12/12/2018

3. El segle dels Borbons

3.1. Felip V i la crisi successòria

1700: un escenari complex

1. La mort sense descendents de Carles II va originar la Guerra de

Successió espanyola (1702-1714), un escenari bèl·lic d’abast europeu.
2. L’entronització d’un nou rei, Felip d’Anjou, i d’una nova dinastia, la
casa de Borbó, va portar a un nou sistema polític.
3. El final d’una guerra d’abast europeu amb Espanya com a disputa va
suposar, al final, el desmantellament a Europa de l’imperi espanyol.

Imatge de portada: Felip V d’Espanya pintat per Jacint Rigau (1701)

1
 12/12/2018

1
de novembre
de 1700

2
 12/12/2018

Testament de Carles II de novembre de 1698

“Declaro por mi legítimo sucesor en todos
mis Reinos, Estados y Señoríos al Príncipe
Electoral Joseph Maximiliano, hijo único
de la Archiduquesa María Antonia, mi
sobrina, y del Elector Duque de Baviera,
hija también única que fue de la
Emperatriz Margarita, mi hermana, que
casó con el Emperador, mi tío, primera
llamada a la sucesión de todos mis Reinos
por el testamento del Rey mi señor y mi
padre, por las leyes de ellos; supusta,
como dicho es, la exclusión de la Reina de
Francia mi hermana; por lo cual el dicho
Príncipe Electoral Joseph Maximiliano
como único heredero de este derecho, Josep Ferran de Baviera
varón más propíncuo a mí y de la más (1698) per José Vivien
inmediata línea, es mi legítimo sucesor
en todos ellos...”

Carles II el 1698 (atribuït

a Luca Giordano)

3
 12/12/2018

Arxiduc Carles d’Àustria, representat com El duc d’Anjou Felip de Borbó, representat
a Carles III (c. 1706), Museu dels Comtes de com a Felip V (1701), Museu del Prado
Bell-lloc, Cornellà de Llobregat

Testament de Carles II d’octubre de 1700

“Reconociendo, conforme a diversas consultas

de ministro de Estado y Justicia, que la razón
en que se funda la renuncia de las señoras doña
Ana y doña María Teresa, reinas de Francia,
mi tía y mi hermana, a la sucesión de estos
reinos, fue evitar el perjuicio de unirse a la
Corona de Francia; y reconociendo que,
viniendo a cesar este motivo fundamental,
subsiste el derecho de la sucesión en el pariente
más inmediato, conforme a las leyes de estos
Reinos, y que hoy se verifica este caso en el hijo
segundo del Delfín de Francia: por tanto,
arreglándome a dichas leyes, declaro ser mi
sucesor, en caso de que Dios me lleve sin dejar
hijos, al Duque de Anjou, hijo segundo del
Delfín, y como tal le llamo a la sucesión de
todos mis Reinos y dominios, sin excepción de
ninguna parte de ellos. Y mando y ordeno a
todos mis súbditos y vasallos de todos mis
Reinos y señoríos que en el caso referido de que
Dios me lleve sin sucesión legítima le tengan y
reconozcan por su rey y señor natural, y se le
dé luego, y sin la menor dilación.”

4
 12/12/2018

Una herència enverinada: la guerra

L’herència espanyola suposà

inevitablement l’esclat d’una guerra:

front angloholandès
vs
la monarquia francesa
• L’entronització d’un Borbó a Espanya
trencava l’equilibri europeu (Anglaterra-
França-Casa d’Àustria) a favor de
França.
• 1701. Formació de la Gran Aliança de
La Haia (Anglaterra, Províncies Unides i
Àustria).
• 1702. L’Aliança declara la guerra a
França i la monarquia hispànica.
• 1703. L’Aliança nomena rei d’Espanya a
l’arxiduc Carles d’Àustria.

5
 12/12/2018

• Un cop l’Aliança nomena l’arxiduc Carles rei

d’Espanya, aquest desembarca a Barcelona
i domina els regnes de la Corona d’Aragó.
• Entrada a Madrid de Carles el 1706. Malgrat
tot, Castella i les seves Corts es mantenen
sempre fidels a Felip V.

• 1707: reorientació de la guerra a favor de

Felip.
 1707. Batalla d’Almansa (caiguda de
València i Aragó).
 1710. Batalla de Villaviciosa. Consolidació
del domini aragonès.
 1711: només Catalunya restava sota el
control de Carles.
 1713-1714. Caiguda de Catalunya i
Barcelona.

6
 12/12/2018

• 1711. La mort de Josep I d’Àustria,

emperador, germà de l’arxiduc Carles, eleva
el seu germà al tron imperial.

• 1707: reorientació de la guerra a favor de

Felip i els interessos francesos en el
context internacional: l’Aliança tem una
gran concentració de poder (Espanya i
Àustria-Imperi) en mans dels Habsburg.
 1713. Tractat d’Utrecht.
 1714. Tractat de Rastatt.
 Ambdues paus reconeixen Felip V com a rei
d’Espanya.

• Felip V renuncia a unir a les seves mans les

corones d’Espanya i França.
• Acceptació del desmantellament de l’imperi
espanyol a Europa.

7
 12/12/2018

Semblança del nou rei

Lluís, el Gran Delfí (1661-1711) i la seva família, per Pierre Mignard

8
 12/12/2018

François Fénelon (1651-1715),

preceptor del duc d’Anjou, per
Madame de Maintenon, Joseph Vivien
d’autor desconegut

François de Salignac de la Mothe: Fénelon

Bisbe, escriptor i teòleg liberal, deixeble
favorit del bisbe Jacques Bossuet, filòsof de
la Història [“tota la història és mantinguda
per la providència”]. Fruit de les seves bones
relacions amb la cort, fou nomenat preceptor
dels néts de Lluís XIV.

• Compilà un manual didàctic de moral per

als seus alumnes (Examen de conscience
d’un roi) i els adoctrinà en fortes crítiques
a la vida relaxada de la cort.
• Amb Les aventures de Telèmac (1699),
novel·la política, afirmà que el rei era rei
perquè tenia súbdits i denuncià la guerra.
• Denuncià per carta al rei els seus errors:
introducció d’un luxe desmesurat a la cort
i empobriment de França. Això el portà a
caure en desgràcia.
“El vostre nom [Majestat] s'ha fet odiós... mentre els
vostres pobles moren de fam, el cultiu de les terres està
gairebé abandonat, les ciutats i el camp es despoblen,
tots els oficis llangueixen, França sencera no és més
que un gran hospital desolat i desproveït.”

9
 12/12/2018

“Només estimeu la
vostra glòria i la
vostra comoditat.
Tot ho centreu en
vós, com si fóssiu
el déu de la Terra i
tota la resta només
hagués estat creat
per ser-vos
sacrificat.”

Fénelon advertí com el

jove duc podia derivar
en un príncep de
caràcter dèbil i
influenciable, inestable i
contradictori, amb poca
capacitat de decisió i
una gran fragilitat per a
abordar els reptes d’un
príncep.

10
 12/12/2018

Les esposes de Felip V

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (1701-1714) Isabel de Farnesi (1714-1766)

Lluís I (1707)

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (1701-1714) Ferran VI (1713)

11
 12/12/2018

Isabel de Farnesi fou una dona de

fortíssima personalitat i un alt nivell
d’instrucció.

Influí directament sobre el seu marit i

sobre els afers generals de la monarquia
espanyola, especialment en l’orientació
de la política italiana del rei.

Carles com a rei de Nàpols | Felip, duc de Palma

El cardenal-infante
Una jove Isabel de Farnesi pintada per Jean Ranc Lluís Antoni, futur
(Museu del Prado) arquebisbe de Toledo i
cardenal de l’Església

Lluís I
Ferran VI Felip, duc de Parma
Carles III

La família reial espanyola el 1723

12
 12/12/2018

Una decisió estranya

Lluís I, el 1724, com a rei d’Espanya Felip V el 1723, amb 40 anys

Una decisió estranya

Lluís I, el 1724, com a rei d’Espanya Lluïsa Isabel d’Orleans, reina d’Espanya

13
 12/12/2018

Una decisió estranya

Lluís I, el 1724, com a rei d’Espanya Lluïsa Isabel d’Orleans, reina d’Espanya

Política interior de Felip V

Les condicions personals del

monarca no van limitar un govern de
grans canvis:
• Bona elecció, majoritàriament,
dels ministres.
 Primera etapa de govern francès:
creació del nou estat borbònic.
 Segona etapa de govern amb
ministres espanyols: José Patiño
(mort el 1736). Ministres que actuen des de
les secretaries d’Estat i de Despatx.

Felip V (1723) per Jean Ranc

14
 12/12/2018

Èxits del regnat de Felip V

1. Reconstrucció de la Hisenda
interior amb la unificació de la
política fiscal de la monarquia.
2. Creació d’un exèrcit modern
adaptat a les necessitats globals
de la monarquia.
3. El gran objectiu: la centralització i la
unificació administrativa del regne
d’Espanya / la posada a punt de les
bases de la creació d’un estat
modern

* El govern centralitzat. Com

evocaria la imatge de l’incendi (Nadal
de 1734) del Real Alcázar dels
Àustries i la construcció en el mateix
emplaçament d’un nou i imperial palau.

Èxits del regnat de Felip V

La política exterior

Objectiu-política: revisionisme de
l’Europa d’Utrecht, superar la
limitació de la fronteres espanyoles
forçada per les potències
estrangeres.

Condicionants:
ENLLAÇ
 Superació d’Utrecht i la sensació
de derrota Espanya endins.
 Interessos maternals de la reina,
Isabel de Farnesi.
 La condició dinàstica del rei.
Signatura dels Pactes de Família
(1733 i 1743)

15