas en el marco de un aprendizaje funcional de las lenguas, así
como fomentar una actitud positiva del alumnado hacia la convivencia en un entorno
multicultural.
3. La enseñanza en una lengua extranjera se puede aplicar totalmente o parcialmente a una
asignatura en la educación primaria, la educación secundaria obligatoria y el bachillerato y en
un módulo de la formación profesional. En caso de que se trabaje por proyectos o mediante
otra organización curricular, se puede impartir en la lengua extranjera la parte proporcional
correspondiente a lo que se indica en este mismo punto 3. En cualquier caso, la introducción de
la enseñanza en lenguas extranjeras en los primeros cursos de la educación primaria se debe
hacer sin perjuicio de la adquisición de las competencias específicas de lectoescritura en la
lengua vehicular, con la implementación de metodologías que promuevan la expresión oral y
sin afectar a las asignaturas instrumentales.
4. La enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en lenguas extranjeras se debe
planificar a partir de los recursos y de la plantilla de docentes que disponga el centro educativo.
5. Los centros educativos públicos pueden solicitar a la directora general de Formación
Profesional y Formación del Profesorado la ampliación de la enseñanza en lenguas extranjeras
a una segunda asignatura o módulo no lingüístico del currículum a partir del cuarto curso de la
educación primaria. En este caso, deben presentar un informe pedagógico justificativo
adaptado al contexto y a los recursos del centro. La directora general de Formación Profesional
y Formación del Profesorado resolverá la solicitud. En el caso de los centros concertados, el
titular debe comunicar a la Dirección General de Formación Profesional y Formación del
Profesorado la decisión de ampliar la enseñanza en una lengua extranjera a otra asignatura o
módulo no lingüístico del currículum. A esta comunicación, que requiere un informe preceptivo
del Departamento de Inspección Educativa, se adjuntará el informe pedagógico justificativo.
6. En las programaciones didácticas de las asignaturas o módulos no lingüísticos que se
impartan en una lengua extranjera se deben incluir las competencias, los objetivos, los
contenidos, los estándares de aprendizaje evaluables y los criterios de evaluación, sin que ello
suponga la modificación de los elementos básicos del currículum vigente de cada asignatura o
módulo.

2. CONCRECCIÓ DE LES ÀREES IMPARTIDES EN CADA UNA DE


LES LLENGÜES

El nostre Centre, i aprovat pel nostre Consell Escolar en el mes de juny de


2016, organitza el Currículum de les diferents àrees i etapes educatives i tenint
en compta els fonaments bàsics d’aquests Decrets, de la següent manera:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

EDUCACIÓ INFANTIL

L’Etapa d’Educació Infantil és una etapa globalitzadora quant a la metodologia


a impartir i els continguts a treballar pels infants. No obstant, en decisió
adoptada en Claustre i parovada pel Consell Escolar, els blocs de continguts es
repartiran de la següent manera:

 Coneixement de sí mateix,Llenguatges(comunicació i representació) ,


Autonomia personal, Coneixement de l'entorn i Música, en Llengua
Catalana.
 Matemàtiques en Llengua Castellana

La introducció de l'àrea de Llengua Anglesa a Educació Infantil es va


implantar al Centre el curs escolar 2007-08. Atenent a la Normativa i a la
pressa de decisions per part del Claustre i Consell Escolar, l’ensenyament de la
llengua Anglesa a Educació Infantil queda de la següent manera:

- S’impartirà en llengua catalana els blocs de Coneixement de sí mateix i


autonomia personal, llenguatges de comunicació, Música i
Psicomotricidad.
- S’impartirà en llengua castellana el bloc de Matemàtiques.
- S’impartirà en llengua anglesa l’àrea de llengua estrangera.
-

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Tenint en compte tots aquests fonaments legals, el nostre centre organitzarà


l’Etapa de Primària de la següent manera:

- S’impartiran en Llengua Catalana les àrees de Català, Ciències Naturals,


Ciències Socials, Música, Educació Física i Religio/Valors Cívics.
- S’impartiran en llengua castellana les àrees de Castellà,Matemàtiques i
Plàstica.
- S’impartiran en llengua anglesa l’àrea d’Anglès

3. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES


D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÉFICIT DE CONEIXEMENT
EN ALGUNA O AMBDUES DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.

Tenint en compta la disposició d’aquests articles, els prendran les següents


mesures:

E. Infantil: material adaptat i atenció individualitzada per part de la tutora i


mestra de suport a l’Educació Infantil.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

E. Primària: material adaptat, atenció individualitzada per part dels mestres i


suport per part de l’AD.

Els mestres amb hores de suport de centre i els especialistes de l'equip de


suport (AD) s'encarregaran d'impartir tallers de suport a les llengües (catalana i
castellana) així com de donar suport dins les aules.

4. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN LLENGUA


ESTRANGERA.

Entre els especialistes de llengua estrangera, la coordinació entre les diferents


àrees es farà a través de les reunions dels Equips Docents de cada Cicle per
tal de consensuar estratègies i metodologies a emprar per part dels diferents
mestres que imparteixen la llengua estrangera, així com per seqüenciar els
continguts a treballar. En aquestes reunions s’hauran d’acordar objectius
mínims a assolir quant a l’àrea no lingüística que s’impartirà en Anglès.
Igualment es tendrà present que la llengua Anglesa a l’àrea de Plàstica es
plantejarà metodològicament des del punt de vista només de l’expressió i
comprensió oral i no es contemplaran proves de caire escrit.

5. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS


EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

El nostre col·legi és un centre certificat en Qualitat des de l’any 2012. Per tal
motiu, l’avaluació dels resultats forma una part molt important dins el nostre
Sistema de Gestió de Qualitat(SGQ) així com el control de tots els processos
que envolten l’organització del Centre, especialment el procés d’Avaluació
PR0204.

Dins aquest procés, s’especifiquen els mecanismes de control de l’avaluació de


l’alumnat en totes les àrees i en especial en les considerades àrees
instrumentals : les tres llengües i Matemàtiques. També es concreten uns
objectius acadèmics mesurables que el Centre pretén assolir cada curs
escolar. Dins aquests objectius, els resultats en les diferents llengües és una
part molt important.

A més a més, el nostre centre realitza les Proves de l’Avaluació de Diagnòstic


cada curs escolar. Els resultats d’aquestes proves són analitzades per part de
la CCP i l’Equip Directiu per tal de prendre les mesures correctores pertinents si
escau.

6. RELACIÓ DELS PROFESSORS AMB LA SEVA TITULACIÓ I


COMPETÈNCIA QUANT A LLENGÜES

Fonament legal: Article 6 del Decret 45/2016

Profesorado que imparte enseñanza en lenguas extranjeras

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. Los centros que quieran impartir materias no lingüísticas en lenguas


extranjeras contarán con profesores que acrediten el nivel requerido de la
lengua extranjera correspondiente, según los niveles que establece el Marco
común europeo de referencia para las lenguas (MCER). Una orden del
consejero de Educación y Universidad determinará los certificados acreditativos
de conocimientos de lenguas extranjeras que se consideren equivalentes a los
diferentes niveles del MCER.

2. El personal docente que imparta enseñanzas en una lengua extranjera en la


educación primaria deberá acreditar estar en posesión del nivel B2 o superior
del MCER de esta lengua, o estar habilitado.

3. El profesorado que imparta enseñanzas en una lengua extranjera en la


educación secundaria obligatoria y en el bachillerato deberá acreditar estar en
posesión del nivel C1 o superior del MCER de esta lengua, o estar habilitado.

4. El profesorado que imparta enseñanzas en lenguas extranjeras en


Formación Profesional deberá acreditar estar en posesión del nivel B2 o
superior del MCER o estar habilitado, teniendo en cuenta las disposiciones que
determinan el desarrollo curricular en el caso de los ciclos formativos de grado
superior.

7. IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE AL CENTRE

Aquest Projecte Lingüístic estarà vigent des del començament del curs
2016-17. Qualsevol modificació haurà de ser aprovada pel Claustre i
Consell Escolar del Centre.

MEMORANDUM

Aquest projecte va estar redactat per la CCP i presentat i aprovat


en Claustre i Consell Escolar en data juny de 2016.

La Comunitat Educativa va estar informada a través del mateix


Consell Escolar i de la pàgina web del centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

VI) REGLAMENT ORGÀNIC DE FUNCIONAMENT(ROF)

1.INTRODUCCIÓ
2. ÒRGANS DE GOVERN, PARTICIPACIÓ I GESTIÓ
2.1.-EQUIP DIRECTIU
2.2.-CONSELL ESCOLAR
2.3.-CLAUSTRE
3.ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
3.1.- TUTORIES
3.2.- EQUIPS DE CICLE
3.3.- COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
3.4.- EQUIP DE SUPORT
3.5.-COORDINACIÓ DE SERVEIS,ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I
EXTRAESCOLARS.
3.6.- COORDINACIÓ DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.
3.7.- COORDINACIÓ DE BIBLIOTECA
3.8.-COORDINACIÓ AMBIENTAL
4. DRETS I DEURES DELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR
4.1.- DE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR
4.2.- DELS ALUMNES(Nou Decret)
4.3.- DELS MESTRES
4.4.- DELS PARES O TUTORS LEGALS
5. NORMES DE CONVIVÈNCIA
5.1.- GENERALS
5.2.- DE LES ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE
5.3.- DE LES CLASSES
5.4.- DELS ESPLAIS
5.5.- DE LES FALTES D’ ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT
5.6.- DELS MEDIS DE COMUNICACIÓ I DE L’ATENCIÓ ALS PARES I AL PÚBLIC EN
GENERAL
5.7.- DELS CRITERIS PEDAGÒGICS ESPECÍFICS QUE MILLOREN LA
CONVIVÈNCIA
5.8.- DE LES CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES
6. ORGANIZACIÓ DELS ESPAIS I INSTAL·LACIONS I NORMES PER AL SEU ÚS
6.1.- SALES DE NIVELLS
6.2.- SALA D’ORDINADORS
6.3.- SALES D’ÚS MÚLTIPLE
6.4.- PASSADISSOS I ESCALES
6.5.- PATIS I PISTA ESPORTIVA
6.6.- SERVEIS SANITARIS
6.7.- DESPATXOS
6.8.- SALA DE MESTRES
6.9.- SALA DE FISIOTERÀPIA
6.10.- SALA D’ESTIMULACIÓ BASAL
6.11.- MAGATZEM

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

6.12.- QUARTS DE NETEJA


7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS, SORTIDES ESCOLARS
7.1.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I SORTIDES ESCOLARS.
7.2.- ACTVITATS EXTRAESCOLARS
8 . UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT ESCOLAR
9 . ATENCIÓ A L’ALUMNAT EN CAS DE MALALTIA O ACCIDENT ESCOLAR
10. SITUACIONS DE CONTINGÈNCIA
10.2.- ORGANITZACIÓ DE LES SUBSTITUCIONS EN EL ABSÈNCIES CURTES DEL
PROFESSORAT
10.2.- TELÈFON
10.3.- ALUMNAT QUE NO TÉ EL MATERIAL NECESSARI
11. APIMA
12. PLA DE CONVIVÈNCIA-RELACIÓ AMB LA COMUNITAT ESCOLAR
13.PLA D’AUTOPROTECCIÓ
14.PLA DE MANTENIMENT
15 DIFUSIÓ DEL ROF,REVISIÓ I AVALUACIÓ.
ANNEXOS
 En aquest document quan fem menció de les persones ens referim a homes i
dones

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. INTRODUCCIÓ

Definició: El Reglament d’Organització i Funcionament és el document de normes de


convivència del Col·legi GUILLEM DE MONTGRÍ que té com finalitat el
desenvolupament del Projecte Educatiu de Centre, dels seus principis i objectius.

- JUSTIFICACIÓ, NATURALESA I FINALITAT

1.1.- El Reglament d’Organització i Funcionament (ROF) és un complement necessari


per al desenvolupament del P.E.C., on queda reflectida l’organització del Centre,
regula els procediments d’acció amb la finalitat d’assolir els objectius plantejats.

1.2.- La seva finalitat és:

1.2.1.- Dotar al Centre d’un marc de referència per a la seva organització que
faciliti el funcionament i la presa de decisions.

1.2.2.- Establir els mecanismes que facilitin les relacions (comunicació,


participació i informació) entre els diferents membres de la Comunitat
Educativa afavorint la convivència pares/mares, alumnes i mestres.

1.2.3.- Estructurar, definir i repartir responsabilitats.

1.2.4.- Incorporar al ROF els aspectes no contemplats i que considerem


importants per a l'adequada convivència de la Comunitat Educativa.

- MARC LEGAL

Aquest Reglament ha estat elaborat amb la següent relació de lleis, decrets i ordres
ministerials :

- Constitució Espanyola 1978


- L.O.D.E. Llei Orgànica 8/1985 de 3 de juliol (B.O.E. 47/1985)
- L.O.G.S.E. (1/1990, de 3 d’octubre)
- LOPEG
- L.O.C.E. (10/2002 de 23 de desembre)
- L.O.E. Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig (B.O.E. nº 106 de 4 de maig de 2006)
- R.O.C. (BOIB nº 120, 05/10/2002)
- R.D. 732/1995 de 5 de maig pel que s’aproven els drets i deures dels alumnes i les
normes de
convivència en els centres.
- Llei 30/1992 de 28 de novembre de règim jurídic de les Administracions Públiques i
del
Procediment Administratiu.
- Llei de Normalització Lingüística.

2. ÒRGANS DE GOVERN, PARTICIPACIÓ I GESTIÓ

2.1.- EQUIP DIRECTIU

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

2.1.1.- El Director és el representant de l'Administració Educativa al Centre i té les


competències previstes per la llei, entre altres :
- Garantir el compliment de les lleis i disposicions vigents.
- Afavorir la convivència en el centre, resoldre els conflictes i imposar totes les
mesures disciplinàries que corresponguin als alumnes d’acord amb les normes que
estableixin les Administracions Educatives i en compliment dels criteris fixats en
aquest Reglament.

2.1.2.- L’Equip Directiu estarà format pel Director, el Cap d’Estudis i el Secretari.

2.1.3.- L’Equip Directiu treballarà de forma coordinada en el desenvolupament de les


seves funcions, conforme a les instruccions del Director i les funcions específiques
legalment establertes.

2.1.4.- El Director, prèvia comunicació al Claustre de Mestres i al Consell Escolar,


formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració Educativa dels
càrrecs de Cap d’Estudis i Secretari.

2.1.5.- D’acord amb la llei vigent, tots els membres de l’Equip Directiu cessaran en les
seves funcions al termini del seu mandat o quan es produeixi el ces del Director.

2.1.6.- En cas d’absència o malaltia del Director, es farà càrrec amb caràcter
provisional de les funcions el Cap d’Estudis i, en el seu defecte, el Secretari. Si no
estiguessin els anteriors, es farà càrrec el mestre més antic al centre.

2.2.- CONSELL ESCOLAR

2.2.1.- El Consell Escolar és l’òrgan de participació en la gestió i funcionament del


centre dels diferents membres de la Comunitat Escolar.

2.2.2.- D’acord amb la legislació vigent estarà constituït:

- El Director, que el presidirà.


- El Secretari del Centre, amb veu i sense vot.
- El Cap d’Estudis.
- Cinc representants dels mestres.
- Cinc representants dels pares/mares dels alumnes, un d’ells elegit per l’APIMA del
centre.
- Un representat de l’Ajuntament.
- Un representant del PAS

2.2.3.- El sistema d’elecció serà el previst per la llei. Abans de cada elecció s’editaran i
distribuiran instruccions explicatives de tot el procés electoral.

2.2.4.- El Consell Escolar tindrà les competències previstes per la llei i entre d’altres
serà
competent sobre el Projecte Educatiu, admissió d’alumnes, ROF, pressupost i la seva
liquidació, equipament escolar, aprovació i avaluació de la PGA, anàlisi i avaluació del
Centre…

2.2.5.- El Consell Escolar es reunirà com a mínim una vegada al trimestre i sempre
que es

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

consideri avinent i el conegui la Presidència o ho sol·liciti al menys un terç dels seus


membres. En aquest cas, la reunió tindrà lloc dins els15 dies següents a la data de la
sol·licitud. El President/a enviarà als membres del Consell Escolar la convocatòria
amb una antelació mínima d’una setmana, per les reunions ordinàries.

2.2.6.- Les reunions extraordinàries podran convocar-se amb una antelació mínima de
48 hores quan la naturalesa dels assumptes que hagin de tractar-se així ho aconsellin.
Amb caràcter d’urgència, per a participar en activitats, sol·licitar ajudes dins un termini
limitat i no haver rebut la informació amb la suficient antelació.

2.2.7.- Les reunions del Consell Escolar, en general i quan no hi incorrin


circumstàncies especials que indiquen un altre horari més adient, es realitzaran a les
14 hores en primera convocatòria. El Director enviarà als membres del Consell Escolar
la convocatòria amb l’ordre del dia amb una antelació mínima de 7 dies. La
documentació que serà objecte de debat i, si escau, d’aprovació romandrà al centre a
l’abast de tots els membres del Consell Escolar a partir de la data de la convocatòria.

2.2.8.- Els membres del Consell que vulguin incloure algun punt en l’ordre del dia ho
comunicaran amb 48 hores d’antelació.

2.2.9.- El Consell Escolar quedarà constituït, en primera convocatòria, quan hi


assisteixin, al menys, tres quartes parts dels seus components, i en segona
convocatòria, un quart d´ hora més tard, amb els assistents que hi hagi.

2.2.10.- Aquest òrgan no quedarà constituït si manca el President/a qui, en cas


necessari, podrà delegar la seva funció en el Cap d’Estudis, i si tampoc no fos
possible, en el mestre/a més antic en el cos de mestres.

2.2.11.- A l’inici de totes les reunions ordinàries es llegirà l’acta de la sessió anterior i
es comprovarà l´ execució d’acords presos.

2.2.12.- El President/a anomenarà un moderador al principi de la reunió.

2.2.13.- Les sessions es desenvoluparan amb el següent ordre:

a) Abans de debatre cada punt s’aportarà tota la informació i documentació referent al


mateix (si es possible junt amb la convocatòria).

b) Donada la informació s’obrirà un torn de paraula, que no es tancarà fins que tots els
membres hagin pogut intervenir. A continuació es farà un segon torn de rèplica.
Finalment s’obrirà un torn de propostes (serà funció del moderador mantenir aquest
ordre).

c) Les intervencions s’ajustaran al tema.

d) Ordenades les propostes, es procedirà a la votació.

Quan es votin més de dues propostes Sols es considerarà aprovada una d’elles si
obté la majoria absoluta dels vots (meitat + 1) Si no fos així es retirarà la proposta que
hagi obtingut menys vots i es repetirà la votació i així successivament.
Quan es voti una sola proposta S’acceptarà la majoria simple (més vots afirmatius que
negatius).

e) Les votacions podran fer-se a mà alçada encara que seran secretes sempre que ho
demani un o més dels assistents.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

f) Totes aquelles propostes que demanin una acció directa i concreta posterior a la
seva aprovació, es duran a terme per la comissió corresponent , i en cas que aquesta
no estigui formada, se’n crearà una a tal efecte (de caràcter voluntari, elecció o
sorteig). Si no es creu necessari formar una comissió, es designarà un responsable.

g) No es podrà prendre cap acord, ni debatre cap assumpte que no figuri a l’ordre del
dia llevat hi siguin presents tots els membres i es decideixi per unanimitat.

h) Els acords presos afectaran obligatòriament al sector o sectors de la comunitat


educativa.

i) El President té vot de decisió en cas de igualtat i només en els casos contemplats


per la llei seran per majoria absoluta.

2.2.14.- Els representants de cada sector seran els responsables de recollir les
propostes del sector que representen per tal de traslladar-les a aquest òrgan col·legiat
i informar al sector que representen de les seves actuacions al Consell Escolar i dels
acords adoptats.

2.2.15.- Els membres del Consell Escolar tindran el deure de la confidencialitat en els
assumptes relacionats amb persones concretes i que puguin afectar la seva imatge.

2.2.16.- A la constitució inicial o per renovació del Consell Escolar es constituiran les
següents comissions:

- Comissió permanent que estarà formada pel President, el Cap d’estudis, un


mestre/a, un
pare/mare (elegits per cadascun dels sectors de forma voluntària o votació). Aquesta
Comissió es reunirà, al menys el primer i tercer trimestre, i sempre que la convoqui el
President/a o ho demanin la meitat dels membres. Es convocarà amb 48 hores
d’antelació, sempre que no sigui amb caràcter urgent. Les propostes d’aquesta
Comissió sempre passaran pel Consell Escolar el qual podrà delegar en la Comissió
les competències que cregui convenients. El mestre/a de dita Comissió serà el
secretari i aixecarà acta de totes les reunions.

- Comissió Econòmica que estarà integrada pel Director, el Secretari, el Regidor, un


mestre i un pare/mare, elegits aquestos dos pels membres del Consell Escolar del seu
sector. Aquesta comissió informarà al Consell Escolar sobre matèries d’índole
econòmic que aquest li encomani.

- Cooperativa de Material, COMASA, que estarà formada per un membre de l’Equip


Directiu i un pare representant de l’A.P.I.M.A. (pot ser un pare per delegació del
representant del Consell Escolar d’aquesta associació). Aquesta Comissió informarà al
Consell Escolar almenys una vegada al semestre.

2.3.- CLAUSTRE

2.3.1.- El Claustre és l’òrgan de participació dels mestres en el control i gestió del


centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar, decidir i, si escau, aprovar
els aspectes docents d’aquest.

2.3.2.- El Claustre estarà presidit pel Director i estarà integrat per la totalitat dels
mestres que prestin serveis docents al centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

2.3.3.- El Claustre de mestres tindrà les atribucions que li atribueixi la llei vigent.

2.3.4. El Claustre del Centre es reunirà com a mínim una vegada per trimestre i
sempre que el convoqui el Director o ho sol·liciti al menys un terç dels seus membres.

2.3.5.- Les reunions del Claustre, en general i quan no hi concorrin circumstàncies


especials que indiquen un altre horari més adient, es realitzaran a les 14 hores.

2.3.6.- L’assistència a les sessions del Claustre serà un dret i un deure per a tots els
components (Art. 42.2 ROC).

2.3.7.- Els membres del Claustre tindran l’obligació de la confidencialitat en els


assumptes
relacionats amb persones concretes i que puguin afectar la seva imatge.
2.3.8.- El Claustre es convocarà per part del Director amb mínim 48 hores d’antelació
excepte si es tracta d’un Claustre Extraordinari.

3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

3.1.- TUTORIES

3.1.1.- Cada grup d’alumnes comptarà amb un mestre tutor

3.1.2.- El tutor serà designat pel Director del Centre a proposta del Cap d’Estudis, oït
l’equip de cicle. Es procurarà que el tutor sigui el mateix al llarg del cicle i serà
designat entre els mestres que imparteixen docència a tot el grup i, preferentment,
entre els mestres que tinguin major número de docència al grup.

3.1.3.- El Cap d’Estudis coordinarà el treball dels tutors, i mantindrà amb ells, com a
mínim, tres reunions al llarg del curs, una per trimestre.

3.1.4.- Els tutors es reuniran amb tots els mestres que intervenen en el seu grup, amb
caràcter general, una vegada al mes per tal de coordinar el treball dels mestres, fer es
canvis que es creguin convenients i fer el seguiment i avaluació del grup en general i
de cada alumne en particular. El tutor de cada nivell durà el registre d’aquestes
reunions i prendrà nota dels acords que es prenguin.

3.1.5.- Els tutors seran els encarregats d’informar al coordinador de l’equip de suport i
al cap d’estudis sobre els alumnes que presentin algun problema en el seu
aprenentatge o procés maduratiu per a ser derivats a l’EOEP o Serveis Socials.

3.1.6.- Es procurarà que cada mestre d’Educació Primària tingui una sessió de l’horari
lectiu per dedicar a la tutoria dels seus alumnes.
3.1.7.- Cada tutor disposarà al seu horari d’obligada permanència al centre d’una hora
setmanal per a l’atenció de pares/mares dels seus alumnes.

3.1.8.- Cada tutor proporcionarà al inici del curs, a l’alumnat, als pares/mares, o tutors
legals, informació documental o, al seu defecte, indicar on poden consultar tot el que
sigui referent a calendari escolar, horaris, hores de tutoria, activitats i serveis
complementaris i extraescolars previstos, programes escolars, criteris d’avaluació del
grup i normes de convivència.

3.1.9.- El tutor de cada nivell durà una fixa/registre de cada alumne, en la qual es
reflectiran totes les incidències que puguin afectar d’una manera o altre en el seu
rendiment escolar.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

3.1.10.- Les funcions dels tutors són aquelles que s’indiquen en l’art. 42 del ROC i
d’aquestes entre altres són:

- Coordinar el procés d’avaluació continua i formativa, i consensuar amb l’equip de


cicle les decisions de promoció o no promoció a l’etapa o cicle següent, tenint en
compte els informes de tots els mestres del grup d’alumnes, amb audiència prèvia dels
pares/mares o tutors legals en el cas que la decisió sigui de no promocionar.

- Assumir la responsabilitat que la documentació acadèmica individual dels alumnes al


seu càrrec estigui al dia.

- Coordinar el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació de


l’equip docent, de l’equip de suport i dels membres de l’EOEP.

- Informar als pares/mares o tutors legals, al menys tres vegades a l’any, als mestres i
als alumnes del grup de tot allò que els concerneixi en relació amb les activitats
docents i el rendiment acadèmic, controlar l’assistència de l’alumnat i realitzar les
actuacions que disposa la normativa vigent pel que fa a l’absentisme, com també
mantenir-hi les reunions que es considerin oportunes.

3.1.11.- El tutor de cada nivell durà un registre d’assistència i puntualitat i seguir


estrictament la normativa d’absentisme escolar.

3.1.12.- El tutor haurà de complimentar la documentació administrativa dels alumnes


de la seva tutoria.

3.1.13.- El tutor serà el encarregat de recollir als seus alumnes al finalitzar l’esplai en
el lloc assignat.

3.2.- EQUIPS DE CICLE

3.2.1.- Els Equips de Cicle es constituiran amb tots els mestres que imparteixin
docència en el cicle corresponent, per tal d’organitzar i desenvolupar, sota la
supervisió del cap d’Estudis, els ensenyaments propis del cicle educatiu. En el nostre
centre també s’inclouen les tutores de les aules Casca’s que treballaran en equip amb
les tutores de combinada.

3.2.2.- Cada un dels grups de cicle actuarà sota la direcció d’un coordinador. Aquest
haurà de ser un mestre que imparteixi docència en el cicle corresponent,
preferentment amb destinació definitiva al centre, i serà nomenat pel Director del
centre per un període de dos cursos acadèmics a proposta de l’equip de cicle.
En Ed. Infantil la mestra de suport al cicle exercirà les funcions de coordinadora de la
seva etapa.

3.2.3.- El coordinador tindrà les atribucions que li venen assignades a l’art. 45 del ROC
i entre altres, serà la persona encarregada de:

- Convocar les reunions i dirigir-les


- Aixecar acta de cada reunió.
- Fer un seguiment dels suports que es donen en el cicle
- Transmetre les propostes que es facin a la CCP que seran aprovades en claustre.
- Assistir a les reunions de les comissions i fer d’intermediari entre aquestes i els
companys de cicle.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- Coordinar les sortides dels cicles en absència del coordinador SACE.

3.2.4.- Els equips de cicle es reuniran, com a norma general, una vegada cada al mes.

3.2.5.- A més a més, es faran una reunió a principi de curs per informar sobre
l’alumnat per part de l'anterior tutor i una altre reunió a final de curs per coordinar el
canvi de cicle en referència aspectes d’aprenentatge i hàbits.

3.3.- COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

3.3.1.- La Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP) és el principal òrgan de


coordinació del treball docent.

3.3.2.- La composició i les funcions de la CCP venen definides a l’article 49 del ROC.

3.3.3.- La CCP del nostre Centre estarà formada per :


- El Director, que serà el president.
- El Cap d’Estudis.
- Els coordinadors de cicles.
- El coordinador de ES.
- El coordinador de la CNL.
- El coordinador de SACE.
- El coordinador de TIC.
- El coordinador ambiental.
- El membre l’EOEP.
- El coordinador d’aules UECP.

3.3.4.- La CCP tindrà les competències previstes per la llei i entre d’altres serà
competent per establir les directrius pedagògiques, coordinar i elaborar els projectes
curriculars, coordinar les avaluacions i fer una primera lectura de tots aquells temes de
caire pedagògic que el Claustre hagi d’aprovar.

3.3.5.- La CCP es reunirà, com a norma general, una vegada al mes, encara que la
periodicitat de les reunions podrà variar en funció de les necessitats del moment.

3.3.6.- La CCP podrà formar comissions per tal de dinamitzar algunes tasques i tractar
temes en concret. Els informes o dossier que resultin d’aquestes comissions passaran
a la CCP per al seu debat i, si escau, aprovació.

3.3.7.- Quan, pels temes o qüestions incloses en l’ordre del dia es consideri
convenient, podran assistir altres membres de la Comunitat Educativa.

3.4.- EQUIP DE SUPORT

3.4.1.- Composició i funcion:

1.- Formen part de l’Equip de Suport els responsables de l’EOEP, els mestres, tècnics i
auxiliars de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i tot el
professorat que dediqui una part important del temps lectiu a tasques de suport.

2.- El Cap d’Estudis participarà en les reunions de l’Equip de Suport per tal d’assumir-
ne les funcions de coordinació amb l’Equip Directiu.

3.- Funcions dels membres de l’Equip de Suport :

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1r.- En relació als mestres :

a)Col·laborar en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de l’adaptació


curricular individual de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

b) Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques


disposant del calendari mensual de controls.

c/ Orientar i facilitar la recerca i/o l’elaboració de materials curriculars adients per


atendre la diversitat.

d) Assessorar i col·laborar en la relació amb les famílies.

e) Col·laborar en la detecció i l’anàlisi de les necessitats educatives de l’alumnat.

f) Participar en l’avaluació i la promoció de l’alumnat amb necessitats educatives


específiques.

2n.- En relació a l’alumnat :

Dins del marc de l’adaptació curricular individual, l’Equip de Suport intervindrà amb
l’alumnat amb necessitats educatives específiques tenint present que el treball amb
aquests alumnes es desenvoluparà majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma
coordinada amb els mestres. Sols en aquells casos en què s’hagi justificat a
l’adaptació curricular, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts concrets i en
períodes determinats de la jornada.

3r.- En relació al Centre :

a) Elaborar un pla anual amb la proposta d’actuació.

b) Coordinar-se amb l’Equip Directiu per planificar, seguir i avaluar la tasca


desenvolupada per l’Equip de Suport, com també coordinar-hi les actuacions del
professorat que treballa amb l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

c) Orientar en relació a les pautes d’actuació família - centre.

d) Participar amb l’equip de cicle en l’organització i el desenvolupament d’activitats


que facilitin l’adequació de l’oferta educativa a la diversitat de l’alumnat.

e) Coordinar la intervenció dels serveis externs en els centres educatius.

3.4.2.- Designació del coordinador de l’Equip de Suport

3.4.2.1.- L’Equip de Suport actuarà sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel
Director del Centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del Cap
d’Estudis.

3.4.2.2.- El coordinador de l’equip haurà de ser un mestre que desenvolupi tasques de


suport.

3.4.2.3.- El coordinador de l’Equip de Suport cessarà en les seves funcions a


l’acabament del seu mandat, o en cas de cessament decidit pel Director a proposta
motivada de l’equip, amb audiència de l'interessat.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

3.4.3.- Funcions de l’Equip de Suport.

El coordinador de l’Equip de Suport assumirà les funcions següents :

a) Participar, com a responsable de l’equip, en l’elaboració i l’actualització del projecte


curricular d’etapa, i en la formulació de propostes a l’Equip Directiu i al Claustre per a
l’elaboració del Projecte Educatiu i de la Programació General Anual.

b) Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’Equip de Suport per confeccionar les
propostes que, elevades a la CCP, tinguin com a finalitat l’elaboració o l’actualització
per part d’aquesta del projecte curricular.

c) Convocar i presidir les reunions de l’Equip de Suport.

d) Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria


de final de
curs.

e)Aquelles altres funcions que li encomani el Cap d’Estudis en l’àmbit de la seva


competència, especialment les relatives a suport i reforç educatiu.

3.5.- COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

3.5.1.- La finalitat de la Comissió de Normalització Lingüística (CNL) serà:


- Potenciar l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
- Assessorar a l’Equip Directiu en tot el referent a la normalització lingüística
- Potenciar el coneixement i l’estima de les tradicions i costums de la cultura
eivissenca.

3.5.2.- D’acord en l’article 50 del ROC, la CNL estarà formada per un membre de
l’Equip Directiu i un mestre de cada cicle, nomenats pel Director del Centre, un dels
quals serà el coordinador.

3.5.3.- Les competències de la CNL seran les previstes a l’article 51 del ROC i entre
d’altres serà de la seva competència:

a) Presentar propostes per a l’elaboració o modificació del Projecte Lingüístic del


Centre (PLC).

b) Elaborar un pla anual per a:


- La consecució dels objectius inclosos en el PLC
- Potencia l’ús de la llengua catalana
- Potenciar el coneixement de les tradicions i costums de la cultura eivissenca.

3.5.4.- La coordinació de la CNL serà exercida per un mestre dels que formen part de
la comissió, preferentment amb destinació definitiva al centre, designat pel Director per
un període de dos cursos acadèmics.

3.5.5.- Les competències del coordinador venen especificades a l’article 53 del ROC i
entre d’altres serà el encarregat de gestionar el PLC d’acord amb les línies que fixi la
Direcció del centre i amb assessorament de la CNL, dirigir les reunions de la CNL,
aixecar acta de cada reunió i elaborar la memòria de final de curs.

3.5.6.- Es procurarà que el coordinador pugui dedicar al menys una hora del seu horari
lectiu als treballs de coordinació de la CNL.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

3.5.7.- La comissió es reunirà, com a norma general, una vegada al mes, encara que
la periodicitat de les reunions podrà variar en funció de les necessitats del moment.

3.5.6.- Aquesta comissió es formarà depenent de les necessitats reals del Centre.

3.6.- COORDINACIÓ DE SERVEIS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I


EXTRAESCOLARS

3.6.1.- El coordinador de Serveis i Activitats Complementàries i Extraescolars(CSACE)


serà un mestre, preferentment amb destinació definitiva al centre, designat pel Director
per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del Cap d’Estudis, oït el Claustre.

3.6.2.- El CSACE actuarà sota la dependència directa del Cap d’Estudis i amb estreta
col·laboració amb l’Equip Directiu.

3.6.3.- Les seves funcions venen detallades a l’article 56 del ROC i, principalment,
serà la persona encarregada de:
- Elaborar el pla anual d’aquestes activitats
- Informar de l’oferta d’activitats que se’ns van presentant a llarg del curs.
- Coordinar les activitats
- Comprovar que es dur al dia l’arxiu d’aquestes activitats.
- Elaborar una memòria a final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades.

3.6.4.- Encara que una de les funcions previstes a l’article 53 del ROC és la
coordinació del servei de transport escolar, al nostre centre aquesta coordinació serà
exercida pel Secretari en estreta col·laboració amb el Director.

3.6.5.- El CSACE es reunirà, com a norma general, una vegada al mes amb els
coordinadors de cicles, encara que la periodicitat d’aquestes reunions podrà variar en
funció de les necessitats del moment.

3.6.6.- Per tal de poder dur a termini les seves funcions es procurarà que el
coordinador pugui dedicar dos sessions del seu horari lectiu.

3.7.- COORDINACIÓ DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

3.7.1.- Existirà un Coordinador de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació


(CTIC).

3.7.2.- La persona que ostenti la coordinació de TIC actuarà sota les ordres de l’Equip
Directiu del centre i la prioritat en les seves actuacions estarà igualment marcada per
l’Equip Directiu.

3.7.3.- El coordinador de TIC tindrà les següents funcions:


- Assessorar a l’Equip Directiu i al Claustre de Mestres en tots els temes relatius a
l’aplicació de les TIC a la pràctica docent, com també en possibles millores o avaries
dels mitjans tècnics.
- Dur el manteniment de la sala d’ordinadors, així com de tots els ordinadors i material
informàtic del centre.
- Elaborar el pla de les TIC, coordinar el seu desenvolupament i al final de curs,
elaborar la memòria del pla.
- Dinamitzar i orientar la formació continuada dels mestres del centre en l’àmbit de les
TIC

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- Qualsevol altre que li pugui ser encarregada per la Direcció del Centre o atribuïdes
per la
Conselleria d’Educació.

3.7.4.- En cap cas serà responsabilitat del coordinador de les Tic la resolució física
d’avaries en els ordinadors o altres productes informàtics del centre. Quan es
produeixin aquestes circumstàncies el coordinador informarà a la Direcció del Centre i
avisarà al Servei tècnic corresponent o demanarà suport al Servei d’informàtica de la
Conselleria.

3.7.5.- A principi de curs s’establirà l’horari per a les coordinacions necessàries per al
desenvolupament del pla de les TIC.

3.7.6.- Per tal de dur a termini les seves funcions, es procurarà que hi pugui dedicar
entre cinc i nou sessions del seu horari lectiu.

3.8.- COORDINACIÓ DE BIBLIOTECA

3.8.1.- Existirà un coordinador de biblioteca que tindrà les següents funcions:


- Assegurar l’organització, el manteniment i l'adequada utilització dels recursos
documentals i de la biblioteca del centre.
- Col·laborar en la promoció de la lectura com a mitjà d’informació, entreteniment i oci.
- Assessorar en la compra de nous materials i fons per a la biblioteca general o d’aula.
- Qualsevol altre que li pugui ser assignada per la Direcció del Centre en relació a la
biblioteca.

3.8.2.- Per tal de poder dur a termini les seves funcions, es procurarà que el
coordinador de la biblioteca pugui comptar, com a mínim, amb una hora del seu horari
lectiu.

3.9.- COORDINACIÓ AMBIENTAL

3.9.1.- Existirà un coordinador ambiental que tindrà les següents funcions:


- Establir una coherència entre la gestió dels recursos materials, energètics i residu del
centre i educació ambiental de tota la Comunitat Educativa amb la finalitat de generar
hàbits, actituds i valors respectuosos amb el medi ambient.
- Coordinar la recollida i evacuació dels residus del centre.
- Assessorar a l’Equip Directiu i al Claustre de Mestres en tots els temes relatius a
l’ambientalització del entre.
- Coordinar l’elaboració del pla d’ambientalització del centre que haurà de contenir els
objectius que s’hi pretenen, les actuacions que s’han de dur a terme i els procediments
previstos per a realitzar-se el seguiment i l’avaluació.
- Impulsar i coordinar el tractament de l’educació ambiental amb els diferents equips
de cicle.

3.9.2.- El coordinador ambiental es reunirà, com a norma general, una vegada al mes
amb els coordinadors de cicles i el Cap d’Estudis, encara que la periodicitat
d’aquestes reunions podrà variar en funció de les necessitats del moment.

3.9.3.- Per tal de poder dur a termini les seves funcions, es procurarà que el
coordinador
ambiental pugui comptar, com a mínim, amb una hora del seu horari lectiu.

4. DRETS I DEURES DELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

4.1.- DE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR

4.1.1.- Tots els membres de la Comunitat Escolar tenen dret a:

a) Que es respecti la seva llibertat de conciència, les seves conviccions religioses,


morals i ideològiques d’acord amb la Constitució, així com la seva intimitat en el que
respecta a aquestes creences.

b) No ser discriminat per raons de naixement, raça, sexe, capacitat econòmica, nivell
social, conviccions polítiques, morals o religioses ; així com per discapacitats físiques,
sensorials o psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

c) Que es respecti la seva integritat física i moral i la seva dignitat personal

d) Que es guardi reserva sobre tota aquella informació que disposa el centre sobre les
seves circumstàncies personals i familiars. No obstant això, el centre comunicarà a
l’autoritat competent les circumstàncies que puguin implicar mals tractaments per a
l’alumne o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per les lleis de
“Protecció dels Menors”.

e) Utilitzar les instal·lacions del centre, mobiliari i material, sempre que no es pertorbi
l’ordre de les activitats docents i prèvia autorització de la Direcció.

4.1.2.- Tots els membres de la Comunitat Escolar tenen el deure de:

a) Respectar la llibertat de conciència i les conviccions religioses, ideològiques,


ètniques o morals, així com la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la
Comunitat Educativa.

b) Respectar a tots els membres de la Comunitat Educativa.

c) No discriminar cap membre de la Comunitat Educativa per raons de naixement,


raça, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.

d) Assistir al Col·legi amb la neteja suficient per a la salvaguarda de la salut pròpia i la


dels demés membres de la Comunitat Escolar.

e) Respectar l’edifici i utilitzar correctament els béns mobles i les instal·lacions i


mobiliari del centre.

f) Respectar la propietat aliena i les coses d’ús comunitari.

g) Respectar el caràcter propi del centre, d’acord en la legislació vigent

h) Respectar el present Reglament.

i) Participar i col·laborar activament, juntament amb la resta dels membres de la


Comunitat Educativa, per tal d’afavorir el millor desplegament de l’ensenyament, de
l’orientació i de la convivència en el centre.

4.2.- DELS ALUMNES(Regulat al Decret 121/2010)

4.3.- DELS MESTRES

4.3.1.- Tots els mestres tenen dret a:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

a) Disposar de llibertat d’ensenyança que estarà subjecta a l’adaptació legislativa


vigent i als projectes del Centre.

b) Assistir a les reunions del Claustre amb veu i vot.

c) Fer les propostes que consideri oportunes pel millor funcionament del Centre.

d) Participar en l’elecció dels seus representants.

e) Participar en la gestió del Centre a través dels seus representants al Consell


Escolar.

f) Ser informats pels seus representants de tots els acords presos.

4.3.2.- Tots els mestres tenen el deure de:

a) Proporcionar a l’alumnat la formació adequada al seu nivell i segons les directrius


de les autoritats educatives i dels projectes del Centre.
b) Reunir-se periòdicament amb els seus companys per coordinar i programar les
activitats.

c) Posar-se en contacte amb els pares els seus alumnes quantes vegades consideri
precises.

d) Desenvolupar una avaluació continuada dels alumnes, donant-ne compta als


respectius pares o tutors legals.

e) Assistir puntual i regularment a les activitats programades i reunions dels grups dels
quals formin part.

f) Participar activament en les reunions dels òrgans dels quals en formin part i en el
compliment de les obligacions del càrrec per al qual han estat elegits.

g) Informar, si es el cas, al sector que representen dels acords dels òrgans col·legiats
de que formin part.

h) Complir i fer complir les normes aprovades pels òrgans competents.

i) Guardar reserves sobre tota la informació de que disposi sobre les circumstàncies
personals i familiars dels alumnes, encara que el Centre comunicarà a l’autoritat
competent, les circumstàncies que puguin implicar mals tractaments per a l’alumne o
qualsevol altra incompliment dels deures establerts per la llei de Protecció de Menors.

j) Respectar l’horari establert

k) Vigilar que al entrar o sortir de les aules, els alumnes ho facin amb ordre i correcció.

l) Vigilar als alumnes siguin o no de la seva tutoria. En cas de produir-se algun


problema, actuar immediatament, notificar-ho al tutor, si es el cas, i, si ho creu
convenient, proposar a la Direcció del Centre la sanció que consideri oportuna.

m) No expulsar al passadís als alumne en hores de classe.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

n) Acudir amb puntualitat a la vigilància de pati, roman en moviment a la zona


assenyalada i complir la resta de normes d’actuació al pati aprovades pel Claustre.
ANNEXA I

o) Deixar programades les activitats quan la seva falta d’assistència es sàpiga amb
antelació.

p) Donar a conèixer i difondre el present Reglament a la Comunitat Educativa.

q) Romandre a l’aula fins que hagin sortit tots els alumnes al final de la jornada.

r) Fomentar l’acció tutorial compartida en les situacions necessàries.

4.3.2.1.- Es consideren endemés responsabilitat dels mestres:

a)Potenciar un bon clima de treball basat en la confiança i ajuda mútua (professorat-


professorat,professorat-alumnat, alumnat-alumnat).

b)Complir i col·laborar per dur a termini els acords presos en el Claustre o Consell
Escolar.

c)Elaborar les programacions trimestrals i quinzenals, en coordinació amb la resta de


mestres del cicle i l’Equip de Suport.

d)Complir els terminis marcats per el lliurament de documentació i els horaris


establerts.

e)Puntualitat en l’arribada al matí, l’hora serà a les 8’55 hrs. Es procurarà evitar retards
en
els canvis de classe.

f) Justificar les absències. ANNEXA II

g)Avisar a l’Equip Directiu de les sortides escolars amb suficient antelació així com
registrar-les al quadern de sortides del Centre.

4.3.2.2.- Informació entre els mestres.

a)El mestre responsable del CEP, col·locarà en el tauler d’anuncis corresponent de la


Sala de Mestres la informació recollida. Si hi ha alguna informació que consideri
d’interès especial per a un determinat sector ho comunicarà personalment.

b)Per a la informació interna del Centre s’habilitarà un tauler d’anuncis (Secretaria i


Sala de Mestres) i una calaixera individual a la Sala de Mestres amb les següents
informacions:

- Torns de pati
- Horari d’activitats extraescolars
- Quadre horari de reunions i coordinacions.
- Absències mensuals dels mestres.
- Convocatòries de Claustres, Consells Escolars i CCP.
- Informació personal.

c)Per donar conèixer temes que es considerin d’interès per tot el Claustre es faran
reunions informatives que podran ser proposades per qualsevol membre d’aquest.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

d)Qualsevol mestre podrà demanar a l’Equip Directiu informació sobre aquells


aspectes de la vida del Centre que li interessin.

e)Recolzaments. Trimestralment es faran unes previsions de recolzament dels mestres


en funció de la disponibilitat horària d’aquest. Per ajudar als alumnes amb N.E.E. i als
altres previ estudi de les necessitats. Aquests recolzaments poden ser dins o fora
l’aula.

4.4.- DELS PARES O TUTORS LEGALS

4.4.1.- Tots els pares o tutors legals tenen el dret de:

a) Participar en l’elecció dels seus representants legals al Consell Escolar

b) Participar en la gestió i funcionament del Centre a través dels seus representants al


Consell Escolar.

c) Que els seus fills rebin una educació integral segons el PEC, la PGA i la legislació
vigent.

d) Ser informats pels seus representants legítims de tots els acords presos.

e) Ser informats i conèixer el desenvolupament escolar dels seus fills. Segons ordre
de juny de 2016, tenen dret a demanar copia,demanant cita prèvia, d’aquelles proves
realitzades pels alumnes que el professorat consideri significatives.

f) Demanar explicacions sobre les qualificacions dels seus fills que consideri
oportunes.

g) Formar part de l’APIMA del Centre i participar en les activitats que aquesta
organitza.

4.4.2.- Tots els pares o tutors legals tenen el deure de:

a) Conèixer el desenvolupament escolar dels seus fills.

b) Demanar explicacions sobre les qualificacions dels seus fills o fer les reclamacions
que
consideri oportuns en privat i a les hores fixades amb tal fi, tutoria de pares.

c) Presentar-se al Centre quan siguin requerits pels mestres o Direcció del mateix.

d) Proporcionar als seus fills el material necessari.

e) Responsabilitzar-se de que els seus fills assisteixin al centre amb puntualitat i amb
les
condicions higièniques adequades.

f) Col·laborar en la formació dels seus fills, ajudar-los en tot el que sigui possible i
cooperar amb les activitats del centre.

g) Justificar per escrit es faltes d’assistència o puntualitat dels seus fills. ANNEXA III

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

h) Tractar en tot moment a la resta de membres de la Comunitat Educativa amb


respecte.

i) Informar al tutor d’aquells aspectes de la personalitat i salut del seu fill Aixa com dels
possibles problemes personals que puguin afectar a la seva vida escolar.

j) Respectar l’horari de visita establert. En cas de tenir un motiu urgent, consultar amb
el tutor per telèfon o per escrit.

k) Informar dels canvis de domicili i/o telèfon.

l) Parlar de forma respectuosa dels mestres davant dels seus fills. (el desprestigi de
l’educador repercuteix negativament en l’aprenentatge).

m) Comunicar al mestre quan la situació familiar canviï i proporcionar la documentació


oportuna sobre la custodia.

n) Comunicar al mestre/centre quan els pares d’Educació Infantil no poden venir a


recollir als seus fills i ho farà una altra persona diferent. ANNEXA IV

5. NORMES DE CONVIVÈNCIA

5.1.- GENERALS

5.1.1.- S’assistirà al col·legi amb la neteja suficient per a la salvaguarda de la salut


pròpia i la dels demés membres de la Comunitat Escolar.

5.1.2.- Es mantindrà un ambient de respecte entre tots els membres de la Comunitat


Escolar i es respectaran les normes d’urbanitat.

5.1.3.- Una vegada iniciades les activitats escolars, els alumnes no podran abandonar
el recinte escolar sense permís exprés d’un mestre.

5.1.4.- Els dies que els alumnes tinguin educació física o hagin de realitzar alguna
activitat
esportiva vendran a l’escola amb xandall i sabates esportives o amb vestimenta
adequada per aquest fi.

5.1.5.- No estarà permès que els alumnes duguin telèfons mòbils o aparells electrònics
al col·legi i, per tant, el col·legi no es responsabilitzarà d’aquests aparells en el cas de
que algun alumne no compleixi la norma.

5.1.6.- Es mantindran nets els espais comuns. Es prohibeix tirar o deixar paper o
deixalles en terra i quan qualsevol persona vegi un paper o deixalla a terra el recollirà i
el llançarà al contenidor corresponent i els mestres hauran de vetllar per a què
aquesta norma es compleixi.

5.1.7.- En general, no es permetrà menjar llaminadures ni menjar a les hores de


classe, excepte el casos excepcionals.

5.1.8.- Per motius d’higiene no és convenient compartir gots, coberts, xuclar o llepar
llapis…, ni tampoc compartir gorres, pintes, gomes de cabell…

5.1.9.- El Centre no s’utilitzarà com a plataforma comercial de cap producte.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

5.2.- DE LES ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE

5.2.1.- L’horari escolar és de 9 a 14 hores.

5.2.2.- La porta principal d’entrada al recinte escolar no s’obrirà abans de les 8:00 des
matí. La porta d’Educació Infantil i la lateral del pati de primària es tancaran pocs
minuts després de que hagi sonat el timbre de les 9 hores (aproximadament entre les
9:05 i les 9:10 hores). Tant la porta gran del pati de primària com la d’entrada principal
a l’edifici romandran obertes durant la jornada escolar per qüestions de seguretat.

5.2.3.- L’alumne de primària que arribi més tard de les 9:05 no podrà incorporar-se a la
seva aula amb el grup fins que comenci la següent sessió. Romandrà en un altre espai
del centre sota la vigilància d’un mestre. En aquestos casos el pare/mare o tutor/a
legal justificarà el motiu del retard.

5.2.4.- En els casos d’assistència al metge, viatge o causa justificada es permetrà


l’entrada o la sortida del recinte escolar, sempre amb el justificant pertinent. Es
procurarà que aquestes entrades i/o sortides siguin en els canvis de sessió, en el cas
contrari, la incorporació es realitzarà en la següent sessió corresponent. L’infant
romandrà a un espai del centre sota la vigilància d’un mestre fins la seva entrada a
l’aula.

5.2.5.- Abans de l’hora de l’entrada, en el cas de pluja o mal temps, els alumnes
podran accedir directament a l’edifici escolar i a classe on estarà un mestre.

5.2.6.- Les sortides a les 14 h. es faran en el següent ordre:

a) Ed. Infantil : sortiran a les 13:45 hrs. escalonadament. Els tutors els lliuraran en la
mateixa aula on els recolliran directament els pares o responsables. (Si algú alumne
ha de ser recollit per una altra persona que no sigui l'habitual, els pares hauran de
notificar-ho al tutor/centre. ANNEX IV).

b) Ed. Especial: sortiran a les 13:55 h. Esperant als seus pares o responsables dins la
seva aula. Aquells alumnes de N.E.E. que facin servir el transport escolar sortiran en
companyia de les Auxiliars Tècniques Educatives sobre les 13’50.

c) Ed. Primària: sortiran a les 14 h.

5.2.7..- Quan acabada la jornada laboral del professorat els pares d’un alumne/a no
hagin vingut a recollir-lo i hagi estat impossible localitzar-los per part del tutor/a, la
Direcció del Centre es posarà en contacte amb les autoritats municipals perquè se’n
facin càrrec.

5.3.- DE LES CLASSES

5.3.1.- Abans de l’aprovació de la P.G.A. per cicles s’elaboraran unes normes de


classe d’acord amb els principis del P.E.C. Aquestes normes han d’anar encaminades
a afavorir:
- La participació de l’alumnat i la presa de responsabilitats.
- Un clima de confiança i diàleg a fi d’evitar possibles conflictes o solucionar-los sense
haver de prendre mesures arbitràries.

5.3.1.1.- Les normes seran aprovades pel Claustre per garantir la coherència amb el
P.E.C.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

L’alumnat participarà en l’elaboració de les esmentades normes:

a) Educació Infantil. A través d’assemblees diàries.

b) Educació Primària.

1r cicle.- De manera introductiva (presentar situacions a fi que ells arribin a deduir les
normes).

2n cicle.- Se’ls hi proporcionarà un guió orientatiu per facilitar el treball.

3r cicle.- Per iniciativa del propi alumnat baix la supervisió del tutor/a.

5.3.1.- No es permetrà l’entrada a les classes dels pares o tutors legals sense el
permís exprés d’algun mestre del centre, ni de cap persona aliena al Claustre de
Mestres sense el permís de la Direcció.

5.3.2.- No es podrà quedar cap alumne a les aules sense la presència d’un mestre i
tampoc es permetrà l’entrada a les classes dels alumnes fora de l’horari lectiu a no ser
amb el permís exprés d’un mestre o personal del centre.

5.3.3.- A la classe s’haurà de mantenir un clima de treball i respecte cap els demés,
per això es tindran en compte els següents punts:

- Dur tot el material necessari per realitzar la tasca escolar.


- Treballar en silenci o amb un to moderat i sense molestar als altres.
- Ajudar o col·laborar en el que sigui precís.
- Atendre bé a totes les explicacions i observacions del mestre, obeir-lo i no replicar de
forma grossera.
- Respectar el material escolar ja sigui propi o aliè.
- Mantenir la classe ordenada en tot moment: pupitres, estants, armaris, jocs…
- Respectar el torn de paraula i l’opinió del seus companys.
- Estar assegut de forma correcta.

5.3.4.- Els papers que només estiguin escrits a una cara es deixaran a la safata de
reutilitzar i es procurarà escriure per les dues cares del full.

5.3.5.- A les aules hi haurà tres tipus de contenidors de deixalles: paper, plàstic i
alumini i altres residus. Els dos primers es buidaran per l’alumnat periòdicament als
contenidors grans dels passadissos, i l’altre serà buidat pel personal de neteja.

5.3.6.- Durant la classe no s’anirà al servei menys que sigui necessari, es procurarà
que hi vagin en els canvis de classe.

5.3.7.- No es permetrà menjar llaminadures ni menjar a les aules sense permís exprés
del mestre, excepte en casos excepcionals.

5.3.8.- S’apagaran els llums quan no hi hagi ningú a les aules, encara que quan es
tracti de fluorescents només s’apagaran si es per un temps superior a mitra hora.

5.3.9.- Es procurarà tancar les finestres i les portes d’entrada a l’edifici. quan estigui
encesa la calefacció.

5.4.- DELS ESPLAIS

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

5.4.1.- L’alumnat de primària i d’UECP comptaran amb un període d’esplai de 11 fins a


11:30 h

5.4.2.- Els alumnes d’infantil comptaran amb un esplai de 50 minuts seguits:de 11:00 a
11:50 hrs.

5.4.3.- Per a l’atenció i la vigilància dels alumnes durant els esplais s’organitzaran
torns de
mestres segons les necessitats reals del Centre.

5.4.4.- Per a la vigilància dels patis d'Infantil i Primària remetre’s a l’ANNEXA I.

5.4.5.- Als esplais, els alumnes estaran al pati i deixaran lliures les aules, els
passadissos, escales i serveis interiors excepte en Ed. Infantil i en els casos que
estiguin realitzant activitats escolars o complint alguna sanció i sempre davall la tutela
d’algun mestre i en la seva presència.

5.4.6.- Quan acabi l’esplai els alumnes es dirigiran al porxo de seguida que sentin la
senyal i faran la fila corresponent on estaran esperant els seus tutors.

5.4.7.- Els dies de pluja, els alumnes romandran en la seva aula amb el tutor i, en cap
cas, podran romandre als corredors.

5.4.9.- Als esplais, les ATEs es dedicaran a la vigilància dels alumnes de NEE i a fer
les tasques d’integració en els jocs amb la resta de l’alumnat que els hi proposi el
tutor/a.

5.5.- DE LES FALTES D’ ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT

5.5.1.- A principi de curs o en el moment d’incorporació, en el cas dels alumnes


nouvinguts, els tutors informaran als pares de la necessitat que els seus fills
assisteixin a classe amb regularitat.

5.5.2.- Per al control d’assistència, el tutor de cada grup passarà llista cada dia i
anotarà les absències de l’alumnat. El full d’assistència es lliurarà mensualment al Cap
d’Estudis. Es considerarà falta d’assistència quan un alumne falti tota la jornada i quan
es produeixi una falta de puntualitat reiterada.

5.5.3.- Les faltes d’assistència hauran d’estar justificades per escrit i signades pels
pares o tutors legals de l’alumne i serà el mestre tutor de l’alumne l’encarregat d’exigir
els justificants i lliurar-los mensualment, juntament amb el full d’assistències, al Cap
d’Estudis.

5.5.4.- Si el tutor no té constància del motiu de l’absència d’un alumne, a les 2 faltes
d’assistència haurà de telefonar als seus pares o tutors legals per esbrinar el que
succeeix, i si les faltes no són justificades, haurà de parlar amb la família perquè
asseguri l’assistència del seu fill a la classe.
Una vegada l’alumne s’incorpori a la classe s’exigirà l’escrit firmat pels pares o tutors
legals on s’expliqui el motiu de l’absència.

5.5.5.- Si el tutor no aconsegueix parlar amb els pares telefònicament i segueix sense
tenir constància de l’absència, al tercer dia que falti, o màxim al quart, ho comunicarà
al Cap d’Estudi, qui s’haurà de posar en contacte novament amb els pares o tutors
legals de l’alumne per telèfon o, en el cas de no ser possible, per carta certificada o
telegrama amb acusament de rebut per tal de concertar una entrevista amb ells. Si no

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

es resol la situació d’absentisme, l’Equip Directiu comunicarà aquest fet a l’EOEP i als
Serveis Socials de l’Ajuntament utilitzant els models adients.

5.5.6.- L’acumulació de tres faltes d’assistència sense justificació escrita signada pels
pares o tutors legals de l’alumne en el període d’un mes o de cinc en el període d’un
trimestre, implicarà que el tutor ho comuniqui al Cap d’Estudis. Aquest haurà de posar-
se en contacte amb els pares o tutors legals de l’alumne per telèfon o, en el cas de no
ser possible, per carta certificada o telegrama amb acusament de rebut per tal de
concertar una entrevista amb ells. En aquesta entrevista, a la qual també assistirà el
tutor de l’alumne, se’ls hi recordarà als pares o tutors legals l’obligació de justificar
totes les faltes d’assistència per escrit i se’ls hi comunicarà que en el cas de que la
situació es torni a repetir, l’Equip Directiu comunicarà aquest fet a l’EOEP i als Serveis
Socials de l’Ajuntament utilitzant els models adients.

5.5.7.- Quan el tutor, malgrat tingui les justificacions signades pels pares o tutors
legals, dubti que les faltes d’assistència siguin realment justificables, ho posarà en
coneixement del Cap d’Estudis.
Aquest estudiarà el cas, si ho crec necessari, es posarà en contacte amb els pares per
tal
d’esbrinar el que succeeix i si la resposta a la situació no el convenç, l’Equip Directiu
derivarà el cas als Serveis Socials de l’Ajuntament i a l’EOEP.

5.5.8.- Quan a un alumne se li anotin tres faltes de puntualitat en el període d’un mes
o cinc en el període d’un trimestre, el tutor ho comunicarà al Cap d’Estudis. Aquest
s’haurà de posar-se en contacte amb els pares o tutors legals de l’alumne per telèfon
o, en el cas de no ser possible, per carta amb acusament de rebut per tal de concretar
una entrevista amb ells. En aquesta entrevista, se’ls hi recordarà la importància
d’arribar amb puntualitat, se’ls hi demanarà que es posi solució a la situació i se’ls hi
comunicarà que en el cas de que la situació es torni a repetir, l’Equip Directiu
comunicarà aquest fet als Serveis Socials de l’Ajuntament i a l’EOEP.

5.6.- DELS MEDIS DE COMUNICACIÓ I DE L’ATENCIÓ ALS PARES I AL PÚBLIC


EN GENERAL

5.6.1.- L’Equip Directiu serà l’encarregat d’informar als mestres de l’oferta rebuda en
relació a cursets de perfeccionament o altres que puguin ser de l'interès dels mestres
en general, per això, es durà un full de registre que es penjarà al taulell corresponent.

5.6.2.- La informació relativa a sindicats que es rebi al centre es penjarà al taulell


corresponent de la Sala de Mestres.

5.6.3.- El coordinador de SACE serà l’encarregat d’informar de tota l’oferta que es rep
al centre en relació a activitats complementàries i concursos, es durà un full de registre
per a cadascun que es penjarà al taulell d’anuncis.

5.6.4.- Si hi ha alguna informació que pel tema o altres aspectes es consideri molt
important i urgent, l’Equip Directiu passarà la informació per les classes i s’assegurarà
personalment de que tots en queden assabentats.

5.6.5.- La informació oficial als pares o tutors legals s’exposarà al taulell d’anuncis del
vestíbul i, si veu necessari, es farà una circular que s’enviarà a través dels seus fills o
a través de la pàgina web del centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

5.6.6.- La resta d’informació que es rebi al centre i que es cregui d’interès per a la
Comunitat Educativa es penjarà al taulell del porxo de l’entrada principal i a la pàgina
web si escau.

5.6.7.- Qualsevol alumne, mestre, pare o persona en general que vulgui fer ús dels
taulons d’anuncis, haurà d’informar prèviament a un membre de l’Equip Directiu i tenir
la seva autorització.

5.6.8.- El medi de comunicació entre els pares o tutors legals i el mestre tutor seran
les circulars o notes escrites als seus fills. A partir de l’etapa de Primària, per a les
comunicacions individuals als pares o tutors legals, també s’utilitzarà l’agenda escolar.

5.6.9.- Durant les hores de classe no es permetran les visites dels pares, a no ser per
una urgència.

5.6.10.- El dia de tutoria i d’atenció de pares serà els dimarts de 14 a 15 hores i per un
bon funcionament de les classes, es procurarà respectar aquest horari per parlar amb
el tutor o mestres i s’evitarà fer-ho a les entrades o sortides si no és un tema urgent.
Es procurarà demanar cita prèvia.

5.7.- CRITERIS PEDAGÒGICS ESPECÍFICS QUE MILLOREN LA CONVIVÈNCIA.

5.7.1.- Estratègies bàsiques. Per aquell alumnat que manifesti greus dificultats de
convivència i/o pertorbin el normal desenvolupament de les classes, es prendran les
següents mesures:

5.7.1.1.- Entrevistes personals amb l’alumne/a.

5.7.1.2.- Recollida d’informació (dels companys, família, professorat...).

5.7.1.3.- Establiment d’estratègies d’acord amb les dades recollides, tenint en compte:

a) Recórrer a la reflexió i l’autocrítica a fi d’evitar el càstig.

b) Estimular l’autoestima (ajustar a la realitat).

c) Evitar tot tipus d’humiliacions.

5.7.1.4.- Col·laboració amb la família per dur a terme estratègies comuns.

5.7.2.- Estratègies d’intervenció seqüenciades per cicles.

5.7.2.1.- Educació Infantil. Són estratègies d’intervenció d’alumnat-professorat.

a) Parlar amb tota la classe en el mateix moment que succeeixi o/i en l’ assemblea per
treure conclusions entre tots.

b) Parlar puntualment amb tots quan succeeixi i que l’alumne rectifiqui el seu
comportament repetint l’acció de manera correcta.

c) Explicar als alumnes que tots som diferents i que cadascun fa el que pot d’acord
amb les seves capacitats.

d) Presentació, a principi de curs, de l’alumnat d’integració a la resta dels


companys/es d’aula.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

e) Informar en la reunió inicial a pares/ mares de què és i com funciona al nostre


col·legi d’integració (tutores i especialistes de N.E.E.).

f) Canalitzar correctament la informació i solucionar el més ràpid possible els


problemes que poden sorgir entre tutores/ pares, intervenint les persones implicades.
Respectar els acords. Deixar clar als pares, des de principi de curs, quines són les
seves competències.

5.7.2.2.- Primer Cicle d’Educació Primària. Són estratègies d’intervenció d’alumnat-


professorat.

a) Demanar a la resta dels companys ajuda per a tranquil·litzar- se. Treure a


l’alumne/a de la situació per a que es relaxi, parlar amb ell/a ... Trucar als pares: donar
informació de la situació i sol·licitar la seva col·laboració.

b) Recomanar als pares la necessitat de que el seu fill realitzi activitats col·lectives
(casa...). Aprofitar per fer jocs d´ expressió corporal, teatre etc. dins l’aula. Valorar,
davant la resta, els aspectes positius del nen.

5.7.2.3.-. Segon Cicle d’Educació Primària Són estratègies d’intervenció d’alumnat-


professorat.

a) Necessitat de recopilar informació familiar (anamnesi). Dedicar temps a assemblea


(acció tutorial). Utilitzar l’assemblea/ reflexió en tutoria i amb el tutor present.

b) Interaccions tot el cicle.

c) En els patis s’ha d’estar vigilants i intervenir cooperativament amb els alumnes.
Participar i corregir situacions no dialogants / intolerants. Insistir que l’alumnat de
N.E.E. ha d’integrar- se en jocs.

d) Utilitzar l’assemblea/ reflexió en tutoria amb el tutor/a present.

5.7.2.3.-. Tercer Cicle d’Educació Primària Són estratègies d’intervenció d’alumnat-


professorat.

a) Aula:

- Activitats del currículum compartides ( Llengua, Artística, E. Física .. tenint en compte


aquest
criteri per l´ elaboració d’horaris...).
- Potenciar les assemblees per a temes de convivència.
- Estratègies pedagògiques de dinàmica de grups.
- Distribució dins l’aula de l’acord amb el projecte de la cooperativa de material i en
cas de ser individual, fer modificacions al menys trimestrals.
- Fer tasques grupals (4/5 alumnes màxim) mestres - pares.
- Visites dels pares amb el tutor compartides amb els especialistes si és possible.

b) Pati:

- Vigilància per part dels mestres, activament.


- Fer respectar les instal·lacions així com els torns de pistes.

c)Espais del Centre:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- Respectar els silencis en les entrades i sortides.


- Respectar les instal·lacions del Centre.
- Compartir les tasques d’organització amb els alumnes.

5.8.- CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES.


(remitir-se al Decret 121/2010)
6. ORGANIZACIÓ DELS ESPAIS I LES INSTAL·LACIONS I NORMES PER AL SEU
ÚS

6.1.- SALES DE NIVELL

6.1.1.- El responsable de cada aula serà el mestre tutor dels alumnes que l’ocupen,
que vetllarà pel bon ús i la conservació de la mateixa.

6.1.2.- Al finalitzar la jornada escolar s’hauran de tancar les finestres, apagar els llums
i posar el material d’us múltiple que s’hagués utilitzat al seu lloc.

6.2.- SALA D’ORDINADORS

6.2.1.- Al començament de cada curs escolar es confeccionarà un horari per a la


utilització
d’aquesta sala pels distints grups.

6.2.2.- Es mantindrà un clima de silenci i respecte.

6.2.3.- Per norma general, els alumnes hauran d’ocupar el lloc assignat a principi de
curs i tractaran adequadament tot el material informàtic que utilitzin.

6.2.4.- No es podran canviar les configuracions dels ordinadors, ni esborrar el


contingut del disc dur.

6.2.5.- Si durant la sessió es produeix algun incident amb els ordinadors i no es sap
com
solucionar-lo , s’anotarà la llibreta d’incidències que hi ha per aquest fi.

6.2.6.- No es descarregaran arxius executables des d’Internet sense consultar-ho amb


el
coordinador.

6.2.7.- Els alumnes no guardaran documents a l’ordinador ni els imprimiran sense


l’autorització del mestre.

6.2.8.- Els alumnes no introduiran CD-ROM o DVD als ordinadors sense l’autorització
del mestre.

6.2.9.- Quan els alumnes utilitzin Internet només podran accedir a les pàgines web
adequades a la seva edat i sempre baix la supervisió d’un mestre.

6.2.10.- A les sessions amb alumnes es procurarà que no hi hagi altres mestres aliens
a la sessió educativa.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

6.2.11.- L’ús de l’ordinador és per temes relacionats amb l’escola.

6.2.12.- Si fora de l’horari escolar, algun mestre necessita utilitzar-lo a nivell personal,
serà amb els programes instal·lats.

6.2.13.- Al final de cada sessió haurà de quedar tot el material i mobiliari ordenat i net,
i les cadires, els teclats i els ratolins hauran de quedar ben col·locats al seu lloc. El
mestre encarregat de la sessió serà el responsable de què així es faci.

6.2.14.- Al final del dia tots els ordinadors hauran de quedar apagats i degudament
tapats, el responsable serà el coordinador, encara que aquest podrà delegar en els
mestres encarregats de les darreres sessions.

6.2.15.- Els mestres tenen els ordinadors de la Sala de Mestres per realitzar els seus
treballs.

6.3.- SALES D’ÚS MÚLTIPLE.

- SALA D’AUDIOVISUALS.
- SALA DE PLÀSTICA.
- SALA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
- SALA DE PEDAGOGIA TERAPÈUTICA.
- SALA D’AUDICIÓ I LLENGUATGE.
- SALA DE MÚSICA.
- GIMNÀS.

6.3.1.- Al començament de cada curs es nomenarà una persona responsable de cada


sala. Aquestes persones s’encarregaran de:
- Adequar l’aula a principi de curs per al seu ús.
- Proposar l’adquisició i renovació de material.
- Revisar l'inventari de l’aula a final de curs.

6.3.2.- Al començament de cada curs escolar es confeccionarà un horari per a la


utilització
d’aquesta sala pels distints grups.

6.3.3.- Cada mestre que faci utilització de l’aula vetllarà pel bon ús i conservació de la
mateixa així com de comunicar qualsevol incidència al responsable de l’aula.

6.3.4.- Aquestes sales podran ser utilitzades per a desdoblaments i suports.

6.4.- PASSADISSOS I ESCALES

6.5.1.- Es procurarà un comportament adequat en els passadissos i a les escales,


evitant curses, empentes i esvalots i es mantindran nets.

6.5.2.- S’evitarà romandre als passadissos i escales si no és per motiu justificat i amb
el permís del mestre responsable.

6.5.3.- Està totalment prohibit castigar als alumnes enviant-los als passadissos.

6.5.- PATIS I PISTA ESPORTIVA

6.6.1.- Els bancs s’usaran per seure correctament i no s’hi estarà de peus.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

6.6.2.- Es procurarà mantenir el pati en perfecte estat de neteja. Els papers i els
deixalles es dipositaran als contenidors corresponents.

6.6.3.- S’evitaran les pintades en les parets, tanques, bancs, papereres…

6.6.4.- Es respectaran les tanques i reixats i, en cap cas es saltaran per entrar o sortir
del recinte escolar.

6.6.5.- Als patis es llençaran els papers, els plàstics, les ampolles… a les seves
respectives papereres. Es procurarà llençar aquestes deixalles abans de sortir al pati,
a les papereres de l’aula.

6.6.6.- Al començament de curs s'elaborarà un calendari d’ús de les zones de joc del
pati de Primària segons el cicle o el nivell.

6.6.- SERVEIS SANITARIS

6.7.1.- Els serveis s’utilitzaran únicament per al seu fi, en cap cas seran lloc de reunió
o de xerrada.

6.7.2.- Es respectaran les instal·lacions sanitàries. Es farà ús adequat de tots els


accessoris i s’evitaran les pintades en portes i parets.

6.7.3.- S’utilitzarà l’aigua necessària per rentar-se sense malgastar-la, de la mateixa


manera que s’utilitzarà el paper necessari per rentar-se o eixugar-se les mans sense
malgastar-lo.

6.7.4.- Es tancaran bé les aixetes i el paper d’eixugar-se les mans es llençarà a les
papereres corresponents, mai als WC.

6.7.5.- Quan hi hagi alguna incidència o avaria, l’alumne ho comunicarà al mestre que
tingui en aquest moment, aquest intentarà solucionar el problema i si no és possible
col·locarà un cartell de “NO FUNCIONA” o “FORA DE SERVEI” i avisarà a la direcció
per tal que prengui les mesures oportunes al respecte.

6.7.6.- Els alumnes aniran als banys preferentment en el temps d’esplai o, bé,
procuraran aprofitar l’horari de canvi d’activitat amb el permís del mestre que ha tingut
a la darrera sessió i només en cas de necessitat, es permetrà la sortida individual de la
classe i si s’ha de fer en grup, serà baix la vigilància d’un mestre.

6.7.7.- A l’hora de l’esplai utilitzaran els serveis exteriors, excepte a l’Ed. Infantil.

6.7.8.- Els banys dels mestres seran d’ús exclusiu d’aquests.

6.7.- DESPATXOS

6.7.1.- Són els llocs on els membres de l'Equip Directiu desenvolupen aquelles
activitats
corresponents als seus càrrecs.

6.8.- SALA DE MESTRES.

6.8.1.-Aquesta sala serà d’ús exclusiu dels mestres i es procurarà mantenir-la


ordenada en tot moment.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

6.9.- SALA DE FISIOTERÀPIA

6.9.1.- Aquesta sala serà d’ús exclusiu de la persona encarregada de la fisioteràpia al


Centre.

6.9.2.- La persona responsable s’encarregarà de revisar i proposar la renovació del


material de l’aula.

6.10.- SALA D’ESTIMULACIÓ BASAL.

6.10.1.- Aquesta sala es regirà segons les normes descrites el protocol adjunt a
l’ANNEXA V.

6.11.- MAGATZEM.

6.11.1.- En aquesta sala es troba la fotocopiadora, plastificadora, cartolines, paper de


seda,guillotina i material divers del Centre.

6.11.2.- Totes les persones que facin servir aquesta sala vetllaran pel seu ordre i
correcte
manteniment, avisant de les incidències a l'Equip Directiu.

6.12.- QUARTS DE NETEJA.

6.12.1.- Aquestos quarts romandran tancats per seguretat dels alumnes i la clau de
primera i segona planta romandrà a la secretaria per si fos necessària la seva
utilització. A la planta baixa, la clau romandrà dalt el quadre de la llum.

7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS, SORTIDES


ESCOLARS

7.1.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I SORTIDES ESCOLARS

7.1.1.- Es consideraran activitats complementàries, d’acord amb l’article 54 del ROC,


aquelles activitats didàctiques que es realitzen en horari que majoritàriament es lectiu i
que, tot i forma part de les programacions de cicle, tenen caràcter diferenciat pel
moment, l’espai o els recursos que utilitzen: excursions, visites, treballs de camp,
commemoracions i altres de semblants. Aquestes activitats no seran discriminatòries i
tindran caràcter obligatori per a tot l’alumnat.

7.1.2.- Tindran caràcter de sortides escolars, d’acord amb l’article 54 del ROC, les de
durada superior a un dia i que es realitzin fora del centre: viatge d’estudis, colònies,
intercanvis culturals i altres de semblants. També es consideren sortides escolars les
que es realitzin fora de l’illa. La participació en aquestes serà voluntària i hauran de
comptar amb l’aprovació del Consell Escolar i de l'Administració Educativa. A l’hora
d’organitzar aquestes activitats s’haurà de tenir en compte, que l'Administració no
autoritzarà cap sortida que impliqui discriminació d’alumnes per motius econòmics o
de cap altre tipus.

7.1.3.- Es durà un registre de totes les activitats complementàries i sortides que es


realitzin. El responsable de reomplir la fitxa corresponent serà el mestre responsable
de l’activitat, i en el cas de ser activitats generals serà el CSACE o el Cap d’estudis.
Aquestes quedaran totes arxivades a la carpeta corresponent.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

7.1.4.- Per a les sortides del centre, els alumnes aniran acompanyats per un mínim de
dues persones, una d’elles haurà de ser necessàriament mestre del centre. La relació
d’alumnes i mestres o acompanyants s’ajustarà a l’entorn de 10/1 per infantil, 15/1 per
al primer i segon cicle de primària i 20/1 per al tercer cicle.

7.1.5.- A principi de curs el CSACE o en el seu cas els equips de cicle elaboraran el
pla d’activitats complementàries i sortides escolars que presentaran a la CCP i que
una vegada aprovats pel Claustre formarà part de la PGA i per tant estarà aprovat pel
Consell Escolar.

7.1.6.- El pla d’activitats complementàries i sortides escolars podrà sofrir canvis degut
a la
quantitat d’ofertes que es reben al llarg del curs o bé podran quedar algunes activitats
per
concretar depenent de com es desenvolupin les circumstàncies. En aquest cas, quan
es tracti d’activitats complementàries, a proposta de l’equip de cicle, serà suficient
l’aprovació de la Direcció per dur-les endavant.

7.1.7.- En general les activitats complementàries seran impartides pels mestres del
centre, encara que, en determinats casos i amb l’aprovació de la Direcció del centre,
podran ser dirigides, impartides o amb la col·laboració d’altra personal qualificat
sempre que sigui en presència dels tutors dels alumnes o d’un mestre del centre.

7.2.- ACTVITATS EXTRAESCOLARS

7.2.1.- Es consideraran activitats extraescolars, d’acord amb l’article 54 del ROC


aquelles que organitzades pel centre i recollides en la PGA o aprovades pel Consell
Escolar, es realitzaran fora d’horari lectiu: taller de tarda, jornades en dies o horari no
lectiu. La participació a aquestes activitats serà voluntària.

7.2.2.- Les activitats extraescolars estaran gestionades generalment per l'APIMA del
centre i el CSACE o en el seu defecte el Director serà el responsable de fer d’enllaç
entre aquesta i el Claustre de Mestres.

7.2.3.- Els monitors que imparteixin els tallers de tarda seran els responsables de què
acabar, tot el material i mobiliari quedi ordenat i net.

7.2.4.- A principi de curs s’establirà un torn de guàrdia de manera que els dies que es
realitzen els tallers en el centre hi hagi com a mínim un mestre de guàrdia. Aquest
mestre serà l’encarregat de solucionar els petits problemes que puguin sorgir i de
comunicar les possibles incidències.

7.2.5.- Quan un mestre organitzi una activitat amb alumnes del centre durant el curs
escolar, excursions dins i fora l’illa, utilització de les instal·lacions escolars, activitats
lúdiques…, haurà de demanar permís a la Direcció del Centre.

8 . UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT ESCOLAR

8.1.- Tots els alumnes de primària que ho requereixin podran sol·licitar aquest servei
sempre que respectin les normes de convivència establertes:

a) Pujar a l’autobús amb el degut ordre.

b) No causar conflictes violents

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

c) No proferir paraules malsonants o altres que atemptin contra la dignitat dels altres
usuaris, conductor o altre personal.

d) Comportar-se de forma cívica

e) No abandonar l’autobús sense autorització

f) Baixar en la parada assignada.

8.2.- Qualsevol falta contra alguna d’aquestes normes podrà ser sancionada amb la
prohibició de l’ús d’aquest servei pel període de :

* tres dies
*entre 4 i 22 dies(Depenent de la gravetat de la falta o de la seva reiteració una
vegada que l’alumne hagi set amonestat).

8.3.- La utilització d’aquest servei per part dels alumnes d’infantil es cenyirà a la
normativa vigent.

9 . ATENCIÓ A L’ALUMNAT EN CAS DE MALALTIA O ACCIDENT ESCOLAR

9.1.- Cada etapa disposarà d’una farmaciola. La farmaciola d'Infantil estarà a la tutoria
i la de Primària al bany d'Ed. Especial.

9.2.- A prop de les farmacioles i en lloc visible, hi haurà les instruccions bàsiques de
primers auxilis i del contingut de la farmaciola.

9.3.- El contingut de les farmacioles es revisarà periòdicament per les persones


encarregades per tal de reposar el material necessari i tenir cura de les dates de
caducitat.

9.4.- A principi de curs s’anomenaran les persones encarregades de les farmacioles


que, a ser possible, serà algú del centre que tingui coneixement de primers auxilis.

9.5.- Quan un alumne es troba indispost i insisteix en la seva queixa es telefonarà als
pares per a què el venguin a buscar i en cap cas s’administrarà medicació.

9.6.- En el cas que un alumne necessiti medicació, els pares hauran de presentar un
informe del metge i una autorització expressa per a què els mestres li puguin
administrar.

9.7.- Quan es produeix un accident a l’escola, el mestre que dirigeix l’activitat en


aquest moment haurà d’actuar de la següent manera :

9.7.1.- Observació i primera cura per determinar la gravetat de l’accident segons el


seu criteri.

9.7.2.- Si l’accident és lleu (ferida superficial, petit cop o contusió) s’actuarà segons les
normes dels primers auxilis i s’informarà al mestre tutor i als pares del succés.

9.7.3.- Si l’accident és greu (ferida profunda o molt sagnant o que contingui cossos
estranys, cremades, cops o contusions fortes):

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- S’avisarà al Servei d’ambulància si l’assistència mèdica ha de ser immediata a criteri


de la Direcció del centre i del mestre que ho ha presenciat i a continuació es telefonarà
als pares.
- En cas que no necessiti l’assistència mèdica, s’avisarà als pares per a què ells
mateixos el duguin al centre mèdic. Si els pares no poguessin acudir en un temps
prudencial un mestre acompanyaria al accidentat al centre mèdic en un taxi.

9.8.- Com a norma general cap mestre traslladarà a un alumne en el seu cotxe
particular ja que no som metges i la manipulació i trasllat inapropiat podria agreujar
l’estat de l’accidentat.

9.9.- Si l’accident es considera greu es lliurarà a la família o tutor legal de l’alumne els
impresos que, amb el títol “Informació a les famílies i sol·licitud de reclamació de
danys i perjudicis”, s’inclouen en la carpeta d’accidents escolars, s’emplenarà la
comunicació d’accident escolar per remetre’l a la Direcció General de Planificació i
Centres en un termini màxim de set dies des del succés i es seguiran les instruccions
que s’indiquen en l'esmentada carpeta.

9.10.- És mot important recordar als pares a principi de cada curs que mantinguin els
telèfons de contacte actualitzats.

9.11.- El protocol d’actuacions en cas de malaltia romandrà a la Sala de Professors i


prop de les farmacioles. A més es repartirà aquesta documentació a principi de curs a
tots els mestres.

10.- SITUACIONS DE CONTINGÈNCIA

10.1.- ORGANITZACIÓ DE LES SUBSTITUCIONS EN LES ABSÈNCIES CURTES


DEL PROFESSORAT.

10.1.1.- En cas de faltar un mestre/a es substituirà amb els següents criteris:

10.1.1.1.- En Primària segons la disponibilitat horària podran ser diferents mestres al


llarg de la jornada. En Ed. Infantil es procurarà sigui un mestre tota la jornada.

10.1.1.2.- L’ordre serà:

1r.- El mestre/a amb disponibilitat horària (en tasques de recolzament individual, de


petit
grup o coordinació).

2n.- El tutor/a del curs a substituir.

3r.- El mestre/a del Cicle o que imparteix classe en aquell curs.

4t.- El mestre/a PT/AL/AD.

5è.- Un membre de l’Equip Directiu.

10.1.1.3.- Si cap dels punts anteriors es pot complir, es recorrerà a l’ajuda del mestre/a
més pròxim o es faran grups flexibles.

10.2.- TELÈFON.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

De les trucades de telèfon a mestres que estiguin a classe es prendrà nota per escrit a
fi de no interrompre la classe.

10.3.- ALUMNAT QUE NO TÉ EL MATERIAL NECESSARI.

El tutor/a es posarà en contacte amb la família a fi de conèixer els motius i en cas


necessari orientar-la per trobar solucions. En cas de no haver-hi resposta per part dels
pares, el tutor/a ho posarà en coneixement de l’Equip Directiu, per prendre les
mesures que cregui més convenients (assistent/a Social de l’EOEP, Ajuntament,
Consell Escolar...).

11. APIMA

Les APIMES estan regulades al Reial Decret 1533/1986 de 11 de juliol.

11.1.- El representant de l’APIMA al Consell Escolar serà l’encarregat de canalitzar


totes les possibles propostes que, dins el seu àmbit de competència, faci l’APIMA,
Aixa com de transmetre la informació i documentació dels temes tractats a les
reunions del Consell Escolar a l’Associació.

11.2.- El Centre facilitarà un lloc, sempre que sigui possible, per les activitats de gestió
(sala al costat de l’entrada al Centre).

11.3.- Per a l’ús de les instal·lacions de les seves activitats es tindran en compte els
següents criteris :

1r.- Que sigui una activitat inclosa en la PGA del Centre.

2n.- Que sigui una activitat dirigida a tots els membres de l’Escola.

3r.- Utilitzar adequadament les instal·lacions i material.

11.4.- Activitats extraescolars. A la Secretaria del Centre hi figurarà un registre amb els
expedients de tot el personal no funcionari (monitors, voluntaris educatius)
responsable de les activitats extraescolars, on consti la documentació laboral, fiscal i
sanitària que correspongui segons la legislació vigent, l’activitat concreta, l’horari,
l’espai on es desenvolupa, l’organisme que subvenciona l’esmentada activitat i el preu
final que aporten els usuaris.

11.5.- Les comunicacions escrites de l’APIMA dirigides a la resta de pares podran ser
distribuïdes per algun membre de la Junta Directiva directament dins les aules a fi de
que els alumnes els coneguin com una part més de la Comunitat Escolar.

De qualsevol comunicació distribuïda al Centre la Direcció tindrà constància. Per


donar o recollir informació als alumnes, els representants de l’APIMA, avisaran amb un
dia d’antelació al Director del Centre i aquest comunicarà l’hora més oportuna pel
repartiment o recollida.

La Direcció del Centre proporcionarà a la Junta Directiva de l’APIMA, a principi de


curs, el
nombre d’alumnes per curs a fi de facilitar la distribució de circulars.

11.6.- L’APIMA remetrà a la Direcció del Centre una còpia dels seus estatuts i una
relació de la Junta Directiva actualitzada i d’aquelles persones que tenen un càrrec
específic en relació amb l’Escola.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

11.7.- Trimestralment es farà una reunió de coordinació entre l’Equip Directiu i la Junta
Directiva de l’APIMA.

12. PLA DE CONVIVÈNCIA - RELACIÓ AMB LA COMUNITAT ESCOLAR.

Les relacions del Centre amb la Comunitat Escolar es realitza des dels següents
àmbits:

- Famílies. Es realitzen les assemblees d’inici de curs i les reunions individualitzades


estipulades en el nostre Pla d’Acollida. A més, a final de curs es realitza ujna entrevista
individual pel lliuraments dels Informes d’Avaluació de final de curs. La comunicació
amb les famílies es fa a través de circulars informatives, tutors, taulers d’informació i la
nostra pàgina web.
- APIMA. A principi de curs es realitza una reunió conjunta APIMA-Equip Directiu per
organitzar les activitats a realitzar en horari extraescolar organitzades per l’APIMA del
centre.A més a més, l’APIMA col·labora amb el centre en l’organització de diverses
activitats complementàries i extraescolars.A l’apartat 11 del present Reglament,
s’especifiquen les actuacions rfelatives a l’APIMA.
- Dia de Convivència: Una vegada a l’any l’APIMA i les famílies organitza un Dia de
Convivència en col·laboració amb el centre.
- El CEPCA, organisme depenent del Consell Insular organitza xerrades adreçades a
les famílies dels infants en col·laboració amb els Centres del Municipi, Ajuntament i
FAPA.
- Pla de Convivència. El nostre Pla de Convivència estableix els objectius anuals a
aconseguir en matèria de Convivència Escolar. Trimestralment, la Comissió de
Convivència es reuneix per a fer un seguiment de les actuacions realitzades. La
informació rellevant es trasllada al Consell Escolar.
- Ajuntament. El Centre mantén una estreta col·laboració amb l’Ajuntament
especialment en matèria de Manteniment de l’edifici i instal·lacions i en col·laboració
amb els Serveis Socials. A més a més, s’organitzaen jornades esportives en
col·laboració amb la corporació i els altres centres del municipi, xerrades informatives
a famílies en col·laboració amb el CEPCA, cursos a través del SOIB realitzats en el
centre...

13. PLA D’AUTOPROTECCIÓ

12.1.- El pla d’autoprotecció comprendrà el conjunt de mesures, formes d’organització


i actuacions que s’hauran de seguir en cas d’emergència, per tal de refugir la
improvisació i, per tant, el ris en cas que es produeixi una situació d’alarma.

12.2.- El pla d’autoprotecció formarà part dels plans d’actuació tutorial de tots els
nivells.

12.3.- Anualment es practicarà al manco un simulacre d’evacuació o de confinament.

12.4.- Hi haurà pannells informatius i senyalització d’emergències distribuïdes a les


diferents dependències del centre que ajudaran a mantenir la vigència constant del
pla.

14. PLA DE MANTENIMENT.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

OBJECTE

Definir el servei de manteniment preventiu, correctiu i de neteja dels espais,


instal·lacions i equips del centre. Realitzar l’inventari del centre.

OBJECTIUS:

F) Identificar els espais, instal·lacions i equips necessaris per a dur a terme el


manteniment del centre.
G) Establir les mesures oportunes per al manteniment preventiu i correctiu que
permeti assegurar el bon estat dels espais, instal·lacions i equips del centre.
H) Organitzar el servei de neteja que permeti utilitzar els espais, les instal·lacions i
els equips del centre en les condicions higienicosanitàries adequades.
I) Actualitzar l’inventari del centre.

ÀMBIT D’APLICACIÓ

Instal·lacions, aules, equips i serveis de suport que afectin a la qualitat dels cursos
impartits i del servei prestat.

MISSIONS I RESPONSABILITATS

Director
C) Coordinar i controlar l’actualització de l’inventari del centre.
D) Definir, aprovar i controlar el Pla de Manteniment Preventiu
E) Coordinar les activitats dels responsables del manteniment al centre.
F) Mantenir l’arxiu dels registres de manteniment general.
G) Controlar el servei de neteja del centre.

Conserge
H) Controlar el manteniment general del centre dins les seves funcions.
I) Realitzar el manteniment preventiu i el correctiu dins les seves funcions.
J) Dur el registre registre de les reparacions fetes al llarg del curs(Quadern
encàrrecs).

Coordinador TIC

- Controlar el procés de manteniment informàtic del centre

DESENVOLUPAMENT

I) INVENTARI
Els tutors s’encarregaran de mantenir actualitzat l’inventari corresponent als seus
espais (MD070201 ubicat al SGQ Registres). L'inventari s'actualitzarà al final de cada
curs. Es guardarà còpia a la Carpeta Inventari situada a Direcció i es lliura en
setembre als responsables per a fer el seguiment durant el curs escolar.

J) AMBIENT DE TREBALL
EL CENTRE intenta mantenir unes condicions de treball dignes quant a espais,
instal·lacions i equips d'acord amb la normativa vigent.
Les condicions mediambientals de treball són les adients per a un centre
d'ensenyament quant a temperatura, lluminositat i acústica. Aquestes seran
registrades al MD070201, on s’apuntarà l’inventari i l’estat de conservació de totes les
aules.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

La disponibilitat de llocs de treball s'adequa al nombre d'alumnes matriculats en el


centre.
El manteniment s’ha de dur a terme d'acord amb l'indicat al diagrama de flux.
Bàsicament el manteniment es desenvoluparà a través de l’Ajuntament o de l’empresa
subcontratada per aquest. S’han de contractar els mitjans especialitzats que es
consideri convenient i aquells que siguin necessaris per a reforçar els propis. Estan
sotmesos a contractació el servei de manteniment del subministrament elèctric,
telecomunicacions, seguretat, calefacció, neteja, menjador, transport i reprografia.
El servei de manteniment del centre serà de dos tipus: preventiu i correctiu

K) MANTENIMENT PREVENTIU

Se disposa d'un propi Pla de Manteniment Preventiu (DC070201 manteniment general


i DC070202 pel manteniment informàtic) on es llistaran les aules, espais i equips
sotmesos al procés.
A) Dins del pla de manteniment preventiu general, s'inclouen les inspeccions de
seguretat del Centre(llums d'emergència, revisió visual dels extintors, plànols de les
sortides d'evacuació,farmaciola...).Per les comprovacions visuals fetes per l'ordenança
municipal i responsables de farmaciola, s’utilitzarà el model MD070203 per a
enregistrar les possibles observacions que trobin durant la inspecció visual dels
aparells.Aquest model es guardarà una vegada omplert a la Carpeta de manteniment
General situada a Direcció.
També s’assenyalen al Pla els responsables i la freqüència del control així com els
elements i paràmetres a vigilar.
El llistat LL070201 ha d’indicar els aspectes que s’han de controlar. Ha de servir com a
base per després programar i controlar les reparacions indicant el resultat del control,
la data i el responsable que la va realitzar, registre que figurarà al Pla de Manteniment
General DC070201.
B) Dins del pla de manteniment preventiu informàtic s’inclou l’inventari informàtic
detallat de tots els equips de centre (LL070202). L’inventari ens facilitarà el control de
l’estat dels equips. A més a més, utilitzarem el DC070202 com pla preventiu de
control, en ell s’assenyalen els equips, aules i espais sotmesos al procediment de
manteniment preventiu, els responsables de dur-los a terme, la periodicitat, les
observacions a dur a terme, la freqüència control per part del responsable.
L) MANTENIMENT CORRECTIU

A)General
El procés per desenvolupar el manteniment correctiu s'iniciarà quan qualsevol persona
del centre que observi una avaria o element en mal estat en qualsevol de les aules o
equips tramiti una sol·licitud de reparació a consergeria.(Quadern encàrrecs conserge
situat a Secretaria)

El conserge realitzarà les funcions de manteniment preventiu i correctiu general que


se li encomanin, sempre dins les seves funcions estipulades en el seu contracte(les
funcions figuren a la carpeta del PAS). Per allò hi haurà un quadern de feines a
Secretaria on els mestres poden anotar les reparacions que s'han de fer al llarg del
curs(quadern encàrrecs) i on el conserge anirà marcant les feines fetes.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Quan les reparacions o altres obres no siguin competència del conserge, es sol·licitarà
a l'Ajuntament omplint el Full de Sol·licitud de reparacions (SGQ Documents-
Manteniment General) i es guardarà còpia a la Carpeta de manteniment General.Si la
responsabilitat de la correcció és de la Conselleria, s’enviarà per carta o fax la
sol·licitud . A la carpeta de Manteniment general, figura l’acord del consell de Govern
de 28 de gener on s’especifiquen les responsabilitats de les diferents administracions
quant al manteniment de les escoles.

B) Informàtic

El Coordinador TIC s'encarregarà del procés de manteniment informàtic del Centre


utilitzant el document DC070202 (Pla de manteniment informàtic) i el llistat LL070202.
Es guardarà registres de les reparacions, actuacions i documentació a la carpeta de
Manteniment Informàtic que es troba a l'armari TIC de Secretaria.
M) NETEJA

L’ajuntament és l’encarregat de contractar el personal de neteja i de lliurar el Pla de


Neteja al Centre. El secretari o secretària és l'encarregat de posar-se en contacte
amb la Regidoria de Manteniment d'escoles per a efectuar les oportunes reclamacions
al respecte.

En acabar el curs s'aixeca acta d'avaluació de tot el procés per part dels responsables.
Els criteris de qualitat queden especificats al NM030101(Criteris d'acceptació dels
processos i cursos).

15. DIFUSIÓ,REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL ROF.

13.1.- El present Reglament tindrà vigència a partir de la seva aprovació pel Consell
Escolar.

13.2.- Els tutors / l’Equip Directiu al començament del curs informaran als pares i
alumnes del contingut fonamental del ROF, Així com la importància del seu
compliment per al bon funcionament del centre.

13.3.- Al finalitzar cada curs escolar dins la Memòria Final es farà una avaluació de les
normes de convivència,del registre d’incidències sobre conductes contràries a les
normes i del present Reglament i es proposaran les revisions que es creguin adients.

13.4.- A més a més, podran presentar-se propostes al Consell Escolar de revisió del
present Reglament. Aquestes es presentaran per escrit i es faran arribar al Consell
Escolar per mitjà dels representants del sector corresponent.

13.5.- El present reglament d’organització i funcionament ha estat aprovat en sessió


del Consell Escolar del centre celebrada el dia DILLUNS 22 de GENER de 2007.

V.i.P La Secretària El Director

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

VII) PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT


1. Mesures d’atenció a la diversitat:

1.1. Funcions de l’equip de suport


1.1.1.: De cada un dels membres de l’equip (coordinador, PT, AL,
Fisioterapeuta, Auxiliar educatiu, E.O.E.P., Altes professionals
implicats en suports).
1.1.2.:En relació al centre.
1.1.3.:En relació al professorat.
1.1.4.:En relació a l’alumnat.
1.1.5.:En relació a les famílies.

1.2 Procès d’actuació amb alumnes no diagnosticats (organigrama).

1.3.: Alumnes de retard en l’aprenentatge:


1.3.1.: Definició.
1.3.2.:Responsables.
1.3.3.:Intervenció.

1.4.:Alumnes de compensació educativa:


1.4.1.:Definició.
1.4.2.:Responsables.
1.4.3:Intervenció.

1.5.:Alumnes d’integració:
1.5.1.:Definició.
1.5.2.:Responsables.
1.5.3.:Intervenció.

1.6.:Alumnes d’aula d’Educació Especial:


1.6.1.:Definició.
1.6.2.:Responsables.
1.6.3.:Intervenció.

1.7.: Annexes:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1.7.1.:Criteris i mesures ordinàries d’atenció a la diversitat.


1.7.2.:Graella d’alumnes de compensatòria.
1.7.3.:Model d’ACI.
1.7.4.:Avaluació nivell de competència curricular.
1.7.5.:Avaluació estil d’aprenentatge
1.7.6.: Full de derivació per l’EOEP (Infantil i primària) i pels Serveis
Socials de l’Ajuntament.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. Mesures d’atenció a la diversitat

1.1 Funcions de l’equip de suport.

El professorat i/o els professionals de suport actuaran de forma coordinada com equip,
dins el marc del seu pla de treball, tot i tenint present el perfil del seu lloc de treball.
L’equip de suport elaborarà un pla d’actuació en el qual es definiran les propostes i els
objectius a assolir cada curs, d’acord amb la realitat del centre. L’equip directiu,
inclourà aquest pla en la programació general anual, i prendrà les mesures adients
(horaris, calendari de reunions,…) pel seu correcte desenvolupament. Els aspectes
que ha de recollir aquest pla són:
1. Relació dels components de l’equip de suport i perfil professional.
2. Identificació i valoració de totes les necessitats de suport de l’escola a partir
de cada grup classe i en funció de cada alumne en particular.
3. Definició dels objectius prioritaris del suport basant-se en els objectius
educatius del centre, i intentant donar resposta a les necessitats detectades.
4. Programació, en coordinació amb l’equip de cicle, de les actuacions de suport
adients per donar respposta a les necessitats detectades. En aquesta
programació cal:
- Establir les coordinacions necessàries per al desenvolupament del
pla de feina, tant les internes del propi equip de suport com les de
l’equip educatiu i les dels cicles.
- Determinar el suport que rebrà xada grup classe en funció de les
necessitats que presenten els alumnes.
- Establir l’organització dels suports, indicar els professionals que hi
intervendran, els horaris individuals de cada professional i l’horari del
suport que rebrà cada aula i cada alumne, com també les modalitats
del suport.

5. Relació de les tasques a desenvolupar durant el curs per part de cada


professional
6. Relació dels indicadors que s’utilitzaran per fer l’avaluació del pla a final del
curs.
Tendrà per finalitat facilitar que l’escola sigui un àmbit inclusiu que permeti a l’alumnat
amb NEE gaudir de les situacions generals i comunes al desenvolupament de les
seves capacitats; és a dir, ha de ser un dinamitzador de tots els recursos del centre
perquè es pugui atendre a la diversitat de una manera normalitzadora. Per això la seva
tasca:
a. Vendrà marcada per la finalitat d’assesorar i col·laborar amb el centre
en general i amb el professorat en particular en relació a aquells
aspectes que puguin fer possible la consecució d’aquesta situació i
sempre cercar el treball de la proposta curricular comuna amb les
adaptacions que siguin necessàries
b. Es desenvoluparà prioritariament dins l’aula ordinària, facilitant el
desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
c. Serà imprescindible que el seu horari compti amb el temps necessari
per desenvolupar la coordinació, donat el seu marcat caràcter de suport.
L’equip de suport actuarà sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel director del
centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del cap d’estudis.
Es considera membre de l’equip de suport: el professorat especialista en pedagogía
terapèutica o en audició i llenguatge, el professorat de suport al programa de
compensació educativa, l’especialista en fisioteràpia, l’auxiliar tècnic educatiu, el
personal tècnic sanitari i tot aquell professorat que dediqui una part important del seu
temps a la tasca de suport.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1.1.1.: Funcions de cada un dels membres de l’equip:


.COORDINADOR:
- Participar, com a responsable de l’equip, en l’elaboració i l’actualització del
projecte curricular d’etapa, i en la formulació de propostes a l’equip directiu i
al claustre per a l’elaboració del prjecte educatiu i de la programació general
anual.
- Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’equip de suport per confeccionar
les propostes, que, elevades a la comossió de coordinació pedagògica,
tenguin com a finalitat l’elaboració o l’actualització per part d’aquesta del
projecte curricular.
- Convocar i presidir les reunions de l’equip de suport.
- Responzabilitzar-se que s’entengui acta de les reunions i que s’elabori la
memòria final de curs.
- Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la
seva competència, especialment les relatives a suport i reforç educatiu.
.PT:
- Col·laborar i desenvolupar les ACI’s pels alumnes amb n.e.e. juntament
amb els professionals implicats. En el cas dels PT’s tutors d’aula, seran ells
els responsables de la realització d’aquest document en col·laboració amb
els altres professionals que intervenguin amb els alumnes de les aules.
- Assessorar el professorat a nivell metodològic, col·laborar i analtizar les
programacions d’aula per atendre a la diversitat.
- Assessorar i col·laborar amb la relació amb els pares i mares, facilitar
informació sobre el procés educatiu.
- Col·laborar en la detecció i valorar les possibles n.e.e. abans d’arribar al
E.O.E..P., recollint les demandes d’avaluació i retornar l’informació.
- Participar en l’avaluació/promoció de l’alumnat amb n.e.e. i l’orientació en
relació amb la sortida del centre.
- Realitzar una tasca de prevenció.
- Establir el nivell de competència de l’alumnat.
- Participar en l’elaboració i revisió dels documents generals del centre (PEC,
PCC, etc.).
- Establir relacions de coordinació per l’elaboració de programes i materials.
- Coordinar-se amb els serveis externs.

.AL:
- Col.laborar en la realització de les ACI’s.
- Assessorar sobre les activitats que potencien les habilitats lingüístiques i de
comunicació.
- Assessorar i col·laborar amb la relació amb els pares i mares.
- Establir formes d’actuació coordinades amb els altres membres de l’equip
de suport.
- Col·laborar en la detecció i valoració dels problemes del llenguatge i
l’audició, recollint les demandes d’avaluació i retornar l’informació.
- Realitzar una tasca de prevenció.
- Participar en l’avaluació de la competència lingüística i en una proposta
d’actuació.
- Potenciar l’intervenció logopédica a dins l’aula per treballar els aspectes
funcionlas en diferents organitzacions segons les necessitats.
- Desenvolupar l’atenció logopédica que es proposi en l’ACI.
- Intervenir en l’elaboració dels documents generals del centre.
- Establir relacions de coordinació per l’elaboració de programes i materials.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- Coordinar-se amb els serveis externs.

.AD (alumnes de compensació educativa):


- Facilitar a l’alumne, mitjançant activitats d’acolliment, el coenixement del
centre, el professorat, els horaris, les normes de funcionament i convivència
i el model lingüístic de l’escola.
- Facilitar l’aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts tenint en
compte el paper del professorat en l’aspecte lingüístic: model lingüístic,
dinamitzador, interlocutor i corrector subtil.
- Elaborar trimestralment i conbjuntament amb el tutor/a el full de seguiment
individual de l’alumne?a per àrees a compensar (veure punt 6.4.,
Intervenció).
- Assessorar i col·laborar amb la relació amb els pares i mares, facilitatnt
informació sobre el procés educatiu.
- Paarticipar en l’avaluació/promoció dels alumnes de compensació
aducativa.
- Participar en l’elaboració i revisió dels documents generals del centre (PEC,
PCC, etc.).
- Establir relacions de coordinació per l’elaboració de programes i materials.
- Coordinar-se amb els serveis externs.

.Fisioterapeuta:
- Diagnòstic, valoració i intervenció del programa de desenvolupament
motriu.
- Coordinació i orientacions amb els professionals que intervenen amb els
a.n.e.e.
- Intervenció i recolçament de materials d’aula especial i ordinària.
- Orientacions i col·laboració amb les famílies.

.Auxiliar educatiu:
- Conèixer i colaborar en la consecució dels objectius específics dels hàbits
en generals (comportament, alimentació, higiene, desplaçaments,...) del
nin, donant importància i afavorint l’autonomia personal de cada nin.
- Acompanyar i recollir als alumnes en les sortides als patis.
- Acompanyar als alumnes que ho requereixin en els desplaçaments pel
centre i en les sortides i excursions.
- Acompanyar als alumnes d’aula en hores de combinades i permanèixer
amb ells en els casos necessaris i segons les indicacions dels dos tutors.
- Col·laborar amb els tutors en l’avaluació continua dels alumnes oferint tota
aquella informació referent als aspectes o situacions en què els auxiliars
estiguin directament implicats.
- Permanèixer disponibles per atendre necesitats més imprevisibles de tot el
centre.
- Per evitar confusions i contradiccions no donar informació als pares. Tota
informació haurà de donar-se al tutor/a que serà qui ho comunicarà a les
famílies.
- No permanèixer dins les aules, excepte que s’especifiqui en el seu horari o
ho indiqui el tutor.
- Vigilar als alumnes en les classes en absència del professor tutor.

.E.O.E.P.:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

- Realitzar l’avaluació psicopedagógica, els dictamens i els informes dels


alumnes d’integració.
- Col·laborar en la realoització de les ACI’s juntament amb el tutor, PT i AL.
- Seguiment i aportació de material per l’atenció d’a.n.e.e.
- Col·laborar en la relació família-escola.

.Altres professors implicats en suports:


- Realitzar els suports o els desdoblaments acordats.
- Fer les coordinacions necesàries.
- Avaluar trimestralment els suports.

Les actuacions de l’equip de suport s’enmarcaran en els següents àmbits de treball:

1.1.2.: En relació al Centre:


- Elaborar un pla d’actuació anual, que es presentarà a l’equip directiu, en el qual
es reflectiran: les propostes d’actuació prioritzades per al curs, l’assignació de
les responsabilitats, la temporització de les actuacions i els indicadors per
l’avaluació.
- Mantenir una coordinació estable amb l’equip directiu per tal de planificar,
seguir i avaluar la tasca desenvolupada per l’equip de suport i la resposta del
professorat al treball amb l’alumnat amb NEE.
- Participar en l’elaboració i revisió dels documents generals de centre (PEC,
PCC, plans anuals,…).
- Establir els canals necessaris per a la creació d’un centre de recursos, que
sigui útil per a l’elaboració i/o recopilació de programes, materials, i recursos
adients a les NEE.
- Orientar per tal de facilitar l’unificació de les pautes d’actuació família-centre
que es puguin proposar en relació amb les famílies, APIMAS,…
- Mantenir una coordinació estable amb l’equip psicopedagògic o el Departament
d’Orientació i facilitar la relació amb el professorat.
- Participar activament, dins l’àmbit dels cicles, amb l’organització i
desenvolupament d’activitats que faciliten l’adequació de l’oferta educativa a la
diversitat de l’alumnat.
- Potenciat, facilitar i coordinar la intervenció en el centre educatiu dels serveis
externs (SS.SS., Patronat de Salud Mental,...).

1.1.3.: En relació al professorat


- Col·laborar participant activament en la planificació, l’elaboració, el seguiment i
l’avaluació de l’adaptació curricular individual de l’alumnat amb NEE.
- Asesorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques que
facilitin la resposta a la diversitat i per tant a les NEE
- Facilitar eines i estratègies útils per a l’anàlisi de les programacions d’aula, en
relació a la seva adequació a la diversitat de l’alumnat
- Orientar i facilitar la recerca i/o elaboració de materials curriculars per treballar
el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat.
- Asesorar i col·laborar per tal de facilitar la millora de la relació amb les famílies i
la seva implicació en el procés d’ensenyança-aprenentatge.
- Col·laborar mitjançant l’observació dins l’aula, en la detecció i l’anàlisi de les
NE de l’alumnat.
- Participar en l’avaluació/promoció de l’alumnat amb NEE i l’orientació en relació
amb la sortida del centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1.1.4.: En relació a l’alumnat.


L’equip de suport intervendrà amb l’alumnat amb NEE tenint present les següents
directrius :
- La realització d’una tasca preventiva el més amplia posible
- La potenciació del treball d’aquelles capacitats necessàries per al
desenvolupament personal, establertes com a prioritàries a l’ACI
- El treball amb l’alumnat amb NEE es desenvoluparà sempre dins l’aula
ordinària de forma coordinada amb el professorat, i sols en aquells casos en
que a causa de la seva especificitat i/o complexitat, s’hagi justificat i explicitat a
l’ACI, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts concrets i en períodes
determinats de la jornada.

1.1.5.: En relació a les famílies.


- Orientar i col·laborar amb les famílies dels alumnes que rebin suport, quan sigui
necessari.
- Adquirir informació sobre l’alumne.
- Participar en les entrevistes.
- Informar i orientar a les famílies juntament amb els tutors i l’EOEP de forma que
s’impliquin en el procés de desenvolupament dels alumnes
- Atenció directa a les famílies al llarg del curs, en col·laboració amb el tutor/a.

1.2 Procés d’actuació amb alumnes no dictaminats (organigrama).

Detecció per
part del tutor
Mesures ordinàries d’atenció a la diversitat (Annex)

Mesures d’aula
mesures ordinàries
de centre

metodología,
desdoblaments suports intra-
adapt.material,
intercicle
activitats...

Si no són suficients

Full de derivació
A la cap d’estudis

Valoració per l’EOEP


o Serveis Socials.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1.3 Alumnes de retard en l’aprenentatge.

1.3.1.Definició:
Consideram alumnes de retard en l’aprenentatge els nins que podríem incloure
en algún d’aquestos dos grups:

 Alumnes que presenten un retard en el procés d’ensenyament-aprenentatge


generalitzat o en algunes àrees determinades del currículum, de manera no
permanent, i sempre amb un desfassament de menys de 2 anys respecte al seu
grup, que no estiguin diagnosticats ni inclosos al programa de compensació
educativa, però que necessiten una Adaptació Curricular no significativa en alguns
dels elements bàsics del currículum.

A més, hem d’incloure aquells alumnes que per causes externes (separació
de pares, malaltia,…) necesiten d’un suport o reforç educatiu temporal.

També podríem incloure en aquest apartat els alumnes que per motius
ambientals i familiars tenen un retràs general del seu desenvolupament o
del llenguatge. Aquest alumnes han de ser valorats per l’EOEP com
alumnes de n.e.e. temporals i que necessiten una ACI i recursos
extraordinaris com PT o AL només per dos cursos.

1.3.2.Responsables:
- Professor-tutor.
- Professors d’àrea que intervinguin
- Professors que fan els suports.
- PT o/i AL en el cas de n.e.e. temporals.

1.3.3. Intervenció :
- Els suports o desdoblaments començaran el mes d’octubre després d’haver
realitzat una avaluació inicial.
- És necessària la coordinació entre el professor tutor i els altres que
intervinguin en aquests suports.
- El tutor serà qui coordini els suports segons les necessitats dels alumnes.
- Avaluar els suports trimestralment
- En el cas de n.e.e. temporals, el tutor junt amb el PT o l’AL han de realitzar
una ACI i organitzar el suports.

1.4.Alumnes de compensació educativa.


Aquests alumnes només reben suports en les àrees de castellà o català. Com
material de reforç existeix el PALIC que pot ser de gran ajuda.
1.4.1 Definició:
Es consideren alumnes de compensació educativa els que s’identifiquin en
qualsevol d’aquests supostos:
A. Minories ètniques i culturals en desavantatge social i amb necessitats
de suport i/o absentisme escolar.
B. Alumnat estranger d’EI i primer cicle de Primària i alumnat
d’incorporació tardana, amb desconeixement de la cultura i de les
llengües de les Illes Balears, que presenta problemàtica social i cultural
associada .
a. Nota aclaratória: Anomenam alumnat d’incorporació
tardana aquell que s’incorpora al nostre sistema educatiu
procedent d’altres països i ho fa a partir del segon cicle
de primària fins al darrer nivell de secundària. L’alumnat

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

estranger que s’incorpora al nostre sistema educatiu als


5 anys i l’alumnat de primer cicle de primària amb
desconeixement de la cultura i de les llengües oficials de
les Illes Balears i que no presenta problemàtica social o
cultural asociada serà considerat de compensació
educativa ( i així es farà constar a la graella ) només
durant un curs escolar. L’alumnat d’incorporació tardana
que no presenta problemàtica social o cultural asociada
serà considerat de compensació educativa (i així es farà
constar a la graella) només durant dos cursos escolars.
C. Alumnat que pertany a famílies desestructurades, amb expedient obert
o en tràmits als Serveis Socials, que en ocasions pot presentar una
escolarització anterior irregular, en risc de marginació, que pot
desenvolupar inadaptació escolar i social, i que per aquest motiu
presenta o pot presentar dificultats en el seu procés educatiu.
D. Alumnat d’ESO…
E. Alumnes de famílies desplaçades per motius laborals (temporers) o
polítics, amb una problemàtica d’inserció en una nova societat i que per
aquest motiu presenten dificultats en el seu procés educatiu.
F. Alumnat provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol,
que presenta desconeixement de la llengua catalana i que du asociada
una problemàtica social o econòmica (si no du asociada cap
problemàtica no serà considerat de compensació educativa però serà
candidat a un suport lingüístic).
G. Alumnat amb greu risc de desemparament o en declaració de
desemparament (tutela adiministrativa) i que per aquest motiu presenta
o pot presentar dificultats en el seu procés educatiu.
H. Alumnat de 14-16 anys…
I. Alumnat d’ESO…

Els infants que reben asistencia educativa a l’aula Hospitalària de Son


Dureta i els que es troben en situació de convalecència perllongada i
reben suport educatiu del Servei d’Atenció Domiciliària (SAED) es
consideren ANEE temporals associades a problemes de salud i per tant
són de compensació educativa.

Dins l’apartat d’annexes s’adjunta la graella que s’ha d’emplenar a principi de


cada curs escolar i sempre que hi hagi altes, baixes o novetats, per enviar-la a
Conselleria.

1.4.2.: Responsables:
El responsable del procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes amb
necessitats de compensació educativa és sempre el profesor/a tutor. El
profesor/a de compensació i tots els especialistes que intervenguin participaran
i col·laboraran en aquest procés de forma coordinada amb el tutor/a
intercanvian informació, pautes d’actuació amb la responsabilitat que les seves
funcions els encomana.

1.4.3.:Intervenció:
El profesor/a de compensació educativa atendrà a tots els alumnes dins del seu
grup classe o fora del mateix, encara que es potenciaran els suports dins de
l’aula per facilitar una millor integració de l’alumne. Quan es realitzi la
intervenció fora de l’aula s’intentarà respectar que l’horari no coincideixi amb
activitats d’àrees que permeten una major participació de l’alumne (Ed. Física,
Ed. Artística,…) amb necessitats de compensació educativa. En les

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

intervencions dins l’aula, aquestes es realitzaran quan es desenvolupin


aquelles àrees prioritàries per l’alumne segons les seves necessitats. Per això
s’establiran la coordinació necessària i els canvis organizatius i metodològics
necessaris. Quan el suport és d’una àrea de llengua i es fa fora de l’aula, es
farà que coincideixi en l’horari del grup amb la mateixa àrea.
Quan un alumne/a surti més d’una sessió fora de la seva aula, no ho farà
sempre en el temps de la mateixa àrea, sinó que sortirà cada vegada en una
sessió d’una àrea diferent del seu currículum.
Els suports dins de l’aula es faran sempre sota els principis d’integració,
cooperació, diversitat, que la nostra metodologia ha de tenir, mai de forma
isolada per aquests alumnes.
És fonamental la coordinació entre tutors/es, professors/es de compensació i
EOEP. Per aixó, durant els primers quinze dies del curs, el profesor/a de suport
a la compensació s’adreçarà a conèixer les característiques dels alumnes amb
necessitats de compensació educativa objecte d’atenció i proposats del curs
anterior. Per això, recaptarà informació dels tutors i de l’EOEP i realitzarà les
observacions i recollida de dades que cregui convenient amb l’objecte d’establir
la modalitat de suport.
El profesor/a tutor/a conjuntament amb el profesor/a de compensació
educativa, elaborarà trimestralment el full de seguiment individual de l’alumne/a
per àrees a compensar, en el qual es recolliran els objectius proposats per cada
alumne/a, el treball a realitzar pel tutor/a de l’aula (adaptació a la seva
programació) i el treball que el profesor/a de compensació realitzarà de forma
individual amb l’alumne/a a l’aula classe o bé individualment. El seguiment
d’aquesta programació individual serà setmanal per introduir les modificacions
pertinents i recollir l’anàlisi dels resultats obtinguts respecte als objectius,
continguts i avaluació proposats a la seva adaptació curricular.

1.5. Alumnes d’integració

1.5.1.: Definició:
Es considera alumnes d’integració aquells que estan valorats per l’EOEP
i en els seus informes consta tant la modalitat d’escolarització (integració) com
els recursos humans i materials que necesiten.

1.5.2.:Responsables:
- Profesor/a tutora
- Profesor/a PT
- Profesor/a AL
- Fisioterapeuta
- Professors d’àrea que intervenguin
- Psicopedagog/a de l’EOEP
- Auxiliars (AT):

1.5.3.: Intervenció:
Els suports es faran sempre dins l’aula excepte en moments concrets o casos
molt rspecífics que necessitin d’una intervenció més individualitzada. El treball
dins l’aula per part del PT i AL no es centrarà exclusivament en l’alumne en
concret, sinó que s’ha d’entendre com un suport a l’aula utilitzan una
metodologia que permeti una participació de tot el grup classe. Aquest tipus
d’intervenció requereix l’impliació de tot el claustre de manera general i del
tutor/a , PT i AL de manera específica per tal de preparar les sessions.
Durant els primers quinze dies del curs els especialistes de support es
dedicaran a conèixer les característiques del alumnes amb n.e.e. El tutor/a

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

serà el responsable de l’elaboració de les ACI’s durant el primer mes del curs
escolar amb la col·laboració de l’equip de suport i de l’EOEP.
Els tutors/es tendran reuniones periòdiques amb els especialistas de E.E. per
una millor coordinació en el seguiment dels a.n.e.e.

1.6. Alumnes d’aula d’Ed. Especial.

1.6.1.:Definició:
Són els alumnes que ja vénen dictaminats per l’EOEP com alumnes d’UEECO ,
o alumnes de combinada, entenent com escolarització combinada aquell tipus
d’escolarització d’aula d’educació especial on els alumnes participen d’algunes
activitats dins l’aula ordinària amb el seu grup de referència d’edat. En el nostre
centre tenim dues aules de E.E.; una de Primària i l’altra de Secundària. També
intentam afavorir que tots aquests alumnes participin el més posible d’activitats
del centre i de hores combinades (sempre que sigui posible).

1.6.2.:Responsables:
- Professor PT
- Logopeda
- Fisioterapeuta
- Professors/es d’àrea que intervenguin en les combinades
- Psicopedagog/a de l’EOEP
- Auxiliars

1.6.3.:Intervenció:
Els alumnes d’aquesta aula participen d’algunes sessions amb el seu grup de
referència d’edat en les aules ordinàries. A l’ACI de cada alumne/a s’especifica
l’horari personal (suport d’AL i Fisioterapeuta, sessions en l’aula ordinària,
sessions de música, d’ed. Física o d’altres àrees del currículum). Aquest
document (ACI) és competència del tutor amb l’ajuda dels especialistas
implicats (AL, Fisio, EOEP). Es considera necessari un temps de coordinació
per realitzar-les i revisar-les.

6.7. ANNEXES:

6.7.1.:Mesures ordinàries d’atenció a la diversitat.


6.7.2.:Graella d’alumnes de compensatòria.
6.7.3.:Model d’ACI.
6.7.4.:Avaluació del nivell de competència curricular.
6.7.5.:Avaluació estil d’aprenentatge.
6.7.6.:Full de derivació de l’EOEP (Infantil i Primària) i dels Serveis Socials de
l’Ajuntament.

6.7.1: Criteris i mesures ordinàries d’atenció a la diversitat

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

CRITERI D’ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT JUSTIFICACIÓ I EXEMPLES

Referent als objectius i continguts


1. Intentar donar un  És important la necessària atenció al treball de
tractament equilibrat capacitats relacionades amb l’equilibri personal, la
dels diferents tipus de relació interpersonal i la inserció social, i no rehuir
capacitats i continguts les situacions i experiències d’aprenentatge de totes
presents en les àrees. les àrees quasi exclusivament a capacitats de
2. Donar la possibilitat de carácter cognitiu o lingüístic.
prioritzar algunes  En el mateix sentit, és necessari un tractament
capacitats i continguts equilibrat dels continguts conceptuals,
en funció de les procedimentals i normatiu-actitudinals en les
característiques diverses àrees, evitant tant la sobrecàrrega de
específiques dels grups continguts conceptuals a les àrees tradicionalment
d’alumnes. considerades “acadèmiques”, com la reducció
d’altres àrees (ed. Artística i ed. Dísica) a espais de
mera pràctica de destresses i habilitats “manuals”
més o menys mecàniques desconectadse de la
seva base conceptual i actitudinal i dels
procediments de carácter més ample i estrtègic que
formen part d’elles.
 De fet, molts alumnes presenten problemas lligats a
l’aprenentatge de determinats continguts
conceptuals que, en moltes ocasions, formen el
nucli quasi exclusiu del treball dins l’aula. Aquesta
atenció equilibrada, per sí mateixa, no els permetrà
superar aquestes dificultats, però en moles casos
faciloitarà que es facin aprenentatges en altres
àmbits que estarien bloquejats o relegats de l’altre
forma. I allò és més important, aquets alumnes
podran modificar substancialment les seves
expectativas, atribucions, metes,… davant
l’aprenentage escolar i el sentit de la seva relació
amb l’escola i del fet d’aprendre en ella.

Decisions relatives al quan ensenyar, a l’organització i seqüenciació dels


continguts
1. Tractar d’aplicar una lògica  Les llengües pot ser siguin el exemple
“helicoidal” a la seqüenciació dels paradigmàtic. Els alumnes poden
continguts. (anar de lo més ample beneficiar-se d’una seqëència
a lo més concret). d’introducció dels continguts que no els
separa en unitats discretes i que s’aprenen
en un moment únic i de manera aïllada
entre sí, sinó que els presenta
interrelacionats des de l’inici, encara que
en un àmbit molt global i simplificat, i
avança después cap a la seva
representació i domini cada vegada més
complex, ric i matisat. En aquest tipus de

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

seqüència, els alumnes tenen sempre


l’oportunitat de participar-hi al nivell que
2. Posibilitar l’estructuració de els sigui posible a les activitats i tasques
seqüències de continguts que proposades, poden reelaborar
permetin reprendre de manre progressivament els seus significats
sistemàtica determinats respecte al contingut, i tenen menys risc
aspecetes, ja treballats, en l de quedar-se despenjats per no dominar
context d’activitats noves, Aixa els suposats “prerrequisits” per a la tasca.
com establir espais de sóntesi i  Com que l’esmentada seqüència helicoidal
reelaboració d’anteriors no sempre es pot establir, si tenim en
continguts. compte aquest criteri (2) , ens permetrà
assentar, revisar o completar
3. Enllaçar els continguts aprenentatges eventualment no realitzats
sellecionats a cada moment amb per alguns alumnes, al mateix temps que
els coneixements previs dels altres poden centrar-se més en aspectos
alumnes en relació a la tasca nous implicats a la activitat.
propasada i amb els seus centres  El criteri 3, amé de ser un criteri d’atenció
d’interès espontanis en diferents a la diversitat, també és un dels principis
moments. bàsics de l’aprenentage significatiu i del
constructivisme en l’educació. Per tant,
pensem que pot ser un eficaz mitjà de
supor per als alumnes , que aquests
4. Organitzar els continguts basant- puguin participar en la selecció de
se en la interrelació entre problemas o temàtiques concretes per
aspectos considerats des de més treballar a cada àrea, de diferents maneres
d’una àrea i en la vinculació dels i a distints nivells.
continguts treballats a problemas i  Si apliquem el criteri 4, podem facilitar als
situacions reals, pròximes a alumnes un espai més ample de punts
l’entorn quotidià dels alumnes. mitjançant els quals aquests podran
“conectar” amb el que se’ls proposa
d’aprendre.
Decisions relatives al com ensenyar
1. Conèixer la situació de partida  Conèixer el punt de partida dels alumnes
dels alumnes abans d’iniciar una no només implica conèixer el seu nivell de
seqüència d’aprenentatge. desenvolupament o els seus coneixements
previs, sinó també el seu estil
d’aprenentatge, es a dir, la seva manera
d’enfrontrar-se als aprenentatges. Des del
punt de vista metodològic, aquesta
informació és més valuosa per a
respondre a la diversitat d’alumnes amb
estratègies didàctiques diferents. Per tal
d’aconseguir això, una decisió concreta a
2. Posibilitar que els alumnes prendre pel conjunt de professors pot ser
realitzin aprenentatges la construcció d’una escala d’observació
significatius per sí mateixos; que senzilla que tingui en compte els aspectos
siguin capaços d’aprendre a de l’estil d’aprenentatge més importatnts.
aprendre.  Aquest criteri és citat en quasi tots els
PCC o altres documents metodològics, no
obstant aixó és dificil fer-ho realitat si no es
prenen algunes decisions
complementàries:
a. Organitzar les “teques” del
centre(biblioteca, videoteca,

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

fonoteca, ludoteca,…) amb criteris


de màxim aprofitament i
rendabilitat. Si no posem a
disposició dels alumnes, de forma
racional, la informació,
documentació i altres recursos del
centre, estem dificultant
l’aprenentage autònom.
3. La metodologia ha de contribuir b. Seleccionar una gran varietat de
que els aprenentatges es facin recursos documentals i materials.
d’una forma globalitzada i Quant més diversificats siguin els
interdisciplinar. materials, més possibiltats tindran
els alumnes de trobar el que
necesiten o el que busquen.
c. Disenyar activitats i preparar
materials per al treball de
destresses relacionades amb ela
hàbits i tècniques d’estudi dins
l’aula i a les diverses àrees.
 Dues decisions concretes dins el PCC
poden fer més fácil el compliment d’aquest
criteri:
a. El disseny d’activitats (de centre o
de cicle) que impliquin diferents
professors i que permetin treballar
continguts i objectius de diferents
àrees curriculars. Per exemple, el
diseny d’activitats de centre o de
cicle en torn al Carnavl, el dia de la
Constitució, etc. I també el treball
per proyectes.
b. Seleccionar recursos didàctics
perquè siguin utilitzats en diverses
àrees curriculars. Per exemple,
diveroso professors d’àrees
diferents poden seleccionar un text
determinat o una obra (literària
ocientífica), fer uns acords i
treballar-los durant un temps
determinat des de diferents àrees i
enfocaments.

El que es fa dins l’aula: activats d’ensenyament i aprenentatge.


1. Diversificació de les activitats  Puposa que el profesor i els alumnes
2. la flexibilitat de la intervenció del poden i han de implicar-se
profesor/a. conjuntament en moles tipus
3. introduir la possibilitat que els alumnes d’activitats i tasques diferents,
participin de diferents maneres en marcats en cada cas pels propis
l’elecció de les activitats. objectius i amplitud de les tasques.
4. plantejar tasques més o menys amples  Aquest criteri ens remet a la
que admetin diferents nivells necessitat d’anar modificant el tipus i
d’execució i diversos tipus de solucions grau d’intervenció i suport per part del
o productes finals. profgessor en els activitats en funció
5. vinculació de les activitats a problemas de la marxa del procés i dels seus
propers als alumnes i el seu entorn.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

propis objectius.

Formes d’organització de les activitats


1. Treball per parelles o en petit grup.  Possibilita la participació més activa
2. establir habitualment situacions en les de tots els alumnes des de els seus
quals els alumnes, individualment o en propis punts de partida, afavoreix la
petit grup, puguin planificar i confontració d’opinions i punts de
desenvolupar pel seu compte les vista, promou l’intercanvi i la regulació
tasques i sol·licitar al progfessor l’ajuda mútua entre els alumnes, permet la
que a cada moment necessitin tutoria i suport entre ells, ajuda a
3. possibiltar que alumnes o grups prendre en consideració la
d’alumnes diferents puguin estar perspectiva dels altres, etc.
treballant en tasques diferents en un
mateix moment ; o que diferents  Per exemple, en el marc d’una unitat
alumnes puguin tardar un temps didàctica més àmplia.
significativament diferent a l’hora de
realitzar la mateixa tasca.  Aixó, entre altres coses, facilita la
4. establir un clima afectiu i relacional participació dels alumnes.
basat en la confianza mútua entre els
professors i els alumnes.  Exemple: el treball per projectes.
5. establir de manera més o menys
puntual determinades maneres globals
d’organització i funcionament d’aula.

Distribució d’espais, temps i agrupaments d’alumnes.


Els criteris generals seran, una
vegada més, els de  Canvis que aniran des de els canvis interns i
diversificació i flexibilitat: puntuals en la distribució d’alumnes i mobiliari
1. Diversificació dels espais dins l’aula per a desenvolupar tasques
que serveixen de base a les específiques, fins a la utulització d’aules
acivitats d’ensenyament i especialitzades, espis comuns i polivalents
aprenentatge. (biblioteca, gimnàs, pati,etc.)
 Resulta molt útil desposar de móduls d’horaris
diversos en funció de determinades necessitats
2. flexibilització del temps. docents, a més de tenir la possibiltat de poder
revisar-los en moments puntuals.
 De la combinació dels criteris de diversificació i
flexibiltat dels espais i temps surten mesures
d’atenció a la diversitat importants com els
agrupaments flexibles en tasques específiques,
els desdoblaments de grups, eltreball cooperatiu
en petits grups, la possibilitat de circulació de
determinats alumnes a altres grups-classe.

Formes i instruments d’avaluació


 L’atenció a la diversitat exigeix essencialment
1. L’avaluació té el deure de desposar d’indicadors i informacions sobre la
reflectir la diversitat de marxa del procés d’ensenyament/aprenentatge i
continguts i capacitats de sobre què els alumnes aprenen, com a referent
cada àrea. per tal d’ajustar l’acció educativa. Aquesta idea
2. Els moments, situacions i és incompatibles amb formes d’avaluació
instruments d’avaluació han exclusivament sumatives, centrades només en
de ser diversos i variats. continguts conceptuals, limitades a un únic tipus

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

3. És important tractar d’instruments i amb una funció essencialment


d’aconseguir la participació i acreditativa i de sanció positiva o negativa.
imploicació activa dels  Diferents tipus de continguts exigiesen formes
alumnes en tot i en d’avaluació igualment diferenciades i
qualsevol procés específiques.
d’avaluació.  És necessari avaluar a l’inici, durant i en
finalitzar cada fase (unitat didàctica, tema, etc.)
del procés d’ensenyament-aprenentatge.
 És necessari obtenir informació tant de les
activitats habituals d’ensenyament-aprenentatge
com de les activitats més puntuals i
específiques, i en ambdues casos tindrem que
cercar una mostra de situacions que reflecteixin
la varietat d’activitats realment realitzada a cada
àrea.
 També és necessari incorporar de manera
habitual instruments d’avaluació com
l’observació i el seguiment de les actuacions
quotidianes dels alumnes en el aula, la valoració
de productes parcials o finals realitzats pels
alumnes en el curs de diferents activitats,
l’entrevista personal, el debat oral, l’aplicació de
qüestionaris o demanda de petits comentaris
escrits relacionats amb el deseenvolupament de
les classes, la realització d’activitats
específiques de carácter individual o grupal que
obliguen a la recontextualització i a l’ús autònom
dels continguts treballats.
 Aquest punt és important pel que implica en
relació a la marxa de la classe com pels
beneficis que pot suposar en ordre als propis
aprenentatges que els alumnes realitzin.
 Per tal d’aconseguir aixó és necessari que els
alumnes coneguin i comparteixoin els criteris
d’avaluació, que puguin participar
progresivament en la seva discussió i
elaboració, que avaluin amb el profesor la seva
pròpia actuació i l’ autoavaluin, que puguin
realitzar suggeriments, indicacions i propostes
relacionades ael funcionament de la classe i les
activitats, etc. En definitiva, es tracta que
progressivament els alumnes puguin millorar,
cognitiva i afectivament la relació dels alumnes
amb el seu propi procés d’aprenentatge.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

VIII) MEMORÀNDUM

Data Procés d’elaboració

Curs 2006/2007

20/12/06 S’aprova el calendari d’elaboració del P.E.C. per part del Consell
Escolar.

22/01/07 Claustre per a triar el professorat que formarà part de la comissió


de revisió del PEC i aprovació de l’enquesta (estudi sociològic).

25/01/07 Aprovació de l’enquesta pel Consell Escolar amb data de difusió.

26/02/07 Difusió de l’enquesta a les famílies per tal de fer l’estudi sociològic.

08/02/07 Reunió explicativa a les famílies sobre el Projecte Educatiu i per


sol·licitar la seva col·laboració: accedeixen voluntaris diversos
pares i mares.

Es constitueix la comissió P.E.C. i es celebra la seva primera


15/02/07 reunió.
Els seus Components:
Mares i pares: Professorat:

Jesús Bermejo Elena Blascos


Fabiana Cobianchi Emiliano Bolaños
Gladys Deris Laura Carrascosa
Javier Manso Anabel Martínez
Rosa Martínez Margot Mercadé
Antonio Muro Fco. Javier Rey
Felisa Palacios Otilia Roselló
Pepita Palomo José L. Valdés
Carlos Riera MªAngeles Vega
Delma Cristina de Souza * Iñaki Monge, PTSC del Centre i
sociòleg.
10/03/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 1 i 2.

21/03/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 3, 4 , 5 i 6.

02/04/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 7, 8, 9 i 10.

17/04/07 Reunió de la comissió per a la revisió del principi 11.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

24/04/07 Reunió de la comissió per a la revisió dels principis 12, 13, 14 i 15.
El sociòleg i PTSC del Centre té preparats els resultats de
l’enquesta passada a les famílies.

10/05/07 Reunió de la comissió amb el PTSC que ens presenta els resultats
de l’enquesta.

22/05/07 Darrera reunió de la Comissió per a tancar el document final.

Del 25/05/07 al S‘obre un període d’esmenes, la comissió els trasllada al Consell


11/06/07 Escolar.

28/06/07 El Consell Escolar aprova aquest PROJECTE EDUCATIU DE


CENTRE
Amb la següent votació :
SI: Tots els membres NO....0.... vots En blanc....0...... vots
09/09/2013 S’aprova el TIL en Consell Escolar i l’EM decideix incloure el
document.

IX) SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PEC.

Cada any a final de curs i dins la Memòria final es fa el seguiment i avaluació del
PEC per part de l’Equip Directiu i Equip Docent, on s’avaluarà els diferents aspectes
que formen part del Projecte Educatiu, compliment dels seus principis, el
desenvolupament dels diferents Plans,Programes,Projectes...i que servirà per a
realitzar les possibles modificacions del PEC contant amb l’aprovació del Claustre i
Consell Escolar.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

X) ANNEX:DECRET DRETS I DEURES DELS ALUMNES

CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CULTURA

Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els


deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no
universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears
La formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i en l’exercici de la
tolerància dins els principis democràtics de convivència és un dels objectius que ha de
definir el sistema educatiu. Aprendre a viure junts consti-tueix, sense cap dubte, una
de les finalitats bàsiques de l’educació i un repte per als nostres centres docents, on
els alumnes han d’aprendre a conviure coneixent millor els altres i a crear un entorn
que impulsi la realització de projectes comuns, la prevenció de conflictes i, en tot cas,
si s’escauen, la resolució pací-fica d’aquests. L’article 27.2 de la Constitució preveu
que l’educació ha de tenir per objecte el ple desenvolupament de la personalitat
humana en el respecte als principis democràtics de la convivència i als drets i les
llibertats fonamentals. Així mateix, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació
(LOE), configu-ra la convivència com un principi i com un fi del sistema educatiu i
recull, com a elements que la inspiren, la prevenció del conflicte i la resolució pacífica
d’a-quest.
Els drets i els deures són els mateixos per a tots els alumnes, sense més
distincions que les derivades de l’edat i del nivell educatiu que cursin. Així ho estableix
la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educa-ció. Aquesta Llei es
va modificar en matèria de drets i deures dels alumnes mit-jançant la LOE, que
incorpora competències dels òrgans de govern dels centres docents a través de les
quals es vol fer efectiva la convivència als centres, la pro-tecció contra la violència de
gènere, la igualtat efectiva entre homes i dones, i el respecte als drets i les llibertats
fonamentals.
A hores d’ara, el règim jurídic que ordena els drets i els deures dels alum-nes i les
normes de convivència als centres docents procedeix d’una norma esta-tal que data
de 1995, el Reial decret 732/1995, de 5 de maig, pel qual s’esta-bleixen els drets i els
deures dels alumnes i les normes de convivència als cen-tres. Des d’aleshores, les
modificacions en la legislació educativa han estat importants. Més importants encara
han estat els profunds canvis experimentats per la societat, que han repercutit
fortament en el si dels centres educatius. Aquest fet és especialment evident si ens
centram en les relacions que els joves mantenen entre ells i en les que mantenen amb
els adults. Si els centres educa-tius han de ser capaços de crear entorns que impulsin
la convivència, que pre-venguin els conflictes i, en tot cas, que els ofereixin una
resposta educativa, i han d’assumir la responsabilitat de projectar els valors
fonamentals, individuals i col·lectius, que defineixen una societat democràtica, es fa
necessari adequar la normativa existent a la situació actual. I no només es tracta de
tenir un règim jurídic actualitzat, sinó també un règim jurídic coherent i plenament
incardinat en el sistema educatiu vigent, a l’empara de la LOE, que serveixi per
coadjuvar, emparar i fomentar la consecució dels principis i les finalitats de l’educació
pre-vists en els articles 1 i 2 d’aquesta Llei. Tot això, en el marc general de les com-
petències en matèria educativa que, segons l’article 36 de la Llei orgànica 1/2007, de
28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, corresponen a la

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Comunitat Autònoma.

Si abans s’assenyalava la necessitat d’adequar la normativa de drets i deu-res existent


a la situació actual, també es fa del tot necessari contextualitzar dins un mateix marc
normatiu els drets i els deures dels alumnes i els mecanismes que contribueixin a
millorar la convivència escolar. A partir del reconeixement dels drets i els deures dels
alumnes, correspon a tota la comunitat educativa la millora de la convivència escolar.
És per aquest motiu que sembla del tot pro-cedent incardinar dins el mateix text legal
que regula els drets i els deures dels alumnes el disseny bàsic dels plans i les
comissions de convivència que tots els centres docents sostinguts amb fons públics
han de tenir, així com els trets que defineixen les estratègies bàsiques de prevenció de
conflictes, com poden ser la mediació i la negociació d’acords educatius. Això, unit a
l’existència de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar de les Illes Balears, ha de
servir per impulsar decididament la millora del desenvolupament de l’activitat escolar,
tant pel que fa a l’èxit acadèmic com al clima de convivència dins els centres.
Aquest Decret no oblida la incidència, en l’ordenació dels drets i els deu-res dels
alumnes, de la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la
infància i l’adolescència de les Illes Balears. Així, l’article 20 d’aquesta Llei estableix
que la responsabilitat primordial en l’educació i la for-mació integral de les persones
menors d’edat correspon als progenitors titulars de la pàtria potestat o, si és el cas, a
les persones que n’exerceixen la tutela o la guarda. L’article 36, d’altra banda, també
preveu la necessitat que les adminis-tracions públiques propiciïn actuacions tendents a
fomentar el respecte, la con-vivència i la igualtat als centres educatius, a establir
mecanismes de resolució de conflictes i de prevenció de la violència escolar i a
promoure la mediació.
Per elaborar aquest Decret s’han tingut en compte especialment la Llei orgànica
3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei 12/2006, de
20 de setembre, per a la dona, de la comunitat autònoma de les Illes Balears, atès que
l’Administració educativa ha de tenir com a principi bàsic la prevenció de conductes
violentes en tots els nivells educatius, especialment la prevenció de la violència de
gènere.
Pel que fa al contingut i l’estructura, aquest Decret es divideix sistemàti-cament en
cinc títols, els quals recullen adientment les matèries que tracta la norma. El primer
comprèn de l’article 1 al 5 i n’estableix les disposicions gene-rals. El títol II comprèn de
l’article 6 al 24 i té per objecte la formulació dels drets i els deures dels alumnes. Per a
una millor ordenació formal, el títol es divideix en dos capítols, dedicats respectivament
als drets i als deures dels alum-nes. El títol III, que comprèn de l’article 25 al 33, es
dedica a definir les normes de convivència i el reglament d’organització i funcionament
del centre, com a document institucional en el qual es concreten les normes
d’organització, parti-cipació i convivència del centre (capítol I), i els plans i comissions
de convi-vència, de què han de disposar tots els centres (capítol II). El títol IV comprèn
de l’article 34 al 42 i defineix les característiques bàsiques de les estratègies de
prevenció i gestió de conflictes, com són la mediació (capítol I), lligada a la pre-visió de
formació adreçada a distints sectors de la comunitat educativa (capítol II), i la
negociació d’acords educatius (capítol III). El títol V comprèn els arti-cles 43 a 66 i està
dedicat genèricament al sistema de correccions de les con-ductes que incompleixen
les normes de convivència dels centres docents. Després de desplegar unes
disposicions generals (capítol I), distingeix entre les conductes contràries a les normes

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

de convivència (capítol II) i aquelles altres que es consideren greument perjudicials per
a la convivència al centre (capítol III). Les mesures correctores previstes per a
ambdues categories, com és lògic, sempre han de tenir un caràcter educatiu. Aquesta
regulació es completa amb la dels procediments que es poden emprar per aplicar-les,
en la qual cal destacar la distinció entre el procediment mitjançant la resolució per
conformitat i el pro-cediment mitjançant la incoació d’expedient disciplinari. Finalment,
el Decret es completa amb dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i
dues disposicions finals.
Per tot això, d’acord amb el Consell Consultiu, després de la consulta prè-via al
Consell Escolar de les Illes Balears, a proposta del conseller d’Educació i Cultura, i
havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 10 de des-embre de 2010,

DECRET

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret té per objecte:

a) Regular els drets i els deures dels alumnes.


Promoure i desenvolupar mesures i recursos per fomentar la convivència escolar, així
com per prevenir i gestionar conflictes.
c) Fixar les normes de convivència que s’han d’observar als centres docents i els
mecanismes de correcció de les conductes contràries a aquestes normes o que les
perjudiquen greument.

2. Aquest Decret és d’aplicació als centres sostinguts totalment o parcial-ment amb


fons públics que imparteixin algun dels ensenyaments no universita-ris regulats per la
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Article 2
Principis inspiradors

D’acord amb l’article 2 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret
a l’educació, i els articles 1 i 2 de la Llei orgànica 2/2006, els principis i fins que
inspiren aquest Decret són:

a) L’acció preventiva com a garantia per millorar la convivència escolar.


b) L’impuls de la convivència per part dels centres docents.
c) El caràcter educatiu de totes les mesures, que han de respectar la integritat
física, la intimitat i la dignitat personal dels alumnes.
d) El reforç de l’autoritat dels professors i el respecte personal i professional
envers aquests per part de tota la comunitat educativa.
e) La responsabilitat compartida de tots els membres de la comunitat educativa,
els quals, dins el marc de cada projecte educatiu de centre i de cada pla de
convivència, han d’afavorir la millora permanent del clima escolar.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

f)La necessitat de col·laborar amb els pares o els tutors legals dels alumnes i
d’implicar-los activament en la funció de tutor dels professors.
g) La necessitat dels centres docents de col·laborar amb les institucions públiques
i les associacions socioeducatives.

Article 3
Convivència, prevenció i resolució de conflictes

1. Els òrgans de govern i de coordinació docent dels centres educatius han


d’adoptar les mesures necessàries per afavorir la millora permanent del clima escolar i
per garantir l’exercici efectiu dels drets i els deures dels alumnes.

2. Els centres han de vetllar perquè l’aplicació dels plans de convivència, els
plans d’acolliment i els processos de presa de decisions sobre els agrupa-ments dels
alumnes i sobre la gestió dels espais i el temps disponibles assegurin contextos
positius per a la interacció i la integració de tots els membres de la comunitat
educativa.

3. Els centres han de promoure espais i condicions per a la participació i la


implicació activa dels professors, els alumnes, les famílies i el personal no docent, i per
a la col·laboració amb les institucions públiques i les associacions socioeducatives que
treballen en l’entorn de l’escola.

4. Els centres han d’impulsar la convivència a través de propostes especí-fiques


per concretar les competències socioemocionals en la pràctica educativa. Els centres
han de facilitar la formació adreçada a tota la comunitat escolar per desenvolupar
actituds i adquirir habilitats comunicatives i implantar estratègies per a la prevenció i la
gestió positiva dels conflictes.

5. Els professors han de participar en el desenvolupament i en l’aplicació de les


mesures de prevenció i resolució positiva de conflictes i han de contribuir a garantir el
respecte de les normes de convivència.

Article 4
Imposició de mesures correctores

1. Correspon als professors i al director del centre imposar les mesures


correctores en els termes establerts en els articles 54 i 59 d’aquest Decret.

2. El consell escolar del centre ha de vetllar pel correcte exercici dels drets
i els deures dels alumnes. El director li ha de comunicar trimestralment les reso-lucions
i les mesures correctores imposades i vetllar perquè les mesures correc-tores
s’atenguin al que estableixen aquest Decret i la normativa vigent.

3. El director ha d’informar trimestralment el claustre de professors de les


resolucions i les mesures correctores adoptades.

Article 5
Garanties

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

La Conselleria d’Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres educatius


han de garantir, en l’àmbit de les seves competències, l’exercici dels drets i el
compliment dels deures dels alumnes, amb actuacions encaminades a aconseguir i
mantenir un clima adequat de convivència als centres docents.

TÍTOL II
DRETS I DEURES DELS ALUMNES

Capítol I
Principis generals

Article 6
Principis generals

1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que l’exercici
i el compliment d’aquests s’adeqüin a l’edat i a les característiques dels ensenyaments
que cursin.

2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes.

3. L’exercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el


respecte dels drets de tots els membres de la comunitat educativa.

Capítol II
Drets dels alumnes

Article 7
Dret a una formació integral

1. Els alumnes tenen dret a rebre una formació que asseguri el ple desen-
volupament de la personalitat. La formació dels alumnes ha de comprendre:

a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància i


de la llibertat, dins els principis democràtics de convivència.
b) El coneixement de l’entorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura
i la realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribució a la millora de
l’entorn natural i del patrimoni cultural.
c) L’adquisició d’habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball, d’hàbits socials i
de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d’ús de les
tecnologies de la informació i de la comunicació.
d) L’educació emocional que els capaciti per desenvolupar relacions har-
mòniques amb ells mateixos i amb els altres.
e) La capacitació per a l’exercici d’activitats intel·lectuals i professionals.
f)La formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions o, en el cas
d’alumnes menors d’edat, les dels seus pares o persones en qui recau l’e-xercici de la
tutela, dins el marc legalment establert.
g) La formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per preve-nir la
discriminació i la violència de gènere.
h) El respecte envers la pluralitat lingüística i cultural.
i) La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

pobles.
j)L’educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les
capacitats físiques.

2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre
en consideració l’edat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les
activitats lectives, complementàries i extraescolars, d’acord amb els criteris pedagògics
aprovats pel claustre de professors.

3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi l’aprofi-tament de


l’activitat programada.

4. La Conselleria d’Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres


educatius han de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat.

Article 8
Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats

1. Els alumnes no poden ser discriminats per raó de naixement, sexe, capacitat
econòmica o nivell social, així com per discapacitats físiques, senso-rials o psíquiques, o
qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

2. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de promoure polítiques educa-tives


d’integració i de compensació de situacions de desavantatge social i per-sonal, amb la
implicació d’altres institucions i organismes públics.

3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminació dels


alumnes i els plans de convivència escolar han de garantir la plena integra-ció de tots els
alumnes del centre. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de garantir aquest dret
mitjançant l’adjudicació dels recursos necessaris a cada cen-tre.

4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les
carències i els desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cul-tural que
els impedeixin o dificultin l’accés i la permanència al sistema educa-tiu. L’Administració ha
de vetllar perquè els alumnes rebin aquests suports.

5. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de ser


atesos d’acord amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els
recursos ordinaris i específics del centre.

6. Els alumnes tenen dret a la protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos
d’infortuni familiar o accident.

7. Els alumnes tenen dret a gaudir d’unes condicions adequades que els facilitin
poder continuar els estudis que cursin i finalitzar-los.

Article 9
Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar

1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena
objectivitat.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

2. Els centres docents han de fer públics els criteris i els procediments d’a-
valuació i de qualificació de les assignatures, àrees o mòduls impartits, així com els criteris
de promoció i titulació dels alumnes. Correspon a l’equip directiu de cada centre garantir i
assegurar la publicitat d’aquests criteris.

3. Els alumnes o, si són menors d’edat, els seus pares o tutors tenen dret a
accedir als treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidència en
l’avaluació de les distintes matèries, i a rebre una explicació rao-nada de la qualificació.

4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relació fluida


amb els alumnes i, si són menors d’edat, els seus pares o tutors pel que fa a les
valoracions sobre l’aprofitament acadèmic i la marxa del seu procés d’a-prenentatge, així
com pel que fa a les decisions que s’adoptin com a resultat d’a-quest procés.

5. Els alumnes o, si són menors d’edat, els seus pares o tutors poden recla-mar
per escrit contra les decisions i qualificacions, d’acord amb el procediment establert per la
Conselleria d’Educació i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamació davant el
director del centre. Si el desacord persisteix, contra la deci-sió del director del centre es pot
interposar un recurs d’alçada davant la Direcció General de Planificació i Centres. En
aquest darrer supòsit, la resolució que es dicti, amb l’informe previ del Departament
d’Inspecció Educativa, posa fi a la via administrativa.

6. La reclamació prevista en el paràgraf anterior s’ha de fonamentar en alguna de


les causes següents:

a) Inadequació del procés d’avaluació o d’algun dels elements que en for-men


part en relació amb els objectius o els continguts de l’àrea, l’assignatura o el mòdul sotmès
a avaluació.
b) Aplicació incorrecta dels criteris d’avaluació i qualificació establerts.
c) Aplicació incorrecta dels criteris de promoció i titulació.

Article 10
Dret a l’orientació educativa i professional

1. Els alumnes tenen dret a rebre l’orientació educativa i professional ade-quada


per aconseguir el màxim desenvolupament personal, social i professional, segons les
seves capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos.

2. L’orientació professional s’ha de basar únicament en les capacitats, les


aptituds, les aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha d’excloure tota dife-
renciació per raó de sexe o qualsevol altre tipus de discriminació.

Article 11
Dret al respecte de les pròpies conviccions

1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de consciència i al respecte de les seves


conviccions polítiques, religioses i morals.

2. Els alumnes o, si són menors d’edat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre
informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si és el cas, sobre

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

el caràcter propi del centre.

3. Els alumnes o, si són menors d’edat, els seus representants legals tenen dret a
elegir la formació religiosa que estigui d’acord amb les seves creences.

Article 12
Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals

1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la inti-mitat i la


dignitat personals, així com a la protecció contra tota agressió física o moral.

2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadèmica en con-
dicions de seguretat i higiene.

3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informació de què


disposin sobre les circumstàncies personals i familiars dels alumnes, de con-formitat
amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici de
comunicar a l’autoritat competent tots els fets, les circumstàn-cies o les situacions que
puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures establerts
per les lleis de protecció del menor.

Article 13
Dret a la informació i a la llibertat d’expressió

1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot allò que els afecti.

2. Els alumnes tenen dret a rebre informació dels representants del consell
escolar del centre, d’acord amb el que estableix l’article 15.3.c d’aquest Decret.

3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualment


i col·lectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les ins-
titucions.

Article 14
Dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies

1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepàncies respecte de les
decisions educatives que els afectin. Quan la discrepància tengui caràcter col·lectiu,
aquesta s’ha d’exposar a través dels representants dels alumnes en la forma que
determini el reglament d’organització i funcionament del centre.

2. En el cas que la discrepància a què es refereix l’apartat anterior es con-creti en


una proposta d’inassistència a classe, aquesta no es considerarà com a conducta
contrària a les normes de convivència sempre que s’ajusti al procedi-ment següent:

a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs d’e-ducació
secundària obligatòria o alumnes de batxillerat, formació professional o ensenyaments
de règim especial.
b) La proposta ha d’estar motivada en discrepàncies respecte de decisions de
caràcter educatiu.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcció


del centre.
d) La proposta s’ha de presentar amb una antelació mínima de deu dies respecte
de la data prevista i ha d’incloure la data i, si s’escau, els actes progra-mats i l’hora en
què s’hagin de dur a terme.
e) Han d’avalar la proposta, com a mínim, el cinc per cent dels alumnes del centre
matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels
alumnes d’aquest nivell.

La direcció del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els


requisits esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la
consideració dels alumnes del corresponent nivell o tipus d’ensenyament a què es
refereix la lletra a) d’aquest apartat, que prèviament n’han d’haver estat informats a
través dels seus delegats i que l’han d’aprovar o rebutjar en votació secreta i per
majoria absoluta.

Si els alumnes aproven la proposta, la direcció del centre ha de permetre la


inassistència a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una
avaluació del desenvolupament del procés, ha de verificar que s’han com-plit els
requisits exigits i, si no és així, ha de prendre les mesures correctores que
corresponguin.

3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que no


secundin la decisió d’inassistència a classe.

Article 15
Dret de participació en el funcionament i en les activitats del centre

1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del


centre.

2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els
seus representants en el consell escolar del centre.

La Conselleria d’Educació i Cultura ha de regular, en els reglaments orgà-nics de


centre, la participació dels alumnes d’educació primària en els consells escolars,
d’acord amb el que preveu l’article 126.5 de la Llei orgànica 2/2006.

Als centres concertats, la participació dels alumnes s’ha d’atenir al que estableix
l’article 55 de la Llei orgànica 8/1985.

3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les competències


següents:

a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa pròpia o a


requeriment de l’òrgan de participació esmentat.
b) Informar la junta de delegats de l’ordre del dia de les reunions del con-sell
escolar amb antelació suficient, així com dels acords adoptats.
c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar.

4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret,

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

els seus delegats de grup, en els termes establerts pel reglament d’organització i
funcionament del centre.

5. Els centres docents han de regular el funcionament d’una junta de dele-


gats, que ha de tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament
d’organització i funcionament corresponent.

6. Els membres de la junta de delegats, en l’exercici de les seves funcions,


tenen dret a ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar
i d’altres actuacions administratives del centre, excepte d’aquelles el coneixement de
les quals pugui afectar el dret a la intimitat de les persones.

7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites


a terme en l’exercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens
perjudici que les seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a
una correcció, de conformitat amb aquest Decret.

Article 16
Dret d’associació

Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legisla-ció
vigent i crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per
al compliment del seu objecte i de les finalitats pròpies.

Article 17
Dret a la utilització de les instal·lacions del centre

1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre amb les
limitacions derivades de la programació d’altres activitats ja autoritzades i amb les
precaucions derivades de la seguretat de les persones, l’adequada conserva-ció dels
recursos i la correcta destinació d’aquests.

2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre en horari lectiu, de
conformitat amb la programació general anual del centre. En horari no lectiu, els
alumnes han de sol·licitar-ho al director del centre, el qual ha de deci-dir d’acord amb
la naturalesa de l’activitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les
possibles incidències i amb les precaucions necessàries de seguretat, conservació i
destinació a què es refereix el paràgraf anterior.

Article 18
Dret de reunió

1.En els termes prevists en l’article 8 de la Llei orgànica 8/1985, els alumnes es
poden reunir al seu centre per desenvolupar activitats de caràcter escolar o
extraescolar que formin part del projecte educatiu del centre, així com per a aquelles
altres a les quals pugui atribuir-se una finalitat educativa o for-mativa. Per reunir-se a
les instal·lacions del centre per dur a terme activitats no programades, necessiten
l’autorització del director.

2. La junta de delegats s’ha de reunir durant l’horari general del centre,


preferentment durant els esplais i els períodes no lectius, i ha d’haver comuni-cat

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

l’ordre del dia de la reunió al cap d’estudis amb antelació, a fi de no inte-rrompre el


funcionament normal del centre. El cap d’estudis ha de facilitar a la junta de delegats
un espai adequat perquè hi pugui celebrar les reunions.

3. El director del centre ha de garantir l’exercici del dret de reunió dels alumnes
dins l’horari lectiu. El reglament d’organització i funcionament del centre ha d’establir
l’horari que es reserva a l’exercici d’aquest dret, recollit en l’apartat 1 d’aquest article.
D’acord amb les atribucions de direcció i coordina-ció que li corresponen, el director ha
de facilitar l’ús del local per a l’exercici del dret de reunió.

Article 19
Garanties

Quan no es respectin els drets dels alumnes o se n’impedeixi l’exercici efectiu, el


director, una vegada concedida l’audiència prèvia als interessats i, si escau, havent
consultat el claustre o el consell escolar, ha d’adoptar les mesures que siguin
procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell esco-lar del centre.

Capítol III
Deures dels alumnes

Article 20
L’estudi com a deure bàsic

L’estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes, que es concreta en les


obligacions següents:

a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per des-
envolupar les activitats del centre.
b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al
desenvolupament del currículum.
c) Assistir al centre amb el material i l’equipament necessaris per poder participar
activament en el desenvolupament de les classes.
d) Fer l’esforç necessari, d’acord amb les seves capacitats, per comprendre i
assimilar els continguts dels diferents mòduls, assignatures i àrees.

Article 21
Deure de respectar els professors

Són deures dels alumnes envers els professors:

a) Mostrar respecte als professors i col·laborar amb responsabilitat en l’e-xercici


de l’autoritat docent i en la transmissió de coneixements i valors.
b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer
possible l’organització de l’aula, el treball sistemàtic i la millora del rendi-ment.
c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels pro-fessors i
dur a terme les activitats i les proves encarregades per aquests.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

d) Participar i assumir un compromís actiu en la seva formació i en el seu


aprenentatge.

Article 22
Deure de respecte i solidaritat cap als companys

Com a deures envers els companys, s’estableixen els següents:

a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de


naixement, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidària, l’exercici del dret a
l’estudi dels companys.
c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivència positiu.

Article 23
Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la comunitat
educativa

Els alumnes tenen els deures següents:

a) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la


consecució d’un clima d’estudi adequat al centre.
b) Mostrar el respecte i la consideració deguts als membres de la comuni-
tat educativa i a qualsevol persona que accedeixi al centre.
c) Si són menors d’edat, lliurar als seus pares o tutors les citacions que el
centre els adreci, i retornar-les, verificades i signades per aquests.
d) Complir les normes de seguretat, salut i higiene als centres educatius i,
especialment, respectar la prohibició de fumar, ingerir begudes alcohòliques i consumir
estupefaents.
e) Els representants dels alumnes, exercir les seves funcions sense
menys-cabament de les seves obligacions acadèmiques.
f)Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals
i ideològiques dins els principis democràtics, així com la dignitat, integritat i intimitat de
tots els membres de la comunitat educativa, i rebutjar qualsevol acte de violència i
qualsevol discriminació per raó de naixement, sexe o qualsevol altra circumstància.
g) Respectar el projecte educatiu o el caràcter propi del centre, així com
les seves normes d’organització, convivència i disciplina, d’acord amb la legis-lació
vigent.
h) Cuidar i utilitzar correctament els béns mobles, el material didàctic, els
documents i altres recursos i instal·lacions del centre, i respectar les pertinences dels
altres membres de la comunitat educativa, així com complir les normes bàsiques de
respecte a l’entorn i al medi ambient.
i)Participar en la vida i el funcionament del centre i complir els horaris aprovats.

Article 24
Deure de complir les normes de convivència

Els alumnes han de complir les normes de convivència del centre recolli-des en el
reglament d’organització i funcionament.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

TÍTOL III
CONVIVÈNCIA ALS CENTRES DOCENTS

Capítol I
Normes de convivència

Article 25
Elaboració de les normes de convivència

El funcionament dels centres educatius fa necessàries la concreció i l’a-daptació


de les normes de convivència a la realitat i a la diversitat del centre. Aquestes normes
de convivència s’han de recollir en el reglament d’organitza-ció i funcionament i s’han
d’adaptar al marc propi d’aquest Decret.

Article 26
Reglament d’organització i funcionament

1. El reglament d’organització i funcionament és el document institucio-nal del


centre en què es concreten les normes d’organització, participació i con-vivència que
garanteixen els mecanismes afavoridors de l’exercici dels drets dels alumnes i dels
seus deures, les estratègies de prevenció i gestió de conflic-tes, amb especial esment
als processos de mediació escolar i de negociació d’a-cords educatius, així com les
correccions que corresponguin per a les conductes que incompleixen les normes de
convivència, de conformitat amb el que dispo-sa aquest Decret.

2. El reglament d’organització i funcionament ha de preveure els meca-nismes


bàsics del funcionament de la comissió de convivència, d’acord amb el que s’estableix
en l’article 32 d’aquest Decret.

3. El reglament d’organització i funcionament ha d’especificar, entre d’al-tres, els


instruments i els procediments d’informació i comunicació a les famí-lies, així com els
protocols d’actuació en relació amb l’absentisme escolar.

4. El reglament d’organització i funcionament ha de ser elaborat per l’e-quip


directiu, amb la participació efectiva de tots els sectors de la comunitat educativa. El
claustre de professors n’ha d’informar i posteriorment el consell escolar del centre l’ha
d’aprovar.

5. El reglament d’organització i funcionament no pot tipificar conductes objecte de


correcció no previstes en aquest Decret, ni establir mesures per corregir-les.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Capítol II
Plans i comissions de convivència
Article 27
Plans de convivència

1. Els centres educatius han de disposar d’un pla de convivència, entès com el
conjunt d’estratègies i pautes d’actuació adreçades a la comunitat edu-cativa per
fomentar la convivència escolar facilitant la prevenció de conductes contràries a
aquesta convivència i la resolució de situacions conflictives.

2. Els plans de convivència dels centres docents formen part del projecte educatiu
i els objectius s’han de reflectir en els procediments establerts en el reglament
d’organització. La programació general anual ha de recollir les actua-cions previstes
per a la consecució dels objectius del pla de convivència que per a aquell curs es
consideren prioritaris.

El pla d’acció tutorial ha d’integrar les mesures incloses en el pla de con-vivència


adreçades a proporcionar als alumnes habilitats socials i emocionals, de resolució
positiva dels conflictes i de prevenció de la violència de gènere.

3. El pla de convivència ha de ser elaborat amb la participació de tots els sectors


de la comunitat educativa. L’equip directiu ha de vetllar perquè aquesta participació es
faci efectiva. La comissió de convivència ha d’elaborar i, si cal, revisar la proposta de
redacció o modificació del pla de convivència, d’acord amb les directrius del consell
escolar del centre i les propostes del claustre de professors i les associacions de
mares i pares d’alumnes, tenint en compte les característiques de l’entorn escolar i les
necessitats educatives dels alumnes.

4. Els centres docents han de tenir en compte les propostes dels alumnes, de la
junta de delegats i, si n’hi ha, de les associacions d’alumnes del centre.

5. El consell escolar del centre ha d’aprovar el pla de convivència.

6. La memòria anual del centre ha d’incloure, en un apartat específic, l’a-valuació i


la valoració que es fa de les actuacions previstes en la programació general anual
dirigides a millorar determinats aspectes de la convivència al cen-tre. Aquest apartat
de la memòria, elaborat per la comissió de convivència i aprovat dins la memòria anual
pel consell escolar del centre, s’ha de trametre, a part de la resta de la memòria, a
l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar abans del dia 30 de setembre del curs
següent.

Article 28
Continguts dels plans de convivència

Sens perjudici que els centres docents disposin d’autonomia per formular i aprovar
els plans de convivència escolar, aquests han d’incloure, almenys, els elements
següents:

1. Característiques i entorn del centre educatiu:


a) Descripció de les característiques del centre i de l’entorn que siguin rellevants
per a l’elaboració del pla de convivència.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

b) Estudi i valoració de la convivència al centre, amb la identificació i l’a-nàlisi dels


aspectes que afavoreixen o dificulten la convivència.
c) Estudi i valoració del tractament de la igualtat entre ambdós sexes i situacions
de violència per qüestió de gènere.
d) Respostes que el centre dóna a les situacions de conflicte. Grau d’im-plicació i
participació dels professors, dels alumnes i de les famílies en la reso-lució dels
conflictes.
e) Relació amb els serveis socials, sanitaris o d’altre tipus i recursos de l’entorn i
de la comunitat.

2. Objectius que es pretenen aconseguir amb el desplegament dels plans a fi


d’assolir la finalitat general de millorar la convivència als centres educatius. Entre
d’altres, han de preveure:

a) Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat


educativa.
b) Promoure la participació dels alumnes i de les famílies.
c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat edu-
cativa.
d) Prevenir els conflictes i, si se’n produeixen, facilitar-ne la gestió posi-
tiva.
e) Prevenir la violència per raó de gènere i l’assetjament sexual.

3. Propostes de formació per a tota la comunitat educativa, adreçades a la


prevenció i la gestió positiva dels conflictes.

4. Accions previstes per a la consecució dels objectius proposats: perso-nes


responsables d’aquestes accions, línies d’actuació i metodologia, aspectes
organitzatius, desenvolupament d’activitats, temporalització, mitjans, materials, etc.

5. Procediments específics d’actuació per prevenir i gestionar conflictes, amb


esment especial als processos de mediació escolar i de negociació d’acords educatius.

Article 29
Coordinador de convivència

Llevat de casos excepcionals degudament autoritzats per la Conselleria


d’Educació i Cultura, el centre educatiu ha de disposar d’un coordinador de con-
vivència, el qual, entre d’altres, té les funcions següents:

a) Coordinar les accions previstes en el pla de convivència.


b) Fer de nexe de relació de la comunitat escolar amb l’Administració educativa i
amb l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, sens perjudici de les competències
de representació legalment atribuïdes al director del centre.
Article 30
Comissió de convivència

1. S’ha de constituir una comissió de convivència a cada centre.

2.La comissió de convivència ha d’estar integrada per les persones següents:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

a) El director del centre, que la presideix.


b) El cap d’estudis, que la presideix en cas d’absència del director.
c) L’orientador del centre.
d) El coordinador de convivència.
e) Un representant dels professors, elegit entre els docents del centre per ells
mateixos.
f) Un representant del personal d’administració i serveis, elegit entre les persones
que l’integren per ells mateixos.
g) Un representant dels pares i tutors legals dels alumnes, designat per
l’associació de mares i pares més representativa del centre.
h) Un representant dels alumnes, designat per la junta de delegats o, si n’hi ha,
per l’associació d’alumnes.

3. Atenent la realitat de cada centre, el consell escolar pot incorporar més d’un
representant de cada sector de la comunitat educativa i propiciar que hi par-ticipin els
representants elegits per les associacions constituïdes, així com un membre de l’equip
d’orientació.

Article 31
Funcions de la comissió de convivència

1. Les funcions de la comissió de convivència són:

a) Participar en l’elaboració del pla de convivència i de les adaptacions i


modificacions posteriors.
b) Fer el seguiment de l’aplicació del pla de convivència escolar i coordi-
nar-la.
c) Coordinar i assegurar la coherència de totes les iniciatives destinades a millorar
la convivència que es duguin a terme al centre educatiu.
d) Col·laborar en la planificació i la implantació de la mediació escolar i la
negociació d’acords educatius.
e) Impulsar el coneixement i l’observança de les normes de convivència.
f)Elaborar la proposta d’informe anual del pla de convivència.
g) Elevar al consell escolar del centre suggeriments i propostes per millo-rar la
convivència.

2. Les funcions de les comissions de convivència s’han d’exercir sens per-judici de


les que tenen atribuïdes, en matèria d’aplicació de les normes de con-vivència, els
òrgans de govern, unipersonals o col·legiats, als centres docents.

Article 32
Funcionament de la comissió de convivència

1.El reglament d’organització i funcionament dels centres docents ha d’incloure,


com a mínim, les pautes de funcionament de la comissió de convi-vència, el calendari
de reunions i els mecanismes de difusió de les propostes for-mulades.

2. La comissió de convivència s’ha de reunir, almenys, una vegada al tri-mestre


per analitzar les incidències produïdes, les actuacions duites a terme i els resultats

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

aconseguits en relació amb l’aplicació del pla de convivència, com també per elaborar i
elevar a la consideració del consell escolar del centre noves propostes per millorar la
convivència.

Article 33
Servei de mediació escolar

1. Als centres que implementin la mediació escolar s’ha de crear un ser-vei de


mediació escolar, coordinat preferentment pel coordinador de convivèn-cia i format per
les persones de la comunitat educativa que hagin rebut forma-ció específica sobre
mediació escolar i estiguin en actiu com a mediadores.

2. El servei de mediació té, entre d’altres, les funcions següents:

a) Proposar a la comissió de convivència el projecte de funcionament del servei


de mediació.
b) Coordinar amb el director, o amb la persona que aquest delegui, l’or-ganització
de les mediacions que es duguin a terme al centre.
c) Impulsar la difusió i el funcionament del servei de mediació.
d) Coordinar la formació de nous mediadors escolars.
e) Mantenir un registre de les mediacions duites a terme al centre educa-tiu i
informar l’equip directiu dels resultats obtinguts.

TÍTOL IV
LA MEDIACIÓ I LA NEGOCIACIÓ DELS ACORDS EDUCATIUS COM A
ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES

Capítol I
La mediació escolar

Article 34
Definició i àmbit d’aplicació

1. La mediació escolar és una estratègia de resolució de conflictes mitjan-çant la


intervenció d’una tercera persona, imparcial i amb formació específica, amb l’objecte
d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfacto-ri.

2. El procés de la mediació escolar es pot emprar com a estratègia pre-ventiva en


la gestió dels conflictes entre les persones integrants de la comunitat escolar, malgrat
que les conductes generadores dels conflictes no estiguin tipifi-cades com a contràries
o greument perjudicials per a la convivència al centre.

3. Es pot oferir la mediació escolar per resoldre conflictes generats per conductes

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

dels alumnes contràries a les normes de convivència o greument per-judicials per a la


convivència del centre, d’acord amb el que estableixen els capítols II i III del títol V
d’aquest Decret, llevat que es doni alguna de les cir-cumstàncies següents:

a) En el cas de conductes greument perjudicials per a la convivència o quan hi


concorri alguna de les circumstàncies accentuadores que s’esmenten en l’apartat 2 de
l’article 47 d’aquest Decret.
b) Quan s’hagi emprat violència greu o intimidació.
c) Quan la mediació escolar s’hagi utilitzat reiteradament amb el mateix alumne,
durant el mateix curs escolar, sense haver obtingut resultats satisfacto-ris.

4. La mediació escolar es pot oferir com a estratègia de reparació o de


reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora, per tal de restablir la con-fiança
entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants
que es puguin produir.

Article 35
Principis de la mediació escolar

La mediació escolar regulada en aquest títol es basa en els principis següents:

a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són


lliures d’acollir-se o no a la mediació escolar, i també de desistir-ne en qual-sevol
moment del procés.
b) La imparcialitat de la persona o les persones mediadores, que han d’a-judar els
participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta,
ni prendre-hi part. La persona o les persones mediadores no poden tenir cap relació
directa ni amb els fets ni amb les persones que han ori-ginat el conflicte.
c) La confidencialitat, que obliga les persones que participen en el procés a no
revelar a persones alienes la informació confidencial que obtenguin, llevat dels casos
prevists en la normativa vigent.

Article 36
Inici de la mediació escolar
1. El procés de mediació escolar, amb caràcter preventiu, es pot iniciar a instància
de qualsevol membre de la comunitat educativa. Quan es tracti de fer de mediador per
resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes con-tràries a les normes de
convivència o que les perjudiquen greument, la media-ció escolar s’ha d’iniciar a
instància de la direcció del centre o de la comissió de convivència.

2. Quan la mediació s’iniciï amb caràcter preventiu, el servei de mediació del


centre ha de proposar la persona o persones mediadores entre els membres de la
comunitat educativa amb formació en mediació escolar. Quan es tracti d’intervenir per
resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contrà-ries a les normes de
convivència o que les perjudiquen greument, el director, en coordinació amb el servei
de mediació del centre, ha de proposar una o més per-sones mediadores entre els
membres de la comunitat educativa amb formació en mediació escolar.

3. Quan els processos de mediació escolar s’iniciïn durant la tramitació d’un


procediment disciplinari, el centre ha de disposar de la confirmació expres-sa de

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

l’alumne i, si és menor, dels seus pares o tutors en un escrit de sol·licitud adreçat a la


direcció del centre on consti l’opció per la mediació escolar, així com la voluntat de
complir els compromisos a què s’arribi.

4. En el cas que la direcció contesti favorablement a la sol·licitud, s’ha de


suspendre provisionalment el procediment disciplinari, s’interrompen els termi-nis de
prescripció prevists per a cada un dels procediments d’aplicació de mesu-res
correctores i es pot revisar l’adopció de les mesures provisionals recollides en l’article
61.

Article 37
Desenvolupament de la mediació escolar

La persona o les persones mediadores han de convocar una trobada, o més, de


les persones implicades en el conflicte per escoltar-ne les versions i faci-litar que
arribin a un acord.

Article 38
Acabament de la mediació escolar

1. Els acords presos en un procés de mediació escolar s’han de recollir i


formalitzar per escrit.
2. En el cas de la mediació escolar iniciada per resoldre conflictes gene-rats per
conductes dels alumnes que incompleixen les normes de convivència, si el procés de
mediació finalitza sense acord, o s’incompleixen els pactes de repa-ració per causa
imputable a una de les parts, la persona mediadora ho ha de comunicar per escrit a la
direcció del centre, que ha d’adoptar alguna de les mesures següents:
a) En el cas de conductes contràries a les normes de convivència o que les
perjudiquen greument, ha d’iniciar el procediment disciplinari.
b) Si s’hagués iniciat el procediment, la direcció del centre n’ha d’ordenar la
continuació. Des d’aquest moment, es reprèn el còmput dels terminis prevists pel
procediment per aplicar mesures correctores i es poden adoptar les mesures
provisionals previstes en l’article 61 d’aquest Decret.

3. Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè una de les parts no


accepta la mediació escolar, les disculpes de l’alumne o el compromís de reparació
ofert han de ser considerats com una circumstància que disminueix la gravetat de
l’actuació d’aquesta part, d’acord amb el que disposa l’article 47.1 d’aquest Decret.
4. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment en què
noti manca de col·laboració en alguna de les parts participants o l’exis-tència de
qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del pro-cés de mediació
escolar amb els principis establerts en aquest títol.
5. El procés de mediació escolar s’ha de resoldre en un termini màxim de quinze
dies a partir de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars
interrompen el còmput del termini.

Capítol II
Formació

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Article 39
Formació per a persones mediadores

1. La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, amb la


col·laboració de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, ha de preveure, en els
plans de formació dels professors, activitats de formació per a persones mediadores.

2. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de promoure entre les associa-cions,


federacions i confederacions d’alumnes i de mares i pares d’alumnes acti-vitats de
formació per a persones mediadores.

Capítol III
Negociació d’acords educatius

Article 40
Definició

1.La negociació d’acords educatius és una estratègia de prevenció i correcció de


conflictes que es du a terme mitjançant un acord formal i escrit entre el centre,
l’alumne i els pares o tutors legals, en el cas d’alumnes menors d’edat, pel qual tots
adopten lliurement uns compromisos d’actuació i accepten les conseqüències que es
derivin del seu desenvolupament.

2. Els acords, que poden ser d’adopció d’una determinada conducta o de


realització de treballs, tenen com a principal objectiu canviar els comportaments de
l’alumne que pertorben la convivència al centre i, en especial, els que, pel fet de
reiterar-se, dificulten el procés educatiu de l’alumne o el dels seus companys.

Article 41
Aspectes bàsics de la negociació dels acords educatius

1. La negociació dels acords educatius es du a terme per iniciativa de la direcció o


de la comissió de convivència i està adreçada als alumnes.
2. Els acords educatius tenen caràcter voluntari. Els alumnes i els pares, o tutors
legals en cas que n’hi hagi, poden exercir l’opció d’acceptar, o no, la pro-posta del
centre d’iniciar el procés de negociació. De tot això, se n’ha de deixar constància
escrita al centre.
3. La negociació de l’acord educatiu s’ha d’iniciar formalment amb la presència de
l’alumne i del pare, de la mare o d’algun tutor legal si l’alumne és menor d’edat, i d’un
professor, designat pel director del centre, que ha de coor-dinar el procés.
4. En cas que s’accepti la proposta d’inici d’un procés de negociació durant la
tramitació d’un procediment disciplinari, cal atenir-se al que disposa l’article 36.4
d’aquest Decret.
5. El document en què constin els acords educatius ha d’incloure,
almenys:
a) La conducta i/o la feina que s’espera de cada una de les persones impli-cades i
el període de temps aplicable.
b) Les conseqüències que es deriven del compliment o no dels acords pactats.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Article 42
Desenvolupament i seguiment dels acords adoptats

1. S’ha de fer un seguiment de l’acord educatiu per tal de supervisar el


compliment dels compromisos adoptats i, en especial, per donar per conclòs el procés
d’acord o per analitzar determinades situacions que ho requereixin. Aquest seguiment
s’ha de fer en una reunió en què ha de participar l’alumne, i, si fos menor d’edat, els
seus pares o tutors legals, i el professor coordinador de l’acord educatiu.

2. En cas d’haver-se iniciat un procediment disciplinari, i una vegada apli-cats els


acords establerts, la direcció del centre pot sobreseure aquest procedi-ment si el
professor coordinador del procés determina que s’ha complert el que s’estipula en
l’acord educatiu.

3. En cas que el professor coordinador de l’acord educatiu determini que s’ha


incomplert el que s’estipula a l’acord, la direcció ha d’actuar en conse-qüència segons
si es tracta d’una conducta contrària a les normes de convivèn-cia, aplicant en aquest
cas les mesures que estimi oportunes, o d’una conducta greument perjudicial per a la
convivència del centre, donant continuïtat al pro-cediment disciplinari obert i reprenent
el còmput de terminis i la possibilitat d’a-doptar les mesures provisionals previstes en
l’article 61 d’aquest Decret.

TÍTOL V

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Correcció de les conductes contràries a les normes de convivència i DE LES


CONDUCTES que les perjudiquen greument

Capítol I
Disposicions generals

Article 43
Valoració de l’incompliment de les normes de convivència

Els òrgans competents per adoptar mesures correctores han de tenir en compte
l’edat de l’alumne i les circumstàncies personals, familiars i socials, tant en el moment
de decidir sobre la incoació o sobreseïment d’un procediment dis-ciplinari com en el
moment de determinar la imposició d’una mesura correcto-ra.

Article 44
Principis generals de les correccions

1. Les correccions que s’apliquin per l’incompliment de les normes de convivència


han de tenir un caràcter educatiu i recuperador, han de garantir el respecte dels drets
de la resta dels alumnes i han de procurar la millora de les relacions de tots els
membres de la comunitat educativa.

2. A l’hora de corregir els incompliments s’han de tenir en compte els aspectes


següents:

a) No es pot privar els alumnes d’exercir el dret a l’educació ni, en el cas de


l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització.
b) No poden imposar-se correccions contràries a la integritat física ni a la dignitat
personal de l’alumne.
c) Les mesures correctores han de ser proporcionals a la conducta de l’a-lumne i,
sempre que sigui possible, han d’estar relacionades amb l’incompli-ment que tracten
de corregir.
d) Les mesures correctores han de tenir com a objectius prioritaris:
- Millorar el procés educatiu de l’alumne i, en particular, el seu compor-tament, i
procurar que no es repeteixin les conductes que incompleixen les nor-mes, així com
restablir les relacions entre els membres de la comunitat educati-va afectats per
aquests incompliments.
- Reparar els danys causats i, en especial, protegir-ne les víctimes o resti-tuir-los
els danys.

Article 45
Reparació material dels danys causats i responsabilitat subsidiària de pares
o tutors legals

Els alumnes que, individualment o col·lectivament, causin danys de forma


intencionada o per negligència a les instal·lacions del centre o al material, estan
obligats a reparar el dany causat o a rescabalar el cost econòmic de la seva repa-
ració. Igualment, els alumnes que sostraguin béns al centre han de restituir el que han
sostret. En tot cas, els pares o representants legals dels alumnes en són responsables
civils en els termes prevists en les lleis.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Article 46
Faltes d’assistència a classe i avaluació extraordinària

1. La falta d’assistència a classe de forma reiterada pot fer impossible que


s’apliquin correctament els criteris d’avaluació i la mateixa avaluació contínua
i pot donar lloc a una avaluació extraordinària, convenientment programada.

2. El reglament d’organització i funcionament de cada centre ha d’establir


el percentatge de faltes d’assistència per curs, àrea, assignatura o mòdul que pugui
impossibilitar que s’apliqui l’avaluació contínua, així com els sistemes extraordinaris
d’avaluació prevists per a aquests alumnes, sens perjudici del que estableix la
normativa vigent sobre prevenció, control i seguiment de l’absentisme escolar a la
comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. Es consideren faltes injustificades d’assistència a classe o de puntuali-tat d’un


alumne les que no puguin ser excusades de forma escrita per l’alumne, o pels seus
pares o representants legals, si és menor d’edat, en les condicions que s’estableixin en
el reglament d’organització i funcionament de cada centre docent.

Article 47
Gradació de les correccions

1. A l’efecte de la gradació de les mesures correctores, es consideren cir-


cumstàncies pal·liatives les següents:

a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta.


b) La petició d’excuses.
c) La voluntat d’arribar a un acord de mediació, d’acord amb el que s’es-tableix en
l’apartat 3 de l’article 38 d’aquest Decret.
d) L’absència d’intencionalitat maliciosa en causar el dany o en pertorbar les
activitats del centre.
e) La reparació voluntària dels danys produïts, ja siguin físics o morals.
f)El caràcter ocasional de la falta en la conducta habitual de l’alumne.

2. Es consideren circumstàncies accentuadores:

a) La premeditació i la reiteració. Existeix reiteració quan en un mateix


curs escolar es produeix més d’una de les conductes tipificades en els articles 52 i 57
d’aquest Decret, sempre que la conducta o conductes precedents hagin estat
corregides per resolució fefaent. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la
conducta tipificada en la lletra o de l’article 57 esmentat.
b) Qualsevol conducta que suposi atemptar contra el dret a no ser discri-
minat per raó de naixement, sexe, llengua, capacitat econòmica, nivell social o
conviccions polítiques, morals o religioses, així com per discapacitats físiques,
sensorials o psíquiques, o per qualsevol altra condició o circumstància personal o
social. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la conducta constitutiva de
discriminació greu tipificada en els apartats e i f de l’article 57 d’aquest Decret.
c) Quan la sostracció, l’agressió, la injúria o l’ofensa es faci contra algú
que es troba en situació d’indefensió o d’inferioritat a causa de l’edat, d’alguna
discapacitat o per haver-se incorporat recentment al centre.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

d) La publicitat de la comissió de la conducta infractora.


e) Quan s’estimuli l’actuació col·lectiva lesiva dels drets dels membres de
la comunitat educativa o s’hi inciti.

Article 48
Àmbit de la conducta que s’ha de corregir

1. S’han de corregir les conductes dels alumnes contràries a les normes de


convivència del centre quan aquests es trobin dins el recinte escolar o mentre facin
activitats complementàries o extraescolars.

2. Igualment, es poden corregir les actuacions d’un alumne que, encara que es
facin fora del recinte escolar, estiguin directament relacionades amb la vida escolar i
afectin els seus companys o altres membres de la comunitat edu-cativa.

Article 49
Supervisió del compliment de les correccions

El director del centre ha de tenir coneixement que les correccions impo-sades es


compleixen en els termes establerts. El consell escolar n’ha d’estar informat i ha de
vetllar perquè s’atengui la normativa vigent, d’acord amb el que estableix l’article 4.2
d’aquest Decret.

Article 50
Coordinació institucional en l’àmbit de les actuacions correctores

1. Els centres poden demanar els informes que considerin necessaris sobre les
circumstàncies personals, familiars o socials de l’alumne als pares o tutors legals o, en
el seu cas, a les institucions públiques competents.

2. En els casos en què, una vegada duita a terme la correcció oportuna, un


alumne menor d’edat continuï presentant reiteradament conductes greument
pertorbadores de la convivència al centre, aquest, amb comunicació prèvia als pares o
tutors legals, ha de traslladar a les institucions públiques de l’àmbit sani-tari, social o
d’altre tipus la necessitat d’adoptar mesures adreçades a modificar les circumstàncies
personals, familiars o socials de l’alumne que puguin ser determinants en la
persistència de les conductes esmentades.
3. En els casos en què, per la naturalesa de les mesures correctores, el cen-tre
reclami la implicació directa dels pares o tutors legals de l’alumne i aquests la rebutgin
de forma expressa, el centre ha de posar en coneixement de les ins-titucions públiques
competents els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els drets dels
alumnes continguts en el capítol II del títol II d’aquest Decret.

Article 51
Citacions i notificacions

1. Les citacions i notificacions als pares o tutors legals dels alumnes s’han de
practicar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, inclosos els
mitjans electrònics.

2. La incompareixença, la inactivitat o el rebuig de les notificacions s’ha de fer

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

constar a l’expedient, amb l’especificació de les circumstàncies de l’in-tent de


notificació. En qualsevol cas, s’ha de tenir per efectuat el tràmit i s’ha de seguir el
procediment establert.

Capítol II
Conductes contràries a les normes de convivència del centre i mesures de
correcció
Article 52
Conductes contràries a les normes de convivència

Són conductes contràries a les normes de convivència:

a) Les faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe.


b) Les conductes que puguin impedir o dificultar als companys l’exercici del dret o
el compliment del deure d’estudi.
c) La negativa reiterada a acudir a classe amb el material necessari o a esforçar-
se per fer les activitats d’aprenentatge indicades pels professors.
d) Els actes de desobediència, incorrecció o desconsideració vers els pro-fessors
o altre personal del centre, quan aquests no impliquin menyspreu, insult o indisciplina
deliberada.
e) Les actituds, les paraules o els gestos desconsiderats contra companys o
contra altres membres de la comunitat educativa.
f)El fet de causar danys lleus a les instal·lacions del centre o al material d’aquest o
de membres de la comunitat educativa.
g) El deteriorament de les condicions d’higiene del centre.
h) La incitació o l’estímul a cometre una falta contrària a les normes de
convivència.
i) La falta d’higiene personal o l’assistència a classe amb indumentària prohibida
pels òrgans de govern del centre en l’àmbit de les seves competències.
j)L’ús indegut d’aparells electrònics.
k)El fet de copiar o de facilitar que altres alumnes copiïn en exàmens, proves o
exercicis que hagin de servir per qualificar, o fer servir durant la seva execució
materials o aparells no autoritzats.
l)L’alteració d’escrits de comunicació als pares o representant legals i la
modificació de les respostes, així com el fet de no lliurar-los als seus destinata-ris,
quan els alumnes siguin menors d’edat.

Article 53
Mesures educatives de correcció

1. Les conductes contràries a les normes de convivència del centre poden ser
corregides amb les mesures educatives següents:

a) Conversar privadament amb l’alumne.


b) Reconèixer els fets davant la persona o les persones que hagin pogut resultar
perjudicades i demanar-los disculpes.
c) Reunir-se amb l’alumne i la seva família.
d) Dur a terme activitats d’aprenentatge amb la finalitat d’interioritzar pautes de

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

conducta correctes.
e) Negociar acords educatius.
f)Assignar un tutor individualitzat i comprometre’s a reunir-s’hi.
g) Participar, dins o fora del centre, en programes específics d’habilitats socials,
resolució de conflictes i desenvolupament personal en general.
h) Participar activament en una mediació escolar. La mediació escolar es pot
emprar també un cop s’hagi aplicat alguna de les mesures contingudes en els punts m,
n, o, p, q, r i s d’aquest apartat.
i) Desenvolupar tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta,
dins o fora del seu horari lectiu, com la participació en feines de servei a la comunitat,
la realització de tasques acadèmiques o la reparació dels danys causats a
instal·lacions o material del centre o a pertinences d’altres mem-bres de la comunitat
educativa. La realització d’aquestes tasques no es pot per-llongar més de cinc dies
lectius.
j)Retirar durant la jornada escolar aparells electrònics o d’altre tipus que puguin
destorbar les activitats escolars.
k) Amonestar per escrit.
l) Comparèixer davant el cap d’estudis o el director del centre.
m) Suspendre el dret a romandre al lloc on es dugui a terme l’activitat durant el
temps que duri la sessió corresponent, com a màxim.
n) Privar del temps d’esplai per un període màxim de cinc dies lectius.
o) Suspendre el dret a participar en determinades activitats extraescolars o
complementàries dins i/o fora del centre per un període màxim de quinze dies lectius,
sempre que durant l’horari escolar l’alumne sigui atès dins el centre docent.
p) Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d’aquest
període, l’òrgan competent ha de valorar l’oportunitat de continuar amb el canvi de
grup o de retornar al grup d’origen.
q) Suspendre el dret d’assistència a algunes classes o a totes per un perí-ode
màxim de tres dies lectius o, en el cas d’alumnes menors d’edat, fins a entre-vistar-se
amb els pares o tutors legals, sense que aquesta mesura pugui excedir els tres dies.
Durant la impartició d’aquestes classes, l’alumne ha de romandre al centre fent la feina
acadèmica que els professors que li imparteixen docència li encomanin, a fi d’evitar
interrompre’n el procés formatiu. El cap d’estudis ha d’organitzar l’atenció a l’alumne.
r)Suspendre el dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període
màxim de tres dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti l’àmbit
d’aquests serveis.
s) Suspendre el dret de l’alumne d’assistir al centre per un període màxim de tres
dies lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l’alumne ha de fer els treballs
acadèmics que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi d’evitar
interrompre’n el procés formatiu.

2. La correcció corresponent a la lletra m) de l’apartat anterior solament es pot


imposar en el cas que el reglament d’organització i funcionament del cen-tre docent
garanteixi l’atenció immediata de l’alumne per part d’un professor. Posteriorment, s’ha
de comunicar al tutor i al cap d’estudis, i s’han de determi-nar les tasques que l’alumne
ha de fer durant aquest temps.

Article 54
Persones competents per aplicar les mesures de correcció

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Són competents per decidir les mesures de correcció previstes en l’article anterior:

a) Els professors del centre, pel que fa a les mesures de correcció que s’es-
tableixen en les lletres a, b, c, d, j, k, l, m i n de l’article anterior. S’han de comu-nicar al
professor tutor de l’alumne.
b) El director o, per delegació d’aquest, el cap d’estudis, oït el professor tutor de
l’alumne, pel que fa a les mesures de correcció que s’estableixen en les lletres e, f, g,
h, i, o i p de l’article anterior.
c) El director, oït el professor tutor i el cap d’estudis, pel que fa a les mesu-res de
correcció establertes en les lletres q, r i s de l’article anterior.

Article 55
Procediment per aplicar les mesures de correcció

1. Quan el centre decideix aplicar les mesures de correcció de les lletres a, b, c, d,


e, f, g, h o i, i si l’alumne no hi participa activament, es poden aplicar les mesures de
correcció de les lletres j, k, l, m, n, o, p, q, r, o s.

2. La imposició de les mesures de correcció previstes en les lletres c, e, f,


k, m i o de l’article 53.1 d’aquest Decret ha de ser notificada a l’alumne, i als seus
pares o representants legals en cas que sigui menor d’edat.

3. Per imposar les mesures de correcció previstes en les lletres g, i, p, q, r


i s de l’article 53.1 d’aquest Decret, és preceptiva l’audiència de l’alumne, i dels seus
pares o representants legals en cas que sigui menor d’edat. Aquesta com-pareixença
s’ha de fer constar en una diligència. En el cas que no sigui possible l’audiència dels
pares o tutors legals pel fet de no comparèixer, es considera suficient la comunicació
fefaent a aquests.

Article 56
Prescripció

Les conductes contràries a les normes de convivència al centre prescriuen en el


termini de tres mesos comptadors a partir del moment en què han tingut lloc.

Capítol III
Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre i mesures de
correcció

Secció 1a
Conductes que perjudiquen greument la convivència al centre

Article 57
Conductes greument perjudicials per a la convivència

Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre:

a) L’agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa.


b) Les amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa.
c) La provocació d’altercats o conductes agressives que impliquin un risc greu de

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

provocar lesions o la participació en aquests.


d) L’assetjament escolar, entès com un comportament prolongat d’insult verbal,
rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d’uns alumnes cap a uns altres
(un o uns quants) que es converteixen, d’aquesta manera, en víc-times dels seus
companys.
e) L’assetjament sexista entès com qualsevol conducta contrària a la igual-tat de
dones i homes, és a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat
dirigit contra una persona per raó del seu sexe i amb el propòsit d’a-temptar contra la
seva dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil, degra-dant, humiliant o ofensiu.
f) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat edu-cativa,
particularment si tenen un component sexista, d’orientació sexual, racial o xenòfob, o
s’adrecen a alumnes amb discapacitat, amb necessitats específi-ques de suport
educatiu o de nou ingrés.
g) Les injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat
educativa, siguin verbals, escrites o expressades per mitjans informàtics o
audiovisuals.
h) La difusió de rumors que atemptin contra l’honor o el bon nom de qual-sevol
membre de la comunitat educativa.
i) L’ús indegut d’aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida acadèmica i
l’enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de qualsevol mitjà o suport, de
continguts que afectin l’honor, la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol membre de la
comunitat educativa.
j) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de
la comunitat educativa, com són el consum de tabac, alcohol i dro-gues, o la incitació a
consumir-ne.
k) Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns
d’altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d’a-quests.
l)La suplantació de personalitat en actes de la vida docent.
m) La falsificació, sostracció o modificació de documents acadèmics, tant en
suport escrit com digital.
n) El fet de facilitar l’entrada al centre docent de persones no autoritzades, o
entrar amb elles, en contra de les normes de convivència establertes pel reglament
d’organització i funcionament del centre.
o) La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes
de convivència del centre recollides en l’article 52 d’aquest Decret.
p) Els actes explícits d’indisciplina o insubordinació, inclosa la negativa a complir
les mesures correctores imposades, davant els òrgans de govern del cen-tre docent o
els professors.
q) Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal
desenvolupament de les activitats del centre.
r)Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi
directament en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat d’ex-pressió,
de participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l’honor, a la intimitat i a la
pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o d’al-tres persones.

Article 58
Mesures educatives de correcció

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. Sempre que sigui possible, s’ha d’emprar la mediació escolar i la nego-ciació


d’acords com a mesures educatives de correcció.

2. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura


complementària, es pot adoptar alguna de les mesures següents:

a) Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivèn-cia


incomplerta, com la participació en feines de servei a la comunitat.
b) Desenvolupament de tasques acadèmiques.
c) Reparació dels danys causats a les instal·lacions, al material del centre o a
pertinences d’altres membres de la comunitat educativa per un període entre sis i vint-
i-dos dies lectius.
d) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o
complementàries dins i/o fora del centre per un període comprès entre setze dies
lectius i tres mesos. Durant el període de suspensió, l’alumne ha de ser atès al centre.
e) Canvi de grup.
f)Suspensió del dret d’assistència a algunes o a totes les classes durant un
període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartició d’a-questes
classes, l’alumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadè-mics que
determinin els professors responsables de les classes, per evitar inte-rrompre’n el
procés formatiu. El cap d’estudis ha d’organitzar l’atenció a l’a-lumne.
g) Suspensió del dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període
comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que per-judiqui
greument la convivència afecti l’àmbit d’aquests serveis.
h) Suspensió del dret d’assistència al centre durant un període comprès entre
quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el període de sus-pensió,
l’alumne ha de dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determi-nat els
professors que li imparteixen docència, per evitar interrompre’n el pro-cés formatiu. A
aquest efecte, el reglament d’organització i funcionament del centre ha de determinar
el seguiment i la supervisió d’aquest procés, especificar la persona encarregada de
dur-lo a terme i establir l’horari de visites de l’alum-ne al centre.
i) Canvi de centre. Aquesta mesura només es pot adoptar de manera excepcional i
sols es pot fer efectiva quan la Conselleria d’Educació i Cultura hagi assignat a
l’alumne una plaça escolar en un altre centre docent, de confor-mitat amb la normativa
vigent en matèria d’admissió d’alumnes a centres docents sostinguts amb fons públics.

Article 59
Òrgan competent per imposar les mesures de correcció de les con-ductes
greument perjudicials per a la convivència al centre

El director del centre és competent per imposar les mesures de correcció previstes
en l’apartat 2 de l’article anterior, de conformitat amb el que establei-xen les seccions
segona i tercera d’aquest capítol i sens perjudici de les facultats del consell escolar del
centre previstes en l’article 127.f de la Llei orgànica 2/2006 i en l’article 57.d de la Llei
orgànica 8/1985.

Article 60
Prescripció

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre prescriuen


en el termini de tres mesos comptadors a partir de la data en què s’hagin produït,
exclosos els períodes no lectius prevists en el calendari escolar de l’any en curs.
2. Les mesures de correcció imposades per conductes greument perjudi-cials per
a la convivència als centres prescriuen als sis mesos, exclosos els perí-odes no lectius
prevists en el calendari escolar de l’any en curs.

Article 61
Mesures provisionals

1. Quan s’hagi d’iniciar el procediment per aplicar mesures de correcció de


conductes greument perjudicials per a la convivència al centre, d’acord amb el que
estableixen les seccions segona i tercera d’aquest capítol, o en qualsevol moment de
la seva instrucció, el director, per decisió pròpia o a proposta, si és el cas, de
l’instructor, pot adoptar les mesures provisionals que siguin necessà-ries per assegurar
l’eficàcia de la resolució final i per evitar la persistència dels efectes de la infracció i
garantir les exigències dels interessos generals, sempre que ho motivi adequadament.
2. Les mesures provisionals han de consistir a fer tasques relacionades amb la
norma de convivència incomplerta, canviar temporalment de grup, sus-pendre el dret
d’assistir a determinades classes o activitats, o suspendre el dret d’assistir al centre,
per períodes, en tots els casos, inferiors a sis dies lectius.
3. El període en què l’alumne hagi estat subjecte a la mesura provisional es
considera a compte de la sanció que s’ha de complir.
4. Les mesures provisionals adoptades s’han de notificar a l’alumne i, si és el cas,
als seus pares o representants legals. En el cas que aquestes compor-tin la suspensió
del dret d’assistir a determinades classes o activitats, o la sus-pensió del dret d’assistir
al centre, és preceptiva l’audiència de l’alumne i, si fos menor d’edat, dels seus pares o
tutors.
5. Quan les mesures provisionals comportin suspendre el dret d’assistèn-cia a
determinades classes o activitats o al centre, l’alumne ha de dur a terme les tasques
acadèmiques que determinin els professors que li imparteixen docència, per evitar la
interrupció del procés formatiu.
6. En tot el que no es prevegi expressament en aquest article, és d’aplica-ció el
que disposa l’article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Secció 2a

Aplicació de mesures de correcció de conductes greument perjudicials per a


la convivència al centre mitjançant la resolució per conformitat
Article 62
Resolució per conformitat

1. Abans d’aplicar les mesures de correcció de conductes greument perju-dicials


per a la convivència al centre, s’ha de valorar la possibilitat de resoldre la conducta per
conformitat de l’alumne i, en cas que sigui menor d’edat, dels seus pares o
representants legals.
2. En el termini de cinc dies lectius des que es va tenir coneixement dels fets, el

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

director ha de citar l’alumne i, si és menor d’edat, també els seus pares o


representants legals, per tal d’assabentar-los de les conductes mereixedores de
correcció i per oferir-los la possibilitat de resoldre el procediment per confor-mitat. A la
reunió amb l’alumne i, si fos el cas, amb son pare, sa mare o algun representant legal,
hi ha d’assistir, a més del director, el cap d’estudis o el pro-fessor que aquest delegui.
3. La resolució per conformitat ha de contenir el reconeixement per part de
l’alumne dels fets o conductes mereixedors de correcció i, si és el cas, la peti-ció de
disculpes, el compromís de reparar els danys causats i la voluntat de res-pectar les
normes de convivència del centre. S’hi han de fer constar també les mesures
educatives de correcció acordades. Han de signar la resolució per con-formitat el
director i l’alumne, i, en el cas que sigui menor d’edat, els seus pares o representants
legals, i se’ls n’ha de lliurar una còpia.
4. Les resolucions per conformitat s’han d’aplicar en els termes en què es
redactin, sense que l’alumne o els seus pares o representats legals puguin impugnar la
conformitat lliurement acceptada. S’exclou d’aquest procediment la correcció de canvi
de centre, la qual, per ser imposada, requereix sempre la instrucció del procediment
disciplinari.
5. En el cas que l’alumne o, si fos menor d’edat, els seus pares o repre-sentants
legals no acceptassin la resolució per conformitat, o l’alumne incom-plís els acords que
s’hi recullen, el director del centre ha d’iniciar, en el termini de quaranta vuit hores, el
procediment disciplinari.

Secció 3a

Aplicació de mesures de correcció de conductes greument perjudicials per a


la convivència al centre mitjançant la incoació d’expedient disciplinari
Article 63
Inici del procediment

1.El director ha de decidir iniciar el procediment, obrint l’expedient corresponent,


en un termini màxim de sis dies lectius des del coneixement dels fets o de les
conductes mereixedors de correcció, d’acord amb l’article 57 d’a-quest Decret, o,
alternativament i com a màxim, en quaranta vuit hores des que es constata la
impossibilitat de signar una resolució per conformitat o l’incom-pliment d’algun dels
acords signats, d’acord amb el que estableix la secció sego-na d’aquest capítol i sens
perjudici del que s’estableix en l’article 60 d’aquest Decret.

2. El director ha de nomenar l’instructor, que s’ha d’abstenir d’actuar quan es


donin les circumstàncies de l’article 28 de la Llei 30/1992 i ho ha de comu-nicar al
director del centre, que ha de resoldre el que sigui pertinent.

3. L’acord d’inici del procediment s’ha de notificar a l’instructor i a l’a-lumne i, si és


menor d’edat, als seus pares o representants legals, i ha de conte-nir:

a) El nom i els llinatges de l’alumne expedientat.


b) Els fets, breument exposats, que motiven la incoació del procediment.
c) La data en la qual es van produir els fets.
d) El nom del professor instructor.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

4. L’alumne i, si és el cas, els seus pares o representants legals poden recu-sar


l’instructor davant el director en el termini de dos dies lectius, d’acord amb el que
preveu l’article 29 de la Llei 30/1992.

5. L’inici del procediment s’ha de comunicar al Departament d’Inspecció


Educativa.

Article 64
Instrucció de l’expedient

1. L’instructor, una vegada notificats el seu nomenament i l’inici del pro-cediment,


ha de practicar les actuacions tendents a aclarir els fets esdevinguts i a determinar les
persones responsables. Pot prendre declaració a les persones que puguin aportar
dades per esclarir els fets i n’ha d’estendre la diligència corresponent.

2. El termini màxim d’instrucció és de deu dies lectius des de la notifica-ció de


l’inici del procediment.

3. Una vegada instruït el procediment, l’instructor ha de formular la pro-posta de


resolució, la qual ha de contenir, si s’aprecia l’existència d’alguna infracció:

a) Els fets o les conductes mereixedors de correcció.


b) Les conductes que perjudiquen greument la convivència al centre.
c) La valoració de la responsabilitat de l’alumne o els alumnes, amb espe-
cificació, si s’escau, de les circumstàncies pal·liatives o accentuadores de la seva
actuació.
d) Les mesures educatives de correcció aplicables.
e) L’especificació de la competència del director per resoldre.

En cas que no n’hi hagi, s’ha de proposar la declaració d’inexistència d’in-fracció o


responsabilitat sobre els fets.

4. L’instructor ha de donar audiència a l’alumne i, si és menor d’edat, als seus


pares o representants legals per comunicar-los la proposta de resolució i el termini de
dos dies lectius per al·legar el que estimin oportú. En cas de confor-mitat i renúncia a
l’esmentat termini, s’ha de formalitzar per escrit la resolució per conformitat.

5. Transcorregut el termini d’al·legacions, l’instructor ha d’elevar al direc-tor


l’expedient complet, que ha d’incloure la proposta de resolució i les al·lega-cions que
s’hagin formulat.

Article 65
Resolució del procediment, notificació i recurs

1. El director, una vegada rebuda la proposta, ha de resoldre i imposar, si escau,


la mesura correctora que correspongui, i notificar a l’alumne, i, si és menor d’edat,
també als seus pares o representants legals, la resolució del pro-cediment en un
termini màxim de 30 dies lectius.

2. La resolució del procediment ha d’estar suficientment motivada i ha de contenir:

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

a) Els fets i les conductes mereixedors de correcció.


b) Les circumstàncies pal·liatives o accentuadores, si n’hi ha.
c) Els fonaments jurídics en què es basa la correcció imposada.
d) El contingut de la mesura correctora i la data d’efecte.
e) Els recursos que es poden interposar contra la resolució i els terminis per
interposar-los.

3. Els alumnes, o els pares o tutors legals en el cas que siguin menors d’e-dat, en
el termini màxim de dos dies lectius des de la notificació de la resolució poden requerir
el consell escolar perquè es reuneixi en el termini de cinc dies lectius des de la
recepció de la sol·licitud per revisar la resolució adoptada i pro-posar, si és el cas, les
mesures oportunes en l’àmbit de les seves competències.

4. Contra la resolució del director, l’alumne, o, en representació seva, son pare, sa


mare o algun representant legal, pot interposar un recurs d’alçada, mit-jançant un
escrit presentat davant el director del centre, en el termini previst en
els articles 114 i següents de la Llei 30/1992. Aquest recurs ha de ser resolt per la
Direcció General de Planificació i Centres en el termini màxim de tres mesos. En els
àmbits territorials de Menorca, Eivissa i Formentera, la Direcció General de Planificació
i Centres pot delegar la resolució del recurs en els delegats terri-torials respectius.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa.

5. El director ha de comunicar al Departament d’Inspecció Educativa la resolució


adoptada i, si n’hi ha, la revisió o la confirmació.

6. La resolució no és executiva fins que no s’hagi resolt el recurs corres-ponent o


hagi transcorregut el termini per interposar-lo. No obstant això, la reso-lució pot
preveure les mesures provisionals necessàries per garantir-ne l’eficà-cia mentre no
sigui executiva.

Secció 4a

Responsabilitat penal derivada de les conductes greument perjudicials per a


la convivència al centre
Article 66
Comunicació de les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta

1.El director del centre ha de comunicar al Ministeri Fiscal i a la Conselleria


d’Educació i Cultura les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta
segons la legislació penal, sense que això suposi paralitzar les mesures correctores
aplicables segons aquest Decret.

2. En el cas que de la instrucció del procediment disciplinari es dedueixi


que el menor d’edat es troba en una situació de risc d’exclusió social, el direc-tor ha de
posar aquesta circumstància en coneixement dels serveis socials muni-cipals i, si
escau, del Servei de Protecció de Menors del consell insular respec-tiu.

Disposició transitòria primera

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Aquest Decret no és aplicable als procediments disciplinaris iniciats abans de la


seva entrada en vigor, que s’han de regir per la normativa anterior.

Disposició transitòria segona

En el termini de nou mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor d’a-quest


Decret, els reglaments d’organització i funcionament dels centres docents s’han
d’adaptar al que s’hi disposa.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret 112/2006, de 29 de desembre, de qualitat de la


convivència en els centres docents sostinguts amb fons públics de la comunitat
autònoma de les Illes Balears. Així mateix, queden derogades totes les disposi-cions
de rang igual o inferior que contradiguin el que s’estableix en aquest Decret o s’hi
oposin.

Disposició final primera

Es faculta el conseller d’Educació i Cultura per dictar les disposicions necessàries


per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de


les Illes Balears.

Palma, 10 de desembre de 2010

El president
Francesc Antich i Oliver

El conseller d’Educació i Cultura


Bartomeu Llinàs i Ferrà

XI) CONCRECIÓ CURRICULAR (CC)

INDEX

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. Adequació dels objectius d’etapa i integració de les CCBB.


2. Relació entre les àrees o matèries i les CCBB.
3. Acords de centre sobre el tractament de les CCBB.
4. Concreció de la metodologia del centre.
5. Avaluació: Criteris generals de promoció.
6. Mecanismes de coordinació entre els cicles.
7. Criteris per elaborar mesures que contribueixin a millorar l’èxit
escolar.
8. Tractament de les TIC.
9. Programacions didàctiques.
10. Programacions d’aula.

1. ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA I INTEGRACIÓ DE LES


CCBBs.

Els objectius de cada Etapa venen fonamentalment marcats per la Normativa


dels Decrets 67 i 72/2008 pels quals s’estableixen l’ordenació dels
ensenyaments de la segona etapa d’Educació Infantil i Primària a la nostra
comunitat.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Tots els objectius de les dues Etapes, Infantil (2n cicle) i Primària han estat
elaborats pels diferents Equis Docents de cicle al llarg dels darrers 3 cursos
escolars i en les Programacions Didàctiques queda reflectit la relació de les
diferents àrees amb les diferents Competències Bàsiques, sempre prenent
aquests decrets com a documents base a partir del qual s’han elaborat.

2. RELACIÓ ENTRE LES ÀREES O MATÈRIES I LES CCBB.

Les àrees o matèries curriculars tenen un paper essencial en el


desenvolupament de les competències bàsiques. Cada disciplina
contribueix al desenvolupament de diverses competències i, a la
vegada les competències s’adquireixen com a resultat del treball de
diverses disciplines. Als currículums de cada àrea o matèria
(annex dels Decrets 72/2008 i 73/2008, de 27 de juny),
s’indica la seva contribució de manera general a l’adquisició
de les competències bàsiques. (Font: http://cbib.caib.es ).

Quadre de relació de totes les àrees amb les CCBB al nostre centre:
C. del medi natural, social i cultural

Educació per la ciutadania

Llengua estrangera
Llengua castellana
Educació artística

Llengua catalana
Educació física

Matemàtiques
1. Competència en comunicació
X X X X X X X X
lingüística
2. Competència matemàtica X X X X X X X
3. Competència en el coneixement i la
X X X X X X X X
interacció amb el món físic
4. Tractament de la informació i
X X X X X X X X
competència digital
5. Competència social i ciutadana X X X X X X X X

6. Competència cultural i artística X X X X X X X X


7. Competència per aprendre a
X X X X X X X X
aprendre
8. Autonomia i iniciativa personal
X X X X X X X X

3. ACORDS DE CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES CCBB.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

La metodología, criteris d’avaluació, recursos,


organització dels horaris de les àrees i organització de
les reunions a nivels de professorat de cada cicle, tindrà
en compte l’objectiu principal de que l’alumnat assoleixi
les competències bàsiques al llarg de les dues etapes,
Infantil i Primària.
- Metodologia: implantar gradualment les Unitats Didàctiques de
cicle, tasques, projectes a la programació anual del les àrees.
- Criteris d’avaluació: utilització de diversos instruments
d’avaluació que mesuren des de diferents àmbits el grau
d’assoliment de les CCBBs (rúbriques, autoavaluació, co-
avaluació...).
- Recursos: utilització de diferents recursos que facilitin
l’exploració, recerca d’informació, experimentació...(TIC,
Biblioteques de centre i aula...).
- Organització dels horaris de les àrees: juntant sessións de les
àrees instrumentals setmanalment per a la realització de les
Unitats Didàctiques de cicle, tasques…
- Organitzacío de les reunions del professorat: dedicar
mínimament una sessió setmanal per coordinar-se els Equips de
Cicle per a la preparació d’Unitats Didàctiques de cicle tractant
d’interrelacionar les diferents àrees.

Des de la reflexió del claustre i la CCP, s’acorden les pautes a seguir


sobre:
- Els diferents projectes del centre: medi ambient, hort escolar, biblioteca, pla TIC, els
Estels (Posa un estel al cel), la formació del professorat (PIP de CCBB i de Qualitat),
etc.
- Les activitats complementàries: les decideix el claustre seguint el nostre pla
d’activitats i pretenen completar i contribuir als continguts del currículum, com ara les
sortides, els diferents festivals del centre, tallers i activitats d’altres institucions (Amics
de la Terra, Fons Pitiús, Ajuntament, Consell...).
- Les activitats extraescolars: es discuteixen amb l’APIMA del centre a inici de curs per
tal d’arribar a acords sobre les activitats a realitzar. Hem de procurar que aquestes
activitats siguin un complement per arribar al currículum.
- L’ús i la gestió dels espais i dels recursos: sempre es prioritza la gestió al màxim
dels recursos perquè tots els espais puguin ser adequats per a l’ús habitual de l’alumnat
del centre. Tanmateix, la cooperativa de material del centre gestionada entre l’ED i
l’APIMA afavoreixen l’ús adequat dels recursos de manera cooperativa i és un dels
nostres punts forts respecte a les ccbb 5 i 8.
- Les formes de relació entre els integrants de la comunitat educativa: totes venen
donades seguint el nostre ROF i estan encaminades a afavorir la relació entre tots els
estaments que en formen part. Igualment es reuneix periòdicament la comissió de
convivència a on els representats de la comunitat educativa participen.
- Les relacions amb l’entorn: la ubicació de la nostra escola permet tenir una relació
molt directa amb l’entorn físic proper (zona esportiva de Can Coix, Sa Talaia, Barranc
d’en Frare, Cova de Santa Agnès...). També tenim una relació habitual amb l’Ajuntament
i altres institucions (ONG, Fons Pitiús, Consell...) per al desenvolupament d’activitats del
currículum i sempre estem oberts a l’oferta d’aquestes activitats per poder aprofitar-les.
Ha de servir a la Comunitat Educativa per treballar molts aspectes del currículum partint
de la nostra realitat més propera, tal i com es contempla al nostre PEC.

4. CONCRECCIÓ DE LA METODOLOGÍA DEL CENTRE

Principis metodològics

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1 4.1. En aquesta etapa s’ha de posar especial èmfasi a


l’atenció a la diversitat de l’alumnat, a l’atenció
individualitzada orientada a aconseguir el màxim
desenvolupament de cada un dels alumnes i a la prevenció i
resposta a les dificultats d’aprenentatge identificades
prèviament o a aquelles que sorgeixin al llarg de l’etapa.
2 Al nostre centre existeix diferent documentació amb la què
es pretén pautar aquesta Atenció a la Diversitat:
3 - PAD: en constant revisió per part de l’Equip de Suport i
l’EOEP i presentat a la CCP i al claustre. L’Atenció a la Diversitat
del centre es desenvolupa seguint diferents estratègies
metodològiques dins de les aules i des de l’ED en quant a
l’organització dels recursos humans, materials i d’espai: suports
individualitzats, desdoblaments, tallers d’instrumentals, unitats
de cicle programades conjuntament, tasques, unitats de cicle i
projectes que afavoreixen els diferents ritmes d’aprenentatge,
suport intracicle, suport dels especialistes (AL, AD, PT, ATE,
fisioterapeuta)...
0 - PAT: a on fa un registre i seguiment exhaustiu de les
activitats dutes a terme al llarg del curs en referència al
compliment dels objectius del pla d’acció tutorial.
4 - Taller de llengües: desenvolupat per personal docent,
seguint una programació de partida, però ajustant sempre el
contingut a les necessitats del grup. Tenim un protocol d’acollida
per l’alumnat nouvingut, que està en revisió contínua.
5 - Aula d’Educació Especial: des del començament d’aquest
centre, comptem amb aules d’educació especial amb currículum
propi, és a dir, cada infant té una programació ajustada a les
seves necessitats. Aquest alumnat rep els suports pertinents
segons l’organització de centre, a més a més, prioritzem la seva
escolarització combinada per tal de treballar aspectes de
socialització i integració en la vida del centre, que ha de ser
extensiva fora de l’escola. Tenim també un aula d’estimulació
multi sensorial construïda per tal d’afavorir l’estimulació de
l’alumnat d’EE que ho necessita.
6 - Integració: a les aules ordinàries hi ha alumnat
d’integració al qual se li ajusta la programació a la vegada que
es treballen altres aspectes en relació al currículum més proper
al dels seus companys. Els suports extraordinaris s’ajusten a
l’organització de centre.

1 4.2. Sense perjudici del seu tractament específic en


algunes de les àrees de l’etapa, s’han de treballar a totes les
àrees la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual i l’educació en valors.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

3 El nostre centre compta amb uns Programes de Biblioteca


d’aula i de centre, on s’especifiquen les linees organitzatives de
la Biblioteca. A més a més, a partir del Pla Estratègic i com a
compliment d’un dels objectius més importants, hem elaborat
un Pla Lector per potenciar els aspectes de la lectura i expressió
escrita i que ha de contemplar tots els aspectes organitzatius
del tractament de la lectura i expressió creativa al nostre
Centre.
4 Els horaris de les àrees de llengües permeten que es
treballi la lectura i comprensió de texts d’una manera
sistemática per tractar de fomentar l’hàbit lector en els infants.
5 D’una altra banda, i com a base per a assolir una bona
lectura comprensiva i una bona expressió escrita, es potenciaran
els debats orals, la crítica, les assemblees, creació d’hipòtesis,
exposicions de les feines... per tal d’estructurar el pensament
dels infants, fet que els facilitarà la seva expressió i comprensió
oral i escrita.
6
1 4.3. La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment
comunicativa, activa i participativa, adreçada a l’assoliment
dels objectius i, especialment, a aquells aspectes més
directament relacionats amb les competències bàsiques.
2 El treball cooperatiu, les activitats, les tasques, els
projectes i les Unidats Didàctiques de Cicle on el professorat que
imparteix una o varies àrees dins un cicle interrelacionen
aspectes del curriculum, han de ser la base metodològica de la
tasca diària dels docents com a eina fonamental per a que
l’alumnat pugui assolir les CCBBs i donar resposta a les
necessitats i particularitats de l’alumnat. Els exercisis repetitius
han de ser una mínima part de les activitats de l’alumnat. L’ED
organitzarà les reunions del professorat i els espais per tal
d’afavorir aquesta metodologia.
L’acció educativa ha de procurar la integració dels
aprenentatges posant de manifest les relacions entre les àrees i
la seva vinculació amb la realitat més propera. És necessari
vincular l’entorn pròxim als aprenentatges perquè siguin més
significatius i el treball sigui competencial. També s’ha de
promoure el treball en equip i afavorir una progressiva
autonomia dels alumnes que contribueixi a desenvolupar la
capacitat d’aprendre per si mateixos.

4.4 El treball cooperatiu al nostre centre es ve


potenciant de manera indirecta des dels inicis d’obertura del
centre mitjançant el document de COMASA on ja es preveu una

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

organització d’aula (espais, mobiliari, encarregats...) que


afavoreix la tasca en grup.
Des del curs 16/17 es va iniciar una formació en centres
dirigida pel CEP i la Universitat de Vic a on ens han facilitat
formació (dossier de dinàmiques, materials, eines, instruments,
espais de reflexió, documentació...) per tal de desenvolupar una
feina cooperativa amb l’alumnat d’una manera més coordinada
a nivell de centre. Aquesta formació ens permet assegurar que
la feina en equip es garanteix a totes les aules del centre i es
preveu una formació o apadrinament a aquell professorat que
no en tingui coneixements vers aquesta metodologia.

4.5 Les matemàtiques es treballen d’una manera el més


significativa possible. Fa uns cursos que, partint dels resultats
acadèmics i de la manca de motivació general de l’alumnat en
relació a aquesta àrea, es va decidir realitzar una sèrie d’accions
amb l’objectiu de millora dels resultats. Dins d’aquestes accions
es desenvolupen diferents concursos matemàtics (enigmes,
diada matemàtica...), compra i actualització de materials
didàctics i manipulatius, supermercat de matemàtiques al pati,
treball significatiu dels continguts de l’àrea, creació i ús de
material competencial, formació del professorat... Tot el material
ha d’estar a l’abast del professorat i de l’alumnat. Hem de
tractar de manera positiva i motivadora aquesta àrea, fent
estimar l’alumnat aquest contingut i aplicant la metodologia de
centre (unitats didàctiques de cicle, projectes, ús de les TIC,
dinàmiques cooperatives...).
4.6. Els Valors que es troben al nostre PEC, queda
reflectida a cada una de les àrees la relació de la competència
social i cívica amb l’àrea corresponent. Cada una de les matèries
té implícita la feina en valors. D’altra banda, es treballen els
valors en les diferents situacions d’aprenentatge que es donen a
l’aula: tutories, assemblees, resolució de conflictes, el pati, les
àrees específiques de Religió o Valors Cívics i Socials,, Dies
Commemoratius (es recorda diàriament els Dies Internacionals
més importants a través del whatsup), treball cooperatiu a
l’aula, organització grupal de l’aula (COMASA),...

5.AVALUACIÓ: CRITERIS GENERALS DE PROMOCIÓ

L’article 13 del nostre PEC defineix el tipus d’avaluació que vol el nostre

centre, que ha de ser contínua i formativa. Considerem que l’avaluació té

per funció ajustar l’ajuda pedagògica i les accions didàctiques-educatives

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

necessàries a les característiques individuals de l’alumnat, comprovant el

grau de consecució de: Objectius proposats, criteris emprats,

metodologia utilitzada i forma en què l’alumnat participa i aprén.

Els objectius fonamentals de l’avaluació, tal i com indica el nostre PEC,

són:

F) Dur a terme una avaluació formativa contínua de la formació integral de


l’alumnat.
G) Donar a conèixer a l’alumnat els objectius que es volen assolir.
H) Utilitzar l’avaluació com instrument de revisió i investigació didàctica-
pedagògica.
I) Utilitzar diferents instruments d’avaluació dissenyats pel treball realitzat en
equip docent.
J) Definir mecanismes facilitadors que permetin la revisió dels resultats escolars
i que permetin propostes alternatives encaminades a millorar el procés
d’ensenyança-aprenentatge de l’alumnat.

Mecanismes de promoció:

- Etapa Ed. Infantil a l’etapa d’Ed. Primària: el Decret 71/2008, de 27 de juny, pel
qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears (BOIB núm. 92, de 2 de
juliol de 2008) ens marca les competències mínimes que l’alumnat d’Ed. Infantil
ha d’assolir en acabar l’etapa.
En aquesta etapa no es contempla la no promoció de l’alumnat, excepte en els

casos d’ANEE. La seva repetició dependerà de la decisió l’equip de cicle,

juntament amb l’EOEP del centre i sempre que comporti un benefici per l’infant.

- Entre els cicles d’Ed. Primària: tal i com contempla ORDEN ECI/2571/2007,
de 4 de septiembre, de evaluación en Educación primaria es farà un pas de
cicle sempre que es consideri que l’infant ha assolit el desenvolupament de les
CCBB i l’adequat grau de maduresa. Tanmateix s’accedirà sempre que els
aprenentatges no assolits no impideixin continuar amb l’aprofitament del nou
cicle.
Es romandrà un any més al mateix cicle quan no es compleixin les condicions
assenyaladas al paràgraf anterior. Aquesta mesura s’ha de prendre en consens
per l’equip docent del cicle, tenint en compte l’opinió preferent del tutor/a. A més a
més, ha d’anar acompanyada d’un pla específic de reforç o recuperació.

- A l’E.S.O.: el Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de


l'educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 92, de 2 de juliol de 2008) ens marca les

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

competències mínimes que l’alumnat d’Ed. Primària ha d’assolir en acabar


l’etapa.
Tal i com contempla ORDEN ECI/2571/2007, de 4 de septiembre, de
evaluación en Educación primaria s’accedirà a l’ESO si s’ha assolit el
desenvolupmanent corresponent de les CCBB i l’adequat grau de maduresa.
S’accedirà també sempre que els aprenentatges no assolits no impideixin
continuar l’aprofitament de la nova etapa. S’hauran de preveure mesures de
reforç educatiu i de permanència un any més en l’etapa si no estan assolides
les competències mínimes.

- UEECO: al nostre centre tenim una UEECO d’Infantil i Primària. Aquests


alumnes no se’ls contempla, per part de l’administració, com alumnes amb un
grup de referència ordinari, tot i tenir una modalitat d’escolarització amb
combinada. És a dir, no hi ha un pas de curs , cicle o etapa reglat. L’equip
pedagògic del centre és qui decideix amb quins grups fan les àrees de
combinada segons diferents criteris: edat cronològica, número d’ANESE a l’aula,
suport del grup de referència, recursos humans i organitzatius...
Aquest alumnat pot romandre al nostre centre fins als 14 anys, és a dir, en ser
ANEE poden repetir dos cursos al CEIP. La seva escolarització continuarà a
l’UECP de l’IES corresponent amb el traspràs d’informació pertinent, donades les
seves competències i habilitats específiques per les seves dificultats
d’aprenentage individuals.

Avaluacións inicials

Els docents aplicaran proves inicials en cas de tenir un nou grup. Si el tutor té el
mateix grup del curs anterior i per tant ja els coneix, decidirà aplicar proves inicials
en continguts concrets en cas de detectar el no assoliment d’alguns dels objectius
traballats. S’utilitzaran instruments diversos i variats per realitzar les avaluacions
inicials (proves escrites, observació directa, proves orals,...).
El professorat disposa al principi de curs d’informació individualitzada de l’alumnat
(estil d’aprenentatge, problemàtiques específiques,...) mitjançant reunions de
traspàs d’informació, lectura d’expedients i de les memòries i actes dels equips
docents i les actes d’avaluació del curs anterior per a l’adopció de mesures
d’atenció a la diversitat.

Criteris per a la correcció de les proves

Al 1r cicle- Es presenten els resultats de forma numérica fins al decimal al


quadern de mestre. Als exàmens dels alumnes només es posarà Excel·lent,
Notable, Bé, Suficient,Insuficient.
Al 2n cicle- Es presenten els resultats de les dues formes (numèrica fins el
primer decimal i Excel·lent, Notable, Bé, Suficient i Insuficient.

El PR0204 del nostre SQG desenvolupa el procés d’avaluació que s’ha de


seguir al centre, on també es reflecteix la nostra avaluació de la tasca docent
com a professionals.

6. MECANISMES DE COORDINACIÓ ENTRE ELS CICLES

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1 S’ha de fomentar el treball en equip dels mestres, afavorint


la coordinació dels integrants dels equips docents.
2 Al nostre centre estan establertes les reunions de
coordinació del professorat, les qual permeten en treball en
equip. Les coordinacions es penjen en paper i en digital i seran
un espai de comunicació i treball en equip. Hi ha les reunions
establertes per llei (Claustres, CCP, equips docents de cicle),
però també comptem amb les pròpies del centre:
3 - Coordinacions de l’equip de suport amb l’EOEP.
4 - Coordinacions de l’EOEP amb l’UECP.
0 - Coordinacions de tutors/es del cicle: dins horari lectiu per
tal d’unificar criteris envers el cicle i el tractament de les
llengües.
1 - Coordinacions d’equip de cicle. Amb els tutors del cicle,
especialista assignat al cicle i altres que poden variar segons la
tasca a realitzar. El contingut d’aquestes reunions són
bàsicament consensuar criteris del cicle, metodologia comuna i
programar les unitats o tasques de cicle competencials. Existeix
un model d’acta i un guió dels temes a tractar en el nostre
sistema de gestió.
2 - Horari d’obligada permanència. Al nostre centre es manté
una coordinació de dues hores a la tarda quinzenalment durant
el període d’activitats extraescolars. Aquestes coordinacions
s’aprofitaran per seguir un pla de treball envers les
competències bàsiques i la programació, disseny i avaluació de
les unitats de cicle de manera guiada per l’ED.
3 - A més a més, al llarg del curs es plantegen altres
coordinacions de les quals es mantenen les reunions
necessàries:
 Comissió de convivència.
 Comissió de medi ambient.
 Equip de millora.
 Comissió d’activitats complementàries al centre 1r,
2n i 3r trimestre.
 Comissió d’estels.
 Traspràs d’informació entre etapa i cicles.
 Sessió inicial de formació al Sistema de Gestió de
Qualitat (SGQ).

7. CRITERIS QUE CONTRIBUIEXIN A MILLORAR L’ÈXIT


ESCOLAR.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

El nostre centre està immers dins el projecte de Gestió de Qualitat.


Allò implica la preparació de diferents Plans d’actuació amb els
consegüents Criteris de Qualitat mesurables.

Els sitema obliga a realitzar un seguiment exhaustiu trimestralment


de tots els processos, especialment del d’Ensenyament-Aprenentatge,
que fa que continuament s’estiguin revisant les actuacions, avaluant-
les i proposant constants actuacions de millora per tal d’aconseguir
els objectius marcats.

Totes les propostes de millora són tractades pels Equips Docents,


mestres responsables i Equip Directiu per asegurar-se de que les
propostes s’han tractat, experimentat i, si no han assolit els seus
objectius, replantejar noves propostes. D’allo queda constancia en les
diferents actes de Coordinació.

Tanmateix,els principis del nostre PEC contemplen l’educació dels


infants des de diferents punts de vista i no només des del punt de
vista acadèmic. Es per allò que des de tot l’equip docent es
contribueix a l’assoliment d’aquests principis que el Centre considera
fonamentals en l’educació dels infants. Principis del PEC com la
Interculturalitat, valors democràtics, escola oberta, atenció a la
diversitat, temes transversals i sobretot el principi 6 del nostre PEC,
formación integral, recullen el que el nostre Centre entén com a “éxit
escolar”.

8. TRACTAMENT DE LES TIC


7
Infrastructura material i humana

El nostre centre forma part del programa Educ@ib des del l’any 2006 (servidor)
i Xarxipelag 2.0 (servidor wifi) des del curs 10/11. A més a més, el centre ha
adquirit diferent material TIC per les aules: disposem de dues PDI i dues aules
TIC, una per EI i una altra per EP per treballar amb el grup classe o en
desdoblaments. En totes les tutories de primària disposem d’aules TIC amb
ordinadors i PDI.
Igualment, disposem d’un programa TIC elaborat i implementat pel
coordinador/a TIC del centre, que és qui mantindrà el contacte amb la
Conselleria en els aspectes tècnics de les TIC.

Infrastructura virtual

Documentació al centre del professorat en digital, la qual cosa afavoreix


l’enregistrament de les tasques fetes. Carpetes en xarxa del professorat,
alumnat i equip directiu.
Blogosfera de centre. És el conjunt de blocs del centre a partir dels quals es
manté una relació propera i interactiva amb la comunitat educativa del centre.
Hi ha el bloc d’informació general del centre, equip de suport, medi ambient, i
els blocs de totes les tutories.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Igualment, el professorat disposa de llocs web per desar i consultar informació:


munt de recursos i calaixos web, a més d’altres llocs d’elaboració pròpia.

Metodologia

L’eix principal de la metodologia de les TIC al nostre centre parteix dels blocs
d’aula, de l’ús dels ordinadors i internet per tal d’adquirir i completar les CCBB
en les diferents àrees.
Ja sigui dins l’aula, o en desdoblaments, s’intenta optimitzar l’ús de les
tecnologies per facilitar l’ensenyament i aprenentatges dels continguts.
L’ordinador d’aula i la PDI és una eina fonamental que ens apropa i agilita
l’accés a la informació d’una manera immediata i més significativa a l’infant.
Els blocs són les extensions digitals de les nostres aules. Ens permeten
interactuar amb els infants i les seves famílies dins i fora de l’escola. Ens facilita
presentar les tasques a treballar d’una manera molt més motivant, interactiva i
permet compartir les nostres experiències a l’aula.

9. PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES (DC020202-06 DOCUMENTS)

10. PROGRAMACIONS D’AULA (CARPETES REGISTRE DE


PROGRAMACIÓ D’AULA (PR0202 REGISTRES)

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

XII) MANUAL DE QUALITAT

MANUAL DE QUALITAT
I
ANNEXOS

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

INDEX

1. PRESENTACIÓ:EL NOM, RESSENYA HISTÒRICA I DESCRIPCIÓ FÍSICA


2. OBJECTE DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
3. ABAST DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
4. NORMES DE REFERÈNCIA
5. EXCLUSIONS
6. DESCRIPCIÓ DELS SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
7. ANNEXOS:
o LLISTAT DE PROCESSOS
o ORGANIGRAMA DEL CENTRE
o MAPA DE PROCESSOS
o CORRESPONDÈNCIA NORMA ISO AMB EL MAPA DE PROCESSOS

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

1. PRESENTACIÓ

El nostre nom CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ

El nom del nostre Centre està inspirat en la figura de Guillem de Montgrí, (Torroella de
Montgrí, cap al 1195-21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del segle XIII. Va ser sagristà major
de la Seu de Girona fins a la seva mort, arquebisbe electe de Tarragona(1233-1239) i conqueridor
d'Eivissa i Formentera en nom deJaume I d'Aragó.

Descripció física del CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ

El CEIP Guillem de Montgrí és un centre docent públic d'Educació Infantil i Primària


que es troba a les afores del poble de Sant Antoni de Portmany,carretera Santa Agnès
s/n.
El centre té una matrícula d’uns 245 alumnes aproximadament i ofereix estudis
d'Educació infantil Primària i educació Especial UEEC.

L’escola consta de 11 aules(3 d'EI, 6 d'EP,i d'UEEC) i el següent equipament:

10 aules tutorials 1 taller d'Infantil


Sala de Música 1 taller de primària
Sala fisioteràpia Biblioteca
Menjador Sala d'estimulació
Sala d'audició i llenguatge Sala Informàtica
Sala audiovisuals Sala Atenció a la diversitat
Sala de mestres 2 Pistes de joc
Hort escolar Banys i vestuaris exteriors
Gimnàs

Ressenya històrica del centre

El centre Ceip Guillem de Montgrí va obrir les portes el curs 1986/87, oferint els
estudis d’Infantil, EGB i Educació Especial.
L’equip Directiu el formaven Julián Calderón ( Director) ,Amador González ( Cap
d’Estudis), i José Soria ( Secretàri).
L'any 1996 el centre va haver d'acollir un aula d'Educació Especial de secundària, fet
que s'ha mantingut fins el mes de desembre de 2011.
Al llarg d'aquests anys s'han anat aprovant els successius PCCs, ara anomenades
Programacions Didàctiques, el PEC original que va ser reformat l'any 2007, el PLC i
altres documents oficials com es ara el PAD, ROF...
L'any 2005, l'Ajuntament de Sant Antoni ens va instal·lar un aula d'Estimulació
multisensorial que compartim amb aquells centres que la sol·liciten.

Al llarg dels anys hi ha hagut canvis en la Direcció del centre. Després de'n Julian
Calderón, el centre va tenir com a Directors en Roberto de Andrés, Santiago arenal i
actualment, en Francisco Javier Rey.

2. OBJECTE DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA


QUALITAT

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Al Ceip Guillem de Montgrí es pretén una millora en els processos de gestió del centre
per tal d’assolir la màxima eficàcia i eficiència, mitjançant, entre d’altres, una millora de
la tramesa i accés a la informació i una optimització dels recursos humans i materials
disponibles.
Es pretén també donar resposta a les necessitats i expectatives dels nostres clients:
 l’alumnat i les seves famílies
 el personal docent i no docent que fa feina al Centre
 tota la Comunitat Educativa del nostre Centre i del municipi

3. ABAST DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT

En aquest centre es fan les següents etapes educatives:

EDUCACIÓ INFANTIL
GRUP DE 4T D'EI
GRUP DE 5È D'EI
GRUP DE 6È D'EI

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Des del Primer nivell fins a Sisè nivell d'Educació Primària

EDUCACIÓ ESPECIAL (UEECO)

1 grup d'Educació Infantil i Bàsica

4. NORMES DE REFERÈNCIA

El CEIP Guillem de Montgrí ha definit el seu sistema de gestió de la qualitat d’acord


amb la norma.

 UNE-EN ISO 9001:2008 Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits.

La documentació del sistema de gestió de la qualitat és coherent amb els termes i


definicions establerts en la norma.

 UNE-EN ISO 9000:2000 Sistemes de gestió de la qualitat. Fonaments i


vocabulari.

Existeix un llistat de legislació vigent els requisits legals i reglamentaris dels quals són
d’aplicació obligatòria en el centre.

5. EXCLUSIONS
El centre està exclòs del punt 7.3 de la norma ISO 9001:2008 (Disseny i
desenvolupament) ja que tot queda reglamentat en el Disseny Curricular Base. També
queda exclòs d’aplicació el punt 7.6 de la norma ISO 9001:2008, Control dels equips
de seguiment i de mesura, ja que aquestos no són necessaris per a la realització i/o
prestació del servei, donat que el centre no imparteix un tipus d’ensenyament que
requereixi d’aquest control, segons queda reglamentat en el Disseny Curricular Base.

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

6. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA


QUALITAT

Sistema de gestió de la qualitat


El Ceip Guillem de Montgrí ha establert, documentat i implantat un sistema de gestió
de la qualitat, i el manté de tal manera que la seua eficàcia és millorada contínuament
d’acord amb els requisits de la norma UNE-EN ISO 9001:2008.

S’han identificat els processos necessaris per al sistema de gestió de la qualitat i la


seua interacció. S’ha determinat que l’eficàcia de les activitats i el control d’aquests
processos s’assegura mitjançant l’establiment de procediments documentats i
instruccions de treball que concreten com es realitzen les diferents activitats.

Es disposa dels recursos i la informació necessària per a recolzar la correcta


realització i seguiment dels processos.

Es realitza el seguiment, la mesura i l’anàlisi dels processos, i com a conseqüència


d’aquests s’implanten les accions necessàries per a la millora contínua d’aquests.

Per tal d’evidenciar l’eficàcia del sistema de gestió de la qualitat i la conformitat amb
els requisits establerts s’han establert i es mantenen registres apropiats.
Els Objectius de la Qualitat se recullen en el Pla Anual del Centre, al Control de cursos
i processos MD030102 i a la Revisió del Sistema MD050402.

7. ANNEXOS

LLISTAT DE PROCESSOS

MP01 MACROPROCÉS OFERTA EDUCATIVA, MATRICULACIÓ I HORARIS


PR0101 Oferta educativa i difusió
PR0102 Matriculació
PR0103 Assignació de càrrecs i horaris

MP02 MACROPROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE


PR0201 Acollida
PR0202 Programació
PR0203 Activitats d’aula
PR0204 Avaluació
PR0205 Suport i tutoria

MP03 MACROPROCÉS MESURA, ANÀLISI I MILLORA


PR0301 Seguiment i mesura de cursos i processos
PR0302 Suggeriments, queixes i reclamacions
PR0303 Gestió de NNCC, AACC, AAPP
PR0304 Mesura de la satisfacció del client
PR0305 Auditories internes

MP04 MACROPROCÉS GESTIÓ DOCUMENTAL


PR0401 Elaboració i revisió de processos
PR0402 Control de la documentació

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

PR0403 Control dels registres

MP05 MACROPROCÉS ESTRATÈGIA I PLANIFICACIÓ


PR0501 Elaboració del PEC (Pla estratègic, Missió i Visió)
PR0502 Elaboració PGA (Pla Anual)
PR0503 Revisió del Sistema: memòria

MP06 MACROPROCÉS GESTIÓ DEL PERSONAL


PR0601 Acollida de personal
PR0602 Formació de personal
PR0603 Estructura organitzativa (ROF) i comunicació interna

MP07 MACROPROCÉS GESTIÓ DE RECURSOS, COMPRES I PROVEÏDORS


PR0701 Assignació de recursos
PR0702 Manteniment
PR0703 Prevenció i tractament d’emergències, malalties; altes i baixes
PR0704 Compres i gestió de proveïdors

MP08 MACROPROCÉS PRESTACIÓ DE SERVEIS


PR0801 Activitats complementàries i extraescolars
PR0802 Biblioteca.
PR0803 Transport Escolar
PR0804 Menjador Escolar
PR0805 Reutilització de llibres

E L A B O R A C IÓ E L A B O R A C IÓ R E V IS IÓ
PROCESSOS
E S T R A T È G IC S I R E V IS IÓ I R E V IS IÓ D E L S IS T E M A
DEL PEC DE LA PG A (M E M Ò R IA )
PR O JEC TES

E N S E N YA M E N T - A P R E N E N TAT G E
O F E R TA A c o llid a A c t. d ’A u la
PROCESSOS S u p o rt
O P E R A T IU S E D U C A T IV A , PR 0201 PR 0203 /tu to r ia
M A T R IC U L A C IÓ
P ro g ra m a c ió A v a lu a c ió PR 0205
I H O R A R IS
PR 0202 PR 0204

P la n s d e
c o n tr o l,A A C C s ,A c c io n s
p r e v e n tiv e s i d e m illo r a

M ESURA, G E S T IÓ D E
G E S T IÓ
PROCESSOS P R E S T A C IÓ RECURSO S,
DE SUPORT A N À L IS I I D O CU M ENTA L
D E S E R V E IS
M IL L O R A I DE PERSONES CO M PRES I
P R O V E ÏD O R S

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Correspondència norma ISO amb el mapa de processos del Ceip Guillem de Montgrí

PROCESSOS FPQ Codi PUNTS DE LA


FPQ NORMA

APROVACIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA, DIFUSIÓ I MATRICULACIÓ I MP01 7


ASSIGNACIÓ DE CÀRRECS I HORARIS

Oferta educativa i difusió PR010 7.2


1

Matriculació PR010 7.2


2

Assignació de càrrecs i horaris PR010 5.5.1 / 7.1


3

ENSENYAMENT – APRENENTATGE MP02 7

Acollida PR020 7.5.1


1

Programació PR020 7.1


2

Activitats d’aula PR020 7.5.1


3

Avaluació PR020 7.5.1


4

Tutoria i suport PR020 7.5.1 / 7.2.3


5

MESURA, ANÀLISI I MILLORA MP03 8

Seguiment i mesura de cursos i processos PR030 8.2.3 / 8.2.4/8.4


1

Suggeriments, queixes i reclamacions de clients PR030 7.2 / 8.2.1


2

Gestió de no conformitats,AACC i AAPP PR030 8.3


3

Mesura de la satisfacció del client PR030 8.2.2


3

Auditories internes PR030 8.2.2


4

GESTIÓ DOCUMENTAL MP04 4

Elaboració i revisió dels processos PR040 4.2


1

Control de la documentació PR040 4.2


2

Control dels registres PR040 4.2.4


3

ESTRATÈGIA I PLANIFICACIÓ ANUAL MP05 5

Elaboració PEC (Pla estratègic, Missió i Visió) PR050 5.1/5.3/7.1


1

Elaboració PGA (Pla Anual) PR050 5.3/7.1


2

Revisió del Sistema (Memòria) PR050 5.6


3

GESTIÓ DEL PERSONAL MP06 6

Acollida del personal PR060 6.2.2


1

Formació del personal PR060 6.2.2


2

Estructura organitzativa (ROF) i comunicació interna PR060 5.5.1


3

GESTIÓ DE RECURSOS, COMPRES I PROVEÏDORS MPR0 6


7

Assignació de recursos PR070 6.1

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Manteniment PR070 6.3


2

Prevenció i tractament d’emergències, malalties; altes i baixes PR070 6.3


3

Compres i gestió de proveïdors PR070 7.4


4

PRESTACIÓ DE SERVEIS MP08 7/7.2

Activitats complementàries i extraescolars PR080 7.2


1

Biblioteca PR080 7.2


2

Transport escolar PR080 7.2


3

Menjador escolar PR080 7.2


4

Reutilització de llibres PR080 7.2


5

ORGANIGRAMA DEL CENTRE

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

XIII) FULL D’ACTUALITZACIONS

DC050107
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE CEIP Guillem de Montgrí

Aquest Document ha estat aprovat amb les modificacions pertinents


respecte de l’anterior PEC aprovat en juny de l’any 2007 al punt 7
de l’apartat de Principis del PEC pel Consell Escolar del centre amb
data de 30/06/16. L’any 2018 s’ha modificat un punt del
ROF(referent al lliurament d’informes d’avaluació) i el PLC (referent
a la llengua en l’area de Plàstica.

DC050107