EDITORIAL.............................................

4 i Juvenil (AELC) Llegir per llegir

NOVETATS............................................5  Roda de premsa - Mercat de

Nadal del Llibre 2018
 The show must go on (Lectura
compartida: “Conte de Nadal”)  Mercat de Nadal del Llibre
2018 - Crònica de la Mixa
 Calendari d’activitats: Festival
FLIC  Entrega del 27è Premi edebé
de Literatura Infantil i Juvenil
CINEMA....................................................8
 Crònica «Port fugida» taula ro-
 Adaptacions a la gran pantalla dona #BCNegra2019
d’aquest 2019
 Crònica «Port Illa Tortuga» taula
MÚSICA....................................................9 rodona #BCNegra2019

 Crònica "Les guitarres d'en Qui- HORÒSCOP LITERARI................... 26

co Pi de la Serra" (Exposició +
Concert) ART........................................................ 28

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......10  Brian Dettmer, un artista inusual

La pregunta PUBLICITAT........................................ 30

L’entrevista: Teresa Vallès Webs d’interès:

Cròniques:  La prestatgeria de Marta (Canal

booktube)
 Crònica Llupolia núm. 17
 La web de la Revista
 Crònica: Cloenda Jornades Cul-
tura i Memòria III - Capmany i  Tallers 4FanTIC BCN
Capmany
 VI Congrés de Literatura Infantil CRÈDITS.............................................. 33
Feliç 2019! (No sabem ben bé fins quan es pot dir, però us ho
desitgem igualment!)

El nostre fòrum, igual que la natura a l’hivern, segueix latent

degut a problemes tècnics, però no pas per això els lectors del QL
ens hem mostrat menys actius!

Res ha impedit que seguíssim organitzant lectures compartides, i

assistíssim a tota mena d’esdeveniments.

En aquest número d’Hivern 2019 us en portem un petit recull, i us

recomanem els que estan per venir... No us ho perdeu!

Desitjant que els Reis us hagin portat molts llibres,

La Redacció
 THE SHOW MUST GO ON

Malgrat els problemas tècnics que pateix el fórum, res ha impedit als Quellegistes acabar la lectura compar-
tida d’aquest hivern… El clàssic de Charles Dicke “Un conte de Nadal”. Podeu llegar la moderació de Maria
Nunes als següents enllaços:

PRESENTACIÓ DE LA LECTURA COMPARTIDA DE CONTE DE NADAL

17 DESEMBRE: TROBADA I PRIMERA ESTROFA

21 DESEMBRE: «SEGONA ESTROFA. EL PRIMER DELS TRES ESPERITS»

28 DE DESEMBRE: TERCERA ESTROFA. EL SEGON DELS TRES ESPERITS.

3 DE GENER: QUARTA ESTROFA I “FINAL DE LA HISTÒRIA”

5
 FESTIVAL FLIC (11 FEBRER 23 MARÇ)

El FLIC és un festival d’experiències i creació lite-
rària que convida a gaudir de la literatura i les arts.
L’objectiu és promoure la relació entre les diverses
arts a través de formats innovadors i experimentals,
fomentant així la creació interdisciplinària i el fo-
ment pel gust literari, amb la participació de tots els
agents implicats.
Ens apropa iniciatives internacionals a través
del crossing art literari i posa especial atenció en
incentivar l’acció literària en espais poc habituals,
així com en fer-la arribar a públics amb risc d’ex-
clusió social.Es celebra a diverses ciutats de forma
itinerant i té una programació per les famílies, un
programa per a les escoles, per a joves creadors i
una trobada professional.
El festival ha estat reconegut amb el segell de qua-
litat Europeu EFFE LABEL 2017-2018, que ator-
ga l’EFA als Festivals que destaquen per la seva
qualitat artística i que tenen un impacte significatiu,
tant a nivell local, nacional com internacional.
Més información: www.flicfestival.com

Cap nen sense cultura

Conscients de la situació de vulnerabilitat social i econòmica de moltes
famílies de casa nostra, hem cregut necessari impulsar la campanya «Cap
nen sense cultura», amb la que convidem a empreses, organitzacions i a
particulars a facilitar l’accés d’aquestes famílies al festival. Des
del FLIC creiem que cal un compromís col·lectiu per oferir a les noves
generacions el millor de la nostra capacitat creativa amb exigència i rigor, i
així promoure el seu desenvolupament personal, social i cultural.
Llegeix el manifest | Adhereix-te al manifest

Signants:

Roser Ros | Joma | Agustí Ros | Rafael Ros | Sara | Trois Ourses | Tonina
Cerdà | Pep Duran | Diana Riba | Sònia Fernández | Imma Marín| Xosé
Ballesteros | Pilar Ferriz | Carles Cano | Àngels Margarit | Jordi
Palet | Teresa González | Carme Redón | Jaume Cela | Ricardo Rendón

Beneficiaris:

6
7
 ADAPTACIONS A LA GRAN PANTALLA D’AQUEST 2019

8
 Quines adaptacions teniu més ganes de veure adaptades a la
gran pantalla? Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

9
 CRÒNICA "LES GUITARRES D'EN QUICO PI DE
LA SERRA" (EXPOSICIÓ + CONCERT)
El passat 16 de desembre vaig assistir al Museu de
la Música de l’Auditori per veure l’exposició guita-
rres de Quico Pi de la Serra:
“Aquesta exposició ens mostra la magnífica
col·lecció de guitarres que Quico Pi de la Serra, un
dels músics de més relleu en la historia sonora i
col·lectiva del país, ha anat recollint a diversos
continents durant la seva trajectòria vital. Objectes
tots ells íntimament lligats a la seva labor musical i
la seva experiència artística i de vida.”
Per aquells que encara no el conegueu, Francesc Pi
de la Serra i Valero (1942), conegut com a Quico Pi
de la Serra, és un guitarrista i cantautor ca-
talà, considerat un dels representants històrics
de la Nova Cançó.
Si voleu saber més sobre l’exposició i el músic, no
us perdeu aquest petit reportatge: "Quico Pi de la
Serra: una vida entre guitarres"
Aquell dia, a més a més, Pi de la Serra en persona
oferia un concert dins del museu, rodejat de pianos
i orgues. Acompanyat per Amadeu Ca-
sas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica),
ens van regalar una hora i mitja de concert ino-
blidable. Quina destresa, desimboltura i sentit
de l’humor!
Personalitats com Maria del Mar Bonet no es van
voler perdre l’esdeveniment, el repertori del qual
estava format per algunes de les cançons més
emblemàtiques de Pi de la Serra, fetes en èpo-
ques difícils, i molt de blues.
Pi de la Serra ens va fer riure
amb els seus estirabots, tot expli-
cant algunes de les anècdotes que van
inspirar les seves cançons. Vaig gaudir especial-
ment amb “La cultura”, l’homenatge a Ovidi
Montllor amb “L‟escola de Ribera”, i l’emblemàti-
ca cançó de “Si els fills de puta volessin no veuríem
10
 mai el sol”, la qual va fer cantar el públic a cor què
vols.

El concert en general va generar grans i repetides

ovacions, i va ser un plaer poder veure des de pri-
mera fila professionals amb tant de bagatge.

“Cultura jo no en faig, jo tan sols canto” diu Pi de

la Serra en un dels versos de “La cultura”,però és
innegable que –ja sigui de forma indirecta- a dia
d’avui les seves cançons segueixen enriquint el
nostre patrimoni cultural.

Mx

11
 LA PREGUNTA

Quins són els teus propòstis litera-

ris per aquest 2019?

Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

12
 L’ENTREVISTA
Jornades i exposició «Sherlock Holmes a Barcelona» (UIC)
El passat 30 de gener el Bernat (Perduts entre lli-
bres) i jo vàrem visitat l'exposició «Sherlock Hol-
mes a Barcelona», una de les activitats paral·leles
al Festival BCNegra 2019.
L’exposició estava formada per novel·les, relats,
còmics, obres de teatre, cartells, il·lustracions i te-
beos de la Col·lecció Joan Proubasta, íntegrament
dedicada al personatge de Sherlock Holmes, que
aquest col·leccionista i president honorífic
del Círculo Holmes ha donat a la Biblioteca Arús.
(29, 30 i 31 de gener de 17h a 20h Universitat
Internacional de Catalunya, C/Immaculada,
22)
A més a més, amb motiu del 25è aniversari de la
publicació de "Los secretos de San Gerva-
sio", de Carlos Pujol, la primera novel·la en què
Sherlock Holmes viatja a Barcelona, la UIC
13
(Universitat Internacional de Catalunya) va organi-
tzar un seguit de conferències sobre aquest poeta
novel·lista, traductor i crític literari. En Bernat i jo
vam poder escoltar a Teresa Vallès (Facultat d'Hu-
manitats, UIC) i Carlos Villar(Filologia Anglesa,
Universitat La Rioja).
Justament coincidint amb aquestes jornades, l’edi-
torial Menoscuarto, ha reeditat la novel·la de Car-
los Pujol, la sinopsis de la qual diu així:
“Sherlock Holmes recibe en Londres la visita de
dos hijas de un rico fabricante de telas de Barcelo-
na, que le encargan investigar la presunta desapa-
rición del industrial. En sus pesquisas por el distri-
to de San Gervasio, Holmes conoce a curiosos per-
sonajes y se contagia del ambiente mediterráneo
estival que lo pone a prueba... 'Los secretos de San
Gervasio', novela que en 1994 publicó Carlos Pu-
 jol (y ahora recupera Menoscuarto), es una clara
muestra del gran talento de este sutil narrador, que
sabe aquí trascender los tópicos del género, y brin-
dar al lector una obra amena y perdurable, carga-
da de irónico humor, ternura y mitomanía.”

Segons Teresa Vallès, “Los secretos de San Ger-

vasio” és un homenatge i alhora una paròdia a
les novel·les detectivesques, doncs la intenció de
Pujol era escriure una novel·la literària i desfer el
gènere de l’etiqueta de “passatemps”. És
més: “l‟eleva per resoldre misteris hu-
mans” afimava.

A diferència d’altres autors, Carlos Pujol transme-

tia missatges de forma subtil i no escrivia pas
“moralejas machaconas” reia Carlos Villar. I és
que, Vallès i Villar coincidien completament, el
principal objectiu de Pujol era divertir als lec-
tors.

Voleu saber més sobre Carlos Pujol? He tingut el

plaer d’entrevistar breument a la Dra. Vallès, i tot
seguit podeu llegir les seves respostes:

 Teresa, quan vas descobrir l’obra de Carlos Pu- Teresa Vallès explicant l'aparador dedicat a Carlos Pujol

jol i vas començar a investigar-la?

família i amb els seus editors, amb experts dels di-
Quan em vaig incorporar a UIC Barcelona, vaig
ferents àmbits de la seva tasca com a home de lle-
tenir la sort de conèixer Carlos Pujol, que era pro-
tres, perquè va ser poeta, novel·lista, aforista, tra-
fesor de literatura a la Facultat d'Humanitats. Em
ductor, crític literari, editor, jurat de premis litera-
va impressionar la seva gran saviesa, l'humilitat i
ris... Tot va anar rodat perquè tothom sentia la ne-
el bon humor, tres qualitats que no són fàcils de
cessitat d'aquell homenatge (es poden llegir les
trobar en la mateixa persona.
conferències aquí). Ara coordino el Grup de Recer-

Molt temps després, quan feia cinc anys de la seva ca 'Carlos Pujol, Literatura i Humanisme', que es

mort vaig decidir organitzar-li unes jornades d'ho- proposa promoure la recerca i la visibilitat del lle-

menatge a la universitat. Vaig parlar amb la seva gat d'aquest escriptor.

14
  A quina mena de lector recomanaries “Los se- http://www.carlospujol.es/exhibits/show/obra-

cretos de San Gervasio”? completa-de-carlos-pujol

Recomano "Los secretos de San Gervasio"a qui vul- Les activitats que organitzem a la UIC estan aquí:

gui gaudir de bona literatura amb una paròdia del www.uic.es/carlospujol

gènere de detectius que convida a pensar que les
I les publicacions en aquest enllaç:
veritats més interessants es troben fora de l'abast
de la lògica racional i que, en canvi, la literatura i https://www.researchgate.net/profile/Teresa_Valles
molt especialment la poesia poden aportar llums -Botey
sobre els misteris més secrets: els que tracten so-
bre nosaltres mateixos. Holmes, com el Quixot,  Moltes gràcies, Teresa!
haurà d'experimentar el fracàs per comprendre's
I vosaltres ja ho sabeu... Desitjo que us hagueu
millor ell mateix.
quedat amb ganes de resoldre els secrets de Sant
Gervasi!
 L’exposició i les jornades s’han acabat, però on
podem trobar més informació sobre Carlos Pu- Mx
jol?

Per conèixer un autor, el millor que es pot fer és

llegir un llibre seu! Aquí hem exposat la seva obra
completa:

15
 CRÒNIQUES

Crònica Llupolia núm. 17

El passat 12 de novembre va tenir lloc, la Llupolia

Núm. 17, com sempre, a la Cervesera Artesana de
Gràcia, amb una assistència de 32 persones.

S’inicià a les 21:40 h. Abans de començar el reci-

tal, però, quina no va ser la meva sorpresa en des-
cobrir que el poeta Marcel Riera protagonitzaria
la Pre-Llupolia Núm. 17. I dic «sorpresa», perquè
aquell mateix dia (paraula de Mixa!) acabava de
manllevar la seva antologia Els gats han vingut a
prendre el te per al programa Velocirepte, de Bi-
blioteques de Barcelona, i tenia la intenció de llegir
-ne alguns poemes, aprofitant el micròfon obert de
la “post-llupolia”. En parlo al vídeo següent:

Riera és, també, traductor de poesia anglesa i xine-

sa, i aquell dia ens va delectar amb versos de Bai
Juhi. «Vull recordar», afegí l’organitzador i direc-
tor de l’acte, Lluís Urpinell, «que, aquest cop no és
pas el primer que, aquí, sentirem poesia xinesa en
xinès.

En una llupolia anterior, tinguda l‟estiu de l‟any ció, l’estudiant de Dret Sra. Rui Feng en recità
2017, ja la dona del poeta i traductor Josep M. Ca- la versió original.
pilla, Evelyn Chen, ens recità sengles poemes xine-
«Espero que sigui el mateix poema... i, si no, no us
sos, de Bei Dao, que, tot seguit, ell llegí en català.»
n‟adonareu pas, igualment», digué, rient, Riera. El
En aquest cas la mecànica fou inversa. Riera llegí,
fet cert és que no en vam poder estar segurs, però
primer, els versos que havia traduït a partir de
els versos ens van captivar i fou un luxe poder es-
la versió anglesa d’Arthur Waley i, a continua-

16
 coltar-los en xinès. Era increïble com un poema
mitjanament llarg en català es resumia en tan po-
ques síl·labes en xinès.
Lluís Urpinell inaugurà la Llupolia Núm. 17 tot
fent una reflexió sobre la poca visibilitat de Llei-
da. «S'ha parlat, crec, jo, poc, de Lleida.», di-
gué. «D‟on era, però, la malaguanyada grandiosa
poeta i novel·lista Maria-Mercè Marçal? D’Ivars
d‟Urgell, certament. I d‟on el també malaguan-
yat Joan Barceló i Cullerés? De Menàrguens.»
Així continuà durant una bona estona, tot esmen-
tant noms des del president Lluís Companys fins a
la poeta revolucionària Dolors Miquel, passant per
la poeta Montse Gort, que assistí a la Llupolia.
El poeta convidat d’aquell dia fou Jordi
Pàmias, que nasqué a Guissona, a la Segarra, l’any
1938 i que ha estat guardonat, recentment, amb la
Creu de Sant Jordi.
«Amb en Jordi Pàmias m'uneix una relació de
d'ençà dels anys 70», rememorà Urpinell, que es-
mentà les trobades literàries anuals on es van conèi-
xer, que tenien lloc a Balaguer, encara en època
franquista, i que presidia Joan Barce-
ló. «Tanmateix, la distància i les males comunica-
cions ens anaren separant. Sigui com sigui, sempre
he estat un devot “pamiasenc”», afegí, «sobretot
d'ençà que va veure la llum el que és, per mi, una
obra de capçalera de la poesia catalana: Cançons
de la nit benigna, una de les quals fou cantada pel
gran Miquel Àngel Tena.»
Abans de començar a recitar, però, Pàmias ens va
haver d’explicar, com és costum, per què escriu, i
17
més concretament, poesia.«Sempre m’ha agradat
fixar-me en el so de les paraules, jugar amb elles,
veure fins on poden arribar», va respondre. «Als
anys 40 i 50 procurava llegir Verdaguer i Folch i
Torres, entre d’altres», amplià, i assegurà que els
motius per començar a escriure poesia foren «el
goig d’endinsar-se al món de les paraules i expli-
car la seva visió del món, elevar la llengua i apro-
fundir l’esperit humà»
Quan li vaig preguntar quins són els temes prefe-
rits de la seves creacions, Pàmias contestà que ho
són el pas del temps, la perspectiva de la mort, la
bellesa del món, la plenitud amorosa i la denuncia
davant la injustícia.
També vaig voler saber quins consells donaria als poetes jo-
ves. Pàmias recomanà llegir els grans poetes catalans del
segle XX, com
ara Maragall, Verdaguer, Carner, Foix i Vinyoli, i jugar
amb les paraules. Segons Pàmias, els poetes d’avui se centren
massa en les imatges dels seus poemes i «no donen prou im-
portància al ritme i al so».
Certament, els versos que ens recità eren tot allò
sobre el que ens havia parlat: tenien metàfores
molt belles i un ritme i una rima captivadors.
Més avall, en podeu llegir alguns i escoltar la ver-
sió musicada deMiquel Àngel Tena del poe-
ma Cirera.
La Llupolia Núm. 17 –de fet, la Núm. 19, si tenim
en compte les dues llupolies extraordinàries fetes
l’any 2017– finí a les 22:55 h. i la Post-llupolia
Núm.17 s’encetà deu minuts més tard.
Mx
 Crònica: Cloenda Jornades Cultura i Memòria III - Cap-
many i Capmany

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cul- vida fou un folklorista. “Les paraules se les emporta el vent
si no les captures”afirmava Josep Fornés, mentre ens ensen-
tural, la Diputació de Barcelona ha organitzat les
yava l’impressionant treball de camp que Aureli Capmany va
terceres jornades de «Cultura i Memòria»:
dur a terme:
«Capmany i Capmany. El compromís amb la cultu-
ra». Han tingut lloc els dies 17, 22, 26 i 29 a l’Es-  "Cançoner popular" (1901-13)
pai Francesca Bonnemaison i al Teatre Lliure de
Montjuïc, ja que a més a més de xerrades i taules  "Rondalles per a nois" (1904)
rodones, els assistents han pogut gaudir de visi-
tes guiades a exposicions, passis de documentals  "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923)
i espectacles de música i dansa en direc-
te.Comissariat per Josep M. Vall, tot plegat ha ser-  "Com es balla la sardana" (1924)
vit per recordar les polifacètiques figures del fol-
klorista Aureli Capmany i la seva filla, Maria  "De marionetes i titelles" (1928)
Aurèlia.
 "La sardana a Catalunya" (1948)
Jo vaig tenir el plaer d’assistir a la cloenda de les
jornades el 29 de novembre, la qual, malgrat els
 "El ball i la dansa popular a Catalunya" (1948)
problemes tècnics inicials, començà amb l’animada
companyia de Josep Fornés, el director del Museu  "La dansa a Catalunya" (1935-1953)
Etnològic i de Cultures del Món.

Durant la seva ponència «L‟Aureli i la Maria Aurèlia, restau-

 "Baladrers de Barcelona" (1947)

radors de les tradicions barcelonines», ens mostrà la seva

faceta de “hakawatis”: grans oradors i comunica-  "Calendari de llegendes, costums i festes tradi-
dors. Aureli Capmany era un mestre atrevit i modern, segui- cionals catalanes" (1951).
dor del mètode Montessori. A més a més, era un gran amant
de les tradicions i la cultura popular, i durant tota la seva

18
 Malauradament, tal i com la seva filla Maria
Aurèlia va denunciar repetides vegades, el folklore
tenia llavors molt mala fama. “La modernitat
menyspreava la cultura popular” resumí Fornés.
Durant la xerrada, el director del Museu Etnològic
ens contagià la seva passió per les aportacions dels
Capmany... Sabíeu que Aureli va ser l’inventor
de la vestimenta tradicional catalana als esbarts
de dansaires? O que fou ell l’encarregat de fun-
dar la revista "En Patufet" (que va servir per mante-
nir el català durant tres generacions)? O que com a
regidora de cultura de l’ajuntament de Barcelona,
Maria Aurèlia Capmany va reinventar la passejada
de les Laies?
Precisament la següent taula rodona girava al
voltant d’aquesta faceta política de Maria
Aurèlia Capmany, protagonitzada per Marta Pes-
sarrodona, Ernest Maragall, Antoni Dal-
mau i Carme Arenas, i moderada per Francesc Ca-
nosa.
Segons la poeta Marta Pessarrodona: “la seva vo-
cació era més política que literària”. Capmany ho
corroborà en vida, tot dient –irònica- en tercera per-
sona: “Li agrada molt escriure, però encara més
parlar, per aquesta raó s‟ha dedicat a la docència,
al teatre i als mítings polítics”.
19
Maria Aurèlia era realment polifacètica: novel·lista,
dramaturga, assagista, activista... I quan semblava
que ja no podia ser més coses, a l’edat de jubilació
va entrar a l’ajuntament de Barcelona, i fou regido-
ra i responsable de les àrees de Cultura i d'Edi-
cions a l'Ajuntament de Barcelona durant les
primeres legislatures del Partit dels Socialistes
de Catalunya (PSC).
Durant aquests anys Capmany aconseguí, entre
d’altres, publicar 8 volums sobre refranys en català
i els seus equivalents en altres idiomes, confeccio-
nat pel seu avi, el paramiòleg Sebastià Farnés.
I Dalmau assegurà que les seves aportacions als
plens sempre eren enginyoses i insòlites. “Quan
parlava tothom escoltava, era un luxe extraordina-
ri”. “Sempre s’ho feia venir bé per parlar dels te-
mes que li interessaven i per defensar la república
i la cultura”.
Carme Arenas, fins ara presidenta del PEN Català,
la va conèixer com a traductora i afirmà
que“sempre va ser una persona de referència per a
mi”. Capmany jugà també un paper important
en la diplomàcia cultural a través de congressos
internacionals i com a primera dona presidenta
del PEN Català, establint llaços comunicatius i
solidaritzant-se amb la llibertat d’expressió dels
escriptors d'arreu del món.
“Maria Aurèlia Capmany era política en el seu títol indica), i reivindicar la vigència de la seva
sentit més genuí. Estava per sobre de la ideolo- vida i obra a dia d’avui.
gia” explicà Ernest Maragall. “Quan la vaig conèi-
Per la meva part, sols em resta agraïr als profes-
xer amb 25 anys, era una força de la natura”. I és
sionals que ens van descobrir una mica millor
que Capmany fou catalanista, d’esquerres, visce-
les facetes dels Capmany, i gràcies a la Dipu-
ralment republicana, progressista, profunda-
tació de Barcelona per fer-ho possible. Però per
ment lliberal i feminista practicant.
sobre de tot, gràcies a la família Capmany per
Finalment, Oriol Lladó, delegat de cultura, tingué haver-nos ajudat a enriquir i preservar la nostra
el repte de cloure els cicles, els quals han volgut ser cultura.
uns miralls entre pare i filla, profunditzant en dife-
Mx
rents aspectes cada dia. També han volgut remar-
car-ne el compromís amb la cultura (com el sub-

20
 VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil (AELC) Llegir
per llegir
2/12/18

El dissabte passat (1/12/18) vaig poder assistir al

dinar que organitzava l’AELC dins del VI Congrés
de Literatura Infantil i Juvenil. Joves creadors d’en-
tre 20 i 30 anys vam poder compartir taula amb una
vintena d’escriptors i professionals de la LiJ, com
ara Jaume Copons, Gemma Pasqual, Maria Carme
Roca, Bel Olid i un llarg etcètera més!

Per a mi fou una sorpresa enorme descobrir que un

dels autors convidats era Enric Larreula, gran de-
fensor de la llengua catalana i autor de la fantàstica
saga d’aventures “Ala de Corb”. Era la primera ve-
gada que el veia en persona i ja em perdonareu,
però vaig “fangirlejar” una mica, que se’n diu...
M’emporto un àpat en una companyia molt agrada-
ble, i l’oportunitat de conèixer altres veus del món
de la LIJ i joves amb les mateixes passions!
“Crec que hauríem de viure al marge dels fets i fer
el millor que sabem.” va convenir Care Santos, re-
flexionant sobre la quantitat ingent d’obres, modes
i autors que hi ha arreu del món i que es poden veu-
re a les fires internacionals de llibres (en parla amb
més detall a l’article “La vaca a la fira de la
llet”) . “I si per un cas, hauríem de ser nosaltres
qui creem tendència!” .

Malgrat que no vaig poder assistir a la resta d’acti-
vitats del Congrés degut a la meva participació
al Mercat de Nadal del Llibre, sí que vaig gaudir de
la programació del dia anterior al centre cívic Pati
Llimona.
Just quan vaig arribar, el traductor, editor i vicepre-
sident de l'AELC pel Principat Jordi Martín Llo-
ret assenyalava que “Els fenòmens literaris no es
poden preveure, no tenim una bola de vidre”.La
taula rodona, titulada “Tendències i fenòmens ac-
tuals de la LiJ catalana”, estava formada a més a
més per Care Santos, Irene Tortós-Sala i Jaume Va-
lor, i moderada per Gemma Pasqual.
Al capdavall, segons Santos, la LiJ és un invent
creat en part pel sistema educatiu i la necessitat
de trobar lectures obligatòries a escoles i insti-
tuts. “O és que novel·les com „El vigilant en el
camp de sègol‟ o „Frankenstein‟ no poden ser lle-
gides per joves?” És més, “Els adults fan nosa a la
LiJ” afegí. “Per això sóc molt fan dels booktu-
bers”, els quals igual que alguns llibreters i bi-
bliotecaris, són capaços d’adreçar-se als joves
lectors de forma franca i propera.
I parlant de llibreters... Irene Tortós-Sala (de
la llibreria l’Altell) assegurà que la LiJ està en un
punt de crisis doncs hi ha massa narrativa: “Veig el
que es cou, com s‟esgoten els temes i després s‟ar-

21

xiven”. Com per exemple els llibres sobre feminis-
me (“abans teníem quatre llibres i ara quatre llei-
xes plenes”), contes reinventats i clàssics adap-
tats. “Hi ha bons autors però en falten amb solera,
a qui no se‟ls talli les ales”.
D’altra banda, l’escriptor Jaume Valor (autor
de “La república pneumàtica”) va parlar d’algu-
nes possibilitats que es podrien convertir en ten-
dències en un futur, com els audiollibres, la rea-
litat augmentada i la gamificació, els projectes
multimèdia i transmèdia... És a dir, diferents ma-
neres de narrar una història a través de més d’una
plataforma. (ens posà exemples
com “Chopsticks”publicat per Penguin Random
House... si voleu saber-ne més mireu el llibre de
Carlos A. Scolari)
A Jordi Martí, en canvi, aquestes propostes no li
semblaren literatura. “La lectura ja és prou diverti-
da, això és més aviat una via per estimular la ima-
ginació, però ens pot fer perdre els papers, literal i
metafòricament”
“Jo no parlo de contingut, sinó de diversos su-
ports” va rebatre Valor. “Hem de
pensar que la literatura serà un dels planetes d’a-
questa constel·lació [transmèdia]”
Fou molt interessant veure diversitat d'opinions,
doncs malgrat que Pascual es definí com una
gran defensora de les pantalles, Santos les quali-
ficà de “l’enemic de la LiJ”. Al cap i a la fi, com
tot a la vida, l’important és l’ús que en fem, i a dia
d’avui la majoria de jovent n’està enganxat.
Santos ens recomanà un vídeo del booktuber Sebas
G. Mouret, (“El hábito lector”) on dóna 10 consells
sobre com mantenir una rutina de lectura. “És boní-
ssim, diu veritats com cases, els adults també ho
hauríem de veure” assegurà. El vídeo
del “Coleccionsta de Mundos” ens parla, entre d’al-
tres, de controlar la nostra addicció als mòbils, que
ens aparten de les coses importants.
I parlant del tema, Santos s’animà a senten-
ciar: “Necessitem un booktuber en català que ho
peti! I per què no surten? Que els catalans som tí-
mids?”
Durant el torn de preguntes, per al·lusions, vaig
contestar que com que els joves pensen en aconse-
guir molts seguidors, intenten arribar a audiències
més grans fent vídeos en castellà. Als tallers que
imparteixo a escoles i instituts amb la iniciati-
va 4FanTICBCN, però, sempre aconsello que a
l’hora de començar a fer vídeos hem d’escollir sen-
zillament la llengua en la que ens sentim més
còmodes.
Tanmateix, vull pensar que comença a haver-hi
més booktubers en català, i vaig posar per exemple
als booktubers que van sortir amb mi al reportatge
de l’última edició de la Revista Namaka: el Lluc
22
 del canal Booktubers del Claret i l’Àfrica del ca-
nal Cuinant Literatura.

Tothom a la taula, però, semblà estar d’acord en

que no ens podem lamentar de les noves tecnolo-
gies i fer de copistes del segle XVI, quan aquests
es pensaven que la impremta seria la fi del lli-
bre. La novetat sempre ens fa por, però la literatura
sobreviu a totes les revolucions tecnològiques, per-
què no hi ha res que ens transporti tant a l’inte-
rior d’una història que llegir un bon llibre.
per poder aprendre a descobrir-ho de nou... “que és
Finalment, l’escriptor Josep Lluís Badal va tancar on es troba el nostre lector d‟infantil”.D’acord
la sessió i inaugurà oficialment el congrés amb una amb un article de la revista “Science Ex-
conferència titulada “És l‟arbre que passa pel meu press” (“només he entès el principi amb el meu
poble”. anglès de Ripollet...” reia Badal) llegir ficció aju-
da a desenvolupar les nostres neurones i poten-
“Jo no hauria vingut a aquestes hores, així que
ciar l’empatia.
moltes gràcies per ser aquí” començà dient entre
els riures dels públic, abans d’abocar-se a una dis- Per això, tot citant Josep Carner, ens animà a no
sertació apassionant i divertida sobre la literatura menysvalorar els nens ni escriure literatura insípida
infantil (“perquè la juvenil no l’acabo d’enten- per ells (“l’esforç que fas quan escrius per nens,
dre” afirmà Badal “Jo parlaria als joves com joves i adults és el mateix” afegí Badal). “Que sen-
adults i els donaria literatura i prou”). tin el turment del soldadet de plom d‟Ander-
sen...” posà per exemple, “malgrat que l’infant
Durant la seva xerrada, ens va fer viatjar als
encara no entengui el missatge del conte, valdrà
inicis de la humanitat, per l’aparició del llengua-
la pena. No cal que els nens ho entenguin tot”. I és
tge, l’escriptura... “El nostre llenguatge ha evolu-
que“Primer l’art ens entra pels sentits, com a les
cionat per explicar històries” afirmà,
cançons. Ens agrada la música, després ja desco-
doncs “podríem haver sobreviscut amb una sintaxi
brirem el significat de la lletra.”
pobre”.

Segons una llegenda jueva, just abans de néixer les Mx

criatures ho saben tot, però just després ho obliden

23
 Roda de premsa - Mercat de Nadal del Llibre 2018
Ja heu demanat quins llibres voleu que us portin
per Nadal o per Reis? I per què no els compreu
vosaltres mateixos a la cinquena edició del Mer-
cat de Nadal del Llibre? De regal podreu conèixer
els vostres autors preferits, i gaudir d’un bon grapat
d’activitats per a totes les edats.
Precisament per això el nou director del Club
TR3SC, Pepe Zapata, l’ha anomenat «una de les
grans activitats del TR3SC» durant la roda de pre-
msa d’aquest matí i ha posat èmfasis en el nombre
creixent de llibreries i espectacles familiars que
s’han sumat enguany.
El ritme d’inscripcions iguala el de 2017, però
aconseguirem batre rècords? Recordeu que el
Mercat és una fira gratuïta oberta a tothom,
però es recomana reservar entrada per qües-
tions d’aforament.
Segons Zapata, li encanta la idea de “mercat” per-
què li recorda a un símbol de proximitat, de com-
partir... I és que com ha dit Miquel Curanta (ex di-
rector del TR3SC i nou de cap de l’ICEC) «El que
ens diferència d’altres fires de llibres és la filoso-
fia de posar en contacte tota mena d’autors (més
de cent!) amb els lectors -ja em perdonareu el
barbarisme- no pas de forma “sesuda, sinó per-
què la gent s’ho passi bé.»
A vosaltres no us sembla també meravellós que
més de 10.000 persones es puguin aplegar en una
sola jornada per gaudir del món dels llibres? Tot
plegat és gràcies a tot l’equip de l’Àrea Llibres i
Territori del TR3SC, dirigits per Laura Puebla, i a
totes les organitzacions i patrocinadors que ho han
fet possible... Estrella Damm, Cabify, Pilma, Fes-
tival Litterarum (Ajuntament Móra d’Ebre), el
Gremi de Llibreters, Institució de les Lletres
Catalanes, Abacus i l’Ajuntament de Barcelona
entre d’altres!
Precisament, també ha donat les gràcies per poder
formar-ne part Anton Ferret i Baig (cap del Servei
d'Informació, Difusió i Estudis) en nom de la direc-
tora general de Política Lingüística de la Generali-
tat de Catalunya, Ester Franquesa, qui no ha po-
gut fer acte de presència degut a la signatura del
conveni per a la convalidació de títols de català a
Andorra.
24
 Joan-Elies Adell (director de la Institució de les
Lletres Catalanes) també ha assegurat sentir-se
afortunat. «Sempre estarem al costat d‟iniciatives
com aquestes, que busquen nous formats per apro-
par la literatura»
Per això, ell assegura preferir anomenar-lo “El
mercat de nadal de la literatura”. Sigui com sigui,
tothom ha estat d’acord en que desperta un senti-
ment de caliu i comunitat. Com quan Adell anava
amb l’àvia i la mare al mercat del barri, on més
important inclús que els productes eren les con-
verses i la interacció entre veïns.
Durant el torn de preguntes he volgut saber més
sobre les activitats per a joves. Sembla que aquesta
any serà també emocionant, doncs comptarem per
exemple amb la presència de YouTubers com Ro-
drigo Septién i Álvaro Pascual (“Pascu y Ro-
dri”). Segons Zapata, «un dels grans reptes» és
aproximar-se a totes les edats, i generar il·lusió
compartida. Tant de bo els nens que vinguin re-
25
cordin les bones experiències lectores del Mercat
amb els anys!
Per últim, Aina Torres ens ha regalat un bocí de
l’espectacle poeticomusical de “La mirada viole-
ta”que interpreta a quatre mans amb la cantauto-
ra Meritxell Gené. Un espectacle homenatge
a Maria Mercè Marçal i Montserrat Roig ple de
diàlegs, reflexions, poemes, textos musicats i més!
L’espectacle, que podeu veure a les 18:30h a l’es-
cenari Montserrat Abelló, tracta bona part dels
temes que va unir a aquestes autores: perquè escri-
vien, la reivindicació feminista i la recuperació de
mares literàries, una mica el que Gener i Torres in-
tenten fer amb aquest espectacle.
Us perdreu aquest festival ple de moments in-
creïbles? Jo no pas... Paraula de Mixa!
Mx
 Mercat de Nadal del Llibre 2018 - Crònica de la Mixa

2/12/18 Tal i com us vaig explicar aquí, enguany hi ha ha-

gut més activitats familiars que mai: un taller de
Quan arribo al Mercat de Nadal del Llibre tot just
llengua de signes a través del conte "L'elefant
estan començant les primeres activitats, però fa un
Mainú i l'amistat", l’Elisenda Roca llegeix alguns
dia preciós i ja hi ha una bona munió de gent passe-
relats del seu llibre "M'expliques un conte?"... A
jant pel pati i les diferents sales d’actes... La Sala
més a més, com a novetat, veig que a la sala de
de cocció (dedicada a Raimon Panikkar), la Sala de
brassatge han instal·lat unes quantes gandules amb
màquines (dedicada a Manuel de Pedrolo), la Sala
tauletes i auriculars perquè els més menuts escoltin
de brassatge (dedicada a Maria Aurèlia Capmany),
audiollibres!
la sala de bàscules (dedicada a Pompeu Fabra) i
l’escenari Montserrat Abelló. A les 12:30h Carme Fenoll modera una xerrada
sobre “Escriure a quatre mans”. Adrià Pujol i Ru-
Hi ha tantes activitats programades que és molt di-
bén Martín Giráldez han volgut trencar esquemes
fícil escollir (tant de bo existissin les màquines de
amb una edició bilingüe i amb provocadores notes
fer clons!) i començo el dia amb el diàleg en-
al peu de pàgina (El fill del corrector / Arre, arre,
tre Andreu Martín, Sebastià Bennasar i Empar
corrector). Borja Bagunyà i Max Besora expliquen
Fernàndez sobre “Ficció i realitat”. És molt in-
que han fet un llibre volgudament lleig i que no té
teressant escoltar com han escollit els escenaris de
un públic concret (Trapologia). “Però els camins
les seves últimes novel·les, i m’encanta com
del lector són inescrutables...” afirma Besora.
Bennasar aprofita per animar-nos a parlar de llibres
per Nadal i llegir autors nostrats. “Si compreu els Quan torno a la tarda, la sala de màquines està ben
turrons d‟Agramunt, compreu també els llibres plena dels seguidors de Pascu i Rodri, els youtubers
d‟aquí!” exclama entre els riures del públic. que expliquen a través de cançons i dibuixos tra-
mes de llibres, llegendes i còmics. Aquest estiu han

26
 publicat un llibre titulat “Destripando la historia:
los mayores villanos” un llibre amb molt d’humor i
més de 150 il·lustracions hilarants, que, segons
ells, es pot llegir de forma independent sense conèi-
xer el seu canal. Ah! I ens van anunciar que al març
del 2019 sortirà una segona part! Visca!

Per últim, després d’assistir a “Les protagonistes

són elles”, un debat amb Maria Mercè Ro-
ca, Najat el Hachmi, Maria Carme Roca, Maria
Escalas i Mª Àngels Cabré sobre les protagonistes
de les seves novel·les, és el meu torn de pujar a
l’escenari. En una conversa amb la Gemma Lien-
as presentem la seva novel·la “El fil invisible”,
guardonada amb el premi BBVA Sant Joan 2018.

Marxo amb algunes signatures i llibres nous sota el

braç, com el llibre de la Marató de TV3 2018. Sem-
bla que durant els darrers anys s’ha convertit en
una tradició comprar-lo al Mercat de Nadal del Lli-
bre, i penso que són dels 10 millores euros que pot
invertir un lector. Els beneficis aniran destinats a
la investigació contra el càncer. I vosaltres, ja te-
niu el vostre exemplar?

En fi, no us perdeu l’oportunitat de venir a gaudir

del Sant Jordi d’hivern l’any que ve... jo no m’ho
penso perdre, Paraula de Mixa!

Mx

27
Entrega del 27è Premi edebé de Literatura Infantil i Juvenil

El dijous 24 de gener va tenir lloc a l’auditori AXA

l’entrega del 27è premi edebé de Literatura In-
fantil i Juvenil (LIJ).

L’acte fou presentat pel periodista cultural Toni

Puntí, el qual acabà el seu discurs d’obertura desi-
tjant que aquest 2019 sigui un any ple d’oportuni-
tats i reptes, en el que promoguem la lectura en tots
els seus formats, i que no ens falti la passió i, so-
bretot el sentit de l’humor.
bat de França, Alemanya, Argentina, Equador,
Potser per això, durant l’acte vam poder gaudir del Veneçuela... I és que els llibres d’edebé són pre-
còmic Pedro Llamas. De fet, vaig estar totalment sents a un bon grapat de països llatinoamericans, i

d’acord amb algunes de les afirmacions del seu s’han traduït a idiomes com el xinés, l’àrab, el rus o

monòleg, com ara que els llibres desperten imagi- el portuguès…

nació i optimisme, el coneixement és una arma po-

derosa i que, com deia el seu fill petit, el got
(estigui mig ple o mig buit) sempre es pot tornar a
omplir.
Tot plegat, valors universals que podem trobar als
llibres, i que el Conseller d’Ensenyament Josep
Bargalló va defensar durant el seu discurs. També
assegurà que s’està treballant per millorar i re-
forçar les biblioteques escolars, ja que la feina del
docent (junt amb la família) és fonamental perquè
els nens i nenes experimentin el plaer de la lectura.
I per últim manifestà la importància de fer costat
als creadors locals, perquè estan arrelats a la
història del territori.
Tanmateix, vam descobrir que al XXVII Premi
edebé de Literatura Infantil i Juvenil s’han pre-
sentat centenars d’obres en català, castellà, ga-
lleg i euskera, i (entre d’altres països) han arri-
De fet, durant la cerimònia, vam saber que Edebé
convoca el I Premi de Literatura Infantil i Juve-
nil en portuguès a Brasil... Muita sorte!
Per últim, abans d’entregar els premis, Reina Duar-
te, directora de publicacions d’edebé, va voler po-
sar en relleu la feina dels jutges de premi, una
“família” que durant les deliberacions va perdre un
dels seus membres. Per això, Duarte va demanar
un fort aplaudiment en homenatge a l’escriptor,
periodista i crític literari Robert Saladrigas.
Després d’aquest moment tan emotiu, finalment
arribà el de les celebracions... Maite Carranza va
pujar a l’escenari per recollir el seu tercer Pre-
mi edebé (aquest cop de Literatura Infantil),
que ha guanyat amb l’obra “Safari”.
El llibre, explicà Carranza, a banda de reivindicar
la paritat de gènere, és un homenatge als llibres

28
 de Tarzan escrits per Edgar Rice Burroughs, els
quals «poca gent coneix perquè les pelis han eclip-
sat el Tarzan original» explicà Carranza. «Jo de-
vorava les novel·les i somiava en estar en una sel-
va». Si compartiu el somni de Carranza hi podreu
viatjar a l’interior de la seva història de la mà d’una
antropòloga i un nen amb una estreta relació amb
els primats, els veritables protagonistes
“Safari”.
Carranza donà les gràcies al seu nebot Salvador,
antropòleg, que en una visita a la Fundació Monali
va mostrar uns ximpanzés tan propers i entrema-
liats que semblaven molt similars a nosaltres... A
mes a més, felicità a edebé per ajudar a dignifi-
car la LIJ amb el seu premi, i assegurà sentir-se
molt il·lusionada. «Moments com aquests fan que
els escriptors no tirem la tovallola.»
D’altra banda, també era la tercera vegada
que Elia Barceló recollia el Premi edebé de Lite-
ratura Juvenil, enguany amb “L’efecte Fran-
kenstein”, una novel·la que segons ella és «una
declaració d’amor».
«M‟agraden molts els viatges en el temps i aquesta
obra és un homenatge a Mary Shelley» ambientat
en ple segle de la Il·lustració (XVIII) abans de
l’inici de les revolucions. Segons Barceló, a
“Frankenstein” com tots els clàssics, sempre trobes
29
coses que havies passat per alt, «i jo volia aportar
el meu granet de sorra per aconseguir que la gent
jove se‟l llegís. Tal i com diu Italo Calvino, “els
clàssics no s’han de llegir per obligació ni per res-
pecte, sinó per amor”».
“L’efecte Frankenstein” ens parla, entre d’altres,
sobre la responsabilitat del creador («sé que queda
de
una mica malament,» deia Elia «però penso que el
Doctor Frankesntein és un imbecil» ^.^) la igualtat
entre homes i dones, les conseqüències dels nos-
tres actes, i conté dos històries d’amor.
Dedicà el premi al seu marit, la seva mare i els
seus fills, i reivindicà la importància de la LIJ. «Als
escriptors d’infantil i juvenil ens pregunten, in-
crèduls,... “només escriviu per nens?” Però oi que
a un pediatra no se li pregunta “vostè només cura
nens?”». «Estem fabricant el futur» afegí. «Els
llibres han sigut el meu refugi de jove i jo vull tor-
nar part del que m‟han donat. El millor premi és
que els lectors trobin, al seu torn, refugi a les me-
ves obres.»
Així que ja només em queda desitjar-vos a tots
moltes... Felicitats, felicidades, felicitacións, zorio-
nak!
Mx
 Crònica «Port fugida» taula rodona #BCNegra2019
DIJOUS, 31 de gener de 2019, 16.00 H
Biblioteca Jaume Fuster
José Luis Correa és un escriptor canari, autor d'un
seguit de novel·les protagonitzades pel detectiu Ri-
cardo Blanco. L'última es titula La noche en que se
odiaron dos colores (2019).
Vladimir Hernández va néixer a l’Havana, però té
ascendents asturians. Des de l’any 2000, viu a Bar-
celona, on el 2016 va rebre el premi L’H Confiden-
cial per Indómito i el 2018 va editar Habana Skyli-
ne.
José Luis Muñoz és articulista i escriptor. El 2018
va editar el llibre de relats de tema africà El moko-
rero del Okavango.
Sovint els autors i les autores de novel·la negra són
viatgers empedreïts, sigui en la vida real o bé en la
seva existència literària. No és estrany, perquè els
personatges que dibuixen es veuen, moltes vegades,
obligats a fugir, encara que sigui sense sortir d'una
illa com la fugida que protagonitza el detec-
tiu Ricardo Blanco a la recerca d'un fotògraf reti-
rat que ha estat segrestat. D'altres autors, "fugen"a
la seva terra d'origen, com és el cas del cu-
bà Vladimir Hernández. Ell denuncia (des de Bar-
celona i en una trilogia amb format de novel·la ne-
gra) el fals aperturisme que, diu, demostren les au-
toritats d‟aquesta illa del Carib. José Luis Muñoz,
finalment, viu a la Vall d‟Aran, però viatja amb la
imaginació i fuig mentalment, com fa en el seu da-
rrer volum de relats editat el 2018, a paisatges
llunyans i, de vegades, tan exòtics com l‟Àfrica.
El 31 de gener, Muñoz, Hernández i Correa van
inaugurar l’última tarda de xerrades a la Jaume
Fuster, aquest cop amb la moderació de l’escripto-
ra argentina resident a Barcelona des de fa més de
vint anys, Lilian Neuman.
Fou una conversa molt fluida i entretinguda que
arrencà vàries rialles del públic. Aquests són al-
guns dels debats que plantejà Neuman:
«Escriure per escapar o per plantar cara?»
«La literatura i el viatge sempre han anat jun-
tes» contestà José Luis Muñoz «de fet la lectura en
general és un viatge i la literatura una fugida».
Es podria dir que «els llibres en si són
illes» comentà Vladimir Hernàndez. I José Luis
30
 Correa afegí: «els joves avui en dia tenen moltes
coses per viatjar, però nosaltres només teníem els
llibres. Quan els hi dic això als meus alumnes em
miren com les vaques al tren» rigué.
«A Cuba ens van prohibir viatjar directa-
ment!» exclamà Hernàndez «Durant 60 anys només
vam poder viatjar a través de les pel·lícules», les
quals, degut al seu poc realisme, han contribuït a
que Amèrica sembli la panacea a l’imaginari de
cubans i africans entre d’altres.
«Vam començar a escriure perquè el món que ens
rodejava no ens agradava, escriure és una acció
inconformista» assegurà Muñoz, contestant una de
les preguntes de Neuman.
Hernández, totes les novel·les del qual tenen lloc a
l’Havana, explicà que només en la distància va po-
31
der reflexionar sobre la seva terra: «No puc escriu-
re sobre el foc si estic dins de la foguera».
I Correa compartí la seva experiència amb el detec-
tiu Ricardo Blanco. «Al principi la gent em mirava
de forma estranya, on s‟és vist un detectiu de Las
Palmas!, però a Finlàndia era molt exòtic» Al cap-
davall, reblà, «les ciutats les fas literàries! Abans
a la gent li semblava provincià que una novel·la
tingués lloc a Las Palmas, però per sort ja ho hem
superat».
Entre d’altres, també van reflexionar plegats sobre
aquelles persones que, abans del seu èxit, criticaven
la novel·la negra. «Ara tota aquella gent ha acabat
escrivint-ne» reia Correa «perquè al cap i a la fi tot
el que sigui disseccionar la societat és novel·la ne-
gre.»
Mx
 Crònica «Port Illa Tortuga» taula rodona #BCNegra2019

DIJOUS, 31 de gener de 2019, 17.15 H

Biblioteca Jaume Fuster

Jerónimo Andreu és un periodista gadità que escriu

sobre corrupció, crims o temes socials. El 2018 va
publicar En el vientre de la roca, un thriller sobre
el tràfic de haixix ambientat al Camp de Gibraltar.

Nacho Carretero, periodista, ha escrit tant sobre el

virus de l’Ebola com sobre la guerra de Síria, però
és conegut com a autor de Fariña. Historia e indis-
creciones del narcotráfico en Galicia, que un jutge
va ordenar retirar de la venda.
Benito Olmo és gadità, va ser policia del port i ha
fet servir la seva experiència per escriure novel·les
com La tragedia del girasol, protagonitzada per
l’inspector Manuel Bianquetti.
Diuen que escriptors com Emilio Salgari, Robert
Louis Stevenson o Walter Scott van trobar la inspi-
ració per a les seves històries de pirates en aquesta
petita illa situada al nord d‟Haití que, durant el
segle XVII, va ser un famós refugi de pirates fran-
cesos, anglesos i holandesos que assaltaven els
vaixells espanyols. Avui, aquesta illa amb nom de
rèptil cuirassat dona nom a una taula que parla
d‟una altra mena de pirates: els que, des de Galí-
cia (com els personatges de Nacho Carretero), des
de Gibraltar (Jerónimo Andreu) o des de les cos-
tes andaluses (en el cas de Benito Olmo) protago-
nitzen fosques històries de narcotràfic.
L’última taula rodona del Festival BCNegra 2019 a
la biblioteca Jaume Fuster va estar protagonitza-
da per tres periodistes d’investigació i moderada
pel periodista cultural Ignacio Orovio, el qual va
començar posant sobre la tala el tema de la llibertat
d’expressió.
«Com et vas sentir quan et van segrestar Fariña
per una denuncia de l‟ex-alcalde de Galicia?» li
preguntà a Nacho Carretero.
«Jo crec que a tothom ens va enfadar perquè
aquesta mena de coses no succeeixen normalment
a Espanya»confessà Carretero. «A més a més, va
coincidir amb la polèmica de Valtònyc, i l’exposi-
ció d’ARCO i es va fer una gran bola.»
«Al final us va servir com una gran campanya pu-
blicitària, oi?» comentà Orovio. Carretero ho co-
rroborà, però assegurà que abans d’això el llibre ja
funcionava i la sèrie estava en marxa. «Tant de bo
tot plegat ens serveixi de reflexió.» va concloure.

32
 «Hi ha voluntat de denuncia a les vostres no-
vel·les?» preguntà Orovio a Benito Olmo
i Jerónimo Andreu.
«Jo no vaig voler barrejar el periodisme amb la
literatura» assegurà aquest últim. «Sempre vaig
voler que fos ficció. Ho porto al meu terreny i ex-
plico coses que m’interessen sobre llocs que co-
nec.»
Benito Olmo estigué d’acord. «Els meus llibres te-
nen esperit lúdic, busco entretenir i no fer crítica
social, però la gent quan els llegeix es pot adonar
del que hi ha a la societat.»
Precisament, Orovio volgué saber més sobre la
seva experiència com a policia portuari. «Vaig
veure moltes coses» va reconèixer Olmo. «Arriben
700 o 800 contenidors al dia i no es pot registrar
tot”. Segons ell és molt fàcil trencar la cadena i
embussar el port: «hi ha interès perquè això no
passi, per tant no s’investiga.» afirmà.
«Sembla que Espanya sigui un colador,
doncs!» es va sorprendre Orovio. «Ho és» ho
corroborà de seguida Carretero.
33
Així que, finalment, arribà la preguntà inevita-
ble... Què es pot fer per lluitar contra el narco-
tràfic?
«La resposta curta seria la educació» deia Benito
Olmo fent una ganyota, però assegurà que és molt
difícil convèncer als nois perquè donin l’esquena
al diner fàcil que generen aquestes activitats.
«El narcotràfic té uns tentacles molt
llargs.» afegí Carretero. «Hi ha molta gent que
treballa d’això»
«I la resposta llarga» continuà Benito Olmo «seria legalitzar
-ho. Però... qui li posa el cascavell al gat? A més, als trafi-
cants no els interessa pas, se‟ls hi acabaria el “chollo”»
Però Nacho Carretero no tenia tan clar que la solució ideal
fos la legalització. «El que està clar és que cal injectar re-
cursos on prolifera el narcotràfic. Primer baixem l’atur i
després ja parlarem de legalitzar.»
Sigui com sigui els tres autors varen estar d’acord
en que la matèria prima d’anècdotes i casos a Es-
panya per escriure novel·les sobre el tema és in-
creïble. «Penso que l’explotació cultural és un
exercici molt bo per a la societat» afirmava Ca-
rretero «perquè ajuda a conscienciar a la gent».
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

34
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

35
 BRIAN DETTMER, UN ARTISTA INUSUAL

Brian Dettmer (1974) destaca per la seva alteració dels mitjans preexistents -com ara llibres antics, ma-
pes, àlbums de discos i cintes de casset- per crear obres noves i transformades d'art visual.

Les obres de Dettmer han estat publicades i exhibides àmpliament a museus, centres d'art i galeries de
tot el món, incloent el Smithsonian (Washington DC), el Museu d'Arts i Disseny (Nova York), el Museu
d'Art Contemporani de Virgínia (Virginia), el Museu de Art contemporani (Geòrgia), Museu Rijswijh
(Països Baixos), Wellcome Collection (Regne Unit), Bellevue Arts Museum (Washington), The Kohler
Arts Center (Wisconsin) i l’Illinois State Museums (Illinois). El seu treball es pot trobar en col·leccions
públiques i privades als Estats Units, Amèrica Llatina, Europa, Austràlia i Àsia.

Si voleu saber-ne més podeu veure aquesta TED Talk que Dettmer va oferir el 2014… el seu procés de
creació és increíble!

Brian Dettmer: Old books reborn as intricate art

36
37
 La prestatgeria de Marta

La prestatgeria de Marta és un canal de booktube íntegrament en valencià a

càrrec de Marta Meneu-Borja. En aquest canal, la seua creadora recomana i
opina sobre els títols que llegeix, però no només això! Book tags, tops 5, resse-
nyes, vlogs i molts tipus de vídeos relacionats amb la literatura. Vols pegar-li
una ullada?

38
 Altres webs d’interès

revistaql.jimdo.com
No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del s
Lectors del QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

39
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

40
 Membres de la Redacció:

Mixa

Tu també vols participar a la Revista dels

Lectors del QL? Escriu-nos un correu a…

revistaql@gmail.com

41