Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
2. Crònica de Jaume I.
1. Introducció
Les primeres obres que trobem a l'Europa post imperi romà estan escrites en llatí. A
Catalunya són obres que fan referència a la Reconquesta. Es coneixen amb el nom de
Cronicons. La primera obra important és Gesta conitum Barcinonensis et Regnum
Aragonice (redactada des de mitjans s.XII fins a finals del XIII), que, juntament amb l'edició
llatina, s'escrigué en català (1267-1283). Aquesta obra relata fets del passat; per això,
paral·lelament, s'escriuen obres en llengua vulgar (català) i que historien fets contemporanis
o recents (i no fets passats). Aquestes últimes són les conegudes cròniques medievals.
Per escriure aquestes cròniques, i també la historiografia, els autors se servien de
cançons o narracions joglaresques. D'aquestes narracions no ens n'ha arribat cap, però dins
les quatre cròniques trobem fragments que semblen clares narracions joglaresques (són
orals). Els joglars es dividien en aquells que cantaven fets que havien passat feia segles i
aquells que cantaven fets més recents.
A l’edat mitjana era palès el gust popular per les narracions èpiques, demostrat per la
difusió de temes francesos i provençals, gràcies a la tasca d’un grapat de bons poetes capaços
de compondre narracions d’elevat to i de nombrosos joglars per divulgar-les, amb un fons
1
Les quatre grans cròniques / 12
Les quatre grans cròniques -la de Jaume I o Llibre dels feits, la de Bernat Desclot, la
de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós- constitueixen sengles monuments de la
historiografia medieval, i la seva contribució a l’afaiçonament de la prosa catalana és bàsica.
1.3.1. Generalitats.
- Escrites entre el S. XIII i el XIV. De gran valor. Entre la primera i la darrera hi van 200
anys.
a) Justificar determinats fets o actituds del rei. Explicar al poble accions polítiques
del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.
b) Deixar constància per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen un
valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.
c) Escrites amb un to heroic. Intenció d'exaltar el rei. Intenció patriòtica, de cohesionar
el país.
-Aquestes quatre grans cròniques relaten els períodes que van des de la unió d'Aragó i
Catalunya, la conquesta de Mallorca, Menorca, Múrcia i València fins a l'expansió pel
Mediterrani.
2
Les quatre grans cròniques / 12
a) Des d'un punt de vista històric tenen un gran valor, ja que informen de fets antics.
b) Des d'un punt de vista literari i lingüístic, tenen l'immens valors de dir-nos com es
trobava la llengua entre la prosa de Llull i la prosa renaixentista.
c) Des d'un caire social, tenen l'habilitat de mostrar-nos els costums, menjars, vestits,
tractes socials... de la gent medieval.
- La crònica de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós són autobiogràfiques. Això és un fet
únic a l'Europa medieval.
2. Crònica de Jaume I
El Llibre dels feits (1274?) narra les gestes del Conqueridor. Segurament és un
producte mixt de la cancelleria reial i de la intervenció directa del rei, la qual cosa es
reflecteix en la juxtaposició de dos registres, un de més curialesc i un de més popular, i en
la coexistència de l’estil indirecte i l’estil directe, amb parlaments solemnes i diàlegs vius,
fins i tot amb presència del fenomen de l’alternança de llengües en l’estil directe, segons la
llengua de l’autor del discurs reportat (de fet hi ha alternança català/llatí, català/àrab,
català/mossàrab, català/castellà, català/occità, català/francès).
El Llibre dels feits fou escrit sota la direcció del monarca. L’obra, destinada a
difondre’s oralment, posseeix, en l’ordre lingüístic, un marcat caràcter planer i popular; és
fàcil de trobar-hi repeticions i vacil·lacions, mostres de llengua viva i espontània i
nombrosos refranys.
Hi predominen les construccions paratàctiques. Des del punt de vista lèxic s’hi ha
trobat aragonesismes, occitanismes i altres manlleus que, com en la Crònica de Desclot,
obeeixen al desig verista de reproduir la llengua dels no catalans; així, hi apareixen paraules,
expressions o paràgrafs en francès, provençal, mossàrab, àrab, castellà i aragonès.
a. Redacció: escrita en dos moments diferents del seu regnat: 1) 1244 a Xàtiva i 2) l'acaba
trenta anys més tard, 1274, a Barcelona. De la primera crònica se'n féu una versió llatina
(Fra Pere Marsili). Jaume I anava dictant la seva vida mentre els escrivans anaven redactant;
finalment, un escrivà, Jaume Sarroca, ordena els documents i compon la crònica final.
b. Origen de la Crònica: el rei En Jaume es plantejà escriure-la perquè creia haver rebut un
mandat diví. Arran d’anar a Mallorca (la millor cosa que, segons ell, féu al llarg de la seva
vida) també es veu obligat a deixar-ho per escrit.
3
Les quatre grans cròniques / 12
c. Contingut: la podem dividir en quatre parts pel que fa als episodis més remarcables:
Estil literari:
1. La voluntat de narrar fa que l'estil sigui viu i àgil (primera persona o plural
majestàtic).
2. Espontaneïtat: el rei dicta i, per això, trobem desgavells sintàctics.
3. El diàleg reprodueix textualment el que diu cada interlocutor (estil directe).
4. De vegades, el lèxic tira a ser casolà, fins i tot groller.
Aspectes lingüístics:
4
Les quatre grans cròniques / 12
La Crònica de Bernat Desclot (1288) narra els fets ocorreguts des del regnat d’Alfons
el Cast fins al de Pere el Gran. A diferència de l’anterior, es caracteritza pel seu to curialesc
i objectiu, ben allunyat de l’estil directe i l’expressió personal. Segons Coll i Alentorn, la
llengua de la Crònica de Desclot presenta particularitats d’un dialecte de la zona oriental del
Pirineu i abunda en arcaismes. Convé destacar-hi l’ús d’altres llengües quan parlen
personatges no catalans.
Segona gran crònica, encara que sigui la més antiga quant a reis historiats. No és
autobiogràfica.
Datació: entre 1283 i 1288. Bernat Desclot historia la vida i els regnats d'un seguit de reis.
Contingut: dos blocs:
a. Regnats antics: to èpic i basat en relats de joglars.
b. Regnats de reis que ell ha conegut, sobretot Pere II el Gran. En aquesta segona part
localitzem tres grups d'accions entorn d'aquest rei:
Estil: Bernat Desclot deixa constància del rei com un gran heroi. Empra relats de joglars
(vindrien a ser la bibliografia actual).
Objectiu: glorificar la figura del rei Pere II. Ens mostra el rei quasi com un heroi d'epopeia
clàssica.
Autor: personatge de la cúria Reial. Nat al Rosselló. Conegut també com Bernat escrivà
(ofici).
5
Les quatre grans cròniques / 12
Datació: escrita al llarg del primer terç del segle XIV (1325-1328).
Contingut: - Expansió pel Mediterrani:
1. Lluites a Sicília i a Calàbria (segle XIII).
2. Expansió catalana cap a Orient (part més extensa).
3. Govern de Ramon Muntaner a dues illes del Mediterrani, al Nord d'Àfrica.
4. Campanya de Sardenya.
- Coronació del rei Alfons III el Benigne (crònica minuciosa).
Influències posteriors: Joanot Martorell s'inspira en aquesta crònica per escriure Tirant lo
Blanc.
Objectius principals:
- Exaltació de la figura de cada rei: ésser suprem, gran i majestuós.
- Deixar constància de la feina pròpia i dels seus mèrits a la cort.
- To nacionalista.
- Projecta el seu patriotisme a la crònica que redacta.
- Planteja la necessitat de la unitat de les terres per dos motius:
6
Les quatre grans cròniques / 12
La Crònica de Pere el Cerimoniós fou redactada, sota el control directe del monarca,
en plural majestàtic, com la de Jaume I, i s’ha conservat en dues redaccions, una més
primitiva i la segona més elaborada i completa. La seva prosa manca del caràcter viu i
popular de les anteriors i, en certs moments, quan adquireix la forma de dietari, esdevé seca
i eixuta, però manté sempre un to estilístic elevat. Com en les altres cròniques, en aquesta
alguns personatges parlen, segons la seva procedència, en altres llengües que la catalana: la
provençal, l’aragonesa i la castellana.
Crònica amb nom de rei. Ocupa el regnat de Pere el Cerimoniós: Peralada, 1319-
Barcelona, 1387. Ens retrobem amb el plural majestàtic nós.
Motiu: necessitat de justificar la seva política i els seus fets com a rei.
6. Qüestions suplementàries.
6.1. Mapa de la corona catalano-aragonesa.
7
Les quatre grans cròniques / 12
6.2. Text.
Engendrament de Jaume I
8
Les quatre grans cròniques / 12
Tot el món comprén, per ser un fet conegut, que la gràcia de Déu acompanya i
acompanyarà tots els descendents del referit rei En Jaume, fill del senyor rei En Pere i de la
molt il·lustre dona, senyora meua, Maria de Montpeller.
El seu naixement fou un miracle molt gran obrat per Déu. Per això ho vull contar. Així
ho sabran tots els qui escoltaran aquest llibre d’ara endavant.
El rei En Pere prengué per muller i per reina la meua il·lustre senyora Maria de
Montpeller tant per la noblesa del seu llinatge com per la seua pròpia noblesa. També perquè
posseïa Montpeller i la baronia en lliure propietat.
El rei Pere era jove quan es casà amb ella. Però feia temps que anava enamorat d’altres
dames. Arribà un dia que ja no tornà amb la reina Maria. [...] Els cònsols i prohoms de
Montpeller s’adonaren del cas. Convocaren un cavaller de confiança del senyor rei en aquells
fets. [...] Aleshores li digueren:
- Ara, saps quina qüestió volem proposar-te? Com ben bé saps, la reina és, entre les
santes i honestes, una de les dones més bones del món. També saps que el senyor rei no la
visita, amb el menyspreu i dany que això suposa per a tot el regne. Perquè, si ara mateix es
mor el rei i no té un hereu, seria un desastre i un deshonor per a tota la seua terra. També per
a Montpeller, que podria caure en altres mans. Nosaltres no voldríem, de cap de les maneres,
que Montpeller isquera mai de la vida del regne d'Aragó. [...] Sabem que el senyor rei t'ho
conta tot sobre l'amor que professa a una altra dona. També sabem que fas el que pots perquè
ell la posseesca. Per això et demanem que li digues que ja tens resolt l'assumpte.
Ell la tindrà, però ella haurà d'anar molt secretament a la seua cambra. Vol que estiga
tot a fosques a fi que ningú no la veja. D’açò el rei obtindrà gran satisfacció. Quan ell s'haurà
gitat i tothom haurà eixit de la cort, vindràs ací, al consolat de Montpeller. Els dotze cònsols
serem ací. Tindrem, entre cavallers i ciutadans, unes altres dotze de les millors persones de
Montpeller i de la baronia. També la reina Maria es trobarà ací, amb nosaltres.
L'acompanyaran dotze de les dones més principals de Montpeller amb dotze donzelles. Tots
junts anirem vora el senyor rei. També hi vindran els dos notaris millors de Montpeller.
L'oficial del bisbe, dos canonges i quatre religiosos. Cada home, cada dona i cada donzella
portarà un ciri en la mà. L'encendran quan la reina Maria entrarà en la cambra del senyor rei.
Tots hi estaran reunits, vora la porta de la cambra, fins a l'hora de l’alba, en què tu l’obriràs.
Una volta oberta, cadascun de nosaltres, amb ciris en la mà, entrarem en l’habitació del
senyor rei. I ell se'n sorprendrà. Llavors, nosaltres li contarem tot el cas. Li mostrarem que
al seu costat té la reina, nostra senyora Maria. També li direm que tenim fe en Déu i en
madona santa Maria que en aquella nit engendrarà tal fruit que Déu i tot el món es posaran
ben contents i el seu regne se'n beneficiarà.
[...]
Així, diumenge a la nit, quan tota la gent s'havia gitat al palau, els referits vint-i-quatre
homes bons, abats, priors, l'oficial del bisbe, els religiosos, les dotze donzelles i els notaris
entraren al palau amb els ciris en la mà. Aleshores, la senyora reina hi entrà. Ells es quedaren
resant fora, agenollats, tots junts. El rei i la reina hi realitzaren la seua diversió. El rei es
pensava que tenia al seu costat la dona de la qual estava enamorat.
Totes les esglésies de Montpeller estigueren obertes durant aquella mateixa nit. Tot el
poble present resava a Déu tal com s'havia manat i he dit abans.
9
Les quatre grans cròniques / 12
Quan arribà l'alba, tots els prohoms i prelats, religiosos i dones, amb els ciris encesos,
van entrar a la cambra on el rei havia dormit amb la reina. S'estranyà de tal forma que, a
l'instant, botà sobre el llit. Agafa la seua espasa. Tots s'agenollaren, i li van dir plorant:
- Senyor, concediu-nos la vostra gràcia i perdó. Vegeu qui teniu al costat.
La reina s’alçà. El rei la va reconéixer. Li contaren tot allò que havien tractat i el rei,
davant l'evidència dels esdeveniments, digué que tot allò era del gust de Déu i en compliment
de la seua voluntat.
11
Les quatre grans cròniques / 12
12