Cèlia Silvosa Taboada

3r trimestre 08-09
6é B
Iris Sants

I
ÍN
DE
X

1.- Situació geogràfica ...................................................... pag I

2.- Importància del Nil ..................................................... pag I
3.- Breu Historia .............................................................. pag V
4.- Societat egípcia ........................................................... pag V
4.1.- Classes altes ............................................................ pag V
4.1.1.- El faraó ................................................................. pag V
4.1.2.- Alts funcionaris .................................................. pag VI
4.1.3.- Els sacerdots ...................................................... pag VI
4.1.4.- Els escribes ........................................................ pag VI
4.2.- Classes baixes ......................................................... pagVII
4.2.1.- Mercaders i artesans ......................................... pag VII
4.2.2.- Els pagesos ......................................................... pag VII
4.2.3.- Els esclaus ......................................................... pag VII
5.- Vida quotidiana ............................................................. pag VIII
5.1.- La vida al camp ..................................................... pag VIII
5.2.- La vida a la ciutat ..................................................... pag VIII
5.3.- La família egípcia ..................................................... pag IX
5.4.- Moda, bellesa i cura del cos .................................. pag X
6.- Déus .............................................................................. pag XI
6.1.- Construcció dels temples ...................................... pag XIV
6.1.1.- Alguns temples egipcis ...................................... pag XV
7.- Els egipcis davant la mort ........................................... pag XVI
7.1.- Construccions funeràries ....................................... pag XVII
8.- Art egipci .................................................................. pag XIX
9.- Escriptura jeroglífic ................................................. pag XX
10.- Opinió personal ........................................................... pag XXI
11.- Bibliografia ................................................................. pag XXI

1.- Situació geogràfica:

II
Al final de l’era neolítica (poc després del 4.000 a.C.), van aparèixer
cultures mes organitzades socialment, amb coneixement de la escriptura,
l’agricultura i el comerç. Això va afavoreixen el desenvolupament de
l’astrologia, l’astronomia i el càlcul així com de la religió i el art.

Tot això passava en diferents parts del món, en el món eurasiàtic va existir
una de les civilitzacions més grandioses: la civilització Egípcia.

Egipte és una zona desèrtica del nord-

est d’ Àfrica on el riu Nil va fer
possible el naixement d’aquesta
civilització que va durar més de 3000
anys.

Limita al nord amb la mar

Mediterrània, a l’ est amb Israel i la
mar Roja, al sud amb Sudan i a l’oest
amb Líbia.

En aquella època el territori és dividia

en Alt Egipte, amb capital a Tebes i
era la zona que anava des de Tebes
fins a les cataractes del Nil, i el Baix
Egipte amb capital a Memfis, que anava
des de Tebes fins al Delta, a la
desembocadura del riu Nil a la mar
Mediterrània.

2.- Importància del Nil:

Egipte, li deu tot al riu Nil, segurament cap altre riu al món ha tingut un
impacte tan gran en el desenvolupament d’una civilització

Durant l’època dels faraons, les pluges van escassejar, el clima es tornà sec
i el desert va anar guanyant terreny. Tan sols es van poder conrear les
terres de la riba del Nil gràcies a la irrigació, una tècnica molt antiga:
durant les crescudes, l’aigua del riu es distribuïa pels camps de cultiu
mitjançant una xarxa de canals.

III
Les inundacions que es produïen un cop a l’any, deixaven la terra coberta de
llim i llesta per la sembra –entre mitjans d’ octubre i febrer-, sense
necessitat de treballar gaire. Les zones fèrtils eren les dues bandes del riu
al llarg de tot el seu curs.

En aquella època, els seus habitants gràcies

a les especials condicions de les seves
terres, tenien les seves necessitats
cobertes, i podien dedicar-se a altres
tasques més lúdiques, como ara l’astrologia,
les matemàtiques, l’ enginyeria, la pintura,
l’arquitectura, la medicina, etc.

La navegació pel Nil regula la vida, des del

comerç o el transport de soldats fins a les
festes religioses i les peregrinacions
funeràries.

El Nil també es una autèntica reserva natural d’animals, varietat de peixos,

ocells i ànecs servien d’aliment. D’altres mes perillosos com els cocodrils
(considerats animals sagrats) i els hipopòtams els tenien que vigilar per que
podien fer mal be els conreus.

IV
3.- Cronologia

El poble egipci, d’arrel mediterrània, vivia en el vall del Nil des de l’any
10.000 a.C., en petits nuclis agrícoles. Aquest petits nuclis es van unir al
voltant de l’any 3.100 a.C., el Rei Menes va reunir els regnes del Alt i Baix
Egipte per primera vegada. A partir d’aquesta data el reis, anomenats
faraons mantenen aquesta unió durant quasi trenta dinasties i uns 400
sobirans. Son a prop de tres mil anys d’història egípcia, agrupats en tres
períodes:

Regne antic (3100 a.C – 2.000 a.C.)

Regne mitja (2.000 a.C. – 1.600 a.C.)
Regne nou (1.600 a.C. – 1.100 a.C.)

4.- La societat egípcia:

Es pot representar en forma de piràmide. Al capdamunt, hi ha el faraó,
després venen els sacerdots, els escribes i els funcionaris . A la base els
pagesos i artesans, que son la majoria de la població

4.1.- Les classes altes:

4.1.1.- El faraó:
L’ organització de l’ Estat egipci
estava dominada per un rei o faraó que
tenia el poder absolut. Era l’ amo de
totes les terres i el homes, el símbol d’
unitat del país i un déu per als súbdits,
la seva autoritat era incontestable. Era
considerat descendent directe dels
déus, ell i la seva família estaven a dalt
de l’ escala social. Vivien a palaus a
prop del Nil i tenien molta gent a la
seva disposició (la cort). Podia tenir
varies dones i la mes important era
anomenada ‘Gran esposa reial’

V
 4.1.2.- Alts funcionaris:
Eren els governadors de províncies i els caps de l’ exèrcit, monopolitzaven
els càrrecs de l’estat, posseïen territoris i enormes riqueses, el faraó per
recompensar-los per la seva fidelitat, els hi regalava terres i els afavoria
amb càrrecs o regals. Era una classe social molt elevada respecte la resta
de la societat.

4.1.3.- Els sacerdots:

Eren consellers del faraó,
administraven justícia i practicaven la
ciència.
També dominaven la complicada
escriptura jeroglífica. Feien
observacions astronòmiques i càlculs
matemàtics. També van dividir l’ any
en 365 dies, i el dia en 24 períodes,
que corresponien a les nostres hores
actuals.
El sacerdot més important i amb més
poder era el ’summe sacerdot’,
acumulava les ofrenes que la gent
donava en els temples i podia posar al
poble egipci en contra del faraó o els
seus mandataris.

4.1.4.- Els escribes:

Eren molt respectats, ja que la majoria del egipcis
eren analfabets. Coneixien els secrets del càlcul i
de la complexa escriptura egípcia, eren els
encarregat de calcular i controlar els impostos ,
assegurar tasques de construcció, organitzar l’
exèrcit, anotar les entrades i sortides de
mercaderies i transcriure les ordres dictades pel
faraó. Es formaven a les escoles dels temples o
dels palaus reials. Els mes importants eren els
‘escribes reials’, ja que eren consellers dels
faraons i els que escrivien la historia.

VI
4.2.- Les classes baixes:

4.2.1.- Pagesos, pastors:

Constituïen la majoria de la població. Tot i
que eren lliures, estaven lligats a la terra,
que pertanyien als privilegiats. Havien de
lliurar una part de la collita als
funcionaris del faraó, dels nobles o dels
temples.
La feina era molt dura i penosa, de vegades la fam i les epidèmies fan
terribles estralls entre ells.
A més en l’època de les inundacions havien de prestar obligatòriament feina
gratuïta per construir edificis públics.

4.2.2.- Els artesans:

Els oficis més corrents eren els de teixidor
de lli, d’ orfebre, de ceramista, escultors,
pintors, fusters i vidriers.
Els orfebres i joiers treballaven els metalls
preciosos com l’or, la plata i el bronze. Feien
joies, mascares funeràries, eines, sarcòfags i
també armes.
Aquestes activitats es feien en petits tallers
privats o en grans complexos que depenien del
faraó, dels nobles o dels temples.

4.2.3.- Els esclaus:

Ocupaven l’últim lloc de l’escala social. El
seu nombre era reduït. Els esclaus eren
capturats fora del territori egipci, se’ls
obligava a treballar al servei del faraó i de
grups socials superiors. Es a l’imperi Nou,
època de guerres de conquesta, quan van
ser mes nombrosos. Treballen a les mines,
pedreres, obres de construcció o com
criats als temples i palaus

VII
5.- Vida quotidiana:

5.1.- La vida al camp:

La majoria de la població vivia en petits poblets a la riba del Nil. Els

habitatges eren molt senzills i els construïen primer amb canyes i fang i més
tard amb toves que deixaven assecar al sol. Les cases tenien un sol pis i el
sostre era pla.

El mobiliari era escàs i molt rudimentari.

El menjar era també escàs i pobre:

tortes de civada, cebes, alls, faves i
peixos, a més a més del pa i la cervesa.
El podien completar amb productes de la
caça i la pesca, però normalment eren els
rics qui les menjaven.

Les dones no estaven subjectes a l’ autoritat del marit, treballaven als

camps, tallers artesanals i també feien les feines domèstiques.

Mentrestant els faraons vivien en l’ opulència, rodejats de riqueses i coses

de valor, els seus fills anaven a les escoles dels temples.

5.2.- Viure a la ciutat:

Hi havia poques ciutats, i tenien

com a funció, ser el lloc de
residència del faraó i dels nobles.
S’ hi reunien comerciants de tot
Egipte i hi treballaven artesans
dels oficis més diversos.

El palau del faraó destacava de la

resta d’ edificis públics, i al seu
voltant es distribuïen les
residències dels poderosos.

Aquestes residències estaven fetes de pedra i maons i envoltades per un

alt mur, per tal d’evitar els lladres i la sorra del desert.

VIII
A l’ interior s’ ubicaven les habitacions de la família i del servei, sales per
rebre visitant –on sovint realitzaven festes i banquets-, i també la cuina, el
celler, el graner i jardins esplèndids.

5.3.- La família egípcia:

Era freqüent tenir un gran nombre de fills, tant a les famílies riques com a
les pobres.

Els pares mantenien la llar, i ensenyaven als fills el seu propi ofici i els hi
concertaven el matrimoni.

Les filles havien de cuidar dels pares quan aquests eren vells i garantir-los
la momificació i l’ enterrament a la seva mort.

Les dones s’ ocupaven del menjar, dels fills i tenien cura de la casa, també hi
havia dones que es dedicaven a teixir.

Podien posseir riqueses, exercien el comerç i nombraven hereus.

L’ herència sempre se la quedava la dona.

A l’ Antic Egipte les dones tenien més importància que en altres cultures –
sobretot d’aquella època-.

IX
 5.4.- Moda, bellesa i cura del cos:
El vestit era de teixit de lli. Roba lleugera i senzilla adaptada al clima del
país. Les dones es tapaven amb unes peces grans rectangulars, que s’
enrotllaven al voltant del cos o vestits cenyits amb tirants. Els homes es
tapaven amb un faldellí curt i, a vegades amb una camisa llarga sense
mànigues.
Els encanten les joies: collars,
braçalets, anells per les mans i els
peus, pintes i creuen molt en els
amulets protectors (màgics),
normalment petits objectes que
representen divinitats o animals
sagrats. Aquests luxes només sals
podien permetre els privilegiats o
rics.
Hi havia prou higiene personal tant a les famílies
modestes com als mes rics. No hi existia el sabó,
però es rentaven amb una barreja de cendres i
sal.
Per evitar els polls es depilaven tot el cos, tant
les dones com els homes.
Els agradava el maquillatge i els perfums, encara
que la composició d’aquest productes es encara un
misteri.

5.5.- Les distraccions i els jocs:

Els agrada fer festa i divertir-se, la
música el ball i el joc.
Des de petits tenen joguines, figures
d’animals, baldufes, nines, cavalls
d’estirar.
Els nens competeixen en curses, lluites
amb bastons i les nenes fen malabars amb
pilotes de cuir.
Tenien jocs de taula, un del mes coneguts
era el joc de la serp, molt semblant al joc
de l’oca.
Hi tenien animals domèstics, gossos i
gats, també micos (mes freqüents en
famílies riques).

X
Els agradava jugar amb l’aigua i banyar-se al riu Nil.
La música i el ball eren habituals a las
festes dels palaus i els temples. El
instrument preferit era l’arpa, també
la lira, la flauta, el llaüt i els timbals.
Els egipcis dedicaven uns cent dies a
l’any a festes religioses, a les ciutats
es feien grans processons, animades
per músics, acròbates i cantaires.

6.- Déus:

Els egipcis tenien multitud de

déus i deesses, els mes
importants relacionats amb la
natura. Pensaven que la sort del
món depenia de la bona disposició
dels déus, es per això que s’ havia
de mantenir amb ells les millors
relacions possibles.
Els egipcis no van definir molt
clarament les atribucions i els
poders dels seus Déus, ni van fixar amb precisió els llaços que els unien a
ells. Els déus egipcis eren personalitats superiors, Havien precedit a l’ home
sobre la terra i disposaven d’un gran poder que els homes mai podrien
igualar.
També certs animals eren sagrats: el gat, el toro, el cocodril, la vaca, el
moltó o l’escarabat, Un cop morts, eren momificats i embalsamats abans de
ser enterrats.

Alguns déus sí tenien funcions ben determinades:

RA: Era el principal. El Déu del

Sol. Déu de Memfis. Concebut
com un esperit pur, se’ l
considerava la divinitat que no
podia representar-se, per estar
mancat de tot tipus de matèria.

XI
 AMON: Juntament amb Ra, es el principal dels
deus egipcis. A la mà dreta duu el símbol de la vida.
El culte del déu Amon es consolidà durant l’ Imperi Nou,
convertint-se en el “Rei dels déus”.

ANUBIS:
Era el déu dels
morts, tenia el
cap de xacal, era l’ acusador de les
ànimes que compareixien en el judici
final, era el protector dels
embalsamadors, i introduïa els morts
al més enllà i vetllava les tombes.

HATOR: Era la patrona de les dones, de

l’ amor i del plaer, dama del cel i ama del món
subterrani, estava representada per una vaca,
era la mare de Horus solar, era deessa de la
música i de l’ alegria.

HORUS:
Era concebut com
un déu del cel, la
seva imatge era
un falcó, amb les ales obertes; el sol i la lluna
eren els seus ulls, va ser el primer faraó mític
d’ Egipte.

XII
 ISIS: Deessa de la fertilitat.
Era filla de Gheb i Nut, esposa i
germana de Osiris. La gran
humanitat d’ Isis, l’amor pel seu
espòs i l ‘ afecte matern envers el
seu fill Horus, unit a les seves arts
màgiques, van fer d’ aquesta deessa
una de les divinitats més estimades
pel poble egipci.

OSIRIS: Fill dels déus de la

Terra i el Cel, Osiris es va
convertir en el déu de la mort,
gaudint de gran popularitat. Va
substituir a Anubis en el ritual
del pesatge dels cors i judici de
les ànimes. Se’ l representava
amb cap de brau.

SET: Era germà d’ Osiris, a qui va matar per

mitjà d’ un joc brut. Se’ l considerava la maldat
personificada.

XIII
 NUT: Personificava el cel. Era la mare de
Osiris, Isis, Set i Neftis. Per ser la mare del déus,
adoptava moltes formes i disfresses, encara que el
seu aspecte més comú era el d’ una dona recolzada
en les mans i els peus, formant amb el seu cos un
arc, representant d’aquesta manera al cel.

THOT:
Patró de la
saviesa i de l’ escriptura, comptador
d’ estels, mesurador de la Terra,
senyor de les lleis i els texts sagrats,
escriba dels déus i posseïdor del
coneixement del discurs diví.

XIV
 6.1.- Construcció dels Temples:

Tots els temples egipcis es van construir a partir d’ un pla semblant, l’accés
al temple es feia a través d’ una avinguda d’ Esfinxs, que duia des del Nil
fins a l’ entrada principal, on hi havia dos obeliscos (on s’explicava la història
dels déus).

A l’ interior hi havia un pati porxat, i a continuació una sala hipòstila. Al final

s’arribava al santuari (on només hi tenien entrada el faraó i els sacerdots i
també on estava ubicada l’ estàtua de la divinitat).
A tots els temples hi havia sales destinades a rebre les ofrenes dels fidels,
les quals eren custodiades pel sum sacerdot.
El poble només tenia accés al pati, mentre que els funcionaris i els nobles
podien entrar a la sala hipòstila. Els esclaus no podien entrar a cap part del
temple.

6.1.1.- Alguns temples egipcis:

ABU SIMBEL, el temple de Ramsès II: Abu simbel significa la

montanyamuntanya pura. Es tracta de dos temples excavats a la roca, a la
vora del Nil a uns 300 km. d’Assuan. El més gran està dedicat als déus
Amon-Ra, Harmachis i Ptah, així com al faraó Ramsès II i el menor a la
deessa Hathor i a l’ esposa de Ramsès II, Nefertari. Dos cops al any, al
febrer i el octubre, els rajos del sol entre al temple. Il·luminen les
estautesestàtues dels déus, que estan situades al fons de tot, en la naos. El
sacerdots creien que si cantaven despertaven a les estatuesestàtues.

XV
Amb el pas del temps el temple, abandonat, va començar a omplir-se de
sorra. Prop del segle VI abans de Crist, la sorra cobria les estàtues del
temple principal fins
a l'altural’altura dels
seus genolls. Abu
Simbel va quedar
oblidat fins que en
1813 el suís Johann
Ludwig Burckhardt
ho va trobar.

Burckhardt va
comentar el seu
descobriment a
l'exploradorl’explora
dor italià Giovanni
Belzoni, qui va
viatjar al lloc però va ser incapaç d'excavard’excavar una entrada que
permetés l'accésl’accés al temple. Belzoni va regressar en 1817; aquesta
vegada va tenir èxit i va aconseguir entrar. Es va dur tots els objectes de
valor que va poder transportar.

7.- Els egipcis davant la mort:

A l’ antic Egipte la mort tenia molta importància, doncs creien que un cop
morts comença una nova vida, per això cal que el cos estigui ben conservat.
Durant 70 dies, els sacerdots preparen el mort per al funeral. Es la
momificació.
Les tècniques de momificació tenien per objecte conservar el mort amb la
mateixa aparença que aquest va tenir en vida. Primer
se li treien les visceres i els líquids (tret del cor, ja
que creien que era la seu de la
intelel.ligenciaintel·ligència i els sentiments) i,
desprès, s’embalsamava el cos amb herbes
aromàtiques i medicinals per tal que no es corrompis.
A continuació, s’embolicava la mòmia amb vena
pegada amb resina i se’l cobria amb amulets
protectors. Per últim es col·locava la mòmia dins un
sarcòfag, aquesta era la tècnica que es seguia amb el faraó i els alts
dignataris. Cada taüt estava esculpit amb aparença humana. Els òrgans es
dipositen als vasos canopis, i les petites estatuilles que feien de servidors

XVI
funeraris vetllaven el seu repòs. Tots aquests objectes tenien inscripcions
plenes de símbols.
Desprès de la cerimònia de purificació i d’ofrena, un sacerdot complia el
ritus de la “apertura de la boca” sobre la mòmia, pel tal que el mort tornés a
la vida.

D’ aquesta manera cobrava vida el “ka” –part vital de l’ home- que, des de
aleshores necessitaria del seu entorn quotidià per viure i alimentar-se.
Aquesta és l’ explicació de que s’ hagin trobat tants objectes d’ ús corrent i
de mobiliari a les tombes. Alguns d’ ells són còpies d’ objectes reals i d’
altres són models reduïts.

Els murs de la capella i del panteó podien estar decorats amb escenes
diverses, Per arribar al paradís, el difunt havia de presentar-se davant el
tribunal d’Osiris, sobirà del morts. El seu cor, col·locat sobre la balança de
Thot, havia d’ equilibrar una ploma de la justícia Ma; en cas
contrari, seria engolit per un monstre…
Per tal de no caure en els paranys del tribunal d’ Osiris, es
dipositava en la tomba del difunt el Llibre dels Morts, que
contenia les respostes encertades així com petites imatges
aclaridores.
A fi d’ evitar que el luxós mobiliari funerari dels reis caigués
en mans dels lladres, els faraons es feien enterrar des del
començament de l’ Imperi Nou en la Vall dels Reis, una vall
desèrtica a la muntanya de Tebes, la zona era vigilada per soldats, tot i així
van haver molts robatoris, la única tomba que ha quedat intacta va ser la de

XVII
Tutankhamon, descoberta per l’ anglès Howard Carter a principis del
present segle.

7.1.- Construccions funeràries:

Mastaba: Van ser les primeres

construccions funeràries. Eren
rectangulars i de poca alçada. Ficaven el
mort en una cambra, on els lladres, s’ hi
volien arribar tenien que portar cordes,
per què sinó era molt difícil tornar a
pujar.

Entremig de la mastaba i de la piràmide,

es van construir un tipus de piràmide escalonada, com la de Zoser, a
Saqqarah.

Piràmides: Representaven el
símbol sagrat del culte al Sol.
Eren molt grans i
trigaven molt a fer-les, a l’
interior hi havien laberints
amb paranys pels lladres.
Les piràmides es construïen
amb eines senzilles. S’
edificaven sobre un altiplà
rocós que dominava el Nil,
acumulant enormes blocs de
pedra de moltes tones de pes que eren arrossegades sobre troncs, per
cents de treballadors, per mitjà de cordes, mentre altres obrers mullaven
el terra.
Per aixecar les pedres, els constructors instal·laven rampes que, un cop
acabada la piràmide es desmuntaven.
Les més famoses són les de Gizeh: Keops (la més imponent amb 137 m. d’
alçada) i les de Kefren i Micerinos (entre 2.600 i 2.500 a. C.)

Hipogeus: Són els més recents, eren unes construccions

difícils de localitzar, per què estaven soterrades a terra,
amb cambres i corredors que s’ internaven a la muntanya. Es

XVIII
van començar a construir a principis de l’ Imperi Nou, per evitar els
robatoris i es van utilitzar durant les Dinasties XVIII, XIX i XX.

8.- Art egipci:

L’aïllament d’influències de cultures exteriors

va produir un estil artístic propi, que practica-
ment no va patir canvis.
Totes les manifestacions artístiques, generalment
anaven dedicades al faraó, a l’ Estat o a la religió.
El canvi i la novetat mai van ser considerades
importants, l’estil de l’ art egipci restà
pràcticament sense novetat durant uns 3.000
anys. L’ art egipci no tenia la intenció de
representar les coses com eren, sinó el de representar la seva essència, el
seu valor.
Mentre que el relleu es va utilitzar en l’
Imperi Nou principalment per a la decoració
d’ edificis, la pintura va predominar en la
decoració de tombes, que representaven
diferents activitats de la vides
terrenal, que s’ havien de perpetuar en el
més Enllà per beneficiar els difunts.
En molts casos la pintura fou utilitzada en
lloc del relleu, per motiu dels costos, estalvi
de temps o problemes deguts a la mala qualitat de la pedra.

Els caps sempre els dibuixaven de perfil -menys els ulls-, en canvi el cos el
dibuixaven normal. També dibuixaven de perfil les mans, per tal que es
veiessin tots els dits.

Dibuixaven una quadrícula i anaven dibuixant per parts (cànon de

proporcions). Ordenaven els personatges de manera que tenien més alçada
quan major càrrec ostentaven.
Els egipcis van dibuixar moltes escenes, des de la vida dels faraons fins la
vida quotidiana.

XIX
9.- Escriptura jeroglífica:
La escriptura jeroglífica va ser desxifrada gràcies a la pedra rosseta, que
contenia les tres escriptures: la jeroglífica, la popular i la grega.

A principis del segle XIX, Champollion va trobar la clau dels jeroglífics,

estudiant les inscripcions contingudes en un bloc de pedra trobat en la
localitat egípcia de Rosseta, el qual era de l’ època en que els grecs van
dominar l’ Antic Egipte.

La escriptura jeroglífica era bastant flexible, s’escrivia tan en columnes

com en files, quasi be sempre en la direcció dels signes, però podia ser
canviada, es dir, els texts podien ser escrits d’esquerra a dreta o de dreta
a esquerra.

XX
10.- Opinió personal:
Fa poc vaig anar al museu egipci de Barcelona i em va agrada molt la visita
guiada que ens van fer, explicanexpliquen l’historia dels objectes que se
exposaven.
La part de les momiesmòmies i el procesprocés de embalsamentembalsamen
en va impressionar molt.
Les histories del deus i les deessasdeesses son molt curioses i sorprenents.
La barreja d’animals i deus es una mica complicada.
Fen el treball he après molt mes de com eraneren abans i com depenien del
clima, de les plujespluges per sobreviure a la vora del riu Nil i rodejats de
dessertsdeserts.
M’ha sorpressorprès la quantitat de objectes per pentinarsepentinar-se,
maquillarsemaquillar-se, perfumar-se que tenien.
També com podien construir els temples i les piramidespiràmides sense
grues i treballantreballen la pedra a mámà.
La part de com vivien i es divertien es força curiosa.

11.- Bibliografia:

Internet
http://www.museuegipci.com/
http://www.egipto.com/
http://www.egiptomania.com
http://www.edu365.cat/
- Museu Egipci Barcelona
- Informacion sobre Egitpo
- Información sobre Egipto
- Mud Ciencies Socials

Libros – Revistas
Els Mons Antics – Editorial Combel – Fons editorial
Cronica Visual Larousse – Vol. 2 – Egipto, Grecia y Roma – Ed. Planeta

XXI
XXII