Está en la página 1de 344

CHRESTOMATHIE PROVENÇALE.

» A>^.

Digitized by the Internet Archive


in 2011 with funding from
University of Toronto

http://www.archive.org/details/chrestomathieprOObart
iO^Vbc ^

CHRESTOMATHIE PROVENÇALE
(X e
— XV e
SIÈCLES)

PAR

KARL BARTSCH.

SIXIEME EDITION ENTIEREMENT REFONDUE

PAR

EDUARD KOSCHWITZ.

MARBURG.
N. G. ELWERT, LIBRAIRE-ÉDITEUR.
1904.
G. Otto, Imprimerie aulique, Darmstadt.
AVANT-PROPOS.

Malgré la récente publication de trois anthologies rivales, la Chrestomathie


provençale de K. Bartsch n'a rien perdu de l'ancienne popularité qu'elle doit
à l'heureux choix des textes et aux légitimes sentiments de piété qu'a pour son
défunt auteur le public savant. La cinquième édition n'en a pas été épuisée

plus lentement que celles qui la précédaient. Il a donc fallu entreprendre cette

nouvelle édition, qu'après quelques hésitatious, faciles à comprendre, je me suis

décidé à publier, sur la demande réitérée de son éditeur actuel, M. Brailn-


Elwert de Marburg.
La dernière édition qu'ait publiée l'auteur a paru en 1879. La cinquième
édition, de 1892, n'en était qu'une reproduction anastatique. Depuis ce temps-
là, la philologie provençale, qui doit tant à K. Bartsch, a fait bien des progrès

qu'une nouvelle édition ne pouvait ignorer. Aussi avons-nous soumis toutes les

parties de l'ouvrage à une revision attentive, sans toutefois en changer entièrement


la forme ni le caractère primitifs. Loin d'augmenter le nombre des textes,

nous avons, au contraire , supprimé les extraits des traductions du Code de


Justinien et du Nouveau Testament, les poésies de Serveri et de Raimon de Cornet,
et les six petites chartes insérées par l'auteur, qui ne nous paraissaient d'aucune
utilité. Nous avons mis à profit les éditions récentes, critiques ou nou, des textes,
utilisés par Bartsch et, autant que les circonstances nous le permettaient, enrichi
les listes des variantes. Tous les morceaux ont été soigneusement revus et

corrigés aussi à l'aide des nombreuses corrections ,


qu'on a proposées , et

qui se trouvent éparpillées dans les Revues de philologie romane. Nous avons
fait, en tête des textes, une part plus large à la bibliographie et, dans l'intérêt des

autodidactes, nous y avons ajouté des renvois au Grundriss zur Geschichte der
provenzalischen Litteratur de K. Bartsch (Grdr.) et au Précis de la littérature

provençale publié par M. Stimming dans le Grundriss de Orôber (vol. II, sect. 2;

St.). L'orthographe régularisée par Bartsch a été généralement conservée;


VI AVANT-PROPOS.

cependant, pour plusieurs pièces, nous avons préféré les orthographes établies par
les auteurs d'éditions critiques. Les j trop nombreux de Bartsch, au milieu
et à la fin des mots ,
qui correspondaient à des sons bien différents dans les

divers idiomes du Midi de la France, ont fait place aux i des manuscrits, qui
semblent moins se prêter à des interprétations erronées. Pour faciliter l'en-

tendement des textes provençaux, les enclitiques, que Bartsch avait soudées aux
mots précédents, en ont été séparées par des points ou des apostrophes, selon
les procédés actuellement en faveur. La ponctuation trop parcimonieuse de
l'auteur a été remplacée par une ponctuation plus abondante et qui tâche égale-

ment de se conformer à l'esprit de la syntaxe médiévale. Dans le numérotage


et dans l'arrangement des variantes nous avons introduit quelques petits change-
ments qui permettront de comparer avec moins de peine les lignes du texte
aux notes qui y correspondent. Nous avons supposé que personne ne se ser-

virait de la Chrestomathie sans avoir au préalable étudié les éléments de la phoné-


tique, del'ort hographe et de la morphologie provençales ; aussi nous a-t-il semblé
inutile de reproduire le Tableau sommaire des flexions provençales, dont les

formes, chaque fois qu'elles présentaient des difficultés pour le débutant, ont
trouvé une place dans le Glossaire. Celui-ci a été enrichi d'étymologies, et les

mots allemands en ont disparu pour faire place à des interprétations françaises

plus nombreuses. Autre innovation de la présente édition : les substantifs et les

adjectifs sont donnés sous la forme du cas oblique singulier. Exception a été
faite pour quelques mots qui, dans les textes, ne se présentaient qu'à un cas
sujet très divergent du cas oblique. Enfin nous avons accru l'ancien Index
décidément trop maigre de l'auteur. M. Braun-Elwert, de son côté, a eu soin
de rendre la lecture de la Chrestomathie plus agréable à l'œil par le choix d'un
meilleur papier et de caractères plus grands et plus distincts que ne l'étaient

ceux des éditions précédentes.

Nous espérons, l'un et l'autre, que sous cette nouvelle forme, la Chresto-
mathie de Bartsch demeurera, pour l'étude de la langue et de la littérature

provençales, un des plus pratiques instruments de travail.

Kônigsberg. B. KoSChwitZ.
M. Eduard Koschwitz est décédé subitement, le 14 mars dernier. C'est

par une mort prématurée qu'il a été enlevé aux siens et au travail, le jour

même de la fête de Mme Koschwitz. Il était encore en pleine activité, qui

s'exerçait dans les sens les plus divers. Le matin, il venait de donner ses
soins assidus à la nouvelle édition de la chrestomathie provençale, qu'il avait

sur le chantier, lorsque une apoplexie du cœur finit sa vie si riche de labeur

et de succès.
M. Koschwitz a dû laisser inachevée la chrestomathie provençale, dont
l'impression était avancé jusqu'à la colonne 606 (plaideiamen). Restait à revoir

les épreuves de ce qui manquait du glossaire. Mme Koschwitz et M. Braun-


Elwert m'en avaient prié, et je me chargeais, à mon gré, de cette petite tâche,
tout en avouant combien le maître regretté aurait conduit à meilleure fin ce

livre utile dont il a fait, on peut dire, son œuvre à lui.

Marburg, août 1904.

Eduard Wechssler.
TABLE.
pagre page
Avant-Propos III Bertolome Zorzi
Aissi co*l fuocx consuma totas res . 301
Aimeric de Pegulhan Bertran de Born
Domna per vos estauc en greu turmen 175 Ges de far sirventes no*m tartz . . 126
En aquel temps quevl reis mori nAnfos 179 Ieu m'escondisc, dompna, que mal non
Si cum l'albres que per sobrecargar . 177 mier 123
Alba Moût mi platz quan vei dolenta . . 128
En un vergier sotz folha d'albespi . 107 Puois als baros enoia e lor pesa . . 127
Alphonse II, roi d'Aragon, Si tuit li dol e lh plor e*lh marrimen 124
Per mantas guizas m'es datz ... 93 Bertran Carbonel
Amanieu de Sescas Coblas esparsas 297
Essenhamen de la donzela 355 Bertran de Roaix
Arnaut de Carcasses Canso de nostra dona 445
Novas del papagai 283 Bible, histoire abrégée de la, . . 423
Arnaut Daniel Biographies des troubadours
L'aur'amara fais bruoills brancutz . 147 Bertran de Born 264
Lo îerm voler qu'el cor m'intra . . 150 Guillem de Capestaing 261
Arnaut de Maroill Peire Vidal 262
Bel m'es quan lo vens m'alena . . . 101 Boèce 1

Domna genser que no sai dir . . . 102 Bonifaci Calvo


Arnaut Vidal Ges no m'es greu s'eu non sui ren pre-
Cirventes 387 zatz 301
Ballades Cercalmont
A Fentrada del tens clar 122 Per fin amor m'esjauzira 51
Coindeta sui si cum n'ai greu cossire 269 Chansons anonymes
D'amor m'estera ben e gent .... 268 Eissamen com la pantera 252
Mort m'an li semblan que ma dona'm Quan vei los praz verdesir (chanson
îai 267 d'une dame) 250
Barlaam Josaphat
et 382 Chastel d'amors 299
Béatrice, comtesse de Die, Citation du consistoire de la gaie
A chantar m'er de so qu'eu no volria 75 science à Toulouse .... 435
Bède, liber scintillarum, traduc- Comte de Rodes
tion 255 cf.Uc de Saint Cire 175
Bernart de Ventadorn Confession 21
Be m'an perdut lai enves Ventadorn . 61 Croisade albigeoise, chanson de la. 201
Quan la douss' aura venta .... 63 Dansa
Quant vei la lauzeta mover .... 68 Près soi ses faillencha 270
Tant ai mon cor plen de joia ... 65 Dante da Maiano
Tençon avec Peirol 153 Las, so que m'es al cor plus fins e cars 345
TABLE.

page page
Daude de Pradas Guiraut de Cabreira
Dels auzels cassadors 195 Ensenhamen 91
Elucidari de las proprietatz de Guiraut de Calanso
totas res naturals ;
. . . . 393 A leis oui am de cor e de saber . . 183
Épitre farcie de la Saint-Étienne 23 Guiraut Riquier
Evangile de l'enfance 415 Breu doble . . 309
Évangile de Nicodème 410 Commentaire d'une chanson de Guiraut
Flamenca, roman de, 322 de Calanso 313
Folquet de Lunel Lettre 310
Roman de mondana vida 339 Retroencha 307
Folquet de Marseille Serena 310
En chantan m'aven a membrar . . . 131 Guiraut de Salinhac
Sitôt me sui a tart aperceubutz . . 133 Per solatz e per déport 227
Folquet de Romans Helias de Solier
Far vuelh un nou sirventes . . . . 215 Plangh del gran foc de Tholosa . . 433
Garin le Brun Honoré Bonnet
Ensenhamen 97 Arbre de batailles, traduction, . . . 429
Gaucelm Faidit Hue del Valat
Al semblan del rei ties 160 Canso e dansa mesclada 410
Ara nos sia guitz 158 Izarn
Lo rossinholet salvatge 155 Las Novas de l'heretge 208
Jeu parti; Savaric de Mauleon et
cf. Jaufre, roman de, 271
Uc de la Bacalaria 169 Jaufre Rudel
Girart de Rossilho, roman de, . . 38 Quan lo rius de la fontana .... 59
Gui Folqueys Jeu parti
Les Sept joies de Notre Dame . . . 317 Cf. Guillem et Savaric de Mauleon 77 et 169
Gui d'Uissel Joan de Pennas
L'autre jorn cost' una via Un guerrier, per alegrar, 353
187
Guilhem et Guilhem Augier Leys d'amors 403
Jeu parti 78 Ludus Sancti Jacobi, mystère, . . 439
Guilhem de Berguedan Lunel de Monteg
Chansoneta leu e plana Essenhamen del guarso 390
129
Guillem de Cabestaing Marcabrun
Li dous consire 79
A la fontana del vergier 53
Dirai vos en mon lati 57
Guillem de Cerveira
Proverbes de Salomon 329
L'autrier jost' una sebissa .... 55
Marti de Mons
Guillem Figueira 427
Sirventes
D'un sirventes far en est son que m'a- Matîre Ermengau
genssa 219 345
Breviari d'amor
Guillem IX., comte de Poitiers, Moine de Montaudon
Ben voill que sapchon li pluzor . . 31 Fort m'enoia, so auzes dire, .... 146
Compaigno, non pose mudar qu'eu no L'autrier fui en paradis 143
m'esfrei 34 Mystère de Sainte Agnès .... 375
Farai chansoneta nueva 33 N'At de Mons
Pos de chantar m'es près talens . . 35 La valors es grans e l'onors .... 327
Guillem de Saint Gregori Naturas d'alcus auzels e d'alcunas
Be m platz lo gais temps de Pascor
#
. 179 bestias 359
Guillem de la Tor Noël 19
Una, doas, très e quatre 225 Pastorela 437
Guiraut de Borneilh Peire d'Alvernhe
Ops m'agra m'o consentis
si .... 112 Chantarai d'aquestz trobadors ... 85
Quan la brun'aura s'eslucha . . . 114 Rossinhol en son repaire 81
Reis glorios, verais lums e clartatz, . 109 Peire de Barjac
Un sonet fatz malvatz e bo . . , . 110 Tôt francamen, domna, venh denan vos 217
TABLE. XI

page page
Peire Cardenal Raimon Feraut
Ar mi pose eu lauzar d'amor . . . 191 Vie de Saint Honorât .363
Qui ve gran maleza faire 189 Raimon de Miraval
Tartarassa ni voutour 190 Ane trobars clus ni braus 163
Una ciutatz fo, no sai cals, .... 193 Be m'agrada'l bels temps d'estiu . . 167
Peire de Corbiac Si tôt s'es ma domn' esquiva . . . 165
Domna, dels angels regina, .... 231 Raimon Vidal
Tezaur 234 Novela: So fo el temps c'om era jais. 239
Peire Guillem Règle de Saint Benoit, traduction 253
Nouvelle allégorique 291 Richart de Berbezilh
Peire Raimon de Toulouse Atressi cum lo leos 185
cum la candela
Atressi 95 Sainte Agnès, mystère, 375
Peire Rogier Sainte Douceline, vie de 331
Ges en bon vers non pose falhir . . 87 Saint Jean, évangile de 9
Peire Vidal Saint Trophime, vie de. 421
Baros .lesus qu'en crotz fo mes. . . 118 Savaric de Mauleon
Drogoman, senher, s'eu agues bon des- Jeu parti; cf. Gaucelm Faidit et Uc de
trier 120 la Bacalaria, 169
Pos tornatz sui en Proensa .... 115 Seneca ou lo Savi . 369
Peire de Vilamur Sermons 27
Dansa d'amors am refranh .... 435 Sordel
Peirol Planher vuelh en Blacatz en aquest
Cora qu'amors volha 151 leugier so 225
Tençon avec Bernart de Ventadorn . 153 Sydrac, traduction du livre de, . 333
Poème sur la mort de Robert, roi Traité de poétique 325
de Naples, 399 Uc de la Bacalaria
Poésies religieuses Jeu parti; cf. Gaucelm Faidit et Savaric
Santa Maria, vergen gloriosa, . . . 305 de Mauleon, 170
Vergen santa Margarida 305 (JeCatola
Poétique, traité de, 325 Non pose mudar, bels amies, qu'en
Pons de Capdoill chantanz 59
De toz chaitius sui eu aicel que plus 135 Uc Faidit
Pons de Prinhac Grammaire provençale 213
Vers de l'an 1345 415 Uc de Saint Cire
Prière à la Vierge 19 Très enemics e dos mais senhors ai . 173
Raimbaut III,comte d'Orange, Senh'en coms, no'us cal esmaiar. Cf.
Escoutatz, mas no sai que s'es ... 72 Comte de Rodes, 175
Pos tais sabers mi sortz cm creis . 69 Vices et Vertus, livre des, traduc-
Raimbaut de Vaqueiras tion 371
Era pot hom conoisser e proar . . . 137 Vilanova, la dona de,
Truan, mala guerra 140 Canso 445
Raimon d'Avinho
Sirvens sui avutz et arlotz .... 229
Raimon Escrivan Glossaire 449
Senhors, l'autrier vi ses falhida. . . 344 Corrections XII
CORRECTIONS.

2 1. 6 d'en bas. Corr. Ezns (ou unzs)? 283 1. 25. L. bast.it.


11 1. 21. Corr. trecia que. 284 1. 12. L. qu'el.
33 1. 31. Corr. aiutori. 309 1. 38. L. Bels Deportz.
54 1. 23. Corr. Vatican , et ainsi de suite. 311 1. 5. L. els.
55 1. 5 d'en bas. Ajoutez 40, à la marge. 321 1. 14. Corr. su
92 1. 4. Corr. îero'l 375 1. 30 et 35. Ajoutez 30 et 35, à la
137 1. 5. Corr. Ms. du Vatican. marge.
187 1. 1. L. Gui d'Uissel. 416 1. 16. L. q'uey.
191 1. 15. L. Trueia ten. 418 1. 6. L. volgi.
203 1. 25. Corr. venoùlh. 430 1. 3. Corr. nos.
207 1. 17. Corr. p. 16. 438 1. 18. L. serpenti.
211 1. 24. Corr. rimas, de romans. 453 1. 13. Insér. acier; as-; ass- (àcïarium)
254 1. 1. L. BENOIT. s. m. acier 39, 33 ; 183, 12 ; 289, 10.
,

POEME SUR BOECE.


Manuscrit: Bibl. de la ville d'Orléans , n°. 374. Fac-similé: Monaci, Facsimili di
antichi manoscritti, tav. 33—9. —
Editions: Diez, Altromanische Sprachdenkmale , Bonn 1846,
p. 33 et suiv. (D.)] P. Meyer , Recueil d'anciens textes, Paris 1874, p. 23 et suiv. (M.);
Hùndgen , Das altprovenzalische Boethiuslied , Oppeln 1884 (Hû.); Appel, Provenzalische
Chrestomathie*, Leipzig 1902, p. 147 et suiv. (A.). —
Cf. P. Meyer, Romania I (1872), 229 et
et Romania VII (1878), 471 et suiv. (M );
1
suiv., Stengel, Jenaer Litteraturzeitung 187'),
p. 63 (Ste) Bôhmer, Romanische Studien III (1878), 133 et suiv. (Bô.); Tabler, Zeitschrift
;

fur roman. Philologie II (1878), 504 et suiv. (To.); Appel, ib. 1


(1896), 385 et suiv. (A. ). XX —
Hofmann, Sitzungsberichte der Jcgl. bayr. Akademie der Wissenschaften 1870, p. 175 et suiv.
(Ho.). Grdr. § 8, p. 8. St. p. 44.

Nos jove omne, quandius qu'e nos ki'ls morz e'is vius totz a in jutjamen ;

estam, eps li satan son en so mandamen :

de- gran follia per folPedat parllam; ses Deu licencia ja non faran torment.
quar no nos membra per cui viur' es- Enanz eD dies foren orne fello;
peram, mal orne foren, aora sunt peior. 5

qui nos soste tan quan per terra annam Volg i Boecis mètre quastiazo :

5 e qui nos pais que no murem de fam, auvent la gent, fazia en so sermo,
per cui salv esmes per pur tan queil creessen Deu, qui sostenc passio,
clamam. per lui aurien trastût redemcio.
Nos jove omne menam ta mal jovent, Mal s'en penét, quar non i mes foiso, 10
que us non o preza, si's trada son parent, anz per eveia lo mesdren e preiso.
senor ni par, si'll mena malament, Donz fo Boecis, lo corps ag bo e prô,
10 ni Tus ves Paître si's fai fais sacrament. cui tan amet Torquator Mallios.
Quant o a fait, miia no sé'n repent De sapiencia no fo trop nuallos,
ni evers Deu no'n fai emendament. tant en retenc que de tôt no*n fo blos.ir>
Pro non es gaigre, si penedenza'n pren : Tan bo essemple en laiset entre nos,
dis que l'a presa, miia nonqua la te, no cuid qu'e Roma om de so saber fos.

15 que eps los forfaiz sempre fai epsamen .


, . , , .,
i • » -rv i / / 1 Kils morz kil mort & Ms., kils morz et
e laisan Deu, lo grant omnipotent, vius kilD ort et viu
?
J
s \ e ^ ki mortjî M
1 que D. P. M. Hiï. 2 folledat tous les éd., vius ou kils mort e ls vius A. cf. A x tôt. iutiam.
-
.

excepté M. A. 3 uiuri. 10 uel laitre Ms. ve 2 mandaïn. 4 Ezns unzs? Ms.; en anz, en dies
M
;

U'aitre D., nelF aitre 1


11 a manque Ms.
. M.; anz nos en dies Ste. eus anz antics? AK :

12 ni evers Ho. M. HiL] enfciers Ms. A. A 1 , 5 pejor a ora so Bô. 10 mal mas molt Ms., |

e invers Ba. 14 bresa ten Bô. .15 ëps lor molt M. Bo.. Mas mal s'en pénet Ho. Molt s.

for farzc Ms., epslor forfa(i)z D. M. Ba.; eps p. mas? A 12 lo corps] corps Ms., e corps
lor forfaiz s. fan e. Ho. epsam. 16 e manque. Bô., corps ag e bo M. Ste. pros M. Bô. 13
oïïïipotent Ms. reis M. Ste.
BA.RTSCH, Cbrestomatbie provençale. 1
X e SIÈCLE.

Côrns fo de Roma e ac ta gran valor Reclama Deu, de cél lo rei, lo grant:


aprob Mallio, lo rei emperador: "Domne pater, e te'm fiav' eu tant,
el erai mêler de tota la onor, e cui marce tuit peccador estant.
de tôt l'emperi'l tenien per senor. Las mias musas qui ant perdut lor cânt:
5 Mas d'una causa nom avia genzor: de sapiencia anava eu ditaD. 5

de sapiencia l'apellaven doctor. Plor tota dia, faz cosdumna d'efant :

Quan veng la fis Mallio Torquator, tuit a plorâr repâiren mei talant.
donc venc Boeci ta gran dolors al cor, Domne pater, tu qurm sols goernar,
no cuid aprob altre dois li demor. e te'm soli eu a tôz dias fiar,
10 Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig: tu'm fezist tant e gran riquezâ star: 10

ecvos e Roma l'emperador Teiric; de tota Roma l'emperi aig a mandar;


del fiel Deu no volg aver amig. los savis ornes en soli' adornâr,
No credét Deu, lo nostre Creator; de la justicia que grant aig a mandar.
per zo no'l volg Boecis a senor No't servii bé, no la'm volguist laisar;
15 ni gens de lui no volg tener s'onor. per aizô'm fâs e chaitiveza star. 15

Eu lo chastia ta bé ab so sermo, Non ai que prenga ne no posg re donar,


e Teirix col tôt e mal sa razô: ni nôit ni dia no faz que mal pensar:
per grant evea de lui volg far fello. tuitmei talant repâiren a plorar."
Féz u breu faire per gran decepcio Hanc no fo 6m, ta gran vertut agues,
20 e de Boeci escriure fez lo nom qui sapiencia compenre pogues. 20

e si'l tramét e Grecia la regio. Pero Boecis no'n fô de tôt mespres;


De part Boeci lor manda tal raizô, anc no'n vist û qui tant en retegues.
que passen mar, guarnit de contençô: Inz e las carcers él jazia prés,
eu lor redra Roma per traazo. lainz contâva del temporal, cum es,
25 Lo sénz Teiric miga no fo de bo, de sol e luna, cél, terra e mar, cum es. 25

fez sos mes segre, siiz fez mètre e preso. "Nos e molz libres trobam legen,"
El capitoli, l'endema, al di clar, dis Boecis e sso gran marriment,
lai o solien las altras leis jutjar, quant e la carcer avia'l cor dolent,
lai veng lo reis sa felnia menâr. "rnolt val lo bés que l'om fai e jovent;
30 Lai fo Boecis e foren i soi par. com el es vélz, aqui pois lo sosté; 30

Lo reis lo près de felni' a reptar, quan ve a l'ôra que'l corps li vâi franén,
qu'el trametia los breus ultra la mar, per be qu'a fait, Deus a ssa part lo te.
Roma volia a ôbs los Gréx tradâr. Nos de molz omnes, nos avem veut:
Pero Boeci anc no venc e pesât, om per veltât non a lo pel chanut;
35sâl en estant e cuidet s'en salvar; es eferms a afan agiit. 35

l'om no'l laiset a salvament annâr:


cil li faliren que'l solient aidar.
2 dne. Domine A. ; Damrideu paire Ste. 4
Fez lo lo reis e sa charcer gitar. Lasas m. m. To. 8 Dne. Domine A. 9 soli]
Ecvos Boeci cadegut en afân, = solh; soli' D. M. Ste. dis M. Ste. 20 Une
syllabe manque, la sap. comp. qui pog. Bo.
40 e granz kadenas qui l'estân a pesant!
Hù. s. tôt comp. M. Ste. sap. tot'apenre To.
, ,

2 prob Bo. 4 l'emperi lo To. 5 nom M. 23 inz Ho. M. A.\ la inz. 24 côtâua. tëporal.
Bo. Ste. Hit.] u nom Ms. nnom Ho. 7 L rei ; eu es] dels mes ? M., eûmes Bo. 25 cél e
M. Ste. 10 Mort Mallios Bo.
8 granz A. terra mar. 26 Une syllabe manque: libres
20 p. ê. escriure i
: M
27 dia. 29 felni'a A.
. nos tr. M. A.; nos trob. e molz libr.
33 a ôbs los Grex Roma uolia Ms. Volia , legen Ste. 0] aizo Bo. Hù. 30 qui Ms., e qui
Roma a. o. 1. G. t. Bo. 34 pesar M. Bo. 35 MBa. aqui Settegast, Rom. Forsch. I, 4 J6.
,
(

sal] sal él. 37 qu'el soli M. Hû. aiudar. 40 pois] poissas Ho. Ste. Hù. 33 nos o] aizo Bo.
kdenas. apesant Ms. Ba. M. Bo. Hù. Hù.
BOÈCE. 6

Cellui vai bé qui tra mal e jovént, no s'es acsi cum anaven dicent.
e cum es velz, donc estai bonament: "Cel non es bôs que a frebla scala's té,
Deus a e lui niés so chastiamént. qui tota ora desempre vai chaden ;

Mas quant; es joves et a onôr molt grânt aquel qui l'a, non estai fermament.
5 et evers Deu no torna so talant, E quais es l'om qui a ferma schala's té? 5

cum el es velz, vai s'onors descaptân : Bos christias qui cre perfeitament
quant se reguarda, nô'n a ne tan ne Deu la paterua, lo rei omnipotent,
quant: et en Jesu que ac tan bo talent,
la pélz li rua, héc lo kap te tremblant, chi nos redéms de so sang dolzament,
îomorir volria e es e gran masânt, e Sanctum Spiritum qui e bos ornes de- io
trastota dia vai la mort reclamân; send,
ella no'l prén ne do l'en fai semblant. que quei corps faça, eu'l vai l'arma
Dréz es e bés que l'om e Deu s'espér, dozén.
mas non es bés que's fi e son avér. Bos cristians qui a tal eschala's te,
15 Ta mala fé nulz om no pot veder: cel non quaira ja per negu tonnent."
l'om l'a al ma, miga no l'a al ser. Cum jâz Boecis e péna charceral,
Cum Tus lo pért, a l'âltre vé tener. plan se sos dois e sos menuz pecaz, 15

E la môrz a epsament mala fé: d'ûna donzélla fo lainz visitaz:


l'om ve u orne e quaitiu e dolent, filla 's al rei qui a gran poestat.
20 o es malâptes o âltre prés lo té, Ella 's ta bella, reluz ént lo palaz;
non a avér ni amie ni parent, lo mas o intra, inz es granz claritaz,
e dune apella la mort ta dolzament, ja no es ôbs fox alumnaz,
i ssia 20

crida e ûcha: "Morz, a mé quar no vés?" veder pot l'om per quaranta ciptâz.
Ella's fén sorda, gens a lui non aténd; Quai ora's vol, petita's fai asâz;
25 quant menz s'en guarda no sâp mot
, cum ella s'auça, cel a del cap polsât;
quan, lo's prent. quant be se dreça, lo cel a pertusat
Si cum la nibles cobre'l jôrn lo be ma, é ve lainz tota la maiestat. 25

si cobre avers lo cor al christiâ, Bella' s la domna, e"l vis a tant preclâr,
qui tant i pessa que al no fara ja; davan so vis nulz om no's pot celar;
e Deu no's fia ni Deus e lui no ma, ne éps li omne qui sun ultra la mâr
30 quan se reguarda, perô res no'l rema." no potden tant e lor cors cobeetâr
Molt fort blasmava Boecis sôs amigs, qu'ella de tôt no vea lor pessar. 30

qui lui laudâven, deréer, euz dis antix, Qui e leis se fia, morz no Tes a doptar.
qu'el era cômps e molt onraz e rix, Bella 's la domna, mas molt es de
et evers Deu éra tôt sos afix. longs dis.

35 Molt lo îaudaven e amie e parent, No's pot rascûndre nulz ôm denant so vis.
c'ab Damrideu se ténia forment. Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
Pero Boecis trastuz los en desmént: si'l forféz tan dont ella's rangurés, 35

1 cû. 3 desempre To. Hû ] sempre Ms. s-


vai dechaden Ho. M. Ste. 6 xristias. 10 sem
spm Ms., sant sperit Ho. B'ô. Hit., sanct esperit
2 eu.3 a mes e lui. 6 eu. 17 eu. 18 E Ste. 11 eu li Ms., eu M. B'ô., el Ho., li Ste.
mala îe lam. a eps. B'ô. Ste. Hû. 19 e quai- 12 aital Ms. a 'ital A. 14 eu. charceraz ? M.
; ;

tiu] e manque Ms. 22 la manque Ms. 23 ven charceraz B'ô. 17 a rei? A 21 ueder ent pot
B'ô. 26 eu. 27 xristiâ. 29 e lui e no. 32 Ms. veder en potz Ste., suppr. per? M.
, ;

dias. 33 e molt Ba. Ho. B'ô.) molt Ms.\ molt A. A. 1 veut supprimer Torn et suppose une
o. e molt r. M. Ste. 37 et 6, 1. A demande s'il lacane au v. précédent. 23 eu. 30 pessan (?) Ms.
faut transposer ces deux ver*. 32 dias. 34 aguis B'ô. 35 ranguris B'ô.
1*
XI e SIÈCLE. 8

sos corps ni au ma miga per ren guaris;


s contra perjûri de bona feeltat,
quoras que's vol, s'en a lo corps aucis, contr' avaricia sun fait de largetât,
e pois met l'arma en efférn e'1 somsis. contra tristicia sun fait d'alegretat,
Tal l'i comânda qui toz dias la bris. contra menzônga sun fait de veritat,
5 Ella smetéssma te clâus de paradis, contra lucxuria sun fait de castitat, 5

quoras que's vol, lainz col sos amigs. contra superbia sun fait d'umilitat.
Bel sûn si drap, no sâi nomnar lo fil, Quascus bos ôm s'i fâi lo so degra.
mas molt per foren de bon e de sobtil. Cal sun li auzil qui sun al tei montât,
Ella se'ls féz, avia anz plus de mil. qui e la scâla ta ben an lor degras?
10 Tan no son vél, miga lôr préz avil. Zô sun bon ômne qui an redems lorio
Ella medesma teiset so vestimént, peccaz,
que negus ôm
no pot desfar neient. qui tan se fien e Sancta Trinitat.
Pur l'una fremna qui vers la terra pent D'onôr terrestri non an gran cobeetat.
no comprari' om ab mil liuras d'argent. Cal an li auzil significaciô,
15 Ella ab Boeci parlét ta dolzament: qui de la schala tornen arreuso?
"Molt me derramen donzellét de jovent, Zo sun tuit omne qui de joven sun bô, 15

que zo esperen que faza a lor talén. de sapiencia qui commencen razô
Primas me amen, pois me van aissent; e, cum sun vell, esdevenen fellô

la mi' amor ta mal van deperdén." e fan perjuris e granz traiciôs.


20 Bel sun li drap que la domn' a vestit, Cum poisas cuida montar per l'eschalô,
de caritat e de fe sun bastit: cerqua que cerca, no'i vé miga delso:20
il sun ta bel, ta blanc e ta quandi, vén lo diables qui guardai baratro,
tant a Boecis lo vis esvanuit ven acorren, sii pren per lo talô,
que el zo pensa, uél sien amosit. fai l'acupâr a guisa de lairo,

25 El vestimént, en l'or qu'i es représ, fai l'aparer, de tôt no'l troba bô.
desôz avia escript û pei .11. grezésc: Bella's la domna
granz per cosedent;
e 25
zo signifiga la vita qui en ter' es. no vist donzella de son evaiment.
Sobre la schâpla avia û tei .0. grezesc: Ella 's ardida, si's foren soi parent.
zo signifiga de cél la dreita léi. E sa ma déxtra la domna û libre té,
30 Antr' ellas doas depent sun l'eschalô; tôz aquel libres era de fog ardent:
d'aur no sun gés, mas nuallor no so. zo 's la justicia al réi omnipotent. 30

Per aqui monten cent miri' auzello ;


Si l'om forfâi e pois no s'en repen
alquant s'en tôrnen aval arreuso; et evers Deu no'n faz' amendament,
mas cil qui poden montar al .0. alçor, quora que's vol, ab aquel fog l'encent,
35 en epsa l'ora se sun d'altra color. ab aquel fog s'en prén so vengament.
Ab la donzella poisan molt gran amor. Cel bona i vai qui amor ab lei pren, 35

Cals es la schala? De que sun li degra? qui be la âma e per bontat la te :

Fait sun d'almôsna e fe e caritat, quan se reguarda, bo mérite l'en rent.


contra felnia sunt fait de gran bontat, El ma senestre tén û sceptrum reial:
zo signifiga justicia corporal
4 tôt dias. 5 E ssa man ten las c. A 1 ten
las Ms.) las est ajouté en interligne. 7 nonar
,
de pec .... 40

los fils. 8molz. 9 Ella se féz Ms., El'a se f. 3.4.5.6 s. 10peccati?o. llsca. 13 signiî acio,
A. anz avia. 12 ôm dans l'interligne. 13 fremja 16 cômencen. 17 cû. uell, corr. de ueil. 18 grant
M. vert. 14 comprar om M. comprarias Ste.
1

; traïcio Bô. 19 cû. 20 cerc quan que cerca Bô.


16 mederramen. 19 mia mort. 20 Bélla. 22 To. 25 per cosedenz To. A., per ço sedenz M. D
e ta blanc. 28 escript avia. 29 las dreitas leis Hu. 31 îorfai .] M
î. Ms. 37 bol be bo Ms. ;

Bô. 31 so] sun; mas no sun nuallor Ho. M. be bo merit Bô. Ste. Hu. 39 iustici.
9 EVANGILE DE SAINT JEAN. 10

TRADUCTION DE L'ÉYANGILE DE SAINT JEAN, CHAP. 13—17.

Ms. du Musée Britannique, Karl. 2928, fol. 187. — C. Hofmann, Gelehrte Anzeigen der k.
bayer. Akademie der Wissenschaften juillet 1858 (H.j P. Meyer, Recueil d'anciens textes;

bas-latins, provençaux et français I., Paris 1874, 32 ss. (M.).


,

Grdr. § 12. p. 12. St. p. 60. —


Incipit sermodomini nostri Jesu Christi, devez Pus a l'autre lavâr los pés. 15 Eissém-
quem fecit in cena sua quando pedes lavit pie vos ai donât que aissi cum eu o
discipulis suis. ai vos fâith que vos o fazât. 16 Yer-

13,1 Avân io dia festâl délia Pâsca amen, veramén vos die: uod es lo sers
5 sabia Salvâdre que la sôa ôra vé
lo mâier de so senior, ni l'apôstols mâer 5
que traspâsse d'aquést mûn au pâer. de celui chi llo tramés. 17 Si aquéstas
Cum agués amât los sôs chi éren el châusas sabét, bonaurâth serét si las
mûn, en la fi los amét. 2 E fâcha la faréz. 18 Non die de tôt vos; eu sâi
céna, cum mes eu côr
diables ja agués cals elesquéi mas per zô que la Scrip-
;

10 que Judas lo sabens que lo pâer


trais, 3 tûra sia aumplida: Chi mandûia lo meuio
li donéth tôtas châusas e sas mâs e que pâ, levarâ escontra mé so talô. 19 A-
de Déu eissit he a Déu vâi, 4 leva de ôra vos die, ancéis que sia fâith, que
la céna e pâusa sos vestiméns. E cum créât, cum sera fâith, que eu soi. 20 Vera-
ac présa la tôala, preceis s'en. 5 D'aqui men, veramen vos die chi recép cui
:

15 après mes laiga en la côncha e enquéth eu trametrâi, me recép, e chi me recép, 15


a lavâr los pés déus disciples e estérzer recep cellûi chi mé tramés." 21 Cum
ab la tôalia de que éra ceins. 6 Dune ac aizo diith, fo torbâz per espirit, e
véne a sain Péire, e diiss li Péir: "Dôm, afermét e diss: "Veramen, veramen vos
tu me lavas los pés?" 7 Respondét li die que us de vos me traira." 22 Donc
20 Jésus e diiss li : "Zo que eu fâz, tu no esgardâven li disciple Tus l'autre, dobtân 20
sâbs aôra, mas pois sabras." 8 Diiss de câl dezia. 23 Mas us de sôs dis-

li Péir: "Ja no mé lavarâs los pés." ciples era jazéns eu se Jesû, lo câl amâva
Respondét li Jésus "Si eu riô't lavarâi, : Jésus. 24 Aquést cennét Péir, e diis
non auras part ab mé." 9 Diiss li Péir: li: "Cals es de cûi dii?" 25 E éll

25 "Dôm, no solamén los pés, mas neéps cum jaguéssa sobre lo péiz Jesû, diiss 25
las mâs e lo châp." 10 Diis li Jesûs : li "Dôm, cals es ?" 26 Respon Jesûs
: :

"Céll chi es lavât non a besoin que lâu "Aquéll es cui eu darâi lo pâ molliât."
mas mas toz es néptes. E vos
los pés, E cum âc molliât lo pâ, donet lô Jûda
esz népte, mas no tûih." 11 Car sabia Simô d'Escariôth. 27 E après la bucélla
30 cals éra chi lo trairia: per zo diis: "Non adônc intrét en lui Sadenâs. E diiss 30
esz tuih népte." 12 Pois que lôr ac li Jesûs "Zo que fâs, fai tôst." 28 E
:

lavât los pés e ac prés sos vestiméns, eizô negûs non ssâub déuz seénz contra
cum se fo asis, des châp diiss a éuz: que lô'ill diiss. 29 Alcânt cuiâven, car
"Sabéz que vos ai fâith? 13 Yôs me Judas avia las bôrsas, que Jésus lidiissés:
35 apellâz maiéstre e dôm, e dizét bé, "Cûmpra acô que nos a ôbs al dia festâl," 35
car eu soi; 14 e per zô, si eu, dons que donés alcuna ré auz sofrachôs.
e mâiestre, vos ai lavâz los pés, e vos 30 El cum ac receubûda la bucélla, eissit

s'en sémpre; e éra nôith. 31 E cum


4 Quân H. 7 cù, constamment, 11 dans
donéth et enquéth 15 le h est ajouté à l'encre 3 nos H. veramen veramen H. 22/23 Jésû-
rouge M. 13 uestims. 14 toâla M. 22 Ja] Jésus M. 23 A equést M. 31 iés 9 32 contra .

la. 32 uestims H, uestim M. 37 majéstre M. H 37 Ei H.


11 XI e SIECLE. 12

en fô eissiz, diiss Jésus: "Aora es clari- diz: demostra nos lo paer? 10 No cres
fiiâz lo fills deirôme e Deus
, es clari- que eu ell paer ei paer es e me? Las
fiiâtz en lui. 32 Si Deus es clarifiiâtz paraulas que eu parle a vos, no parle de
en lui, e Déus lo clarifiiarâ e se meésme, me meesme, mas lo paer permanens e me
5 e se manemâ lo clarifiiarâ. 33 Filleth, meesme, el fai las obras. 11 No créez que 5

pâuc enguéra ab vos querret mé


soi :
;
eu el paer ei paer es e me? Sobrequetot
• e eissi cum eu diissii aut Juéus, lai per meesmas las obras créez. 12 Veramen,
eu vâuc vos no podét venir, e vos die veramen vos die: cel chi cre e me, las
aora. 34 Mandatum novum noéll , obras que eu faz, cellas fara e maor d'a-
îocomandamén vos dô, que améz Fus questas las fara; car eu vauc au paer. 10

l'autre aissi cum eu vos améi. 35 En 13 E calque chausa requerret el meu num,

aizô conoisserân tûith que mei disciple aizo farai, que sia clarifiiat lo paer eu
ész, si vos aurét amôr entre vos." 36 Diiss £1 11- 14 Si alcûna ohâusa me querrét el
li Péir "Dom, vas ?" Respondét Jésus:
: meu num, aizô farâi. 15 Si diligitis me,
u si vos me amât, gardâz los meus coman-15
i5 Lâi eu vâuc tu nu'm pôz ségre aora;
mas pois me segrâs." 37 Diiss li Péir: damens. 16 E eu preiarâi lo pâer, e dara
"Per que no ? M'arma
te pose segre aora vos autre acosselliadôr que permânia ab
Respôn Jésus: "La
pausarâi per té." 38 vos durablamen, de vertât, lo
17 l'espirith
tôa arma pausarâs per mé? Veramen, câl no pot lo mûnz recébre, car no lo vé
2overamen te die: no chantarâ lo jâus ni lo sâb. Mas vos lo conoisseréz, car 20
trecia, que me abnéis per très veiâdas." ab vos permenrâ e e vos er. 18 No vos
14,1 E diiss a sôs disciples : "Non turbetur grupirâi ôrfes; venrâi a vos. 19 Enguéra
cor vestrum, no sia turbât vôstre cors. petith, ei mûnz ja no me vé mas ; vos me
Yos Déu e
creét en e mé créez. 2 En veez, car eu viu e vos viurét. 20 Vos
25 la maisô deu méu pâer sun môutas conoisseret en aquel dia que eu soi eu 25
maisôs. que nô, eu vos agra diith
Si pâer e vos e me e eu e vos. 21 Ceu chi
que lo loc vos vâuc aprestâr. 3 E si â los meus comandaméns e los garda,
eu irai e vos aparellarai lo loc, des chap aquell es chi mé âma. E chi me âma
venrâi e recebrai vos a me meésme, sera amâz del méu pâer, e eu Pamarâi
30 que aqui o eu soi e vos siât. 4 E sabéz e demostrarâi li me meésme." 22 Diiss li 30
eu vâuc, e lia via sabéz." 5 Diss li Judas, non aquéll d'Escariôth: "Dôm,
Tomâs "Dôm, no sabém o vas e cum
: ;
cals châusa es fâcha, car a nos te es a
podem la via saber?" 6 Diis li Jésus: demostrâr e au mun nô?" 23 Respondét
"Eu soi via, vertat e vida negus om no : Jésus e diiss li "Si quis diligit me, si
:

35 vé au paer si per me nô. 7 Si mé a- alcûs me âma, gardarâ la mia parâula, 35


guessâz conogût, e'u meu paer aguessâz ei meus pâer amara lô, e venrém a lui
conogût; e d'eissa ora lo conoisseréz e e farém maisô chas lui. 24 Ceu chi no

11' avez veûth." 8 Diiss li Philips "Dom, : m'âma no garda las mias paraulas. E
demostra nos lo pâer, e es nos assaz." la parâula qu'avét auvida non es mia,
40 9 Diiss li Jésus "Eu tan gran temps soi
: mas d'aquell chi mé tramés, del pâer. 40
ab vos e no m'avet conogût? Filip, cel 25 Aquéstas châusas vos ai parlâdas per-
chi me ve, ve lo paer. Tu cum faitamen manens châs vos ; 26 mas l'acosselliâdre
Sainz Espiriz, lo câl trametrâ lo pâer
eu meu nûm, el vos dozerâ tôtas châusas
1 iés 9 clarifijâtz M.
. 7 aut nieus. 9 noéell
M. 15 nu\ 17 pér. 24 créet. 25 sun] suu.
32 na. 34 Eisoi. 40 ei. 11 nu. 14 nû. 30 demostrarâuli. 36 a liu.
13 ÉVANGILE DE SAINT JEAN. 14

e vos sôzmiDistrarâ tôtas aquéllas châusas 12 Hoc est preceptum meum, aizô es lo

que eu vos dirai. 27 Paz vos lâise, la mia meus comandaméns que vos améz l'ûs
pâz vos do. Eu no la vos do aissi cum lo l'autre aisi cum eu vos améi. 13 Negûs
mûnz la dôna. No sia turbâz lo vôstre ôm non â maôr amôr d'aquésta que
5 cors. Auvisz car eu vos diissii: vauc
28 pause s'arma alcûs per sôs amix. 14 Yos 5

e véin a vos. Si vos me amassâz, vos ész li méi amie, si farét aquéllas châusas
certas esjauvirâz, car eu vauc au pâer; que eu vos comân. 15 Ja no vos die sers,
car lo pâer es mâer de mé. 29 E aôra car lo sers no sâb que fâza sôs séiner;
vos dissii, anceis que sia fait, que vos mas vos diissii amix, car tôtas las châu-

10 creaz cum sera fait. 30 Ja no parlarâi sas que auvii del meu pâer vos feziho
ab vos môutas châusas, car lo princeps conogûdas. 16 Yos no me elesquész, mas
d'aquést mun vé e non a e mé alcûna eu vos elesquéi e pausei vos que annét
châusa. 31 Mas per zô que lo mûnz e portez frûith ei vôstre frûith permânia,
conôscha que eu âm lo pâer e que aissi que calque châusa vos requerrez lo pâer
15 cum lo pâer me donét lo comandamén eu meu nûm vos do. 17 Hec mando\*>
aissi fâz. Levâz, anném d'eici. vobis, aquéstas châusas vos comân que
15,1 Ego sum vitis vera, eu soi véra vos améz l'us l'autre. 18 Si lo mûnz vos
viz e'1 meus pâer es lo coutivâdre. 2 Tôt aira,sabchât que me âc en ira primer
l'eissermen no pôrtan frûith e mé tolra de vos. 19 Si vos fossâz del mûn, lo
20 lô, e tôt aquéll chi porta frûih purjara mûnz améra zo que era sô mas car vos 20 ;

lô que port plûis frûith. 3 Yos esz ja non ész del mûn, mas eu vos elesquéi
népte per la parâula que ai parlâda a del mûn, per zo vos aira lo mûnz.
vos. 4 Permanéz e mé e eu e vos. Aissi 20 Membre vos délia mia parâula que eu
cum l'eissermens no pot portar frûith de vos diissii non es lo sers mâer de sô
:

25 se meésme, si no permanrâ en la viz, aissi senior. Si me perseguéreD, e vos per- 25


fâchamen e vos, si e mé no permanrét. segrân. Si gardéren la mia parâula,
5 Céu chi perma e mé e eu en lui, aquest e lia vôstra gardarân. 21 Mas tôtas aqués-
porta môut frûith; car ses mé neén podéz taschâusas vos farân, car no sâben cellûi
far. 6 Si alcûs no permanrâ e mé, sera chi mé tramés. 22 Si eu no vengués e
30 fors mes aissi cum l'eissermens, e secharâ, agués parlât a éuz, non âgren péchât; 30
e culliran lô emetran lô eu foc e ardrâ. ... 24 aôra acértas e viiren e airéren e
7 Si permanrét e mé, e lias mias parâulas mé e'u méu pâer. 25 Mas que sia uni-
permanrân e vos; calque châusa volrét, plida la parâula chi es escriuta en la
querréz, e sera vos fâita. 8 En aiso es lor léi, que de grâth me âguen en odi.
35 clarifiiât lo meus pâer que vos portét 26 Cum autem venerit paraclitus, mas cum 35
môut que siâs fait méi disciple.
frûith e venrâ l'acosselliâdre cui eu vos trametrâi
9 Aissi cum lo pâer me amét e eu vos del pâer, l'espirite de vertâth, chi procé
améi. Permanét en la mia amôr. 10 Si del pâer, el portarâ testimôni de mé.
vos gardarét los meus comandaméns, per- 27 E vos portaréz testimôni, car am me
4omanrét en la mia amôr, aissi cum eu ész déis lo comenzamen. 16,1 Aquéstas 40
gardéi los comandaméns del meu pâer e châusas parléi a vos, que no siâz escan-
permain en la sôa amôr. 11 Aquéstas dalizâth. 2 Fors las sinagôgas vos farân;
châusas vos ai parlâdas que lo meus jaus mas la ôra vé que trastôt céll chi vos
sia e vos e'1 vôstre jâuis sia umpliz.

31 la lacune n'est pas indiquée, e viiren


17 verâ. 44 nôstre. Tobler] euuren. 32 meu. 39 âme.
15 XI e SIECLE. 16

auci se jûtge donâr servizi a Déu. 3 E veirét, echâp petit e veirez me.
des
farân aquéstas châusas, car no conôguen 20 Veramén, veramén vos die que plo-
lo pâer oi mé. 4 Mas aquéstas châusas raret vos, masmunz jauvira. Yos
lo

ai a vos parlâdas, que cum venrâ la lôr serez entristât, mas la vôstra tristicia
5 ôra remembrét que eu vos diissii. sera trastornâda en jâu. 21 La fémoa, 5

5 Aquéstas châusas acértas déis lo comen- cum efânta, a tristicia que la sôa ora vé;
zamen no vos dissii, car ab vos éra. mas cum efantat â l'efân, ja no lli mém-
Vado ad eum qui misit me, mas aôra bra de la dolôr per lo jâu, car om es
vâuc a cellûi chi me tramés, e negûs de nâz el mun. 22 E per zô vos avét aôra
10 vos no mé demanda: vas? 6 Mas car tristicia; mas des châp vos veirâi, e'iio

vos dissii aquéstas châusas, tristicia um- vôstre cors s'esjauvira, e lo vôstre jau
plith vôstre cor, 7 Mas eu vos die la negus ôm no tolrâ de vos: 23 e'n aquéu
vertât : vos cové que eu an ; car si eu dia vos no mé demandarét alcûna châusa.
non irai, l'acosseliâdre no venrâ a vos. Amen amen dico vobis, si quid petieritis,
15 Mas si eu irai, ieu lo trametrâi a vos. verameo, veramén vos die: si alcûna 15
s E cum éll venrâ, repenrâ lo de mûn châusa querréz lo pâer eu meu nûm,
péchât e de drechûra e de jûtjamen ;
darâ a vos. 24 Trecia que aôra no quesisz
9 de pecchât acértas, car no creéren e alcûna châusa eu méu num. Queréz
mé 10 de drechûra acértas, car eu vâuc
; que vôstre jâuis sia plés, e recebréz.
20 al pâer eja no mé veirét; 11 de jûtjamen 25 Aquéstas châusas ai parlâdas a vos 20
acértas, car lo princeps d'aquész mûn es e semblânzas. Ve la ôra cum eu no
jutjâz. 12 Enguéra vos ai a dir môutas parlarâi ja a vos en provérbis, ma aubér-
châusas; mas non podét portâr aôra. tamen vos anûunciarâi del pâer. 26 En
13 Mas cum venrâ l'espirith de vertât, aqûell dia querréz eu meu num; e no vos
25 esseniarâ vos tôta vertât; car no par- die que eu preiarâi lo pâer de vos. 27 Car 25
larâ de se meésme, mas calque châusa meésmes lo pâer vos âma, car vos me
auvirâ, parlarâ, e anunciarâ vos aquéllas amâz e creész que eu eissii de Déu.
châusas que sûn a venir. 14 El mé clari- 28 Eissii del pâer e venguii eu mûn des :

fiiarâ, car del méu recebrâ e anun- chap grup lo mûn, e vauc al pâer."
30ciarâ vos 6. 15 Tôtas las châusas que 29 Dizen li si disciple: "Ec, aôra parlas 30

10 pâer â sun mias; per zo dissii que aubertamén e no diz alcû provérbi.
del méu o recebrâ e anunciarâ vos ô. 30 Aôra sabém que tôtas châusas sâbs,

16 Modicum et jam, petit e ja no me e no t'es ôbs que alcûs te demande,


veirét, e des châp petit e veirez mé, car En aizô créem que de Déu eissist."
35 eu vâuc au pâer." 17 Per zo dizien alcânt 31 Respondét a éuz Jésus: "Aôra créez; 35

de sôs disciples entr'éuz: "Qu'es aizô 32 ec, ve la ôra e ja vé que vos siâz

que nos dii petit e ja no me veirét, e


: devis châschûs e sâs prôprias châusas
des châp petit e veirez mé, e car vauc e me grupâz sol e no soi sols, car lo
;

au pâer?" 18 Per zo dizieD "Que es aizô : pâer es ab mé. 33 Aquéstas châusas vos
40 que dii petit? No sabém que parla." ai parlâdas que aiâz pâz e mé. El mûn <«o
19 Conôg acértas Jésus que lui volien de-
mandâr, e diiss a éuz: "D'aizô querét
entre vos, car dissii: petith e no mé 2 verâm verâm. 6 efantarâ. 10 ueirâ.
11 iaus s de la main du correcteur.
;
17 que
aôra que le 2 e que est effacé par le correcteur.
:

1 iutge. 2 châsas. 17 iutiam. 33 ja Tobler] 18 châsa. 24 ememnû. 27 amész? 29 uanc.


ici. 31 aubertâm. 32 châsas. 37 chas chus.
17 EVANGILE DE SAINT JEAN. 18

aurez pressura; mas fiaz vos: eu venquéi vein a té e aquéstas châusas parle eu
lo mûn." mûn, que âien lo méu jaui umplit e se
17,1 Suhlevatis oculis, aquéstas châusas meésme. u Eu donéi a éuz la tôa
parlét Jésus e, sozlevâz los ôlls eu cél, parâula, e lo mûnt ac éuz en odi, car
5 diss : "Pâer, la ôra vé, clarifiia lo to no sûn del mûn, aissi cum eu no soi 5

fill, que lo tôs fillz te clarifige; 2 aissi del mûn. 15 No préc que los tôllas del

cum donéz poestât de tôta chârn,


tu li mûn, mas que los gardes de mal. 16 No
que tôt zo que tu li donést, des a éuz son del mûn aissi cum eu no soi del
vita eterna. s Yita eterua es aquésta, mûn. 17 Sanctifiia los e vertât; la tôa
10 que ill té conôschen sol e Jesum Crist parâula es vertât. 18 Aissi cum tu me 10
lo cal tu tramesist. 4 Eu te clarifîgéi tramesist eumûn, e eu los tramesii el
sobre terra, la ôbra cosméi que tu mé mûn. 19 E per éuz eu sanctifige mé
donést que fâza. 5 E aôra tu, pâer, meésme, que e ill sien sanctifiiât e vertât.
clarifiia mé près te meésme de la clardât 20 Eno préc tant solament per aquész,
15 que eu aguii près té, ancéis que fôs lo mas per aquéuz chi an a créer e mé 15
mûnz. 6 Lo to num manifestéi auz ornes per la parâula d'éuz: 21 que tûith sien
que tu mé donist del mûn. Toi éren una châusa aissi cum tu, pâer, es en
e donist los mé e gardéren la tôa pa- me e eu en té, que ill sien e nos una
râula. 7 Aôra conôguen que tôtas las châusa, que lo munz créa que tu me
20 châusas que tu mé donist sun de té, tramesist. 22 E eu donei a euz la clardat 20

s car las parâulas que tu mé donist que tu me donist, que sien una châusa,
donei a éuz, e ill recéuben e conôguen aissi cum e nos em una châusa, 23 eu
veramén que de té issii e creéren que en euz e tu e me, que sien cosmat en
tu mé tramesist. 9 Eu préc per éuz, una châusa, e lo munz conoscha que tu
25 no préc per lo mûn, mas pér aquész me tramesist e amest los aissi cum me 25
que mé donist, car toi sûn. 10 E tôtas amest. 24 Paer, voll que aquill que'm
las mias châusas sun tôas e las tôas donist aqui eu soi e ill sien ab me,
sun mias. E soi clarifiiâz en éuz, n e que veen la mia clardat la cal me donist ;

jâ no soi eu mon, e aquist son eu mûn, car amést me avan lo costituemen del
30 e eu vein a té, pâer sâinz. Garda los mûn. 25 Pâer jusz, lo mûnz no té conôg, 30
cals eu to num me donist, que sien una mas eu te conoguii, e aquist conôguen
châusa aissi cum em nos. 12 Cum eu que tu mé tramesist. 26 E fezii a éuz
era ab euz los gardâva eu to num: los conogût lo to num e farai lô conogût,
cals me donist gardéi e negûs d'aquész que la amôrs per câl tu me amést sia
35 no perith, mas lo fills de perdicio, que en éuz e eu en éuz. 35
la escriptûra sia aumplida. 13 E aôra

1 mas mas. 7 poéstat: l'accent n'est pas


sûr, 8 des] dos. 15 aguii. 20 sum. 23 verâm. 2 ai en. 15 mas manque. 30 uisz.
19 XI e — XII e
SIÈCLE. 20

NOËL.
Ms. de Paris. t lat. 1139, fol. 48. —
Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc,

Paris 1860, p. 10 17. (Bibliothèque de l'Ecole des Chartes, 21 e année, Paris 1860, p. 493—95)
(M.). Dans le rythme et la mélodie de l'hymne latine In hoc anni circule-. J'ai omis les
strophes latines, qui alternent avec les provençales. Grdr. § 10, p. 10. —
Mei amie e mei fiel, "Aco sia au so talen
laisat estar lo gazel : e virgine Maria"
aprendet u so noel Cum la reina l'auvit,
de virgine Maria. si l'amet e si'u jauvit.
5 Lais lo'm dire chi non sab, "Aco sia au so chausit
qu'eu loi dirai ses nul gab : in te, virgo Maria."
moût m'en issit a bo chab "Tu es mesatjes al rei,
de virgine Maria. si cum tu o dit, o crei:
So sabjat, re qu'es be ver, a lui me do e m'autrei,
10 no chai c'om s'en desesper, ego, virgo Maria. 10

Deus i ven, per nos, maner Ancela soi Damrideu;


in te, virgo Maria. si cum tu dit o cre eu :

"Non perdrai virginitat, maire serai Damrideu


tos temps aurai chastitat, e pois virgo Maria."
15 si cum es profetizat, L'angels es deu cel vengut 15

pois er virgo Maria." e la dompna l'a creut:


"Eu soi l'angels Gabriel, per tal n'esmes ereubut
aport vos salut fiel: de virgine Maria.
Deus descen desus deu cel Eu vos ai dit mon talan,
20 in te, virgo Maria." avan
e vos diia en 20

Cum la reina l'enten, chasques vers nous ab nou jan


sii respon tan piamen: de virgine Maria.

PRIERE A LA VIERGE.
Ms. de Paris, lat. 1139, fol. 49. —
Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc,
Paris 1860, p. 18—19 (Bibliothèque de l'École des Chartes, 21 e année, Paris 1860, p. 496—97). —
Grdr. § 10, p. 10.

Versus sancte Marie.

O Maria, Deu maire, E lo pair' aissamen


Deus t'es e fils e paire preia per tota j'en;
25 domna, preia per nos e c'el no nos socor, 25
to fil, lo glorios. tornat nos es a plor.

7 nem. 13-16 Faut-il ranger cette strophe


après 20, 14 ? 16 er manque. 17 Gabriels. 18 1 talent. 7 mesatjes, al rei M. 12 tu o
apor. fiels. 19 descen] à cet endroit l'épiderme dit o. 17 erumbut. 20 diiat. 21 chaques.
du parchemin est arraché M. nos jan.
.

21 CONFESSION. 22

Eva creet serpen Mas tan fora de gen


un agel resplanden ;
chiner' a garimen ;

per so nos en vai gen : cil chi perdut seran


Deus n'es om veramen. ja per re no foran.
Car de femna nasquet, Adam menjet lo fruit 5

Deus la femna salvet, per que fom perdut tuit:


e per quo nasquet hom Adam no creet Deu,
que garit en fos hom. a tôt nos en vai greu.
Eva, moler Adam, Deus receubt per lui mort
10 quar creet lo Setam, e la crot a gran tort, 10

nos mes en tal afan e resors al tert dia,


per qu'avem set e fam. si com o dii Maria.
Eva mot foleet, Aus apostols cumtet
quar d'equeu frut manjet e dis c'ap Deu parlet,
15 que Deus li devedet, qu'eu poi de Galilea 15

e cel que la creet. viu lo verem angera.


E c'el no la'n crées Vida, qui mort aucis,
e deu fruit no manjes, nos donet paradis;
ja no mûrira hom gloria aisamen
20 chi âmes nostre Don: nos do Deus veramen ! 20

CONFESSION.
Ms. de Paris, suppl. lat. 1734. —
Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc, Paris
1860, p. 10—12 (Bibliothèque de l'École des Chartes, 21* année, p. 488—90). Grdr. § 11, p. 11. —
Deus, receb me, E eu lo fis
qu'eu'm ret a te e eu lo dis,
cofes e penent des pecaz e*l diables l'escris
qu'ai faiz e diz e cosiratz, pel meu acusament.
25 e del mesprendement, So qu'el escris, 25
de l'ora que fui naz e tu delis
e e fons babtizats e torna a neient.
tro en est jorn présent. De ma longa malesa,
Tu qui est vers prestre et vers Deus, de ma laja oreesa
30 et eu pecaire, qui soi teus, te fas cofesament. 30
a ti'm cofes membradament. De tantas guisas lajas
Pos naz de ma maire,
fui ai oreezas faitas,
comensei mal a faire las, pecaire dolent:
contra'l teu mandament. ei en dol e mo cor . . .

4 nés. 14
7 pre. m
iet. . . .

22 me 23-24 peut être Cofes e penedeut


ret. 2 ch'aner Bochegude, ch an er*
1

M. G tuit
Des pecaz qu'eu ai îaz E diz e cosiraz. 29 qui ]
perdut. 13 Aut.
si. 32 Mos. 34 contra. 34 la lacune ti'est pas indiquée.
23 XI e — XIP» SIÈCLE. 24

e ira e manïment. Mia colpa'n die eu,


Eu mesis m'en acus e si la'n fas vas Deu,
que anc om non fes plus e ma colpa 'n entent.
n'i ac so cor entent. Jésus douz, Jésus bos,
5 E d'aiso so cofes: merce't quer per tos noms
mensungas die ades e ver castiament.
e ment mo sagrament, Merce't quer per ta maire,
que jur ti e ta maire a ti e a to paire,
et tôt lo teu afaire del mal contenement
10 d'aso don sei que ment. que ei tengut 10

Engans et laironias, e ei agut


traisios et bausias ades e mo jovent.
ei fait, mon esient. Fais me merce tuh très,
E veir et hauvir, que al diable pes
15 e baiar e sentir del meu melurament. 15

ai mespres mot soent. Jesu, per ta bontat


Se re vei que m'agrat gara'm de lait pecat,
ei mala volontat, de blasme e d'auniment,
e d'aiso si'm repent. e d'aquels que ei fat
20 De penent
tôt aiso'm (d'aquels i a asat) 20

et a merset m'en rent, fai me perdonament.


qu'en fasas to talent. Bos Deus, so ves,
Fait ei pecat mortals, paubr' es ma fes,
dignes soi de toz mais, paucs es mos bes
25 se ti pietat no'n prent. e*l mal gran es 25

Des mais e des deleit que e mi es,


qu'ai faj per teus despeit e nula res
m'en feri en est peit, estre merces
mia colpa dizent. menar no'm pot a salvament .

EPIÏRE FARCIE DE LA SAINT-ETIENNE.


Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, II, 146 151. (E.). Comparé avec le —
Ms. de Montpellier (M), le Ms. d'Àix (A.) et de Roussillon (Ro). Cf. Revue des langues romanes
I, 140 s.; Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales XIV, 175. Appel,
Provenzalische Chrestomathie, p. 145 147 (Ap.). — —
Grdr. § 10, p. 10. St. p. 41.

Planch de sant Esteve.

30 (Sezetz, senhors, e aiats patz, Esta lesson que legirem 30

so que direm ben escoutatz, dels fachs dels apostols trairem,


car la leissos es de vertatz, lo dig san Luc recontarem:
non i a mot de falsetatz.) de sant Esteve parlarem.

4 cors. 15 ee. 16soe..t. 19 repen. 20 pe-


net. 21 ret. 27 pes. despeis. 29 dizen. 3 enten. 4 J. bos J. douz 5 tôt. 7 a ta
30-33 manquent MRo. 32 lisson AR. ver- maire. 9 de. 19 fait. 20 aquel. 29 non.
tat Ba.AR. 33 falseetat Ba.AR. 30 Sesta Ap.M. 32 Los ditz Ro.
25 ÉPITRE FARCIE DE LA SAINT-ETIENNE. 26

En aquei temps que Deus fo natz D'aisso foron fort corrossat


et fo de mort ressuscitatz li fais Juzeu et an cridat:
et pois el cel el fo poiatz, "Prengam lo, que trop a parlât;
sant Esteve fo lapidatz. gitem lo for de la ciutat!"
5 Auiats, senhor, per quai razon Non se pot plus l'orgolhs celar, 5

lo lapiderou li fellon, lo sant prenon per lui penar :

car connogron, Deus en lui fon deforas el lo vau menar,


et fes miracla per son don. comenson a lo lapidar.
Encontra el corron e van Yecvos qu'aïs pes d'un bachellier
10 li fellon Libertinian pauson lur draps per miels lancier! 10

e li crudel Cilician Saul l'apeleron li premier,


e li autre Alexandrian. Sant Paul cilh que vengron darrier.
sens de Deu
Lo e la vertutz Lo sanz vi las peiras venir,
messongiers conogutz,
los a doussas li son, non quer fugir:
i5los plus savis a rendut mutz, per son senhor suffri martir 15

los paucs, los grans, totz a vencutz. e comenset aysso a dir :

Quant an auzida sa rason "Senher Deus, que fezist lo mon


e conogron que veucut son, e dos traissist d'enfern preon
d'ira lor euflan li polmon, e nos donest lo teu sant nom,
20 las dens croisson cuma leon. recep mon esperit amon." 20
Quant lo santz vi lor voluntat, Apres son dich s'aginolhet,
no quer socors d'orne armât, don a nos eissemple donet :

sus en lo cel a regardât: car per sos enemics preguet,


auiats, senhors, cum a parlât. e so que vole, el acabet.
u
25 Ar escoutatz, no'us sia greu, "Senher Deus, pies de gran doussor," 25
lo cel ubert laissus veig eu so dis li sers a sou senhor,
de Deu u
e conosci lo filh lo mal qu'el fan perdona lor,
que crucifixeron Juzeu." no'n aian pena ni dolor."
Quant aquest sermos fon fenitz
ei martire fon ademplitz, 30
1 aicel Ap.MRo. dieus etc. nat etc. AR. 2 de so qu'el ques es essausitz
resussitatz Ap.MRo. 3 pueis AMR. al c. Ro
el règne Deu s'es adormitz.
sen fo Ap.MRo. puiatz M, puiat AR. 6 los
fêlions A. 7 uiron que ApMRo. e Ap.Ro. 8 fec 1 Per aquest dig son c. Ap.M. 2 los fais
Ap.R. miracle A, miracles Ap.MRo. por A. 9 iusieus AR. et en A. 3 que trop] cassatz ApM.
lui Ap.MRo. e nan Ro. 10 los îellons Losber- 4 fors Ap.M. 5 si Ap.M. mais Ap.M. lorgueilhs
tenians AR. 11 los cruzels (eruels A) Cilicians Ap.A, lorgueilh M, lorguelh R. 6 sans M.
AR. cruzel Ap.MRo. Cirinian Ap.MRo. 12 els per lo penar R, per tormentar M. 7 For la
autres AMR, et aycels Ro, e'1 a. Ap. Alexan- ciutat lo van gitar Ap.M. els R. S e comenson
drians AR.M ajoute e silh de lai Cilician. 13 lo MAp. 9 Decvos M, Vevos A. ques pes A. 10
— 26, 16 manquent Ro. 13 sen Ap.M, ser AR, (pa)uson manque M. 11 li ap. A. 12 s. manque
las AM. vertut A. 14 los messongies a con- M. cels AR. 13 le M. vit M. vie R. 15 seinher M.
nogut A. 15 rendutz Ap.M. 16 los bons A. 16 aissi Ap.M. 17 Bel seinher d. M. mont AR.
els grans Ap.M. els mais A. 17 la BaAR. 18 dunfern A, dinfer R. 19 e pueis M. dom-
18 els A. ven vencutz AMR. 19 enflo R, efflon nest AR. 20 recip M. amont R. 22 exemple AR.
Ap.M. lo AR. 20 los M. cruysso(n) AR. cum 23 son A. 24 sole A, ques Ap.MRo. 25 plen AM
al leo R, coma leons AM. 21 le M. sant RRo. 26 Lo A. ser RRo. sant M. 27 sest mal Ap.
AR. vi] cong i. e. conog M, si A. 23 mai M. quels fan ARo, quem fan R. quan fach Ap.M.
sus el (lo Ba). cel ha esgardat Ap.M. 25 Or 29 Quant lo A. sermon AM. sermo R. fom tôt A.
AR. escotats R, escoutas Ap.AM. nos vos A, fenit etc. ARRo. 30 martyri R. fom A, foc R.
no vos R. 26 que sus el (lo Ba.) cel u. v. adymplit AR, ademplit Ba, azemplitz Ap.M. 31
Ba.AR. 27 conosc la R. connost A. 28 cru- sanct Esteve foc exausit R. el fom auzit A.
cifies vos Ap.M. 32 Al Ro. regnum Ba.AR. de dieu A, dieus R.
27 XI e — XII e
SIÈCLE. 28

DEUX SERMONS.
Ms. de Paris, lot. 3548 (B). — Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heîl-
bronn 1884, p. 12 s. et 19—22 (A).

I. pasero alz gras, nostra dona sancta Maria


Hodienata est beata vir go Maria cujus poiet toz los xv gras tro que veûg a
vita inclita cunctas illustrât ecclesias. Oi l'altar on era Abietar l'evesques. E diz
es la nativitaz de la bonaurada vergina toz lo pobles que granz meravillas aquel
5 Maria que per la sua richa vida onra effas faria. Pro jos fo nurida ab las 5
totas las gleisas. Per gran meravila fo altras verges del temple, et ac tan gran
nada aquesta dona; que nos trobam que sapiensa que l'evesques Abietar li man-
Joachim sos paire et Anna sa maire dava tota ora coseil, tant li dizia granz
avion estât gran termini essems e no paraulas e bêlas. El servizi del temple
10 podio aver effant, tant que Abiatar, que estet tro que Joseph l'esposet per coman- io
era preirede la leg, soanet la offerta dament d'angel; e Nostre Seiner près
de Joachim, vezent tôt lo poble et ac ; charn en ella. Aquesta gloriosa dona
tal verguina Joachim que s'en fugi ab pregem que nos plaig ab lo seu fil sine
sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en fine in secula seculorum. Amen.
ismolt long en una montana, e laiset sa
moler per zo que Abiatar lo preire l'avia
dit que Deus l'avia adirat, quar nol dava
Postquam consumait sunt aies octo

Et estet gran temps que de sa us 9- ue circumcideretur. Auzir, semor, po-


efant.
moler non audi novas. Et un dia la dona det <ï ue nos Nostra sans Lux evange-
llsta car z0 D0S dlz ^ ue Nostre S -> <I uailt
20 estava sola a la fenestra de sa chambra î

e vi una basser sus en u laurer, que


ac compliz los vm
dias de la sua nativitat, 20
S1 fo circuncis, enn aquela circuncisioet
s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran
u fo a P ela ^ Jesus ^ uar zo era comandat
dol e dis : O Deus celi et terre, unicuique -

e la le S <l ue tuz h efant mascle <i ue


créature dasfructum, mihi misère ab-
et
naisl0 quant avio vm dias compliz, que
Kstulisti virum meum, Seiner Deus, >

il fosso circuncis. Et en aquella circun- 25


reis de cel e de terra, ad unaquega
creatura donas fruit, et a me lassa as
C1S1 ° om lor trenchava la superfluentat
de la charn e SS1 lor P^sava lo nom per
toit mo senor." E jetet se a so leit. E
Nostre S. ac pietat de la dona et eviet <ï ue era a P ellaz a(ï uel efas E S Q -
K « ^
era veD S uz el mond P er adimplir la leg -
30 son angel al marit que tornes a sa moler.

E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo si com dlz e } avangeh 'non veni solvereso

fo nostra dona sancta Maria. Ara, a


u 9«*> sed adzmplere, eu no veng per

chap de dos anz que fo nada, portero la


destruir la le mas adim P lir
,
&
et el
, ~
medeis e octau dia de P os la sua na "
l
al templum domini e giquiro la a Nostre
tlvltat volc esser circuncis, et en aquel-
35 S. Et Abietar l'evesques era al sobira
la circuncisio el fo appellaz Jesus. 35
altar. Del primer altar tro a l'altre avia
xv gras, e quant efas en poiava dos gras
Jesus latme mlmtor dicitur: Jesus e

très, om ténia a gran meravila, e


latl salvalre es a PP elaz .
e nostra le g N -

dizio que grans signes faria. E cum 1 pa[u]sero a.gr.n.d. A. 5jo[rn]s^. 9abelas.
17 conciperetur. 18 que uos. 21 circucis.
22 apelac. 24 n aiS o, naisso A. 27 charm. -

8 et et Annua. 10 Abiaatar. 22 poncis. 28 ero. 30 con A. 33 dia el de pos. 34 n.


24 casture. miserere. 25 sesner. 30 mêler. s. que volc.
29 DEUX SERMONS. 30

S. E per aquo el fo appellaz salvaire et el deleit del segle e laisa encore los
que el era venguz per nos salvar e gerir. pairis e'iz covinenz que faiz avio, on los
E per aquest nom lo avia mandat Tangels avia mes vas N. S. pel seu servizi far
que el fos appelaz, quant venc a nostra e gardar quar il no's gardo de perjurar
;

5 dona sancta Maria. Et el aportet lo salut ni de lor fe mentir, ni de negu pechat 5


u
del paire esperital e si'l dis: Ecce virgo a faire no's gardo que noi fazo. E pauso
concipies in utero et paries filium et vo- lor amor e las manentias d'aquest segle
cabis nomen ejus Jesum, vec te que tu et el deleit de la charn don ja no'l venra
u
concebras en to ventre et effantaras u nula re se mais no, que zo dis aizi: Quid
io fil et appellaras lo per de Jesu."lo nom prodest homini si wiiversum mundum 10

E nos, senor, devem saber que aquella lucretur, anima sua detrimentum pa-
circuncisios corporalment signifia lo nos- tiatur?" Zo diz: "Que profeita ad ome
tre babtisme esperital, et enaisi co enn si tôt lo mon gazanava ni l'aur ni l'ar-
aquella circuncisio era lo nomz pausaz gent ni tota la riqueza del segle, que s'

15 de l'efant, e la superfluentat de la charn arma en pausada e las penas d'efern,i5


sia
trenchada, tôt enaisi el nostre baptisme on ja redemcio non aura?" Si con diz
u
es lo nostre nomz pausaz, (e la super- aizi lo bos om lob Quia in infernum
:

fluentat trenchada) ..., zo es la superfluen- non est redemptio, quar en efern", zo


tat delz vidis (que) . . . devo esser de nos diz, "non a neguna redempcio". E per
20 desebrat. Quar lo preire enterva l'efant aquo, senor, amaz N. S. aitant con avez 20
e demanda li d'aital guisa: "Abrenwtcias temps de lui servir, que no sabez coras
Sathane et omnibus operibus ejus et om- vos traspasarez d'aquest segle, que em
nibus pompis ejus? negas tu diable," zo petit d'ora serez venguz a la fi. E laisaz
diz lo preire, "e totas sas obras e toz diable etotas las suas obras, e trastornem
25 sos senz?" E'il pairi que so fizanzas nos a Deu, e clamem merce, que el25 li

respondo per l'efant, e diz u abrenuncio" nos do durable repaus et aisi nos lais
zo es "eu'l devet". Senor, quam pauc persegre aquel babtisteri que nos receu-
te aquel mandament! Quar ta viaz co but avem, per que nos poscam pervenir
Fefas pod anar e parlar et es em poder al seu durable règne sine fine in secula

30 de sos talanz a far, adonc laisa Deu e'1 seculorum. Amen. 30

seu servizi, e pausa se el poder de diable

3 aquesta. 4 fo. 6 pare. 9 concélébras.


10 per lo manque. 16 enaisi manque. 18 e
la superflueta. 19 la lacune n'est pas indiquée.
25 ses senz. iizanas. 27 eul] el Ms. f eu A. 28 6 far. reA. 7 aqueste (?). 10 prodes. 13
aquelz. toz. 13/14 largenz. 24 tota.
31 XII e SIÈCLE. 32

GUILLAUME, COMTE DE POITIERS.


I. (C) ; Ms. de Modène (D) ; Ms. de Paris, fr. 1749 (E.) ; Ms. de Chelten-
Ms. de Paris, fr. 856
ham 226 (N ) 231 (N 2). II. Ms. de Paris, fr. 856 (C).
1
et —
Appel, Prov. Chrestomathie, p. 52.
III. Ms. de Cheltenham, fol. 226 (N ) et 231 (N ).
2 —
Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1877,
1

I, 69. (Me.). IV. Ms. de Paris, fr. 856 (C) ; Ms. de Modène (D ) ; Ms. de Paris, fr. 854 (I),
et suppl. fr.2032 (K) ; Ms. de Cheltenham 227 (N ) et 231 (N ) ; Ms. de Paris, fr. 22543 (R).
2 1

— Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 7 s. (Or.). Cf. Die Lieder Guillems IX.,
Grafen von Peitieu, Herzogs von Aquitanien, hg. von W. Holland und A. Keller, 2 e éd., Tûbingen

1850, p. 7 9, 20 21, 27 29. — — —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig
1882, p. 3 ss. Grdr. n°. 183.

I. que anc a negun non failli,

Ben que sapchon


voill li pluzor qu'eu sai jogar sobre coissi
un verset de bona color a toz tocaz;
qu'eu ai trait de mon obrador, mais en sai de nuill mon vezi,

5 qu'eu port d'aicel mestier la flor, qualque'm veiaz. 5

et es vertaz, Deu en lau e saint Julia,


e pose en traire'l vers auctor, tant ai après dei joc doussa
quant er lassaz. que sobre toz n'ai bona ma;
Eu conosc ben sen e folor e cel qui conseill me querra
io e conosc anta et honor no'ill er vedaz, i

et ai ardiment e paor; ni us de mi non tornara


e si'm partez un joc d'amor, desconseillaz.
no sui tan faz Qu'eu ai mo maistre certa:
no sapcha triar lo meillor ja m'amiga noit no m'aura
15 d'entreis malvaz. que no'm voill' aver l'endema, î5
Eu
conosc be cel qui be'm di qu'eu sui d'aquest mestier sobra
e cel qui'm vol mal atressi, tan enseignaz
e conosc be celui que'm ri, que ben gazaignar
sai mon pa
e si'l pro s'azauton de mi en toz mercaz.
20 conosc assaz, Pero no m'auzez tan gabier 2o
qu'atressi dei voler loi* fi qu'eu no fos reuzaz l'autrier,
e lor solaz. qu'eu jogav' a un joc grossier
Ben aia cel que me noiri, que'm fo trop bos al cap premier,
que tan bo mestier m'eschari tro fo taulaz;

2 Ar D. auzon D. 3 dnn E, dest C. uers 1 et anc de ren si mesîailli D. 2 que de


sis C, es E. bella D. 4 trah N, trag
uers si iogar CE. sobra D. 4 en) no EN. de manque
C. de bon E. 5 daqest D. 7 lo uers en trac D, que C. 5 quelquem uezaz N. 6 Lau en
ad auctor D. pos N, puesc CE. ne E. trair lo deu D. sanh iolia C. 7 dolzan D, dolcha N.
CE. autor N. 8 finaz D. 9 Ben c. sen D. 9 mas ia qui N, ma ia hom que E. mi C. qera
après 6 jV 1 ajoute e conosc ben sen e folor. DN, queira E. 10 non 1er CE. 11 ni un CE,
10 et ancta conosc D. ancta N. 12 partes ni nuill N, ne ia negus D. de mi manque I).
D. 14 qeu no tries ben lo I). prendre lo tornera DN. 13 Eu ai nom D. maiestre C.
N. 15 dentrel N, entreis C. 16. 17 Ben 14 e ia domna D, ni ia una N. nueg CE,
conois qui mal me di. e qui ben me di at- nuoiz D. 15 cent deman D. 16 soi ben des
ressi D. 16 ben selh C, celui N. que EN. N. som uan D, som va Ba.C. 20 E pero sim
r
17 quem EN. autresi N. 18 quim C. 19 sill uousist gaber D. Mas-ufaner A 21 toz en fui
.

pro N, selhs qui C, sels que E. 20 e conosc D. rahuzatz C. causaz D, lauzatz E. 22 que
E. 21 cautresi deu N, atressi dei E, qeu CEi. iogaua a DN. 23 e fo tant bos D. el
dei ben D. 23 Mas ben C, (A)ia ben N. quem C. primier CN. 24 trop N fui CE. entaulatz
1
.

DEN, quim C. 24 mester DEN. E, dautaulaz D.


33 GUILLAUME, COMTE DE POITIERS. 34

quan gardei, no m'ac plus mestier, Quai pro'y auretz, dompna conia,
si* m fo camjaz. si vostr' amors mi deslonia?

Mas ela'm dis un reprovier: Par que'us vulhatz mètre monia.


"Don, vostre dat son menudier." E sapehatz, quar tan vos am,
5 "Et eu revit vos a doblier," tem que la dolors me ponia, 6

fis m'eu "Qui"m dava Monpeslier,


: si no'm faitz dreig dels tortz qu'ie'us clam.

non er laissaz." Quai pro'y auretz s'ieu m'enclostre


E levei un pauc son taulier e no'm retenetz per vostre?
ab ams mos braz, Totz lo joys del mon es nostre,
10 E quant l'aie levât lo taulier, dompna, s'amduy nos amam. — 10

enpeis los daz, Lay al mieu amie Daurostre


eiil dui foron cairat vallier die e man que chan e que bram.
e'1 terz plombaz, Per aquesta fri e tremble,
E fiis ben ferir al taulier, quar de tam bon' amor l'am,
15 e fo jogaz. qu'anc no eug qu'en nasques semble 15

en semblan del gran linh nAdam.


IL
Farai chansoneta nue va, III.

ans que vent ni gel ni plueva. Compaigno, non pose mudar qu'eu no
Ma dona m'assay' e'm prueva m'esfrei
2oquossi de quai guiza l'am ; de novellas qu'ai auzidas e que vei:
e ja per plag que m'en mueva qu'una domna s'es clamada de sos garda- 20
no'm solvera de son liam, dors a mei.
Qu'ans mi rent a lieys e'm liure Diz que ges non volo prendre dreit
qu'en sa carta'm pot escriure. ni lei,
25 E no m'en tenguatz per yure ans la tenon enserrada quada trei;
s'ieu ma bona dompna am, tant l'us no'ill larga l'estaca que l'altres
quar senes lieys non puesc viure, plus no la'ill plei.
tant ai près de s'amor gran fam. Et aquill fan entre lor aital agrei:
Que plus es blanca qu'evori, l'us es compains gens a for mandacarrei, 25
30 per qu'ieu autra non azori. e meno trop maior nauza que la mainada
Si'm breu no'n ai ajutori, del rei.
cum ma bona dompna m'am, Et eu die vos, gardador, e vos castei,
morrai, pel cap sanh Gregori, e sera ben grans folia qui no'm crei:
si no'm bayz' en cambr' o sotz ram. greu veirez neguna garda que ad oras
non somnei.
1 e quant D, cant me JV,quem C. garde D, Qu'eu anc non vi nulla domn' ab tan so

non ac JV, nom


D. plus
fo manque DN. 2 chau • gran fei,
zaz D, caminatz JV. 3 reprocher D, reproser
JV. 4 uestre TV 2 uostres C, nostres E. datz
,

CE. meunder iV 1 5 et erreuidaz & D. 6 dis


. 2 amor. 5 m 1
i p.? Ap. 9 tôt lo joy. 12 e
ieu C. monpensler D, monpesler JV 2 8 et ai . bram.
li leuat lo D. son] lo Ba.N. 9 enpeinz los daz 18 puous JV 2 pus JV 1 queo nom effrei JV.
,
.

D. ab ains los JV. 10-13 manquent D. 10 quan 19 do JV. auzidai et JV. 20 que una JV 2 21 .

aie b'a.N. 11 empys C, espeis E. 12 el C, cil Diz que ges Me.] ( ) diz JV 1 ( ) iz JV 2 E diz ,
,

N. cairat ualer JV, cairauallier C, caramaillier Ba. 22 teno ess. JV. 23 largu JV 2 laltre N. .

E. 13 ters JV. 14 (E) feri îerm sus el JV. lis 25 vers corrompu Me. a foc NMe. mandacairei
E. ben] fort D. JV 2. 26 maior, corrigé de maica, JV 8 nauta N. .

34, 1-6 précèdent les vers 29-34. 29 etz Ap. 28 gran JV. folta JV 29 uerrez JV. sonei JV.
1
.

BARTSCH, Chrestomathie provençale. )


35 XIP SIÈCLE. 36

qui no vol prendre son plait o sa mercei, ben non es savis e pros,
Si
s'om l'aloigna de proeza, qu'ab malvestat quant eu serai partiz de vos,
non plaidei. viaz l'auran tornat en jos,
E si'l tenez a cartat lo bon conrei, car lo veiran jove mesqui.
adoba's d'aquel que troba viron sei: Merce clam a mon compaigno, 5

5 si non pot aver caval, adonc si compra s'anc li fi tort, que lo'm perdo,
palafrei. et e prec ne Jezu del tro
Non i negu de vos ja*m desautrei,
a en romans et en mon lati.
s'om li vedava vi fort per malavei, De proeza e de joi fui,
non bègues enanz de l'aiga que's laisses mas ara partem ambedui, 10
morir de sei. et eu irai m'en a celui
1
Chascus beuri ans de l'aiga que's laisses on tuit peccador troban fi.
morir de sei. Moût ai estât coindes e gais,

10 IV.
mas Nostre Seigner no'l vol mais ;

ar non pose plus soffrir lo fais, 15


Pos de chantar m'es près talens,
tan sui apropchaz de la fi.
farai un vers, don sui dolens;
Tôt ai guerpit quant amar soill,
no serai mais obediens
cavalaria et orgoill,
en Peitau ni en Lemozi.
e pos Deu plaz, tôt acoill
15 Qu'era m'en irai en eissill,
e prec li que'm reteng' ab si. 20
en guerra laissarai mo fill,
Toz mos amies prec, a la mort,
en gran paor et en perill,
que'il vengan tuit e m'onren fort,
e faran li mal sei vezi.
qu'eu ai avut joi e déport
Lo departirs m'es aitan greus
loing e près et en mon aizi.
20 del seignoratge de Peiteus :

Aissi guerpisc joi e déport 25


en garda lais Polco d'Angeus
e vair e gris e sembeli.
tota la terr', a son cozi.
Si Folcosd'Angeus no'l socor
1 Si molt C. mon es JV. ni pros DIK. 2 guays
e"l reis de cui eu tenc m'onor, e vezis et artillos C. 3 tost C. lauiran JV.
25 faran li mal tuit li pluzor, abayssat C. 4 fello guasco et angeuj C. 5 Per
merce prec mon DIK. quier Cr.C. 6 fis C qil mo
félon Gascon et Angevi.
DIK, quel me M. 7 et el N. ilDIK, ieu CR. en
1 mëcei JV 2 proessa que ab JV. maluas-
1
. DI. ihezus CR. 8 Et en C. mon manque C, son
tatz JV 1
3 acarcat Ba.N. ôuuer JV 1 Me. corr.:
. . Ba.DIKN. 9. 10 De proesa dardimë. soy auut
e
destrier o caval, compra. adonc manque JV. may uau men parte R. 9 proesse e N. iouen
cumpra JV. 6 ( ) on ia JV. 7 sem li JV. 8 Cr.N, ualor C. sui C. 10 parten I, parte N 2 nos ,

que JV 1 9 laises m. dessei JV.


. partem C. abduy C. 11 et ieu uauc men lay
10 ordre des strophes dans R: 1. 9. 3. 4. 2. a seluy C, et ieu a seluy yray men R. et uirai
6 10. 7 le reste manque C a les strophes dans
:
;
N 1
12 on merce clamon pellegiï C. li C. penran
.

V ordre suivant: 1.3.4.2.5.7.9.6.10; 8manque. CR. 13 Tant N. cuendes CDI. 15 era JV. plus
11 pris JV. 13 mais non serai DIK. 14 de-de C. 15 manque JV. 16 fui JV. aprozaz JV 2 apazaz JV 1 ,
.

Eras R, ieu C. anaray C, uau ieu R 15. 16 inter- 17 Aissi lays (laysi R) tôt CR. so camar R.
vertis DIK. 17 en gran paor en gran p. D, en 19 e uauc men lai ses tôt destuelh C, e de drap
guerra et en gran p. R. 18 guerreyaran tutz de color me tuelh R. mas a JV. 20 on li pec-
siey R. uolran JV. 19 Pus lo partirs C. gieus C. cador penran fi C, e bel caussar e sembeli R.
21 esgarda C. lai C, de DIK. folcon DIN, îalco C, e prec lui I, et el JV. reteigna JV. 21 Mos
el coms R. 22 totaj lais DIK, manque R. ma C. enemicx C. qu'a la Cr.NR. 22 Veignon tuh
e son Ba.IK. el son D, et a i?, e mon C. 23 Sil R. sai al meu conort JV, sian de mi e morô fort
folco JV, falco C, fol tos I, pros coms R. 24 el R, que sion metge mon cofort C. quei D, sai
bon rey de cui tenc honor R. teig JV. 25 mal li e mon renfort DI, e mo cofort Cr.K. 23 quanese
faran C, guerreiar lan Cr.NR. siey sordeior R. amey C. 24 luenh de me et en C, el luenh
26 quel ueyran iouenet meschi C, can lo ueyran e près del R. en] e D, a DIK. 25. 26 man-
ioue fray R. aniaui JV. quent NR. 25 gurpisc C.
,

37 GIRART DE ROSSILHO. 38

ROMAN DE GIRART DE ROSSILHO.


Mss. : Oxford, Bodl. Can. Mise. 63 (0); Paris, f. franc. 2180 (P.); Londres, Mus. Brit.
Harl. 4334 (h). .

Girartz de Bossilho, nach der Pariser Handschrift herausgegeben von Dr.
Conr. Hofmann, Berlin 1855—57, v. 1909—2049 et 6639—6943 (Ho.). Cf. Gérard de Roussillon
p. p. Fr. Michel, Paris 1866 (Mi), et Foerster, Stûrzinger et Apfelstedt, Bomanische Studien V
(1880), (v. 2529-2677 et v. 7571—7884). —
Grdr. § 15, p. 14 s. St. 3 ss.

Yecvos per miei l'estorn lo vilh Draugo, e venc los sautz menutz pel prat flurit:
lo paire don Girart, l'oncle Folco! siei orne los segueren, que son ardit.
E sis el chaval bai qu'ac de Muco, Terrics cridet: "Auriu, vilh, eau, musit,
ac vestit un ausberc, gran, fremilo, de la cavalairia vos vei giquit,
5 qu'issi de la fornatz Espandrago, — tau vos vei entre'ls vostres que'us an 5

onques per negun' arma falsatz no fo — cobrit."


e ac lassât sod elme de barato, E Draugues respondet: "Yeus mi issit.

obrat ab aur e peiras tôt d'eviro; leu no amiei anc home que mo mal
plus resplan que estela que lhutz el tro; g it."
10 e ac sencha la spasa de Marbio, E brochet lo caval, veus l'en salhit !

escut portet e lansa a gonfano, Yeus l'alferan el camp e l'arabit!


e venc los sautz menutz pel plan cambo; E lhi vassau s'en so aisi ferit, 10

mas de gen retenir semblet baro, lor escut son traucat, frah e partit,
e escridet al rei en sa razo: e lhi ausberc fausat e descofit.
u
i5 Per un sol chavalier garda no'm do." Yeus Draugo per lo camp mort e délit!
Vecvos lo duc Terric denan Karlo: Mais d'un' auna perpres de freselit,
"Don reis, conoissetz vos est Bergonho?" la lansa e*l gonfainos d'oltr' en issit. 15
1

"Per mon cap/ so ditz Karles, "car Mas Terris fetz que savis, que la'lh gequit,
aquo no." quar l'escut e l'ausberc essems cosit,
"So es Draugues, lo vilhs, de Rossilho, mas no*l tochet en carn, Dieus l'escarit.
20 lo paires don Girart, Fondes Folco. Draugues retorna als seus, que so marit.
El me tolc ja ma terra e ma reio, Yecvos Terric de l'aigua al plan issit! 20

set ans n'estiei faiditz en un boisso. Lor escalas van jondre de tal estrit,
Tenetz mi per coart e volpilho, viratz escut traucat, tan pihs ubrit
pos batalha demanda, s'ieu no la'lh do." e tanta testa ab elme de bues partit
25 E Karles respondet: "Ie'us abando: e tan pe e tan ponh e tant aurit;
trop n'avetz près lonc terme de vengaso; la clara aigua d'Arcen tota 'n cobrit, 25

aquesta volh vezer, ses ocaizo." del sanc que ieis dels mortz enrogesit.
Vecvos lo duc Terric del renc partit! Ben agro lhiDrauguo l'estorn bastit;
Peset li del contraile qu'el a auzit, se no fos morz lor senher, fosso garit,
ao e sis e l'alferan amoravit,
e ac de bonas armas son cors garnit, 1 per praz 0. 2 quen 0. garnit 0.
3 cride 0. auriue Ms. (arive Ho. aurme Mi.),
1 Asuos 0. 3 bai godemucon 0. 4 e uesti a la riue 0. 5 que î"c. 0. 6 uez men aiuit 0.
son a. mereuillon 0. à corr. vremilo ? 5 man- 7 guit Ba.P. 8 uez len 0, ve los P. 9 el
que P. fornaise 0. 6 onques Ba.P. a Ba.PO. gap 0. 10 se sunt 0. 13 lo coube 0. 14 car
enquer par armes 0. 7 I Ba.OP. un. 8 lobre une —del fraisselit 0. 15 doltre en 0. de lui
0. e a 0. i ab p. Ba.P. a p. 0. 10 mar- P. 16 e T. de la soe qui li gencit 0. 17 que 0.
mion 0. 11 a gonf.] de marbio P. 12 per 0. 18 lescremit 0. 19 drauge en torne les s.
13 del 0. samble 0. 15 genda Mi.Àpf. nom] quin sunt 0. 20 al del P. 21 eltrit P. 22 trau-
|

nol 0. 18 manque P. 23 per reuit 0. 24 la car Ho.Ba. 23 bot 0, brucs Ba.P. 24 tan
don 0. 26 pretz P. 27 manque P. 28 parcit Ho. Ba. aait. 0. 26 quen eis 0. 28 se lor sen-
0. 29 manque P. 31 des 0. her no fos (morz manque) P.
2*
39 XII e SIÈCLE. 40

qu'era se tec Terris per escarnit, e tan donsel adreh envaidor.


que non ac de vint milia mil acomplit. En après so vengut lhi feridor,
Mances i Angevi e Toronjatz, Pons e Ricartz e Coines, bon ponhador.
celh foro davas Karle vint milia armatz, Or chavalgua Girartz ab grau legor.
5 vestitz los blancs ausbercs, elmes lassatz, Dons Odils venc, sos oncles, un pauc
sos los elmes enclis e enbronchatz. en por.
De gran batalha far van cossiratz, D'aquesta reiregarda vos trai auctor,
cum veltres en cadena, que es amorsatz. que so seisanta milia abdurador,
Lo coms Jaufres, lor senher, los a guidatz, que so be de sembel apropchador.
10 per mieh lo ga d'Arcen oltr' a passatz. On sab son enamîc, sobre lhui cor
En après passet Karles e sos barnatz. e si lo vai ferir de tal vigor 10
Enquar no'i sab Girartz ni fo membratz, que del caval lo porta a terra por.
per lo dol de son paire, que es grans Or chalvagua Girarts ab gran baudor
assatz, contra Karlo Martel, l'emperador,
quan Folques paraulet cum om senatz: e Karles venc vas lhui,ab sa feror:
15 "A Dieu, Girart, lo dol laissatz,
la fe vecvos una enquansa de gran dolor! 15
pos lo ducs es absoutz e cumergatz; Lai on las oz s'encontren en un plan bel,
e quant el poira estre, sia vengatz." no'i ac fossat ni barra, bos ni ramel.
Adonc Folques poiatz
es e la sela Angevi van prumier e lhi Mancel,
e sobre una asta nova s'es apoiatz, lo coms Jaufres d'Angïeu e Torongel.
20tornet s'en vas los seus e ditzlor: "Patz! Ab Girart so vint milia en un sembel, 20
Senhor, franc chavalier, or m'escoltatz: no'n i a un trop vilh ni barbustel:
quant seretz en Testorn ab els mesclatz, Bos e Folqu e Seguis en so capdel.
feretz i aucietz e derocatz Lhi un crido Valea, lh' autre Rossel,
tan que vos en siatz d'oltra passatz: e lhi plusor la senha Karlo Martel.
25 e puis trastuh essems sobr'els tornatz : Si corn faix pren sa ponha, quan fer ausel, 25
mais val assatz proesa que malvastatz." de tal eslais se corro lhi jovencel:
E siei home respondo: "Que predicatz? no'i a ta fort escut, non escantel,
Mas anem los ferir davas totz latz." no fenda no pertus no arcel,
Adoncas fo l'estorn fort, abduratz. asta reida de fraisser, que no astel;
30 Bos e Folqu' e Seguis e lhi melhor no'i a ta fort ausberc', no desclavel. 30
foro mais de vint milia comensador. Viratz tan dol levar, fresc e noel,
Viratz d'aur e d'argen ta gran lugor, tanta coissa caer ab lo turmel,
d'asier e de vernitz tal resplandor, e tan pe e tan ponh e tan budel;
tan ta lansa trencan ab auriflor mais en a remasutz en plan estel,

2 quil nen a O. XX. M. P. 3 toloigiaz O.


4 XX. M. P. 5 vestit P. lelmes O. 6 toz les 2 E non preuc O. 3 bon] li O. 4 manque
O. 7 a faire O. cossirat P. 9 guidât P. 10 les P. 5 pau P M. P. ladurador O. 8 ne ne
7
gaz O. oltre e passât P. 12 nol sat O, no sunt de O. 9 quant veit O. tan dreit li cor
sal P. 13 ques granz e chaz O. 15 laissât O. 11 le met a O.
12 iror O. 14 e manque
P. 17 mais quant O. 18 en sa sele de pie O. 15 er es uos O.
16 en] ac O. 17 ni a O.
montaz O. 19 e îu dune aste nueue folce a. 19 Jaffers P. e li tornel O. 20 XX. M. P. el
O. apoinatz Mi. 20 se O. 22 lestor fort la prin cenbel O. 24 plussor Mi. lensegne O.
duraz O. 24 e quant vos en serez O. passât P. 25 lauzel O. 26 seguerent O. li Ho. Ba. 27 ni
25 trestuit près les escuz el camp tornaz O. a O. toz non estel O. escancel Mi. Apf. 28 p.
sobre ls P. 26 ce sai melz ualt pr. O. 29 a- on escantel O. 29 r. ne fraigne non arcel
dunc fu bien O. 31 XX. M. P. 32 e dazur O. fausser ML
30 manque O. 31 frecs P. 32 a
PO. lubor O. son trumel O. 33 codel O. 34 en est r. el O.
41 GIRART DE ROSSILHO. 42

no'n a ni vius ni mortz dedins Bordel. que'l reis l'agues aucit, e siei feeilh.
Qui ferit et estors d'aquel masel, E sa molher lhi ditz: "No far, donzel;
Dieu ac a Salvador e Gabriel. mas preia Damredieu que nos cosselh."
Ben feren Manses
i Angevi,
i D'aqui s'en son anat a un repaire,
5Toronjatz Flamenc, li Baudoi,
e don so mort de la guerra lhi filh eih paire. 5

no lor so lhi Girart de ren acli. Lai auzissatz maldire e filha e maire,
Folqu' e Bos e Folchiers ab don Segui, e maudire Girart cum se fos laire.
seilh guido lor companhaspel brulh fresni, Entre lo dol e Tira e lo maltraire,
ensenhas de cendaz e d'aucassi, si no fos sa molher, no visques gaire.
îogonfainos ab aurfres e nou polpri; Ela es savia e corteza e de bon aire, 10

las flors denan lor foro fer aceiri, e no paraula milhs nulhs predicaire :

don tan noble vassal receubro fi. "Senher, laissa lo dol, si t'en esclaire :

D'ira qu'en ac Girartz ac lo cor gri. tostemps fust orgolhos e gueregaire,


Per tant descenduz desoz un pi
es batalhiers e engres de mal a faire;
15 e fichet sa senheira latzun marbri, i as plus omes mortz, no sabs retraire, 15
un peiro d'antix tems, Devins lo fi, e lor ers paubrezitz e tout lor aire.
c'avia castel lonc l'aigua el Rovesi. Era en pren Dieus justizia, lo drehs
Lodoixs Ta fondut per un mati, jutgaire.
quant el deseretet aquel aisi. Membre te del prodome del bos de
20 Girartz es au peiro lo gran Devi; Chaire,
de las iras que ac, Karlo maudi: que te det penidensa de mal retraire.
"A, reis, Dieus te cofunda, cor de masti!" Enquer auras ta onor, si la vols faire." 20
D'aqui son albergat aus ortz dauratz
Era s'en vai Girartz, engal soleilh, on parto lhi cami d'aquels comtatz.
25 per un estreh semdier, lat un caumelh, Lai aprendo tais no vas don fo vertatz.
e trobet un a fon desotz un telh Aqui es us messatges tresier passatz:
e colget s'i a l'umbra per lo soleilh; Karles n'ac cen trames davas totz latz : 25
e vole se cumdurmir, que ac somelh ;
"Qui trobara Girart, s'es amenatz,
mas non eugetz del comte, gaire dormel, d'aur e d'argen lhi er set vetz pesatz."
u
so abans plora dels oilhs, tira'l cabelh, Senher," ditz la comtessa, "quar me
ditz, mais volgra estre mortz e un campeil creatz,
esquivem los chastels e las ciptatz

1 nen est ne m. ne v. 0. 2 e estort 0, en 1et leust le rei mort L. feeil Z/, feilh P,
lestorn P. 4 sans alinéa Ho. B. ferirent 0. fiell0. 2 fas Mi. 3 pregen 0, preiez L. da-
5 manque P. toloignac 0. 7 bos ne îolchers medrieu P, damlideu 0, damledex L. quil OL.
ne folches 0. 8 lor ensegnes 0. fraisnin. ce 4 E de qui (diqui) erberjet OL. 5 son ML.
nen en autres bruelz queu vos deuin 0. 9. 10. sa OL. et f. et L. 6 lai] e OL. auisei 0. lo
11 dans cet ordre: 11. 9. 10 0. 11 1. f. des filh la m. P. 7 manque OL. 11 e] que 0.
îraisnes furent 0. 12 receit grant fin 0. no] si L. can p. L. 14 de ton afaire OL.
13 que ac P. 14 manque P. 15 ficha Mi. 16 los P. ers L, is 0, as P, apouriz L. tôt P.
16 antifix P. tenens P. de uilafi P, del uiel 17 E en 0. 18 saint ome OL. del sarmonaire
elfin 0. 17 quot ia c. en laige en reuolin 0. L. 19 penitensa Mi. eu il te conseilla del L.
car i a P. 18 Loloixs P., Lodois 0. li îundent 20 ta manque L 21 E daiqui erberiet a (as
0. 19 el] le 0. diquel 0. 20 es au] puie el 0. L) porz cairaz (miraz L) OL. 22 e passent
douuin 0. 21 quila 0. 22 ja d. n uaille 0. (passe) OL. de set c. OL. 23 aiqui aprent OL.
25 esteit 0. rameil L. 26 troue une fon- qui fun 0, qui st L. 24 par iqui est m. OL.
taine L. trober 0. 27 manque L. sen lunbrer 25 que k. a mesages tramis t. 1. L nVenvers
0. soleih P. 28 endormir L. quil LO. 29 qui- 0. 26 si l'a menatz P, si est m. 0, seit li
daz LO. gaire i 0. 30 tire L. 31 d. que m. P. m. L. 27 cenz vez 0, un ueis L. pesatz P,
melz OL. en pla^i)n c. OL. comblatz L.
43 XII e SIECLE. 44

e totz los chavaliers eis poestatz, e puis penrai lo seu, si tan m'aten."
que la feunia es grans e*l cobeitatz. E recomtet tôt aisamen.
cel o
Quar, sentier, vostre nom si lo camgatz." Il venc pels degras viassamen,
s'en
Et el lhi respondet: "Si cum vos platz." a lei de Satanas, iradamen,
5 Aqui eis s'apelet Jolcun Malnatz. e gitet los de tôt son casamen. 5

Ab un lu crier felo es alberjatz: Aita mal crestia no vistes anc ;

fels es, mas sa molhers es plus assatz. quar gitar los a fahs foras el fanh.
Lai pren malaudia don fon greiatz
lhi Lo coms non ac vertut ni carn ni sanc.
que de uchanta dias non fo levatz, La comtessa lo près per miei lo flanc,
îotro la nuh de Nadal que Dieus fo natz. ela fo febla e cassa, de carn estanc: 10

L'osdes lo fetz gitar de son palatz, ambedui son caheh dedins lo fanh.
en l'arvolt d'un celier, desotz us gras. Us prodom los gardet, que ac lo cor franc;
Aqui ac la comtessa dolen solatz. fetz de costa sun fuc ostar un banc
Grirartz jac en l'arvolt, no'i ac sirven, e fetz lhi faire lieh molet e blanc :

15 mas sa molher quei sierve molt dossamen. puis lhi det venazo e peish d'estanc. 15

Ab tan veus Michael que a lui ven: E quant foren caeh amdiii el brac,
Dieus lo lhi a trames tôt veramen. lai esblesmet la dompna de dol que ac.

Cel un drap, denan lo'lh ten:


lhi portet Lo prodom l'esgardet si cum Dieu plac,
"Dompna, per amor Dieu omnipoten, e fetz l'en aportar tôt freh e flac,
20 que nasquet per tal nuh en Besleen, fetz far de latz son fuc un lieh on jac, 20
me talh e cos d'est drap un vestimen"! puis lhi det carn de bos e peis de lac
Ela ditz " Yoluntiera." Sempres lo pren,
: e tenc lo tant ab si tro guérit l'ac.
talhet lo e'1 coset de mantenen. Girartz se regardet e jac evers
A l'osde o comtero cilh seu sirven: e non ac mas los os e*l cur e*ls ners.
25 "La pautoniera cos molt vistamen." "A Dieus," ditz el, "tant iest vas mi 25

El lhi trames vestir d'un seu paren, teners !

mandet que'l cozes tost e non jes len. Las obras que ai fâchas, molt lah me mers.
Ela ditz al messatge molt umilmen : Folqu' e Landrix m'o dis, cel de Nivers.
"Amies, ieu en cos un a plus manen, Bernart, Folchier, Segui, Bos e Grilbers,

1 eis]L. les2 manque L. la manque P.


e c. 3 biau sire L. car le L, car o 0.
P. 2 0] li OL. reconteirent L. 3 en vient L,
5 mezeis P, es OL. lapeleit L, sapele O, a vent O. par OL. au al corent OL. 5 li del
iocel OL. maniaz L maucaz O. 6 ab] a O.
, L. bastiment OL. 6 Aitant O, Itant L. maie
chies L. sest L. 7 felonesse feme a L, ca muller OL. 7 co les a fait getar fores O, CD
felnesse muller O. e el (il) mauuaz OL. 8 ma- ele a fait g. foler L. gitat Mi. fah(s) P. en
ludia Mi., maleuez 0, enîerte L. e maus (mal Mi. 8 devant ce vers [La comtessa non ac ni
L) assaz OL. 9 carante OE. iorz L, ior O. carn ni sanc] P. 8 a OL. 9 prent L. 10 man-
11 il lo fest (lo fist) devalar OL. 12 un garz que L. ile un feuile cause echauc anc O.
O. soz uns degraz L. 13 a OL. 14 jaz O, 11 manque OL. 12 les gardet (-e) OL. qua
jut L. ni a OL. 15 fors OL. sert m. bone- le OL. 13 fait de ioste OL. son L. 14 fait
ment OL. 16 veus] les O. es L. ungahel O, OL. un lit L. 15 Done li v. peison L. 16 Quant
migael L, un digiet P
17 que d. li a OL. O, Q. il L. chaagut O, cach Mi. 17 aiqui pas-
18 e li aporte OL. lesten OL. 20 a tal L. met O, si se pasme L. del doel quel L. 18 un
21 me talhasetz Ba.P. me tailliez e coseiz is v. L. 19 fait OL. 20 lor (lors L) li fes (fait
L. dissel is v. O, 22 volunters OL. 23 e t. e L) 1. OL. e let O. on] un P, O, ou L.
c. OL. molt uistement L. 24 lont comte de- 21 done li veneison peison L. 22 manque L.
maintenent L. 25 mol P. couinent O. isniau- retet O. ab si manque O. tro] que O. 24 ot
ment L. 26 e li O. sirven P. 27 m. li quel sor les os L. les Mi. lo cuir eus O, fors
(que le L) cosest (cose L) OL. tôt O. jes man- c. e L. 25 manque L. a] E O. envers P.
que OL. 28 molt manque L. umiliment O. 26 las quels oures ai L. mol P. tant L.
29 men O. a un P. 27 Folques L. Tiebert L.
45 GIRART DE ROSSILHO. 46

pos visquiei après vos, molt fui culvers." veno a Orliac sotz Troilo.
La soa bona dompna lo cap lhi ders: Cascus seten denier ven son carbo,
"Quars senher, laissa estar la honor que cilh non an plus de lhui miga un bilho.
pers; Girartz vit lo gazauh e saub lhi bo.
quar, si*l mal culhs en grat, melhor Er lhi do Dieus ostal e tal maiso 5

desers." per que pusca venir a gariso!


5 E puis despon del salme David très vers Els ruas d'Orliac, en la sobriera,
e comtet lhi de Job cum fon Deu sers; en una maiso pauca e estremiera,
(E son sermon o ditz saiuz Rigobers, es albergatz Girartz latz la sauniera,
que so fon us miracles grau s e apers las una bona femna, Dieu almorniera: 10

que Deus fetz per est comte qui tant de lhies feiro sirventa e chamberiera.
fo fers ;
Girartz saub ben d'Ardena la gran cha-
io quar s'el do fos faiditz e tant desers, riera,
ja no partis de mal ne fos convers.) el ac bona vertut, fort e pleniera,
Qui vos acomtaria los encombriers e portet maior fais d'una saumiera,
e las fams e los setz totz per entiers? e vai soen la rua de la osteliera. 15

Aisi cum ditz l'eserihs que es els mostiers, Aqui comtessa puis corduriera,
fo la
is vint e dos ans fo si lo fortz gueriers que anc non vistes de ma3 tal fazendiera.
que non ac de sa terra quatre deniers; No'i a tan richa dompna no la requiera,
ans es en Alamanha, don fo Folchiers. de sas obras a far no lhi prônera.
Un jorn intra en us gas grans e pleniers Don dizo lhi donzel e gens lichiera, 20
et auzit una nausa de charpentiers, parlen tôt son auzen e en dereira:
20 e seguet tant per los ramiers,
la via, "Esgardatz quai beutat de carboniera!
que trobet a un fuc dos charboniers. Si'l vilas del carbo no la fes niera,
Li us fo grans e lahs e tenhs e niers, n'agues ta genta dompna tro a Baviera.
e ac nom Garis Brus, l'autre Ramiers: E, domna pros e savia e bona obriera,25
cel fon us petitetz, us ramponiers. per que près a marit charbofaziere?"
25 El apelet Girart e ditz prumiers: Ela respon, que fo savia parliera,
"Amies, digatz don es, penedensiers ? e qui ben lor saup esser e mensongiera :

Quar, portatz est carbo, siatz coliers "Senhor, merce per Dieu e per san Piere;
gazanh drehs parceriers!"
e siatz del
E Girartz respondet: "Don, voluntiers."
30 Ab Girart son lhi dui, trei companho. 1 en L. manque 0. aurilac OL torilon
a]
0. 4 intervertis OL.
3. boton L. 4 veit 0.
Cascus a près son faihs, e*l coms lo so,
e son issit del bosc per un cambo,
le Mi. semblât li L
P.
6 poissent
Es OL. 8 en] aveit L. e manque OL.
OIE las

9 la herberge L. latz] chies OL. 10 cest une


2 E la soa Ba.P. e sa bone moillers OL. 4 si 0> veve f. bone a. OL. 11 sir vent OL. 12 gran
se L. mal] tu L. conquers OL. 5 P. li d. des salî- manque 0. 13 il a OL. 14 manque OL. 15 ou
mes OL. 6 conte L. qui f. OL. desers P. 7-11 herbergiere L, obergere 0. 16 iluec L, esioc
manque P. rogebers L. 9 est] is 0, cest L. 11 0. pui P, puis manque OL. taillendere OL.
del L. 12 Sieu vos comtava totz P. los] tanz 0. 17 con no 0. quonques ne îu L. ta f. P.
13 e (les L) destorbiers OL. 15 sij pois L. 18 ni a donne (dame L) t. r. OL. quere 0.
16 quil-a L. 17 manque P. donc (don) îu 19 a fere L, faire 0. 20 e diunt cil OL. le-
lob(i)ers OL. 18 un gaut L. 19 nau Mi. giere OL. 21 parolent son L. 22 la b. ca c.
20 uoiz OL. 21 quil L. 22 cil uns 0. 23 e OL. 23 Ses OL. de OL. carbons L. 24 bêle
a OL., i ac P. Bru P, Bruns OL. 24 manque L. dedinz L, dinz 0. 25 ui 0. dona P. Cor-
P. ranproners 25 manque L. E 0. 26 es teise e proz L. savia] gente OL. 26 quas p.
penadiers OL. 28 de P. parconiers OL. 31 son OL. charbofaziera P. 27 saive 0, feme L.
sac li quens L. faih Mi. 32 per plan OL. 28 manque P. lor sat 0, le sot L. e manque
bocs P. 0. 29 saint Père (Piere) OL, samiera P.
47 XII e SIÈCLE. 48

trobet me
orfanina, pauca bergiera, que ja vos degurpisqua a mo viven ;

e près mi a molher, Dieus lhi o miera, certas abans salhdria en fuc arden.
e puis mi fetz apenre a corduriera. Senher, per que parlatz ta malamen?"
No sai plus gentil orne de lhui on quiera, E lo coms la baizet de mantenen.

5 qu'el non es de sai mar d'esta ribiera. "Senher, se mos cosselhs en fos auzitz, 5

No*n a ta felo de mala tiera,


i nos tornassam en Fransa on fos noiritz.
ab sa dolsa razo tôt no'l conquiera." 1er ac vint e dos ans qu'en fos issitz
Lo gaanhs del carbo venc pertalen: e es totz de mal traire rotz e frunitz ;

ilh lo fan, cil lo porta e si lo ven. e si podetz trobar l'emperairitz,


10 Vint e dos ans s'en van aisi viven a cui vos fustes ja amies plevitz, 10

entro qu'a una festa, quaremprenen, ja non er ta fels Karles, lo seus maritz
vassals que deu quintana lo jor la reo. no vos en quiera plah, don ers garitz."
Fai la lo coms Goltelmes e*l dux d'Aiglen. E Girartz respondet: "Ben es que ditz:
Girartz la vai vezer ab l'autra gen e ieu lai m'en irai, totz soi garnitz."
15 e fo lonbet dels autres, en son jazen, Lo coms Girarts en pren son cosselhis
entre'ls bratz sa molher que char lo ten. breu:
La dompna los vassals vit burdissen "No laissarai per re per man non Ieu."
e membretde lonh del noirimen
lhi El ac la messa auzida a sanh Andreu,
de Girart que solia far issamen. e a preiat lo saint e Damlideu :

2oTal dol n'a a son cor, per pauc no fen; "Reis del cel, met en cor al senhor meu
l'aigua lhi chai dels oilhs e lhi dissen, que'm perdone sa ira, el e lhi seu, 20

sus la barba Girart lhi vai chazen. per que'm renda m'onor e tôt mo feu."
E coms se dresset, ditz son talen
lo : Puis se met el cami, molt greu fai :

"Dompna, er sai de ton cor que si repen. al dijos de la cena, semblan romeu,

25 Quar t'en vai, dompna, en Fransa, e albeget a Orlhes, a l'ost Arveu.


mantenen, Arveus li ostaliers fon ben antis: 25

e ieu te jurarei su'ls sanhs verten, el apelet Girart e si lhi dis :

ja mais no mi veiras ni tiei paren." "Don estes vos, amie? De quai pais?
"Era auh," so ditz la dompna, "sen de Quar anatz a la cort, si es esmis,
joven. e preiatz la reina que vos vestis."
Ja Damridieu non plassa omnipoten "Per Dieu", so ditz Girartz, "no'n soi3o
apris."
1.2 me — près poure L. 2 me
manque P. "Senher," ditz la comtessa, "siatz pervis
prest O. lo li OL. lho desierva P. 3 costuriere
OL. 4 enquera O. 5 quil nest pas de L. ges
e no vos esmaguetz, cars dos amis ;

en sa tera P. Vers corrompu. 6 ni a un t. parlatz ab la reina per qualque gis".


OL. ni de mal eira P. terre O. 8 talan P. etc. Lai n'es anatz lo coms molt a envis.
9 cil le OL. il le p. O. e lo ven O. 10 se tint
.L, vont O. uilmement L. 11 entro a Ba.P, 1—3 = 3. 15. 33. 34. O. 1 que eu ja vos
entrosqua O, desi qua L. karesme intran gerpis O. 2 ne mais can me s. O. certans
Ba.P. quarempnent L, car en pernent O. 12 Mi. 4 de] senz O. 7 X. X. II. P. or a O.
que om basti qu. gran esforçan Ba.P. rent que nés O. 8 e essez de O. îraitiz O. 11 K.
OL. 13 e ait O. uait la li dux iociaumes sos m. O. 12 en] i O. er P. 13 bens O. ben
li d. L. 14 ab] e L. 15 lomef O. 16 molhers avetz ditz P. 14 e manque O. 15 brieu etc. P.
P. 17 veit O. 18 del manque O. 19-49, 16 16 manque P. 17 a O. 18 i Ba.P. p. sancta
manque L. 20 e ac tal dol el cor O. 21 e Maria e dieu P, 20 que me pardunt O. 21 mes
len O. 22 sor O. 23 lan dresset P. 24 ke terres O. tôt manque O. 22 mes O. 23 de]
tes cors uers mei r. O. 25 care ten v. en f. a P. 24 orlins chies loste greu O. Erueu O.
senz maitenent O. 26 e manque O. sor sains 25 Arvius P, Erueus O. 26 E O. molt genz
O. vertans P. vercent O. 27 ne me O. 28 senz li O. 27 es O. 28 si serez mis O. 30 non
O, cen P. 29 damidrieu P. Ho. 32 du cars O. 33 paraulaz lei O.
49 GIRART DE ROSSILHO. 50

romieus Girartz s'asis.


entremis autres La reina au mostier en va pes nutz,
Ab tan vecvos Aimar, clerc de Paris! e Girartz se levet, lai n'es vengutz.
E quant el vi Girart, fet un fin ris: A un altar desotz us arcs voltutz
"Vezetz aizel truan ab cel cap gris: lai la trobet oran, ab pauc de lhutz.
5ben pogra gazanhar don el vesquis." Ben prop de lies si trais, no se fetz mutz : 5

Donc ac paor Girartz, que'l conoguis "Domna, per amor Dieu que fai vertutz
e no fo ges segurs qu'en ânes vis. e per amor dels sanhs qu'avetz quesutz
Lo clercs si trais vas lui, pelponh lo pris: e per Girart, lo comte,que fon tos drutz,
"Don, vila pautonier, sai que quesis? dompna, te quier merce, que tu m'aiutz."
10 Si no m'era per Dieu, ieu vos feris." La reina respon "Bos om barbutz,
: 10

E levet lo del renc e lo partis. que sabetz de Girart? Qu'es devengutz?"


Gran en ac Girartz, quan lo gurpis.
joi "Dompna, per totz los sanhs que vos
El venc a la comtessa e si li dis: preiatz
"Pechat nos a menatz en cest païs." e per amor Dieu que adoratz,
del
15 "Senher," ditz la comtessa, "sabs que e per aquela verge don el fo natz,
dirai? si vos Girart lo comte si teniatz, 15

Per Dieu, no mètre en tal esmai:


te quai quar me digatz, reina, qu'en fariatz?"
quar ieu ai bon cosselh que te dirai. La reina respon: "Bos om barbatz,
Dema sera divendres qu'om per Dieu fai. molt fazetz gran pechat que'm conguratz.
Encanuh la reina en cercha vai: Donat i volgra aver quatre ciptatz,
20 quan sera au mostier, anatz en lai, per que lo coms fos vius e agues patz 20

bailatz lhi est anel qu'ie'us passarai; e tota la honor don fo gitatz."
ela lo vos donet de cor verai Donc s'es lo coms de lhies fahs plus privatz
ab tôt sa drudaria vezen Gervai e bailet lhi Panel, e ditz: "Veiatz!
e'1 gonfano de Fransa e Bertelai. Ieu son aquel Girartz don vos parlatz."
25 Senher, bailes lo mi, ieu lo gardai: E quant ela lo tenc, conoc l'assatz. 25

per nulh bezonh qu'agues no lo laisai." Adonc no*i fo divenres sanhs redopdatz,
E Girartz respondet: "Meravilh n'ai. en cel lue fo Girart cen vetz baizatz.
Quan vos l'anel avetz, lai m'en irai." E apelet Aimar, clergue letrat:
Lo jorns es espasatz, ei sers vengutz. "Cest om es de ma terra noiritz e natz
30 Quan la nuhs fo venguda, l'escurs cazutz, e apertenc al meu sos parentatz. 30

adonc fo grans la noisa e lo tabust Queretz me Benacis si*l m'amenatz."


de monges, de canorgues, de clercs menutz.

2 a tan es A. 0. 3 il veit 0. fai lun îein 1 en manque L. toz nuz L. lau es 0. 3 man-
0. 4 veez uos ceu t. a ceu 0. 5 enquel pont que L. 4 et la reine orot soz lars voluz L. 5 si
g. de quel garis 0. visques P. 8 e cil se trait îein 0. 6 dona P. 7 lamor L. que a P. 8 e
0. per poin 0. 9 ke ca 0. 11 e len p. 0. 12 a 0. p. lamor g. L. lo comte manque 0. 9 te cri 0.
13 uen 0. 14 en is 0. 15 sa bas 0. 17 trobe tu] re 0. 10 li dist OL. 11 que es P. 13 lamor
L. ai OL. 18 que P. per deu lo sai L. 20 e OL. 15 ci ueiaz L. is loc v. 0. 16 queu. 19 i
cum er au 0. ren 0. 21 baille OL. pessa ai P. manque 0. gi voldreie aveir mis L. trente OL.
que ieus P. quen te dirai 0, que te dorrai L. 20 vesquist L. i P. 21 e trestote lenor L. 24
22 que ele vos OL. vezen gervai P. 23 de cor queu sui 0. ge fui quou a cel comte L. diiaz
verai P. 24 manque P. 25 tu (tu el) me bailaz 0. 25 el tint lanel L. lo a. /'. 26 venres P.
(baillas) OL. gel te g. L. 26 p. b. queusson L. onques lais lo (li) d. ni fu gardaz OL.
(la)
que a. P. onc nel L, an non 0. 27 quar ben lo 27 en is maintenant L. set OL. 28 i
loc 0,
sai OL. 28 e despos lo volez 0, pois que vos P, manque OL. naimar 0. clers bien 1. L. le-
le v. L. 29 Car le jor es passaz 0, Icel j. est tratz Mi. 29 aiquit (iquist) est de la terre dun
p. L. e L. 30 que OL. meiade OL. l'escurs] lor eu (donc ge) sui naz OL. 30 I P. a mei L. 31
1er (loi) OL. 31 tanbuz OL, rabust Mi. Apf. Ben.] lieuaese L. cil P, siu 0. menmenaz /..
51 XII e SIECLE. 52

Cel ditz: "Yoluntiers, dompna." Lai n'es lor ai donat que m'amen tuh lhi melhor.
anatz. Non queiratz ja vos autre mantenedor,
Fetz sas donzelas totas traire a un latz. se ieu ad est besonh no vos socor;
La reina Girart près per lo col tôt aital cum ieu vulh iei, mossenhor."
e baiset lo soen, qu'amar lo sol; Apelet Benacis, lo cantador 5

5 trais louna part desotz l'arvol


a del mostier de la crotz al Salvador:
e demandet lhi tôt que auzir vol : "Albejatz est romieu, lhui e s'oisor.
e cum el lh'o comtet ac ne gran dol. De ma terra fo natz, si n'ai tendror,
"Senher, on es ma sor?" "Dompna, e foro d'un lhinatge nostre ancessor.
lai for, E fazetz lo per mi tan celador 10

en Arveu, l'albergador.
l'ospital que noi sapehan gabador,
la fors cilh
10 Ane mais om no vi dompna de sa valor. chavalier ni sirven lauzenjador."
De mil vidas non agra jes la menor: E cel ditz: "Voluntiers." De joi lai cor:
mas ela m'a guérit per sa dolsor dins sas cambras lo mes, en la melhor.
e per son bon cosselh e per s'amor, Lai entret la reina ab sa seror, 15

e m'a sai fah venir ab gran paor." e remairo defors siei menador.
15 "Don, no vos esmaguetz, qu'eu ai la flor No vos quier ja comtar lo dol ni'l plor
del cosselh de la cort l'emperador. ni las razos que tenon lai entre lor.
Tan bon aver de pretz e monedor No'n parti la reina tro vi lo jorn.

CERCALMONT.
d
Ms. de Modem, fol. 196 (D.), Ms. de Paris, fr. 12472, fol. 61 (f). Cf. Mussafia, Del codice
Estense di rime provenzali, Vienna 1867, p. 445 s. —
Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris
1877, I, 70 (Me.).

Per fin' amor m'esjauzira Seignors e dompnas guerpira, 20


tant quant fai chaut ni s'esfrezis. s'a lei plagues qu'eu li servis.
20T0Z tems serai vas lei aclis, E qui'm diria m'en partis,
mas non pose saber enquera faria'm morir des era,
si poirai ab joi remaner qu'en autra non ai mon esper
e'm voldra per seu retener noit ni jorn ni matin ni ser, 25

cella cui mos cors dezira. ni d'als mos cors no consira.


Ges tant Ieu no l'enquesira
1 e cil OL. dompna manque OL. la
d. v.
est L. 2 fait OL. traire totas P. 3 près g. s'eu sabes cant greu s'afranquis.
P. Ele (ore) baiset (- e) g. près lo per col OL. Ane res no fo, no s'umelis
4 e fu li bon asaz OL. que a. P. 5 e trait la u.
OL. 6 tôt] co 0, ce L. 7 e si cô il li comte L,
e com il li c. 0. el(e) en a dol LO. acjne Mi. 1tuh manque 0. grant et menor L. 2 e
8 por OL. 9 ostal de aruiu P. 10 anne vit non (ne) qrez iamais m. LO. 3 se deu aquest
mais d. 0, gen ui onques d. L. 11 mile 0. 0, se aiquest L. 4 comme v. 0. 6 manque
nogesse 1. 0, noguisse L jes] pas L, manque P. 8 de la melhor P. 10 et siel faites eissi
0. 13 e a (0) OL. (bis), s'onor P. 14 fait ca por meie amor L. 13 ioie i cor L. 14 les
OL. 15 que mai 0, quant ge ai L. 17 moua- met L. gencor OL. 15 e sa L. 16 li m. L.
dor 0. 17 uoil L. acomtar OL. le d. le p. L. 18 man-
18 Ordre des strophes dans f: L 5. 3. 7. 2 ab. que PL. lai manque 0. 19 tros 0, ainz L.
4 c— g. 4 ab. 2 c— g. 6. 23 om Me. Ba. Of. 28 tant Ieu Ba.D.
53 CERALMONT. — MARCABRUN. 54

vas amor; mas ill n'es fera, bell' e blancha plus c'us hermis,
e domna non pot ren valer plus fresca que rosa ne lis.

per riquesa ni per poder, Ren als no m'en désespéra.


se jois d'amor no l'aspira. Dieus, si poirai l'ora veder
5 Ja de sos pes no'm partira, qu'eu posca près de lei jazer!
sii plagues ni m'o consentis, Eu Don, quar vas mi no's vira.
e sivals d'aitant m'enrequis Toz mos talens m'ademplira
que disses que ma domna era, ma domna, sol d'un bais m'aizis,
e del plus fos al seu plazer, qu'en guerreiera mos vezis
iode la menzonja o del ver, e fora lares e donera 10

c'ab sol son dig m'enrequira. e*m fera grazir e temer


Entre joi remaing et ira e mos enemics bas chader
ades quant de leis mi partis ;
e tengra'l meu ei garnira.
qu'anc pois no la vi qu'ela'm dis E pot ben ma domna saber
15 que, si l'ames, ill m'amera. que ja nulz hom de mon poder 15

Al re no sai del seu voler ;


de meillor cor no'ill servira.
mas ben pot ma domna saber E si'm fezes tant de plazer
qu'eu morrai si ganre'm tira. que'm laisses près de si jaser,
Grenser domn'el mon no's mira, ja d'aquest mal non morira.

MARCABRUN.
I. Ms. de Paris, fr. 856 , fol. 173 e (C). —
Appel, Provenzalische Chrestomaihie, p. 96 (Ap.) ;
Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892 94, p. 12 s. II. Mss. — CI T. A KR
Appel, Provenzalische Chrestomaihie, p. 101 s. (Ap.). III. Ms. du Vaticain 5232, fol. 27 a (A),
Mss. de Paris, fr. 856 , fol. 177 a (C)\ fr. 22543 , fol. 5 b (R) Diez , Leben und Werke der .

Troubadours, 2 e éd. Leipzig 1882, p. 37 ss.

20 I. e pel dous termini novel, 20


A la fontana del vergier, e que entendes mon favel,
on l'erb' es vertz jostai gravier, tost li fon sos afars camjatz.
a l'ombra d'un fust domesgier, Dels olhs ploret josta la fon
en aiziment de blancas flors e del cor sospiret preon.
u
25 e de novel chant costumier, " Jésus," dis ela, reis del mon, 25

trobei sola, ses companhier, per vos mi creis ma grans dolors,


cela que no vole mon solatz. quar vostra anta mi cofon,
So fon donzel' ab son cors bel, quar li melhor de tôt est mon
filha d'un senhor de castel ;
vos van servir, mas a vos platz.
30 e quant eu eugei que l'auzel Ab vos s'en vai lo meus amies, so

li fesson joi e la verdors, lo bels e'1 gens e*l pros ei ries;

4 lespira /, la spira Ba.Me.D. 7 E sol que


d'à.Ba.D. 13 denan lei p. Ba.D. 16 si âmes 4 Hai Ba.D. 10 E'n fora Ba.D. 17 sans
Ba.D. mi a. Ba.D. 16 Mas eu no sai lo s. alinéa D.
Ba.D. 19 G. en es m. Ba.D. 22 t. mi f. mos a. c. ? Ap. 23 huelhs. 25
22 era. 25 novelh etc. 27 selha. vol. 30 reys etc. 26 gran. 28 mellor. 30 amicx etc.
ieu etc. 31 els gens.
55 XII e SIÈCLE. 56

sai m'en reman lo grans destrics, pastorgar tanta bestia


lo deziriers soven e'1 plors. en aital loc tan soldana."
Ai, mala fos reis Lozoics "Don," fetz ela, "qui que'm sia,

que fai los mans e los prezics, ben conosc sen o folia.
5 per quei dois m'es el cor intratz!" La vostra parelharia, '
5

Quant eu l'auzi desconortar, senher," so dis la vilana,


ves leis vengui josta'l riu clar. "lai on se tanh si s'estia,

"Bêla," fi'm eu, "per trop plorar que tais la cui' en bailia
afola cara e colors; tener, no'n a mas l'ufana."
10 e no vos quai dezesperar, "Toza de gentil afaire, 10

que cel que fai lo bosc folhar cavaliers fon vostre paire
vos pot donar de joi assatz." que'us engenret en la maire,
"Senher," dis ela, "ben o cre car fon corteza vilana.
que Deus aia de mi merce Con plus vos gart, m'es belaire,
15 en l'autre segle per jasse, e per vostre joi m'esclaire, 15

quon assatz d'autres peccadors ;


si fossetz un pauc humana."
mas sai mi toi aquela re "Don, tôt mon linh e mon aire
don jois mi crée; mas pauc mi te, vei revertir e retraire
que trop s'es de mi alonhatz." al vezoig et a l'araire,
20 senher," so dis la vilana; 20
IL "mas tais se fai cavalgaire
L'autrier jost' una sebissa qu'atrestal deuria faire
trobei pastora mestissa, los seis jorns setmana."
de la
de joi e de sen massissa. "Toza," fi'm eu, "gentils fada
25 E fon filha de vilana, vos adastret, quan fos nada, 25

cap' e gonel' e pelissa d'una beutat esmerada


vest e camiza treslissa, sobre tôt' autra vilana:
sotlars e caussas de lana. e seria'us ben doblada
Ves leis vinc per la planissa : si'm vezi' una vegada
30 "Toza," fi'm eu, "res faitissa, sobeira e vos sotrana." 30

dol ai gran del ven que'us fissa." "Senher, tan m'avetz lauzada,
"Senher," so dis la vilana, que tota 'n sui enoiada.
"merce Deu e ma noirissa, Pos en pretz m'avetz levada,
pauc m'o pretz sii vens m'erissa, senher," so dis la vilana,
35 qu'alegreta sui e sana." "per so'n auretz per soudada 35

"Toza," fi*m eu, "cauza pia al partir 'bada, fol, bada!'


destoutz me sui de la via, e la muz'a meliana."
per far a vos companhia; "Toza, fel cor e salvatge
quar aitals toza vilana adomesg' om per uzatge.
no pot ses parelh paria Ben conosc al trespassatge 4 <>

qu'ab aital toza vilana

2 loc tan] luec tan CR, forest A, terra Ap.


2 els. 7 lieys. 11 selh. fulhar. 13 crey etc. IKT. 13 fon Ap. ACRT] es Ba.IK. 32 totan
18 joy. serf enveiada Ap. T, CR manquent. 38 fel
31 d. ai del freg que vos Ap. d. ai del ven CR] estranh Ap. AIK. Bella musa me lia
R. car lo îreitz AIK. pisa 1K. elestragn cor e salvatge T.
57 MARCABRUN. 58

pot hom far rie companhatge Desviat a son cami


ab amistat de coratge, jovens que torn' a decli,
quan Fus l'autre non engana." e donars qu'era sos fraire,
"Don, hom coitatz de folatge va s'en fugen a tapi,
5 jur' e pliu e promet gatge. c'anc dons Costans, l'enganaire, 5

Si'm fariatz homenatge, joi ni joven non jauzi.


senher," so dis la vilana; Soven de pan e de vi
"mas ges per un pauc d'intratge noiris ries hom mal vezi,
no volh de mon piuzelatge e si'l tengues de mal aire,
10 camjar per nom de putana." segurs es de mal mati, 10

"Toza, tota creatura si no'i ment lo gazaignaire


revertis a sa natura. don lo reproviers eissi.

Parelhar parelhadura Lo mounier jutg' al moli;


devem eu e vos, vilana, qui ben lia ben desli ;

15 a l'abric lonc la pastura: e'1 vilans ditz tras l'araire: ir>

que melhs n'estaretz segura bons fruitz eis de bon jardi


per far la cauza doussana." et avols fills d'avol paire
"Don, oc; mas segon dreitura e d'avol caval rossi.
cerea fois sa folatura, Eras naisson dui poilli,
20 cortes cortez' aventura, beill, burden, ab saura cri, 20
e'1 vilas ab la vilana. que's van volven de blanc vaire
En tal loc fai sens fraitura e fan semblan aseni :

on hom non garda mezura, jois e jovens n'es trichaire


so ditz la gens anciana." e malvestatz eis d'aqui.
25 "Toza, de vostra figura Moilleratz a sen cabri, 25
non vi autra plus tafura c'a tal para lo coissi
ni de son cor plus trefana." don lo cons esdeven laire ;

"Don, lonh anetz; . . . que tais ditz : "Mos fills mori",


que tais bad' en la peintura que anc ren no*i ac a faire :

30 qu'autre n'espéra la mana." gardatz sen ben bedoi. 30

III. Re no'm val s'en los chasti,


Dirai vos en mon lati c'ades retornon aqui,
de so qu'eu vei e que vi :
e pois un non vei estraire
1 segles non cuit dure gaire, moillerat del joc coni,
35 segon qu'escriptura di, an tondres per lo raire
lo 35

qu'eras faill lo fills al paire Marcabrus d'aquel trahi.


e*l pair' al fill atressi.

9 n. v. mon despiuzelatge Ba. Ap. ACIKR.


n. v. nom de piuzelatge? Levy. 21 l,a] sa Ba.
AIR. 22 tal loc] Ap.AIKT. mans locs Ba. 2 tornen C. 4 uau A. 8 hom] so CR. 9 e
CR. 23 on Ap. T, don Ba. AIR. 25 Toza] si puej's (bén R) nol ten az aire (ad aize R)
AIE, Belha Ap.CRT. 28 Don 1. a. non CR. 11 ni no CR. met Ba.ACR. 12 issi ACR.
s'atura Ba. —
C (satura), lo chauuecs uos 13 Cum CR. mouniers Ba. ACR. uiral CR.
ahura A, locauecs (-aues I) nos aura IK, lonia- 15 destra C. 16 hieis A 17 maire CR. 19 no-
uetz nossatura R, lo cannetans aiura T. isson A. 20 belh e. b. C. 21 qeis A. que C.
32 en J de A. 33 que vei CR. 34 1 mangue v. blanc en v. C. 24 hieis .1. 30 sen de CR.
CR. cuich A, eug CR. 35 que l'e. CR. 34 de CR. 35 am C. contrai r. Ba.A.
59 XII e SIÈCLE. 60

UC CATOLA.
Ms. de Modène, fol. 208 (D).

"Non pose mudar, bels amies, qu'en "Bella amiga, ensegnamenz es granz
chantanz de dompneiar, qui'n sap esser geignos,
no'us enqueira consi m'aven de vos, que tuit s'ajoston gai e voluntos;
qu'estât m'avez adreiz et amoros, mas al partir en es chascuns blasmanz.
francs humils e blos de toz enjanz,
et Mas eu de vos sui jauzenz esloinanz,
5 e s'aissi esperduz lo bos talanz e vos de mi no vos blasmaz, zo'm cui.
que m'aviaz, quant nos partim amdui, Per zo fai ben qui la mala fin fui,

o si per altra m'avez en refui. car toz faiz creis en la fin o s'abat,
S'al prim vos fi ren que no'us fos a grat, per c'ab lo ben prenc eu de vos comjat."
si m'aiut Deus, ben o ai car comprat."

JAUFRE RUDEL.
Ms$.: ABCDEIKMRSUbegl;. Stimming, Der Troubadour Jaufre Rudel , Kiel 1873,
p. 44 —-46 Crescini , Manualetto provenzale , Verona 1802, p. 13 s. (Cr.).
(St.). Cf. G. Paris,
Revue historique LUI
(1893). —
Diez, Leben und Werhe der Troubadours, 2 e éd.., Leipzig
1882, p. 46 ss.

io Quan lo rius de la fontana Ben pagutz de mana


es cel io
s'esclarzis, si cum far sol, qui ren de s'amor gazainha!
e par la flors aiglentina, De désir mos cors non fina
e'1 rossignoletz el ram vas cella ren qu'ieu plus am,
volf e refranh et aplana e sai que volers m'engana
15 son doutz chantar et afina, si cobezesa la'm toi; 15
dreitz es qu'ieu lo mieu refranha. que plus ponhens qu'espina
es
Amors de terra lonhdana, la dolors que ab joi sana,
per vos totz lo cors mi dol ;
don ja non vuolh c'om m'en planha.
e no'n puosc trobar meizina, Senes breu de pargamina
20 si non vau, al sieu reclam, tramet lo vers, que chantam 20
ab atraich d'amor doussana en plana lenga romana,
dinz vergier o sotz cortina a 'n Hugon Brun
por Filhol.
ab desirada companha. Bo'm sap, car gens peitavina
Pois del tôt m'en falh aizina, e totz Angeus e Guiana
25 no'm meravilb s'ieu n'aflam; s'esgau per lui, e Bretanha. 25
car anc genser crestiana
2 dopneiar qim. 5 jauszenz e loinanz. 6
no fo, ni Dieus non la vol, chom cui. 9 pren d. v.
juzeva ni sarrazina. 10 ben es cel St.] et es ben Ba. AB, ben es
(er R) doncs MRe, per q'es ben IK, cel es
ben 14 e sai] e cre Ba. St. ABCDIK, ben
S.
sai S. 23 Bon m'es Ba. AB. 24 de Beiriu St.
DC, que totz Piteus DIK, que totz Peiteus E.
1 Nom pois. 2 cossi. 4 tôt. e de Gujana St. e de Bretaigna ABC, e Giana
24 totz jorns St.; quecx jorns R, tôt jorn (Uiana IK) DIK, e Uiana M, hi guazanha E.
CSEM.
SEM. 25 lui Cr.ABe] leis St.Ba.
61 BERNART DE VENTADORN. 62

BERNART DE YENTADORN.
I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 87 b (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 51» (C), fr. 1749, p. 248 (E),
d {I);
fr. 854, fol. 29 Ms. du Vaticain 3208, Atti délia r. Accad. dei Lincei ser. IV, vol. II
ah
(1886), p. 69 (O); Ms. de Venise, Bibl. de Saint Marc, App. Cod. XI, fol. 61 Archiv fur das ,

Studium der neueren Sprachen 36, 409 (V) ; Ms. de la Riccardienne 2814 p. 95, Revue des langues
romanes, t. 42, p. 332 (a). —
II. Ms. du Vaticain 5232, fol. 94
e
b
(A) ; Mss. de Paris fr. 856,
d e
(M), fr. 22543, fol. 58 (R) ; Ms. de Venise fol. 55, l. c. p. 405
fol. 50 (C), fr. 12474 fol. 49
(V); Ms. de la Riccardienne, p. 89, l. c. p. 336 (a). III.—Ms. du Vaticain 5232, De Lollis,
Studj di filoloyia romanza III, 273 s. (A), Blumenlese der Chiqiana p. p. Stengel, Marburg 1874,
d e d (M),
p. 44 (F); Mss. de Paris fr. 856, fol. 52 (C), fr. 854, fol. 28 (I), fr. 12474, fol. 44
a
fr. 22543, fol. 58 h
(R); Ms. de Venise, fol. 62 , Le. p.410(V); Ms. de la Riccardienne, p. 95
l. c. p. 332 (a); — IV. Mss. : ACDEFIKMRUV. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 56.—
e
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 16 ss.

Be m'an enves Yentadorn,


perdut, lai No'm meravilh si s'amors mi te près,
tuit mei amie, pos ma domna no m'ama, que genser cors no cre qu'el mon se mire;
et es be dreitz que ja mais lai no torn, bels es e blancs e frescs e gais e les,
qu'ades estai vas mi salvatg' e grama. e totz aitals cum eu volh e dezire:
5 Yeus per que'm fai semblan irat e morn ! no pose dir mal de leis, que no'n i es; &

Quar en s'amor mi deleit e'm sojorn, ben n'agra dig de joi, s'eu li saubes,
ni de ren al no's rancura ni*s clama. mas no li sai: per so m'en lais de dire.
Aissi co'l peis qui s'eslaiss' el cadorn Totz temps voirai sa honor e sos bes,
eno sap re tro que s'es près en l'ama, eih serai hom et amies e servire,
îom'eslaissei eu vas trop amar un jorn, e l'amarai, be li plass' o beih pes, i*>

qu'anc no saup mot tro fui en mei la flama qu'om no pot cor destrenher ses aucire.
que m'art plus fort que no fai focs en forn ;
No sai domna, volgues o no volgues,
e ges per so no*m pose partir un dorn, si'm volia, qu'amar no la pogues;
aissi'm te près s'amors que m'aliama. mas totas res pot hom en mal escrire.

1 enves] lai uer O, de sai (lai) vas V,


lai
en ves Ra.
lai 2 pois A car I. 3 non es
, 1 de samor sim MO Va. 2 car I. q. tan
dr. Oa. per quieu non ai CIV. mais talan que gen C. 3 e b. e francs e les I, b. e blancs es
lai (quella) torn CI. talan que chant I. jorn V. AD, b. e gens es e guays e blancs e fres C,
qe eu a. lai torn Oa. 4 car tant A. qe trop e. gais e humils franc e lin e cortes O, gais e
Oa. 5 tôt jorn mi fai Oa. semblar escor e cortes humils e francs e finz a, bels huils et
moris O. irat] marit 7, trist V. 6 en amor O. gens clars e fis e cortes V. 4 eu] lo C. ni d.
semblant e moi- a. em d. O. 7 que de COV, e Va. 5 n. sai I. mal dir CV. noi es ges C,
de a. 8 Si com lo O a. qui serca lo chandern non li es O. car non ges V. 6 quel Ba. ACEI.
CV, sestaina de calor a. al I, del O. 9 que no queu a. lagra Oa. de lei V. s. leis Oa. se li
I, e non a. re] mo(t) AO. qel es O. alama s. IV. 7 n. loi a, no lo O. per queu IOa. mo
Oa. 10 mi laisai O. vas] de AOa. envers lei 1. I. del d. IKa. per quel ne lais a. d. V.
trop un jorn I. 11 E O. qieu a. nom gardiei 8 sas onors Va, e sonors C. 9 e serai CO.
CIO Va. si Oa. tre que fui en V. el m. a. 12 s. li C. e li s. V. h. amies CV. 10 Amarai
Mart a. m' manque A. fort no feira CVa, î., la O) Oa. tôt o li p. o li p. V. o li pes
(les
nom fera O. en] de AO. 13 et ab tôt so I, C, si ben li platz o pes O. cui qe plaiz o cui
queras nom p. de leis V. e de samor a. torn pes a. 12 domnam u. o nom u. V. 13 manque
Ca. 14 caissim IV. amors e men li ama O. a. se O. 14 Car O. tota r. CO, lom /.
63 XII e SIÈCLE. 64

À las autras sui aissi escazutz: en cui ai mes m'ententa


laquais si mi pot vas si atraire,
vol e mon coratge assis;
per tal coven que no*m sia vendutz quar de totas partis
l'onors nii bes que m'a eu cor a faire; per leis, tan m'atalenta.
5 qu'enoios es preiars, pos es perdutz : Sol lo be que"m prezenta, 5

per mi'us que mais m'en es vengutz,


o die, sos bels olhs e'1 francs vis,
qu'enganat m'a la bêla de mal aire. que ja plus no'm consenta,
En Proensa tramet mans e salutz, mi deu aver conquis :

e mais de bes qu'om no lor sap retraire, no sai per que'us en menta,
10 e fatz esfortz, miraclas e vertutz, quar de re no sui fis ;
10

car eu lor m an de so don non ai gaire; mas greu m'es que'm repenta,
qu'eu non ai joi mas tan com m'en adutz que una vetz me dis
mos BelsYezers e'n Faituratz, sos drutz, que pros hom s'afortis
e'n Alvergnatz, senher de Belcaire.
lo e malvatz s'espaventa.
15 Mos Bels Vezers, per vos fai Deus ver- De domnas m'es veiaire 15

tutz que gran falhimen fan,


tais c'om no'us ve que no si' ereubutz per so quar no son gaire
dels bels plazers que sabetz dir e faire. amat li fin aman.
Eu no dei ges retraire
II. mas so qu'elas volran : 20
mas greu m'es c'us trichaire
Quan la douss' aura venta
d'amor ai' ab engan
20 deves vostre pais,
plus astrestan
veiaire m'es qu'eu senta
cum cel qu'es fis amaire.
un ven de paradis,
Domna, que cuidatz faire 25
per amor de la genta
de mi qui vos am tan,
vas cui eu sui aclis,
c'aissi'm vezetz mal traire
e morir de talan?
1 De Oa. sui sai A. sui hom escazegutz I,
sui desescagutz Oa, son hui mais eschazutz V.
2 que cals la. que se uol mi pot asei atraire 0,
car unam uol pot sis uol V. a sos ops traire
CI. 3 ab un Oa, ab t. V. no C. nom sei car 1 on meza ai (ai m.) MRVa. 3 et 4
0. 4 lo ben el gaug Oa. lo iog nil be que man manquent V. De tôt autram Ma. 4 Mon cor
V. el bes que man C. de f. V. 5 p(r)egar ses R. tan] qe M. 5 Si lo ioi Ra. sel (sil V)
pron sabes qes tôt p Oa. quant es IV. 6 per ioi qe ma p. MV. 6 sos bels cors A, s. es-
mei lo (me o a) die qeu en sui coîunduz Oa. gartz R, siei bel huelh C. seyul e son cler v.
et ieu (eu o) sai ben CI, et eu nol uuill V. 7 V. e a. clars MRa. 7 Ja res pus nom RQ,
qe trait ma la fausa Oa. la falsa V. castiat plus non a. 8 sim R. cre C. dieu C, degr

ma IV. 8 17 manquent Oa. 8 mans] joy CV. MVa. 9 qe men MV. 10 Qe MRVa. li m'es]
9 e] ab I. plus A. joy CI. quieu C. lor nô" er MRV, es a. 12 que] per MRV. me] qem
(no lor V) pot IV. no vos sap C 10 miracles M. ditz C. 13 Qes a. bos RS. 13 et 14 inter-
A. 11 lor tramet zo don eu V. li C. aiso
. .
vertis V. 14 et a. 15-24 et 25-65,6 intervertis
CI. 12 tant qant AV. lom V. 13 fai iratz RV. 17 a. de so R. nois fant A. 18 amar
C, faitura E. 14 alvergna C. el V. 15-17 a A. 19 mas ieu non aus (dei RV) MRVa.
manque CE. 15 Pel V. fai deus tan de u. V. 21 Qieu sai ben a. qeu uos V. Qieu sai ben
16/17 com non lo uej no sia ereubutz del bel quns chantaire M, Tan —
que tr. R. 22 a
semblan et dels bes qe sap faire V. 16 nos damor Ma, aia joi ^. a ab i. ai amor V.
1. 17 de /. 23 quatre tanz a. 24 CD sera fins Ma.
19 freidaura A. 20 de uos notre pais V. 25 Domnas M. 2K queus R, qeu uos V.
21 mes veiaire CRVa. 22 un ram M
V, odor R. 27 per quem fatz tan (ta V) MRVa. 28 e]
24 a cui MV. ni MRVa.
65 BERNART DE VENTABORN. (56

Ai, francha de bon aire, flors blanca, vermelh' e bloia


fessetz m'un bel semblan, me par la freidura,
tal don mos cors s'esclaire, qu'ab lo vent et ab la ploia
que moût trac gran afan ;
me creis l'aventura,
5 e no*i dei aver dan, per que mos chans mont' e poia b

quar no m'eu pose estraire. e mos pretz melhura.


Si no fos gens vilana Tant ai al cor d'amor

e lauzengier savai, de joi e de doussor,


eu agr' amor certana; que lo gels me sembla flor
10 mas no m'en recreirai: e la neus verdura. 10

de solatz m'es humana, Anar pose ses vestidura


quan locs es ni s'eschai, nutz en ma chamiza
per qu'eu sai qu'asatz mana que fin' amors m'assegura
n'aurai enqnera mai: de la freida biza;
15 qu'astrucs sojorn' e jai et es fols qui's desmezura 15

e malastrucs s'afana. e no's ten de guiza :

Cel sui que no soana per qu'eu ai près de mi cura,


lo be que Deus li fai, pos que aie enquiza
qu'en aquela setmana, la plus bêla d'amor,
20 quant eu parti de lai, don aten tan d'onor 20
mi dis en razo plana si qu'en loc de ma ricor

que mos chantars li plai. no volh aver Friza.


Tôt' arma crestiana De s'amistat m'esraiza;
volgra agues tal jai mas eu n'ai fiansa
25 cum eu agui et ai, que sivals eu n'ai conquiza 25
car sol d'aitan se vana. la bêla semblansa:
Si d'aisso m'es certana, et ai ne a ma deviza
autra vetz la'n creirai, tan de benenansa
o si que no, ja mai que ja'l jorn que l'aia viza
bo no creirai crestiana. non aurai pezansa. 30

III.
blancha Ma. uermeilla (e A) groia Ala.
1
Tant ai mon cor plen de joia, 2 me(mi V) sembla Ba.CRVa. 3 A lo a a
tôt me desnatura; la pi. a. 4 mi uen M
Va. V manque Ma. m C.
5 mon pretz Va. CM
6 mos chanz MCVa.
7 el F. 9 que l'iverns Ba.CIM, que lenuertz I,
2 îaçetz Ma, faitz me A. 3 tal qe M. 4 qe la nieus M
per quel gel CV. 10 e liuerns
,

qe penae mal trac gran Ma, pel (per) mal que M. 13 qar MR. pos a. me segura I. 14 fresca
trac tan gran RV. 6 qieu Ma. qe V. 7-30, I, fera C. 15 Mas tôt hom se Ca. cascus hom
manque Ma. 8 lausengiers sauais V. 9 nagr si V. fols manque A, desnatura
fais R. qui I.
A. 10 mas aisso men retrai C mas souen for, M. 16 e] si CMV. nous M. 17 quem ai R,
sestrais V. 11 solas mens R. 13 que cre que na a. 18 des qieu A, deis queu I. p. agui
es m. R, quieu cre qa sotz humana V. Cf. An- C, p. lagui Va. 20 on V. don ieu M. naten
dresen, Romanische Forsdiungen I, 450. 14 e R. gran honor Ba. CMa. 21 quieu maior R.
quenquer naurai mai R. 16 el R. 17-30 man- quar Ba.CMV. sa r. Ba.CM. 22 uolgr auer a.
que V. 18 los bes-me R. 19 quen eysa la R. 23 piza CV. 23 menraisa AI, me ressiza CV,
tc-ta gen 7?. 24 que es desotz lo rai R. aital tenc assiza R. 24 Quieu V. et ai ne AI, que
C 25 volgragues tan de jai R. 26 sen A. ai esperansa R. 25 qieu M, car V. Sivals que
com ieu ses fencha vana R. 27-30 manque R. aurai R. 26 sa bêla V. amistanssa A. 27 en
28 d'autra v. Ba.A. la G. LM. et ai a la mie R. 27-28 manque V. 29
32 Quant I. 34 mi es (meis a) de n. Ma. ia j. a. qieu Ma. laurai CMV.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 3
67 XII e SIÈCLE. 68

Mon cor ai en amor, Qu'el mon non a nulh afaire


e l'esperitz lai cor, don eu tan consire;
et si'm sui eu sai, alhor, ni aug de leis ben retraire
lonh de leis en Fransa. que mon cor no'i vire
Tan n'aten bon' esperansa e mos semblans no s'esclaire, 5

ves que pauc m'aonda que qu'eu n'auia dire,


qu'atressi sui en balansa si qu'ades vos es veiaire
cum la naus en l'onda. qu'ai talen de rire.
Del maltrag que'm dezenansa Tan l'am per fin' amor
10 no sai on m'esconda: que mantas vetz en plor, 10
tota noit me vir' e*m lansa pero que melhor sabor
de sobre l'esponda. m'en an li sospire.
Tan trac pena d'amor Messatgier, vai e cor
qu'a Tristan l'amador e di'm a la gensor
15 non avenc tan de dolor la pena e la dolor 15

per Yzeut la blonda. qu'eu trac ei martire.


Ai Deus, ar semblés ironda,
que voles per l'aire, IV.
qu'eu vengues de noit prionda Quant vei la lauzeta mover
20 lai al seu repaire! de joi sas alas contra'l rai, 20
Bona domna jauzionda, que s'oblid' e's laissa cazer
mor se'l vostr' amaire; per la doussor qu'ai cor li vai,
paor ai que'l cors mi fonda, ailas, quais enveia m'en ve
s'aisso'm dura gaire. de cui qu'eu veia jauzion !

25 Domna, vas vostr' amor Meravilhas ai, quar desse 25


jonh mas mas et ador. lo cors de dezirier no'm fon.
Bel cors ab fresca color, Ailas, tan cuiava saber
gran mal me faitz traire, d'amor, e tan petit en sai!
Quar eu d'amar no'm pose tener
celleisdon ja pro non aurai; 30
1 lo CMa. près damor CMV, plen
quel R.
tout m'a mon cor e tout m'a se
damor a. 2 que CVa. qe mos esp. M. pus de
nulh amador R. el cor a. 3 eu sim sui Ba. I. e mi mezeis e tôt lo mon ;

sai manque I. e los cors estai C, el c. e. sai e quan si'm tolc, no'm laisset re
Ma. car lesperitz en lay cor R, mes lo cors
essai aillor V 4 près C. leis] mi R. lui V.
mas dezirier e cor volon.
5 Eu mes ben ai V. eu nai la b. CMV. ieu nai
a. 6 mas petit CMVa. uos I. 7 entressim ten
A, quatressim ten IV. 8 en] sus AI. 9 del 1Ane deus no fetz
af. T. El CMa.
nuil
mal pes Va. sim desenanza V. 10 non trop es CM. 2 3 Seu a. I. Com
De quieu RV.
AI. 11 uerelansa R. m'esp. V. 13 Pueis C de leis aug ren r. V, Ni tant ara de la
MV, Peigz a. 14 de CMVa. quanc R. 15 non (bell) r. CM. Ni cant eug a. 4 queu V. q.
ac R. que(u) soîri manta d. CMVa. 17 Deus de joi nom CMa. 5 non A. sestraire M.
car mi i. Ad. quar la. me fos I. dieus ar E non talant m'en escl. V. 6 cui que Ta.
s. y eu R. can no fui V 18 quieu I. 19 E CMa. que quen a. R, que quem n'a naujat
CMVa. per n. V. questiers non sai com res- V. 7 vos er AV, mi es CM. 8 del dire CM,
conda R. 20 lai dins son CMV. ins en a. dezire R. 9 Talan de CMVa. bon CMV. 10
danar el R 21 Belha CMa. 22 mortz es que soven en plane en plor R. 11 per so car
Ba.R Vostre fin a. CMa. 23 A paor CMa. RV. 13-16 manquent CMa. 14 diga V. 15
24 saissim R V, saissil CMa. 25 Bêla V. vas manque V. pêne la IR. 16 cai per lei el I.
manque R, per CMV. 26 las mas CMV. uas 23 ai tan grans Ap. A (con) DEFO, ailas
cuy adzor R. 27 Gen CMVa. 28 mi fai M. tal R, ai dieus tais U.
69 RATMBAUT III. COMTE D'ORANGE.

Ane non agui de mi poder e no sai per que m'esdeve,


ni no fui meus des l'or' en sai mas quar trop pogei contra mon.
que'm laisset en sos olhs vezer, Merces es perduda per ver,
en un miralh que moût mi plai. et eu non o saubi anc mai,
Miralhs, pos me mirei en te, quar cil que plus en degr' aver
m'an mort li sospir de preon, no'n a ges, et on la querrai?
qu'aissi'm perdei cum perdet se A, quan mal sembla, qui la ve,
lo bels Narcisus en la fon. que aquest caitiu deziron,
De domnas mi dezesper;
las que ja non aura be,
ses leis
10 ja mais en lor no'm fiarai, laisse morir, que no l'aon! 10

qu'aissi cum las solh captener, Pos ab mi dons no'm pot valer
enaissi las descaptenrai. precs ni merces ni'l dreitz qu'eu ai,
Pos vei que una pro no'm te ni a leis no ven a plazer
ab leis que'm destrui e'm cofon, qu'eu l'am, ja mais noi o dirai.
15 totas las dopt e las mescre, Aissi'm part d'amor e'm recre: 15

quar be sai qu'atretals se son. mort m'a e per mort li respon,


D'aisso's fai ben femna parer e vau m'en, pos ilh no'm rete,
ma domna, per qu'eu lo retrai, caitius en eissilh, uo sai on.
que no vol so qu'om deu voler, Tristans, ges non auretz de me,
20 e so qu'om li deveda fai. qu'eu m'en vau caitius, no sai on 20 :

Cazutz sui en mala merce de chantar me gic e'm recre,


et ai ben fait cum fols en pon, e de joi e d'amor m'escon.

RAIMBAUT III, COMTE D'ORANGE.


I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 35 e Studj di fîlologia romanza III (1891), 93 s. (A); Mss. de
,

Paris, fr. 856, fol. 178' (C), fr. 854, fol. 145' (I) et fol. 147» (i), fr. 12474, fol. 136 d (M);
Ms. de Modène, Annales du Midi, 1902, p. 200 (D r) (la l re sir.); Ms. de Cheltenham (Berlin)
fol. 19
r
Archiv f d. Stud. d. neueren Spr., t. 102, p. 184 (N 2) ; Ms. Laurent. Plut. XLI. cod.
,

43, Archiv etc., t. 35, 449 (U). II. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 201 e (C) fr, 12474, fol. 135'
(M), fr. 22543, fol. 8 a (R). —
Meyer, Recueil d'anciens textes, p. 78 (Me.). Appel, Proven-
,

çal ische Chrestomathie p. 77 (Ap.).


,
Diez —
Leben und WerTte der Troubadours, 2 e éd.
,

Leipzig 1882, p. 54 ss.

et er me blasmes si m'en gic;


Pos tais sabers mi sortz e'm creis que cant hom ditz ab la lenga
25 que trobar sai et eu die, so que ben en pes non tenga, 25
mal estara si non pareis, non pot aver sordeior dec,
can ditz so que no's covenga.
13 que una pro no'm te DE] que nulha — -

pr. nom Ba. COR, qu'una pr. no m'en te


t.

Ap.AFIKUV q. null pr. no m'en ve M. 16


',

quar sai que Ba.CMR. 19 Quar Ap.ADFMV,


quanc IK. Qan COU. non vol so qu'om d. v. 14 nol Ap ACDEFIKOU. no loi Ba.M,
Ap.A; (vole) IK; (que d. v.) D; vol so qu'om no loi 7?, no li V.
no d. v. Ba.CER; so vol qe n. d. v. MU: aizo 23 manque AIX 2 mi blasmat i. sieu D e
. .

vol que non dei v. O; zo com no vol f. v. V. 24 quar so quom uana ab lengua Ci M. 25
22 cum fols IKM] col fols Ap.AD: de fol tanh be que em pes (lo) t. CiM. 2(> que
'

EOV; del fol R; qel fol U. (car) n. p. a. peior CiM. 27 qom dir ço C U. D
24 mi uen CMU. 25 mo die M. qui ditz re- avengua CiM.
3*
71 XII e SIÈCLE. 72

Ar ai gaug, car sebram dels freis, ans volh qu'om me talh la lenga,
e remanon sol li abric s'eu ja de leis crei lauzenga
dels auzeletz, et es lor leis ni de s'amor me desazee,
qu'us mais de cantar no se trie, si'n sabia perdr' Aurenga.
5 qu'usquecs s'alegr'en sa lenga Be'm deu plazer et es bon dreis 5

pel uovel temps que lor venga; qu'anc mais tant en autra non trie;
e dels albres qu'eran tuit sec que Nostre Senher el mezeis
lo folhs pels branquils s'arenga. ab pauc de far non i falhic,
E qui anc jorn d'amar se feis, qu'a penas saup ab la lenga
îono's tanh qu'eras s'en desrazic, dir: "Aitals volh que's devenga." 10

mas per lo gai temps que pareis La grans beutatz qu'en leis parec,
deu quecs aver son cor plus rie ;
non vole qu'autra s'i espenga.
non sap ab la lenga
e qui Domna, no'us sai dir loncs plaideis,
dir so que's coven, aprenga mas de me podetz far mendie
i5consi ab lo nou temps s'esplec, plus rie que anc no fo reis : 15

c'aissi vol pretz que's captenga. del tôt sui en vostre castic,
Estât ai fis amies adreis sol que'm digatz ab la lenga
d'una que m'enguanet ab trie, consi volretz que'm captenga,
e car anc s'amors mi destreis, qu'eu ai cor qu'enaissi m'estec
20 totz temps n'aurai mon cor enic: e que ja ves vos no'm fenga. 20
qu'aras no volh ab la lenga Domna, no'us quier ab la lenga
dir que s'amors mi destrenga, mas qu'en baizan vos estrenga
per c'us autres ab leis s'abrec en tal loc on ab vos m'azee,
et eu catz so que el prenga. e que dinz mos bratz vos senga.
25 Ab remaigna'l malaveis
leis 25
e l'engans, et ab son amie, IL
que tais m'a a sos ops conqueis, Escoutatz, mas no sai que s' es,

don ja non creirai fais prezic; senhor, so que volh comensar:

1 can AI. s'esbrondal Ba., sebram (-an 1 E MU, 2 crezi C. 4 sim /, sieu
ieu C.
del i) dels Ai, sabron del M, sebram es IN 2 , i, saubria 5-12 et 13-20 intervertis U.
U.
seblan lo U. 3 E li Ba. AIN 2 Els U, del , Bes U. Ben (-m) tanh queu sia fis uas leis
C, li M. en lor Ba.AIN 2 et es i. 4 chas- , Ba.AIN 2 Cf. Tobler, Zeitschrift fur romani-
.

cus Ba.AIN 2 Que huei M. non U. qe negus sche Philologie XI, 134. 6 quar anc Ba.CMU,
de c. nois gic i. sen tr. A. 5 Que A, Quecs en aut Ba. CO. cric Ba. ACN 2 tant enan .

IN 2 Usquecs Ba. C. 6 per U. quelh sovenga


, (auan) MU. 1 E AI 8 A. Per CM. del i
Ba.AIN 2 8 lo] e i. frug C. brancutz IN 2
. . AIN 2 qen leis fai non f. U. 9 sap IU. 10
,

9 damor M
se] nos U. 10 Era Ba.AIN 2 non . a cois couenga A. que iU. 11 Qua (quar C.
BaN 2
Ui. Il Quab lo novel t. Ci MU. que quen U) la beutat CiMU. assec CiM. 12 nois
ses preys C, qui sespeis U, que es freis i. A. taing AIN 2 uol CM. enprenga A. enpenga
,

13 sap dir ab U 14 quel Ci M. Ço qeus c. IN 2 esprenga M, depenga U. 13 non Ba.


,

U. 15 caissi A. ab novel ioi Ba.AIN 2 ab . M, nom (non) cal far Ba.AIN 2 14 Que .

lous t. U. 16 cossi A. vol temps CM. quel Ba.AIN 2 far de mi podetz


. fairem p. be C, i,

jV 2 18 mengannava U. 21 Per queu Ba.AI ben me p. far M. 15 On M. rie plus CM.


N 2
quab sa Ci. 22 maia (auer U) dig per
. 16 De IN 2
17 que CM, vos Ui. 18 uolez I.
.

quem d. Ci MU. 23 per so (tal i) cautre Ci Domna com eu mi c. i. 19 quen cor ai AI.
MU. estec CM. 24 que il I. quaissel CM, quaissi C. estec Ba.IUN 2 20 d'autra Ba.AI .

qi aiqel U, cautre i. queis jV 2 25 reinhal . N 2


.21 Donnais UM. no C, uos IN 2 als ma ,

M. 26 e e. Ba.IN 2 et elh (il) estei ab CM.


. C, ma M. 23 qe ab M, quab C. 24 d'ams
27 tais jois ma près em (e M) rezeys CMU. Ba.IN 2 de mos
. CM. E dambdos mos U.
28 que anc non crezet fol U. CM 28 aisso qieus v. contar M.
73 RAIMBAUT III, COMTE D'ORANGE. 74

vers, estribotz ni sirventes Que ben a passât quatre mes,


non es, ni nom noi sai trobar, oc,e mais de mil ans, so'm par,
ni ges no sai coi me fezes, que m'a autreiat e promes
s'aital noi podi' acabar, que'm dara so que plus m'es car.
5 que hom mais no vis fach aital per Domna, pos mon cor tenetz près, 5

home ni per femna en est segle ni en adoussatz me


ab dous l'amar.
l'autre qu'es passatz. Deus, aiuda, in nomine patris et filii
Si tôt m'o tenetz a foies, et spiritus sancti. Deus, aisso que sera?
per tan no'm poiria laissar Qu'eu sui per vos gais, d'ira pies,
io que eu mon talan non disses; iratz, jauzens mi faitz trobar: io

no m'en poiri' om castiar: e sui m'en partitz de tais très


tôt quant es no pretz un poges qu'el mon non a, mas vos, lor par;
mas so qu'ades vei et esguar. e sui fols chantaire cortes,
E dir vos ai per que : quar s'eu vos o qu'om m'en apela joglar.
tan
isavia mogut e no'us o trazia a cap, ten- Domna, far ne podetz a vostra guiza, 15

riatz m'en per fol; quar mais arnaria seis comfetz n'Aima de l'espatla, que l'estuget
deniers en mon ponh que mil sols al cel. lai on li plac.
Ja no'm tema ren far que'm pes Er fenisc mon no sai que s'es,

mos amies, aquoi volh pregar, qu'aissi l'ai volgut batejar:


20 s'als ops no'm vol valer mânes, pos mais d'aital non auzi ges, 20

pos m'o profer ab lonc tarzar; bei dei enaissi apelar ;

plus leu que cel que m'a conques e digai, quan l'aura après,
no'm pot nulh autre gualiar. cui que s'en volha azautar.
Tôt aisso die per una domna que'm fai E si hom li demanda qui l'a fach, pot
25 languir ab bêlas paraulas ab loncs
et dirque cel que sap ben far tota fazenda, 25
respeitz, no sai per que. Pot me bon es- quan se vol.
ser, senhor?

vers ni chanços M. estribot CR.


1 2 noil 2 E cent antz so mi par M. 4 De
a mi
sanom M. puesc R. 3 ni ren non sai cossil samor M. que mes pus Ap.R\d\. qem nés
so
M. 4 si tal M. 5 Que ja R. Qe anc non p. M. 5 bon cor maues mes M. 8 sancti
fos mais îag per M. ad h. ni a R. 7 aqest d's amen ostas donna e qe deabols er aisso
M. 8 fades M. 9 Ges per aisso non uueilh M. sera dona R. Aisso Ba. 10 sim
M. 10 Qieu —
non uos M. 11 poiria (cuies) far torbar M. 11 me M. 12 mas vos non
hom CR. De so qara uos uueilh mostrar M. ha M. 13 en fatz chanços e seruentes M.
12 So qe fon non M. 13 Ves so qara M. 15 en M. 16 quo Ap.CR. na ponsa M. que-
14 dirai vos p. q. vos ai mogut qe si non plac manque M. E non sai qieu mânes al re
uos M. 15 tenria men hom M. 16 seis] contan qa gesor mor non puesc morir si muer
.vu. Me. (CR?). presa hom-el poinh qe per dezirers de vos M. 17 platz Me. 19 qaissil
cen M. 17 punh CR. soltz el C. 18 non M. deu hom ben b. M. 20. 21 manquent M. 22
deman C. 19 aissol M. 20 no~ R. 21 Qant e chan lo M. 23 Cell qe sen uolra M. 24 Vai
hom promet M. profer' Me. al C. 22 Pus leu ses nom e qit demanda qi ta fach digas li ,

CR, ges meilhs M. 23 nulha res engannar den Rambaut. qe sap ben far una balla de
M. 25 morir M. loncx espers pot mi M. foudat qan si uol Me. M; a manque M. 25 totas
fazendas R.
75 XII e SIÈCLE. 76

BEATICE, COMTESSE DE DIE.


Ms. du Vaticain 5232, fol. 167 d Studj di filologia romanza III, 523 (A) ; Mss. de Paris, fr. 1592,
,

fr. 12474, fol, 204c (M), fr. 22543, fol. 22" (R), fr. 844, fol. 204\ Ro-
d (B),
fol. 104
mania XXII, 404 (W) ; Ms. de Rome, Bibl. Barber ine XLVI. 29 fol. 68 (b). 0. Schultz, Die —
provenzalischen Dichterinnen, Leipzig 1888, p. 18. Cf. Sernin Santi/, La Comtesse de Die, Paris
1893.

A
chantar m'er de so qu'eu no volria, de nostr' amor! Ja Dompnedeus non
tant me rancur de lui cui sui amia ; voilla
car eu l'am mais que nuilla ren que sia: qu'en ma colpa sia'l departimens.
vas lui no'm val merces ni cortezia Proeza grans, qu'el vostre cors s'aizina,
5 ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens ;
e lo ries pretz qu'avetz, m'en ataina;
c'atressi'm sui enganad' e trahia c'una non sai, loindana ni vezina, 5

com degr' esser, s'eu fos dezavinens. si vol amar, vas vos no si' aclina;

D'aisso'm conort, car anc non fi fail- mas vos, amies, etz ben tant conoissens
lensa, que ben devetz conoisser la plus fina;
amies, vas vos per nuilla captenensa; e membre vos de nostres partimens.
10 ans vos am mais non fetz Seguis Yalensa, Yaler mi deu mos pretz e mos paratges 10

e platz mi moût que eu d'amar vos vensa, e ma beutatz, e plus mos fins coratges;
lo meus amies, car etz lo plus valens ;
per qu'eu vos man, lai on es vostr' es-
mi faitz orgoil en digz et en parvensa tatges,
e si etz francs vas totas autras gens. esta chanson, que me sia messatges,
15 Meraveill me cum vostre cors s'orgoilla, e voill saber, lo meus bels amies gens,
amies, vas me, per qu'ai razon que'm per que vos m'etz tant fers ni tant sal- 15

doilla ;
vatges ;

non es ges dreitz c'autr' amors vos mi no sai si s'es orgoills mais talens.
toilla, Mas aitan plus voill li digas, messatges,
per nuilla ren que'us diga ni acoilla. qu'en trop d'orgoill ant gran dan maintas
E membre vos cals fo'l comensamens gens.

1 mes MWb. daisso —


deuria MW. 2 Qar
M, mot R, cel M, leys R. al cor W, daco b.
celé a qui W. amigs W. 3 E si W, que] de R.
4 E nom R. Ni ab lui trueb merce M, Non mi
val ren beltat ni c. W. 5 ni no mi val ma b.
ni mos sens M. 6 Qatreissi M, Quenaissi R,
Altresi W. trahida B. 1. silh R. si b. Queusse 4 m'en] vos M.5 Nulla M. () se fos lames
fait vers lui desauinence W. Les autres str opina — fos M. 9 membreus del nostre
7 et B.
manquent Wb. 8 Dacom R. 9 per] e R. 10 R. de uostres couinens A. 12 ostaties R.
ans manque R. 11 moût] ben M. quieu del 13 e ma ch. uueilh que s. M. 14 Eu v. s.
amar R. 12 etz pros e v. M. 14 etz] es vos A. 15 m'etz vos Ba.B. mi es t. M. 'mestatz
R. 15 Bem m. A. \1 Ni non es d. M. 18 R. 16 si es M. 0] ni Ba.B. 17 M. tan e plus
nius ac. Ba.MR. ocuoilla AB. 19 cal fol B, uos uos diga le m. M. v. queus (liai. m. R.
lo bels M. connenssamens A. 18 Que — f ai mal a m. R.

.
77 JEU-PARTI ENTRE GUILHEM AUGIEB, ET GUILHEM. 78

JEU-PARTI ENTRE GUILHEM AUGIER ET GUILHEM.


Mss. de Paris, fr. 1749, p. 216 a (E), fr. 12474, fol. 259" (M), fr. 21543, fol. 23* (R).

"Guilhem, prims iest en trobar a ma "Guilhem, sii ries pot perdre manentia,
trobau volh doncs saber [guiza; creisser pot atressi,
ta voluritat, pos sai tan l'aias miza: per quei destrics contrai creisser pars
Cal volgras mais aver: sia;
5 esser ries de terr' e d'aver ei segles vai aissi,

entreis plus ries, la sciens' apriza que lo ries viu et a la fi 5

ab lo saber que las set artz deviza?" pot dar als seus tôt mon, si l'avia,
lo

"Mais volgr' aver la sciensa conquiza, so c'al savi Deus no vole donar mia."
que'm degues remaner, "L'artz ei sabers c'Aristotils avia
10 que la rictat, que cauza es deviza viu, sitôt el mori,
c'als ries pot paue valer, e porton l'en raan prim clerc garentia, 10

e leu pot hom d'aut bas cazer. e Tescriptura di


Eill sciensa non chai, pos s'es assiza: c'a Salomo près enaissi
cel c'ai saber, es ries en sa camiza." qu'el ac lo sen ei rictat en bailia;
15 "Cel qu'entreis ries a gran ricor pie- ab lo sen si fes tôt quan far volia."
vol e quier plus en sus, [neira "Aisso que Deus dis ni parti 15

que cen savis pot metr' en una teira, non part eu ges; mas Frans' aver volria
a chascun donan plus ;
e l'emperi mais que saber que sia."
c'Aristotils sobreis prims élus "NAugier, no'us acordatz a mi,
20 près dons, e cel que jatz en la ribeira que paubres es qui mais aver volria;
lai a Napols : mais am donar que sens sobre si non cerca manentia." 20
queira." "Sens de natur' e de lati
„Ges per lenga polida, gen parleira, a en Romeus, e plai li que ries sia,
nAugier, nou lais mon us, e preguem li que d'aquest plag dreg
que sciensa vai totas vetz premeira, dia." —
2 5tenen los ries enclus, En Romeus per jutjamen di
c'Aleissandre venquet Porus, que mais val sens que non fai manentia;
e sa gran ost el tornet en paubreira pero a si ditz que l'aver penria.
ab son saber, per qu'ensec en cadeira."
1 guia ER. 2 volria s. E. 3 sai manque
EM. 4 volrias EMR. 6 pus R. siensa priza
R. 7 la set ars R. 10 rictatz E, ricor M. 3 E le d. M. parsia M, peia R. 4 qel M.
11 cal rie E. 12 qar pot hom leu M. d'aut vai] cor M. 5 quels R. uiuon tro a R. assa
manque E. 13 el MR. s' manque R. 15-28 E. 7 nô vole dieus M. 8 Lart E, Tart R.
manquent E. 16 Qe qier daqi en sus M. Sens M. e M. saber ER. aiistotes E. 10 lin
18 sol ca c. don R. 19 e lus R. 20 dons de R. mains prims clers E. prim] bon M. 12
ries MR. cel] Virgilis R, Vergils M. que ditz qe Salomons M. 13 Lo sen pueis ac lauer
en R, manque M. 21 lay a R, de M. napolius en sa b. M. el r. manque E. 14 et ab R. si
M. may R. 22 Ges] Guilhem R. 24 quel R. manque R. 15-20 manquent ER. 16 ieu M.
tota R. 25 e ten R. conclus R. 26-28 ar uei 17 sabers M. 20 serca M. 21-26 manquent
qaissi est conclus, ql cap del mon fai puiar E. 21 natura de R. 23 pregen .1/. drez M.
en cadiera. el rei porrus tornet en gran pau- ver R. 25 que be v. m. saber que m. R.
briera M. 26 assi R. aissi M. la rictat mais volria R.
5

79 XII e SIÈCLE. 80

GUILLEM DE CABESTAING.
Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 53 ' (B), fr. 856, fol. 212* (C), fr. 1749, p. 124 b (E), fr. 854, fol. 105 a
b
(I), fr. 22543, fol. 9 a (R) ; Ms. du Vaticain 5232 fol. 84 , Studj di filoloyia romànza III,
255 s., et Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 61 s. (A). —
Hiïffer, Der Trobador
Guillem de Cabestanh, Berlin 1869, p. 42 ss. (Hil.). Cf. Mussafia, Ueber die provenzalischen
Liederliandschriften des Giov. Mar. Barbier i, Wien 1874 (b) , p. 54; Diez, Leben und Werke
der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 69 ss.

Li dous consire En sovinensa


que'm don' amors soven, teing la car' e*l dous ris,

domna'm fan dire vostra valensa


de vos maint vers plazen. e*l bel cors blanc e lis ;

5 Pensan remire s'eu per crezensa


vostre cors car e gen, estes vas Deu tan fis.

cui eu dezire vius ses faillensa


mas que non fatz parven. intrer' en paradis.
E sitôt mi deslei Qu'aissi'm sui ses totz cutz
10 per vos, ges no'us abnei, de cor a vos rendutz 10

c'ades vas vos soplei qu'autra joi no m'adutz;


ab fina benvolensa. qu'una no porta benda
Domn', en cui beutatz gensa, qu'eu prezes per esmenda
maintas vetz oblit mei, jazer, ni fos sos drutz,
15 que lau vos e mercei. per las votras salutz. 15

Totz jorns m'azire Tôt jorn m'agensa


l'amors que'us mi defen, 1 désirs, tan m'abelis
s'eu ja'l cor vire la captenensa
vas autr' entendemen. de vos, cui sui aclis.
20 Tout m'avetz rire Be'm par que'm vensa 20

e donat pensamen. vostr' amors, qu'ans que'us vis


Plus greu martire fo m'entendensa
nuills hom de mi non sen. que'us âmes e'us servis.
Quar vos qu'eu plus envei C'aissi sui remazutz
25 d'autra qu'el mon estei, sai, senes totz aiutz,
dezautorc e mescrei per vos, e n'ai perdutz
e dezam en parvensa: 1—15 et 16—81, 4 intervertis CE. 1 A AC.
tôt quan fatz per temensa 3 La gran v. AB, la captenensa R. 4 Del A
devetz en bona fei BR, e /. gen c. AB. cors gay R. 5 Si Hû.
ADI. 6 Fosaitan E. 9 15 ^24— 81, 4 —
30 penre, neus quan no'us vei. intervertis 9 caisi R. sui manque I. ses
CE.
escutz R. 10 a vos de cor ER. 12 Del mon
1 Lo ACER. ACER.
6 cors covinen
3 îai AB, nin (nis A) p. AB, ni crey quen R. 13
AB. 7 qam AB.
8 Plus El. qu(i)eu AE.
e d. Quieun CR, quen I. 14 baizar R. nin C, en
9 desnei A. 10 Ges per so (tan) CR. nos I, I. fos] esser E. 16-19 et 20-23 intervertis R.
nom E. namnei E. 11 Ane I. 12 Per El. De Totz jorns Hù.D, Quec j. E, ades R. comensa
Hû.b. franca Hu.CDERb. 13 domna, on Hii. CER. 17 lamors CEIR. tanj e ABR. 18 be-
ACD. 15 Qeu I. e] cuy R. 16 Tostemps Hû. volensa R. 19 per cui languis Hû.DI 21
DHIE, tôt jorn R. cossire R. 17 1' manque qan H. 22 fos H. 23 e B. 24 quab vos sui
AC. 18 Si j. B. 19 Ad Hil.D. autra nim des- CE. q'aissim s. Hû.D. 25 sols Hû.DEI, ses t.
men C. 23 De mi n. h. C. 24 Per vos AB. mais a. CE, s. autres a. Hû.DI. e s. totz a.
qe Hù.D. cui E
25 de re Hû.AD. de ren R. 26 q'ab vos Hû.D, ab vos CI, per vos B.
EL dona R. 26 desacort AB, autorc R. de queu nai I, et eyn C. Et ai naillors E, e ay
say R. 28 per cortezia R. dautres R.
81 PEIRE D'ALVERNHE. 82

mains dons: qui's voilla'ls prenda ! merces vo'n prenda


Qu'a mi platz mais c'atenda, tais qu'a vos si' onors.
ses totz covens saubutz, Ja no m'entenda
vos, don m'es jois vengutz. Deus mest sos preiadors,
5 Ans que s'encenda s'eu voill la renda 5

sobre'l cor la dolors, dels catre reis maiors,


merces deissenda per c'ab vos no'm valgues
en vos, domn', et a mors; merces e bona fes;
jois vos mi renda quar partir no'm pose ges
10 e*m loing sospirs e plors, de vos, en cui s'es meza io

no'us mi defenda m'amors, e si fos preza


paratges ni ricors. en baizan, ni'us plagues,
C'oblidatz m'es totz bes, ja no volgra'm solses.
s'ab vos no'm val merces. Ane ren qu'a vos plagues,
15 Ai, bêla doussa res, franca domn' e corteza, 15

molt fora grans franqueza, no m'estet tan defeza


s'al prim que'us aie enqueza qu'enans non la fezes
m'amassetz, o non ges, que d'als mi sovengues.
qu'eras non sai cum s'es. En Raimon, la beleza
20 Non trop contenda e'1 bes qu'en mi dons es 20

contra vostras valors; m'a sai lassât e près.

PEIRE D'ALVERNHE.
I. Mss. : ETV. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 97 s. (Ap.). Zenker, Die Lieder Peires von
Auvergne, Erlangen 1900, p. 102—106 (Ze.). IL Mss. : ACDIKX 2 R a(b). Appel, Zeitschrift fur
romanische Philologie XIV (1890), 102— 7 ; Provenzalische Chrestomathie, p. 117 19. Zenker, l. —
c. p. 111 17. —
Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 20, ss. (Cr.). Diez, Leben —
und Werke der Troubadours, 2" éd., Leipzig 1882, p. 60 ss.

1. que'm man sai com Testai;


"Rossinhol, en son repaire mas de mi'l sovenha,
m'iras ma domna vezer,
1 nos AR. p. E.ial m.
2 queus sia C. de
25 e diguas li'l meu afaire, mi C. mi dieus n. ABE. prenda AB.
R. 3 j.

et ill diga't del seu ver, 4 ni sos C. entrels sieus AB. aquest sieu pe-
cador E. 5. 6 manquent R. 5 si Hil.D. 7 Per
manque EL
que ab Hiï.DI. no mi E. 8 Dieus
e ma Hii.D. amors E. ER. 9 doncs AB.
1 bens Hu.DI. quils B R. uol los AB. 2 que Hii.DI. 10 tant fort si es empresa Hil.D.
mot R, qu am mais queus a. /. 3 e ses t. en qui R. e que /. 11 sis A, sius B. 12 en
manz s. I. 4 on BU. mer E. gaugz E. laus manque AB. ni vos AB.. eus R. 13 solves
R. rendutz R, creguz Hii.D. 6 En mon c. R. CER. CER ajoutent ici une strophe interpolée.
inz el c. Hii. sur el D. mercey A'. 8
7 15 pros dompna e c. AB. bona dompna c,
domnen vos Hù.D.IC. 9 que joi mi Hii.CI) Hii.CD. 16 tan no m. Hii.D. 17 qez eu anc lo
EL 10 e lais B. 11 no E. mi] L 12 Bel- AB. que ieu n. R. q'eu ans Hii.D. ho E. 18
leza C. 14 Sa v. non pren 6', si nous en pren /. ab que far saupes R. 19-21 manquent Hii.
15 doussa franca C. 16 ben A'. îeiratz Eu. CD DR. 20 pretz C. De mi dons cui ioi es E. 21
ER. que corteza R. 18 e non R. 19 quieu res manget 1. L mi ten dautra (dautren) defes CE.
A*, qar que I. nos C. que ses Hii. DR. 22 e man Ap.Ze.TY '. J'ai combiné les deux
23 el seu Ap.Ze.V. 24 Iras .1^.1'. petits vers pour épargner de la place Ba.
83 XII e SIÈCLE. 84

que ges lai per uni plai D'aisso serai plaideiaire:


ab si no't retenha, qui'n amor a son esper,
Que tost no'm tornes retraire no's deuria triguar gaire
son estar, son captener, tan quan l'amors n'a lezer.
5 qu'eu non ai paren ni fraire Que tost chai blancs en bai
don tant o voilla saber." com flors sobre lenha,
Ar s'en vai l'auzel gai e val mai quii fag fai,
dreit vas on ill renba, ans c'om l'en destrenha." —
ab essai, ses esglai, Ben a tengut dreg viatge
io tro qu'en trop l'ensenha. l'auzels laion eui tramis ;
10

Tan quan l'auzels de bon aire et envia'm messatge


ill

vi sa beutat aparer, segon que de mi formis:


dous chant comenset a braire "Molt mi platz, so sapehatz,
si com sol far contra'l ser. vostra parladura ;

15 Pois se tai que non brai, et auiatz que'ill digatz 15

mas de lei s'engenha so don mi pren cura.


co'l retrai, ses pantai, Fort mi pot esser salvatge,
so qu'ill auzir denha. quar s'es lonhatz mos amis,
"Cel que'us es verais amaire c'anc hom de negun linhatge
20 vole qu'eu en vostre poder no vi que tan m'abelis. 20

vengues sai esser chantaire, Trop viatz fo'l comjatz;


per so que'us fos a plazer. mas s'eu fos segura,
E sabrai, quan veirai mais bontatz n'agr' assatz,
per qu'er l'entresenha, per qu'eu n'ai rancura.
25 que'ill dirai, si ren sai Que tan l'am de bon coratge 25

per qu'el lai s'en fenha. c'ades lai entr' on dormis,


E siil port per que's n'esclaire, et ab lui ai guidonatge,
gran gaug en devetz aver, joc e gaug e joi e ris.

c'anc hom no nasquet de maire E'1 solatz c'ai em patz


30 tan de be'us posca voler. no sap creatura, 30

Eirm mourai et irai tan quan jatz e mos bratz,


ab gaug on que venha; tro que's trasfigura.
no farai, quar non ai Tostems mi fo d'agradatge,
dig quai plag en prenha. pos lo vi et ans que'l vis ;

1 D'aisso'm farai Ap.Ze.V. 2 qu'en Ba.ET.


3 Cades Ap.Ze. T. 4 So 'star e Ap.Ze. Son 3 tardar Ap.Ze.V. 4 t. com Ap Ze.V. 6 Coma
star e T, Sestar V. 5 amie Ba.E. 7 l'auzels f. en 1. Ba.T. sobre manque E. 7 quiis îagz
Ap. 8 ab gaug on que venha Ba.ET. 11 quan Ap.Ze.V. 8 Ab c'om (lan E) d. Ba.T, ans
l'auzeletz Ap.Ze. V. Quan 1. T. 19 liai T; qu'aïs la'n d. Ap.Ze.V. 10—85, 22 manquent T.
fizels Ap.V. 20 vol TV. el v. Ba.E. 24 12 mi jauzis Ba.E. qued a mi f.V Ap. 19 can
manque T. de vos cor quem venha Ba. p. V. hom] jois E, joi Ap.Ze.V. 22 si'm Ap.V.
queral entresejna N. 25 manque T. que'ill sieu Ze.È. 24 qu'eu] que Ap.V. 26 soi entre-
dirai) li dirai Ap. l V. 28 podetz Ba.E. 29 h.] dormitz Ap.V; s. entrendormitz E; c'ades, si
nuils V.31 ie*m n'irai em mourai (e maurai entredormis? Ap.Ze. 27 Ab 1. ai en gu. Ze.
T) Ap.Ze.TV. 32 joi Ap.Ze.V. que'm Ap. ab lui e en gidonatje V. 28 joi e gaug Ap.
Ze.V. Ze.V.
X

85 PEIRE D'ALVERNHE. 86

e ges de plus rie linhatge ab son magre cantar dolen,


no voill autr' aver conquis. qu'es chans de velha portaselh;
Mos cuidatz es ben fatz; e si's vezia en espelh,
no' m pot far tortura no's prezari' un aguilen.

5 vens ni glatz ni estatz E'1 tertz Bernartz de Ventadorn


: 5

ni cautz ni freidura. qu'es menres d'en Bornelh un dorn;


Bon' amors a un uzatge en son paire ac bon sirven
coi bos aurs quan ben es fis, per trair' ab arc manal d'alborn,
que s'esmera de bontatge, e sa maire calfavai forn
io qui ab bontat li servis. et amassava l'issermen. 10

E crezatz c'amistatz Ei quartz: de Brivai Lemozis,


r

cascun jorn meillura; us joglars qu es plus querentis


meilluratz et amatz que sia tro qu'en Benaven ;

es cui jois s'aura. e semblari' us pelegris


15 Dous auzels, en son estatge malautes, quan cantai mesquis, 15

iras, quan venrai matis, qu'a pauc pietatz no m'en pren.


e digas l'en dreg lenguatge E'n Guillems de Ribas lo quins,
de quai guiza l'obedis." qu'es malvatz defors e dedins,
Abrivatz n'es tornatz e di totz sos vers raucamen;
20 trop per gran mezura, per que es avols sos retins, 20
doctrinatz, ernparlatz qu'atrestan s'en fari' us chins,
de bon' aventura. e dels olhs sembla vout d'argen.
Ei seizes Grimoartz Gausmars
:

II. qu'es cavaliers e's fai joglars ;

25 Chan tarai d'aquestz trobadors e fai mal qui loi consen 25

que chantan de maintas colors, nii dona vestirs vertz ni vars


ei pieier cuida dir moût gen ;
qu'aitan valriais agues ars,
nias a chantar lor er alhors, qu'enjoglarit s'en son ja cen.
qu'entremetre n'aug cent pastors, Ab Peire de Monzo so set,
30 qu'us no sap que's mont' o*s deissen. pos quei coms de Tolozai det, 30
D'aisso mer mal Peire Rotgier, qu'anc no soanet d'avinen ;

per que n'er encolpatz premier, per que fon cortes quii raubet,
quar chanta d'amor a prezen ;

e valgra li mais un sautier


35 en la gleiz' o un can délier 1 cantar magre Ap.Ze.Cr.ADIX 2 R. 3 qe
portar ab gran candel' arden. sis mirava Cr ADIX 2 7 mas en s. p. Ba.CR.
.

12 prezentis Ba.CR. 16 p. de lui nom pr. Cr.


Ei segonz: Guirautz de Bornelh
19 chans Ba.CR. 20 qu*(i)eu non pretz res
que sembl' oire sec al solelh Ba.C; e non e ges bos sos latins a. 21 pins
Zc.Cr.ADIX 2 22 e Hiuelh semblan de v.
.

Ap Cr.Aa sei uoil s. esser dargen N*. 23


,

3 bo(n)s Âp.Ze.EV. 15 vas Ap.V. 16 m'iretz nElias Ba.CR. 24 e vai Ap.Ze.CRa: e fais
Ap.V. 17 diguatz Ap.Ze. Cr.A. 25 e perda Dieu qui lo c. Cr.ADIX 2
27 sordejer Ba.\ sordeyor CR. d. gen] Ba. (perga D. prega IX 2 ). 26 bels e cars Bu., b.
CR. o d. a. 29 entrametren vei Cr.ADIX 2 ni c. CR: v. vert ni var a. 27 que tais er
31 Rotgiers Ba.Ze.Cr.ADIN*RZe. 32 premiers adobatz sem pars Ap.Ze.Cr.A (I) es), I (es),
Ba.Ze.Cr.ADIX 2 RZe. 34 covengral rnielhs (semprars) DIX 2 (som par) a. , 28 son ja]
Ba.CR. us sautiers Ba.Ze.Cr.ÀDIX 2R; un seran Ap.Cr.AD I 2 a. 29 É Peire Bremons
sautiers D. 38 us candeliers Ba.Ze.Cr.ADI se baisset Ba.Ze.CR. pos lo Cr. 31 chantan
X 2
R. un sonet avinen Cr.a. 32 E cel Cr. a.
87 XII e SIÈCLE. 88

e fe o mal quar noi talhet E l'onzes: Guonsalho Rozitz


aquo que hom porta penden. que*s fai de son trobar formitz,
E l'oches: Bernartz de Saissac tan que cavalaria's fen ;

qu'anc sol un bon mestier non ac et anc no fon tan ben guarnitz
5 mas d'anar menutz dos queren ;
que per el fos bos colps feritz, 5

et anc pois no'l prezei un brac si doncs no*l trobet en fugen.

pos a'n Bertran de Cardalhac E*l dozes: us petitz Lombartz


ques un velh mantel suzolen. que clama sos vezis coartz,
Ei noves es en Raimbautz et el eis sent de l'espaven;
10 que's de son trobar trop bautz
fai ;
pero us sonetz fai gualiartz 10

mas eu lo torne a nien, ab motz amaribotz, bastartz,


qu'el non es alegres ni chautz; e lui apeF om Cossezen.
per so pretz aitan los pipautz Peire d'Alvernhe a tal votz
que van las almosnas queren. que chanta cum granolh' en potz,
15 E'n Ebles de Sanhai dezes e lauza's trop a tota gen ;
15

a cui anc d'amor non venc bes, pero maistres es de totz,


si tôt se chanta de coiden ;
ab qu'un pauc esclarzis sos motz,
vilanetz es e fais pages, qu'a penas nulhs hom los enten.
que dizon que per dos poges Lo vers fo faitz als enflabotz
20 lai se loga e sai se ven. a Poivert tôt jogan riden. 20

PEIRE ROGIER.
Mss. : ACDIKMORSTc. Appel, Das Leben und die Lieder des Trobadors Peire Rogier, Berlin
1882, p. 51—57 (Ap.) — Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2" éd., Leipzig 1882, p. 79 ss.

Ges en bon vers non pose falhir mas de leis pogues servir
quo'l
a l'ora que de mi dons chan. e far tôt quant l'es bon ni'l platz,
Consi poiri' eu ren mal dir? qu'eu non cre qu'eu anc per als fos
Qu'om non es tan mal ensenhatz, mas per leis far so quei plagues ;

25 si pari' ab leis un mot dos, que be sai qu'onors m'es e bes 25

que totz vilas non torn cortes. tôt quan fatz per amor de leis.
Per que sapehatz be que vers es
2 per Ba
CR. s. chant trop f. Cr.AOIN2 3 per- .
que'l bon qu'eu die tôt ai de leis.
que Ze., per q'en Cr.A, per qel DIN 2 en cui a. ,

De ren als no pens ni consir n fen Ba. 4/5 et anc per lui non fo feritz bos
dezirier ni talan, colps, tant ben (fort Cr.) no fon garnitz Ap.Ze.
30 ni ai
Cr.ADIN 2 et anc bos colps non fo f. per lui
;

1 e mal 2 aquel pe qe p. Cr. a.


îes Cr. a. tam be no fo g. a.; dos (au lieu de bos) CR.
3 L'oites es Cr.A, huich es D1N 2 4 negun . 7 petitz CR] vielhs Ap.AIa; ueilletz Cr. D.
bon Ba.C. (degun) R., que anc un bon Ap.Ze.a, ueilles N
2
9 Et (Mas C) elh es daquelh eys
.

c'anc un sol bon Cr. 2


ADIN
5 m. que vai . parven Ba.CR; e laissai del esserniment a.
Ba.CR. 6 c'ano despois Ba. (que C) CR; et 10 per qu'us Ba.CR.; pero s. Cr.ADN 2 V,
cinc p. a. prezem Cr.ADIN 2 10 per Ba.CR. . per so s. I. moût g. Cr.ADIN 2 11 maribotz .

12 que Ba. CR. 13 et eu Ba.CR. trop mais (marabotz Ze.) e Ap.Ze. macre (uaires e A,
Ba.CR. 16 ben d'à. non près Ba.CR. 18 us D, magres
inatre e e TV 2
vaires Cr. moinz e
,

v. enflatz plages Ap.Ze Cr.Aa. (plaiges) 2


DN . Cr.ADIN 2 14 c. . desobre
e desotz Ze.b. c.
(plaigues) I. 19 E Ba.CR ditz hom Ba.C; dis desus e. DIN
A.Cr. non chanta sus ni d. 2
.

nom R. 20 sai Ba.CR. lai Ba.CR. desotz ADIN 2


qe ch. desus e desotz Cr. 15
,

21 n. p. e. b. v. Ap.CRSTc. 22 nulh hora molt Cr.ADIN 2 e sei so son dous e plazen


.

Ap.CMORSTc. 28 ben Ap., bes MRc. Ze.b. 18 Puoich-vert Ap.Cr.A.


89 PEIRE ROGIER. 90

Ben pose los autres escarnir, qu'en mor. — "Mors?" — Oc. — "Non
car aissi'm saubi far enan potz guérir?" —
que'] melhs del mon saupi chauzir. Eu no. — "E cum ?" — Tan sui — iratz.

Eu o die e sai qu'es vertatz. "De que?" — De don leis,— sui aissos.
5 Ben leu manz n'i aura gilos "Sofre." — No'm — "Clamai mer-
val.

que diran : "Mens, e no'n es res." ces." -


Non m'en no m'es,
cal, ni d'aco Si'm — "Non as pro?" — Pauc.
fatz. 5

qu'eu sai ben consi es de leis. — "No't pes,


Greus m'es lo maltraitz a sofrir si'n tras mal ?" — Non. — "Quo fas
10 ei dolors qu'ai per leis moût gran, de leis?"
don lo cors no'm pot revenir Conselh — "Quai?" — Volh
n'ai.

per nulh plai d'autras amistatz, m'en — partir.


c'autre jois no m'es dous ni bos, "No far!" — Si — "Quers ton
farai.

ni non volh ja'm sia promes ;


dan." —
is e s'eu n'avia cen conques, Qu'en pose als? — "Vols t'en ben jau-
ren nois pretz mas cel qu'ai de leis. zir?" — 10

Doussa domna, soven sospir Oc, moût. — "Cre me." — Ara'm di-

e trac greu pen' e gran afan gatz ! —


per vos, cui am moût e dezir; "Sias humils, francs, lares e pros." —
20 e quar no'us vei, non es mos gratz; Si'm fai mal? — "Soft' en patz." —
e ben m'estau lonh de vos,
si Sui près. —
lo cor ei sen vos ai trames, "Tu?" — Oc. — "S' amar vols esi'm cres,
si qu'aissi no sui, on tu'm ves ;
aissi't poiras jauzir de leis." 15

eis bes qu'eu ai totz ai de leis. Mon Tort-n'avetz prec, s'a leis platz,
25 Ailas! —
"Que plangz?" Ja tem — qu'aprenda lo vers, si es bos,
morir. — e pois vol que
trames sia
"Que as?" - Am. — "E trop?" — Eu mon Dreit-n' avetz lai en Saves :

oc, tan deus sai e guart lo cors de leis.

2 qu'aissi'm Ap.CRSc, quar en aissim M.


suy sauputz Ap.CRSc, soi sabutz OT. trair'
Ap.CMORTc, traer S. 5 mo(uitz Ba.IK.
10 de Ap.CMOSTc. tan Ap.CMOSTc. 12 per
no m platz autr' Ap.CMOSTc. ni lautr DI
-

K. per plag de nulh autr R. 13 Ni mais Ap.


CMOSTc Autre R. 14 quem Ap. etc., qen S, me
;
5 no*y as pr. Ap.CMOSc. 6 no? qu'o f. Ap.,
R. 15 que s. Ap. etc.; car R. 16 mais aquels de nonc'o f. Ba., no quas fai (fa R, faz S) CORS,
Ap.CMSc. 17 Bona Ba.Ap.
aieels O, als q. T. no qu'a f. c. 10 aras Ba.MR, era Ap.COSTc.
CMOSTc. per vos Ba.C. 18 gran p. Ap.CM 15-19 manquent BIKMORTc. mant Ap.AS.
OTc. 24 E zo (cho S) q. a. t. es OST; mas 16 s'il es bos Ap.A. se el S. 17 e si Ba.C.
so qe tu ueis tôt es M, que tôt es en poder c. 18 Dreit-n'a-leis Ba.C. on ill es Ba.A.
91 XII e SIÈCLE. 92

GIRAUT DE CABREIRA, ENSENHAMEN.


b ~ d (D). Bartsch Denkmàler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart
Ms. de Modène,f. 203 ,

11—90, 19. Crescini, Manualetto provençale, Verona 1892, p. 23—25 (Cr.). Cf. Mila
1856, p. 88,
y Fontanals De los trovadores en Espaha. Barcelona 1889, p. 273.
, Grdr. § 33, p. 51. —
St. p. éé.

Cabra juglar, intret en Espaign' a ban don;


non pose mudar de Ronsasvals
q'eu non chan, pos a mi sap bon; los colps mortals
e voirai dir, qe fero'l dotze compaignon,
5 senes mentir, can foron mort 5

e comtarai de ta faison. e près a tort,


Mal saps viular trait pel trachor Ganelon
e pietz chantar a l'amirat,
del cap tro en la fenizon. per gran pechat,
io Non sabz fenir et al bon rei Marselion. 10

al meu albir Del Saine eut


a tempradura de Breton. c'aias perdut
Mal t'ensegnet et oblidat los motz ei son;
cel que't mostret ren no*n diçetz
15 los detz a menar ni l'arson. ni no'n sabetz: 15

Non saps balar pero no'i ha meillor chanson.


ni trasgitar E de Rotlan
a guiza de juglar guascon. sabs altretan
Ni sirventesc coma
d'aiso que anc non fon.
20 ni balaresc Conte d'Artus 20

non t'auc dire nuilla fazon. non sabes plus,


Bons estribotz ni del reproier de Marcon.
non t'eis pelz potz, Ni sabs d'Aiolz,
retroencha ni contenson. com anet solz,

25 Ja vers novel ni de Machari lo félon ;


25

bon d'en Rudel ni d'Anfelis


non eug que't pas sotz lo guingnon, ni d'Anseis
de Markabrun ni de Guillelme lo baron.
ni de negun De Florisen
30. ni d'en Anfos ni d'en Eblon. non sabs nien 30

Jes gran saber ni de las ganas de Milon.


non potz aver, Del Loerenc
si fors non eis de ta reion. non sabs co venc
Pauc as après,
35 qe non sabs jes ni sabs d'Erec 35

de la gran jesta de Carlon, com conquistec


con eu tras portz l'esparvier for de sa reion.
per son esfortz Ni sabs d'Amie
consi guaric
2 puesc. mieu arbir Cr. àlbir Ms.
11 23
Ameli lo seu compaignon. 40
t'ieis. 29 Negun ou n'Egun Chabaneau. 30
1
de n Cr. 33 ieis. 4 XII. 28 Guillemes. 35 drec. 40 sieu.
93 ALPHONSE II, ROI D'ARAGON. 94

ALPHONSE II, ROI D'ARAGON.


Mss. de Paris, fr. 856, fol. 360 b (C), fr. 854, fol. 108 b (I), fr. 22543, fol. 21 * (R) ; Ms. de la
Laurentienne, fol. 59, Stengel, Die altprov. Liedersammlung c, Leipzig 1899, p. 50 (c). Diez, —
Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 84 ss.

Per mantas guizas m'es datz o si s'es astre d'amors,


jois e deportz e solatz ;
qu'anc de l'ora qu'eu fui natz
que per vergiers e per pratz mais no'm destreis amistatz
e per foillas e per flors, ni*m senti mais ni dolors.
5 e pel temps qu'es refrescatz Tant mi destreing sa bontatz,
aug alegrar chantadors: sa proez' e sa beutatz,
mas al meu chan neus ni glatz qu'eu n'am mais sofrir en patz
no'm Dotz ni m'aiuda estatz penas e dans e dolors,
ni res for Deus et amors. que d'autra jauzens amatz
io E pero ges ncrm desplatz grans bes faitz e grans socors. 10

lo bels temps ni la clartatz Sos homs plevitz e juratz


ni'l dous chans qu'aug pels plaissatz serai ades, s'a leis platz,
dels auzels ni la verdors; davan totz autres seignors.
qu'aissrm sui al joi lassatz Quan mi membra dels comjatz
15 ab una de las meillors: que pris de leis totz forsatz, 15

en leis es sens e beutatz, alegres sui et iratz;


per qu'eu li don tôt quan fatz, qu'ab sospirs mesclatz de plors
e jois e pretz et honors. me dis: "Bels amies, tornatz
En trop ricas voluntatz per merce vas me de cors."
20 s'es mos cors ab joi mesclatz; Per qu'eu tornarai viatz 20
mas nô sai si s'es foudatz vas leis, quar autr' embaissatz
o ardimens o paors no m'es deleits ni sabors.
o grans sens amezuratz

2 gauz le. d jusqu'à qu'es (5) mutilé dans


. .

C. 3 que manque R. 4 e manque R. foilles I. 6-8


mutilé: seulement dors, mas .ni glatz C. uey
. . .

R. 8 nom aiuda ni e. R. ni maue c. 9 manque . . 1 si es le. 2 que Rc 3 îï /. 4 sentim c.


c. for] mas I. d. damors R. 10 per so 1. non 5 destrenh CR, destreis /. 6 p. sa ... c. bon-
c. 11 bel IR. belh C. 12 ques le. pel I. 13 tatz I. 10 secors CR. 11 sieus son p. /.
uandors c. 14 car sim c. 16 quen le. fatz 12 e serai a. seis p. I, seu a. c. lui c. 13
manque c. 18 I. els p. e las I. els j. el pros denan le. 14-22 manquent 1. Tant c. 15 près
els h. c. li> voluntatz manque R. 20 la(i)s- 7t\ 17 Ab s. c. et ab pi. c. 21 baratz c. 22
satz le. 21 si fez c. 22 Mardirnenz I. nom deleytz ni soiorns R. delietz C.
95 XII e SIÈCLE. 96

PEIRE RAIMON DE TOULOUSE.


Ms. de Rome. Chigiana, L. IV, 106, fol. 98 (str. 2 et 3), Stengel, Die prov. Blumenle.se der Chigiana, p. 36
(F); Ms. du Vaticain 5232, fol. 17 l d , Studj di flologia romanza III, 535 (A); Ms. du Vaticain
3208, Atti deW Ac. dei Lincei 1886, II, 17 (0) ; Mss. de Paris fr. 1592, fol. 106 b (B), fr. 856,
h d
fol. 242 (C), fr. 854, fol. 85" (I), fr. 12174, fol, 185 (M); Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI,
34, Archiv fur das Studium der neueren Spr. 35, 421 (U). —
Diez, Leben und Werke der Trou-
badours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 97.

Atressi cum la candela vec me tôt al seu plazer,


que si meteissa destrui, fin, franc, ses bauzia!
per far clartat ad autrui, E s'ab aital tricharia
chant, on plus trac greu martire, pose en sa cort remaner,
5 per plazer de l'autra gen. el mon non a nuill saber 5

E car a dreit escien per qu'eu camjes ma folia.

sai qu'eu fatz folatge, Lo jorn que sa cortezia


c'ad autrui don alegratge mi mostret e'm fetz parer
et a mi pen' e tormen. ab un amoros plazer
10 Nuilla res, si mal m'en pren, que'm fetz, me cuiet aucire ;
10
no'm deu plaigner del dampnatge, qu'ins el cor m'anet sazir
Car ben conosc per uzatge e'1 cor mi mes un dezir
que lai, on amors s'aten, que m'auci d'enveia;
val foudatz en loc de sen. et eu cum fols que foleia
15 Doncs pos tant am e dezire fui leus ad enfoletir, 15
la gensor qu'el mon se mir, car cuiei so per albir
per mal que'm deia venir qu'eu no'm pens qu'esser deia.
eis
no's taing que'm recreia; Si per nuill' autra que seia
car on plus m'auci d'enveia, mi pogues plus enriquir,
20 plus li ma mort grazir,
dei be'm n'agra cor a partir; 20

si'l d'amor voill seguir,


dreit mas com plus fort m'o consire,
qu'estiers sa cortz non plaideia. en tant quant lo mons perpren,
Doncs pos aisso que'm guerreia non sai una tant valen
conosc que m'er a blandir, de negun paratge;
25 ab honrar et ab sofrir
li serai hom e servire;
e s'aissnn vol retener, Veus FI. Venc lien a tôt son M. voler
1

0. 2 francs lins IOM, lin e franc CF. e ses


U. senes (M. 4 posca fa merce caber 0. merse
1 Aissi 0. 3 E fa 0. 4 manque M. Quand caber M. en samor r. U. 8 mi] manque IMU.
eu plus B. 5 plazer] conort AB. dautra 0. m Ba. nim IMU. aparer Ba.IOMU. 9 Un
7 Faz tan gran OMU. qu'eu] que AB. pauc d'à. COMU. 10 parec ben COM. quem
8 don iauzimen M. 11 non U. 12 Pero ben vole COMU. 11 sailhir M, ferir U. 12 lo cors
sai OM. 13 senten C, enten M. 14 vai 0. qemes li 0, e mes dedinz tal d. U. ma I. mes
15 E pois I. tant] ieu M, manque U. uoill I. lo coraiel d. M, lo d. Ba.CI. 14 qan f. M. 15
désir BCM. 16 mire F. 17 quem posca 0, faz len M. 16 quant crezei so 10, e ieu crei
qen puesca sufrir M. 18 non FIMU. qe U. M. 17 quenquers ( OU. n. C, no" cre AI. nom
19 manque C. car] et B anz M. em greua
, pes 0. q. pens qesser non poiria M. 18-96, 4
OM, em guerreia I. 20 mas I. ben CF, mel manquent M. 18 E sieu per a. 0. 19 mais
0. 21 sai qel dei mamor graçir M. 22 nos ACU. 20 ben a. IU. agra en C. 21 on Ba,
1. 23 E pos M. a so /, am so C, aiqo OM. CI. fort] ieu /; i fort U. m'o] en A, eu li.
ualria 0. 24 qel 0. 25 celar CFOMU. seruir mos U arbire /. 22 com AICU. 24 ni de
/. 26 Sieus M. suîrire C. 27 sol sim C. tant aut rie p. I; de prez ni daut p. U.
97 GARIN LE BRUN. 98

per qu'eu el seu seignoratge c'ab rems et ab vêla


remaing tôt vencudameu, poi' ades so que no's cela :

pos non trob meilluramen e per so non fatz gran brui


per fors' o per agradatge. ni voill c'om sapcha de cui
Chansos, al port d'alegratge, m'o die, plus que d'un' estela.
on pretz e valors s'aten, Mas vos am, ges una mêla
al rei que sap et enteu, no'm pretz, car ab vos non sui.

m'iras en Aragon dire Pero aïs ops vos estui


c'anc mais tant jauzens non fui que'm siatz goverus e vêla.
10 per fin' amor cum er sui;

GARIN LE BRUN, ENSENHAMEN.


Bibliothèque Ambrosienne, R. 71 sup., fol. 125 e (G), Ms. de Cheltenham, fol. 5' (N) , d'après
la copie de H.. Suchier. —
Grdr. § 33, p. 50 s. St. p. 51.

El premier cap, amia, Tuit sei altre apareill, io

es mos talans que dia segon lo meu conseill,


tota la contenenza, — de qualque mena sion,
sic'om no'i trob faillenza, esgar que ben estion
15 que domna deu aver. pels flancs e pels costaz
C'aizo fai a saber, e pels pes e pelz braz. ir>

lo matin al levar Sei sotlar, per mon grat,


se deu gran soing donar sion petit, dolgat,
que sia fresca e clara que no parescon gran
20 sa colors e sa cara, sei pe, ni mal estan.
e que non i remaigna E de son afiblar 20
tais res que no s'ataigna. se deu graD soing donar
Pois sia sa camisa, que non esti' en fol
qu'es aprob lei assisa, sos mantels a son col
25 blanca, molla e dolgada; ni semble soiseupuz
car esti' aizinada: can l'er al col penduz. 25
pels flancs e pels costaz, Sas serviriz privadas
pels altres locs privaz sion gent enseignadas
deu esser d'aital mena e sapehon ses orgoill
30 qu'en aital loc covena.
1 mangue I. qa — a M. 2 por 0. so] com
son U. 2 forsadamen I.
1 e quar CU. nos 0. qell non MV nom U. 3 Pero ieu n.
noih C, noi 10. 4 f. ni îoso BU 5 aport M, P. noquan CU. si tôt no com 0. 4 ni co
U. 6 mon pr. 0. 7 qi aug M. 8 m' manque nô uol sapzon 0. ni non MU. c'om manque
M. De CM. sapcha hom CU. sapehon M. 5 Nin d.
1
9 qez anc tan M. 10 I. tin manque
M. ara M. quel de Te. I. den e. AOU. de est. B. 6 Mas
11 primer cap N, cap premier G. 13 cap- ges u. pauca M. Ihezus ges ieu u. C. uiela 0.
teneza G. 14 coz noill truep G 17 maitin 7 nos 0. non pr. U. 8 per so I. ad < mestieu 0.
'.

G. 18 granz G 2 () color G. 21 noi i G. 13 eschai q G. 16 sollar N. pel G. 17 siun


22 tal re G. si tegna G. 23 puois G. sa man- û p. G. 19 sei pei ni N ne sion G. 20 aîu-
t

que G. 25 dolguada N. 20 estai Ba.GN. azinada blar G. 21 grâz G. 23 matel G. 24 soi seu
G. 27 dels flâs e dels G. 28 dels G. luecz N. puz G. 25 li er Ba.GX. 26 sas seruiris N, sa
30 cô aital G. 9uegna G. serueris G. 28 senz N. orguoill G. orgueil .Y.
IiARTSCH, Chrestomathie provençale. 4
99 XII e SIÈCLE. 100

servir, c'aital o voill. cal hom fai ad honrar.


E de sa liadura Mas aquo non es sens,
se sapchon donar cura; anz mais enseignamens
son pel ahordenar e uns tors de folage
5 sapchon, et entrenar. que revert a putage. 5

E s'om gen las apella Moût se deu apensar


de neguna novella, cil qui ben vol far
sapchon se ben défendre en cui plus abandon
e gardar de reprendre. sa bona acuillizon ;

io Quant ill ira al sain, que moût home seran, m


aia ab si tal compain s'om lor fai bel semblan,
que ges d'ancta no'il fassa, que's faran demanes, —
cui que trob en la plassa. tant seron mal après, —
Ill an dreit e suau contes de s'amistat
15 ez a petit esclau ;
e'n le varan gran glat. 15

que non es cortezia De moltas guisas son


que domna an tost per via, divers home pel mon
que trop fassa gran pas que se fan adhonrar
ni per anar se las. d'acuillir e d'amar.
«o Si es en palafren, Als autres no taing gaire 20
si' aitals com conven ;
ni no deu hom trop faire,
e ben o espleita,
si c'ab un breu saludar
an gentemen e dreita. pod om tan gen pagar
Dinz sa maison eschai que's tenran per graziz
25 a leis que ben o fai, e per gen acuilliz. 25

que sia a tota gen Si hom vos ven vezer,


de bon contenemen, ab somos de sezer
ez als mais ez als bos vos dreichaz contra lui;
sia de bel respos. mas ben gardaz vas cui;
30 Cals que veigna ni an qu'assaz son destrian 30

en leis trob bel semblan homen a lor senblan.


e bon acuillimen ;
Si'us par cortes ni pros,
mas non tuit engalmen : faiz lo sezer laz vos.
no sion tuit engal Mas no seiaz leugeira
35 li bon aissi coi mal. qe ja parlez premeira 35

Tal i a qi no gara
cui es humils ni cara
ni non sap ges triar
1 cals GN. hoz
G. a N. 3 mal G. 5 pu-
tagne G. 6 mult G. 7 cel G. 10-14 car raolt
noill G.
1 4. 5 manquent G. 6 e son GN. home despres i seran mal après sils fai sëblan
7 de guna {sans de) N. 10 il etc. GN. 12 honrat G. 10 homes N
11 scemblan. 12 que
îaza GN. 13 truep G. plaza GN. 15 e N. N. 15 leueran GN17 homes G. 18 a N.
desclau GN. 16 non es de N. 18 qe trop G. 21 hoz G. 22 oren G. 23 pod on G. 24 ten
îaza GN. 19 anar GN. 21 aital G. 22 e an tan G. grazir G, gariç Àr 26 hoz G.
. 28
tost o espleita N. 23 ardiament e N. 24 sans dreçes N. 29 mas es gardaz N. 30 de truan
alinéa G. mason GN. 25 bon e fai N. 27 N. 31 homes G. 33 îas lo seger las GN
captenemen G. 28 e-e N. 31 lei truop G. 34 siaz N. leugera G, laugeira N. 35 parles
32 a bon G. 36 que N. 'SI humilis Gr. G, parlaz N. primeira N, premera G.
101 ARNAUT DE MAROILL. 102

de negun gran solaz, lo somonez que*l jorn


mas solamen si'l plaz remaign'a 'quest sojorn.

ARNAUT DE MAROILL.
d
I.Mss. de Paris, fr. 856, fol. 115* (C), fr. 22543, fol. 79 (R). IL fr. 22543 , fol. 134 (R) ;
Ms. de la Laurentienne, Plut. XC inf. cod. 26 fol. 22
a
Stengél, Die altprovenzalische Lieder-

,

sammlung c, Leipzig 1891), p. 15—17 (c). liiez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd.,
e

Leipzig 1882, p. 103.


I.

Bel m'es quan lo vens m'alena sovendet e breu cami,


5 en abril, ans qu'intre mais, que'l seus bels cors d'alegratge
e tota la noit serena me a mes en est trahi. 5

chanta'l rossinhols e'1 jais.

Quecs auzels en son lenguatge, IL


per la frescor del mati, Domna, genser que no sai dir,

10 van menan joi d'agradatge, per que soven planh e sospir,


com quecs ab sa par s'aizi. est vostr' amies bos e corals,
E pos tota res terrena assatz podetz entendre cals, 10

s'alegra, quan folha nais, mand' e tramet salutz a vos.


non pose mudar no'm sovena Mas a sos obs n'es sofraitos :

15 d'un' amor per qu'eu sui jais. ja mai salutz ni autre be


Per natur' e per uzatge non aura, si de vos no'l ve.
m'ave qu'eu vas joi m'acli Domna, loncs temps a qu'eu consir 15

lai quan fai lo dous auratge, co'us disses o vos fezes dir
que'm rêve lo cor aissi. mon pensamen e mon coratje
20 Plus blanca es que Elena, per mi meteis o per messatje;
belazors que flors que nais, mas per messatge non aus ges,
e de cortezia plena; tal paor ai c'ades no'us pes; 20

blancas dens ab motz verais, ans dissera eu meteis,


ab cor franc ses vilanatge, mas tan sui d'amor entrepreis,
25 color fresc' ab saura cri. can remir la vostra beutat,
Deus, que'l det lo senhoratge, tôt m'oblit cant eu ai pensât.
la sal, qu'anc gensor non vi. Messatje'us tramet moût fizel; 25

Merce fara si no'm mena breu sagelat de mon sagel ;

d'aissi enan per loncs plais, no sai messatje plus cortes


30 e don m'en un bais d'estrena ni que melhs celés totas res.
e segon servizi mais ;
Est conselh m'a donat amors,
e pois farem breu viatge
1 somones G. somoires X. 2 aques N.
den û granz G. 2 mais G.
1 4 sieu belh (bel) CR. 5 mauetz en aquest R.
4 Belh C. 5 mays etc. C. 6 nuegz C, nueg 8 qeu c. 9 lo u. c. fins e leials c bo
R. 8 auzel CR. 11 con R. am C. 12 pus C coral (: cal) R. 12 cobeitos Ba. R. 14 per v. c.
R. 13 fuelha etc. CR. 14 nom C. sovenha R. 15 désir c. 16 qeus diga c. vos] ous R. faça
15 don yeu R. 17 me ue(n) Ba. C. 20 blancha C. c. 20 nous desplagues c. 21 diria c. metes
21 belhazors C. 25 fresca pels sauras crins (: près) R. 22 soi etc. R. 23 u. gran b. c. 24
R. saursa C. 26 dieus CR. quem R. 27 ienser moblida cant m'ai Ba. R. 25 ni essa gers trame-
nom R. 31 servizil Ba.CR. trai î. c. 26 anel c. 27 tan B a j^c 29 Cest c.
4*
103 XII e SIECLE. 104

a cui deman tôt jorn socors ;


qu'ins en un foc m'aves assis,
amors m'a comandat escrire c'anc no mermet, pos fon empris:
so qu'ab la boca non aus dire. focs d'amor es qu'art e destrenh
Eu no'us aus far esdig ni ganda que vins ni aigna noi destenh.
5 en so que amors me comanda. Pos fon empris, anc non esteis, 5

Er auiatz, domna, si vos plai, de jorn en autre dobl' e creis.


so que mos breus vos dira lai. E can me sui de vos lonhatz,
Corteza domn' e conoissen creis e dobla plus l'amistatz :

e de bon grat a tota gen, mas can se pot endevenir


10 apreza de totz benestars qu'eu vos vei,domna, e'us remir, 10

en fatz, en ditz et en pensars, son aissi que mai res no'm sen;
la cortezi' e la beutatz per que be qu'es falhimen
sai
ei genz parlars ei bels solatz, lo repropehiers c'om dire sol:
l'ensenhamens e la valors, que olh no vezo, cors non dol.
15 e'1 gens cors ei fresca colors, Lo cors mi dol, domna, per ver, 15

lo bels ris, l'esgarz amoros, can no'us podon mei olh vezer.
e l'autri benestar de vos, Mas del vezer conselh non sai:
ei bel fait ei dig agradiu pero mos cors, que.remas lai,
me fan la noit ei jorn pensiu. lo premier jorn que anc vos vi,
20 Quan non ai loc de vos vezer ; anc pois de vos no se parti ;
20

joi ni déport non pose aver; no se parti de vos un torn,


non pose aver joi ni déport, ab vos sojorna noit e jorn,
peritz sui si non venc al port; ab vos estai on qu'eu esteia,
quei loncs espers ei loncs consirs la noit ei jorn ab vos domneia.
25 ei trop velhars ei pauc dormirs Ges d'autr' afar pensar no'm letz. 25

ei deziriers de vezer vos Enan m'esdeve mantas vetz,


me tenon sii cor angoissos. can cuit entendre en autras res,
Cen vetz prec Deu la noit ei jor de vos ai messatje cortes:
que'm do mort o la vostr' amor. mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers,
30 Domna, si'm do vostr' amor Deus, me ven de vos sai messatgiers, 30

cen tans sui vostre melhs que meus; que'm ditz e'm remembr' e'm retrai
car de vos sai, domna, que'm ve vostre gen cors coin d et e gai,
tôt cant eu fas ni die de be. las vostras bêlas sauras cris,
E de vos ai l'ensenhamen ei vostre fron plus blanc que lis,

35 e tôt quan sai far d'avinen. los vostres olhs vairs e rizens, 35

Lo premier jorn, domna, que'us vi, ei nas qu'es dreitz e be sezens,


m'entret el cor vostr' amors si la fassa fresca de colors,
1 qun f. maveç lainç c. 3/4 manquent Ba. R.
1 souen c. 3 so quel b. n. auza Ba. R. 4 e 5 pois Ba. R. 7 qari soi c. plus loignanz c. 8 el
non puesc c. escrit ni landa R. 5 daiço qam. cr. e d. treis aitanz c. 10 nius c. 11 s. sans e sais
vol e c. 6 sa u. c. 7 guida Ba. R. 8 aui- mon escien c. 12 p. qeu c. q. fail e men c.
nenz c. 9. de b. saluz a totas genz c. 10 be- 13 qe hom dir c. 15 men d. c. 16 qar c. 17 noi
nestanz c. 11 en d. en f. e en semblanç c. Bu. R. 18 es romas R. 19—22 manquent B.
15 e la fresca c. 16 li b. r. Fesgart Ba. R. 21 iorn c. 23 mesleia c. 25/26 intervertis dans
17 b.-an c. 18 li bon îaich c. 19 si c. Ba.R. 25 que autr. R. non c. 26 per que
20 Car Ba. R. 23 traiz c. 24 qen lonc esper m'endeve Ha.R, sesdeue c. 27 pensar Ba.R.
el greu sospir c. 27 ten aissi lo c. aissos Ba. 32 coinde Ba.R, coint c. 34 el fr. p. bl. q.
R. 29 d. la m. o u. a. c. 31 m. uostre q. c. iior de 1. c. 35 clars e r. c. 37 1. tendra face
84/35 manquent Ba. R. 36 qu'eu auc vos Ba. R. e la c. c.
105 ARNAUT DE MAROILL. 100

blanca, vermelha plus que flors, la raizo fas c'auzir podes:


petita boca, bêlas dens, Ai, bona domna benestans,
plus claras qu'esmeratz argens, si fis amans,
veira ja est
meuton e gola e peitrina a son viven, lo jorn nii ser
5 blanca corn neus ni flors d'espina, que, a celât o per lezer, 5

las vostras bêlas blancas mas, vostre gen cors coind' e prezau
als loncs detz granz, grailes e plas, entre mos bras remir, baizan
e la vostra bêla faisso olhs e boca tan doussamen
on non a res de mespreizo, que sol un bais fassa'm de cen,
10 los vostres gaps plazens e bos, et eu pel blasmar me lais!
joi — 10

ei gen solatz ei franc respos, Er ai trop dig, mas no pose mais,


ei bel semblau que'm fetz al prim, s'una vetz sola ai parlât
can s'esdevenc c'abdui nos vira. so qu'el cor ai mil vetz pensât.
Can so'm remembrai cors ni*m ditz, Er ai trop dig, non pose plus dir;
if> adoncs reraanc si esbaitz, mos olhs clauzens, fas un sospir, 15

no sai on vauc ni on me venc ;


en sospiran vau endormitz.
meravilh me car me sostenc, Adoncs s'en vai mos esperitz
quei cors me falh e la colors: tôt dreitamen, domna, vas vos
si'm destrenh, domna, vostr' amors. de cui vozer es cobeitos.
20 Tôt jorn sofre esta batalha, Tôt enaissi com eu dezir, 20

mas la noit trac peior trabalha ;


la noit e*l jorn, can m'o consir,
car can me sui anatz jazer, a son talan ab vos domneia,
e cuit alcun repaus aver, embrass' e baiza e maneia.
e'il companho dormo trestuit Ab que dures aissi mos soins,
25 que nuls non fai noisa ni bruit, no volri' esser reis ni coms. 25

adonc me torn e'm volv e m vir, Mai volria jauzens dormir


pens e repens, e pois sospir. que velhan deziran languir.
Soven me levi en sezens, E Rodocesra ni Biblis,
après me retorn en jazens, Blancaflors ni Semiramis,
30 e colgui me sobrei bras destre, Tibes ni Leida ni Elena 30

e pois me vire el senestre, ni Antigona ni Esmena


descobre me soptozamen, nii bel' Yseus ab lo pel bloi
pois me recobre belamen. non agio la meitat de joi
E can me sui pro trebalhatz, ni d'alegrier ab lor amis,
35 eu get defor abdos mos bratz com eu ab vos, so m'es avis. 35

e tenc la cher' eis oîhs enclis, Per la doussor fas un sospir,


mas jointas, deves lo pais, e pois trebalh al resperir,
on eu sai, domna, que vos es,
1 tôt aisso fUi.R. 2 bella c.
f. 3 se ja u.
l bl. 2 blancas Ba.R.
e u. c. 3 blancas c. 4 nii i.5 per c. c. 9 qun dolç baisar
c.
Ba.R. 5 plus blanc qe c. 7 els vostres detz c. dels c. 10 e dens del ior c. 12 qar sol
gr. e pi. Ba.R. 8 e pueys R. 12 fer c. 14 u. u. c. 13 cors a loncs temps Ba.R. 14 cant
em d. c. 18 20 sufïert ai tal c.
qal c. 22 aisso die Ba.R. 15 clans son mos oils c. 23
que eu
B'i.R. 23 plazer Ba.R. 24/5 man-
s. c. abraça c. 24 per que -ses R. sol qen aissi
quent Ba.R. 28 e pois Ba.R. 29 a. retorni c. 25 no volgresser seiilior de rems R. 26/7
m'en Ba.R: e pueis me r. c. 30 colc me sus manquent c. 28 Xi c. 30 T. Neyda c. tiba
mon c. 31 non sai sim soi sus el s. c. 32 ni Icna ni eledina R. 34 quant il eran c.
douçamens c. 36 lo cor Ba.R. la chaira el 36 vostr' amor Ba.R. 37 pueis qan me uen
cor el oilz c. aclis Ba.R. 37 las m. j. vas c. a lesperir c.
107 XII e SIÈCLE. 108

obre mos olhs soptozamen, cirns e razitz d'ensenhamen,


gart sai e lai tôt belamen, cambra de joi, locs de domnei,
trobar vos cuit, domna, latz mei, domna, mas jointas, vos soplei:
mas do vos trop ni no vos vei. pois vostre soi si leialmens
Clauzi mos olhs, torni ma chera, vensa'us merces e chausimens 5

las mas jointas d'aital manera que'm retenguas a servidor,


sija'm poiria endormir. e prometes me vostr' amor.
Mas jes no'i pose endevenir: De plus no'us prec ni no's cove,
ans torn en eissa la batalha mas tôt si' en vostra merce,
10 d'amor que m'auci e'm trebalha. Deus d'amor jausir.
qu'aissi'm lais 10

Domna, no*us pose lo cente dir Mais am de vos sol un désir


de penas ni del martir,
las o l'esperanza o long esper
del pan tais ni de la dolor que de null' autra son jazer.
qu'eu trac, domna, per vostr' amor. E pos de me vos fas ligansa,
15 Totz vius per vos art e aflam, prometetz me bona esperansa. 15

mas per merce'us, domna, reclam De la promessa aurai cofort


que'm perdones, s'eu falh ni pec. e bon respit tro qu'a la mort;
Auiatz et entendetz est prec, mai volh e bon esper morir
domna, la genser criatura no volh dezesperatz languir.
20 que anc formes el mon natura, Domna, no'us aus de plus preiar, 20

melhor que non pose dir ni sai, mas Deus vos sai e Deus vos gar!
plus bêla que bels jorns de mai, Si'us plai, rendetz me ma salut:
solelhs de mars, ombra d'estiu, pos amors m'a per vos vencut,
roza de mai, ploia d'abriu, vensa'us per mi tôt eissamens
25 florsde beutat, miralhs d'amor, amors que totas cauzas vens, 25

claus de fin pretz, escrins d'onor, domna!


mas de do, capdels de joven,

ALBA.
Ms. de Paris, fr. 856, fol. 383 (c). Malin, Gedlchte der Troubadours Nr. 132.

En un vergier sotz folha d'albespi "Plagues a Deu ja la noitz non falhis,


tenc la dompna son amie costa si, ni'l meus amies lonh de mi no's partis,

:>>otro la gaita crida que l'alba vi. ni la gaita jorn ni alba no vis!
Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! 30

1 esnelamen c. 3 lonc m. c 4 jes nous Ba. 4/5 manquent Ba.R. 6 prendes m'ai vostre
(meus) R. 5 mas clau Ba.R. e torn c. 6 mas s. Ba.R. 7 e manque R. 10-13 manquent Ba.
1
m. Ba.R. 7 vezer si p. dormir Ba.R. 10 qui R. 15 vostr esp. Ba.R. 16 de l'esperans Ba.
ma mes en c. 11 non sai c. 15 Per vostr' R. 17 mon bon esper tro a Ba.R. 18 respecli
amor t. u. afl. Ba.R. 16 merce donnaus c. c. 19 non îaz c. 22 mos saluz c. ma manque
18 ces c. 20 q. formes anc c. 21 gençer qeu R. 23 qar per am. soi si uencuz c. 26 man-
c. 23 de uern c. 27 de dompnei caps d. c. que Rc.
Alba ses titol. 28 îuella. 31 oy dieus etc. 27 nueitz. 28 lonc.
109 GUIRAUT DE BORNEIL. 110

Bels dous amies, baizem nos, eu e vos, Per la douss' aura qu'es venguda de lai,

aval els pratz on clianto'ls auzellos; del meu amie bel e cortes e gai,
tôt o fassam en despeit del gilos: del seu alen ai begut un dous rai:

Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! Oi Deus, Deus, de l'alba Tan tost ve !"
oi !

5 Bels dous amies, fassam un joc novel, La dompna es agradnns e plazens,


ins el jardi on chanton li auzel, per sa beutat la gardon mantas gens,
tro la gaita toque son caramel. et a son cor en amor leialmens.
Oi Deus, oi Deus, de Palba! Tan tost ve! Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve!

GUIRAUT DE BORNEIL.
I. Mss. CEPRT. Meyer, Recueil d'anciens textes, p. 82 (Me.)- Appel, Provenzalische Chrestomathie,
p. 91 s. (Ap.). IL Mss. ABCDGIKMRSV. Appel, Prov. Chrestomathie, p. 80. III. Ms. du Yati-
h
cain 5232, fol. 13 , Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 33, 315 (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
fol. 5
a
(B), fr. 856, fol. 23 e (C) ; Ms. de la Laurentienne, Rut. XLI 43, Archiv f. d. Stud. d.
,

neueren Spr. 35, 369 (U); Ms. de la Riccardienne 2814, p. 50, Revue des langues romanes
t. 12 (1899) p. 18. (a). IV. Les mêmes, fol. 18 a (A), 13 h (B). 20" (C) , fr. 174!), Mahn Ge-
h
dichte III, 121 (E) ; Ms. de Venise, fol. 72 Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen 36, 420
,

(V) ; Ms. de la Riccardienne 2814, Revue des langues romanes t. 42, p. 306 (oc). Cf. Kolsen,
Guiraut von Bornelh, der Meister der Trohi alors, Berlin 18U4.

I. Bel companho, pos mi parti de vos,


u eu no'm dormi ni*m moc de ginolhos,
io Reis glorios ; verais lums e clartatz, io

Deus poderos, Senher, si a vos platz, ans preguei Deu, lo filh sancta Maria,
al meu companh sias fizels aiuda, que'us mi rendes per leial companhia;
qu'eu non lo vi, pos la noitz fon venguda; et ades sera l'alba.
ades sera l'alba.
et Bel companho, la foras als peiros
15 Bel companho, si dormetz o velhatz, me preiavatz qu'eu no fos dormilhos, 15

non dormatz plus, suau vos ressidatz, enans velhes tota noit tro al dia;
qu'en orient vei l'estela creguda aras no'us platz mos chans ni ma paria;
qu'amenai jorn, qu'eu l'ai ben conoguda; et ades sera l'alba." —
u
et ades sera l'alba. Bel dous companh, tan sui en rie
20 Bel companho, en chantan vos apel : sojorn
non dormatz plus, qu'eu aug chantar qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn, 20
l'auzel car la gensor que anc nasques de maire
que vai queren lo jorn per lo boscatge, tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
et ai paor quei gilos vos assatge; lo fol gilos ni l'alba."
et ades sera l'alba.
25 Bel companho, eissetz al fenestrel IL
et esgardatz las ensenhas del cel; Un sou et fatz malvatz e bo, 25
conoisseretz si'us sui fizels messatge: e re non sai de cal razo
si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge;
et ades sera l'alba.
2 belh. 10 non Ba. M. Après 13 C ajoute:
1 amicx etc. 3 despieg. 7 caramelh. Bel companho quar es trop enueyos. que quant
18 c'adus lo Me. RT. 24 sius consec enans intrem pel portai ambedos. estrardetz sus vis
lalba Me.EV. 25—29 et 10, 9-13 intervertis la gonser que sia. de mius partitz lai tenguetz
ER. 26 regardatz Ap. CI, engardatz E. en- vostra via. et ades sera lalba. 18 T insire
senhas ER, estelas Me. CPT. deux strophes avant r. 19. L9-23 manquent CE.
111 XII e SIECLE. 112

ni de cui ni cum ni per que, Aissi sai eu far de mal be:


ni re non sai, don mi sove, per malvestat cui' eu levar
e farai lo, pos no'l sai far, e mais valer per sordeiar.
e chant lo qui no'l sap chantar. No de que m'ai fait chanso
sai
5 Mal ai qu'anc hom plus sans non fo, ni cum, s'autre no m'o despo,
e tenc avol home per pro, qu'aitals foudatz sabers m'ave,
e don assatz, quan non ai re, re non conosc que m'aperte;
e voill mal celui qui'm vol be; cela m'a fait outracuiar
tant sui fis amies ses amar que no'm vol amie apelar.
10 c'ancse'm pert qui'm vol gazaignar. Eu cuit chauzidamen parlar, 10

Ab celui vauc qui no'm somo, e die so que'm fai agaitar.


e quier H, quan non a que'm do; Ela'm pot e mon sen tornar,
per benestar sui ab Jaufre, si*m degnava tenir en car.
que'm cove,
qu'aissi sai far so Si'm volgues amie apellar,
15 qu'eu' m leu quand mi degra colgar, enquers pogra mon sen cobrar. 15

e chant de so, don dei plorar.


Detorn mi vai e deviro III.

foudatz, e sai mais de Cato; Ops m'agra, si m'o consentis

deves la coa'l vir lo fre, la sazos del temps entenerc,


20 s'altre plus fols no m'en rete, qu'en calque solatz m'esgauzis, 20

c'aital sen me fich enseignai' que contra'l freit m'agr' ops vestirs,
al prim c'ara'm fai foleiar. e contra'l tort qu'eu prenc merces,
Drutz ai estât un a sazo e contra'l trop tazer chantars,
senes engan ab traizo; e contra'l camje dels baros
25 ab orgoill ai clamât merce francs seigner e cortes e bos. 25

a l' autrui ops si cum per me, E jagra plus chaut los matis,
qu'estra mon grat cuit acabar si'm sentis mos ops dinz l'alberc,
e quier so que non voill trobar. que ja forsatz fors non eissis,

Douma ja no voill que'm so,


sai, que pena m'es a mainz grazirs;
30 ni, si'm fai mal, que lo'm perdo; e qui soferre s'en pogues, :5 °

si's volia colgar ab me, ben fora n'auia demandars,


a pauc no vos jur per ma fe empero si donars non fos,
que pro m'en faria preiar; ja non saubr' om qui's fora pros.
mas non deu hom trop soanar.
35 E qui'm fai ben a guizerdo,
eu'i sai ben trobar ochaizo, manque AB. Quaissim cuio far d. m. b.
1
C, mot (mas) son daquistz (daqeus) derriei
per que'l servizis si recre.
(dariers) semple IKS. 2 cui eu] mi sai Ap.
DM, cuj'om Ba. BIKS (on) C. cuich a A. 6 car
tant fol a saber Ba. ABS, Ap. ca tal G.
6 avol Ap.DGIKMRV] malvatz Bu. ABC S. qu'aital sabo foudatz C; qaitals sabers foldat
16 daso IK, daquo Ap. CDGMSV. 17-22 D. qaitals sabers foldatz MR, que tan forsatz
manquent IK. 18 que mais sai Ap. DGS, quar —
sabers IK. 10 13 manquent DMR. 13 deigna
plus sai C car sai mais R, car mais sai V. retenir Bu.AB. 14 —
15 manquent Ba. A BIKS.

35 112, 15 manquent V. E qui'm fai ben 20 que cal C. tal qe U. 21 quencontral CU.
AB, qui'm îezes ben Ap. CM, qui îezes (D) cot a. 23 taizar C. 24 contrais cambi(s) C
b. DR, si mi fezes S. Totz hom qui'm ser en U. 25 pros C. 26 plus manque U. maitis A
g. C, Sim faisez ben e g. G. Quant hom fai BU. 27 en a. 28 issis ABC. 29 Car C, Qa
b. IK. 36 Eul] AB; ieu Ap.CGIKMS. Be Ua. 31 nauja Ba. nauzes C, nauial U, nau-
saupra t. DM, Be saupro t. B. ges a. 32 ab so que si CUa.
113 GUIRAUT DE BORNEIL. 114

E plagra mais a mos vezis ja coill' ardit, desc' aura mes


manens que paubres, que, pos cerc s'entencion en sos affars,
totz mos ops, us no m'er tant fis, que mentre qu'es mancips e tos,

pro vetz no'il enoi l'escondirs; l'eschai solatz e pretz e dos.


5 e qui trop cerc' autrui conres, Podagra, don ja non garis, 5

sofraigDera'il cals que disnars, grans mescaps en plan coderc,


de somos,
e pos s'aficha aitals que"l plus loindans l'auzis,
sembla*il failha pans e maisos. faitz don si sec escarnirs,
Be's pagra genseis, so m'es vis, peitz volria l'avengues,
loancaras sobre son ausberc, cui joisnon platz ni deportars, 10

s'autra madaula li faillis, que mains pensamens enoios


del seu, que trop n'es bels servirs; loigna de si bona chansos.
e qui's fai de l'autrui cortes, Seigner Sobretotz, ries pensars
pos del seu sera sobravars, e jois e bona sospeissos
îsges no m'es vis aport razos cresc' ades mon seignor e vos. 15

c'a lui repaire'l guizerdos. Qu'eu'm clam anquera dels Navars,


Grès m'agra forsa l'autrui vis; car anc deschauzitz, sofraitos
no m'a s'eu m'oblit ni m'esperc mi fon entr' els contrarios.
de far aisso c'om mi grazis;
20 e pero si'l bels acuillirs IV. 20
non dona pretz m'as lui cui es, Quan la brun' aura s'eslucha
aissi cum chascus es plus cars, pel suau termini franc,
degra voler que*l bels ressos eras si de joi m'estanc,
eissis ans de lui que de vos. si be*s someilla ni's clucha
25 S'om agra- men no m'acuillis, l'amors, que'm fara laûguir, 25
si'm ponc ni manei ni m'esterc si no la'm desloign' oblitz,
los jovencels niis enantis, mal mer, e si faill mos chaiis,
geusers en paregrai forbirs; vos n'auretz tort, mal' amiga.
mas qui fara semblan que'il pes Car vos m'etz un pauc esducha,
30 enseignamens ni chastiars, m'avetz virât de brun blauc, 30
e vos trebaillatz c'autre fos, non per re qu'eu disses anc,
fraigner podetz mil bastos.
i don m'aiatz tal ir' aducha;
Per sagra- men c'om me plevis ans s'eu auzes descobrir
non creiria, qu'ans tem que'i perc cum vos ma domna'm plevitz,
35 mos chastics que totz bes assis; que destrics ni mais ni dans!
pos trop l'esfreda l'apedirs, No*m letz que plus vos en diga!

4 enueg esc. C. 5 fress autrui CUa. 6 so- 2 en] ni AB, 3 e tors A, e bos B. e plan
îranher la CUa. 7 e pos si ficha ses somos U. 5 ons a. 7 tal quel CUa. plus lonhadâs
AB. 8 C
amaniars U. 9 Beis AB. e C. 8 mal CUa. se fenh C. 10 a cui-deportz
plagra(m) genser Ca. genseitz AB. 10 en- AB. 11 mais a. pessamens ABCa. 12 loignan
querre C. 12 que mot (7, car mult Ua. mes U, -en a. bonas U. 13-18 manquent CU 18 fo A.
a. 14 pois AB. 15 non mes uis li port Ua. 22 soau AB. 23 seu EV. 24 esueila V.
uist li port C. 17-24 manquent CUa. 20 bes sonilha Ca. 27 sim CV. 28 tort nauretz vos
AB. 24 issis anz AB. 25 aigramen non(nq) CV. amia etc. AB. 29 eslucha V, esclucha a.
AB. nom cuillis U. 26 Si a. 28 em U. fur- 30 si (tant V) quem viratz en brun CV. brun
nirs C, îurirs U, seruirs a. 29 e quis C, e de bî. a. 31 re] so A. V. queus E. 32
qui U. queus Ca. 31 eus Ua. qus tr. pos cautra mauetz CV. 33 E C. Mas V. siens B. 36
fos Ca. poder U. —
33 114,4 manquent CUa. nois (nos) taing Ba.AB.
115 XIP SIÈCLE. 116

Lo cors dins me
e'm hucha crid' tro que m'en dolon li flanc,
que noi rompa nii desbranc per qu'es ma valors destrucha;
de vostr' amor, et eu plane, car en leit non pose dormir,
car vei que reu no m'afrucha, ans m'en leu totz esbahitz
5 ans sai que'm n'er a fugir, e pens de vos en estans
si viure non voill aunitz, contra que m'etz tant eniga.
e te'm lo sobriers afans Ab ma voluntat paurucha
que'm repaus e'm destriga.
toi no mVi laissât carn ni sanc:
Tal m'avetz menât c'a lucha pustel' en son oil e cranc,
îono'm defendria d'un manc; qui'us me cuid' aver forducha, 10

e vitz anc greu clop ni ranc, qu'enans m'en er a fenir


si per mal pas non trébucha, mon vers que sia complitz;
leu non pose' avan fugir. e sui de so plus clamans,
Aissi m'en vauc flebezitz car anc mi noc gens mendiga.
15 cum cel desamatz amans Qu'eu vi l'or' e vos la vitz, 15

qui de joi se desraziga. non cuidera us amiranz


La noit quan lo sons me trucha, mi nogues: Deus los maudiga!
dorm sobr' arca o sobre banc

PEIRE YIDAL.
Pelre Vidal' s Lieder herausgegében von K. Bartsch, Berlin 1857 , p. 28 30; 49 51; 60—61 — —
(Ba.J. P. Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1877, I, 80 (Me.). Cf. Romania II, 425 ss.
Nous ajoutons les variantes des mss. H
et c que Bartsch n'avait pas utilisés; cf. Studj di
flologia romanza V (1891), 425, et Stengel , Die altprovenzalische Lieder sammlung c, p. 48,
54 et 57. -- La première chanson a été imitée par le minnesinger Rudolf, comte de Neuenburg.
e
Cf. Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 125 ss.

I. conquier hom de bon senhor


20 Pos tornatz sui en Proensa don e benfait et honor,
et ab ma domna'm sap bo, qui be"l sap tener en car: 20
ben dei far gaia chanso, per qu'eu m'en dei esforsar.
sivals per reconoissensa: Ses peccat pris penedensa
qu'ab servir et ab honrar e ses tort fait quis perdo
e trais de nien gen do
1 —8
cinquième strophe CV. Quel cor-ucha et ai d'irabenvolensa 25
CV. 2 nom. r. V. nim V. esbranc C, estanc V.
4 sai CV. nom manque C. 5 enans (cades V)
men er a partir CV. 7 los A. sobres AB, so-
brels E. et es tan C, e te mi V. sobriers la-
fans CV. Et es tan sobren lafan c. 9-16 troi- 1 tro que(m) CEa. d. ams CE. mey î. C.
sième strophe C, manque V. 9 tornat Ea. 10 mi 2 per cai CV.
Vc. 3 quen lieg n. p. ieu
ad un C. 11 leu a. 12 Qi a. per] a Ce. 13 (non p. V. ren a) CV. adormir V. tôt en V.
caûem E. on a. puesca î. En. 14 tan sui vas 4 en a, mi c. 6 cautra C; outra V. 7 Cap CVc.
enfreuolitz C, eissamen uau Ea. 16 desrahia 8 ma CV. 9 tranc V. 10 qus C. quilam V.

A, desraicha B. 17 116, 6 quatrième strop]te 11 qabanz merier a. 13 mas Ce. daisso sui C.
<-'V. Que la n. quel s. meslucha V. ma clucha e son eu daizo V. 15-17 manquent CV. 17 Ni a.
C, mentrucha C, me tucha a. 18 e V. 19 benfaiz //. 20 ben H. 21 me dei H. me
21 a Ba.Hb. mi c. domna Ba.Hb. 22 bona (n b.). uoill bc. 23 et ai aqis ses tort p. H,
Hb. e aqis ses t. p. c. 24 rie d. c. 25 e preng H.
117 PEIRE VIDAL. 118

e gaug entier de plorar me fetz a mi dons emblar,


e d'amar doussa sabor, qu'eras lo'm denh' autreiar.
e sui arditz per paor Bels R,ainiers, per ma crezensa,
e sai perden gazanhar no'us sai par ni companho,
5 e, quan sui vencutz, sobrar. quar tuit li valen baro 5

E quar ace no fis falhensa, valon sotz vostra valensa.


sui en bona sospeisso E pos Deus vos fetz ses par
que'l maltraitz me torn en pro, e'us det mi per servidor,
pos bes tan gen comensa.
lo servirai vos de lauzor
10 E poiran s'en conortar e d'als, quant poirai far, 10

en mi tuit l'autr' amador, bels Rainiers, car etz ses par.


qu'ab sobresforsiu labor
trac de neu freida foc clar II.

et aigua doussa de mar. Baros Jezus, qu'en crotz fo mes


15 Estiers non agra garensa, per salvar crestiana gen, 15

mas quar vei que vencutz so: nos mand'a totz comunalmen
sec ma domn' aital razo qu'anem cobrar lo saint paes,
que vol que vencutz la vensa; on venc per nostr' amor morir.
qu'aissi deu apoderar E si no'i volem obezir,
20 franc' umilitatz ri cor, lai on feniran tuit li plag, 20
e quar no trob valedor n'auzirem maint esquiu retrag,
qu'ab leis me pose' aiudar, Que'l saint paradis que'ns promes,
mas precs e merce clamar. on non a pena ni tormen,
E pos en sa mantenensa vol ara liurar francamen
25aissi del tôt m'abando, a cels qu'iran ab lo marques 25
ja no*m deu dire de no; outra la mar per Deu servir;
que ses tota retenensa e cels que no'i volran seguir,
sui seus per vendr'e per dar. no'i aura negun, brun ni bag,
E totz hom fai gran folor que no'n pose' aver gran esglag.
30 que di qu'eu me vir alhor: Ar veiatz del segle quais es, 30
mais am ab leis mescabar que quii sec plus al peitz s'empren;
qu'ab autra joi conquistar. pero no'i a mas un bon sen:
E cel que long' atendensa qu'om lais los mais e prendais bes.
blasma, gran falhizo;
fai Que pos la mortz vol assalhir,
35 qu'er an Artus li Breto, negus no'i pot ni sap gandir, 35
on avian lor plevensa: que pos tuit morrem atrazag,
et eu per lonc esperar ben es fols qui viu mal e lag.
ai conquist ab gran doussor Tôt lo segle vei sobrepres
lo bais que forsa d'amor d'engan e de galiamen :

e son ja tan li mescrezen 40

10 se c. H,
c. 12 car s. Hc. 13 tai
si c. ma dompna H. qe î. a ma dona embrar
1
H. îr. neu
16 sap qu'eu H. 17 vol c. 20
c. c. 2 don mi îaitz iauçent estar c. 8 mius
humilitat ab r. H. 21 pois noi c. 22 a. 1. c. det H, nius det c. 10 eu p. H. qant p. c.
men H. 24-32 manquent H. 33 118.2 2 e strophe — 11 qius es H.
H qi H
34 mespreiso c. 35 qar en A. c. 36 24 reliurar c. 28 aga c. 30 E v. c. 31
don aien H, 38 tan gran ricor c. plus sec c. 35 non c. 37 m. ni 1. c.
119 XII e SIÈCLE. 120

qu'apenas renha dreitz ni fes, III.


que chascus ponha en trair Drogoman, senher, s'eu agues bon des-
son amie per si enrequir: trier,
peroih trachor son aissi trag en fol mei guerrier,
plag foran intrat tuit
5 cum cel qui beu toissec ab lag. qu'aissi mezeis quant hom lor me mentau,
Catalan et Aragones mi temon plus que calhas esparvier, 5

an senhor honrat e valen e no prezon lor vida un denier,


e franc e lare e conoissen, tan mi sabon fer e salvatg' e brau.
humil et ardit e cortes. E s'eu agues caval adreg corsier,
io Mas trop laissa enmanentir suau s'estes lo reis part Balaguier
sos sers, cui Deus bais et azir, e dormis si planamen e suau: 10

qu'a totz jorns estan en agag qu'eu tengr' en patzProens' eMonpeslier,


per far en cort dan et empag. que raubador ni malvat rocinier
Reis aunitz val meins que pages, no rauberan mais Yenaissi ni Crau.
15 quan viu a de recrezeu
lei Quant ai vestit mon blanc ausberc
e plorais bes qu'autre despen doblier
e pert so quei pair' a conques. e cenh lo bran que'm det en Gui Fautrier, 15
Aitals reis fari' ad aucir la terra crotla per aqui on eu vau,
et en lag loc a sebelir, e non ai enemic tan sobrancier
20 qui's defen a lei de contrag que tost no'm lais las vias e'1 sendier,
e no pren ni dona gamag. tan mi clopton quan senton mon esclau.
Domnas velhas non am eu ges, D'ardimen valh Rotlan et Olivier 20

quan vivon descauzidamen e de domnei Berart de Mondesdier,


contr' amor e contra joven, car sui tan pros, per aco n'ai bon lau.
25 quar fin paratg' an si mal mes, Moût mi venon sovendet messatgier
greu es de comtar e de dir ab anel d'aur, ab cordo blanc e nier,
e greu d'escoutar e d'auzir; ab tais salutz, don totz mos cors s'esjau.25
quar fin domnei an aissi trag E consec gelos ni lauzengier,"
si

qu'entre loi* non trobon escag. qu'ab fais conselh gaston l'autrui sobrier
30 Domna, si'm tenetz en defes e baisson joi a prezent et a frau,
que d'al re non ai pensamen per ver sabran quai son li colp qu'eu fier,
mas de far vostre mandamen. que, s'avian cors de fer d'acier, 30

E s'en grat servir vos pogues no lor valra uua pluma de pau.
entre'l despolhar e'1 vestir, En totas res sembli bon cavalier
35 ja mais mais no'm pogr' avenir, si*m sui, e sai d'amor tôt son mestier
quar vostre dig e vostre plag e tôt aisso qu'a drudari' abau:
m'an sabor de roza de mag. qu'anc en cambra no vist tan plazentier 35

Reis de Léon, senes mentir


devetz honrat pretz recolhir,
40 cum cel qui semen' en garag 2 s'agues Me. Me
5 calha Ba.
4 C'aqui
temprat d'amor ab dous complag. 8 — 13 strophe cinquième Me.
11 Quieirl Me. 13
No 1 Me. Autaves Me. 14-19 strophe deuxième
Me. 14 fort Me. 15 det Guigo Ba. 16 on
1 a pena c. 8 lare e franc c. 9 adrech c. vau Me. 17 ai ges Ba. sobrier Ba. 22 e
12 qa noitz e iorn stan c. 17 paire conq. c. car s. pr. Ba. 23 Que sovendet m'en venon
20 qe uiu c. 26 Fers es descoutar c. 27 E Me 26-31 strophe septième Me. 26 E s'eu
fer de contar c. 28 fran c. si tôt frach c. Me. janglos l'a. 27 sabrier Ba. 32—121,2
29 esclach c. 36 fach c. 38 deu c. 4 e strophe Me. 32 semble ben Me. 35 vitz Me.

121 BALLADE. 122

ni ab armas tan fer ni tan sobrier, e farai tan que n'intraran doblier,
don tais mi tem qu'era no'm ve ni m'au. et eu ab lor, qui la porta no'm clau.
E si'l reis torn' a Toloz' el gravier Na Vierna, merce de Monpeslier,
e'n eis lo coms e sei caitiu dardier en raina sai amaretz cavalier,
5 que tôt jorn cridon : "Aspa e Orsau !" don jois m'es mais cregutz, per vos Deu 5

d'aitan mi van, qu'eu'n aura'l colp pre- lau.


mier,

BALLADE.
Ms. de Paris, St. Germain 1889, fol. 79. Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2 e éd., Leipzig
1902, p. 86.

A l'entrada del tens clar, eya, que om no li voill' emblar


per joia recomençar, eya, la regin' avrilloza.
e per jelos irritar, eya, Mais per nient lo vol far, eya,
io vol la regina mostrar qu'ela n'a sonh de viellart, eya, io
qu'el' es si amoroza. mais d'un leugier bachelar, eya,
A la vi\ a la via, jelos, qui ben sapcha solaçar
laissas nos, laissaz nos la domna savoroza.
ballar entre nos, entre nos. Qui donc la vezes dançar, eya,
15 El' a fait per tôt mandar, eya, e son gent cors déportai*, eya, 15

non sia jusqu'à la mar, eya, ben pogra dir de vertat, eya,
piucela ni bachelar, eya, qu'el mont non ain sa par
que tuit non venguan dan car la regina joioza.
en la dansa joioza. A la vV, a la via, jelos,
20 Lo reis ven d'autra part, eya,
i laissaz nos, laissaz nos 20
per la dansa destorbar, eya, ballar entre nos, entre nos.
que el es en cremetar, eya,

2 m'am'em tem tais que nom Me. 3


d.
122, 2 6 e strophe Me. 5 cridon tug: ad es-
pazas torn au Ba., cf. Meyer, Romani a I, 104.
7 entrade. 8 pir joie. 9 pir jalous. 10 1 e i ferrai Me. queis Me.
regine. 11 kele-amorouse etc. 13 lassaz. 15 7 on ne li8 aurillouse. 9 pir neient.
vuelle.
pir. 16 sie. 17 pucele. 18 venguent. 19 10 kele na soig. 11 legcir. 12 ki b. sache.
dance ioiouse. 20 vent. 21 pir. dance. 22 que 13 donne savorouse. 14 veist. 16 bien puist
il est. dire de vertar. 17 kel. aia] sie.
123 XIIe SIÈCLE. 124

BERTRAN DE BORN.
I.Mss.: ABCDEFIKRT; II. Mss.: Te; III. Mss.: ACDEFIK; IV. Mss.: ABCDEFIKRUV;
V. Mss.: CR. Stimming, Bertran de Born, Halle 1879, p. 155, 212, 162, 186, 178, et Romanische
Bibliothek VIII, Halle 1892 (SU.), p. 116, 72, 60, 95, 135. A. Thomas, Poésies complètes de
Bertran de Born, Toulouse 1888, p. 108, 28, 39, 66, 141 (Th.). Appel, Provenzalische Chresto-
mathie, p. 76 (I.; Ap.).

I. Ma dompna'm per autre chavalier,


lais

Ieu m'escondisc, dompna, que mal non e puois non sapeh' a que m'aia mestier;
mier e falha'm vens quan serai sobre mar;
de so que'us an de me dich lauzengier ;
en cort de rei me batan li portier
per merce'us prec qu'om no puoscha et en cocha fassa'l fugir primier, 5

mesclar si no mentit cel que'us anet comtar.

5 lo vostre cors fi, leial, vertadier, Domna, s'ieu ai mon austor anedier,
humil e franc, cortes e plazentier, bel e mudat, be prenden e maisnier,
ab me, domna, per menzonjas comtar. que tôt auzel puoscha apoderar,
Al primier get perd' ieu mon esparvier cinh' grua et aigron blanc e nier,
e io

que'l m'aucian el ponh falco lanier voirai lo donc mal mudat, gallinier,

io e porten l'en qu'ieu'l lor veia plumar, gras, debaten, que no puoscha volar.
s'ieu non am mais de vos lo consirier Fais enveios, fementit lauzengier,
que de nul' autr' aver lo desirier puois ab mi dons m'avetz mes destorbier,
que'm don s'amor ni'm retenh' al colgar. be lauzera que'm laissassetz estar. 15

Autr' escondich vos farai plus sobrier,


15 eno mi puosc orar plus d'encombrier: "
s'ieu anc failli ves vos ueis del pensar, Si tuit li dol e'ih plor eih marrimen
quan serem sol en chambr' dintz vergier, e las dolors e'ih dan e'ih chaitivier

falha'm poders deves mon companhier qu'om anc auzis en est segle dolen

de tal guisa que no'm puosch' aiudar. fossen ensems, sembleran tuit leugier 20

20 S'ieu perjogarm'asset près del taulier, contra la mort del jove rei eugles,
ja no'i puoscha baratar ud denier, don rema pretz e jovens doloros
ni ab taula presa non puosch' intrar, e'1 nions oscurs e teintz e tenebros,
anz get ades lo reirazar derier, seins de tôt joi, pies de tristor e d'ira.
s'ieu autra domna deman ni enquier

25 mas am e désir e tenh char.


vos, cui 2 sai a Ba.Ap., sai a ou soi a les. mss. 6
Senher eu de chastel parzonier
si' no] nous Ba.ABR. 9-14 manquent ER, troi- .

sième strophe C. 12 gras Ba.SU.Th.l ABDIK,


! ,

et en la tor siam quatre parier,


e ja l'us l'autre no'ns poscham amar,

gort Ap
ajoute
{gnonh
ici.
/ (grot)j T ( > ortz) c ^ .

anz m'aion ops totz temps arbalestier, Escut a colh caualg' ieu ab tempier
l l
, . .. , e port sallat capairo trauersier
30 metg e sirven e guachas e portier,
,

regnas breus qu om no piiesc a longuar,


'
'
e
s'ieu anc aie cor d'autra domna amar. et estrueps loncs en caual bas, trotier;
et en ostal truep' irat ostalier
3 dig de mi Ba.ABC. 9 ol Ba.BF. m'aucion si no us menti qui*us
-
anet comtar.
Ba.Ap. ABC. 10 porton Ap. et tous les mss. La str , qui se trouve aussi dans les mss. FR
14-19 manquent B, septième strophe C. 16-27 T, est crue interpolée par Ba.Sti.Th. 13-15
manquent E. 20-25 manquent CE. 24 d. mais manquent C.
d. Ba. SU. Th.AB; cf. Romania XXII, 594. 19 que hom agues Ba., com âges T. 20
26-31 sixième strophe C. 27 et en SU. Th.] îoson T, îosan c. tut T, tôt c. 22 jouent c,

ABDIK, si qu'en Ap.FRT, E que C. 28 E guen T. tenebros T. 23 mon Esc. e tintz


c.

l'us. —
p. ja a. SU. Th.; cf. Romania l. c. e nègre doloros T. 24 sem T, sens c. plen T.
125 BERTRAN DE BORN. 126

Dolen e trist e pie de marrimen III.


son remasut li cortes soudadier Ges de far sirventes no'm tartz,
e'ih trobador e'ih joglar avinen; anz lo fauc senes totz afans,
trop an agut en mort mortal guerrier, tan es sotils mos genhs e m'artz
5 que tout lor a lo jove rei engles quez eu n'ai près aitals engans 5

vas cui eran li plus lare cobeitos: et ai tan de sort


ja non er mais ni no crezatz que fos que veus m'en estort,
vas aquest dan el segle plors ni ira. que'lh comte ni'lh rei
Estouta mortz, plena de marrimen, no'm forsfeiron rei.
îovauar ti potz que'l melhor chavalier E puois lo reis e'1 coms Richartz 10

as tout al mon qu'auc fos de nula gen; m'an perdonat lor mais talans,
quar non es res qu'a pretz aia mestier, ja maisnAzemers ni nAmblartz
que tôt no fos el jove rei engles: no'm do treguas ni 'n Talairans,
e fora mielhs, s'a Dieu plagues razos, ni ja d'Autafort
15 que visques el que maint autr' enoios no laissarai hort; 15

qu'auc no feiron als pros mas dol et ira. qui's vol, m'en guerrei,
D'aquest segle flac, pie de marrimen, puois aver lo dei.
s'amors s'en vai, son joi tenh mensongier, Quant deves totas partz,
es fis

que re no'i a que no torn en cozen; a me resta de guerr' us pans :

2ototz jorns veuzis e val mens huoi que pustel' en son uolh, qui m'en partz, 20
hier; si m'o comenzei enans!
tôt
chascus si mir el jove rei eugles Patz no m'a conort,
qu'era del mon lo plus valens dels pros: ab guerra m'acort,
ar es anatz sos gens cors amoros, qu'ieu non tenh ni crei
don es dolors e desconortz et ira. negun' autra lei. 25
25 Celui que plac pel nostre marrimen E no'i guart dilus ni dimartz
venir el mon nos traire d'encombrier, ni setmanas ni mes ni ans,
e receup mort a nostre salvamen, ni" m per abril ni per martz
lais
com a senhor humil e drechurier qu'ieu no tracte com venha dans
clamem merce, qu'ai jove rei engles a cels que'm fan tort: 30
3operdo, si'lh platz, si com es vers perdos, e ja mais per fort
e'1 fass' estar ab honratz companhos no'i conquerran trei
lai on anc dol non ac ni aura ira. lo pretz d'un correi.
Quais que fassa sos bos eissartz,
ieu m'en sui mes totz temps en grans 35

3 quenans los î. 5 que


ses tortz affanz I.
mes m'en sui en tal enans SU. 2 Th. A, qades nai
2 remansutz remangut c. soldaier c. 4
T, fait tan granz F, qem sai gardar de totz DIK.
emort agut T. 5 toit los c. aie lo gioven T.
6 li plusor c. T. 7 creatz T, crevas c. 9
perquieu E. enganz DI K
enans AF. 6 sai
tant AFDIK. 8 que c. ni rei Sti.Th.AF. 10
Senta T, Estent a V Ba. SU. c. Cf. Andresen, mas Ba.CE. 1 2 richartz ni naguiraus J.,naimars
Romanische Forsehungen I, é51 mort Te. 10 te ni naichartz DIK, guirautz nitni audoartz Ba.
pods Ba. T, 11 nula] nulh c 14 miels c, mieltz T.
CE. 18 Quant fis es SU. Th. AF, puois lis e IK.
lfiferon Ba. T. ISs'amor Te. teinh T, te nch c.
puois que lins es D. 22 fai c. SU. Th. AFl. 27
19 carnoi a qui T. e core T. 20 ueuçis et c, ueiretz
setmana Ba.C. (sepmanaï EF. 31 E ja'b SU.
ce (que) Ba.T. uoi T. huei e. 21 cascun T. DIK. ja ab rai Th. mais per î.) mi (ou me) per fort
çascum c. 23 son gien cor T. 24 desconort SU. IK. us per f. < 'KV. per nuill sort A. :-V2 no(n)
'

Te. 25 plane per T. 26 e nos trais Ha. T.


SU.Th.AFDIK. 34 Qui que SU. Th. AF. quis vol
28 manque c. 29 clamen c, clam T. 31 oratz IK, sis vol I). cals ques E. 35 me s. Th. totz
T. 32 non ac dol T. aura manque T. temps mes SU. Th. AF.
127 XII e SIECLE. 128

com puosch' aver cairels e dartz, puois Essaudu a tornat deves sei
elms et ausbercs, chavals e brans; 10 reis Henrics e mes en son destrei,
qu'ab aisso'm cofort, e no cuch ges qu'a son home s'autrei,
e'm trac a déport si'l fieu d'Aûjau li merma una tesa.

5 assaut e tornei, Si'l reis engles li fetz do ni larguesa 5

donar e domnei. al rei Felip, drechs es qu'el l'en mercei,


Mos parzoniers es tan galhartz que'lh fetz liurar la moneda englesa,
qu'el vol la terra mos enfans, qu'en Franza 'n son charzit sac e correi;
vuolh l'en dar, tan sui gartz
et ieu ;
e no foron Anjavi ni Mancei,
îopuois diran que mais es Bertrans, que d'esterlis foro'lh primier conrei 10

quar tôt non lo'i port; que desconfis la lor gen champenesa.
mas a malvatz port Lo sors Guéries dis paraula cortesa,
venra, so'us autrei, quan so ne bot vi tornat en esfrei:
anz qu'ab me plaidei. que dezarmatz volgra 'n fos la fis presa,
15 Ja mais d'Autafort quan fo armatz, no vole penre plaidei; 15
no fatz drech ni tort; e no semblet ges lo senhor d'Orlei
qui's vol m'en guerrei, que desarmatz fo de peior mercei
puois aver lo dei. que quan el chap ac la ventalha mesa.
Lo jutgamen crei A rei armât lo te hom a flachesa,
20 mo senhor lo rei. quan es en champ e vai querre plaidei; 20
ben an chamjat honor per cobeitesa,
IV. segon qu'auch dir, Bergonho e Francei;
Puois als baros enoia e lor pesa e valgra mais, per la fe qu'ieu vos dei,
d'aquesta patz qu'an fâcha li dui rei, al rei Felip,comenzes lo desrei
chanzo tal que, quant er apresa,
farai que plaideiar armatz sobre la greza. 25

25 a cadau sera tart que guerrei ;


Yai, Papiols; mo sirventes a drei
e no m'es bel de rei qu'en patz estei me portaras part Crespi el Yalei
deseretatz, ni que perda son drei, mon Isembart en la terra artesa;
tro la demanda que fai a conquesa. E digas li qu'a tal domna soplei
Ad ambedos te hom ad avolesa, que marves puosc jurar sobre la lei 30

30 quar an fach plach don quecs de lor que'l melher es dei mon e'1 plus cortesa.
sordei.
Cinc duchatz a corona francesa,
la
V.
e, siis comtatz, son a dire li trei; Moût mi quan vei dolenta
platz
e de Gisortz pert lo ces e l'esplei, la malvada gen manenta
e Caercis rema sai en trepei qu'ab paratge muou contenta, 3r>

35 e Bretanha e la terra engolmesa. e'm platz quan los vei desfar

Ges aitals patz no melhura proesa 3 {manque CERUV) non cuit ges] nois (no s)
#

euges SU., cuzes F, non cuich ges ÂB. 4 tesa]


com aquesta ni autra qu'om li grei,
crestesa Ba.AB. 5 li fetzl fetz mais Ba., i fes
ni deu sofrir qu'om li bais sa richesa, F, a fait CEE. 6 qu'el l'en] q. AB, que l'en
Sti.Th.DIKV, quel li B, que lolh C, queill E.
4 tenh SU.Th.AFDIK. 15 Nom cal d' SU. 11 deconfiron la gen Th.CER. 12 Guéries SU. 2 ]

Th.ADIK. 16 no îas CE, mas far Sti.Th.A Henrics Ba.SU. 1 (enric) CER, guenris IK, guen-
DEIK. 17 /18 manquent Sti.Th.ADEFIK. 19 ric D, geri E, garins V. 14 que] totz Ba.BDI
Quel Sti.Th.ADIK. 20 de monsenhel r. Ba.C. K. lis] patz Th. 20 penre Ba.D. queren IK.
28 que fai a] q'a faita Sti. x Th.V. que fai aia 25 la glesa Ba.SU} ABD1KF, largueza C. 30
Sti?C, qel fai aia F. 33 lo ces) SU. Th., lo ses 1
pot Ba.AB DIK.
DIK, lo son V, la rend(a) SU? CEER. 33 v. la R. 34 Estar falsa R. 36 mermar R.
129 GUILLEM DE BERGUEDAN. 130

de jorn en jorn, vint o trenta, de maleza non a par,


el's trop nutz, ses vestimenta, que tôt quan consec aderma.
e van pa achaptar;
lor Ja vila no deu hom planher,
e s'ieu men, m'amia'm menta. si'lh ve bratz o chamba franher

5 Vilas a costum de troia, ni re de sos ops sofranher;


que de gen viure s'enoia; quar vilas, —
si Dieus m'ampar!
-

e quan en gran ricor poia, a cel que plus li pot tanher,


l'avers lo fai folleiar: per planher ni per complanher,
per que'lh deu hom la tremoia no vol del sieu aiudar,
îototas sazos tener voia per qu'om deu sos fachs refranher. 10

e'ih deu del sieu despensar Rassa vilana, tafura,


e far sofrir ven e ploia. plena d'enjan e d'usura,
Qui so vila be no serma, d'orguolh e de desmesura!
en desleiautat lo ferma; Lor fachs no pot hom durar;
15 per qu'es fols qui no l'amerma quar Dieu getan a nocura 15

quan ve sobrepoiar:
lo e leiautat e drechura;
quar vilas, puois si conferma Adam cuian contrafar;
ni en fort luoc si referma, Dieus lor do mal' aventura!

GUILLEM DE BERGUEDAN.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 201 b Studj di filologia romanza III, 621
, s. (A); Ms. de Paris, fr.
854, Mahn, Gedichte der Troubadours Nr. 162 (I).

Chansoneta leu e plana, i son e no'i paron ges.


20 leugereta, ses ufana, A, marques, marques, marques, 2o
farai eu de mo
marques, d'engans etz farsitz e pies.
del trachor de Mataplana, Del bratz no'us pretz una figa,
qu'es d'engan farsitz e pies. que cabrella par de biga
A, marques, marques, marques, e portatz lo mal estes;
25 d'engans etz farsitz e pies. obs i auria ortiga 25
Marques, ben aion las peiras que'l nervi vos estendes.
a Melgurs de près Someiras, Aj marques, marques, marques,
on perdetz de las denz très; d'engans etz farsitz e pies.
ni ten dan que las primeiras Marques, qui en vos se fia,
n'i a amor ni paria, 3
1 XX 2 Pueys los vey R. 3 Anar del
CR. gardar se deu totas ves,
pan R. lur C. 4 sin R. 5 Vilan ab te de R.
trueia etc. CR. 6 que destar ne de s. R. 8
lauer C, auer R. ferssenar R. 9 p. com li deu 1 non ha de m. R. 2 cossec CR. adzerma
R. len t. C. 10 mantas R. fazos C. 11 el R. 4 sil C, quil R. vetz C. ni R. 5 res R,
Ba. apauar R. 12 sufrir C. 13 v. non aerma ren C. 6 vilan CR. me gar R. 7 manque C.
C. 14 deslialtat CR. 15 folhs C. et es pecx selque pus R. 8 manque i?. o p. c. Th. 9 nulhs hom
qui be nol merma R. 16 vetz C. trop aut mon- nol deu Ba.Sti. x C. 10 enans C sos fachs Sti. 2 .

tar R. 17 vilan CR. can se referma R. co- lofag Sti. 1 lo feg C, sos faitz Th.R. 11-18 man-
,

ferma C. 18 E'n tan ferai Ba.Sti. 1 CR. coîerma R. quent R. 15 dieus C.


21 euj e AI. 23 îrasitz etc. plens etc. I. 25 auriatz Ba., auratz I. 26 enervius Ba.,
27 megur A. 29 nous A. enervi vos I.
BARTSCH, Chrestomathie provençale.
131 XII e SIECLE. 132

com que s'ane de clar dia, meins de braias de cort ves,


de noit ab vos non an ges. et anc fils de cristiana
A, marques, marques, marques, peior costuma no mes.
d'engans etz farsitz e pies. A, marques, marques, marques,
Marques, ben es fols qui's vana d'engans etz farsitz e pies.
c'ab vos tenga meliana,

FOLQUET DE MARSEILLE.
d
I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 65 , Studj di filolog. romanza III, 194 (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
(B), fr. 856, fol. 5 d (C), fr. 854, fol. 63 d (I) , fr. 844, fol. 189", Romania XXII, 392
e
fol. 40
h
(str. 2. 3; W); Ms. de Venise, fol. 54 , Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen, vol. 36, p. 428
(V). II. P. Meyer, Recueil d'anciens textes, I, 84 (Mss. ABCIMPRSV) (Me.); Ms. de la Chigiana,
L. IV. 106 p. 44, Stengel, Blumenlese etc. p. 17 (str. 4; F); Ms. de Paris, fr. 844, fol. 188 ab ,
Romania XXII, 391, (str. 1 —
3; W). La première chanson a été imitée par les minnesinger
Rudolf comte de Neuenburg et Friedrich de Husen, la seconde par Rudolf de Neuenburg. Diez, —
Leben und Werhe der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 193 ss. H. Pratsch, Biographie
des Troubadours Folquet von Marseille. Berlin 1878.

I. pos dins etz, sufrir lo cove;


En chantan m'aven a membrar empero faitz del cors so que'us er bo,
so qu'eu cug chantan oblidar; e*l cor gardatz si cum vostra maizo,
10 e per so chant qu'oblides la dolor Qu'el garda vos e*us ten tan car io

e'1 mal d'amor; que'l cors en fai nesci semblar,


et on plus chan plus m'en sove, quei sen i met l'engenh e la valor,
qu'a la boca nulha res no m'ave si qu'en error
mas sol merce: laissa'l cor pel sen qu'el rete:
15 per qu'es vertatz e sembla be, qu'om me parla, maintas vetz s'esdeve, 15
qu'ins el cor port, domna, vostra faisso qu'eu no sai que,
que'm chastia qu'eu no vir ma razo. e*m saluda qu'eu non aug re.
E pos amors mi vol honrar Per so ja mais nuls hom no m'occaizo,
tan qu'el cor vos mi fai portar, si'm saluda et eu mot non li so.
20 per merce'us prec que'm gardetz de
qu'eu ai paor [l'ardor,
de vos moût maior que de me,
7 E W. ins CV. los C, loil J, loi F, len W.
E pos mos cors, domna, vos a en se, 8 Pero d. c. (faich B) faitz AB so qa (que A)
si mais l'en ve, uos AB. Puix faitz dompna del cors zo queus
nés F, E per oc faz al cor cou que sab bon W.
an an i. 2 nueg I.
1 9 quel c. g. com la vostre W. e. g. lo si I.
9 que cug C. 10 Mas I. 12 Mas CV. miels 10 Ev vos am e t. IF. e ten I. tan manque V.
V. mi sove I. 13 Qu'en la BI. Ni ma b. en 11 mi fai CW. cors sen fai nescis C. 12 s. esmuet
al res non I. 14 sol] de 0, e I, can V. 15 W. quar el y C. 13 quinz en I. 14 sui de vos
sembla I. 18 merce V. 19 al c. W. cor mi per cor queu W. quen I. 15 Et paraulent W.
V. 20 clam W. quel CV. queus I. quim garde 16 manque V. re i. 17 em s. hom I. deuen
W. 21 nay V. 22 moût] trop CV. tr. m. des luden W. 18 Pero B, e ja p. s. n.h. Ba.CI. e ges
vos que V. maior d. v. que W. 23 E pos p. z. V, ne ja n. h. per ce ne W. 19 si salu-
dosne m. c. v. a deiïsse W. dinz se /. dent W. lor W.
133 FOLQUET DE MARSEILLE. 134

Peroi cors non si deu clamar que mais no joc, a gran bon' aventura
del cor per mal que'il sapcha far, m'o dei tener, car me sui conogutz
que tornat l'a al plus honrat senhor del gran engan qu'amors* vas mi fazia;
e tout d'alhor qu'ab bel semblan m'a tengut en fadia
5 on trobav' enjan e non fe. mais de detz ans, a lei de mal deutor 5

Mas dreitz torna vas son senhor ancse: qu'ades promet, mas re non pagaria.
per qu'eu non cre Ab bel semblan que fais' amors adutz,
que'm denh, si merces no'm mante, s'atrai vas leis fols amans e s'atura,
que'lh intr' el cor tant qu'en loc d'un co'l parpaillos qu'a tan fola natura
rie do que's met el foc per la clartat que'il lutz: io

io denh' escoutar ma veraia chanso. mas eu m'en part e segrai autra via,
E si la'm denha escoutar sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria,
mi donz, mercei degra trobar; e segrai l'aip de tôt bon sofridor,
pero obs m'es qu'oblide la ricor cum plus s'irais e plus fort s'umilia.
e la lauzor Pero no's cuit,ben sui irascutz
si 15

15 qu'eu n'ai dig e dirai jasse: ni faz de lei en chantan ma rancura,


pero ben sai mos lauzars pro no'm te, ja'l diga ren que si' outra mezura;

cum que'm mal me, mas ben sapcha qu'a sos ops sui perdutz,
que l'ardors mi creis e'm rêve, qu'anc sobre fre no'm vole menar un dia,
e'1 focs, qui'l mou, sai que creis a bando, ans mi fetz far mon poder tota via: 20

20 e qui no'l mou, mor en pauc de sazo. et anc sempre cavals de gran valor,
Morir pose be, qui'l beorda, trop soven colh feunia.
nAziman, qu'eu no'm clam de re, Fols for' eu ben, mas sui m'en reten-
neis si'm doblava'l mais d'aital faisso gutz,
co's dobla'l poins del taulier per razo. quar qui ab plus fort de si's desmezura
25 Chansos, desse fai gran foldat, e n'eis en aventura 25

vas Monpeslier vai de part me, neis de son par, qu'esser en pot vencutz,
a don Guillem dir, sitôt noil sap bo, e de plus freul de si es vilania:
sos pretz, car creis, li'm fai querre perdo. per c'anc no'm plac ni'm platz sobran-
saria ;
II. pero en sen deu hom gardar honor,
30 Sitôt me sui a tart aperceubutz, car sen aunit no pretz plus que folia. 30

aissi com cel qu'a tôt perdut e jura

1 E jal I. Mas ja (ges V) lo c. nos d.


blasmar CV. 2 per ren que CV. De ren quel
cors li puosca I. 3 ma a C. 4 vout CV. 6
Que O, Car V. 7 Pero /, mas ieu C, et eu 2 quan W. 3 des granz engins W. 4 Toz
V. 8 quiel-nol sove CV. 11 Quar CV. 11 W. 5 de est a 1. F.
li 6 et gins non
si la denhatz Ba.CIV. sim d.B. 12domna Ba.Cl. pagarie W. 7 Cab Me. I ou false W. 8 vers
merce deurai C. 13 obs es V. qu'oblidetz Ba. li se trai W. 9 con papillons a t. f. n. W.
BCI 14 De sa B. 15 n' manque CV. eus dir. V. —
10 19 mutilés dans W. 10 qeis BI, quis C.
16 Mas autre pro m. 1. noquam te /. sos B. fer el Me. CV. que Me. B, quei Ba.ABC.
18 La dolors mengraiss Y. Ans me creis lardor 16 Sitôt me die Ba. BIS. 20 ma fet f. W.
V. 19 mon creis ades a I. 20 Ab quom nol 21 et semble lou cli. Tr. 22 qui behorde t.
toc mas um pauc per razo C —
21 24 mutilé s. et fausnie TL. bioma T\ 23 le reste manque
dans C. 22 Maimja V. que I. plane V. 24 com W. Fels Me.V: Tels F. trop V. 24 a F. 25
Ba. CIV. 25-28 manquent C1V. en es F. 26 es Me. 1 \ 27 qar p. esser uengutz
30-134,2 manquent W. F. De F. frevol F. 30 qe mais F.
135 XII e SIÈCLE. 136

Per so, me
eu recrezutz
amors, sui Bels nAzimans, s'amors vos destrenhia,
de vos servir, que mais no'n aurai cura ;
vos e'n Tostemps, eu vos conselharia;
e'aissi com mais prez' om laida peintura sol vos membres, quant eu n'ai de dolor,
de lonh, no fai quand es de près vengutz, ni quant de ben, ja mais no'us en calria.
5prezav' eu vos mais quan no'us conoissia: EnPlus Leial, s'ab los olhs vos vezia 5

e s'anc n'aie pauc, mais n'ai qu'eu non aissi com fatz ab lo cor tota via,
volria; so qu'eu ai dig poiri' aver valor,
c'aissi'm n'es près com al fol orador que'us quier conselh e conselh vos daria.
que dis qu'aurs fos tôt quant el tocaria.

PONS DE CAPDOILL.
Mss. ABCDIKMRTab. Leben und Werke des Trobadors Ponz de Capduoill von M. von
Napolshi, Halle 1880, p. 85 87 (Na.). — —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd.,
Leipzig 1882, p. 207 ss.

De eu aicel que plus


totz chaitius sui Seigner, ben la devem plaigner chas-
10 ai gran dolor e sofre gran tormen; cus,
per qu'eu volgra morir, e fora gen qu'anc no fon hom ne vis tant avinen. 10

qu'eu m'aucises, pos tant sui esperdus Qui aura mais tan bel captenemen?
que viures m'es marrimens et esglais. Que val beutatz ni bos pretz mantengus,
Pos morta es ma domna n'Alazais, ni que val sens, honors ni solatz gais,
15 greu pensar fai l'ira ni'l dol nii dan. gens acoillirs ni nuills cortes essais,
Mortz trahiritz, ben vos pose en ver dire ni que valon franc dich ni fait prezan!i5
que non poguetz el mon meillor aucire. Segles dolens, de bon cor vos azire,
Ai, cum fora garitz et ereubus moût valetz pauc, pos lo meils n'es a dire.
s'a Deu plagues qu'eu fos primeiramen Aras podem saber que l'angel sus
20 mortz las, caitius, non voill mais long-
; son de sa mort alegre e jauzen,
amen qu'auzit ai dir, e trobam o ligen : 20

viur' après leis. Reis, perdona'il, Jésus, cui lauza pobles, lauza Dominus.
Deus poderos, dreituriers e verais, Per que sai be qu'il! es el rie palais,
salvaire Critz, nomnatz sobre totz gais, en de lis, en rozas et en glais,
flors
l'arma rendetz saint Peir' e saint Johan, la lauzon l'angel ab joi et ab chan.
25 que tuit li ben i son c'om posca dire, Cella deu be, qui anc no fo mentire, 25

e de totz mais la pot hom escondire. en paradis sobre totas assire.

3 com prez om plus Ba. MS. 6 s'anc vos


vole Me. ren uolc P, ren quis /. m. n'aie 2 en] ni Me. nim I. eus en c. I. 8 qu'eu
qu'er Me. 7 n' manque Me. AIV. queredor Ba. MS.
Me. V. 9 molt Na.IKR. 10 q. dieus non fetz el
10 greu Na. IKMRb. 11 que Na.IKRT. mon t. 12 Ni q. Na.IKR. v. jois ni
Na.IKX.
îoram Na. IKMRTb. 12 quar trop viu Na, ries pr. Na. IKR. 13 ni nuls bos faigz ni nuls
IKR. 13 E v. Na. IK. 15 soffrir Na. 1K. el cortes assais Na IKR. 14 vers ni chansos ni
— el Na. IK. 16 traigritz Na. et les mss. lais Na.. IKR. 15 ni plazen dit ni avinen
17 Q'anc Na. IKR. p. meillor domna Na. IK. semblan Na.IKR. 20 troba hom 1. Na. IK.
don R. 21 Que Na.K.
137 RAIMBAUT DE VAQUEIRAS. 138

Ai, cals dans es de midons n'Azalais! e plaing e plor e maint coral sospire
Non mas de tôt joi mi lais
pose als far, m'an mes per leis en angoissos martire.
e prenc comjat de chantar derenan, Amies nAndreu, camjat son mei dezire,
ni ja d'amor non serai mais gauzire.

RAIMBAUT DE YAQUEIRAS.
I. Mss. du Vaticain 5232, fol. 163 , Studj di filologia romanza, III, 509 (A); Mss. de Paris,
e
d (C), d d
fr. 856, fol. 129 fr. 854, fol. 77 (I), fr. 22543, fol. 61 (R) ; Ms. de Cheltenham (Berlin)
101, p. 387 (N ). IL Mss. de Paris, fr.
ob 2
fol. 11 v ., Archiv f
d. Stud. der neueren Sprachen, t.

12474, fol. 107 (M), fr. 22543, fol. 142* (R). La première pièce se rapporte à la croisade
b

de 1202. —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipziçj 1882, p. 216 ss.
e

I. e Deus a'1 dat forsa, genh e saber 5

5 Era pot hom conoisser e proar cois aian dos, e tant quan pot s'en lanha.
que de bos faitz ren Deus bon gazardo, Cel que fetz air' e cel e terr' e mar
qu'ai pro marques n'a fait esmend' e do, e freit e caut e ploia, vent e tro,
e'il fai son pretz sobreis melhors poiar vol qu'el seu guit passen mar tuit li bo,
tant quei crozat de Frans' e de Campanha si cum guidet Melchion e Gaspar 10

10 l'an quist a Deu per lo melhor de totz en Bethléem, quei plan e la montanha
per recobrar lo sepulcr' e la crotz nos tolon Turc, e Deus no'n vol dir motz.
on fon Jésus, que'l vol en sa companha, Mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,
l'onratmarques, et a'il Deus dat poder que lai passem que sai remanha
; e qui
de bos vassalhs e de terr' e d'aver vol s'avol vid' e sa greu mort vezer, 15

15 e de ricor per melhs far so que'l tanha. qu'en lait peccat estam qu'om deu temer,
Tant a d'onor e vol onratz estar, don quecs er soutz s'en flum Jordan
qu'el onra Deu e pretz e messio se banha.
e si mezeis que, s'eron mil baro Mas tan nos fai nostres peccatz torbar
ensems ab de totz si sap honrar,
lui, que mort vivem e no sai dire quo,
20 qu'el honrais seus ethonra gent estranha. qu'un non i a tan galhart ni tan pro, 20

Per qu'es desus quan autre son desotz,


1 Que Na.IKR. 2 An mes mon cor en Na.
qu'a tal honor a levada la crotz
IKR. 3 n manque Na.IKR. consire Na.IKR.
que non par ges mais honors li sofranha, 4 Que Na.IKR.
qu'ad honor vol est segl' e l'autr' aver, 5 la A. genh e fors e poder Ba IN 3 , g. forsa
e poder C, sen e î. e poder R. 6 quels Ba.
AICR. quar tant Ba.C. per que pretz la com-
panha R. 7 layr C. aer sel R. 8 c. e fr. e
1 Deus Na.lK. 2 men Na.IK. 3 chansos v. e pi. e tr. Ba.CR. c. e fr. 2
N
9 qua son
.

Na.IKR. C. passem R, passon CI. 11 Dreit em beslem


5 Ara podetz A. 8 Quel Ba CIR. El 2
N . C. lo plan R. 12 Quens R. tolols C. mas dieus
9 si q. Ba.CR. 11 E per cobrar Ba.CIRN 2 . R. 13 M. eras t. car el fos R. 14 P. de la
12 uenc j. C. j. fon 1. vole AIN 2 13 Lo pros R. . C, quel aiudem R. quai que Ba.CR. salques R.
et el al dat R, éd. al d CN 2 15 manque .
sai] ne R. 15 Pot sa gran vida e sa m. R.
A. de rie cor Ba.IN 2 R, daidit cor C. far
. I. m 16 Que C. grans peccatz Ba CR. Cassatz uezem
16 ia/. 18 sera /, sis fan R. 19 El semblan sieu peccat R. 17 doncs C, car R es AR. sais Ba.
R. 20 Et h. C
21 quan] els R. autres OR, lautre CR, so(r)tz AI. quel Ba. sin A. quil C. quen
IN 2 sotz N 2 22 Quaital 7, quab tal R. 23
, . R. 18—139.8 et 139,9 19 intervertis dans A et
pes C. nom pens (pes C) mais Ba.C. per que N 2
. 18 fan nostre peccat Ba.CR. trobar 1. 19
uon eug conors mais R. lin R, len Ba.IN 2 . uezem e uieus R. re no sabem Ba.CR. 21 Car
24 quab R. un g. R. galhar C.
5

139 XII e SIÈCLE. 140

qu'a un plazer non ai* autre pesar, e cobrarem el camp la vera crotz
es honors qu'ad anta no s'afïanha,
ni qu'avem perdud; e'il valen rei d'Espanha
quar contr' un gaug a*l plus ries mil corrotz. fassan grans osts sobre Maurs conquerer,
Mas Deu es gauz per qu'om si senh' que'l marques vai ost e setge tener
en crotz, sobre'lSoudan e pass' en breu Romanha. 5

5 per que non pot perdre qui lui gazanha: Nostre Senher nos mand' e'ns ditz a totz
per qu'eu am mais, s'a lui ven a plazer, qu'anem cobrar lo sepulcr' e la crotz:
de lai morir que sai vius remaner e qui voira esser de sa companha,
en aventura, fos mi' Àlamanha. moira per lui, si vol vius remaner
Deus se laisset vendre per nos salvar, en paradis, e fassa son poder 10

me'n receup mort e'n sofri passio, de passar mar e d'aucir la gen canha.
e l'auniron per nos Juzeu fello, Francs Cavaliers, per cuifas sos e motz,
e'n fon batutz e liatz al pilar no sai si'm lais per vos o'm leu la crotz;
e fo per nos en tormen e en fanha, ni sai cum an ni sai consi'm remanha,
e correiatz de correias ab notz quar tan mi fai vostre bels cors plazer, 1

15 e coronatz d'espinas en la crotz: qu'eu mor si'us vei e, quan no'us pose
per qu'a dur cor totz hom que'l dan vezer,
non planha cuit morir sols ab tôt' autra companha.
que'ns fan li Turc que volon retener
la terr' on Deus vole vius e mortz jazer, II.

don nos eschai grans guerr' e grans Truan, mala guerra 20

mesclanha. sai volon comensar


20 Nostr' estol guit sans Mcolaus de Bar, domnas d'esta terra
e'il Campanhes dressen lor gonfano, e vilas contrafar.
ei marques crit Monferrat e Léo, En plan o en serra
e'1 coms flamencs Flandres als grans cuidan ciutat levar 25

colps dar, ab tors:


1

e feira'i quecs qu'espaz e lansa franha, quar tan poia l'on ors
25 que leu aurem los Turcs sobratz e rotz de leis, que sotzterra
lor pretz e'1 seu ten car,
Sa R. Si a un gaug AIN 2
1 2 Cuai non .
30
qu'es flors
es gauz caira non sofraingna 2
E sa honor N .

que a. nol R. nos C. sofranha R. 3 per un de totas las melhors :

C. nal C. 4-9 manquent 2


E d. es gais q N .
na Biatritz. Car tan lor es sobreira
fon mezes en R. 5 E re C. qui el R. 6 sa
qu'encontra leis faran totas senheira
dieu C. ven per C, denha R. 7 M. de 1. Ba.CR,
M. per luy R. 8 ad a. C. e fos R, que fos A. e guerr' e foc e fum e polvereira.
9 p. n. v. /. per nos en crotz levar C. 10
E R. sofri Al, sufferc 2
reseup 2
N
e . AIN , R.
11 aussiron R. en fo aunitz per fais j. C. 12 1 trobarem C. en AIN 2
. 2 Quaves C. rey
E R. 13 En Ba.CI. el trau Ba.CL el îust C. valen R. 3 sobrels N 2
. mors IN 2 Ponha
. de
fo levatz en (tau A) trau
2
el tormen AIN , R. lai los moros (sobrels) CR. 4 fai R. 5 solda
qu'eren Ba.CI. 14 Martiriatz Ba.C. ab c. IV. est pas em C. passem b. R. 6-11 manquent
ab correia et ab 2
N
M. e correiatz R. 16 Per
.
AIN 2 , s. somon e d. A'. 9 per el sab el uol
N
quer ben fols chascun qel 2 fel cor tôt sel quest .
y. R. 11 De luy seruir R_. 12 Bels Cavaziers
mal R. 17 que cuion C. que sans v. toler R. quens (Cauallier 2
)
2
N CN
cui q fas e s. R.
. 13 leu-
v. r.
2
N 18 vieus e mortz Ba. ICN 2 19 neschai lays R. nô leu /. nim 2
14 man /. comen N .

N
. .

A. non neschai 2
N
21 dresson CI, tendan R. lo
.
r. /. 15-18 manquent 2
Que /. gen c. R. .

/, li R. 22 elleo ICR. 23 coms rayniers R. crit. doler C. 16 Quen Ba.CR. Muer can uos v. R.
FI. als c. CR. 24 feira Ba.CIR. despaza A. d'e. 17 c. esser sols e ses tota c. C.

e lansa(i) fr. IN 2 25 Que tost C. quels T. a. 1.


. 21 volo say R. 25 volo R. 32 mas tan M.
descoiitz R. sobratz] mortz I, totz mortz 2
AN . 33 volon levar s. R. 34 Guerra R.
141 RAIMBAUT DE VAQUEIRAS. 142

La ciutatz s'ajosta, las domnas de Ponso


e fan murs e fossatz. en querran esmenda.
Domnas ses semosta Car lai, part Mon Senitz,
i venon de totz latz, somo
5 si que pretz lor costa la ciutatz contenso, 5

e jovens e beutatz. qu'ades guerrei leis qu'es tan bon' e bêla,


E'm pes que sos gens cors toi a la damizela
que'l filha del marques et a totas color fresqu' e novela.
n'aura dura josta; MariaSarda la

io car a conques en patz e*l domna de San Jortz, io

totz bes Berta e Bastarda,


e totz bos aibs cortes: mandon tôt lor esfortz,
e quar es pros e franch' e de bon aire, que joves Lombarda
non estara plus en patz que sos paire, no rest de sai los portz.
15 que tornatz es a lansar et a traire. E sai 15

Domnas de Yersilha qu'a na Biatritz plai,


volon venir en l'ost, quar lor reiregarda
Sebeli e Guilha, non pot esser tan fortz
e na Riqueta tost; qu'esglai
20 la mair' e la filha lo seu fin pretz verai. 20
d'Amsiza, quan que cost. Donan lor senh, cavalcon ab gran joia;
Apres fag an ciutat et an li mes nom Troia;
ven de Lenta n' Agnes, poestat fan de midons de Savoia.
e de Yentamilha La ciutatz se vana
25 na Guilhelm' a rescost. de far ost en arrenc, 25
Empres e sonai campana,
er la ciutatz en pes. e lo velhs comuns venc
De Canaves i ven molt gran companha, e ditz per ufana
de Surian, e domnas de Romanha, que chascuna desrenc.
30 na Tomazin' e'1 domna de Suranha. Pois ditz 30
Engles e Garsenda que'l bêla Biatritz
e Palmeir' e n'Auditz, es tan sobeirana
n'Aud' e na Berlenda de so que'l comuns tenc
n'Agnes e n'Eloitz, c'aunitz
35 volon que lor reuda n'es totz e desconfitz. ...
35
joven na Biatritz; Trompas sonon e la poestatz cria:
si no,

2 Per far R. 3 Vielhas R. sens M, a R.


4 daus M5 Tan R. le pes M. 9 manta j. 1 panso R. 2 Lin R. qeran M. 3 E Ba.R.
R. 13 ilh es plazens e R. 14 no vol estar Senis M. 6 leis] illM. tan manque R. 7 Que
en patz pus R. 15 car uengut es al-al R. lor beutat R. 8 De las autras R. 9—23 et
18 Sibeli M. 19 Rixenda R. 22 ades R. 23 24—131.8 intervertis R. 11 Engleze R el M.
y es de R. naines M. 24 vintimilha M. 25 15 car say R. 17 que ies el r. 21—23 et 24.
seulement rescost R. —
28 30, et 142, 21 23 — — 143. 2 intervertis R. de totas partz y venon
intervertis R. canaver R. 29 De Toscana el a R. 23 e fan poestat R. 24 La poestat R.
dona R. 30 Tomazina R. 31 et 33 intervertis 25 c M. 28 dis if. 29 derrenc M. 32 esta
R. Engleze na g. R. 32 na Palmier R. 33 R. 34 c
1
manque M. 35 mans R. 36 La
b'ianda R. 34 naines e naluitz M. trompas van R.
143 XII e SIÈCLE. 144

"Demandent! li beutat e cortezia, joios,


pretz e joven." E totas cridon: "Sia!" fatzde bêlas faissos.
La ciutatz si voia Totas cridan: "Aiuda, tras l'esponda!"
e movon lor carros, l'un' a l'autra; la tersa ten la fronda,
5 ei velhs commis poia, e trazon tuit li genh a la redonda. 5

e geton en lor dos Na Biatritz monta,


cuirassas de troia e va's de pretz garnir;
ab que cobron lor os. ausberc ni porponta
Gambais non vol, e vai ferir.
io an et arcs e carcais, Cel' ab cui s'afronta 10

e non temon, ploia es certa de morir;


ni mais temps no lor nos. e jonh
Oimais et abat prop e lonh.
veirem de grans assais. Fait a mainta jonta
15 De totas partz comenson a combatre; si que Post fai partir ;
15

na Biatritz cuidan de pretz abatre; pois ponh


mas non lor val, s'eran per una quatre. tant que'l carros desjonh.
Per lor murs a fendre Tanta n'a prez' e derrocad' e morta,
fan engenhs e carels que'l velhs comuns s'esmai'e's desconorta
20 e calabres tendre, tro que Troia l'enclaus dedins la porta. 20
gossas e manganels, Na Biatritz, be'm plai quar etz estorta
foc grezesc acendre, a las velhas, que'l vostres gens cors porta
e fan volar cairels. pretz e joven, qu'a lor proeza morta.
De jos Bels Cavaliers, vostr' amors mi conorta
25trencan murs ab bossos. e*m dona joi e m'alegr' e'm déporta, 25

Per tal no*s vol rendre quant autra gens s'esmai' e's desconorta.
lo seus gentils cors bels

LE MOINE DE MONTAUDON.
I. Manuscrits : Philippson, Der Mônch von Montaudon, Halle 1873, p. 37 39. (PU.).
CDEIR. —
0. Klein, Die Dichtungen des Manches von Montaudon, Marburg 1885, p. 32 —M
(KL). Appel,

Provenzalische Chrestomathie, p. 132 s. (Ap.). II. Mss. CDIR. Philippson, l. c, p. 51 54. Klein, l. c,
p. 54 —
57. Appel, L c, p. 83 s., —
Diez, Lében und Werlce der Troubadours, 2 e éd., Leipzig
1882, p. 270.
I. e'm dis: "Morges, car venguis?
L'autrier fui en paradis, Ni con estai Montaldos,
per qu'eu sui gais e joios, lai on as maior compaingna?"

30 car tan me fo amoros "Seingner, estât ai aclis 30

Deus, a cui tôt obezis, en claustra un an dos,


terra, mars, vais e montaingna;
2 Pies R. 3 adrecha part R. 4 lun a
terssa e lautra M. 2 reonda M. 7 es va M.
1 jovent R. 2 Près M. valor R. 4 Gieto
li 10 sela cui encontra R. 11 serta R, qe près
fors R. 6 Grieton sobre R. 9/10 après 14 R. M. del R. 13 près R. 14 e fai tanta R. 15
Oarcais R. 10 fan-gambays R. 12 ni aigua Que-descofir R. 16 e ponh R. 17 Si R. 18
R. notz MR. 14 îaran M. 19 et castels R. Tantas R. 19 e M. 20 tro dins T. len
20 e trabuquetz R. 22 esendre R. 23 fon enclaus per la R. si qu'a T. Ba.M. 21 est
volar e carels M. 26 e per tant R. 27 joves R. M, es R. 22 car vostra valor R. 23 qar lor
30 me fo tan a. Ph.DI. 31 totz Ph.DI. M. 24 coforta R. 26 lautra R. e M.
145 LE MOINE DE MONTAUDON. 146

per qu'ai perdut los baros. IL


Sol car vos am e'us servis, Fort m'enoia, so auzes dire,
me fan lor amor estraingua. parliers quant es avols servire,
E'n Randos, cui es Paris, et hom que trop vol autr' aucire
5no*m fo anc fais ni ginhos, m'enoia, e cavals que tire. 5

e mos cors cre que en plaingna." Et enoia'm, si Deus m'aiut,


"Morgues, ges eu no grazis, joves hom quan trop port' escut,
s'estas en claustra rescos que negun colp no'i a agut,
ni vols guerras ni tenzos capela e morgue barbut
10 ni peleg' ab tos vezis, e lauzengierbec esmolut. 10

per que'l bailia't remaingna; E tenc domna per enueiosa


anz am eu lo chant e'1 ris, quant es paubra et orgoillosa,
e'1 segles en es plus pros, e marit qu'ama trop sa sposa,
e Montaldos i gazaingna." neus s'era domna de Tolosa.
15 "Seingner, eu tem que faillis, Et enoia'm de cavallier 15

s'eu fatz coblas ni chanzos, fors de son pais ufanier,


qu'om pert vostr' amor e vos, quant en lo sieu non a mestier,
qui son escient mentis ;
mas sol de pizar el mortier
per que'm part de la bargaingna. pebre d'estar al foguier.
20 Pel segle que no'm n'ahis, Et enoia'm de fort maneira 20

me toruei a las leizos hom volpilz que porta baneira,


d'Espaingna."
e'n laissiei l'anar et avols austors en ribeira
"Morgues, be mal o fezis e pauca carns en gran caudeira.
que tost non ânes coitos Et enoia'm, per saint Marti,
25 al rei, cui es Olairos, trop d'aiga en petit de vi; 25

qui tant era tos amis: e quan trob escassier mati


per que lau que t'o afraingna. m'enoia, e d'orp atressi,
Ha, quanz bos marcs d'esterlis car no m'azaut de lor cami.
aura perdutz els teus dos, Enoia'm longa tempradura
aoqu'el te levet de la faingna!" e carns quant es mal coit' e dura, 30

"Seingner, eu l'agra be vis e prestre que men ni's perjura,


si per mal de vos no fos, e veilla puta que trop dura.
car anc sofris sas preisos; Et enoia'm, per saint Dalmatz,
mas naus dels Sarrazis
la avols hom en trop gran solatz,
35no'us menbra ges cosi's baingna; e corre quan per vi'a glatz, 35

car se dinz Acre's coillis,

pro'i agr' enquer Turcs felos:


fols es qui'us sec en mesclaingna." 2 Be Ph.C, Mot R. s'o Ba.Kl. 3 hom par-
liers qu'es a. Ap., hom p. qu'es d'à. CR. 4
aut assire Ph., autr assire C. 7 ries h. q.
tr.porta e. Kl.DI. 8 quan sol u c. Kl.DI.
11 Enoja me domn'
enuejosa Kl.DI. 12 p. ni
0. Ba.Ph CR. 13 s'esposa Ba. 18 pestar en m.
1 perdutz Ba.CR. 5 no'm Kl.Ap.) no Ba. lil. DI. 19 de tastar sabr(ikT Kl.DI. 20 Enoja
CE, non L'/i., not R. 6 El e m. c crei qu'en mid'autram. Kl.DI. 21 quan. Kl.DI. 22etd'av.
BA.Ap.DI, El mos c. cre que(n) ER, E crey que Kl.DI. 23paucmaniar Kl.DI. 32 puta veilla Kl.
mos c. elh pi. C. 8 1
Si stas Kl.DI. claustr'a (-n) DI. quan/O. (-t) DI. 34 davol home Kl.DI.
rescos Kl. que Ph.D. 13 er Kl.DI.
11 16 35 correr ab (a C) caval per gl. Ba.Ph.CR:
c. e cli. PJi.DI 26 tant que era Ba. c. per via quant a DI.
147 XII e SIÈCLE. 148

e fugir ab caval armatz Et enoia'm estar a port,


m'enoia, e maldir de datz. quan trop fai greu temps e plou fort,
Et enoia'm, per vit' eterna, et entre amies dezacort
maDJar ses foc, quan fort iverna, m'enoia, e'm fai peiz de mort,

5 e jazer ab veill'a galerna quan sai que tenson a lor tort.


quan m'en ven flairors de taverna. E dirai vos que fort me tira
Et enoia'm e m'es trop fer veilla gazais quan trop s'atira
quan cel que lav' olla enquer; epaubra soudadeir' aira,
et enoia'm de marit fer, e donzels qui sas cambas mira.
10 quant eu li vei bella moiller, Et enoia'm, per saint Aon, 10

e qui no'm dona ni'm profer. dompna grassa ab magre con,


Et enoia'm, per sant Salvaire, e seignoratz que trop mal ton ;

en bona cort avols violaire, qui no pot dormir quant a son,


et a pauca terra trop fraire, maior enoi non sai el mon.
15 et a bon joc paubre prestaire. Encar i a mais que m'enoia: 15

Et enoia'm, per saint Marsel, cavalcar ses capa, de ploia,


doas penas en un mantel, e quan trob ab mon caval troia
e trop parier en un castel, qui sa manjadoira li voia.
e ries hom ab pauc de revel, Et enoia'm e no'm sab bo
20 et en tornei dart e quairel. de sella quan croll'a l'arço, 20
Et enoia'm, si Deus mi vailla, e fivella ses ardaillo,
longa taula ab breu toailla, e malvaitz hom dins sa maiso
et hom qu'ab mas ronhozas tailla, que no fa ni ditz si mal no.
et ausbercs pezans d'avol mailla.

ARNAUT DANIEL.
I. Manuscrits: ACDHIKNN 2 RUVae. Canello, La vita e le opère del trovatore Arnaldo Da-
niello, Halle 1883, p. 105. (Ca.J Appel, Provenzalische Chrestomathie 2 Leipzig 1902, p. 66 (Ap.J.
,

II. Manuscrits: ABCDEGHIKMM N c 2


QRSfJVac. Canello, l. c, p. 118 (Ca.J. Appel, l. c , p. 67.
(Ap.J. —
Liez, Leben und Werke des Troubadours, 2" éd., Leipzig 1882, p. 279 ss.

25 I. ten balps e mutz, pars e non pars;


L'aur' amara fa'ls bruoills brancutz per qu'eu m'esfortz de far e dir plazers 25

clarzir, que'l doutz espeissa ab fuoills, a mains per liei que m'a virât bas d'aut,
e'is letz becs dels auzels ramènes don tem morir, si'ls afans no m'asoma.

5 velha caserna (que cerna C) Ba.Ph.CR, veilla


galerna Kl.DI. 6 Quant ella flara en la t. 2 1. cor g. venz Kl.DI. ni pi. Ba. 3 de dez Ap.?
Kl.DI 7 car es de f. DI. 8 la vol la enq. 4 Aquel enois m'es p. Kl.DI. 7 qu'a trops se gira
Ba. 8-11 Avols hom qu'a bella moiller E per Ba.C, que fai formia DI, quan trops atira?
gelosia la fer, E fai o ben qui la enquer, Ap. 8 a ira Ba. 13 qui Ap.) que Ba.CR, e
E no lo lais per marit fer KL d'après DI. 14 sai] a Kl.DI. 16 ab p. Kl.DI. 18
DI. 12 Enoja me Kl.DI. Enueyam R. 14 a man jaura Kl.DI. 19 e no] car n. Kl.DI. 20
C (ab R)] en Kl.DI. 21 Enoja me Kl.DI. crotlon l'arço Ba. Fh.Kl.DI. 23 Car no di ni
23 ab mas roinos quan Kl.DI. fai s'enoi no Kl. (si noi I, non D)DI.
27 doutz Ca.A. dous' Ba.Ap. et les autres 26 a manhs? per Ap. 27 sil d. Ba. et les
mss. mss. ACDNUV (sill) H.
149 ARNAUT DANIEL. 150

Tant fo clara ma prima lutz car pretz, secs sai, lai es doblencs,
d'eslir lieis, don crei cors los huoills, e mantengutz dars e manjars.
non pretz, necs mans dos aigonencs (?) De joi la't portz, son anel mir si'l ders,
d'autra, s'eslutz rars mos preiars ;
c'anc non estei jorn d'Arago que'l saut
5pero deportz m'es e d'auzir volers no'i volguesir, massai m'a clamât Roma. 5

bos motz ses grei, de liei don tant m'azaut Faitz es l'acortz qu'el cor remir,
qu'ai sieu servir sui del pe tro c'al coma. totz sers,
Amors, gara! Sui ben vengutz? lieis cui domnei, ses parsonier, Arnaut;
C'auzir tem far, si'm dezacuoills, qu'en autr' albir n'es fort m'entent'a
îotalsdetz pecs que t'es mieillsque'ttrencs; soma.
qu'ieu soi fis drutz cars e non vars;
ma'l cors fer m s fortz mi fai cobrir IL
mains vers, Lo ferm voler qu'el cor m'intra 10

qu'ab tôt lo nei m'agr' ops us bais al chaut no'm pot jes becs escoissendre ni ongla

cor refrezir, que no'i val autra goma. de lausengier, qui pert per mal dir s'arma;
Si m'ampara cill que'm tralutz e car non l'aus batr' ab ram ni ab verga,
15

d'aizir si qu'es de pretz capduoills, sivals a frau, lai on non aurai oncle,

dels quetz dedinz a rencs,


precs, c'ai
jauzirai joi en vergier dinz cambra. 15

l'er fort rendutz clars mos pensars: Quan mi soven de la cambra,


qu'eu fora mortz mas fa'm sofrir l'espers
;
on a mon dan sai quenuillshomnon intra,
20 que'ill prec que'm brei, c'aisso'm ten anz me son tuich plus que fraire ni oncle,
let e baut,
non aimembre no'm fremisca, neis l'ongla,
que d'als jauzir no'm val jois una poma. aissi cum fai l'enfas denant la verga: 20
Doussa car' a totz aibs volgutz, tal paor ai no'l sia prop de l'arma,
sofrir m'er per vos mainz orguoills, Del cors li fos, non de l'arma,
quar etz decs de totz mos fadencs, e cossentis m'a celât dins sa cambra:
25 don a'i mains brutz pars. E gabars que plus me nafra'l cor que colps de verga
de vos no*m tortz, ni'm fai partir avers, car lo sieus sers lai on ill es non intra. 25
c'ancnonamei rentantabmeinsd'ufaut; Totz temps serai ab lieis cum carns et ongla
anz vos désir plus que Dieu cill de Doma. e non creirai chastic d'amie ni d'oncle.

Era't para, chans e condutz, Ane la seror de mon oncle


30 formir al rei qui t'er escuoills
non amei plus ni tant, per aquest' arma!
;

C'aitant vezis cum es lo detz de l'ongla, 30


s'a lei plagues, volgr' esser de sa cambra.
3 don ai (o V) gonencs Ba. UV, dos aigo-
nencs Ca. HIKNU, dos angovencs Ap., dos ago- De mi pot farl'amors qu'inz el cor m'intra
nencs A, doncs aigonencs I (-ecs 2
), dos N mieills a son vol c'om fortz de frevol verga.
aigonecx D, dos aguilens R, dos amouencs a. Pois flori la seca verga
4 s'esdutz Ba. Ca. AIKN 2RUVa, sest luz
DH, sesluç N. 5 adauzir] Ca.AlKN 2 R, ad ni d'en Adam mogron nebot ni oncle, 35
auzir Ba.,et auzir Ap. C DHNa, auzir UV.
8 vencutz Ba. et tous les mss. excepté C. 3 sis d. Ba. IKR
(siz) a. 5 m'an clamât
10 precs Ba. et les mss. ACIK. 12 mais Roma Ba., mVn
clamât Roma Ca. m'an ,

Ba. et les mss. UV. cobrir Ca.UV] sofrir clamât: roma! Ap. 9 m'ententa soma Ba.Ca.
Ba. et les mss. ADIKNN 2 suffrir Ap. et , 13 e pos Ba. CHIKMM'N*RSa. 19 ni ongla
les mss. Ha. 15 que'm] çuim Ca.a, tralutz] Ca. ABCDEGHKMMcQc. 21 trop Ap. ABC
tralmtz Ca. et les mss. ADHNa, elutz C, tray DEGHMM^X 2
QSU\'c. 22 li Ap. 23 quem
a lutz R, pod tutz UV. 16 d'auzir Ha. CD consentis a cel. Ba.CIKX 2 26 De lieys serai
.

IKN 2 d'azir A, delir UV. 20 grei Ba. C


, aissi c. Ap. DEGIKMM^ X 2 QUÏ'c. 3;Vmogron
R. 25 pars e gabars Ba.Ca. 28 dieus Ba.Ca. Ca. AB\ foron Ba. Ap. et tous les autres
C1KR. cil d'Edoma Ba.; cf. Ca. mss. excepté C qui lit: hyssiron.
151 XII e SIÈCLE. 152

tant fin' amors cum cella qu'el cor m'intra qu'ill m'es dejoi torse palaitz e cambra,
non cuig qu'an c fos en cors, ni eis en e non am tant paren, fraire ni oncle,
arma; qu'en paradis n'aura doble joi m'arma,
on qu'ill estei, fors en plaz' o dinz cambra, si ja nuills hom per ben amar lai intra.

mos cors no's part de lieis tant cum ten Arnautz tramet son cantar d'ongl'e
l'ongla. d'oncle
5 C'aissi s'enpren e s'enongla ab grat de que de sa verg'a l'arma,
leis
mos cors en lei cum l'escorss' en la verga, son Dezirat, qu'a pretz dinz cambra intra.

PEIROL.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 102 (C), fr. 854, fol. 57 b (I), fr. 22543, fol. 13* (R), Ms. de
e

la Riccardienne 2814, p. 178, Stengel, La l re partie du Chansonier de Bernart Amoros, Leipzig


1902, p. 235 s. (a). IL Ms. du Vaticain 5232, fol. 181 h Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen

,

34, 184 (A) ; Ms. de Paris, fr. 854, fol. 155 d (I). Diez, Leben und Werke der Troubadours,
2 e éd., Leipzig 1882, p. 250 ss.

la serv e la reblan ;

Cora qu'amors volha per so vei qu'eu m'i ai dan.


eu chan, Mos cors salh e trembla 10

io qu'autra flor ni folha soven,


non vauc gardan.
i m'amia m'embla lo
Ben es dreitz que'm dolha, si qu'eu non o sen ;

aman, qu'ilh m'ama, so*m sembla,


sol qu'en grat m'acolha comen 15

15 cil, cui me coman. que*ls seus ditz assembla


Perdut ai e cobrarai, al meu pensamen.
ges no*m recre per tan, Donc qu'amors mi
dirai fai

qu'aissi's vai segles camjan. sofrir aquel turmen,


Deus m'aiut e'm valha, don eu tan rie joi aten. 20

20 qu'antan Nuls hom be non ama


aie d'amor ses falha, ni gen,
mais no'n ai oguan; que d'amor si clama,
qu'era'm mou baralha sitôt mal l'en pren;
trop gran cum plus m'enliama 25

25 al cor e'm trebalha greumen,


dormen e velhan.
Per c'o fai? Qu'ai melhs qu'eu sai 2 paren fraire 1KN 2] fraire paren Ca. Ap.
ABGQUVc. E am la mais no faz cozin (nebot
2 fos anc en cors Ca., qu'anc fos mais en HR) ne oncle C (fis) E, HRS. 5 sa chansson
cors lia,, fos anc in ERSa, fos mai C, qu'anc Ca. AB. (Tond e (Tongla Ba. ABHIKN*QU.
1

fos ABIKN 2
,
que fos (fes H) GHMM^QUVc. non 6 A gr. Ca. ABC. verga l'arma Ba. 7 cui p. Ca.
eis en Ca. a. 2
ENIKN
Ra, ni en arma CS BCMM ABGQUc. en Ca. ABCGQUc, ins MM< de ERSa. ,

(nen) GQ, ni es en a. Ap.AUVc, neis non E. 8 et blan a. 9 so sai C. 10-20, 12 et 21-152,5


s.

8 Coras R. 11 No irai a. 12 Dregz es quieu intervertis 1. sai em /. 13 no sen /. 14 so Ba.CR,


men duelha C. qen a. 14 pus uas me sorguelha C. som I, son a. 16 Lo (Qel a) sieus digz res(s)embla
mo cueilla a. 15 selha CR, sil c. ieu a. 18 quaissi Ca. 17Lo m. C. Mon p. a 18 donex R, don /. que
Ba.CR. 22 mas CL aye R. 23 quar me C. 24 moût mi plai Ca. 19 aital C. 21 nom a. a. 24 li en
mangue 1. tan C 27 per queu C. quen sai I. a, lin C. 25 On pi. a. mi 1. 1.
153 PEIROL. 154

e m'art e m'aflama, "Bernart, chantars no'm ven a grat


n'ai melhor taleD. ni gaires no'm platz ni'm sab bo ;

Aissi'm trai mos volers lai mas car voletz nostra tenso,
el fol contenemen n'ai era mon talan forsat.
5 on m'es manta vetz parven. Pauc val chans que del cor non ve ; 5

Beo bas fora meza e pos jois d'amor laissa me,


valors, eu ai chant e déport laissât."
tt
deportz e gaieza, Peirol, moût i faitz gran foudat,
si no fos amors, s'o laissatzper tal ocaizo;
10 que mante proeza s'eu agues avut cor fello, 10

totz jors mortz fora, un an a passât,


e fai que corteza, qu'enquer non pose trobar merce :

quar pren los melhors. ges per tant de chant no'm recre,
No s'eschai d'ome savai car doas perdas no m'an at."
15 li venga ta d'onors, "Bernart, ben ai mon cor mudat, 15

que d'amor senta dolors. que totz es autres c'anc non fo:
Era'us quier, amia, non chantarai mais en perdo; . . .

socors, mas de vos voill, chantetz jasse


qu'enans i morria de cellei qu'en grat no'us o te,

20 qu'en quezes alhors. e que perdatz vostr' amistat." 20

Àssatz trobaria "Peirol, maint bon mot n'ai trobat


aussors : de leis, c'anc us no m'en tenc pro ;

vos etz ses fadia e s'il serva cor de leo,


caps de las melhors. no m'a ges tôt lo mon serrât,
25 Mos cors jai en gran esmai qu'en sai tal una, per ma fe, 25

entre sospirs e plors: qu'am mais, s'un baizar mi cove,


mas tôt m'es jois e doussors. que de leis, s'il m'agues donat."
Peirols fai fin e verai "Bernart, ben es acostumat,
lo sonet per amors qui mais non pot, c'aissi perdo,
30 on sos cors estai totz jors. que la volps al sirier diso (?) : 30

quan l'ac de totas partz cercat,


II.
las sireisas vie loing de se
Bernartz de Ventadorn e'n Peirols.
e dis que non valion re:
"Peirol, cum avetz tant estât
atressi m'avetz vos gabat."
que non fezetz vers ni chanso? "Peirol, sireisas sont be 35
35 Respondetz mi, per cal razo mas mal aia eu si ja cre
reman que non avetz chantât: que la volps no'n aia tastat."
s'o laissetz per mal o be,
"Bernart, no'm n'entramet de re,
per ir' o per joi o per que,
mas pesa'm de ma bona fe,
que saber en voill la verrat."
car non i ai ren gazaignat. 40

1 Bernartz 2 sabon /.
etc. 5 dal AI.
I.
3 quaissim C. 4 chaptenemen C. 5 don C. 6 pois AI. 8 moût
îezest /. 10 ahut A. 15
mantas ves I 6 Moût C. 8 E cl. i?. 10 quar Bernât etc. A. 18 chantar /. 19 no vos te /.
C. 15 Jall v. a. Que aia t. C. 19 quenansas 23 Ella serva /. 25 qien A. sa / autra /.
m, C, quenaissi m. /. 20 queres i?, queiïs C. 29 caisso I. 30 ella v. /. sirieis A. sérier I.
22 anc tors /, autors a. 24 Una de las genzors a. dis Ba 32 la /. sirieias A. sereisas i". vi /.
32 e den peirols etc. I. 33 Peirols etc. I. 39 35 sirieias A, seriesas i". 38 nomen tramet 1.
vertart 1. 40 hi A. a /.
155 XII e SIECLE. 156

GAUCELM FAIDIT.
I. Ms. du Vaticain 5232, Stud. di filologia romanza III, 218 (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol.
63 (C), fr. 1749, p. 13 (E), fr. 854, fol. 35 (I), Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI,'43, fol. 58 b ,
Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 35, 402 (U) ; Ms. de Venise, Archiv etc. 36, 387 (V). II. Ms.
du Vaticain 5232, fol. 78 (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 66 (C), fr. 854, fol. 36 (I). III.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 79 b , Studj etc. III, 239 (A) ; Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 45 (B),
fr. 856, fol. 72 (C),fr. 1749, p. 10 (E),fr. 834, Mahn, Gedichte II, 118(1); Ms. de la Laurentienne,
Plut. XLI, 43, fol. 55 a , Archiv etc. 35, 399 (U); Ms. du Vaticain 3207, Studj di filologia romanza,
V, 553 s. (PI); Ms. de Venise, Archiv etc. 35, 384. —
R. Meyer, Das Leben des Trouba-
dours Gaucelm Faidit, Heidelberg 1876. Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd.,
Leipzig 1882, p. 293 ss.

I. e conosc en mon coratge


Lo rossinholet salvatge qu'ai perdut est an,
ai auzit, que s'esbaudeia qu'anc non aie joi gran
per amor en son lengatge, ni re que'm vengues a talan.
5 e'm fai si morir d'enveia, E sitôt planh mon damnatge, 5

car leis cui dezir mos cors aclin' e sopleia


no vei ni remir vas leis que a senhoratge
ni no'm volgr' ogan auzir. en mi, e tanh qu'esser deia,
Pero pel dous chan qu'anc no'm poc plus dir,

io qu'el e sa par fan quan venc al partir. 10

esfortz un pauc mon coratge, Mas sa cara'lh vi cobrir,


e'm vau conortan e'm dis sospiran:
mon cor en chantan, "A Deu vos coman !"

so qu'eu no cuidiei far ogan. E quan pens en mon coratge


15 Empero nul alegratge l'amoros semblan, 15

no'm don'al cor res qu'eu veia, a pauc en ploran


per qu'eu conosc mon folatge. no m'auci, car no'lh sui denan.
Ben es dreitz qu'aissi'm n'esteia Mi dons, que te^mon coratge,
e deu m'avenir, prec, si com cel que merceia,
20 car per fol consir que no m'aia cor salvatge, 20

laissei mon cor ajauzir; ni fais lauzengiers no creia


don sui en afan de mi, ni s'albir
e n'ai ir' e dan qu'eu vas autra'm vir,
que per bona fe sospir
E
3 ques C. 5 e îai me (e îam
2 rossinhol
AV) mûrir d'e. AEV,
e pren men tan grans e. I.
6 que /, qui eu V. 8 Ja nol A, e no EUV. uolc
C. e uolgra I. 9 mas per lo I. 10 quilh C. 2 qestatz sui A. estât ELU. un an I. 3 que
pars AI. 12 em déport en cantan U. en I, non Ba.CEIU. noi CV. 5 plane E. 6 mon
e C. cans V. alegran I. 13 em conort catan cor acli C. 7 al. A, ai U. 8 de mi A. en
1 E v. Ba. em uau conostan U. 14 que Ba.C. cuidier
. EU. tenh E. e mi taing qe serdoia 7, e tanh
A. 15 Pero mais E, Mas pero /, E pero V. 16 al cor be que e. d. C. 9 non U. qe anc nopoz dir
manque Ba. CEIUV. que enueia I, quem ueia U. V. 12 can dis V. 15 lamor el semblan Ba.
17 ans conosc hi E. e car poing e. m. A, e CEUV. 16 per U. m'auci en ploran cal nol
car penei mon IU. dampnage I. 18 Et es so denan F. 17 quan li sui G. 18 te a. IV. ]

CV. aissim (m)esteia AV. 19 em denh E. cor gatge Bal, cor en gatge V. M. d. ma per
em deia uenir i, car per fol albir A. 21 heretatge C. 19 pre /. bon cû selh hom ques
don sui en c. A. qan 1. 21 achauzir C. mon CV. 20 non V. uolatge AUV. 22 no salbir
ioi iausir U. 22 e manei tarzan A U. 23 don V. 23 que Ba.CI.' 24 quar de bon cor la
ai AEU. ira tan I. remir AE1. anz U. îen U. E per V.
157 GACELM FAIDIT. 158

e l'am ses enjan Na Maria, tan


e ses cor truan, avetz de pretz gran,
qu'eu non ai ges tal coratge per que son tuit d'agradatge
com li fais drut an, mei dich e mei chan,
que van galian; per la lauzor gran 5

per qu'amors torna en soan. que eu die de vos en chantan.


Ane no falsei mon coratge
vas leis, cui mos cors s'autreia, II.

pos l'aigui fait homenatge, Ara nos sia guitz


10 e non ai cor que'm recreia lo vers Deus, Jesu Critz, io

ja del seu servir. car de franca gen gaia


Cui qu'enoi ni tir, sui per lui partitz,
seus sui e no pose giquir on ai estât noiritz
de leis tan ni quan, et honratz e grazitz.
15 qu'autra no deman, Per so'l precs no'l desplaia, 15

ni non es en mon coratge s'eu m'en part marritz.


res qu'eu voïha tan : Ai, gentils Lemozis,
per que la reblan, el vostre dous pais
mas mas jontas, humilian. laisde bêla paria
20 Chansos, de te fatz messatge senhors e vezis 20

e vai ades e despleia e domnas ab pretz fis,


lai on son estatge,
jois a pros de gran cortezia ;

a mi dons que tan m'agreia; don planh e languis


e pos li tan dir e sospir noit e dia.
25 qu'eu mor de désir. Mas qualsque sia'l critz 25

E s'il te denha acolhir, del remaner auzitz,


vai li remembran, — ja nuls bes, que'm n'eschaia,
e no fans tarzan, — ni ries locs aizitz
lo consirier e*l coratge, no'm tenra, ni conquitz,
30 e l'amor tan gran s'avia'ls votz complitz, 30

don mor deziran, qu'après calenda maia


car no la remir en baizan. no sia garnitz
del torn, si Deus l'aizis 5

e s'a lui platz ma fis

3 e non Ba. CIV. que non E. ai aital CV. cor en leial romania, 35
uolatge E. 4 truan V. 5 enganan V. 6 tor- lo tôt li grazis.
nen E, tome I. 7 vi&tge Ba.CEU. 7 19 manquent — Pero mas joins aclis
Al. 12 a cui CE. 13 partir E. 16 en manque
E. 18 que eu V. blan E. 19 Mas iuntas V. prec vas sa senhoria

20 158, 6 manquent V. 21 et espleia El. e
que'ls portz e'is camis
respleia A. 22 e son E. ostadge U. 23 ni
greia V. la bêla don me greja Ba.C. 24 qe nos adreis vas Suria. 40
Domfia.i. ep.laitant d..4. pose partir./?» C. poi-
ras El. e p. li dir. I. 25 Ges p. lai aitan d. 6 queu AI.
U, Ges del seu servir Ba.C. 26 mas sit volgues 9 Oimais A. 11 franssa A. 12 lieys C. 14
Ba.C. 27 V. lades U. No Tans desmembran servitz A. 16 uauc CI. 17 a CI. 18 uostronrat CI.
Ba.C. la desm. A. 28 e non tanar t. U, non 19 De doussa conpaignia A. 20 E. s. A. 22
tan enoian A, e non ans Ba.C. 29 lo men flors de C. 25 E 4. 26 de A 27 ia negus
deziros Ba.C. 30 que per te li man Ba. (rail) bes quieu aia CI. 29 nil A. 33 maizis A. 34 A.
C. 32 la mir U. en manque El. 35 romeria I. 38 Vir Cl. 40 nés 1 endres CI. .
159 XII e SIÈCLE. 160

Honratz es e grazitz cui pregem que'ns atraia


cui Deus non es falhitz, ab faitz afortitz
que Deus vol et assaia a dan dels Sarrazis,
los pros eis arditz, si qu'en sia conquis
5 et aquels a chauzitz, lo sains locs, e la via 5

e laissa los aunitz fass' als pelegris,


et l'avol gen savaia que nos tolc Saladis,
per cui es traitz. don la vergena pia
Ai, caitiu, mal assis, cui Deus benezis
io vos eis vos etz aucis, nos sia garentia. 10

qu'avers e manentia Bels dous Maracdes fis,

vos toi paradis, vos eis pros Peitavis


qu'avars etz e ressis, sal Deus e na Maria
tan qu'us far no poiria qu'a bon pretz conquis.
15 qu'a Deu abelis: E ma domna Elis 15

per que Deus vos desfia. sapcha be, ses bauzia,


Oimais es Antecritz qu'eu li sui aclis
al dan del mon eissitz, on qu'eu an ni m'estia.
que totz lo bes s'esmaia
20 ei mais es salhitz, m. 20
queis fais prins a sazitz Al semblan del rei ties,
e près et endormitz quan l'ac vencut l'emperaire
escartatz, que'ls esglaia eil fetz tirar, quan l'ac près,
eis te morns e tritz, sa carret' e son arnes,
25 quei reis, cui es Paris, don el chantavai maltraire, 25

vol mais a saint Daunis vezen la roda virar,


o lai en Normandia ei ser plorav' al manjar,
conquerr' esterlis chant, on plus ai malanansa,
que tôt quan Safadis quan consir qu'en alegransa
30 a ni ten eu bailia: me pot mos maltraitz tornar; 30
don pot esser fis e plor, quan vei joi ni be
qu'aissi com deura sia. als autres, e mi sove
Ar laissem los giquitz qu'eu n'aie pro; er no'n ai re,
remazutz escarnitz, Qu'en aital trebalha'm te
35 et ab obra veraia près amors e'n gran balansa; 35

de bona razitz
1 que pr. nos a. A. 2 als fais A. 3 al CL
sia per nos servitz can C. 8 cui la verges Maria CI. 9 que A.
lo vers sains Esperitz, 11-18 manquent A. 15/16 manquent C. 18 quieu
sui sieus on quieu sia C.
21 A EV. 24 la C. 25 cantava maltr. E.
7 avol Ba.CI. 8 que A. 9 ai] e C. 10 cum mi par Ba.BCE. ni A. no sai cous V. 26
vos etz tuich a. A. 11-12 manquent CI. 14 manque B rodai V. vidar A. 28 qanch hom
tan quom res noi trobaria C. 17 Queimais C. HU. ieu eh. E. 29 Tan V. 30 me podol mal-
21 prins] ries A. prensatz saitz 1 22 pretz trag C. p. en mei mal taing U. mon maltraich
i". 23 En techatz C, el pecatz /. escurtatz? B, el maltraic H. 31 Quanc U. puoi pi. /,
Andresen, Romanische Forschungen I, 451. 24 eu pi. U. 33 que C. nom H. 34 Ab aital
ren /. 27 en] o I. lombardia C. 29 cant fa dis iram me te H. Ab aital F, En a. I, Qe ab a.
A. 30 Ha et A. 31 don pot ben saber A. 33 guer- U. 35 amors près EHIV. gran] tal C, greu
pitz i". 35 lobra A. 36 rahitz A. 37 Que A. AHIU.
161 GAUCELM FAIDIT. 162

e no sai ren dir per que, e no'us sai ni'us aus preiar
mas car aten sa merce, ni l'amor no'us pose estraire.
vencutz ses dezesperansa; Don es gran merce pogratz faire
e car no*m recre d'amar, si'm dessetz ses demandar,
que d'als no'm pot encolpar, que non pauca res
es tan 5

tan li sui fizels amaire, qu'eu del vostre don agues,


a lieis, cui non aus retraire quez a gran no la'm tengues.
ni descobrir mon pensar. Per qu' enans quei bruitzvengues
Pros domn' ab gen cors cortes, ni fais lauzengiers trichaire
10 tan tem lo pretz qu'en vos es l'amor que'us ai conogues, 10

e las grans valors e'is bes. fora gen, s'a vos plagues,
Pero no'm dezesper ges de conoisser mon afaire,
ni m'es semblan ni veiaire pos eu no"l vos aus mostrar.
qu'en vos no sia merces, Qu'un honrat do'm pogratz far,
15 que'l vostre cors ben après, si, ses tota malestansa, 15

hum il, franc e de bon aire sofrissetz qu'a vostr' onransa


vei e'1 rie pretz valen car fosson mais tuit mei chantar.
ei dous ris ei gen parlar, E'1 plus lais, que be's cove;
joios ab gaia semblansa. mas d'aisso no eug ni cre,
20 E car non trobatz egansa s'eu l'enquer, que m'en malme. 20

de beutat el mon ni par, E pos de vos no'm recre


aisso'm tira si el fre nide la vostra fiansa,
e'm e*m rete
toi l'ardit don eu autrei per jasse
qu'eu no*us aus preiar de re. mon chant e ma leial fe.
25 Car maintas sazos m'ave Si vostra valors m'enansa, 25

qu'ab tota fait' acordansa honors vos er, ses doptar.


domna'us eug preiar de me, Vos sabetz co's tanh a far,
e pois, quan mos cors vos ve,
m'espert e no'n ai membransa 1 pois no vos aus 1. (pois nous aus) de
30 mas sol de vos esgardar, mi U. 2 mamor Ba.ClU. non /. 3 donc O,
be E. 4 si d. /, qem U. 5 quey C, qoi el
mon non es E. 6 que AIU. de vos en don
1 ë re sap dir E. s. dire Ba.CHIUV. 3
nom E. 7 quieu ACE1 U. a] la CE. en E. nom V.
ben crei U. be cresser de ï'esperanza H. 4 car no la EIU.
8 Pero ans E. 9 Nil V. 11
eu non r. H. quar non crei U. 5 e d'al H. gen] dreigz C, grat U. ben El. estera sius E.
non I. sap HU. 6 tant s. fis leials a. Ba.C 13 p. siu A. nous aus preguar E. a m. V. 14
EH1U V. 7 vas Ba. CH1U, de EV. uos Ba.CEH. do C. doncs ben rie /. Ben rie do me E. dar
qieu B. nous aus /. 8 afar /. 9 cors gen C. E1V. 15 Senes E. malanssa V. 16 sius
gai c. HIU. 10 ell p. H. 11 honors BI. e las plagues El. 17 fos C. mais] fait E. 18 ques
lauzors {coupé) E. 15 Pos /, Car U, Quan C, E (sis V) descove CV, quar bes c. E, si descove
anch H. Car lo V. ients cor BI. cortes I. 16 e /. 19 mas] quieu C. pero ieu no E. daitan I.
manque H. 17 Yneg el pr. V. e car U. 18 El 20 sieu die /. en prec E. que so quenquier C;
gent rire U. dous] bel IV, gai B, gen A. rire qienzo que quier V. que mi Ba.l. 21—162,6
EH. dous ABIUV. 19 iois ab umil s. H. îranca 4 e strophe U. 21 Donc CEUV. en uostra
l dousa/ ab humil U. cortes C. 20 auez HIU
. . merce El. non cre V. 22 manque C. soi et
V. 21 ni de E. miBa.CE. 22 e chom HU. Le en v. EV. e en /. nim part de U. e pus e
reste manque H. mi ten enaissi C. ten aissi en uostra iiansam V. 23 manque C. d. et /. et
Ba.CEIV. lo fr. U. 23 lardir E, aidit AB. un do nom autrei per ase E, donatz vos soi
24 que Ba.CEV. de me E. clamar merce C. £7, do e mautrej V. 24 mos chans B. mon
25—162,7 6 e strophe dans U. Que E. 26 qe U. cor EIUV. hi CE. bona V. 25 Si de mi uos
28 que V. 29 Moblit I. Espert V. 30 M. quant pren esmassa V. 26 es E. 27 e vos E. gar-
IU. datz C. qeis B, queus C, com U. tanh! fai AB.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 6
163 XII e et XIII e SIÈCLES. 164

qu'eu no'us die ni pauc gaire, m AYentadorn volh retraire


mas tan qu'umils merceiaire que la domna non a par
vos sui ab fin cor e clar. de beutat ab complitz bes,
E s'aesmes ni saubes e si'n Maracdes saubes
qu'auzes mais dir ni degues, so qu'eu sai, be'l fora près.
del plus me for' entrâmes.

RAIMON DE MIRAVAL.
I. Ms. du Vaticain 5232, 45 a (A), Archiv etc. 33, 436; Mss. de Paris, fr. 856, fol. 82 (C),
fol.
fr. 854, fol. 70 (I), fr. 12474, Mahn Gedichte III, 38 (734) (M); Ms.' de Venise, fol. 48'',
Archiv etc. 36,398 (V). II. Ms. du Vaticain 5232, fol. 50 a Studj di filologia romanza III, 142
,

(A); fr. 856, fol. 76 (C), fr. 854, fol. 72 (I), fr. 22543, fol. 84 (R). III. Ms. du Vaticain 5232,
h
fol. 48 Studj di filologia romanza III, 136 s. (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 76 (C), fr.
,

1749, p. 32 (E); Ms. de la Chigiana, f. 72 (str. 3), Stengel, Blumenlese, p. 27 s., (F); Ms. de
Paris, fr. 854, fol, 68 (I); fr. suppl, 2033, Mahn, Gedichte IV, (1084) (M); Ms. d'Oxford, Douce
269, Mahn, l. c. (1085) (S); Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI, 43, Archiv etc. 35, p. 425 (CI); Ms. de
Venise, Archiv etc. 36, 393 (V). —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, e

p. 308 ss.

Car cilh que'm ten en repaus


Ane trobars clus ni braus mi fais tortz défendre
non dec aver pretz ni laus, qu'a mains drutz vei prendre.
io pos fonfaitz per vendre Tôt quan mi dons vol volh,
contrais sonetz suaus, et tôt quan li platz acolh io

coindetz, aissi com eu'ls paus, en patz ses rancura;


e leus ad aprendre, pos alhors no*m destolh
ab bels ditz clars e gen claus; e josta leis me despolh
15 car per far entendre nutz ses vestidura,
non cal trop contendre. aitan tenc de rie capdolh 15

Car tan prenon cabaus que bon' aventura


domnas entreis fis los faus, no'm pot far fraitura.
fan amor deissendre; Pos tan Tarn e la volh,
20 mas no'm tanh que las caus, en trac peitz e plus m'en dolh,
ni del tôt en tôt no m'aus car cilh no'n pren cura. 20

vas lor dan estendre. E s'eu anc dis orgolh


vas domnas, aras m'en tolh
1 Non A. nos I. plus p. A. Non diraj plus V. e torn a mezura.
quier EIU. 3 vos son /, e car C. cor fin Ha.BIU. E drutz qu'es d'aital escolh
i'erm e clar F. 4 E sieu esmes AB, e sazimes
E. E sauzes dir ni degues C. E seu meil dir
U, E sies mes ni sabes V. 5 que de plus 1-5 manquent CV. De Ba.E. auich /. 3 do-
vos sovengues C, queu lo plus dire d. I. 6 nor ni de près ni de /. 4 e sill ma razon s.
de E. del plai V. mais B. AB. 5 quien E.
8 chantars /. 10 Que A. 12 els V. e c. 7 contendre IMV. 9-165, 2 manquent AI.
M. 13 per AM. 14 d. et ab motz c. C. clars] uol m, d. M. 12-17 et 20-165, 2 intervertis V.
cars AC
plas V.
,
15 que C. 16 noi A. 12-20 intervertis C. 13 que j. M. 14 ab v.
17 La com p. C. Mas qar M. 18 contrais A. M. 15 maizis tant del M. 17 nom fezes M.
20 e non tainh las non c. M. nos CV, non 1. 18 Qar lam mais que no sueilz M. 20 qar
qeu V. t. las encaus C. 21 manque A. de tôt nom MV. pren en M. 21 fis M. 23 Em V.
CV. 22 destendre /. 24 Qar M.
165 RAIMON DE MIRAVAL. 166

conquier joi, e dura per que de grat son après:


si'n bon loc s'atura. que tais amera tiran
No sai per quais mestiers que per mos bels ditz s'abriva.
amon domnas cavaliers. Per la lengua recaliva
5 S'amors me soaria, so don eu ai près lo dan
no'm sai gabar estiers, tan, per pauc no'n veng al vas
que meins en par vertadiers qu'aïs fais fenhedors escas.
qui totz sos bes vana. Enseuh so qu'a lor es bes
Per qu'eu volh plus volontiers quau mi degr' esser promes;
10 dir cortez' ufana si feira, s'eu saubes, tan 10

que vertat vilana. com fai cel que re non ama.


Los maiors lauzengiers Mas fin' amors m'enliama,
tenc vas mi dons plazentiers qu'en mi non a ponh d'engan,
e cil que'Is apana. ni falsetat non amas;
15 E si'l menres portiers qu'ab tal domna sui renias, 15

fos tan gais ni bobanciers qu'anc no falhi ni mespres


qu'auzes vestir grana, ni non amet dos ni très ;

plus fora ries sos dobliers, per qu'eu autra non deman,
qu'en tela rensana ni farai ja tanquan viva.
20 jagr' en sa caban a. Mas car crezet gen badiva, 20

que de mi s'anes lonhan, —


IL que m'an levât en tal clas
Si tôt s'es ma domn' esquiva qu'a pauc de joi no m'an ras, —
ni'm mostr' orgolh ni soan, ma domna no saup que's fes
25 ges del seu servir no*m las; qu'anc soferc qu'om la'm tolgues ; 25
ans, car leis non pas,
eu vas que tal perdera lauzan
li trametrai on es lai que per autra no*s reclama.
chanso faita de merces; Mas lo deziriers m'aflama
car per solatz e per chau e*s vai cascun jorn doblan,
30 creis a mors e brot' e rama. tan que'm poia sobrei nas. — 30
Dins el cor me nais la flama
qu'eis per la boc'en chantan, 1 p. quieu sui damar a. R. quan de bon
don domnas e drutz abras. grat son a. C. 4 lengam Ba.CR. 5 après I.
Eih souet son dous e bas, yeu eis prenc R. don ma donat lo C. 6 pon
I. ca pauc R. e'n so vengutz près del Ba.C.
35 coind' e leugier e cortes, 7 Ca R. el C. fols I. 8 don lor ve Ba.CR.
9 qua Ba.CR. 10 sis fora s'eu agues Ba.C,
e sis fora s' agues R. si fera I. 11 de sen cum
1 qel M. sil V. 2 Siem, En V. 4 s'amon q.n. a. Ba.CR. aiscel I. 12 me liama jBa. CI. 16/17
CIR. 6 non uuoill A, nom uuil F,non dei M. intervertis C. ni no C. 17 que non C. 19
7 car CM. 12 peiors CMV. 13 per mi CM. f. A. ja] manque A, ges I. farai aitan R. cum
14 cel C. cels quils V. que saplana A. 15 si A. 20 E AI. Car crezet en g. R. 21 sane A.
lo C. montre I. 16 prezentiers CMV. 17 (saue I) de mi I. iem uau de samor R. 22
portar C. 18 tan î. CM. loguiers CM. 19 leuat man R. tornat-cas C. 23 c*ab AICR.
ransana ACI, renzana V; cf. Andresenk Rom. ma C. 24 mas mi dons R. sai ques en C. sap
Forschungen /, 451. A. 25 quar suffrirs quom mius C. cant sofri
23 mes R. 24 nim I. 25 lays 0. 28 ques R. qu'om lim Ba.CR. que AI. 26 Cella p. A
f. A. fassa I. 30 Nais Ba.CR. 31 el] lo Bâ. I, bêla R perderatz C. lauzan manque I. 27
Ç, del R. 32 boca ch. Ba.R. 33 amas A. abas sel que per autras r. R. autre A 28 afama
I. quan douez adutz a. C. 34 dous] aut R. Ba.CIR. 29 qu'es Ba.C. quem R. 30 que
35 leugierj befag R. mes puiatz R. que ia lieys de s. C.
167 XIII" SIÈCLE. 168

Cala, fols, trop en diras. — Tôt jauzir d'autr' amor esquiu,


No farai, qu'anc no fo res. mas de vos a jauzir m'enans,
Ma domn' e ma bona fes qu'eu jau los bes e cel los dans
m'en valgues ei tems d'antan, de vos que'm faitz jauzen pensiu.
5 que me fos d'alques aiziva. Tan sui jauzens de vos que nulhs afans 5

S'a mon Audiart plagues, no'm toi jauzir, que'l vostre bels semblans
tornar volgr' e mon paes m'esjauzis tan que cel jorn que*us remir
no pose estar ses gaug, vas on que'm vir.
vas leis que tôt las m'abriva. Mas alques an virât mon briu
io Ben l'en deu penre merces, lauzengier que virois amans io

qu'anc noih fï que'l desplagues e viron las domnas prezans


nulha re petit ni gran, e maint gai viron en caitiu.
qu'ins e mon cor non escriva. E si'us viratz, domna, per mal parlans,
vostre fis cors tem que s'en vir truans,
III. per que's viron plazer en escarnir, 15

15 Be m'agrada'l bels temps d'estiu e grans lauzors se vir' en gran maldir.


e dels auzels m'agrada'l chans, Mas eu die que, si totz temps viu,
e*lh folha m'agrad' e'is verjans, totz temps dirai vostres comans,
e'ih prat vert mi son agradiu; e si'm dizetz: "Vai o non ans",
e vos,domna, m'agradatzjcent aitans, als vostres bels ditz m'umiliu. 20

20 et agrada'm quan fatz vostres comans: Sol no'm digatz que remanha'l demans,
mas vos non platz que re'm denhetz que totz mos ditz ne passari' enans,
grazir, que per nulh dig, domna, pogues partir
mas agrada'us car me mor de dezir. lo cor niis ditz ni'ls faitz de vos servir.
Per un dezir, domna, reviu, Per servir en rie senhoriu 25

que m'es de totz dezirs plus grans, es bos servire benanans,


25 qu'eu dezir que'l ries benestans
vostre cors deziran m'aiziu,
1 iausir damor U. deuos V. dautra donna
que mos dezirs se dobles en baizans; M. 2 quar per uos mesiauzi enans C, Caia
e pos tan be'us dezir ses tots enjans, los bes enlor dans V. a manque U. 3 lau S.
ja no' m laissetz al dezirier aucir, 4 Per I. iausir V. 5 Can V. de vos j. E,
per vos V. j. donna Ba C. j. per qe negus S.
30 que deziran deu hom d'amor jauzir. qe loing U. 6 que E, quar CV. 7 ques v.
ES. me fay jausir an V. quel j. que(u) vos
Ba.CISV. 8 ses ioi (gaug) estar SU. qeu
S. 9 En alques S. atras M. a leis V. 10
2 que no C. 3 Mas A. dona na F. e manque viran S. miels V. 12 manque V. mans guais
A. 4 Mais R. me valra Ba. C. e tem dai- Ba.AIS, mantz iois M. 13 domna manque S.
tan A. 5 daquelh C. qem sia dalques esquiua 14 cors gen V. î. pretz Ba.S, ries pretz I. ques
A. cant uos nom eran antiua R. 6-12 man- E. menanza F. Tem quel î. p. quauez se v.
quent AIR. C. torn V. 15 qaisis S, per qe U. uiroill E. 16
15 Bem agral I. Molt V. dous C. 17 el Que AE. se manque C. servir U. sen I. uiron
uert fuelh magradel C. el ïuelha MU, et î. S. AIMS. per m. AMS. 17 beus C. Ben pot
E la V. 19 mas ISU. mil IMSU. 21 que me dir E. 18 farai AMV. 20 A AM. dona als
denhes g. EM. quemBa.CE qem degues
d. re V. 21 non S. 22 quar C. em U. en pas-
ren S, qe deignassetz 22 Et agradam I,
U. sarai Ba.CMS. en p. E. en desdiria I. abans
Et agradaus SV. quant me M. eu m. V. 23 V. 23 dreg E. que ja pogues domna de vos
reuenh E. 24 dautres d. CSV. 25 Quar AE, p. C. pogues de vos V. domnam A. q. per null
si I. 26 Deziran u. c. MS. mausiu AEV. 27 dretz poges de uos M. qe ia de uos S. 24 n.
Quel meu SV. elh mieus C. baizan tôt engan) (: f.J dona E. nils hueilhs M. 25 enl U. en loc
C. t. es vos V. 28 ben U. 29 Nom V. derjer C. 26 son manz seruidor S. ve lo seruire U.
V. 31 Quar CU. jausir damor V. servizis E
ries seruirs e V. ben amans /. ben M.
169 JEU-PARTI ENTRE SAVARIC DE MAULEON, GAUCELM FAIDIT etc. 170

per que'us volh servir totz mos ans, que's vir per ditz mos servirs en soans,
et anc servidor meins antiu que servire, ditz hom, qu'a dreit se vir,
non ac la bel' a cui servi Tristans, quand om no'il vol sos deziriers grazir.
ans vos farai de bels servizis tans. Leial, be'm platz de mon Estiu l'enans,
5 tro mos servirs me fass' en grat venir mas de mi dons es la valors tan grans
o vos digatz: "Mon servidor azir". que eu e tug li devem obezir,
De grat dezir, domna, que'us jauzis, ans per que no'lh vol ges Miravals mentir.

JEU -PARTI ENTRE SAYARIC DE MAULEON, GAUCELM FAIDIT ET


UC DE LA BACALARIA.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 177°, Studj di filologia romanza III, 546 — 8 (A); Mss. de Paris,
fr. 856, fol. 391 (C), fr. 1749, p. 143 (E), fr. 854, fol. 152 (I). —
Cf. P. Rajna, Racco/ta di
studj critici ded. ad Al. d'Ancona, Florence 1901, p. 553 68. — —
Diez, Leben und Werke der
Troubadours, 2' éd., Leipzig 1882, p. 326 ss. Grdr. § 25, p. 34. St. p. 25.

un
Gaucelm, enamoratz
très jocs per qu'es cen tans maier honors.
partisc a vos et a'n Ugo, E del man tener die aitan,
10 e chascus prendetz lo plus bo que non li ten ni pro ni dan, 10
e laissatz me qualque'us volhatz. qu'aital plazer comunalmen
Una domn' a très preiadors, fan domnas per acolhimen.
e destrenh la tan lor amors E del caussigar non enten
que, quan tuit trei li son denan, que la domn' amor li fezes,
15 a chascun d'amor semblan
fai : ni deu per amor esser près." 15
l'un esgard' amorozamen, "Graucelm, vos dizetz so que'us platz,
l'autr' estrenh la man doussamen, for que non mantenetz razo,
al tertz caussiga'l pe rizen. qu'en l'esgardar non conosc pro
Digatz al quai, pos aissi es, a l'amie, que vos razonatz ;

20 fai maior amor de totz très?" e s'el i enteu, es folors, 20


"Senh'en Savaric, ben sapehatz qu'olh esgardan lui et alhors
que l'amics recep plus gen do, e nulh autre poder non an.
qu'es francamen, ses cor felo, Mas quan blanca mas ses gan
la
dels bels olhs plazens esgardatz. estrenh son amie doussamen,
25 Del cor mou aquela doussors, 1 qel ditz peruis nom tomes M
seruir per-
,

diz U. e souans I. 2 Qar U. que (qua) seruizis


(-i) EC. adreg CV. servir Ba.CIUV. qar ser-
uidor qadreg qes M. sab gaug nol U. 3 s'ab
que V. quieu CS. seruirai ES. 3 ac iseut
1 gaug no Ha. s'ab gaug nol U. sen grat non
V. seruit E. 4 qeu S. e farai vos E. per pot son d. iauzir M. qui ab joi- son dezirier
quieus CV. uuel far C. 5 nos mesfas farai M. CV. quant hom uol totz s. E. Qui son seruir
fasson coy C. uos faza en joi U. îasa ioy u. ab gauch noi uol g. I. jausi V. 4-7 manquent
V. deignatz S. coillir S. 6 diretz Ba.CEIS. ACIMV. 5 sa SU. 6 Qa lei totas U. 7 queu
mos servidors I. mazir E. 7-170, 7 manque S. n. uolh g. miraual Ba ÈJ\
queu ia dis ans U. 8 lamors I. 9 de la m
t. d. tan Ba.CI.
10 prenda C. 11 quai uos C. 12 Qu una
1

12 fai domna Ba.CI. 14 Cane A. domna


Ba.CEl. 17 a lautr I. 18 chauzial El. 21 damor f. C. car la E. 15 Nil A. 16 so man-
Senher en CEI. ben manque C. 22 receu plus que I. G. d. so que uos C. 18 lesguar non c.
rie E. 23 Que A. 24 Es dels huoills pi. A. nulh pro C. noi E. 20 et es nescies e f. C.
dousamen gardatz I. 25 aquesta E. 21 que huelh gardon C. 23 ses] del C.
171 XIII e SIÈCLE. 172

l'amors mou del cor e del sen. "Gaucelm, encontr' amor parlatz,
E'n Savarics, car part tan gen, vos e'1 senher de Malleo,
mantengai caussigar cortes e pareis ben a la tenso,
de pe, qu'eu no'l mantenrai ges." quels olhs que vos avetz triatz
5 "Senher, pos lo melhs mi laissatz, e que razonatz pels melhors 5

mantenrai l'eu, ses dir de no; an trahitz mains entendedors.


don die quei caussigars que fo E de la domn' ab cor truan,
faitz del pe fo fin' amistatz, si'm caussigava'l pe un an,
celada de lauzenjadors, non auria mon cor jauzen.
10 e par be, pos aital socors E de la man es ses conten 10
près l'amics rizen caussigan, que l'estrenhers val per un cen,
que l'amors es ses tôt enjan. car ja, si al cor non plagues
E qui'l tener de la man pren l'amors, no l'agr' al man trames."
per maior amor fai nonsen. "Gaucelm, vencutz etz el conten
15 E d'en Gaucelm no m'es parven vos e'n Ugo, certanamen, 15
que melhor prezes,
l'esgart per e volh qu'en fassa'l jutjamen
si tan com ditz d'amor saubes." mos Gardacors que m'a conques,
"Senher, vos que l'esgart blasmatz e na Mari' on bos pretz es."
dels olhs e lor plazen faisso, "Senher, vencutz no sui nien,
20 no sabetz que messatgier so et al jutgar er ben parven, 20
del cor queis i a enviatz; per qu'eu volh que'i si' eissamen
qu'olh descobron als amadors na Guilhelma de Benaugues
so que reten el cor paors; ab sos ditz amoros cortes."
don totz los plazers d'amor fan. "Gaucelm, tant ai razo valen
25 E maintas vetz rizen gaban qu'amdos vos fortz e mi defen ; 25
caussigai pe a mainta gen e sai un' ab gai cors plazen
domna ses autr' entendemen. en que'l jutjamens fora mes,
E'n Ugo mante falhimen, mas pro vei n'i a mais de très."
que'] teners de man non es res,
30 ni non cre qu'anc d'amor mogues."
1 e deissen I. 2 que part E. 5 NUgo Ba.,
Enugo I. 6 lo A.donc I. 8 es C. 9 dels
7
A. 10 be que moût grau s. C. 11 pren C. 3 parec C. 5 per C. 7 Mi C. 10 del C. es]
12 fo I. pus tan li fai damor semblan C. die C. senes C. 13 1' manque C. noi Z, 14
13-14 manquent C. retener de la man. pren etz] ses E. del AI. 16 que C. 18 Na Maria
per amor fai non nosen I. 15 non C. Après on mos cors es C. 19 no manque A. 20 iurar
17 C ajoute selh agues auut melhor sen C. I. es. Ba.ACEI. 21 que I. quei] manque E. i A.
17 manque A. quon C. 20 saubes I. 21 que sia ACE. 23 cortes manque I. 26 nun ab AI.
los a C. 22 queill uelh E, q luelh C. desco- et am
un a ab cor C. 28 mas pr. ni a ab meins
brals C 23 en C. 25 vetz manque I. 29 dels de très A. que pro uei ni ha mais de très E.
mans AE, del man Ba. C. que n'ia de Ba.C. n'i a] ma I.
173 UC DE SAINT-CIRC. 174

UC DE SAINT-CIRC.
d
I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 154 e (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 224 (C), fr. 1749, p. 163*
(E) ; Ms. de la Chigiana, 82, (str. 2. 3), Stengel, Blumenlese, p. 25 (F); Ms. du Vaticain 3207,
fol. 61 e , Studj di filologia romanza V, 557 s. (H) ; Ms. du Vaticain 3208, Atti delta r. Accademia
dei Lincei 1886, 29 (0) ; Ms. de Cheltenham (Berlin), Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen
101, 381 (N 2); Ms. de la Laurentienne, PI. XLI, 43, Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 35,
b
439 (U). II. Mss. du Vaticain 5232, fol. 184 (A), 3207, fol. 49", t. c, p. 513 (H). Diez, —
Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 334 ss.

I. dezesperat ab un pauc d'esperansa?


Très enemics e dos mais senhors ai, Cum durarai eu que ja alegransa
qu'usquecs ponha noit e jorn cum m'aucia : non aurai mais si no m'en ven de vos?
Penemic son mei olh e*l cors qui'm fai Cum durarai, domna, qu'eu sui gilos
5 voler celei qu'a mi non tanheria ;
de tôt home qui vai vas vos e ve, 5

eTus senher es amors qu'en bailia e de totz cels a cui n'aug dire be?
ten mon fin cor e mon fin pensamen, Cum viurai eu que tan coral sospir
l'autre etz vos, domna, en cui m'enten, fatz noit e jorn, que movon d'esperansa ?
a cui non aus mon cor mostrar ni dir Cum viurai eu, que non pose far ni dir
10 cum m'aueizetz d'envei' e de dezir. autra ses vos ren que'm tenh' ad onransa? 10

Que farai eu, domna, que sai ni lai Cum viurai eu qu'aïs no port en mem-
non pose trobar ren ses vos que'm bon sia? bransa
Que farai eu, cui serion esglai mas vostre cors e sas plazens faissos
tuit autre joi, si de vos no'ls avia? e'is amoros ?
cortes ditz humils et
15 Que farai eu, cui capdella e guia Cum viurai eu que d'als non prec de me
la vostr' amors, e*m fug e'm sec e'm pren ? Deu, mas que'm lais ab vos trobar merce? 15

Que farai eu, qu'autre joi non aten? Que dirai eu, domna, si no'm mante
Que farai eu ni cum poirai gandir, fina merces, sivals d'aitan qu'eu vensa
si domna, no'm voletz retenir?
vos, ab mon fin cor et ab ma leial fe
20 Cum durarai eu que non pose morir, vostra rictat e vostra gran valensa?
ni ma vida no m'es mas malenansa? Que dirai eu, si vos no'm faitz sufrensa ? 20

Cum durarai eu cui vos faitz languir, Que dirai eu, c'autra non pose vezer

3 q'unsques pugnam HU. cum] que CEU. 1ab petit C. 2 (viurai ieu que) ia mais
4 e li nemic sum mes H. 5 celliei A, sel ioi CH. 3 mai non aurai U. a. ieu si don ex nom
E, tal joy C no(i)s AH. 6 es uns s. H. q'un ven C. nom ane E, no me uen F. men ues
H. 7 fin] bon C. 8 en que eu 0. m
manque N 2
per uos 0. 4 durarai ieu AU q sui tant
.

C. me ten H. 10 cum] be C. Com m'auriez A, uiurai ieu quen aissi sui C. 5 Vas 0. ab
(-az D) 2
HN
OU 11 E que E. Qem U. eu] vos vai C. ni ve CEN 2 OU. 8 jorn ab gran
doncs AFHN
2
0, manque E. ni s. ni 1. 0. 12 dezesperansa C. mauonda e pesansa U. 9 que
ses vos ren C. dig en uos U. ben H. que 0. farai C. cui Ba.AHO. qui .V 2 nom C. pot Ba.A
.

qe bom FN 2 13 qua mi semblon C. esmai


.
2
N . CHN 2 U. 10 a. mas U. de quem des alegransa
14 tuich A. non 1 auia CEOU. C ajoute: en C, r. qem don alegranza HO. que iam don a.
cui es joys e îrancha cortezia. 15 cui iois N 2
quem tenguaz az 0.
. £
11 cautra no E.
cabdele E. 16 quem CEOU. siec em fug C. qe nom p. H. de m. U. 12 cors gentil et
au .H. enten H.
. 18 eu g. U. iauzir E. amoros C. e la(s) EI1U. uostras bella faizos
garir H. agent 0. 19 aculhir CU. 20 Que 0. 13 el c. d. humel H. e las vostras guayas
farai donex que ges non C. Depuis ce vers plazens faissos C. 14 de me manque 0. 16
H. montre de nombreuses lacunes. 21 e ma d. donc
2
Xsi no EU.
. aten de vos E. 17
C. non EU, manque C. mes trop greus m. Franca U. Merces ab vos C. queus GO. 18-19
C. 22 cum uiurai ieu senaissim f. C. que vos manquent C. 19 ricor E. e manque H. 20 si
EF. faises H. ab vos non truep guirensa C. non U,
175 XIII e SIECLE. 176

qu'en dreit d'amor mi pose' al cor plazer? per ren querre ni demandar;
Que dirai eu, qu'autra el mon non es que ben que m'a mestier,
ai so
que'm doues joi per nulh be que'm fezes. e vos vei que faillon denier,
A la valen comtessa de Proensa, per qu'eu non ai en cor que'us queira re,
5 quar son sei fait d'onor e de saber, ans, si'us dava, faria gran merce."
e'ih dig cortes e'ih semblan de plazer, "NUc de Sain Cire, be'm deu grevar
an ma chansos, car cella de cui es que'us veia que ogan sai fos
mi comandet qu'a leis la trameses. paubres e nutz e sofraitos,
IL et eu vo'n fi manen anar,
io NUc de sain Cire e*l coms de Rodes. que mai'm costetz que dui archier in

"Seign'en coms, no'us cal esmaiar non feiron o dui cavallier :

per mi ni estar consiros, pero ben sai, si'us dav' un palafre,


qu'eu no sui ges vengutz a vos Deus que m'en gart, vos lo penriatz be."

AIMERIC DE PEGULHAN.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 93 (C), fr. 854, fol. 50 (I), fr. 12474, fol. 264 (M). II. Ms.
du Vaticain 5232, fol. 136», Studj di fil. rom. III, 423. (A); Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 79 (B),
fr. 856, fol. 89 (C),fr. 854, fol. 51 (I); Ms. de la Chigiana 72, Stengel, Blumenlese p. 22 (str. 3. 4;
F); Ms. d'Oxford, [Douce 269, Mahn, Gedichte IV, 49 (S); Ms. de la Laurentienne, Plut. XI inf.
cod. 26, Stemjel, Die altprovenzalische Liedersammlung c, p. 33 s. III. Ms. du Vaticain 5232 fol.
139 d , Studj' di fil. rom. III, 435 (A); Mss. de Paris, fr. 1592, fo/. 81 (B), fr. 856, fr. 98 (C),
d
fr. 854, fol. 199 (I), fr. 12473, fol. 184 (K). Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892.
p. 116 (Cr.J. —
Diez , Leben und Werke der Troubadours , 2 e éd., Leipzig 1882, p. 342 ss.
Grdr. § 25, p. 32. St. p. 18, 29.

I. "Domna, ja es ma vida peitz de mort."


15 "Domna, per vos estauc greuen "Senher, som platz, sol qu'eu's non aiais
turmen." tort."
"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no'us en "Domna, de vos non ai mas desconort."
sen." "Senher, e doncs cuiatz que'us am per
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen." fort?"
"Senher, vostres precs i anatz perden." "Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Bona domna, ja'us am eu finamen." "Senher, respeit no'n aiatz ni conort."
20 "Senher, et e'us volh peitz qu'a l'autra "Domna, vauc doncs alhors clamar2o
gen." merce.
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen." "Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Senher, eu alegre e jauzen."
et "Domna, no pose, que vostr' amors me te."
"Domna, ja mor per vos ses nulh "Senes conselh, senher, o fa de me."
confort." "Domna, trop mal mi respondetz anese."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc "Senher, car peitz vos volh qu'azautrare." 25
acort."
1 men N*. puesca îar pi. C. ualer E. 2 qa-
latra al O. m. U.
est 4-8 manquent CU. 4 1 ren manque H. 4 per que H. 7 qeu H.
cortesa H. 5 quar manque 2V 2 7 com c. H. '
8 e d'auer blos II. 9 fi vos en rie tornar H.
8 m'a HO. mi A. me E. cummandat H, 10 mais me c. H.
comandat EN. 14 ja mes M. 15 qieu M. que nous naia C.
16 S. îolls es qe null grat M. 18 manque 17 e doncs seinher M. 20 doncs] men M.
C. ananz I. 20 eu I. 23 ja] eu I. D. per claman I. 21 sait qi iaus M. de sai doncs B.
uos morrai ses tôt M. a. e doncs qui C. 23 seinher senes c. M. îas I.
177 AIMERIC DE PEOxULHAN. 178

'E doncs, domna, no'm faretz ja nulh be?" Ben esdeven hom per sobresaber
'Senher, aissi er cum dizetz, so cre." — nescis e'n vai maintas vetz foleian ;

"Amors, no m'en cal."


gitat m'avetz a per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
'Amies, per Deu, no'us en pose far ren sens ab foudat, qui'ls sap gen retener.
al." Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder, 5

'Amors, e vos ja meretz de tôt mal." ans vau mon mal enqueren e cercan,
'Amies, per so'us en trairai san e sal." e volh trop mais perdre e far mon dan
'Amors, per que'm fetz chauzir domn' ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
aital ?" Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
'Amies, eu vos mostrei so que mais val." e que sa vis ab aquesta folor; io

'Amors, no pose sofrir l'afan coral." pero a lei de fol fin amador
) ''Amies, per so queiram autre logal." m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
"Amors, en tôt quan faitz vos vei No sai nulh "oc" per qu'eu des vostre
falhir." "no"
'Amies, a gran tort me voletz laidir." pero soven tornon mei ris en plor,
'Amors, e doncs per que'ns voletz par- et eu cum fols ai gaug de ma dolor 15

tir?" e de ma mort, quan vei vostra faisso.


'Amies, car greu m'es quan vos vei Co'l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir,
morir." quant el miralh se remiret e's vi,
> "Amors, ja no eugetz qu'alhors me vir." tôt atressi etz vos miralhs a mi,
'Amies, per so pensatz del ben sofrir." que m'aucietz quan vos vei ni'us remir. 20
'Amors, sembla'us si ja'n poirai jauzir?" E no'us en cal quan mi vezetz morir,
'Amies, oc vos, sufren et ab servir." abans faitz de mi tôt atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
II. fai hom del plor laissar e départir;
20 Si cum l'albres que per sobrecargar e pois, quant es tornatz en alegrier 25

franh se mezeis e pert son fruit e se, et hom l'estrai so que'l donet e*l toi,
ai eu perdut ma bêla domn' e me, et el adoncs plor' e fai maior dol
e mos eDgenhs se franh per sobramar. dos aitans plus que no fetz de primier.
Pero, sitôt me sui apoderatz, Teriaca, ges vostre pretz no col
25 anc jorn no fi mon dan ad escien, de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. 30
anceis cuit far tôt so que fatz ab sen:
mas que trop sobra'l foudatz.
er conosc
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
30 e si no'i a de cascun mesclamen, Car ben (bes c) deven Ba.CISc. 2 moutas
1
C. 3 aia
c. an locs I. 4 quil Ba.CIc. qui
non es bona sola l'una meitatz. S, qui s. r. C. 6 mon dan AB. quenquan
s.

C. 7 et eu uoill mais FI. 8 que autra C.


2 cô uos d. M. 4 nô puesc faire M. 6 so 9 car eu c. Se. canese cuig AB. en] ab C
von C. 7 a. e per que fezes cauzir domna tal FS. 10 ab] en AB. questa I. 11 fi fol CSc.
I. 10 qerres M. 12 maldir M. 13 e doncs 12 maues totz temps I. 14 per que C. torna
amors M. 14 qar uos u. M. 15 nos M. 16 de mos FI. 15 joi AB. 16 mir Ec. 17 basa-
ben IM. 17 sabrai si M. lencs AB. 19 eissamen FI de mi AC. 20
21 îrug per sobramar I. 22/23 manquent I. mauzises C. 21 Auos non cal C. 22 en aissi
ai perduda C. 23 e mon entier CSc. sen frag CI. 24 sebrar e B. 27 mais nés iratz et ha
Ce. 24 despoderatz C. 25 ab ensien I. 26 mil tans de dol C. 28 e plora mais que C.
manque c. enans Ba.CIcS. en eug I. quei I. qant mil tant plus fort S. mil ait. c. 29 Reys
S. 28 ben Ec. trop] tan C. tôt senatz S, tôt castellas Ce. Bel c. S. cal c. toi S. 30 pro
asennatz c. 30 no ia I. manque I. valetz mais I.
179 XIII e SIÈCLE. 180

III. e fai de Deu


cap e comensamen,
En aquel temps que'l reis mori n Anfos, que l'ensenha gardai* de falhimen.
e sos bels filhs plazens, cortes e bos, Aquest metge sap de metgia tan
e'1 reis Peire, de cui fon Aragos, et a l'engenh e'1 sen e'1 saber gran,
5 e'n Diegos, qu'era savis e pros, qu'el sap ensems gazanhar meizinan 5

ei marques d'Est e'1 valens Salados, Deu e'1 segle (gardatz valor d'enfan!)
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos, que'l seu perden venc, meten e donan,
si qu'eu fui près de laissar mas chansos : sai conquérir Femperi alaman.
mas ar los vei restauratz ambedos. Oimais cre ben, cor que'i ânes doptan,
10 Pretz es estortz qu'era gastz e malmes, los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan. io
e dos garitz del mal qu'avia près, Aquest metge savis de qu'eu vos die
qu'un bon metge nos a Deus sai trames fon filhs del bon emperador Enric,
deves Salern, savi e ben après, et a lo nom del metge Frédéric
que conois totz los mais e totz los bes e'1 cor e'1 sen e'1 saber e l'afic:
15 e meizina cascun segon que s'es, don seran ben meizinat sei amie 15

et anc loguier no'n demandet ni'n près, e'i trobaran conselh e bon abric.

ans los loga, tant es francs e cortes. De lonc sermo devem far breu prezic,
Anc hom no vi metge de son joven que ben cobram lo gran segon l'espic.
tan lare, tan bel. tan bon, tan conoissen, Ben pot aver lo nom de Frédéric,
20 tan coratgos, tan ferm, tan conqueren, que'l dig son bon e'1 fag son aut e rie. 20

tan ben parlan ni tan ben entenden : Al bon metge maistre Frédéric
que'lben sap tôt e tôt lo mal enten, di, metgia, que de metgar no's trie.

per que sap melhs meizinar e plus gen,

GUILLEM DE SAINT-GREGORI.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 213 e Studj di filologla romanza III, 659 (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
,

Malin, Gedichte der Troubadours 136 (B), fr. 856, fol. 342 d (C), fr. 854, fol. 176 e (I) , fr.
12474, fol. 242 e (M) ; Ms. de la Laurenticnne, Plut. XLI, 43, fol. 137", Archiv f d. Studium
der neueren Spr. XXXV, 458 (U); Ms. de Venise, Bibl. Marc. app. cod. XI, fol. 77 a , Archiv
etc. XXXVI, 423 (V). La chanson est attribuée dans C à Lanfranc Cigala, dans I à Bertran
de Born, dans M
à Guillem Augier, et dans U, V à Blacasset.

Be'm platz lo gais temps de Pascor tendas e pavaillos fermatz,


25 que fai foillas e flors venir, e ai gran alegratge
e platz mi quand aug la baudor quand vei per campaigna rengatz 25

dels auzels que fan retentir cavalliers e cavals armatz.


lor chan per lo boscatge; E platz mi quan li corredor
e platz me quand vei sobre'ls pratz fan las gens e l'aver fugir,

3 mi(t)ziaitan IK. 5 meizinar gazaignans A.


3 f. qu'era pi. e 1q. Ba.CIK. 5 dego IK. 7 6 d. e C. 9 cor] con IK. quei amies IK. 10
ladoncsi?a.,ladoncCiX. ltimC.mnques Ba.IK. Lo fa(i)g IK. dalixandren CL -andrin K. 14
17 lor IK. francs es B. 19 t. bel t. bon t. lare el fag rie Ba.IK. 16 El I. al bon I. 17 deu
Ba.CIK. t. lare t. bon t. bel B. 21 bel p. C. hom Cr.C. 22 mezina-mengar IK.
24 douz IV. del MUV. 25 Quan CMV. uey 24 e plai mi en mon coratge CMUV. 25
M V. 26 uei IV. 28 lo AB. lo manque V. campaignas AB. 26 e] ab C. Le reste man-
29 Em platz q. I. per los AB, sus els C. que V.. 28 la gen M. els avers C.
181 GUILLEM DE SAINT-GREGOBI. 182

e platz mi quand vei après lor chascus hom


de paratge
gran ren d'armatz ensems venir; non pens mas d'asclar caps e bratz,
e platz m'e mon coratge que mais val mortz que vius sobratz.
quand vei fortz chastels assetgatz E*us die que tant no m'a sabor
5 eis barris rotz et esfondratz, manjars ni beure ni dormir 5
U
e vei l'ost el ribatge, cuma quand aug cridar: A lor!"
qu'es tôt entorn claus de fossatz d'ambas las partz, et aug bruir
ab lissas de fortz pals serratz. cavals voitz per l'ombratge,
Et atressi'm platz de seignor et aug cridar: "Aidatz, aidatz!"
10 quand es primiers a l'envazir, e vei cazer per los fossatz 10

en caval, armatz, ses temor, paucs e grans per l'erbatge,


c'aissi fai los seus enardir mortz que pels costatz
e vei los
ab valen vassalatge; ant los tronçons ab los cendatz.
e pos que l'estorns es mesclatz, Pros comtessa, per la meillor
15 chascus deu esser acesmatz c'anc se mires ni mais se mir 15

e segre'l d'agradatge, vos ten hom, e per la gensor


que nuilis hom non es ren prezatz domna del mon, segon qu'aug dir.
tro qu'a mains colps près e donatz. Biatritz, d'aut lignatge,
Massas e brans, elms de color, bona domn' en ditz et en fatz,
°o
20 escutz traucar e desgarnir fons lai on sortz tota beutatz,
veirem a l'intrar de l'estor, bella ses maestratge,
e mains vassals ensems ferir ;
vostre ries pretz es tant poiatz
don anaran a ratge que sobre totz etz enansatz.
caval dels mortz e dels nafratz. Baron, metetz en gatge
25 E quand er en l'estor intratz, castels e vilas e ciutatz 25

enans qu'usquecs no'us guerreiatz.


1 aprop C. 2 ensems] après BC, corren A.
3 et ay gran alegratge CMU. me moût en I.
5 el beri IU. totz es I. emurs fondre e dero- 1 Negus C, ia nulls M. daut C. 2 No ponch
catz C. desforzaz U. 6 pel C, en U. 7 E tôt d'à. mas e. C. 4 — 13 manquent CM. Bes
C, Tôt M. de] ambos M. qes claus de mur e U. 7 enguir I. engnir U. 8 lerbatge I. 9
de V. 8 de f.] e am M. ficatz C. seiaz U. aiatz aiatz I. 11 lombrage I. 13 ab los pe-
9 Totas ues me plai M. Et manque C. de bon nons I, outre passaz U. 14-23 manquent I.
C. 10 es] uen M. 11 Ab C. 12 A. U. lo Quhom puesc en tôt lo mon chauzir CM. 15
sieu enantir C. 14 E quant elh es el (es en Quanc se mires ni ar (ia) se mir CMU. 16
lo) camp intratz CM. E qan lo storm sera U. tenon (ar) p. CU. 18 paratge U. 19 faitz CM
15 assermatz C. 16 De seguir (segre) CM. B. 20 F. on soiorn (sorçon) totas CM. bon-
segres A 17 Quar CM. nuilis manque M. tatz A. 22 v. fin C. prezatz C. 23 Sobre
ren] adreg M. 19 Lansas CI. blan U. 20 totas es coronatz C. Sobre totz autres U. 24
asclar CM. traincar U. 22 maint vassal AB. -26 manquent CU. Donzella dau linhage. tal ë
Gran ren v. C. 23 donc B. amaran A. 24 cui es tota beutatz. am fort e sui per leis
Cavaliers m. e derrocatz C. 25 E pueis que amatz. e donam tal corage. qe ia no pens
(ia pus) lestorn (-ms) er mesclatz CM. lo storm esser sobratz. per un dels plus outracuiatz
sarez U. M. 25 — I. 26 nos /.
183 XIII e SIÈCLE. 184

GUIRAUT DE CALANSO.
Mss. ACDEIKORR 2
a. 0. Dammann. Die attegorische Canzone des Guiraut de Calanso: A leis
cui am, Breslau 1891, p. 1 ss. (Do)- Appel, Provenzalische Clirestomathie, p. 75 (Ap.) Diez, —
Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 427. Grdr. § 32, p. 49.

A leis cui am de cor e de saber, leu passais très, mas no*n pot leu partir,
domn' e seignor et amie, voirai dir et ab gaug viu cel qu'i pot remarier;
en ma chanso, si'l platz qu'o deign' auzir, e poia'i hom per quatre gras moût les,
del menor tertz d'amor son gran poder, mas no'i intra vilans ni mal après,
5 per so car vens princes, ducs e marques, c'ab los fais son el barri albergat 5

comtes e reis, e lai, on sa cortz es, que ten del mon plus de l'una meitat.
non sec razo, mas plana voluntat, Fors al peiro, on ela's vai sezer,
ni ja nuil temps no'i aura dreit jutjat. a un taulier tal co'us sai devezir,
Tant es subtils qu'om non la pot vezer, que negus hom no'i sap nuill joc legir ;

10 e corr tan tost que res no'il pot fugir, las figuras no'i trop a son voler 10

e fer tan dreg que res no'il pot gandir, et a'i mil poinz, mas gart que no'i ades
ab dart d'acier, don fai colp de plazer, hom malazautz, de lait jogar mespres,
on non ten pro ausbercs fortz ni espes, quar li point son de veire trasgitat,
si lansa dreit, e pois trai demanes e qui'n fraing un, pert son joc envidat.
i5saietas d'aur ab son arc estezat, Aitan quan mars ni terra pot tener 15

pois lans' un dart de plom gent afilat. ni soleils par, se fai a totz servir;
Corona d'aur porta per son dever, los us fai ries e'is autres fai languir,
e no ve re; mas lai on vol ferir los us ten bas eis autres fai valer,
no faill nuill temps, tan gen se'n sap aizir; pois estrai leu so que gent a promes;
20 e vola leu, e fai si moût temer, e vai nuda, mas quan d'un pauc d'orfres 20

e nais d'azaut que s'es ab joi empres, que porta ceing; e tuit sei parentat
e quan fai mal, sembla que sia bes, naisson d'un foc de que son assemblât,
e viu de gaug e's defen e's combat, Al segon tertz taing franquez' emerces,
e no'i garda paratge ni rictat. e'1 sobeiras es de tan gran rictat
25 En son palais, on ela vai jazer, que sobre'l cel eissaussa son régnât. 25

a cinc portais, e qui'ls dos pot obrir A Monpeslier, a'n Guillem lo marques
t'en vai, chanso; fai l'auzir de bon grat
qu'en
4 lui a pretz
F e valor e rictat.
1 A Da. CERR*] celeis Ap.
leis 01, de
leis Aa, cella D,^bella I. 8 ni Da. AOR 2
a] 9 no'i] no Ba.Da.Ap. Mss. 10 voler Ap.
e Ba.Ap. CDEIR. 24 Mas Ap.E. CERR 2
]
plazer Ba.Da. ADIOa.
185 RJCHART DE BERBEZILH. 186

RICHART DE BERBEZILH.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 165 a Studj di filologia romanza III, 513 (A) : Mss. de Paris, fr. 1592,
,

Mahn, Gedichte der Troubadours 34 (B), fr. 854, fol. 88 a (I), fr. 12174, fol. 100 e (M), fr.
22543, fol. 60'' (R); Ms. du Vaticain 3208, Atti délia r. Accademia dei Lincei 1886 II, 17 s. (0);
Ms. de la Laurentienne, PI. XLI 43, fol. 105 , Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. XXXV, 435
h

(U); Ms. de Paris, fr. 844, fol. 195*, Romania


e
XXII, 398 (W). Diez, Leben und Werke —
der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 429.
Atressi cum lo leos atressi for' eu ressors,
que es tant fers quan s'irais domn', ab un pauc de socors.
de son leonel, quan nais Marrit mi ten e joios,
mortz ses alen e ses vida, soven chan, soven m'irais,
5 et ab sa votz quan l'escrida soven magrisc et engrais, 5

lo fai reviur' et anar, c'aissi s'es en mi partida


atressi pot de mi far amors joioz' e marrida;
ma bona domn' et amors ab rire et ab jogar,
e*m garir de mas dolors. ab consir et ab pensar
io Totas las gaias sazos mostra sas ricas valors 10
venon, et abrils e mais : a mi entreis ris e'is plors.
ben degra venir oimais Totas las bellas faissos
la mia bon' escarida; del mon son en vos, e mais,
trop s'es amors endormida domna, c'anc bes no*i sofrais,
15 que'm donet poder d'amar de totas valors complida. 15
ses ardimen de preiar. Si fossetz d'amar ardida,
Ai, quantas bonas honors ren no*i pogr' om meillurar:
m'a tout temens' e paors! ab tôt so etz vos ses par,
Ries fora lo guizardos e murs e castels e tors
20 e moût fis e moût verais; d'onor, e de beutat Hors. 20
per que m'abellis lo fais, Domna, Deus vos sal e*us gar,
si merces no m'oblida.
sa c'om ren non pot meillurar
Aissicum de nau perida, en vostras finas lauzors;
don res non pot escampar mas per vos m'auci amors.
25 mas per forsa de nadar, 1 Eissament U, aisim fora R. forien 0. 3
cinquième strophe MR. Irat MR. Prat 0. men
tenc /?. 4 Leu mapac R. chan] car AB. e
souen U. men lais OM. 5 8 tost (tosc) ma-
1 Aisi U. Avsement W. 2 ques fai t. M. tan grezisc leu (e 1.) e OHM. 6 Aissi OMR. Aissi
ricx R. e tan iay s OR W. 3 que sos leonetz R. 5 es A. de mi R. 7 a. e ioios U. 8 Cab I. Ab
Mais W. entro qa s. v. 1. M, tro a. s. v. quel 0, consir et ab pensar B, Qe abrir e a plorar U.
tro pueys s. v. 1. R. 6 el MR. sorçer OM. plorar OMR. 9 ab r. et ab j. B, ab plagner
amar IW. sanar R. 7 esnimt W. 8 douce et ab p. 0, ab plazer et ab pensar M. et ab
dosne W. 9 E g. Ba.ABIM. g. me 0. g. mas greus temer de preiar 7?. 10 Aissim m. s. dolors
R. ma greu d. U. man gran d. W. le reste manque OMR, mostran B. 11 E I. dentrels B. Amors
W. 10 troisième strophe OMR. autras OM. OM. entre ris e plors OMU. em met en rire
11 en abril MU. et en m. U. 12 Doncx R. et en p. R. 12 quatrième strophe MRTr
man-
.

13 ben 0. 14 adurmida RU.


15 dona OR. 17 a que 0. 13 e manque U. 14 quautre nous M.
/. e mantas bellas (vetz las) h. OMR. 18 man cane res non R. on anc b. non U. 15 tota
OMR. 19 deuxième strophe OMR. moût es bos valor MR. 17 nos pogra U. esmendar R. 18
Oilf, ben es ricx M 20 c. lis e v. i?, edous cab B. aisso est ses MR, tôt co es uos U. 19
e cars e v. OM..~%àii e v. OM. tan f e tan u. Forsa M, dona R. 20 Damai M. 21-24 man-
U. 21 mas tan prazen son (s. pi.) li fais quent RU. Marma e mon cor mais nom par OM.
MR. 22 si sol R. ma m. A. non AB. per qes Veg inz en mon cor estar 0. 22 non pot ren A.
sa ualors complida OM. 23 Caysi OR. la naus noi I. 23 uostra lina lausor I. Qe sia nul
OM. 24 Qe OM
U. hom R. noi M, nom U. autra ricos 0, 24 mais en muei per vostramor I,
25 tro R. esfors OMRU. nom tengra ni mur ni tors 0.
187 XIII e SIÈCLE. 188

GUI DE D'UISSEL.
Mes. de Paris, fr. 856, fol. 218 a (C), fr. 22543, fol. 91 e (R). — Diez, Leben und Werke der
Trobadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 435. St. p. 18, 28.

L'autre jorn cost' una via "Er aujatz tan gran feunia,"
auzi cantar un pastor fim' eu, "d'aquest parlador,
una canson que dizia: que quant eui mostrei la via
"Mort m'an semblan traidor." é'esser franc e sofridor,
5 E quant qu'eu venia,
el vi m'apelet de leujaria! 5

salh en pes per far m'onor Mas eu sai sufrir aor


a
e ditz: Deus sal mo senhor, tan que, quan prenc dezonor,
qu'er ai trobat ses bauzia die que servit avia
leial amie celador et apelli'm peccador
10 a cui m'aus clamar d'amor." on totz lo peccatz es lor." 10

E quant eu vi qu'el volia Ab tan vi venir s'amia


far de s'amia clam or, lo pastre, de colhir flor;
eu li dis, ans que plus dia, e viratz li tota via
que sofr' en patz sa dolor, camjar paraul' e color.
15 qu'eu l'am e ges no volria "Bella, si anc jorn fos mia 15

fezes de son mal peior ses par d'autre preiador,


per dig de lauzenjador. er no'us quier autra ricor;
Qui ben ama, ben castia, mas del tort qu'eu vos avia
e qui conorta folor, par vencuda, e d'amor,
20 vol qu'om la fassa maior. tro que la'm fassatz maior." 20
E*l pastre que'l mal sentia Ela respon al pastor
tornet son cantar en plor qu'el' es sa leials amia,
e ditz : "Moût ai gran feunia, e feiral'h semblan d'amor
quar vos aug castiador, si no li fos per paor.
25 vos que dig avetz manh dia Et eu qu'era sols ab lor, 25
mal de domnas e d'amor. quan vi qu'enoi lor fazia,
Per qu'eu sui en gran error; laissei leis a Pamador:
ar sai que ver ditz Maria, parti'm d'els e tinc alhor.
quant ilh dis que cantador
ao son leugier e camjador."

1 Lautrier dejust R. 5 el me vi quieu R. 2 daquels parladors R. 4 servidor R. 5/6


6 em C. 7 dieis R. 8 falsia R. 11 Ieu manquent R. 9 apelam R. 10 Can R. 12
cant auzi que R. 13 Li dis enans quieu pus pastor C. 15 sanc j. f. mamia R. 17 Car R.
R. 16 son dan R. 17 ditz R. 24 Queus fas- 19 Patz R. e manque R. Levers est corrompu. 20
satz R. 27 So don soi R. 28 E R. Maria Des R. 21 respos R. 2» fora R. 24 si no li fazia
i. e. Maria de Ventadom. 29 yel C. Can digz R. paor R. 25-28 manquent R.
189 PEIRE CARDENAL. 190

PEIRE CARDENAL.
b 171c (l)^ fr 12474, fol. 218* (M). II. fr.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 27 5 (C), fr. 854, fol, .

286 b
(C), fr. 854,' fol. 169< (I), fr. 22543, fol. 68- (R.). III. fr. 856, fol. 273* (C), fr.
856, fol.
854, fol. 170
d
(I), fr. 22543, fol. 72
d (R).
IV Mss,: IKRT. Appel, Provenzalische Chresto-
maihie, p. 162 (Ap.). — e
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 35U ss.
Grdr. § 25, p. 33 et § 32, p. 47. St. p. 22 et 45.

et en guerras met sas rendas


Qui ve gran maleza faire et en plaidezia.
de mal dir no se deu taire; Ries hom mais, quan vol far festa,
per qu'eu volh dir e retraire auiatz consi fai sa questa :

5 que ries hom dezeretaire tan bat la gent et entesta 5

es piéger que autre laire tro que deniers non lor resta,
e fai diablia que no'i cal venir tempesta
peior que negus raubaire, ni lam ni moria;
e plus tart si castia. pois fai cara moût honesta,
io Ries hom, quan vai per carreira, qui no'i conoissia. 10

el a una companheira, Un pauc ai dig de la gesta


Malvestat, que vai primeira que dire volia;
e meiana e derreira; mas tan grans massa'n i resta
e grans Cobeitatz enteira que fort pauc embria.
15 li fai companhia;
e Tortz porta la senheira n. I6

et Orgolhs la guia. Tartarassa ni voutor


Ries hom mais, quan vai en plassa, no sent plus leu cara puden
que cuiatz vos que lai fassa? com clerc e prezicador
20 Quant autr' om ri e solassa, senton ont es lo manen :

a l'un mou plag, l'autre cassa, mantenen son sei privât, 20

l'un maldi, l'autre menassa e quan malautiai bat,


e l'autr' afolia; fan li far donatio
e no fai joi ni abrassa tal que'l paren no'i an pro.
25 si com far deuria. Frances e clerc an lauzor
Ries hom, quan fai sas calendas de mal, car ben lor en pren ;
25

e sas eortz e sas bevendas, e renovier e trachor


de toutas e de rozendas an tôt lo segT eissamen;
faisos dos e sas esmendas, qu'ab mentir et ab barat
30 sos lums e sas offerendas, an si tôt lo mon torbat
e de raubaria;

3 si I, sen C. traire C. 4 manque C. 6 p.


que negus raubaire I, et à la marge es piéger 1 e de g. grai sas I. 2 gran plaidia M.
q autre laire. 11 Mena una M. 15 mangue De clardessia I. 3 Mais ries hom I. 4 si
CI. 16 En CI. 17 e granz M. I ajoute quar com I. 5 sa M. 6 manque CI. 8 fam /,
no sec la dreita via. 19 uos cuiatz C. ql I. lainh M. 9 fai festa /. for h. M. 10 qi be
23 alautre follia M. enfulia I. 24 Qe noi f. nol M. 12 qu /. 13 res mais ni M. 14 qe
gaug ni enbrassa M. 25 si cô hom far solia fort petit M.
M. 28 manque I. 29 far I. dieus C. 30 e 17 tan leu H. 18 que /. 19 hom manen
sos-ufrendas M. offrendas I. qui ajoute so bens R. 20 manemen /. 22 fran li var nô" aisso /.
e sas preuendas. 23 no R 24 E fr. /. 25 del / 29 trobat /.
191 XIII e SIÈCLE. 192

que no'i a religio Autre plazer n'ai eu melhor,


que no sapcha sa leisso. que non trahi se ni fauc trahir,
Saps qu'endeven la ricor ni'n tem tracheiritz ni trachor,
de cels que l'an malamen? ni brau gilos que m'en azir,
5 Yenra un fort raubador ni'n fauc fol vassalatge, 5

que non lor laissara ren, ni'n sui feritz ni derrocatz


so es la mortz que'ls abat, ni no'n sui près ni'n sui raubatz,
qu'ab quatr' aunas de filât ni non fauc lonc badatge,
los tram et en tal maizo ni die qu'eu sui d'amor forsatz,
io ont atrobon de mal pro. ni die que mos cors m'es emblatz, 10

Hom, per que fas tal folor Ni die qu'eu mor per la gensor,
que passes lo mandamen ni die quei bela'm fai languir,
de Deu quez es ton senhor ni non la prec ni non l'azor,
e t'a format de nien? ni la deman ni la dezir,
15 ... ten el mercat ni no'l fauc homenatge, 15

cel quez ab Deu si combat, ni noi m'autrei ni'l mi sui datz,


qu'el n'aura tal guizardo ni no sui seus endomenjatz,
cum ac Judas lo felo. ni a mon cor en guatge,
Deus verais, plens de doussor, ni sui sos près ni sos liatz,
20 Senher, sias nos guiren, ans die qu'eu li sui escapatz. 20

gardatz d'enfernal dolor Mais deu hom amar vensedor,


peccadors, e de turmen ; no fai vencut, qui'l ver vol dir;
e solvetz los del peccat quar lo vencens porta la flor ;
en que son près e liât, e'1 vencut vai hom sebelir;

25 e faitz lor verai perdo e qui vens son coratge 25

ab vera confessio. de las desleials voluntatz,


don mou lo faitz desmezuratz
III. e li autre outratge,
Ar mi pose eu lauzar d'amor, d'aquel vencer es plus honratz
que no'm toi manjar ni dormir, que vencia cent ciutatz.
si 30

30 ni'n sent freidura ni calor, Pauc pretz prim prec de preiador;


ni no'n badalh ni no'n sospir can cre qu'el cuia convertir,
ni'n vauc de noit a ratge, vir vas vil voler sa valor,
ni'n sui conques ni'n sui cochatz, don dreitz deu dar dan al partir;
sec son sen salvatge, 35
ni'n sui dolens ni'n sui iratz, si

35 ni non logui messatge leu l'es lo lares laus lag lonhatz;


ni'n sui trahitz ni enganatz, plus pretz lauzables que lauzatz ;

que partitz m'en sui ab mos datz. trop ten estreg ostatge

1 maior C. 2 trazisc C, trasse R. nim R.


trazir C. 3 ni R. tent I. tracheris /, trairis
R. 5 ni /. 6 nyn d. C. desroquatz /. 7 man-
2 sapcha de mal pro R. 8 dun f. R. 9 lo que CI. 21 lauzar R. 22 nol fai R. 23 quel
I. 10 on trobaran R. 15 La troja Ba. Trueia CR. vensen ne p. R. 24 uense s. /. 27 don yeissol
Lautreia /. ren /. 16 a /. 21 guarda C. 22 nos p. fag R. 28 e ab a. I, et ab l'a. C
29 d' man-
1. 23 solue C. de R- 24 manque I. 25 lo L que R. 30 c. armatz R. 31 prec lin prec R.
29 no perc R. 32 ni /. 33 ni-ni R, nim- 32 q. cuy quier c. R. 33 nis ues uil C. 36
nim /. liatz R. 31 nim-nim I. 36 nim /. tra- lis C. le leu lare I. layz G. leu vey falhir lare
zitz C. 37 qfi R. al mieus /. saui lag R. 37 pos /. ques R. 38 hostatge C.
193 PEIKE CARDENAL. 194

dreitz drutz del dart d'amor nafratz: e vi ben que dessenat son,
per plus pretz plus pretz es compratz. e garda aval et amon
No volh voler volatge, si negun savi n'i veira,

que'm volv e*m vir vils voluntatz, e negun savi non i a.


5 mas lai on mos vols es volatz. Grans meravilhas ac de lor, 5

mas moût l'an ilh de lui maior,


iy. que'l vezon estar saviamen;
Una ciutatz fo, no sai cals, cuidon c'aia perdut son sen,
on cazet una ploia tais car so qu'ilh fan no'lh vezon faire;
que tuit home de la ciutat, a cascun de lor es veiaire 10

io que toquet, foron forsenat. que ilh son savi e sénat,


Tug dessenero, mas sol us ;
mas lui tenon per dessenat.
aquel en escapet ses plus, Quii fer en gauta, qui en col,
que era dins una maizo el non pot mudar no's degol ;

e dormia, quant aisso fo. l'us l'enpenh e l'autre lo bota, 15

15 Aquel levet, quant ac dormit el cuia eissir de la rota;


e fo se de ploure giquit, l'us l'esquinta, l'autre l'atrai,
e venc foras entre las gens. el pren colps e leva e chai.

E tug feiron dessenamens: Cazen levan, a grans gambautz,


Tus a roquet, l'autre fo nus, s'en fug a sa maizo de sautz, 20

20 e l'autre escupi ves sus; fangos e batutz e meg mortz,


Tus trais peira, l'autre astella, et ac gaug car lor fon estortz.
l'autre esquintet sa gonella, Cist faula es az aquest mon
l'us feri e l'autre enpeis, semblans, et als homes que'i son:
e l'autre cuget esser reis aquest segles es la ciutatz 25
25 e tene se ricamen pels flancs, quez es totz pies de forsenatz:
e l'autre sautet per los bancs; que'l maier sens c'om pot aver
l'us menasset, l'autre maldis, si es amar Deu e temer

l'autre ploret e l'autre ris, e gardar sos comandamens:


l'autre parlet e non saup que, mas ar es perdutz aquel sens. 30
30 l'autre fes metoas (?) de se. La ploia sai es cazeguda,
Et aquel qu'avia son sen
meravilhet se moût fortmen,
1 e uet IK.
dessenatz R. 2 e gardaual e
1 delsdrutz R. 2 per pi. près quon hom gardamon R.3-4 manquent T. i v. Ba.R.
(com) acompratz (compraz) CI. Pus pauc près no i Ap.T. 4 neni ha IK. e. nulh autre noy
pus pretz es c. R. 4 que /. qui uol câ uir uezia R. 5 e ac merauilha de 1. R. 6 lan
uielh R. 5 uiratz R. els R, lasaill IK. 7 que Ba.T. quar el esta
9 lomë Ap.IK. 10 tochet /. dessenat RT. s. R. suaumen Ap.IKT. 8 cuidon, illisible R, cuna
11 leuat us R. 12 ne R, n Ap.IK. e non plus /, cuian Ap.K. pedut 1. 9-12 manquent R. 11 e
Ap.IK. 13 en R. 14 on T, q R, aco R. 16 ben sénat T. 14 nos p. R, nis /. 15 e manque
se îô R. 18 On R. feirn K. 19 l'us arroquet IK. li trai lo T. 16 ensir K. 17. 18 man-
Ba.IKT, Tus ac roquet? Ap. lus fo uestis e quent R. 19 a manque T. sabautz IK, escallauz
lautre nus R. 20 escorpi (-it K) IK. Lautre- T, gabautz Ba. 20 Fugit R. de] a R. 21 î.
scuqi uas lo cel sus R. 21 lautre p. R. peiras b. e dimiez m. T. 22 can RT. 23 Aquesta
Ap.IK, peira e R. astelas R. 22 esquisset sas f. es el m. R, aquist îama es per lo m. T.
gonelas R. 23-24 manquent R. e Fus îerit Ta. fabla IK. 24 semblan Ba.IKR. et als] ad R.
Ba.IK. en peis Ba. 24 cuges IK. 25 lautres es al /. et a tug silh IK. 25 aquilh /. aquestz
tenc r. R. 26 e manque R. 28 iuret Ap.IK. R, caquest T li T. 26 dessenatz RT. 27 maior
29 sap Ap.IKR. 30 meinas IK. 32 moût man- K. 28 si manque IK. dieu fort e IK. 29-195,
que R. 3 manquent R. 31 gazeguda K.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 7
195 XIII e SIECLE. 196

eobeitatz, e si es venguda quel sens de Deu lor par folia.


us orgolhs et una maleza E l'amics de Deu, on que sia,
que tota la gen a perpreza; conois que dessenat son tut,
e si Deus n'a alcun gardât, car lo sen de Deu an perdut;
tenon per dessenat
l'autre'l et ilh an lui per dessenat,
e menon lo de trop en bilh, car lo sen del mon a laissât.
car non es del sen que son ilh.

DAUDE DE PRADAS, LI AUZEL CASSADOR.


M s. de la bibliothèque Barberini à Rome 2777, fol. 33°, 49 et 52
b

— —
l>
.
Cf.
— 174,187
Monaci, Lo romans dels
auzels cassadors, Studj di filologia romanza V, 85 86, 90 92, 171 s. (Mo..) W. Koch,
Beitràge zur Textkritik der Auzels Cassadors, Munster 1897, p. 39 — — —
42 et 57 58. Grdr. § 34,
p. 32. St. p. 42.

Cora e consi trag' om auzel de ni. qu'en l'anar no'ls nafre vergueta.
Oimais deu boni dire consi Cant a maizo es hom tornatz,
10 e coras lo trag' om de ni: de gent pauzar sia membratz:
aprop nou jorns que seran nat; frevol son, no's podon sufrir, 10

car adoncs son alques fermât maizo lor cove a bastir . . .

et an de forsa lor cap près que hom apella per so ferma.


que las planetas hi an mes. E tôt per so que meills hi cresca
15 Lo matin et ab la frescor, meta'i hom jonc e foilla fresca.

can son deju e ses calor, 15

ab mas nudas los deu hom penre, Consi deu hom


tener l'auzel can l'a gitat
de gabia et ensenhar d'esser privât.
tôt suau e gen, car son tenre,
e deu gardar ben autressi Aissella noit com l'aura près,
20 que'ill paire no sion prop d'aqui; pos que li get li seran mes,
car tais n'i a, son tan esquiu gran pesa deu hom tener.lo 20

que pois no tornon a cel niu. Mas pois lo deu hom far sezer
Li falco gran batailla rendon en tal perga que s' an crotlan ;

a cels que lor auzelos prendon. car adoncas non a talan


25 En rams foillatz fassa portar de moure; ans cuida cazer,
cascuns per si, ab gent anar, et esforsa's de meills tener. 25

e porteis hom en un pauc desc, Abans de jorn deu hom levar


e desobre sion li ram fresc, per son auzel a regardar,
e per dedins sion folrat e tenga l'om tro al mati
30 ab pels de lebre o de cat abans qu'en la perga torn si.

o d'autra calque pel moleta, Et entretan c'om lo tenra, 30

1 una es T.
c. 2 que o. e granz m. T. 3 la man senestra crotlara
gens K. 4 alcuns K. onrat R, gadat T. 5 e'1 man destra mene'ill denan
Autril R, lautra IK. deszisnat IK. 6 de tom
R, en top T. 7 es manque T. son R.
9 Hueimais. 11 jorn. 12 adoncx. 13 aun. 1 sen RT. per K. 2 lamic R. 5 an] ab T.
lui* etc. 14 hi auns. 17 lo. 22 pueis. sel etc. Ilh tenon R. 6 an IK.
24 lor ausels lor prendon Ba. 25 ramps. fan. 7 nol Ba.Ms. 8 tornat. 11 ha lacune n'est pas
îass' aportar Ba. 29 per manque, folratz: catz. indiquée. 14 fueilla. 17 priuan. 18 nueit etc. 26
31 moneta. auans. aregardar Mo. 29 si manque. 32 e la.
197 DAUDE DE PRADAS. 198

per so que s'an adomesjan ;


Cant auzels a febre
ab un bastonet bel e pla Si vostr' auzel febre destrenh,
adop las penas, s'ops li a. ges d'esser malautes no*s fenh,
Pois que s'ira aprivadan, ans es malautes per daveras ;

hom li mostre la caro deuau. et auiatz las ensenhas veras


E s'el hi vol lo pe estendre, per que o conoisseretz leu :

hom non lo'i deu per re défendre, lo cap te bas et er fort greu

mas laisse la'ill, e mange la que un pauc no l'aia enflât;


a son plazer sobre la ma. sa pluma li trembla e'ill bat,
10 E qui vol aver son auzel, e si noca si te tôt dreg, 10

gart si be que ja no l'apel ben fai parer que aia freg.


ni l'escrit ni'l fassa venir, E los oills te claus per dormir,
entro que l'auze ben gequir so que pren, non pot degerir ;

tôt sol, tant l'ai' aprivadat. az oras gieta so que manja,


15 Car molt l'aura tost adobat. qu'en la gorga res no s'estanca. 15

Pois er privatz e faitz maniers, Un manja coitozamen,


jorn
mas ges can l'a mestiers.
. . . autre non vol manjar nien ;

Que ges, per eoita d'auzelar, un jorn tôt a sa gorga te


no'l fassa trop per temps volar. que non espenh neguna re.
20 Car aital us coma penra Magres si te et afamatz 20
de premier, aital lo tenra. e tôt jorn estai esmagatz.
Per so fail gardar del malvetz; Can vostr' auzel veiretz aital,
mas tota la premeira vetz sapchaz que febres li fai mal.
que nuill auzel penra per se, Per febre lo sol hom sancnar:
25 laisse lo'ill, e per nuilla re mas hom qui be non o sap far 25
no venga ves lui trop corren, no s'en deu per re entremetre,
mas tôt suau e belamen que ades li poiria mètre
s'an apropchan e senes brui; en nervill flecme o en vena,
car si trop bruen cor ves lui, que'ill séria poissas grans pena.
30 malvezar l'a d'esser ratier. Pero qui sancnar l'en volia, 30
Aissi deu far lo jorn premier: la camba dreita'l liaria
a son talan deu manjar pro, ben estreg ab una correia;
c'aissi l'a hom privât e bo. e ben cove fort clar hi veia,
Tôt aquel jorn e l'endema car las venas son tant sotils
35 non penra plus; mas can venra coma séria uns prims fils. 35
dreit al ters jorn, seguramen Per mei de la camba d'avan
pot auzelar a son talen, a una veneta plus gran
e pois tôt jorn si com voira, que las autras venas non so
aitan com sas ben estara. c'adoncas paron de viro ;

per mal de febre trenca's £11, 40


c'aissi guéris d'aquel perill.

8 laise. 14 aia pr. Ba. 16 maners. 17 add. 1 auzel. 6 conoiseretz. 10 nocas te. 12hueills.
volan? Mo. Mange sa carn can etc. Andresen, 15 que re en la gorga. 18 tota sa g. Mo. 25 hom
Romanische Forschungen I, 452. 20 com apenra manque. Mas q. be non o saupra f. Koch. 27
Ba. 22 fai a gardar. 23 premiera. 24 nuills auzels cades li parria; p. - ê. c'ades ben Mo. 29 gran.
Ba. 31 aisi deu bom far. 33 caisi etc. 32coreia. 39 c' manque. 40 tr. Q\\\Ba., tr. sillilfs.
7*
199 XIII e SIECLE. 200

Desotz el pe un' autra n'a aitan de sain d'una troia


que per batige's trencara. que de porsel fo plena e voia ;

E dereires sobre'l talo de tôt l'als si posca défendre.


n'a un' autra, que'ill fai gran pro Cant Taures fait en l'ola fendre,
5 cant hom per gota sanc l'en trai. en aquel sain buillira
Pero contra febre'us dirai, tôt ensemps, e tant cozera
per so que sancnar no*l vos cailla, ab un pauc d'aiga solamen
metzina que non aura failla. que s'i metra premeiramen,
Del suc de l'arsemiza'ill datz, que las raitz amenuziscon
io et aqui la carn li moillatz. e que totas envaneziscon.
Autra l'en faretz eissamen Cant er coit, ans que sia freg,
que trobaretz bona e valen. colatz o per un drap estreg,
D'un' erba que a nom lentilla, et en aprop conseill que's meta
qu'en aiga nais per meravilla en una boissa bella e neta.
15 et estaiper tôt l'an verdeta Lo premier jorn ne donaretz 15
et es pauca e redondeta, aitan can levar ne poiretz
polvera'n faitz, e mange ne ab la poncheta d'un coutel
vostr' auzels, e garis lo be. sus en la carn a vostr' auzel.
E qui'l banha en aquel bro E l'endema doas pinholetas,
20 on grua cueis, es li fort bo. que sion doas favas grossetas, 20
l'en donaretz, e pois quec jorn
Cant auzels a mal de rof. donatz l'en très, tro que sas torn.
Car uns mais sol un autr' adure,
can non es qui premier en cure. Segon so c'avia promes,
Apres febres solon aver mos romas del tôt complitz es. 25

25 auzel grans mais per noncaler. Pero, si negun n'i avia


Rof e tesga son li peior, mais ne saubes e meills dizia,
car per rof sofron tal dolor ja no's pense que m'enoges
el cap, quei cap e l'oill lor enflon ni mal d'enveia l'en portes.
tan fort c'apenas pois dezenflon, Mas tais n'i a que's fan parlier 30

30 e soven fora de la testa e no volon aver mestier


lor getais oills fors de la testa. mas de maldire e de blasmar
La raitz del rafe penretz, so que no sabon esmendar,
très petitas ne triaretz, ni non entendon neis que s'es.
e d'estafizagra très gras, E so ave de nesies, 35

35 de pebre dos entiers e sas, car ben es nesis veramen


e de girofle très clavels, qui blasma so que non enten.
de ginebre que sia bels E qui faill per tal nosabensa
tôt lo pezan de dos deniers, ges non es quitis de faillensa;
de serbe trenta gras entiers. car nuills hom no fai maior pecca 40

40 Aisso tôt ensemps trusaretz, de cel que per nonsaber pecca;


et en aprop vos hi metretz e'1 proverbis consent hi be

6 febres. 18 auzel. 21 auzel. ref Ba.Ms. 22 1 de truia. 2 vueia. 3 puesca. 4 fondre


aduire. 25 auzels. 26 ref Ba.Ms. 27 ref. Ba. 5 et en. 6 cant Ba.Ms, 11 cueit. 12 un manque.
Ms. suefron. 28 els hueills lur. 30 e manque. 34 14 boisa. 18 ausel. 19. 20 à corr. dos? 25
d'estalizagra Ba. 38 tôt manque. romans. 29 Nel Ba. 30 tal. 41 sel etc.
201 CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE. 202

que ditz aissi: "Fer qui non ve." vens bendig dig nesiamen.
Car cecs e pecs an tal maneira Maldig ben dig non tenc a mal,
que negus non garda on feira; car maldigz bendig soven val,
que cel qu'es cecs no ve defor e per maldig, cant es cortes,
e cel qu'es pecs no ve de cor; s'esmera e's meillura bes.
et a n'i pro d'aitals cecs pecs Maldig ben dig deu hom prezar,
outracuiatz, travers, bavecs, car a ben auza contrastar.
paire e fill de vilania, Ja de bendig non er pariers
auripelat de parlaria, maldigz, si non es prezentiers,
10 c'ades van metjan e megen e prezentiers non sera ja 10

e cuion esser maldizen, si queacom bendig no'i a,

e ges no'i podon avenir e cel no'i dira ja ben re


c'adreitamen sapchont maldir. que non enten autrui ni se.
E lor maldigz non es neis mais, Ben es doncas meins que non res
15 qu'en dreit posca esser digz tais, avols maldigz que mal digz es. 15

car en maldig a obs sabers, Per so no'm fan nuilla paor


sia'l maldigz o fais o vers, vezat, badoc maldizedor:
car mais digz, ses bendig, no ferma, fat maldizen giet a mon dan
per si mezeis desvai e merma, et a gen corteza'm coman.
20 e maldigz ditz adreitamen

CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE.


Histoire de la croisade contre les hérétiques Albigeois, écrite en vers provençaux, publiée par
M. C. Fauriel, Paris 1837, p. 212— 224, v. 2970—3139 (F). La chanson de la croisade contre
les Albigeois p. p. P. Meyer, Paris 1875/79, I, 133 —
140 (M). Le passage choisi raconte la bataille
de Muret (1213). Cf. L. Kraack, Ueber die Entstehung und die Dichter der Chanson de la croisade
contre les Albigeois, Marburg 1884. G-rdr. § 16, p. 16. St. p. 38.

Li donzel van tost diire al conselh e van s'en per las tendas, cascus vas 20
principal son fogal,
deMurel issir Tost comunal
qu'els fassan e manjuio ne bevon, li pauc e*l maioral.
que no'i trenquen plus ni bareira ni pal,
e E cant agron manjat, viron per un costal
mas queis laisso lains estar totz de cabal, lo comte de Montfort venir ab so senhal
26 e que s'en torn cascus als traps per son e moût d'autres Frances, que tuit son
cabal, a caval.
que'l bosreis lor manda ab cor emperial; La ribeira resplan co si fosso cristal 25
qu'en Simos i vindra avan de Tavespral, dels elmes e dels brancs, qu'eu dig, per
e vol lo lains pendre mais qu'en autre sant Marsal,
logal. anc en tan pauca gent no vis tan bon
E'is baros, cant auzo, eisson tuit comunal vassal.
E intran a Murel per mei lo mercadal

2 secx e pecx aun. 7 bavecx. 14 maldig. 2 ie 2 me dig manque. 3 soven] un ben. 6


16 saber. 17 ver. 18 bon dig Koch. 20 bendig Tobler] ben. 15 mais digz. 16 fai.
mal dig. , 21 manenjon FM. 24 motz. 25 cristalh FM.
21 cosselh FM. 27 avesprar FM.\'l 26 quieu etc. FM.
203 XIII e SIÈCLE. 204

e van a las albergas com baron natural veirem be calssiradarriers al camp levar."
e an pro atrobat pa e vi e carnal. Ab tant cridan *'Ad armas !" e van se
:

E pois a l'endema, can viro lo jornal, tuit armar,


10 bos reis d'Arago e tuit li seu capdal entro sus a las portas s'en van esperonar
5 eison a parlament defora en un pradal, si que an los Frances trastotz faits ensarrar.

e locoms de Tholoza e'1 de Foih atertal, E per meia la porta van las lansas gitar, 5

e locoms de Cumenge ab bon cor e leial si que'l d'ins e'1 de fora coutendon sul

e moût d'autres baros, e'n Ugs, lo senescal, lumdar


eis borzes de Toloza e tuit limenestral: e's gieten dartz e lansas e's van grans
10 e*l reis parlet primers. colps donar,
Lo reis car el saup
parlet prirners, d'entrambas las partidas ne fan lo sanc
gent parlar. raiar,
"Senhors", so lor a dit, "auiatz que'us que trastota la porta veiratz vermelheiar.
vulh monstrar. Can aicels de la fora no pogron dins intrar, io

Simos es lai vengutz e no pot escapar. dreitament a las tendas s'en prendo a
Mas pero eu vos vulh d'aitant asabentar, tornar;
15 que la batalha er abans de l'avesprar. veis vos asetiatz totz ensems al dinnar!
E vos autres siats adreit per capdelar Mas Simos de Montfort fai per Murel
e sapjatz los grans colps e ferir e donar, cridar,
que, si eran detz tans, si'ls farem per trastotz los osdals, que fassan enselar
trastornar." e fassan las cubertas sobre'ls cavals gitar, 15
E lo coms de Toloza se près a razonar: que veiran dels defora siis poiran enganar.
20 "Senher,reis d'Arago,si*m voletz escoutar, A la porta de Salas les ne fan totz anar.
eu vo'n diirei mo sen ni que n'er bo E cant foron de fora près se a sermonar:
per far. "Senhors, baro de Fransa, no'us sei nulh
Fassam entorn las tendas las barreiras conselh dar,
dressar, mas qu'em vengutz trastuit per nos totz 20
que nulhs om a caval dins non posca perilhar.
intrar. Ane de tota esta noit no fi mas perpensar,
25 E si venoiih Frances, que vulhan asautar, ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
e nos ab las balestas les farem totz nafrar. E ai aisi trobat e mon estuziar
Cant auran les cabs voutz, podem los que per aquest semdier nos covindra
encausar passar,
e poirem los trastotz aisi desbaratar." c'anem dreit a las tendas com per batalha 25
So ditz Miquel deLuzia: "Jes aiso bo dar;
no*m par e si eison de foras, que'ns vulhan asaltar,
30 que ja'l reis d'Arago fassa cest malestar. e si nos de las tendas nois podem alunhar,
E es moût grans pecatz, car avetz on estar, no'i a mas que fugam tôt dreit ad
per vostra volpilhia'us laichatz deseretar." Autvilar."
"Senhors," so ditz lo coms,
u
als non Ditz comsBaudois: u Anem
lo esaiar.
1

pusc acabar. e si eisson de fora, pensem del be chaplar, 30

Ers sia co'us vulhatz, c'abans de l'anoitar que mais val mortz ondrada que vius
3 puis FM. 8 mot dautri baro FM. 10. mendigueiar."
11 parle JJfs., parlé M. 11 sap FM. 12 quous
F. 17 E manque. 21 diire Ba.M. 24 puesca 9 viratz. 12 vel F. vols Bu. FM. essems etc-
FM. 25 queus F. 26. 27 los F. 31 mot FM. FM. 17 los F, 19 saiM. cosselh FM. 21 per-
32 volpilhaus F. lanchatz Ms. pessar etc. FM. 25 e anem F.
205 CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE. 206

Ab tant Folquets l'avesques los a près e tant baro dels autres que so mortz
a senhar, e vencutz:
GuilheumesdelaBarralospresacapdelar ja mais tan grans dampnatjes non sera
e feis en très partidas totz ensems escalar receubutz."
e totas las senheiras el primer cap anar; Ab tant es deGarona fors de Taïga issutz,
5 e van dreit a las tendas. ei pobles de Toloza, e lo grans ei menutz,
Tuit s'en van a las tendas per meias s'en son trastuit ensems ves l'aiga 5

las palutz, corregutz,


senheiras desplegadas eis penos desten- e passon cels que pogon, mas moûts
dutz, n'a remazutz,
dels escutz e dels elmes on es li ors batutz, l'aiga qu'es rabineira n'a negatz e perdutz,
e d'ausberes e d'espazas tota la plasa'n eremas ins el camp trastotz le lor trautz:
lutz. don fo lo grans dampnatges per lo mon
io E*l bos reis d'Arago, cant los ag per- retendutz,
ceubutz, car mansomi remas totz mortz eestendutz, vo

ab petits companhos es vas lor atendutz. don dampnatges.


es grans lo
E l'orne de Tolosa i son. tuit corregutz, Moût fo grans lo dampnatges ei dois
que anc ni coms ni reis no'n fon de ei perdemens,
ren creutz. cant lo reis d'Arago remas morte sagnens,
E anc non saubon mot trois Frances e moût d'autres baros, don fo grans
son vengutz, l'aunimens
15 e van trastuit en la on foi reis conogutz. a tôt crestianesme et a trastotas gens. 15

El escrida: "Eu soi reis?" Mas no'i es Eis ornes de Tholosa, totz iratz e dolens,
entendutz aicels quisonestortz,quenosonremanens,
e fo si malament e nafratz e ferutz s'en intran a Tolosa dedins los bastimens.
que per meia la terra s'es sancs
lo En Symos de Montfort, alegres ajauzens,
espandutz; a rentengut lo camp, don ac mans 20

e loras cazec mortz aqui totz estendutz. garnimens,


20E viro,teno'sper deceubutz;
l'autri,cant e mostra e retra trastotz sos partimens.
quifugsa, qui fug la, us no s'es defendutz. E lo coms de Tolosa es iratz e dolens
E li Frances lor corro e an totz los ez a dig al capitol, ez aquo bassamens,
destrutz que al mielhs ques els poscan fassan
e an les malament de guiza combatutz, acordamens,
c'aicelquevius n'escapaseteperereubutz. que el ira al papa far sos querelhamens, 25
25 Entro sus al Rivel es lo chaples tengutz, qu'en Simos de Montfort ab sos mais
e l'orne de Tolosa, c'als traps son remazutz, cauzimens
estero tuit ensemps malament desperdutz. l'a gitat de sa terra ab glazios turmens.
E'n Dalmatz d'Enteiselh es per l'eiga Poih issic de sa terra e sos filhsichamens;
embatutz eis homes de Tolosa, cum caitius e dolens,
e crida: "Deus, aiuda! grans mais nos s'acordan ab Simo e li fan sagramens, 30
es cregutz, e redo's a la gleiza a totz bos cauzimens.
30 quei bos reis d'Arago es mortz erecrezutz,
2 dampnatges F. 6 n'i a FM. 7 perutz
FMs. 8 lo lor F. FM.
12 perdementz 17
15 en la) lai F. 22 los) lor FM. 23 los remnaens F. 24 quai F. puescan FM. 28
F. 24 c'aicel M.] car cel FMs. qui F. 28 pueih FM. 29 caitieus FM. 30 ab M] ab
dEnteisehl. en F, et Ms.
207 XIII e SIÈCLE. 208

Ei cardenals trames a Paris ichamens E'n Simos se perpensa, que es mais e


al filh del rei de Fransa c'ades venga cozens,
correns. que, si destrui la vila, non er sos sal-
Ez el i es vengutz, bautz e alegramens, vainens;
ez intran a Toloza trastot comunalmens que mais val sia seus totz l'aurs e totz

5 e perprendo la vila e los albergamens Pargens.


ez albergon ab joia dedins los pazimens. E poih fo entre lor aitals emprendemens
Eis ornes de la vila dizon "Siamsuffrens;
: ques umplan los valatz, e nulhs om 5

suffram so que Deus vol trastot pazi- defendens


blamens ;
no si posca défendre ab uegus garnimens,
que Deus nos pot aidar que es nostre e trastotas las tors eis murs eis bastimens,
guirens." que sian derrocatz e mes en fondemens.
10 Ei filhs del rei de Fransa, qu'es de mal Aisi fo autreiatz e dig lo jutjamens,
consentens, e'n Simos de Montfort renias terra tenens 10

Simos ei cardenals e'n Foies mesclada- de trastotas las terras ques eran apendens
mens al comte de Tholosa ni als seus ben volens,
an dig en lor secret c'an lo barreiamens qu'el es dezeretatz ab fais prezicamens;
per trastota la vila e pois lo focs ardens. ei reis torna's n'en Fransa.

IZARN, LAS NOYAS DE L'HERETGE.


P. Met/er , Annuaire - Bulletin de la Société de l'Histoire de France 1879, p. 233 ss. (Me.).
Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 153 ss. (Ap.J. —
Grdr. § 16, p. 160. St. p. 50.

"Di me, de cal escola as tu aisso avut Tôt loc e tota terra que t'a ja sostengut 15
15 que l'esperitz de l'home, cant a lo cors degra périr e fondre, que tan mal as
perdut, tescut,
se met' en bou o'n aze en mouto cornut, ordit e on hom t'a crezut.
semenat lai

en porc en galina, el premier c'a vezut, Si aguesses la fe d'en Bernart Montagut


e va de l'un en l'autre, tro quei a cors o d'en Raimon Yilar d'en Bernart
nascut Pagut,
de femna? A qui a loc sauput,
d'orne be*t foras cofessatz. 20
2oaqui penedensa
fai et a lonc temps tengut Oimai d'aissi avan non seras esperatz:
e tostems tenra, tro sia endevengut si aras no't cofessas, lo focs es alucatz,
lo dia del juzizi, que deu cobrar salut ei corns vaperla vilaipoblesesamassatz
e tornar en la gloria el loc que a perdut. pervezerla justizia, c'ades seras crematz."
Aisso fas tu conoisser a l'home deceuput "Izarn," so ditz l'eretje, "si vos m'asse-25
25 c'as donat al diable e l'as de Deu mogut, guratz
que va de l'un en l'autre et espéra salut ni*m faitz assegurar que no sia crematz,
e cuia recobrar aco que a perdut. emuratz ni destrugz, be sofrirai en patz
totz los autres tormens, si d'aquestz me
gardatz;
1 cardinal s cominalmens FM. 8. 9
F. 4
dieus FM. 11 N Simos Ms. en Simos F. FM. 12 sieus FM. 14 torna s'en F.
4 pneih
14 aiso etc. 15 lesperit. 16 meta, buou manque, aia Me.Ba. 18 B. 19 R.
15 t' B. 21—
en moto. 23 en gloria. 25 dieu etc. Hueymai daisi. 22 foc etc. 23 pobol. 27 be farai
209 IZARN, LAS NOVAS DE L'HERETGE. 210

e s'eu pose esser fis que de vos no'm que'ns gardem de l'esclau d'aquels c'om
partatz a citatz,

e que'm tenguatz onrat, que no sia forsatz, que non trobon adop que lor sia onratz

tant auziretz de mi dels nostres enbaissatz, ninulh plaideiamen senes covens fermatz ;

que per ver die a vos que'm n'aian que qui pren un heretje, on que sia
lauzenjatz. trobatz,
5 Beritz e Peir Razols non sabon ab us lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz. 5

datz Aisso so meravilhas maiors que no'us


segon qu'eu vos dirai de tôt can demandatz pensatz,
de crezens ni d'eretjes; mas volh n'esser que li plus car amie e'is plus endomergatz
celatz, que nos autri acsem, nos n'an dezamparatz
que s'eu's die mos secretz ni m'en des- e so fach adversari et enemic tornatz,
cobriatz que'ns prendo e'ns estaco cant nos anio
e ma cofessio e no'm recebiatz saludatz,
10 vos ni'ls prezicadors, séria i gualiatz. per so qu'els sian quiti e nos autres
E dirai vos per que, be volh que o damnatz.
sapehatz: Aissi cuion ab nos rezemer lor peccatz.
qu'eu ai be cinc cens homs d'aquestas Mai ans que cocha'm fassa, m'en sui
mas salvatz aconselhatz,
e mes en paradis, mai fui bisbes levatz que sui vengutz en cort de grat e non
si'm sui partitz de lor e'is ai desamparatz ;
forsatz,
15 trastotz aquels cinc cens auria dessalvatz e fag vos ai amor maior que no'us pensatz, 15

e liuratz als diables per far lor voluntatz, qui sap la benanansa en la cal sui pauzatz.
en laspenas d'ifern cazutz e condampnatz, E dir vos ai un pauc si no vo'n enoiatz:
que ja mai us d'aquels non séria salvatz. Eu ai ganre d'amies, manens et assazatz,
E que faria eu, si pois er' encontratz eno'n a negu que's tengua per paguatz,
i

20 per los amies d'aquels e no'm recebiatz s'a deniers o argen, tro queis m'a co-20
et er' en vostra cort escarnitz e janglatz, mandatz.
e perdia'l loc de So, en que eu sui pauzatz, D'avers e de comandas sui be atessaratz,
e caber no'i podia? Séria grans foldatz. que totz nostres crezens ne tencacabalatz;
E par aco volria que'i fos la fermetatz que pauc n'i trobaretz paupres ni estiratz.
del laissar o del penre, mai vengutz sui De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,
25 guizatz. de camizas, de braguas, de lansols 25
Mai tôt en primaria volh be que o sapjatz bugadatz,
qu'eu per fam ni per set no mi sui de cobertors, de vanoas a mos amies
prezentatz, privatz,
nipernulhapaubreira,quebevososapjatz. que'ls en pose ben servir, can los ai
Vers es que totz nos autres a hom covidatz.
entrecelatz, Si'm dejuni soven, ja d'aco no'm
1 puesc. 2 parcatz. de vos que me parcatz? planguatz,
Ap. 4queiesperdir.4p.ilfe. que'm] queus n'aian que be mangi soven de fort bos cozinatz,
Ap. ou quems aian Tobler. 5 Berite P. P.-ê. no i i
-,
n j i

on
s ja (ou ges) très datz? Me. no s. ja us d. Levy.
de salsas de g irofle e de bos empastatz.
.

7 vuelh etc. 9 non. 14 soi. de lor manque. 12. 15 Be val peis avol carn, e bos vis giroflatz
V.C. 161ieuratz. 19pueys. 20 amicx etc. 22 soy
1
etc. 24 Une lacune après ce vers ? Ap. 26 -airia 2 lur 3 plaieiamen. 6 pessatz etc.
etc. 1
o manque. 27 cet. 28 lunha etc. be et o manquent. pus amicx. 12 aichi. 13 acocelhatz. 25
etc.
Cf. v. 11 et 26. vos y s. Me. laussols. 31 bo vi.
211 XIII e SIÈCLE. 212

val be vi de tonela, e pas barutelatz De nove questios que denan me pauzatz


val michas de claustra; et eissutz
be e'm prezicatz tôt jorn, me sui aconselhatz,
que molhatz que totas las creirai, e mai, si m'en
val mais a las vegadas, que, can vos mostratz,
trasnuchatz per los bos testimonis que vos me amenatz
al ven o a la ploia ni veuetz tantolhatz, e per las guerentias que denan me pauzatz. 5

5 eu m'estau dins cobert belamen et en patz Perlas vostras paraulas volh esser bateiatz
ab los nostres cofraires, que son appariatz, e tornatz a la fe que vos me sermon atz,
que m'espulgo e'm grato can m'en ven vos e fraire Ferriers, a qui poders es datz
volontatz. de liar e de solvre, cals que sia'l peccatz,
E ben a las veguadas, can m'en ven d'eretj' o de Baudes dels Essabatatz. 10

volontatz, E qui de mi'us demanda, qui es lo


si es cozis o cozina, no Costa re*l peccatz, coffessatz,
io qu'eu meteis m'en absolvi, can ne so vos lor podetz dire, car sera veritatz,
devalatz. qu'es Sicartz de Figueiras, lo cals es
Non i a descrezensa ni tan mortals peccatz, cambiatz
qui que'ls digua ni'ls fassa, que no sia de trastotz sos mestiers.
salvatz, C'aissi coma sol esser enemics e 15

s'a nos autres s'en ve, aissi o entendatz, guerriers


per me o pel diague que m'estara de latz. de la gleiza de Roma, oimai irai estiers,

isYecvos la benanansa en que eu sui qu'encaussarai heretjes, crezens e lauzen-


pauzatz! giers,
E s'eu la volh giquir, car conosc qu'es que ja amor ni tregua, que valhan dos
peccatz, deniers,
e prenc la fe de Roma, volh que m'o non trobaran ab mi: e s'anc fui plazentiers
graziscatz a Peire Capella, ni a sos captaliers, 20

e quereceuputz coma us homs onratz.


sia ni a Joan del Colet amies ni parceriers,
Ermengautz de Figueiras fo mos pair' oimai d'aissi enan lor serai aversiers.
apelatz, Si covertir no's volon, ans que venga
20 cavaliers pogr' eu esser si astres m'en febriers,
fos datz; trastotz los farai penre a nostres escudiers.
e s'eu no sui el segle garnitz ni espazatz, Beritz e Peir Razols e Ricartz lo portiers 25

volh o esser de Deu, mas vos m'o con- sabran be las estradas eis camis tra-
selhatz. versiez,
A vos o die, nlzarn, car es enrazonatz los cluzels e las balmas e*ls passes e'is

de rimas de romans, et es endoctriaatz, sendiers


25 que nulhs homs de las terras en es mielhs eben las cavarotas on rescondo'ls deniers.
assaiatz. E no'm podon guérir qu'eu nois tenga
premiers.
Ja no'us i calra esser, vos ni fraire Ferriers, 30

2 3 val be mais.
issutz. 6 los manque. si covertir no's volo, vistz nostres messat-
soy, 11 mortal que"y son Me. 13 enaissi. 19 mO.
giers."
apelaz. 20 cauayer. 22 coss-. 25 terras e sia
quieus vulhatz de rimas de romans non es. Me.Ap.
gardent ces mots et gagnent ainsi un vers; 1 VIIII. Me. corrige: de las .vrai. 2 acoc-.
mais Me. veut remplacer un de deux rimas de 11 mieus. 12 lur podetz. 13 qu'es] que. 16
romans par de lati e d'estorias ou par de glieiza. hueymay. 18 .ni. Me. 21 parciers.
totas las .vu. artz. 22 hueymai.
213 UC FAIDIT. 214

"Sicart, ben aias tu: aquel Deus dre- que Deus mes en la vinha, c'aitan det
churiers als derriers,
que formet cel e terra, las aiguas eis eau los ac alogatz, coma fetz als premiers.
tempiers Tu seras us d'aquels, si vols esser entiers,
e'isolelh e la luna, ses autres parsoniers, c'aissi comas estât pervers emessorguiers,
te done que tu sias d'aquels leials obriers que sias vas la fe leials e vertadiers."

UC FAIDIT, GRAMMAIRE PROVENÇALE.


Ms. de la Laurent ienne 187 f. Sa. Maria del fiore. Die beiden âltesten provenzalischen Gram-
matiken herausgegeben von E. Stengel, Marburg 1878, p. 1 5; cf. Biadene, Studj di filologia —
romanza I (1855), p. 345 et p. 370 ss. —
Grdr. § 41, p. 65. St. p. 67.

5
Incipit Donatus provincialis. <
grans es que aquest m'a fait',
lo bes
Las oit partz que om troba en gra- e 'grans es lo mais que m'es vengutz
matica, troba om en vulgar provenchal, de lui'. Cornus es aquelh que perten
zo es : nome, pronome, verbe, adverbe, a l mascle e al feme ensems, si cum sun
particip, conjunctios, prepositios, inter- li particip que fenissen in 'ans' vel in\o
lojectios. 'eus';qu'eu pose dire 'aquest chavaliers
Nom es apelatz per ço que significa es presans, aquesta domna es presans,
substantia ab propria qualitat o ab co- aquestz cavaliers es avinens, aquesta
muna; e largamen totas las causas a domua es avinens'. Mas el nominatiu
las quais Adams pauset noms poden esser plural se camja d'aitan que conven a 15
15 noms apelladas. En nom a cinq causas: dire 'aquelh chavalier son avinen, aque-
species, genus, numbre, figura, cas. l as domnas son avinens'. Omnis es aquel
Species o es primitiva o es derivativa : que perte al mascle e al feme e al neutri
primitius es apelatz lo nom que es per ensems q'eu pose dire 'aquest cavaliers
;

se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu es plasens,aquesta domna es placens,' 20

20 verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius e 'aquest bes m'es plazens.'


nom es aquel que ven d'altre loc, si Numbres es singulars plurals: sin-
cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' gulars, quan parla d'una causa solamen;
non pot om esser ses 'bontat'. plurals, quan parla de doas de plu-
Genus es de cinq maneras: masculis, sors. 25
25feminis, neutris, cornus, omnis. Masculis Figura es simpla conposta : sim-
es aquel que aperte a las masclas causas pla, si cum 'coms'; composta, si cum
solamen, si cum 'bos, mais, fais'. Feminis 'vescoms', qu'es partz composta, so es
es aquel que perte a las causas feminils apostiza de 'ves' e de 'coms'.
solamen, si cum 'bona, bêla, mala' e Li cas sun seis: nominatius, genitius,30
30 'falsa'. Neutris es aquel que no perte datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo
a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo
Mas aici no sec lo vulgars la gramatica reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum
els neutris substantius, ans se diçen aici 'aquest destriers es del rei;' datius per
cum se fossen masculi si cum aici
, :

6 los. 8 comun. es] sun. 11 pos. chaual


1

4, 214,5 liais.
et 13 caual's. 14 doua. 16 chaual\ 20 dona.
IGge'nus. 18pnmitiuus.26pertena.Ba. 27boz. plaisens. 28 uescons. 29 uez.
215 XIII e SIÈCLE. 216

'a', sicum 'mena lo destrier al rei;' accu-| que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire,
satius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armât'.! amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, be-
E no se pot conoisser ni triar l'acusatius veire, radeire, tondeire, pencheire, fen-
del nominatiu, si no per zo quei nomi- cheire, bateire, foteire, prendreire, te-
5 natius singulars, quan es masculis, vol neire,' et en 'ire', si cum 'traire, con- 5
Ir,'
s' en la fi, e li autre cas no'l volen ;
sentire, escarnire, escremire, ferire, gro-
e
e'1 nominatiu plural no'l vol, e tuit li nire'; mas 'albires' vol 's' 'conssires' es
altre cas volen lo enl plural. Pero lo 'desires',
vocatius deu semblar lo nominatiu en E devetz saber que tut aquelh que'us
îototas las ditios que fenissen in 'ors' et ai dit, don lo nominatius singulars fenisio
en las autras ditions que'us dirai aici : en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas
'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe
canços'. Et on lo vocatius
els altres locs sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
non a 's' en la
es semblans al
fi, si el E de la régla del nominatiu singular, que
15 nominatiu, al menhz en silabas et en vol 's' a laancar traire fors
fi, voilh 15

letras, que deu aver aitals e tantas cum 'maestre, prestre, pastre, sener, melher,
lo nominatius, trait sol 's' en la fi. peier, sordeier, maier, menre, sor, bar,
Pero de la régla on fo dit desus que'l gençer, leuger,greuger,'et totz los ajectius
nominatius cas no vol 's' en la fi quan neutris, quan sun pausat senes sustantiu,
20 es pluralis numeri, voilh traire fors totz si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, 20

los feminis, que non es dit mas solamen esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit
dels masculis e dels neutris, que sun mal de me.' E voilh en traire fors encar
semblan el plural per totz locs, si tôt dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el,

s'es contra gramatica. E lai on fo dit qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre,
25 del nominatiu singular que vol 's' per- vostre,'que no volon 's' en la fi, e sun 25
tôt a la fi, voilh traire fors totz aquels del nominatiu singular.

FOLQUET DE ROMANS.
Mss. : ACDEH1KPRST. Die Gedichte des Foîquet von Romans hg. von R. Zenker, Halle 1896,
p. 52 ss. (Ze.). — Diez, Leben und Werfte der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 453 ss.

Far vuelh un nou sirventes, Pretz vol orne conoissen


que razon n'ai granda, ab fina largueza,
e dirai de pretz on es, franc et umil e plazen
30 s'om tôt noi demanda. e ses avoleza; 30
Pretz sojorn' ab los cortes a celui se don' e*s ren
e no'i quier liuranda e'i a s'amor meza.
mas joi e valor, Mas paucs n'a conques,
e ten celui per senhor qu'en cen baros non a très
35 qui'l da tal vianda. complitz de proeza. 35

3 conosser. 7 no v. 9 scenblar. 20. 26


toiz. 23 scenblan. 3 prencheire. 7 sconssires. 9 devez. 24 aitel.
28 pos Ba.CEHR. 34 melhor Ba.CER. 33 pauc Ze. HIKPST.
217 FOLQUET DE ROMANS. — PEIRE DE BAR.TAC. 218

Ja mais negus mos amies e'il razos es bona,


no vuelh ries devenha, qu'ieu vi, so'us autrei,
pos mos senher Frédérics, l'amor que cel d'Est li fei

que sobre totz renha, e*l coms de Yerona,


5 era lares ans que fos ries ;
Per qu'eu li vuelh cosselhar,
er li platz que tenha car l'am ses bauzia,
la terr' e l'aver: que sos amies teuga car
aisso m'en comta per ver e ries tota via,
cascus qui que'n venha. que ben a poder de far,
io Mas d'una re si acert miels c'om qu'el mon sia, 10

qu'aïs savis aug dire: fatz d'ome valen :

qui tôt vol tener tôt pert. vec vos doble falhimen
En aiso se mire si non o fazia!
e tenha donar ubert, Emperair', ie'us vuelh preiar
15 que'l roda no's vire que ja mal no'us sia, 15

so desus desotz, s'ieu's die mon talen,


qu'ai virar faria totz que car vos am coralmen,
sos enemics rire. vos mostr' aital via.
E lau Deu que sus l'a mes NOtz del Carret, be'us tenc car,
20 e l'a dat corona, car en Lombardia 20

e son cosin lo marques, no sai plus valen,


que cascus razona ni negus no m'en desmen
que venir l'en deu grans bes; de ben qu'eu en dia.

PEIRE DE BARJAC.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 209 d (G), fr. 22543, fol. 36 d (B) ; Ms. de la Laurentienne, PI. XLI,
b
43, fol. 135 Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen 35, 437 (U); Ms. de la Biccardienne 2814,
,

p. 214, Stengel, T
La e partie du chansonnier de Bernart Amoros, Leipzig 1902, p. 279 (a).
Cf. Baynouard 3, 242—244 et Parn. Occit. 35.

Tôt francamen, domna, venh denan vos ans n'aurem pois bon solatz entre nos
25penre comjat per tos temps a lezer, et estarem com si anc res non fos. 25
e grans merces, quar anc denhetz voler Mas vos cuidatz, car eu sui aziros,
qu'eu mi tengues per vostr' amor plus gai aissi com soill, non o diga de ver;
tan can vos plac mas aras, pos no'us plai,
; mas derenan vos o farai parer:
es be razos que, si voletz aver
30 drut d'autra part que'us posca mais valer,
1 e razos Ba. CEHPBST. 3 so quel mar-
qu'eirl vos autrei ja peitz no'us en voirai,
:
ques Ba.CEHB. 5 — 13 Appel voudrait mettre
ces vers avant la 5 e strophe; cf Litteraturbl. f.
germ. u. rom. Phil. 1896, p. 169. 7 son amie
1 nulhs de Ba.CEHR. 10 sia cert Ba. 21 Ze.EHPBS. 8 rie Ze.CHPBS.
mo senhor Ba.CEB, en mons. H. 24 Qans U., Quant a. enans a. gay s. B. 25
24 domna manque B. deuant a. 26 e mil En est. U. co B. con sant (corr. sanc) parlai*
B. denhes B. 27 Que B Queum a. endreg vos (corr.-a,t) n. f a. 26 troisième strophe CB. Ben
.

amors g. B. de uostr amor Va. per U. 28 manque leu pesatz si beus ui a. B. 27 pus q nous uuelh
a. a. no vos p. C. nos pi. U. 29 Ben es a. eys C. non o d. per uer B. Qaisi uus del tôt o d.
30 part] gent U. sapcha a. BU
31 Quieu lous U, Caissi del tôt nous o d. a. 28 si fas yeu
B, Ieul U. Aissil vos salu a. be e faray o p. B. non so f. U.
219 XIII e SIECLE. 220

qu'eu ai chauzit en leis cui amarai, e solvetz mi, et eu vos solverai;


e vos avetz chauzit, qu'eu ben o sai, e pois poirem cascus d'aqui en lai
en un tal drut que'us fara dechazer, plus leialmen bon' amor mantener:
et eu en tal que vol pretz mantener, e s'anc fezetz reque'm deia doler,
5 on s'apropcha jovens, e de vos vai. e'us en perdo tôt soque m'en escai 5

Sitôt no s'es de loc tan paratjos, tôt francamen qu'a mi non er ja bos,
;

sivals el' es plus bêla e plus pros. si de bon cor non es faitz lo perdos.

Pero be'us die, totz temps serai clamos Mala domna, tro que'm fezetz gilos,
de vostr' afar, qu'aisso'n volh retener, non amei re contrai vostre plazer;
io qu'eu non o pose gitar a nonchaler; mas anc gilos non ac sen ni saber, io

enans aissi del tôt vos servirai, ni ren no sap gilos que's ditz ni*s fai,

que ja mais vostres drutz no serai,


fors ni hom no sap los mais que gilos trai,

be'm devetz encaras lo jazer


si ni patz non a gilos mati ni ser
que'm promezetz can n'auriatz lezer; ni en nulh loc gilos no pot caber,
i5e non o die per so car sonh no'n ai, per que vos deu plazer car m'en partrai;i5
ans s'eu n'agues estât tan poderos, qu'assatz val melhs a celui qu'es lebros,
tal ora vi qu'eu fora plus joios. que ges sivals tug noi son enoios.
E sii jurars nii plevirs de nos dos Fe que'm devetz, si be'us sui aziros,
pot al partir de l'amor dan tener, prend etz comjat de mi qu'eui pren
20 metam nos ams en las mas d'un prever, de vos.

GUILHEM FIGUEIRA.
Mss.: BCDR)\ (Ambrosienne D
465 inf.J. E. Levy, Guilhem Figueira, ein provenzalischer Trou-
badour, Berlin 1880, p. 35—43 (Le.). — Grdr. § 25, p. 33.

D'un sirventes far en est que


son e sai ses doptar qu'ieu n'aurai malvolenssa, 20
m'agenssa car fauc sirventes
no'm vuolh plus tarzar ni far longa dels fais, d'enjan pies
bistenssa, de Roma, que es caps de la dechasenssa,
on dechai totz bes.
1 qn dona autra ay que a. R. Qar ai Ua-
c.

2 avetz manque R. siquieu per ver o say R. 1 m'en a. et eu] quieu Ra, qeus en U, vos en a.
sicum (leu a) eu s. Ua. 3 En tal amig Ua. 4 en 2 amdo U, amdui a. 3 bon] autr nostr Ua. R :

leys Ra. dreg R. 5 Don Ua. en cuy j. s'a C. 6 e 4 sieus fi re en dreg de desplazer R. fes ren qa
si non es R. sitôt non es U. en î. C, de loinc mi Ua. 5 E uos perdon Ua. qa mi(a) Ua. 6
U. cabalos R. 7 Ylh es assatz plus C. Ella Tôt de bon car Ua. questiers no (s)eria a. RU
es ben pi. Ua. 8 deuxième strophe C, quatrième 7 si lialmens n. R. 8 Bona CR. pus me CR.
R. Et a la lin t. (7, Pero donna Ua. euros a. 9 Del 9 et 10 manquent a. Ben non feri mas al u.
Ra. uostre cors caisieus R. car soi U , caisso v. a. U. 10 Quar CR. hom g. U. 11 et 12 inter-
10 mays rë del tôt nous lays a R. Qanc non uus p. vertis dans U. 11 gelos non sap U. 12 ren
mètre en n. U. Cane nous pogui mètre a a. n. s. lo mal Ua. 13 et 14 intervertis dans Ua.
11 Quenans C, A. d. t. ennan J7, A. d. t. enanz 13 gelos non na pausa Ua. 14 Ni nul g. n. p.
a. sapehatz tostems vos amaray R. 12 fors] en loc Ua. 15 nous CR. retrai Ua. 16 quar
mas CR. quej pus R. drutz manque R. 15 yeu trop es mielhs CR. a sel que es i?, a selhs
nous R. d. mas quar hieu s. C. Nol dig p. s. que son C. qel U. 17 Qadoncs s. non son tôt
qe negun Ua. c. nu lo ay R. 16 que sieulh n'a. Ua. non C. êneios R. adiros a. 18 que R. bem C.
ans quen fos p. (7, mas (s'a) eu en fos aguz en sitôt soi Ua. 19 c. dona quiel CR. qel Ua.
(anz a) Ua. 17 quen f. R. 18 deuxième strophe 22 mal après Le.; cf. Ba., Zeitschr. f. rom.
R. 20 anem nos en Ba.CR. la man Ua. PMI. IV, 440.
221 GUILHEM FIGUEIRA. 222

No'm meravilh ges, Roma, si la gens ei bon rei Lois,


erra, Rom', avetz aucis, c'ab falsa predicanssa
que'l segl' avetz mes en trebalh et en 1 traissetz [dampnatge,
de Paris.
guerra, Rom als Sarrazis fasetz pauc de
1
,

e pretz e merces mor per vos e's sosterra, mas Grecs e Latis metetz e carnalatge. 5

Rom' enganairitz, Inz el foc d'abis, Roma, faitz vostr' estatge


5 qu'etz de totz mais guitz en perdicion.
e cim' e razitz, que'l bons reis d'Eng- Ja Dieus part no'm don,
fon per vos trahitz. [laterra Roma, del perdon ni del pelegrinatge
Roma trichairitz, cobeitatz vos engana, que fetz d'Avinhon. io

qu'a vostras berbitz tondetz trop de la Roma, ses razon avetz maintagenmorta,
lana. e jes no'm sab bon, car tenetz via torta,
10 Lo Sains Esperitz, que receup carn qu'a salvacion, Roma, serratz la porta:
entenda mos precs [humana, per qu'a mal govern
e franha tos becs. qui sec vostr' estera is

Roma, nom'entrecs, cum es fais' e trafana d'estiu e d'invern, car diables l'en porta
vas nos e vas Grecs. inz el fuoc d'enfern.
15 Rom', als homes pecs rozetz la carn Roma, be's decern lo mais c'om vos
e l'ossa, deu dire,
e guidatz los cecs ab vos inz en la fossa, quar faitz per esquern dels crestians
e passatz los decs de Deu, car trop es martire:
vostra cobeitatz, [grossa mas en cal quadern trobatz qu'om dei' 20
car vos perdonatz Romais crestians? [aucire,
20 per deniers pechatz. Roma, de gran Dieus, qu'es verais pans
de mal vos cargatz. [trasdossa, e cotidians, mi don so qu'ieu dezire
Roma, ben sapchatz que vostr' avols vezer dels Romans.
barata Roma, vers es plans que tro fozan-25
e vostra foudatz fetz perdre Damiata. goissosa
Malamen renhatz, Roma ! Dieus vos abata dels perdons trafans que fetz sobre Tolosa.
en dechazemen, Trop rozetz las mans a lei de rabiosa,
25 car trop falsamen Roma descordans!
renhatz per argen, Roma de mal' esclata, Mas coms prezans
si'l

e de mal coven. viu ancar dos ans, Fransa n'er dolorosa, 30

Roma, veramen sai ieu senes doptanssa dels vostres engans.


qu'ab galiamen de falsa perdonansa Roma, tant es grans la vostra forfaitura,
Boliuratz a turmen lo barnatge de Franssa que Dieu e sos sans en gitatz a noncura,
lonh de paradis, tant etz mal renhans, Roma fais' e tafura :

per qu'en vos s'escon 35

e's magr', e's cofon


lo jois d'aquest mon. E faitz gran des-
3 ejcar Ba.B, don 2ï. per uos mor Ba.B. del comte Raimon. [mezura
e's. sosterra] e sosterra Ba.Le.B , e soterra
C, e soptera I), es sotz terra R, e saterra 21. 3 tr. del pais Ba., gitetz del pais C. 4 faitz
20 de trop mala tr. Ba.B, Roma gran tr. C, vos pauc Le. Cf. Ba. L c. 6 Roma avetz Ba.
Roniadetangrantr.il', Roma trop gran traidosa B. 14/15 intervertis LeBCR. 18 bes] beis
21. 21 de mal] Roma Ba.B. 25 follàmen Ba. Le.B, ben fifl, ben se D. 23 lais Ba.B. 26
B, malamen R%. 30 iiuretz Le.CR. 31 la predics Ba.. prezicx CR. 30 n'er] er Ba.B.
gen de Paris Ba.CR. Paris changé en paradis 2l. 37 enjans Ba, L'enguan CR.
223 XIII e SIÈCLE. 224

Roma! Dieus l'aon eih don poder e Roma,grans fastics es d'auzir e d'entendre
forsa, los vostres prezics. [monta
al comte, que ton los Frances e'is escorsa Rom', ieu sui enics, car vostre poders
e fa'n planca e pon quand ab els se e car grans destrics ab vos totz nos
et a mi platz fort. [comorsa; afronta,
5 Rom', a Dieu recort car vos etz abrics e caps d'engan e d'onta 5

del vostre gran tort, si'l platz, ei comt' e de deshonor;


de vos e de mort. [estorsa eil vostre pastor
Roma, be'm conort quez en abans de son fais trichador, Roma, e quiis aconta
gaire fai trop gran follor.
venretz a mal port, si l'adreitz emperaire Roma mal labor fa'l
papa, quan tensona 10
1
loraen adrech sa sort ni fai so que deu ab l'emperador pel drech de la corona
Roma, eu die ver [faire. nii met en error niis seus guerriers
quei vostre poder car aitals perdos perdona;
veirem dechazer. Roma, lo vers salvaire que non sec razos,
m'o lais tost vezer ! Roma, non es bos, anz, qui'l ver en razona, 15
15 Roma, per aver mainta vilania
faitz reman vergonhos.
e maint desplazer e mainta fellonia, Romai glorios que mortal pena
sofri
tant vôletz aver del mon la senhoria en la crotz per nos vos done mal' estrena;
que ren non temetz car volet z totz jors portar la borsa plena,
Dieu ni sos devetz; Roma, de mal for, 20
2oanz vei que fazetz mais qu'ieu dir non que tôt vostre cor
de mal, per un detz. [poiria avetz en trésor: don cobeitatz vos mena
Roma, tan tenetz estreg la vostra grapa el fuoe que no mor. [gol a
que so que podetz tener, greu vos escapa. Roma, malcor que portatz en la
del
Si'n breu non perdetz poder, a mala nais lo sucs don mor lo nions e s'estrangola 25
25 es lo nions cazutz [trapa ab doussor del cor, de quei savis tremola
e mortz e veDeutz ei pretz confondutz. quan conois e ve
Roma, la vostra papa lo mortal vene

fai aitals vertutz. [vida que portatz el se, (Roma, del cor vos
Roma, cel qu'es lutz del mon e vera don li pieitz son pie. [cola!) 30
30 e vera salutz, vos don mal' escarida; Roma, ben anese ha hom auzit retraire
car tans mais saubutz fasetz, don lo quei cap sem vo's te per quei faitz
Roma desleials, [nions crida. soven raire:
razitz de totz mais, per que eug e cre qu'ops vos auria traire,
els focs enfernals ardretz senes faillida, Roma, del cervel, 35

35 si non penssatz d'als. [prendre car de mal capel


Rom', als cardenals vos pot hom sobre-
4 ab vos totzj totz ab vos Le.CR, a vos
per los criminals pecatz que fan entendre,
tost BD, vas vos tost 21. 10 fol 1. Ba.CR.
que non pensan d'als mas cum puoscan quar Ba.CR. 15 enans qui l'en razona Le B,
Dieu e sos amies, [revendre enans qui lanraizona Z), en ans quil araisona
21. 19 totas sazos Ba.CR. portatz Ba.CR.
40 e no'i val castics. 25 nais-mor Tobler.Le. naissol sicamor Ba.,
nais desicarnor BD, nays lo suc do mor R.
don lo mons sestrengola (sestrangola D) Ba.
BD. 26 tie c. Ba.CR. 28 vere Le; cf. Ba. I. c.
26 ei-conf. manque Ba. (22—28) BCR. 31 p. 441. 29 e de lai U ve Le.(Tobler)CR. 30
faitz per que Le. cf. Ba. /, c.
; plus Ba.BD.
225 GUILLEM DE LA TOR. — SORDEL. 226

etz vos e Cistel, qu'a Bezers fezetz faire car' avetz d'anhel ab simpla gardadura
moût estranh mazel. [tezura, dedins lop rabat,
Rom', ab fais sembel tendetz vostra serpen coronat
e man mal morsel manjatz, qui que de vibr' engenrat, per que'l diable'us cura
l'endura; coma'l sieu privât. 5

GUILLEM DE LA TOR.
Ms. de Modem, fol. 188 e (D n). — Mussafia, Del codice Estense p. 443. St. p. 29.

5 Una, doas, très e quatre, qu'anz m'anes l'autrer tant entorn


cinc e seis e set e ueich tant que me cbalfes la costa;
m'avenc l'autrer a combatre anc non eugei vezer jorn,
ab m'osta tota una nueich; tant me fo mal en posta.
e si*m trobes fol ni mal dueich, N'osta, vos non es ges Iota, 10

10 fe que dei a Deu, bel fratre, ben conoc al montar;


ben fora toz mos pans cueich, si no'm tengues a la cota,

si me volgues esbatre. ja non pogra sus estar ;

E non vos cuides, bel' osta, tant haut me fazias levar


quet eu mais ogan chai torn, con s'eu fos una pelota. 15

15 cant per la vostra somosta Toz tems fai mal cavalcar


non puoe meilz estar un jorn;

SORDEL.
Mss.: ACDHIKRS. Meyer , Recueil d'anciens textes, Paris 1877, I, 93 s. De Lollis, Vita e
poésie di Sordello di Goito, Halle 1896, p. 153 ss. (LolL). —
Diez, Leben und Werke der Trou-
badours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 375 ss.

Planher vuelh en Blacatz en aquest l'emperaire de Roma, vol los Milanes


s'el

leugier so, per forsa conquistar, car lui tenon conques,


ab cor trist e marrit, et ai en be razo, e viu deseretatz, malgrat de sos Ties. 20
qu'en lui ai mescabat senhor et amie bo E deseguentre lui manj' en lo reis frances,
20 e car tuit l'aip valen en sa mort perdut so: pueis cobrara Castella qu'el pert per
tant es mortals lo dans qu'eu non ai nescies;
sospeisso mas pesa sa maire, el no'n manjara ges,
si

que ja mais si reveigna, s'en aital guiza do car ben par a son pretz qu'el non fai
qu'om li traga lo cor, e qu'en manjo'l ren quei pes.
baro
que vivon descorat, pueis auran de cor pro.
25 Premiers manje del cor, per so que 2 lops rabatz D] cf. Ba., I. c. p. 441. 3 serpens
grans ops l'es, coronat z D. 4 engenratz D. apella Le. cf. ;

Ba., I. c. 5 cornais sieus privatz D.


22 que pert Ba.Loll.CDLE. 23 pes* a Ba.
21 noi Ba.Loll.CDIK. LolL
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 8
227 XIII e SIECLE. 228

Del rei engles me platz, car es pauc Tortz es, quan Dieus fai home en gran
coratjos, ricor poiar,
que manje pro del cor, pueis er valens pos sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
e bos Al comte de Toloza a ops qu'en
e cobrara la terra, per que viu de pretz manje be,
blos, si'l membra so que sol tener ni so que te;
que'l toi lo reis de Fransa, car lo sap quar ab autre cor sa perda non rêve,
si 5

nualhos. no*m par qu'ela reveigna ab aquel qu'a


5 E lo reis castelas tanh qu'en manje per dos, en se.
car dos regismes teu,e per l'un non es pros; E'1 coms proensals tanh qu'en manje,
mas s'el en vol manjar, tanh qu'en manj' si'l sove

a rescos, c'oms que deseretatz viu gaire no val re,


que, sii mair' o sabia, batriai ab bastos. e si tôt ab esfors si defen ni's capte,
Del rei d' Arago vuelh del cor deia manjar, ops l'es manje del cor pel greu fais 10

10 que aisso lo fara de l'anta descargar, qu'el soste.


que pren sai de Marselha e de Millau, Li baro'm volran mal de so que ieu
qu'onrar die be ;

no's pot estiers per re que puesca dir mas ben sapehan qu'ieu'ls pretz aitan
ni far. pauc com il me.
Et après vuelh del cor don hom al rei Bels Kestaurs, sol qu'ab vos puesca
Navar, trobar merce,
que valia mais coms que reis, so aug a mon dan met cascun que per amie
comtar. no'm te.

GTJIRAUT DE SALINHAC.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 357 a (C), fr. 22543, fol. 96 d (R) : G. de solonhâ.

15 Per solatz e per déport Mas de lauzengiers mi lau, 15


me conort quar fan cuidar qu'eu am alhor,
e'm don alegransa; e pois demando'm que fau
e ja non feira descort ni on ai pauzada m'amor.
s' eu acort Et eu, quar son mal e brau,
20 e bon' acordansa tem los tant que dirai la lor: 20
trobes ab leis qu'am plus fort; la genser es qu'om mentau
qu'autre tort, — e la melher de sa ricor,
vos die ses duptansa, — Erancha, de bella paria,
do l'ai mas l'amor quei port, gen parlan, de bel solatz,
25 peitz de mort la trobaretz cascun dia, 25

me vol per semblansa. e tôt quan fai ni ditz platz;


sens e pretz e cortezia,

6 que la r. Ba.Loll. 8 coms Ba.Me.


Il sai près Me. H. d'Amilau Loll.AR. 15 laus R. 16 alhors (: amors) C. 17 de-
17 du C. 19 sieu CR etc. 21 lieys CR etc. mandon C. 19 soy R. mais C. 23 Franque R.
ca R. pus CR. 24 quiel R. 24 parlans e de belh C. 25 quascun C.
229 RAIMON D'AVINHO. 230

gaiez' e fin a beutatz e no l'aus ges dire:


estan ab leis noit e dia, m'ames;
sitôt enoiais malvatz. Que'l sobramors qu'eu l'ai m'en te
D'al re no consire, e paors que l'enog desse;
mas s'amor dezire mas en loc de clamar merce 5

que'm des; l'ai fin' amor e bona fe.

seidous plazen rire Qu'en tant quan mars ni terra te,


m'an donat martire non a tan fin aman cum me.
en grès ;
La valens reina mante
10 on qu'eu m'an ni'm vire, domnei, fina beutat, ab se, io

el cor la remire part totas las dompnas qu'om ve;


ades, e non ai sobredig de re.

e pens e consire De Monferriol no die re,


mas valor e fin pretz mante.

RAIMON D'AYINHO.
Ms. de Modène fol. 203 a (D); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 37'2 e (C), fr. 854, fol. 191 b (I),
h
fr. 22543, fol. 23 (R).

Sirvens sui avutz et arlotz, e sai far anels bels e gens 15

15 e comtarai totz mos mestiers: e rateiras per penre ratz,


e sui estatz arbalestiers e far ausbercs e garnizos,
e portacarn e gualiotz e sai far putas e'iairos,
e rofians e baratiers e sanenei bras, e fui boviers
e pescaires et escudiers, e mais d'un mes mercadaniers, 20
20 e sai ben de peira murar, e sai far arcas e vaissels,
pero de cozir non trop par, penches e fus e cascavels,
e mauta portei mantas ves, e sai far galeas e naus,
et ai mais de cent auzels près; coutels et espazas e faus;
e sui trobaires bels e bos, e sai esser pestres e cocs, 25
25 qu'eu fas sirventes e tensos, e sui bos meges, quant es locs.
e sui joglars desavinens E fui clergues e cavaliers
e de set ordes sui crezens. et escrivas e taverniers,
E fui mazeliers e fis datz, e sai far selas et escutz,
e corregiers fui lonjamens, e sai ben penher e far glutz, 30

2 que marnes CR. 3 Que R. 4 enueg C,


2 en R. nueg C, nuech R.
3 enueials C, enuech R. 5 luec C. 7 Que-e R. 8 Nom R.
enueia als R. 4 res C. cossire CR. 7 Sô dos 9 rete R. 10 D. e f. R. 12 e man-
co R.
R, dois C. 8 ma R. 10 quieu R. 13 pes e que R.
cossire CR. 17 fis R. gonios CR. 19 e semnar blatz
16 manque CR. 18 erroiians D e rossian , CR. soi R. 20 dun an R. merdacaniers CDI.
R. e balestiers CR. 19 prestaires CF. 21 23 guabias CR. 25 estre C. 26 sai mètre
pes so c. I. 22 mouta R. 23 may C, maint geis q. CR. 27 E suy CR. 30 ben manque
D. de mil C. 24/25 manquent CR. C. faire C.
8*
231 XIII e SIÈCLE. 232

e sai teisser e far carbo, Ancar n'ai agutz de melhors,


e sai faire de gai capo, qu'eu gardei fedas et anhels,
e sai far teules e capels, e fui crestaires de porcels,
e sai far gipas e gipels, e teis fil de maintas colors,
5 e sai far lansas e bordos, e toquei azes e saumiers,
e sui espessials trop bos, e fui mai de dos ans porquiers,
e sai batre lan e deniers, e fui penchenaire de li,

e sui fort cortes aguilliers, e guardei mais d'un an moli,


e sui cambiaires leials, e fui manescals de cavals
io e sui enves las feirmas fais. e guardei eguas per las vais, 10

E fis estueiras e tamis, e fui fabres e pelleciers,


e serquei aur e pueis m'assis si m'aiut Dieus, e sabatiers ;

a cavar argen ben très ans, qui m'en vol creire, bos fols sui.

e fui corrieus arditz e grans, e savis be, quan trop ab cui.


15 e sai far fres et esperos, E fis olas e fui sauniers, 15

e budelliers fui a sazos, e fui cassaires e veiriers,


e fis caus e fui campaniers, e fis pargamins e fossatz,
e sai ben esser falconiers, e sai liar radels erratz.
e fui portiers e barufautz E taillei borsas e vendei
20 e gâcha per fregz e per cautz, plom per argen, e pois menei 20

e biliaires e berretiers, orps e devine redons e gras,


e fui de seda bos obriers, e fui barbiers, e paniers fas.
et engienhs fis, si Dieus mi gar,
e cordas e pairols sai far.

PEIRE DE CORBIAC.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 37 3 c (Q), fr. 854, fol. 149 c (I) } fr 22543, fol. 29 b (R) ; Ms. de
.

la bibl. roy. de Bamberg, Herlet, Zeitschrift fur romanische Philologie XXII, 250 (HerL). Cf.
Grdr. § 27 , p. 37. IL Ms. de Paris, fr. 22543, fol, 121 (A); Ms. du Vaticain 3206 (B). Cf.
K, Sachs, Le Trésor de Pierre de Corbiac, Brandebourg 1859, p. 25 27. Grdr. § 34, p. 52. —
St. p. 43.

25 L quar nulhs hom justz ni peccaire


Domna, dels angels regina, de vos lauzar no's deu traire,
esperansa dels crezens, cum sos sens mielhs l'aparelha, 25

segon que'm comanda sens, romans lenga latina.


chan de vos lenga romana; Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
2 ben îar CR. 3 teulas D. 4 jupas e jupels
CR. 6 espessiers CR. 8 fort] trop CR. 10 de plus belhs C. 4 tenh C. fils R. 5 ades
1
ves 1)1. îemenas D. 13 ben] per C. ans man- £>, I. 6 dos mes CR. 9 manescalc C, ma-
fil

que D. 15 fars L 16 suy CR. 17 et fis rescals R. 10 gar I. 11 fui manque C. 12


camp. R. 19 baruïauz D, barrufautz B, ba- E ballestiers e s. C. 13 e bons I. 15-22 man-
rufaus I, -aut Ba.C. 20 îrez D, îreg Ba.CIR, quent CR. 15 saunies I. 18 e ratz Ba, 19
chauz DI, caut Ba.CR. 22 e fuy de CE. 23 taillie D. 20 pion D. 21 orsps I. 22 fatz
fi C. DL
26 dangels anima HerL 28 aonda Ba.I. que 24 taire Herl. 25 ca I. quai HerL 26 0]
manda HerL 29 de vos c. HerL ab R.
233 PEIRE DE CORBIAC. 284

verga seca frug fazens, mostra nos via certana:


terra que ses labor grana, car si'ns vols a bon port traire,
estela, del solelh maire, non tem nau ni governaire
noirissa del vostre paire, ni tempest que'ns destorbelha

5 el mon nulha no'us semelha ni'l sobern de la marina. 5

ni londana ni vezina. Domna, metges e mezina,


Domna, joves, enfantina, lectoaris et enguens,

fos a Dieu obediens los nafratz de mort guirens,


en totz sos comandamens, l'avilheje (?) onh e sana ;

10 per que la gens crestiana doussa, pia, de bon aire, io

cre ver e sap tôt l'afaire vos me faitz de mal estraire ;

que'us dis l'angels saludaire, quar perdutz es qui somelha,


quan receubes per l'aurelha que la mortz l'es trop vezina.
Dieu, cui enfantes vergina. Domna, espoza, filh' e maire,

15 Domna, verges pura e fina, manda'l filh e prega'l paire, 15

ans que fos l'enfantamens, ab l'espos pari' e conselha,


et après tôt eissamens, com merces nos si' aizina.
reeeup en vos carn humana Nos dormem, mas tu'ns revelha,

Jesu Crist, nostre salvaire, ans que'ns sia mortz vezina.


20 si com ses trencamen faire

intra'l bels rais, quan solelha,


IL 20

per la fenestra veirina. Lo tezaurs (fin).

Domna, vos etz Taiglentina Faulas d'auctors sai ieu a miliers et

que trobet vert Moysens a cens,


25 entre las flamas ardens, mais c'anc non fetz Ovidis ni Taies lo

e la toizos de la lana mentens ;

que's moillet dins la sec' aire, mais tan n'an fach auctor trobas e fenh-
don Gredeons fon proaire ;
emens,
e natura's meravelha non poiria comtar a totz mos jorns vivens 25

30 com remazetz intaizina. las lor genologias e los probainamens,


Domna, estela marina las artz e'is artificis e los trasgitamens

de las autras plus luzens, ni las elluzios d'aquels decebemens.


la mars nos combat e'1 vens: Mais las gestas maiors sai be triadamens,
de Troia e deTebas com fo'l destruimens, 30

1 virge I. 3 e. que d. Herl. de O. 4 de C. e com en Lombardia venc Eneas fugens,


5 una Herl.I. no R. soraeilla I. 7-14 et 15-22
sont intervertis dans Herl. 7 e mesquina I
Herl. 10 manque I. per so ire (?) Herl. 11 3 nil C. 4 ni] lo I. tempier I. estorbeilla
per so crezen tôt I. chant ven e creden lafaire I. 5 nil stobi I. 8 nos-temenz I. 9 letge . .

Herl. 12 que dis a. Herl. 13 que consebras C, lauelia I 11 îai nos tost I. 12 quis I.
I. cunseburet Herl. 14 que R. 15 verges] . nelha C, sonelha R, îonilla I. 13 pos la I.
.

vera CR. 15/16 fin an que Herl. 17 de près aizina I. 14 Dieu esp. I. 17 nous azina I.
Herl. 18 De vos trais sa I, de vos traisit 18 Pos IR. 19 qnen I.
chara uni. Herl. 20 si ë ses fractura Herl. 22 d'actors A. milhiers A. 23 mai A. 24
quon C. frachura /. 21 vai e ven r. que I, tant hao li a. B. actor A. feignemens Ms. de
vaj e ve lo r. cant Herl. 22 uerina I. 24 Modènc, fenimens AB. 25 non Ba.AB. po-
cui I. 25 aprer 1. î. Herl. 27 qui m. Herl. rion B. vivens manque A. 26 lor manque.
en la IHerl. 28 f. Ged. I. 29 e] mas IHerl. genolosias B. ne B. probainainamens A. 27
30 entérina IHerl. 31—234, 19 manquent Herl. ne los B, els A. 28 d'aq. ne los B. 30 de
|

31 e marina I. —
32 234, 19 mutiles dans C. tebes e de tr. B. co A.
235 XIII e SIECLE. 236

com fetz sos filhs Alcanis d'Albana'ls E can fo fach al pobol d'aquel desliura-
bastimens. mens,
Aqui duret l'emperis quatorz' engenra- Yespazias e'n Titus, cui fo'l governamens,
mens, passeron la gran mar ab grans navei-
tro que Rems e Romuls, que foron dels amens,
parens, dreg ves Jérusalem, abdui comunalmens.
feron un pauc recepte, e fon lor guerimens : Tant estet enviro lo lor assetjamens, 5

5 so fon Roma la grans, pauc cada pauc tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins
creissens, rendens.
caps de trastot lo mon e senhoreiamens. Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
Trop de guerras sofri moutz esvazimens:
e trenta per un denier: so fon lo venjamens
tug foron sei vencut, anc us non fon delmercatc'apelsfetzJudaslodescrezens,
vencens. que vendet Jesu Crist trenta deniers 10
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfie- d'argens.
chamens Dotze Cezars acRomatot enteiradamens:
10 las vidas e las mortz eis entrecaussamens, Costantis fo'l dotzes, que perrevelamens
lostrebalhs e las guerras e los descofimens conoc signe de crotz e fo'n en Dieu cre-
que's mogro Tus a l'autre entrecapjada- zens:
mens ;
so fo als crestians molt grans eissaus-
pero en patz esteron e acordadamens. samens.
Si fo vius Marchus Crassus qui moric L'estoria dels Grex no*m toi oblida- 15
aur bevens, mens,
15 cui tug Tome del mon feron aclinamens : qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e*l
no"i remas hom ni femna dones
no*l conquerens,
annalmens, conques dotze regismes en dotze ans
cadaus per son cap, denier d'aur cessal- solamens,
mens. e can saup que sa mortz séria prop-
Neros renhet après, mais lo sieus danamens,
renhamens parti als dotze pars totz sos conquere-
fon a crestiandat molt grans destorbamens mens,
20 et a tôt l'autremon grans empeiuramens : car l'avian servit molt honorablamens. 20

Roma lagran fetz ardre per fols efa- D'estorias de Francs sai ieu continua-
chamens, mens,
sa mair' e so maistre aucir fetz malamens. e del fort Clodoier, que pels sermona-
mens
san Remezi, que fon arcivesques deRems,
1 co feretz A. dalban los B. 2 qatorzes ans 1 Qant daiqest fo al pople faitz lo d. B.
grandamenz B. 3 très qa B. remus Ba.AB. ro- 2 Tug cui fon A. 3 ab lors B. 4 comin. A.
mulus Ba.A, remulus B. 4 foron A. on fo B. 5 los A. lors B, lurs A. 6 fams A. sels A.
lurs A. 5 pauc e pauc acr. B. 6 cap AB. 7 dels judeus tan gran auilamentz B. 8 le A.
mons A, montz B. e lo B. 7 trop ha g. soffert 9 mescreszenz B. 10 manque B. 11 doz c.
e grantz B. mot A. 8 après 12 A. 9 ieu] hac a r. B. ateiradamenz B. 13 en] de B.
ben B. 10 e los atraitamentz B. 12 entroc. 14 manque A. cho-mult grant eissanchamenz
A, entrechâjablamentz B. 13 manque A. 14 B. 15 Ges lestoyra B. 17 rejaumes B. 18
que mori dau A. 15 q tuit B. 16 noi hac prochainamenz B. 19 els XII. partz A. totz
hô" B. noi B. 17 Eram argent e aur per son conqistamenz B. 20 qi lhauia B. mot A.
cap c. B. 18 Hero A. 19 mot A. grant pe- amiablamentz B. 21 lestoira dels F. s. con-
juramentz B. 20 manque B. 21 essajamenz tinuadamentz B. 22 Del f. rey clodoer B. pel
B. 22 aussir A. aucis mult cruelmenz B. A. 23 sans AB.
; ;

237 PEIRE DE CORBIAC. 288

crezet la lei de Dieu e'is seus establimens, Senhors, encar sai ieu molt be uza-
e de Carie Martel, que tolc los demamens, damens
de Pépin lo petit, com visquet leialmens, cantar en sancta glieiza per ponhs e per
de Carie, de Rotlan los grans conque- accens,
remens, triplar sanctus et agnus e contrapon-
5 que feron en Espanha ab las paianas chamens,
gens, entonar seculorum, non es menhs us
e del rei Lodoic que s'aucis enferens: amens,
anc no negus reis qu'estes plus en-
fo e far dous chans et orgues e contra- 5

galmens, pointamens,
c'anc non gazanhet terra ni'n perdet e sai be mo mestier aperceubudamens,
autramens. tôt caresme carnal, quatre temps et avens.
Las estorias englezas sai ben perfie- E sai be cansonetas e vers bos e valens,
chamens, pastorelas ab precs amoros e plazens,
10 de Bruto, lo truant, co afortidamens retroensas e dansas, e gent-e coindamens. 10

arribet en Bretanha ab grans naveiamens De totas gens del mon saiaver grazimens,
e venc en Englaterra per far pobola- de clercs, de cavaliers, de domnas avi-
mens: nens,
lai venquet Cornilieu. lo gaian, encorrens; de borges, de joglars, d'escudiers, de
quant ac la terra preza ses contradisa- servens
mens, e sai esser del segle ben e ginhozamens,
îôfo partida per sortz en mains de guisa- retenc los fols e*ls savis, a cascu suii5
mens; plazens,
de Merli, lo salvatje, con dis escuramens e'm guarar d'enueitz e de desebau-
sai
de totz los reis engles los prophetizamens. zimens,
De la mort Artus sai per que n'es dop- e'm tenc en gent parlar et en ensenh-
tamens, amens :

de Galvan, so nebot, los aventuramens, e qui aisso non a, non pot esser valens.
20 de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, Ab totz me sai aidar, ab fols et ab
e del clerc lauzengier, per quais lauzen- sabens:
gamens ab fols passi com puesc, ab savis savia- 20
de leis e del rei March parti'l maridamens mens.
de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens, Senhors, so's mos tesaurs e mos amass-
del bo rei Aroet, com fo lares e metens, amens,
25 e d'aquels reis en sai que sabon autras mos jois e mos repaus e mos delech-
gens. amens.
E que'm tanh si no ai d'aver grans
cobramens
que'm tengua en paor ni en consiramens?
1 qi c. après HA. 3 co
la lei d. B. 2-5
A. 4 e de rolantz B. conquerens A. 5 qi 1 mot
A. etc. m. aminablamentz B. 2 legir
fore- conbatentz ab B. fie d. bo rei loicic B. B. 3 cantar B. triblar c. tenz B. 4 q nô
. .

eferens A. 7 qâc reis no tenc regisme negus îaill B. uzamens A. 5 manque A. et orgues
p. B. pus A. 8 qel no B. nel perdec B. 9 Ms. de Modène. e rgenz B. 7-13 manquent
. .

Estoyra dels engles B. pleneiramenz B. 10 A. 10 dansas gentet e coindamens Ba., ben


troyan B. 12 puois v. B. apoblamentz B. 13 e cortesamens Malin. 14 18 manquent B. —
conbatentz/?. 14 15 manquent A. 18-25 man- 14 de A. 15 soi A. 17 essenh. A. 19 aidar
quent A. 21 lausenger per qal laus. 22 marr. cauayer e siruens A. 21-23 manquent A. 21
23 lo manque. 25 en hai. so es Ba. 24 après 239. :\.
239 RAIMON VIDAL. 240

Set joins de la setmaDa m'estau alegra- tan cant viurai al segle, vianda e vesti-
mens, mens,
que non ai consirier ni negus pensamens. e que'm des far las obras, que'm sian
Senher Dieus, ja do'us quier trop grans salvamens
tezauramens, al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.
mas santat a mon cors et assaciamens,

RAIMON VIDAL, NOUVELLE.


Mss.: LNRp (ms. de Perpignan, cf. Revue des langues romans IV, 228 ss.) et r (cf. Bajna,
Studj di Jilologia romanza, V, 57—62). —
So fo e'I temps etc., Novelle von Raimon Vidal hg.
von M. Cornicelius, Berlin 1888 (Co.) (v. 1—383J. —
Grdr. § 19, p. 21. St. p. 12.

5 So fo el temps c'om era jais c'a totz si fetz mil tans grazir
e per amor fis e verais que baros qu'en la terra fos, 5

e cuendes e de bon escuelh, vas qu'el sera de companhos


qu'en Lemozi, vas Essiduelh, menet soven e voluntiers.
ac un cavalier moût cortes, Tant ac de covinens mestiers
10 adreg e franc e gent après que cavaliers fon, pro e bo,
e a totz afars pro e rie; qu'en la terra non ac baro, 10

e car son nom ades no'us die, a qui taisses, que de bon grat
estar m'en fa so, car no'l sai no'l fezesde sa cort privât
e car el en sa terra lai e poderos ab lui eusems.
15 no fon ges dels baros maiors, E membra'm be qu'en cellui temps
per que sos noms non ac tal cors que'l cavaliers fon pros aissi 15

coma de comte o de rei. ac una domn' en Lemozi,


Per so'us die que non fon, so crei, valent de cors e de paratje,
senher mas d'un castel basset; e ac marit de senhoratje
20 mas nobles cors, que mans en met e d'onor rie e poderos.
de bas loc en rie et en aut, Moût fo'l cavaliers coratjos 20

li donet que saup far azaut que celei amet per amor.
e d'avinen tôt cant anc fetz, E la domna, que de valor
a totz sos jorns : e qu'en diretz? lo de proeza,
vi aital e

25 que tant puget per galhardia anc gardar sa riqueza,


no'i vole
per pretz e per cavalairia ans lo retenc lo premier jorn ;
25

e per armas e per servir qu'en Bernartz dis de Yentadorn :

1 sol set B, e VII A. de manque A. mestei "Amors segon ricor no vai."


B. 2 manque B. 3 qer gr. tezaurizamentz B. E donex no'us cuiatz vos, de lai
4 manque A.
5 En aquel Ba.R. 7 Cuend. e d'avinen Ba.
R. 8 En L. part Ba.R. 9 cavaier mot. Co. maondo A. 2 e datz me
1 co serai B. v. e]
Mss. 10 ben a. Ba.R. 11 e en Ba.R. pros far A manque B. ver Dieu Ba.A.
3
Co. 12 car ades s. n. Ba.R. 14 jes en la 4 manque Ba.R. 7 m. ab si Ba.R. 9 fan
Ba.R. 15 non era Ba.R. 18 car el non era Ba. pro e bon N, rie e bo Ba.R. 13 lui]
jes Ba.R. 20 qu'en mans se m. Ba.R. 21 de si Ba.R. sellui etc. aquel t. Ba.R.
14 15
rie 1. e de bas azaut Ba.R. 22 fag li fetz far cauaiers R. 16 don etc.
etc. 17 rica de cor
e fo d'à. Ba. 24 manque Ba. 25 q. may Ba.R. Ba.R. linhatje Ba.R. 19 d'aver Ba.R. 24 noy
p. que qu'en dizetz Ba.R. Après ce v. Ba.R. esgardet anc sa r. Ba.R. 27 O'amors Co.N:
insèrent: per gen tener, per cortezia. 27 man- cf. Mahn, Gedichte 820. 5 (R). 28 E nous pen-
que /:</. setz vos doncs Ba.R.
241 XIII e SIÈCLE. 242

cant el se senti retengutz, c'ab lieis s'engales pauc o moût.


c'adoncx aperceubutz
fos plus E non estet en lei de vout
e plus jais que dabans non era? vestitz, ni patza una part,
Si fo, e de melhor manera ans se carguet guerr' e regart
5 valens e plus abandonatz. e fetz per sos vezis assautz, 5

Car bon' amors fug als malvatz aisi com dis en Raimbautz: —
e dona's als bos metedors. e celsque'm vol auzir m'escout —
E domn', ab cui treva valors "Per midons ai cor estout

e val sabers e conoissensa, et humil e baut;


îocom auza far desconoissensa e s'a lieis no fos d'azaut, 10

ni drut recrezen per aver ieu m'estera en loc de vout,


ni tal que ja non aus parer e d'als no pensera moût,
ni en cort venir ni anar! mais manger' e tengra'm caut
Sabetz, cal drut deu domna far et agra nom Raimbaut."

15 que per pretz vol menar joven? No vole aver nom Raimbaut 15

Adreg e franc e conoissen, lo cavaliers, mas bon e bel.


ardit et en cort prezentier, E la domna, per far cembel
e gart, cant penra cavalier a la gent que vai devinan,
a si servir, que sieus paresca vole lo sofrir a son deman
20 e qu'e s'amor melhur e cresca, e c'om plus bas no'ill en dones, 20

car aissii pot far de paratje: car greu er pros domna c'ades
c'anc malvatz no fo de linhatje calque drut hom no'ill en devi.
ni hom gaihartz de vilania; E si no'n voletz creire mi,
car lai on valors ven e tria auiatz d'en Miravalh qu'en dis,
25ven paratjes, e de lai fui que mai saup d'amor que Paris 25

on paubres cors soven s'adui, ni hom c'anc auzissetz comdar:


que mans n'a faitz bas d'autz baros. "Sabetz, per que deu domn' amar
E per so dis en Perdigos: tal cavalier quei sia onors:
a
En paratje non conosc ieu mai re per paor de mais parladors,
30 mas que mais n'a cel qui mielhs se capte." c'us non la'n puesc' ocaizonar 30

E cascus pot saber qu'es dreitz. d'aiso c'ad onrat pretz s'atanh ;

E per soi cavaliers adreitz, quar plus en bon' amor s'enpren,


on ricx cors noiric cortezia, nulhs hom no'm pot pois far crezen
can vi c'a si dons non tanhia que ves autra part se vergonh."
35 per paratje ni per ricor, Aisi'm par issida del ponh 35

vole enantir tan sa valor a malparliers domna prezans.

2 nos tenc pas a Ba.R, no stet ges en luec


1 que tenc per Ba.R. 2 que no fos
c. se de L. 3 u. pascutz a un départ Ba.R. past
plus Ba.R. pus etc. Mss. 3 pus pros Ba.R. L. 5 fes etc. Mss. a Ba. L. 7 a. escout Co.
5 Plus larex Ba.R. 7 doua Ba., donals b. R. LN. 8 cf. Archiv f. d. Stud. 33, 436 (J). 12
8 en que Ba.R. 9 Ni a ualor ni Ba.R. 11 Que d'als Ba.C. 18 ad aquels qu'en van Ba.R.
L commence par ce vers. 12 tal q. i. n. a. 19 lo] li'n Ba.R. a] tôt Ba.R. 20 per tal c'om
aparer Ba.R. valer Co.LN. 21 qu'en aissil p. b. no li'n des Ba.R. non i dones CoN. 22
Ba.R. 24 mas lay Ba.R. 26 auols Ba.R. 27 drutz Ba.L. no li'n devi Ba.R. 25 s. mai Ba.R.
d'aut bas Ba.R. 29 cf. Mahn, Gedichte, 1413, 26 h. de c'a. parlar Ba.R. 27 cf. Ma/m, Le, 735.
4 (B). 30 mas qu'en a mais Ba.R. 31 E po- 4; 736.4 {R). 29 dels m. Co.X. 30 c'om Ba.R.
detz conoisser Ba.R. dretz etc. R. 33 a qui 31 de so Ba.R, daco N. 33 p. f. recrezen Ba.
jois tanh e c. Ba.R. 36 tant enantir Ba.R. R. 35 Aisi Ba.R. 36 a] als Ba.L, ab R.
243 XIII e SIÈCLE. 244

Enaissii tenc mai de set ans e pois totz jorns pot auzir dire
la domnai cavalier que' us die, qu'el mon non a tan greu martire
que près del sieu e quei sofric com lonc esperar, qui'l sec fort.

son deman e que la preies, Aisi no'l respos nulh conort


5 et qu'ella'l donet que portes la domna, mas iradamens : 5

anels e manjas per s'amor. "Per Dieu/' fai's ela, "malamens


Adenan, un jorn de Pascor, ai messa l'amor que'us ai fâcha,
c'aisi serviai cavaliers, c'aital anta m'avetz retracha
anet, car n'era costumiers, ni'us pensetz anc c'ab mi'us colgues.
10 vezer si dons en son repaire, Non aviatz pro que'us âmes 10

e si'us cuiatz qu'ella'l saup faire e'us tengues per mon cavalier?
tôt cant a bel solatz cove, A mi m'en torn que mal m'en mier;
ja non eug que'i falhatz en re ;
que per vos n'ai laissatz mans ricx:
c'anc domna mielhs no s'en captenc. mais en Bernartz, lo fis amicx,
15 E'1 cavaliers, sempres que venc, o dis, so sabetz, qu'ieu o sai : 15

josta lieis s'anet asezer; "Totz m'en desconosc, tan be'm vai,
e no foron mas can plazer e s'om sabia, en cui m'enten !"
las premieiras novas d'abdos. Tan n'ai fag per ensenhamen
Mais cel qu'en era bezonhos que totz vos n'etz desconogutz.
20 e per sobramor apensatz, Aisi, quar voletz esser drutz, 20
co hom cortes et ensenhatz vos tuelh mo solatz e m'amor,
a dons deu far, li comensa
si e pensatz de conquerr' alhor
l'amor e la long' entendensa domna, c'ab se vos denh colgar :

qu'en lieis a fag' ei long servir, c'ab mi non podetz mai trobar
25 e com li deu tostemps grazir esmenda, patz ni fi ni treva." 25

lo ben e l'onor qu'en lui es; Ab tan dejosta lui se leva


car be sap e conois mânes cais c'als autres vol far solatz.
que per lieis l'es tôt avengut; Ei cavaliers remas iratz,

e si'l ténia en loc de drut pensius, e tenc son cap vas terra,
30 a son jazer ni per privât, qu'es peramor en manta guerra 30

no's cuia que'i agues peccat ab mant pensamen enoios.


ni fâcha nulha leugaria: Era's penet, car fon cochos
e quar lo'l dis, per merce'l sia, vas dons tan de dir son cor,
si

que non li o torn a nulh mal, e maldis celui qu'a nulh for
35 c'amors l'en fors', e no'n pot al, amet anc, car tôt cant avia 35

fag en set ans, pert en un dia,


1 e aisil Ba., en aisol N, et dissi L. S e ses forfag, e no sap per que. —
li Ba.R. 4 sos demans Ba.R. qu'el la Ba.R.
5 et en esdemieg Ba.R, que la idonet L.
10 s. d. u. Ba.R. 11 pensatz Ba.R. qu'ilh 1 e car tostemps a auzit Ba.R. 5 malvai-
(qu'el R) saubes Ba.R. 12 t. so c'a bon Ba.R. zamens Ba.R, açirament N. 6 dis e. Ba.R.
13 crei Ba.R. queil N. 15 desse q. Ba.R. 17 9 pessassetz c'ab. Ba.R. 10 noi avia p. Ba.R.
c'a Ba. R. 19 Imas-n'era Co.LN. 20 apessatz 13 car Ba.R. 15 d. ben per ver Ba.L. Ve-
etc. (ss au lieu de ns) LR. 24 que el a f. Ba. raiament que ieu R. 16 cf. Mahn, l. c, 1, 45 ;

R. 25 li deu t. Ba.R. 26 l'onor el be que Archiv 36, 406, 2 (F). 23 sius denha Ba.R.
en Ba.R. 29 tengues a lei Ba.R. 31 non queus denh ab si N. se os L. 27 dones s.
eugera a. Ba.R, no euges quez hagues L. 33 Ba.R. 29/30 intervertis Co.LN. 29 e t. lo c.
lo Ba. R. 34 no so tenha a Ba.R. no loi torn pessieu Co.LN. 30 E p. Co.LN. 32 E penet
ne a. L. 35 amars Ba.R. se BaR. 33 A s. d. Ba.R. 34 cel que Ba.R.
245 RAIMON VIDAL. 24(3

En la sala, que be'm sove, celui que vol trop aut amar,
on aiso fo c'a celui peza, la'm fetz tan soven remembrar
ac UDa donzela corteza, que mal mon grat lo*i aie a dir.

nepta fo'l senhor del castel; E car anc m'o vole acuilhir
5 azaut cors ac e gent e bel qu'eu la preges, no'i gardei re 5

e jove, que non ac vint ans. a lieis servir, ni mal ni be,


E aperceup be per semblaus ni tort ni dreit, cals que'il plagues;
e per fag las novas d'abdos, e membra'm be, cals c'o disses,
e vi'l cavalier consiros e eug fos nArnautz de Maruelh
10 per la domna que s'en levet, que mai saup qu'aicel de Nantuelh 10

e penset, c'anc sol no'i ponhet, d'amor ni d'autre al mieu albir:


"a
c'auzit ac so que no'i fon bo. E can me pes cals es que'm fa languir,
Ves lui s'en va per occaizo consir l'onor et oblit la foldat
d'aver solatz, e'1 cavaliers, e fug mo sen e siec ma volontat.'"
15 des que la vi, mot voluntiers Aisi m'a volers enganat 15

josta si li fetz bel estatje, e fag amar set ans en van :

com a donzela d'aut paratje eras, can eugei penre plan


deu hom far, cant es rie' e bêla. — e leu so c'avia servit,
Aisi co hom se renovcla es m'avengut so c'ai auzit,
20 solatz per traire cor d'autrui que dis en Folquetz l'amoros : 20
li vai dizen tan que l'adui
uu Per qu'er peccatz, amors, so sabetz vos,
en las novas c'auzir volia. si m'aussizetz, pus vas vos no m'azire ;

E'1 cavaliers "Amia, li dis: mas trop servirs ten dan mantas sazos,
car conosc, que de vos no*m gart, que son amie en pert hom, so aug dire;
25 ans car semblatz de bona part qu'ie'us ai servit et en car no m'en vire: 25
e tais cui no tanh malvestatz, mais car sabetz qu'en guizardo enten,
vos dirai, e sia'n celatz, ai perdut vos e*l servir eissamen.""
de vostra domna co'm n'es près; a
Aiso no'm par del vostre sen,"
ieu eug que tant avetz après, dis la donzela, "bels amicx:
30 non per jorns, mas per plan coratje, assatz toccatz de bas aficx, 30
que ben sabetz que per paratje vas que de cor semblatz azautz.
ni que'm euges esser sos pars Auzatz so qu'en dis en Guirautz
non amei e sia n cuiars que mai saup d'amor que Tristans:
eissitz —
vostra domn'a mos jorns ;
LUL
E com ja semblari' enjans
35 mas amors, que non es sojorns

que fai en tant a. loc a. Ba.R. 2 la fes


1
4 n. Ba.R, n. al L.
del 6 XV (quinz') Ba. t. en mon cors membrar Ba.R. 4 pus m'ac
R. 8 ap Ba.R. 9 Car u. Ba R. 11 conoc be fag en lieis chauzir Ba.R. 5 a leis servir non
Ba.R, pesses L, penssa N. anc noi Ba.R. 13 g. Ba. B. 6 Ni nueg ni jorn Ba.R. 7 n. dans
el Ba.R. 14/15 e per semblan d'av. s., el c. n. pros ni pauc ni res Ba.R. quei L. 10 que
fon ensenhatz Ba.R. 18 pros e Ba.R. 20 sel Co.N. saup m. Ba.B. d'amor que n. R. 11 ni
Novas Ba.R. 21 li dis tan entro que Ba.R. a. Co.N. 12 Mahn, L c, 1404, 5 (B). pes Co.NLE.
23 Et el li d. per dieu amia Ba.R. 24 c. nous 13 cossir-L NR. 14 lais Ba.R. 15 sLmoi'sBa.R.
conosc, de vos Co.LN, quant o conosch de vos L. 17 E ar Ba.R. 21 Mahn, l. c. 26. 2 [BEI).
25 paretz Ba.R. 26 t. que noi a Ba.R. 29 26 E c. Ba.R. 27 servis Ba.R. 30 trop me
Car sai Ba.R. aug L. 31 linhatje Ba.R. 32 parlatz Ba.R. a. comtatz L. 31 de rie cor
1

qu ieu Ba.R, qe L. 33 si anc c. Ba.L., siam Ba.R. (z)autz Ba.RX, 32 e ausis (-etz) q. Ba.
1
R. 34 ac v. d. mor (mori R) I. j. Ba.R, R. 33 s. mai Ba.R. 34 cf. Archiv 33, 320.
(V)olsitz d. mor zorns L. Mahn, l. c, 1373. 5 (B).
247 XIII e SIÈCLE. 248

aitals balans que no falhis,


c'om ben âmes e no sofris!'"' tan es adrecha e benestans,
E
car ma domna no s'en ris que'l maier pans
al premier mot e no'us die oc, del pretz caira, si no'l soste vertatz,
5per so'us cuiatz que'us torn en joc e sera greu us ïis cors ves dos latz."" 5

vostr' afar ni'us datz consirier. Ab cor vuelh que siatz,


aital
E d'en Gruillem de san Desdier amicx," la donzela respon.
qu'en dis, non auzitz anc parlai*? "Et ieu, per lo senhor del mon."
""E cels qu'obra d'amor sap far "Car dolors es d'orne que ama,
lojes per un mot no's desesper ;
ab midons, e si tôt s'en clama, io

car bona domna son voler no vo'n cal, qu'ieu vo'n serai bona.
cela soven per essaiar."" Mas de mieg jorn ad ora nona
Voletz n'en mon conselh estar es, e vos remanretz aisi;

o non?" "Oc ieu moût voluntiers, e non laissetz c'al bo mati,


15 amiga," dis lo cavaliers, ans que'us movatz ni'l cautz s'espanda, 15

"e prec vos que m'en conselhetz." non tornetz a vostra demanda,
"Ades vuelh donex que'us remembretz aisi co fis amicx deu far;

aquesta cobla per intrar, car ben Ieu per vos essaiar
c'auzitz a'n Guillem Ademar o car no'i venguetz de sazo
2omantas vetz dir et en mans locx: avetz trobat aital de no; 20

""E fara'm canezir a floex, e deu s'en melhurar, so eug ;

si no'm socor enans d'un an, e dirai vos so que jes tug
car ja dizon que'm van brulhan no'us sabrian dir, si'm n'esvelh,
canetas, e no'm sembla joex: qu'en dis en Gruirautz de Bornelh,
25 e si'm fai joven canezir, e membre'us afortidamen: 25

tôt canut m'aura, can que tir, ""Qu'en patz e sufren


car bos esfortz malastre vens."" vi ja que'm jauzira
Et a vos remembr' eissamens d'un' amor valen,
aquesta qu'es entre nos ams: si leugeiramen,
30 ""E cuiatz qu'aisso sia clams per fol sen savai, 30

ni que m'en rancur? Non fatz jes; no'm fezes esglai


tota ma rancura es merces, so que m'aiudera,
si be's passa'l ditz lo garans; si'n fos veziatz;
no sui clamans ;
e feichi'm iratz;
35 mas be volria ela's chauzis per c'autre senatz, 35

quan m'anei tardan,


1 bobans Ba.R blanc N, manque L. 4 p.
,

deman (ni) Ba.R. 5 c. que per sous


dis d'oc poins e près enan.
t. Ba.R. per cho en cutsats L. 7 Ni Ba.R.
Leidier Ba.R, Dister L. 9 Cels que Ba.R.
10 dig- Ba.R, un no L. 15 donzela Ba.R, 2 t. e. placentz r. 5 gr. fis .1. c. Co., gr.
amicx N. 17 Aras Ba.R 19 c'avetz d'en Ba. f. N, gr. si un cor L. 7 donzelal Ba.R. 10
c.
R, qu'auzi a Gr. L. 20 Auzida d. Ba.R. 21 de m. Ba.R, a m. L, vas m. r. 11 m'en Co.
cf. Malin, l. c, 342, 2 (B). Bem fara Ba.R. 22 LNr. vos s. mot b. Co.LN. ieus en s. b. r.
aban(s) Ba.L. 23jam dis hom Ba.L, aug dir 14 mudetz Ba.R, e laissass L. 15 a. que'l
R. 28 E vuelh queus membre Ba.R. 29 a. cautz nil solelhs Ba.R. 16 en Ba.R. 21 E m.
entre n. dos a. Ba.R. 30 Malin, l. c, 1373, 3 vos a Ba.R, se m. L. i m. Rajna, si m. r. 25 cf.
{B). C. uos c'a. R. qe cho L. que so Ba. 31 Mahn, L c, 1368 (B). 33 sinl si B, sem L,
qu'ieu Ba.Rr. 33 los Ba.Co.N. 35 ella Ba.Lr, sieu Co.N. 34 Mas BaRr. 37 puins L. pois
que las R. après Co.N, près e pois R.
249 CHANSONS ANONYMES. 250

E pois sofertera non o compresets ses devet."


maiors tortz assatz, E la donzela s'en calet
quan m'en fui lunhatz e tenc se per envilanida
e fui'n esfreidatz; e dis qu'anc mala fo ferida,
5per que'us prec e'us man que sa domna re non auzi. 5

que sofratz aman. Aisi remas tro al mati


Be'm platz que'ill aman que tug levan per la maiso.
amon soffertan ;
E'1 cavaliers, can vie sazo
Car cil venceran c'a si dons degues mai plazer,
10 que be sofriran."" josta lei s'anet assezer, io

E vos, que avetz sufert tan, e tornet li a son deman:


non o perdatz per sol un ser." — mas no l'en cale anar enan;
Aisi'l fe la nueg remaner c'al comensar auzi tal re
la donzela, cui Dieus ampar. que per tôt cant hom el mon ve
15 E non oblidet c'al colgar, non ausera mai dir un mot 15

cais qui's vai d'autr' afar parlan, mai sol aitan, e fon fag tôt,
a sidons non demandes tan com cels c'apenas s'asegura:
qu'en las novas la fetz venir. "Cortezia non es als mas mesura,
Mas cela que s'en près albir e vos, amors, no saupes anc que's fos;
2oaissi com s'era trop sabens per qu'ieu serai tan plus cortes que vos, 20
leva la ma, fier l'en las dens c'al maior brui celarai ma rancura."
U
que'l sanc li'n fetz issir mânes. E vos faitz, qu'ieu no*n ai cura
"Yai," fars ela, "maldicha res, mas que denan mi vos ostetz,"
vils senes sen, que vos m'auses dis la domna, "e que pensetz
25parlar de tal causa, c'ades d'autre vostr' afar per ja mais." 25

CHANSONS ANONYMES.
Ms. de Paris, fr. 844, fol. 198 e et I99 d (W). Cf. Gauchat, Romania XXII, 400 et 402. — Grdr.
§ 26, p. 35.

i. Chanson d'une dame. adoncas pens e consir


Quan vei los praz verdesir, d'amors qu'aissi m'a lograda,
e pareis la flors granada, per un pauc non m'a tuada.
Tan soven sospir
4 manque AR. E'n sui Ba., E soi n L. 7.
8 manquent R. 8 s'anon Ba., sânon L. 10
c'anc non vi tan fort colada 30
mielh Ba. R. Le ms. r insère ici 30 vers. Cf. senes colp ferir. Aei!
Rojna i. c, p. 6—11. 11 que l'avetz Co.L, que
caves N, pus cavetz R. 14 que Ba.R. 16 c.
cossi d'als ânes Ba.R. c. d'al re annes r. 17 1 que non la compres s. Ba.R. 4 que m. fon
c'a sa domna non disses Ba.R. 19 ela Ba.R. îenida Ba.Rr. 5 C'anc Ba.R. 6 trol bo Ba.
qu'en près son a. Ba.Co.LR, quem pr. s. a. N. R. 13 c'al premier mot Ba.R. 14 h. au ni
20 Com sela qu'era Ba.R. a. com era r. 21 (e r) v. Ba.Rr 15 el no parlera Ba.R. 18-
levet Ba.R. 22 ne îe(tz) Ba.Rr, l'en îe Co.N, 21 Vers de Folquet de Marseille ; cf. Zeitsc/ir.
cf. Levy Litbl. f germ. u. rom. Phil. 1890. rom. Phil. XIL 544.
,
f 19 que fos Ba.R. 23
341. 23 dis Ba.Rr. 24 estai en pauza Ba.R. Ab sol q. Ba.R. mius Ba.R. 24 Rcspon Co.L S.
25 com auzas parlai* d'aital causa Ba R. 26 adonqs. et etc. 27 quainsi malegrea. 28
27 les. 28 et parens la iior granea etc. pou. 29 soen. 30 cainc. for.
251 XIII e SIÈCLE. 252

Tota noit sospir e'm pes Dins ma chambr' encortinada


e tressalh tôt' endormida, fon el a lairon;
per oc car veiaire m'es dins ma chambra ben daurada
que'l meus amies se ressida. fon el en preison. Aei!
5 A Deus, com serai garida
s'aissi devengues, II. 5

UDa noit per escarida Eissamen com la pantera


qu'a me s'en vengues Aei ! ! qui porta tan bon' odor
Domna qui amors aten, et a si bêla color
10 ben deu aver fin coratge. que non es bestia salvatge
Tal n'i a qu'ades la pren, qui per fors' e per outratge 10

pois la laissa per folatge: sia tan mala ni fera


mas eu l'en tenh fin coratge que si loing com pot chauzir
aissi leialmen non ânes près lei morir:
15 qu'anc domna del mieu paratge et en altretal semblansa
non o fetz tan gen. Aei! mi ten amors en balansa, 15

Domna qui amie non a, que'm fai segre so que non pose aver,
ben si gart que mais no'n aia, e sec mon dan per far lo seu plazer.
qu'amors ponh oi e dema Ni ja per so no'm planhera
20 ni tan ni quan non s'apaia: negun jorn del tort d'amor,
senes colp fai mort e plaia. ans prendrai en gaug dolor 20

Ja non garira de son gent cors de paratge,


per nul metge qu'el' en aia, mas' qu'el' agues en coratge
s'amors non lo'i da. Aei ! merce, que no'i es enquera.
25 Messagier, levaz mati Aissi nom pot res garir
e vai m'en la gran jornada, de mon
maltrait e merir 25

la chançon a mon ami fors ab sa simpla semblansa


li portatz en sa contrada: et ab sa dous' acoindansa
digas li que moût m'agrada on a tan gran beltat en son poder,
30 quan membres del son per que non pose laissar de leis veder.
qu'el mi ditz quan m'ac baizada
2 fu il alarron. 3 doraa. 4 fu il en prison.
soz mon paveillon. Aei!
6 Ensement. panthère. 7 porte etc. 9 beste.
-âge etc. 10 par force et par. 12 loig. puet
1 nuit suspir. e veill. 2 tressai tote. -ia etc. choisir. 13 auges, lo (lou Gauchat) muir. 14
3 veraire. 4 amis, resia. 5 dex. seri. 6 sensi. -ce etc. 15 amor. 16 q fas s. (segre bis Gau-
7 nuit par. 9 amor saten. 10 de. coraie etc. chat) che. pos aber. 17 dâp. lou. plaser. 18
12 puis. 13 maiz. ten. 14 ensi lealment. 15 Ne ia por ce non. plantere. 19 jorn al cort
cainc dosna. 16 ou fiz tant gent. 17 Dosna. Ba. jorn del manque, cor (tor Gauch.). 20 ainz.
19 pon vie demag. 20 sapia. 22 tal ja n. garria. ioi. 21 de manque, gentil cor del. 22 mes
23 mege que ie naia. 24 se mors. 25 matin. sel abes. 23 merces. non. encore. 24 ensinc
26 -aa etc. 27 amie. 29 mol. 30 song. 31 non pog. 26 fors manque, a. 27 a sa douce
dist. mot. acoint. 28 ou. 29 pos. del veder.
253 TRADUCTION DE SAINT- BENOIT. 254

TRADUCTION DE LA RÈGLE DE SAINT-BÉNOIT.


Ms. de Paris, fr. 2428 (une. 8087. 2), fol. 1 et 26. — Grdr. § 38, p. 58. St. p. 61.

Incipit régula beati Benedicti translata e demanda entre la gen, qui vol esser
de latino in vulgari. lo seus b r iers, e dite: "Qui es aquel
Lectio prima. Mo senher S. Beneih al hom que vol gaanhar vida durabla?
comensamen de la régla fai sos amonesta- Quar qui #

s vol logar a far la mia obra,


5 mens e ditz enaichi: u Bels filhs, escota vo- eu lhi darai vida durabla." E si tu 5

luntierslos commaudamens detomaior, e respondes: "Senher, euvolh esser aquel,"


so que t'amonestara rete fort en ton corat- e Dieus te ditz: "Garda ta boca que
ge, e met ho en obras, per so que tu vas no digas mal, ni sias bausios; part te
Dieu, de cui feras partitz per desobe- del mal e fai be e ama patz e la enquer;
io diensa, puscas tornar per obediensa." e si fas aiso, lhi meu olh te gardaran 10

Iou ab aquel que vol laychar


fai cel parli e las mias aurelhas auviran las toas
sas voluntatz e vol eser cavaliers de pregarias, e quan m'apelaras, eu serai
Nostre Senhor Dieu Jesu Crist e penre ab te." Car, fraire, be dossamen nos
las armas d'obediensa, Filhs, quan tu covida Nostre Senher e'ns demostra la
15 voiras comensar alcu be, tu pregua al via de vida. 15

comensar Nostre Senhor, que t'aiut e ta Lectio Garnih doncas de fe


tercia.
obra perfassa e acabe, per so que Dieus e de bonas obras segam Nostre Senhor
lo paire, que'ns denha apelar sos filhs, pel sendier que l'avangelis nos demostra,
no trobe en nos re per qu'el nos aire, per so que nos lo poscam veire e'1 seu
20 E devem lhi tostems obedir e servir règne, on hom no pot venir mas per 20
dels bes que el nos dona, per so qu'el bonas obras. Quar si tu demandas a
no nos deserete dels bes de paradis, Nostre Senhor so que David lhi de-
ni'ns lhiure a durabla pena cum fara mandet: "Senher Dieus, qui habitara el
aquels que no'l volo segre a gloria. teu abitacle?", e el te respon: "Aquel
25 Lectio secunda. Esvelhem nos donc que es nedes e fai bonas obras, qui es 25
tuh, que la Sancta Scriptura nos rechida, vertadiers, qui no ha lenga dobla ni
que'ns ditz: "Hora es que levem de bauziosa ni maldizen, qui sap venser e
durmir e ubram los olhs vas Dieu, que mesprezar las temptacios del diable, qui
es vertadiera clardatz, e augam que nos de sa bona vita no's gloriega ni s'en
30 ditz." La votz de Dieu nos ditz totz orgolhozis." E ditz Nostre Senher en 30
jorns e crida que no siam ges de dur l'avangeli que qui au las soas paraulas
coratge, quant auvirem la soa paraula, e las met en obras es semblans a aquel
cum so aquelh que per castiar no s'es- que bast sobre ferma peira, e no'lh pot
mendo. E ditz en autre loc: "Qui ha dan tener aigas ni ventada de vens. E
35 aurelhas, auga que ditz S. Esperit a sancta Nostre Senher aten totz los jorns que 35
gleiza: venetz, lhi meu filh, escotatz nos per los seus s. amonestamens fassam
me, que eu vos esenharai cum doptetz bonas obras e que nos tornem da mal
Dieu. Corretz dementrc que avetz lo abe; quar el no vol la mort del pecador,
Ihum de vida, per so que a la mort no mas que's coverta e viva. Ben avetz
40 cagatz en tenebras." Nostre Senher quer doncas tuh auvit quai comandamen fa 40

2 Pc. 1(3 senh'r. 37 cum] C. 6 êei\


255 XIII e SIÈCLE. 256

Nostre Senher a aquel que vol habitar efranga lodejunh per amor de Poste,
ab lhui, que fassa be en terra, per que si non era dejunhs comandatz al segle.

aia los bes del cel. L'abas do Paiga a las mas dels ostes,
e lave lor los pes Pabas e tôt lo covens.
5 De hospitibus suscipiendis. E quan serau lavât, digo aquest vers: 5
n
En aquesta sentensa mosenher
ditz "Suscepimus,Dens,misericordiamtuam.
S. Beneih que nos aculham e recepcham Mas grans cura sia presa dels paubres
los ostes enaissi coma Dieu, quar Nostre e dels romieus, quar lhi rie home si
Senher dira: "Eu fui ostes e aberguetz farau be servir. La cozina de l'abat e
10 me." E oorem los totz, e maiormen la dels ostes sia per se a part, per so queio
bona gen e los romieus. E tan tost lhi oste no fasso enueh als fraires. En
cum nos sabrem que alcus ostes es ven- aquesta cozina aia dos fraires que fasso
gutz, ane tost lo priors vas lhui o qualque tôt Pan Pofici de la cozina. E baile lor
fraire, e sia receubutz amigablamen ab hom solaz si lor a mestier. E quant
15 la orazo qu'om li deu far. Lo baizar aurau pauc a far, fasso autre comanda-15
de patz no sia jes douatz tro la orazos men. E aiso sia segut en totz los autres
sia fâcha, pels escarns que diables en afars del mostier, que cui aura mestier
sol far, qu'as alcunas vetz se sol de- solaz e aiutoris, qu'en aia, e cui falhira
mostrar als bos homes en guiza d'oste. fazenda sega autre comandamen. Apres
20 Lo saludar sia fabz ab tota humilitat, la cambra en que oste devo jazer sia 20
e quan los ostes irau e quan venrau, bailada a tal fraire que dopte Dieu e
nos devem en sopleian aorar en lor s'arma, e aqui sio lhi lieh establih ho-
Jesu Christ que es en lor receubuz. nestament, e maizos de Dieu sia pels
la
Quan lhi oste serau receubutz, sio me- savis governada saviamen. Aquel no
25 natz primieramen a la orazo, e puih seira s'acumpanhe ni s'ajuste ab los ostes, cui 25
ab lor lo priors aquel cui el coman- comandat no sera; mas si los ve los
dara; e aqui sia ligida la Sancta Escrip- encontra, salude los humilmen e diga
humanitat
tura, e pois fassa lh'om tota que noih lez parlar ab los ostes, e an
que lh'aministre hom so que mestier lhi s'en.
30 sera, humilmen e alegramen. Lo priors

TRADUCTION DU LIBER SCINTILLARUM DE BEDE.


Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19 e — Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61.
.

Fugez mont, que negus


los deleiz del dels set principals, so es ergoils, eveia
deleiz non es ses pena. A altre perdona, e ira, sunt apellat esperital, quar movunt30
mas te non perdonar ja, quant faras que d'esperit d'orne de diable. Altre dui
fols. L'oil no forfant re celui que a son après, tristicia et avaricia , movunt del
35coratge em poder. Deus di a home: mont. Li altre dui, gola e luxuria, mo-
"Chastia te"; mas no li promet ges l'en- vent de la charu.
dema. A toz homes sias profeitos e a De charitat prima. Nostre Segner dis 35

petiz privaz. Li très primier pechat en Pevangeli: "Negus hom non a maior
7 S. B. 25 sera. 29 so manque. 6 ds mlaz. t. 12 .II.
257 TRADUCTION DU LIBER SCINTILLARUM DE BEDE. 258

que aquel que met s'arma per


charitat non podunt pas istar essems ui permauer
sos amies." Peire l'apostols dis: "Aiaz en Deu, mas solament aquil podunt istar
continuosa charitat' en vos davan totas essems e permaner en Deu, que ant
chausas, car charitaz cobre la grandesa charitat. Ara sia so que aquil que nou
5dels pechaz."^ Pauls l'apostols dis: ant perfeita charitat estegont essems, il 5

"Charitaz es paciens e benigna," e sunt ades murmuros e moleste e tur-


"Amat ades la charitat de fraternitat." bolent e plen d'aissa." Ambrosius dis :

Johans l'apostols dis: "Deus es chari- "Si cum hom non pot pervenir lai unt
tatz," e "Qui istai en charitat estai en vai ses via , non pot anar ses
atressi
io Deu e Deus en lui." "En aisso apparec charitat, mas marrir; et aquels que li io
r
li charitaz de Deu e nos, car el liuret charitaz de Deu dona forsa per sufrir
s'arma per nos, e nos devem atressi las grans passios non pot corrumpre
,

nostras armas liurar per nostres fraires." negus deleiz de charn ni nenguna mala
Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz volontaz." Gregorius dis: "Una sobei-
15 Augustis dis "Si
cobre trastoz deleiz". : rana proansa es de charitat, cant es amazis
volem anar per de charitat, nos la via aquel que fai mal: car sos proimes deu
podem venir a la durabla vida e tôt , hom amar, e deu hom aver charitat ab
aquo que nos fam ses charitat no nos toz homes, ab los estrains e ab los pri-
profeita laboram vanament si non
, e vaz. Nequedonc per aquela charitat no
20avem charitat, li quais es Deus; car li si deu hom pas flechezir de l'amor de 20

charnals cobeeza régna aqui ont non es Deu; car atressi co molt ram eissunt
li charitaz de Deu, Adonc es hom per- de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz
feiz, cant es pies de charitat; e ja sia eDgenra las altras virtuz, ni'l rams del
so que chascus hom créa be non pot , bon arbre non a ges de verdura, si non
25 pas pervenir a bonauretat ses l'amor de istai en la raiz de charitat. Aquel a 25
charitat; car tan grans es li virtuz de veraia charitat que ama son amie en
charitat que ses leis non es tengut a Deu e ama son enemic per Deu. Re
re profecia ni martiris, e si li virtuz de non quer per son enemic qui de chari-
charitat defail , las altras virtuz sont tat non preia per lui. Charitaz d'unitat
30 vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. es li leis Deu. Totas nostras obras no 30
E que ten charitat en sas cos-
aquel sunt res, si non avem charitat, li cals
dumnas sap tôt aquo que es escur ni ten l'auteza dels comandamens de Deu."
es apert en las divinas paraulas. Seguet En altre loc di que "charitaz es li amors
donc charitat, li quais es dolsa vianda de Deu e del prosme de tôt lo cor e
3» e saludables dos, ses la quai lo ricx es de tota la pessa," e "que nos fassam 35
paubres e*l paubres ricx. Aquil que a toz homes aquo que volriam que il
clauzont lor oils contra charitat dormont feessunt a nos; car aisso es lo coman-
en lor cobeezas e el deleit de lor charn. damens de la lei e de las prophetas."
Estendet charitat per tôt lo mont, si volez E après di que "a tôt home que a
40 Deu amar, car li membre de Deu jazunt charitat es plus donat; car aquel que 40
per lo mont. Car enaissi cum lo cors a charitat, a totas altras virtuz; e cel
de l'home es morz, cant es ses esperit, que non a charitat, si el a alcuna altra
enaissi es morta li arma, cant es ses bona vertut, el la perdra. Grant mesteir
charitat, e aquil que sunt ses charitat nos a donc que velliem vers lo liam de

38 charns. 43 ses] sas. 5 ant manque, estengont. 42 le 2 d a manque.


BA.RTSCH, Chrestomathie provençale. <)
259 XII e SIÈCLE. 260

charitat; car un plus tost lo cors del vertut, car non aesraunt la virtut de
pechador leva per l'entalantament de charitat; car charitaz a la segnoria de
charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils totas altras virtuz." De rechap dis:
del pechat. Cant hom s'umilia e a cha- "Tuit home devunt cuminalment tener
5ritat vas son prosme, adonc se esalsa charitat, e tant cum chascus se sostra »
vers Deu. Li virtuz de vera orazo es del mont li a mesteir que s'ajoste ab
li alteza de charitat. Lada es li cha- la compania dels bos Charitaz es per-
ritaz que prent l'amor dels enemix. Li feita amors en Deu e al prosme. Aquel
fraternals charitaz sofre los mais Ion- guarda l'amor de Deu que a charitat
îojament; car vera charitaz es amar son vers son prosme. Qui se départ deio
amie en Deu e son enemic per amor fraternal compania es partiz de la com-
de Deu. Qui non a charitat pert tôt pania de Deu. Aquel se part del règne
lo ben que a. Charitaz aministra lo be de Deu que si départ de charitat.
que non poders toi. Charitaz es a la Charitaz es li amors de Deu e del
îôveiada d'alcunas ocupacios empaitada, prosme; car tota bontaz mou de charitat 15
e ja sia so que non poscha esser mos- e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que co-
trada per obra, il a bona odor el coratge. nois et ama lo liam de charitat deu
E si co lo soleils que luz ades non pot chaptener sa lengua de mal dire." Ba-
luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, silius: "Cel que es pies de charitat vai
2oatressi charitaz non pert pas sa vertut, am pazible coratge e ab alegra faz, e2o
cant es occupada de non poder, e a bon homs que es pies d'ira vai felonessa-
coratge, si tôt non o pot mostrar per ment." Cesarius: "A iam vera charitat e
obra. Anquara es charitaz maistra de obediensa e esperansa en la misericordia
toz bes e no sap neguna maleza ni al- de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals
25 cuna mala aspredat ni alcuna confusio. es dejuns ses charitat cals es lampeza25
E qui se planta en la raiz de charitat, ses oli. Si non avem charitat, re no'ns
non perdra ja sa verdura ni non er ses profeita lo trabails de veliar ni de labo-
frut; car ila proz non pot perdre Pobra rar. Re no val, cant hom trabalia son
de plantât." Ieronimus: "Li longesa cors, cant non a charitat e son cor. Si
so de la terra non part pas aquels que non avem veraia charitat, re no'ns pro- 30
u
charitaz ajostet." Isidorus: Ja sia so feita l'abites de religio." Effrem: "Cha-
que alcun home siunt vegut partendeir ritaz es columna e fortaleza en la sainta
de la fe e de las obras dels sains, car arma." E per aisso seguet e amat cha-
il non ant la charitat de la fraternal ritat !

35 amor, non ant negun creissement de

18 soleis. 16/17 coniois. 29 cors.


261 BIOGRAPHIES DES TROUBADOURS. 262

BIOGRAPHIES DES TROUBADOURS.


I. E. Beschnidt, Die Biographie des Trobadors Gu. de Capestaing, Marbury 1879, p. 15 s. et
11 s. (AB) (Be.). II. Peire Vidai' s Lieder, herausyeyeben von K. Èartsch, Berlin 185/, p. 1—3.
III. Stimminy, Bertran de Born, Halle 1879, p. 119 et 115; Halle 1892 (petite éd.), p. 82 et 79.
Grdr. § 39, p. 59. St. p. 17 et 65 s.

I. Cataloigna qu'on Guillems de Capestaing


Guillems de Capestaing si fo us caval- e la dompna eran enaissi malamen mort,
liers de l'encontrada de Rossilhon que e qu'en Raimons de Castel-Rossilhon
confinava con Cataloigna e con Nar- avia dat lo cor d'en Guillem a manjar
5 bones. Moût fo avinenz hom de la per- a la dompna. Moût en
grans dois fo 5

sona e prezatz d'armas e de servir e e grans tristezza per totas las encon-
de cortesia. Et avia en la soa encon- tradas, e'1 reclams venc davan lo rei
tradauna dompna que avia nom ma d'Aragon que era seigner d'en Raimon
dompna Sermonda, moilher d'en Rai- de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de
10 mon de Castel-Rossilhon qu'era mot ,
Capestaing. E venc s'en a Perpignan 10

ries e gentilse mais e braus e fers et en Rossilhon, e fetz venir Raimon de


orgoillos. E'n Guillems de Capestaing Castel-Rossilhon denan si. E quan fo
si amava la dompna per amor, e can- vengutz, sii prendre fetz e tolc li totz
tava de lieis e'n fazia sas cansons. E sos chastels e'is fetz desfar, e tolc li

15 la dompna qu'era joves e gentils e bella tôt quant el avia, e lui en menet eni5
e plaissenz siil volia ben maior que a preisson. Guillem de Capestaing e la
ren del mon. E fon dich a'n Raimon dompna fetz penre e fetz los portar a
de Castel-Rossilhon. Et el , cum hom Perpignan e mètre en un monumen de-
iratz e jelos, enquérie lo faich e saup nan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar
20 que vers era, e fetz gardar la moilher desobrei monumen cum ill erant estât 20
fort. E quand venc un dia, Raimons mort; et ordenet per tôt lo comtat de
de Castel-Rossilhon trobet passan Guil- Rossillon que tuit li cavalier e las domp-
lem de Capestaing ses gran compaignia, nas loi* venguesson far anoal chascun
et aucis lo, e trais li lo cor del cors e an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon
25 fetz lo portar a un escudier a son alberc, moric dolorosamen en la preison del rei 25
e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo d'Aragon,
dar a manjar a la moilher. E quand
la dompna l'ac manjat, en Raimons IL
li dis aque el fo. Et ella, quand Peire Vidais, si com ieu vos ai dig,
soauzi, perdet lo vezer e l'auzir; e s'entendia en totas las bonas domnas e
quand ella revenc si dis: "Seigner, crezia que totas li volguesson be per 30
ben m'avetz dat si bon manjar que amor. E si s'entendia en ma domna
ja mais no'n manjarai d'autre." E n'Alazais, qu'era molher d'en Barrai, lo
qand el auzi so qu'elïa dis, el correc senhor de Marselha, lo quais volia melhs
35 sobre lieis ab l'espaza e vole li dar sus a Peire Yidal qu'az orne del mon, per
en la testa. Et ella s'en anet al balcon lo rie trobar e per las ricas folias que 35
e se laisset cazer jos, e fon morta. La Peire Yidals dizia e fazia; e clamavan
novella cors per Rossilhon e per tota se abdui Rainier. E Peire Vidais si

3 Rosillhon Be. 22 paissan Be. 3 enquen AB. 12 Rosilhon.


263 XIII e SIÈCLE. 264

era privatz de cort e de cambra d'en e lai fetz maintas bonas chansos, recor-
Barral plus qu'orne de] mon. E'n Barrais dan del baizar qu'el avia emblat. E
si sabia be que Peire Yidals se enten- dis en una chanso que dis
dia en la molher, e ténia lo'i a solatz "Ajostar e lassar,"
5 e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava que de leis non aviaagut negun guizardo: 5

de las folias qu'el fazia ni dizia. E la "mas un petit cordo;


domna o prendia en solatz, si com fa- si aigui, qu'un mati
zian totas las autras domnas , en que intreidins sa maizo
Peire Yidals s'entendia, e cascuna li eih baizei a lairo
10 dizia plazer e'ih prometia tôt so que'lh la boca el mento." 10

plagues e qu'el demandava; et el era Et en autre loc el dis:


si savis que tôt o crezia. E quan Peire "Plus honratz fora qu'om natz,
Vidais se corrossava ab ela, en Barrais sii bais emblatz mi fo3 datz
fazia ades la patz e'ih fazia prometre o neis autreiatz."
15 tôt so qu'el demandava. E quan venc Et en autra chanso el dis: 15

un dia, si saup qu'en Bar-


Peire Vidais "Be'm bat amors ab las vergas
rais s'era que la domna era
levatz e qu'eu colh,
tota sola en la cambra. Peire Vidais car una vetz en son reial capdolh
intra en la cambra e venc s'en al leit l'emblei un bais, don tan fort mi
20 de ma domna n'Alazais e troba la dor- sove.
men, et aginolha se davan ella e baizet Ai! Tan mal viu qui so qu'ama
H la boca. Et ela sentit lo baizar e no ve."
crezet que fos en Barrais, e rizen ella Aissi estet longa sazo outra mar, que 20

se levet, e vit qu'el era'l fols de Peire non auzava venir ni tornar en Proensa.
25 Vidal e comenset a cridar et a far gran E'n Barrais que li volia aitan de be,
rumor. E vengron las donzelas de lains, com avetz auzit, si preguet tan sa molher,
quant auziron, e demanderon: "Quez qu'ela perdonet lo fait del baizar e
li

es aisso?" E Peire Vidais s'en issit loi autreget en do. E'n Barrais si man- 25
fugen, e la domna mandet per en Barrai, det per Peire Vidal e si'l fes mandar
so e fetz li gran reclam de Peire Vidal, gracia e bona volontat de sa molher, e
que la avia baizada; e ploran l'en pre- que vengues a sa molher. Et el venc
guet qu'el en degues penre venjansa. ab gran alegreza a Marselha, et ab gran
Et en Barrais, si com valens hom et alegreza fo receubutz per en Barrai e3o
adregz, si près lo fait a solatz e comenset per ma domna n'Alazais. E autreget
35 a rire et a repenre la molher, car ela li lo baizar en do qu'el li avia emblat,
avia faitarumor d'aisso que'l fols avia [e fo li tôt perdonat.] don Peire Vidais
fait: mas non la poc castiar qu'ela non fetz esta chanso que ditz:
mezes en gran rumor lo fait e cercan "Pos tornatz sui en Proensa," 35

et enqueren lo mal de Peire Vidal e , [la quai vos auziretz.]


40 grans menassas fazia de lui. Peire
Vidais per paor d'aquest fait montet en III.

una nau et anet s'en en Genoa. E lai Ben avetz entendutz los mais qu'en
estet tro que pueis passet outra mar ab Bertrans de Born remembret que'l reis
lo rei Richart, queih fo mes en paor
v y n 4 cf. Peire Vidal 7, 1. 6 cf. P. Vidal 7, 24.
que ma domna n Alazais

,
A , ,
h volia far
»5
12 c /r Vidal 20, 25. 16 cf. P. Vidal Zl\ 13.
perdre la persoua. Lai estet longa sazo, 35 cf. P. Vidal 13, 1.
265 BIOGRAPHIES DES TROUBADOURS. 266

d'Arago avia fachs de lui e d'autrui. E fetz una mespreiso


Et a chap d'una gran sazo, qu'el n'ac don hom noi deu razonar,
après d'autres mais qu'el avia fachs, si quei jorn de la naissio
loih vole retraire en un autre sirventes. fetz dos crestias brusar:
5 E fo dich a'n Bertran qu'un chavalier Artus ab autre son par, 5

avia en Arago, que avia nom nEspanhols, e no degra aissi jutjar


et avia un bo chastel moût fort que a mort ni a passio
avia nom Castellot et era proprietatz dos per un Juzieu fello."
d'en Espanhol et era en la frontereza Don us autre, que avia nom Peire
10 dels Sarazis, gran guerra
don el fazia joglars, li prestet deniers e cbivals, et 10
als Sarazis. Ei reis si entendia moût aquel Peire joglars si avia grans mais
en aquel chastel e venc un jorn en
, dichs de la vielha reina d'Englaterra,
aquela encontrada, e nEspairignols siih la quais téniaFont-Ebrau, que es una
venc encontra per servir lo e per en- abadia, on se rendon totas las vielhas
i5vidar lo al sieu chastel, e menet lo cha- richas. Et ela lo fetz aucire per paraula 15

ramen, lui ab tota soa gen. Ei reis, del rei d'Arago.


quan fo dedintz lo chastel, lo fetz penre E totz aquestz laitz fachs remembret
et menar deforas e tolc li lo chastel. — en Bertran s de Born al rei d'Arago en
E fo vertatz que, quan
venc al lo reis aquest sirventes que dis :

2oservizi del rei Henric, lo coms de To- "Quant vei pels vergiers despleiar 20

losa si*! desconfis en Guasconha e tolc los cendatz grocs, indis" et cetera.
li be cinquanta chavaliers; ei reis Hen-

rics li det tôt l'aver queih chavalier Lo Henrics d'Englaterra si ténia


reis
devian pagar per la reenzo, et el noi assis en Bertran de Born dedintz Auta-
25paguet, l'aver, als chavaliers, anz l'en fort ei combatia ab sos edificis, que
portet en Arago. Eih chavalier eis- moût li volia gran mal, quar el crezia25
siron de preiso pagueron l'aver.
e — que tota la guerra quei reis joves, sos
E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom filhs, l'avia fâcha, qu'en Bertrans laih

Artusetz, li prestet dos cens marabotis, agues fâcha far, e per so era vengutz
30 e menet ben un an ab se e noih en
lo denan Autafort per lui deseretar. Ei
det denier. E quan venc un dia, Ar- reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric 30
tusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, denan Autafort. E quan Bertrans
eih Juzieu li vengron sobre e nafreron saup, si fo moût alegres quei reis d'Arago
Artuset malamen lui et un son con-
, era en l'ost, per so qu'el era sos amies
35 panho. Et Artusetz ei companhs auci- especials. Ei reis d'Arago si mandet
seron un Juzieu, don li Juzieu aneron sos messatges dintz lo chastel qu'en 35 ,

e reclam al rei e pregueron lo qu'el en Bertrans li mandes pa e vi e charn, et


fezes vendeta e que lor des Artuset ei el si l'en mandet assatz. E per lo mes-
conpanho per aucire, e qu'ilh li darian satge per cui el mandet los presens, el
40 dos cens marabotis. Ei reis los lor limandet pregan qu'el fezes si qu'el
donet amdos e près los dos cens mara- fezes mudar los edifizis e far traire en 40
botis. Eih Juzieu los feiron ardre lo autra p;«rt, quei murs on ilh ferian era
jorn de la Nativitat de Crist, si com dis tôt rotz. Et el, per gran aver del rei
Guilhems de Bergueda en un sieu ser- Enric, el li dis tôt so qu'en Bertrans
45 ventes dizen en el mal del rei:
20 cf. Stimmlnq, éd. de 1871), p. 197 ; éd. de
1892, p. 83.
267 XIII e SIECLE. 2G8

l'avia mandat a dir. Ei reisHenrics perdei lo ei saber e la connois-


sen
si fetz mètre dels edifizis plus en aquela sensa." E'1 reis, quant auzit so qu'en
part on saup quei murs era rotz, e fo Bertrans li dis en ploran del filh, venc
lo murs ades per terra ei chastels près. li grans dolors al cor de pietat et als
5 E'n Bertrans ab tota sa gen fo menatz uolhs ,si que no's poc tener qu'el no 5

al pavilho del rei Henric, e*l reis lo pasmes de dolor. E quan el revenc de
receup moût mal, ei reis Henrics si*lh pasmazo, el crida e dis en ploran: "En
dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich Bertrans, en Bertrans, vos avetz be
que anc la meitatz del vostre sen no'us drecb et es be razos, si vos avetz per-
10 ac mestier temps; mas sapchatz
nuls dut lo sen per mo filh, qu'el vos volia io

qu'ara vos a be mestier totz." "Sen-


el mielhs que ad home del mon. Et ieu,
a
her," dis en Bertrans, el es be vers per amor de lui, vos quit la persona e
qu'ieu o dissi, e dissi be vertat." Ei l'aver e'1 vostre castel, e vos ren la mia
reis dis: "Ieu cre be qu'el vos sia aras amor e la mia gracia, e vos do cinc
15 falhitz." "Senher" dis en Bertrans, „be cens marcs d'argen per los dans que 15

m'es falhitz." "E corn?" dis lo reis. "Se- vos avetz receubutz." E'n Bertrans si*lh
nher," dis en Bertrans, "lo jorn que'l chazet als pes, referen li gracias e mer-
valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu ces. Ei reis ab tota la soa host s'en anet

BALLADES ET DANSES.
I — III. Ms. de la biblioth. Riccard. (Q). I et III: Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 85 s. (Ap.J.
IV. Ms. du Vaticain 3206, fol. 105 a (L).

I. de bon cor toz temps tant quant eu


20 Mort m an li semblait que ma dona'm viurai
e liseu bel oil amoros e gai. [fai e pos serai morz, s'eu lo poder n'ai. 20
Qu'eu non trob conseil, s'eu de li non Mos Bels Conorz val d'autras tantas mai
l'ai; cuma aurs vil (?) veire soz un rie palai.
per qu'eu joinchas mas denant li venrai,
preiant humilment, quant far poirab IL
25 que'm fâcha socors, sevals d'un dolz bai* Damor m' estera ben e gent,
Lo seus cors es blancs com neus sobre s'eu ma dona vis plus sovent. 25

glai, Balada ab coindet son,


faz
fresca sa colors cum rosa de mai, qu'a ma bêla don a randon,
ei seu cabil sor cum aurs, de que'm plai, quar ai estât tant lonjament.
dolza e plaisens plus qu'eu dir non sai- E prec, si plaz, no m'ochaison,
30 Anc Deus non en fes de tant bêla mai; quar estauc sai en Aragon 30

ni non vole que fos, per qu'eu Tamara


1
ab lo rei qu'a bon prez valent.

20 qe etc. 21 s.b. deux fois, bels oilz. amors. 22 5 puoe SU.


qeu. coseil. 23 devant per Unis, ajoute mort, i. e. 20 poi serda morç. lo] le. 21 Mon bel conort.
les deux vers 1. 2. sont répétés après les vers conortz Ap. tantes. 22 cum nersum ueire.
1. 2 et 4 de chaque strophe, mais ioinchas. 25 vist. suvent. 26 al. 26 son damor: /. e.
er
11 errai. 25 qem etc. 26 seu. blanc cô. neu Ap. le refrain (v. 1. 2) est répété après le 1 et o"
Ms. 27 color etc. 29 plaisen, -enz Ap. 31 vers de chaque strophe. 27 radon. 28 ai] di.
vole, lamerai. 31 valen.
269 BALLADES ET DANSES. 270

Mais on qu'eu sia seus mi son, En


aquest son faz coindeta balada
e vauc m'en lai ad esperon e prec a toz que sia loing cantada
per descolpar de falliment. e que la chant tota domna ensegnada
Gen me feiron mei oil rie don, del meu amie, qu'eu tant am e désire.
5 quant mi mostreron sa faison
e sa bêla bocha rizent. IV. 5

Bella domna, gentil faizon, Dansa.


non credaz lausenger félon, Près soi ses faillencba
que baisson amor per nient. en tal bevolencha,
io Balada, vai ad esperon don ja no'm partrai;
e saluda'm leis de cui son, e quan m'en pren sovenencha io

quar manten valor e jovent. d'amor conssi'm vai,


tôt quan vei m'es desplazencha,
III.
e tormenz qu'ieu n'ai m'agencha
Coindeta sui, si eu m n'ai greu cossire,
per leis qu'ieu am mai.
îsper mon marit, quar ne'l voil ne'l désire.
Haï s'en brieu no la vei, briéumenxh
y
Qu'eu be'us dirai per que son aissi
m orrai.
drusa:
En amor londana
quar pauca son, joveneta e tosa,
ha dolor probdana:
e degr' aver marit, dont fos joiosa,
per mi eis o sai,
ab cui toz temps pogues jogar e rire. setmana
que set jors de la
20 Ja Deus no*m sal, si ja'n sui amorosa:
sospir e'n die hai. 20
de lui amar mia sui cobeitosa,
Mortz fos ieu, quei via es plana,
anz, quant lo vei, ne son tant vergoig-
quar non hai razon certana,
nosa
d'anar soven lai.
qu'eu prec la mort quei venga tost aucire.
Hai, s en briea no la vei, brieumen
7

Mais d'una ren m'en son ben acordada :


m orrai.
25 si'l meus amies m'a s'amor emendada,
Ses par de proecha 25
vei bels espers, a cui me son donada;
es e de belecha,
plaing e sospir, quar nei vei nei remire.
ab fi prez verai;
E dirai vos de que'm sui acordada: e sa naturals blanchecha
quei meus amies m'a longament amada;
sembla nieus quant chai,
30 ar li sera m'amors abandonada
e la calors noi es mecha 30
ei bels espers, qu'eu tant am e désire.
pegnen, anz sobra freschecha
1 4 firon mei oilz.
seu. 6 se rient. 9 de roza de mai.
basson. 11 et. les.
15 qar etc. 16 aisi p. q. s. azirosa? Ap. Hai, s'en briea no la vei. brieumen
Le refrain (v. 14/15) est répété après le 1 er , ni orrai.
2 e et 4" vers de chaque strophe. 17 iuveneta.
18 aue. dunt. 20 no*m Ap. ml. se. jan Ap. ia.
\
J

21 cubitosa. 25 sel meu amie. 26 bel esper. 27


plaiger e. s. 28-31 et 270, 1—4 intervertis.
29 men amie. 30 le. serai Ap. mamor. 31 bel 1 coideda. 2 prêt a tut.
esper per q. 13 nhai. 18 ossai.
271 XIII e SIECLE. 272

ROMAN DE JAUFRE.
h
Mss. de Paris, fr. 2164 (une. 7988), fol. 73* (A),fr. 12571, p. 81 (B) , Ms. du Vaticain
3206 (C). Cf. Betry, Le roman de Jaufre, Remscheid 187 B, progr. —
Grdr. § 18, p. 17 s. St. p. 8 s.

E dirai vos de Brunessen "Si m'escomet de nulla ren,


con ieis del castel ricamen ades respondrai ab ben;
li

ab donzellas, ab cavaliers. e se 'sclama car lo tinc près


E*l senescals vai s'en primiers, ni del mal que ma jentz li fes,
5 e ela sec lo cavalcant ni car lo menassei a pendre, 5

en un bel palafre ferant, d'aisso consi'm poirai deffendre?


on hom de cavalquar no's dol; Ab blandir et ab jent parlar,
e ambla que par que vol,
si c'aissi pot om tôt cor domptar.
adaut e jent, dreit e suau E, si Dieu platz, ieu domtarai
io c'a penas au om|]son esclau. aquest, tanz plasers li dirai." m
E fon vestida cosdament E Jaufres ven daus l'autra part
d'un cisclaton mout^avinent; pensan, que's cuia que fort tart
e siei cabel delgat e saur poira Brunesen convertir,
son gent estreit d'un filet d'aur; ni's cuia que puesca avenir
t5 e sa bella cara plasent, qu'ella per ren s'amor li don; 15

on anc non ac affaitament, car tant es de bella faisson


anz es ben fina per natura e tant es rica de coraje
qu'en nulla sason non peiura e de terra e de linnage
plus matin que al colgar,
al c'a pauc no'n es desesperatz.
20 mas ben la ve om mellurar Mais en aisso s'es affermatz 20

rellusir e getar clardat, que dis que non es ses merce,


que tuit en son enluminât pos totz autres bens a en se.
cels que l'anavon environ. "Doncs non poira ella suffrir
E ac un capel de paon que'm veia per s'amor morir;
25 en son cap mes per la calor, que mortz sui tota l'aurai: 25

e portet en man un a flor mais merce n'aura, si Dieu plai."


moût bella e moût ben flairan. E aissi an et longament
E enaissi vai s'en pensan pensan, qu'en al re non entent,
coin poira Jaufre retener tro que vi Brunesen venir.
30 ni co'l fara son cor saber, E'1 senescal vai s'enantir so

ni, cant er ab el, que'l dira


ni de cal guisa respondra.
1 si lacomet B. 2 respondra B. ab] en A.
3 C.
sis 4 ni sanc îei re qeill desplages C.
1 Ar C. Brunesenz AB.
2 ieus A. ricamenz 5/6 intervertis C. di qar C, e car B. menasava
AB. 4 vaissen A. premiers C. 6 pa-
els C. A. 6 deuendre A. 8 tôt] son A. 9 sa C.
laîren A 7 non A. 8 ansz a. G. 9 e ben plat A. 10 tan C. plazer BC. 11 venc de B
dreig C. 10 pena B. qab p. aug C. 11 richa- C. 12 parlant BC. 13 puesca B. 14 ni B.
ment BC. 12 mot A. 14 ab un fil C. 15 ez pensa A. quei C, que ia A. venir B. 15 q za
a B. 18 que n B. 19 colcar A. 20 ves A, per re C. 19 qab C, can Ba.A. 20 s' manque C.
uei C. meillorar B. 21 menet B. rellusi e geta 21 senz A. 22 tutz A. 23 poiria ill C. de
Ba.AB. 22 enlominat A. 26 en sa (la) man nos n. p. s. A. 24 quen A 25 sui manque B.
AB. 28 sen va C. 29 con poria B. Jaufren e A. 26 sa C. 27 enaissi A. 28 altre B.
A. 30 colz A. qar molt lo uolria ueszer C. res non s'e. A. 30 per cui el es en tal coisir
31 manque B. que cl. A. B. va enantir A.
273 ROMAN DE JAUFRE. 274

e venc s'en a Jaufre correntz: E cant agron assatz manjat,


"Seiner, ma domDa Brunesentz il an lor solatz comensat,
es aici tôt per vostr' amor e Jaufre a lor o mogut
per so que'us fasa mais d'onor; co's n'anet, cant l'agron batut,
5 e vec la'us que'us ven acuillir." ni con sos ausbercz lo guari 5

Dis Jaufre: "Bel fai a grazir." e*l drapz, que res non l'envasi.
Ab tant BruDesentz es venguda, Pueis demandet del cavallier
que moût coindamen lo saluda, que'l venc residar el vergier
e Jaufres ella eissament, très vetz ei venia ferir,
10 e après tota l'autra geut, s'es garitz o si pot garir. 10

cavaliers, domnas e pulcellas, Dis lo senescals: "Ben guarra,


car moût n'i avia de bellas. senner, car ja mal no'n aura.
E Brunesentz Testent la flor. Mas per la fe que dei a vos,
"Domna," dis el, "per vostr' amor enantz n'i eron vengut dos,
15 la penrai, pos vos la'm donatz." qu'ieu e Symonz i fon vengutz, 15

E pueis cavalcon latz e latz, que a cascun par els escutz


e las jentz estan entorn els, que cascuns voides los arsos,
de cavaliers e de donzels, e n'aguem los vestirs terros.
de pulcellas e de borges. E de totz aquelz de Monbrun
20 E tant i estavon espes feratz altrestal, un e un, 20
c'om no'i pot nulla ren parlar, entro qu'ieu dis que lai anesson
si fort non l'aven a cridar: tuit ensems e que'us n'amenesson :

don enueia moût a Jaufre adonx cre que aguest paor."


e a Brunessen mais, so cre; "O ieu, que anc non l'ac maior,"
25 car non son en luoc on parlar dis Jaufres, "si'm sal Dieus ni fes. 25
poguesson miellz de lor afar. Diable, cugiei, m'aguesson près,
Ez enaissi son s'en vengutz que sai fosson d'enfern ixitz,
a Monbrun, on an receubutz cant los vi entorn mi garnitz.
Jaufre a gran procesion. Mais quant m'agron sai sus poiat
30 Pueis Brunesenz e siei baron ni ac am ma donna parlât 30
an l'en menât sus el palais; e vi son cors, so'm fon avis,
e non cre que hom vis anc mais que fos ab Dieu en paradis,
miels apparellat de manjar. c'anc puis non ac de ren temensa;
Mais no m'o letz aras comtar,
35 car enant fai meillor auzir:
e per aquo voill m'en giquir. 2 lur
A. S'hir^A. ha lo lur C.|[4 cons B
C. annet i. 5 e con BC. 6 els A. les uazi
B. 10 garit A. ne si C. ses B. 11 guara A
1 manque C. jaufren corren A. el senescals B. 12 que BC. mal manque B. 13 dietz B.
venc totz corentz B. 2—28 manquent A. 14 ni avia B. qel foss C, eram B. vengut B.
brunese C. 3/4 uô manda grantz salutz 16 e par a c. BC. en lescut B. 17 cascun A
per me ez es aiqi p. v. a. C. 4 quieus B. 5 C. v. dels a Ba.A. voidet los a. B. en uuiget
la uos C. sen uen ues uos q. vol B. 8 coin- larchos C. 18 neguem A. e nac lelme e lau-
damentz B. 9 jaufre B. ausiment B. 12 en berc t. BC. 19 aicels B. de manque B. 20
hauia C. 13 det li la C. 17 es tan grantz ferat aital dun en un A. 21 la A. anasem B
e. e. B. 21 no pod C. 22 de qe enoza fort C. 22 trestuig emsems eus C. amenassem BC.
a C. 24 e Br. atresse C. 26 mais C. 27 sen 23 e docs B. acses BC. 24 oc C. an A. 27
son C. 29 e fai mut gr. proîecion A. 30 puis que ca B. 28 vos vi denan me C. lo vi B.
A. 32 e an n. c. q. v. h. mais A. 34 me les 29 portât C. 30 ez BC. â] ab B, a C. 31
B. araz A. a recontar C. 36 aieho C. sun-fun A. 33 de ren pueis non ac B.
'J<.> XIII e SIÈCLE. 276

enantz vos die per ma cresensa, ab blandir, ab humiliar,


que, sol qu'ela's tengues ab me, e que's gart de far avolesas,
res no'm pogra nozer, so cre." e fassa con poira proesas
E BruneseDz a sospirat e que sia a totas genz
5 e a tan Acharnent garât humils, amoros e plasenz, 5

Jaufre e aitan dousament per so que tuit en digan ben;


queis oils ins el cor li deisent; e gart si sobra tota ren
e a ella puiet el vis d'enueg e de far vilanias,
lo sanc del cors, si qu'en rogis. d'erguil e de sobransarias,
10 Amdui son malament Dafratz e sia larez quan s'escaira io

d'un dart, qu'es d'amor enpennatz, segon lo poder que aura;


don om non pot son colp veser, e que's tenga asaut e jent
ni garnimenz no'l pot tener; e's gart de pacha d'avol gent,
tant fer prim; mais lo colp es gros, que Don lor sia trop privatz.
15 que no'i a mesolla ni os, Mais de tôt si' abandonatz 15

vena ni nervi que no'l senta. ves celui que nafrar voira,
Aissi nafra, can l'atalenta, e qu'en digua ben, can poira,
durament e jent e suau, e sia finz e vertadiers
que non ve om son colp ni Pau, e a totz aquels plasentiers
20 ni ja mais sanat no'n sera, que ab leis li puiran valer; 20

mais per aquel que'l colp fara. e cels que'l poiran dan tener
E co'l pot ferir ne nafYrar am atressi e tengua car;
pos puis lo'i aven a sanar? eque sapcha son cor celar,
Aco'us dirai ieu ben per que. E veus cal son li dart d'amor
25 S'ieu ai naffrat vos e vos me, que nafroo suau ab dousor, 25

s'ambedui nos podem garir, ez enaissi pot hom nafrar


en fol nos laissarem morir; lo plus dur que l'er ad amar!
car quex es de garir cochos Andui son d'aquest dart ferit
de son mal, tant es angoissos. et amdui seran Ieu garit,
30 Mais can l'uns nafra solamenz, sol qu'ensems sian ajustât, 30

aqui a mestier mais de senz, car cascuns n'a gran voluntat.


que'l nafratz a obz que enqueira El palais tenon lor solatz,
con cel qui l'aura ferit feira, car cascuns conta so que'l platz.
qu'estiers non pot per ren guérir. Mas Brunesentz non au ni ve
35 E dirai vos co'l pot ferir: faitz ni ditz, mais cels de Jaufre, 35

ab servir et ab gent parlar, ni en ren al re non enten:


don plaing e sospira soven,
1 creensa A 2 qlha
3 uoi re A. 5
t. C.
hal C. fachament C, finament A. 7 que o. 1 ez ab h. BC. 2 aolesas A, auolecha:
A. dintz B. q z'enz C. 8 ez az el B. proecha C. 3 cant BC. 8 vilania (: -ia) BC.
9 que r. B. 11 que d'à B. 12 dun on A. 10 si esc. A. 12 e manque C. 13 e gart A,
13 garniraient nul A 16 non A C. 17 con B. e g. se B. parlar BC. 14 ni non C. lur A.
21 q colp A, fera BC. 22/23 intervertis A. ni 15 del B. 16 aiql C, cels B. 18 el B. 19
sanar A. 23 lo AB. coven A. 24 acouz A, plausentiers A. 22 els C. 23 sapxa A. 26
aqous B, aicho us C. dirarai A. ieu manque ez manque A. 29 am A. 30 que sen A. 31
BC. 25 Eu A. 26 sâbdos nos en C. 27 no cascun ABC. 32 Al C. lur A. 33 manque C.
C. 29 qâ nés C. 30 Ion A. 31 cenz A. 32 e case. B. 34 ni au BC. 35 îaich ne dich C.
qal C es G. quera B. 34 que pers A. 36 ab deitz B. 36 re als re C, ren alte B. senten
ien s. A. A. 37 dun A.
277 ROMAN DE JAUFRE. 278

e trasal e frémis e mor Jaufre si com pro cavallier,


e pensa ades en son cor que ben cre que l'aia mestier.
can poira la sason veser Jaufre an ricament colgat
que'l puesca entre sos bratz tener. en un lieg gent aparellat,
5 E Jaufre plain de l'autra part en que pogra suau dormir, 5

e mor esconpren et art,


et s'amors no'l vengues assaillir.
can ve son cors gai e cortes, Mas ves amor non pot valer
qu'ades mor car ab lui non es. benestansa de ben jaser;
Aissi an aquel jorn estât, c'aitan ben dormiria en pailla

io e Brunesenz a comandat totz hom, pueis amors lo trebailla. 10

c'om fassa leitz aparellar, E el es ne si treballatz


qu'ira jazer e repausar; que cent ves s'es la nueit giratz,
car la calors que n'es annada que non sent si jatz mol o dur
l'a un de mal greuiada.
petit ni gaire no'n esta segur,
15 Pueis venc a Jaufre mantenent c'ades pensa de la faisson 15

e dis li tôt suau e gent: de Brunesen, c'al cor li fon,


"Seiner, vos vos n'iretz gaser, que totz sos faitz e totz sos ditz
e Dieus vos don anuit bon ser l'a sus sagellatz e escritz.
e al matin meillor levar, E pensa s'en nulla maniera
20 qu'ieu m'irai atressi pausar. puesca conoiser la carriera 20

Mais paor ai que'us en fuiatz co'l puesca son cor descobrir

ancanuit, can serem colgatz, ni l'amor, c'aissi'l fai languir.

aissi con l'autra ves feses." E cant a pro pensât, no'i ve


"Non farai ja," so dis Jaufres, via mais de clamar merce,
25 "que, si m'aiut Dieus ni sos sanz, e dis qu'enaissi lo dira 25

anz sai istaria detz anz tan tost con veser la poira:
que'm n'anes senz vostre comjat "Donna, la vostra grantz beutatz
ni menz de vostra volontat." e'1 vostre cors jent faissonatz,
Dis Brunesentz: "En bon aur, vostre oil, vostra boca plasent
so que ben dormirai plus segur." e'1 gais ditz c'al cor mi deissent 30

E es s'en ab aitant intrada m'a si destreit, près e lasat


e fes castiar sa mainada que no m'avetz poder laissât
que non fasson bruida ni nausa de neguna ren qu'el mon sia,
e que laisen dormir en pausa que totz es en vostra bailia
mon cor, mon saber e mon sen, 35

1 c sallie A. e reuiu B, e niu C. 3 cor Ba.A,


ma proesa, mon ardimen,
q C. puesca C. 4 col poges en C. son A. 5
Jauîrenz A. 1 cor A. 8 cant ab B. lei C, que J. con pros A. 2 ql ha gran mestier
1
el B. 11 leig C. faissal lieg B. 12 quiras B. C. 3 colcat A. 6 ves B. asallir A. 7 que
dormir A. 13 sen es A, que es B. q la C. vas C. 9 dormira en pala A. 10 tutz homz
14 grevada C, grauada B. 17 seine-iret A. por A. trabala A. 11 nés C. aissi C, ensi B.
18 dius A. 21 que uos B. B. 22 colcatz A. 12 nés A. 13 iat A. q no sab C. 15 délia A.
23 lautre A. ves B, nueig C, manque A. 24 16 quel cor C. 17 tutz-tutz A. fach-dich C.
ja manque B. 26 sa A, chainsz C. VII A. deitz B. 18 la el cor s. escritz A. escrich C.
27 que A. nâne C. 28 ni a m. C. 29 e B, 20 conoise la cariera A. poira ja c. car BC.
al) C. bona ora A. 30-32 que miels men ten- 21 cul A. 23 pron B. prou a A. 25 loi C.
rai per segura. e miels dormirai plus segur. 29 vostre bels gabs plaszens C 30 vis quel
e lai set lo en bona aur BC. 33 qui B. 34 B. vostra bella bocha riszens C. 31 liât C.
quel A. 33 nulla B. que el B. inun A.
279 XIII e SIÈCLE. 280

mon delieg e ma voluntat. can mi cuit que a mi la don,


De tôt m'aves poder enblat, c'anc mais no'm vi ni sap qui'm son? —
que tôt es vostre mielz que mieu. Toi t'en, que ja non s'avenria.
E si'us avia dig: de Dieu, Vai t'en e ten deman ta via. —
5 non o deuria a mal tener, E, Dieus. e con o puoe anc dir? 5

car el vos a donat poder, Qu'ieu ja cuiava ades morir,


e per s'amor, domna cortesa, can son cortes cors non vesia,
car vos a dat tant de proesa, e tôt jorn plorava e plagnia;
de près, de sen e de beutat, e ara, cant ab ella son,
10 devetz aver humilitat que'm n'anes, non o tenc a bon. — io

de me, c'aissi m'aves conques Adonx e quai consel penrai?


e destreit e lassât e près Que quant la veg, lo'm dobla mai
que non veg ni entent ni aug mon mal, mon trebal, ma dolor.
ni puesc aver delieg ni gaug Aisso non fo lo (?) anc amor,
15 senz vostr' amor; e si non l'ai, anz es lo peier mal del mon, 15

atrasag vos die que morai. qu'en totas guisas mi confon


E, per Deu, bêla domna pros, e m'auci e'm ten en destreg,
non voillatz qu'ieu mora per vos, atrestan ben can non la veg
car no'm podetz mostrar ni dir con can puesc ab ella parlar.
20 rason per que'm deiatz aucir, E aisso con puesc ieu durar? — 20

mais car vos am: veus tôt lo tort! Tôt m'er a soffrir morai:
E si per so voletz ma mort, mas merce cre que trobarai,
peccat farez a mon veiaire. que ja'm fes ella bel senblant
Mais nuil dreit no*m val ab vos gaire, e m'a servit et onrat tant,
25 que tôt es en vostre voler. jent acullit e jent profert 25

Mais merces mi degra valer que ben pose conoiser apert


que*us quer, bella domna cortesa." que per entendensa d'amor
Ben sui folz e ben die folesa, fetz c'a mi donet la flor. —
car ja cuit s'amistat aver. Ara conosc que non ai sen:
30 Con la'i ausaria querer, aissi vai de la folla gen, 30

qu'eu no sui d'aquela valor que moutas sasons s'esdeven


qu'en mi fos be messa s'amor, c'uns folz hom si cuiara ben,
qu'el' es riqua e de gran affar s'una pros domna'l vol servir,
e puis de beutat non a par; que de s'amor aia désir
35 el mon non a nulla persona
que, s'ella s'amistat li dona,
que non s'en tengua per pagatz. 1 car 2 non A. qi C.
B. 5 dieus con
Doux non sui ieu ben estragatz, puesc B. Puois dis el col puosc C. 6 des B,
manque A. 8 to A. Qades ploraua CB. plan-
nia A. 9 car ab A. 10 nunc tenc A. 11 e
3 e tut A. 4 si eus C, si o B. 5 nun A. manque B. en p. B. perei A. 12 quam A. 14
so BC. a manque B. 6 nha C. 7 ë B. 8 tant îu lo A, fon B. 15 ma A. 17 em A. destreig:
dat A. 11 m manque BC. 12 e vencut BC. veig AC, destreitz: veitz B. 22 cuig CB.
1

16 vos manque C. qieu C. 17 bona B. 18 23 queram B. 26 pusc A. en apert C. 27


uulatz A. 19 non A, nô C. 20 quen A. 21 entenensa A. 29 aissi conuc quieu A. 30
am vos B. 24 non A, no C. a mi C. 25 tut manque A. 32 homz A. 33 près A. amar ni
A etc. 26 deza C. 80 com B. lausarai ieu servir per son bon estar A. 34 après ce vers
enquerer BC. 35 quel BC. 36 cela A. 37 A ajoute e ia non i cuida fallir.
si tenges C.
281 ROMAN DE JAOFKE. 282

e cuia beti esser amatz, mon parlar non val un denier. —


e aquo es fin a foudatz. Si fai. — Non fai; ans die follor
De me puesc atrestal veser, e n'ai l'enemistat d'amor;
que s'aquesta m'a fait plaser car s'ieu convengut que l'am,
l'ai

5 ni gent aculit ni onrat, e non o fas, a tort m'en clam 5

mi fas segur de s'amistat. que si m'auci ai'm dona mort,


Per quai valor, per quai proesa, el aura dreit es ieu n'ai tort. —
per quai beutat, per quai riquesa, E donx, lassa, que m'en farai,
que aia ni que en me sia, s'amors no'm conseilla? — Non sai;
10 aurai s'amor? —
No'i conosc via, del tôt mi met en sa comanda io

mais aquesta c'om ditz d'amor, e farai tôt so qu'ela'm manda. —


que non vol ergoil ni ricor: Amors manda que a Jaufre
donx l'aurai eu, que non son ricx, renda m'amor, mon cor e me,
mais ben serai verais amicx e tôt lo meta en abandon
15 senz erguel e senz tôt engan per far so que li sia bon, iô

eil servirai de bon talan. que ja de ren non l'en desdiga,


Aissi tota la nuit si plnis qu'enaissi o deu far amiga.
e estet en aquel pantais Aquo farai ieu volonteira,
que anc de sos oils non dormi. sol que'l plassa que m'o enqueira,
20 E Brunesenz plang atressi car amors non deu jes voler 20

e sospira soven e greu qu'ieu l'an pregar ni enquerer,


e prega Amor e puis Deu que mos pretz s'en nbaissaria.
que d'aquel mal consel li don, Donna deu aver seinoria
c'aissi l'auci contra rason. d'aitant que hom la deu pregar,
u
25 Car outra rason m'ausi ben e ela deu escoutar. 25

Amors, qu'en me no faill de ren, E s'aquell' amor non l'agrada,


qu'ieu fas tôt so que'm manda far non l'escout mas una vegada,
e am cel cui mi mand' amar. que no'l deu jes so far entendre
E s'ieu fas son comandament, que non l'a en cor as atendre.
so a tort m'auci mon escient. — E si l'agrada ni tant es, 30

A tort? — No fa, anz a gran dreg, fassa s'en apregar très ves,
qu'ieu non o faz con far deg. —
si car ja vergoigna non sera
Si fas: non am ieu donx Jaufre? — a aquel que l'amor querra,
Nou ieu, car ren Per que? —
no'l fas. s'ella s'en fa très ves preguar,
35 De tôt so que tain ad amie ans la'n deura tenir plus car; 35

cuig lo ben amar, car o — die. c'ades es om plus envegos,


Non fas ges, als i a mestier.
2 fait-fait A. sel faich no fach C, sils faitz
non faitz B. 3 Y manque B. 4 q silhai C,
1 cuian C. anz c. A. ben] délia B. 1/2 in- cant se lai B. queu B. 7 el na (nha lo) BC.
tervertis A. 2 aicho C. 3 pus A. 6 si mas- n'ai] lo C. 8 que m'en] donex q C. ieu e quem
segur C, 7 uoler A. 9 a. en me ni sap quem B. 9 non consela A, 11 qela C, quel mi B.
s. B. 13 qieu C. 20 plais B. 22 e poisas B. 12 qieu BC. a] am AC. 14 ein bandon B.
26 fai A. 27 fas mangue A, fach C, faitz B. 15 tôt so quel B. 17 car e. deu BC. 18 aicho
28 que mi BC. 29 mand amen t A. 30 ecient C. 19 me R. 22 monz sen B. 23 donor dauer
A. 31 na BC. dreit A, dreig C, dreitz B. de B. 24 lam A. dei C. 28 dei C. 29
25
32 deig AC, deitz B. 34 non B, noi C. 35 nenna en A. 30 31 pregar A. 32 ver-
si A.
qstaing C. 37 ges manque C. qalre C, aire gonna A. noi B. 33 samor B. 35 len deu B.
ma B. drega 0. 36 uolontos B.
283 XIII e SIÈCLE. 284

plus cobes e plus volontos E si —


non la'm quer, con sera?
de causa quei ven a plaser, Laissarai me morir? — Non — ja.
can ve que Don la pot aver; E annarai pregar eu? —
l'en
e puis, can l'a, es miels garada Hoc, ans que*m morir, per Deu. —
lais
que cela que non es presada; Donx aurai eu desoDor? —
i 5

car causa vil non es trop bona: Non que forsa d'amor
aurai,
per que domna, se s'amor dona m'en destreing, que m'en pot forsar,
ses querre, non es tant honrada es ieu non la puesc contrastar,
con es cella que n'es pregada. car en me vol far aparer
10 E per so es dreit qu'ieu esper sa seinoria e son poder." 10

qu'el me vengua m'amor querer.

ARNAUT DE CARCASSES, NOUVELLE.


Savj-Lopez, La novella provençale del pappagallo, Naples 1901, p. 49 61 (S-L). — Cf. Jeanroy,
Annales du Midi 1902, p. 211. —Grdr. § 19, p. 21. St. p. 13.

DiDS un verdier de mur serat sol que per mi li trametatz


a l'ombra d'un laurier folhat joya que'l port per vostr' amor,
auzi contendr' un papagay l'auretz estort de sa dolor.
15 de tal razo com ye'us dirai. Encara'us die mays per ma fe
Denant una don' es vengutz per quei devetz aver merce: 15

et aportai de lonh salutz car, si'us play, morir vol per vos
e ai dig: "Dona, Dieus vos sal, mays que d'autra viure joyos."
messatje soy, no'us sapcha mal Ab tan la dona
respon li

20 si vos die per que soy aissi et a li dig: "Amie, e don


vengutz a vos en est jardi. sai es vengutz e que sercatz? 20
Lo mielher cavayer c'anc fos, Trop me paretz enrazonatz ;

e'1pus azautz e'1 pus joyos, car anc auzetz dir que dones
Antiphanor, lo filhs del rey, joya ni que la prezentes
25 que basti per vos lo torney, a degun home crestia,
vos tramet salutz cen mil vetz trop vos es debatutz en va. 25

e prega'us per mi que l'ametz, Mas car vos vey tan prezentier,
car senes vos no pot guérir podetz a mi, en sest verdier,
del mal d'amors quei fay languir, parlar dir so que volres,
30 e nuilhs metges no*ilh pot valer que no'y seretz forsatz ni près.
mas vos que l'avetz en poder.
Yos lo podetz guérir, si'us platz;
1lan A. 2 laisar mai m. non ieu ja B.
5 d.lhaurai C
6 forsamen B. 7 az en d. C,
1 cubert A. desiros B. 3 uei C. 4 mils A. em en d. B. destreig A. m'en] em B. 8 nol
6-9 manquent AC. nil B. 11 qem uenga m'a. p. ies B. lo A. 10 se-sen B. 9/10 quen me
enquerer (aquerrer) CB. vol mostrar lo poder quel seus am quei deu
13 lorier. auer A.
285 ARNAUT DE CARCASSES. 286

E peza'm per amor de vos, oi d'Izeut que amet Tristan,


car es tan azautz ni tan pros, ni de Tisbe cant al pertus
car m'auzetz dar aital cosselh." anet parlar ab Piramus,
"Dona, m'en meravelh
et ieu c'anc nulhs hom non l'en poc tornar?
5 car vos de bon cor non l'amatz." En lieys vos podetz remirar. 5

"Papagay, be vuelh que sapjatz Cal pro'y auretz, s'Antiphanor


qu'eu am del mon lo pus aibit." languis per vostr' amor ni mor?
a
E vos cal, dona?" u Mo marit." Lo dieus d'amor e sas vertutz
a say que vo'n rendran mais salutz,
Jes del marit non es razos
io que sia del tôt poderos: et yeu meteys, que dezir n'ay io

amar lo podetz a prezen ;


de vos, tôt lo mal que poiray,
après devetz seladamen s'en breu d'ora no m'autreyatz
amar aquel que mor aman que, s'el vos ama, vos l'amatz."
per vostr' amor, ses tôt enjan." "Papagay, Dieus m'acosselh,
si

15 "Papagay, trop es bels parliers; encara'us die que'm meravelh, 15

par me, si fossetz cavayers, car vos tan gent sabetz parlar.
que j'en saupratz dona preiar. E pus tant me voletz preiar
Mas jes per tan non vuelh laissar d'Antiphanor, vostre senhor,
qu'eu no'us deman per cal razo ieu vos reclam pel Dieu d'amor,
20 dey far contr' aissel trassio anatz vos en, que trop estatz, 20
a cuy ay plevida ma fe." e pregui vos que li digatz
u
Dona, so vos dirai yeu be: qu'eu m'acordaray en breumen
amors non gara sagramen, e'ilh mostraray tôt mon talen.
la voluntatz sec lo talen." E si tant es que'm vuelh' amar,
25 "Vos be Dieus m'aiut;
dizetz, si d'aitan lo podetz conortar 25
ab tan vos ai yeu doncx vencut, que pels vostres precx l'amarai
qu'eu am mo marit may que re e ja de luy no'm partiray.
que si' el mon, de bona fe, E portatz li*m aquest anel,
e lunh autr' amador no vuelh. qu'el mon non eug n'aya pus bel,
so Com auzatz dir aital erguelh ab sest cordo ab aur obrat, 30
qu'eu am on mos cors non es?"
la quei prengua per ma amistat.
u
Dona, erguelh non die yeu ges; E gardatz vos que non estetz:
par me que'us vulhatz corrossar. en sest verdier m'atrobaretz,"
Pero, si'm voletz escotar, Ab tan lo papagays respon:
35 ja per razo no'us defendretz "Dona," fays el, "si Dieus be*m don, 35
d'Antiphanor que non l'ametz. mot a aisi azaut prezen,
Be'us die que dreitz es veramen et yeu portar l'ay veramen;
que devetz amar a prezen e car avetz tan bel esgart,
vostre marit mays c'autra re; saludar l'ay de vostra part.
40 après devetz aver merce Dona, sel Dieus que no mentic 40
d'aissel que mor per vostr' amor. vos do d'Antiphanor amie,
No vos membra de Blancaflor e'm lays vezer c'abans d'un an
c'amet Floris ses tôt enjan, l'ames de cor ses tôt enjan."
Ab tan parton lor parlamen.

6 sapiatz S-L. ;î9 Votre S-L. 42 Pauc


S-L. 2 Tisbes S-L. 4 gardar S-L.
287 XTIP SIÈCLE. 288

De layns, car ac gran talen vos done so que mays voletz


de la don' e d'Antiphanor, e*us gar de mal e d'encombrier,
del vergier joyos ses demor sol que lo vostre cavayer
dreg a son senhor es vengutz vulhatz amar tan lialmen
& e comtai com s'es captengutz: com el fay vos ses falhimen." 5

premeiramen l'a comensat "Papagay, si m'acosselh Dieus,


lo gran pretz e la gran beutat si trastotz lo mons era mieus,
de la domna, si m'aiut fes; tôt lo daria de bon cor
e d'aisso a fait que cortes. per l'amistat d'Antiphanor.
10 Pueys li a dig: "Senher, ja mays Mas aquest verdier es trop claus 10

non er noiritz tais papagays, e las gardas non an repaus,


que tan digua per son senhor devo velhar tro al mati,
com yeu ay dig per vostr' amor. car lunha nueg non prendo fi."
Dins el verdier m'aney suau: "Dona, e no'y sabetz cosselh?"
15 no volia qu'en mon esclau "Ieu no, e no m'en meravelh, 15

se pogues mètre nulha res; si vos cosselh non y sabetz."

may volri' esser soutz que près. "Si fas, dona ar m'entendetz.
:

La dona trobey verameu, Ieu tornaray vas mo senhor,


de vostr' amor li fi prezen, c'ay laissât cossiros d'amor.
20 e tramet vos aquest anel, Encar' anueg l'en menaray ... 20

qu'el mon non cug n'aya pus bel, al pe del mur l'en aduray:
ab sest cordo ab aur obrat, fuoc grezesc portaray, si'us play,
que'l prendatz per sa amistat. ab que metray fuoc al cloquier
E prendetz lo per su' amor, et a la tor et al solier.
25 que Dieus vo'n do be et honor. E cant lo focs sera enpres, 25

Mas jes do say per cal razo ilh y corran tug demanes,
non preDguam sonh ni ochaizo quei voldran per fort escantir.
que puscam el verdier intrar: E vos no metatz lonc albir:
jes no vos en say cosselhar. pessatz de luy e faitz l'intrar;
30 Mas yeu metray foc a la tor adoncx poiretz ab luy parlar. 30

et al solier, per vostr' amor; E s'aquest cosselhs vos par bos,


e can lo focs er abrassatz, ab mal grat qu'en aya'l gilos
poiretz intrar per esperatz poiretz ab luy aver delieg
ab vostra dona domneyar, e jazer ab el en un lieg."
35 e lieys tener et abrassar." Ab tan la dona ditz: "Platz me, 35

Antiphanor respon breumen et anatz lo querre desse."


"Tornatz premier al parlamen Ab tan lo papagays vay s'en
a lieys parlar, si a vo3 platz: vas Antiphanor, que l'aten.
doncx sestas razos li mostratz." Sobre son caval l'a tro bat,
40 Ab tan parto s'en ambeduy. de son garnimen adobat;
Mot papagays vas luy
es lo elm et ausberg viest sobre si

amicx e ses enjan.


fizels e caussas de fer atressi;
Vas lo verdier s'en vay volan. sos esperos d'aur tenc caussatz,
La dona trobet sotz un pi, s'espaza sencha a son latz.
45 saludet la en son lati: Ei papagays li venc denan.
"Dona, aisel Dieus que vos fetz "Senher," fay's el, "al mieu semblan
289 ARNAUT DE CARCASSES. 290

anueg veiretz aisela re vec las vos sus aquest coissi !

que may amatz per bona fe. Anatz mètre foc al castel."
Yostra dona'us manda per mi Ane may no eug per lunh auzel
c'anetz vas lieys tôt dreg cami fos aitan ricx faitz assaiatz,
5 viatz, e cavalguatz suau : com aquest er, ni comensatz. 5

lunhs hom no sapcha vostr' esclau, E'1 papagays seladamen . . .

ni lunha res, ses devinar, de prop del terrier


las la tor
no puesca saber vostr' afar. lor vay mètre foc al solier.
Mas foc grezesc nos fay mestier Devas quatre locx s'es empres,
io en ola de fer o d'assier; e'1 critz se leva demanes: io
a
ieu l'enpenray entre mos pes, A foc!" crido per cominal.
faitz mel liurar tost et ades." E la dona venc al portai
Antiphanor isnelamen e a ubert senes comjat
li'n fay liurar a son talen. de las gâchas e mal lor grat.
15 Tan cavalguero per viguor Antiphanor intr' el vergier: 15

que la nueg foro prop la tor. en un lieg dejos un laurier


Las gaitas sono pel cloquier, ab sa dona s'anet colcar.
l'una va e l'autra l'enquier. E lunhs homs non o sap contar,
Devo velhar tro al mati, lo gaug que fo entre los dos,

20 car lunha nueg no prendran fi. cals pus fo de l'autre joyos. 20


Ab tan Antiphanor dissen, Yeiaire lor es, so m'es vis,
et a pauzat son garnimen c'aquo sia lor paradis;
de près son caval, tôt entier, grans gaugz es entre lor mesclatz.
mas solamen son bran d'assier E*l focs fo tost azamortatz,
25 que vole portar senh a son latz; ab vinagre'l fan escantir. 25

e no l'es ops, d'aisso'm crezatz, E'1 papagays euget morir,


car ses temens' ab cor segur tal paor ac de son senhor.

es vengutz tro al pe del mur. A l'enans que poc venc vas lor
E*l papagays de l'autra part e es se prop del lieg pauzatz
30 intr' el verdier, car trop l'es tart e a lor dig: "Car no'us levatz? 30

de mètre foc, car so senhor Anatz sus e departetz vos,


laisset tôt sol senes paor. que'l focs es mortz tôt ad estros."
Denan la dona venc premiers; Antiphanor ab cor marrit
aisicom si fos esparviers s'es levatz e pueys li a dit:
u
35 s'anet pauzar denan sos pes, Dona, que'm voldretz vos mandar?" 35

e pueys l'a dig tôt en après : "Senher, que'us vulhatz esforsar


u
Dona, mo senhor ay laissât de far que pros tan can poiretz
al portai maior dezarmat. en est segle tan cant viuretz,"
Pessatz de luy e faitz l'intrar, fay se vas el, baiza'l très vetz.
40 qu'ieu vauc lo castel abraudar." Antiphanor s'en torna Ieu 40
"Papagay, per mon essien, com filhs de rey ab son corrieu.
fag n'ay ieu tôt l'assermamen. So dis nArnautz de Carcasses
Las claus del castel ai près mi:

18 e manque S-L.Ms. sen enquier S-L.Ms.


30 l'es] es S-L.Ms. 42 Ieu f. n. S-L. tôt as- 13 senes] ses Ba.S-L.Ms. ses nul Jeanroy.
senadamen Ba, assemamen S-L.Ms. comiat Ba.S-L. 34 levât S-L.Ms.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 10
29 XIII- SIÈCLE. 292

que precx a faitz per mantas res que'ls laisso a lor pes auar,
e per los maritz castiar que may valra,
que volo lors molhers garar, e ja degus no*y faillira.

PEIRE GUILLEM, NOUVELLE ALLÉGORIQUE.


Ms. de Paris, fr. 22543, fol. 147 (E). — Grdr. § 19, p. 22. St. p. 46.

Lai on cobra sos dregs estatz, qu'escapatz fo del clar mati.


5 que naicho las flors per los pratz, Et anc nullis hom que fos aqui 5

e brotono bruelh e boscatge, non vi plus gay ni menhs iros.


e son gai li auzel salvatge Los huelhs ac vars e amoros,
e li albre vestit de nuo, e*l nas fo bels e gen formatz,

ieu m'estava a Castelnuo. e las dens foro, so sapchatz,

io E levie me uu jorn mate: plus blancas que non es argens; 10

era dos temps, clars e sere, la boca fresca e rizens;


ses bruma e ses ven e ses nauza, lare ac lo col, la gola blanca
el temps que chanta la alauza, plus que neus ni flors sus en branca;
lai en Pascor. amplas espallas e costatz,
15 Et ieu volgui vas mo senhor e pels flancs fon gros e cairatz; 15

anar, que te cort a Murel, lonc cors e dalgatz per sentura:


per que l'anar me fo plus bel, e fon lares per la forcadura,
e cochie fort mos cavaliers cambas de faisso.
e coichas
que digo a lors escudiers El pe portet un sabato
20 que prenguan lors armas de briu, de safis, fag ab esmerauda, 20

qu'enquer passarem Corbairiu, P° de l'autre pe anet en caussa.


sii dia dura. Et el anet vestit de flors,
Ab tant anie m'en l'anbladura totas de diversas colors ;

tôt mon cami, mantel e blial de violas


25 parlan d'en Folcuens e d'en Gui, portet, e sobrecot de rozas, 25

cal amet mai. e caussas de vermelhas flors,


Ab tant vec vos venir de lai que negus hom non vi gensors;
un cavazier, et ac el cap una garlanda
bel e gran e fort e sobrier de flor de gaug ab alamanda.
30 e lonc e dreg e ben talhatz! E dirai vos del palafre 30

Dir vos ai a quei conoscatz : cals fo, que non mentrai de re:
tôt so que'l ve de lhui fa festa, la coa ac negra e l'una anca,
que"l peal a bloy sus en la testa, e l'autra com avori blanca;
e fon per la cara vermelhs, e l'espalla drecha ac biza,
35 car tocat l'i ac lo solelhs, e la senestra tota griza, 35

11 essere. 12 ces ven. 13 lalauza. 15 et


manque. 22 cil dias. 32 totz quel. 34/35 ces
deux vers sont imités du roman de Jaufre : e
fon per la cara vermeils , car ferit li ac lo 7 i. 8 fo 13 cf. Jaufre 81 a que
illisible.
b
soleils 54 . neus gelada sus en branca. 34 e manque.
293 PEIRE GUILLEM. 294

la cri e la testa vermelha, e no portet vestir de sirgua,


et ac gruegua l'una aurelha, ans portet be vestir de lhirgua,
e per l'ai res el fo ferrans, mantel e blial e gannacha.
e no fon trop pauc ni trop grans. Plus fo escaficha e be fâcha
5 De la sela, senes messonja, que dona qu'hom puesca trobar; 5

puesc vos dire cossi fo conja : car anc Dios non formet sa par
tug li arsso foro de jaspe de gran beutat e de cunhtia.
e la sotzsela d'un diaspe, E que voletz que plus vos dia?
ei cuer fo d'una serpentina Que'l fre ei peitral e la sela
10 que valc tôt l'aver de Mecina. val mai que l'aver de Castela 10

L'us estriop fo de calssadoine ab los cinc regemes d'Espanha.


e l'autre fo de cassidoine. Ei palafre fon de Bretanha,
Lo fre nii peitral, ses doptansa, e es plus vertz qu'erba de prat,
comprar no poiriai rei de Fransa, e fo vermelha la mitât,
15 e que Ihi valgues l'emperaire ;
e la cri e la coa saissa; is

car tôt lo tesaur del rei Daire e per la cropa una faissa
valo doas peiras que'i so; ac plus blanca que flor de lir;

et anc lauram d'aital faisso e valc dos tans, senes mentir,


non vi mais nuls hom bateiatz; que'l palafre del cavasier.
20 que l'aver de trenta ciotatz Ab tant vec vos un escudier 20

val lo carbon clés qu'es al fre, e una donzela après!


que la nug escura al sere E fo'm veiaire que portes
vira cum pel bel jorn d'estiu. un arc d'alborn, bel per mezura,
Anc cavasier plus agradiu e très cairels a la sentura
25 no vitz, plus bel ni plus auzart. don l'us es resplendens d'aur fi 25

Et an et li de l'autra part e l'autre d'acier peitavi,


una dona mial tans plus bêla gent furbit e gent afilat;
que glai ni flor, can renoela; ei ters es de plum roilhat,
ni neu ab gel, can cai en branca, ab una asta torta de boih,
30 non es de la mitât tant blanca ab que fier tôt amador moih 30

cum la gola niis pes niis mas. e amairitz, cant vol trair.
E de la cara soi certas De la doûsela, ses mentir,
qu'es plus blanca e plus colorada no sai si s'es bruna ni blanca,
que roza de mai brotonada: Ho queis cabels li van tro part l'anca,
35 veus tota sa fina color! si que cobren tota la sela, 35
• E portet garlanda de flor qu'om non ve arsso ni sotzsela;
eus cabels que son lonc e saur, davan van tro a l'artelh.
li

que per ma fe sembleron d'aur, E portet un blial vermelh;


tant foron belh e resplandens. mas ieu no sai si s'es be fâcha,
40 Huels amoros, gais e plazens que, cum si agues capa gannacha, 40

ac, e non cara estrunada, la cobro per tôt li cabelh.


e fon graila e grassa e dalgada, Et anc no vitz plus bel parelh

1 cli. 2 la una Ba.Ms. 5. 8 cela. 14 no 1 dessirgua. 4 plus] e. 5 que hom Ba.Ms.


poiria comprar lo rei. 15 qui. 17 que isso. 9 cola. 11 .y. 13 que e. 17 ac manque. 25
23 viratz Ba.Ms. 33 colrada. 35 tota manque. Laus Ba.Ms. 32 ces. 33. 39 ces. 35. 36 cela.
10*
295 XIIP SIECLE. 296

"
del donzel et de la donzela. que anc noca fo en son repaire' 3

E que que faria ela?


cuiatz — "E'i fo, dona, ges non a gaire,
Anet chantan un chan noel, que vole qu'eu fos ses autre sieus."
si qu'eotendo'l boi e li auzel "A mal senhor laissa hom sos fieus,
5 e s'en laissavo de chantar. amies," so dih lo cavasiers. 5

E chantet gent, azaut e clar, "E qui no pot passar estiers,


e dih: "Doua ses amador senher, per que los laissara?"
e cavasier senes amor "Peire Guillem, car servira
deuria 'n aze cavalguar, cum hom forssatz, c'als non pot faire".
10 per tal qu'om los pogues "Senher, per l'arma vostre paire,
triar 10

de mest cels qu'amon leialmen; diguatz me, don me conoissetz,


e don a c'ama per argen mas ta soven me mentavetz?
ni sap son mercat al colgar, Car remanetz enuegh ab mi,
volgra l'avengues ad anar car anc per ma fe non aigui
15 en camia desafiblada." un osde que tant m'abelis, 15

Ab tant vec vos per meg l'estrada lu* ni anc nulh tems home no vis
venir la don a e'1 cavasier! que ta be fos per tos tems vostre.
Et ieu saludie los premier Doncs estatz ab mi que'us o mostre,
e dissi: "Senher, Dios vos sal qu'eu vos o quier per amor Dio."
20 e vos gart d'ira e de mal, "E no remanra aitant lio," 20

vos, la dona e la companhia." s'a ditz la dona, "mas li platz.


Et el "Dios vos benezia,
dih : Mas près de fontaina e de pratz
Peire Guillem, e'us laih trobar nos matetz, e près de boscatge,
dona que'us am de cor leial, car li castel nos so salvatge;
25 que tant lonc tems l'avetz sercada." mas nos partim dels Catalas, 25

"Senher, et ieu ja l'ai trobada, que mrnhs n'i trobam de vilas


de cui soi ieu mial tans que mieus." que de gentils de l'encontrada."
"E vos podetz ben esser sieus, "Dona, en bêla alberguada
Peire Guillem, qu'ilh non es vostra." estaretz, e luenh de castel.
ao "Senher, pel bel semblan que'm mostra En un verdier, claus de rauzel, 30

me teni de lies per paguatz." estaretz sotz un bel laurier,


"Aichi paih hom d'amor los fatz," on cor fontaina sul gravier,
dih la dona, "bels amies fraire." fresca, freja, clara e genta."
"Dona, e s'ieu l'am ses cor vaire, "Aital fontaina m'atalenta,"
35 no me pot be valer merces?" dih la dona ei cavasier. 35

"Amies, e merces, en que n'es,

4 en tindo li. 5 essen. 7 ces. 21 vos d. 3 quen. 13 car manque. 15 un manque.


vos e la vostra Ba. 23 etc. Peire W. 27 tant. 18 estât, queu soi vostre. 19 queus 0. 20
29 quela. nos remanh. 27 gens.
297 COBLAS ESPARSAS DE BERTRAN CARBONEL. 208

COBLAS ESPARSAS DE BERTRAN CARBONEL.


Denkmâler der provenzalischen Litteratur von K Bartsch, Stuttgart 1856, p. 5 ss. Str. 20. 26.
32. 41. 59. Comparé avec le ms, fr. 12472, fol. l a (f). — Grdr. § 31, p. 46. St. p. 53.
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 474 a.

1. e s'anc los lauziei nulha ves,


ïotz trops es mais, e qui lo trop ar los puesc ben anar blasman ;

non peza, car qui fay mal e layssa be,


non er cabals per c'om deu totas ves
;
non deu aver lauzor per re
esser liais, mezura en tôt meza: del be que fes, pos qu'es laissatz; 5

5 so non es als mas mermar so quez es car bes pren fin, cant mal es comensatz.
trop e creisser y tota via
so qu'en failb, per que'n fa folia 4.

qui mai despen que non ha de poder; Bertran lo Ros, yeu t'auch cobla re-
car mans n'ai vistz e'n vey d'aut bas traire
cazer. en tant cars rims que huey non es persona
10 2. qu'en lo semblan respost
pogues faire iote :

Motz homes trobi de mal plach, per que tos cors a saber no s'adona.
maiormens c'o son per paureza; No fai valor sel que mi vol sobrar,
als paures non esta fort lach cant es armatz, ni deu nulhs comensar
ves aquels que an gran riqueza; segon razo obra c'a fi no venha:
15 car dreitz ditz que necessitatz per qu'ieu ti prec hueymay tos cors s'en 15
non a ley, et es veritatz. tenha.
Apres ditz dreitz que cor d'atendre (?) 5.
deu hom comtar per fach e pendre; Savis homs en re tant no falh
per c'oms paures deu atrobar perdo com can cre lauzengeira gen,
20 et alongui, cant falh promessio. qu'ieu ai vist e vey dar trebalh
ses colpa soveneyramen. 20
3. Per que totz homs que savis sia
D'omes sai que's van rebuzan, deu saber la vertat enans
que son avutz bon e cortes; de tôt fach, e pos la sabria,
deu punir et esser jutjans.

2 qui a trop sa deza /. 3 es /. 4 totz /.


5 que D. 6 creiser /. 7 qu'en f. per manque
D. que fay /. 8 qui non /. 12 eza ni con/.
13 estan D. 16 et] aiso/. vertatz /. 17 an- 1 vetz D. e sieu arc 1. 1. adreg /. 5 el be
car /. dretz /, dreg D. 18 per î. c. p. î. D. D. —
pus que D. 8 15 manquent f. 12 mis
t'agz /. 20 can pasal iorn de sa p. /. 22 trop 15 ton. 17 res D 18 cres /. 19 nai v. en
que /. 23 agut bon ez adreg f. /. 23 totz îatz /. pus D. lo /.
299 XIII e SIÈCLE 300

CHASTEL D'AMORS.
M s. du Vaticain 3206, fol. 1 : la première page est effacée. Cf. A. Thomas, Annales du Midi,
1889. — Grdr. § 32, p. 50. St. p. 46.

Las portas son de parlar Dedinz aquest mandamen


a l'eissir e a l'entrar: estan dolcess' e joven :

qui gen non sab razonar, d'acuillir e de presen


defors li ven a estar. son e de respondre gen
5 E las claus son de preiar : e d'atendre convinen, 5

ab cel obron li cortes. pois ja no'i er fais negus.


Dedinz la clauson qu'i es Las salas el torn desus
son las maszos dels borges, son de manear lo plus
o l'estraing fan lur conres : e de jazer en luec clus,
io so son trop adreitas res, totas nudas ab los nus; 10

joias e anels trames e las fenestras e l'us


per entreseignas d'amor. son faitas de bels semblans.
Lainz son li vavasor, Primer li mur fan enjans
cels qui servon lor seinhor, de gran mal e de afans,
15 donzellas de gran valor, que fan sofrir als amans, 15

qu'om prega per grant douchor trosques aian lur talans,


de son be e de s'onor, quar non l'acoillon enans:
aqui o es maior atz. don Tan ben recognogud.
L'autre portais es fermatz Las chambras son de salud,
20 totz temps d'estar als privatz al partir qu'il an agud, 20

de baisars soau donatz, e de plaideiar lor drud,


no ges com vilana patz : quan forfaig i es nascud,
e pois aquest es passatz, e de celar car tengud
pois no'i ha nuil defensal. ester aqui a luec.
25 Mas qui pass' aquest fermai Lor celarer e lur cuec 25

e plus a enant non sal son tuit de de joec


ris e
aferir fa res a mal; e de parlar ses ennuec:
e cil qu'i met retenal, lainz non cal autre foec
pois hom en aitan i fal, mas amor, per que o moec
30 non sap gaire pro d'amar. qui lur fai estiu tôt l'an. 30

Lainz se deu gran soing dar Lainz non venon ni van


qu'om no'l puescha engignar merchadier ni negosan,
qui vol la forcha gardar; ne ja re qui atalan
que se'l pas lassa passar, hom per aver no*i deman,
35 ja pois a enan noi gar, mas sol ço qu'es de gran ran ;
35

mais meta'l en chausimen. qu'aiço tenrian a mal.

2 reuen. 3 dacugir e. 6 faill. 7 tomin.


2 eusir. 10 adreita. l(î qhô. 19 portai. 8 los Ba.Ms. 12 scemblan. 13 lo. enuan. 14

20 22 vers corrompus, al. 21 basar. 29 e aîan. 15 aman. 16 q sajan. talan. 17 enan.
aitan. 31 Ainsz se de. 32 qhô nol en p. gignar. 20 q lan. 21 lors. 30 tôt manque. 32 meschadier.
301 BONIFACI CALVO. BERTOLOME ZORZI. 302

BONIFACI CALVO.
Mss.: IKd. Pelaez, Giornale slorico délia letteratura italiana, 1897 p. 344 346 (Pc). Crescini, —
Manualctto provenzale, Verona 1892, p. 144 (Cr.). — ',

Cf. 0. Schultz, Zeitschrift fur romanische


e
Pliilologie VII (1883), p. 225 s. Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 389.

Ges no m'es greu, s'eu non sui ren que Pus a gaug quant a l'autr' es mal
prezatz près:
ni car tengutz entr' esta gen savaia doncs qui venz tan descabdelada gen,
genoeza, ni'm platz ges s'amistatz, non fai esfortz don pueg em pretz valen.
car no'i cab hom, a cui proeza plaia. E si no fos la follors ei peccatz
5 Mas ab tôt so mi peza fort qu'il es que nais del vostre descort, tais s'asaia 5

desacordanz, car s'il esser volgues leumen a far so que mais vos desplatz,
en bon acort, sos granz poders leumen que'us for' aclis; car res tant non esglaia
sobrera totz cels per cui mal en pren. vostres guerriers, ni tant lor desplai ges,
Hai, Genoes! On es l'autz pretz honratz con fariai vostr' acortz, pogues
s'el

îoqu'aver soletz sobrei gen, que par qu'aia entre vos tant durai* enteiramen io

totz vostres faitz decazutz e sobratz que poguessetz d'els penre veujamen.
tan fort que totz vostr' amies s'en esmaia? Car il sabon que léger no'us donatz
Siad descortz, qu'entre vos es, jos mes, de vos venjar, mostron que lur desplaia
e donatz vos luec a tornar los fres zo que pro vetz los avetz malmenatz,
15 en las bochas de cels que, per conten tant quegreu es luecs on hom noi retraia 15

qu'avez mest vos, si van desconoissen. que trenta d'els non esperavon très
Mas lo contenz es tant mest vos poiatz de vos; per c'ab pauc non es Dieus
que, s'el non chai, greu er que no'us repres,
dechaia; car de tal guiza vos a tout lo sen
qu'om vos guerreia, vos vos guerreiatz; que'us sobron cil que no valon nien.
20 e qui vos venz, ar no's eug que'l n'eschaia Yenecian, ben sapehatz qu'obs vos es 20

laus ni bon pretz; car no'us platz vostres que si' ab vos Dieus contrais Genoes,
bes; car ab tôt zo qu'el vos hi val granmen,
vos an il tout tant qu'en vivetz dolen.

BERTOLOME ZORZI.
Archiv fur das Studium der neueren Sprachen 34, 182. Levy, Der Troubadour Beriolorne Zorzi,
Halle 1883, p. 79 s. (Le.). —
Diez, Leben und Werke der Troubadours 2' éd., Leipzig 1882, ,

p. 398 ss. St. p. 18.

Aissi coi fuoex consuma totas res, qu'el es en lui assis ab tal esfortz
consuma amors el cor, oi's denha assire, que, sitôt eu m'era ab lui acordatz, 25

tôt pensamen que'lh pogues contradire, pel dan que*m fetz autan la dura mortz
25tro que del tôt ai cor vencut e près. de laissai' chan et amoros solatz,
Per que mos cors contradir no'i pot ges, ops m'es qu'er chant e sia enamoratz.
Pero d'aitan puosc dir que m'es ben près
8 sobran a totz IKd. en manque IKd. 14 ?
amors ma faicli tant plazeu dompnaSO on
» > . , < 1 i

luecs Cr.IK.
c
20 nos Pe.} nous Ba.IK.
22 fuosx. 23 el Le.] lo Ba. Ms. eslire
303 XIII e SIÈCLE. 304

c'a dreich ne pot totz boni esser chausire, volria amors c'a mi vengues la sortz
cum en lieis es complidamen totz bes, d'esser de joi senes par avondatz
qu'il es tant pros, francba, bella e cortes, e sobre totz fins amans afinatz.
c'aissi cum es d'un fruicb gensatz uns Pero tais m'a ses tôt aisso conques
ortz, que'm plagra neus si 'la'm volia aucire; 5

5 es lo segles de lieis totz enansatz; per qu'eu no'm plane, si 'la'm fai greu
qu'en lieis reviu jois, dompneis e deportz, martire,
que moriron, quand fui del gaug mermatz, ben c'a morir m'en avenra, so'm pes,
qu'en lieis m'er gen, s'a Dieu platz, si no m'en val chausimens e merces,
restauratz, car mi destrenh us désirs qu'es tant
E car aten que mon gaug restaures, fortz
îoben dei ponhar d'esser adreich servire; qu'ieu sui aissi de paor tormentatz io

per qu'ai pausat mon cor e mon désire cum tormenta temenssa e desconortz
en far e dir tôt so qu'a lieis plagues. lo faisan qu'es en tal albre pausatz
Mas si ja fos que grazir lo'm denhes, on ve l'austor qui es sobremontatz.
tôt atressi cum guida ries conortz Ai, pros dompna sobrevalens, no'us
15 cellui qu'en mar es a perilh estatz, pes
quan ven en luoc on aisitz l'es bons si 'naissi'us sui de m'amor descobrire, 15
portz, qu'estiers non puosc de mort esser
guidera'm gaugz e conortz da totz latz, gandire,
e seria'm de tôt mal eslonhatz. tant m'a greumen mos désirs sobrepres,
Mas si noi's tanh que grazir lo'm car en vos a so qu'estort m'agra ades,
degues, sol vos preses d'omilitat recortz:
20 per merce'lh prec que mos digz non per c'atressi cum malautes grevatz 20
l'azire; quier lai socors don pot esser estortz,
c'aissi cum quant Dieus vol grazire
es de vos clam merce per Dieu e per pietatz
rendutz qu'estai penedens e confes, que de la mort estorser mi deiatz.
enten grazir tôt cant faire* m volgues, Amors, breumens serai joios mortz,
qu'estiers fora trop sobranciers mos tortz; tant fortz désirs avetz en mi pausatz; 25
25 car de l'afan qu'en s'amor fos donatz mas car convens totas res vostr' esfortz,
séria honratz cel cui s'atanh Guisortz, en bon esper m'en remanc conortatz,
tant sobreval sos adreitz cors prezatz, car segon dreich valer m'en deuriatz.
per que m'es bel tôt aisso qu'a lieis Si be'm desplai trop mais anta que
platz. mortz
Qu'ab tal voler sui a lieis servir mes per vos, dompna, covens e digz passatz, 30
30 que d'als non ai penssamen ni cossire, car vos etz pretz, capdels, valors e portz,
mas cum pogues tant per lieis far e dire sens et abrics, estatges e beutatz,
qu'en retener mi per sieu s'acordes; per qu'ieu non puosc a dreich esser
e del mais fos cum a lieis agrades, blasmatz.
car sol fos faitz en lieis aitals acortz,
2 deser. 20 malautres. 30 paissatz. 31
35 aissi cum es senes par sa beutatz, portz] prstz.
305 POESIES RELIGIEUSES. 306

POESIES RELIGIEUSES.
Bekker Provenzalische geistliclie Lieder des 13. Jahrhunderts (Abhandlungen de?- Bertiner
,

Akademie der Wissenschaften 1842) p. 397, Nr. 16 et 17. É. Levy, Poésies religieuses proven-
çales et françaises Paris 1887 p. 80—83 (Le.). La première pièce est une imitation de la
,

strophe sapphique.
,


Grdr. § 31, p. 44. St. p. 34.

I. pulcela da Deu graçida,


Santa Maria, vergen gloriosa, a vos mi ren et coman.
de Deus amia, sor tôt degnitosa, Per mi peccador preiar
de l'arma mia seiaç piatosa! deiaç Deu, que perdonar
5 Merce, raina! me deia mos falimens 5

Genedris santa, per honor vos plaia, qu'ai faiç vers lui longamens.
del mal, de l'aDta qu'ai faiç perdos aia ! Yos que enprisonada
fos
Ai, fruic et planta de tôt ben c'on aia! et sofris tangreu dolor,
Merce, raina! tan greumen pasionada
io Yergen honrada, de corona degna, fos per lo santisme amor 10

encoronada de jois de Deu, rei de paradis,


Domna preçada, de mi vos sovegna! seiaç me defenderis,
Merce, raina! que l'enemic non aia part
Sor mi dexenda la vostra pietança, en me per negun esguart.
15 mon mal estenha e'm don alegrança, Ausi cum doas ves penduda, 15

et mi defenda d'infer, de pesança! vergen, fos dais mal vas sers,


Merce, raina ! l'una ab verges batuda,
YergeD gracida en cel, de Deu maire, l'autra tallada ab fers,
seiaç mi gida en tôt mon afaire, ausi, vergen, m'aiudaç.
20 hai, benedida da Deu, nostre paire! Deu, lo dreit Segner, preiaç, 20

Merce, raina! que'm don tan far qu'eu soi deng


Yers vos sopleia mon cor sens bistença; de venir al seu sant reng.
o qu'eu me seia en vos bai timença ;
Si cum veramen glorida,
valer me deia la vostra valença. vergen, fustes dais dragons
25 Merce raina! et en greu tormen aisida 25

Yergen cortesa, vida vertadera, el foc dels ardens brandons,


en vos hai mesa voluntat entera, ausi domna, per merce
Hai, ben apresa, qualamen non pera? preiaç Yesu Crist per me,
Merce, raina ! que no'm lais a feniçon
30 Yalen pulcela, de gracia plena venir sens confesion. 30

marina stela, gardaç nos de pena ! En fredas aiguas gittada


Hai, rems e vêla que'l mund guida fos, vergen, col cap en jos,
Merce, raina! [e mena! los pes et las mans liada:
II. mais lo Segner glorios
35 Yergen santa Margarida, vos gardet loras de mort. 35

plena de . an,

2 Sancta. 7 amta. 10/11 de iois en . . . 7 en prixonada. 13 quel enimic. 14 ne-


encoronada de corona degna. 15 mais, estenda guns. 15 doos. deos Ba. 17 l'unas. 18 Fautras
Ba.Ms. 19 toç mes. 27 messa. voluntaç en- talladas. 22 saint. 23 veraiamen. 24 dal.
teira. 30 pulcella etc. 32 rens euella. 25 tormens. asida Ba.Ms. 26 des arden. 27
36 plena de sxusan. ais. por. 28 por. 33 mains.
807 XIII e SIECLE. 808

Domna, seiaç li recort, el seu servis permaner.


si cum il vos fes secors, La
soa merce dexenda
qu'a mii faisa per dolçors. sor mei per sas umiltaç,
Per tormens Don fus vencuda, dels mais obrar me defenda,
vergen, de Yesus amar. d'orgoills et de greus peccaç.
Cella genç m al vais s a, cruda En Deu, lo Segner verais,
vos fes lo blon cap tallar. vergen, et en vos mi lais,

Marchus, cel quei vos tallieit que'm defendaç de faillir

pel vostre prec se salveit. et d'e m;ila fin venir.


10 Vailla'm tan vostre prec jen, A cel secors qui demanda 10

vergen, qu'eu trop salvamen. prejaç Deu que lo li man;

Corona d'aur jaucionda, la soa pietaç granda


lai sus el reng precios, vailla'm, quar eu lademan.
avec en la testa blonda Ai, vergen, clamaç merce
15 pel greu tormen doloros. per totas gens et per me 15

Hai, vergen de grant vertut, a Deu, que de mal nos gar


la vostre merce m'aiut! et deia nos perdonar!
Preiaç Deu que'm lais en ver

GUIRAUT RIQUIER.
Malin, Die Werke der Troubadours, t. 4, Berlin 1853, p. 80, 97, 175-177, et 221—224. Grdr. —
§26, p. 35; § 28, p. 39; § 36, p. 36. St. p. 26 et p. 27 s. Diez, Leben und Werke der
Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 408 ss.

I. e largueza et amors,
La primeira retroencha d'en Guiraut conoyssensa e cundia
20 Riquier, fâcha en l'an 1270. troban mantenh e socors 20

Pus astres no m'es donatz en Cataluenha a tria


que de mi dons bes m'eschaya, entre'ls Catalas valens
ni nulhs mos plazers no'l platz, e las donas avinens.
ni ai poder que'm n'estraya, Per qu'ieu ai tôt mon acort
25 ops m'es qu'ieu sia fondatz que d'elhs lurs costums aprenda, 25

en via d'amor veraya; per tal qu'a mon Belh Déport


e puesc n'apenre assatz done razon que m'entenda,
el Cataluenha la gaya que non ai autre conort
entre'ls Catalas valens que de mûrir me defenda.
30 e las donas avinens. Et ai cor, per penre port, 30
Quar dompneys, pretz e valors, qu'en Cataluenha atenda
joys e gratz e cortezia, entreis Catalas valens
sens e sabers et honors, e las donas avinens.
belhs parlars, bella paria

8 mi el. 4 Péri. 6 cellas. 8 tauiet. 12 3 umilitaç. 5 greu. 8 deîendeç. 9 d'à Ba.


jaucionada. 18 quen. 10 A cels Ba.Ms.
309 GUIRAUT RIQUIER. 310

E aon aprenc
s'ieu entr' elhs III.

so per qu'amors guazardona Serenad'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

servir als sieus, don dan prenc, Ad un fin aman fon datz
no'y a mas qu'om me rebona; per si dons respiegz d'amor,
5 quar tant d'afan ne sostenc, e*l sazo's ei luecx mandatz. 5

que m'a gitat de Narbona. E'1 jorn que'l ser dec l'onor
E per gandir via tenc penre, anava pessius
en Cataluenha la bona e dizia sospiran:
entreis Catalas valens "Jorns, ben creyssetz a mon dan,
io e las donas avinens. e*l sers 10

Tan suy d'apenre raissos auci'm e sos loncx espers."


so que d'amar ai fallensa, Tant era l'amans coehatz
que nulhs pessars no m'es bos de la deziran ardor
may selh qu'aïs verays agensa; del joy que Ter' autreyatz,
15 e quar no'l say ad estros, qu'elh se dava gran temor 15

vau per bona entendensa que'l ser non atendes vius.


querre e trobar cochos E dizia sospiran, etc.
en Cataluenha valensa Nulhs hom non era de latz
entre'ls Catalas valens a l'aman, que sa dolor
20 e las donas avinens. no conogues, tant torbatz 20

era ab semblan de plor;


II. tant li era'l jorns esquius.
Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265. E dizia sospiran etc.
Amors m'auci, que'm fai tant abelhir Moût greu turmen astratz
es
sella que'm plai; quar neys no'm n'e- a selh qu'ab nulh valedor 85

schai gratz, no's pot valer donc gardatz;

25 ni aipoder ni cor qu'allor me vir, d'est aman, en quai langor


et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz, era'l jorn d'afan aizius.
per que mos chans diversa. E dizia sospiran :

Moût ai chantât, que anc no plac auzir "Jorn, ben creysses a mon dan, 30

a lieys qu'ieu am per que'm suy acordatz,


: e'1 sers
30 pus mas chansos ab precx no vol grazir, auci'm e sos loncs espers."
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa. IV.
Nueg e jorn pes co pogues avenir E car diversamen
en far son grat per que'm suy assaiatz
;
auch pages apelar, 35

35 en tans chantars; qu'estiers non li aus dir si com sabon uzar

los mais qu'ieu tray; et on pus suy sobratz, per obras per als;
yeu la truep pus enversa. e dels menestairals
Mos Y elhs Deportz, est noms me fa aug lo meteis semblan ;

mentir, dels mercadiers, que van 40

qu'ab desconort lo die; quar no m'aidatz, estan, atertal


40 mos dobles mais se tersa.
16 qu'ai. —
IV. 34—313, 30 partie de la
supplication que le poite adressa au roi Al-
4 mas, quom. phonse de Castille (1274). v. 527-650. Grdr.
26 maj me. § 32, p. é'à. St. p. 49. 34 diversamens. 38 0.
311 XIJP SIECLE. 312

(mas dels borzes no'm cal en deguna cort bona.


aras parlar estiers); Car hom aquels mensona
et aug los cavaliers ses autre nom joglars,
diversamen nomnar, ni sels, que trasgitars
5 el's clergues apelar, es lor us ses als far, 5

com hom pot, pus onran, ni cels que fan jogar


losnoms divarian. cimis ni bavastels,
E, si'us ai dig desus, ni d'autres, que capdels
die que'l devers e l'us bos non lur es donatz.
io son per dreg acorsat, Car per homes senatz, 10

qu'en generalitat sertz de calque saber,


a trops especials, fon trobada per ver
que cascus gênerais de premier joglaria,
per alcuna razo, per metre'ls bos en via
15 si com de regio. d'alegrier e d'onor. 15

terras, vilas e gens, L' estrumen an sabor


e tôt propriamens d'auzir d'aquel que sap
es per dever nomnat: tocan issir a cap,
per que m'ai albirat e donan alegrier:
20 que fora covinen per que'l pro de premier 20

de uzar eissamen volgron joglar aver,


de noms entre joglars. etenquer per dever
Que non es benestars n'an tug li gran senhor.

car entr' els li melhor Pueis foron trobador,


25 non an de nom honor per bos faitz recontar 25
atressi com de fach. chantan e per lauzar
Qu'ieu ne tenc a maltrach los pros et enardir
c'us homs senes saber en bos faitz: car chauzir
ab sotil captener, los sap tal que nois fa
30 si de calqu' estrumen ni jes dever non a 30
sab un pauc de prezen, del far, tal los ensenha:
s'en ira el tocan per qu'ieu, que qu'en avenha,
per carrieiras, sercan no'm puesc tener del dir.
e queren c'om li do; Aisi a mon albir
35 o autre, ses razo, comenset joglaria,
cantara per las plassas e cadaus vivia
vilmen, et en gens bassas ab plazer entreis pros.
metra queren sa ponha, Mas er es tais sazos,
en totas, ses vergonha, et es lonc temps avuda,
40 privadas et esternas; c'una gens s'es moguda
pueys ira's n'en tavernas, ses sen e ses saber
ab sol qu'en puesc' aver; de far, de dir plazer,
e non auzan parer e senes conoissensa,
que prendo captenensa

8 si uos. 21 manque. 27 maltrag. 2 mens sona. 20 pros. 38 tal.


313 (il CHAUT RIQUIER. 314

de cantar, de trobar Mout y ay cossirat


o d'esturmens tocar d'aquest palais, cals es,

o d'als, ses tôt dever, e trobi en mon pes


ab que puesca querer, c'aiso es la persona
5 per enveia dels bos. de cui l'azautz s'adona 5

E son tan tost gilos, en l'autra per vertat.


can vezois bos onrar El portai perilhat
als pros, e ve'n afar son aquist que'us vuelh dir:
mantenen del maldir. far saber lo dezir,

io E no*s degra sofrir per amoros semblans 10

per ren a mon semblan. per ditz mout doptans,


:
•. vey que hom los blan per si per autrui.
e'is tem may que'ls senatz. Pero mielhs es de lui,

E pueis tant es baisatz si's pot gent ayzinar;


15 lo noms de joglaria car amors ses selar 15

d'onor,que no*y solia non pot venir a port.


caber aquela gens, Yeus lo premier trop fort
es me greu dels sabens e perilhos d'intrar!
trobadors; car clamât E"l segons es, so'm par,
20 non an el temps passât d'umils precx perceubutz, 20

so qu'er m'aven a dir: que sia retengutz


que fesson devezir, per servir ad honor:
a cui que mielh taisses, aquest deu far temor
que cascus nom n'ages e dopte gran d'obrir.
25 per so que saupra far, E*l ters es per ver dir 25
e tuch fosson joglar servirs ab gran aizina,
en gênerai estar que vezis ni vezina
per sol un fag a far, non la puesca saber,
si pus non y agues, conoisser ni vezer;
30 si coin es de borgues. car mout grans perilhs es. 30
E'1 cartz es mout cortes:
y. so es baizars de grat.
En son palays, on ela vay jaser, E si costumât
fos
ha cinc portais, e qui'ls dos pot kubrir, c'om remazes aqui,
greu passa' Is très, mas leu n'es per partir ; l'amors non agra fi 35

35 e viu ab gaug pot r émaner ;


sel que' y ni morira tan leu.
e poia'y hom per catre gras moût les, Mas lo quinz es trop greu.
e no'y intra vilas ni mal après, qu'es lo faitz, per que mor
c'ab los fais son el bari albergat, l'amors c'om te al cor
que ten del mon pus de l'una mitât. entro qu'en es passatz. 40

E'n Guirautz com senatz


7 vezon los bos. 13 quel. 14 cant. 19
dis cubertamen.
trobador. 27 en esser gênerai. Le palais d'avinen,

V. 32 316, 42, fragment de l'exposition de la
chanson de Guiraut de CaUinson ; cf. 183, 25
184, 6. Grdr. § 32, p. i9. St. p. 43. 35 vieu 1 Mot etc. 19 segon. 20 dumil etc. 31
etc. 36 mot lens. 38 fais manque. motz. 36 lieu. 37 lo V. trop.
315 XIII e SIÈCLE. 316

on amors vay jazer, el palais, on jazer


es sert, al mieu parer, vai amors. ni 'saiar
la persona amada; non auzan de puiar
e'I cinc portai cVintrada los grazes per lunh fag;
5 son silh que dig vos ai. ni cre c'us s'en empag. 5

Mas dels portais dis mai car de lor no's cove.


en Guirautz ses mentir: E dis enquer trop be
e qui'ls dos pot hubrir, so de que ditz vertat:
greu passa'ls très, mas leu n'es per partir. c'ab los fais son el barri alberguat
io Moût o saup azaut dir; que ten del mon pus de Vnna mitât. 10

car tug son perilhos Ben ditz sa voluntat


li trey, ab que pels dos e pogra de mais dir,
sia hom leu intratz. que las nou partz m'albir
E quiis a totz passatz, que'l barris ten del mon,
15 a issir lo'n cove, e que tug aquel son 15

pus son dezir a pie, albergat malamen.


co vos ai dig desus. Barris es veramen
Moût o dis bel e clus ditz so que foras vila
selh qu'en sabia'l ver : es bastit senes guila
20 e vin ab gaug sel que'y pot r émaner. entorn e près del mur, 20
El o dis, car poder per so que pus segur,
del remaner non ha tôt cant y es estia, —
negus, pus que'l desva que ben leu no faria. —
com dig es.
sos dezirs, e pus assolassat.
25 E pueia'y hom per catre gras moût les. El barri son poblat 25
Ver dis, segon que'm pes, silh que venon derrier.

e que truep cossiran. E'y so fag li palhier,


Li gra son benestan : escuras e boals,
le premiers es onrars, e'y fa hom los cortals,
30 e'I segon s es selars, per tener bestiar. bo

e'I ters es gen servirs, Car greu veyretz estar


ei quartz es bos sufrirs. en barris los melhors
E cascus es moût lens homes dels locx ausors,
tan que'i pueia greumens ans son moût gen cazat.
35 hom ses elenegar. Per que fon comparât 35
E ditz vertat e par a barris gent e be.
selh que la chanso fes: Ad ayso no'm cove
E no'y intra vilas ni mal après. pus dir, c'assatz s'enten,
Yer dis, que'l descortes mas que dey belamen
40vilan, mal essenhat, de la quinta parlar 40

mal nôirit,empachat cobla, segon que'm par.


no'y intran per poder en declaran lo ver.

2 El. 4 els V. portais. 12 dels. 34 quel. 3 auza Ba.Ms. 18 fora. 19 guiza. 34 mont
37 fe. 38 uila. manque.
317 GUI FOLQUEYS. 318

GUI FOLQUEYS, LES SEPT JOIES DE NOTRE DAME.


Mss. de Paris, fr. 22543, fol. 125 (A), fr. 1745, fol. 125 (B). —
Denkmàler provenzalischer
Literalur und Sprache hg. von Suchier, I, Balle 1883, p. 272—276 (Sr.). Grdr. § 20, p. 23. —
St. p. 46.

Aquestz gautz déchet mo senh'en Gui Fol- car mos precx no val re ses te.
queys, e donet cen jorns de perdon, qui Tan m'an lunhat li miey peccat
los dira, can fon apostolis.
de ton filh que ai mescabat
Escrig trop, et aisi es vers,
parlan, pessan e cossenten,
5 que de Dieu ven totz bos sabers,
e tan son gran miey falhimen 5
e no val tan argen ni aurs qu'ieu non eug atrobar perdo,
co sabers, qu'es us ries thezaurs, si tu non prendes ma razo.
ab que gen sia despendutz; Razo ai dig. Donc es razos
car qui pro n'a e n'esta mutz
que de lui me vengua perdos?
io no's pot esdir de cobezeza;
Oc. razos, car el a promes 10
e sel que'l despen en vaneza
que ja no falha sa merces
non es larex, ans es degalhiers: a sels que querre la volran,
per que's tanh c'om lo men estiers.
ja tan forfaitz non li seran.
E car hom l'a e'1 ten de Dieu, Et en aisi o preziquet
15 dretz es c'om H'n serva so fieu,
et en escrig nos laisset, 15
e que despenda son saber
e det nos en senhal certan,
en luy amar, en luy temer, can perdonet al publican.
en lui lauzar, en lui servir, E si fetz a la Magdalena,
en lui onrar et obezir. c'adonex era de peccat plena,
20 Et yeu, si tôt m'en ai petit, et al layro, que merce'l quis, 20
sai que del pauc l'ai mal servit;
promes e donet paradis;
e no m'es lunhs razonamens,
et a sant Peyre perdonet
car cascus del mais o del mens
si tôt très vetz lo reneguet.
li deu servir segon que n'a;
Tôt aiso sai et ai legit.
25 et es forfaitz qui non o fa.
Et enqueras ay ma y auzit 25
Mais el qu'es totz pies de merce,
que sant Paul vole tirar a se,
li plai, qui sas falhas rêve.
si tôt no'l fazia per que.
Per qu'ieu en so que mot li play,
Be donc qu'el deu perdonar,
sai
mon cor e mon sen pleyarai,
quii sap ni'l vol merce clamar,
ao so es en sa maire lauzar.
e par qu'en sia pus tengutz, 30
E lauzan voirai la preguar
depus qu'en ton cors fon vengutz,
per me; e qui o legira,
qu'enans era nostres creaires;
si's vol, per si preguar poira.
d'aqui enant fon nostres fraires.
A verge sancta Maria,
te,

35 me ren e'm coman nueg e dia, 3 q ieu ay despagatz B. despagat Sr. 4


e prec te que pregues per me, pessan parlan B. 6 que ieu non trobarai ia
B. 7 nom B. 8 razos que ay digz es doncs
La rubrique manque B. 7 que es ries B. B. 9 vengra B. 10 orazo B. 11 falho sas
9 e'n] et B. il que d. en auareza B. 12 B. 13 non ceran B. 14 aysso nos B. 15
degaliers B. 14 e manque A. el temps B. 15 En eys escrigz B. 16 e donet nos s. Sr.A.
li serve B. 23 mal A. 24 lo Sr.A. 25 qui] detz B. 18 sis B. 19 c' manque B. peccatz
si Sr.A. 26 ell tos B. 27 el p. B. que A. sa B. 20/21 et 22/23 intervertis Sr.B. merce B.
falha B. 29 cors A. pegaray B. 32 o q. Sr. 24 Et A. auzitz B. 25 legitz B. 3() tenant
A, manque B. 36 prec que tu pregue B. AB. 31 vengut AB. 33 payres B.
319 XIIP SIÈCLE. 320

E si nosens nos fa falhir, tos temps, que hom no'i intrara,


deu nos o pus leumen partir. mai solamen le rey dels reis
Pero car a tu tanh trop pus que la retenc a si mezeys."
el qu'es tos filhs, so sab cascus, En très cauzas que dichas ay,
5 e mos entendemens sertas, s'enten aisi com yeu dirai, s

qu'ieu aia perdo per tas mas. co fust maire de Jesu Crist
Dir de Don a te non pot ges, e tostemps verge remazist.
car si tôt s'es Dieus, tos filhs es. Aisi co'l boissos no fon ars,
E cel que mandet mair' onrar, si tôt le foc y fo espars,
io ges en te non o pot bercar. per ver fon ta vergenetatz 10

E pus lunh' autra tan no val salva, can Dieus y fon intratz.
ni aguist anc par ni engal, Aisi co la verga flori
aisi, dona, com vales may, ses tôt' humor que non senti,
magers poders cre que t'eschay. aguist tu frug que ses semensa
15 Jes ieu no*m vuelh de tan gabar, d'orne venc a vera naissensa. 15

qu'ieu saupes tas lauzors comtar, E la porta, que'l sans hom vi,

ni pertemensa de pauc dir que a lunh home no s'obri,


no'm vuelh ni'm deg del tôt giquir. mas al gran Senhor solamen,
Al mielhs donc que dir o sabrai, yest tu, dona, certanamen.
20 de te lauzar m'entremetrai. Maire fust e verges ades, 20

Legit ai qui fo Moyzes, adonc et enans et après,


e plac a Dieu que li mostres e ja degus non an doptan,
un boisso de foc escompres, co verges poc aver efan.
pero no s'en gastava res. Car qui sap lo poder del filh
25 Encar ai may après ligen, ja del naisser no's meravilh. 25

con lo fraire de Moyzen Ben pot naisser de verge pura


ac una vergua c'om pauzet cel c'a poder sobre natura.
ab d'autras on Dieus li mandet, Et aisi co vezem del rai
e de la verga viron tug que d'otra per lo veire vai,
30 que portet flor e fuelh' e frug; ses tôt dan al veire tener, 30

so vi lo pobol d'Israhel. aisi fo del tieu filh per ver,


Pueis vole Dieus ad Ezechiel qu'intret en te per sa vertut,
autra meravilha mostrar, que anc re no'y ac corumput;
per nostra fe mielhs cofermar. e per vertut tôt atressi
35 Le sans hom comta que vezia ses ren corumpre si n'isi, 35

una porta que no s'obria, et es fais e fora de fe


e dis li Dieus "Clauza sera: qui fermamen aiso no cre.

1 no B. nosen Sr.AB. 2 parzir B. 3 te B.


4 Que t. f. es A. 5 E B. 8 manque A. dieu 1 que hom] e res B. no B. 2 del B. 3 rete
Sr.B. tos] totz B. 10 Et en te non potz ges Sr.B. 5 aysso que B. 7 et après B. 9 y] si
b. B. tu Sr.A. 11 Car B. 12 Non B. 13 co B. 10 fom per ver B. 11 Clauza A. 12 Et
B, can Sr.A. 14 major Sr.A. honors B. 15 aychi B. 14 filh Ba.B. 16 sant AB. 18 may
uanar B. 16 qu'ieu] que B. 17 entendensa A. AB. solament B. 19 -ment AB. 21 a. enans
19 m. qui donc dir A. 20 mentrametray B. et enapres B. enant A. 22 negus B. no san
24 ges B. 28 lay hon d. m. Sr.B. 30 flors, B. 28 Que en ayssi B. 31 de to B. 32 Intret
fuelhas e fr. Sr.B. 31 le Sr.AB. Irael A. 32 B. 33 que re non y ac B. 34 ueritat a. A.
dieu AB etc. 35 sant A. Quel s. B. 35 senes c. Ba.B. sen issi B. 37 finamen A.
321 ROMAN DE FLAMENCA. 322

ROMAN DE FLAMENCA.
Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2 e éd., Paris 1901 , vol. I, v. 471 — 616 (Me.).
Cf. C. Chabaneau, Bévue des langues romanes, V
e
série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. —Grdr.
§ 18, p. 19. St. p. 10 s.

L'endema fo la Sanz Joans, dels mandils on ensugoiz mas,


una festa rica e grans, ans be cascus belz e plas.
fo
es aoc per al no s'amermet. Quan las donas foron asisas,
L'evesques de Clarmon chantet venon manjar e moutas guisas;
5 aquel jorn la messa maior; mais ja no*m cal ques aiso diga. 5

sermo fes de Nostre Senor, Nulla res no's pot far d'espiga
comeD san Joan tan amet ni de razis ni de rasim,
que plus que prophetai clamet. ni de frucha ni de noirim,
Poissas vedet de part lo rei ni de so ques aers suffris
10 qu'aisi con cascus cre sa lei ni terra ni mars ni abis, 10

de XY jornz horas no's partis ques om manjar posca ni deia,


de la cort, per re ques auzis, que ja'n dogues portar enveia
quei reis vol qu'aitan dure'il cortz; aquel que menor part n'avia
so dis a folz, no dis a sortz, a cel que plus rie lai vezia.
15 car negus hom non ac talan Be son servit a lor talenz; 15

que s'en partis, ne ges d'un an. mas ben i ac plus de cinc cenz
Sri reis i volgues tant estar, que cascus esgarda e mira
be lo feiran il cais gelar. Flamenca, e can plus cossira
Cant agron tuit la mess' auzida, sa faiso ni sa captenenza
20 le reis a Flamenca causida e sa beutat c'ades agenza, 20

et eis s'en ab leis del mostier. sos oils ne pais a l'esgardar


Apres lui van be très millier e fai la bocca jeiunar:
de cavalliers que domnas menon. e pergai Deus, si grat l'en sap!
Tuit ensems al palais s'en venon Mai si pogues traire a cap
25 on le manjars fon adobatz. que sol un mot ab lei parles, 25

Le palais fo e granz e latz: no'il calgra si pois dejunes.


X millier la pogran caber Moût s'en levon boca dejuna.
de cavalliers, e lare sezer, Mais anc no'i ac domna neisuua,
part las donas e las donzellas, no volgues Flamenca semblar ;

30 e l'autra gen ques era ab ellas, qu'aissi com es soleils ses par 30

part los donzels eis servidors per beutat e per resplandor,


que degron servir los seinors, tais es Flamenca antre lor;
e part los juglars eissamen quar tant es fresca sa colors,
qu'eran plus de mil e cinc cen. siei esgart douz e pie d'amors,
85 Quant an lavât, tuit son asis : siei dig plazent e saboros 35

hanc no"i ac banc, mais de coissis que la bellazers ei plus pros


qu'eran tuit cubert de diaspres : e que plus sol esser jugosa
e no* us penses negus fos aspres estet quais muda et antosa.

l I/endeman. Sel, ren? Me. non etc. 12 ren. 3 acisas. ô non Me. 9 qu[e] aers Me. 15
14 assortz. 16 gens etc. 18 el Me. 22 miller. lur talen. 1(> Y. 28 anc manque Ba. non i
24 tut etc. palai. 27 milleir. 34 v. c. dona Ba. 32 lur.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 11
323 XIII e SIÈCLE. 324

No'il fo veiaire que re vailla, car, si tan ni quan n'i trobesson,


anz dis, per nien si trebailla ja no'us pensetz que s'en laissesson.
tôt* autra domna d'esser bella, Quant an manjat, autra ves lavoû,
lai on es cesta damaisella. mais tôt atressi con s'estavon
5 L'autrui beutat tein es effassa remanon tuit e prendon vi, 5

li viva colors de sa fassa car vezat era enaisi ;

c'ades enlumena e creis. poissas levet hom las toaillas ;

Ane de nulla re no si feis bels conseilliez ab granz ventaillas


Deus, cant la formet aitan genta; aportet hom davan cascu,
io ades plaz mais et atalenta ques anc us no failli ad u : 10

a celz que la vezo ni l'auzon. aqui's poc, qui's vol, acoutrar.


Quan las domnas sa beutat lauzon, Apres si levon li juglar:
be podes saber, bêla es, cascus se vole faire auzir.
qu'en tôt lo mon no n'a ges très Adonc auziratz retentir
15 en que las autras s'acordesson cordas de manta tempradura. 15

que del tôt lor beutat lauzesson; Qui saup novella violadura
anz dizon: "Mielz conoissem nos ni canzo ni descort ni lais,

beutat de doDa, no fatz vos: al plus que poc avan si trais.

vos autre'us tenes per pagat L'us viola'l lais del Cabrefoil,
20 si domna es de bon agrat e l'autre cel de Tintagoil; 20

e que'us sone gent e'us acueilla; l'us cantet cel dels Fins Amanz
mais qui la ve, quan si despueilla, e l'autre cel que fes Ivans.
quan si colca o quan si leva, L'us menet arpa, l'autre viula,
ja no dira pois tanta rêva, l'us flautella, l'autre siula;

25 si savis es, a las serventas." . l'us mena giga, l'autre rota, 25

Aissi so malas e dolentas l'us diz los motz e l'autreis nota;


e volon baissar es esteiner l'us estiva, l'autre flestella,
lo be que a dat Nostre Seiner Fus musa, l'autre caramella;
a cella que plus vol ni ama. l'us mandura e l'autr' acorda

30 Ges d'aizo Flamenca no's clama lo sauteri ab manicorda; 30

ni no s'en deu per re clamar, l'us fai lo juec dels bavastelz,


que leis no volon ges blasmar, l'autre jugava de coutelz:
quar non i trobon lo perque; l'us vai per sol e l'autre tomba,
e no so laisson per mai re, l'autre balet ab sa retomba:
l'us passet sercle, l'autre sail: 35

1 valla. 3 dona Ba. 5 effaza. 9 c. el Ba.


negus a so mestier no fail.

tan. 12 donas Ba. 16 lur. 18 îahz. 20 dona


Ba. 21 acuilla. 25 la. 27 estreiner. 28 2 pesses Ba. 7 pois, toallas. 8 conseillers.
sener. 13 vol Ba. 14 auziras. 19 uiola. 31 banastels.
;

325 TRAITÉ DE POÉTIQUE. 326

TRAITE DE POETIQUE.
Ms. du Vaticain 3207, fol. 49 a (H). — Grdr. § 41, p. 66. St. p. 67.

Aqestas coblas mostran qe las grans Aqesta cobla es d'amie, a qi non platz
autas dompnas no creson poder fallir, que per beutat ni per joven ni per valor
e si mostra con lo faillimen de Fauta s'atraia a dompna, qe done entension a
dompna es maier qe cel de la bassa; totz cels qe lia pregon, que salvan s'onor
5 q'aisi con il es grans de ricor, aissi es pot ben una bona dompna gasainar amies 5

grans lo faillimens, e si con ella val e far enansar son prez e sa valor. NUc
pauc, es pauca la faillida. E qi perdona de San Cire:
la pena, lo blasme no pot perdonar, Dompna, eu sui d'aital faiso' etc.
e menasa a mantz cel qe fai ad un Aïs captenemens
bels
îotorz. Car cascuns si garde d'aqel: per et als cortes parvens 10

qe pren maior dan cel q'engaina qe et al fugir follors


cel q'es enganatz, conois hom las meillors,
Mas vos no par, poscatz far faillimen etc. qel semblans fai parer
Blasme n'a hom e cascuns, s'el a sen etc. so don a'I cors voler:
15 Lo coms de Rodes si era moût adreics doncs de far folia
si 15

e moût valens, e si era trobaire, e'n no vos ven volontatz,


Uc de Sain Cire si'n fetz aqesta cobla : ja'l semblan no fassatz.
Seigner coms, no' us cal esmaiar No tain g qe plus en dia.
per mi ni estar consiros, Tal dompna sai q'es de tant franc
20 q'eu no sui ges vengutz a vos usatge
per ren qerre ni demandar c'anc non gardet honor sotz sa centura; 20
qe ben ai so qe m a mestier,
1
e'I torts es siens, s'ieu en die vilanatge:
e vos vei qe faillon denier: car senes gein e senes cobertura
per qe non ai en cor qe'us qeira re, fai a totz parer
2b ans, si'us dava, faria gran merce. com poin en si deschaer.
Lo coms si respondet aqesta cobla: E dompna c'ab tant s'asaia, 25

NUc de Sain Cire, be'm deu grevar, no's cuig mais qe m'alezer
q'eu veia qe oian sai fos qe ja de lei ben retraia,
,
paubres e nus e sofraitos, ni voill qe'm puesca eschaer.
Met eu vos fi manent anar, NUc de Sain Cire:
que mai'm costets que dui arqier Passada es la sasos 30

no feiren dui cavalier: qe fasias cols e cais,


pero ben sai, si'us dava un palafre, e ja no' us gensera mais
Deus qe m'en gar, vos lo prendriats be. lo blanqez ni'l vermeillos
35 Cobla de rancura. ni'l glus ni Vestesinos,
qe la car a' us ru e fraing 3.-)

8 po.
13/14 strophes de Folquet de Marseille, 5 po. dompna manque. 7 sansil.
2 beutatz.
cf. Mahn,Gedichte 80. 14 caschuns. 18 cf. 8 Malin, Gedichte 1158, 5.
cf. 9 cf. Ms. <lt
ci-dessus 175, 10 ss. et Ms. de Modène 813 b (D). Modène, fol. 257 (D) ; Mahn, Gedichte 671. 4.
21 ren manque H. 22 m'es D. 24 qera H. 10 ez u. 12 conos H. 13/14 manquent D.
25 seus H. 29 e dacer blos H. 30 ti vos en 15 donc H. 16 nous en pren D. 17 fasatz
rie tornar H. 31 mai D. mais me. sans que H. 19 cf. Mahn, 2. 28. 20 sot. 21 tort. 2:.
H. costes DU. 34 qui D. 35 rancure. tans. 26 no Ba. 31 fatias. 32 et. 33 blanqes.
11*
327 XIII SIÈCLE. 328

qe no pot penre color; sine ans o a VI, plus s'avilis qe s'el


ni no'n pot traire douzor primier âmes un avinen. Mas las
an
nuill hom c'ab vos s'acompaing, falsas e'il fais fan un mal mercat, qe
ni mais de vos non venra alegriers sai n'amen un e liai autre, e de llor a
5 a vostre drut, si no'ill davas deniers. mai qi plus lor dona. Griiilems de Sain 5

Aqestas coblas blasmon dompna qe's Leisder:


fai trop preiar, pos ve qe'il es gen d'aman; Blasmar deu hom un usatge qe cor etc.
mas la bontatz es. qant sap qi deu causir. S'ella tria un drut a desonor etc.
E s'ella causis un drut descovinen, a

N'AT DE MONS.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 37 3a (C) fr. 22543, fol. 97* (R). — Die WerJce des Trohadors
N'At de Mons, hg. v.
,

W. Bemhardt, Heilbronn 1887, p. 127 s. — Grdr. § 32, p. 49. St. p. 49.

10 La valors es grans e l'onors mas quan cossir dels dans, quais es plus
ei fach ei dig ei bel semblan fortz,
cortes e franc e benestan mais notz blasmes que res, neis que la

dels reys e dels autres senhors; mortz.


mas semblan plazentier
fag ni dich ni Morirs es mais, sii falh valors, 10

15 tan solamen non dono pretz entier e val tan quan destriguai dan;
qu'om pot falhir tant qu'om fai mais e donex qui falh n'i forsfa tôt l'an;
tortz, mas qui no val, mortz l'es secors:
que perdra'l pretz quei dona bos esfortz, donex per blasme vedar a mortz mestier
Dels reys fora grans la lauzors, mas part blasme no vey nulh peiurier,i5
qui be cossirai ben que fan; ni leu no ven paors ni desconortz
20 mas de falhir se plevon tan de si meteis, qui de blasm' es estortz.
quei blasme toi al laus son cors. Blasmes es grans e deshonors
E'1 rey son plus de falhir prezentier, a rey que leu mau ni desman,
quargreuauz'om vedar so que reys quier; quar sembla de leugier talan, 20

per que de rey, cuy falhirs es deportz, e leu par bes so qu'es follora.
25 esta sos pretz en perilhozas sortz. Reys deu aver dur cor e dreiturier,
Si falhirs fos tan grans temors que non aia voler ni cor leugier
cum dans ad aquels que'l fan,
es ni camge leu sos sens ni sos acortz;
ja no falhira tan ni can quar qui leu vol leu falh e len s'estortz. 25
negus per fort quei fos sabors. Reys d'Arago, senher, on pretz se mier,
30 Falhir apel so don blasmes se mier, vos voletz be so que hom vos profier;
qu'autre falhir no m'ai nulh cossirier; donex ja de Dieu que tant es grans e
fortz
1/2 po. 4 nom. servir no's vir vostre valens esfortz.
10-14 mutilés C. 15 dona CR. 16 tan R. e
far Ba.C. 17 que R. bon C. 18 gran lurs 1. 5/6 guielms de lobsder. 7/8 cf. Malin, 2, 54.
Ba.C. 21 que R. tolh C. cours C. 22 reys C. 8 dcl dan R. pus R. 10 mal C. sim R. 11
pus R. 23 aedar B. 24 reys CR. falbirs C. destrigua R. 12 d. q. forssa Ba.C, manque B.
25 son C. perilhoza R. 27 a sels que forfan R. 14 valer a R
15 nulhs R. 16 nom-paor R.
aquelhs C. 30 îallir C. 31 falhirs C. no R. 17 del R. 20 semblan R. 22 rey R. 23 ni
sai Ba.CR. eug R. 25 sestors CR.
329 GUILLEM DE OERVEIRA. 330

GUILLEM DE CERVEIRA,
Ms. de la bibliothèque de Saint-Marc à Venise, fr. I (CIV, 6), fol. 5
n —6 a
. Grdr. § 31, p. 45.
St. p. 53.

Mant arbre fan fruyt tal per que la Car hom hon pus alts es es en periyl
brancha frayn: maior,
pel fiyl pren payre mal en loc d'altre et hon mays a conques del perdr' a
guasayn. mays dolor.
Enans c'autra casti deu hom si castiar: Qui dona senyoria a fol, obra'n axi
qui mal fa e ben di, si eys vol gualiar. com peyres metia al
si mon de Mercuri.
5 S'autre vols meynsprear, esser vols Si gran compte tenets entre mans e 5

meynspresats : comptats,
qui no vol autre honrar no vol esser s'una peyre hi metets, lo compte er
honrats. torbats.
So c'a hom es pus car, so es pus vil Can hom al layra tray los oyls, sab
a Dieu: bo a l'orp:
so que vols mays amar, poras perdre tôt or so quei lops fay ve a plaser
pus leu. al corp.
Aytant tart com la mar tenras femna Qui savis vol usar savis coven que sia :

bestada: qui ab foyls vol enar apendra de folia. 10

10 tant noi poras donar que ja'n sia payada. Trebucansa de gents ve per mal regidor :

Us marits asaget c'ab diable*s bestes: bos hom a*ls noyriments ensenyon li
sa muyler quils uget ans que fer se senyor.
pogues. Tu volrias aver bes e no esser bos:
No désirs dignitat la quai no pots aver bes no pot romener mas ab los valoros.
sens tort e sens peccat, mays te val Nuyls homs re no volria de mal dins 15

pauc d'aver. sa mayso,


15 Altesa de ricor es guardaris de vicis: e plats li mala via : guardats com
per puiar en honor porta mants homs vol son pro.
cilicis. Nuyla causa non es tant vils com
So que par senyoria es grans subjeccios : mala vida:
tais n'a, cuy meyls séria que paubre e trop an pauc après tais c'an l'arma
romeu fos. delida.
Un say que pot aver dos, e duy no Aytant can es malvats en maior dignitat,
may d'u : deu esser meyns preats e qui l'i a puiat. 20

20 d'ayso podon saber lo ver per lor cascu. Un' obradejust val cenmil depeccador:
Cant seras covidats, derrer vuyles ceser :
no perdon lur jornal li bo laborador.

aven umilitats vey bas aut romaner. Mays es menifestats del savi us sol dia
Lay es cap de la taule hon seon li que la tota etatz de ceyl qui sec folia.
miylor: Lo foyls fera tal re don hom perlara 25

pus Deus lo joch t'entaule no prendes mays


lo pigor. que si'l savis fay be : mas de be far
no't lavs.

12 poques. 14 paus. 15 guardans. 17 gran. 1 altes. 18 p. e trop an a. 24 dona estatz


18 pabre. del. 25 don] hon.
331 XIII e SIÈCLE. 332

Si com al cors es bos l'esauts d'efer- meyns e pus tart n'auras; douchs fay
metat, a Deu plaser.
a l'arm' es seboros a ver mal de peccat. Guarda que no ajusts aver don auries
Reys cesen en cadeyra do judici leyal plor:
a la gen dretureyra dona be loyan mal. les lagremes dels justs puion al sol
5 Trop es enjanayrits la gloria del mon : senyor.
guarda las trixarrits, calsan estât e son. Tota aygua avayl cay, aquesta puia
De so que cuyderas mays en estsegla amon :

aver pus lieu que res s'en vay la gloria 5

d'est mon.

VIE DE SAINTE DOUCELINE.


Ms. de Paris, fr. 13503 (anc. 766 b), fol. 88. Copie de M. Paul Meyer. — La Vie de Sainte
Douceline p. p. Aïbanès, Marseille 1879. —
Grdr. § 37, p. 58. St. p. 62.

Le quinzens capitols es dels miracles que Ab tant li maires de mot gran dolor
Dieus fes per la sancta après lo sieu plena amb amars critz si tornet a la
traspassament.
10 sancta, e vodet de bon cor que son sé-
Ar s'alegri Robaut d'Ieras e de Mar- pulcre illi vezitaria,e que li portaria
sella, car tan digne cap ha agut en son l'enfant am son suzari. Et aissi fachio
comensament, con servi lo seinnhers son vot, l'enfas fon restauratz a pleniera
en tota sanctitat, con tostemps i sia amatz salut, et enaissi con per los meritis de
15 e servitz puramen per los gracios meritis la benaurada sancta lo premier filh
de la maire que l'a edificat, per los Dieus lur avia donat, aissi per los sieus
cals meritis Dieus a acorregut a mot meritis aquest que crezian que fos mortz, 15
de gens segon ques auzires. piatozamens lo lur va restaurar. Don li
En Prohensa era un noble baron maires am gauch li atendet son vot, e
20 ques avia nom Rainaut, seinnhers d'un comtava e dizia que per cert li sancta
castell ques a nom Cabrier, et ell e li l'avia ressuscitât.
donna ques avia nom Costansa deziravan A
Marsella era una femena que totz2o
fill meravillozamens, e noi podian aver; los enfantz ques avia perdia tan tost
et am gran fe voderon a la sancta lo ques eran natz, et era en tan marrida
25 pes de l'enfant en siéra, si lur volgues que non semblava remazes en son sentz
dar fill. Non triguet gaire ques agrou de dolor que menava a cascun dels en-
un bell filh que lur fes mot gran gauch, fantz. E una ves qu'ill era près de son 25
car el si fes tan savis que per meravilla enfantament, era mot consiroza, car dop-
auzia hom sas paraulas, que non sembla va tava de la mort de l'enfant, e plorava
30 enfant, e ben paria que fils era de gracia; lo enans que fossa nat. Et una nuech
tan sotils era en son entendement. en sompni lo li aparec li benaurada
Estalvet si d'un autre filh ques agron, maire, si trezena de donas de Robaut, 30

cazec en malautia, per la quai fon menatz que l'acompainhavan mot honradamens,
sus lo ponch de la mort, en tant que traspassadas totas d'aquest mont, et eran
35 certamens li viron far los tratz, e neis totas de meravilloza beutat. E dis li
crezian que l'arma fos parti da dell cors. li sancta mot benignamens: "Sapjas,
333 TRADUCTION DU LIVRE DE SYDRAC. 334

femena, que tu portas un filh del cal devocion que benezis son ventre, e li
seras alegra, e per cert sapjas que grans sancta adoncs pauzet sa. man sobr' ella
beus t'en venra, car ieu ti fas saber e benezi la, e pueis parti si d'ella; e
que aquest ti viura, qu'ieu ai pregat a li femena remas mot consolada, et ac
5 Dieu que lo ti salvi." Adoncs li femena pleniera fe en las paraulas que'l sancta 5

li demandet qui era. "Ieu," so dis li li ac dich, e 'speret que per los sieus
sancta, "sui Doucelina de Dinnha, be- meritis trobera gracia am Dieu. Azimpli
guina de Robaut e sorre de fraire Hugo sompnis que'l femena ac vist, et
si le

de Dinnha, qu'en aquest an sui trans- filh de ques ac mot gran


enfantet un
îopassada d'aquest mont a Dieu, e la quai gauch, car aquel li visquet e li fes motio
tu avias réclamât." Adoncs li femena de bens, qu'ell fon bons mercadiers e
si gitet a sos pes, e reques li am gran lonc temps la noiri.

TRADUCTION DU LIVRE DE SYDRAC.


Ms. de Paris, fr. 1158, fol 101 a —103 b . — Grdr. § 57, p. Ul s. St. p. 69.

u
Lo rey demanda : Que val mai a destruhs manhtas vetz ,
per que dizem
beure, lo vis o lh'aiga?" Sydrac respon: nos que als bos val mais lo vis et als
15 "Lo vis es una pressioza cauza e digna, malvatz l'aygua." —
Lo rey demanda: 15
e es a salut del cors e de l'arma, quar "Cant hom es ardens de batalhar o
per lo vi pot hom salvar son cors de d'aver paraulas ab alcuna persona, cossi
moltasmalaudias e s'arma d'issamen ;
s'en pot hom esquivar?" Sydrac respon :

quar vis es bos per las savias gens que "Cant hom es ardens de batalhar o
20 lo bevo atrempadamen et a razo, e no d'aver paraulas ab alcuna persona, la- 20
fan per lhuy nulh outratge a lor ni donx deu hom cossirar en Dieu, e lhi
ad autra gen per que aitals gens apro-
: deu sovenir de s'arma, e no fassa cauza
fiecha mais tro beure vi que ayga. que torne a dampnatge del cors ni a
Mas als fols que bevo lo vi folamen,
,
perdecio de l'arma ni ad anta de se ni
25 ilh ne gasto e'n perdo lo lor e n'aucio de sos amix; e deu cossirar en altraes
la gen e la deraubo e'n prendo l'autrui cauza e combatre se ab son coratge e
cauza, e s'en fan aucire e'n fan bregas gitar cela pessa de se e si de tôt no ,

e baralhas e d'autras fulhias assatz. Ad sy pot refreidar, el sy deu moure fors


aital gen valria mais beure l'ayga de de la gen e parlar ab si mezeis, e ba-
30 la mar que lo vi quar no'n perdrion
,
talhar e menassar ab se mezeis , aissy 30
lo lor ni lor sen ni farian mal a lor ni cum si fos denan sela persona; e sela
als autres. Aitals gens non deuria beure arsura, la quais efla lo cor e lo ventre,
vi, ni drehs ni razos non es que fasso, sy desenflara per la boca e pels membres
quar lo vis no fon pas fahs per els, ans e per lai on lo cors dezira a deseflar ;

35 lor es defendutz. Lo vis fai als bos lo et en manieira sela arsura si re-
aital 35

cors sa e pur e net coratge, e als mal- freydara." —


Lo rey demanda: "Si fa
vatz fai malvatz cor e fol, e lo cors n'es mal qui si vanta de son peccat?" Sydrac

14 toujours abrégé Sy R. 21 autrage, damp- 1 bezenis. 3 bezeni.


natge Ba. 23 uix. 30 vis. 37 que nés. 13 que nés.
335 XIII- SIÈCLE. 336

respon: "Cilh que de son peccat si o en autre luoc e fazias tos negossis
vanto son ministre del diable, quar tuh secretz, tu no volrias pas que nulhs hom
lhi mal veno del diable. E silh que sy vengues sobre te, e que fos ancaras tos
vanto de so que lo diables lh'aura ami- filhs o tos fraires ; atretal faras tu a ton

5 nistrat que
ben, es dreh sia apelatz amie, sy trop soen lo vas vezer; mas cant 5

ministres dels diables, quar ilh anuncio hom vol anar a l'ostal de son amie, hom
las obras del diable a la gen; e sel fai lh'o deu far a saber, e sel que aissy
gran mal e gran peccat e fay peccar fai es cortes e ben essenhatz." — Lo
los autres per so vantamen quar ,
tal rey demanda : "Deu hom far layda cara
10 peccat aura fah, per aventura, per so a son amie, quan ve Sydracio e son ostal?"
vantamen ; sel que l'auzira lo fara que respon "Si tu es en ton ostal ab ta
:

ja no'l feira, e lo vantaires sera colpa- inainada e tos amix ve sobre te que

,

blés del- peccat." Lo rey demanda: ti desplassa, tu no'lh deves pas mostrar

"Per que femna sy doua leu joia e leu malvatz semblan; mas deves lhi mostrar
i5dol?" Sydrac respon: "Femna en aquest bel semblan e far plazer e honora ton 15
segle si dona leu joia e dol per bona poder; quar tro es mielhs que tu sias
razo, plus que hom no fa; quar femna corossatz en ton coratge e*l sapehas re-
a lo sanc e la servela plus leugieiramen tener per ton amie que si lhi fazias niih
que hom e es aissi coma la syma en
, dizias antas ni verguonha. Car si tu
20 l'arbre que s'enclina pel ven ad aquela lhi mostras malvatz semblan, tu le cor- 20
partida on sy vol; e femna es tais que rossaras, et aura ti mala voluntat et
de petita cauza que veia auia, ela auras corossat te e lhuy, e pueis t'en
trembla tota per lo sanc que a; quar repentiras; mas sy tu vols tôt so es-
la frevoleza de so sen lhi fai tost aver quivar, fai fermai- ta porta, e negus no

25 joia e tost dol; e sLfos savia coma hom, si poyra sobre te mètre." — Lo rey 25
feira ne hom bailieus e senesquals e demanda: "Cossi's pot far que a las
jutges e senhors. E per aquesta razo vetz .j. hom homes vencera
.iiij., .iij.

quar non an gaire de sen ni fermetat un sol?"


e alcuna vetz sera vencutz per
en lor, ans so volatgas de coratge, sy Sydrac respon "Batalha es coma Dyeus,
:

30 demora a far, quar mantenen descuebri quar silh que Dyeu crezo et adoro de 30

so que aura vist e auzit; e per so sy tôt lor cor e so servizi fan, non an en
dona tost joia e leu dol, et enans serion autra cauza lor entendemen ni lor pessa,
desseubudas cen femnas que us savis ni aver no la devo. Tôt atretal deu
hom." —
Lo rey demanda: "Deu hom far cel que batalha fai, quar el deu lo
35 anar vezer soen son amie?" Sydrac cor e*l coratge e sa pessa mètre entiei-35
respon "Certas no
: quar tu i poirias ;
ramen en la batalha, e deu oblidar de tôt
anar ta soen que tu lo corossarias e en tôt sos autres negossis, e molher e
lo enoiarias mas tu lo deves anar vezer
;
efans e sa riqueza, e deu cossirar cossy
a horas e a sazos, non pas soen, quar vencera sa batalha. E si el es caitieus
4otoh trop so mal; e per aventura el aura ni paorux, el sera vencutz." — Lo rey4o
a far al res que de te vezer, e si tu demanda: "Es santatz de manjar totas
venes adonx, tu lhi venras al desus e viandas?" Sydrac respon: "Totas cauzas
faras lhi enuoe. E aisso podem saber que Dieus fetz per manjar so sanas,
per te mezeis: sy tu eras en ton ostal quar la vianda, que es eferma, non es
3 tos] .11. 14 malvatz - mostrar manque.
18 sanx. 24 cen. 40 so trop mal. 39 el el es. 42 cauzas répété.
337 TRADUCTION DU LIVRE DE SYDRAC. 338

nias de l'efermetat del cors on intra, que de totas las sazos de l'an non falho
e del temps quan
: lo cors es sas , so ja mais ni en ivern ni en estieu. Quar
que el manja lhi es sa e bo. E cant can lo firmamensson torn e so mo-
fai

el es febles o malaudes, pauc de vianda vemen ei solelhs pren son altre torn,
5 lhi fai mal; per bona vianda e
aisso fa estieu a nos e yvern als autres jens 5

sana no mou mas del cors sa e pur e del mon. E cant el fa son autre torn,
net; que can lo cors es sas, tota vianda fa estieu ad aquels e yvern a nos; en
lh'es bona e sana; e al cors malaude tal manieira no falhira ja mais yverns
pauc de vianda lhi notz." Lo rey — ni estieus al mon de tota sazo de l'an.
10 demanda: "Quais so las gens que plus E aquel torns que'l solelhs fai, non esio
si vanto del mon?" Sydrac respon : ges de la montansa d'una pena; la alteza
"Aquilh que mai si vanto que gens del del firmamen nos apareys e regarda-
mon, so son très manieiras de gens, men." — Lo rey demanda: "Cossi una
Prumiers fols vielhs que'is vanta de sa nivols apar petita, cossi esdeve tan grans
i5Joventut e recomta de son cors, cant que cuebri gran cantitat de la terra?" 15
el era joves, vertatz messongas, e Sydrac respon: "La nivols que apar
recomta sas baudors e sas fulhias, e si petita a la vista a son cors es molt
vanta de sa gaieza e de sa pessa, que grans, mas sa grandeza hom non pot
las gens l'en crezo; e non cuia pas que saber per la alteza que a, per que par
20aquilh a cuy comta l'en chuflo ni a sa semblansa petita a la vista; e pauc 20

l'escarnisco. La segoûda manieira es e pauc s'asembla esdeve grans, et


e
de fol estranh que recomta bordas e efla aissi la petita nivols sa grandeza
fulhia, que el a estât e son pais rix e encontra lo cel en aut, e hom no la
manens, que sia vertatz no: per un pot vezer. Mas per so que es encon-
25 que l'en cre, dos non crezo. La tersa tra davas nos e s'espieissa hom no 25 ,

manieira es de rie fol que retraira sas la pot pas vezer ni de lonc ni de tra-
fulhias e sas bordas, e aquilh que l'auzo vers e per sa alteza lo vens la fer e
,

l'en janglo e lhi bufon en la barba e enfla e la fai creisser e espandre e


lh'autreio can que ditz, per sa riqueza. cazer e ploure en la terra et abeurar
30 — Lo rey demanda: "Cossi" . . . "las les bes que'y so. E non entendatz que3o
nivols son tant espessas en estieu coma sela ayga venha ni yesca de l'aire, ans
en ivern e aitan escuras e plus altas y monta de la mar, e a la vetz del
que en totas las sazos de l'an qu'elas fum que la terra geta, e esdeve neula
no so e nostras partidas d'autra gen,
. . . e plueia aissy cum vos podetz vezer."
24 per manque. 28/4 encontra aras dauas.
5/6 es sana. 19 cuiar. en contraria d. Bu.
339 XIII e SIECLE. 340

FOLQUET DE LUNEL.
Ms. de Paris, fr. 22543, fol. 139. —
Fr. Eichelkraut, Der Troubadour Folquet de Lunel, Berlin
1872, p. 30—34 (v. 122 —283) (Ei). —
Grdr. § 32, p. 48. St. p. 48 s. Diez, Leben und Werke
der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 478.

Tant es lo morts ar pies d'engan, Tant es aquest segle farssitz


c'om auci si e son paire, de gens mot dezordenadas
e'1 paires lo filh mal menan qu'engana molhers e maritz
e'1 cozin german e'1 fraire; tan c'aucis Fus l'autr' en badas.
5 la maire auci son enfan Mas las molhers enganairitz, 5

e l'enfans aunis sa maire; can son dels drutz emprenhadas,


e'1 clerc tolon escumenjan fan entendre las trichairitz,
de so que lur es veiaire. de lurs maritz son cargadas;
E l'emperador grans tortz fan e cuion aver escarnitz
10 als reis, sol c'o puescon faire, lurs maritz, las desastradas, 10

e'1 rei als comtes atrestan ;


cant an perdutz lurs esperitz,
e'1 comte de gran afaire e remanon enganadas
dezereto'ls baros tôt l'an, per jovensels enfoletitz,
e'1 baro mant bel repaire e mais per sels c'an clergadas.
15 de an
lors cavaliers a tort ;
Aras parlem dels descausitz 15

e'1 cavalier a gran aire alberguiers, co son malvadas


vivo'ls caitieus pages pluman. gens mot seretz ben aculhitz
;

Tais n'i a, neus de Faraire per els e per lurs mainadas,


lur levo'ls buous, non dreg gardan. al venir, e mot obezitz;
20 E'1 pages per bolas traire las ostas auretz privadas, 20

se perdon, e'1 pastor talan, e las sirventas peccairitz


que no s'en sabon estraire ;
tenran vos apparelhadas;
e'1 fossor, car demandon gran e can vos seretz reculhitz
loguier, per lur fais maltraire; ab els, e seran sermadas
25 e*l metge lur mestier faisan ;
las viandas, er faitz l'envitz, 25

aquilh que no sabo gaire, que manjon totas vegadas


cuion guérir et auciran, ab vos, que seretz gen noiritz!
per qu'es mal c'om lor o paire. E lur trametetz onradas
E'1 menestral e'1 mercadan prentalbas, segon que aizitz
30 tug so mentidor o laire, ne seretz; e s'enviadas 30

l'us vas l'autre ab bel semblan lur avetz auca ni perditz


d'amor, per aver atraire. e carns frescas e saladas
E'1 joglaret e'1 viandran e pans blancx e vis esclarzitz,
siperdon per mal retraire. vendran vos avols sivadas
35 E veus d'aquest segle truan mal lieuradas e fes poiritz si

com engana mant peccaire ! e manjadoiras traucadas.

1 le. ar manque. 5 aussi etc.


2. 7 clercx.
Pueis auran vos los porex aizitz

10 reys etc. 11 els reys al comte. 13 deze- e truiassas afamadas.


retals. 15 cavayers. 16 els cavayers. 19
Lurs. gardon. 20 els. 21 els pastors. 23 els 2 mot manque. 5 la molher enganairis
fossors. 28 els per ques. 33 le deuxième el -is. 15 Arans. 16 albergueiras 17 gent. 29
manque. s. caizitz.
1

341 FOLQUET DE LUNEL. 342

E can vos seretz adormitz, a son tort pren defalhensa.


manjaran a grans goladas. L'autr' es a sas gens mais terriers,
E jairetz en lensols blezitz l'autre son senhor bistensa
e en cossers dezonradas de son dreg. S'el es corturiers,
5 e seretz mal e lag cabitz s'es d'un rei en mantenensa. 5

de coissis e de flessadas. L'autr' es a senhor lauzengiers


Pueis al comtar seretz malditz, tan que met peleg' e tensa
si de las doas soudadas entre lui e sos companhiers,
non lur datz quatre sous complitz tro'n geta la bevolensa.
io de lurs falsas denairadas. L'autr' es ricx hom que volontiers 10
Veus co'us er lo prezens grazitz servissials covenensa,
de las viandas delgadas que a cap de trent' ans entiers
de que vos los auretz servitz! non auran mas lur vivensa.
Tant son gens desarengadas L'autre ve paures almoiniers
15 en aquest segle qu'esbaitz a senhor que'l fa valensa 15

sui don seran restauradas tan qu'es ricx, e pueis si mestiers


las armas dels angels marritz, li fa, no'n a sovinensa.
c'ab Lucifer son dampnadas. L'autr' es bailes peatgiers,
Grans deu esser lo cossiriers c'alsenhor fai tôt creissensa
20 c'aver devem, ses falhensa, de rendas, tan l'es plazentiers, 20

car al Senhor qu'es drechuriers qu'en met s'arm' en nonchalensa;


de nos fam desconoissensa, e l'autr' es corrieus bandiers,
qu'el nos es francx e drechuriers que tôt l'an en mal despensa
e nos ses obediensa per gatjar pastors boviers
25 ves lui, que mans tormens sobriers e d'autres, ses conoissensa. 25
sofri per nostra guirensa. L'autr' es trobaires messongiers,
Pauc fam dels mandamens premiers que non a ges d'estenensa
qu'el nos fei, per negligensa de mal dir, qui dons ufaniers
nos en laissam, per qu'els derriers no'l vol dar ses retenensa.
30 jutjamens n'aurem pendensa. L'autr' es de penre prezentiers 30
L'us es vaudes e liauniers draps deniers a crezensa,
e de mala conoissensa, pueis al pagar sera frontiers
l'autr' eretges, l'autr' usuriers, que'us dira, ses reverensa,
l'autre rete ses temensa que vos es us grans renoviers,
35 cartas pagadas o deniers si l'avetz fag avinensa. 35
comandatz en sa plevensa. L'autr' es alcavotz mercadiers
L'autr' es molheratz bagassiers de femnas, ses essiensa,
ses lei e ses penedensa, l'autr' es trichaires lechadiers,
e l'autre dels quatre cartiers que d'als non a sa chalensa.
40 de Dieu dira . . . ezensa: L'autr' es paures, ricos parliers, 40
per cass' o per joc, per estiers que totz jorns bregas comensa,
8 II. 9 IIII. 11 prezen. 12 de la, le reste
est illisible. 13 los auretz illisible. 14 gen.
desangadas. 21. 23 la répétition de la même 1 cort ou tort. 4 dr. el Ba. 10 homzs. 1

rime est sans doute fautive. 27 faym. 29 quel. peut-être ve co vensa Ba. 14 paure. l(î c
30 pedensa. 33 esuriers. 35 e. 36 comaiidas. manque, mas Ki. 19 tort. "24 buuis 29
40 descrezensa Ba. retensa. 34 renoyers.
343 XIII e SIÈCLE. 344

l'autr' es maldizens lagotiers que tôt Tau fa sa despensa


d'autres e de sa naissensa, per tavernas e per seliers,
l'autr' es ribautz e taverniers, qu'en als non a s'entendensa.

RAIMON ESCMYAN.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 372* (C), fr. 22543, fol. 95 d (R). — Grdr. § 26, p. 35.

Senhors, l'autrier vi ses falhida tal colp que tota l'escoyssen.


la cata que ges no m'oblida, Pueys a li dig: „Ben as fol sen,
gent encuirad' e mielhs garnida, cata, qu'ab mi prendas conten;
e parlet a ley d'issernida, e farai t'o ades parven."
e dis al trabuquet aital: Ab tan la cata s'en erissa,
"Fortz suy e no'm podetz far mal; qu'es grass' e grossa e faitissa,
10 en las lissas farai portai, e ditz qu'enquer a fort pelissa, 10

que dins la vila vuelh ostal." e venra, si pot, tro la lissa.


Dis trabuquet : ,,Diable'us guida, E junh pes e fes un saut,
los

na cata, dolenta, marrida; et a cridat e mot en aut:


quan vos aurai très colps ferida, "Trabuquet, no't pretz un grapaut,
15 ja ab mi non auretz guerida; que prop vos suy al mieu assaut." 15

que si passatz de sai lo pal, Ab tan lo trabuquet s'erissa,


sabrem de vostre cuer quan val, qu'es fers e fortz, e fer e fissa,

qu'ieu's en darai un colp mortal, et a dig: "Na cata mestissa,


si vos acossiec sul costal." fort pel auretz, s'ar no*us esquissa."

20 Ab tant la cata s'es moguda, E tramet l'un cairo raspaut, 20

que no*y ac pus de retenguda; que noi leveran trey ribaut,


tro la vila tost fo venguda et a lo'i mes el cors tôt caut,
e mostret sa cara peluda; don tug foron alegr' e baut.
e venc suau, celadamen, E la cata que'l colp senti,

25 pauc cada pauc prenden e pren a per pauc de dol no mori, 25

si qu'anc no*y ac retenemen, e dis: "Trabuquet, malat vi,

tro fon dins lo vielh bastimen. ieu te lais, e tu laissa mi."


E quan l'ac vist' e conoguda, Ei trabuquet respondet li:

trabuquet ditz: "Cata morruda, "Na cata, non er enaissi,


30 ieu vos aurai tost abatuda." qu'ab mi non auretz treu ni fi, 30

E fier la denant sa barbuda enans vos aucirai aqui."

5 qui R. 6 miels C. 7 ley manque R. 9 3 sentensa.


podes C. 10 las mangue C. 15 non a. ab mi 6 preans C. 10 dis C. 13 e ha R. el mat
gandida R. 16 E R. sa R. 19 cossegui R. sus R. 14 près C. 15 près R. 16 sarissa R. 18
Ba.C. 25 prenden manque R. 26 retenem C. et ha dich R. 19 ser R. 21 leveron R. 24.
29 dis C. 31 sa] la R. 25 sentie: moric R.
345 DANTE DA MAIANO. - MATFRE ERMENGAU. 346

DANTE DA MAIANO.
Ms. de la Laurentienne, Plut. —
XC inf.cbd. 26 (c). Archiv fur das Studiumder neueren Sprachen,
33, 411. Stengel, Die altprovenzalische Liedersammlung c, p. 75. —
Grdr. § 38, p. 39. St. p. 28.

Las , so que m'es al cor plus nus e tro qu'ami dons, ab los sieus gens parlars,
cars, prenda merse del mal qu'eu trag tan gran.
ades vai de mi parten e loignan, Leu fora srm volgues mi dons garir
e la pena e*l trabail ai tôt, ses pars, de la dolor qu'ai al cor tan soven,
on mantas vetz n'ai greu languir ploran. quar en lei es ma vida e mon morir.
5 Que'l fis amors mi ten el cor uns Merse l'enquer, a ma domna valen,
dars, que per merse deia mos precs coillir
on eu cre que'l partirs non es ses dan, e perdon fassa al mieu gran ardimen.

MATFRE ERMENGAU, LO BREVIARI D'AMOR.


I.Ms. du British Muséum, reg. 19. C. 1. fol. 127 b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127 d (B) ;
Ms. Harlei. 4940, fol. 130 b (C). II. Malin, Gedichte der Troubadours 1, 184 —186. Le Breviari —

d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azais, 2 voll., Paris 1862 84. Cf. Jahrbuch fur romanische
Literatur 5, 402. —
Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I. al cors la calor natural,


Dels metges. mas a l'esperit es mortal. io
Los metges peccan eyssamen Et esquivo cum lo malan
io en manta guiza, quar seguen so qu'es a l'arma profechan ;

las doctrinas de Galia; quar al cors séria nozen,


per so que puescan vieure sa del quai an cura maiormen.
lonc temps et ab cor vigoros, E dono per cosselh leyal 15

son mot ardent e mot euros als autres que fassan aytal,
15 de seguir tôt delieg carnal, e per corporal sanetat
e de l'esperit no lor cal. cosselhan qu'oui fassa peccat.
Mas en so qu'es plazent al cors E soven fan mant home bo
meton nueg e jorn lor esfors ;
morir senes cofessio; 20
don volon aver palafres, quar si an greu malautia,
20 bêlas raubas e bels arnes no sosteno qu'om lor dia
e viandas delicadas quez els se deian cofessar,
e trop ben aparelhadas, per duptansa de may greuiar,
et auzir esturmens e cans e euro mays de corporal 85
e sentir cauzas odorans ;
sanetat que d'esperital.
25 e tôt aysso volon seguir, D'autra part, quan vezo trebalh
quar es profieg a retenir

1ab loien p. 2 rnerseis. H sem. donc. 6


1 ço. gars.2 lungian. 3 aieu tôt. 4 mantes lencer a mia. 7 qa p. rnerseis d. mon p.
ueç. langir.5 un. 6 eus. partir, er Ba. acoillir. 8 faca. grans.
10 segen C, souen AB. 11 galias (: sas) 9 a lor cors la color C. 11 le A. lô liai
AB. 16 espirit A. lor ne quai C. 18 lors A. AB. 19 fa mans C. 2() ses B. 21 gran (\
24 bon odorans B. 26 profieg es de C. 22 quez om ABC. diga A<\ 24 greueiar A.
347 XIII e SIÈCLE. 348

d'alcun home, cuy mais assalh, e'us fatz la recepta legir


dolors o febres cartana dels lectoaris o dels banhs,
o febres cotidiana, nomnar vos an per noms estranhs,
gotassa o lebrozia, segon lor antidotari,
5 o autra greu malautia, las cauzas del lectoari, 5

ja no'n auran compassio per so que no las entendatz


ni desplazer, ans lor es bo; en lunha guiza, ni puscatz
quar espero quez ilh auran de las dichas cauzas saber
de la cura salari grau; si las prezon outra dever.

io et outrai dig gran salari E soven per gran bauzia 10

auran lor ypotecari fan greuiar la malautia,


especial, don hom pendra sia plaga o nayssedura,
tôt aquo que mestiers fara et alongaran la cura,
al dig malaute trebalhat; per may aver salari gran
15 et auran ja fag lor mercat de l'home caytieu, malenan. 15

ab l'epotecari, lo quai Apres quant an agut l'argent,


auran près per especial, son en la cura neglegent,
que lor partisca son gazanh. don niant home veno a mort,
Apres si'l malaute si planh que foran vengut a bon port,
20 d'alquna dolor que senta, si no fos lor neglegentia; 20

e ditz que fort lo tu rm en ta per fauta de scientia,


o el cap o en l'esquina, quant auran preza la cura,
el faran far medissina obraran ad aventura
ad aquel ypotecari, en alquna malautia,
25 o emplaustre o lectoari, que no'y saubran pendre via 25

banhs, eyssarops o onchuras certa, veraya ni fina,


et autras malaventuras; segon l'art de mediscina;

e res d'aquo pro no'l tendra, et al malaute prometran


e si o fay, petit sera. qu'el per cert del mal lo guerran,
30 Et après, quan ve al comtar, per so quels pague largament. 30

l'ypotecaris fay pagar E quant els au tirât l'argent,


per so qu'om a de luy agut fan lor compte; si val, valha,
detz tans que no li'n es degut, sique no, no m'en calha.
si veritat dir volia. E dono bevenda mortal
35 Pueys d'aquela raubaria en loc de la médicinal; 35

a lo metges sa bona part, farau autra bauzia,


lo ters o la meytat o'I quart. que malautia
sie'us vezo
E si cuiatz a lor gandir e sabo que no's pot curar

1 fan C. 2 del 1. e B. bans: estrans BC.


dalqunh A, dalcu B, dalcus C. homes aqu
1 3 nomps A. 4 antdoctari B. 5 de C. * 6 los
m. C. 4 o] ab A. 9 gran salari C. 10 outra B. 8 de manque B. 9 pezon A. 11 greueiar
A. 12 hom] ne C. pendran C, pendra B. 13 A, 12 si B. plaguas —
n as C. 13 las curas
que manque A. far an C. 15 auran fag B. 21 C. 15 malauan B. 16 nan auut R, an gut
le A, la B. 22 ol C. lasquina AC. 24 oz C. A, agut C. 24 malicia B. 25 sabran prene
25 emplaustz C. 26 bans AB, o ans C. o B. 28 prometan C. 29 de B. le AC. 30 quel
onch.] onch. A, unch. B. sonch. C. 27 mangue B. 31 hil an B. trag C. 32 lor manque AB.
B. 33 lenes C, lui es B. 36 an A. le AC. conte A. 33 que manque C. 36 e B. 37
37 le AB. siu B.
349 MATFRE ERMENGAU. 350

o qu'el no'y podo cosselh dar, que's prezes a mal dir d'amors
pendran sobre se la cura, quei avia fag tantas honors.
tôt per avareza pura: Empero'l dig testimoni,
et abans no'y toquarian que fetz ab cor malenconi,
5 entro que be pagat sian. no val ges, de dreg, una glan, 5

E faran vos un temps muzar si gardatz so que dis denan

et en fol vostre argent gastar; en cela mezeyssa canso.


e quan tôt er fag en derier, Dieus, quan tost oblidat li fo
no'y conoysseretz melborier. qu'el avia dichas grans lauzors
io Et âyssi murtrisson la gent dels bes quez om pren per amors, 10

e la raubo de lor argent. et avia 'n dig enayssi ver:


uu
Pero be say, si'm dezesper,
II. que'l mielhs de pretz y dezampar,
Ayssi parlan li maldizen. qu'amors fa*ls melhors melhorar
Ara'm dizon maldizen:
li eis pus malvatz pot far valer, 15

15 "No'ns potz ges escapar tan gen, e sab far de volpilh vassalh
quar ab sol qu'ab nos estias, e'1 dezavinent de bon talh,
nos t'aurem pro guerentias e don' a mans paubres ricor;
qu'an dig per les fols castiar e pus tant y trop de lauzor,
qu'amors toi mays que no vol dar, ieu soy tan de pretz eveios 20

que ben amera,


1

20 e ses far socors ni plazer si amatz fos."


dona trebalh e desplazer: Pus doncz amors ta fort lauzet,
don trobaras, ab qu'enquieyras, si pueys tantost amor biasmet,

qu'en Riambaut de Yaquieyras, e de so qu'ac ben dig dis mal,


dis d'aquest' amor temer:ses sos testimoni re no val, 25

25 ""Mas per so m'en vuelh estener, qu'es contraris a se mezeys,


qu'amors toi mays que no vol dar, segon que dizon nostras leys.
qu'ie'l vey per un be cent mais far, E 'n Aymeric de Pegula
e mil pezars contr' u plazer ;
ditz reprenden cel qu'aysso fa:
et anc no dec joy ses trebalh: ""Qu'aycel que si mezeys desment so
so mas cum ja vueïha so egalh, del be qu'a dig, no m'es parvent,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor, pueys qu'es trobatz ben dizen fais,
pueys no'n aurai gaug ni dolor, que'l deiam creyre dizen mais.""
sivals no*l seray mais ni bos,
e lays m'estar dezamoros."" Ayssi parlon li maldizen.
"Que dizetz," dizo'lh mal parlier, 35
Respon Matfres aïs maldizens. un i
35 a'n Peir Yidal, le cavayer,
"Per Dieu, non agra 'n Riambautz que per amor trebalhec tan
razo, que fos ta mal azautz e per amors près mal e dan,
1 aquel A, oquilh BC. 5 pagatz A, paguan e ne clamée de trascio,
C. 10 et en ayssi A. murtrieysshon A, mur- per que dis en una canso: 40
trycho B. las gens B. 11 las B. argens B.
13 mal diszens et souvent sz z. =
15 nous
pot. 16 sol manque, que nos 24 dieys etc.
25 cf. Mahn, Gedichte 273. 528. Herrig, 35, 5 huna. 12 fim. 18 mas. 22 E dus. lauzetz:
•413. 27 quil. be manque. 28 mial. plaszers. blasmetz. 30 cf. T. ex. Rom. 1 432. 31 non.
.

31 som plor. 33 deian.


35 mais. 36 an ye. 37 tant. 39 es ne Bit.
351 XIII e SIÈCLE. 3Ô2

""A vos mi clam, senhor, qu'ayssi cum pus près' hom layda pen-
de mi dons e d'amor, chura,
qu'aquest duy traydor, quan li's de luenh, que quant li's près
quar me fizava en lor, vengutz,
5 mi fan vieure ab dolor, prezav' ieu mays vos quan no'us conoys-
per be e per honor sia:
qu'ay fag a la gensor, e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia;
que no'm val ni m'acor."" qu'ayssi m'es près cum al fol queridor 5

que dis qu'aurs tôt fos quant el toqua-


Respon Matfres als maldizens. ria.""
10 "Ad
aquest vos die ieu breumen
quez a sa vida non ac sen, Respon Matfres als maldizens.

per que ges ieu non daria "Ad aquesta guerentia


un plom en sa guerentia ;
vos die qu'en Folquetz fetz clamor
quar per falsetat proada el dig cantar de fais' amor, 10

15 li fo la lenga mermada, e déclarée s'ententio


per que'n dis d'aquesta razo en cela mezeyssa quanso,
le bos morgues de Montaudo don dis iratz e somogutz:
en un dechat qu'el compilée, ""Ab bel semblant que fais' amor adutz,
on seyze trobadors blasmec: s'atray vas lieys fols aymans e s'atura, 15
20 ""Peyre Yidal es le derriers, quoi papalhons qu'a tant fola natura
que non a sos membres entiers, que fier el foc per la clartat que'i lutz :

et agrai obs lenga d'argen, per qu'ieu m'en part e sigray autra via,
al vila qu'era peliciers, sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria,
quez anc pus se fe cavaliers e sigray l'ayp de tôt bo suffridor 20
25 non ac pueys membransa ni sen."" que s'irays fort si cum fort s'umilia.""
En Folquetz donex entendia
Ayssi parlon li maldizen. en la dicha canso mal dir
Aras dizon li maldizen : de fais' amor, la quai esdir
"Aquo mezeys podem proar ieu no vuelh de mais ni d'errors, 25

per un autre gueren tôt clar, quar fais' amor non es amors
30 que fo mot savis e mot bos ni fais sestiers non es sestiers
e blasmec en soas cansos ni fais diniers non es diniers,
amors aysso fo en Folquetz
: segon que dizon nostras leys;
que dis en un cantar que fetz mas de ver' amor el mezeys 30

dels fais semblans qu'amors adutz: dis que falhiment non pot far,
35 ""Amors, per so mi soy ieu recrezutz que mays en fari' a blasmar,
de vos servir, que mays no*n auray cura; si fezes lunh' error mal,
quez un' autr' aytant quan mays val :

don dis az est' amor tôt gent: 35


1 c'est une chanson de Bernart de Ventadorn,
cf. Malin
1, 13. Elle est attribuée à P. Vidal
par mss.les et T. M
3 quaquestz.
9 mais. 10 breument. 13 unh. 15 lisso. 3 nos. 4 uuele. 5 en ayssi. 6 el manque.
19 XVI. 20 cf. Malin 2, 61. 22 dargent. 7 mais. 9 folquet. 12 cela] sa. 14 cf. ci-
23 manque. 25 menbranssa. dessus 134, 7. Al. 15 vays. 17 quel lutz.
26 Aysso. 29 car. 29. 33 unh. 30 fot. 31 19 mais. 20 lay. 21 le deuxième fort manque,
sas. 34 semblant. 35 cf. ci-dessus 135, 1. 22 folquet. 31 nom. 32 fera b. 35 adz.
353 .fOHAN DE PENNAâ. 854

""Mas vos no'm .par puscatz far falhi- que amors qu'ab eugan serra.
ment; Escoutatz!
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz, Quan vos veyra sus la bera,
tant quant val mays tan n'es pus en- non sera sos huelhs mulhatz."
colpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen. Respon Matfres als maldizens. 5

r>E sitôt hom perdona'l forfaytura, "Ar, senhors, sia ieu escoutatz!
ja del blasme no'l sera fagz perdos, Ane en Marcabrus non ac par
quar malas sospeyssos,
cel renia e de mal dire, per que no'm par
qu'a mans ment cel que vas un des- quez el sia dignes de fe,
mezura."" quar d'amor no poc saber re, 10

quar dona lunh temps non amec


Ayssi parlait li maldizen. segon qu'el mezeys cofessec
10 Encaras dizo l'enveios en aquel mezeys cantar cert,
que tant blasmon los amoros : e dis ayssi tôt ad ubert:
"Nos avem un autre gueren, ""Brus Marcx, le filh Marcabruna, 15

qu'a digz mais d'amors per un cen fon engendratz en tal luna
no*n a dig dels autres negus; que sab d'amor que s'esgruna.
15 auiatz doncx qu'en dis Marcabrus: Escoutatz !

""Fams ni mortaudatz ni guerra Pero anc non amec una


1 '
no fan tant de mal en terra ni d'autra non fon amatz." 20

JOTIAN DE PENNAS.
Ms. de Paris, fr. 12472, fol. 26
>'

(f).
— Grdr. § 49, p. 76.

Un guerrier, per alegrar, qui milh sapcha la karrieira


vuelh comensar, car m'agensa de ben amar per amor
20 que non dey plus celar;
lo ni tengua sa laus entieira."
trop l'auray tengut en pensa: "(ruerrieira, sobrelauzar
e guerreiaray d'amor, mi voles per benvolensa. 25

endomens que ma guerrieira Ben vos vuelh dir, ses duptar,


a trobat guerreiador e jur vos per ma crezensa,
25 que guerreia volontieira. que vos est de beutat flor,
"Guerrier, ben vuelh guerreiar que non say on ieu mi quieira
ab vos d'amor, ses failhensa; en Tharascon bellazor, 30
car sapehas, non puesc trobar que miels del dart d'amor fieira."
hom de milhor entendensa "Mon guerrier, cortes d'amar,
30 ni ja plus fin aimador sapehas que grau penedensa

I cf. Mahn, Gedichte 80. puscat. 6 blasmes. 2 esc. ^[ue dieys peyre pe^ola. 3 berra
7 roraa e mala sospeyssios. 8 es desmezurar. 5 mais.8 manque. i> de manque, lô cf.
II amors. 16 cf. Maint 1. 50. guera. ïïerrïg 33, 336. 19 an.
20 la. 22 gueriaraj damors. 23 guer-
7
etc. 21 ni m. karieira. 23 se lausentieira. 29
29 homs, 30 ni sia. hon.
BARTSOI), Chrcslouiathie provençale. 12
355 XIII e SIÈCLE 356

sufri, car uo'us aus mostrar qu'ieu suy en vostra plevensa;


l'amistat gran de valensa car qui ama sa honor
qu'ieu vos port; car gran secor lialmens ni vertadieira,
mi fora, si la raanieira non deu pas aver temor
non fos del lauzengador de presona lauzengieira."
maldizen, qu'es trop sobrieira." "Guerrier, per vostra valor
a
Ma guerrieira am près clar, vos seray liai guerrieira;
plena de gran conoissensa, car vos portas per lauzor
non vulhas per so laissar, de savia la banieira."

AMAN1EU DE SESCAS, ESSENEIAMEN DE LA DONZELA.


Ms. de Paris, fr. 22543. — Mila y Fontanals, De los trovadores en Espana, Barcelona 188!),
p. 443— 446 (Font.). — Grdr. 33, p. 51 s.. St. p. 52.

10 De vostr' esgardamen que'us sia conogut, 10

vos man, cant al mostier no portetz descozut


seretz per lo mestier ni lunh autre vestir.
e per la mess' auzir, E si voletz bastir
que'ls huelhs sapchatz tenir solatz de jocx partitz,
15 de folamen gardar, nois fassatz descauzitz, 15

mas jos o vas l'autar, mas plazens e cortes.


si gandir y podetz. Can vendras, bêla res,
E lay no bastiretz sobre taul' al manjar,
parlamen ni cosselh, lau que'us fassatz portar
20 qu'ieu pel vostre sen velh aigua fresca denan. 20

en bona chaptenensa, Lo vi atrempatz tan


e c'am faitz de plazensa que jes no'us fassa mal ;

siatz per tôt grazida. car don a res no val


Enpero s'az ichida ni donzel' atressi,

25 vol deguna solatz, pus se cargua de vi; 25

lau c'ab sela n'aiatz ans es mestiers ontos,


et ab sels que'l voldran e'1 focs luxurios
e no sobreguaban, nais d'aquel, et assatz
que torne ad enuey, d'autres mestiers malvatz
ab nueiza ni ab bruey. qu'ieu non die ni diria. 30

Car donzela cridiva Sobre manjar, amia,


non es fort agradiva jes vostre companho
ni l'esta d'avinen; niis autres deviro
e li pus conoissen non anetz covidan,
35 dizon que no'n es bel. car non par benestan 35

Sobrecot ni gonel, c'om covit home sa;

3 quieus. 5 dels. 6 maldizens. 9 lai'sar. 2 ama a sa. 9 banieira.


22 câ\ 19 aportar. 27 for.
357 AMANIEU DE SE8CAS. 358

mar que denan n'a,


sel jes per la vostra ley
be vuelh manjuc, si'l platz ;
no vos siatz estranha
pero, s'il n'a pertratz ni de brava companha.
denan, faitz azauteza, Defendetz vos estiers
5 e'1 covitz er pegueza. ab bels ditz plazentiers. 5

E tenc per vostr' onor, E si fort vos enueia


sie'us falho servidor, son solatz e'us fa nueia,
que vos talhetz premieira demandatz li novelas:
que vostra çompanhieira : "Cals donas son pus bêlas,
io pero si companhs es, o Gascas o Englezas, 10

fort sera mal après, ni pus cortezas,


cals son
si no ser vos e si; pus liais ni pus bonas?"
jes a dreg noi noiri E s'il vos ditz: "Guasconas,"
sos maestre veramen. respondetz ses temor:
15 Mal noyrir mal apren, "Senher, sal vostr' onor, 15

et es leu conogut. las donas d'Englaterra


E can veiretz vengut son gensor d'autra terra."
temps de taulas levar E s'il vos ditz: u Engleza",
e de las mas lavar respondetz^ "Si no'us peza,
20 ni veiretz rezensada senher, genser es Guasca." 20

vostra don' e lavada, E mètre l'etz en basca:


refrescatz vostras mas, si apelatz ab vos
que'l lavar es fort sas dels autres companhos
après manjar e netz. que'us jutgen dreg tort
25 Et aiatz totas vetz de vostre desacort. 25

al lavar companhia, E negus que'us enquieira


si podetz, que no sia no'us truep mala parlieira,
mal jutjat per negu, neys s'era enemicx
ni per vayr ni per bru. de totz vostres amicx.
so E cant iretz sezer, Car si com es grazitz 30

vuelh vos aperceber hom, cant es afortitz


que'us en anetz pus bas, contra sos mais guerriers,
sipodetz a nulh cas, er grazitz a sobriers
de vostra don' aitan vostre pretz ab bo laus,
35 que ab lieys d'un garan s'es suaus
cortes' e 35

no siatz, vostre vol. et humil e plazeus


E s'aizina'us o toi, a totas bonas gens,
aia'n doas o dos c'om no'us conosc' erguelh,
entre de lieys e vos, donzela, qu'ieu no vuelh
40 si podetz ab bel genh. siatz de brau respos. 40

Bêla, may vos ensenh, D'autras defensios


si en aquela sazo podetz far avinens,
negus homs vos somo sie'us play, may de cinc cens,
e'us enquier de domney, ses dir dechauzimen
e ses far falhimen. 45
6 et el per: et vuell? Font. 14 so Bu. 10
r
connut. 21 leuada. 40 irienh. 21 metre . 43 .V.C. 44/4Ô -eus -ens.
:

12*
:;;-)<) XI II- SIÈCLE

AISO SON LAS NATURAS D'ALCUS AUZELS E D'ALCUNAS BESTIAS.


Ms. de Paris, fr. 22543, fol. 140 (R). — Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 201— H (Ap.). —
Grdr. p. 42, p. 67. St. p. 68.

Del pol. La natura del pol es que mayre, ja non lur donara clam ni cosselh,
canta lo vespre, can sent venir la nuech, tro que an pluma e queis semblo. E
pus soven; e'1 mati, can sen venir lo cant troba home mort, premieiramen li
jorn, canta pus soven; e vas la mieia manja los huelhs e per los huelhs lo ser-
5 nueg engrueissa sa vot e canta pus lare vel. —
Del leon. Can lo leon a preza 5

e pus clar. — De l'aze. La natura de e home li passa denan, ja noi tocara,


l'aze es que canta, cant a fam et on que passar y pot set vetz, sol que l'home
mais se trebalha. Del lop. La na- — noi regarde. Mas si l'orne lo garda, el
tura del lop es que, can ve nom' enans es tan senhorilh que cui' esser deceu-
îoc'om lo veya, el li toi lo parlar. E si butz, car esgart d'ome es tan senhoril, 10

l'orne lo ve enans, l'orne li toi la forsa. e per so el laisa la cassa e cor vas hom
Et ai que noi pot plegar.
col tan rot ei cofon. E cant hom lo cassa que ve
E so que cassa va fort luenh de sa que no's pot défendre e l'aven a fugir,
lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va el cobri sas pezadas ab la coa dereire,

ir>fort suau, e can mena segle ab sos pes, per so c'otn no veya son esclau. E canif»
el pren son pe a mors fort e rege, et la leonessa a leonat, el nais mort; e très
aysi's'en venja. Del grilh. Lo grilh — jorns lo paire crida e rugis sobre el e
a tal natura que tant ama son cantar fay lo vieure. — De la mostela. Can
e tan s'en delecha que no's percassa de la mostela a son mostelon qu'es natz,
20 vianda e mor cantan. Del signe. Lo — elai muda per paor c'om no lo'y emble;2o
signes a tal natura que, can deu morir, e si hom men' a mort, ab c'om lo'y
lo'y
canta tan clar que, si hom li ve denan rendes, elai revieu. —
Del calandri.
ab esturmens, el si acordara ab los Sii calandri porta hom denan un ma-
esturmens; adonex conoys hom que deu laute et hom lo geta sul lieg, e lo ca-
25 morir. —
Del ca. Lo ca, cant a manjat landri gara lo malaute en la cara, senhal2r>
et es sadol e pies, el geta so que a es de guérir; e sii gira la coa, es senhal
manjat e cant a fam, o torn' a manjar.
; de mort. —
Serena canta tan dossamen
— De la vibra. La vibra, can ve home que tôt hom que l'auia, ven vas ley, e
nut, ela non l'auza regardar de paor; non pot estar que no s'adorma; e cant
?,o e cant lo ve vestit, noi preza re e sauta es adormit, elai met mort. — De aspis. so
li desus. - Del simi. Lo simi vol cen- Aspis es la serp que garda lo basme;
trafar tôt cant ve far. E cant hom lo e cant hom vol aver del basme, hom lo
vol penre, hom se met en loc que lo adormis ab esturmens, e pren hom del
veya, e caussa unas sabatas ab corregas basme; e can ve que es enganatz, el se
35 e pueys laissa las sabatas e va's mètre clau la una aurelha ab la coa e fréta 35
a una part. Ei simi va e fay aital; e tan l'autra per terra, tro que tota l'a
cant es caussatz, hom lo pren, Del — clauza, per so que non auia los esturmens
corp. Lo corp, cant a sos corbatos, que e velha. —
Del merle. Merles noiris
son ses pluma e no semblan paire ni hom volontiers; e non canta mas très mes
de l'an, e fai pus plazen can que auzel 40
5 lare] tart Ap.li. 7 om. 18 p. ê. et ab so. 7 .Vil. 11 laissa Ap. 21 met a mort? Ap.
34 unas] I. 36 .1. 28 luy.
3(31 NATURAS D'ALCUS AUZELS. 3G2

que sia. — De VhueJh de veire. Huelh cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs,
de veire es un petitet auzel blanc e vert, et enaisi velha tostemps. De la ran- —
et a la pus sotil vista que res que sia, dola. Randola, qui trazia los huelhs a
que be veiria tras un paret. De la — sos randolos e'isy tornava, la maire los
htalpa. Talpa no ve, ans a los huelhs fayrevezer; e no manja ni pais mas en 5

desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra volans, e non a paor d'auzel de cassa.
bestia, e vieu de pura terra. Del — — Del pellica. Pellicans es us auzel
plumer. Pluvier vieu de pur aire del que ama mot sos poletz e cant sos pois ;

cel. —
De la salamandra. Salamandra lo senton venir, els bâton lurs alas e
10 vieu de pur foc; e de son pel fa hom douon ne al pellican per los huelhs; e'1 10

un drap que foc no'l pot cremar. De — pellican es tan ergulhos e de tal natura
Veranh. Eranh vieu de pur' aiga. — que totz los aussi ; e cant ve que son
De la trida. Can la trida a sos cadels, mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab
e'is cassadors la casson queivolon emblar lo bec obri son costat et arrozais de
15 sos tridos, els meton miralhs per aqui son sanc, e tornon vieus. Del castor. — 15

on van e
els prendo sos tridos e cant ; Lo castors es una bestia que a un membre
la trida a perdutz sos cadels, ela torna que porta medecina, e per aco lo cassa
forssenada e sec per esclau los cassadors hom e can ve c'om lo cassa, a gran
;

e troba los miralhs e mira se, et a tal paor de mort e sap que per lo membr'
20 gang, can se ve, que tota sa dolor pert es cassatz, c'aital es sa natura; et el I020
et aisi s'oblida de sos tridos. De — pren ab las dens et arraba lo's e laissai
l/unicorn. Hunicorn es la pus salvatja cazer el sol, e'is cassadors venon aprop
bestia que sia, que non es res que l'auzes e, can vezon lo membre, prenou lo e
esperar, ab un corn que a sul cap et ; laisso'l anar; enpero d'an en an remet
25 a ta gran plazer de flairor de pieuzela lo membre. — Del pic. Pic a aital 25
e de verginitat que, cant los cassadors natura que fai son nis en albre cavat,
lo volo penre, els li meton el pas una e cant hom tapa son nis ab que que
li

pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa sia, el va per una erba e toca lo'n, e
fauda, et adoncx es près. — De la tantost es hubert. — De l'erisso. Erisso
wpantera. La pantera a tan dous aie e a tal natura que se met en las grans 30
tan be fiairan, que tôt' autra bestia, pueys bartas et en las grans rodas d'espinas
que l'a vista, no's vol d'ela partir, tro que no'l puesca hom penre, que per totas
qu'es morta, per la flairor de l'aie. — partz ponh; e garda que sia en loc près
De las gruas. Gruas an tal natura que de pomier, que dins de la barta puesca
35s'ajuston en grans tropels; e lur natura manjar. — De la cocodrilla. Cocodrilha 135

fa las trop dormir, e la una fay la garda, es una bestia mala; e can ve hom, elai
can las autras dormo; e per tal que la dévora tôt, e cant lo a manjat, ela lo
garda no s'adorma, ela met a sos pes de plora totz los temps que vieu. Et estalva
petitas peiretas, per tal que non puesca se que una serp, que a nom idre, ven
40 estai* ferma, car lur natura es que dor- vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can -10

mon en pes. —
Del paon. Paon, tota la que l'idres dorm, elai
cocodrilla ve
la garda que a, es en regardar sa coa. dévora en un morcel e eau lo idre ve ;

— De l'argus. Argus es homs que a qu'es el ventre de la cocodrilla, el li

7 Pellicani R. Pellican .1/). 16 eastore R.


2 petit Ap. 9 Del la. 11 pot manque. 16 castor Ap. 21 laissais. 24 empero Ap. 38/!) et
que e. v. Ap. 33 mort. 36 los. est alu asse. 40 fasse. 43 que el. de c. Ap,
363 XIII e SIECLE. 364

trauca los costatz e va fora gauzens, e devon naysser, els salhon per Pesquina,
la cocodrilla mor. — De Vidre. Idre e la maire mor; et enaisi el mon non
es una serp que, cant hom li talha una son mas dos. — De la simia. La simia
testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a fay dos simos ; e cant hom la cassa, ela
5 paor la cocodrilla. — De la vibra. Can met que mens ama sul col, e tenga 5
sel
la vibra vol aver paiia de sa par, el se, si's vol; e sel que mays ama, lo
met son cap en la boca bayan de maior, met entre sos bras, e fug ab dos
la femela ; e la femela estrenh li tan pes. E cant ve que non li val re, per
fort lo bec e'1 cap al mascle que tal que puesca mielhs fugir ab catre
io mantenen mor; e la femela reman prenhs pes, ela laissa sel que mays ama, e fugio
de doas vibras, mascle e feme; e can s'en ab lo menor.

RAIMON FERAUT. VIE DE SAINT HONORAT.


Lu rida de Sant Honorât, par Raymond Féraud, publié par A. L. Sardou, Nice 1875, p. 4 8. —
Donne ici d'après les Mss. de Paris, la Vallière 152, fol. 15 a (A) ; fonds fr. 13509, fol. 2 a (B).
— Grdr. § 20, p. 23. St. p. 40.

Ayssi dis l'est oria, con Herenborc, la reina, Per so qu'els cristians poguessan far
mayre de sanct Honorât, mes en heregia e menar a desrey, [conquesta
l'emperador e son marit frayre.
ad Andrioc d'Ongria doneron lur seror,
15 El temps ancianor, so retray l'escrip- prince de Cumania e de tota l'onor, 15
tura, frayre Léon lo Grec, que fom de gran ricor
que Mahomet de Meca, malvayza crea- e de gran manentia,
tura, Heremborc la plus bella de cara, de
e Johan Gaunes feron ley de falsa figura, faysson,
de peccat e d'error, huels vars e saura testa con fil d'aur
don foron verinat mot duc e mot persant, environ,
2oPinabels de Bugia e Sidracs d'Oriant, bel vis, boca rizent e colorât menton, 20
Marsilis de Marroc an son frayre Ay- flor de tota Castella;
que foron rey clamât [golant, roza fresca de may non es plus colorada;
d'Agen e de Girona, de Murcia la bella, gent cors e bellas mans,
de faysson
de Tholeta la gran tro ins en Compostella, mesurada,
25 Granada, Saragossa, de trastota Castella, gent parllant e plazent qu'a totas gens
e rey de Pampalona : e sa beutat retray. [agrada 25
aquests crezien la ley de la malvayza Des milia combatens ac per ella d'aiuda
gesta, Pemperayre Leons, tro que agues vencuda
Baffum eTervagant honravanenlurfesta. la guerra de Budac, que avia lonc temps
qu'era reys veramens [aguda,
3 can Ap. metalha. 6 elli.
14 îrayres. rubrique dans B. De lerror de 4 simios Ap.
maîumet. 16 maîumet B. 17 fezeron B. 18 12 que de crestians B. 13 manque B. 14 rey
derror e deregia granda B. 19 motz ducs e dongria B. 15 piïmpce B. 18 helemberc A.
motz presans A, magns dux magns persant e de î. B. 19 testa saura B. fill A. 24 que
B. 20 burgia B. 22 clamât e foron de îach a A. 25 e manque B. sas beutas retras A.
B. 23 e de M. B. 26 P. del pays de nauarra r. a iior de fiis florida B. 29 que era A. v.
B. 28 hondravan A amsi en escrich si troba B.
'

3G5 RAIMON FERAIT. 366

de Sur, de Nicosia, d'Acre e d'Escalona, Et aquesta clardatz d'Espanhae d'Aragon


de Domas, de Nichea, d'Antiocha la bona. encaussava la seuta de Mahom lo gloton,
L'emperayre Leons li baysset la corona de tota payania tro a Montmelion.
e li tolc la Turquia En gran pensament son lo reys e la reyna
5 ab Andrioc, son frayre, prince de Cu- d'aquesta vezion e cascun s'atayna. 5

mania, Non restet en lur terra ni devin s ni devina,


que la bella Heremborc avia en sa baylia. l'uns non o dis a l'autre, en son cor
Tant s'esforset li domna que mes en ne- celava,
l'emperador e'1 frayre. [regia als savis de lur seuta cascuns entervava.
Ay, Jesu Crist, lo payre, quais dans e D'aquesta vezion tôt lo plus s'acordava
quais dolors, que Herenborc la reyna porta va un enfant 10

10 que per aquesta donna perda tant grans que de totaCastella e d'Espanha la grant
senhors, encaussava la seuta Mahom e Tervagant.
Andrioc e son frayre, la leys christianors, La bella Herenborc avia mot gran paor
e trastot lur repayre! que, si saupes lo reys la vezion maior,
fezes aucir l'enfant a mot gran dezonor. 15

Ayssi dis la gesta,con Herenborc pantayset, Aras layssa lo reys la guerra de Turquia,
cant era prens de sanct Honorât, que un cavalca sas jornadas, que fom en tro
i 5 ray de flama li eyssia del cors, que si Oneria
estendia entroal cel en forma decolompna. .
„ . TT ,
°. .
'
.

e trobet qu en palnola Herenborc si jassia.


Pueys non tardet gran temps que'l Aliurada jasia d'un precios enfant,
domna si sentia net, de clara faysson e de belleza grant: 20

ensencha de son cors : domens qu'ella Andronic li mes nom lo reys, car l'amet
dormia tant,
dins son palays ausor sotz palis de Suria, Noyrissas fes venir e gardas li queria
20 vi una vesion de mot grant espavent: que gardessan l'enfant, car gran paor avia
eyssir vi de son cors una flama luzent que per la vezion la mayre l'auciria.
en forma de colompna, que tro al cel Aras creys e meilhura Andronix lo pla- 25

s'estent. zens :

Lo rays d'aquesta flama an la bella clayror lo reys li fes venir escudiers e sirvens,
venia tro en Espanha e la ley payanor que trastotz sos plazers li aguessan pre-
25 vincia et encaussava e gitava d'onor. zens.
Et Andriox, lo reys, que era en Turquia, Près de Nicomediaavia fach Constantis,
pantayzet aquel ser que'l dona s'ajassia: lo payre d' Andrioc, el forest, en jardis,

una flama luzent del ventre li eyssia. un gran palays rial, hon si noyr Andronis. 30
Andronix lo plazent s'es noyritz el palays,

2 nichoa A. e d'A. 3 \i i h. A. 4 T. am
trastota sa terra B. 5 am B. primpce B. 6
hclemborc A. 8 el] e son B. f. e trastotz sos
vanadors B. 10 perd an J., perdam B. 11/12 1 e A. clerdat (atz) AB. e manque !. 2
la -repayre manque B. xpristianors. 13 ru- cassava AB. la cresensa A. mahimet B. 5 si
brique dans B: Ayssi retray lestoria del pan- attayna A. 8 lur ley A. demandaua A. 12
tays de la bella heremborc e del rey andrioc. la ley A. 15 desonor A, deyzonor B. 18 que
1? Puey A. lonc B. quil B, que la A. 18 en .4. e trobet heremborc quen payllola iascia
ementre que d. B. 19 en son B. sos A. 21 B. 19 alliurada A. alieurada B. 20 net ques ]

namma A. 22 quen tro B. 23 n'anima A. B. clayra A. 25 meilhuyra A. plasent A. pla-


am B. 24 en tro en B. 25 e A. en casaua zentz B. 27 en prezent B. 28 nichomadia B.
B. 26 rey A. querra B. 27 que la (li) AB. constantins AB. 29 en i. B. un A. iardins A
si iassia A. 28 namma A. B. ;30 noyri B. andronix AB. 31 lo joyos B.
367 XIII e SIÈCLE. 368

de solas, de baudor a tant cou vole e trop si ban h on en sanc de filh d'en-
mays: perador."
mays hanc non si donet a nulh malvays Herenborc fom marridaepenset son afar,
rellays. con son fill Andronic non pogues atrobar
Un dia s'esdevenc que Andronix lo pla- negun d'aquesta ley, an qui pogues pariar.
zens Coman dament fom fach tantost de part 5

manjava en la forest amb algun de sas lo rey


gens, que totz homs que crezes en so que
5 c'uns cristians li venc e ques li humil- Jésus fey,
mens : moris a mala mort ho renegues sa ley.
"Almorna, filh de rey, mi fay far a ta gent Ar moron cristians an tota lur companha:
per Jesu Crist, lorey de paradis plazent." per lo règne d'Ongria e per tota Ala-
Tantost li fes donar trastot son compli- manha
ment. fan aucire los sancts tro en la gran 10

Enfans de pietat e de gran esperanza Espanha;


10 es lo bels Andronix e de gran aondansa, quant Dieus lo glorios aparec verament
a paures vergonhos, a gent de malanansa. a très verays cors sancts qu'estavan
Cant tornet al palays, el atrobet sa mayre, penedent
la bella Herenborc, e dis li son veiayre. lonc temps el mar de Creta, en una
"Car filh, que aves fach deforas el isla plazent.
repayre?" Aysso fom sauct Capracis, sanct Mayons,
15 "Donna, venc de déport et ay vist un sanct Lions,
message que de gran sanctitat eran e lums e fons; 15

de Jesu Crist, lo rey, que es de gran mays plus complitz estava sanct Caprassis,
parage. le dons.
Es el nostre cozins ni de nostre linhage, Aquests eran agut philozophe nomnat :

aperten a mon payre ni a l'emperador? las riquezas del mont avian dezamparat,

Reys de paradis, so dizon li pluzor."


es amies foron de Dieu, plens de gran
20 "Bel filh," dis Herenborx, "ben parllas sanctitat.
de folor. "Anas," Jésus Crist, "lay en Nico-20
dis
Non plassa a Baffumet que cest Jesu média,
Crist sia en la forest del rey tenes la drecha via:
emperayre ni reys ni de lur compagnia: trametray vos dos filhs d'Andrioc, rey
hom fom rnalauros, pendutz per sa folia. d'Ongria,
Sels que crezon en el son fais galiador, e meuares los en lay on aures mandat ;

25lebros e malanant e vivon a dolor: aquest eyssaussaran tota crestiandat."

aytant B. uoal B. 2 am B. 3 cant B.


1

4 alciinas B. 5 humilment AB. 12 el B. el


vay trobar sa B. 14 e quaves uist B. 15 e
hay A. 17 cosins A, cozintz B. 19 plozor B. tro A. el B. denfantz B.
1 4 dengun />'.
20 so dis B. 21 placia a mahomet B. 22 am B. 5 dapart A. 7 vo A. 8 am B. 10
emperadors B. manencia A. 23 p. fom per B. plus manque B. stava A. domps AB. 17
24 cill B. luy B. galiadors AB. 25 malan- agus philosophes nomas A. 20 lay enj près
nant A. de B. 24 totaj la sancta B.
369 SEXECA OU L<> 8AVI. 370

SENECA OU LO SAYI.
Bartsch, Denhmaler dcr provenzalischen Litteratur, p. 199, 3 — 2<)1, 27. Grdr. § 31, p. i6.
St. v. 48.

Le jugge que servisi pren Liais homs salva son vesi,


greu fara liai juggamen. ei fais tôt en risen l'ausi.

Jugge qu'en dreit absol lo tort, Ton coragge maisos e tas


per dreit se lia a la mort. garda d'ome qu'es bausios.
5 Hom bo laissa per Dieu mal far E gara be la tua causa, 5

e'1 mal per la pena sessar. quei savi te la sua clausa.


Soven per las autrus foldatz Bon cossel, si fol le te dona,
ve hom les bos mal trebalatz. noi mespreses per la pressona.
Qui vol entiers autrus malan So que a tostems vols establir
io ni los esseta, no s'engan ;
de lonc temps deus veser consir. 10

car maldizen ditz falssetatz A far amie fay lonc demor,


ei savi cobre las vertatz. mas pueiss l'ama de tôt ton cor.
Savi s'aluenha d'autru huis, L'amie, cant as lonc temps amat,
ei fol agacha pel pertuis. amai, cant poyras, a ton grat.
15 Greu esta savi ses fasenda, Re no près pueiss aquel parel, 15

car ades troba on se prenda. c'an renhat lonc temps d'un cossel,
Qui pert son temps de son pro far, can les veg pueissas sopartir,
ges, can se vol, no'l pot cobrar. que l'us degra l'autre sufrir.
De tais fasendas for ti tracha, Fizels amie lun temps no fal
20 que de trop parlar ve sofracha. per paubrieyra ni per trebal. 20
Très causas malditz Salamos: Aquel amie tenc per estranh
hom viel, neci, luxurios, que a gran cocha sofranh;
la
et home manent messongier, a la cocha conoicheras
e paubre ergulos, mal parlier. si val tos amix ni si l'as.

25 Le savi am son gent parlar Als conoicheras las gens,


faitz 25

se fa a tota gent amar, que las paraulas van mentens.


ei fol conquista enemixs, Paraula dossa fai amix
can parla, e pert sos amicxs. et asuauia enemix.
Am lo fol no t'acompanhar, Aias amix, mais no d'un for,

30 si no't vols am lu degolar. un aias, cui digas ton cor. 30


Fols es qui vol esser privatz Doas forsas ha e ssa ma
d'ome que vol seguir foldatz. qui pot aver amie certa.
Si fil de Dieu devenir vols, Fizel amie la vida val,
aias merce dels orfanols. e qui ama Dieu a l'aital.
35 Cala't, si parlar no sabias, L'amie castia e sselan
que per aisso soptatz no sias. e l'enemic en desfizan.
A covit en autru maiso L'amie castia aspranu'ii.
sapjas grasir ei pauc ei pro. e Tenemic en cossenten.
Tôt paubre que's te per pagatz A tos amix sias liais
40 a may quei rie trop assedatz. a la cocha, ho seras fais. ^
19 tais Meytr) tas. 1U veser] p. ê. n'aver.
871 XIII e SIÈCLE. 372

El mon non a tan dossa causa te lausara tôt quant faras,


d'amie am cui hom parlai* ausa. e ja de lui no*t gausiras.
L'amie castia en apert En ton amie te fizaras
e pueiss lausa lo en cobert. que pus liai l'en trobaras ;

Aquel es vertadiers amix e qui e son amie no*s fia,

que t'esenha com te castix. de far engan lo met en via.


L'amie que te castia t'ama: De tôt t'acossela am un,
aquel creiss ton be e ta fama. non ges am tôt ho am degun.
Aquel amie, a cui non cal Non laisses ges l'amie privât
10 si tu fas be o si fas mal, pel novel que no as vezat. 10

TRADUCTION DU LIVRE DES VICES ET DES VERTUS.


Ms. de Paris, fonds fr. 1049 Cane. 7337), fol. 48 n .
— St. p. 61.

De peccat de gola. a la gola car a penas li pot pueys es-


;

Lo de la bestia d'enfern es
.vu. cap capar. Enaysi près Adam et Eva en
peccat de gola. Li boca d'ome a dos paradis terrestri. Aquest peccat es l'azesc
uficis : gostar, so es a ssaber manjar e e li linha an que le pescayres d'enfern
15 beure, e parlai*. Per amor d'ayso farem prenlospeysonsen l'estanh d'aquestmont, 15
de la boca .ij. tractatz principals. Le e pren los per la gola. Mot desplas a
premier es en peccat de glotoniaen beure Dieu aquest vici, car tôt homs glotz fa
et en manjar; l'autre es peccat de la son dieu de son ventre et ayso es grans ;

lenga, qui es fol parlai*. Peccat de desplazer e gran abominacion aDieu, c'om
20 glotonia es .j. vici que mot plas al dyable fassa son dieu d'un sac plen de fems, e 20
e mot desplas a Dieu. Per aquest peccat que hom temia mays et ami son ventre
a lo dyable mot gran poder en home. que Dieu. Dieus comanda dejunis et ab-
Don nos trobam en l'avangeli que li de- stinencias, e le ventres comanda que hom
moni demanderon licencia a Jesu Crist mangi proo e de pas e Dieus comanda ;

25 que poguessan intrar els porx. E Jesu matin levar, e*l ventre dis: "Trop suyplens, 25
Crist donet lui* en licentia. E deman- a dormir mi coven per miels degerir mon
tenent que ilh foron intrat, tut li porex condug." E pueys cant s'es levatz, can
aysi con endemoniatz si negueron tut el tart que sia, enans que diga sas oracions
mar, en significansa que tut li home glot, ni sas matinas, el pensa de son ventre e
30 que vivon a maniera de porex, son donatz demanda: "Que poyrem huey manjar? 30
al dyable, que puescan habitar en els, e Poyrem ren manjar de sazon ?" Et après
que los puescan far negar en abis en la renembra que fort fon bons le vins d'anueg :

mar d'enfern. Mot a gran poder sobre "Poyrem en trobar d'aytal de melhor?
son enemic, qui lo ten a la gola; atressi Li testa m'a dolgut anueg, ja non seray
% a le dyables mot gran poder en home, ad ayze, tro que aia begut." Aquest peccat 35
cant lo pot far peccar per aquest peccat mena home a tota pauretat et a tota ver-
de gola. Cant le dyables vol home de gonha. Premieramens lo fa glot et hu-
tôt sosmetre, et el li corre plus volontiers briac, et après jugador e luxurios e

4 en apert. 13 terresti.
37a LIVRE DES VICES ET DES VERTUS. :J74

degastayre, mal despendeyre del sieu, alcuns retrayre de dejunar e de far ben,
e pueys vendre sa heretat et endeutar. e chiflan et escarniysson aquels que non
E pueys esdeven ribautz e layres e mal- los volon creyre, cant los vezon dejunar
fadatz et homicida e justiziatz, et el o far autres bens, et apellan los layrons
5 mezeys, que si dezespera, e ssi aucis e si et ypocritas; e mezeys apellar
deurian si 5

destruy. Aytal escot fa soven pagar le enemix de Dieu, car ilh podon ben far
dyables del servizi del ventre. Aquest soven maior dejunis, e pueys podon tre-
peccat si partis en .v. brancas segon balhar en las fazendas d'aquest mont,
sant Gregori, car en .v. manieras pot e mostran que fort an pauc de l'amor
10 hom peccar en beure et en manjar qui
: de Dieu, e tut son sebelitz en la vanaio
manja denant hora; qui en pren ses amor d'aquest mont, car mays curan del
mezura; qui manja golozamens qui fa ;
plazer de la cara o de la gloria del mont
aparelhar de manjar trop par sobrefluitat; que d'aquella de Dieu. Alcuns homes
qui fa aparelhar son manjar trop curio- podon ben dejunar tro a la nueg per
i5zament e trop delicadament. Li pre- cassar o per playtz o per juox o péris
miera branca d'aquest peccat es manjar alcuns negocis temporals o per alcunas
denant hora. Trop esta layt ad home, pos vanetatz, mas per Dieu lur séria grieu
que es vengutz a madura état, et es sans de far. Ad aquel jorn que deurian de-
e delichos, que non pot esperar ora de junar, son tornat enfant que volon a
20 manjar et esdeven li de gran glotonia, o
; totas horas tenir lo pan en la man. 20

per mala costuma, o per malvayza com- Atressi com hom pecca per trop manjar,
panhia, pos que es sans e fortz delichos, pot hom peccar per trop sopar. Home,
si non es alcuna ves per cauza razonabla. a cuy plas trop velhar de nuetz, gastan
E motz de peccatz esdevenon per aquesta lur temps en occiozitatz; ilh si colcan
25 costuma, c'om cura en sa vida aysi com tart e ssi levan tart e peccan en motas25
bestia muda. Aytals homs dis que non manieras. Premieramens en so que
pot dejunar ni far penedensa, car a frevol trastornan lo temps car fan de la nueg
;

testa; et el dis ver, car el a malvays cor jorn e del jorn nueg, e Dieus maudis los
e malvayza volontat. Qui son cap dezarma per la propheta. Lo jorn deu hom ben
30 et es ses bon cor, el non pot dejunar ni fayre; e la nueg deu hom pauzar de las 30
far autre ben, e ssen malvays cor li fa obras del cors e deu hom Dieu lauzar e
trencar son dejuni, que es gran peccat e pregar. Mas ilh non fan ni lo jorn ni
greu dezobediencia de sancta gleya que o la nueg, so per que Dieus ha tôt lo temps
a comandat et establit. E fora pron establit, e perdon tôt lur temps; e non
35 sufertador, si aytal persona dampnes sola- tan solamens perdon lo temps del ben, 35
mens si mezeys, mas el vol aver com- que poyrian far, mas fan motz de mais,
panhons en sa glotonia, e toi lur de ben jugar a taulas, ad escax et a datz e dire
a far e vol los menar an si en enfern, follias, gabarias e mais enprenemens, et
fazent las glotonias. Mot homes son mal- offendon Dieu e fan motz de greuges a lur
40 vays per avol companha, car totz homs cors,don s'amerma lur vida, e dampnan 40
glotz ha propriamens sobre totz autres lurs armas. Lasegonda branca de peccat
peccadors l'ufici del dyable, que es re- de gola es manjar e beure otra mezura.
trayre home de far ben neis cal re, que
; Aytals son propriamens glotons, que tôt
s'en rizon e s'en glorifican, cant podon

8 îazemias. 10 en laua amor. 31 dieus.


12 goluozamens. 43 nescalre. 33 so que 1). lia per t.? 39 dieus.
375 XIV" SIECLE. 37b*

o glotonian com fa le gorx de Satanas. l'autres li dis: "Non


dejuna per so
faras,
Gran sens gran sanetat corporal et
e que semblés bons e santz et homs de
manjar e beure per mezura
esperital es ;
penedensa." Et enaysi coven a la ypo-
car motz homes en moron davant lur crizia doas mezuras, una petita et es-
5 temps per manjar o per beure otra me- cassa, de que huza davant la gent, et 5
zura; e pueys en vivon en grans langors autra gran e larga de que huza priva-
et en greus malautias. E qui d'aquesta damens, cant hom non o ve. Aquel que
mezura vol apenre, el deu saber que es cobees et avars viu segon lo man-
motas manieras son de viure el mont. dament de la borsa. Li borsa li es
10 Li un vivon segon la carn, li autre segon comandayris de tôt Postal, per que entre io
lur joventut alegramens, li autre segon la borsa et home glot ha trop bella dis-
ypocrizia, li autre segon lur avaricia, putacion. Le ventres li dis qu'el vol
autre segon fizica, li autre segon lur
li esser gras e plens. Li borsa dis: "Et hieu
estament en bona vida et onesta, li autre vuelh esser plena e non mi vuelh vuydar."
15 vivon en penedensa segon que lur peccat Le ventres conselha: "Hyeu vuelh queio
requeron, li autre segon l'amor de Dieu, bevas e manges pron e despendas." Li
aysi con los régis le Santz Esperit. Sil borsa dis: "Non fassas, hieu vuelh que tu
que vivon segon la carn son condampnat, gardes lo tieu e o restrenhas." E que fara
e sant Paul los juja a mort, car fan de aquest las caytius, que es sers d'aquest
20 lur ventre lur dieu. Aytals non tenon dos mais senhors Per far pas li coven 20
?

ni razon ni mezura, per que auran en far doas mezuras, la mezura del ventre
l'autre segle penas e turmens ses mezura. en autruy ostal, bona e larga, e la mezura
Sil que vivon en lur joventut, volon de la borsa en son ostal fort doloyroza
seguir las follas companhias e non podon et escassa. Silh que vivon segon fizica
25 tenir mezura. Silh que vivon segon ypo- tenon mezura d'Ypocras, que es petita
la 25

crizia son martir del dyable: aytals an et estrecha, et esdeven fort soven que
doas mezuras, car dos dyables an, que cilh que vivon per fizica moron atressi
los turmentan e sson mot contraris entre per fizica. Tant purgan las catre humors
els. L'uns dyables li dis: "Manja pron, que li .v. humors si gasta, so es la vida.
que sias ben fortz e non t'afreoliscas ;"

SAINTE AGNES.
Il Mistero provenzale di S. Facs. in éliotipia delV unico ms. con pre/azione di
Agnese.
E. Monuci, Rome 1880, t. 5 — 8.
Sancta Agnes. Provenzaliscitcs geistiiehes Schauspiel, heraus-
gegèben von —
K. Bartsch, Berlin 1869, p. 18 23, l. 491 636. —
Comparé avec l'édition de
M. Sardou, Nice 1877. —
Grdr. § 53, p. 86. St. p. 55.

30 Modo oeninnt ribaldicircumdant eam.


et "Ai, bella fila, ques aves? 30

in postribido, et postea mater facit plan- Certas, no mi semblas, Aines.


ctum in soi/u albe: Iiei glorios, verai lums Rei glorios, Sener, per qu'hanc nasqiei?
e clardat. Et anteqnam dicat planctum, Morrir volgra lo jorn que t'enfantiei,
dicit istut romancium : bêla filla, quar s'anc n'aie alegranza,
ar n'ai mil tanz de dol e de pensansa, 35

qe mala fosas nada.


Bella filla, per qe voles damnar
1 sataliers. 12 anacia. 13 fuzica.
32 cf. ci-dessus p. 109, 10. la tiua arma ni'l cors fas tormentar?
377 SAINTE AGNES. 378

Fer que non vols nostra diuessa onrar, "Aines, le tieus maritz ti tramet cest
q'il a poder ben o mal de tu far? vestir,
Per que iest aici torbada?" a mi fah mandament q'ieu ti deiha
Planctum sororis in eodem sonu: servir.
5 "Bêla sore, ieu morai de dolor, E si i a negun home qe ti vulla aunir,
qar non vei res qe ti faza socor; a mi dat aqest glasi am qe'l deiha
per qe ai paor non prenas deisonor auzir,
per cesta gent avol e sens valor, pueh l'arma el poz d'enfern vaga als 5

q'a mal iest destinada." diables servir."


io Alla cubula; Modo angélus Aineti indumentum
dat
"Bella sore, en qal segle tenrai, capillorum et ponit ei in capite, et postea
pueh qe de tu tan fort mi luniarai? pergit ad postribulum et dicit meretrici-
Ben sui certa que mais non ti veirai. bus ut exeant estra. Et angeli proiciunt
Dona mi .1. bais al partir q'en farai. pannos ipsarum estra et verrant postribu- io

15 Qe Dieus don s'aiuda!"


ti lum et ornant ipsum et cum aqua bene-
Planctum béate Agnetis in sonu : El bosc dicta mundant ipsum.
d'Ardena justai palais ausor, a la fene- Michel.
stra de la plus auta tor.
u Femnas, d'aqest alberc yches deman-
"Rei poderos, q'as faz los elemenz, tenent,
20 garda mon cors d'aqestas malas genz, so'us manda Jesu Crist, lo paire om-15
qe no'l puscan tocar, Sener plasenz, nipotent.
ni oresar, sias mi bons defendens, Gitas for aqelz draps, qe son ore e
Sener leals!" pudent,
Alla cubula: qe intrara za Aines q'es mollers vera-
25 "Tal dolor ai qei cor mi vol partir, ment
qar nuda sui afr' aqesta gent vil. del fill Deu, Jesu Crist, so'us die cer-
Per lo mieu grat ades volgra morir, tanament."
sol q'el cel fos, on ai tôt mon désir, Modo exeunt omnes meretrices de postri-
am mon Seinor." bidis et pannos suos proiciunt extra, et 20

so Christus dicit arcangelo Michaeli ut teyidat angeli optant ipsum ut supra dictum et
u
visitatum Ainen, et portet indumentum ipsi cum asperges me\ et tum Aines
capillorum : intrat domum illam ligata. Piria dicit
"Michel, vai vesitar Aines, la mia moller, aliis ganeis quatido sunt extra scortum,
dona li aqest vestir q'il lo désira el qer. si audiverunt cantus quos fecerunt illeih
35 E si neguns homs vans la toca ni la fer, aves.
dona li de cest glasi, qes ieu t'en don "Aves ausit sos chanz q'an fah aieil
poder, aucel,
e garda qe nulz homs non pusca am ni com nos an ^itadas d'inz de nostre
lui jhaser." bordel
Modo dat ei Christus indumentum et en- per sa femna qu'es presa, quar non
sem, et dicit ei quod, si aliquis tangit vol asorar
40 eam, det ei Et vadit angélus
de gladio. la diuessana Vestis nii cenador amar?
ad eam et facit planctum in eodem sonu: Don cre que le sieus Dieus aiha mais 30

de poder
17 corrif/é par M. Meyer. ausor] Amfos. 31
qe non a nostra ydola qe non nos pot
1
portât Ba., portât Mu. va 1er ;
379 XIV e SIÈCLE. 380

per q'ieu die qe li anem totas ensems per nostres grieus pecaz auniz e mal-
pregar menaz ;

qes en nom del sieu Dieu nos deiha pueh intret en enfern e de lainz nos
bateihar." trais :

Elis meretrix respondit Pirie dicendo sic: vuella per sa bontat qe lai non tornem
"Ara lo li anem dir ses gran bestenza mais.
far, Cresas qe al ternz jorn el vole resucitar
5 e qe totasensems lo li deiham pregar." es a l'asension lai sus el cel puihar. 5

Modo vadunt omnes meretrices ad vir- E cresas q'el venra los morz e*ls vius
ginem ut roget Deum quod vellit eis per- juihar
donare. Dicit Sansa Aineti sic: e la sia passion aïs mais requastenar.
"Domna, a tu venem, qe tu deihas Es aihas en de Roma vostra fe
la gleisa
pregar e tôt cant vos dira âmes es onres be.
10 lo Dieu que tu asoras, q'el nos vuella E cresas que li mort an cars recitaran io

aiudar, es al jorn del jusisi en lur carnz tor-


es en lo sieu santnom nos deias bateiar, naran.
qe nos no volem plus na Vestis asorar." Aizo sun li article de nostra sancta fe :

Aines respondit meretricibus quod lïbenter qi ben non los cresia non séria cres-
dabit eis babtismum, si volunt credere tians be.
15 articnlos fidei. Mais si aizo voles creire, pues vos
"Es ieu vos donarai baptisme de bon bateiharai
grat, es aici com fisels crestians vos rece-15
si creses los articles que cre li cres- brai."
tiandat. Piria respondit Aineti et dicit quod, bene
D'autramenz le baptesmes no'us séria credent totum illud quod dixit.
autreihat." "Domna, nos cresem ben tôt zo que
Borgunda meretrix respondit Aineti : dih aves,
20 "Domna, de mot bon grat creirem tôt es aici com fisels crestians nos recebes."
qant diras, Modo accipit Ames unum plénum vas 20

e volrem far e dir tôt qant coman- aque benedicte et babtizat eas dicendo sic:

daras." "Es ieu nom


de Jesu Crist
e
Modo dicit eis Aines quod istud est eis vos bateih, quar m'o aves reqist,
necese : e prec vos qe non desnembres
"Aizo vos a mestier qe sol un Dieu con fun Dieus per nos en croz mes ;
2:>

cresas, qe si ben vos en vol nembrar


25 cel q'a fah cel e terra; en aqel vos pueh no'us poires per ren damnar."
fisas Modo tendant omnes meretrices in medio
es en lo sieu car Jesu Crist qe
fill campi et faciunt planctum omnes simul
nasquet in sonu : Bel paire cars, non vos vei res 36

del ventre de la verge, qe hanc homs am mi.


non i toqet ;
Planctus.
es en aqel sant ventre el vole eser "Bell Sener Dieus, qes en croz fust
portaz levaz
e per Sant Esperit fon lainz aspiraz. es al tern jhorn de mort resucitaz,
?,o E cresas qe per nos fon en la croz tu sias grasiz, qar forem de pecat 35

levaz. 35 for em Ba.


381 BARLAAM ET JOSAPHAT. 382

*
ede follor. q'el nos perdon e nos done s'amor,
Sancta Maria, maire del creator, si a lui plai."
prega ton fill per ta sancta douzor

LÉGENDE DE BARLAAM ET JOSAPHAT.


Ms. de Paris, fr. 1949, fol. 180 a . — Grdr. § 54, p. 88. St. p. 63.

En aquel temps que hom comenset los et a ssos senescals que que totz sels
5 monestiersedificar,e'lsmonegues eisher- poyrian trobar que creyrian el nom de
mitans comenseroD a creyserlarenomada Jesu Crist, que per diversas mortz los 5

de la crestiandat, fou luenh saupuda que fezessaD morir. E sertas li benahurat


venc tro en la terra d'India. Motz hy ac amie de Nostre SeDhor s'en annavan
d'ornes que desampareron lurs posses- davant lo rey e reprenon li la soa fellonia
io Esdevenc
sions e tornavan a conversion. e la soa mescrezensa. E cant lo rey o
si que en aquella terra ac un rey que auzi, de gran yra era plens e fazia los io
avia nom Avenis; aquel era de mot gran morir per diverses martiris.
poder e de mot gran riqueza, e gentil Cant la terra d'India era
en aytal error,
hom e poderos contra sos enemix, e de un prebost del rey que mot era de gran
15 mont ben azondos;
la riqueza d'aquest poder e de gran gentileza e de gran près
mays encar segon l'arma era mot mal en la cort del rey, cant el auzi aytal 15

azornatz, car el crezia las ydolas. E felloncomandament, mesprezet la vanetat


domens dousament el joy
qu'el vivia aysi d'aquest mont tan fortmens que prezent
et el delich d'aquest mont, que avia aquo si mezeys l'abit de religion près e mes

20 que si volia, veieyre li fon que una eau- si en un dezert, e la soa vida era en
zatantsolamentlifalhia, que mot l'agreu- dejunis et en vigilias. Lo rey Avenis 20
iava e mot li mermava sa gloria, so es amava lo mot e mot li portava d'onor
a ssaber que non podia aver enfant. Lo gran. E cant lo rey auzi aytal cauza
glorios linage dels crestians e las may- de luy, non vos pot hom dir lo gran dol
25 zons dels monegues e dels hermitans que el ac en son cor, car aytal amie avia
mesprezavon lo coutivament del rey, e perdut, e de tôt en tôt crée adonx la soa 25
per menassas ni per paor de mort non yra contra los morgues. Adoncx trames
laysavan a prezicar la ley de Jesu Crist sos sirvens per los puetz e per los de-
ardidament e ses paor. Et aco que a zertz e per motz luox que'l quezessan
bo la ley s'apertenia, estudiozament faziaD, amablamens e que li amanessan. E
e prezicavan lo nom de Jesu Crist. Cant cant venc a cap de pessa, aquil que 30
lo rey Avenis auzi aquesta paraula que l'anavan querent, serqueron tant que
aytals gens s'eran levadas que mespre- troberon lo preron lo e meneron lo da-
;

zavan las ydolas e prezicavan lo nom vaut lo rey. Garda le rey e vi lo pau-
35 de Jesu Crist e que non doptavan morir, ramens vestit, seluy que tant resplandens
mot fon plen de gran yra e de gran tristor, vestirs solia vestir e tant delicadamens 35
e comanda per tota sa terra a sos bayions solia viure, e vi lo lag e mesprezat e

6 e comenseron. 8 tera. 9 despamareron. ,| (5 benehurat. 20 Aueniuir. 28 quels. 36


24 Iingge. uiesprezaut.
383 XIII e SIÈCLE. 384

vestit a guiza d'ermitao. De la tristor sinon eran, et aquellas que son d'aquest
e de yra que avia lo rey parlava e
la mont, deu hom amar e car tener atressi
u
dizia a seluy Oy, tu fol' arma perduda;
: com si eran durablas. Non conoyses
per quai cauza tu as mudada ta gloria per quai cauza hyeu ay dezamparat aquest
5 ni ta honor que solias aver en mon règne ;
mont? Car la sobeyrana apellation m'a 5

car tu eras premiers en ma cort, onratz apellat a vida durabla; e cant plac a
davant totz los autres; en aytal dezonor la benignitat de Nostre Senhor Jesu Crist
et en aytal viltat as mudada ta gloria, que'm vole desliurar del poder del dyable,
e que cuias gazanhar? Car totz nostres el mi fes mesprezar la vanetat d'aquest
10 dieus e tôt lo joy d'aquest mont as laysat mont, et adonx yeu mi consiriey queio
per un home que es apellat Jesu Crist aquest mont non era mays cant nient
— per que as ayso fag?" Cant le bons e vanetat, e perpensiey mi per que yeu
homs auzi ayso, alegrament e sanament era fatz e que'm covenia ad annar davant
respondet e dis: "Reys, si tu vols de mon Senhor per rendre razon et adonx ;

15 mi auzir razon, gieta de ton palays tos dezampariey tôt cant avia e segui lo, ei5
enemix, et adonx respondray ti d'aquo fas li gracias car li plac que'm desliures
;

que tu voiras demandar, que, tant com del poder del dyable e de las tenebras
aquilh y seran, neguna paraula tu non d'aquest segle e car mi demostret via
poyras recebre en pas que yeu ti diyses; per annar a luy. E die ti
on podia
20 per razon vuelh que m'aucias, o fay de que neguns autres bens ni neguna autra^o
mi que ti voiras." Lo rey respondet e via non es bona mays cant aquella don
a
dis: E qui son aquist enemix que man- tu, caytieus reys, yest partitz e deses-
das hostar?" E'1 benahurat li respont: peratz, per que nos em partitz de la toa
"So es yra e cobeeza. Aquestas doas conpanhia; car nos ti vezem a Dieu
25 cauzas tollon ad home que non pot en- dezagradable per so car tu mesprezas25
tendre razon; mas si tu hostas aquestas Nostre Senhor Jesu Crist que es senher
desobre tu, e per aquestas doas cauzas de tôt cant es et es égals a Dieu lo
tu as en tu saviza e lialtat, verayament payre que'l sel e la terra establi e de
tota cauza diray a tu." Ei rey respont : sas proprias mans formet home e'1 mes
30 "Hyeu ti autrey que yra e cobeeza giete en paradis; e'1 dyable per sa enveia^o
de mon cor que'y fassa aver saviza e decep lo, mas lo bénigne Senher que
lialtat. Digas mi, don t'es venguda nos formet, regardet si a las obras que
aytal error que aquo que vezem et auzem, avia fâchas de sas mans e vole per nos
aias laysat per nulla esperansa." Res- sufertar mort e passion, per la quai nos
p>5 pont l'ermitans e dis: "Reys, si tu vols desliuret de la poestat del dyable. E 35

auzir lo comensament, escouta. tu, caytiu rey, offendes en la cort de


Els jorns de mon jovent, cant eu era celuy que nos a fach dignes d'aytals bens
joves, auzi una paraula que mot es bona ad aver, e tu yest el delieg de ton cors
e de profiech e de gran salut e que mot totz entendutz e de las ydolas que yeu
40 mi intra el cor aytant fort que hanc veg que apellas dieus. Oy, e tu tant *o

pueys no'n parti. La paraula es aquesta: solament non toiles als crestians ben,
so es a veieyre als fols que aquellas que abans o fas a totz aquels que als
cauzas que son diviuas, que hom non pot tieus comandamens obeziyson. E sapjas
vezer, deu hom mesprezar atressi com en ver que hyeu non ti creyray ni non

23 benehurat. 33 uezez. — uezez. 13 quen. 16 quen. 22 partirtz. 40 oyets tu.


385 BARLAAM ET JOSAPHAT. :;si;

eortsentiray als tieus comandamens d'à- aviasufert; ans sertas cascun jorn suffer-
questa maniera ni encontra Dieu non tava martire en sa conscienoia contra
faray fellonia ni mon bonfaytor ni mon las temptacions del dyable. E cant le
bon Salvador non renegaray, si tu a bons homs s'en fon annatz, lo rey fon
5 bestias salvagas mi liuravas per devorar mot yratz e consiret si de diverses tur- 5

o a glazi o a fuoc mi fazias morir. Non mens encontra los monegues et hono-
temi ni non am la prezent vida, que, rava plus largamens que non solia sos
plena es de vanetat o d'enfermetat tant dieus e sas ydolas.
fortment que longa cauza séria a dire. Domens que'l rey era en aytal error
îoMays per bona paraula ensenha mo sen- et en aytal pensier, un fîlhs li nasquetm
her sant Johan que tôt lo mont es pau- a meravilhas bels, e la gran beutat do
zatz en malignitat, e que non vuelha luy figurava aquo que de luy era a es-
hom lo mont ni las cauzas que'y son, devenir. E dizian que en tota la terra
que tôt cant es el mont es cobeeza de non era vist tant bel enfant ni tant
15 la carn et enveia dels huelhs, e lo mont agradable. Le rey ac a meravilhas gran 15

traspassa en la cobeeza de luy, et aquel gaug de la nativitat de luy, et apelle-


que faza la volontat de Dieu, permanra ron l'enfant Jozaphat. E lo rey si com
en durabletat. E per far la volontat autre fol annet s'en al temple de sas
de Dieu ay dezanpara»t totas cauzas, e ydolas far gracias e lauzor, e le caytiu
20 de totz aquels que crezon Dieu Nostre non conoysia a quai senhor covenia20
Senhor on ay fag mos amix e mos fray- rendre lauzor per lo gaug de la nati-
res e mos parens, e d'aquels que ja foron vitat de son filh. P] lo rey fes far festa

mieu amie e mieu frayre, et yeu m'en et ajustet ganren dels coutivadors de
soy lunhatz e permane en la soleza et cels que azoravan las ydolas, e de l'autre
25 esperi Nostre Senhor que'm fassa venir pobol ajustet ganren, et a celebrar la 25
salut." festa el fes ausir ganren de taurs al
Totas aquestasparaulasemaysd'autras sacrifizi far, e donava sos dons als grans
ganren dis le bons homs al rey. E cant et als pauez et als rix et als paubres
lo rey l'auzi, fon mot sosmogutz en yra en la sollempnitat de la festa que'l rey
30 e vole lo ferir; mays per honor e per fazia. Et esdovenc si que aquil cinq 30
reverencia de si mezeys et ol s'en re- barons qui si fazian savis de l'art de
tenc e comenset li a dire: "Caytiu, e la estrolomia, aquels lo reys fazia
don t'es moguda aytal perdicion que estai* e prop de si e demandava a
tant as aguda ta lenga a recontar aquesta cascun d'aquels que dizessan d'aquel
35fablazon? Sertas, si al comensament de enfant cals dévia esser. Et ac n'i motzss
tas paraulas non ti agues promes que que dizian que l'enfant séria de gran
partis yra de mi, a fuoc liurera ta carn ;
riqueza e de gran poder e sobre totz
mas car al comensament de tas parau- los autres reys que enans hy avian estât,
las mi conjuriest e per l'amor que solia Un dels estrolomiayres que fon plus
4oaver an tu, sufre ta vida; leva ti e fug savi dels autres, dis al rey; "Si con sels 40
denant los mieus huelhs que ja mays que m'ensenheron d'estrolomia, en tant
non ti veion e que nou ti destrua." com yeu puesc conoyser, trobi que
Adonx le bons homs s'en tornet el aquest enfant non sera en ton règne,
désert mot corrossatz, car lo martiri non
2 et en. 20 après senhor d'une autre main
5 saluages. 25 quen. 26 p. ê. a salut. aqui.
HARTSCH, Chrestomathie provençale. 13
387 XIV e SIÈCLE. 388

mas en autre règne melhor ses compte, non intres e que neguna cauza d'aquesta
et es mi a a veieyre que la religion vida que pogues engenrar yra non li
dels crestians que tu persegues el re- manifestes horn, ni mort ni 'vilheza ni
cebra, e que el mezeys y aura sa es- enfermetat ni pauretat ni neguna autra
5 peransa." Cant le reys o auzi, mot o cauza, si non era joyoza e delichabla, 5

receupgreu, e tornet sa leticia en tristor. non li aportes hom denant per so que
En aquella ciutat on el era, basti un non pogues consirar neguna cauza ad
palays a meravilhas bel, et en aquel esdevenir. E comandet que neguua
fes cambras mot bellas e mot resplan- cauza pauca ni gran de Jesu Crist non
xidens; e cant l'enfant ac la état d'en- li deches hom et aquo que l'estrolo-
;
io

fanteza, el lo mes el palays et establi miayre li avia dig, mandava que sobre
li servens e ministres, e aquilh eran totas cauzas fos celât. E cant neguns
joves mot e de gran beutat, e coman- dels ministres era malautes, el rey lo
det ad aquels que negun home de lains comandava gitar foras.

AR^AUT VIDAL.
Mofmmens de la littérature romane, [jubl. par Gatien-Arnoult, seconde publication, p. S— 6. —
Grdr. § 50, p. 77 s. St. p. 36.

15 Cirventes, loqual fe 'n Arnautz Vidal dal e que'm portetz tal guirensa 15
Castelnoudarri, e gazanhet ne Ja violeta qu'ieu an lay, ses defalhensa,
d'aur, a Toloza so es a ssaber la premiera
:

on gaugz uon es defalheus


que si donet, e fo en l'an M. CCC. XXIV.
:

car y eu de cor soy crezeus


Mayres de Dieu, verges pura, que, qui 'n vos ha sa crezensa,
20 vas vos me vir de cor pur, no mor perdurablamens, 20

ab esperansa segura, ans er ab gaugz revivens.


tal qu'ab merse m'assegur, Regina dels sels, d'ondransa,
que m'escur car totz homs queus es ondrans,
say tan qu'a la fi s'atur ondratz sera, ses doptansa,
25 m'arma lay on gaugz s'atura. sol sia ferms, no doptans, 25

Verges, ab dreyta mezura, mil aytans


prec, preguetz Dieu no'm mezur, per vos, qu'etz fons aondans,
car per dreg, eu loc escur on Dieus trobec aondausa
m'arm' auria cambr' escura ;
de totz bes ; amparansa
vostr'
30 e car de vos no'm raucur, requier, que'm si' amparans 30

dois gaugz dels sels non endur. vostre filhs e perdonans


Verges, ses par de plazensa, mos pecatz; car perdonansa
per nostr' amor fos plazens fa y als sieus fizels damans:
a Dieu tan qu'en près nayshensa, tant es dous e merseyans.
35 dout pueys per nos fo nayshens. Verges, us gaugz me coforta 35

Humilmens tôt jorn d'amoros cofort;


vos prec que'm siatz guirens, car per la virginal porta
6 aportet.
18 del ans. 16 defalensa.
389 LUNEL DE MONTEG. 390

intret Dieus dins vostre port, flors en purtat encastrada,


don estort flors que no fo desflorada
em tug a durabla mort: pel frug, ans remas floratz
que nostra vid' era morta, vostre cors, quan Dieus fo natz
quar Adams tenc via torta, de vos, verges ses par nada,
m an j an del frug a gran tort. prec vos que merse m'aiatz,
Mas yeu en vos ay conort, tan que'm n'an ab los salvatz.
ab tal esper que'm conorta Si cura soy lay autreyatz
que vostra bontatz me port on vertutz es autreyada,
10 mest manh glorios déport. en vostra cambra ondrada 10

Flors de paradis, ondrada duzesca, car lay ondratz


per los arcangels ondratz, mans desfagz si queis refatz.
flors sus els tros aut montada, Prec vos que de la re fada,
flors que vostr' amie montatz, verges, per qu'om es damnatz,
15 flors de patz, si'us plats, guirens nos siatz. 15

flors on gaugz s'es encastratz,

LUNEL DE MONTEG, ESSENHAMEN DEL GUARSO.


Bartsch Denkmiïler der provenza/iscJien Litteratur, Stuttgart 1856, p. 114 — 117, V. et de Lune/,
dit Cavalier Lunel de Montech, p. p. E. Forestié, Montauban 1891. — Grdr. § 52, p.
t
8~>. St. p. 51.

L'autrier, mentre ques ieu m'estava Es ren que tant cortes somo?
solet e fortment cocirava Com el fe mi,
dins en mon cor saludey lo tôt atressi
20 de mi dons que'm fasia for, e dishi le:
que de lonc temps "Companhs, ieu no dopti de re 20

no avia volgut fossem essemps si sols me so.

entr' ambedos, car companhos yeu auria pro


estan enaissi cociros, a mon plaser;
25 per un mati, mas anhot, can m'aniey jaser,
vi que tôt drech venc en cami ieu fuy iratz, 25
us bels guarsos, per que mi soy plus Ieu* levatz,
que foc asautz e gracios que'm déportes
mon semblan.
a e mos mais plus tost que'm laislies,
wQuar al desse que'm fo davan, que'm te fort greu.
mi saludec E car tornar m'en poiria Ieu 30
ei capayro del cap ostec, dins mon castel,
e va mi dir: ades me platz e
m'es plus bel
"Senher, de que avetz cocir, tôt solanar :

35 ni corn anatz, per que no volgra amenai*


aissi que gentils hom siatz, que fos iratz 35
ses companho?" home lhun, que mal companhatz

26 un cami. 12 en deux vers dans l'édition. 15 110.

13*
1

39 XIV e SIECLE. 392


1

fora de me.' ni foc plus guays;


Es adoûcas el per merce ades donex vos deu plaser mays
mi preguet mot, qu'aisso fassatz.
que, si m'avia dig degun mot E car, senher, vos etz senatz,
» que'm desplagues, podetz ho far, 5

ques aperdonar le volgues. sie'us platz, e faretz vo'n lausar


So'm dish per Dieu; a totas gens."
es adoncx le vauc dire ieu : "Amicx, sapehas, ges ta grans cens
"Re no'm desplatz ni ta grans bes
loque m'aias dig. ans fort me platz. com tu dises en mi non es 10

E pregui't trop ni la mytat;


qu'en est castel que'ns es tan prop mas poyshas que tu m'as preguat
ânes am me, ques ieu do cen,
es aqui tu dinnaras te faray ho volontieramen,
15 en trop bel loc." si say en rre. 15

"Senher," dis el, "ieu vos die d'oc, Premieramen acocelh te


car solassar que cenhor
tal

vos vuelh es am vos trop parlar, causiscas, don aias honor,


si vos sap bo. e guarda cuy;
20 Senher, silh que passât ne so que cant aurias estât am luy 20
antiquamen, dos mes très,
an fag man bel ensenhamen, que poishas no lo"t covengues
ben ho sabetz ;
ges a laishar.
es ausic dire ques avetz Vuelhas trastotas vetz be far
25 d'en Amanieu, unadamen, 25
que d'amor s'apelava'l dieu, car ieu aug dir cominalmen
com essenhec de tôt guarso,
la donzela que la siguec, c'om non pot trobar degun bo
e l'escudier; mas quant .vin. dias.
so e car a mi maior mestier Encaras te prec may que sias 30
ques ieu agues, ben arnezatz,
me faria ieu com certes car trop ne seras miels prezatz
am tôt senhor, e mielhs cabitz.
e car Ihun temps . Tos arnes sia bels e politz,
35 degus guarsos e guara't be 35

non ac que fos ni pros ni bos, que no l'enpenheses per rre,


vuelh vos preyar, si far potz.
senher, que'm denhetz ensenhar, Per rre dal mon no sias lotz,
co'm captendre; mas bo mayti
40 car ieu, senher, ben de cert se te levés e vay ton rossi 40
que lhuns homs natz veser que fa.

no foc anc pus aventuratz E si davan manjar non ha,


d'amor ni d'als tu doua l'en,
que vos etz, ni foc plus liais e vay so reguardar soven.
45 ni pus valens
31 arnezatz Chabaneau] arvezatz. 34 tôt.
ni d'amor no foc pus jauzens àti que lo.
,

393 RLTTTDARÏ. 394

ELUCIDARI DE LAS PROPRIETATZ DE TOTAS RES NATTJRAL&


Bibliothèque Sainte Geneviève 1523—5/4 (1580). I. Début du poème dédicaloire Dmkmàler der ,

provenzalischen Litteratur p. 57—59. II. fol. 72 d 75 d et 164. Cf. Appel, Zeitschrift fur rom,

,

Philologie XIII (1889), p. 225 ss. Grdr. § 57, p 91. St. p. 69.

I. Que ve le comte dins le palaytz.

Comensa le palaytz de savieza fayt a El dins que fo remirec le caragge


istancia del noble princep Guasto, compte de la dona, que parec de paragge.
de Foysh. Emperial semlec son senhoragge,
î Dins un palaytz mi sezen l'autre dia libre portée et ceptre d'ava atagge. 5

bel donzel vi garnit de gran cundia, Linx no par a lies en gardadura,


fo

libre legent, entendre no'l podia: ni le solelh, mas semlec nuech escura.
per fort dezir de saber tôt ardia. Talh cert no hac ni dex en sastatura;
Gen m'avize de sa phizonomia: al sieu voler mermec, crée sa mezura.
10 semlec ordit per la philozophia; A vetz son cap les cels passée d'auteza, io
mantel portée gent foldrat d'azautia, mi no sobrec ad horas de grandeza.
d'armas senhal, sembel de valentia. Sa rauba fo partida, be lare teza.
De coi' humil Tenglozec son vizagge, balagtz robis no si fan de beleza.
e'm dissh: "L'estil del libre m'es sal- Mot fo subtil et prima la textura,
vagge, uzar no*s pot ni rumpre sa costura. 15

i5escur, subtil; yeu requier declaragge. D'estox, retalhs, de scindens' es segura,


Sera'm util, exprès en mon lenguagge." per colp de dart, de flécha no peiura.
Quan yeu auzi sa corteza requesta, El sieu miralh vi totas creaturas,
estranh mi fo, novel mot e de festa. dels elemens lors virtutz et mixturas,
A mon avis jorn semlec de tempesta, herbas, peyras, metalhs, ni quais naturas 20
20 tôt eviro m'anet rodan la testa. han cels, mars, mons et totas lors me-
Ma dona vie le donzel a la porta, zuras.
hurtan, cridan, et non ges ab votz morta, Ela mi dissh, auzi de mas aurelhas:
ses trig, nie dissh que baysses la con- •'Guasto de Foyssh, mostrar t'e, per que

porta : vuelhas :

"Intre dedins, quar nostras armas porta." no 's tan plazent ambra ni'l frug d'abel-
has:
25 Savieza depinh las proprietatz del comte. lunh temps no vist tan grandas mara- 95
"Ceptre d'honor, corona de nobleza, velhas."
castel segur, columpna de fermeza,
font de dossor et fluvi de franqueza, II.
cintel d'amor et anel de proeza. De las cauzas pertenens ad humanal
30 De drech capdel, flor de cavalaria, conservacio.
amie fizel, miralh de cortezia, Resta après le tractât de las cauzas
saphir de pretz, cèdre de galhardia, intrans en humanal compozicio, que di-
liri glars netz, ténor de melodia. gam de las cauzas pertenens adz hu-30
Thesaur s'acuelh de valor et s'atura manal conservacio. Entre aquestas
r> en son capduelh, ayssoi ve per natura. prumier direm de la vianda, quar de
El vens erguelh, ab humils ha junctura,
per quel recuelh dedins nostra clau-
3 parec Tobler] parlée. 1 1 hubras. 25 ma-
s u ra rauillias.
395 XIIP SIÈCLE. 396

l'ayre tractarem en son loc. De


vianda aten que vianda engendrant trop sanc
o aliment. Costanti. Yianda o aliment ret pauca superfluitat, et engendrant
es substantia convertibla, al corrs donant pauc sanc tropa. Costanti. Et gene-
noyriment, creysshement et sostenement, ralment segon las diversitatz de las
5 ses conversio del quai aliment le corrs viandas so varias las complexios dels 5

per accio de calor soptament si dega- membres, lors qualitatz et dispozicios.


staria et a corrupcio vendria, quar aquo Galias. Per que deves saber que megge
que tôt jorn si degasta, restauracio no que vol be réglai* vita et sanetat cor-
pendria. Mas prumier que aytal con- poral deu atendre la substancia de la
10 verssio si fassa, cove que la vianda sia vianda, sa qualitat, sa quantitat et si 10

prépara da, après que sia maschada, es al qui la pren proporcionada, ei temps
après que el loc de digestio sia alogada; el quai es ministrada.
après cove que sia digerida, et la par-
tida pura de no pura separada, après
la De covit o del dinnar.
15 que sia distribuida et ves quascu membre Vianda et beuragge a covit o a din-
trameza et destinada, après que per accio nar so ordenatz talment que prumier 15

de natura en semlansa dels membres las viandas so preparadas, après las


sia transmudada, quar autrament en lor personas covidadas, apeladas, les setis
substancia no poyria estre encorporada. els redresso, taulas, toalhas meto, pru-
20 Et après tôt aysso si fa sa conversio et mier els so lavatz, après assetjatz.
sa incorporacio talment que aquo que en Les hostes
e'1 senhor so el loc principal, 20

la vianda es caut et humit si convertissh lasdonas enapres han loc especial.


en natura de sanc et de carn, aquo que Los filhs totz et las filhas han loc en
es freg et sec, en natura de nervis et lor partida,
25 d'osses, et semlantement de de las autras les sieus messagges ponch le senhor no
partidas. Et encorporada la vianda en oblida.
corrs joves li dona creyssho et noyri- Cotels et saliners pauzo prumierament,
ment; encorporada en corrs vielh li pa, tassas enaps porto segundament. 25

dona en calor natural, temprament, Apres meysshes diverses, gfans et be


3onoyriment, duracio et restaurament, que copiozes,
mantas codicios so de vianda. Et sapjas porto les servidors aptes et graciozes.
que viandas que en se han natural ca- Laun covida l'autre et parlo bel essems;
lor et humiditat, si convertissho de leu per douar alegrier sono les instrumens.
eu sanc, quar ab el han semlansa et Et vis et autres meysshes soven so variatz, 80
35 conformitat; mas viandas que no han especias et fruches a la fi ministratz.
ab el semlansa si convertissho ab difi- Apres, quan es del tôt le dinnat afinat,
cultat, et alguuas engendro trop sanc, quascu es lavât,
l'ayga es tantost presta et
autras pauc, las quais may dono greuch Gracias fan a l'hoste, mas a Dieu tôt
que noyriment. Et sapjas que aquela prumier,
40 vianda que es de sanc subtil generativa, et pueyss els porto beure al prumier et 35

es may a natura convenient que autra, darrier.


exceptât que may es convenient ad Et quant han totz begut assatz et per
aquels qui vivo en exercici et tribalh talent,
vianda de gros sanc generativa. Et retorna s'en al propri quascu alegrament.

10 îassia. 32 se manque. 27 graciozas. 31 fruchas. 34 dieus.


397 ELUOIDAKI. 398

De la cena o sopar. Yzidori. aytals so aproadas cenas per totz


Cena
es talment dita, quar cenon, lauzadas,
don ve aquest nom, vol dire cornu. Et cum crida la scriptura déclarant en
antiquament fo costuma de cenar o so- figura
5 par en loc patent et comunal per ex- del rey Gran-Assueri qui optenc tôt
quivar deshonestat. Papias. Mas quant l'emperi.
als temps prezent podem dire que cena
pren sonnom de cenos, que vol dire D'Alamanha. Yzidori.
umbra, cum quascu per granda avareza Alamanha es nobla a glorioza regio b

lofassa en loc rescost et umbros sa cena, en Europa, que pren aytal nom del
[o es ditacena de cenos, que vol dire fluvi Alaman, près del quai aquel
dit

ca, car trops homes fan lor cena a guiza poble fe prumier rezidentia. Autra-
de ca] cum tota lor vianda vuelho de- ment es dita Germania, quar es en gens
vorar ses far adz autre partida. Las germinoza et mot populoza. Deves orient io

15 condicios conveniens al dinnar so con- ha le fluvi dit Danubi; deves miech jorn
veniens a cena. Empero aquela cena le fluvi Reni deves occident et sep-
;

es mot noblament ordenada, quan si fa tentrio la mar maior. Et es una Ger-


en temps convenient, no trop tost mania nauta que dura entro'ls mons
ni trop tart, en loc suficient, segur, Ripheis et entro la mar mediterranea ; 15

20 delicios be espacios,
et l'autra es de ssa le fluvi Reni. Cas-
quan le senhor joyos doua liberalment, cuna es mota rica a glorioza et en
quar a totz bêla cara de l'hoste es plazent; gens d'armas fortz numeroza. Grandas
quan sois meysshes diverses et apte so de statura, ardidas per natura,
ministratz, so grans cassadors et trebalhadors;20
per que de laun manje hom si l'autre de cara graciozes, alegres et gauiozes,
no'l platz; han saurs pels en color, so libéral
25 quan les vis so plazens, aptes les ser- de cor. Mas les Saxos entre els en
vidos, totas aquestas cauzas han maior excel-
et quascu covidat a l'autre gracios, lencia, qui so ditz Saxos, quar ayshi2?,
quan so auzitz diverses muzicals in- cum saxum, qui es peyra, contra lors
strumens, enemics so durs et fortz batalhan, per
torchas so alumnadas claras et resplan- mar et per terra. Mas sobre totz autres
dens, pobles valo en mar. Autras proensas
viandas ministradas, leugieras, delicadas, ha en cascuna Germania mot excellens,30
30 d'espazi prezentadas, et non ges trop cum es Austria et Bavaria, près del
cochadas ;
Danubi, Suevia et Alzacia près del René,
quar vianda cochoza de ser es mot et tropas Dels Saxos Germas
autras.
dampnoza les Angles descendero, le linagge dois
et non es be gauioza, quan d'escot quais en Bretanha la maior persévéra, 3r>

es penoza; etressemlo de longura et costumas segou


quan colchas delicadas après so adap- que ditz Beda.
ta da s :

11 les mots entre crochets se trouvent à h>


marge, écrits d'une mitre main. 18 et fortz. 20 so manque.
391) XIV e SIÈCLE. 400

POÈME SUR LA MORT DE ROBERT ROI DE NAPLES (1343).

Bartsch, Denkmaler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart 1856, p. 55—57, str. 19—29. —
Grdr. § 49, p. 77.

Amb umil cor lo rey, si con podia, Lo rey Robert, mant hom lo planhera,
ans que fenis, dis: "No's meravilhes taisportamens en sa vida fach a
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es que tota gent en deu aver pezansa,
del reaime: car dreg es e razon, especialmens lo noble rey de Fransa.
5 Carie Martel, lo que fon,
sieu avi Com de Velli, aquel planh e sospira 5

e mon frayre de mi fon premier nat, la mort del rey, el n'a dreg e razon,
degra régir miels que yeu lo régnât. car l'amava de fin cor e de bon.
Consiensa del tort per cert avia, A'n pauc lo cor de trastot no"l falhi;
per que yeu cre que als sieus tornat sia." cant aus la mort, el ha dig cap encli:
10 Adonx feni, don fon mot gran pezansa; "Bel Senher Dieus, ben m'as descap- 10

qui vi raubas trencar e mans vestirs, déliât


caras, cabels, plorar e far grans cris. de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat,
No'y ac negun, non menés gran dolor, e la verge humil santa Maria
dizent aysi: "Mot perdem bon senhor; sa sieua arma tenga en sa baylia."
15 la sieua arma non puesca sufrir pena." Complansa, vay senes tota bestensa
Gran fon lo dol que tota sa gent mena. per lo pays, de levant al ponent. 15

Gran dolor fon, qui auzi la depertida Per Proensa passa premierament,
del rey Robert am la donna gentil. dedins Nissa tu t'en vay comensar,
La regina va gitar un gran quil: tro la verge sancta Mari' a la mar ;

20 " Ay,bona amor, temps es que nos partam. per Masselha passaras e per Arle,
Si a Dieu plagues, volgra esser avan tro aqui s'estent lo poder del rey Carie. 20
morta que vos! Mays pueys que Dieu Ad Ayx t'en vay, complancha, senes
lo payre falha,
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre." petitz e grans humilmens saludar,
25 Lo rey auzi que la donna planhia: com un dels luox que'l rey volia amar
aysi com poc va confortar:
el la de Proensa: preguem devotament
u
Huey Dieus
es lo jorn, mi vol apellar; santa Clara per lo bon rey valent, 25

el sia grazit, que pion sa ay vescut. en paradis avocada li sia,


Pueys que a cel son voler m'es salut, totz sos damans de destric gardât sia.
3(> a sel mj rent, quan quei peccayre sia, Ad Avinhon t'en vay pueys al sant
m'arma, mon cors meta en sa baylia." payre,
Ben deu planher tota la sancta gleya car razon es, e pueys als cardenals,
la sieua mort, car en tôt son vivent al pueys a totz los reals;
collège, 30

de la gleya es agut son sirvent, aqui es cap e razis de la fe


35 gonfaronier de papa quin Clément. lo veray Dieu que tôt lo mont soste.

E del seyzen el fora eysament, L'arma del rey non sufra nulha pena:
si agues vescut, captengra lo tôt dya. totz en preguem humil de gracia plena.
Fe sperital en el bon pe avia. A sant Loys, ver cors sant de Masselha, 35

De la razis el es mogut de Fransa, complancha, vay an gran devocion.


40 per que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar. 23 p. ê. solia. 35 cors sans.
401 PONS DE PR1NHAC. -102

Aquel senher que sufri passion, e l'acuelha el sieu digne repayre,


pregue, sii play, per lo rey cabalos hon gaug ses fi a tôt fizel peccayre.
que aia l'arma el règne glorios, Amen.

PONS DE PRINHAC.
Las joyas del gay saber, p. 10—12; cf. p. 247. — Grdr. § 50, p. 78.

Per aquest vers M. Pons de Prinhac, ex- per que n'es pexs qui leva gran erguelh,
5 capitol de Tholosa, guassanhec la violetta el quai, si mor, layshara l'arma trista. 5
de l'aur, l'an M. CCC. XLV.
Pel femps don nayhs la flors qu'e nos
Dins un bel prat, compassat per me- fay brusca,
sura, es entendutz le lims del quai nasquec
una flors nays, qu'ieu say, en pauc de Adamxs, que pueys los payres engendrée,
femps; dels quais prendem nostra captiva rusca;
e can ve lay que régna lo gay temps, e pueys sercam mant pueg e mantaio
io en son jhoven, pren guayha noyridura ;
comba
etz enapres, quar es frevols e tenra, pernostres hops, don sufrem gran trebalh;
lo vent tôt jorn en ventan la decay, e, can morem, Paver nos defalh,
tôt
e pueyhs le freytz, que la fa tornar lay tant que dos met totz nutz dedins la
al femps poyrir, del cal davan s'engendra. tomba.
15 Per le bel prat, on la flors pren nay- Le cruzel vent qu'entorn delà flor venta,
sensa, die yeu de sert quez es cobeytatz grans, 15

es entendutz lo mons fais, que'ns enpenh que'ns fay bayshar lo cap en far engans,
a far baratz; quar maîvestatz nos fenh don eug per so c'avol gen nos turmenta.
so que non es, e'ns tolh la conoysensa, E le grans freytz que pueyhs la flor
tant que no vei que milhorem de vida ne porta,
20 ni sol pensar no volem don nasquem : die qu'es la mortz, veus la quai fais
e per so crey tôt le mal que sufrem companh,
nos donaDieus; quar malvestatnosguida. que'ns fay tornar, al sieumelhorguazanh, 20

Comparar vuelh a la flor per semblansa en terra vil, quan nostra carn es morta.
nos, qu'en est mon prendem lo naysemen, Mos ferais governs, bos espers me
25 que de prumier avem gay noyrimen, conorta
tro l'enemixs en peccatz nos avansa; de venir lay on lunh bes no defranh :

per que Dieus fay de paradis la vista, per que'us sopley, no'm tengats per
com la flors pot, segon que'm par atz estranh,
uelh: can me veyretz près la divin al porta. 25

2 si plays. 6 quens fay. 9 prendrem. 10 naut pueg.


14 als. 21 mais. 24 prendrem. tomba. 19 veus] queus. 20 sieu al. 23 defalh.
403 XIV e SIÈCLE. 404

LAS LEYS D'AMORS.


Monumens de la littérature romane depuis le XIV e
siècle, publiés par M. Gatiên-Arnoult,
I re publication, t. I, p. 340 - 350 (M). Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2 e éd., Leipzig 1U02,
p. 198 ss. (Ap.).— Grdr. § 56, p. 90. St. p. 67.

La difinitios de dansa. Dansa es us semibreus de lors motetz. Le remanen


dictatz gracios que conte un refranh, de dansa trobaretz lassus en "cobla" et
so es un respos, solamen, e très coblas en autre loc, can tracta de "coblas re-
semblans en la fi al respos en compas tronchadas." Alqu fan dansa de coblas
5 et en acordansa. E la tornada deu tensonadas,la quai adonxappelan "dans"; 5

esser semblans al respos. El comen- pero entre "dans" e "dansa" no fan


samens de cascuna cobla deu esser d'un lunha differensa. Et alqu fan "des-
compas e, qui's vol, d'una acordansa o dansa" e "desdans" per pauzar e des-
de diversa; H quai comensamen devon cantar lo contrari, e degus no's varia
10 esser divers d'acordansa del
del tôt del compas de dansa. 10

respos. Quar no séria bêla cauza que'l La diffinitios de descort. Descortz es


comensamens de la cobla fos delà con- dictatz mot divers, e pot haver aytantas
sonansa del respos. Ysshamens li dig coblas coma vers, so 's a ssaber de .v.
comensamen podon esser d'u meteysh a .x., las quais coblas devon esser singu-
15 compas o de divers am lo dig respos. lars, dezacordablas e variablas en acort, 15

E'1 respos deu esser del compas de meia en so et en lengatges. E devon esser
cobla, quaysh, so es mays mens de totas d'un compas de divers. E deu
dos bordonetz. E li bordo que son en tractar d'amors de lauzors per ma-
dansa, no devo passai' .vin. sillabas. Et niera de rancura, "quar mi dons no mi
20 en cas que aytal bordo passesso .vin. ama ayssi cum sol," de tôt aysso2o
sillabas, séria irregulars aytals dansa, essems, qui's vol. E qui voira far tor-
anormals e fora son propri compas, e nada, segua la maniera lassus dicha,
si donx li rim no seran multiplicatiu. can tractem de vers. En la quai tor-
E qui's vol, pot retronchar très bordos, nada deu hom tractar, qui's vol, de totz
25 ses plus mens, del respost; pero, sii los lengatges los quais dessus ha pauzatz 25
respos es de très bordos solamen, noi ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si

deu hom retronchar mas dos, ses plus aysso far li tornava greu, fassa la dicha
mens. E deu tractar d'amors, e deu tornada del lengatge de la derriera cobla.
haver so joyos et alegre, per dansar, no E si la tornada l'aparia breus per tractar
so pero ta lonc coma vers ni chansos, mas de totz los lengatges, pot hom far re-30
un petit plus viacier, per dansar. segon corsa del compas de la una de las
qu'es estât dig. Enpero huey ne uza coblas denan pauzadas, d'autra, sol que
hom mal en nostre temps d'aquest so; no passe lo compas, so es lo nombre dels
quar li chantre que huey son, no sabon bordos que cobla deu haver. E deu
35 a penas endevenir en un propri so de tractar de totz los lengatges ayssi cum 35
dansa. E quar no*y podon endevenir, son estât pauzat dessus a tiera, e deu
han mudat lo so de dansa en so de haver las acordansas que son en la fi
redondel am lors minimas et am lors de cascuna cobla.

12 comensamen. 22 fera? 26 no-'l] Ap. pro- 7 fan] îam. 8/9 destantar. 26. 36 atiera
pose: nom. 27 sesj es. 32 qu'es que. J
M. 29 la paria M.
405 LAS LEYS D'AMORS. 406

La diffinitios de tenso. Tensos es Encaras devetz saber que en aytals


contrastz o debatz, en lo quai cascus dictatz que's fan per diversas personas
mante e razona alcun dig o alcun fag. oz en los quais hom fenh que sian di-
Et aquest dictatz alqunas vetz procezih versas personas, pot hom uzar de di-
5per novas rimadas, et adonx pot haver verses lengatges, coma en descort. E 5

.xx. o trenta cobblas o may, et alcunas d'aytals dictatz son tensos, partimens,
vetz per coblas, ed aquest conte de .VI. pastorelas, vergiera3, ortolanas, monias,
coblas a .x., am doas tornadas, en las vaquieras, et enayssi de trops autres
quais devo jutge eligir, le quais difinisca dictatz. E
degun dictât d'autru lengatge
îolor plag e lor tenso. E*l jutges per nos no prendem en nostre jutjamen, quar 10

aquel meteysh compas de coblas o per prezomtuos es qui vol jutjar l'autru
novas rimadas pot donar son jutjamen, lengatge, si donx no es mesclatz am lo
— enpero per novas rimadas es huey nostre per dreg compas.
mays acostumat —
en lo quai jut-
, La diffinitios de pastorela. Pastorela
i5j'amen alqu volon seguir forma de dreg, es us dictatz que pot haver .vi. o.vm. 15
fazen mensio d'avangelis e d'autras pa- .x. coblas mays, so esaytantas cum
raulas acostumadas de dire en sentencia: sera vist al dictayre, mas que no passe
la quai cauza nos no reproam pero be ;
lo nombre de trenta. E deu tractar
dizem que aysso no es de nécessitât. d'esquern, per donar solas. E deu se
2oQuar abasta solamen qu'om done son hom gardar en aquest dictât maiormen,2o
jutjamen et aquel déclare, per aquela — quar en aquest se peca hom mays
maniera que mays plazera a cel qu'es que en los autres —
que hom no diga,

elegitz per jutge. vils paraulas ni laias, ni procezisca en


Encaras dizem que non es de neces- son dictât a degu vil fag. Quar trufar
25 sitat ques haia so; enpero en aquel cas se pot hom am femna e far esquern 25
que's faria al compas de vers o de l'un a l'autre, ses dire e ses far viltat
chanso o d'autre dictât qu'aver deia so, o dezonestat. Pastorela requier tostemps
se pot cantar en aquel vielh so. noel so e plazen e gay, no pero ta lonc
Diffinitios de partimen. Partimens cum vers chansos; ans deu haver so
30 es questios que ha dos membres con- un petit cursori e viacier. E d'aquesta3o
traris, le quais es donatz ad autre per pagela son vaquieras, vergieras, por-
chauzir e per sostener cel que voira quieras, auquieras, cabrieras, ortolanas,
elegir e pueysh cascus razona e soste
; monias, et enayssi de las autras lors
lo membre de la questio lo quai haura semblans.
35 elegit. En totas las autras cauzas, cant La diffinitios de retroncha. Retroncha 35
al compas e cant aljutjamen e cant al es us dictatz ayssi gênerais coma vers,
so, es semblans a tenso. Diferensa pot que pot tractar de sen, de essenhamen,
hom pero vezer entre tenso e partimen, d'amors, de lauzors de reprendemen
— quar en tenso cascus razona son per castiar los malvatz. Et aquest dic-
4opropri fag, coma en plag; mas en par- tatz sec lo compas de vers cant al so 40
timen razona hom l'autru fag e l'autru e cant a las coblas, quar pot haver de
questio, — jaciaysso que soen pauza *v. a .x. coblas. Et es dicha retroncha,
hom partimen per tenso, e tenso per quar es de coblas retronchadas no per ;

partimen, et aysso per abuzio. autra cauza. E quar lassus hâve m


6 daytal. 12 am la. 2(3 latin. 29 vers|
30 ques. 41 lautre fag. ven. 32 çrabieres.
407 XIV e SIÈCLE. 408

mostrat qu'es cobla retronchada, per so que's fay per lo mescabamen de la


no quai ques ayssi ne tractem. Enpero cauza qu'om planh.
cant hom fa vers, chanso o dansa per La diffinitios de escondig. Escondigz
coblas retronchadas, ges per so no se es us dictatz del compas de chanso, cant
5 sec que deia haver nom "retroncha," a las coblas et al so. E deu tractar 5

ans lo pot hom apelar "vers retronchat" de dezencuzacio, escondizen se en son


o "chanso" "dansa retronchada." dictât de so de qu'es estatz acuzatz
La diffinitios de plang. Plangs es lauzenjatz am sa dona oz am son capdel.
us dictatz qu'om fay per gran desplazer
10 e per gran dol qu'om ha del perdemen Tractât es estât dels dictatz principals, per
<* ue a y ssi es tractat deïs no principals. 10
de la adversitat de la cauza qu'om
planh. E dizem generalmen: de la Autres dictatz pot hom far et ad
cauza qu'om planh; quar enayssi quo aquels nom enpauzar segon la voluntat
hom fa plang d'orne de femna, ayssi de cel que dicta e segon que requier
îsmeteysh pot hom far plang d'autra le dictatz. Quar hom se poyria be pecar

cauza, coma si una vila oz una ciutatz en la enpozitio del nom; quar si hom 15
u
era destruida e dissipada per guerra apelava cossir" "somi", per le con-
per autra maniera. Et es del compas trari, ja le noms no séria be enpauzatz.

de vers, cant a las coblas; quar pot Per que cove qu'om pauze tal nom que
20 haver de .v. a .x. coblas. E deu haver sia consonans et acordans a la cauza.
noel so plazen e quays planhen e pauzat. Et en aytals dictatz no trobam cert 20
Pero per abuzio vezem tôt jorn qu'om nombre de coblas, per que en aytals
se servish en aquest dictât del so de dictatz pot hom far aytantas coblas quo's
vers de chanso et adonx, quar es
; vol, ayssi cum son somis, vezios, cossirs,
:

25acostumat, se pot cantar, qui's vol, en reversaris, enuegz, desplazers, desco-


lo so del vers de chanso don se ser- nortz, plazers, conortz, rebecz, relays, 25
vish. La quai cauza permetem maior- gilozescas, enayssi de trops autres,
men per la greveza del so; quar a penas jaciaysso que alqu fassan gilozescas al
pot hom trobar huey cantre ni autre compas de dansa e relays al compas
30 home que be
endevenir en far
sapja de vers de chanso. Item alqu fan
propriamen un so segon que requier bals a la maniera de dansa, amb un 30
aquest dictatz. Plangz deu tractar de respos et am motas coblas. Pero bals
lauzors de la cauza per la quai hom es divers de dansa; quar dansa no ha
fay aytal plang. Encaras deu tractar mays très coblas, estiers lo respos e la
35 del desplazer qu'om ha, e de la perda tornada, e bals ha mays.
.x. coblas o
Encaras pot haver autra diversitat quar 35 ;

bals ha so mays minimat e viacier e


mays apte per cantar amb esturmens
1 G'/. Gatien- Arnoult 1,286: Cobla retronchada i -ci i- -,
1 , ,

es dicha, can en la fi de cascun bordo, de


( ue dansa
î
Encaras ha autra diversitat;
'

dos en dos, de très en très, de mays, se- quar hom comuualmen fa et ordena lo
gon que s voira aquel que dictara, oz en la dictât de dansa, e pueysh li enpauzar
h de cascuna cobla, nom retorna nna meteyssha * .

dictio, can en cascuna cobla hom retorna


un meteysh bordo, dos (pero de dos no es
gayre acostumat). Et aquest compas pot hom
tener ysshamens, qui's vol, de doas en doas 6 es contredizen Ap. à corr. e*s contraditz
:

coblas, de may. —
23 del so manque. 30 (ou es esconditz) hom en s. d. 8 dona de
en Ap.] et. oz. 18 noms. 19 acordam. 25 rebecs Ap.
409 L'ÉVANGILE DE NIOODÈME 410

so; e*l contrari fay hom leumen en bal, fa lo dictât de bal, tractan d'amors o
quar hom primieramen troba'l so amb de lauzors o d'autra materia honesta,
esturmens, e pueys, aquel trobat, hom segon la volontat del dictayre.

L'EVANGILE DE NIOODEME.
Ms de Paris, fr. 1745, fol. 105 a
.
— Denkmiiler provenzalischer Literatur und Sprache ha. von
H. Suchier I, Halle 1883, p. 1—5 v. 1—138 (Sr.). —
Grdr. § 47, p. 73. St. p. 41.

Sens e razos e divina escriptura, e pueys fo vieus resussitatz,


5quez ay trobada bona, sancta e pura, con tornet veramen,
el cel 5
m'a mes e motz gran pessamen, ni co venra al jutzgamen.
cossi la puesca solamen Totz aquo dis que sans Johans
de lati en romans tornar. ni sans Mathieus ni'ls autres sans
Car qui vol bona obra far, e ganre may, que ieu's diray
îoquove que sia si bastida tôt per horde si com deuray. 10
que, cant sera tota complida, El tems que Dieus mori per nos,
re no*y aia de malestan, si con dizem, sus en la cros,

que torne ad anta ni a dan. fon adoncs ganre fagz e digz,


Tôt yssamen vuelh yeu bastir que nos non trobam en escrigz,
15 segon mo sen ni mon albir ni'ns ho retrazo li avangeli 15
una obra bona e covinen ni cell que nos fes lo sauteri.
e nom de Dieu omnipoten, E per so car ieu ay trobada
e metray y catre colonas, una escriptura que es celada
autas e fortz, bêlas e bonas: e rescosta a motas gens,
20 la premieyra de las prophetas, et ieu dirai vos totz los sens 20
que porto guerentias certas; per bona rima e romans
la segunda d'avangelistas, e nom de Dieu e dels sieus sans.
que nom podo fondre legistas; Ieu Eneas mayestre die:
la tersa d'espozisios dels Ebrieus ay trobat escrig
25 que mostro motz bêlas razos ;
los fagz que fero li Juzieu 25
la quarta faray de mo sen, a Jesu Cristz, lo fil de Dieu,
car tornaray be veramen e Nicodemus que ho vi
lo lati em plana paraula, ho escrius tôt em pargami
hon non aura bafa ni faula. en ebraye segon sa razo,
30 Aquesta escriptura dis pueys ieu en grec, car mi fom bo, 30
veramen, cossi fon aucis ho translatyey e ho escrys,
sus en la cros Jesu Crist Dieus, sicom la letra departys.
hon rezemet trastotz los sieus, Tugz auzez ho per veritatz
ni fon el sépulcre pauzatz, que Domerdieus de maiestatz

4 duna. 5 qez ay atrob, qu'ay atrob.


e div.J
s. e. 12 de manque. 18 y manque, .un.
p. Sr. 9 iens Sr.] nouos. 14 non troba escrigz
columpnas. 20 premeyra's Ba.. s ponctué Sr. Ms. , non atrobam esc. Sr. 17 lay. 20 lo
24 de pozisios. 27 veramens. 29 autra. 30 cens. 22 del. 23 dics. 24 trobatz léseriez
dis Sr.\ devis Ba., définis Ms. 31 aucits. 33 cieus. Ms., trobatz escrigz Sr. 25 lo. 29 ebrayie.
411 XIV e SIÈCLE. 412

trames en terra lo sieu filh, et Adroson e Benjamin,


per Adam gitar de perilh, e motz d'autres que ieu no'us puesc dir,

e nos autres totz issamen, car lassarie vos de l'auzir,


quez em sieu filh verayamen aduysero a 'n Pos Pilatz
5 e'n receup nostra carn mortal,
;

— Jesu Crist Dieus près e liatz.


per que nos autres serem sal — Motz fortz l'encolpo e l'encuzo,
el ventre de saneta Maria, motz crims encontra luy aduzo.
segon que la letra'ns detria, "Senhor, aquest," so dizo, "es,
venc en estz mon per nos salvar que tu ayssi davan te ves,
10 e per lo dyable deraubar; filhs d'u fabre, Joseph per nom, 10

el nasquet esems homs e Dieus e de Maria, so dis hom.


per rezemer trastotz los sieus. So dis, que reys es de totz nos,
Al Sathanas tenc esconduda e per aysso liuram lo vos.
si que non Fa aperseubuda, Nostre sabdes corrump e frany
15 a l'enemic, nostra semblansa, e fay obras que no si tany, 15

si totz Jesu e ssa efansa e nostra ley bona e santa


ja fezes meravilhas tais nos rump, cuy nos tenem, ad anta.''
que no fes hanc luns homs carnals. Pilatz respondet als Juzieus :

El fazia los sortz auzir "Cest es trayst per eyss los sieus,
20 e los clobs sautar e salhir, que so que fa es contra nos. 20

als secs rendia lur vezer De que vos autr' es autoros ?"
et als forsenatz lur saber, Doncs respondero li Juzieu
ganre de morts resussitet, encontra Crist, lo filh de Dieu :

domentre que am nos estet. "En nostra ley escrig avem,


25 Cant li Juzieu fello trachor que a sabde obrar non devem, 25

viro de Cristz, Nostre Senhor, et aquest frang lo motz soven,


las meravilhas que fazia, so es sauput per mota gen.
e*l pobol que en ell crezia, Encantayres es veramens
azirero lo tug de mortz e d'aco avem pro guirens.
30 et encuzero lo mot fortz E nom del diable fay auzir 30

a'n Pos Pilât, quez era bayles los sortz, e*ls clops corre e salhir,
de la terra e dels reaimes, demoniatz, cecx e gibos
e si que près lo li rendero. motz soven sana vezen nos
D'u sieu descipol lo comprero al sapte, per que lo te avem
35 trenta deniers, pueyssa liatz liurat, car nos trastug vole m 35

l'aduysero a 'n Pos Pilatz. que sia saupuda sa razos,


El tems que Anna e Cayphas si el es mais o si es bos."
ero avesque de Judas, 1 en.2 no uos. 9 vezes. 12 es manque.
Gramaliel e Neptalim, 15 s'i 16 saneta.
Sr. 18 respondet als Sr.]
respon a los. 19 traitz lia. 20 vos. 21
autres es. 25 que sabde Ba. 27 motas. 31
8 letra nos. 12 lo cieus. 17 ja manque. lo sortzs. H2 demoniatzs. 35 trastugz. 37
19 lo sortzs. 22 forcenat. 82 e de. el' Ba.
413 HUC DEL VALAT. 414

HUC DEL VALAT.


Las joyas del gay sabcr, p. 16—19; cf. p. 247. — Grdr. 50, p. 79.

Am aquesta canso e dansa mesclada Hue Hanc, pueys que'us vy, non agui jorn
del Valat, mestre en medecina de Mon-
endura
pesïier, gasanhec la violetta, l'an M. CCC. , ,. , , .

& au g entier ni de tôt ben sofraena,


,
ri
LXXIÎ
ni d'amar vos no mi fec res empacha,
5 Per l'amistat, on fort mon cor se fiza, quar fis espers m'en donec am figura
de vos, gentils, cuy pretz e laus enansa, régla pura, 5

dornpna, si'us play, vuelh chanso far e que vos mars de jauzimen hornada,
etz
dansa, e creys valors e fontz don pretz s'asagua,
no per us rims, mas per novela siza per que m'adutz volers dreytz qu'ieu
gent deviza: que m'apagua [retragua,
10 quar la dousors quei novel temps amena, l'onor ei laus de que vos etz dotada. 10
s'es tan prehon dins lo mieu cor enclausa, Sus totas etz coronada,
que d'estar gays no pot jorn aver pausa, gentils flors d'umilitat,
e per causa, amb excellent castetat,
pus que l'ausel en may am la serena. que'us ha dat
15 De tal gaug es m'arma plena lo pretz que'us a 'nluminada; 15

que no'm cessi d'alegrar, car vos etz degaug la vena ;

etz on pus me vuelh fondar don cascus deu vos lausar,


en chantar, creyser e multiplicar
mays ay d'amors joy sens pena. e pensar
20 Doncs pel desduyt que m'es datz per quom dreg d'amor determena. 20
estrena, De motz bos haips e de ricx etz or-
ceray jhoyos, hondran dona cara,
vos, nada
ses cossentir res per que'm torn amara e de bos faitz complidament garnida,
l'amors de vos, qu'e mon cor jhoy semena honrad' etz d'ans e de vielh sen com-
e remena; plida,
25 quar, pauxs enfant, no sabentz l'aventura senes erguelh e de vertat parada
ni l'astre be qu'el mon aver dévia, e fonsada, 25
done mon cor a vostra senhoria, etz etz ses frau, avinens e jhoyoza,
lo terez dia neta de cors e d'arma fort devota,
que parlantz fuy segon cors de natura. humils d'esguart e d'estat sens riota,
30 Per so doncs, am_bona cura, no punt Iota,
chan so del vostre cors gay, pros en be far etz en totz ditz aondosa. 30
quar ayshi, dona, viuray, La vostr' amor grasciosa
si a vos play, m'empenh lo cor a servir
rixs, que jhoy m'en assegura; etz a lausar e bendir
35 e si l'amors se reffrena e grasir
de vos, pel mieu cors nafrar . . . vos, flor ses par, amorosa ; 35
d'amar vos hon pretz germena. e quar etz de bos fruytz mena,

8 novel
asiza. 29 paralantz. 31 chanso. 10 donada Ba. 14 ha manque. 15 que nos
36 lacune de deux vers. enluminada. 21 haps. 24 veritat. 30 andosa.
415 XIV e SIÈCLE. 416

pel vostre pretz eyshausar e jhoy dar,


me vuelh chantan deportar com nadan fay la balena.

L'EVANGILE DE L'ENFANCE.
Bartsch, Denhmâler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart 1856, p. 281, 36— 287 , 23. Com-
paré par M. Miola avec le Ms. de Naples (N). L'Infanzia di Gesù poemetto provenzale de/
sec. XIV, rist. dal prof. Giorgio Eossi , Bologna 18'JO p. 18—25, v. 416
, 627 (Ro.).
,

Cf. — —
A. Kressner, Archiv f. d. Studium der neueren Sprachen, vol. 58, p. 291 ss. Grdr. § 47, j>. 73.
St. p. 40.

Ar m'entendes et aurires A l'effant nulla re non dero


l'effant Jésus pueyssas que fes. ni de manjar noi convidero.
5 Un bon mati se vai levai* Vespre 'font; volgro s'en anar; 5

e vol s'en anar deportar car era ora d'elbergar.


foras la vila en la ribieira. L'obra, c'an fâcha, regarderon;
E passet per una teulieira trestotz fort se meravilheron,
ont avia ganre d'ubriers cant viron tanta d'obre fâcha,
io que farian teules e pechiers. e font mot gentilmens obrada. 10

L'effant aqui s'àrestanquet, Mai n'agro fag en aquel dia


l'obra que farian regardet; que de cinq jorns fag no'n avia.
pueis l'effant vole lur aiudar. Pueis lo prozom teulier va dir
E'1 teulier vai li demandar: a sos obriers : "Be'm meravilh,
15 "Digas, effant, de qui es vos aquel effant, ont es anat, 15

que tant es bel e gracios? quey tôt jorn nos a aiudat?"


Yos non es pas d'aquels mestiers Dis lo maistre: "Gran falhensa
que fassas teules ni pechiers. avem fag e desconoissensa,
Ieu cre que sias gentil effant; qu'a l'effant non avem re dat:
20 la cara n'aves e'1semblant. de que ferem gran malvestat. 20

Yos me semblas de gran linhatge Negu de totz re non li dem


e de mot noble parentatge. ni de manjar ne'l convidem."
Prec vos, mon effant, vo'n tornes." Respondo totz: "Sol quei trobem,
L'effant respont: "No farai ges." entre tos ben lo pagarem."
25 L'effant am los obriers estet; D'aqui se van tantost partir, 25

tro fongran nueg lur aiudet.


A era samblant
lo teulier 2 le reste manque: car les strophes qui se
c'amb els obres Jésus l'effant. trouvent à la page 20 n'appartiennent pat à
cette chanson.
3 Aro mentendres N. 4 Contaray vos l'en- 3 ni a l'effant ren non donneron JV. 4 nel
fant que N. 5 un bel N. 6 vai sen P, vol convideron Ba.P, non l'envideron N. 5 man-
si N. 7 ribiera NP. 10 pechies N, pochiers que N. 7 que an fach N. 8 fortz Ba., man-
P. 11 l'enîan Jésus N. setanquet N. 13 pueis que N. 9 tant N. 11 mays nagueron fach
manque N. vol N. 14 e lo N. 15 sies tu N. daquel jor N. 12 iorn P, iors N. 13 dire N.
16 sies bella creatura N. 17 d'aquest mestier 14 seis Ro.P. ben mi mirivillie N. 16 que hueg
1

JV. 18 pechies N. 19 que vos JV. 20 el man- tojor N. 18 que aven fach N. 19 qu manque
que JV. samblan P. 23 pregue JV. que vos en N. ren non aiam donat N. 20 ne que N. faren
JV. 24 non feras N. 25 teuliers sestet N. N. 21 tôt nos ren non li donen Ar 22 non .

26 tro que iV. 27/28 tant grant talent hauie l'enviden N. 23 Tos responderon fassan que
dobrar de tout lo jor non va manjar N. lo troben N. 24 en très tos N.
417 L'EVANGILE DE I/ENKANCE. 418

vas lur hostal s'en van venir, "Mon effant, vont aves estât
am gran gaug et ab alegratge, de tan gran nueg? Si as albergat,
car avian fag tan bel obrage. ieu vos priée que no m'o seles."
L'effant Jésus fonc remazutz L'effant respon "No faray ges.
:

5 a la teuliera rescondutz. Uey mati ieu me vau levar 5

E eant s'en foront totz an as, e volg anar déportai'


i

l'effant Jésus, qu'era renias, tras la vilaen la ribieira,


tota l'obra que fâcha avian, — e passey per una teulieira
ben quatre jorns o .v. avia, — ont avie granre d'obriers
io ola ni teule ni pechier, que farian teules e pichiers. io

ren non a remarut entier. Aqui ay huey tôt jorn estât


L'effant Jésus tôt atrenquet, e ay als obriers aiudat."
de mantenent el s'en anet E nostra dona près a rire,
ves son hostal tant co podia. e pueys après ella va dire:

15 E Jozep son effant queria; "Mon enfant, es d'aytal mestier 15

e car era vespre tan gran, que fassas teule ni pechier?"


gran paor avia de l'effan, Nostra dona va'l demandar:
car non lo podia trobar, "Mon effan, volrias vos pauzar?"
Jozep no faria mai plorar L'effant respont: "Menjar volria,
20 e dis: "Catiu, e que faray, huey no mangey de tôt lo dia." 20

aquest effan on trobaray?" E nostra dona a respondut:


Cant el at pro l'effant sercat "Mon effan, be son malastruc
e fon ben las e trabelhat, sels cui aves huey aiudat,
el vie l'effant que s'en venia que lunha ren no'us aion dat."
25 ves son hostal tant co podia. Jésus respon: "Res no me deron 25

E Jozep tantost l'effan pren ni de mangar no*m covideron."


per la ma et pueis menet l'en. L'effant Jésus beg e manget:
Nostra dona, cant vit Jozep cant a manjat, pauzar s'anet.
e l'effant que a m se menet, E lo prozom de la teulieira
30 ela ac plazer e gaug mot grant, lo bo mati tent sa enrreira, 30

cant font vengutz son car effant. a la teulieira s'en anet,


Pueis nostra dona humilment ganre d'obriers am se menet.
li demandet mot dossament: L'obra pesset aver trobada
an gran gauch et an beris A
1 2 manque
T
.
entieira, com l'avia laissada,
X. 3 can agueron N. 4 font Ro. es romangut et vit que res no'y ac entier, 35
6 annas Ar anatz P. 7 ro-
r
N. 5 scondut A .
,
ola ni teule ni pechier.
mangut Ar 8 fach hauia N. 9 jorn P, jors
.

r
A o. v.j que N.- 10 olas et teules et pichies
.

N. 11 havia romangut X. 12 l'effant tôt ho


tr. N. 14 vers l'hostal X. 15 querie P. 18 3 pregue X. soles P. 4 respondet Ro.P. 5 ieu
E car Ra. podie atrobar X. 19 ,1. non si fasia manque X. vole X. 6 volgi Bu. manar desp. N. 7
may plaçai- N. 20 cay yeu N. 21 manque X. fora la villa a la A
T
9 avien Ba.P. 11-lti man-
.

r
22 mentre que Josep l'effant sercaua N. el ]
que Ro.P. 11 toior stat A 12 obries X. 13 .

T
Jozep Ro.P. 23 fun Ro. per una trauessa hon donna A\ 15 es vos A 16 ni pechies ni
.

T
passaua Ar 24 e tri X. 25 annaua a son h.
. teules A . 17 pueis n. Ro.P. e pueys n. N.
T r
t. que A 26 per la man lo près A
. 27 per . va dire X. 18 dormir N. 19 respondet \
T
la man A 28-31 e nostra donna Ro.N. ha
. 20 non X. ne Ro.P. jor (: voirie» N. 21-2(i
plaser gran quan vi venir son car enfant N. manque X. 23 a qui P. 27 beg] vet Ro.P.
28 e nostra P. 30 at Ro. gran /'. 31 sont 30 lo bel X. 33 a ver] tacha N. 35 non hy
P, sent Ro. 33 dossamen P. a N. at Ro. 36 olas ny teules ny pechies A'.
BARTSCH, Chrestomathie proveuçale. 14
419 XIV SIÈCLE.
e
420

E'1 teulier cridet: "Que faray etanero lo saludar


ni qualh cosselh penre poiray? e Jozep elos atrestal.
E qui m'a donat tal dampnatge Dis Jozep: "Senher, que dizes?"
que m'aia trencat mon obratge? "Senher, nos te direm addes."
5 . Qu'ieu non li pessi aver tort: Jozep tantost s'anet pessan ">

mai me valgra que m'agues mort." c'alqu' esquern lur a fag l'effan.
Lo teulier estet corrossat Pueis lo prozom teulier va dir:
e fonc mot dolent et irat, "Senher Jozep, voles aurir:
cant vie tota l'obra affolada, ton filh Jésus venc entre nos,
io aissi delida e malmenada. a la teulieira adiudet nos io

Pueis lo prozom teulier va dir l'effan de bona volontat,


a sos obriers: "Voles aurir: volontiers nos a aiudat.
l'effant que hier nos aiudet, Mais pueis nos ho a car vendut,
per so car ren hom ne'l donet, de l'obra non a remazut,
ir> sapjas que ieu vau fort doptan olas ni teulas ni pechier, 15

que l'aga fag aquel effan." res no'y a remazut entier."


Tôt respondon: "Far se poria; Pueis Jozep al teulier va dir:
nos ferem mot gran vilania "Maistre, fort me meravilh,
qu'a l'effant non aiam re dat; si nostre effan vos a trencada
20 de que ferem gran malvestat. vostra obra ni affolada." 20

Per que per sert es be razo E lo teulier a respondut:


l'effan nos redda gazardo, "Senher Jozep, si Dieus m'aiut,
car l'effan es de gran sabenssa, sapjas que ieu non ho diria
ne re a ffar non a temenssa: per lunha re que el mon sia."
25 effan fassa o mal o be, Dis Jozep al teulier: "Anem 25

el non pessa falhir en re. a la teulieira e veirem


Digam l'effant fag o agues, s'aquela obra ha trencada
lun tems amenda non aures." l'effanJésus ni affolada."
E parlet un savi Juzieu: Totz respondo: "Mot volontiers."
5

so "Senher," dis el, "no vos sia grieu, Dis Jozep "Metes vos premiers.
:
'
30

per sert ieu acosselharia, D'aqui sen van tantost partir;


si conoisses que be fag sia, a la teulieira van venir:
davant Jozep nos no*n anem la obra volgro a Jozep mostrar.
e pueis après li contarem E'1 teulier anet regardai*
35 la perdoa ei dampnatge gran et estet trestos vergonhos, 80

que nos a fag lo sieu effan." e fonc per sert meravilhos,


Tug respondo: "Mot ben dizes, cant el vie l'obra ben formada,
maistre, anem hy addes."
2 astrestat. 4 no(s) Ro. ô senet. 9 con
D'aqui s'en van tantost partir, 10 adjudar N. 12 hier tojor
vostre tils N.
40 davant Jozep s'en van venir nos N. 13 m. p. beii nos ha rendut N. 14
noy ha entier romangut N. 15 teules N.
r
e cridet
1 quay yeu que A 3 dat aytal N.
r
. pichier Ro. pechies .V. 16 non yes A . 17 e
dampnaga P, dalmagi N. 4 maië P, m'aie Ro. Josep N. 19 la vos a N. 24 nu lia- al N. 27
tout mon N. 5 que yeu N. pessa Ro. aver aquella hobra que ha N. 28 nostre enfant ni
fach tor N. 6 volria N. 8 font Ro. 10 ausin N. 29 Tots Ro. e elos responderon vol. N.
salida N. e] ni P. 12—420, 6 manque N. 14 33 e volgueron lobra a .). N. 34 e lo N.
nol Ro. 16 v'aga Ba.P, n'aga Ro. 18 serem. estet e Ro. 36 e stet N. font Ro. ser Ro.P.
T
21 be] le. 25 affan. 29 juziu. 30 greu. fert A . 37 quan vi lobra moult ben N.
421 VIE DE SAINT TROPHIMK. 422

ben cuecha e ben apparelhada; "Senher Jozep, merce vos quier,


olas e teules e pecbier: prec vos que vos me pardones
trastot o troberon entier. per la bontat que en vos es."
Dis Jozep "Senher, que voles,
: Respon Jozep u Perdon vos Dieu,
:

pus vostra obr' entieira aves ? car el o pot melhs far que ieu."
Vos autres semblas truffados, Lo teulier vai d'aqui partir,
barataires, escarnidos, ves son hostal s'en va venir,
que m'agas fag venir vessar e tug sos obriers issamen
ni tant luenh venir trabelhar. d'aqui partirou e van s'en
10 Mot aves fag gran vilania, am gran gaug et ab alegrage, 10

qu'ieu non puesc anar a ma guia. car accabatz fonc lur obratge.
Respondet lo prozom teulier:

VIE DE SAINT TROPHIME.


Ms. de Paris, e
fr. 13514, 17 siècle: copie d'une autre copie de Van 1379 (P) ; Ms. Ashburnhum,
actuellement à la Laurentienne de Florence, no. 38 (F); Ms. de la Bibliothèque nationale de
Naples J. G. -5.9 (N). —Le Roman de Saint Trophime, p. p. Zinyarelli, Annales du midi, 13 e année,
p. 308— 311 (Zing.). Cf. Fr. Goebel , Ihitersuchungen ùber die altprovenzalisclie Trophimus-
Legende, Marburg 1896. —
Grdr. § 47, p. 73. St. p. 40.

Tostems aus deu aver conselh


dir c'on i avien totas gens per lo mon,
dels ancians e c'on prenna espelh e ben de luen s'i fazien portar
15 en lors bels fatz e'n lur ditz eissament: sil que morien de sa otra la mar.
e car l'antic en lur comensament Con ayso sie, demandas o als viels, 15
pregavan Dieu, lo payre glorios, els o diran plus gent que ieu e miels.
tôt enaysin lo devem pregar nos Fero comtan que plus aut de Layon,
que elh nos don complir nostre dechat encara mays plus aut que de Mascon,
20 a sa onor e senes falsetat. venien mortz que avien elegit
Tengut nos an euclaus aquest escrig e'n lur gaje layssavan establit 20
uostres cierges, tro c'on lur o a dig, c'on los meses en un vayselh de fust,
per pereza e per nesietat : mot fort sarat e que fosa ben just.
mas aras l'an de novel révélât, Cant eran mort, los metien sos parens,
25 car conoison que per lur gran pereza, pueys metien lo en lo Roze corent;
per lur delieg e per lur avareza entro aval ad Arle deysendien, 25
an perduda la renda que avien car plus en sus decendre non podien,
en Alisquams, tant com ben lo servien ;
per la vertut del sementeri sans,
qu'ieu ay auzit que gran devosion
merce] merces Ro. per dieu X. vos preg
1
.V. 2 que si vos plas me N. 4 dieus Ho. T.
1 ïacha A. asolada N. 2 olas teules N. 5 far mies X. 6 va despartir A. 7 chascun
pechiers iïo.P. pichies N. 3 ha atrobat en- va a son hostal venir X. 8 tos X. atresins
tiers N. 5 plus que v. N. 7 barataires o P, X. 10 et an be coragi X. 11 quan agueron
baratiers et N. 8 lassar N. 9 aysar N. 11 trobat lur hobragi A. font Ro.
car yeu non puey N. ma guisa N. magistria 12 t. gens per tôt 1. m. Zing. auien lauian
lio.J\ 12 respond lo prohome X. tota y;c-nt que som (son N) FX. t. las gens
15 en Zing. 26 nelieg Ba., déliez F, délies del mon Ba. mont Zing.PFN. 13 aportar Bu.
N. 29 Que ieu Ba.FNP. aurit Zing.P. ausit Zing.P. porta F. 20 e'n] en Zing.l\ et em
(a dire) FX F, en en .V. 23 metian Ba.FX.
14*
423 XIV e SIÈCLE. 424

que Dieu sagret, c'om apella Alisquams. car no siguem las pezadas dels viels
Encaras mais reconta, et es vers, que dizien et o fasien mot miels
que de Tolzan e de tôt Carcases que nos non fam, per que laysam estar
e de Franza e de tota Espanha, lo saute luoc que Dieus dignet sagrar.
5 foson en plan o foson en montanha, Mas ges del tôt non es nostre lo dans,
tant com tenian los règnes de sa mar, ans y an part selhs que rosins anblans
cant eran mort, s'i fazien portar. e bels cavals sojornatz e corens
E tutz avien tant gran devosion tenon d'aquo que lur ufron las gens.
avesques e'is contes e*l baron
los Per lur déport e per lur quavalquar
toque a penas alons jaser volian: dezamparon lo servir de l'autar 10

aytant gran fe al sementeri avian. e non mostron tota la veritat


E si fazien totz los riez embaymar del santé luoc aysi com fon sagrat.
et an cavalz vo an carris portar; Molt o fan miels de la relegion :

e paures que aver non avien,


li sels que i son, dison en lur sermon
ir>a lur parens prometre si fasien, q'ils sont tutz sans e lo lur eysamens: 15

los salesan dedintre e defors: per que tiran ad els totas las gens,
e cant fora ben saonat lo cors, que non sabon la vera sagrason
lo portesan en Arle soterar, que Jezus fes al sementeri bon.
en Aliscamps, lo quai vole Dieus sagrar, E per aquo quar tota gent non sap
20 So es l'espelh qu'ieu desus dig avia: la gran vertut que'l sementeri cap, 20

el quai espelh totz fizels si deuria ieu o diray a tôt lo mont per ver:
mirar en so que fasien los antics. sol de l'auzir es grans gauc e plaser.
Mais nos semblam los jovenetz mendies,

HISTOIRE ABREGEE DE LA BIBLE.


Bibliothèque Sainte-Geneviève à Paris A. F. 4. 52, fol. 46. — Grdr. § 54, p. St. p. 66 s.

Com grant batalba fo en Roma entre els per la ciutat entre los homes mors, el
05 meteysses e mori y mota gran gent. vi una dona morta que era prens e vi
Enans que Julius Cezar nasquet, ac que la creatura li ballava en lo ventre. 25

un jorn gran batalha en la ciutat de E deyeendet de son caval e va


tost el
Roma entre tant que y mori tanta gent trayre son cotel e hubri la et va trayre
que tota la ciutat n'era enjoncada entre la creatura del ventre, e era mascle.
:50 homes que degun non podia
e femnas, E aisso fo en lo mes de jul, et anneron
annar per la ciutat, si non per la gent mètre nom ad aquel enfant Julius, per 30

morta, ayci que era mot fera causa de razon del mes que l'avia trach del ventre
vezer ho. Et cant aquella tant grant de la mayre ; e per so car lo jorn enans
batalha fo passada, un home rie annet qu'el nasques, eran agutz espesatz e

5 ffoson P, îossam F. fossan N. 7 mortz


Ba. mors FN. i si P, ling F, li si N. 8
avien tutz Ba. tutz manque PFN. tant man-
;
dam
5 dan Zing.P, N. 9 desport Ba.PFN.
que Ba.P. 9 els barons Zing.P. et barons FN. 13 Mot Ba.F, montN. las relevions Zing.P,
11 aytant tant Ba.P. avien Ba.P.
j
21 tôt fizel la relogions F. 14 sermons Zing. lô eysa-
Zing.P, fihelz F, rillels N. ment Zing. PFN 21 hieu Ba.P. Eu poro F. en
34 annet manque. pero N. 22 ajan g. e Zing.N, aiam etc. F.
425 HISTOIRE ABREGEE DE LA BIBLE. 426

mors son payre e sa mayre ambe motz' |jel amb aquels que eran restatz, acabe-
autras, mezeron li sobreDom Cezar. E |ron so per que la era annatz, an ba-
cant saupron qu'el era agut de bon talhas e an grans combatemens de villas
,

linhatge, noyriron lo ben. E per temps e de castels, ancara qu'el gazanhet tota
5 cant el ac vescut, ac una filha que ac la terra. E el estant en aisso, mori sa 5
non Juliana, e donat la per molher a filha que era molher de Pompieu. E
Pompieu qu'era dels maiors de Roma. saup que Julius Cezar venia, e vezent
E en aquel temps era costuma en Roma qu'el avia perduda sa molher, que era
que, cant alcuna terra non lur volia la filha de Julius, adonex comencet a
îoobezir, que els y enviavan ost e dona- tractar e dire que lo non era razon queio
van cert temps ad aquel que anava 'n on li fezes la honor que era acostumada
cap de l'ost que d'enfra aquel cert temps de far als autres, pos d'enfra lo temps
agues conquistat la terra on anavan e que dévia venir, el non era vengut. E
;

si en aquel temps el avia conquistat, cant Julius Cezar fo prop de Roma, fo


15 el tornava, e los Romans lo recebian li dich qu'el s'en tornes ayci com un 15
an gran honor, ayci que rompian .xv. autra cavalier, qu'els non li farian den-
brassas del mur de Roma e li trazian gun' autra honor, pos que enans non
una carreta d'aur e acetavan lo sus e era vengut. Cant Julius Cezar auzi
enayci intravan dins Roma. E en aquel aisso el sonet aquels que venian amb
,

u
20 temps que vivia Julius Cezar esdevenc el e dys lur: Amicx, si tôt nos nos 20
si que agron adenviat ad una terra que em alegoratz, gazanhat avem a Roma
lur era desobedient, e fes tant Pompieu, mays que degun dels autras que son
que Julius Cezar, son suegre, que era agutz tramesses per très vegadas si ;

cavalier e bon home, mas el era paure, tôt els son poderozes del pobol, nos em
25 que el annet cap de l'ost. Et doneron de maior fama car vos sabes ben que 25 ;

li cert temps, segon que era costuma, nos venem de terras que totz eran
que agues preza aquella terra. E fo nostres enemicx, e mal lur grat lur a
aital aventura qu'el traspasset lo temps covengut qu'els sian nostres. Per que
que los Romans li avian donat, e non fassam d'aquestos atretal, e non intrem
30 ac ren fach e la gent s'en volian tor-
; en la ciutat mas escometan los ayci 30
,

nar dizent qu'els avian servit lur temps, defora et aytant com d'els poyrem penre
Dys lur Julius Cezar: "Amicx, si tor- en destruan e aucizan." E concenti li
nar vo'us en voles, tornatz vo'us en en tôt l'ost,e fazian ho enaici, e fazian
bona hora; e si n'i a degun que per lur gran dampnage a la ciutat, e avian en
35 cortezia vuelhan demorar ayci, faran Roma gran peleia aici que los Romans 35
lur bontat e lur ensenhament; e yeu que vezian lo gran dan que prenian,
prometi lur que ieu partiray amb els manderon li dire que li farian la honor
tostemps so que yeu auray. Que sia que acostumada.
era Et respondet
cert a vos autras que yeu per dengun Julius Cezar que non volia, car el era
40 temps non tornaray en Roma si ieu , melhor home que aquels a cuy solian 40
non fach aquo per que ieu sa suy tra- far aquella honor, mas que els li dô-
mes." E sobre aisso s'en tornet en blessan aquo que als autras solian far;
partida la gent, e en partida y resteron, si non que ja mais non intraria. E
,

mas non totz. E pueys fo aventura que els ayci com despagatzs agron ho a far,

42/43 tornet partida. 25 fane.


427 XIV e SIECLE. 428

e enayci com rompre .xv. brassas


solian meteyssa maniera, e ayci meteys la en-
del mur , els en romperon trenta e li titolessan de lurs noms e avia nom ,

doneron totas las autras honors. E l'un dels cavaliers Cobia e l'autre Sa-
apres pauc de temps que foron en gorbia. E atroberon un luoc que lur
5 Roma, e fon Julius Cezar senher de fo semblant que y dévia aver bona 5
Roma per si meteys, e fes aucire Pom- ciutat, mas que avia luenh l'ayga; e
pieu que avia concelhat que non li fe- envieron ho dire a l'emperador Julius
zessan houor. Et aquest fo lo premier Cezar. e el lur mandet que prezessan
emperador de Roma, e aquest conquistet lo trauc que enpachier fazia a l'empe-
10 la maior partida del mont, e, per la rador e que y fezessan venir ayga eio
,

boutât que el ac, totz los autras empe- que apobolessan la sieutat. E feron
radors gentils que pueys foron en Roma ho enayci qu'els feron un pont mot aut,
prezeron sobrenom d'aquest.
lo E fes per lo cal feyron venir l'aiga, que dura
apobolar très ciutats en Espanha, so es tro a la fin mont, e costa l'ayga
del
i5Tholedol e Sagorbia e Saragossa. E demenar ad aquella ciutat de .xv. 15
tro
trames dos cavaliers que apobolessan ans, que Espanha dévia annar a Roma.
una gran ciutat en lo melhor luoc qu'els E entitoleron los cavaliers la ciutat de
trobarian en Espanha, e que la entito- lurs noms enaici que prezeron las .v.
lessan de lurs noms rneteysses. E l'un premieras letras de Segorbia e las .m.
20 dels cavaliers avia nom Ladol e l'autre derrieras de Cobia, e feron en nom a 20
Toi, e ajosteron los noms e fo lo nom la ciutat e apeleron la Segorbia. E
de la ciutat Tolodol. E pueis el ac pueys fes apobolar Saragossa e fes en-
autras dos bons cavaliers et fes lun titolar del sieu nom.
anomnar l'autra bona ciutat per aquella

MARTI DE MONS.
Las joyas del gay saber, p. 105 107. — Grdr. § 50, p. 79.

25 Am haquest sirventes figurât Marti de per lo pastor, queis ha totz ajustatz,


Mons, marchant de Malcosinat de Tholosa. payre sant qu es montat per
>
]
J r l'escala25
gasanyhec Tenglentina, M. CCCC. XXXVI. , \ ^ . ,
.

de la vertat, que ja mays no ce tala,


Usricxverdiersde motgrantexselensa, quez an volgut déclarai* l'eretier
pie de frutiers, am fruts de gran savor, Charles sete, coma filh vertadier
3oausit ay dir qu'es faytz per un pastor, del rey frances, am sentensa donada.
am una font, on vertatz pren naysensa Duy cardenal santamen l'an portada 30
e quantitat que met gran diligensa al noble duc Arras, hon s'es tengutz
per avansar aquels motz nobles frutz le bos cosselhs, hon foc reconogutz
fort odorans et plens de grans vertutz, per dreyt senhor ez am patz cofermada.
abquedeguns homsmay no'ypot donar tala. La paubra gent, qu'era trop desolada,
Per verdier prenc lo sant cosselh de al jorn d'ey ha le cors mot fort joyos:3r>

Bala,
he pels frutiers cardenals he prelatz;

14 su es] des. 24 am statz: correction de M. Tabler.


429 L'ARBRE DE BATAILLES. 430

ensemps veyretz Frances ho Vcrgonyhos; per nostras gens, que tost l'an abaysat.
don prec a Dieus que no'ls do ja mays Miracle gran Dieus nos ha demonstrat,
guerra. am franc voler nos vol desamparansa.
Aras es temptz que le rey d'Anglaterra Dorénavant no cal plus dart ny lansa,
layse lo crit qu'a portât falsament, depus que Dieus s'es mes de nostra part ;
5

5 que nostres reys Charles mot exselent qu'a tout l'erguelh al verenos leupart
Dieus ha monstrat com senyhors de la que ta lonc temptz nos ha donat damp-
terra ;
natge.
si no s'en van, tugh perdran la desferra, Confort d'amors, fons he cap de pa-
cum fe le reys am sos frayres e ducs, ratge,
d'autres gran re, que vezem dezastrux vostre car filh faytz que prim ho de tart
loper guireiar contra'l reyne de Fransa. nos velha dar totz ensemps bona partio
L'erguelhs d'Angles es tornatz en may- de paradis, le sobrier heretatge.
sansa

TRADUCTION DE L'ARBRE DE BATAILLES DE HONORÉ BONNET.


Ms. de Paris 7807. 2, fol. 193 et 246. — Grdr. § 58, p. 1)8. St. p. 68.

Si un estudiant angles ven a Paris per gent? Ben séria descortes aquel que mal
estudiar, si deu esser apreyssonat.
li faria." Mas l'orne d'armasque l'a apre-
Mas quai veser d'un dopte que totz u
lo sonat tantost respon: Mos amix, entre
i5Jorns s'endeven. Hom sab ben que lo nos Franses non avem cura de vostrasu
rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an leys ni de l'emperayre que las ha faytas."
tôt jornguera ensemble. Si es vengut E lo licenciât replica: „Sira," fayt el, "leys
un licensiat de la ciutat de Londres per non sont altra causa que dreytas rasos
estudiar a Paris e per estre mestre en ordenadassegon sabiesa. Sivosnonavetz
20 decretz o en teulegia, un Franses l'a âpre- cura de las leys, ja per so non es que 20
sonat, e la questio ven per devant lo rey. los senhors de Fransa non amen raso
So ditz lo licenciât qu'el no deu pas far en las causas rasonablas. E d'autra part,
finansa ny esser presonier, e si fonda sa quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec,
oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres lo quai hera a Roma, e de la volontat del

25 de ley per sa partida, la quai dona papa remudec a Paris, lo papa e lo reys 25
previlegi fort grant als escolas e sideffent doneron previlegi grant en aquest studi
que hom no lor fassa greu ni desplaser, de Paris. E per aquela via enmenec lo
mas tota honor e reverensia; e vec vos reys de las partidas de Roma mestres
la raso que ditz la ley: "Quai sera," ditz escolas de totas lenguas. E donc per
u
30 ela, tals homes que non aura merce d'un que non poyria el venir seguramen, puys3o
escola lo quai per saber e per saviesa qu'els foron asseguratz per lo rey?"
aquerre ha layssat riquesas e sos amix "Sira,"so dis l'orne d'arrnas, "supausat que
carnals e son pays, e si s'es mes en totz escolas fossan asseguratz, depuys que
paubretat e si s'es fayt banir entre autra guera gênerai foc jutghada per lo rey de
Fransa contra aquels d'Anglaterra, nuls 35
3 est. 4 falsoment. 4 d*oronavant.
23/24 so oppinio. 14 raos] nos. 24 e manque.
481 XV e SIÈCLE. 439

Angles no deu venir per estudiar ny per que vos portatz son propias nostras, e si
autra causa. Car per color d'estudi vos vos die que vos las portatz malvasament.
poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz E si vos en voletz deffendre, vec si mon gat-
1

escriure e mandar los secretz del rey e ghe. Lo Franses ditz cortesament: "Yeu
'

5I0 aseguramen del reaime a enemix,


sos non vos fauc punyt de vilania, e per tant 5
dont lo rey poyriaaver dapnatghe." Aras me volî deffendre de sso que vos me disetz."
quai veser que n'es de dreyt. E segon mon Aras yen demandi si lo rey, quant devant
avis, mas qu'el sia veray estudian, so es luy sera venguda aquela querelha, deura
a dire qu'el do fos vengut falsament el entre aquest dos jutghar batalha? Car

10 per falsa color per espiar, yeu cresi lo es avis que hoc, per so que lo Alamant 10

verayament qu'el no deu esser presonier, ditz que son linatghe es plus antic,
si no que lo reys agues fayt mandament enayssi vol el dire que son linatghe a
gênerai que negus Angles estudian no premier portât las armas donc si el era
;

venghesan en son reaime; e si alcun ditz, premier, el auria lo premier dreyt. E car
15 si lo rey non obstan los previlegis papals el non ha testemoni davant lo rey e aysso 15

autreghaz a l'estudi poyria far tal man- vol proar per son cors, lo es avis que
dament, yeu die que non i quai doptar. batalha y deu aver. Mas en esta opunio
Car si l'arcivesquat de Roams vacava non es ben l'actor acordan, e si es ben
Pavescat de Paris e los canonges eligian la raso propatent, per que non y deu
20 un Engles, lo rey poyria contradir a la aver batalha. Car els no son pas d'un 20
electio e en séria escotat segon las reaime ny d'un senhor, per que entre els
oppunyos de nostres mestres e tôt per en cavalguada pogessa aver ni venir ny
aquesta raso; car non es pas expedien al rey grant dampnatghe, ny a l' Alamant

ny al reaime ny al rey d'aver en son non es desonors en son pays, si en Pransa


25 reaime son enemic. son portadas sas armas per un Franses25
si non que fossa fayt per grant barat.

Si un Alaman troba un Frances portan Car supausem que un cavalier de Fransa,


sas armas, se el lo pot apelar de gatghe. home a e mala vida, grant corredor e mal
Mas regardem d'un autre débat que pilhart, prent las armas d'un bon cavalier
30 poyria ben soven venir. Un Alamant s'en Alamant, am las quais s'en ânes en Bor-30
ven a Paris per veser la cort del rey, gonha botar lo foc en lo règne pendre
per conoysser las gentials manieyras de de las vacas e tôt home raubessa en son
Fransa. Si troba un cavalier un scudier cami, si lo prodome cavalier Alamant
portant las armas de son linatghe, al quai contra aquel cavalier donessa son gatghe,
35 el vay, anayssi rudament coma los Ala- sus aquest fayt la querelha non séria pas 35
mans an acosturnat, disen que per sa fe mala; mas ges per tant no die pas que
mal porta el sas armas. Mas lo Franses lo reys degues jutghar batalha. Car si

si respont cortesament: "Bel senher, que lo rey per bona informacio trobava que
me dissetz vos? No podi be portar las so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar
40 armas que mon payreeismieus ancessors del gibet ny de copar lo cap, car son 40
an portât per tôt lo temps, que memoria home de gleysa. Mas si el en fasia bona
non es del contra ri?" "Si m'ayut Dieus," justicia, yeu no m'en apellaria pas; mas
ditz l' Alamant, "mon linatghe es plus antic
que non es lo vostre, e aquestas armas
1/2 e si vos die est répété. 7 devanant. 34
18 larciuesque. 26 portas. donessesa.
433 HELIAS DE SOLDER. 434

jutghar batalha entre els dos, jes per proar de rneschanta vida, yeu no vey pas
home que sia crirninos e que si puscha que dreyt o vulha.

HELIAS DE SOLIER.
Las joyas del gay saber, p. 148 — 151; cf. 275. Cette pièce se rapporte au grand feu de Toulouse
(1463) , sujet traité par le même auteur dans un sirvente (p. 148 —
147). — Grdr. § 50, p 81.

Canso de plangh del gran foc de Tholosa. coma fier e descortes,


Am dolor, ses trobar pausa, quatre cens ostals ardia:
5 vezen l'engoys de Tholoza, cascus de sos bes perdia 5

velh cantar am votz ploroza de sine partidas las très.


del peryment de tant bes. Per maior tribulacio
Holas, qui guardar la guausa, requirens nostres pecatz
en greus sospirs se repausa, em estatz dapnificatz
io contemplan lo foc engres. de gran poble que mort es, 10

Qui vie ja may tal destressa! he de frutz la perdicio,


Ni causa tant desquausida qu'es venguda sus l'estio,

ja may plus no foc ausida, d'un crim a pauretat mes.


qu'en senlant fayso vengues. Mot bona la venguda
foc
15 No 's possible que's refessa, del rey de Fransa novel, 10

de cent ans, la gran rudessa car vie l'acsident crusel


que'l foc en dos jorns cornes. per totas partz, si cum es.
Aquela mala vesprada De la sciutat abatuda
nos portée a totz desayre: la vertat foc conoguda
20 le foc volava per l'ayre, per lo rey e sos cornes. 20

no'y avia mur que tengues. Per so le rey se déclina


El fasia per tôt passada: donar grasia, per cent ans,
ayga ni vi ni trinquada de talhas als abitans,
no'y poc contrastar en res. e totz autres carx remes,
25 Pensar podetz la cridesta comensans he prenens sima 25
que's menava per la vila en l'an de la millezima
de toquacen e d'esquila : quatre cens saysanta très.
totz eran d'engoysa pies Demostra nos la scriptura
de tal orribla tempesta. que per los crims détestables,
35 Mot es causa desonesta qu'eron al mon continuables, 30
le gran dapnatge que'y es. Dieus n'ac a degus merces;
Estimar no ce poyria ans peric tota natura:
aquel mal crusel dapnatge; Nohe, am sa noyritura,
car le foc d'engual pasatge, sol demorec que visques. .

14 senlat. 9 statz. 15 Louis XI.


435 XV e
SIECLE. -13 G

PEIRE DE VILAMUR.
Las joyas del yay sàber, p. 214—236; cf. p. 280. — Grdr. § oO, p. 81.

Dansa d'amors am refranh, per la quai foc don cuda lo mieu cor fendre,
jutgat lo gauch a mestre Peyre de Vilamur, dolens et plens de tristessa,
bachelier en leys, l'an M.CCCC. LXV.
qui no cessa de plorar,
Neyt et jorD dins en la pessa per tal sos volers aguessa
5 no'm puesc tenir d'alegrar, de la flor que'm fay pensar.
quant mi sove la noblessa Prec humilment, test' enclina,
de la flor que'm fay pensar. eysausisqua mon désir,
En mon joven me comensa car no'y a plus medecina
amors de far mortalz jocs; per me far tost engausir:
îo tant m'art he 'raflama sos focs no 's creatura que sabessa 10

qu'en passi greu penedensa, autra milhor cogitar,


dolor mortal e destressa; que surmontes la princessa
et no puesc alz cossirar de la flor que'm fay pensar.
si no que la gentilessa Ma blancha flors e mestressa,
15 de la flor que'm fay pensar. sus trastot quan es ses par, 15

Helas, no'm puesc ben deffendre datz me"l secors e l'endressa


que no senta la dolor de la flor que'm fay pensar.
que passi per fin' amor,

CITATION DU CONSISTOIRE DE LA GAIE SCIENCE A TOULOUSE.


Las joyas del <jay saber, p. 285 ; cf. p. 280.

Citatio donada per M. Matieu d' Artigualoba, volem donar ansi cum s'aperte
20 elegit del'avesqnatdePamias. als dictados, hun branc d'argent am la pera d'enguoys.
l'an M. CCCC.LXVIII, en ahost. Deman-
dament de messenhos chancelier he raan-
He per ansi vulhat aver memoria 20

tenidos. de far dictatz novels he ben partitz,


A totz espertz en l'art de rectorica de très coblas tant solament complitz,
25 he vulguarment apelat Saber Guay, am nau bordos, que sia causa notoria
que's sol legir le prurnier jorn de may vostre bon cen entre los dictados,
a la présent sciutat, hon se pratica car per saber vendretz a grans honos;25
nobleza gran, donan très bêlas flos, e sobre tôt no vos oblide pas
he set mantenedos,
nos, chanselier que tal reffranh no defalha de bas:
3ofam a saber que, dimenge que ve, al cor me fier la pera de l'enguoys.

17 Hors.
30 spertzs 18 sapreste.
437 PASTORELA. 438

PASTORELA.
Las joyau del gay saber, p. 89—92. — Grdr. § 48.

Pastorela, consola» crestiandat contra Ton filh Lois a bona sovenensa


lo Turc. de t'aiudar e sos maiors seguir,
crestiandat, Dostra dossa mestressa, a tart son cor autra causa se pensa,
cesse ton dol, no menés plus ton planh, mas be no pot explicar son désir;
5 dolor banis e n'aias plus tristessa, en breus de jorns te vendra soccorir 5

ton paubre cor trop duramen se planh; tan valhenmen an gran e forta guerra
de ton greu mal a nul plus te complanh, que de paor fara tramblar, frémir
mas day te gauch e vieu en esperansa, los Sarrasins e per mar e per terra.
quar Jesu Crist, ton Dieu, que tan res- Don lauza Dieus e la verges Maria,
planh, qu'a ton besonh tant be t'an secorrit, io

io secors te day am
molt bêla poyssansa. y alegra te la neyt e mays lo dia,
En gran débat e divisio mortala no menés plus ton planh e dolen crit:
los Italians eron y a gran discort, aras sera lo gran Turc descoffit;
tôt lo pais avia guerra très mala, en conoyssen ta ley fisel e bona,
grans e petits se volian mal de mort, ton Salvador Jésus sera grasit 15

15 dont lo gran Turc soven te fasia tort per tôt lo mon de cascuna persona.
vilanamen tuava;
e tos subgetz O fier dragol, calobre cru, salvatge,
peys que ta gen non era d'un acort, cor sarpenti, de natura murtrier,
am pauc esfors ton pais gasanhava. renégat Turc, inhuman al coratge,
Mas Jesu Crist, lo nostre bon salvayre, diable dampnat, tigre fais, messongier, 20

20a'gut pietat de tu, paubra dolen, plus no rompras lo cami vertadier:


ez a volgut que lo nostre sanct payre aras a mort vendra ta gen pagana,
los ha 'ccordatz, e cascun es conten; e de gran dol crebara ton cor fier,

don totz s'en van am cor joyos arden e florira la sancta fe crestiana.
contra lo Turc e sa gen de malecia, Per que menem
joyosa vida,
trastotz 25

25 per dar socors a Ragosa plasen alegrem nos e de joya cantem;


o deffensar la cieutat de Yenecia. secors a'gut nostre ley oppremida,
Lo payre sanct, en donan la crosada, don tôt jorn may gauch aurem. e solas
ley vay premier coma veray pastor, Lo bon Jésus devotamen lauzem,
ez a créât de tota son armada quar a volgut de nos aver memoria, 30

30 lo rey Ferran cap e governador. e totz enclins de bon cor luy preguem
Dels y van cascun senhor;
Italics que vuelha dar al sanct payre Victoria.
l'estendart y es de Florensa la bêla: Très dossa flor, on totz nos gaudirem,
joynes e vielhs ley van de gran amor, qu'as enfantât Jésus, lo rey de gloria,
de gauch cantan, en guisa molt novela. prega ton filh que lo Turc conquistem35
y aver puscam honora bla Victoria.

15 mort. 34 molt guisa. 7 gran paor. 21 opprimada.


43!) XV e
SIÈCLE. 440

LUDUS SANCTI JACOBI.


Ludus sancti Jacobi, fragment de mystère provençal, découvert et publié par Camille Arnaud,
Marseille 1858; cf. Jahrbuch fur romanische Litteratur III, 196. — Grdr. § 53, p. 86 s. St. p. 56.

Trompeta. Al bel son de ma trompeta de entendre sio prestament


ieu vos diray uno serveto ;
e d'escotar la rason
a fin que la causa sia plus neto, que vos dyra mon conpanhon.
de ma trompeta sonaray Quar el vol declarar
5 e pues après beuray. (Mbit). . e senso tarsar 5

Per lo saut buon Jeusulas, lo miracle que deven jugar.


que lo mel fay met es louas; Per so vos prege, bonas gens,
mes que vos ulha a tos pregar, que non ulhas perdre lo temps.
que mon companhon ulhas 'scotar, Nuncius per villam. Avant, avant bonas
io et ieu ulho tirar ma vio. Yos aves comandament [gens! 10

Nuncius. Salut a tos e bona vio! del senhor de mantenent


Yevos aysi la companio e dels nostres conpanhos,
per vos autres bonas gens que, si vos plas, de bon' amor,
solas et ebatement que vengas en nostra plassa,
15 donar! e venes y tos, no'us desplassa : 15
Pensas vos de vos arregar mes dinas vos primieyrament,
en aquest ebatement. e pues venes tôt prestament,
Un essemple vos demostren, que nos volen far, sen doptansa,
que vengas veyre l'esbat un petit de plassansa,
20 de sant Jame, en beritat, e si vos volen demostrar, 20

que si fara joussament conssi on se deu governar


en esta plassa sertament. ny al diable laysar tentar.
E Dieus nos dona Victoria,
si Per so vos y vendres
dimenge jugaren Testoria, e grant yssimple y prendres.
25 e volen a Dieu pregar Per so vos ulh pregar 25

que nos done las obras far que vos ulhas despachar.
que en paradis pussan intrar. E qui non vendra vere la festo,
Per tant vos y vendres, li sera fâcha una enquesta;
tant quan vos dinat seres, e qui non vendra de matin
30 per veyre Pesbatement. pagara un pichier de vin. 30

Ades aco ne portares. Trompeta. Senhors e donnas de vallor,


Mas pur si voles ben entendre, ieu vos prege de bon' amor
grant eyssemplo y porres pendre. que non ulhas gayre parlar,
Autra causa non say que dio : mes ulhas ben escotar
35 Dieu gard de mal la companio. et entendre la rason 35

Trompeta. Ieu vos fauc comau dament que vos dira mon conpanhon.
que tôt home d'aval d'amont

3 net. 4 son aray. 7 lo me. es manque.


14 et manque. 19 lebtement. 25 Volent. 26 1 sio manque. 2 Escotar. 3 conphanio. 4
que est attribué au vers précédent. 27 pas- déclara. 8 pedre. 12 conphanios. 15 nos
sant. 29 dinat manque. 35 garde. 37 danant vos. 21 cosins. 27 laffesto. 34 ben estai*.
e dam ont. 35 et manque, larson. 36 conphanion.
441 LUDUS 8ANCTI JACOBI. 442

Primo nuncius. et far le volio sans autrage.


Fax et consolatium Et ella si vay esmaginar,
vulha donar nostre Senhor consi ella poyria far
aquesto bello conpanhio que ella fossa vengada,
5 et la vuelha, per sa cortesio, car el l'avio refusada. 5

de tôt mal gardar. Et del démon fonc tentada


Dieus que nasque . . que ella degessa maniera trobar
de humana natura que en sa maleta butar
e d'uua berges net' e pura, degues una tassa d'argent,
10 nos don far tal portamen affin que el fos pendut encontinent. io
que vengan tos a salvamen. Aco ella vay far,

Bonas gens, an breu parlar, car lo diable la vay tentar,


ud miracle vos volen mostrar et feys la cort après anar
de sant Jame, en veritat. et lo filh feys encarcerar,
15 Et si voles de cor Dieu servir et a la forcha lovan butar. 15

et a sanct Jame hobeir, Mes lo filh vay Dieu pregar


els vos gardarant de morir, et a sant Jame se vay recomandar,
como vos veyres de très pellegriris, que lo volges de tôt gardar,
coysi tos très,un bon matin, e mays la verges Maria,
20 se partigron de bon corage, que lo gardes de vilhania. 20

per anar en romavage, Per so Dieus li vay mandar


et van trobar en lur via dos angiols per lo confortai*
huna hostalaria, et sant Jame per lo sostenir,
en la qualla an trobada car tostens l'avia servit.
25 una servanta nonada Per tant vos die, grans et petis, 25

per son nom Beatrix, que vulhas entendre a mos dichs


que lo filh del pellegrin et non ulhas gayre parlar,
. . . vay priar mas vulhas ben 'scotar;
que deguessa s'amor donar,
li car, si voles ben entendre,
so e d'autre causa li vay demaûdar, grant esemple hi poyres prendre. 30

como vos veyres aysi jugar. Car qui aura bona devocion
Mes el fonc illuminât, ny metra sa entension
hi
de sant Jayme fonc gardât; enver Dieu e sos sans servir,
car avio Dieu en son entendement et sant James vol hobeyr,
35 e la verges Maria parelhament. sera gardât de tôt mal prendre. 35
E la filha vay reservar Per so vulhas ben entendre
et aysi vay prear li et en vostra memoria conpendre
que ello lo deges layssar lospersonages que jugaran,
et de aco non parlar; que vulhas ben auvir
40 car el volio far son viage e los dis retenir, 40
coma sant Jame, amie de Dieu,

4 conp. bello. 5 cortisso. 9 neta pura.


L6 voles hobeir. 17 ellos. 22 et en lur clia- ô refueso. 6 tentea. 8/9 degues butar.
min van trobar. 24 van trobar. 25 nonaya. 26 en tendres. 33 en son sans. 34 voles.
26 per son nom manque. 27 E lo. 28 vay 35 aprendre. 37/38 peut-être et conpendre en
manque. 29 le. donar de sa amor. 40 fa on. vostra memoria los personages de l'estoria.
443 XV e
SIÈCLE. 444

car aissi cres o ben ieu, pont del jor vole partir.
et al
per la requesta de Jésus Crist Per tant ay délibérât
miracle fist al pellerin de demandai* quere lo curât,
que de tôt mal lo vay gardar, per acomplir mon testamen.
5 como dessus declararau. Per so ti prege charamen, r.

E la serventa nonea Beatrix, mon filh, que lo vagas sonar.


li fero son cor marit Films. Serta, aquo anaray ieu far,

et si la feron cremar mon payre, que ansi voles.


e la van en lo fuec butar; Mes ieu voli que vos saches
io car ella so avia ganhat. que ieu vos tendray conpanhia 10

Mautenent non vos dich plus, et per ren non restaray mia,
car vos ho declayraren dessus. car vos daray gran confort
Per vos non plus detriar e vos gardaray de la mort,
vos prege vos vulhas asetar car vos s'es dega de grant âge
15 et vos fasses un pauc arriero, per far uu si grand romayrage, if>

car vos ne veyres la maniera. et sivos aves confort


Et los angils faran silete, de qualque un que sia plus fort.

e qui deu comensar comense, Yos au arias pendre la mort,


car es causa covenabla. can seres sus lo cami.
20 Lo fol. Ola, ola, ieu venbo de Fransa Pater. Mon filh, per la fe que ay a sant 20

et de Englaterra e de Patilalona, anbe ta mayre restaras [Marti,


que ay vist lo sol et la luna et conpanha tu li faras
que se conbatian ensenble. entretant que ieu retornaray.
Et ay agut grant paor, lo cor mi Filins. Per ma fe, payre, non faray,
trembla, car anbe vos m'en anaray, 25

25 que non mi conoguessa Dieus. si vos plas de me licencia donar,


Ieu mi estendiey dereyre un catieu, car devocion ay de l'anar,
de paor que non me veguessa prendre e uferta li aportaray,
e per lo col en arbre pendre. ieu vos afi, mon payre, en lai.

Mas s'ieu trobessa una 'spada Mater. He ieu restaray aysi dedins 30

30 que fossa cuecha ho cremada, solleta coma los chins?


ieu perdre ben aquella jornada Per ma fe no*n sera ges
de aquesto eu avant. et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe vos
Silete. veyre l'apostol glorios. 35

Pater. Molher, e tu mon enfant, Ieu non say, coysi l'entendes,


35 ieu vos dich en veritat car vos perdes vostre temps
que deman al plus matin si a mon plasir non fases.
ieu vole estre lo pellegrin Pater. Molher, per ren vos non vendres.
de sant Jame, lo bon martir, Vos gardares nostra maysson, 40

car non séria pas rayson

1 aussi creso. 3 al p. fes. 4 mal manque. de laysar l'ostal sollet.

van. 9 en lo îuec manque. 12 declayraren


per d. 13 non vos. 17 faren cillate. 18 dieu. 10 conphania. 11 mia] en via. 18 ausa-
22 soler. 23 tembla manque. 26 catie. 27 rias. 26 donar eut attribut an vers suivant.
perdre. 28 en arbre pendre manque. 29 spalla. 27 de la. 29 asi. en lai] e 30 dediens. . . .

30 foca. 31 iornaya. 33 cillete. 32 ges] ren. 33 parles ren. 34 vos autres.


445 LA DONA DE VILANOVA. BERTRAX DE RÔAIX. 44G

Mater. Ieu anaray, et non doptes, mon payre, selo mi sembla.


mon bon marit, non dotes pas: Pater. Nos anaren tos très ensemble;
car ieu vos lavaray los draps ieu non sabe bessonha de demandai'
et vos tendray ben netamen. lo cura per deliberar
5 Filins. Ella dis ben sertamen, de mon filh, pues que tos très anaren.

LA DONA DE VILANOYA.
Las joyas del gay sàber^ p. 278 Grrlr. § 50, p. 83.

Aquesta canso dona de Vilanova.


dictet la dosseta flor, don governamen
lo
l'an M. CCCC. LXXXXVI. nos portara la patz que molt agrada.
Quan lo printens acampat a las nivas, Baysar la flor, fons de tota noblessa,
e que tenen lo florit mes de may, sera tostems mon sobira désir,
io vos uffrizetz a manh dictator gay e se del cel podi me far ausir, io

del gay saber las flors molt agradivas. mitigara del peccat la rudessa.
Reyna d'amors, poderosa Clamensa, Maires del Christ, que sus totas etz
a vos me clam per trobar lo repaus, pura,
que si de vos mos dictatz an un laus, donatz, si'us platz, poder d'estre fizel;

i5aurey la flor que de vos pren naysensa. gitatz nos len del gran serpen cruzel,
Jotz lo mantel d'una verges sagrada e mostras nos lo cami de drevtura. iô

la flor nasquet per nostre salvamen;

BERTRAN DE ROAIX.
Las joyas del gay saber, p. 181 — 183. — Grdr. § 50, p. 8X.

Canso de nostra dona, per laquai mossen sola podetz garir me tant de mais.
Bertrandi de Roaix gasanhet l'englantina Yos sola qu'etz de santetat mestressa,
20 novella. que foc dada per dona Clamenca
advoqueiatz per lo poble humanal.
l'an M. CCCC. LXXXXVIII.
Rein a dels cels, amorosa Maria,
Per vos lausar secoretz mon poder, enqadenatz lo serpen enfernal 20
reyna del cel, de dossor molt ornada; e gardats nos jots vostra senhoria.
sola tostems avetz tôt mon voler, Quan lo senhor, vostre valaros filh,

25 car no ja may no semblatz corosada. trobec en crotz la mort tant doloyrosa,


Manhs hom en vos pot trobar reconfort, mayre d'onor, genta verges humilh,
sorelh luzens, dona, verges cortesa ;
avetz sufert la dolor engoysosa. 25
no cranhetz gez pecat e la mort,
ly Nos, suffrisen len del palays del cel,
e Jésus Christ mantenh vostra nobleza. no trobam pas de guayha noyridura :

30 Lo devis mieus n'es ny malvatz ny


fais,

liberats me de ma grand a destressa :


ô mol.
8 Baysa.
10 manhs dictators. 27 trobau.
447 XV e
SIÈCLE. 448

ayssi béni l'Antéchrist mot cruzel, lo criator, lo rey de las vertuts,


e malvestat en tots Jocs fa sa cura. sap que de vos tota vertut s'engendra.
Mes vos tôt jorn ses nul corompamen En mas coblas vostre nau pretz res-
demoraretz din lo san consistory, plan;
5 e'n pregan Dieu per nostre salvamen tostems mon cor sopleia vostra gracia:
nos prestares vostre dolz adjutory, fasetz, si'us platz, que len del serpen
e los malsfaytz nos siran remetutz, gran
coza de vos, verges humilhs e tendra: lo dictator sia davan vostra facia.

2 il manque une strophe. 4 sopleio.


GLOSSAIRE.

i:>
ABREVIATIONS.

abs. absolu. n. pr. ou n. propr. nom propre.


ace. accusatif. o. cas oblique.
adj. adjectif. or. Inc. origine incertaine.
adv. adverbe. p. pour.
ags. anglosaxon. parf parfait
ail.allemand. part, particule.
anom. anomal. pc. participe.
art. article. pc. p. participe passé.
at. atone. pi. pluriel.
b. lat. bas latin. plgpf plusqueparfait.
celt. celtique. poss. possessif.
cf. confer. prép. préposition.
cj. conjoint. prés, présent.
comp. comparatif. pron. pronom.
cond. conditionnel. nul. radical.
conj. conjonction. réfl. réfléchi.
corr. corrigez. rel. relatif.
dat. datif. s. substantif.
dém. démonstratif. sav. savant.
dim. diminutif. sg. singulier.
/. féminin. sj. cas sujet.
fut. futur. subj. subjonctif.
gén. génitif. subst. substantivé.
gêr. gérondif. s. verb. substantif verbal.
germ. germanique. ton. tonique.
goth. gothique. tr. transitif, actif.
impér. impératif. v. voir, voyez ci verbe.
impf imparfait. v. f. I. TI. /IL verbe fort, l re ,
2 d e, 3e classe.
ind. indicatif. v. h. a. vieux haut allemand.
inf. infinitif. c. I. If. III. verbe faible. l re . 2 de . 3 e conju-
interr. interrogatiî. gaison.
intr. intransitif, neutre. : en assonance.
Kg. Korting, Lat.-roman. Wb. a * forme conjecturale.
lat. latin. < provenant de.
m. ou masc. masculin. > transformé en.
n. neutre.
GLOSSAIRE.

A: ad 30, 12; 137, 24; adz 394, 30; as 255, abeurar (de âd et bïbere *àdbïborâre) v I. : tr.

18; atz 401, 28 (ad) prêp. désignant le lieu, abreuver 338, 29.
la direction, le temps, le datif, la conformité, abis (sav.. abyssum) s. m. abime 222. 6; 322. 10.
la concomitance, le but, la relation ; à, avec, abit. -e (sav., habïtum) s. m. habit, vêtement;
auprès de, en, par, pour, selon, sur, confor- a. de roligio vêtement de religieux 260. 31 :

mément à; a so que afin que. 382. 18.


a; ha 145, 28; interj. ah, ha, oit 41, 22. abitacle (sav., habit âculum) s. m. habitacle, ha-
a v. e. bitation 254, 24.
ab; ap 22, 14; am 14, 39; amb 332, 7; ambe abitar; ha- (sav., habïtâre) v. I. tr. habiter 254.
425, an 363, 21; anbe 444, 21 (àb) prép.
1; 23 ;
pc. prés, subst. habitant 434. 23.
et conj. avec, par, et; ab tant alors 332, 6; ablatiu {sav., ablàtïvum) s. m. ablatif 214, 31.
1

ab que (c ) pourvu que 84, 8. abneiar : -near (abnëgâre) v. 1. tr. renier 11.21;

abadia (àbbâtïam) s.f. abbaye 266, 14. 79, 10.


abaissai- abaysar {de ad et bàssum *adbassïâre)
; ;
abominacion (sar.. ubôminâtïonem) s. J. abo-
v. I. tr. baisser, abaisser 430, 1 ; ré/l. baisser mination, dégoût 372. 19.
282, 22. abrandar (de ad et germ. brandi /. /. tr. mettre
abandon (de a bandon, de ad et germ. band) s. m. en feu. incendier 289, 40.
abandon; mètre en a. abandonner 282. 14. abrasar {de ad et germ. brasa) v. I. tr. embraser

abandonar {de abandon) I. tr. abandonner, /•. 165. 33 allumer 287, 32.
;

livrer 37, 25 a. sa bona acuillizon faire bon


;
abrassar (de ad brâchïum; *àdbrâchïâre' v. 1. tr.
accueil 100, 8: donner 269. 30; réf. se livrer, embrasser 110, 22; 287. 35 fig. 189. 24. ;

se donne)- 117, 25; pc. p. attaché 241. 5. abregar (âb-*brï^are. d'or. inc. cf. l'ail, bergen) :

abans {de ab-ante) adv. et conj.avant; plutôt v. I. réf. s'abriter, se cacher 71. 23.
41. 30; 48. 2;
178. 22; a. do avant 196. 26; abric {de *àbbrïgare, abregar) s. m. abri ; a l'a.

en de gaire sous peu, bientôt 223. 8;


a. a. à l'abri 57, 15.
que avant que 196. 29. abril abriu (aprîlem s. m. avril 107. 24.
;

abastar (de ad etrad. bast: cf. Kg. 1265) v. I. abrivar (*abrlpâre ou de ab et cet t. brïga?) v. I.
intr. suffire 405. 20. tr. mettre en mouvement 85, 19; faire marcher

abat (abbâtera) m., sj. abas. abbé 256, 3. 4.


6-, 167. 9; rétl. se mettre en mouvement 166. 3.

abatre (ad-battiïore) v. III. tr. abattre 144. 13; absolvre (àbsolvëre) /•. /. II., prés. ind. sg. I.
191.7; vaincre 143, 16; réf. s'abattre, baisser, absolvi 211. 10; 3. absol 369. 3; pc. p. absout
diminuer 60. 8. 39, 16, tr. absoudre, réf. s'absoudre.
abauzir {or. inc.) v. IIa convenir 120. 34. . abstinencia (sav^ abstïncntïami s.f. abstinenct
abaysar v. abaissar. 372. 22.
abdos abdui v. amdos.
; abuzio (sav abûsïOnem) s. /. abus 405. 41.
.

abdurador (de abdurar. àb-dûrâre) s. m., sj. acabalar (de ad et *câpum) v I. tr. pourvoir.
abduraire, guerrier endurci, homme a</uerri munir 216. 22.
40. 7. acabar; ace- (accapare, de ad et *càpum) r. /.

abdurat (ab-dûrâtunO adj. dur. violent 39. 29. tr. achever 26, 24; 73. 4; 253. 17.

abelha (àpïctilam) s. f. abeille 394. 24. acampar [de ad et campuni; *adcampàre '•. /.

abolir; -lliir; -\lir (de âd et bëlhim; *âdbéllïre) tr. déloger des champs, chasser 445 8.

v. Il b intr. agréer, plaire, convenir 80, 17:


. aocon (sav., acconrum) m. accent 23S. 2.6-.

185. 21: 809, 23. accio {sav., actïunem) s. f action 395, 16.
aberguar v. albergar. accordar v. acordar.
15*
453 GLOSSAIRE. 454

aceiri (*ace'rïnum) adj. acéré 41. 11. ren 8. 22; pc. p. acorregut 331, 17, accou-
acel v. aicel. rir] a. a secourir, venir en aide.
acendre (àccëndere) v. III tr. allumer 143,22. acorsar (de ad et ctirsum: *adcûrsâre) v. tr.
acertar (de ad et cërtum; *adcertâre) v. I. mettre en cours 314, 10.
réfi. s'assurer, être certain 217. tO. acort (s. verb. de acordar) s. m. accord, har-
acertas (ad-certas) adv. certes 14. 31. monie 150, 6: 227. 19: rime 401, 15; inten-
acesmar (*âccïsmâre , d'or, inc.) v. I. tr. pré- tion, résolution 308, 24.
parer 181, 15. acossegre (ad - *consëquëre) v. III. tr., prés,
acetar v. assetar. ind. sg. 1. acossiec. atteindre 343. 19.
achel v. aicel. acosselhar; -lar v. aconselhar.
acheptar (de ad et càptâre) v. I. tr. acquérir, acosselliador ; acos-; (àd-*cônsïlïâtOrem) s. m.,
acheter 129, 3. si. acosselliadre 12.42: 14,3(5, conseiller
acire v. assire. 12. 17.
acli (de accllnarel adj. end in, soumis , humble acostumar (de a et costuma) v. I. tr. accoutu-
41, 6: vas soumis, dévoué 51, 20.
144. 30; a. mer, habituer; pc. p. habitue/ 154. 28: 405.
aclinamen (de aclinar; *âdclïnâmëntum) s. m. 14.
inclination, hommage, soumission 235, 15. acoutrar \or. inc.) v. I. réfi. s'arranger 324, 11.
aclinar (àccllnâre) v. I. intr. et réfi s'incliner, acsi v. aici.

rendre hommage 101, 17; 156, 6. acsident sav., âccïdëntem \s. m. accident, désastre
aco v. aquo. 434, 16.
acocelhar v. aconselhar. acuilhir; aculhir: -illir; -llir; -lir v. acolhir.
acoindansa (de acoindar; *àdcognïtEre) s. f. acuillizon (de aculhir) s. f. accueil 100. 9.
conduite, manières 252, 27. acumpanhar v. acompanhar.
acolhimen: accuill- (de acolhir) 6-. m. accueil acupar *accùlpâre ?) v. I. tr. inculper (Ba);
170, 12. prendre, arrêter (Appel) 8. 23.
acolhir; acoillir; aculhir; acuilhir 246, 4; acul- acusamen (de acusar; *àccûsâmëntum) s. m.
lir; aculir (*adcolligëre) v. II' 1
.. prés. ind. accusation 22. 24.
sg.l. acolh 164. 10; acuelh 393.3-1: subj. 3. acusar; -zar (âccïlsâre) v. I. tr. accuser 408.7:
s<j. 1. acoilla 75. 18; 3. acolha 151, 14: acu- réfi. 23. 2.
eilla 323, 21; pi. 1. aculhain 255. 7: impf. acusatiu (sav . accusai îvum) s. m. accusatif
subj. sg. 3. acuillis 11.').25; pc. p. acullit 214. 31.
280, 25; tr. accueillir, accepter; réfi,. s'aquérir ad v. a.

393, 34. ad- cf. az-.


acompanhar; acumpanhar; acompaignar ; -ai- adaptai 'àdaptâre)
1
v. I. tr. adapter, préparer
nhar (de a et companh, *cômpânïo) v. I. tr. 397. 33.
accompagner 332, 31; réf. se réunir, tenir adastrar (de âd et àstrum; *âdàstrâre) v.I.tr.
compagnie 256, 25. douer 56. 25.
acomplir (de ad et complëre) v. IV\ tr. accom- addes v. ades.
plir, faire 444. 4: pc. p. complet 39, 2. adenan (âd-d[ë]-ïn-ànte) adv. dorénavant, à
acomtar; acontar (ad-computâre) v. I. tr. comp- l'avenir 243, 7.
faire cas 224, 8; raconter 45, 12.
ter, adenviar (ad-*ïnvïâre) v. I. tr. envoyer 425, 21.
aconselhar acoc- acoss-
; acosselar (ad-con-
; ; adermar (ad et *dïrïmare p. dïrïmëre) v. I. tr.
sïlïare) v. I. tr. conseiller 392, 16; 286, 14: troubler, détruire, ruiner 130. 2.
réfi. délibérer 372. 7: 210. 13. ades; addes (âd-d[ë]-ïpsum?) adv. aussitôt, tout
acontar v. acomtar. de suite L09, 14; 247. 17: 419.38; toujours,
acordadamen (*accordâta mente) adv. d'accord incessamment 25. 6; 322. 20.
235, 13. adesar (ad-dènsare) v. 1. intr. toucher 184.11.
acordamen (de acordar; *àccordâmëntum) s. »i. adimplir v. azimplir.
eiccord 206, 24. adiudar v. aidar.
acordansa (*àccordantia) s. f. accord, harmonit adj- cf. ai-, aj-.

227, 20; rime 403, 8, 10; résolution 161. 26. adjectiu {sav., àdjectïvum) s. m. adjectif 216, L8.

acordar accordar ('ccordar) (*àccôidâre) v. I.


; adjutory v. aiutori.
tr.accorder 437. 22: réfi. s'accorder 126.23: adobar (de ad et germ. dubban) v. I. tr. pour-
se mettre d'accord, s'entendre 206, 30; s'a. de voir, armer 288. 44; préparer 321. 25: ar-
résoudre, se résoudre 269, 24, 28. ranger 197, 3; pacifier 197, 14; réfi. se mu-
aeorrer (accurrëre) v. f. III. intr.,pc. prés, acor- nir 35, 4.
455 (JLOSSATRE. 456

adomesgar; -jar (àd-*dômëstïcSre) v. I. tr. ap- afermar: aff- (âffïrmâre) v. I. tr. affirmer 10,
privoiser 56, 39: réf. 197, 1. 18; réfl. s'a. en se fixer, insister 272, 20.
adonar (âd-donâre) v.I.rêfl. s'adonner 298. 11. afï- cf. af-,
J
adonc; -une; -oncs: -onex; -oncas 39, 29: 196, afîaitamen (rôeaffaitar: àdfactâmentumi s. m.
23 (ad et d uni que ou donïque) adv. alors 10, artifice 271, 16.
30: 179. 7: 241. 2; pour cela 391, 8. affin (—a fin) que co/y. afin que 442. lu.
ado]) (s. verb. de adobar) s. m. arrangement atiblar (affïbûlâre) v. subst. m. attacher d'une

210, 2. agrafe 98. 20.


adormir (àd-dôrmlre) v. II". intr. endormir 341. atic (s. verb. de aficar) S. ni. effort, aspiration
1; 360, 30; s'endormir 26, 32; 300. 29.
réfl. 5. 34: 246. 30.
adoussar (de ad et dûleem; *addûlcëâre) v. I. afichar (aficar; de a et ficar , *fïcc5re p. îl-

tr. adoucir, rendre doux 74, 6. gïcaçe) v. I. réfl. (de) s'attacher à. insister
adreissar (àd-*drïctïâre) v. I />•. aplanir 158, 40. . en 113, 7.

adreit; -ech; -eich; -eg; -eic; -eh (ad etf *drïc- afilar ('/<- ad et fllum; *affllâre) v. I. tr. affiler
tum 2>- dlrgctum) t/r//'. adroit, habile 40. 1 : 183, 10.

120, 8; 223. 9; 263, 34: 325, 15; attaché, sin- alinar (de ad fïnem; *afîïnâre) y. /. intr. ter-
cère 59, 3; 71, 17: 303, 10: a. per préparé miner, finir 397, 32.
pour, habile à 203. 10: adv directement {ou afinar (de ad flnum; *afflnâre; v. h) r. I. tr.
a drech à ban droit'}) 223. 10. rendre plus délicat 59. 15; 304,
affiner, 3.

aduire; -uyre; -ure (addûcëre) v. ,/'. //., près, aflamar {de ad et Hammam; afHan]mârei :;
v. I.

md. 6v/. 5. adui 241. 26; adutz 63, 12; 80. tr. enflammer 153, 1: 166. 28: intr. être en-

11: pi. 3. aduzo 412. 7: par/, pi. 3. aduy- flammé, brûler 59. 25: 107. lô.

sero 411, 36: 412. À: fui. sg. aduray 288, 1.


afolar; aff- (de ad e/ follem; *âffollâre) v.I.tr.

21; pc. p. aducha 114. 32. tr. amener


/'. endommager, détruire 419. 9: intr. se gâter,

288. 21; 411, 36; 412,4: donner 63, 12: 80. se perdre 55. 9.
11: réfl. se montrer 241. 26. afoliar (de ad et follem) v. I. tr. rendre fou
adumplir v. azimplir. 189. 23.
adunc v. adonc. afortidamen : -ns (rfw pc. p. <&* r. afortir) adv.

adverbe (sav., àdvërbium) m. adverbe 213, 8. 6-. fortement, vigoureusement 237. 10: 248. 25.
aciversari (sav., âdvërsârium) 6'. m. adversaire afortir (de ad fortem) v. If', tr. rendre fort;
210. 9. réfl. devenir plus fort, se raffirmer 64. 13;

adversitat (sav., adversïtâtem) .y. /'. adversité pc. p. énergique, courageux 160. 2; 358, 31.
407. 11. afra v. enfra.
advoqueiar (de àdvôcâre) v. l. intr. plaider afraingner; afranher (àd-frângere) v. f. IL,
446, 18. prés. subj. sg. 3. afranha 139, 2: afraingna

adymplir v. azimplir. 145. 27. tr. baisser, faire perdre 145. 27:
adz v. a. a. ad toucher à 139. 2.
réfl.
1

aei interj. 250. 31: 251, 8. afranquir (de a et franc) v. II '.


réf. s'appri-
aemplir v. azimplir. voiser 52. 28.
aer v. aire. afreolir (de a et freul, frevol . tfg rlêbïlem c
aesniar (àd-aestïmâre) II b . affaiblir 375. 29.
v. I. tr. estimer, appré-
afrontar (de ad e< frontem) f. i. /r. aborder
cier 260, 1 : présumer 163, 4.
de front, insulter, menacer 224, 4; r^/7. s'a.
afaire: afar: afï- {de a et taire, l'ai) s. m. af-
ab se mesurer avec, attaque)- 144. 10.
faire 114, 2; 249. 15: 273.26: condition 339.
afruchar {de ad et frûctum) v. I. intr. profitt r,
12: conduite 54, 22: ;")(i. 1(); tôt lo teu a.
servir 115. 4.
tout ce qui te concerne 23. 9.
afublar v. afiblar.
afamar {de ad e< fa me m. *affàmâre) r. i". tr.
agag (s. agachar s. m. em-
verb. de agaitar,
affamer 198. 20: 340, 38.
buscade 119. 12.
afan; an- (r. A'//. 206) s. m. travail, chagrin,
agaitar; agachar de ad et germ. wahtan) v. I.
misère 3. 39: 148. 27: peine 126, :î.
(r surveiller, soupçonner 112. 11; regarder,
aîanar (*adîanâre, d'or.inc.) v. l.rijl si fati- observer, espionner 369, 14.
guer, se peiner 65, Hi.
âge (franc, âge, rf< *aetâtïcum) s. m. dgt 444.
afar v. afaire. 14.'

aferir (àd-ferlre) v. IL", a. a mal échouer 29!). agel '. angel.


27. agenzar; -sar; -ssar; -char (rf< ad >t *gëntum
457 GLOSSAIRE. 458

p. genïtum: *âdg.entïâre) v. T. tr. agencer, aigonenc (angovenc Appel; cf. Canello l. c.


convenir, plaire 80. 16; 219, 21; 270, 13; p. 218) piquant, incitant (?) 149, 3.
322, 20. aigro (de germ. heigar) s. m. héron 124. 10.
aginolhar {de a ginolh . ad *gënûcûlum) v. I. aigua; -ga: aygua; -ga (aquam) s. f. eau 9, 15;
réft. s'agenouiller 26, 21: 263, 21. 38, 20; 332, 4; 333. 23.
agradar (de ad et grâtum: *àdgratâre) v. I. ailas (ai et las) interj. hélas 68, 24.
intr. agréer,
plaire 23. 17; 167, 15, 16, 17: aimador; aimaire v. amador.
pc. p. agréable 110. 4. aip; aib; ayp; haip (celt. *aibo) s. m. conduite,
agradatge (di agradar) s. m. agrément; esser manières 134, 13: 141. 12; 352. 20; qualité
d'à. être agréable 84,33: 158, 3; d'à. de bon 225, 20; 414, 21.
gré, volontiers 181. 16. air: ahir (de germ. hatjan) v. Il
b
. tr., prés. ind.
agradiu (de agradar) adj.,f.-iv&, agréable 103. sg. 3. ahis 145, 20; pc. prés, aissent 7. 18, haïr.
18; 167, 18; 293. 24; 355, 32. airar v. azirar.
agramen (de agre. *âcrum p. âcrem) adv. ai- aire; ayre 395, 1; aer (âërem) s. m. air 67.
grement 113, 25. 18; 322, 9; (de ârëam) s. m. et f. de bon a.
agrat (ad grâtum i s. m. gré; esser de bon a. débonnaire, de bonne qualité 42, 10; de mal
être agréable, complaisant 323, 20. a. méchant 63. 7; a grau a. à grande mine,
agrei (de ad et germ. gereide) s. m. convention, aux grands airs 339. 16: (d'or, inc.) foyer,
arrangement 34, 24. aisance 42, 16.
agreiar; agreuiar {de ad et *grëvem p. gràvem; aisamen v. eissamen.
*âdgrëvïâre) aggraver, importuner,
v. I. tr. aisi v. aissi, aizi.
molester, chagriner 157, 23: 381. 22. aisir v. aizir.
aguilen (*âcucûlënfcum) s. m. fruit (pomme) de aissa (a[n]xiam) s. /. angoisse, chagrin 258. 7.

l'églantier; chose de peu de valeur 86, 4. aissamen v. eissamen.


aguillier (*acuculârium) s. m, aiguillier, fabri- aissel v. aicel.
cant d'aiguilles 231, 8. aissi v. aici.
ahir v. air. aissi 10, 2; 241, 21: aissy 334, 30: aisi 317, 4:

ahordenar (de ad ôrdïnem; *adordmâre) v. 319. 13; 320. H; aizi 30, 17; aici 213. 33:
1. h:
arranger 99, 4. ayci 423,32: eissi 11. 7: ayshi 398,25; acsi
ahost (*agustum p. augiistum) s. m. août 6, 1 : axi 330, 3; ausi 306, 15; ansi 436, 18
43.")

21. (aeque sic) conj. ainsi; com ainsi que 6.


a.

ai: ay; 1; 10, 2: 11. 7; 314. 13: 320.8: etc.: comme


liai interj. 185, 17: 304. 14; 365. 9:
ai Deus ô mon Dieu si 213, 33: 334, 30: a. que de sorte que 423.
67. 17.
aib v. aip. 42; quoique 389. 36.
aisso; aizo 14. 1; aysso 26. 16: aiso 13. 34;
aibit (de aip, du celt. *aibo) doué, talentueux
285, 7.
23. 5: 318. 24; ayso 316. 37; aso 23. 10:
eizo 10. 32 (ëcce hoc) dém. neutre sg. sj. <>.
aicel; a-: ay--. aissel: aizel: achel (ëcce îllum)
ce, cela.
dém., m. sg. sj. aicel 135. 9: aycel; aissel:
aissos (â[n]xïDsum) adj, anxieux, inquiet 90.3.
o. aicel 31, 5; aizel 49, 4: pi. sj. aicil: aicels
aita (aeque tàm ou
=: aitan) adr. aussi 44. 7.
204. 10: 205, 17: o. aicels; f. sg. aicel a :

aital: (aeque tâlem) prou, et adj. dém.


aytal
aissella 196, 18; pi. aicelas, ce, cette etc.;
ce, cette: d'à. guisa de cette manière, de la
celui, celle etc.. celui-ci etc.
manière suivante 29. 21: a. cum tel qw .Y_; .

aici; aissi (ëcce hïc) adv. ici 89, 23: 213, 32:
4: maint 373. 26.
enan désormais 101. 29:
(l'a. d'à. avan do- aitant: -nt; aytant (aeque tantum) pron. adj.
rénavant 208. 21.
dém. aussi, autant <S7 13: 323. 9: a. quan .

aidar 3, 17: 207.9: aydar (*àdjutarei v. I. tr., autant que 181, 15: 352, 34; a. con aussi
prés. subj. sg. 3. aiut 59. 9: 277. 25: ayut
longtemps que 30, 20; aussi que 329 9; . .

131. 42; par/, sg. 3. adiudet 420. 10: im-


d'à. que de ce que 53, 7; en ce que 282. 24:
per, pi. 2. aidatz 182, 9: pc. p. aiudat 420. de sorte que 357. 34; ab a. avec cela, a /<>/>
12 aider.
277,31: cent aitans cent fois autant 167. 19:
aiglenti (*acucûlëntïnum) adj., f. -ina: la flors mil a. mille fois autant 388, 26.
a éghmtine. aitori v. adiutorî.
aiglentina; engl-; englantina (*àcuculëntïnam) aiuda (de *adjutân' s. ,/. aidi 109. 12.
s. églantine, églantier 233. 23: 427, 27:
/'.
aiudar v. aidar.
445. 19. aiut (s. cerb. dt aiudar) s. m. aidi 8(>, "_'•"».
459 GLOSSAIRE. 460

aiutori; adi-; ait-; adiutory 447. 6 (*âdjûtO- alberc (s. verb. de albergar) s. m. logement,
rïum) s. m. aide 53, 31 ;
256. 16. demeure, maison 112, 27; 261, 25.
aizel v. aicel. alberga (germ. heriberga) s. f. quartier , tente
1.'
aizi v. aissi. 203,
aizimen (de aizir) s. m. aise, aisance, jouissance albergador (de alberga) s. m., sj. albergaire,
53, 24. aubergiste, hôtelier 51, 9.
albergamen (de alberga) s. m. maison 207. 5.
aizina (de aizir) s. /.facilité, occasion 59, 24;
albergar; -guar; -jar; albegar 48, 24; -jar 52,
357, 37; aisance 314, 26.
séjourner, 7; albergar 416, 6 (de alberga) v. I. tr. et
aizinar; ay- (de aizina) v. I. intr.
intr. héberger, loger 42. 21; 43, 6: 207, 6:
demeurer à son aise 76, 3; réfl. s'arranger,
rentrer au logis 416, 6.
s'ébattre 101, 11; se contenir 314, 14; pc. p.
alberguada (de albergar) s. f. auberge, logement,
convenable 97, 26.
demeure, maison 296, 28.
aizir; ais-inc; v. Kg. 164) v. II. tr. et
(or.
alberguier (de alberga) s. m. aubergiste, logeur,
intr. arranger, pourvoir, servir 340. 29; fa-
hôtelier 314, 16.
ciliter, ménager 306, 25; permettre 158, 33;
albespi (album *spinum p. àlbam spïnam)
réfl. s'arranger ; pc. p. accessible, commode,
aubépine 107. 28.
agréable 158, 28; 303, 16.
albir; -re (ârbïtrïum) s. m. avis, opinion, juge-
aizi; aisi (de aizir) s. m. aise, lieu convenable
ment 91, 11; 96. 16; 150, 8; 216, 7; 312. 34:
ou agréable 36, 24; 41, 19.
hésitation 288, 28.
aizi (or. inc; v. Kg. lo4) adj., f. -na, facile
albirar (de albir . ârbïtrïum) v. I. réfl. s'ima-
234, 17.
giner 156. 22; 311, 19.
aiziu (de aizi) adj., f. -iva, accommodant, pré- alborn (âlburnum) s. m. aubier 86. 8: 294. 23.
venant 167, 5; pourvu 310, 28. albre (àrboiem) s. m. arbre 71, 7; 177. 20.
aizivar (de aiziu) v. I tr. accommoder, rendre .

Alcani n. propr. Ascan'ms 235. 1.


accessible 167, 26. alcant v. alquant.
aizo v. aisso. alcavot (arab. alqauvâd) s. m. maquereau 342.
ajasser (âd-jacêre) v. f. III. accoucher.
36.
b
ajauzir (ad et *gaudïre p. gaudëre) r. II" . intr.
aleor v. aussor.
se réjouir 155, 21. alcu; alqu; aigu (alïqu'-unum) pron. adj. în-
ajostar; -ustar (*âdjûxtare) v. I. tr. réuni)-, dê'/.,/'. -una. quelqu'un, aucun, quelque, 213
'assembler 259, 31; 264, 4; 332, 2: 428, 24; 19: 253. 15; aucuna re quelque chose 10.36
réfl. se réunir, se rassembler 60, 3; 141. 1; pi. quelques-uns 395, 37: quelques 374. 13
256, 25. 404, 4.
ajustai' v. ajostar. aie; -en (s. verb. de alenar) s. m. haleine, re-
ajutori v. aiutori. spiration 110. 3; 185. 4: 361, 30.
al: als: alz (*âle p. aliud) pron. neutr. autre alegorar (or. inc.) v. I. réfl. ta nier 426. 21.
chose 5. 28; 52. 26: 90, 10; 435. 13: al re alegramen; -ent; -ens {de alegre) adv. allègre-
autre chose 276, 36. ment, gaiment 207. 3: 239. 1: 255. 30; 383.
al; als v. lo. 13.
ala (âlaini s. aile 68, 20. alegransa; -ça (de alegre)
f. s. f. allégresse, joie
Aladais v. Alazais. 174, 2.
Alaman: -ant (àlàmannum) adj. allemand 180, alegrar (de alegre) v. I. tr. réjouir 144. 25:
80; s. 431, 26 Allemand; nom d'un fleuvt intr. 93. 6: réfl. se réjouir 71. 5.
398, 7. alegratge ; -âge (de alegrar) s. m. allégresse,
alamanda (de Alàbandam, v. Du Cange s. v. ala- joie 95. 8; 155. 15; 422. 10.
mandinae) s. f. pierre d'Alabande, pierre alegre (alécrem ou alécrum de alacrem) adj.
précieuse 292, 29. allègre, gai, joyeux 87, 12 94. 16 136, 19. : ;

Alamannha n. pr. Allemagne 45. 17; 398,4,5. alegret (dim. de alegre) adj.. f. -eta, allègre.
alauza (alaudam) s. f. alouette 291, 13. joyeux 55, 35.
Alazais; Aladais; Azalais n. pr. Adélaïde 135. alegretat (de alegre; *âlëcrïtâtem) s. f. allé-
14; 262, 32. gresse, humeur joyeuse 8, 3.
alba (àlbam) s. /. aube 107, 30, 31: 109.4,8: aleureza (de alegre) s. f. allégresse, joie 209.
110, 4. 8. 29, 30.
Albana n. pr. Alba long a 235, 1. alegrier (de alegrar) s. m. allégresse, joie 106.
albegar v. albergar. 34; 178. 25: 312. 15.
461 GLOSSAIRE. 462

alenar (*alenare p. anhelare) v. I. intr. souffler amar (amâre) v. I. tr. aimer 61, 2; a. mais
101, 4. aimer mieux, préférer 139, 6.
Alexandri 236, 16; Alixandre 180, 10; Aleis- amar (amârum) adj. amer 74, 6; 332, 7.
sandre 77, 26 n. propr. Alexandre. amaribot (de àmârnm) adj. amer, mordant 88. 11.
alezerar (de a lezer, ad lïcëre) v. I. réft. amassamen (de amassar) s. m. ce qu'on a ram-
employer les toit ira 326, 26. assé; richesse, épargne 238, 21.
alferan (de l'arab. alfâris ; v. Kg. 433) s. m. amassar (de ad et mâssam) v. I. ramasser.
coursier gris , noirâtre 38 . 9 a. amoravit
;
rassembler 86, 10: 166. 14; 208, 23.
37, 30. amb ;
ambe v. ab.
aigu v. alcu. ambas v. ams.
alhors 85, 28 ; -or 117. 30 -allor 309, 25 alors; ; ;
ambedui; -uy; amdui; v, amdos.
alons 423. 10 (àlïôrsum) adv. ailleurs. amblar an- (àmbùlâre) v. 1. intr. ambler,
; aller
aliamar (de a liam. ad lïgâmen) v. I. tr. lier V amble 271, 8; 424, 6.

61, 14. Amblart n. pr. Amblar d 126, 12.


aliment (sav., alimëntum) s. m. aliment 395, 2. ambra (de l'arab. anbar) s. m. ambre 394, 24.
aliurar (ad-lïbërâre) v. I. tr. délivrer 366, 19. amdos (ambus-duos) n. de nombr., pi. sj. ambe-
allor v. alhors. dui 36, 10: 44. 11; ambeduy 287, 40; amduy
almoinier; -mornier (b. lut. elëëmosynarium), 34, 10; andui 276, 28; o. ambedos 127, 29;
/. -ra. m. et f. celui ou celle qui reçoit
s. amdos 265, 41; abdos 105, 35, tous deux,
l'aumône, mendiant, te 342. 14; 46, 10. tous les deux.
almosna 87, 14; -orna 367, 6 (*almosnam de amenar; -anar 382. 29 {de a et menar; *âd-
ëlëëmosynam) s. f. aumône; charité 7. 38. mïnâre) v. I. tr. amener 42, 26: 50, 31; 390,
alogar (*âllocare) v. I. tr. louer, mettre au 34; citer 212. 4.

service de 214, 2. amenda v. esmenda.


alogar (de ad et germ. laubja) v. 1. tr. loger, amendamen (de amenda) s. m. amende 8, 32.
placer 395, 12. amenuzir ad et mïncitum) v. II b tr.
(de . intr.
aloignar v. alonhar. amenuiser, s'amoindrir 200, 9.
alongar (de ad longum; *àllongâre) v. I. tr. amermar (de ad minimum *àdmïDïmâre) v. I.

allonger, prolonger 348. 13. tr.diminuer, endommager 129, 15.


alongui (de ad longum) s. m. retard, délai amezurat (de âd et mënsuram). pc. p. de ame-
297. 20. zurar. mesuré 93, 23.
alonhar 55, 19; -oignar; -unhar 204. 27 (de amie; -ig; -i 251, 27 (àmïcum) s. m., sj. -ics;
a et lonli) v. !.. prés. ind. sg. 3. aluenha -igs; -icx; -ix; -is (:is)48, 32, ami 3, 12; 5,
369. 13, éloigner^ 2; réfl. 55, 19: 369. 13. 21 : 14. 9; 36. 21; 392. 8.

alons; alors v. alhors. amiga; amia (amicam) s. f. a/nie, bien-aimée


alquant; -cant (àlïquâiitmn pron. indéf. pi. 32. 14; 282, 17.
quelques-uns 7, 33; 10, 33; 15. 35. amigablamen (de *âmïcâbïlem) adv. amicalement
alque; -s (âlïquem) pron. adj. indéf. quelque 255, 15.

420, 6; neutr. quelque peu, un peu 167. 5. aministrar admïnïstrâre) v. I. tr. ad-
(sav.,

alqu v, alcu. ministrer, fournir 255, 29: 259, 13; 335, 1.


als v. al. aniirat: -an (de l'arab. amîr) 6-. m. émir 92. 8;
ait- v. aut-. 116,16.
alucar (de âd et *lncam p. lucem) v. I. tr. allu- amistat (*âmicïtâtëm) s. I. amitié, amour 66.
mer 208, 22. 23; 89, 12; 279. 29.
alumnar (*âllumïnâre) v. I. tr. allumer 6, 20; amoii (âd môntem) adv. en haut, là haut 26, 20;
397, 28. 332. 4.

alunhar v. alonhar. amonestamen (de amonestar) s. m. admonition


alz v. al. 253, 4.
am v. ab. amonestar (*âdmÔnëstâre, de monëstûm, pc. p.
ama (*hârnam p. hâmum) s. f. hain, hameçon de monëre) v. I. tr. admonester, avertir 253, 7.
61, 9. amor (àmôrem) s. f amour.
ainador ; aimador 353, 30 (âmâtUrem) s, m., sj. amoravit (dér. de Maurum, *âd-maur-ïïvïtum)
amaire, amant 64, 24; 171, 22; 294, 30. adj. noirci, noir, foncé 37, 30.
amairitz (amâtrïcem) s. f. amante 294, 31. amoros (àmOrôsum) adj., f. -oza, amoureux,
aman ayman 352, 15 (amàntem) s. m. amant.
;
amical,, aimant, aimable 59, 3: 96, 9; 121, 11 ;

amanar v. amena r. 143, 30.


463 GLOSSAIRE. 464

araorozamen (amoro'sa monte) adv amoureuse- anedier (aneda, *anotam p. anâtem) adj. à
ment, amicalement 169, 16. canard austor a autour chassant des canarda
:

amorsar (de âd eJmorsum; *âdmÔrsâre) amor- 124, 7.


cer, agacer 39, 8. anel (ânëllum) s. m. anneau, bague 49. 21: 286,
amosir (de ad et *miitïnm) v. IV'. tr. é mousser, 28: 287. 20: 299. 11.

afaiblir 7, 24. Anîos n. propr.91. 30; 179. 2.Alphonse


amparansa {de amparar) s. f. sauvegarde, pro- angel; angil 443. 17; angiol 442, 22; agel 21. 2
tection 388 29. (angëlum) ange 19. 17: 20, 15; 136, 18.
amparar (*ïmpârâre) v. I. tr. protéger 130, (5; angera v. ancar.
149, 15; 249, 14: 388, 30; a. de munir de (?)
Angeu ;
-gieu : Anjau 128.4. n. propr. Anjou
149, L5. 35, 21, 23; 40, 19; (50, 24.
ample (âmplum) ad/, ample, large 292, 14. Angevi; -in: Anjavi 128. 9 n. propr. Ange-
ams (âmbos ^». âmbo)
de nonïbr, f. ambas, n. vin 35. 26; 39. 3: 41, 4.
les deux 33, 9: 72. 24: 182, 7: 247, 29. angoissos engoysos 44(5, 25 *angustïosum) adj.,
:

an v. ab. f. -osa. anxieux, pénible 138. 2; 275. 29:


an (annum) ans. anz, an. année 7. 9:
s. m., sj. pressé 222, 25.
47. an tous les ans 362. 24.
10; d'an en anhel (àgnëllum) s. m. agneau 226. 1.
anar: annar; enar 330. 10 {v. Kg. -~>88) v. I. anhot (hâc nocte) adv. cette nuit, de nuit 390.24.
anom., prés. ind. sg. 1. van vanc 11. 8 191, : ; Anjau r. Angeu.

32; 2. vas 11. 14; 3. vai 4, 31; 6, 3; va Anjavi v. Angevi.


58, 4; pi. 1. anam; 2. anatz 3. van 7, 18; ; an ma v. arma.
vant: suhj. sg. 1. an 160. 18; ane vaga ; ann- cf. an.
378. 5; 2. ans 157, 28; vagas 444, 6; 3. an annalmens (de ânnâlem) adv. annuellement
99, 14; ane; impf subj. ânes etc. parf. sg. 1. ; 235, 16.
anie 291. 23; fut. irai etc. cond. iria etc. ; ;
anoal (ânnûâlem) s. m. fête annuelle, anniver-
impér. s//. ,2. vai 47, 25 249. 23 aller ./»;/• : , : saire 202. 23.
21.3: swm du pc. prés., de l'inf. et de la prép. anoitar (de àd nôctem *àdnoctâre) : s. v. I. intr. :

per; n'a. s'en aller 277. 13; s'en a 27, 14: subst. anuiter 203. 34.
s'en aller, s'éloigner-, a. a appartenir 431, 35; anomnar (annônnnâre) v. I. tr. nommer 427. 24.
a. sus se lever. anormal (*abnôrmâlem, de abnormem et ano-
anayssi v. enaissi. mâlem) adj. anomal 403. 22.
anb- cf. amb-. anquara -era v. ancar.
;

anbladura (*àmbiilâtiiram) s. f. amble 291, 23. ans v. anz.


ane; hanc 4. 19; 321, 35; onques (franc) 37.(5 ansi v. aissi.
(de ùnquam) no a. ne
adv. jamais : ne. . . . . anta; ancta 99, 12: onta 224. 5 (germ. hônida)
jamais: non a. mai ne .jamais 70, 4.
. . .
s.f honte, insulte 31. 10: 54. 27: 139. 2.
anca (germ. hanka) s.f. hanche 292, 32 294. 34. : antan (ànte ânnum) adv. l'an dernier 151. 20:
ancanuit encanuh 49. 19 (*âcque hâc nôrte)
: 302. 26.
adv. cette nuit. Antéchrist n. propr . sj. Antecritz 159, 10.
ancar 216. 15; -ara: -aras 113. 10: 423, 2: Antéchrist 447. 1.
encar 148. 15: -ara: -aras 392. 30: ancars antic (antïquum) adj., sj. -ics; -ix: -is 48.25.
380, 10; cliquai- 39. 12: -er 42. 20: -ers 112, antique, archaïque, ancien, vieux 5. 32: 41.
15: -era 51. 21: 252, 23: anquera 114. 16; 10: 432. 11: subst. pi. les anciens 421. 10.
-ara 259, 23: angera 22. 16: enguera 11, 6 antidotari (sav.. àntïdutâriuni s. m. registro
(*àcque hâc liera) adv. encore; même 33(5. 3. d'antidotes, livrt pharmacologique 348. 4.

anceis {de anz. ântïus et anteis, ânttus?) adv. antiquamen; -nt (sav., antïqua mente) adv.
plutôt 177, 26: a. que avant que 10, 12. anciennement, jadis 391, 21 397, 4. :

ancela (àncïllam) s.f. servant* 20. 11. antiu (de anta) adj. honteux 1(5!». 2.
ancessor (ântëcSssOrera) s. m ancêtre 52. 9; autos: ontos (de anta) adj. honteux 322. 38.
431. 40. antre entre.
/-.

ancia : -an (*àntoanunu adj., gén.pl ancianor anunciar; ann- ânnûntïâre v. I. tr. annoncer
363, 15. ancien 57. 21: 421. 14. 15. 27; 335, 0.
anese (di ane et se de desse, *dc ëxïn?) adv, anz; ans (ântins adv. t conj. avant, aupara- <

toujours 111. 10: 17(5. 24. vant, plus tôt, plutôt 2. 11: 33. 23: 34. 22:
ancta r. an ta. 205. 25; 282, 35; a. que avant qin 33. l s :

andui ». anidos. 84. 8.


465 (il.OSSATEE 466

anz v. an. apoderar (de a poder: ad-*potër -are) v.I.tr.


Aon, saint, n. propr. 148, 10. soumettre 117, 19.
aondansa (âbtindântïam) s. f. abondance 367, 10. apoiar (*appÔdïare) v. I. tr. appuger 39. 19.
aondar; avondar (abùndâre) v. I. intr. abonder aportar (àpportâre) v. I. tr. apporter 19. 18;
388, 27 aider, profiter 67, 6 70, 10 pc. p.
; ; ; 29, 5; demander 113, 15.
riche 304, 2. apostiz (ad-post-ïtium) adj., f. -iza, composé
aondos ; azondos (de aondar) adj. abondant 214, 29.
381, 15; 414, 30. apostol (sav., apôstolum) s. m. apôtre 10, 5:
aora; aor (hâc ho"ra) adv. à temps 188, 6; main- 257, 2.

tenant 2, 5; 9. 21; 10, 11. Cf. ar, ara. apostoli (sav., âpôstolïum) s. m. pape 317, 3.

aorar v. azorar. app- cf. ap-.


ap v. ab. appariar (àd-pàr-ïâre) v. I. tr. lier 211, 6.
apaguar; -iar (âd-pâcâre) v. I. tr. apaiser 251, apregar (a et pregar *adprécâre) v. I. tr. prier
:

20 contenter 414. 9.
; 282, 31.
apanar (de a et pan) v. I. tr. nourrir 165, 14. aprendre apendre: apenre 47, 3 (apprëndëre)
;

apareill (s. verb. de apareillar) s. m. appareil v. f. IL, impér. pi. 2. aprendet 19, 3; pc. p.

98, 10. m. après 32, 7; 265, 3; apris 48, 30; /'. apreza
aparelhar; -eillar; -ellar apparelhar; -ellar
; 103, 10; apriza 77. 6, apprendre, instruire
(*âppârïcûlâre) v. I. tr. appareiller, préparer, 19. 3; pc. p. instruit 48, 30; 103, 10: ben
disposer, arranger, pourvoir 11. 28; 210. 24: a. bien élevé, très instruit 161, 15; 179, 13;
232, 25: 273. 33; 340, 22. mal a. mal élevé, mal instruit 100, 13.
aparer 83. 12; app- (âppârëre) v. f TH.. par/. après (ad pressura) prép. après 9. 15; 10, 29;
sg. 3. apparec 257, 10, apparaître, se mon- 256. 32 en a. après, ensuite 39, 1 1
; tôt en :

trer; far a. montrer 284, 9; comparaître 8. 24. a. tout de suite, immédiatement 289, 36.

apedir (*appëtïre p. appëtere) s. m. convoitise apresonar: apreyssonar (de a et preson âd- ;

113, 36. prënsïon-âre) v. I. tr. emprisonner 429. 20 ;

apelar; -llar; appelar; -llar (appëllâre) v. I. tr. 430. 13.


appeler, nommer 3, 6 ; 5, 22 ;
35 26, 1 1
9, ; ;
aprestar (de ad et praesto *appraestâre) ; v. I.

28, 28, 35; 384. 6: 404. 5: de demander


a. tr. apprêter, préparer 11. 27.

99, 6; accuser 188, 5; a. de gatghe 431. 27 apreyssonar v. apresoner.


demander compte; réf. se plaindre. aprivadar (ad-prïvât-âre) v. I. tr. apprivoiser
apellatio (sav., appellation em) s. f. appellation 197. 4. 14.

384, 5. aproar (âpprobâre) v. J. tr. approuver 398, 1.

apenas (a penas) adv. à peine 119. 1. Cf. aprofiechar (de a et proiîech *àdprOfëctare) : v.

pena. I. intr, prof ter 333, 22.


apendre (appëndere) v. III. intr. appartenir, aprop: -ob (àd-prope) prép. auprès de, pris de
dépendre 208, 11. 3, 2; à peu près 195. 11; venir a. se rap-
apensat (pc. p. de apensar, ad-pënsare) adj. procher 362 22 à côté 3, 9 tout prè* de
. : ;

préoccupé 243, 20. 97. 24: en a. ensuite 199. 41 200. 13. :

aperceber 357. 31: apercebre; -sebre (ad-për- apropehador (âd-prope-âturem) s. m. celui qui
cïpëre) v. f. III.. pc. p. apercenbut 133. 30, s'approche, voisin 40. 7.

apercevoir, aviser 411, 14; pc. p. sage, ap- apropehar (ad-prSpe-âre) v. I. ré il. s'approcher
pris 241, 2. 197. 8: pc. p. 4 de proche de 36. 16.
aperceubudamens (du pc. p. aperceubut, de apte {sav.. âptum) adj. apte, adroit, habile
apercebre) adv. avec intelligence 238, 6. 396, 27.
aperdonar (de a et perdonar. *përdOnâre) v. I. aquel (ëccufm] ïllum) pron. adj. dém., musc. sg.

tr. pardonner 391. 6. sj. aquel: aquell 10, 27: aquelh 214. 8 <t
=
apertener (âd-për-tenëre) v. f. III.. prés. ind. neutre); o. aquel; aqueu 16, 12: equeu 21. 14:
sg. 3. aperte 112. 7: -ten 367. 18: parf sg. 3. pi. sj. aquil 257, 36; aquill 18, 26: aquilh
apertenc 50, 30, appartenir. 339. 26: o. aquels; aquelz ; aqueuz 18. 15:
apert (sav., âpertum) adj. clair, évident, ap- fém. sg. sj. o. aquela 430, 27; aquella: pi. sj. o.

parent 45, 8; 257, 33. aquelas, aquellas, ce, cette, etc., celui, cellt

aplanar (de a et plan; *âdplâï)âre) v. I. tr. etc.: celui-là, celle-là, etc.; a. qui; a. cui etc.

aplanir 59. 14. celui qui, à qui 0. 4 : 10. 27.


apobolar (âd-*popïïlâre) v. I. tr. peupler 427, aquerre (ad-quaerëre* v. f. IL acquérir, obtenir
14, 16. 429, 32.
467 GLOSSAIRE. 468

aquest; ha- (ëccu[m] ïstum) pron. et adj. dém., argen (àrgëntum) s. m. argent 7, 14; 39, 32.
masc. sg. sj. aquest 26, 29 o. aquest 9, 6 ;
;
Argus n. propr. Argus 361, 43.
aquesz 15, 21 pi. sj. aquest; aquist 17, 29;
; arlot (v. Kg. 820) s. m. ribaud 229, 14.
o. aquestz; aquesz 17, 25; aques aquestos ; arma; anma (ànïmam) s. f. âme 6, 11; 7, 1;
420. 29; fém. sg. sj. o. aquesta; pi. sj. o. 150, 12; 256. 22.
aquestas, ce, cette, ces; celui-ci, celle-là etc. armada (ârmâtam) armée 437, 29.
aqueu v. aquel. armar (ârmarei v. I. tr. armer 25, 22.
aqui (ëccu[m] hic) adv. là: a. ô là où 11, 30; armas (arma,) s.f. pi. armes) ad a. aux armes]
avec cela 199, 10; per a. par là 7, 32; per 204, 2; orne d"a. gendarme 4M). 13; armoiries
a. on. d'à. on. là où 120, 16; 42, 21 ;
tro a. 393, 24; 431. 27" etc.
aussi loin que 400, 20; d'à. après ensuite 9, Arnaut n. propr. Arnaud 152, 5.
14; d'à. en lai désormais 220, 2. arnes (celt. harn et ënsem p. iski s. m. har-
aqno (ëccu[m] hoc) pron. neutr. dém., sg. sj.
nais, équipage 160. 24 345, 20 392, 34.
; ;

o. 73, 19; aco 10, 35; 89, 7. ce, cela- arnezar {de arnes) v. 1. tr. équiper 392, 31.
ar 36. ara 27, 32; 3(5. 10; 90, 11; aras:
15; arpa {germ. hârpa) f. harpe 324. 23.
s.
er 46, 5; era 35, 15; 41, 24; 244, 32; eras arqier; archier (*arcârïum archer 176, 10: )

58, 19; 71, 10; ers 203, 34 (hâc hôra) adv. 325, 31.
or, maintenant, à présent.
arrabar (ad et *râpâre, de germ. rapôn) v. I. tr.
arabit {de arabum *arabïtum) s. m. durai
;
arracher 362, 21.
arabe 38. 9. arregar v. arengar.
araire (arâtrum) s. m. charrue 56, 19; 339. 18.
arrenc {s. verb. de arengar) s. m. rang, ligne
arbalestier (de arbalesta, arcûballïstam) s. m. 142, 25.
arbalétrier 123. 29: 229, 16.
reuso, ad *rëvorsonem) en
arreuso (a adv.
arc (àrcum) s. m. arc, arcade 50, 3; 86. 8. 38; 8. 14.
arrière 7.
area (àrcam) 6-
/. arche, coffre 115. 18; 230,21. arribar (*ârrlpâre) v. 1. intr. arriver 237. 11.
arcaDgel (archangélum) s. m. archange 389, 12.
arriero (âd-rëtro) adv. arrière 443. 15.
arcelar (v. Kg 4576) v. I. tr. harceler, tour- arroser 362, 14.
arrozar (*ârro"sare) v. I. tr.
menter par des attaques réitérées 40, 28. armoise 199, 9.
arsemiza (ârtëmïsïam) s. f.
archier v. arquier.
arso ;-sso (^arcïônem. de àrcum) s. m. arçon
arcivesquat (archïëpïscôpâtum) s. m. archevêché
148, 20; 274. 17: 293. 7; 294, 36; archet
431. 18.
91, 15.
arcivesque (àrchïëpïscÔpum) s. m. archevêque ardeur 334,
arsura (ârsûram) s. f. 32.
236, 23.
art (àrtemi s.f. art 77, 7; artifice, ruse 234.
ardaillo (de germ. hart ; *àrtàlïonem) s. m. ar-
27.
dillon, pointe d'une boucle qui sert à l'arrêter
artelh (àrtïculum) s. m. orteil 294. 37.
148, 21.
artes (artSnsem) adj. artésien 128. 28.
ardidament (de ardit, p. pc. de ardir, germ.
article {sav., artïcûlum) s. m. article de foi
hartjan) adv. hardiment 381, 29.
379, 17.
ardimen {de ardir, germ. hartjan) s. m. hardi-
artifici {sav., artïfïcïum) s. m. artifice, ruse
esse 31. 11 ; 93. 22: 120. 20.
234. 27,
ardit (pc. p. de ardir, germ. hartjan), /'. -ida,
ar'vol : arvolt (arcum *voltum) s. m. arcade 43,
hardi 8, 27; 38, 2.
12, 14. 51. 5.
ardit \pc. p. de ardir. germ. hartjan) s. m.
hardiesse 161 23. as v. a et lo.

ardor (àrdOrem) as- cf. ass-.


s. /'. ardeur 131,20; 133. 18;
310, 13. asabentar (ad-sâp-entâre /'. ï.tr. faire sacir,
ardre 235, 21 (ârdëre instruis 203. 14.
p. ardere) v. f. IL. prés,
ind. sg. 3. art 61, 12; 107. 15; 153, 1; 435, asaltar: asautar (âd-saltâre) v.I.tr. assaillir,
10; impf. ind. sg. 3. ardia 293. 8; par/, attaquer 203. 25; 204. 26.
sg. 1 ai'is : pc. prés, arden, -enl 8. 29: 48. 2: asclar \di *asclam, de âstûlam) v. 1. tr fendn
pc. p. ars 86. 27. brûler, enflammer] pc. prés, 182. 2.

ardent acide 345. 1 I.


,
aseguramen {de asegurar, *assec ian s. m. as-
arengar; arrêgar 139. 16 (de ad et germ. ring; swçance 431. Cf. assegurar. .'>

*àdrïngâre) v. I. réfi. s'arranger 71. <S. asehi (asïninum) adj. d'âm 58, 22.
arestancar (ad-rëst-ancâre) v. L réfl. s'arrêter asension (sav., ascè"nsïo"nem) s. f. ascension
415. 11. 380. 5.
469 G-LOSSATRE. 470

asi v. aissi. 104, 1; 322, 3; réf. s'asseoir 9, 33; 19, 1;


asier v. acier. 243, 16; 250. 10; 301, 23; pc. p. établi 113,
asire v. assezer. 35; mal assis mal tourné 159. 9: tener assis
aso v. aisso. assiéger 266. 23.
asomar (ad-sûmmâre) v. I. tr. achever, finir assier v. acier.
148, 27. assire v. assezer.
aspi {de aspem p. àspïdem) s. m. aspic 360, assolassar 'de ad et sulâtïum; *âssolâtïâre) v. I.

30, 31. tr. consoler, conforter 316, 34.


aspirar (aspïrâre) v. I. tr. aspirer, inspirer 53, asta (hâstam) s. /. lance, pique 39, 19: 294, 29.
4: 379, 29. astelar (âstïllâre . de âstïllam . dim. de hâs-
aspramen (âspëra mente) adv. âprement 370, 37. tam) v. I. intr. voler en éclats, se fragmenter
aspredat (âspërïtâtein) s. f. àpreté rudesse , 40, 29.
259, 25. astella (âstïllam, de hâstam) s.f tronçon, bâton
assaciamen [de *âssâtïàre; *âssâtïâmëntum) ;
193, 21.
s m. rassasiement 239, 4. astrar (*àstrâre, de astrumi r. I. tr. destiner
assai essai (ëxagium) s. m essai, ejfort 83, 9;
; 310, 24.
136, 14; 143. 14. astre (sav.. astrumj s. m. destin, chance, bon-
assaiar; asaiar; -gar; -yar; essaiar; es-; 'saiar heur 94, 1: 211, 20: 413, 26.
316, 2 (de essai, ëxâgïum) v. I. tr. essayer, astruc {de astrum) adj. heureux 65, 15.
mettre à l'épreuve 33, 19; 159, 3; 247. 12; asuauiar {de ad et siïâvem) v. I. tr. adoucir
329, 11; entreprendre 204, 29; 290. 4; pc. p. 370, 28.
éprouvé 211, 25. at {or. incert.) s. m., sj. atz , besoin 154, 14;
assalhir; -aillir (ad-sâlïre) v. IL tr. assaillir 299, 18.
118, 34; 27S, 6. atainar: -ynar (*attâg;ldïnare, de germ. taga-
assatgar {or. inc.) v. I. tr. surprendre 109, 23. dine) v. I. tr. retarder, surseoir, inquiéter,
assatz -az (âd-sâtis) adv. assez, beaucoup 6.
; chagriner 76. 4: réf. s'inquiéter 366, 5.
22: 11, 39; 43, 7; 249, 2. atalentar; atalantar (de ad et tàlëntum, *atta-
assaut; esaut 331. 1 (âd-sàltumi s. m, assaut lentare) v. I. intr. plaire, convenir 64, 4;
127, 5; 344, 15. 275, 17; 300. 33.
assaz v. assatz. atanher; ataigner (âd-tangëre) v f. 11. réf. se
assazat {pc. p. de assazar. *assâtïâre) adj. ras- rapporter, convenir 97, 22; 242, 31 303. 26. :

sasié, à l'aise 210, 18. atendre (attëndëre) v. 111. tr. attendre 44, 1:
assedat {pc. p. de assedar, de âd-sëdare) adj. 66, 19; (a. a.) faire attention 5. 25; 282. 29:
rassasié. 396, 1; se diriger 205, 11; réf. porter at-
assegurar ; as- (*àssëcùrâre) v. I. tr. assurer, tention 95, 13.
garantir, rassurer 66, 13; 208, 2f>, 26; 430. atertal v. autretal.
31, 33; rêfl. se rassurer 250. 17; 387. 22. .-itessarar {or inc.) r. f. tr. pourvoir 210, 21.
assemblai' (âssïniùlare) v. I. tr. assembler, rap- atirar (ad et tirar. *tïràre, cf. Kg. 9559). v. 1.
procher 152, 16; faire rassembler (?) 184. 22; réf. se parer 148. 7.

réf. 338, 21. atraire 63, 2 (*àttràgëre p. àttrahëre) v.f. 11.


assermamen (*âssërïmâmëntum) s. m. promesse tr., prés. subj. sg. 3. atraia 160. 1. attirer,

289, 42. conduire; réf. s'approcher 134. 8.


assetar; asetar; acetar (*âssëdïtare) v. I. tr. atrasag; -zag (ad trânsâctum) adv. certaine-
asseoir, placer 425, 18; réf. s'asseoir 123. 20: ment, sûrement 118, 3(5: 279, 16.
443, 14. atrempadamen (*attëmpërâta mente adv. mo-
asetiar v. I. tr. plaça-, pc. p.
(*âssedïtïcâre) ilérément 333. 20.
assis 204, 12 396, 19 {corr. -tiatz p. tjatz).
;
atrempar (attëmpërâre) v. I. tr. modérer, tem-
assetjamen {du v. assetjar) s. m. siège, inves- pérer.
tissement 236, 5. atrencar {de a et trencar, ad et *trîncare p.
assetjar; -tgar (*âssëdïâre) /. /. tr. assiéger trùncâre) v. 1. tr. trancher, casser 417. 12.
181, 4. atressi; aut- (altërum sic) adv. aussi, de même
assezer 250, 10; as- 243. 1(5; assire 301, 23 31. 16: 195. 19: 257. 12.
(âd-sëdëre) v. f. II parf. sg. S. asis 49, 1
; ;
atrestan v. autretan.
pc. p. m. assis 64, 2; 226, 23; asis 9. 33: atretal; atrestal v. autretal.
321, 35; /. assiza 77, 13; assisa 97, 24; asisa atrobar (a et trobar; ad -*tropâre) y. /. tr.

322, 3, asseoir, placer, mettre 64, 2; 97,24; trouver 191, 10; 203, 2; 286. 33.
471 GLOSSAIRE. 472

aturar (*StttLrâre p. ôbtware) v. I rêfl. s'ap- aus- cf. auz-.


puyer, s' affermir 134, 8; 165. 2; 387. 24, 25. ausberc (r/erm. halsberg) s. m., sj. -s. z. haubert
atz v. at. 37, 4; 205, 9; 274, 5.

au r. lo. ausi v. aissi.


aubertamen (àpërta mente) adv. franchement ausir e ;
aussir v. aucire.
16. 22. aussor ausor alçor 7
: : , 34 (âltïorem) adj.,
anca (aucam) s. f. oie 340, 31. compar. de aut 153, 22 : 316. 33 : le plus haut
auçar (*altïare) v. J. hausser, élever] réf. 377. 17.
6, 23. austor (de *austôrem p. *âstOrem <C asturem ?)
aucassi (or. inc.) étojfe orientale 41. 9. s. m. autour 124. 7; 146, 22.

aucire 90, 10; 265,39; 266. 15; aucir; aussir; aut; ait: haut (âltum) adj. et adv. haut 77, 12:
aurir 378, 4 {de occïdere) v. f. //., prés. ind. 226, 14; 330, 1: cf. compar. aussor.
sg. 1. auci 9;j, 19; 3. auci 15. 1; 96, 13: autar; altar (âltâre) s. m. autel 27. 36: 355, 16.
aussi 362. 12: pi. 2. aucizetz 173. 10; aus- auteza ait-: altesa (*âltïtïam) s.f. hauteur
;

sizetz 246, 22; aucietz 178, 20; subj. sg. 3. 258, 32: 329. 15.
aucia 173, 3; pi. 1 aucizan 426, 32; 3. au- autoros (auctôrOsum) adj. témoin, accusateur
cian 123, 9; impf. subj. L aucises 135, 12; 412. 21.
par/, sg. 3 aucis 22, 17; pi. 3. {faible) auci- autra (*âlterânum) pron. et adj. indéf. autrui
seron 265, 35; impér. sg. 1. auci; pi. 2. au- 329, 3: 426. 22: 427, 23.
cietz 39, 23; pc p. aucis 7, 2; 409. 31: autrage v. outratge.
aucit 42, 1, tuer. autramen : -nt : -ns ;
-nz (altéra mente >
adv.
auctor (sa p., auctOremj s. m auteur, témoin, autrement 237, 8: 395. 18; 398, 8; d'à. autre-
garant 31, 7; 234, 22. ment 379, 18.
audit 27, 19: auzir ausir 427, 30: aurir : autre; altre (âltërum) adj. indéf.. f. -ra; pi sj.
415, 3; auvir 2, 7: 293, 32: hauvir 23, 14 autri 103, 17; 205. 20. autre 1, 10: 3. 9:
(audlre) v. II"., prés. ind. sg. 1. aug 68. 3; 154, 16: nos. vos a. nous (autres), vous
35: auh 47, 28: an; aus
aucli 298. 8: 310, (autres) 209. 29.
421, 13 3. aus 400, 9; au 121. 2; subj. sg. 3.
: autreiar; -eihar 379. 18: -egar : -eyar; -eghar
auga 253. 35 aui-i pi. auiatz impér. sg. 2.
; ; ;
(auctorïcarei v. I. tr. octroyer, accorder, per-
au; pc. prés, auzen 46. 21; auvent 2, 7. mettre, donner, assurer, promettre 20. 9 :

ouïr, entendre pc. prés, à l'oyant de 2 7


;
,
;
74, 3; 127, 13: 162. 23: 264. 25; 337. 29:
46, 21. 431, 16.
aumplir v. azimplir. autressi v. atressi.
auna (àlïnam, de germ. elina) s.f. aune 38, 14; autretal : ait-: -at- ; altrestal; at- : atertal
191, 8. (âltërum tâlem) pron. adj. indéf. le même
aunimen : -rit (de aunir) s. m. honte 24. 18: 69, 16: 252. 14; la même chose 56. 22: 274.
206. 14. 20: adv. aussi, également 203. 310, 41. :

1
aunir [germ. liaunjan) v. Il honnir, désho- ',
autretan; altretan; atrestan (âltërum tântum)
norer 115, 6: 139. 11: 339. pc. p. sans :
pron. iteutr. autant 64. 23; 92, 18; adv.
honte, dévergondé 134, 30. également, de même 339. 11.
auquiera (*aucarïam, de anca s. f. chanson ! autri v. autre.
dont l'héroine eutune gardeuse d'oies 406. 31. autrier (âltërum heri) s. m. l'avant-hier, l'autre
aur (aurum) s. m. or 7, 25: 85. 8. jour 32. 21 : 55. 22: 143. 28: 343. 4.
aura (auram) s. f. vent, souffle 63, 19. autrui; autrus 369. 7 (*âlterûi) pron. indéf. o.

auratge *aurâtïcuin s. m: vent, souffle, bine


( ) autrui, d'autrui 95, 8: 113. 5: 405. 41.
101. 18. autz v. aut,
aurelha (aurïcûlam) s.f. oreille 233. 13; 253. 35. auvir v. audir.
Aurenga u. propr. Orange 72. 4. auzar ans- (*ausâre) v. I. tr. oser 103, 4:
;

aurfres; orfres (aurum frïsfïjum p. Phrygium) 249. 24: 279, 80.


s. m. orfrai 41. 10: 184. 20. auzart (de ausar et sujfisa germ. hait) adj.
auriflor (auri tioreni)
6-. m. oriflamme 39, 34. hardi 293. 25.
auripelat (*aurïpëllâtum. de aurum et pcllem auzel: ausel (aucellum) s. m., pi. auzil 8, v
adj. couvert d'oripeaux 201. 9. 13. oiseau 40. 25: 53. 30: 413. 14.
aurir v. audir. auzelar (de auzel. âvïcellum ou aucellum e. I.
aurit (aurltum) s. m. oreille 38, 24. oiseler 197, 18.
auriu (*aurlvum, de auram) adj. léger 38, 3. auzelet (dim. de auzel) s. ///. oiselet 71. ''<
473 GLOSSAIRE. 474

auzello (de auzel) s. m. oiseau 7, 32. 2. 3. aura;


auras; h aura 405, 34; pi. 1.
auzir v. aueire et audir. aurem; aurez 17. 1; auretz; auret 11, 13:
2.

aval; avalh; avayl 332, 4 (ad vâllem) adv. en aures 200, 4; 3. auran aurau 256. 14; cond- ;

bas 7, 33: 422," 25; là bas 109, 2. 1. sg. 1. agra: 2. agras; 3. agra; pi. 1.
avan; -nt; -ris (âb-ânte) adv. et prép. avant agram 2. agratz; 5. agran agren 14. 30;
; ;

18, 29; auparavant 115. 13; a. de avant cond. II. sg. 1. auria 2. aurias 3. auria; ; ;

201, 27: en a. désormais 20, 20: de aquesto pi. 1. auriam 2. auriatz 3. aurian; aurien: ;

en a. d'ici en avant, des à présent 443. 32. 2. 9; impér. sg. X. aias: pi. 2. aiatz: pc.
avangeli ;
-ista v. evari-. prés, (gèr.) aven avent ;pc.p. m. avut agut: ; ;

avans -nt v. avan.


; /. avuda aguda, avoir, tenir aver per 196. 5
; : ;

avansar (*âbântïâre, de âb-ânte) v. I. tr. avancer, sert à désigner le passé (avec le pc. p.), et
pousser 401. 26; 427. 33. le futur (avec l'infinitif ou l'infin. et a);
avantage (âb-ânt-âtïcum, de âb-ânte) s. m. i a, a il g a 7, 9, 2(5; ben aia bonheur à.
avantage: d'av. davantage, de plus (?) 394, 5. qu'il se porte bien 31. 23: noy a mas il ne
avar (àvârum) adj. avare 159. 13. reste qu'à 309. 4.
avareza; -icia (sav., âvârïtïam) s./, avarice 8. 2: aver (habëre) s. m. avoir 5, 14; 210. 21: le

256, 32; 349, 3. troupeau 180. 28.


avayl v. aval. aversier (âdvërsârïum) s. »i. adversaire 212, 22.
aven (âdvëntum) s. m. avent 238, 7.
avespral (âd-vëspër-âlem) s. m. soir 201, 27.
avenir 201. 12; 272, 14 (àdvënlre) v. f. III. avesprar âd-*vëspërâre) v. 1. faire soir; s. m.
intr., prés. ind. sg. 3. ave 131. 13; aven soir 203. 15.
59, 2 ; 273, 22
par/, sg. ;
3. avenc 67 . 1 5, avesque avisque v. evesque. :

avenir, arriver, venir; impers, il m' arrive avi (âvïum) s. m. aieul 399. 5.
59, 2; 273, 22. avilar (de ad et vïlem) v. I. intr. s'avilir 7. 10.
aventura lâdvëntûram) s. f. événement, sort, avilheje (ou -eie ? de ad et vllem) s.f. vilenie,
aventure, hasard, bonne ou mauvaise chance maladie, faiblesse 234, 9.
57, 20; 66. 4: 85. 22; 134. 25; per a. par
avinen (advenïëntem) adj. avenant, convenable
hasard 335, 10; ad a. à l'aventure, au hasard
103. 35; 125. 3; 136. 10.
348. 23; bona, mala a. bonheur, malheur
avinerisa (*âdvënîentïam) s. /*. complaisance
130, 18; îo a il arriva 425. 44.
342. 35.
aventuramen (de aventura: *âdvëntûrâmëntum
m. aventure 237, 19.
s.
Avinhon n. prapr. Avignon 400. 28.
avis (âd-vlsum) s. m. avis 432. 16: co m'est a.
aventurât (de aventurai adj. esser a. avoir des
aventures 391. 42.
ce me s( tnble 106, 35.

a ver: haver 403, 29 (habëre) v.f. III.. prés, ind. avizar (de âd-vlsum; *âdvïsare) v. I. aviser,
sg. 1. ai; ay 285, 21: 318. 25; ci 23. 23: remarquer; réfl. se rappeler 393. 9.
iei 52, 4; e 394. 23; 2. as: H. a: ha 224. advocada (advôcâtam s. f. avocate 400. 26.

pi. 1. avem; 2. avez 30. 20; avetz; avol (or. inc. ; v. Kg. ié36) adj. bas, méchant,
31;
avet 11. 41: aves 279. 11 etz ; 858, 21: mauvaishS, 17. 18; 86. 20; 111. 6; 138, 15.

3. ant 76, 19; an; lian 394. 21: subj. sg. I. avoleza ; -sa (de avol) s. /'. bassesse, méchanceté
aia; aya: 2. aias; 3. aia 419. 4, liaia 405, 127. 29; 216, 30.
25; pi. 1. aiam; 2. aiaz 16, 40; aiatz; aiats avondar v. aondar.
23, 30: aian 138. 6; aion 123, 29; aien 18. 2; avori v. evori.
imparf. ind. sg. 1. avia: 2. avias 3. avia; ; avrillos (de avril: àpnlem; *âprllï0sum) adj.,f.
avio 442. 5: avie 118. 9; pi. 1. aviam : -oza. regin
1

avrilluza reine d'avril 122. 8.


2. aviaz 59. 6 : aviatz; 3. avian avion 27. 9; ; axi v. aissi.
avio 28. 24; avien 418. 9 note: subj. sg. 1. ay v. ai et aver.
agues; aguessa 436, 4: 2. aguesses 3. agues; : ay- v. ai-.

âges 313. 24: pi. I. aguessem acsem 210, 8; ; aymar v. amar.


2. aguessetz: aguessaz 11, 36: 3 aguessen ;
ayudar v. aidai.
aguesson; aguessan 366, 27: pur/, ind. sg. 1. Ayx propr. Aix en Provence 400, 21.
n.
ac 274. 30, 33; aie; aig 4. 11: agui 65. 25; ayze (or. inc.) s. m. aise: ad a. à Vaise 372,30.
2. aguii 17. 15: aigui; ^. aguist 319. 12: Azalais v. Alazais-
3. ac; bac 394. 8: ag 2, 12: 205, 10: at azamortar (di a[d] et mort; âd-*âdmortâre) v I.
417. 22; pi. 1. aguem; ^. aguetz; 3. agron; tr. amortir, éteindre 290. 24.
agio 38, 27 fut. sg. 1. aurai aurey 445, 15
:
;
;
azaut : ad-; as- (àd-altum) adj. adv. gracit
475 GLOSSAIRE, 476

agréable, convenable 242, 10: 246. 31 : 271. 9: bailar (bSJTLlSre) V. T. tr. bailler, donner 49. 21 :

389, 28. 256. 13.


azautar {de ad et âltum : *àdâltàre) v. I. réfl. baile ;
bay- (bâjùlum) s. m. bailli 342. 18;
se réjouir, se plaire, être fier 31, 19: 74. 28: 411. 31. Cf. b avion,
146. 28. bailia; bay- {debâjùlunr s.f. bailliage, pouvoir,
azauteza {de azaut) s.f. gracieuseté 357, 4. puissance 56, 8; 145, 11; 365. 6: 399, 31.
azautia (de azaut) s.f. <jent illesse, grâce 393, 1 1. bailieu {de baile; *b5àjûlivum) s. m. bailli
azegar (âdaequâre) v. I. réft. s'arranger, se 335. 26.
réunir 72, 23. bailo v. baile et baylon.
azesc (âd-ëscum, de ëscam s. m. amorce 372. 13. ) baing-nar banhar. v.

Àziman (*âdïmântem p. âdâmântem) m. (n. 6-.


bais (bâsïum) s. m. baiser 54. 8: 264. 18.
pr.) aimant 133. 22. baisar v. baizar.
azimplir; ademplir aemplir; adumplir; aum- ; baissai"; bayssar; bayshar {de bâssum; *bas-
plir {de âdïmplëre) v. IV'. tr. remplir, ac- sïâre) v. I. tr. baisser, abaisser, humilier
complir 10, 10; 26. 30; 28, 29; 54. 7; 334, 7, 119. 11; 365. 3; 393. 23: détracter 269. 9;
azirar; ad-; airar {de ad et iram; *âdïrâre) intr. b. de se baisser, perdre 228, 2.

v. I. tr. hair, irriter 14. 18; 27, 17; 79, 16: baizar: bais-; bayz- ; bays- (bâsïâre) v. I. tr.
119. 11: 148. 8: 253. 19; a. de mort hair baiser 33, 34; 51, 4: 263. 21: 446. 8: infi
mortellement 411. 29; réfl. (vas) se fâcher de subst. 263. 22; 299. 21.
246, 22. bal {s. verb. de baiar m. sorte de ballade
i s.
aziros \de azirar) adj. irrité, fâché 218, 20. 408. 30.
azondos v. aondos. balada (pc. p. de baiar) s.f ballade, chanson
azorar: ad-; as-; a- (âdorâre) v. I. tr. adorer à danser 268. 25.
50, 13; 192, 13; 255. 22; 378, 28. balag[t] {de t'arab. balakhch adj. balais; robi i

azornar; ad- (âdsrnâre) v. I. tr. orner 4, 12; b. rubis balais, rubis d'un rouge tirant sur
381, 17. l'orange 394, 13.
balan {de bïlâncem) s. ni. élan, impulsion 247 1. ',

babtisme v. baptisme. balansa {de bïlâncem) s.f. équilibre; agitation


babtisteri (sav., bâptïsteTïum) s. m. baptême
67, 7: doute 160, 35.
30. 27.
baiar; bail- (bâllare : v. Kg. 1184) v. I. intr.
babtizar [sav., bâptlzàre) v. I. baptiser 21,27.
baller, danser, sauter 91, 10; 121. 14: 324,
bachelar; bachellier; bachelier (*bâccalarem et
34; 424. 25.
*bâccalârium) s. m. jeune homme 26, 9; 121.
balaresc {de baiar) m. ballade, chanson à
s.
17; 435, 3.
danser.
bada {s. verb. de badar) s. f.: en badas en vain
balcon {de germ. balko) s. m. balcon 261. 36.
340, 4
balena (bâlaenam) s. f. baleine 411). 2.
badalhar {de badar; *batâciilâre) v. I. bâiller
balesta (bàllïstam) s. f. baliste 203. 26.
191, 31.
bailar v. baiar.
badar: baiar 23. 15; bayar 363, 7 (*bâtâre,
balma (*balmam, d'or, celtique?) s.f. baume,
d'or, inc.) v. F. intr. béer, être ouvert; re-
grotte 212. 27.
garder avec curiosité, regarder avidement ce
balp (balbum) adj. bègue 148, 24.
qu'on désire 56, 36 b. en 57. 29. ;

banc {germ. bank) s. m. banc 44. 13; 115, 18:


badatge {de badar: *bâtâtïcum) s. m. contem-
321, 36.
plation curieuse; vainc attention 192. 8.
bandier {de germ. band) s. /»., membre d'une
badiu {de badar) adj. curieux, oiseux, ignorant,
bande, c. à-d. d'une réunion de soldats cannés
fou 166. 20.
sous ura même bannière 342, 22.
hadoc {d( badar) adj. curieux, oiseux, ignorant
202. 17. bando {dér. de germ. band s. m.; a b. à co-

bafa (or. inc; c. Kg. 1152) ou bourde? lonie, sans réserve 92, 1 ; 133. L9.
s. f. gaffe
409. 29. baneira; -ieira {du goth. bandij s. f. bannièn
bag v. bai. 146. 21; 356, 9.
bagassier (tf* bagassa, *bagâceam p. vrâgacëam?) banh (balnëum s. m. bain 347. 26.
s. m. coureur de filles 341. 37. banhar: baingnar (bâlnëSre c. /. réfl. se bai-
bai; bag (badïum) adj. bai, rouge-brun 37. 3; gner 138. 17.
84, 5; blond 118. 28 banir; bann- {germ. hannjan tr. //. //'. hatt-
baiar v. badar. n ir, t. tiler 42W. 34 : 437. 5.
.

477 ULOSSAIRE. 478

baptisme; babt-; baptesme 379, 18 (sav,, bâp- basser (pâssèrem) ». /. moineau 27. 21.
tïsmum) s. m. baptême 29, 13, 16. basset (dim. de bas) adj. petit; de peu d'im-
bar baro.
r>. portance 239, 19.
Bar n. propr. Bari 139, 20. bastart (du rad. bast; v. Kg. 1205) adj. bâ-
bar- v. barr-. tard; mort b. mot provençal dans la bouche
baralha (d'un rad. barr, <Vor. inc.) s. f. em- d'un Lombard 88, 11.
barras, trouble, dispute 151, 23; 333. 28. bastimen (de bastir; *bàstimentum) s. m. bâti-
barat (s. verb. de baratari s. m. tromperie, ment, construction, maison 206. 18; 235, 1;
fraude 190. 28; 401. 17. 343, 27.
barata (de baratar) s. f. tromperie, imposture
bastir (bâstïre, du rad. bast) v. II"''. bâtir,
221, 22. construire 196, 11 254, 3; arranger 283, 25;
:

barataire (de baratar) m. sj. trompeur, im-


.s-

composer 7,21; entreprendre, soutenir 38. 27:


posteur 421, 7. commencer, entamer 355, 18.
baratar (or. inc.) v. I. tr. tromper, (fuguer (par
basto (du rad. bast: *bâstônem) ». m. bâton 113,
tromperie) 123, 21.
32; 227, 8.
baratier (de baratar) s. m. trompeur, impos-
bastonet (dim. de basto, *bâst0nem) s. m. bâ-
teur 229, 18.
tonnet 197, 2.
barato ou Barato? 6-. m. métal de différentes
batalha; -ailla; (*bâttuâlïa) s. f. bataille, com-
couleurs, ou n. propr.? 37, 7.
bat (particulier) 37. 24: rendre b. livrer />.:
baratro {sav., de bârathrum) s. m. enfer 8,21.
se défendre 195, 23.
barba (bàrbam) s. f. barbe 17. 22: 337. 28.
batalhar (de batalha v. I. intr. batailler, dis-
barbât (bârbâtum) adj. barbu 50, 17. )

puter avec ténacité 384, 16.


barbier (de barba; *barbàrïum) s. m. barbier
batalhier (de batalhar) adj. batailleur 42, 14.
232, 22.
bateiar; -eihar (bâptïzâre) v. I. tr. baptiser
barbuda museau, gueule 343, 31.
(de l)arba) s. f.
212. 6; 293, 19.
barbustel (de barba) adj. imberbe 40, 21.
barbut (de barba; *bârbritum) adj. barbu 50, 10. bateire (». verb. de batre) ». m. sj. batteur
bargaingna (or. inc: v. Kg. 1283) s f. com- 216, 4.

merce, affaires 145, 19. batige (de batre) s. m. battements de cœur


bari v. barri. 199, 2.

barnatge (*bâi'0nâtïcum) s. m. baron nage, /'en- batre (bâtt[ u jr-rei v. I II. tr. battre 124, 4: 205,
semble des barons 221. 30. 8; intr. 198. 9; frapper, abattre 190, 21.
barnat (bârônâtum) s. m. baronnuge, l'ensemble Baudes v. Vaudes.
des barons 39. 1 1
baudor (de baut) s. f. hardiesse, courage 40, 12:
baro; -on (bâronem) s. m., sj. bar et bars, baron, humeur
gaie 179, 26; joie, plaisir 367. 1.

grand seigneur, gentilhomme, /tomme 37. 13; bausia; bausios v. bauz-.


92, 28; 118, 14; 216, 17. baut (germ. balt) adj. hardi, fier, joyeux 149,
barra (or. inc.) s. f. barre, barrière 40, 17. 20; 207, 3: se taire b. se vanter, faire le fier

barreiamen m. pillage 207, 12.


(or. inc.) s. 87, 10.

barreira; bar- (de barra) s. f. barrière 201. 23: bauzia: -sia (de germ. *bausa) ». f. fausseté,
203. 22. tromperie 23, 22: 96, 2: 160, 16; 187, 8.
barri; bari (or. inc.) s. m. rempart 181, 5; bauzios: baus- (de bauzia) adj. faux, trompeur,
faubourg 184, 5; 313, 38. moiteur 254. «S: 370, 4.

barta (v. DC. s. r. barta) s. f- buisson, brous- bavastel (p. bagastel; Kg. 1154) s. m. poli- >•.

sailles 362, 31. chinelle, marionette 312. 7; 324. 31.


barufaut (v. Kg. 8213) s. m. spadassin 231, 19. bavec (de bava, onomatopée) adj. bavard 201, 7.
barutelar (p. buratelar, de *bûram) r. I. bluter bay- v. bai-.
211. 1. bayar v. badar.
bas (*bàssum) adj. bas 54, 12: 357, 32; fig. vil baylon (de bâjûlum) ». m. bailli 381. 37. Cf.
311, 37: f. de peu s* intensité 165, 34; de
'
b. baile.
436, 27. bazalesc ibâsïlïscnmi ». m. basilic 178. 17.

basca (basq. basca) s. f. dégoût, malaise, dépit be; ben (bëne) adv. bien, beaucoup 3, 16; 8. 9;

358, 21. 31, 2; 18, 25; 58, 30; lo be ma de grand


basrae (bâlsâmum) baume 360. 31. matin 5, 26: ben leu peut-être 248. 18; be . .

bassamens (bâssa mente) adv. de voix busse be soit que . . soit </ue 62, 10.
206, 23. be ; ben (bëne) s. m. bien, richesse, fortune,
479 GLOSSAIRE. 480

avantage, vertu 4, 29; 5, 13; 24, 24; 62, 8; beordar (de germ. *behurdan) v. I. tr. faire
70, 9; 272, 22; 338, 30. jouter 131. 22.
bec (*bëccum, d'or, gauloise) '
s. m. bec 146, 10; bera (germ. bera) s. /. bière, cercueil 354, 3.
147, 27; 362, 14. berbitz (*bërblcem p. vërvëcem) s. f. brebis
bedoi (or. inc.) adj. follâtre 58, 30. 221, 9.
beguina (dér. de Lambert le Bègue, fondateur, bercar (germ. brekan) v. I. tr. rompre, omettre
au 12 e s., du premier couvent de béguines) 319, 10.
s. f. béguine 333, 7. berge v. verge.
bel; belh; beill 58, 20 (bëllum) adj., f. bella,
bergiera (*bërbïcâriam) s, f. bergère 47, 1.
beau, agréable 6, 18, 26, 32; 7, 7, 20; 8, 25;
Bergonho; -oignon; Vergonyho n. propr. Bour-
322, 2; cher 109, 1, 5.
guignon 37, 17; 128, 22; 429, 1.

belaire v. belazor. beritat v. vertat.

belamen (bella monte) adv. bellement, douce- berretier (de berret, *bïrrïttum) s. m. fabri-
ment 105, 33; 211, 5. cant de bérets 231, 21.
besonh; -oin (or. inc; v. Kg. 8878) s. m. besoin
belazor (*bëIlâtïorem), adj. compur., sj. belaire,
9, 27; 49, 26; détresse 438, 10.
plus beau 56, 14; la bellazer la plus belle
bessonha (v. besonh) s. f. besoin 446, 3.
322, 36; belazors 101, 21.
bestar (du rad. bast; *b;lstâre) v. I. tr. con-
beleza; bell-; belecha 270, 26 (*bëllïtïam) s.f.
tenter 329. 9: ré/t. s entendre, vivre en paix
beauté 82, 19; 366, 20.
329, 11.
belh v. bel.
bestensa v. bistensa.
bellazer v. belazor.
bestia (bëstiam) s. /. bête 27, 14; 252, 9.
beltat v. beutat.
bestiar (bëstïârium) s.m. bétail 316, 30.
ben v. be.
beuragge (de beure; *bïbërâtïcum) s. m. breu-
benanan (ben anan) adj. heureux 168, 26.
vage 396, 14.
benanansa; benenansa (de ben anan) s.f. aise,
beure 182, 5 (bïbëre) v. f. III., prés. ind. sg. 3.
agrément, bien-être 66, 28; 210, 16; 211, 15.
beu 119, 5 subj. sg. 2. bevas 376. 16 impf. *ubj.
;
:

benaurat; benahurat 382, 6 (bëne *a[u]gûrâtum)


sg. 3. bègues 35, 8; parf sg. 3. beg 418, 27:
adj. bien-heureux 332, 13.
coud. sg. 3. beurf 35, 9; pc. p. begut 110, 3;
benda (germ. binda) s. /.bandeau, bande d'étoffe
396, 36, boire: inf. subst. 396. 35.
dont on ceint la tête 80, 12.
beutat; bel- (*bëllïtâtem) s. f. beauté 56. 26;
bendig (bënëdïctum) s. m. éloge, compliments 75, 5; 252, 28.
202, 1, 8, 11. beveire (bïbîtor) s. m. sj. buveur 216. 2.
bendir; benedir v. benezir. bevenda (bïbëndam) s. f. boisson 348. 34: orgie
Beneih nom. propr. Benoit 253, 3.
189, 27.
benenansa v. benanansa. bevolensa; benv-; bevolencha 270. 8 (bënëvo-
benestan (ben estan) adj. bienfait, beau 106, 2; lëntïam) s. /'. bienveillance, amitié 79. 12;
167, 25; convenable 315, 28. 116, 25; 342, 9; 354, 25.
benestansa (de ben estan) s.f. bien-être 278, 8. bezenir v. benezir.
benestar (bëne stâre) s. m. bien-être 111, 13; bezonhos (de besonh) adj. besogneux 243. 19.
bienséance, convenance 103, 10; 311, 23. biga (bïgam) s. f. bigue, poutrelle 130. 23.
benezir; benedir; bendir 414, 33; bezenir (bene- bilh (or. inc.) s. m. billon, monnaie de rebut:
dïcëre) v. f. II. tr., prés. subj. sg. 3. benezia menar de trop en b. maltraiter 195, 6.
295, 22; impf. subj. sg. 3. benezis 334, 1; bilho (or. inc.) s. ni. billon. monnaie de eut
parf. sg. 3. benezis 160, 9; (faible) benezi monnaie de rebut 46, 3.
334, 3; pe. p. m. Beneih (n. propr.) 253, 3; biliaire (de bille, de germ. bickil?) s. m. sj.
/'. (faible) benedida 305, 20, bénir.
fabricant de billes 231, 21.
benîait (bënefâctum) s. m. bienfait 116, 19. bis (or. inc; v. Kg. 1497) adj. bis, gris foi et
benignamens (sur., benïgnaraënte) adv.bénigne- 292. 34.
ment, avec bonté 332, 34 bisbe (ëpïscopum) s. m. évêque 209, 13. Cf.
bénigne (sav., bënïgnum) adj., -gna. bénin /'.
evesque.
257, 6; 384, 31. bistensa; -ssa; -ça; bestensa: -za (de bisten-
benignitat (sav., bënïgnïtâtem) s. /'.
bénignité sar) s.f. troubh>, hésitation, retard 219.22:
384, 7. 305, 22; 400. 14.
bénir v. venir. bistensar (or. fncert.; v. Kg. 1434) v. I. tr.

benvolensa v. bevolensa. répare)-, éloigner 342, 3.

16
481 GLOSSAIRE. 482

biza (or. inc; v. Kg. 1497) s. f. bise, brise bordo; -on (biïrdonem) s. m. bourdon 231, 5;
66, 14. vers 403, 20.
blanc (germ. blank) adj. blanc 7. 22; 104, 34; bordonet {dim. de bordon) s. m. petit vers 403, 18.
105, 1, 5. borges; -gués 313, 30; -zes 203, 9; 311, 1 (de
blanchecha {de blanc, germ. blank) s. f. blan- germ. burg) s. m. bourgeois 238, 13; 273, 19.
cheur 270, 28. borsa (*bûrsam) s. f. bourse 10, 34; 224, 19;
'

blandir (*blàndïre p. -iri) v. llah . tr. flatter, 232, 19; 376, 9.

s'insinuer 95, 24; 272, 7. bosc; bos 40, 17 (*bûscum; v. Kg. 1664) s. m.
blanqet (dim. de blanc) adj. Manchet 326, 33. bois, forêt 45, 32; 55, 11.
blasmar (blasphéma re) v. I. tr. blâmer, re- boscatge (de bosc; *buscâtïcum) s. m. bocage
prendre 5, 31; 60, 4; réfl. se plaindre 60, 6. 109, 22; 179, 28; 291, 6.
blasmar (de v. nor. blâmi'?) v. I. intr. blêmir, bosso (or. inc.) s. m. bélier 143, 25.
s'évanouir 106, 10. botar; butar (germ. bôtan) v. I. tr. pousser
blasme (s. verb. de blasmar) s m. blâme, honte 194, 15; 442, 15: mettre 442, 8; b. lo foc
24, 18; 325, 14; 327, 30; 328, 9. mettre le feu 432. 31.
blezir {de germ, blet)v. II a blettir; pc. p. blet, . bou v. buou.
gâté 341, 3. bovier (*bovârium) s. m. bouder 342, 24.
blial (or. inc; v. Kg. 1475) s. m. habillement brac (or. inc.) s. m. boue 44, 16; 87, 6.
de soie 292, 24; 294, 3. bragas; -guas; -ias (brâccas, d'or, celt.) s. f.
bloi; bloy (de germ. blôdi) adj. blond 291, 33; pi. braies 132, 1; 210, 25.
jaune clair 66, 1. braire (*brâgëre, d'or, inc; v. Kg. 1539) v. III.
blon (or. inc; v. Kg. 1469) adj., f. blonda, braire, crier, chanter 83. 13.
blond 67, 16; 307, 7, 14. bramar (de germ. breman) v. I. intr. bramer,
blos (v. h. a. blôz) adj. dépouillé, exempt 59, 4; faire sonner.
227, 3. bran; branc (germ. brant) s. m. glaive 120, 15;
bo; bon; buon 439,6 (bonum) adj. bon, brave, 127, 2: 202, 26.
agréable 58, 16; 60, 23; 88, 23; 89, 13; 213, branc (de bràncam) s. m. brandie 436, 19.
22; al b. mati de bon matin 248, 14; bona branca; -cha (bràncam) s. m. brandie 293. 29;
gen domestici fidei 255, 11; bona adv. en 329, 1; 373, 8.
bonne voie 8, 35. brancut branca) adj. branchu 147, 26.
(de
boal (*bovâle p. bovïle) s. m. élable à bœufs brandon s. m. brandon 306. 26.
(de germ. brand)
316, 28. branquil (de branca) s. m. rameau 71, 8.
bobancier {de boban; v. Kg. 1496) adj. fastu- brassa (bràchïa) s. f. brasse 425. 17; 427, 1.
eux, orgueilleux 165, 16. bratz; braz; bras (brachïum) s. m. bras 33.9:
boca; bocca; bocha (bûccam) s./, bouche 105, 2; 47, 16; 105, 30, 35; 277, 4; 364. 7: membre
269, 6; 322, 22, 27. viril 130, 22.
bois; boih (bûscum) s. m. buis. brau (v. Kg. 1226) adj., f. brava, dur, rude,
boissa (*bùxam de *bûxïdam) s. /. boite 200, 14. méchant 120, 7: 163. 8; 261, 11; 358, 3.
boisso (de bois) s. m. buisson, bois 37, 22; brega (de germ. brikan) s. f. querelle 333. 27 ;

319, 23. 342, 41.


bola (bîLllam) s. f boule 339, 20. breiar (*brëvïâre)v. I. tr. abréger 149, 20.

bonamen; -ent (bona mente) adv. bonnement, breu; brieu (brevem) adj. bref, court 48, 15;
bien, convenablement 5, 2. en b. dans peu, tout-à-Vheure ("m b.) 33. 31;
bonaurat; -ath (de bonum a[u]gûrium) adj. 270, 24.
bienheureux 10, 7; 27, 4. breu (brëvem) s. m. bref, lettre 3, 19; 60, 19;
bonauretat (de bonum a[u]gûrium) s. f. bon- 102, 26; b. doble bref-double, espèce de poème
heur, béatitude 257, 25. 309, 22, 31.
bonîaytor (bonum factôrem) s. m. bienfaiteur breumen; -ns; brieumen (brëvi mente) adv.
385, 3. brièvement 351, 10; bientôt, rapidement 270.
bontat (bonïtâtem) s. f. bonté 7, 39; 8, 36; 24; 286, 22; 304, 24.
213, 22, 23; 427, 11; faire sa b. agir bien brieu; brieumen v. breu; breumen.
425, 35; plaisir 84, 23. brisar (or. inc; v. Kg. 1576) v. I. tr briser,
bontatge (*bônïtâtïcum) s. m. bonté 85, 9. tourmenter 7, 4.

borda (or. inc.) s. f. bourde 337, 22, 27. briu (v. Kg. 3169) s. m. impétuosité enthou- ,

bordel (de germ. bord) s. m. bordel 378, 27. siasme 168, 9; de b. impétueusement, vivement,
Bordel n. propr. Bordeaux 41, 1. aussitôt 291, 20.
483 GLOSSAIRE. 484

Tbro (du rad. germ. brô) s. m. bouillon 199, 19. cabelh; -eil; -il; -el (capïllum) s. m. cheveu 41,
brochai* (*broccâre ; v. Kg. 1582) v. I. tr. bro- 30; 267, 28; 271, 13; 399, 12.
cher, éperonner 38, 8. caber 209, 23; 220, 14; -bir (*câpëre p. câpëre)
broill; bruoill; bruelh; brulh (d'or, celt.; v. Kg. v. f. III. intr., prés. ind. sg. S. cab 301, 4,
1585) s. m. bols 41, 8; 147, 26; 291, 6. être contenu, demeurer; pc. p. cabit muni,
brotar (de germ. briït) v. I. intr. germer, bou- pourvu 341, 5; 392, 33.
tonner 165, 30. cabil v. cabelh.
brotonar (de broton, de germ. brut) v. I. intr, cabir v. caber.
germer, boutonner 291, 6; 293, 34. Cabra n. pr. 91, 1.
bru; brun (germ. brun) adj., f. bruna, brun cabrefoil (câprïfôlium) s. m. chèvrefeuille 324,
118, 28; sombre 114, 21. 19.
bruelh; bruoill; brulh v. broill. cabrella (*caprïllam) s.f. chevron {herald.) 130,
bruida (pc. p. f. de bruir) s. f. bruit 277. 33. 23.
bruir (*brûgïre; de rûgïre et celt.brag?) v. cabri (câprïnum) adj. de chèvre 58, 25.
IIa . intr., pc. près, bruen , bruire, hennir cabriera (*câprâriani) s. f. chevrière, chanson
182, 7; faire du bruit 179, 35. dont l'héroïne est une chevrière 406, 32.
bruit; brut; brui; bruey (de bruir ;
*brugïtum) cada; quada (cata, grec xurà) adv.; quada trei
s. m. tapage 98, 3; bruit, rumeur 105. 25;
tous les trois 34, 23; pauc c. pauc peu à peu
162, 8; 197, 28; 250, 21; 355, 30.
235, 5; 343, 25.
brulhar (de broill, brulh) v. I. intr. bourgeonner
cadau; -un (x<aà ûnum) pron. indéf. chacun
247, 23.
127, 25; 235, 17; 312, 36.
bruma (brûmam) s. f. brume, brouillard épais
cadeira; -eyra (câthedram) s. f. chaire, tlirône
291, 12.
11, 28.
brusar (d'un rad. celt. brûsV) v. I. tr. brûler
266, 4.
cadel (catëllum) s. m. jeune d'animaux 361.
brusca (*brûscam v. Kg. 1601) s. branche, 13, 17.
;
f.
rameau 402, 6. cadena; kadena (càtënam) s.f. chaîne 3, 40;
brut (brûttum) adj. rude, vilain 149, 25. 39, 8.
bue (germ. bûk) s. m. tronc 38, 23. cader v cazer.
bucella (bûccëllam) s. bouchée 10, 29. cadorn (or. inc.) s. m. appât, amorce 61, 8.
f.
budel (botëllum) s. m. boyau 40, 33. caer v. cazer.
budellier (*botëllârium)s. m. tripier 231, 16. Caerci n. pr. Quercg 127, 34.
bufar (de buf, onomatopée) v. I. intr. bouffer, cairat (quâdrâtum) adj. carré, solide, robuste
souffler; b. en la barba rire au nez 337. 28. 33, 12; 292, 15.
bugadar (de bugada, pc. p.f. de bugar, germ. cairel; quairel ^quâdrëllum) s. m. carreau (d'ar-
bûkon) v. I. tr. lessiver 210, 25. balète), gros trait à quatre pans que lançaient
buillir (bùllïre) v. IIa . bouillir 200, 5. les arbalètes de grande dimension 127. 1 148, ;

buon v. bo. 20; 294, 24.


buou (bovem) s. m. bœuf 207, 16; 339. 19. cairo (*qu;idrônem) s. m. grande pierre carrée
burdir (de germ. be-hurdan) v. I. intr. jouter 344, 20.
47, 17; cabrioler 58, 20. Cf. beordar et cais; quais; quaysh (quasi) adv. quasi, pour
borda, ainsi dire 322, 38; à peu près 403, 17: c. c'
butar v. botar. (que) comme si 244, 27.
cais (câpsum) s. m. bouche; faire c. baiser 326.
31 (d'après To. il faut lire 321, 18: lo feirau
c 1
= que, si. el cais gelar le feront geler dans la bouche,

ca (canem) s. m. chien 359, 25. V empêcheront de parler).


cab v. cap. caitiu; chait-; cayt-; quait-; capt-; cat-; cai-
cabal (*capâlem, de *cfipum p. câput) adj. ex- tieu; cayt-; cat- (câptïvum) adj., f. -iva.
cellent 163, 17; juste 297, 3; de c. en bon captif; chètif, misérable, malheureux 5. 19;
état (V) 201, 24; per son c. en ce qui le con- 70, 8; 121,4: 135.9; 336,39; 348. 15: 376^
cerne, pour sa part 201. 25. 19; 402, 9; 417. 20; 443. 26.
cabalos (de cabal, *càpalem) adj. puissant, glo- cal v. quai,
rieux, excellent 401, 2. calabre (*câtabolam) s. f. machine de querre
cabana (capannam, d'or, inc.) s.f. cabane 165, 143, 20.
20. calandiï yde *câlândram; *càlûndrïnum) s. m.
16*
485 GLOSSAIRE. 486

calandre, grande alouette d'Europe 360, 22, campanier (de campana: *câmpânârïum) s. m.
23, 24. sonneur de cloches 231. 17.
calar (câlâre) v. 1. tr. faire descendre; intr. campeil (de camp; *câmpïlium) s. m. champ
se taire 167. 1; réf. 250, 2; 369, 35. 41, 31.
calenda (*câlëndam) s. f. calende 158, 31; pi. can ;
ch-; j- (cântum) s. m. chant, chanson, air
fête 189, 26. 4, 4; 20, 21; 53, 25; 66, 5; 136, 24; 345, 23.
calensa: cha- (de caler; câlëntia) s. f. soin, can v. quan.
souci 342, 39. cancelier; chanc-; chans- {sav.. câncëllârium)
caler; cimier; qualer (câlëre) v.f.III. impers., chancelier 435, 22, 29.
prés. ind. sg. 3. chai 19, 10; quai 49, 16; canço v. canso.
407, 2; subj. sg. 3. calha; cailla 199, 7; candela (cândëlam) 6-. /. chandelle 85, 36.
parf. sg. 3. cale 250, 12; fut. sg. 3. calra candelier (de candela; *cândëlârium) s. m. chan-
212, 30; cond. I. sg. 3. calgra 322, 26; IL delier 85, 35.
sg. 3. calria 136, 4. chaloir, soucier; falloir caneta (de cânum; *cânïttam) s.f. cheveu g ri*
49, 16; nég. ne pas importer; ne pas valoir ou blanc 247, 24.
la peine 177, 3; gitar a non chaler ignorer canezir (de caneta) v. IP. intr. devenir chenu,
219, 10. blanchir 247, 21.
calfar; ch- (*câlëfâre) v. I. tr. chauffer 86. 9; canh (*câneum) adj. canin 140, 11.
226, 7. canonge; canorgue (cânonïcum) s. m. chanoine
calha (*quacùlam , de germ. kwakkila) s. f. 49. 32; 431, 19.
caille 120, 5. canso; -on; chanso; qu-; canço; canzo; chans-
calobre (*côlÔbrum , de colûbrum) s. m. cou- son; chançon (cântïonem) s. f. chanson 76,
leuvre 438, 17. 13; 92. 16; 97, 5; 187, 3; 215. 13; 251, 27:
calor (càlurem) s. f. chaleur 191, 30; 277, 13; 261, 14; 324, 17; 352. 12.
346, 9. cant v. quan.
calssadoine; cassidoine (Châlcëdôniam) s. f cantador; ch- (càntâtôrem) s. m, sj. -taire, -s,
pierre de Chalcédoine, variété d'agate (Vu ne chanteur 52. 5; 74, 13; 83, 21: 93. 6; poète
transparence laiteuse 293, 11, 12. 187, 29.
camba; ch- (*cambam , d'or, celt.) s. f. jambe cantar; ch- (cântâre) v. I. tr. chanter 34, 12;
130, 4; 292, 18. 187, 2: 261. 13; 309, 28; {en parlant du coq)
camberiera; ch- (câmerâriam) s. f. femme de 11, 20; réfl. 87, 17; inf. subst. chant 59,15:
chambre 46, 11. 152, 5; 309, 35.
cambiaires (*câmbïâtor; de câmbïâre) s. m. sj. cantitat v. quantitat.
changeur, agent de change 231, 9. Cf. cam- cantre; ch- (cântor) ^m. chanteur, poète, com-
jador. positeur 403, 34; 407, 29.
cambial* v. camjar. canut; ch- (cânutum) adj. chenu, blanc, gris
cambo {de câmpuni: *câmpônem) s. m. grand l, 34; 247, 26.
champ 45, 32 plan c. pleine campagne 37,
;
canzo v. canso.
12. cap; ch-; k-; cab (câpum p. câput) s. m. tête
cambra ;
ch- (cârnëram s. f. chambre 27 . 20 ;
5, 9: 9, 26; 33, 33; chef 153, 24:
6, 23;
33, 4; 52. 14; 252, 1. sommet, place d'honneur 329, 23; commence-
camel (*câmëllum) s. m. chameau. ment 91, 9; 195, 13; al premier c. au com-
camgar v. camjar. mencement 32, 23; a cap de au bout de 27.
camia v. eamiza. 33: 265. 2: des chap derechef 9, 33; 11,28:
camjador (de camjar; *câmb]âtôrem) adj. vo- 15, 34.
lage 187, 30. Cf. cambiaires. capa (câppam) s. f. cape, chape, manteau 55.
camjar; -gar; -biar (câmbïâre) changer v. I. tr. 26; 148, 16.
33. 2; 43, 3; 54, 22; c. per échanger contre capayro (de capa; *cûppârïonem) s. m. cliaperon.
57, 10; 128, 21; exempter 212, 14.' coiffure à bourrelet et à queue 3S0, 32.
camje (s. verb. de camjar; *câmbïum) s. m. capdal (câpïtâlem) s. m. chef, capitaine 203, 4.
change, inconstance 112, 24. capdel (câpïtëllum) s. m. chef, supérieur 40. 22;
camp (càmpum) s. m. champ, champ de bataille 107, 27; 408, 8; charge, tâche (principale)
38, 11; camp 204, 1.
128, 20; 312, 8.

campana (câmpânam) s. f. cloche 142, 26. capdelar; -llar {de capdel) v. 1. tr. gouverner,
campanha; -aigna (câmpâneam) s. f. cha»i/> diriger, dominer 173. 15; 203, 16; 205. 3.

180, 25. capdolh; -uoill; -ueill (*câpïtolium) s. m. chà-


487 GLOSSAIRE. 4SS

teau, manoir, propriété 164, 15; 264, 17; cargar (cârrïcâre) v. I. tr. charger 221, 21; réf.
393, 35; fig. 141), 16. 242. 4; se remplir 35(5.25; pc. p. f. cargada
capel (*câppëllum) s. m. chapeau 271, 24; fig. enceinte 340, 8.
224, 86. cariera v. carreira.
capela (*câppëllanum) s. m. chapelain, vicaire caritat; ch- (sav., cârïtâtemj .s.f. charité 7. 38;
146, 9. 256, 35; 257. 1. 3. 4. 6 etc.
captalier (de captai) partisan, sectateur 212, 20. carn; ch- (carnem) f. chair ,<?. 17, 7; 38. 18; 146.
captenemen {de captener) s. m. conduite 136, 23; 256, 34; 340, 32.
11; pi. manières 326, 9. carnalatge {de carnal; cârnâlâtïcumj m. car-
s.
captenensa; chap-; captenenza {de captener) nage 222, 5.
s.f. conduite 75, 5; 322, 39; 355, 21; prendre
carnal; ch- (cârnâlem) adj. charnel, de chair
c. entreprendre 312. 43.
238,7; 257, 21: 345. 15; m. chair, viande .s.

captener; chap- (*câpum tënëre.) v. f. III.tr.,


203. 2.
prés, sitbj. sg. 3. eaptenga 71, 16; fut. sg. 1.
carpentier (cârpentarium) s. m. charpentier 45,
captendre 391, 39; cond. I. sg.3. eaptengra
19.
399, 37, soutenir, défendre 69, 11; retenir
carreira; -ieira; -iera; chariera; karrieira (de
260, 18; réfl. se conduire 71, 16; 391, 39.
captiu v. caitiu.
cârrum; *càrrariam) s. /. route 46. 12; rue
189, 10; 311, 33: fig. chemin 278, 20; 354, 21.
car; char (carum) adj. cher, de haut prix, rare,
prévenant 99, 37; tener c. chérir 47, 16; carreta {de car; *cârrïttam) v. f. charrette,
123, 25; 218, 7; maintenir à haut voiture à deux roues et à deux limons, garnie
prix 140.
29; 300, 23. de ridelles, ou petite charrette à bras 160, 24;
car; quar (quâre) conj. car 1, 3; 9, 29; 24. 425, 18.
14; pareeque, puisque 10, 33; 21, 10; pour- carri (de carrum) s. m. char.
quoi 5, 23; 144, 27; ce que 13, 5; sert à in- carros (de carrum; *càrrôceum) s. m. carrosse;
troduire une acclamation 42, 28; 43, 3. char de guerre 143, 4; 144. 17.

cara {de carnem) s. f. chair 374, 12. cart v. quart,


cara; chera (caram; v. Kg. 1915) figure, visage carta (chartam) s. /'. papier, charte 33, 24; note
55,9; 105, 36. 341, 35.
caragge {de cara; carâtïcum) s. m. figure, visage cartat (cârïtâtem) s.f. cherté; tener a c. rendre
394, 2. cher, couper qc. àjqu. 35. 3.
caramel (calâmëllum) s. m. chalumeau 109, 7. Cartier (quârtârium) s. m. quartier, quart 341, 39.
caramellar {de caramel) v. I. intr. jouer da cas (câsum) m. cas 213, 16; manière 357. 33;
s.

chalumeau 324. 28. en cas que en cas que 403, 20;


caramen; ch-; -nt (cara mente) aie. chèrement; cas (sav câssum) adj cassé, brisé 44, 10.
,

instamment 444, 5; menar c. recevoir à beau- casamen (de casa; *câsâmentum) s.m. maison,
coup de frais 265. là. habitation 44, 5.

carbo (carbônem) s. m. charbon 45, 27; 231, 1. cascavel (or. inc. ; v. Kg. 8398) s. m. grelot
carboîaziere {de carbo et faire) .v. m. char- 230, 22.
bonnier 46, 26. cascu; -n; ch-: chasqu; chaschu; quascu (*câs-
carboncle (cârbunciilumj s. m. escarboucle 293 cûnum, de quïsquunum. de quïsque et ûnurn)
21. pron. adj. indéf. chacun 16. 37; 35, 9; 45.
carbonier; char-;
charboniera (cârbônârium, 31; 60. 4: 241, 31; 325. 10; chaque 8. 7: 395.
-am) charbonnier, -ière 45, 21; 46. 22. 15.
carc {s. verb. de cargar) ». m., charge, impôt cassa (s. verb. de cassar. *câptïâre) s. f. chasse
434, 24. 341, 41 : capture, proie 360. 11.
carcais (*carcasium . d'or, persane) s. m. car- cassador (de cassar. *câptïâre; *eàptïatô~rem)
quois 143, 10. s. m., sj. cassaire. s. chasseur 232. 16: 361. 14.
carcer; ch- (cârcorem) s. f. chartre, prison cassar (*càptïàre) v. I. tr. chasser 71. 24: 360.
3, 38; 4, 28. 12; 361. 14: poursuivre 189. 21.
cardenal; -dinal (sav., càrdïnâlem) s, m. cardinal cassidoine v. calssadoine.
207, 1, 11; 223, 36. castel: ch- (càstellum) s. m. château, manoir
carel (quâdrëllum) s. m. machine de guerre 143 42. 29: 262, 14.
19. castela (câstllïânum) adj. castillan 327. 5.
caresme (quarësïïnam />. quadrâgësïmam) .s. »i. castetat; castitat; chas- (sav., câstïtgtem) s. f.
carême 238. 7. chasteté 8, 5: 19. 14: 414. 13.
489 GLOSSAIRE. 490

castiador (de castiar; *câstïgâto"rem) s. m. cen- chevaux due lors du passage d'un souverain
sureur 187, 24. 432, 22.
castiar; chas-; casteiar (câstïgâre) v. I. tr. cavalier; -Hier; -1er; chavalier; -Hier; cavazier;
châtier; blâmer, reprendre 3, 16; 58,31; 73, -sier; cavayer (câbâllârium) s. m. chevalier
11; 131, 17; 187, 18; instruire 34. 26; avertir 37, 15; 39, 21; 43. 1; 56, 11; 176, 11; 214,
277, 32; empêcher 263, 37; réf. se repentir, 19; 283, 22; 291. 28; 294, 19.
faire pénitence 189, 9. cavalquar v. cavalcar.
castic; ch- {s. verb. de câstïgâre) s. m. châti- cavar (cavâre) v. I. tr. caver, creuser 231, 13;
ment; réprobation, avis, conseil 113, 35; 150, 362, 26.
27; 223, 40; pouvoir 72. 16. cavarota (de câvam) s.f. cave, caveau 212, 28.
castitat v. castetat. cavau v. caval.
castor (câstôrem) s. m. castor 362, 15. 16, cavayer v. cavalier.
cat (câttum) m. chat 195, 30.
s. caytieu; -iu v. caitiu.
cata (câttam) s. f. chatte, machine de guerre cazar (de câsam) v. I. tr. caser, loger 316, 34.
343, 5, 20, 29;' 344, 8, 18, 24. cazer 182, 10; chader; chazer; caer 40, 32.
catieu; catiu v. caitiu. (*câdëre) v.f. III., prés. ind. sg. 3. cai; chai
catorze catre v. quat-
; 47, 21; subj. sg. 3. caia; pi. 2. cagatz 253,
catzar v. cassar. 40; parf. sg. 3. cazet 193, 8; cazee 205, 19
eau (câlvum) adj. chauve 38, 3. fut. sg. 3. caira 248, 4; quaira 6, 13; coud
caus (calcem) v.f. chaux 231, 17. I. sg. 1. cagra; //. cairia; pc. prés, cazen
caus- v. cauz- chaden 6,3; chazen 47, 22; pc. p. cazut
causar (causâre) v. I. tr. accuser, gronder 163, 20. 49, 30; cadegut 3, 39; caheh 44. 11; caeh
caussa (*câlcëam) v. f. chausse, chaussette, bas 44, 16, choir, tomber.
55, 28; 292, 26; c. d. fer cuissard, jambière ce = se 428, 26.
288, 42. cec; sec (caecum) adj. aveugle 201. 6; 411, 21;
caussar (de caussa; *câlcëâre) v. I. tr. chausser, 412, 32.
mettre 288, 43; 359, 34. cèdre (cedi'um) m. cèdre 393, 32.
s.

caussigar (de caussa) v. I. tr. toucher du pied cel (ëcce ïllum) déni. masc. sg. sj. cel; sel 313,
169, 18. 35; cell 9, 27; celh; selh 309, il; ceu 12, 26;
caut; ch- (càlïdum) adj. adv.chaud 112, 26; celui; cellui 10, 16; o. cel; sel; celh; selh;
242, 13; îai c. il fait chaud 51, 19; subst. 310, 25; ceyl 330. 24; celui; cellui 5, 1; 240,
chaleur 248, 15. 14; pi. sj. cil 7, 34; sil 315. 5; cilh 43. 24;

cauza; -sa; chausa; coza 447,8 (causam) s.j. silh 315, 5; seilh 41, 8; cels 271, 23; sels

cause, raison 3, 5; 413, 13; chose 9, 11; 57, 418, 23; o. cels; sels 340, 14; celz 323, 11;

17; 213, 15; totas cauzas tout 108, 25; 257, fém sg. sj. cela; sela; cella 51, 24; sella
309, 24; celha; cil 70, 5; cilh 164, 6; o. cela;
3; personne, être 55,36; cal c pourquoi 12,
32; coza de à cause de 447, 8. sela; sella; celha; selha; celei 240. 21; cellei
154, 19; celeis; celleis 68, 30; cill 198, 40
cauzimen; chauz-; chaus- (de cauzir) s. m. égard
note; pi. sj. o. celas, ce, celui, etc.
discrétion, indulgence 108, 5; 175, 17; 299.
cel; sel (caelum) s. m. ciel.
36; procédé; mal c. 206, 26; bo c. 206,31.
celadamen; sel- (cëlâta mente) adv. secrètement,
cauzir; chau-; causir; chau- (germ. kausjan) v.
en cachette 285, 12; 290, 6; 343, 24.
Il 1
'
tr. choisir, élire 89, 3; 159, 5; 252, 12;
celador (de cëlâre; cëlâtôrem) adj., sj. m. celaire,
392, 18 c. en 219, 1, 2.
discret 187. 9; adv. en cachette, secrètement
caval; cha-; cavau (câballum) s. m. cheval 37,
52, 10.
3; 38, 8; 232, 9; 266, 10; 423, 13.
celer, cacher
celar; selar; se- (cëlâre) v. I. tr.
cavalaria; -airia (de caval) s. /. chevalerie,
6, 27; 209. 7; 314, 15; réf. 26, 5; a celât
manières chevaleresques 36, 18; 38, 4; 239.
en cachette 106, 5; 150, 23; e sselan en secret
26.
370, 35.
cavalcar; -guar; -quar; quavalquar; chavalguar celarer {de cëllârium, *cellërârium) s. m.cellér'n r
(câbâllïcâre) chevaucher aller à citerai 40. ,
300, 25.
4; 142, 21; 226, 16; 271, 5, 7; 424. 9. celebrar (sav., cëlëbrâre) v. 1. tr. célébrer 386. 25
cavalgaire (de cavalcar, *cabâllïcâtor) s. m. sj. celestial (de cœlëstem) adj. céleste.
cavalier 56, 21. celier ; selier (cëllârium) s. m. cellier 43, 12;
cavalguada (de cavalcar) s. /'.chevauchée, ser- 344, 2.

vice à cheval dû par le vassal, corvée de cell ; cellui ; celui v. cel.


491 GLOSSAIRE. 492

cembel semb- (cymbëllum, dém. de cymbalum)


;
chaitivier (*câptivarium) .s. m. malheur, misère
s.m. appât 225, 3; far c. /conduire 242, 17; 124, 17.
combat 40, 8 en un s.), réunir sous le même ; champenes (*câmpânënsem) adj.,f. -esa, cham-
drapeau 40, 20 signe 393, 12. ;
penois.
cen ; cent ; sen (cëntum) n. de nombr. cent 7, charceral (de charcer; *cârcerâlem) adj. de pri-
32; 216, 34; 322. 16; a cens par centaines son 6, 14.
234, 22. charzir (de cârum; *cfirïcïrej v. IV'. ren-
cena (cënam) s. f. cène 9. 9; 48. 23; 397, 1. chérir, devenir cher 128. 8.

cenador (sav. senâtôrem) s. m. sénateur 378, 29. chas (*câsum) prép. chez 12, 42.
cenar (cënare) v. I. intr. manger, dîner 397, 4. chaschu v. cascu. ;

cendat (de *sïndâle) s. m. sorte d'étoffe, taffetas chasqu v. cascu.


266, 21; oriflamme 182, 13. chnsque (tiré de cascu) adj. indéf. chaque 20, 21.
chaus- v. cauz-.
cenher; senher; seigner (cïngëre) v.f. IL, prés.
chausire (de causir) s. m. sj. celui qui choisit)
subj. sg. 1. senga 72, 24; pc. p. m. cenli 120,
15 ceing 184, 21 senh 289, 25 cein 9, 17 /.
esser faire son choix 303. 1.
c.
; ; ; ;

chausit (pc. p. de causir) s. m. choix 20, 5.


sencha 37, 10; 288, 44, ceindre.
cennar v. senhar.
chauzidamen (du pc. p. chausit) adv. avec dis-
tinction 112. 10.
cent v. cen.
chera v. cara.
cente (cëntënumV) n. de nombr. centième 107, 11.
chi v. qui.
centura; sen- (cïnctûram) s. f. ceinture 326. 20;
chiflar; chutiar (sïbïlâre et *sûbïlâre) v. I. tr.
taille 292, 16.
sifler, railler 337, 20; 374, 2.
ceptre {sav., scëptrum) m. sceptre 393, 26.
s.
chin (cânem) s. m. chien 86, 21; 444, 31.
cercar ; -quar ;
sercar (cïrcâre) v I. tr. chercher .

christianor v. crestia.
8, 20; 57. 19; 113, 2; 154, 31; 284, 20;
cieutat v. ciutat.
311, 33.
cïlïcium) s. m. cilice, étoffe de poil
cilici (sav.,
cercha (s. verb. de cercar); anar en c. aller en
de chièvre de Cilicie, ceinture ou chemise de
quête, faire sa prière 49, 19.
crins portée sur la peau par esprit de péni-
cert; sert (cërtum) adj. certain, sûr 144, 11;
tence ou de mortification 329, 16.
312, 11; de cert; per cert certainement 402, cim -sim (cymum de cymam) s. m. cime, som-
;

15; 419, 21, 31. met 108, 1.


certa (*cëi'tânum) adj., f. -ana, certain, sûr 32, cima; syma; sima (cymam) s. f. cime, sommet
13; 65, 9; 270, 22; 319. 5. 221, 6 (cim
1

p.-ê. cim); 335, 19 commence-


,

certamen -ns certamen -nt (certa mente)


; ; ; :
ment 434, 25.
adv- certainement 331, 35; 439, 22; 445, 5. cimi v. simi.
ccrtanamen (*cërtâna mente) adv. certainement, cinc ;
cinq ; sine (qïnque^». quïnque) n. de nombr.
bien sûr 172, 15; 320, 19. cinq 127, 31; 213, 24; 328. 1.
certas sertas; serta (certas) adv. certes 13, 7;
; cinquanta (qïnqûâgïntap.) n. de nombr. cinquante
335, 36; 382, 6; 444, 7. 265, 22.
cervel; ser- (cer| ëjbellum) s. m. cerveau 224, cintel (de cïngëre; *cïnctëllum) s. m. ceinture
35 360, 4.
; 393, 29.
ces (cënsum) s. m. cens, impôt 127, 33. ciotat; ciptat v. ciutat.
ceser v. sezer. circuncire (cïrcûmcïdëre) v. f. II.. pc. p. cir-
cessalmens (*cëns[ù;âli mente) adv. censuellc- cuncis 28, 21, 25, circoncire.
ment 235, 17. circuncisio (s. m., cïïcùmcïsïOnem) circoncision
ccssar ; s- (cessâre) v. I. intr. cesser 436, 3; 28. 21.
tr. faire cesser 369. 6. cirventes v. sirventes.
cest; sest (ëcce ïstum) dém. masc. sg. sj. o. cest: cisclaton cyclâdem (de ? ; v. Kg. 2725) robe
sest 284, 27 ;
pi. sj. cest ; o. cestz ; fém. sg. d'apparat 271, 12.
sj. cesta ; cist 194 , 23 ; o. cesta ;
pi. sj. o. citar (sav.; cïtâre) v. I. tr. citer 210, 1.

cestas ; sestas, ce, cette, ces. citatio (sav., cïtâtïônem) f. citation 435, 19.
s.

ceu ; ceyl v. cel. ciutat : ciot- ; cipt- ; sieut- (cîvïtfttem) s. f. cité.


ch- cf. c-. 6. 21: 26, 4; 42, 29: 293, 20: 428. 11 ;

chai v. sai. 437. 26.


chaitiveza (de càptïvuin; * captîvïtiam) s. f. clam (s. verb, de clamar) s. m. plainte, récla-
captivité, misère 4, 15. mation 247. 30; appel [secours'?) 360, 1.
493 GLOSSAIRE. 494

clamar (clâmnre) v. T. tr. crier, appeler 34,6; cobeitos (*cùpïdï( tosum) adj. convoiteux, avide
;

88, 8; invoquer 1, 6; cl. merce demander 125, 6; 269, 21.


grâce 30, 25: réclamer 313, 19; réfl. se plain- cobert (co[o |pertum) s. m. bien caché, abri
dre 34, 20 se rapporter 445, 13.
; 211, 5; en en cachette 371, 4.
c.

clamor (clâmërem) s.f. clameur, plainte 187, 12. cobertor {de cobert *cÔpertôrium) ; s. m. cou-
clamos (clâmôsum) adj. criant, se plaignant, ré- verture 210, 26.
clamant 219. 8. cobertura {de cobert; *copërturam) s.f. cou-
clar (clârum) adj. clair 3, 27 ; 149, 18. verture; senes c. franchement 326, 22.
clarificar ; -gar (sai\, clârïîïcâre) v. I. tr. clari- cobezeza: cobeeza; cobeitesa (*cùp!ditiara et
fier 11, 4, 5; 17, 11, 14 *cùpïdïëtïtiam) s. f. convoitise, avarice 60,
clarzir (*clârïclre) v. IV'. intr. s'éclaircir 147, 15; 128, 21 317, 10; 383, 24; désir 257, 38;
;

27. cupidité 257, 21.


clas {or. incert.) s. m. bruit, rumeur 166, 22. cobla; cobbla (côpiilam) s. f. couplet, strophe
clau (clàvem) f. clef 7, 5; 107, 26, 289, 43.
s. 145, 16; 247, 18; 298, 8;*404, 38; 405, 6, 7.

claure (claudere) v. f. III., prés. ind. sg. 1. cobramen m. provision .238, 23.
{de cobrar) s.

clauzi 107, 5; 3. clau 122, 2; 360, 34; pi. 3. cobrar (*cupërâre) v. I. tr. conquérir 118, 17;
clauzont 257, 37 par/, sg. 3. claus pc. prés. ; ;
acquérir, obtenir 180, 18; retrouver 112, 15;
clauzen 106 15 pc. p. m. claus 181 , 7 ; , ;
reconquérir 151, 16.
dus 163, 8; o. 300, 9; /. clauza 319, 37. cobrir; eu- (co[o]përlre) v. IIa . tr., prés. ind.
clore, fermer, enfermer; clus obscur, profond sg. 3. cobre
cobiï 360, 14; pc. p.
5, 26, 27;
77, 19. cobrit 38, 5; cubert 321. 37, couvrir 5, 26,
clauson {de claure ; clausïonem) s. f. cloison 27 ; intr. se couvrir.
299, 7. coc; cuec (coquum) s. m. cuisinier 230. 25;
claustra (claustra) s. f. cloître 144, 31. 300, 25.
clausura (clausïïram) s. f. clôture 393. 37. coch- v. coit-.
clerc clergue -ge (clërïcum) s. m. clerc, ecclé-
; ; cocir- v. consir-.
siastique, lettré 49, 2; 50, 28; 78. 10; 311, 5; cocodrilla; -ilha (crocôdîlam) s.f. crocodile 362,
421, 22. 35, 40, 41, 43.
clergada (*clërïcâtam) s. f. tonsure 340, 14. coderc {de côdaV) s. m. espace qu'on laisse in-
cierge clergue v. clerc.
; culte devant une maison, pelouse, préau 114, 6.
clob; clop (*clÔppum) adj. clopinant, boiteux codicio v. condicio.
115, 11; 411, 20. confesamen (cOniëssàmëntum) s. m. confession
cloquier (*cloccârium) s. m. clocher 289, 17. 22, 30.
cluchar {or. inc.) v. 1. réfl. fermer les yeux coîraire (*confrâtrem) s. m. confrère 211, 6.

114, 24. cogitar v. cuidar.


clus v. claure. coicha v. coissa.
cluzel {de clus; *clûsëllum) s. m. détroit, col coillir v. colhir.
212, 27. coiden {or. inc); de c. 87, 17.

co v. com. coindamen; -ens (cognïta mente) adv. graci-


co- cf. con-. eusement 238, 10; poliment 273. 8.
ço (ëcce hoc) dém. neutr. sg. sj. et o., co 213, coinde cuende (cognïtum) adj., f. conia, poli
;

11 zo 15, 35 so 333, 6 dev. voy. s' 296, 21


; ; ; ;
239. 7; gracieux, gentil 34. 1; 36, 13; 106.
ce, cela; per zo 15, 35, 39; per so 21. 3 pour 6: joli 29.",. (i.

cela. coindet {dim. de coinde) adj. gentil, joli 104.


coa (côdara) s. f. queue 111, 19; 292, 32; 360, 32; 163, 12; 268, 26; 269, 14.
14. coissa; coicha (cbxam) s. f. cuisse 40, 32;
coart {de côdam et germ. hart) adj. couard, 292. 18.
lâche 37, 23; 89,
8.'
coissi {de *coxïnum ?; cf. Kg. 2658) s. m. coussin
cobbla v. cobla. 32, 2; 58, 26; 290, 1; 321, 36.
cobe cobee {de cùpïdum) adj. convoiteux, avide
;
coita; cocha (côctam) s.f. besoin, détresse 210.
376, 8. 13; 370, 22. 23: combat 124. 5; désir 197. 18;
cobeetar (*cûpïdïetâre) v. I. tr. convoiter 6, 29. c. de îain famine 236, 6.
cobeetat; cobeitat; cobeytat (*cûpïdïotàtem) coitar {de coita; *coctare) v. I. tr. presser,
s. f. convoitise 195, 1 désir 8, 12 cupidité ; ;
stimuler 291, 18; exciter 310, 12; hâter,
43. 2; 402, 15. accélérer 397. 30; pc. p. avide 57, 4.

cobeeza; cobeitesa v. cobezeza. coitos ; cochos {de coitar ;


*côctôsum ) adj. pressé,
495 GLOSSAIRE. 496

rapide 145, 24; avide, désireux 275, 28; commandement 282, 10; marchandise com-
vianda cochosa nourriture mangée rapidement mandée ou recommandée 210. 21.
397, 81. comandamen fc/e comandar ;*cômmândam< ntu ni ;

coitozamen {de coitos) adv. avidement, rapide- s. m. ordre, commandement, mandat 11. 10;
ment 198, 16. 12. 15; 28, 10; 256, 19.
col (collum) s. m. cou 51, 3; 194, 13; accolade, comandar (*cÔmmândâre) v. 1. tr. et intr. com-
baiser 326, 31. mander 231, 27; recommander, confier 7,4;
colada (de collum ;
*côllâtam) s.f. coup 250, 30. 341, 36; réfl. 151, 15; 202, 19.
colar (côlHre) v. I. tr. faire passer (au filtre) comandayris (*cÔmmândàtrïcem) s.f. comman-
200, 12; intr. couler '224, 29. deuse, maîtresse 376, 10.
colcar v. colgar. comanre v. somonre.
colcha (s. f. couche 397,33.
verb. de colcar) s. comba (*cumbam. d'or, celt.) s.f combe, vallée
colgar; -guar; -car (collôcare) v. I. tr. coucher étroite et profonde 402, 10.

278, 3; rêfl. se coucher 41, 27; 111, 15; combatemen (de combatre) s. m. combat, attaque
244, 9 290, 17 323, 23 s'appuyer 105, 30
; ; ; ;
426, 3.
inf. subst. coucher, soir 271, 19. combatre; conb- (cum et bâttiïere) v. III. tr.

colhir; coillir; culhir ; cullir (de collïgere) v. combattre 143, 15; 443, 23; 225, 7; réf. se
II a ., prés. ind. sg. 1. colh 264, 16; 2. coills; battre 183, 23; 191, 16.

culhs 45, 4 3. colh 134, 22 col 3, 17


; ; ; 7, 6 comdar v. comtar.
;

cuelh; subj. sg. 1. coilla; 3. coill' 114, 1;


comen (de com, avec le suffixe adverbial ment)
colha; cueilla impf. subj. ^. coillis 145,36; adv comment 321
. 7 c. que de que/le
. ;
;

cuillis fut. pi. 3. culliran 13, 31 ; impér. sg. 2. manière que 152. 15.
;

cuelh, cueillir, recueillir; accueillir, tolérer comensamen; -ment: comenz- (de comensar) s.
346, 7 ; e mal prendre en mauvaise part
c. m. commencement 14, 40; 253, 4; 331, 13.
3, 17 ; c.mal en grat prendre en bonne part comensar; commençar (*cûmïnïtïâre, de cûm
45, 4; no c. de ne pas cesser de 178, 29. et ïnïtium) v. I. tr. commencer 8, 16; 21. 33;
colier (*collârium) s. m. porte-faix 45, 27. 72. 27.

collège (sav., collegium) s. m. (le sacré) collège cornes (pc. p. de cometre) s. m. commis, com-
400, 30. missaire, fonctionnaire 434, 20.

colompna; columna; columpna; colona (colûm- cometre (cômmïttere) v. f. II., parf sg. 3»

cornes 433, 17 commettre.


nam) s. f. colonne 260, 32; 365, 16; 393, 27: ,

409, 18.
comiat v. comjat.
cominal v. comunal.
color (colurem)s. f. couleur 7, 35 teint 293, ;

comjat (commëâtum) s. m. congé 60, 9: per-


35; manière 85, 26; prétexte 431, 2.
mission 277, 27.
colorar (colôrâre) v. I. tr. colorer 293, 33;
commençai' v. comensar.
364, 20.
como v. coma.
colp (col[â]pum) m. coup 88, 5; 250, 31. s.
comorsar (de cum et morsum) v. I. réf. se
colpa (cûlpam) s.f. faute 23, 29 24. 1, 3; 76, ; 2.
battre, batailler, se chamailler 223. 3.
columna; columpna v. colompna.
compaigna v. companha.
com; cum; con ;
quom; quon; co; quo (de companh; compain; compaing; companho; -on;
quômodo) adv. conj. comme, comment 4, 24.
conpaignon; -aingnon (*cÔmpânio. de cum et
25; 11, 32; 55, 16; 84, 6; 91, 37; 138, 19; pânem) s. m. compagnon 99. 11; 109, 12;
267, 16; 274, 5; 414, 20; comme si 397, 13;
205. 11; 265. 35. 39; 358. 23: 373.37; 389.
c. îaitamen comment 11, 42; si com, si cum
37; 390, 20; pair 92, 1; par ni c. équivalent,
ainsi que 5, 26 19, 15 20, 8 22, 2 enaisi; ; ; 1 ;
égal 118, 4.
co de même que, ainsi que 29, 13 c. que ;
companha; conp-; compaigna (*compâniam, de
quoique c. plus 113, 22; c. si (se) comme si
;
cum et pânem) s. /. compagnie 358. 3: 373.
42, 7; 202, 25; 218. 25; (de ciim) quand,
40; 444. 22: troupe 41, 8.
lorsque 4, 30; 5, 2; 6, 14; puisque 303, 2.
companha (de companh) s. /. compagne 59, 23.
coma; cuma; como (de quômodo) adv. comme companhar {de companh) r. I. tr. accompagner
25, 20; 92, 19; 268, 22; 441. 31. 390, 36.
coma (comam) s. /. chevelure 149, 7. companhatge w/< companh) s. m. accompagne-
coman (s. verb. de comandar) s. m. ordre, com- ment 57. 1.

mandement 167. 20. companhia; compania -io (de companh- s.f.


:

comanda (s. verb. de comandar) s. f. ordre, compagnie 55, 38; 110, 12; 260. 11: 357,26.
497 GLOSSAIRE. 498

companhier; /. -eira; -ieira (de companh) s. m. commun 213, 12, 25; subst. communauté 142,
f compagnon, compagne 53, 26; 123, 13; 27, 33; 397, 2.
189, 11; 342, 8; voisine 357, 9. comunal; cominal (cômmnnâlem) adj. commun
companho v. companh. 201, 22; public 397, 5; per c. en commun,
comparar (compârâre) v. I. tr. comparer 316, communément 290, 11.
35; 401, 23. comunalmen; -ns; -nz; cominalmen; cuminal-
compas (s. verb. de compassar, de cùm et pâssum) •
ment (adv. de comunal) adv. communément,
s. m. compas, mesure 403, 4 ; 404, 33. en commun, ensemble 118, 16; 236, 4; 260, 4;
compassar (de cùm et pâssum; *compâssâre) 392, 26; généralement 170, 11.
v. I. compasscr, ordonner 401, 7.
tr. con (conum) s. m. con 58, 27.
compassio (sav., compâssïûnem) s.f. compassion con v. com.
347, 6. conce- cf. conse-.
compenre comprendre,
v. concebre (concïpëre) v. f. III. tr., fut. sg. 2.
compilar (sav., compllâre) v. I. tr. compiler 351, concebras 29, 9, concevoir.
18. concha (concham) s. f. conque, bassin 9, 15.
complag (de complaire; *complâctum) s. m. condampnar (côn-dâmnâre) v. I. tr. condamner
plaisir 119, 41. 209, 17; 375, 18.
complancha; -sa (pc. p. f. de complanher) s. f. condicio; cod- (sav., condïtïonem) s.f condition
complainte, chanson plaintive 400, 14, 21, 35. 395, 31; 397, 15.
complanher (*cÔmplâ,ngëre) v. f. IL, impér. conduire (conducëre) v. f. II. tr. conduire.
sg. 2. complanh 437, 7, complaindre 130, 8; condut; -ug (pc. p. de conduire) s. m. conduit;
réfl. 437, 7. repas 372. 27 air, mélodie 149, 29.
;

complexio (sav., complëxïonem) s.f. complexion, confermar; cof- (confïrmâie) v. I. tr. confirmer
organisation 396, 5. 319, 34; 428, 33; réfl. s'affermir 129, 17.
complidamen complida, pc. p. f. de
; -nt (de confes; cof es (confëssum) adj. celui qui avoue
complir) adv. complètement 303, 2; 414, 22. sa culpabilité 21, 23; 23, 5; 303, 22.
compliment (de complir) s. m. complément; confessai*; cof-; coff- (sar., de confëssum v. I.
tout ce qu'il faut 367, 8. tr. confesser; intr. avouer 354, 12; réfl. se

complir (*complïre p. complëre) v. Il a . tr., confesser 21. 31; 208, 22.


remplir 414, 23; accomplir 28, 20; 116, 12; conîessio; cof.; confesion (sav. , cOnfëssïunem)
164, 3; pc. p. complet 341, 9. s. confession 191, 26; 209, 9; 306, 30.
f.
componre; conponre (componëre) v. f. II. tr., confinar (de cùm et fïnem cônfïnare) v. I. intr.
;

pc. p. f. composta 214, 27, 28; conposta confiner; ab 261. 4.


c.

214, 24, composer. confondre; cof-; cofundre (cônfùndëre) v. III.


compozicio (sav., cÔmpÔsïtïônem) s. f. compo- tr. confondre 41, 22; 54, 27; 69, 14; 223, 26;
sition 394, 29. 280 16; tuer 360, 12; réfl. périr 222. 36.
comprar; cum- (*compërâre p. compârâre) v. I. conformitat (sav., *cônformïtâtem) s. f. con-
tr. acheter 7, 14; 10, 35; 35, 5; 59, 9. formité 395, 35.
comprendre; con- 442, 37; compenre 4. 20 confort; cof- (s. verb de conîortar) s. m. con-
(comprëhëndére) v. f. II., parf. pi. 2. com- fort, encouragement, consolation 108. 16;
presets 250, 1, comprendre. 175, 23; 430, 8.
compt v. comt. conîortar; cof- (confôrtâre) v. I. tr. conforter;
coms v. comte, réfl. se consoler 127, 3.
comtar; compt-; cont-; cumt-; comdar 242, 26 confusio (sav., confùsïonem) 6-. /. confusion,
(compùtâre) v. I. tr. compter 127, 32; 330, 5- désordre 259, 25.
297, 18; raconter ±, 24; 22, 13; 43, 24; 276,* congurar v. conjurai*.
33; 419, 34. coni (de conum, *cônïnum) adj. du con 58, 34.
comtat (comïtâtum) s. m. comté 42, 22; 262, 21. conia v. coinde.
comte (comïtem) s. m., sj. coms, comte 3, 1; conjunctio (sav.. conjùnctïônem) s.f. conjonction
41, 29; 183, 6; 393, 3; 423, 9. 213, 9.

comte; compte; conte (compûtum) compte, calcul conjurar; -gurar (conjùrare) v. I. tr. conjurir
330, 5, 6; 348, 32; conte 92 20; ses c. sans 50, 18; 385, 39.
comparaison 387, 1. conoissensa; -oyssensa; -oysensa (de conoisser)
comtessa; cont- (de comte) s.f. comtesse 42, 28; s. f. connaissance 268, 1; 308, 19; savoir
43, 1H; 175, 4. 401, 18.
cornu ; -un (*commûnum p. cômmûnem) adj. conoisser; connoisser; conoicher (côgnôscere)
499 GLOSSAIRE. 500

v. f. III. , prés. ind. sg. I. conosc 56, 4; 385, 1; c. de 207. 10; tr. accorder, concéder,
241, 29; conosci 25. 27; S. conois; subj. souffrir 53, 6: 86, 25; 150, 23.
conoscha 13, 14; conosc' 358, 38; pi. 2.
sg. 3. consentire (de consentir *cônsëntïtor) ; s. m. sj.

conoscatz 291, 31; 3. conoschen 17, 10; celui qui consent 216. 5.
impf. subj. sg. 3. conogues 162, 10; par/, conservacio {sac, cônsorvfitïunem) s. f. con-
sg. 1.conoc 226, 11; {faible) conoguii 18, 3L; servation 394, 31.
3. conog 18, 30; pi. 3. connogron 25, 7; consi; conssi; cossi; cossy; coysi; quossi (de
conoguen 15, 2; 18, '61; fut. sg. 1. conoisserai; com et si) adr. conj. comment 33, 20; 59, 2;
2. conoicheras 370, 23, 25; pc. p. m. conogut 272, 6; 293, 6; 336, 38; 440. 21; 441, 19.

18, 33; 134, 2;/. conoguda 14, 11, tr. con- consiensa v. consciencia.
naître, reconnaître 11, 12; no*us conosc
1
om consir v. consire.
qu'on ne remarque en vous; de s aperce- rèfi.
7
consiramen (de consirar: *consïdërrimr ntum) :

voir 134 , 2 ; faire conogut faire connaître s. m. considération , souci 238, 24.
14, 10. consirar; coss-; cos- ; coc- (cônsïdërnre) v. I.

conort (s. verb. de conortar) s. m. confort, tr. considérer, penser 21, 24; de 52, 26; c.

consolation 126, 22; 268, 21. c. en 334, 21; réfl. s'imaginer, se dire 384, 10;

conortar (de *cO[n]hôrtâre p. cohôrtâri) v. I. tr. se c. de réfléchir 386, 5; pc p. songeant


conforter, encourager, consoler 144, 24; 155, à 39, 7.

12; 187, 19; rêfl. 75, 8; 117, 10; c. de assurer consire; consir 103, 24; 155, 20; 389, 34;
286, 25. 408, 16; cossire; conss- (s. verb de consirar )
conp- cf comp-. s. m. réflexion, rêrerie, pensée 79. 1; 216, 7;
conporta (ciim et portam) s. f. pont suspendu 269, 14; 303, 30; sorte de poésie 408, 16.
393, 23. consirier (de consirar; *consïdëi'ârium) s. m.
conqueremen (de conquerer) s. m. conquête, rêverie, pensée 123, 11; 157, 29; 247, 6;
acquisition 237. 4. souci 341, 19.
conquerer 140, 3; 178, 8; conquérir 180, 8; consiros; coss-: coc- (de consirar) adj. pensif,
(de con-quaerëre) r.f II. tr., prés. subj. sg. 3. soucieux 175, 12; 288, 19; 332, 26; 389, 24.
conquiera 47, 7; pc. prés, conqueren 236, 16; consistory (sar., cônsistorium) s. m. consistoire
pc. p. m. conques 73, 22; conquis 64, 8; 447, 4.
conqueis 71, 27 /. conquiza 66, 25, conquérir,
;
consolar (cunsolâre) v. I. tr. consoler 334. 4.
gagner, vaincre. consonansa (cônsonântiara) s.f consonance, rime
conquesta (*conqu8esïtam) s.f. conquête 364, 12. 403, 12.
conquistar (*conquïstâre) r. I. tr. conquérir, consonar (cônsonâre) v. I. intr. concorder
gagner 92, 36; 117, 32; 369, 27; 425, 13, 14; 408, 19.
vaincre 226, 19. conss- v. cons-.
conrei; conre (s. verb. de conreiar) 5. m. équi- cont- v. comt-.
page, équipement 35, 3; 113. 5; 128, 10; contemplai* (contempla re) v. I. tr. contempler
299, 9. 433, 10.
conreiar (v. Kg. 7858) r. I. tr. équiper. conten (contëntum) adj. content 437. 22.
consciencia; consiensa (sur., cônscïëntïam) s. f. conten {de contendre) s. m. contestation, députe
conscience 386, 2; 399, 8. 172, 14; 301, 15; ses c. sans conteste 172. 1').
consegre (côn-*sëquere) v. III. tr. atteindre 120, contenda (de contendre) s. f contradiction, dis-
26. pute 81, 20.
conseil; -eill v. conselh. contendre (contëndëre) /•. III. intr. contendre,
conseillier (consïTïàrium) s. m. conseiller; contester, disputer 163. 16: 283. 14; combattre
coussin 324, 8, 204, 6.
conselh; -eill; concelh cosselh; -ell
-eil; -el; ; contenemen contener) s. m. contenance,
(de
coseill; -eil (cônsïlïum) s. m. conseil 28, 8 conduite 24. 9; 99. 27: 153. 4.
32, 9; 48, 5, 15; 90, 7; 176, 23: 267, 22 contenenza (de contener) s.f. contenance, con-
285, 3; réunion de personnes qui délibèrent duite 97, 13.
355, 19; concile 427, 36; résolution 280, 11. contener (con-tënên> v.f. III., prés ind. sg. 3.

conselhar; -eillar; concelhar; cosselhar (*cOn- conte. 403, 2, contenir.


sïlïare) v. I. tr. conseiller 42. 3; 136, 2; contenso; -ço (contriitumem) s. f contention,
218, 5; 234, 16; 282, 9; 427, 7, combat 3. 23; 142. 5. tençon 91, 24.
consentir; cossentir; concentir (cônsëntïre) contenta {pc. p. f. de contendre) s.f. dispute
v. II ah . intr. 318, 4; 370, 38; 426, 22; obéir 128. 35.
501 GLOSSAIRE. 502

continuable (contïnu-âbïlem) a<lj. continuel. heure, quand 30, 21; 195, 8, 10; c. que à
continuamens (côntïniïa-mënte) adv. continû- quelle heure que 7, 2; 151, 8.
ment, de plus 236, 21. coral (de cor, *corâlem) adj. cordial, intime
contirmos (de côntïnûum) adj. continu 257. 3. 102, 9.
contra (contra) prép. contre 7, 30; 8, 1, 2, 3 etc.; coralmen (de coral) adv. cordialement 218. 17.
vers, à 10, 32; 83, 14; c. que pourquoi 116, 6. coratge; -âge; -atje-; -aje; -agge (*côrâtïcum)
contrada (de contra; *contrâtam) s.f. contrée, s. m. courage; cœur considéré comme siège
pays 251, 28. des affections, des passion s 64,2; 102,17; 272,
contradire; -dir (contrâdïcëre) v. f. II. intr. 17; 370, 3; amistat de c. amitié de cœur, in-
contredire 301, 24, 26; 431, 20. time 57, 2.

contradisamen {de contradire) s. m. contra- coratjos; -tgos (de coratge) adj. courageux,
diction; ses sans contredit 237, 14.
c. plein de cœur 179, 20; 227, 1; 240, 20.
contraîar 130, 17; 359, 32 (contra-îâ[cë]re) corbato (de corbum, corvum) .9. m. jeune du
r. I. tr. contrefaire. corbeau, petit corbeau 359, 38.
contrag (contra ctum) adj. estropié 119, 20. corda (chordam) s. f. corde 231, 24; 324, 15.
contraile (côntrârium) s. m. contradiction 37, 29. cordo (de corda) s. m. cordon, ruban 120, 24;
contrapointamen; -ponchamen (côntra-pùnctâ- 264, 6; 287, 22.
mëntum) m. contrepoint 238. 3, 5.
s. corduriera (< cosduriera, de *cônsùëturam)
contrari (côntrârium) adj., f. -aria, contraire, s.f. couturière 46, 16; 47, 3.
opposé 350, 26; 375, 28; per le c. ait con- corn (cornum) s. m. cor 208, 23; corne 361, 24.
traire 408, 16; subst. 409, 1. cornut (cornûtum) adj. cornu 207, 16.
contrarios (de contrari) adj. malheureux (dégoû- corompamen (de corrompre, corrûmpëre) s. m.
tant? Ba.) 114, 18. corruption 447, 3.
contrast (de contrastar, côntrâstâre) s. m. corona (corônam) s.f. couronne 127, 31.
dispute 405, 2. corosar v. corrossar.
convenien (sav., convënïëntem) adj. convenant corp (corbum, corvum) s. m. corbeau 330, 8; 359,
38.
395, 41; 397, 15, 16, 18.
corporal (sav., cÔrporâlem) adj. corporel 8. 39.
convenir; cov-; quov- (cônvënîre) v. f. III.
corporalment (de corporal) adv. corporellement
intr., prés. ind. sg. 3. cove 154, 26; conven
29, 12.
214, 15; subj. sg. 3. covenga 70, 27; fut.
corps v. cors.
sg. covindra 204, 24; pc. p. m. covengut
3.
corre v. correr.
282, 4; convenir, déclarer, avouer; impers, il
correga v. correia.
convient, il faut 55, 13; 204, 24; 214, 15;
corregier (de corrïgiam) s. m. corroyeur 229,
409, 10; réfl. 70, 27.
29.
convenser (convïncëre) /. III. tr., prés. ind.
/•.
correi (corrïgium) s. m. courroie 126, 33; 128, 8.
sg. 3. convens 304, 26, vaincre.
correia; -ga (corrïgiam) s.f. courroie 198, 32;
convers (convërsum; pc. p. de convërtëre)
359, 34; c. ab notz fouet 139, 14.
adj. converti 45, 11.
correiar (de correia) v. I. tr. fouetter 139, 14.
conversio (sav., convërsîonem) .s. /. conversion
correr; corre 146, 35 (cîirrëre) v. f. III. prés.
381, 10; transformation 395, 5.
ind. sg. 1. cor 52, 13; 3. corr 183, 10; corre
convertible (sav., convërtïbîlem) adj., f. ibla
371, 38; pi. 3.corro 40, 26; corron 25, 9;
convertible, digestif 395, 3.
P<trf. sg. 3. correc 261, 34; cors 261, 38;
convertir; cov- (de convërtëre) v. Il a convertir
.
corran 288, 26; impér. sg. 2.
fut. pi. 3.
192, 32; 272, 13; réf. se transformer 395, 22. cor 68, 13 pc. p. m. corregut 205, 12, courir:
;

convidar; cov- (*cÔnvltâre) v. I. tr. convier, c. avec le dat. ou sobre assaillir, attaquer
inviter 210, 27; 396, 28; 416, 4, 22; pc. p. 40. 26; 261, 34.
subst. invité, hôte 397, 26. corrieu (de corre)s. m. courrier 290. 41.

convinen; cov- (de convenir) s. m. convention, corrossar; corosar (*corruptïâre) v. I. tr. cour-
promesse 30, 2. roucer 26, 1; 445. 25; affliger 385. 44;
copar (de colp; colpar) v. I. tr. couper 432, 40. réfl. 263. 13; 2S5, 33.
copios (sav., côpïosum) adj., pi. m. copiozes, corrotz (s. m. de corrocar. -ossar) s. m. cour-
copieux, abondant 396, 26. roux, chagrin 139. 3.
cor (cor) s. m. cœur 3, 8; 11. 23; mal c. corrumpre; corumpre (coirumpëre v. III. anom.
méchanceté 224, 24. corrompre 258, 12; 320, 33, 35; léser,
cora; -as; cor; quoras (quâ hora) adv. à quelle enfreindre 412, 14.
503 GLOSSAIRE. 504

corrupcio (sav., corruptïonem) s. f. corruption cotel v. coutel.


395, 7. cotidia (sav,, qubtldïânum) adj. quotidien 222.
cors; corps; corrs (corpus s. m. corps 2, 12; 23; 347, 3.

37, 31; 295, 3, 5; mon c. moi etc. coutel; cotel (cûltellum) s. m. couteau 200. 17;
cors (cùrsum) s. m. cours 239, 16; 327, 21; 230. 24; 324, 32.
cour se de c. tout de suite 94, 19.
;
coutivador (*cûltïvâtôrem) s. m., sj. coutivaire;
corsier (de cors; *cùrs;lrium) s. m. coursier -adre, cultivateur, vigneron 13, 18; adorateur
120, 8. 380, 23.
cort (cortem) s. /'. cour 51, 16; 132, 1; assem- coutivament (*cûltlvâmëntum) s. m. culte, adoi <>-

blée, réunion 189. 27. tion 381, 26.


cortal (de cort; *cortâle) s. m. courtil, parc cov- cf. conv-.
(pour des bêtes) 316, 29. coven (cônvëntum) s. m. convention, contrat
cortes (de cort; *côrtënsem) adj.,f. -eza, courtois 63, 3; 221. 27; condition 81, 3; couvent,
42, 10; 179, 3. communauté de moines.
cortezamen; cortes- {de cortes) adv. courtoise- covenable (de covenir) adj., f. -abla. convenàbh
ment, poliment 431, 38; 432. 4. 443, 19.
cortezia; -sia; -sio 441. 5 (de cortes) s. f. cour- covinen (de covenir, convenir) adj. convenable
toisie 75, 4; 261, 7. 311, 20.
cortina (sav., cortïnam) s. f. courtine, rideau covit (s. verb. de covidar, convidar) s. m. in-
qui entoure un lit 59, 22. vitation 357, 5; 369, 37.
corturier (de cort; *curtûrârium) s. m. cour- covit (convïctum) s. m. festin, repas 396. 13. 14.
tisan 342, 4. cousi r. consi.
corumpre v. corrumpre. coza v. cauza.
cos- cf. cons-. cozer; cozir 229. 21 (de *coqëre p. coquére) v.

cosdament (or. incerf.) adv. magnifiquement f. III., /très. ind. sg. 3. cueis 199, 20; fut.
271, 11. sg. 3. cozera 200, 6; pc. prés, cozen 125. 19:
eosdumna v. costuma. pc. p. m. coit 146, 30; cueich 225. 11; /.
coser (cSnsûere) v. III. et IV'. tr., pe. p. cosit coit' 146, 30; cuecha 443. 30. cuire; tour-
38, 17, coudre 43, 23. menter.
cosin v. cosi. cozi; -in; cosin (cô[n]sfob]rïnum) s. m. cousit/
cosmar (de cônsûmmare et cônsumere; *cônsû- 35, 22; 211, 9; 217, 21; 339, 4; 367, 17.
mâre) v. I. tr. consommer 17. 12; 18. 23. cozina (de cozer; *côq[ulnam) s. f. cuisine
coss- cf. cons-. 256, 9.
cosser (or. inceri.) s,f. coussin, matelas 341, 4. cozina (côns[Ôb]rlnam) s. /. cousine 211, 9.

cossezen (côn- sëdentem) adj. (n.propr.) avenant, cozinat (de cozina) s. m. mets.
convenable 88, 12. cranc (cânerum) s. m. cancer 116, 9.
costa (costam) s. f; prép. à côté de 107. 29: crear; criar (sav., crëâre) v. I. tr. créer 21, 10:
de c. 44, 13. nomme)- 437, 29.
costal (de Costa, *cbstiïlem) s. m. flatte 343. 19; creator 3, 13; criator 448. I (sav., creâtOrem)
coteau, penchant d'une colline 202. 22. créateur.
costar (cënstâre) v. I. tr. coûter 141, 5; 211, 9. creatura; cri- (sav., crëàtûram) s f. créature
costitueraen (sav., de cûnstïtûëre) s. m. con- 27, 27; 57, 11; 107. 19; 303. 16:' 430. 10.
stitution 18, 29. crebar (crepâre) v. I. iutr. crever 438. 23.
costum (de cônsûëtûdïnem) s. m. coutume. creder; créer v. creire.
manières 129, 5; 3()8. 25. creire 232, 13; creyre; creder; crezer; creser:
costuma; cosduma (de cônsûëtûdïnem) s. ,/'. créer 18, 15 (crëdere) v. f. III. prés. ind.
coutume, habitude, usage 4, 0; 257.31; 373, sg. 1. cre (: e) 133, 7: crei : cres 443. 1; cresi
21. 431, 10; 2. cres 12. 1; 90. 14: 3. cre 6, 0:
costumât (de costuma) adj. accoutumé, habituel crei (: 28; /;/. 1. crezem: creem 16. 34;
ei) 34,

314, 33. 2. crezetz; créez 16. 34; 11, 24; creet 11. 24:
costumier (de costuma) adj.; c. de accoutumé 3. crezon; creson 325, 2; subj. s>t. 3. créa
à, habitué à 53, 25; 243. 9. 18,19; pi. 2. credaz 269, 8; crezatz 85. Il;
costura (de coser; *côsûëtûram s. f. couture i creaz 13. 10; creatz 42, 28; impf.subj.sg. 3.
394, 15. crées 21, 17: pi. 3. creessen 2. 8: pf. s
cota (de germ. kotta) s. /. cotte, tunique, vête- credet 3. 13; crezet: creet 21. 1. 10; pi 3.
ment de femme 226, 12. crezeron; creeren 15. 18; fut. sg. 1. creirai
505 GLOSSAIRE. 506

65, 28, 30; 212, 3; conâ. I. crezera; II. croissir (de germ. *krôstjan) v. IIa . tr. faire
creiria 113, 34; impf. sg. 2. cre; pc. p. m. grincer 25, 20.
crezut 208, 17; creut 20, 16; 205, 13, croire; crollar v. crotiar.
pc.prés.subst. crezen croyant 210, 22; 231, 26. cropa (de germ. kruppa) s. f. croupe 294, 16.
creissement; creyssh- (de creisser) s. m. ac- cros v. crotz.
croissement 259, 35; 395, 4. crosada (de crosar, *crùcïàre) s. f. donar la cr.
creissensa (sav., crêscëntïam) croissance, aug- faire le signe de la croix, donner la béné-
mentation 342, 19. diction 437, 27.
creisser 297, 6; creyser 381, 6 (crescëre) v. f. crot v. crotz.
III. intr., prés. ind. sg. 3. creis 66, 4; crotiar; crollar (*crotùlâre; Kg. 2542)
v. intr.
165, 30; pi. 2. creyssetz 310, 9; subj. sg. 3. crouler, s'écrouler, s'ébranler 120, 16; 148,
cresc' 114, 15; cresca 196, 13; 241, 20; par/, 20; 196, 31.
sg. 3. crée 55, 18; 394, 9; pc. p. m. eregut crotz; crot; cros (crucem) s. f. croix 22, 10;
205, 29; /. creguda 109, 17, croître, accro-
52, 6; 409, 32.
ître; arriver 66, 4; 205, 29.
crozat pc. p. (de crozar, *crùcïare) s. m. croisé
creraar (sav., crëmâre) v. I. tr. brûler 208, 26;
137, 9.
361, 11.
cru v. crut.
cremetar (de trëmëre) v. I. tr. craindre ; inf.
crucifixar (sav., de cruciîlxum) v. I. tr. crucifier
svbst. crainte 121, 22.
25, 28.
cres- v. -crez-.
crudel ; crus- ; cruz- (crûdëlem) adj. cruel 25,
Crespi pr. Crespy en Valois 128, 27.
n.
11; 402, 14; 433, 38.
crestaires (de crïstam) s. ni. sj. châtreur 232, 3.
crut; cru (crûdum) adj. cru, rude, sauvage 307,
crestia; -an; cristia; -an; christ- (chrïstïânum)
6; 438, 17.
adj., /'. -ana, s. m. chrétien 5, 26; 6, 4, 12;
cuberta (pc. p. f. de cubrir, cobrir) s. f. cou-
44, 6; 132, 2; 222, 19; 266, 4; 364, 12; adj.
verture 204, 15.
65, 23; 284, 24; gên. pi. christianors 365, 11.
crestiandat [sav., chrïstïânïtâtëm) s. f. chré-
cubertamen (de cubert, pc. p. de cobrir) adr.
couvertement, indirectement 314, 42.
tienté 235, 19; 368, 24.
cubrir v. cobrir.
crey- v. crei-.
creyssho (de creisser *crëscïOnem) s. f. crois-
cudar v. cuidar.
;

cuec v. coc.
sance 395, 27.
crezensa; cres- (de crezer; *crëdëntïam) s. f.
cuende v. coinde.
croyance 388, 19; per ma c. ma foi 118, 3;
cuer ; cur (corium) s. m. cuir 293 , 9 ;
peau
44, 24.
275, 1. a c. à crédit 342, 31.
crezer creire.
eug v. eut et cuidar.
v.
chevelure
cuidar; cuyd- cud-; cui-; eug-; cogitar (*cogï-
;
cri (crïnem) s. /'. crin, poil 58, 20;
târe) v. I. tr. croire, penser 2, 17; 10, 33;
101, 25.
41, 29; 91. 27; 92, 11 155, 14; 207, 27; 331, ;
cri v. crit.
7 ; inf. subst. pensée, idée 245, 33.
criar v. crear, cridar.
cuidat (pc. p. de cuidar) s. m. pensée, idée
criator v. creator.
85, 3.
cridar; criar (quïrïtâre) v. I. intr. crier 5, 23;
s'érier 142, 36; 290, U. cuirassa ( de cuir ;
corïâ cëam ) s. f. cuirasse
cridesta (de cridar) s. /'. crierie, tumulte 433, 143, 7.

25. culhir ; cullir v. colhir.

cridiu (de cridar) adj., f. -iva, criard 355, 31. culvert ; -er (or. inc. ; v. Kg. 2322) adj. perfide,

crim (crîmen) s. m. crime 412, 7.


coupable 45, 1.

crirainal (sac, crïmïnâlem) adj. criminel', pecat cum v. corn,

cr. péché mortel 223, 37.


cum- cf. com-.
criminos (sav., crïminusum) adj. criminel, cou- cumdurmir (cûm-dormlre) v. II b . réfl. dormir
pable 433, 2. 41, 28.

Crist; Christ; Crit (Christum) Christ 17, 10; cumergar (cômmûnïcâre) v. I. intr. communier
158, 10. 39, 16.
cristal (sav., crystâllum) s. m. cristal 202, 25. cundia; cunhtia (de coinde) s. /. grâce, gen-
cristian v. crestia. tillesse 294, 7; 308, 19; 393, 6.

crit; cri (de cridar) s. m. cri 290, 10; 399, 12: cur v. cuer.
appel 158, 25. cura (curam) s. f. soin, souci; prendre, aver
507 GLOSSAIRE. 508

c.prendre soin 66, 17; 135, 2; getar a no- Daunis n. propr. Denis 159, 26.
cura négliger 130, 15. daurar (de d'aur) v. I. tr. dorer, orner 42, 21;
curar (cûrâre) v. I. tr. soigner, cultiver 226, 4; 252, 3.
373, 25; avec le gén. se soucier 199, 23; daus (d[ë] ad versus) prép. devers, de 272. 11.

374, 11. Cf. deves.

curât; cura 440, 4 (curâtum) s. m. curé 444, 3. davan; -nt (d["ë| âb Tinte) adv. prép. devant 6, ;

curiozarnent (cûrïosa mente) adv. soigneusement 27; préférablement à 94, 13; avant 375. 4;
373, 14.
auparavant 392, 42 d. que avant que. ;

davas v. deves.
euros (de cura) adj. soigneux 345, 14.
daveras (d|ë] ad vëras) adv.; per d. eu effet,
cursori (sav., cursôrium) adj. rapide 406, 30.
vraiment 198. 4.
eut; eug (s. v. de cuidar) s. m. pensée, doute
de (de), da 254, 37 (djëj-ad) prép., sert à dé-
80, 9. Cf. cuidar.
cuydar v. cuidar.
signer le génitif, la distance, l'origine, la ma-
tière, le motif, la possession, la relation, le

temps ; de, à, avec, à cause de, contre, depuis,


lia v. de.
entre, dans, pendant, par, par rapport à 2,
dabans (d[ë|-ab-ante) adv. auparavant 241 , 3.
14 ; 6 ,après le compar. que 7 9
9 etc. ; ,
dalgat v. delgat. ;

exclam., en allem. liber 107, 31; 108, 30 etc.


damizela; damaisela (domïnïcëllam) s. f. de-
débat (s. verb. de debatre) s. m. débat 405. 2:
moiselle 142. 7: 323, 4.
querelle 431, 29.
damlideu dompnedeu.
v.
debatre (dë-bàttuere) v. III. intr. débattre 124.
damnar; dampnar (dâmnâre) v. I. tr. damner
12; réfl. s'efforcer 284, 25.
210, 11; 341, 18; 390, 14.
dec (or. inc. ; v. Kg. 3203) s. m. vice , défaut,
damnatge; dampn-; dampnatje; dapnatge; -ghe
(*dâmnàticum) s. m. dommage 95, 11; 109, faute 70, 26; 394, 8; cause 149, 24; ordre
221, 17.
28; 156, 5; 206, 2, 11, 12; 431. 6; 433, 38.
decazer; dech- (dë-*câdëre) v.f. III. intr., prés,
dampnos (dâmnusum) adj. nuisible 397, 31.
ind. sg. 3. dechai 220. 24; decay 401. 12;
dararedeu dompnedeu.v.
subj. sg. 3. dechaia 301, 18; pc. p. decazut
dan (damnum) s. m. dommage, détriment, perte
301, 11. déchoir 219, 3; tr. faire déchoir,
76, 18; 124, 18; tener d. nuire; nég. ne faire
rabaisser 301, 18; 401, 12.
rien 129, 29; giet, met a mon d. mépriser,
dédaigner 202, 18; 222, 14.
decebemen (de decebre) s. m. déception 234. 28.
decebre; dess- (dëcïpëre) v. f. III. tr., parf.
dançar v. dansai*.
sg. 3. decep 384, 31 pc. p. m. deceubut 205.
dans; dansa (de dansar) s. m. f danse 121, 19. ;

20 /. desseubuda 335, 33, décevoir, tromper.


21; chanson à danser 238, 10; 403, 1. ;

decendre v. deiscendre.
dansar dançar (de v. a. h. danson) v. I. intr.
;
decepeio (sav., dëceptïonem) s. f. déception,
danser 121, 18; 403, 31.
imposture, fraude 3, 19.
dapnatge v. damnatge.
decernir (de dëcërnëre) v. Il a réf. se discerner, .

dapnifiear (sav., dâmnïfïcâre) v. I. tr. endom-


se voir 222, 18.
mager 434, 9.
dechar v. ditar.
dar 117, 28 (dâre) v. I. anom. remplacé générale-
dechasenssa (de decazer) s. f. déchéance, déca-
ment par donar, prés. ind. sg. 1. (dau); 3.
dence 220, 23.
da 215, 35; day 437, 10; impf subj. pi. 2
dechat /•. dictât.
dessetz 162, 4; parf. sg. 3. det 42, 19; fut.
dechazemen (de decazer) s. m. déchéance, ruine
sg. 3. dara 12, 66; impér, sg. 2. day 437, 8;
221, 24.
pc. p. dat 137, 13, donner ; frapper 261,35;
declaragge (de déclarai') s. m. explication 393.
d. batalha livrer bataille, combattre 204,25;
15.
réfl. se donner, éprouver 247, 6; 310, 15.
declarar; declayrar (dëclâràre> /•. 1. tr. dé-
dardier (de dart, ags. darad) s. m. archer, jeteur
clarer, expliquer 316, 42: 352, 11; 443. 12.
de dards 121, 4.
decli (s. verb. de déclinai') s. m. déclin, déca-
darrier v. derrier. dence 58. 2.
dart ; dar (d'or: germ., ags. darad) s. m. dard, déclinai' (dêclmare) >•. 1. réfl. s'abaisser, daig-
javelot 127, 1; 345, 5. ner 434. 21.
dat (dâtum, s. m. dé 33, 4, 11; 191, 37; 229, décret (sac. decrëtum) s. m. décret, pi. droit
28; ab us datz le moindre. canon 429. 20.
datiu (sav., dâtlvum) s. m. datif 214, 31. dedins; -nz; -ntz t^dë d[ê] ïntus) adv. prép. dans
509 GLOSSAIRE. 510

41, 1; 44, 11; 265, 17; dedans, au dedans deiunh; dejuni (de[je]jûnium) s. m. jeûne 256,
86, 18. 1, 2; 372, 22.
defalhensa (de défaillir) s. f. défaillance, défaut delechamen (de delechar. deleitar) s. m. délec-
342, 1; erreur 388. L6. tation 238, 22.
défaillir; défaillir (de de et faillir) v. Ila intr.
delechar v. deleitar.
faire défaut, manquer 257, 29 388, 17. ;
deleit; delieg; delich (dëlëctum) m.
s. délice,
defenderis (de dêîendëre *dëfëndïtricem) s. f. ;
plaisir 23, 26; 30. 1; 255, 31: 279, 1: 345.
défenderesse, protectrice 306, 12.
15; 381. 19; 421, 26.
défendre deff- (dëîëndëre) v. III. tr., pc. p. de-
;
deleit (dëlïctum) s. m. délit 257, 15 (ou = de-
fendut et defes, /. -za 82, 16, défendre 79, 17 ;
leit carnal?; cf. deleit <C dëlëctum).
429, 26; réfl. (de) 115, 10; 119. 20; 172,25;
deleitar; delechar (dëlëctâre) v. I. réfl. se dé-
200, 3; 272, 6; 285, 35.
lecter, se réjouir 61, 6; 359, 19.
defensal (de defensar; *dëfëns;llej s. m. barrière,
delgat; dalg-; dolg-: délicat (sav.) (dëlïcâtum)
obstacle 299, 24.
adj. délié 97. 25: 98. 17: 271. 13: svelte 292,
defensio (sav., dêfênsïônem) s. f défense 358,
16; 293. 42; délicat 341, 12.
41.
defes (dëfënsum) m. défense 119, 30.
s.
délibérai (sav,. dëlïbërâre)
1

v. I. intr. délibérer;
deffendre v. défendre, se résoudre 444, 2.

deffensar (de dëfënsum) v. I. tr. défendre 437, delicadament; -ns (sav., dëlïcâta mente) adv.
26. délicatement 373. 15 : avec luxe 382, 35.
def or ; def ora ;
- as ; defors ( dëfôris) adv. dehors, délicat v. delgat.
en dehors 26, 7; 52, 16; 86, 18; 105, 35; delich v. deleit.

201, 4; 203, 5; 204, 18: 299. 4. delichable (dëlëctâbïlem) adj., f. abla, délectable,
defranher (dë-frangëre) v. f. IL, prés, ind s;/. 3. plaisant 388, 5.
defranh, manquer 402, 23. delichos (de delich, deleit; *dêlëctôsum) adj.
dega (de jam) adv. déjà 444, 14. bien parlant, de bon appétit 373, 19.
degalliier (or. incert.) s. m. prodigue 317, 12. delicios (sav., dëlïcïosum) adj. délicieux 397, 20.
degastar (de et gastar) v. I. réfl. se consumer delieg v. deleit.

395, 6, 8. delir (*dëlïre p. dëlëre) v. IP. tr. détruire,


degastayre (de degastar) 6-. m. sj. prodigue anéantir 22. 26: 38. 13; 330. 18; 419, 10.
373, 1. dema; -an (dë-màne) adv. demain49, 18; 280, 4.

degerir v. digerir. demamen (*dëcïmnmëntum) s. m. dime 237, 2.

degna v. deng. demanda (s. verb. de demandai ) 1


s. /. demande
degnar v. denhar. 127, 28.
degnitos (de degnitat, dïgnïtâtem) adj., f. -osa, demandar (dëmàndâre) v. I. tr. demander, in-

305. 3. terroger 15. 10; 37. 24; 143, 1: 162. 4.

degolar (dëcôllâre V) v. 1. réfl. tomber à terre, demanes (de manu ïpsum) adv. aussitôt 183, 14.
dégringoler 194, 14; 369, 30. demantenent (de et mantenen de manu tënënte) :

degra (de et gràdum) s. m. degré 7, 37; 8, 7; adv. incontinent 417, 13; d. que aussitôt que
44, 3. 371, 26.
degurpir (de et germ. werpan) v. II 1
'. aban- demenar (de et menar; *dëmïnfire) v. 1. mener,
donner 48, 1. conduire 428, 15.
degu; dengu (v. Kg. 2971) pron. indéf. nul, dementre que (dùm intérim) conjonct. pendant
aucun 372, 8; 391. 35; 425, 34. 31». que 253, 38.
deignar v. denhar. démon (daemônem) s. m. démon 442, 6.
deis (d[ë| ïpsum) prép. dès 15. 6. Cf. des. demoni (daemonium) s. m. démon, diable 371,
deiscendre; deiss-; deis-; deyss-; deyc-; desc-; 23.
dec- des-; dex-; dise-; diss- (descëndëre) v.
; demoniat (de daemonium) adj. démoniaque, pos-
III. intr. descendre 6, 10; 47, 21; 81. 7. 85, sèdé 412 32.
30; 278, 30; 305, 14; 353, 4; 398. 34; 422, demonstrar v. demostrar.
25, 26; 424, 26; baisser 163, 19; tr. faire demor (s verb. de demorar) s. m. retard, délai
descendre, pénétrer 275, 7. 287, 3; 370, 11.
deisonor v. dezonor. demorar (dëmôrâre) v. I. intr. demeurer, rester
dejos (de jos) prép. sous 290, 16. Cf. jos. 3, 9; rester inachevé (l, afar) 335, 30; 425,
deju (de dejunar) adj. à jeun 195, 16. 35.
dejunar (dë[jë]jûnare) v. I. réf. jeûner 210, 28. demostrar; -monstrar (dëmônstrâre) v. I. tr.
511 GLOSSAIRE. 5 2 1

démontrer, montrer, témoigner 11, HO: 12. 30; derrier; der-; derreir; damer (*deretrarium)
255, 18; 430, 2. adj. numér. dernier 123, 23; 204, 1 ; 329, 21 :

den (dëntem) s.f. dent 25. 20: 101, 23; 292, 9. 396, 35; en d. à la ji>, 349, 8.
denairada (*dënârïâtam) s. f. denrée 341 10. .
des v. detz.
denan; -ant (d[ë]-ïn-ante) prép. devant 0. 33; des- cf. dez-.
ado. en avant, par devant 196, 32; 197. 5; des (d[ë] ïpsum) adv. des era tout de suite 52.
esser, venir d., avec le dat., être, vertir devant, 23 des l'or en sai de/mis 69, 2.
; Cf. deis.
en présence de 156, 17: 2(57, 23. desacordar (des et accordai'; *dïsâccordâre) e.
I. tr. désaccorder, mettre en désaccord 301, 6.
deng; digne (dïgnum) ad}., f. degna, digne 23,
desafiblar (dïs-âd-*flbtilâre) v. I. tr. déboucler
24; 305, 10; 300. 21.
dengu v. degu. 295, 15.

denhar; deign-; degn-; dign- (dïgnare) v.I.tr. desamparansa (de desamparar. dïs-nnpàrâre)
daigner 83, 18; 112, 13; 118, 2; 133, 10; s. f. dépossession, abandon 430, 3.

desastrat (dïs-*âstrâtumi adj. désastreux, mal-


157, 26: 253, 28; 424. 4; accorder 133,8.
Iteureux.
denier; (dënârium) s. m. denier 45. 16;
din-
dcsautreiar (des et autreiar; *dïsauctOrïcâre
352, 28; argent, monnaie.
v. I. réfl. se dédire 35. 6.
départir (dë-pârtïre) v. Il", tr. distribuer,, ar-
desayre (or. 'nie.) s. m. affliction, tristesse 433.
ranger; intr. départir, séparer 178. 24; réfl.
19.
se séparer 260, 10, 13; s'en aller 290, 31;
desazegar (des et azegar; *dïsâda( qufire) i
r. I.
in/, subst. départ 35. 19.
ré/i. se séparer, se détacher 72. 3.
depenher: depinher (dëpïngëre) v. f. IL tr., desbaratar (des et baratar v. Kg. 7i<)i)
;
e. I.
prés. ind. sg. 3. depinh 393, 25; pc. p. de-
tr. disperser, défaire 203. 28.
pent 7, 30, dépeindre, peindre. desbrancar {de dis et brâneam) v. I. tr. ébrun-
deperdre (dëpërdëre) v. III. intr. perdre 7. 19. cher, séparer 115. 2.
depertida (pc. p. f. de départir s. f départ 399, )
desc (dïseum) s. m. bassin, panier 195, 27.
17. desc = des que dès que 114, 1.
1

depinher v. depenher. descantar (dïs-cantare) v. 1. tr. déchanter,


déport (s. verb. de déportai) 5. m. divertissement, chanter en déchant 404. 8.
joie 36, 23; 93, 2; 127, 4; 424, 9. descapdellar descabdelar (des et capdelar;
;

déportai' (dëportârej v. I. tr. se remuer gai ment, dis- câpïtëll-âre) v. I. tr. décapiter, avilir
se divertir ; réfl. s'égayer, s'amuser 390, 27 ;
302, 2; priver d'an chef 400. 10.
inf. subst. plaisir, ravissement 114, 10. descaptar (dïs-*câpïtàre) v. I. intr. s'endom-
depos (de pos) prép. après 28, 33. mager, s'entamer, diminuer 5, 6.
depus, depuys que (de et pois, puis) conjonct. descaptener (des cap et tener) e. f. III., fut.
,

depuis que, puisque 318. 31; 430, 5; 43<), 33. sg. 1. descaptenrai 69. 12, lâcher, laisser
échapper.
deraubar (de et germ. rauban) v. I. tr. dérober,
dépouiller, piller 333, 26.
descargar (des et cargar; dïs-*cârrïcàrei c. I.
tr. décharger 227, 10.
dereer; dereire v. derrier, derreire.
descauzidamen (de descauzit pc. p. de des-
derenan (d'er [— ara, ora] en an, de hâc hora
,

cauzir) adr. sans convenance, inconvenable-


ïn antej adv. dorénavant, désormais 137, 3;
ment 119, 23.
218. 28.
descauzimen; desch- {de descauzir) s. m. im-
derger (d[ël-ërïgere) v. f. II. tr., par/, sg. 3.
politesse 288, 16; 358. 44.
ders 45, 2; 150, 3, dresser, élever.
descauzir; descaus-; deschauz-; desquaus- (dîs
derivatiu (sav., dériva tïvum) adj., f. -iva. dé- et germ. kausjan) v. II
b
tr. mal choisir; pc. .

rivatif, dérivé 213, 17, 20.


p. inintelligent, inconvenant 114. 18; 340. 15;
derocar; derr- (de de et *roccam) y. I. tr. dé- 356. 15; infortuné 433. 12.
rocher, jeter en bas, renverser 39, 23: 144, descendre c. deiscendre.
18: 192, 6. deschaer 326, 24 (dc-ex.-*câdcrei v. f. III. intr.
derramar (*dïsrâmâre) v. I. tr. trancher, mu- déchoir : //•. rabaisser.
tiler, maltraiter 7, 16. desciple: dise-; descipol 411, 34 («av., dïscïpu-
derreire; der-; dereira; dereyre; dereires; de- lum) s. m. disciple 9. 16.

reer (dë-rëtro) adv. derrière, en arrière, par desclavelar (de dïs et clâvëllum; *dïsclâvëllâre

derrière 199,3: 360, 14; en dereira à ï'insu c. I. tr. déclouer; intr. se déclouer 10. 30.
1

46, 21; anciennement 5, 32; prép. 443, 26. descobrii (dïscô[ô]pënre) v. Il' , tr., prés. ind.
17
513 GLOSSAIRE. 514

sg. 3. descuebri 335, 30: découvrir 105, 32; deseguentre (de de et sëquentem) prép. après
fig. révêler 114, 33; 209^ 8. 226, 21.
descobrire (de descobrir) s. m. sj. découvreur, desempre (de et sempre) adv. aussitôt 6, 3.
dêceleur 304, 15. desendre r. deiscendre.
descofimen (de descofire, desconfire *dïsconfï- , deseretar (dïs-hërëdïtâre) v. I. tr. déshériter,
cëre) s. m. déconfiture , défaite, déroute 235. priver de son héritage 41, 19.
11. deservir (dësërvlre) v. Il a desservir, mériter .

descolpar (*dïscûlpâre) v. I. intr. se disculper, 45, 4.


s'excuser 269, 3. desfaire; desfar (dïs-fâcëre) v. f. I., pc. p.
desconfir; descofire; descoff- (*dïscOnfïcëre) v. desfag, défaire, détruire 7, 12; 262, 14;
f. III., par/, sg. 3. desconfis 128, 11; 265, 390, 12.
21; pc. p. m. descoffit 438, 13; descofit 38, desferra verb. de desferrar, de dis et îërrum)
(s.

12; desconfit 142, 35, déconfire, ruiner, briser, s. f. les quatre fers d'un cheval mort, dépouille
battre. 429, 7.
desconoissensa (de desconoisser) s.f. ignorance, desfiar; desfizar (*dïsfldâre) v. I. tr. défier
imprudence 241, 10; manque <h reconnais- 159, 16; 370, 36.
sance, ingratitude 341, 22; 416. 18. desflorar (sur.. *dïsflorâre) v. I. tr. déflorer
desconoisser (dïs-cognoscëre) v. f. III., prés. 390, 2.

ind. sg. 1. desconosc 244, 16; pc. prés, des- desgarnir (des et garnir; dis et germ. warnjan)
conoissen 301, 16; pc. p. desconognt 244, 19, v. II b dégarni" 181, 20,
.

ignorer, méconnaître. desh- v. des-,


desconort (s. verb. de desconortar) s. m. dé- desjonher (dïsjungere) cf. IL intr., prés. ind.
couragement 125, 24; 17(5, 16: 304, 11. sg. 3. (Icsjonli 144, 17, se disjoindre.
desconortar (*dïsc0nhortàre) v. I. intr. et ré il. desleial (dïs-lëgâlem) adj. déloyal 192, 26;
se décourager, se plaindre 55, 6; 144, 19. 223, 32.
desconseillar (des et conseillai'; *dïsc5nsïlïâre) desleiar; -liar (dïs-lïgjîro) /•. I. délier 58. 14:
v. I. tr. déconseiller; laisser sans conseil 32. éloigner, séparer; réfl. 79. 9.
12. desleiautat (dïs-lëgâlïtâtem) s. f déloyauté
descorat (de des et cor, dis et cor) adj. sans 129. 14.
cœur, sans courage 225, 24. desliuramen (de desliurar) s. m. délivrance 236, 1.

descordan (dïscordântem) adj. discordant, se- desliurar (des et liurar; dïs-lïbërrire) r. /. tr.

mant la discorde 222. 28. délivrer 384, 8.


descort; dise- (s. verb. de descordar. dïscordâre) desloniar; -loignar (de des et lonh; dïs-longe-
s. m. discord , désaccord discorde 301, 13;, âre) v. I. tr. éloigner 34, 2; 114, 26.
genre de poésie 227 18; 324, 17; 404, 11;
. desmandar (dïs-màndâre) v. I. tr. contremandur
437, 12. 328, 19.
descortes (des et cortes; *dïscortênsem) adj. desmembrar ; -nembrar 380. 24 (dîs-mëmorâre)
discourtois, impoli 315, 39; 430, 12. v. L tr. oublier.
descovinen (pc. prés, de descovenir, dïseon- desmentir (dïs-mëntîre) r. ll a . tr. démentir
vënlre) adj. déconvenant, inconbenant 327, 9. 5, 37; 218, 22; réfl. 350, 30.
descozer (dïs-cônsuere) v. f. I IL, pc. p. des- desmezura; -mesura (dïs-mënsaram) s.f. pré-
cozut 356, 1 1 découdre.
, somption, outrecuidance 130. 13; 222. 37.
descrezen (pc. prés, de descrezer) adj. mécréant desmezurar (dïs-mënsûrâre) r. I. intr. dépasser
236, 9. la mesure, être orgueilleux 353, 8; réfl.
descrezensa (de descrezer; dïscrëdëre) s.f.mé- s'estimer outre mesure, s'enorgueillir 66, 15:
créance , incrédulité 211, 11; blasphème Ba. si d. ab se mesurer inconsidérément avec

341, 40, 134, 24; pc. p. démesuré, orgueilleux 192. 27.


desdans; desdansa (des et dans, dansa) s. m. desnaturar (de dis et nâtûram) r. I. intr. se
et f. sorte de chanson 404, 8. dénaturer, changer de nature 65, 33.
Desdier n. pr. Didier 247, 7. desnembrar v. desmembrar.
desdir (dïs-dïcëre) v. f. II. dédire; contredire, desobre; de sobre (dë-super) prép. dessus, par
résister 282, 16. dessus, au dessus de 67. 12; 262, 20; de
desduyt (pc. p. de déduire; dëdûctum) s. m. 383. 27.
déduit, divertissement 413, 20. desolar (sar.. desûlâre,) v. 1. tr. désoler 428. 34.
desebrar (de dïssepàrâre) v. I. tr. séparer 29, desouest (dïs-honëstuni) adj.déshonnête, terrible
20. 433, 35.
515 GLOSSAIRE. 516

desotz; -oz; -ot (de-subtus) adv. dessous, en destolre (dïs-tollëre)


v. f. III., prés, ind, sg. 1.

dessous 1, 26; 137, 21; prép. au dessous destolh 164, 12; pc. p. destout 55, 37. réf.
de 43, 12. s*éloigner, s'écarter.
despachar (dë-ëxpëdïcâre; cf. Kg. 3015) v. 1. destorbamen (de destorbar) s. m. trouble 235, 19.
réfi. se dépêcher 440, 26. destorbar (dïstilrbâre) v. 1. tr. troubler 121, 21.
despagat (dïs-pâcâtum) adj. mécontent Ba.; destorbelhar (de destorbar. *dïsturbïlïfire) /•. /.
p. ê. despagat =
despachat en hâte 426, 44. tr. troubler 234, 4.

despeit (dëspëctum) s. m. dépit, mépris 23, 27 ;


destorbier (de destorbar; *dïstûrbârium) s. ni.

109, 3. trouble 124, 14.


despendeyre (de despendre) s. ni. dépensier, destre; dextre (dëxtëram) adj. droit 8, 28;
prodigue 373, 1. 105, 30.
despendre (dïspëndere) v. III. tr. dépendre, destreg; (dëstrïctum) s. m. détroit,
destrei
dépenser 119, 16. difficulté,puissance 128, 2; 280, 17.
despensa (dïspënsam) s. f. dépense 344, 1. destrenher 62, 11 -eigner (dëstrïngëre) v.f. II.,
;

despensar (dïspênsâre) v. I. tr. dépenser 129, prés. ind. sg. 3. destreing 94, 5; subj. sg. 3.
11; passer 342, 23. destrenha84, 8; destrenga 71, 22; parf. sg. 3.
desperdre (dïs-përdëre) v. III. tr. perdre, destreis 71, 19; 94, 3; pc. p. destreit 278,
anéantir 205, 27. 31, étreindre, presser, forcer, obliger.
desplazencha (de desplazer; *dïs-plâcëntia) destressa (*dëstrïctiam) s. f. détresse 433, 11.
s. f. déplaisir, ennui 270, 12.
destrian (de destriar, destrigar) adj. différent
desplazer; -aser (dïs-plâcëre) v. f. 11 J. intr., 100, 30.
prés. ind. sg. 3. desplatz 93, 10; sxbj. sg. 3. destric (s. verb. de destrigar) .<?. w. peine,
desplaia 158, 15;
impf. subj. sg. 3. des- perte, dommage 55, 1; 78, 3; 114, 35.

plagues 391, 5, déplaire; inf. sabst. 223, 16; destrier (*dëxtërrirmm) s. m. citerai de bataille
347, 7; 429, 27 déplaisir, désagrément, 120, 2; 214, 34.

ennui. destrigar; -guar (*dê -extricâre?; .s. J. tr.


despleiar; -gar (dïs-plïcëre) gêner, emburasser, contrarier, tourmenter
v. 1. tr. déployer,
développer, raconter, étaler 157, 21; 266, 20; 115, 8; 328, 11.

déplier 205, 7. destruimen (de destruire) s. m. destruction


234, 30.
despois (des pois) adv. depuis.
destruire; destruir 28, 32 (*dêstrûgëre) r.f. II.,
despolhar (dëspolïâre) r. 1. tr., prés. ind. sg. 1.
prés. ind. sg 3. destrui 69, 14 ( autrui) ;
:

despolh 169. 13; subj. sg. 3. despueilla 323,


95, 3; subj. sg. 3. destrua 385, 42; pc. p. m.
22, dépouiller ; déshabiller 119, 34; réfl. se
destrug 208, 27 destruh 334. 13; destruit;
;

déshabiller.
destrut 205, 22; /. destruida 407, 17; des-
desponre (dïspunëre) v. f. IL, prés. ind. sg. 3. trucha 116, 2. détruire, ruiner, tuer; réf.
despon 45, 5; despo 112, 5, expliquer.
se consumer.
desquausit v. descauzit.
desubres r. desobre.
desrazigar (de dïs et *râdicam) r. I. tr. déra-
desus dessus (dë-sursum) adv. dessus 137, 21
; ;

ciner, soustraire 71, 10; 115, 16.


215, 18; 404, 25; venir al. d. survenir, sur-
desrei; -ey (de dïs et *rf>dum; v. Kg. 7858) prendre 335, 42.
s.m. désordre 128, 24; 364, 13. desva[ij v. dezanar.
desrengar (de dïs et germ. ring) v. I. tr. dé- desviar (de deviar, dëvïâre ;
*d[e]ëxvïàre) v. J.
ranger, déplacer, surpasser 142, 29. tr. dévier; d. son camin 1

s" écarter de la droite


dessalvar (de dïs et sâlvum) v. I. tr. damner voie 58, 1.

209, 15. det (dïgïtum) s. m. doigt 91, 15; 150, 30.


desse (d[ê]-ëxïn[dej) adv. aussitôt 68,25; d.que; determenar (sav., dëtërmïnâre') r. [. tr. déter-
al d. que aussitôt que, dès que 389, 30. miner 414, 20.
dessebre v. decebre. détestable (sav., dëtëstâbïlem) adj. détestable
desseignar (dïsslgnâre) v. I. tr. dessiner 262, 19. 434, 29.
dessenamen (de dessenar) s. m. folie 193, 18. detorn (de torn) prép. autour de 111, 17.
dessenar (de de et germ. sin) v. I. intr. perdre detriar K or. incert.) v. I. tr. assurer 411, 8;
le sens, la raison 193, 11. retarder, faire attendre 443. 13.
dessus r. desus, de et sus. detz; des 364, 26 (dëcem) //. de nombr. dix
destinar (sav., dêstïnâre) v. I. tr. destiner 134, 5; 149. 10; per un d. dix pour un
395, 16. 223, 21.
17*
517 GLOSSAIRE. 518

deu; dieu; dyeu; dio 295, 19, 22 (dëum) s. m. dezacordable {de dezacordar) adj. discordant
dieu 1, 16; 39, 15; 336, 29. 404, 15.
deutor (dëbïtôrem) s. m. débiteur 134. 5. dezacort; des- (des et acort) s. m. désaccord,
devalar {de de et val; *dëvâllâre) v. T. intr. discorde 148, 3; 358, 25.
dévaler, tomber {dans le péché) 211, 10. dezagradable (des et agradable; *dïs-ad-grât-
devedar (dë-vëtâre) v. I. tr. défendre 21, 15; nbïlem) adj. désagréable 384, 25.
renoncer 29, 27. dezamar (des et amar: dïs-âmâre) v. I.tr. cesser
devenir (dëvënïre) v.f. III. intr., prés. sbj. sg. 3. d'aimer 79, 27; 115, 15.
devenga 72, 10; pc. p. devengut 50, 11, dezamoros (des et amoros) adj. sans amour,
devenir réfl. 72, 10.
; indifférent 349, 34.
dever (dëbêre) v. f. I II. tr., prés. ind. sg. 1. dezamparer; desamp-; dezanp- (des et emparai',
dei; deg ( : dreg) 281, 32; 2. deus; deves *dïsïmparâre) v. I. tr. désemparer, cesser d'oc-
396, 7; 3. deu 248, 21; pi. 1. devem 57, 14; cuper, abandonner 210, 8: 350, 13; 381, 9: 385.
2. devetz 219, 13; devez 10, 1; 3. devon; 19.
devunt 260, 4; subj. sg. 3. deia 95, 17: impf. dezanar; des- (des et anar) v. I. intr., prés.
s/ibj. sg. 3. degues 77, 9; 303, 19: deges ind. sg. 3. desvai 201. 19; desva 315, 23.
441, 38; par/, sg. dec 163, 9; 310, 6; 3. s'en aller.
fut. sg. 3. deura 159, 32; c<md. I. sg. 1. dezarmar (des et armar; dïs-àrmâre) p. I. tr.

degr' 75, 7; //. sg. 3. deuria 56, 22: pc. p. désarmer, dégarnir 128. 14; 289, 38; 373, 29.
degut, devoir; inf. subst. devoir 311, 9; dezastruc (des et astruc) adj. désastreux, mal-
dignité 183, 17; per d. de par droit 341, 18. heureux 429, 9.
deves; davas (dë-versus) prép. vers, devers, dezautorgar (des et autorgar; dïs-auctorïcàre)
du côté de 39, 4, 28; 63, 20; 123, 18. v. I. tr. désapprouver, rejeter 79, 26.

devet (s. verl. de devedar, dë-vëtâre) s. m. dezavinen (des et avinen) adj. inconvenant im- ,

défense 223, 19. poli 75. 7; 350, 17;


devezir {de dlvïdëre) v. 11
1
', tr. discerner, deze {de drcem; *dr'Cënum) adj. numèr. dixième
distinguer, expliquer 184, 8; 313. 22. Cf. 87, 15.
devire. dezebre v. decebre.
devin (dïvinum) s. m. devin, prophète 366, 6; dezenansar (des et enanzar; dïs-ïn-ante-âre) v.
n. propr. 41, 16, 20. I. désavantager 67. 9.

devina (dïvïnam) s. m. devineresse 366, 6. dezencuzacio (*dïsïncûsàtïônem) s. f. excuse,


devinai" (dïvlnâre) v. I. tr. deviner, conjecturer justification 408, 6.
242, 18, 22; 289, 7. dezeretaire {de dezeretar; *dïsbëredïtâtor) adj.
devire (dïvïdere) v. f. II., pc. p. devis 16, 37; m. sj. ravisseur ^héritages 189, 5.
77, 10; 413,9, diviser, partager, arranger; dezeretar; des-; desh-; deseritâr (dïs-hërëdï-
décider 77, 10. Cf. devezir. târe) r. I. tr. déshériter, déposséder, priver,
deviro ou de viro; de et *virônem) adv. à piller Ai, 19; 127.27; 203,32: 226.20; 253.
l'entour, tout autour 356. 33. 22; 266, 29.
devis (dïvisum) s. m. propos, discours 445, 3Q. dezert;des-; deser (dësrrtum.^c. p. de dëserëre)
deviza (dlvïsam) s. f. opinion, avis 66, 27. adj. désert, abandonné 45. 10; n. m. désert
devizar (*dlvlsâre, de dïvîsum) v. I. tr. deviser, 385. 44.
ordonner, comprendre 77, 7. dezesperansa (des et esperanza. *dïs-spërântia)

devocio; -sic- {sav., dëvotïonem) s. dévot ion /'. s. désespoir 161. 3.


/'.

334, 1; 400, 36; 421. 29. dezesperar; des- (des et esperar; dïs-spërâre)
devorar (dëvornre) v. I. tr. dévorer 362, 37; v. I. tr. intr. désespérer 108, 19; réfl. 19.

385, 5. 10; 69, 9; 161, 12; 350, 12; 373. 5.


dévot {sav., dëvotum) adj. dévot 414, 27. dezir r. dire et dezire.
devotamen; -ens (sar., dëvôta mente) adv. dezirar; des- (dësldërâre) r. I. tr. désirer 51.
dévotement 400, 24; 438, 29. 24; 59, 23; 157, 31; 269, 15.

dex v. dec. dezire; des-; dezir; des- (dësïdërium) n. m.


dexendre v. deiscendre. désir 60, 12; 80, 17; 167, 23, 24; 216. 8.
dextre v. destre. dezirier {de dezirar; *dësïd(~r;lriuni) n. m. désir
dey cendre; deyss- v. deiscendre. 55, 2; 68, 34; Vuccom plissement du désir,
dezacoillir (des et acoilhir) v. //"., prés. ind. la chose désirée 123. 12.
sg. 2. dezacuoills 149, 9, ne pus accueillir, deziron {de dezirar) adj. désireux 70. 8.

rejeter. deziros {de dezirar) adj. désireux.


519 GLOSSAIRE. 520

dezobediencia; desobediensa (dis et obëdïën- dinier v. den-.


tiam) v. f. désobéissance 253, 9; 373, 33. dinnat (de disnar) s. m. iiiner 396, 32.
dczonestat; desh- (des et onestat; *dïshoncs- dins; dinz 72. 24: din 447, 4; (d[ë| ïntusj prép.
tâtem) Vif. malhonnêteté 397, 0; 406, 27. dans 59, 22.
dczonor; des-: dois- 377, 7; desh- (des et onor; dio c deu.
dïs-honOrem) s. déshonneur 18S, 7; 224,
/'. dire 135, 25; diire 201. 21; dyre 44<>. 3; dir
6; 284. 5; 328, 8; 366, 15. 26, 16; 72. 13; dezir (?) 286, 10 (dîcere) /•.

dezordenat [de des et ordenar; *dïs0rdïnâre) /. //. tr., prés. nul. sg. 1. die 10. 4; (: rie)
0,dj. désordonné, déréglé 340, 2. 239, 12, 18; dig (: Teiric) 3. 10; dich 443,
di; dia; dya; die (de dïem) s. m. jour 3, 27; 11; 2. diz 12, 1; ditz 48, 13; dit 20. 8;
4. 9; 5. 32; 187. 25; 399, 37; en dies (?) dizes; dises 392, 10; 3. diz 28, 19, 30; ditz:
jadis Ba. 2, 4. di 31, 16; dii 10, 24; pi. 1. dizem 407. 12;
diable (sav., dïâbolum) s. m. diable 8, 21; 9, 9. 2. dizetz; dizet 9. 35; dissetz 431. 39. S.

diablia (sav., de diable) .s. /. diablerie 189, 7. dizon 247, 23; dizo 46, 20; dizen 16, 30;
diague (sav. dïâconum) s. m. diacre 211, 14. subj. sg. 1. diga: 2. diguas 81. 25; 3. diia
diaspe; -pre (sav., dïàsprum. d'or, incert.; de 20. 20; dia 187. 13; pi. 2. digatz 169. 6;
jâspïdem Kg.) s. m. diapré, étoffe précieuse imparf. ind sg. 3. dezia 10, 21 pi. 3. dizien ;

de couleurs variées 293, 8; 321, 37. 15, 35, 39; subj. sg. 1. disses 114. 31; 3.

die; dich v. dit. disses 53, 8; 102, 16; diisses 10, 34; pi. 3.
dictado v. dictayre. dizessan 386, 34; par/, sg. 1. dis 22, 22;
dictav /•. ditar. dissi 267. 13; 295. 19; diissii 11, 7; dishi
dictât; dechat (dïctfttum) com- s. m. poésie, 390. 19; 3. dis 22, 14; 267. 13; diss 10, 18;
position 351, 18; 403, 2; 406, 15; 436, 21; diiss 9. 18; 10,33; 11, 1; dys 426. 20; dish
445, 14. 391, 7; dissh 393, 14; dih 295. 22; fut. sg. 1.
dictayre (dïct;ï to-r) *•. m. sj. o., o. dictado 435, dirai; diirei 203, 21; 3. dyra 440, 3; cond.
20; dictator 445, 10, porte, auteur, com- I. sg. 1. dira; dissera 102, 21; II. sg. 1.

positeur 406. 17. diria; impér. sg. 2. di; pi. 2. digatz 45. 26;
dieu v. deu. pc. prés, dizent 23. 29; dicent 0, 1; dizen ;

diferensa; difï- (sar., dïffeivntiam) s. f. diffé- pc. p. m. dich 123, 3; 265, 5; 261, 17; dit
rence 404, 7; 405. 37. 27, 17; diith 10, 17; dig 83, 34: 106, 14; /.
diticultat (sac, dïffïciiltntem) s. f. difficulté dita; dicha. dire, parler.
395, 36. dise- c desc-.
difinir (sav., dêfïnire) c II h définir, déterminer, disnar; dinnar; dinar (*disjunfue />. dïsjëju-
décider 405, 9. nfire) v. dîner 113. 6; 204. 12; esser
1. tr.

difinitio; diff- (sav., deflnïtiOnem) .s. /. défi- dinat43<), 29; réfl. 391. 14: inf. subst. dîner
nition 403, 1; 404, 11: 405, 1. 396, 13.
dig v, dire. dispozicio (sav., dïsposïtïonem) s. /'. disposition
dig v. dit. 396, 6.

digerir; deg- (de dlgerëre) r. II'' digérer 198, disputacion (sav.j disputa tïODem) s. f. dispute
13; 372, 26: 395, 13. 376. 11,
digestio (sav., dïuostïônem) s. f. digestion 395, dissendre /•. deiscendre.
12. dissipai" (sav., dïssïpâre) c 1. tr. dissiper,
dignamen (dïgna mente) adv. dignement. anéantir, ruiner 407. 17.
1
dignar v. denhar. distribuir (de dïstrïbùrre) v. II '. distribuer
digne v. deng. 395. 15.
dignitat (sav., dïgnïtâtem) s. f. dignité 339. 13. dit; dig; die 24. 32; dich 26. 21 (dlctum) s.

diire v. dire. m. dit, mot, discours 53. 11; 75. 13: 103, 11:
dijo (dïem Jovis) s. m. jeudi 48. 23. 136, 15; 158, 4; érangih 24. 32.
diligensa (sav., dïlïgëntiam) s. f. diligence, ditar: dictai 1

: dechar (dïctâre) v. I. tr.it intr.


application 427. 32. compose)-, 4. 5; 317, 1: 408. 13; dire, en-
dilu (dïem Lunae) s. m. lundi 126. 26. seigner 388, 10.
dimartz (dïem Mârtis) s. m. mardi 126. 26. ditio (sav., dïctïonem) s. f. diction, mot 215.
dimenge (dïem dômïnïcnm) s. m. dimanche K).

435, 30. diuessa (de deu) s. /'. déesse 377. 1.

din /•. dins. divariar (dïvilrïcâre) v. I. tr. se /tarer, varier


dinar; dinnar c disnar, 311, 7.
521 GLOSSAIRE. 522

divendre (dïera Venons) s. m. vendredi 49. 18. domens que; domentre que (de dum intérim)
divers (dlvërsum) adj. indif., f. -sa, divers 100. conj. pendant que 365, 18; 381. 18; 411,24.
17; 292, 23. domerdieu v. dompnedeu.
diversamen (divërsa mente) adv. diversement domesgier (*domestïcârium) adj. domestique.
310, 34. privé; fust d. non sauvage 53, 23.
diversar {de dïversum) v. I. tr. intr. varier domna; dompna; donna; dona (domïnam) s.f.
309, 27. dame 6, 26, 32; 8. 25; 20, 16; 25, 7, 29;
diversitat (sav., dlversïtâtem) s. f. diversité 45, 2; 53, 2; 146, 14; 267. 20; 274, 30.
396, 4; 408, 35. domne v. don.
divi (dlvïnum) adj., f. -na, divin, 257. 33; 383. domnei : dompnei
-ey (s. verb. de domneiar) s.
;

43. m. galanterie, courtoisie, plaisir amoureux.


divinal (*drvïnîîlem) adj. divin 402. 25. réjouissance où domine la galanterie 108, 2;
divisio (sav., dïvîsïonem) s.f. division, dissen- 119, 28: 303, 6; 307, 31; 357, 44.
sion, discorde 437, 11. domneiar; -eyar; dompneiar (de domïnam; *do-
do; don (donum) m. don 257. 35; présent
s. mïnïcâre) v.l. intr. courtiser, gai antiser, faire
342, 28; grâce 25, 8; largesse 107, 27; 179. la cour, faire l'amour 60, 2 104, 24 106, ; ;

7; honoraires 77, 20. 22; 287," 34.


doas v. dos. domp- v. dom-.
doblada (pc. p. f. de doblar) s. f. doublure 56, Dompnedeu ; Domerdieu ; Damredieu ; Damri-
27. deu; -dieu; Damlideu (dômïnum Dêum) s. m.
doblar (duplâre) v. I. tr. doubler 426. 21; rêfl. Seigneur Dieu 5. 36; 20. 11, 13; 42, 3; 47.
166,29; intr. devenir double 104,8; 133, 23. 29; 48. 18; 76, 1; 410, 34.
doble (dûplum) adj. numér. double 152, 3; 254. domptar ; domtar (dômïtâre) v. I. tr. dompter.
26; breu d. espèce de poème 309, 22. apprivoiser 272, 8, 9.
doblenc (de diïplum) adj. numér. double, 150, l. don; dont; dunt (d[e]ûnde) adv. interr. et rel.
doblier(*dûplârium)a<V;. numér. double, à doubles d'où, dont, ce dont 3,
10; 26. 22; 48, 27;
lûmes 120, 14; a. d. 33, 5; s. m. doublure 210, 125, 24; 269, 18; de plus (- donc?) 266,9.
24; pourpoint (? Ba.) 165, 18.
don; dom 9, 18, 25; domne (voc.) 4, 2 (dômï-
dobt- v. dopt-.
num) s. m. seigneur 2, 12; 9, 36; 37, 2;
doctor (sav., doctorem) s. m. docteur 3, 6.
368, 16.
doctrina (sav., doctrlnam) s. f. doctrine 345, 11.
don v. do.
doctrinal' (de doctrina) v. I. tr. endoctriner,
dona v. domna.
instruire 85, 21.
donar (dsnfire) v. 1. tr. donner 4, 16; 10, 2;
dol (s. verb. de doler) s. m. douleur 3, 9; 6,
377, 34; frapper, battre 362, 10; 377, 36;
15; 206, 12.
réfl. se donner, se livrer 269, 26; se d. garda
dolcessa (*dùlcïtiam) s. f. douceur, amabilité,
faire attention, regarder 37, 15; se d. soing,
amitié 300, 2.
cura avoir soin 97, 18 inf. subst. faire des ;

dolcor v. doussor.
dons, des largesses 58, 3.
doler (dolëre) v. f. III. intr., prés. ind. sg. 1.
donatio (sav., donâtïonem) s. f. donation 190,
dolh 164, 19; duelh; 3. dol 59, 18; 271, 7;
22.
pi. 3. dolon 116, 1; subj. sg. 1. dolha 151,
donc; doncas; doncs; donx; doncx; donchs
12 ; doilla 75, 7 ; dueilla ;
pc. prés, dolent 4,
(donique) adv. conjonct. donc, alors 3, 8; 5,
28; dolen 35, 12; 86, 1; /. dolenta (adj.)
2; 88, 6; 240, 28; 279, 38; 332, 1.
128, 33; pc. p. dolgut, doidoir, souffrir, faire
donna v. domna.
mal; réfl. s'affliger 271, 7; 75, 7, 151, 12.
dolgat v. delgat.
dons, indécl. (de domïnam) s. f. ; mi d. madame
82, 20; 118, 1; si d. sa dame etc.
doloiros; dolor-; doloyr- (dôlorosum) adj., f.
misérable 124, 23; dont v. don.
-za, douloureux, affligé,
222, 30; 307, 15; 376, 23. donzel; dons- (*dômïnïcellum, 5. m. damoiseau,
dolor (dôlorem) douleur 3, 8; 16, 8; 347, 2.
s.
page, rarlet 40, 1; 201, 21; seigneur 42, 2.
f.
dolorosamen (dolorosa mente) adv. douloureuse- donzela; -ella (*domïnïcëllam) s. /. demoiselle

ment 262, 25. 6, 16; 51, 2; 263, 26; 271, 3.

dolsor; dolz dolzament


; v. douss-; dous. donzellet (dim. de donzel) s. m. adolescent, jeune
dom v. don. homme 7, 16.
Doma n. pr. (cf. Canello l. c. p. 221) 149, 28. doptamen (de doptar) 6\ m. doute 237, 18.
Domas n. propr. Damas 365, 2. doptansa; -anssa; dobtansa; dupt- (*dûbïtàn-
523 GLOSSAIRE. 524

tiam) s. f. doute, crainte 221, 28; 227, 3; dreçar; dreichar v. dressai -


.

293, 13. drech- v. dreit-.


doptar; dobt-: dupt-; dotar (dûbïtâre) v. T. tr. dreg v. dreit.
intr. douter, craindre 6, 31 10, 20 69, 15 ; ; ; dreit; dreyt; dreg; dreh; dret; drech ; dreich;
120, 19; 162, 62; 253, 37; 332, 26. drei; dre (drïctum p. dlrëctum) adj., /.
dopte {s. verb. de doptar) s. m. doute, crainte -a, droit , direct29 42 . juste , irai 7 ,
;

314, 24; 429, 14. 17; 45,28; 84, 9; 104, 36; 198, 10; 292,34
dorénavant (d'or en avant) adv. dorénavant 387, 26; adv. tout droit; s. m. droit, justice
430, 4. raison13; 59, 16; 61, 3; 127.27; 268, 9
5,
dormelar {de dormir *dÔrmïcùlâre) v. I. ;
intr. 291, 4; 317, 15; 333, 33; 369, 3; 432. 14
dormailler, dormir 41, 29. a dr. directement 128, 26; justement, avec
dormilhos {de dormelhar; *dormïcûlûsum) adj. raison 303, 1 per dr. de par le droit 369, 4.
;

dormeur 110, 15. dreitamen; -nt {de dreit; *drïcta mente) adv.
dormir; dur- (dormïre) v. II". intr. dormir 253, tout droit, directement 106, 18; 204, 11.
28 inf subst. m. 103, 25.
; dreitura ; dreyt- ; drech- {de dreit ; *drïctaram)
dorn (cclt. dorn) s. m. poignée, petite mesure, s. f. dreiture, droit, justice 15. 17, 19 57, ;

peu 61, 13 ; 86, 6. 18; 130, 16; 446, 15.


dos (dursum) s. m. dos 143, 6. dreiturier; drech-; dret- {de dreitura; *dncta-
dos (duos) n. de nombr., sj. m. dui 33, 12 45, ; rârium) adj. droiturier, droit, juste 125. 28;
30; duv 329, 19; f. o. doas 306, 15, deux 213, 1; 341, 21.
329, 19. dressar; dreçar; dreichar (*drïctïâre) v. I. tr.
dos v. dous. dresser, élever 6, 24; 47, 23; 139, 21.
doss- v. douss-. dret v. dreit.
dosset (dim. de dous, dùlcem) adj. doux 446, 6. dreturer v. dreiturier.
dotar (sav., dotâre) v. I. tr. doter 414, 10. dreyt v. dreit.
dotar v. doptar. Drogoman n. propr. 120. 2.
dotze (* dôdëcïm) n. de nombr. douze 92 , 4 ;
drudaria {de germ. drûd) s. f. galanterie, amour
236, 11. 49, 23; 120, 34.
dotze ; doze (dôdëcïmum) n. de nombr. douzième drut {de germ. drûd). /. druda, drusa. 269, 16,
88, 7; 236, 12. amant, amante 50, 8; 300, 21.
douchor; douçor v. doussor. du- cf. do-.
dous douz dois
; ; ; dolz ; dos (dûlcem) adj., f. duc {sav., ducem) s. m. duc 37. 28: 47. 13.
doussa, dolsa, doux 24, 4 26, 14 47, 7
; 48,
; ; duchat (dûcâtum) s. m. duché 127. 31.
32; 89, 17; 291, 11; 322, 34. duire (dûcëre) v. f. II. intr., prés. subj. sg. 1.
doussa {de dous; *diïlcïânum), /. -ana, adj. doux duzesca 390. 11, parvenir (?).
32, 7; 59, 21. dur (dûrum) adj. dur 139, 16.
doussamen; doss-; dousament; dolzament; dos- durablamen {de durable) adv. durablement, éter-
sament {de dous, doussa) adv. doucement 5, nellement 12. 18.
22; 6, 9; 43, 15; 254. 13; 275, 6; 360, 27; durable (duràbîlem) adj. durable, étemel 30.
417, 33. 26; 253, 23.
doussor; dous-; douz-; doue-; douch- doss-; ; durabletat {de durable) s. ./. éternité 385, 18.
dois- dolç- (de dous *diïlcïorem) s, f. dou-
; ; duracio (*dûrâtïonem) s. f. durée 395, 30.
ceur, agrément, démence 26, 25; 51, 12; 66, duramen; -nt (dura mente) durement, fort 275,
8 106, 36 153, 27 ; 276, 25 299. 16 307,
; ; ; ; 18; 437, 6.

3; 393, 28. durar (dur are) v. I. tr. et intr. durer, endurer,


douz v. dous. s'étendre 57, 34; 165, 1; 280. 20; 398. 14.
doze v. dotze. duy v. dos.
dozer (dôcëre) v. f. II. tr., fut. sg. 3. dozera dy- v. di-.

12, 44; pc. prés, (gér.) dozen 6, 11; pc. p.


m. dueich, enseigner; mal dueich mal appris e; ee 23, 15 var.\ lie 9. 12; 427.37; 435,10
225, 9. a 39S, 5, 17; i 37, 7, 8 var.: 292. 7 vor.
drago; -on (dràcsnem) s. m. dragon 306. 24. et 23, 14 etc.; ez 207, 3, 4, 6; etz 401, 11
dragol {de dràc, -gon) dragon s. m. 438, 17. es 391, 2 (et) conj. et 1, 5 etc. ; aussi 9, 37

drap (drappum) s. m. drap, étoffe, habit 7, 7, sert à introduire le second membre d'une
26, 10; 43, 18; 274, 6. proposition 203, 26 etc. ; e . . . e et ... et 19.
dre v. dreit. 24.
525 GLOSSAIRE. 526

e interj. eh, oh 40, 25; 280, 5. eissermen; iss- (ex-sârmëntum) s. m. sarment,


e v. en. bois que la vigne pousse chaque année 13. 19,
ebatement v. esb-. 24; 86, 10.
ebrayc (sav hëbrâïcum) , adj. hébraïque 410, eissi v. aissi.
29*!
eissill ; -ilh (oxïlium) s. m. exil 35. 15; 70. 18.
Ebrieu (Hëbraeum) s. m. Hébreu 410. 24. eissir 299. 2; eisir; eyssir 3()5, 15: issir: ixir;
ec; hec (eccum) ado. voici; ecvos (— ec vos) ychir (ëxîre) /•. IIa . unom. intr.. prés. ind.
3, 11; 5. 9; 16, 30. sg. 3. eis; ieis 38, 2B; 271, 2; pi. 3. oison
ecien v. escien. 203, 5; subj. sg. yesca 338,31; parf. sg. 3.

edificar (sav., aedïïïciire) v. 1. tr. construire, 1. issii 12; 10. 37; issit
17. 23; 3. eissit 9.
bâtir 381, 5; édifier 331, 16. 38, 15; eissi 58, 12; impér. pi. 2. yches 378.
edifici; editizi {sav., aedïfïcium) s. m. édifice, 14; pc. p. eissit 245, 34; ixit 274,27; issut
machine de guerre 266, 24, 40 ; 207, 2. 200, 3; f. issida 242, 35, sortir, échapper,
ce v. e. provenir, parvenir s'en e. 10. 37.
eî-; eff- v. enf-. eissut (*exsûctum) adj. sec 211, 2.
efachamen (ïn-fâct-fimëntum) s. m. action 235. eizo v. aisso.
21. el (e*l) = en avec l'article déjini.
efansa (ïnfântiam) s. f. enfance 411, 16. e'i — e li, e lu.
eferm (iniïrmum) adj., f. -ma, infirme, malade el (ïllum) pron. pers. 3 e pers. nuise, sg. sj. ion.
4, 35; 330, 44. et aton. il. lui; ell 10, 24; elh 310, 15; eu

effassar (de es et fassa; *ëxfâcïâre) s. I. tr. 3, 10; o. ton. el 88, 5; lui; lhui 40. 9; lu
effacer 323. 5. 369, 30; le (: re) 390. 19; aton. dut. li;
efranher (ëffrangëre) r. f. II. tr. ,
prés. subj. lhi 253, 20; 337. 9; dev. voy. 337. 8: W
s<j. 3. efranga 256, 1, rompre. appuyé -1 111. 19; lh 38, 16; il 83. 27.
eg- v. eng-. 261, 16; -ill 32. 10; il 133, 27; ï 86, 25;
egansa (aequantia) 6-. /. égalité 161, 20. ace. lo: dev. voy. i, il 1, 9; *u 20. 1": appuyé
egua (ëquam) r. /'. cavale. 4; pi sj. ton. et at.
22; 228, 12; ill 17, il 7,

ei v. e. 10; ilh; eis 201. 22: 422, 10; elhs; el 348. 29;
e'i = e i (et ïbi) et y 216, 32. o. ton. eis; elhs 308. 25; euz 9. 33; elos 420.
eici (ëcce lue) ici 13, 16. Cf. aici. 2; lor: lur; at. dat. lor; au lur; appuy. '\s(acc.
e'ill = e (et) avec l' article ou le pro)t. pers. lieu du dat. ?) 373, 43; 429, 2; ace. los; les 204.
Cf. el. 1 7 : appuyé is 204, 15, 27 etc. iz 3, 26. —fém. ;

eis; eys; eps; eus (ïpsum) adj. dêm. même 2,2; sg. ton. et at. ela: ella: elha; elle- 441. 38;
88, 9; 32,), 4 aqui eis là même ; sur le champ
; iil 53. 1 ; il 154, 23; 257, 30; ilh 70. 17; leis;
43, 5; en epsa Fora tout de suite 7, 35; cFeissa at. dat. li; dev. voy. F; appuyé 4 88.21; 70.
ora aussitôt 11, 37. 14; il 183, 10. 11: ill 34. 23; i 279. 30;
cisir v. eissir. •y: ace. ton. lieis 243. 24, 28; ace. la : dev. voy.
eissamen; -nt;-ns; eyssamen; eysament; -ns; Y: appuyé i: pi. sj. ton. et at. elas; elhas :

aissamen; ais-; eusament; epsament; -en; o. lor: lur; al. dat. lor; lur; ace. las. —
issamen; yss-; ysshamens; ichamens (ïpsa neutre sg. sj. ton. el at. el 39, 17: 261. 29;
mente) adv. de même, également 1. 15; 5, 18; 1.» 280. 12; 426, 10; o. at. lo; dev. voy. F;
20, 23; 22, 19; 44. 2; 47, 19; 108. 24; 233. il, elle etc.

17; 273, 9; 345, 9; 399. 36; 403. 13: 424. elbergar v. albergar.
15. electio {sav., êlëctïsnem) s. f. élection 431 . 21.
eissart (*ëxsërtum ou ëxsârïtum) s. ///. essart, elegir ; eligir 405.9 (de ë-lëgëre) '•. anom. tr..

terre dont on a arraché les arbre?, les arbris- parf. sg. 1. elesquei 10. 9: }>/. 2. elesqnesz
seaux, les broussailles etc. pour la défricher 14, 11; pc. p. elegit 405. 23. étire, choisir.
126, 34. elemen (sav., ëlëmëntum) s. m. élément 394. 1!).
eissaussamen (de eissaussar) s. m. exhausse- elenegar (V) \or. incert.) glisser Ba. 315. 35.
ment, progrès, avantage 236, 14. elh v. el.

eissaussar; -sar; eyssaussar eyshausar 415. ; 1 ; ell v. el.

esalsar 259, 5 (*ëxâltïâre) exhausser, élmer elhizio (sav., ïllûsïonem) s. f. illusion 234, 28.
184, 25; 36S. 24. elm ; elme (germ. helm) s. m. heaume 37, 7 ;

eissemple; ess-; es-; iss-; eyssemplo 439. 33; 127, 2.


yssimple 440, 24 (exëmplum) exemple 2, 1B: Eloitz n. propr. Héloïse 141. 34
10, 1; 20, 22; 439, 18; 442. 30. eis = e. en avec l'article.
527 GLOSSAIRE. 528

em /;. en. s'attacher 118. 31; 151. 5: se en 242. 31;


embaissat; enb- (de *âmbâctïâtum, d'or, cc/t.) s'e. ab joindre 183, 21.
s'allier, se
s. m. ambassade, message, messager 94, 21 : emprenhar (ïmpraegnâre) v. I. tr. engrosser;
209, 3. pc. p enceint 340. 0.
embatre (ïn-bâttùëre) v. III. intr. s'élancer empres (en près. Tu prëssum) adv. aussitôt
205. 28. 141. 26.
cmbaymar (de en et baume; *ïmbâlsâmâre) /•. /. emurar (de en et mur; *ïnmûrâre) v. I. tr. em-
tr. embaumer 423, 12. murer 208. 27.
emblar; enbl- (ïnvolâre) v. I. tr. enlever, voler, en; e; enn; em; in (in) prép. en, dans, à 2.
dérober 118, 1; 264, 2; 279, 2. 1, 11; 28. 21: 30. 22: 03. 8; 252, 28: 255.
embrassai* (de en et bratz; *ïmbrâchïàre) v. I. 35; 322, 4; entre, parmi, vers, comme etc.
tr. embrasser 106, 23. en; ent; ne; n *n (ïnde) adv., sert à rem-
;

embriar (d'or, incert.) v. I. tr. expédier Ba. 19(1. placer le génitif; de là, d'ici, pour cela, par
14. cela, par rapport à- cela 1. 12, 13; 16; 2. 6.

emenda; -ar esmenda; -ai*, /•.


15; 5. 37: 6, 18; 21, 3: 36, 7; 123. 10;
emendamen v. esmendamen. 391, 20.
emflammar; 'mflammar (ïnflâmmâre) v. /. //•. en; n; 'n (domïmim) titre employé devant le

enflammer, brûler 435, 10. nom propre, seigneur 34, 10 : 87. 15.
empacha (*ïmpâctam) s. f. empêchement 414, 3. enaissi; enaisi; enayssi; enaysin; enaici; en-
empachar v. empaitar. ayci; enaichi; anayssi (ïn aeque sic) adv.
empag (*împâctum) s. m. empêchement, embar- ainsi 72, 19; 253, 5; 425, 19; tôt e. de l»

ras, trouble 119, 13. même manière 421, 18; e. que de sorte que
empagar empaitar.
/•.
428, 18; enaisi co. anayssi . . . coma ainsi,
empaitar; -pachar; -pagar (*ïmpactâre) v, I. aussi .. que 29, 13; 431. 35.
tr. empêcher, embarasser 259, 15; 315, 41; enamic r. enemic.
s'en e. s'y engager 316. 5. enamoramen (de enamorar i s. m. passion d'a-
emparlar (de en et parlar *ïnpârâbolâre) v. I. ; mour 237. 20.
tr. rendre éloquent, instruire 85, 21. enamorar (de en et amor; *ïnâmorâre) v. I. ré/l.

empastat (de en et pasta; *ïmpâstiitum) s. m. s'amouracher , s'éprendre ; pc. p. Ira il" ut


pâté 210, 30. d'amour 169, 8.
empeiuramen (*ïmpejorâmentum) s. m. cmpi- enan -ns (ïn-ânte) adr. arant; auparavant 273.
;

rance, détérioration 235. 20. 35; conj. de plus 104. 20 a e. en avant 290. :

empenher; enp- (ïmpïngëre) r. f.II. tr., prés. 26; aqui e. désormais 318, 33: se far e. s'a-
empenh 414, 32 enpenh 194,
sg. ind. sg. 3. ; vancer 89, 2.
50; 401, 16; impf. subj. sg. 2. enpenheses enan (ïn-ânte) s. m. avancement, avantage 170,
392. 36 par/, sg. J. enpeis 33. 1 1
; enfoncer, , 4; 248. 37.
pousser. enans; enanz; enantz (en ci anz) adv. aupa-
emperador; enp- (ïmperâtorem) m., sj. em- ;>•.
ravant, plutôt, mais 2. 4; 35, 8; 82. f7 :

peraire; en-, empereur 3,2; 40. 13; 21 G, 1; 110, 16; 126. 21: 274 14: e. que avant que
368, 1. 182. 26; a Te. que poc (e plus rite possible
emperairitz (ïmpërâtrïcem) s. f. impératrice 290, 28.
48, 9. enansar (de en et anz; *ïnânteâre) '. /. tr.

emperi (sac, ïmpëriam) s. m. empire 3.4; 180, urancer, faire progresser, élever 162. 25;
8; 235, 2. 1S2. 24; 303, 5 ; réft. se faire fort, se signaler
emperial (sav., ïmperiâlem) adj. impérial 201, 168, 2.
26; 394, 4. enant r. enan.

empero; enp- (en per o) conj. pourtant, néan- enantir (de ïn et Tinte; ïn-*antlre) r. Ub . avancer,
moins, mais 112, 32; 355, 24. augmenter 113. 27: 241. 30: réft. s< rendn
emplaustre (émplâstrum) s. m. emplâtre 347. 25. en arant 272. 30.
emprendemen enprenemen (de emprendre) s. m.
; enantz; enanz /•. enans.
entreprise 208, 4: 374, 38. enap (gernu hnapp) s. m. hanap, grande coup*
emprendre; en-; enpenre (ïmprëndëre) r. f. II. à boire 396. 2:).
tr., prés. ind. sg. 3. empren 118. 31; enpren enar r. anar.
151, 5; 242, 31; pc. p. empris 104. 25: enardtt (de ïn et germ. hart) r. Il' tr. enhar- 1

enpres 288. 25; empres 183. 11; 290. 9, dir, encourager 312. 27: intr. prendre cou-
prendre, embraser, enflammer; ré/l. 290, 9; rage 181. 12.
520 GLOSSAIRE. 530

enayci; enaysm v. enaissi. vengut 207, 21, venir, parvenir, arriver 107, 8 ;

enb- cf. emb-. réfl. 104, 9.


enbronchar (*ïmprOnïeâre) v. I. intr. courber endoctrinai- (sav., de ïn et doctrïnam) v. I. tr.

39, 6. enseigner 211, 24.


enca v. anca. endomenjat; endomerjat (ïn-dômëstïc-âtum)
encantayres (ïncântâtor) s. m. sj. enchanteur, s. m. serf, soumis 192, 17; adj. 210, 7.

charmeur 412, 28. endomens que (en et domens que) conj. pendant
encar; encara; -aras v. ancar. que 353, 23.
a
encarcerar {de ïn cârcërem; *ïncârceràre) v. J. endormir (ïndormîre) v. II intr. endormir .

tr. incarcérer 442, 14. 106. 16; 159, 22; réfl. 107, 7; 185, 14.
encastrar (de ïn et germ. kasten) v. 1. tr. en- endressa (de endressar. *ïndrïctïâre) s. f
castrer 389, 16; 390, 1. direction, doctrine 436, 16.
encaussar; -sar (de ïn calcem; *ïncâlcëâre) v. endura (de endurar) s. /. manque 414, 1.
I. tr. poursuivre 203, 27 212, 17. ;
endurar (ïndûrâre) v. I. tr. endurer, supporter,
encendre (ïncëndëre) v. III. tr. enflammer 8, 33; manquer 225, 4; 387, 31.
réfl. 81, 5. enemic; enamic (ïnïmïcum) s. m. ennemie, 23;
enclaure (ïn-claudëre) v. f. IL, par/, ind. sg. 3. 40. 9; 54, 12; 258, 27; 370. 28; diable 401, 26.
enclaus 144, 20, pc. p. enclaus 413, 11; en- enemistat (*ïnïmïcïtâtem) s. f. inimitié 282, 3.

clus 77, 25, enclore, enfermer. enîan; -ant; effant; eîan (ïnfântem) s. m., sj.

encli (ïncllnem) adj., f. -na, enclin, baissé 39, -as; -az; effas, enfant 4, 6; 27, 10, 37; 28,

6; 105, 36; 400, 9; 436, 6; 438, 31. 5; 29, 29; 127, 8; 320, 23; 332, 21.
enclinar (ïnclinâre) v. I. réfl. s'incliner 335, 20. enîantamen (de enîantar) s. m. enfantement
encolpar (ïnculpâre) r. I. tr. inculper 85, 32; 233, 16; 332, 26.
161, 5; 353, 3. enfantar; et-; eff- (de enfant; ïnïântâre) v. I.
encombrier (de ïn et b. cômbruni, d'or, incert.;
I. tr. enfanter 16, 6, 7; 29, 9; 233, 14.
*ïncombrârium) s. m. encombre, embarras, enfanteza {de enfant; *ïnfantïtiam) s.f. enfance
désagrément 45. 12; 123, 15; 288, 2. 387, 10.
encontinent (sav., ïncontïnëntem) adv. incon- enfanti (de enfant; *ïnîàntlnum) adj. enfantin
tinent, sur le champ 442, 10. 233, 7.
encontra (ïn-contra) prép. contre, vers 25, 9; enfeiïr (ïn-fërïre) v. Il a frapper.
.

140, 33. enfermetat; ef- (ïnfïrmïtâtem) s. f. infirmité,


encontrada (pc p. f. de encontrar) s. f. con- maladie 331, 1 385, 8. ;

trée 261, 3. enîern; ef-; eff-; inf-: if-; infer (ïnfërnum) 5.

encontrar (de encontra; *ïncontrâre) v. 1. tr. m. mfer 7, 3; 26, 18; 30, 15; 209, 17; 222,
rencontrer; réfl. 40, 16; 209. 19. 17; 274. 27; 305, 16.
encore (ïncûrrëre) cf. III. intr. encourir, courir ; enfernal (sav., ïnîërnalem) adj. infernal 191,
1
laissai e. lâcher 30, 1. Cf. encorrer. 21; 223, 34.
encoronar (ïn-coronâre) v. f. tr. couronner enflabot (de enflar) .s. m. crapuleur (?) 88, 19.

305, 11. enflai-; ef- (ïnflâre) s. I. tr. et intr. enfler 25,

encorporar (sav., incorpora re) v. I tr. incor- .


19; 19S, 8; 199, 28; 334, 32; 338. 32.
porer 395, 19, 26, 28. enfoletir (de en et folet) v. U h
. tr. et intr.
encorrer (ïncûrrëre) v. f. III. attaquer 237, 13. affoler 96, 15; 340, 13.
Cf. encore. enfra; afra (ïnîra) prép. parmi, au milieu de
encortinat (de en et cortina; *ïncortinâtum) 377, 26; d'e. dans l'espace de 425, 12.
adj. garni de tapisseries 252, 1. engal; -gual; égal (aequâlem) adj. égal, pareil,
encuirar (de en et cuir; *ïncorïâre) v. I. tr. régulier 99, 34; 433, 39; e. soleilh en même
garnir de cuir 343, 6. temps que le soleil, avec le soleil; subst.
encuzar (ïncnsâre) v. I. tr. accuser 411. 30. 319. 12.
endema (ïn de ma ne) s. m. lendemain 3, 27; engalar; egalhar (de engal, égal, aequâlem)
32, 15; 197, 34; 321, 1. v. I tr. égaler, comparer 349, 30; réfl. s'égaler

endemoniat (de en et demoni) adj. démoniaque 242. 1.

371, 28. engalmen: -mens; egalment (aequâli mente)


endeutar (de en et deuta; *ïndêbïtâre) v. 1. tr. adv. également, de la même manière 99, 33;

endetter 373, 2. 237, 7.


endevenir (ïn-dëvënire) v.f. III., pc. p. ende- engan; enjan; egan (cf. Kg. 4149) s. m. trom-
531 ULOSSAIUK. 582

perie, fraude, mensonge 23, 11; 59, 4: 04. enmenar (ïnde *mïnarei v. I. tr. enmener 430,
22; 71, 26; 130, 12; 220, 22; 285, 43. 27.
enganaire (de enganar) s. m. sj. trompeur enn v. en.
58, 5 enoi; enoc: enueit; enuey ; ennuec: enuoc ;

enganairitz; enjanayrits (de enganar; fém. de enueg : enueh (s. verb. de enoiar) s. m. ennui,
enganaire) adj. trompeuse 221, 4; 331. ô: chagrin, souci 148, 14: 188, 26; 238, 16:
340, 5. 256, 11; 276, 8; 300, 27; 335, 43; 355, 29:
enganar; enguanar engainar (cf. Kg. 1149)
;
sorte de poème 408, 24.
v. I. tr. tromper 57. 3; 71, 18; 325. 12. enoiar; -gar; enueiar (*ïnôdïâre) v. I. tr.

engausir (ïn et *gaudïre p. gaudëre) v. IV'. intr. ennuyer, fâcher, attrister 56, 32; 113, 4:
se réjouir 436, 9. 127. 22: 129, 6; 146, 2, 5, 6, 15 etc.: 230. 4:
engenh; engienh (ïngënium) s. m. adresse, 273, 23; 358. (5: réfi. 200. 28: 210. 17.
ruse, projet 132, 12; machine (de guerre) enoios; enueios 146, 11 (de enoi; *ïnodïosum)
143, 19; 231. 23. adj. ennuyeux, fâcheux 63. 5: 114, 11:
engenhar; engignar (de engenh; *ïngënïSre) 220, 17.
v. I. tr. tromper 299, 32 réfi, s'ingénier
; enonglar (de en et ongla; *ïnungùlâre) v. 1.

83, 16. réfl. s'accrocher 151, 5.

engenramen (de engenrar; ^ngënërâmëntum) enueios v. enoios.


s. m
génération 235, 2. enp- cf. emp-,
engenrar; engendrar (ïngënërare) v. I. tr. enpachier (de empachar: *ïmpàetârium) a. m.
engendrer 56, 12; 226, 4; 448, 2. empêchement 428, 9.
engienh v. engenh. enpauzar (de en et pauza; *ïnpausàre) v. I. tr.
engignar v. engenhar. imposer, donner 408, 12.
englantina; -entina v. aiglentina. enpenher (ïmpïngere) v. f. IL, parf. sg. >'.

englozar (de ïn et glosam) v. I. tr. manifester, enpeis, pousser 193, 23.


montrer, révéler 393, 13. enpennar (de en et penna *fnpi nnare) v. 1. tr. :
;

engolmes adj. n. propr. d' Angoulême 127, 35. empenner 275, 11.
engoys -uoys (de angustiam) s. m. angoisse,
; enpozitio (sav.. ïnposïtïonemj s. f. imposition,
peine, trouble 433, 5; 436, 19, 28. application 408, lô.
engoysa (ângiïstiam) s. f. angoisse 433, 28. enprisonar (de en et prison) v. I. tr. empri-
engoysos v. angoissos. sonner 306, 7.
engraissar (de en et graissa; *ïnerâssîâre) v. enqadenar (de en et cadena *ïncàtënâre) r. I. ;

I. intr. engraisser 186, 5. tr. enchaîner 446, 20.


engran egran (ïn-grandem cf. Kg. 4970) adj.
; ; enquansa (de enquar; *ïnchoantiam) commen-
empressé 126, 35. cement 40, 15
engres (ïngrëssum) adj. violent, ardent, aride enquar (ïncho&re) '•. /. //'. commencer 9, 15.
42, 14; 229, 9; 433,' 10. enquar enquer -era
; ; t . ancar.
a
engrueissar (de en et gros; *ïngrossâre) r. 1. enquerre; enquérir (ïn-quaerpLe) v.f. Jl . et III.,
intr. grossir 359, 5. prés. ind. enquer 254, 9 subj. sg. 2. en-
sg. H. ;

engual; enguanar v. engal; enganar. quieyras 349, 22; 3. enqueira 59. 2; 275, 32;
enguen (unguëntum) s. m. onguent 234. 7. parf. sg. 3. enquérie 261. 19; rond. sg. I.
enguera r. ancar. enquesira 52, 27; pc. p. f. enqueza 81, 17;
enguoys v. engoys. enquiza 66. 18 demander, chercher, recher-
,

enic (ïnïquum) adj.,f. -ga, inique, fâché, triste cher.


71, 20; 116, 6; 224, 3. enquers v. ancar.
enja- v. enga-. * enquesta (de en et questa) enquête 44<>. 28.
enjoglarir (de en et joglar) c. IV'. /v'//. ne faire enrazonat (pc. p. de enrazonar *ïnràtïOnfttum) :

jongleur 86, 28. endoctriné, disert 211, 23; 284. 21.


enjoncar (ïn-*jûneâre) v. I. tr. joncher 423, 29. Knric; Hen- //. propr. Henri 265. 20, 22:
enliamar (de en et liam *ïnlïgàmmâre) r. /.
; 266. 22.
tr. 25; 166, 12.
lier 152, enriquir: enrequir (de in et germ. riki) r. IV'.

enluminai'; -enar; illuminai' (ïllumïnare v. I. tr. enrichir 53, 11; 96. 19.
h
tr. illuminer, éclairer 271, 22; 441, 32; intr. enrogesir (de en et roge) r. ll . intr. rougir,
luire 323, 7. devenir rouge 38, 26.
enmanentir (de en et manent *ïnmànëntlre) : ensarrar v. enserrar.
b
v. II intr. devenir riche, s'enrichir 119, 10.
. ensegn-; enseign- r. ensenh-.
.

533 GLOSSAIRE. 534

enscgre (ïn-*sëquëre) v.f. III., prés. ind. sg. 1. ententa (ïntentam) s. f. intention, pensée, désir
ensec 77, 28, suivre, poursuivre. 64, 1.

enselar (de en et sela; *ïnsellâre) v. I. tr. en- enter v. entier,


setter 204, 14. entervar (ïntërro[g]âre) r. I. tr. interroger 29.
ensemble: ensenble (ïn-sïmul) adv. ensemble 20; 366. 8.
429, 17: 443, 23. entestar (de en et testa; *mtestâre) v. I. tr.

ensems; -mps; essems; -mps; esems (de ïn- entête)', tourmenter 190, 5.
sïm[ul]) adv. ensemble 27, 9; 124,20; 199,40; entieir- v. enteir-.
389, 22: 411, 11. entier; enter; enteir (ïntëgrum) adj. entier,
ensencha (ïn-cïnctam) adj. f. enceinte 365. 18. parfait, fidèle 45, 13: 117, 1 ; 214. 3; 289,
ensenha (ïnsïgnia) s. f. enseigne, marque, en- 23; 305, 27.
seignement 83. 10: 109, 26; 198, 5. entitolar (sav., ïntïtulare) intituler 428, 1.
ensenhamen; enseign-: ensegn- (de ensenhar) entonar (ïntonâre) /•. I. tr. entonner 238. 4.
s. m. enseignement, érudition, sagacité 60, 1 ;
entorn (en torn) adv. à l'entour, autour 184. 7 ;

103, 14, 34; 108, 1; 113, 30; 238, 17; 391. prép. 203, 22; 273. 17.
22; 425, 36. entrada {pc. p. f. de entrai- ïntrâtam s. f. ; )

ensenhar; -eignar; -egnar; -enyar ; esenhar entrée, commencement 121. 7.


(*ïnsïgnâre) v. I. tr. enseigner, instruire, entrametre v. entremetre.
apprendre 91, 13: 111. 21: 166, 8; 253,37; entrams (fnter ambos) adj. indéf, f. -ambas,
371, 6; pc. p. instruit, savant 32, 17: 87. 24; tous deux 204, 8.
270, 3. entrai- v. intrar.
enserrar ensarrar (ïn-*serrâre) /•. I. tr. en-
;
entre: antre (ïnter) prép. entre, parmi, en-
serrer 34, 22: 204, 4. semble, à li fois 2. 10; 7, 30; 11. 13; 322,
ensugar (de ëxsûcâre) v. I. tr. essuyer 322, 1. 32: 416. 24; 430. 14: entre de 357, 39; e.
ensus (en sus; in sursum) adv. en avant. tan pendant 196, 30: e. tan que autant que
ent v. en. 423. 28.
entalantamen (de en et talan: *ïntàlentàmen- entrecapjadamens (de entre et capjar) adv.
tum) s. m. penchant 259, 2. mutuellement 235. 12.
entaular (de en et taula: *ïntabùlâre) r. T. tr. entrecaussament (de entre et causa: *ïntëreausâ-
mettre sur table 329. 24. nientum) s. m. dispute 235, 10.
enteiradamens (*ïntegrâta mente) adv. entière- entrecelar (ïnter-celnreï r. I. tr. avertir en
ment 236. 1 1
secret 209. 29.
enteiramen ; entieir- (ïntëgra mente) adv. en- intriguer, cacher
entregar lîntrïcâre» v. /. tr.
tièrement 302, 10: 336. 35.
fuir des intrigues 221. 13.
enten (ïntëntum) adj. ; aver son cor e. songer à
entremetre; entra- (ïnter-mïttëre) r. f. //. e.
23, 4.
de essayer 85. 29 réf. s'entremettre, s'essayer
;

entendedor (de entendre: :i:


ïntcndïtUrem) s. m.
163. 6; 198, 26; 31!), 20.
amant 172, 0.
entrenar (or. inc.) r. I. tr. entrelacer 99. 5.
entendemen (de entendre *ïntëndïmëntum) ; s. m.
entreprendre (ïnter-prëndëre) v. f. 11. tr., pc-
entendement, intelligence, avis, but, inclination,
/>. entrepreis 102. 22. saisir.
pensée 79. 19: 171. 27: 319. 5: 331. 31:
* entreseigna (entre et seigna) s.f. signe 29!). 12.
441. 34.
entretan (ïnter tântum) conj. tandis] entretan
entendensa (de entendre; intëndëntia) s. f.
c'(que) pendant que 196, 30; 444. 23.
intention, idée, avis, pensée, affection 80, 22:
entristar (de ïn et tristem) v. I. tr. attrister
243, 23; 280, 27; 309. 10.
16, 4.
entendre (ïntendrre) 7/7. tr. entendre, écouler,
/•.

comprendre, reconnaître 19. 21 24. 3 54. 21 : : :


entro que (ïnter hoc quid) conj. jusqu'à ce que
82, 3; 295, 4; penser 303, 23; faire attention 47. 1.1.

170, 20; e. en avoir en rue, viser, penser à enueg v. anuit.


240, 26; 265. IL: réfl. être compris; aimer enueg: enueh; enueit: enuev; enuoe r. enoi.

(en) 173. 8: 262. 29; entendnt en songeant enueiar v. enoiar.

à 384, 39. envaidor (de envair ; envazir; *ïnvâdïtorem)


entenerc (*ïntënëbrïcum) adj. ténébreux, obscur s. m. nssa illant 40. 1.
1

112, 19. envanezir (de en et van) v. Il ',


intr. disparaître,

entensio; -cio ; -tio (sav., fntentïSnem) s. f. in- ébouil/ir 200, 10.

t (nt ion, avis, pensée 326. 3; 352, 11. envazir; -sir (de ïnvâdere) v. Il 1', tr. envahir,
,

535 GLOSSAIRE. 536

attaquer, endommager 274, 6; inf. subst. 1HI ermita; -an; hermitan (*erëmïtanum) s. ni.

10. ermite 381, 5: 383. 1.

enveia; eveia; evea (ïnvïdiam) s.f. envie, désir errar (ërrEre) v. I. intr. errer 221. 1.

2, 11: 3, 18; 08, 23; 96, 13; 173, 10; 250, 29. error (ërrorem) s. /'. erreur, faute 182. 13; 352.
enveiar {de enveia *ïnvïdïSre) v. I. tr. envier,
: 25.
désirer 79, 24. ers v. ar.
enveios; ev- enveyos envegos (ïnvïdïosum)
; ; es ». e et est.
adj. envieux, désireux 124, 13 282, 30 350, : : esaiar v. assaiar.
20; 353, 10. esalsar v. eissaussar.
enver v. enves. esaut v. assaut.
envers; evers (ïnvërsum) adj. renversé, opposé esbair; -hir (de es et bah: cf. Kg. 1120) ». IIb .

44, 23; 309, 371. ébahir, étonner 105, 15; 116. 4; 341.
tr. 15.

enves; evers; invers; enver (ïn versus) adv. csbat (s. verb. de esbatre) s. m. ébat 439. 19.
prép. vers, envers, contre, du côté de 1, 12: esbatement; eb- (de esbatre) s. m. ébat, abatte-
5, 5; 231, 10; 442. 33. ment 439, 14. 17, 30.
enviar; ev- (ïnvïâre) v. I. tr. envoyer 27, 29: esbatre (ëx-battûere) v. III. rêfl. débattre
84, 11; 171, 21; 340, 30; 425, 10. 225. 12.

envidar (ïnvïtâre) v. I. tr. inviter 265, 14 ;


joc esbaudeiar (de es et baud : *cxbaldïcàre) v. I.

en vidât jeu auquel on a invité ou auquel on rêfl. se réjouir 155, 3.


est invité 184, 14. esblesmar (de es et blesmei v. I. intr. s'éva-
envilanir {de en et vilan ; *ïnvïllânire) v. IIb . nouir 41, 17.
outrager 250, 3. escaiit (pc. p. de escalir. de v. h. a. skafjan)
enviro -on;
eviro (en viron
; ; v. Kg. 10135) adj., f. -icha. élancé 294, 4.
adv. environ, tout autour 37 8; 236, 5; 271. ', escag (or. incert. ; s. verb. de escachar?) s. >n.

23; 364. 19. partie 119, 29.


envis (de ïnvïtum) adj.; a e. malgré soi, à con- escala; esch- se-; ; sch- (scalam) s. f. échelle
tre-cœur 48, 34. 6, 2, 37; 428, 25.
5; 7.

envit (de envidar) s. m. invitation 340, 25. escala (qerm. skara) s. f. escadron, compati nie
epotecari v. yp-. 38, 2i.
eps v. eis. escalar (de escala) v. I. intr. échelonner 205. 3.

equeu (ëccu[m] ïllum) adj. déni, celui-là 21, 14. Escalona n. propr. Ascalon 365, 1.
Cf. aqueu. escampar v. escapar.
er (*hërem) s. m. hoir, héritier 42, 16. escandalizar (sav., scandàlïzâre; c. I. tr. scan-
er; era; eras v. ar. daliser 14. 41.
eranh (germ. h ar in g) s. m. hareng 361. 11, 12. escantelar (de es et cantel ; *excantellan
erba; herba (hërbam s. f. herbe 53, 22; 394, 20. v. I. intr. se fendre 40. 27.
erbatge (herbâtïcum) s. m. herbage 182, 11. escantir (*rxcàndïre> ». IV'. tr. éteindre 28s.
erebre (ërïpere) v. f. III pc. p. ereubut 20, ,
27.
17; 63. 16: sj. -us (: Jésus 135, 18, sauver, ) escapar; escampar (de es et capa; *ëxcappare)
élever. v. I. intr. échapper 185. 24; 192. 20: 203, 13;

heregia (de eretge) v. f. hérésie 363, 13. 292, 4.


heretat (*hërëdïtâtein) s. f. héritage. escarida (pc. p. f. de escarin s..f. part., des-
heretatge (*hërëdïtâtïcum) s. m. héritage 430. tinée 185. 13.
1
11. escarir; esch- (de germ. skarjan) v. II '. tr.

eretge ;
heretje (haerëtïcum)
-je ; s. m. hérétique attribuer, destiner, départi/- 31. 24; 38. 1S.
208, 25; 209, 7; 210. 4. escarn ; esquern (s. verb. de escarnir) s. ///. mo-
eretier; héritier (hëiëdïtârium) s. m. héritier querie, plaisanterie 222. 19; 255, 17; 406. L9.
428. 27. escarnir (germ. skarnjani ». Il tr. berner, .

'
ergoil; erguelh v. orgolh. 159. 34: 209. 21: 340. 9.
railler 39. 1;
ergulhos v. orgolhos. escarnire (de escarnir s. m. sj. 216. 6: o. es- 1

erissar ^*ërïcïâre) v. I. tr. hérisser, dresser les carnido 424. 7. railleur, moqueur.
cheveux 55, 34; réjl. 344. 8. escartar (ëxquàrtâre) c. I. tr. écart* r 159. 23.
erisso (de ërïcïum) s. m. hérisson 362, 29. escas (ëxcàrpsura) adj. chiche, avait 166, 7:
héritier v. eretier. 376, 4.
henni (àrmënium) *. m. hermine, martre blanche escassier (de germ. skatjan) s. m. échassier,
54, 1. estropié 146, 26.
'

587 GLOSSAIRE. 538

escax (de pers. schah) s. m. pi. jeu des échecs escrin (de srïnium) s. m. écrin 107, 26.
374, 37. escriptura; scrip- (sav., scrîptûram) s.f. écri-
esch- /•. esc-. ture 10, 9; 17, 36; 57, 35; 410, 18; Sancta
eschalo (de escala) .s-, m. échelon, degré 7, 30 ;
Se. Sainte Écriture 253, 26.
8, 19. escrit; -ig: -ih; -iut (scrïptum) s. m. écrit 45,
eschazer ;
eschaer 326 , 28 (ëx - *câdêre) v f. . 14; 410, 14; 421, 21.
III., prés. ind. sg. 3. eschai 65, 12; eschay escriure 33, 24; escrire 62. 14; 103, 2 (scrï-
319, 14 ; subj. sg. 3. eschaia 158, 27 ; eschaya bëre) v.f. IL tr., prés. subj. sg. 1. escriva 167.
307, 22; fut. sg. 3. escaira 276, 10; pc. p. 13; par/, sg. 1. escrys 410. 31; 3. escris 22,
escazut (53. 1, échoir, arriver, convenir 114. 23; escrius 410, 28; pc. p. m. escript 7, 26;
4; 220. 5; réfl. 65, 12; 276, 10. escrig 412, 24; escrit 278. 18; /. escriuta 14,
escien; -nt; ecient; essien; esient (scïëntem) 33, écrire, inscrire.
s. m. escient; absol. mon, son e. ad e. sciem- ; escriva (*scrïbânum) s. m. écrivain 230, 28.
ment 23, 13; 95, 6; 145, 18; 177, 25; 281, escudier; scu- (scutfirium) s. m. 212, 24; 238,
30. 13; 261, 25; 431, 33.
esclairar (ëxclârïâre) v. I. tr. et intr. éclairer, escuelh; escuoill v. escolh.
réfl. s'égayer 42, 12; 65, 3. escumenjar (ëxcommûnïcâre) v. I. tr. excom-
esclarzir (*éxclârïcïre) v. II b . tr. éclaircir, munier 339. 7.
rendre clair 88, 17: 340, 33; réfl. 59, 11. escupir (v. Kg. 2449) r. IV'. cracher 193, 20.
esclata (v. h. a. slahta) s.f. lignée 221, 26. escur; oscur (obscûrum) adj. obscur 124, 23:
esclau {germ. sklag) s. m. trace, pas 99. 15; 257, 32; subst. obscurité 49, 30.
120, 19; 210, 1; 271. 10. escura (germ. skûra) s. /. écurie 316, 28.
escoissendre; escoyss- (ëx-cûm-scïndëre) v. III. escuramens (ôbsedra mente) adr. obscurément
tr. arracher, déchirer 150, 11 ; 344, 4. 237, 16.
escola (scholam) f. école 207, 14. s. escurar (ëx-cûrâre) v. I. tr. écurer , nettoyer
escola (*scholânum) s. m. écolier, étudiant 429, 387, 23.
26: mestre e. maître savant 430, 28. escut (scûtum) s. m. écu 37, 11.
escolh; -oill: escuelh; escuoill (de escolhir, de esdevenir (ëx-dêvënlre) /•. /. III. intr., prés.
ëxcôilïgëre) s. m. accueil, conduite, guide ind. sg. 3. esdeve 70, 1; 132, 15; -en 178, 1;
149, 30; 164, 24; 239, 7. />l. 3. esdevenen 8, 17, devenir arriver; réfl.
f

escoltar v. escoutar. 132, 15.


escometre (ëx-commïttëre) v. f. II. tr. défier esdig (ëx-dictum) *>. m. dédit 103, 4.

271, 1; 426, 30. esdire ; -ir (ëx - dlcere) v. f. IL tr. acquitter,


escomprendre; escon- (ëx-comprëndëre) v. f. II. absoudre 352, 24; réfl. 317, 10.
intr., prés. ind. sg. 3. esconpren 277, 6; pc. esduire (ëx-dûcëre) s. f. II. tr. éloigner ; pc. p.
p. escompres (de foc), enflammer, s'enflammer. esduch étranger 114, 29.
escondig; -ich (pc. p. de escondire) s. m. ex- esemple v. eissemple.
cuse 123, 14; sorte de poème 408, 3. esenhar v. ensenhar.
escondire 135. 26: -ir (ëx-cfim-dïcëre) v. f. IL oser v. esser.

et v. III. Ir., prés, ind. sg. /. escondisc 123, esfondrar lëx-fundâre, sous l'influence de tondre)
2; pc. prés,escondizen 408. 6, creuser, ab- v. I. tr. effondrer 181, 5.
soudre 123, 2; 135. 26; subst. escondir 113, esforsar i de es et forsar ëx -*ïortïâre); v. I. tr.

I; réJl. 408. 6. e [forcer, taire effort, forcer; réfl. s'efforcer


eseondre (de âbscondëre) v. III. tr. cacher 411, 116, 2l;'l48, 25; 190*, 25; 290, 36.
13; réfl. 67, 10; 70, 22. esfortz ; -ors (s. verb. de esforsar) 8. m. effort,
escontra (ëx-contra) prép. contre 10, 11. force 63, 10: 91, 38; 142. 12; 228, 9; 302,
escorsar (de escorsa) v. I. tr. écorcher 223, 2. 3; 345, 18.
escorssa (de ëx e/ cortïcem) s.f. écorce 151, 6. esfredar; -eidar; -eiar (*ëxïrïdâre) v. 1. tr.

escot (germ. skot) s. m. écot 373, 6; 397, 32. effrayer 113, 36; 249, 4; réfl. 34, 18.
escoutar; escolt-; escot-; 'scotar (de auscul- esfrei (s. verb. de esfreiar) s. m. effroi 128, 13.
ta re) v. L tr. écouter 23. 31; 39,21; 439.9. esfrezir (de es et freit; *ëxfrïgïdlre) v. IV'.

escremire (de germ. skirmjan) s. m. sj. escri- réfl.refroidir 51, 19.


meur 216, 6. esguarar (de es et guarar *ëx et germ. waron) ;

escridar (*ëxquïrïtâre) v. I. Ir. appeler, crier v. 1. regarder 73, 13.


tr.

37, 14; 185, 5; 197! 12. esgardamen (de esgardar) s. m. regard 355, 10.
escrig; escrih v. escrit. esgardar (de es et gardar ëx et germ. wardan) ;
539 GLOSSAIRE. 540

v. I.tr. regarder, considérer 10, 20; 46, 22; esparcer (spargëre) v. f. IL tr., pc. p. espars,
prendre garde 98, 13. répandre 320, 9.

esgart; -uart (s. verb. de esgardar) m. re- s. esparvier {germ. sparwâri) s. m. èpervier 92.
gard 103, 16; 171, 16, 18: 414, 28; égard 37 ; 289, 34.

286, 38; 306, 14. espasar (ëx-pfiss-âre) v. L intr. passer 49, 29.
esgausir -zir v. esjauzir.
;
espatla; -alla (spâtiilamj s. f. épaule 74, 16;
esglai esglag (ex et gladium ? ; v. Kg. 4253)
:
292, 14, 34.
s. m. frayeur, douleur, chagrin 83, 9; 118. espaven (s. verb. de espaventar) s. m. épouvante,
29; 135, 13. frayeur 88, 9 365, 20. ;

esglaiar (de esglai) v. I. tr. effrayer, affliger espaventar (*ëxpàvcntâre) v. 1. réfl. s'effrayer
142, 19; 159, 23. 64. 14.

esgrunar {de ex et germ. krûma) v. I. réfl.


espaza; 'spada; spasa (spatham) s. f. épée,

s'égrener, s' endetter 354, 17. glaive 37, 10; 261, 35; 443, 29.

esgua- v. esga-. espazar ;


espesar {de espasa) v. L tr. tuer par

esient v. escien. le glaive 424, 33; armer de l'épée 211, 21.


espazi (spàtium) s. m. espace, intervalle 397. 30.
esjauzir ; -vir; esgauzir ; -sir (ex et *gaudïre p.
ab especia (*spëciam) s. f. épice 396, 31.
gaudêre) v. Ll . réfl. se réjouir 13, 7: 27,
especial (spëcïâlem) adj. spécial, particulier
22; 51, 18; 60, 25; 112, 20; 168, 7.
266, 34; 311, 12; 347, 17; 396. 21.
eslais (s. verb. de eslaissar) s. m. élan 40, 26.
especialmens (spëcïâli méntej adv. spécialement
eslaissar (es et laissai'; ëx-laxâre) v. I. réfl.
400, 4.
s'élancer 61, 8.
anom. espeissar -ieissar (*spïssâre) v. L intr. con-
(ëx-lëgere) f. III.
;
eslire ;
eslir v. élire
denser, remplir 147, 27 ; réfl. 338, 25.
149, 2.
espelh (spéculum, s. m. miroir; fig. 421, 14.
esloignar; -oinar; -onhar {de es etloiw, longe)
espenher (ëxpïngëre) v. f. II., prés, ind sg. :L
v. I. tr. intr. éloigner 60, 5 303, 18. ;

espenh 198, 19; subj. sg. 3. espenga 72, 12,


esluchar (ex- et germ. lukkjàn ou ëx-*lûctâre)
pousser; réf. surpasser 72, 12.
v. I. réfl. se délivrer 114, 21.
esper (s. verb. de esperar) s. m. espoir, es-
esluzir {de ex et hlcere) v. II". réfl. luire
pérance 52, 24; 84, 2; 103, 24.
149, 4. esperansa (spêrantia) s.f. espérance 67, 5; 108.
esmaginar {de ïmâgïnâre) v. I. réfl. s'imaginer 15; 260, 23.
442, 2. esperar; 'sperar (spërâre) v. I. tr. espérer,
esmai [s. verb. de esmaiar) s. m. émoi 49, 16. attendre, soutenir, ménager 1 , 3 : 207, 26 :

esmaiar; -gar -guar (ëx ;


et germ. magan) 208, 21; 283, 10; 334, 6; réf. 5, 13.
v. I. tr. troubler, chagriner; réfl. se désespérer espérât V (cf. Tobler, Arch. ion, 32; GP., Eo-
48, 32; 144, 19; 198, 21; 301, 12. mania XXI, 170) 287, 33.
esmenda am- {de esmendar *ëxmëndare)
;
em- ; : esperdre (ëx-përdëre) v. III. tr., prés. ind. sg. 1.
s. f. réparation, amende 80, 13; 137,7; 188, espère 113, 18. éperdre, ruiner, confondre,
29; 244, 25; 419, 23. 135, 12; réf. se décourager 113. 18; 161. 29.
esmendamen em- am- (de esmendar) s. m.
; ; esperit; -irit: -ite; -ith (splrïtum) s. m. Esprit,
amendement 1, 12; 8, 32. esprit, âme 10. 17: 12, 18: 15, 24: 26. 20:
esmendar; em- (*éxmëndâre) v. L tr. amender, 67, 2.
corriger, réparer 200, 33; 269. 25; réfl. 253. esperital sperital (*spirïtâlemi adj. spirituel
;

33. 29, 6: 256, 30: 346. 26: 399, 38."


esmerar (ëx-mër-àre) t\ L tr. épurer 56, 2<>; espero {germ. sporoi s. m. éperon 288. 13; ad
réfl. 85, 9 ; 202, 5. espero à la hâte 269, 10.
esmerauda (de smârâgdum) s. f. émeraude 292, esperonar {de espero) v. L tr. éperon/ter 204, 3.

20. espert (sa»., ëxpërtem) adj. expert 435. 24.


esmetre (ëx-mïttere) 6-. /. IL, pc. p. esmis, espes (spïssum) adj., f. -ssa, épais, dense 183,
épuiser, ruiner 48, 28. 13; 273. 20; 337. 31.
esmolre (ëx-molëre) s. /. IiTv pc. p. esmolut, espesar v. espazar.
émoudre, aiguiser 146, 10. espessial (spëcïâlem) *>. m. épicier 231, 6.

espacios (sav., spatïosum) adj. spacieux 397, 20. espiar (c. h. a. spehon) v. I. tr. épier 431. 10.
espalla v. espatla. espic (spïcum) s. ni. épi 180, 18.
espandre (ëxpàndëre) v. III. tr. répandre 205, espieissar v. espeissar.
18; 338, 28. espiga (spïcam) s. f. épi 322. 6.
541 GLOSSAIRE. 542

espina (spïnam) s. f. épine 60, 16; 139, 15; 53, 28; fun 380, 25; fom 364. 15; foc 389,
362, 31 Hors ; d'e. fleur d'aubépine 105, 5. 28; fonc 417, 4; font 410, 5; pi. 1. fom 22,
espirit v. esp.erit. 6; 2. fotz; fos 48, 6; 306, 7; fus 307. 4;
esplegar; explicar (sav., r'xplïcâre) v. I. tr. ex- fustes 306, 24; 3. foion foro 39, 4; îoren ;

pliquer 71, lô; 438. 4. 2, 4; foront 417. (5; fut. I. sg. 1. serai;
esplei (ëxplicitum) s. m. revenu 127, 3.3. seray 413, 21; ceray 413. 21; 2. seras; 3.
espleitar (de espleit : *ëxplïcïtâre) v. I. tr. ex- sera; sira 204, 1; pi. 1. serem; 2. seretz :

ploiter 99, 22. serez 28, 18; seret 10. 7; seres 444. 19;
csponda (spondam) $. f. bord du lit, lit 67. 3. seran: serau 255, 24; siran 447,
7; fut.
12; barrière 144, 3. 11. sg. I. er 19, 10; 2. ers 48, 12; 3. er 12.
espos (spônsum) s. m. époux 234, 16. 21: 42, 27; 48, 11; cond. I. sg. 1. fora;
esposar (sponsâre) v. I. tr. épouser 28, 10. 2. foras; 5. fora; pi. 1. foram ; 2. îoratz :

espoza 'sposa (spônsam) 6*. f. épouse 146,13:


:
3. for an: II. sg. 1. séria; 2. sérias; 3. séria:
234. 14. pi. 1. seriam; 2. seriatz; 3. serian serion; ;

espres ëxpressum) adj. exprès 429, 24.


(sav-., pc. p. m estât; /'. estada. être, consister; sert
espulgar (*ëxpûlïeâre) v. I. tr. épucer 211, 7. à désigner le jxtssif le passé et le futur des
esquern v. escarn. verbes réf. et intr.: e. a et l'inf. convenir,
esquila (germ. skella) s. f. cloche 433, 27. devoir 276, 27: e. a venir —-fut. de venir
esquina (y. h. a. skîna) s. f. échine 347, 22: 15. 28; d'aco no m'es il ne m'importe pas
364, 1. 89. 7.
esquintai* (ëx-quïnt-âre) v. I. tr. déchirer 193, essetar (ëxcïtâre) v. I. tr. exciter, inciter 3(59.
22; 194. 17. 10.
esquissar (*exqulntïâre) v. I. tr. déchirer 344, e ssi; e sso — e si. e so.
19. essien v. escien.
esquiu (de esquivai ) adj. farouche, dur, détesté
1

essiensa (scïontiam) s. f. science, discernement


118, 21; 165, 22: 216, 21 310. 22. :
342, 37.
esquivar exqu- (germ. skiuhan) v. /. //•. éviter,
; est ; es (ïstum ) adj. déni. m. sg. sj. est 102, 9 ;

fuir 42. 29; 168, 1; 397, 5 o. est 23, 28 : 54. 28 : es ; pi. sj. est : o. estz :

esraizar (de es et razitz ;


ëx-râdïc-ëâre) v. I. /. sg. sj. o. esta 301, 2; pi. sj. o. estas, ce,
tr. déraciner 66. 33. cette, ces.
Essabatat nom d'une secte religieuse 212. Kl. establiment (de establir) s. m. établissement,
essai ; -aiar v. ass-. statut 237. 1.

essas = e ssas. establir (stàbïlïre) v. Il b . établir 256, 22: 373.


essausir v. eysausir. 34; 387, 11.
essemple v. eiss-. estaca (germ. staka) s. f. lien 34, 23.
essems essenhar ; v. eus-. estacar (de estaca) /•. /. tr. lier 210, 10.

esser; eser 253. 12: estre 39, 17 (essere^. esse) estafizagra (stâphis agria) staphisaigre 199,34.
v. aux., prés. ind. sg. 1. soi 9. 36; soy estalvar (v. Kg. 9032) e. I. réf. arriver 331.
283, 19 ;
so 205, 16 (so/lj : sui ; suy 309. 29 ;
32.
2. est; iest 44, 25; yest 384, 22; 3. es; est: estamen (de estar ; *stâmrntum) s. m. état '61b.

pi. 1. em esmes 1,6; 2. etz 129, 25; esz 9,


; 14.
29; est 354, 28; es 45, 26; estes 48, 27; estane : estanh (stà^num) s. m. étang, lac 44.
3. son 38, 11 etc.; sun 6. 28; sont 154.35; 15; 372. 15.
sunt 2, 5; so 38, 10; subj. sg. 1 sia: seia estanc de estancar)
l
adj. fatigué, épuisé 44,
96, 18 ;
2. sias : 3. sia ; ssia 6, 20 ;
sie 422, 11). Ap. demande s'il faut lire: carestanc.
15; pi. 1. siam; 2. siatz siats 203, 16; sias ; estancar (*stâ#nïcâre v. I. ) réf.. êtancher.
109, 12; seiac; 305, 4; 6'. sian sion 195,20; ; calmer, arrêter 114. 23; 198. 15.
sien 7. 24; siunt 259, 32; impf. ind. sg. 1. estar; istar 258, 1; 'star (stnre) v. I. anom.,
era; 2. eras ;
3. era; hera 430, 24; pi. 1. prés. ind. sg. 1. estau 89, 21; 211, 5; estauc
eram; 2. eratz ; 3. eran erant 262. 20: ; 268, 30; 2. estas 145, 8; 3. esta 278, 14:
eron ; eren 9, 7; 17. 17; subj. sg. 1. fos: estai 5, 2 ; 82, 22 104, 23
: : 257, 9 ; istai
2. fosses; fosas 376, 36; 3. fos; fossa 332. 257, 9; pi. 3. estant 4, 3; subj. 1. estia
28; fosa 422, 22; pi. 1. fossem ;
2. fossetz; 160. 18; esteia 104, 23: 3. estia 56,7: 316,
l'ossaz 14, 19; 3. fossen ; îoson 423, 5; fosso 22; esteia: estei 79, 25: 127. 2ii: pi. :>. este-
28, 25; îossan 430, 33; parf. ind. sg. 1. fui: ront 258. 5; impf . subj. sg. 3. estes 120. 9;
ïuy 390, 25; 2. fost ; îust 42. 13: 3. fo; l'on parf. sg. 1. estec 72, 19; -V.estet 236, 5; ùnpér.
543 GLOSSAIRE. 544

sg. 2. estai ;
pc. prés, (gèr.) estan ; estant estivar (stlpare) v. I. intr. jouer à la musette
3, 35; 426, 5; pc. p. estât 268, 28, être 1, 324, 27.
1 ; 4, 3 être debout, s'arrêter 19, 2
; vivre, ;
estoc (germ. stock) s. m. estoc 394, 16.
rester 120, 9; durer, tarder, s'ab-
9; 257, estol (stôlum) s. m. flotte 139, 20.
stenir 239, 13 se tenir 236, 5 être tran-
; ;
estoria (sav., hïstoriam) s.f. histoire 236, 15;
quille, convenir, aller 69, 26 82, 22 non pot ; ;
263, 12; 439, 24.
estai* que non ne peut s'empêcher de 360, estorn estor (germ. sturm)
; s. m. combat, atta-
29; en estant, -ans debout 3, 35; 116, 5; que 37, 1; 181, 14, 21.
comme verbe auxil. 3, 40 etc. estorser (ëx-*torq[u]ëre) v.f. IL, prés. ind. sg. 3.
estar (stâre) s. m. manière d'être 83, 4; 313, estortz 328, 25; subj. sg. 3. estorsa 223, 6;
27 ;
mal
inconvenance 203, 30.
e. par/, sg. 3. estors 41, 2; pc. p. estort 126,
estât (stàtum) s. m. état, manière d'être 414, 28. 7; 176, 18; 206, 17, sauver; se sauver,
estât (aestâtem) s. f. été 85, 5; 93, 8; 291, 4. échapper; pc. p. échappé.
estatge -je (*stâtïcum) s. m. étage, place, de-
;
estout (germ. stolt) adj. jier 125, 9; 242, 8.
meure, séjour 76, 12; 85, 15; 157, 22; 245, estra; estre (extra) prép. contre, sinon 24,
16.
28; 111, 27.
esteiner v. cstenher. estrada (stratam) s. f. chemin, voie 295, 16.
estel (or. incert.) s. m. champ 40, 34. estragat (extra vâgâtum) pc. p. extravagant
estela; stela (stêllam) s.f. étoile 37, 9; 305,31. 279, 38.
estendart (de estendre et suff. germ. hart) s. m.
estraire (ëx-*trâgëre) r.f. IL, prés. subj. sg. 1.
étendard 437, 32.
estraya 307, 24, retirer, délivrer 58, 34;
estendre (ëxtëndëre) v. III. tr. pc. p. estes
,
162, 2; réfl. 65, 6; 307, 24.
130, 24, étendre, tendre, répandre 130, 26;
estrangolar (strângûlâre) v. I. réfl. s'étrangler
197, 6; 205, 19; 257, 39; 273, 13; réfl.
224, 25.
s'efforcer 163, 22.
estranh; estrain; estraing (ëxtràneum) adj.
estendre v. estenher.
étranger, étrange, farouche 216, 21; 225, 2;
estenensa (âbstïnëntiam) s. f. abstinence 342,
258, 18; 299, 9; 358, 2; far e. 145, 3.
27.
estre v. esser et estra.
estener (ilbstïnëre) v. f. III. réfl. s'abstenir 349, estreiner v. estrenher.
25.
estreit; estreg; estreh (strïctum) adj. étroit,
estenher esteiner 297, 5 estendre (ëxstïnguëre)
; ;
serré, enveloppé 41, 25; 192, 38; 223, 22;
v. f. IL tr. et intr., prés. subj. sg. 3. estenha
271, 14; 376, 26.
305, 15; par/, sg. 3. esteis 104, 5, éteindre.
estremier (*ëxtrëmârium) adj. dernier, éloigné
ester v. estiers.
46, 8.
esterger ; esterzef (ëx-tërgëre) v. f. IL, prés,
estrena (strënam) 6'. /. él renne 101, 30; 224,
ind. sg. 1. esterc 113, 26, essuyer, secouer
16.' 18; 413, 20.
9,
estrengolar (strângûlâre) v. I. étrangler 424,
esterli; -lin (angl. sterling) s. m. éterlin, sterling
25.
128, 10; 145,' 28.
estrenher; estreiner (strïngere) v. f. IL tr.,
estern (ëxtërnum) adj. étranger 311, 40.
prés. ind. sg. 3. estrenh 169, 17; 363, 8;
estern (v. Kg. 9045) s. m. trace 222, 15.
subj. sg. 3. pc. p. estreg
estrenga 72, 22
estesinos (de estezar) s. m. sorte de cosmétique ;

326, 34. 192,38, étreindre, serrer, presser, restreindre.


Esteve n, propr. Etienne 24, 33. estribot (du rad. germ. strip) sorte de poésie
estezar (ëx-tëns-âre) v. I. tr. tendre 183, 15. 73, 1; 91, 22.

estiers; ester; isters (ëxtërius) adv. autrement estriop (v. Kg. 9113) s. m. étrier 293, 11.

ailleurs, en dehors 95, 22; 117, 15; 212, 16 estrit (germ. strit) m. combat 38, 21.
6-.

311, 2; per e. par d'autres choses 341, 41 estrolomia (de iistrologiani) 5. /. astrologie

prép. outre 300, 24; 408, 33. 386, 32.


estil (stïlum) m. style 393, 14. s. estrolomiayre (de estrolomia) 6'. m. astrologue
estimar (aestïmâre) v. I. tr. estimer, apprécier 386, 39.
433, 32. estros (ëxtrorsum) adv.] ad e. à ïi?istant 290. 32;
estirar (de es et tirar ;
ëx-*tïrâre) v. I. tr. étirer; 309, 15.
pc. p. besogneux 210, 23. estrumen: instr-; esturmen (instrûmëntum)
estiu; -ieu; estio (aestïvum) s. m. été 107, 23; s. m. instrument 311, 30: 359. 23, 24; 396,
338, 7; 434, 12. 29.
18
545 GLOSSAIRE. 546

estrunat (de strnmam ?) adj. imbécille, farouche expedien (sav., ëxpëdïëntem) adj. expédient,
293, 41. convenable 431, 23.
estudi; studi (sav., stûdium) s. m. étude 430, explicar v. esplegar.
23, 26. expozisio (sav., ëxpôsïtïônem) s. f exposition
estudiant (de estudiar) étudiant 429, 12. 409, 24.
estudiar; -ziar (de stildium; *stûdïâre) v. I. tr. exprès (ëxprëssum) pc. p. exprimé 393, 16.
étudier 429, 13; subst. 204, 23. exquivar v. esqu-.
estudiozament (stlidïôsa mente) adv. soigneuse- exselent v. exe-,
ment 381, 13. ey v. oi.
estueira (stoream) s. f. estère, sparterie com- ey- cf. ei-.
mune fabriquée dans le Midi 231, 11. eya interjection 121, 7.
b
estuiar; -gar (or. %nc.\ v. Kg. 9128) v. 1. tr. eysausir; essausir (ëxaudlre) v. 11 .. prés.
mettre dans l'étui, conserver 74, 16; 98, 9. subj. 3. eysausisqua 436, 7, exaucer 26, 31.
esturmen v. estrumen. eyssarop (ex et syrapum, arab. scharâb) s. m.
estuziar v. estudiar. sirop 347, 26.
esvanuir (*ëxvânùïre) v. H b
. évanouir, éblouir ez v. e.

7, 23.
esvazimen; evaiment {de evazir, de ëvâdëre) fablazo (fâbûlâtïônem) s. fable 385, 35. f
s. m. attaque, courage 8, 26; 235, 7. îabre (fàbrum) s. m. fabre 232, 11.

esvelhar {de es et velhar; *ëxvïgïlïâre) v. I. tr. fach- v. fait-.


éveiller; réfi. 248, 23; 253, 25. facia r. fassa.
et v. e. fada (filtam) s. f. fée 56, 24.
état {sav., aetâtem) s. f. âge, vie 330, 24; fadenc {de *îàpïdum vàpïdum cf. Kg. 3660) < ;

373, 18. s. m. fadaise 149, 24.

etern (aetërnum) adj. éternel 17, 9. fadia (de fada) s.f. ensorcellement 134,4; flat-
etz v. e. terie 153, 23.
eu v. el. fag v. fait.
eu ~
en avec Varticle. îaich r. fait.
eu (ego) pron. pers. l rt pers. sg. sj. ton. et at. faidir {de germ. *faihida) v. Il 1
', tr. bannir,
ieu; ye(u) 283, 15; hieu 376, 13, 17; hyeu persécuter 37, 22.
376, 15; 383, 30; iou 253, 11. je, moi. faihs r. fais.
eus v. eis. failli-; faill- v. falh-.
eusament v. eissamen. faingna v. fanh(a).
eusir v. eissir. faire; fayre; far; ffar 419, 14; fer 329, 12
ev- cf. env-. (catal.) (facëre) v. f. I ., prés. ind. sg. 1. faz
evaiment v. esvazimen. 4, 6; fatz 63, 10; 79, 8; fas 22, 30; 103, 33;
evangeli ; av- (sav., ëvângëlium) s. m. évangile fach 425, 41; fau ( : au) 228, 17; îauc 126, 3;
28, 30; 254, 18; 256, 36. 192, 2; 2. fas 10, 31 etc.;
3. fai 1, 12; fa
evangelista; av- (sav., êvangelïstam) s. m. 148, 23; fayt 430, 17; pi. 1. fam
(franc.)
évangéliste 28, 18; 409, 22. 257, 18; 2. faitz 34, 6; 222, 6; fatz 323, 18;
evers v. enves. fazetz 50, 18; fases 444, 38; 3. fan; subj.
evesque; av-; avisque (ëpïscopum) s. m. évêque sg. 1. faza 7, 17; 3. faça 6, 11; fassa 99,
27, 35; 205, 1; 321, 4; 411, 38. 18; 195, 25; fasa 273, 4; fâcha 267, 25;
evori; av- (ëboreum) s. m. ivoire 33, 29; 292, faisa 307, 3; imperf ind. sg. 3. fazia; fasia
33. 389, 20; pi. 3. fasian 415, 12; subj. sg. 1.

exausir v. eysausir. fezes 73, 3; 411, 17; 3. fes 46, 23; fezes
excapitol (sav., ëx-capïtûlum) s. m. ex-capitoul, 266, 35, 36; pi. 2. fessetz 65, 2; 3. fees-
ancien échevin 401, 4. sunt 258,37; fesson 53, 31; parf. sg. 1.
excellen; exselent (sav., ëxcëllëntem) adj. ex- fi 33, 14; 36, 6; lis 22, 21; nch'll4, 21;
cellent 398, 30; 429, 5. fezii 14, 10; 2. fezist 4, 10; fezis ( : is) 145,
excellencia; exselensa {sav., ëxcëllëntia) s. f. 23; 3. fez 3, 19; fetz; fet 49, 3; fes 23, 3;
excellence 398, 24; 427, 28. 78, 14; fays 442, 14; fei ( : ei) 218, 3; fe
exceptât {sav., ëxcëptâtum) e. que conj. excepté 249, 13; â (:i) 41, 16; rist (franc.) 443,3;
que, excepté 395, 42. pi. 1. fezem; ferem 416, 20; 2. fetz 105, 12;
exemple v. eiss-. 177, 7; fezetz 220, 8; feses 277, 23: 3. feiron
exercici {sav., ëxërcîtium) s. m. exercice 395, 43. 126, 16; feyron 428, 13; feiro 46, 11; feron
547 GLOSSAIRE. 548

428, 11, 12; fero 92. 4; fut. sg. 1. îarai 166, faute, péché, erreur 104, 12; 171. 28: 269, 3;
19; 3. fera (catal.) 330, 25; conrlit. I. sg. 1. 306, 5; 325, 6.
feira 166, 10; 3. feira 188, 23; fera 54, 11; falhir; faill-; failli- ; falir (*fàHire p. fàllëre)
Jf. impér. sg. 2. fai 10, 31;
sg. 1. faria; v. H" 1
', intr. faillir, manquer, faire une faute,
pi. 2. faitz 132, 8 faytz 430, 9 îazetz 52, ; ; prendre fin, abandonner 3, 37; 32, 1; 59, 24;
10; fasetz 448, 5; pc. prés, fazen; pc. p. m. 72, 8; 87, 21; 108, 27; 176, 3; 183, 19
243, ;

fait 1, 11; faith 9, 34; fag 142, 22; fach 13; 256, 19: 281, 26; 324, 36; subst. 327, 26.
73, 5; 265, 1; faich 302, 30; fat 24, 19; 85, falhizo (de falhir; *îâllïtïônem) *•. f. faute
3; fah 44, 7: 255, 20; 378 27; faiç 306, 6; 117, 34.
f. faita 165, 28; fâcha 9,8; 266, 27, 28, fall- v. falh-.

faire, agir y achever, choisir, montrer; f. rem- fais; faus (falsum) adj. faux, perjide 1, 10;
place un rerbe précédent dont
, il reçoit la 26, 2; 163, 18; 320, 36; 431, 10.
signification et la construction 23, 3 etc. ;
falsament (falsa mente) adv. avec fausseté 429,
f. a(d) convenir, falloir 119, 18; 352, 32; f. 4; 431, 9.

que agir comme 38, 16; f. de 3, 18; f. for falsar; fausar (fàlsâre) /•. /. tr. fausser, rompre
bannir 389, 20; ben fait bien fait, beau 85, 37, 5; 35, 12; 157, 7; 339 25.
3; réfl. feindre, s approcher être, arriver , falsetat; falss- (fâlsïtatem) s. f. fausseté 23,
33, 6; 50, 5, 22; 290, 39; 419, 17; parler 33; 166, 14; 351, 14; 369, 11.
290, 39. fam; fan (fâmem) s. f.faim, désir 1, 5; 21, 12;
fais; faihs (fâscem) s. m. faix, fardeau 36, 45, 13.
15; 45, 31; 185, 21. fama (fâmam) s. f. renommée 371, 8; 426, 25.
faisan (phâsïanum) s. m. faisan 304, 12. fangos (de fanh, fane) adj. fangeux 194, 21.
faissa (fâsciam) s. f. bande 249, 16. fanh; fanha; faigna (de goth fani?) s. m. et f.

faisso; fais-; faiz-; fayss-; fays-; fazon- (fâctïo- fange 44, 7; 139, 13; 145, 30.
nem) façon, forme, figure, manière 91,
s. f.
far v. faire,

6, 21; 131, 16; 133, 23; 269,


5, 7; 292, 18; farsir; -ssir (fârcïre) v. Il b . tr. farcir, remplir
326, 8; 364, 18; 433, 14. 129, 25; 340, 1.

îaissonar (de faisso; *fâctïônare) v. I. tr.


fasenda v. fazenda.
façonner, former 278, 28. fassa; facia (faciam) s. f. face, visage 104, 37;

fait; faiz; fat; fach; fag: faich


323, 6; 448, 6.
(factum) s. m.
fastic (fâstîdium) s. m. dégoût 224, 1.
fait action 24, 31; 60, 8; 84, 7 ; 103, 11;
fat v. fait,
182, 19; 261, 19; 266, 17; 311, 26; 410, 25;
421, 15.
fat (fâtuum ? ;
r. Kg. 3660) adj., f. fada, fat,
sot, fou 31, 13; 202, 18; 390, 13.
faitamen; fach- (fâcta mente) adv.; aissi f.; cum
fauda (germ. falda) s. f.; e. sa f. sur ses genoux
f. ainsi, comment 11, 42; 13, 26.
361, 29.
faitis (fâctlcium) adj. bien fuit, beau 55, 30;
faula (fâbùlam) s. /". fable, conte 194, 23; 234,
344, 9.
22; 409, 29.
faiturat (*fâctUrâtum) pc. p. employé comme
faus (fâleem) s. f. faux 230, 24.
n. propr., enchanté 63, 13.
faus; faus- v. fais; fais-,
faizo v. faisso.
fauta (*fàllïtam) 6'. /. faute 348, 21.
îalc v. falco.
fava (fâbam) s. f. fève 200, 20.
îalco (fâlcônem) s. m., sj. faix, faucon 40, 25;
favel (de favelar; *fàbëllâre) y. m. parole,
123, 9; 195, 23.
discours 54, 21.
falconier (*fâlcônârium) s. m. fauconnier 231,
fay- r. fai-,
18.
faz (fàcïem) s. f. face 260, 20.
falha; failha (de falhir; *fâlliam) s. f. faute, fazenda; fas- (fâcïënda, pc. fut. pats. f.de faeëre)
manquement 199, 8; 317, 27; ses f. sans s. f. affaire, occupation, travail 74, 25; 256,
défaut, sans doute 151, 21. 19; 369, 15; 374, 8.
falhensa: îaill- ; failli-; f ail- ; faillencha (de fazendier (de fazenda; *fâcïëndâritiin) adj.
falhir ;
*fallîëntia) s. f. faute, manque 75, 8 ; travailleur 46, 17.
270. 7; 309, 12; ses f. sans défaut, sans fazon r. faisso.
doute 80, 7; 353, 26. fe fei (fïdem) franchise, promesse
; s. f. foi, 5.
falhida; faill- (pc. p. f. de falhir) s. f. faute 15; 24, 23; 208, 18; fe mentir rompre la foi:
325, 7; ses f. sans doute 343, 4. fe par la foi 220. 18.
îalhimen; faill-; f ail- ;
fal- (de falhir) s. m. fe (fënum) *>•. m. foin 340, 35.
18*
549 GLOSSAIRE. 550

feble v. freble, feridor (de ferir; *fërïtOrem) s. m., sj. ferire,


febre (fëbrem) s. f. fièvre 198, 1, 2; 347, 2, 3. frappeur 40, 2; 216, 6.
febrier ;
-eir (fëbrârium) s. m. février 212, 23. ferir (fërïre) v. IIa
tr., prés. ind. sg. 3. fier 352,.

îed v. îe. 17; pc. p. ferut 205, 17, battre, frapper


îeda (fëtam) s. f. b?-ebis 232, 2. 23, 28; 33, 14; 275, 14, 22, 33, 35.
feeltat (fîdëlïtâtem) s. f fidélité, foi, sûreté, ferm (fïrmum) adj. ferme 254, 33.
8, 1. ferma (fïrmam) s. f loge, ferme 196, 12.
feeilh v. fizel. fermai (de ferm; *fïrmâle) s. m. fermeture,
fei v. fe. fortification 299, 25.
Felip; Filip; Philip n. propr. Philippe 11, 38, fermamen ; -nt (fïrma mente) adv. fermement
41; 128, 24. 6, 4; 320, 37.
fellonia; felnia; îeunia (de félon) s. f. félonie fermar (fïrmâre) v. I. tr. affermir, fortifier,
3, 29; 7, 39; 43, 2; 223, 16; 382, 8. fermer, fixer 129, 14 ; 180, 23 ; 299, 19 ; intr.
felo; -on; îello; -on (*îellônem, d'or, incert.) s'affermir 201, 18; pc. p. ferme 195, 12.
s. m. et adj., sj. îels, félon, cruel 2, 4 ; 3, 18; fermetat (sav., fïrmïtâtem) s. f. fermeté, assu-
35, 26; 43, 6, 7; 56, 38; 266, 8; 269, 8. rance 209, 24.
felonessament (de félon) adv. avec félonie, mé- fermeza (de ferm; *fïrmïtiam) s. f. fermeté 393.
chamment 260, 21. 27.
fem; femp (fïmum) s. m. fumier 372, 20; 401, 8. feror (fùrorem) s. f. fureur 40, 14.
ferne (defêmïnam) adj. femelle 363, 11; s. m. ferran; (*fërrântem) adj. couleur de fer,
fer-
genre féminin 214, 18. gris 271, 6; 293, 3.
femela (femellam) s. f femelle 363, 8. Ferran n. propr. Ferdinand 437, 30.
femena v. femna. festa; -o 440, 27 (fëstam) s. f. fête 47, 11:
fementit (fe mentit) adj. déloyal, perfide 124, 190, 4 ; de f. solennel 393, 18.
13. festal (de festa; *fëstâlem) adj. solennel; dia f.

femini (fêmïnïnum) adj. féminin 213, 25, 27. jour de fête.


feminil (*fëmïnïlem) adj. féminin 213, 28. feu; fieu (gertn. fehu) s. m. fief 48, 21; 296. 4.
femna; -mena (fêmïnam) s. f. femme 16, 5. feunia v. felnia.
fencheire v. fenhedor. far v. faire,
fendre (fïndëre) v. III. tr. et intr. fendre, fi; tin mort 3, 7 9, 8; 31,
(fïnem) s. f. fin, ;

crever , fondre 40, 28; 47, 20; 88, 3; 143, 21; 49, 3; 60, 8; 158, 34; 288, 13; paix 7,

18; 200, 4. 36, 12; 126, 18; 128, 14; a fin que afin que
fenestra (fënëstram) s. f. fenêtre 27, 20; 233, 39, 3.
22. fi; fin (*flnum, de finïtum) adj., f. -na, fin,
fenestrel (de fenestra; *fënëstrëllum)6-.w./m<?£re pur 51, 18; 85, 8: 158, 21; 281, 2; précieux
109, 25. 345, 1; fidèle, sûr 64, 10; 159, 31 209, 1; ;

fenhedor (de fenher) s. m., sj. fenheire, fencheire, 276, 18.


hypocrite 166, 7; 216, 3. fiansa ; fiz- (de fiar ; *fldantia) s. f. confiance,
fenhemen (de fenher) s. m. Jiction 234, 24. foi 66, 24; 162, 22; garant 29, *25.

fenher (fîngëre) v. f. II., prés. ind. sg. 3. fenh fiar ;


fizar (*fîdâre p. fldëre) v. I. ré/l. se fier,
198, 3; 401, 17 ; 406, 3; fen 5, 24; subj. sg. L (en) 4, 2; 351, 4; 372, 5.
fenga 72, 20; fenha 83, 26; parf. sg. 1.
3. fichament (fixa mente) adv. fixement 275, 5.

(faible) feichi (?) 248, 34; 3. feis 71,9; 323, fichar (*fïxâre) v. I. tr. fixer, attacher 41, 15.

8, feindre, supposer, imaginer; rêft. feindre, fidel ; fiel v. fizel.

se préoccuper. fier; fieu v. fer; feu.


fenir; finir (flnïre) v. Il b . tr. et intr. finir, figa (*fïcam) s. f. figue, rien 130, 22.
achever, mourir 26,29; 74, 18; 91, 10; 118, figura (sav., fïgûram) f. figure, s. manière 57,
20. 25; 184, 10; 213, 16; 363,' 17.
fenizo; -ço (fïnïtïOnem) s. f. fin, mort 91, 9; figurar (sav., fïgurâre) v. I. tr. figurer ; 386,
306, 29. 12 ;
pc. figuré, allégorique 427, 25.
fer v. faire. filât (fllâtum, pc. p. de fïlâre) s. m. toile 191, 8.
fer (fërrum) m. fer 41, 11 120, 30; 288, 42.
s. ;
filet (de fllum; *fïlïttum) s. m. fil et 271, 14.
fer; fier (fërum) adj., f. -ra, farouche, sauvage, filh; fill; fil; fiyl 329, 2 (fllium) s. m. fils 11.

cruel, fier 45, 9; 53, 1; 75, 15; 147, 7, 9; 2; 17, 6; 25, 27; 35, 16; 267, 18.
261, 11; 438, 17. filha; filla (flliam) s. f. fille 6, 17; 42, 6.
feran v. ferran. fillet (dim. de filh) s. m. cher fils 11, 5.
551 GLOSSAIRE. 552

fin v. fi. foill- v. folh-.


finamen (*fïna mente) adv. fidèlement 175, 19. foiso (*fusï0nem p. fus-) s. f. foison, abondance;
hnansa (de îinar *îïnântia) s. f. finance, paye- ; effet 2, 10.
ment 429, 23. fol (fôllem) adj. et subst. , f. folla 1,2, fou,
finar (*fïnàre) v. I. intr. finir, cesser 60, 12. folle 66, 15 ; 279, 28 ; en fol follement 98, 22.
finir v. fenir. folamen ;
foll- (de fol) adv. follement 333, 24 ;

hrmamen (sav., fïrmâmëntum) firmament 338, 12. 355, 15.


fisel v. fizel. folatge ;
folage (de fol ; *follâtïcum) s. m. folie
fissar (de fïssum, *fîssâre) piquer, tourmenter bl, 4; 95, 7; 100, 4; 155, 17.
55, 31 ; 344, 17. folatura (de fol; *fôllâtûram) s. f. folie 57, 19.
fivella (*fïbëllam p. fïbûlam) s. f. agrafe 148, 21. foldat v. foudat.
fiyl v. filh. foldrar v. folrar.
fizansa ; fizar v. fiansa ; fiar. foleiar ; foll- ; folear (de fol ; fôllïcâre) v. I. intr.
fizel ; fis- ; fid- ;
feeilh ; fiel (fïdëlem) adj. fidèle faire folie, agir follement 21, '
13; 96, 14;
3, 12; 19, 1, 18; 42, 1; 102, 25; 109, 12; 111, 22; 129, 8.
161, 6; 287, 42; 438, 13. foies (de fol) s. m. folie 73, 8.
fizica (sav., physïcam) s. /. physique, médecine folesa (de fol ;
*follïtiam) s. f. folie 279, 28.
375, 13. folh ;
foill ; f uoill (f ôlium) s. m. feuille, feuillage
fiac (flàccum) adj. fiasque, lâche 44, 19; 125, 17. 71, 8; 147, 27.
fiacheza (de fiac) s. f. lâcheté 128, 19. folha; foilla; fuelha (folia) s. f. feuille, feuil-
fiairar (fiâgrâre) v. I. intr. flairer, sentir 271, lage 93, 4; 101, 13; 151, 10; 319, 30.
27; 361, 31. folhar (de folha ; *fôlïâre) pousser des feuilles
fiairor (de fiairar; *tiâgrôrem) s./, odeur 147, 55, 11; pc. p. feuille 195, 25; 283, 13.
6; 361, 33. folia; foll-; fulh- (de fol) s. f. folie 1, 2; 34,
flama (flâmmam) s. f. flamme 61, 11; 233, 25. 28 ; 262, 35 ; 333, 28.
fiamenc (germ. flaming) adj. flamand 139, 23. foll- v. fol-,

fianc (or. inc.) s. m. flanc 44, 9; 116, 1. îolledat v. foudat.


fiautellar (v. Kg. 3827) v. I. intr. flûter 324, folor; foll- (de fol; *follôrem) s. /. folie 31, 9:
24. 117, 29; 282, 2.
liebezir (de fleble, flëbïlem) v. IP. tr. affaiblir folrar foldrar (or. inc.) v. 1. tr. fourrer,
;

115, 14. doubler 195, 29; 393, 11.


flécha (or. incert.) s. f. flèche 394, 17. fon font (fôntem) s. f. fontaine, source, fonts
;

fiechezir (de fléchir; *ftcctïcïre) v. IP. tr. dé- 21, 27; 41, 26; 368, 15; 388, 27; 414, 7.
tourner 258, 20. fondar (fûndâre) v I. tr. fonder 307, 25 413. . ;

flecme (phlegma) s. m. flegme, lymphe, mucosité 18.


198, 28. fondre (fûndëre) v. III. tr. fondre, rompre, dé-
fiessada (pc. p. f. de flessar, flëxâre) s. f. cou- truire 41, 18; 67, 23; 409, 23.
verture de laine 341, 6. fonsar (de fons; fùndus) v. I. tr. fonder 414.
fiestellar (de *fïstïllâ,re) v. I. intr. jouer du 25.
chalumeau 324, 27. font v. fon.
fioc (fioccum) s. m. flocon 247, 21. fontana ; -aina (îôntânam) s. /'. fontaine 53, 21 ;

fior (florem) s. f. fleur ; fig. 31, 5; 41, 11; 51, 296, 22.
15; 192, 23. for; fora; foras; fors (foris) adv. hors, dehors
florat (*fiorâtum) adj. florissant, fleuri 390. 3. 13, 30; 44, 7; 54, 8; la foras là dehors 110.
fiorir ; fiu- (*fiorïre p. florêre) v. IP. fleurir 150, 14; prép. 316, 18; f. de 26, 4; 92, 37; de f.
34 pc. p. ;
couvert de fleurs 38, 1 mes fiorit ; (defora) 203, 5; faire fors bannir 14, 42.
mois des fleurs 445, 9. for (forum) s. m. loi, manière, usage 34, 25 ;

flum (fiûmen) s. m. fleuve 138, 17. 224, 20.


flurir v. fiorir. forbir ; fur- (germ. furbjan) v. IP. tr. fourbir,
fluvi (fiûvium) s. m. fleuve; fig. 393, 28. nettoyer 113, 28; 294, 27.
foc; fog; îuoc; fuc fuec foec (focum) s. m. ; : forcadura (*fùrcâtûram) s. f. enfourchure 292,
feu 8, 29, 34; 43. 31; 208, 22; 289, 9; 300, 17.
28; 301, 22; foyer 44, 20. îorcha (fùrcam) s. /. gibet 442, 15.
fogal (de foc îôcâlem) s. m. foyer 202, 20.
; forcha v. forsa.
foguier (focârium) s. m. foyer 146, 19. forduire (fôris ducëre) v. f. H., pc. p. f. for-
Foih v. Foysh. ducha, soustraire 116, 10.
553 GLOSSAIRE. 554

forest (*forestem, de fôris) s. m. forêt 366, 29. fraisser (fràxïnum) s. m. frêne 40, 29.
forfaire; îorsf- (for[s] faire) v.f 1. intr., prés. fraitura (fractûram) s. f. disette; far f. faire
ind. sg. 3. forf ai 8, 31 ;
forsf a 328, 12 ;
par/. défaut, manquer 57, 22; 164, 17.
sg. 3. îorfez 6, 35; pi. 3. forsfeiron 126, 9, franc (germ. frank) adj. franc, libre, généreux,
for/aire, outrager. noble, sincère 39. 21; 44, 12; 75, 14 114, ;

forfait (pc. p. de forf aire) adj. coupable 318, 13. 22; 341, 23.
forfait -aig -ag (de forf aire f ôris factum)
; ; ;
francamen (de germ. frank *f ranca mente) adv. ;

m. forfait, crime 1, 15; 244, 37; 300, 22.


s. franchement, librement 118, 24; 169, 23.
forfaitura îorfayt- (de forfaire forts fâctûram) Fran-
; ;
Frances ; Fr anses ; Francei n. propr. s.
s. faute 222, 32 353, 5.
f. crime, ;
çais 128, 22; 190, 24; 429, 20; adj. français
forma (fôrmam) s. f. forme 405, 15. 127, 31.
formar (formâre) v. I. tr. former, créer 107,
franher ;
fraigner ; îrayner ;
franer (frangëre)
20; 191, 14; 213, 2; 420,' 37.
v. f. II. tr., prés. ind. sg. 3. îraing 326, 35;
forment v. fortmen.
frayn 329, 1; frany 412, 14; subj. sg. 1.
formir (*formlre) v. II h tr. satisfaire, exposer; .

îranha; franga pc. prés, franen 4, 31; pc. ;


pc. p. achevé, arrivé 149, 30.
p. frah 38; 11, briser, rompre.
formit (de *fôrmïcum) s. m fourmi.
franquetat (de franc) s. f. franchise.
forn (fùrmim) s. m. four 61, 12.
franqueza (de franc; *frankïtiam) s. f. fran-
fornatz (fôrnâcem) s. f. fournaise 37, 5.
chise, noblesse, générosité 81, 16; 393, 27.
fors v. for.
Fransa -za n. propr. France 47, 25 ; 423, 4.
forsa; forcha; forza (fôrtia) s. f. force, vigueur ;

Franses Frances. v.
97, 4; 185, 25; 258, 11; forteresse 299, 33.
fraternal (*frâtërnâlem) adj. fraternel 259, 9.
forsar; forssar (de fôrtia; *fôrtïâre) v. I. tr.
fraternitat (sav., f râtërnïtâtem) s. f. fraternité
forcer, contraindre, faire violence 94, 15 ;

257, 7.
284, 7; 296, 9.
forsenat; forss- (de fors fratre v. fraire.
et germ. sin ;
fôris
*sïnnâtum) adj. forcené, fou 193, 10; 361, frau (fraudem) s. m. fraude, ruse 414, 26; a
18.
forsfaire
frau en secret 120, 28.
v. forfaire.
frayner v. franher.
fort (fôrtem) adj. fort 35, 7 146, 20 per ; ;
f. pat-
frayre v. fraire.
force 126, 31; 176, 17; 288, 27; per f. que
fre (frênum) s. m. frein 111, 19; 134, 19; 231.
combien que, quel que 327, 29.
15.
fort ; fortz (de forte) adv. fort, beaucoup 36,
22; 373, 22; molt f. 5, 31. freble; feble (fiëbïlem) adj., f. -a, faible, fragile
fortaleza (de fort *fôrtâlïtia) 6, 2; 44, 10; 337, 4.
; s. f. forteresse
260, 32. freidura (de freit *f rïgïduram) ;
s. f. froidure,
orteza de fort *fôrtitiam) froid 66, 2 85, 6.
f s. f. forteresse.
;
( ;

260, 32. freit ; freyt ; freh ; freg ; fret ;


frei (*frïgidum)
fortmen; -nt; -ns forment (de fort; ; fôrti adj.,f a, 44, 19; 66, 14; 198, 11; 296, 33;
mente) adv. fortement, beaucoup 5, 36 ; 382, siibs'. 71, 1; 401, 13.

17; 389, 18; moût f. 193, 32. fremilo (v. Kg. 3706) adj. de mailles 37, 4.
b
forza v. forsa. frémir (de frëmëre ; *frëmîre) v. II . intr. fré-
fossa (fossam) f. fosse 221, 16. s. mir 150, 19; 277, 1.
fossat (*fossâtum) s. m. fossé 40, 17; 141. 2; fremna (v. Kg. 3767) s. f. frange 7, 13.
232. 17. fresc (germ. frisk) adj. frais 40, 31.
fossor (fôssôrem) s. m. terrassier 339, 23. freschecha (de fresc) 5.fraîcheur 270, 31.
/.
foteire (de fotre, fûtùëre) s. m. sj. coïteur 216, 4. frescor (de fresc) s. f. fraîcheur 101, 9.
foudat; fold- ; folled- (*follïtâtem) s. f. folie 1, freselit (or. inc.) s. m. frange 38, 14.
2; 93, 21; 134, 25; 209, 23. fresni (de fraisne; frâxïnïnum) adj. de frêne
fox v. foc 41, 8.
foyl v. fol. fret /•. freit.
Foysh; Foyssh; Foih, nom de pays, Foix 203, frétai* (frïctâre) /•. /. tr. frotter 360, 25.
6; 393, 4; 394, 23. freul v. fre vol.
fraigner v. franher. frevol; freul (fiëbïlem) adj. faible, fragile 134.
fraire ;
frayre ; fratre 225, 10 (frâtrem) s. m. 27; 150, 33; 373, 27.
frère, religieux 58, 3; 255, 14; 318, 33; frevoleza (de frevol) s. f. faiblesse 335. 24.
363, 14. freyt v. freit.
555 GLOSSAIRE. 556

frire (*frlgëre p. îrïgëre) v. III. déf. intr. gaita; gâcha; guacha {germ. wahta) s. f.
trembler de froid, geler 39, 13. sentinelle, guet, gardien 107, 30; 123, 30;
Friza n. propr. pays des Frisons 66, 22. 231, 20; 289, 17; 390, 14.
îron (frontem) s. m. front 104, 34. gaje v. gatge.
fronda (de îùndûiam) s. f. fronde 144, 4. gai; jau (gâllum) s. m. coq 11, 20; 231, 2.

frontereza (de frontem) s.f frontière, voisinage galea (b. grec yaXaïa) s. f. galée, galère 230, 23.
265, 9. galerna (or. inc.) s. f. galerne, vent violent
frontier (de frontem ;
*frôntârium) adj. effronté 147, 5.
342, 32. galhardia (de galhart) s.f. gaillardise, courage
fruch /•. fruit. 239, 25; 393, 32.
frucha (de fructum; *fructa) /. fruit 322, 8. s. galhart; gaill- (or. inc.) gaillard, hardi, outre-
fruit; fruyt; frut; fruch; fruich; frug; fruic; cuidant 127, 7; 138, 20; 241, 23.
fruih; frnith (frtictum) s. m., pi. sj. f ruches Galia n. propr. Galien 345, 11; 396, 7.
396, 31, fruit 13, 19, 20, 21; 21, 14; 22,5; galiador (de galiar) s. m. trompeur 367, 24.
58, 16; 233, 1; 303, 4; 320. 14; 329, 1; 414, galiamen (de galiar) s, m. tromperie 118, 39;
36; 427, 29. 221, 29.
1
frunir (b. lat. frunïre?; v. Kg. 4019) v. Il ', tr. galiar; gua- (or. inc.) v. I. tr. tromper 73. 23;
briser, casser 48, 8. 157, 5; 209, 10.
frutier (frûctûârium) s. m. fruitier 427, 29. galina (gàllïnam) s. f. geline, poule 207, 17.
frut r. fruit, galiot (de galea) s. m. corsaire 229, 17.
fuc; fuec v. foc. gallinier (gâllïnârium) adj. châtré 124, 11.
fuelha r. folha. gamag (or. inc.) s. m. coup 119, 21.
fugir; fuir (de fûgëre; *îugïre) v. II a . tr., prés. gambais (de germ. wampa) s. m. pourpoint
sg. fug 246, 14; 3. fui 60, 7; subj. pi. 2.
1. 143, 9.
fuiatz277, 21, fuir 26, 14; 147, 1; 183,10; gambaut (de gamba; *cambam) s. m. saut 194, 19.
s'en f. 27, 13; 277, 21. gan (germ. want) s. m. gant 170, 23.
fulhia r. folia. gana (de germ. gana Kg. 4149) s. f. ruse,
;
/-.

fum (famum) s. m. fumée 140, 34. artifice 92, 31.


fuoc v. foc. ganda (de germ. wandjan) s. f. échappement
fuoill /•. folh. 103, 4.
furbir v. îorbir. gandir (germ. wandjan) s. v. U b
. intr. échapper
fus (îtisum) s. m. fuseau 230, 22. fuir 118, 35; 173. 18.
fust (fastem) 5. m. bois, arbre 53, 23; 422, 21. gandire (de gandir) s. m. sj. celui qui échappe
304, 16.
ga (vâdum? Cf. Kg. 9937) s. m. gué 39, 10. ganhar v. gazanhar.
ga (germ. waldus) s. m. forêt 45, 18. gannacha (de germ. warnjan) s. /. espèce de
gaanh; gaanhar gaz-. /•. long sarreau qui se mettait par dessus le sur-
gab gap.
/•. cot 294, 3, 40.
gabador (de gabar) s. m. moqueur, railleur ganre; -en; granre (gran ren) adv. beaucoup,
52, 11. longtemps 53, 18; 210, 18; 385. 28; 418, 9.
gabar (v. nor. gabba) v. I. tr. railler 154, gap; gab (?>. nor. gabb) s. m. raillerie, plai-
34; réfl. se vanter 319, 15; inf. subst. mo- santerie 19, 6; 105, 10.
querie 149, 25. garag (vërvactum) s. m. guéret, terre labourée
gabaria (de gabar) s. /. raillerie 374, 38. non ensemencée 119, 40.
gabia (câveam) s. f. cage 196, 17. garan (de germ. werento) s. m. garant, mesure
gabier (de gabar) s. m. moqueur, railleur 247, 33; 357 35.
32, 20. garar (v. h. a. warôn) v. I. tr. garder, protéger,
gâcha r. gaita. regarder 24. 17; 149, 8; 275, 5.

gai; gay; guay (cf. Kg. 4113) adj. gai, joyeux garda (germ. warda) s. f. garde, gardien, gar-
165, 16; 292, 6; 392, 1. dienne, protection 34, 29; 35. 21; 37. 15; 288,
gaian (gïgantem) s. m. géant 237, 13. 11; 361, 36, 42; 366. 22.
gaieza (de gai) s. f. gaieté 153, 8; 337, 18. gardador (de gardar) 5. m. gardien 34 . 27.
gaillart /•. galhart. gardadura (de gardar) s. f. regard 226. 1 :

gaire; gaires; gayre; gaigre (v. h. a. weigaro) 394. 6.

adv. guère, beaucoup 1, 13; 67. 24: 154. 2; gardar; guardar (germ. wardon) v. I. tr. garder
163, i; 296, 2; no g. rien. 8, 21; 208. 28; 276, 7: regarder 44, 12; 56.
557 GLOSSAIRE. 558

14 ; 107, 2 ;
garanti?*, prendre garde 17, 30 ;
gazai (v. h. a. gadalis) s. f. débauchée, putain
30, 3, 6; observer 12, 15; 57, 23; conserver 148, 7.
49, 25; rêfi. se douter 5, 25. gazanh; gaanh; guasayn (s. verb. de gazanhar)
garensa; guir- {de s. m. gain, profit 45, 28; 46, 4; 47, 8; 329,
v. h. a. werento) s. f guéri-
son, secours 117, 15; 341, 26; 388, 15. 2; 347, 18.
garentia; guer- (de r. h. a. werento) s.
gazanhar; gazanar; gasanhar; guas-; guazai-
/.
garantie, témoignage 78, 10; 212. 5; 349, 17; gnar; gasainar; gasanyhar; gaanhar; ganhar
409, 21; protection 160, 10. (germ. waictanjan) v. I. tr. gagner, obtenir,
garimen mériter 30, 13; 32, 18; 237, 8; 254, 3; 326,
;
guer- (de garir) s. m. guérison 22, 2 ;
5; 413, 3; 427, 27; 430, 23.
235, 4.
gazardo; guizardo; guizerdo (germ. wictarlon >»
garir; gua-; gue-; gerir (germ. warjan) v. Ub.
widardon) s. m. récompense 111, 35; 113, 9;
fut sg. 3. guarra 274, 11, guérir
tr. et intr.,
137, 6; 185, 19.
et faire guérir 44, 22; 51, 12; 90, 1; 114, 5;
gazardonar; gua- (de gazardo) v. I. tr. récom-
185, 9; 346, 3; préserver, sauver 7, 1; 21,
penser 309, 2.
8; 29, 2; 38, 28; 48, 12; échapper 212, 29.
gazel (or. inc.) s. m. causerie 19, 2.
gariso (de garir) s. f. guérison 46, 6. geignos v. ginhos.
garlanda (v. Kg. 10389) s. f. guirlande 293,36.
gein v. genh.
garnimen; -ent (de garnir) s. m. équipage,
gel (s. verb. de gelar) s. m. gdée, glace 66,9;
armure 208, 6; 275, 13.
293, 29.
garnir; guarnir (gertn. warnjan) v. Il b tr. .
gelar (gëlâre) v. I. intr. geler 33, 18; 321, 18.
garnir, équiper 3, 23; 37, 31; 48, 14; 54,
gelos (zëlosum) adj. jaloux 120, 26.
13; 88, 4. gen; gent; genç; jent; j'en (gëntem) s.f. gent,
garnizo {de garnir) s. f. équipage, armure nation, homme 2, 7; 20, 24; 22, 1; 57, 24;
230, 17. 272, 4; 276, 4; 307, 6; 330, 11; la bona g.
garso; guar- {or. inc.) s. m , sj. gartz mauvais les pauvres 255, 11.
sujet 127, 9, garçon, valet 389, 27. gen; jen; gent; jent (gënïtum) adj. et adv.,
gartz v. garso. 63, 23, compar. sj. genser, -cer 53,
genta
f.
gas- cf. gaz-. 19; 113, 28; o. genzor 3,5; gensor 192,
Gasca; Guasca n. propr. Gasconne 358, 10, 20. 11; adv. genseis 113, 9, gentil, bon, beau,
gaser v. jazer. doux; bien, gentiment 21, 3; 34, 25; 196, 9;
gast (*wâstum p. vastum) adj. abandonné 271, 9; convenable 135, 11.
179, 10. genedris (sav., gënetrîcem) s. /. mère 305, 6.
gastar (*wâstâre p. vâstare) v. I. tr. gâter, gênerai (sav.. genërâlem) adj. général 311, 13.
détruire, dissiper 120, 27; 259, 3; 319, 24; generalitat (sav., genërâlïtâtem) s.f. généralité
349, 7. 311, 11.
gatge; guatge; gatghe; gaje (germ. *wadjo) generalmen ;
mente) adv. géné-
-nt (gënërâli
s.f. gage, caution, garantie, testament 57, 5; ralement, en général 396, 3; 407, 12.
182, 24; 192, 18; 422, 20; 431, 28. generatiu (sav., genërâtïvum) adj. généralif,
gatjar (germ. *wadjan) v. I. tr. gager 342, 24. produisant 395, 10.
gang; gaut; gauch; gauc (gaudium) s. m. joie, genh; gein; gen (ïngenium) 6-. m. art, ruse,
gaieté 71, 1; 139, 3; 213, 31; 279, 14; 290, adresse, esprit 126, 4 138, 5 326, 22 357, ; ; ;

23; 317, 1; 331, 27; 424, 22; prix aux jeux 40; engin 144, 5.
floraux 435, 2. genitiu (sav., gënëtlvum) s. m. génitif 214, 30.

gaudir v. janzir. genologia (sav., genëâlogïam) s. f. généalogie


gauios (de gaug *gaudïosum) adj., f. -oza
; ;
234, 26.
pi. m. -zes, joyeux 397, 32; 398,' 2\. gens v. ges.
gaut v. gaug. gensar (*gënïtiâre) v. I. tr. et intr. <>rn< r. briller
3
gauta (gâvatam) s. f. joue 194, 13. 79, 13; 303, 4.

gauzir v. jauzir. genseis v. gen.


gauzire {de jauzir) s. m. sj. jouisseur 138, 4. genser v. gen.
gay- r. gai-, gentemen (de gent) adv. gentiment 99, 23;
gaymentar (de germ. wai) v. I. intr. se lamenter 238, 10.
399, 41. gentil; gential 431, 32 (à corr. gentilas?) (gën-
gazaignaire {de gazanhar) s. m. sj. gagneur tïlem) adj. gentil, noble 56, 10; g. ome
58, 11. gentilhomme 47, 4.
559 GLOSSAIRE. 560

gentileza ; -essa (de gentil ; *gëntilîtiam) s. /. gis (or. inc; de ïngenium?) s. m. ruse 48, 33.
gentillesse, naissance, noblesse 382, 14; grâce, Gisort n. de ville Gisors Vil, 33.
beauté 435, 14. gitar v. getar.
gentilmens {de gentil) adv. gentiment 416, 10. glai (glâdium) s. m. glayeul 136, 23; 267. 26;
genzor v. gen. 293, 28.
gequir; giquir (germ. jehan) v. IIab tr., prés. . glan (glândem) s. f. gland 350, 5.

ind. sg. 1. gic 70, 21; par/, pi. 3. giquiro glasi v. glazi.
27, 34 ; pc. p. giquit 38, 4 159, 33 ; , laisser, glat {s. verb. de glatir, glâttlre) s. m. glapis-
quitter,abandonner, cesser 27, 34; 193, 16; sement, cri 100, 15.
197, 13; 211, 16; réjî. de se désister, renoncer glatz (glàciem) y. /. glace 85, 5; 146, 35.
à 70, 21 273, 36. ; glazi glasi (glâdium) s. m. glaire 377
;
36 ,
;

gerir v. garir. 385, 6.


german (germânum) adj. germain; cozin g. glaziou (*glâdïosum) adj. poignant, cruel 206,
cousin 339, 4. 27.
germenar (germïnâre) v. I. intr. germer 413, 37. gleiza; gleisa; gleyza; -sa; glieiza; glieyza:
germinos (*gërmïnosum) adj. fécond 398, 10. gleya (ecclênam) s.f. église 27, 6; 85, 35;
gerpir v. guerpir. 238, 2; 373, 33; 432. 41.
ges; gens; gez; jes (genus) adv. point, pas, glieiza c. gleiza.
aucunement, nullement'?}, 15; 5, 24; 7, 31; gloria (sav.. glôriam) s. /. gloire, ciel 22, 19 :

43. 27; 70, 6; 91, 31; 445, 28; ne g. même, 207, 23.
pas même 321, 16. gloriegar (glôrïfïcâre) /•. /. réfl. se vanter 254.
gesta; jesta (*gëstam) s. f. geste, histoire, ma- 29.
nière 91, 36; 190. 11; 234, 29; 363, 27; glorificar (sav., glôrïfïcâre) r. I. réfl. se glori-
365, 13. fier, se vanter 373, 44.
get (s. verb. de getar) s. m. jet 123, 8; lien glorios (sav., glôrïôsum) adj. glorieux 19, 26;
196, 19. 109, 10; 398, 5, 17; Deu g. Dieu de gloire.
getar; gitar; jetar (jâctâre) v. I. tr. jeter, glorir (de gloria, cf. Kg. 4277) v. IP. glorifier,
lancer 3, 38;
27, 28; 123, 23; 306, 31; vénérer 306, 23.
pousser 399, 19; chasser 26, 4; 50, 21; 309, gloto (glûttônem) sj. glotz, adj. subst. glouton,
6; rejeter, vomir 198, 14. avide 347, 43; 306, 2.
gez v. ges. glotonia (de gloto) s. f. gloutonnerie 371, 17.
gibet (or. inc.)
s. m. gibet, potence 432, 40. glotoniar (de gloto) v. I. tr. engloutir 375, 1.
gibos (gïbbosum) adj. gibbeux, bossu 412, 32. glut (glûtera) s. /. glu 230, 30;' fard 326, 34.
gida (de gidar; germ. wîtan) s. f. guide 305, goernar v, governar.
19. gola (gûlam) s. f. gueule, gorge 105, 4; glou-
giga {germ. gîga) s. f. gigue, sorte de violon tonnerie 256, 33; 371, 11, 13.
324, 25. goîada (de gola; *gulâtam) s. f. gouléc, gorgée
gilos; jelos (zëlôsum) adj. jaloux 89, 5; 109, 341, 2.
3; 121, 9; 174, 4. golozamens {de gola; *guiôsa mente) adr. avi-
gilozesca {de gilos) s. f. gilosesquc, sorte de dement 373, 12.
poésie 408, 26. goma (gùmmam) s. f. gomme 149, 14.
ginebre (zïngïber) s. m. gingembre 199, 37. gonel (de gona; *gûnne41uun 6-. m. robe, habille-
ginhos; geignos (ïngenïosum) adj. adroit, trom- ment 355, 36.
peur 60, 2; 145, 5. gonela; -ella (dim. de gona. gunnam) s.f. gonelle,
ginhozamens {de ginhos) adv. ingénieusement robe 55, 26; 193, 22.
238, 14. gonfano; -aino {germ. gunthfano) s. m. gun-
ginolho {de ginolh. *geniicnlum; *g('nuciilonem) fanon 38, 15; 49. 24; 139. 21.
s. m. genou. gonfaronier (de gonfano i
g. m. gonfanomer 399,
gipa (arab. djoubba) s. /. jupe 231. 4. 35.
gipel (de gipa) 5. m. jupon 231, 4. gorc (de *giirgum> 6-. m. gouffre 375, 1.

giquir v. gequir. gorga (gurgam) s.f. gorge 198, 15, 18.


girar (gyrâre) /•. I. réfl. se tourner 278, 12. gossa (de slav. kuckaï s, f. chienne, machine de
giroflat {pc. p. de girofiar, de girofle) girojlê, guerre 143, 21.
parfumé de girofle 211, 31. gostar (gûstâre) v. I. tr. goûter 371. 14.
girofle (caryophyllum) s. m. girofle 199, 36; gota (giittam) s. f. goutte 199, 5.
210, 30. gotassa (de gota; *giittâceam) s.f. goutte 347. 4.
561 GLOSSAIRE. 562

govern (s. verb. de governar) s. m. gouvernail, grazimen (de grazir) s. m. remerciement 238,
direction 98, 9; 222, 14; 402, 22.' 11.
governaire (gûbêrnâtor) s. m., sj. et o. à côté grazir; -cir; -sir (*grâtire) v. IP. tr. savoir
de governador, gouverneur, pilote 234, 3; gré, rendre grâce, affectionner 54, 11; 95,
437, 30. 20; 145, 7; 158, 14; 211, 17; 240, 4; 303,
governamen (de governar; gùbernâmentum) s. 19; 380; 35; 414, 34; pc. p. agréable, aimé
m. gouvernement, direction 236, 2; 446, 6. 305, 18.
governar; goernar (gùbërnâre) v. I. tr. gouver- grazire (de grazir; *grâtïtor) s. et adj. sj.
ner, réfl. se conduire 440, 21. agréable, pardonné 303, 21.
gra; gran (grSnum) s. m. grain, poids 180, Grec n. propr. Grec 3, 33; 221, 14; 236, 15.
18; 199, 34. grei (s. verb. de greuiar) s. m. grief, plainte
gra (gradum) s. m., pi. grazes, degré, marche 149, 6.
27, 37; 43. 12; 316, 4. greiar v. greuiar.
gracia grasia (grâtiam) s. f. grâce, remercie-
; greu; grieu (*grëvem p. gravem) adj. et adv.,
ment 264, 27; 268, 17; 434, 22. compar. sj. greuger 216, 18, difficile, pénible,
gracios (grâtïôsum) adj gracieux 331, 15: 389, importun 22, 8; 25, 25; 34, 29; 115, 11; 148,
28; 396, 27. 2; 374, 17; îai g. il est difficile 135, 14;
gracir v. grazir. cant greu combien difficilement 52, 28.
graile (grâcïlem) adjv f. -la, grêle, svelte, mince greucb (s. verb. de greuiar) s. m. grief 395,
105, 7; 293, 42. 38.
gram gram) adj. ennemi, hostile 61, 4.
(germ. greuge (s. verb. de greuiar) s. m. grief, tort.
gramatica (sav., gràmmàtïcam) s.f. grammaire 374, 39.
213, 6. greuger v. greu.
gran v. gra. greuiar; greiar (*grevïâre) accabler, peiner,
gran ;
grant (grândem) adj. grand, large, long tourmenter, s'aggraver 43, 8; 127, 37; 277,
1, 2; 27, 9; 251, 26; 278, 27; 418. 2. 14; 346, 24.
grana (grâna) s. f. écarlate 165, 17. greumen; -ns et men; *grëvi mente)
(de greu
granar (*grânâre) v. I. intr. grener, produire adv. difficilement, péniblement 152. 26; 315,
233, 2. 34.
Gran-Assueri n. propr. le grand Ahasvère 398 grevar (de *grevem; *grëvâre p. *gravâre) v.
13. I. tr. accabler, affliger, fâcher 176, 6; 304,
granat (grânâtum) adj., f. -da, couleur de gre- 20.
nade 249, 28. greveza (de *grëvem ; *grevïtiam) s.f. gravité,
grandeza; -sa (de grândem) s. f. grandeur 257, difficulté 407, 28.
4; 338, 22. greza (v. h. a. greoz) s. /. sable 128, 25.
granmen (grandi mente) adr. beaucoup 302, grezesc (*graecïscum) adj. grec. 7, 26, 28; foc
22. g. feu grégeois 143, 22; 288, 22.
granolha (de rânuculam) s.f. grenouille-88, 14. gri (germ. grîm) adj. triste, affligé 41, 13.
granre v. ganre. grieu v. greu.
grapa (du rad. celt. ou germ. crap) s. f. griffe grilh (gryllum) s. m. grillon 359, 17.
223, 22; se mètre en g. s'empresser 126, 35. gris (germ. grîs) adj. gris 36, 26; 49, 4.
grapaut (or. inc) s. m. crapaud 344, 14. groc; gruec (crocum) adj. jaune 266, 21; 293,
gras (crassum) adj. gras. 124, 12; 293, 42. 2.
grasia v. gracia. gronire (de gronir ;
giùnnlre) s. m. sj. grogneur
grasir v. grazir. 216, 6.
grat; grath (grâtum) s. m. gré, grâce, volonté, gros (grossum) adj. gros, grossier 221. 17:
approbation 89, 20; 103,9; 152, 0; 307, 32; 275, 14.
de g., en g. volontiers 14, 34; 45, 4; 166, 1; grosset (de gros ; *grôssïttum) adj. grosset, assez
210, 14; en g. en grâce 119, 33; esser à g. gros 200, 20.
être agréable 59. 8; venir a 'de, en) g. plaire grossier (de gros; *grossârium) adj. grossier
169, 5; a, ab (de) bon (mal) grat de bon 32. 22.
{mauvais) gré 246, 3; 288, 32; estra mon g. grua (*grûam p. grûem) s.f. grue 124, 1';
malgré moi 111, 27. 361, 34.
gratar (germ. *kratton) v. I. tr. gratter 211, 7. gruec v. groc.
gravier (de *gravam. d'or, celt.) s. m. gravier grupir v. guerpir.
53, 21. gua- cf. ga-.
563 GLOSSAIRE. 564

gualiart (cf. Kg. 3159) adj. trompeur 88, 10. i v. e.

guardaris (de guardar, gardar) s.f. gardienne ichamens v.eissamen.


329, 15. ichida (jpc. p.f. de ichir. eissirj s.f. issue, sortie
guausar (or. inc.) v. I. tr. oser 433, 8. 355, 24.
guer- cf. gar-, ychir r. eissir.
guera v. guerra. icien v. escien.
gueren v. guiren. idre (sar., hydrum) s. m. hydre 362. 39, 41.
Guérie n. pr. 128, 12. 42.
guerida (pc. p. f. de guérir; de yerm. werjan) iel = ieu (eu) avec l'article ou le pronom.
guérison, repos 343, 15. ier; hier (hëri) adv. hier 48, 7; 419, 13.
guerier v. guerrier. ieu; hieu v. eu.
guerpir; ger-; gur-; grupir (de yerm. werpan) ifern v. enfern.
v. Jlah . tr. quitter, abandonner, délaisser 12, iieu v. eu.
22; 16, 29; 36, 17, 25; 49, 12; 52, 20. il; ilh; ill v. el.

guerra; guera (germ. werra) s. f. guerre 35, ila (ïlia) s.f. intestins (?) 259, 28.
16; 139, 19. illuminai* v. enluminai'.
guerreiador (de guerreiar) s. m., sj. guerre- in v. en.
iaire; gueregaire, guerrier, guerroyeur 42, incorporacio (sur., ïncÔrpÔrâtïOnem) s. f. in-
13; 353, 24. corporation.
guerreiar; guireiar (de werra; *worrïcâre) indi (sar., ïndïcum) adj. violet 266, 21.
v. I. tr. guerroyer, combattre 54, 9; 95, 23; inîern v. enfern.
126, 16; 353, 22; 429, 10. informacio (sar., Inîôrmâtïônem) s. f. infor-
guerrieira (de guerra) ennemie 353, 23. s. f. mation 432, 38.
guerrier; guer- (de guerra) s. m. guerrier, en- inhuman (ïnhumânum) adj. inhumain 438, 19.
nemi 45, 15 120, 3; 212, 15; 302, 8; espèce ins-; inz (ïntus) adr. dedans, au dedans 6, 19;
de poésie (tençon) 353, 18. 222, 6; la inz là dedans 4, 24. Cf. lainz.
Gui n. pr. Guy 120, 15. instrumen estrumen. v.
guia v. guiza. intaizi (or. inc.) adj f. -ina, immaculé 233, 3(
,
).

Guiana n. de pays Guyenne 60, 24. interj ectio (sar ïntorjëctïonem) s. f. inter-
,

guidar; guiar (germ. wîtan) v. I. tr.


guizar; jection 213, 9.
guider, conduire 138, 10; 173, 15; 209, 25. intrar; entrar (ïntrâre) r. I. intr. entrer 6, 19;
guidonatge (de guidon; *wïtô"nâtïcum) s. m. 45, 18; 123, 22; se rapporter 394, 29; subst.
conduite, guide, sauf-conduit 84, 27. 299, 2.
guingnon (or. incert.) s. m. moustache 91, 27. intratge (*ïntratlcum) s. m. entrée, droit d'entrée
guireiar v. guerreiar. 57, 8.
guiren; gueren (germ. werento) s. m. garant invern r. ivern.
351, 59; 412, 29. invers v. enves.
guirensa v. garensa. inz v. ins.
guisa v. guiza. iou /•. eu.
guisamen (de guiza) 5. m. manière 237, 15. ir v. déf a nom. aller 150,5.
(ire) Cf. anar.
Guisortz nom propr. Gisors 303, 26. Cf. ira;yra (iram) s.f. colère, tristesse 23, 1; 3S2.
Gisort. 2ô aver en i. hair 14. 18.
;

guit (s. verb. de guidar) s. m. guide, conduite iradamen; -ens (ïrâta mente) adr. furieusement
138, 9; 158, 9. 44. 4; 244, 5.
guiza; guisa; guia 421, 11 (germ. wîsa) s. /. iraisser: -aysser (*irâs(vre) r.f. III., prés. ind.
manière, espèce, mesure, avis 8, 23; 22, 31: sg. 3. irais 134, 14: 185. 2: irays 352. 21:
33, 20; 66, 16; 74, 15; 77, 1; de g. tellement pc. p. irascut 134. 15; ré fi. /irriter.
205, 23. fâcher.
guizar v. guidar. irat; yrat (ïrâtum) adj. irrité, triste 61, 5; 74.
guizardo v. gazardo. 10; 380, 5.
gurpir guerpir.
/•.
ironda (de hïnindo: *hïrundam s. f. hirondelle
67. 17.
ha-; he-; hi-; ho-; hu- r. a-; e-; i-; o-; u-.
iros [de ira; *ïrôsum) adj. triste 292. (î.
holas (ho las, o et lâssum) interj. hélas 433. 8.
irregular (sar.. *ïrrSgûlârem) adj. irrégulier
i; hi; y; hy (ïbi) adr. y, là, en cela 5. 28: 403, 21.
23, 33; 196, 13; 302, 22. irritar (sar., ïrrïtàre) /•. 1. tr. irriter 121 .
<)
565 GLOSSAIRE. 566

Isembart n. de pcrs. Isambert 128, 28. jazer 54, 5; jaser 278, 8; jasser; jhaser 377,
isla (insûlam) s. f. île 368, 13. 37; gaser 277, 17 (jâcêre) v. f. III., prés,
isnelamen (de germ. snel) adv. promptement ind. sg. 3. jaz 6, 14; jatz 84, 31; 278, 13;
289, 13. jai 65, 15; 153, 25; pi. 3. jazon; jazunt 257,
iss- cf. eiss-. 40; impf. sg. 1. jazia; 3. jazia 4, 23; jasia
issernit (de [e^issernir, de *ëxcernere?;cf. Kg. 366, 19; jassia 366, 18; parf. sg. 3. jac 43,
2990) adj. prudent, sage 343, 7. 14; fut. sg. 1. jairai; cond. I. sg. J. jagra
istancia (sav., ïnstântiam) s.f instance 393, 3. 112, 26; //. sg. 1. jairia; pc. p. jagut, intr.
istar v. estar. et réfl., gésir, coucher ; subst. 108, 13 ; 219,
isters v. estiers. 13; pc. prés, jazen gîte 47, 15.
ivern; inv-; yv- (hïbernum) s m. hiver 222, je- cf. ge-.
16; 337, 32; 338, 5. jeiunar (jejunare) v. 1. intr. jeûner.
ivernar (hïbërnâre) v. I.intr. faire froid 147,4. jelos v. gilos.
ixir v. eissir. jh- v. j-.
Izeut; Yz-; Yseu; Yzolt n. propr. Iseult 67. joc; juoe; juec; joec (jocum) s. m. 84,
joch;
16; 106, 32; 237, 20; 286, 1. 28;' 300, 26; 324, 31; 329, 24; 374. 15 jeu,
joie; partir un joc (d'amor) 31, 12.
ja (jâm) adv. déjà 9, 9; 48, 1; j. mais toujours jogar jugar (*jocâre) v. I. intr. jouer, s'amuser
;

250, 25: ja no avec le prés, ne


. . pas 6, . .
32, 2; 324, 32; 439, 24.
20; ne .. jamais 61, 3; j. no[n] avec le fut. joglar (jocûlâre) v. I. tr. jouer 312, 6.
ne jamais 2. 3; 5, 28; j. mais no 47, 27;
. .
joglar; jugl- (jocùlator) s. m. jongleur 86, 12;
65, 29 ne jamais; désormais pas; j. suivi
. .
91, 1; 125, 3; 238, 13; 265, 28. 32; 266, 10;
du subj. quoique 114, 1; ja sia so que bien 313, 26.
que 257, 23.
joglaret (dim. de joglar) s. m. petit jongleur
jacer v. jazer.
339. 33.
jaciaysso que (ja sia eisso) conj. quoique 405.
joglaria (de joglar) s. f. jonglerie 312, 13.
42. Cf. ja.
joi; joy; jhoy (gaudium)
s. m. joie 34, 9; 84,
jai (=: joi influencé par Vadj. jai) s. m. joie
28; 222, 37; 307, 32; 413, 19; de joi volon-
65, 24.
tiers 62, 6.
jai {v. h. a. gâhi?;m. joyeux 239, 5. cf. gai) s.

jai (or. ine.; cf. Kg. 1718) s. m. geai 101, 7.


joia; joya (gaudia) s. f joie 284, 23; joyau
299, 11.
Jame; Jayme n. propr. Jacques 439. 20; 441,
joios; joyos; jhoyos; jugos (de joi; *gaudïosum)
33.
adj., f. sa, joyeux^ gai 121, 19; 283. 23; 322,
jan v. can.
37; 413, 21.
janglar (germ. jangelon) v. I. tr. railler 209,
jonc (juncum) s. m. jonc 196, 14.
21; 337, 28.
jonher; junher; jondre 38, 21 (jûngère) v. f.
jardi (du nid. germ. gard) s. m. jardin 283,
II. tr., prés. ind. sg. 1. jonh 67, 26; 3. jonh
21.
junh 344, 12; pc. p. m. joint; join
144, 12;
jaser; jasser v. jazer.
158, 37; '/. jointa 105. 37; jonta 157, 19;
jaspe (grec idcmic) s. m. jaspe 293, 7.
joincha 267, 23, joindre, se rencontrer,
jasse (jâm exin) adv. toujours 55, 15; 133, 15.
assaillir.
jau v. gai.
jonta (jiinctam) s. f. choc 144, 14.
jau (gaudium) s. m. joie 13. 43.
jorn; jor 103, 2S; 30 (dïtirnum) s. m. jour
153,
jaucion v. jauzion.
5, 26; 321, 11; l'autre j. dernièrement 187,
jaui ou jauj (gaudium) s. m. joie 13. 41.
1 pro jos depuis ce temps 28, 5.
jauvir v. jauzir. ;

jauzimen (de jauzir) s. m. joie 414, 6.


jornada (*diurnatam) s. f. journée 251, 26.
jauzion; jauc- (gaudïbundum) adj. joyeux, </ai
ïornal (*dïurnûle) s. m. journée, travail de la

67, 21; 307, 12.


journée 203, 3; 330, 22.
jauzir: -vir; gauzir; -sir; -dir (*gaudire p. Jortz n. propr. George 142, 10.
jos jorn.
gaudere) v. IIah jouir,
. se réjouir, posséder v.

(intr. réfl. ou avec V accus.) 16, 3; 20, 4; 58, jos; jotz; jots(dëosum p. deôrsum) adv. en bas,
6; 108, 10; 150, 15; 372, 2; 438, 33; pc. à bas; prép. sous 261, 37; 445, 16, 446, 21;
prés, jauzen se réjouissant, joyeux gai 74, de j. 143, 24; en j. 36, 13.
,

10; 206, 19; 363, 2. josta; justa (*jûxta) prép. à côté de, près de
Jayme v. Jame. 53, 22; 377, 17.
567 GLOSSAIRE. 568

josta (s. verb. de jostar; *juxtâre) s. f. joute k- v. c-.

141, 9. ki v. qui.
jotglar v. joglar.
jots; jotz v. jos. la v. lai.
joussament (jôcOsa mente) adv. joyeusement labor (sav., lâborem) s. m. labeur, labour 117,
439, 21. 12; 233, 2.
jove; joyne 437, 33 (jûvcnem) adj. jeune 1, 1; laborador (lâborâtôrem) s. m. travailleur, ouvrier
5, 4. 330, 22.
joven; jhoven (*jûvëntum) s. ni. jeunesse 1, 7; laborar (sav., làbDrâre) v. I. intr. travailler
269, 12; 401, 10. 257, 19.
jovencel; -sel (*jûvencellum) s. m. jouvenceau, lac (lâcum) s. m. lac 44, 21.
jeune homme 40, 26; 113, 27; 340, 13. lach v. lait,
ladoncs; ladonx (Tllac donïque ou dûnque) adv.
jovenet {de joven; *jùvënïttum) adj., f. -ta,

tout jeune 269, 17 423, 23.


alors 334, 20.
;

lag (lâctem) s. m. lait 119, 15.


joventut (jiivëntïïtem) s. f. jeunesse 337, 15.
lag; lah v. lait.
joy- v. Joi-.
lagotier (de gotli. laigon) s.m. flatteur 343. 1.
joyne v. jove.
lagreme (lâcrïmam) s. f. larme 332, 3.
ju- cf. jo-.
lai; la; lay; ley (ïllac) adv. là 205, 21; 329,
judizi v. juzizi.
23; 437, 28; de 1., per 1. 139, 7; 205, 15.
juec v. joc.
jueu v. juzeu.
lai =
la i. Cf. eu.
laich v. lait,
jugador (*jocâtQrem) s. m. joueur 372, 38.
laidir (de germ. laid) v. ll b . tr. outrager 177,
jugg- v. jutj-.
12.
jugos v. joios.
laihar v. laissar.
jujar; jujhar v. jutjar.
lains; lainz; layns (la ins, ïllac ïntus) adv.
jul (jûlium) s. m. juillet 424, 29.
là dedans 24; 6, 16; de 1. de là 287. 1.
4,
junctura (sav., jnncturam) s. f. alliance 393. 36.
lairo ; -n ;
laire layre layra 330, 8 (làtronem)
; ;
juoc v. joc.
s. m. sj. et o. larron 8, 23; 42, 7; 189, 6;
jurar (jûrâre) v. I. intr. jurer 23, 8; pc. p.
318, 20; 339, 30; 373, 3; a lairo. lairon à
lié par serment 94, 11.
la dérobée 252, 2; 264, 9.
jusisi v. juzizi.
laironia (77e lairo) s. f. larcin 23, 11.
jusqua (de-ûsque-âd) prép. jusqu'à 121, 16.
lais (celt. laid) s. m. lai 324, 17.
just (jïïstum) adj. juste 18, 30; 232, 23; 332,
laissar; -sar; laihar; layssar; -sar; -char; lassar
3; 422, 22.
(làxâre) v. L tr. laisser, quitter, délaisser,
justa v. josta.
abandonner, céder, permettre, cesser 1, 16;
justicia; -zia (sav., justïtiam) s. /. justice,
2, 16; 13, 2; 33, 7; 62, 7; 120, 18; 124, 1;
vengeance 4, 13; 8, 30; 42, 17; 208, 24.
253, 11; 286, 42; 295, 23; 299. 34; 318, 15;
justiziar (de justizia) v. I. tr. justicier, punir
1. de
390, 28; se renoncer à 137, 2; se 1. en
d'une peine corporelle 373, 4.
se fer de 308, 7.
jutge; jugge (judïcem) .9. m. juge 335, 27; 369, lait; layt; lai; laich; lach; lag; lah (germ.
1,3; 405, 9, 10. laid) adj. et adv. laid, vilain, mauvais 22.
jutjamen; jutg-; jutzg-; jugg- (de jutjar; 29; 24, 17; 44, 26; 45, 22; 118. 37; 135. 3;
*jûdïcamentum) s. m. jugement, le jugement 266, 17; 297, 13; 336, 9; 352, 1; 382, 36.
dernier 2, 1; 15, 20; 78, 25; 127, 19; 172, lam (du rad. lamp, de lampâdem) s. m. éclair
16; 341, 30; 369, 2; 410, 6. 190, 8.
jutjar; jutg-; jutgh-; juj-; juihar (judïcare) v. lampeza (de *lâmpâdem) s. lampe 260. 25.
f.
I. tr. juger, condamner} apprécier, prononcer lana (lânam) f. laine 55, 28: 221, 9.
s.

un jugement 3, 28; 15, 1, 22; 58, 13; 266, lancier (franc.) v. lansar.
6; 375, 19; 380, 6; 430, 34; 432, 9. langor (lânguDrem) s. f. langueur, peine 310,
juzeu; -ieu; jueu (jïïdaeum) s. m.,f. -zeva, juif 27; 375, 6.
II, 7; 25, 28; 59. 28; 139, 11; 236, 7; languir (de lànguëre) v. II*. intr. languir
266, 8. 73, 25.
juzizi; jusisi; judici (sav., judïcium) s. m. juge- lanhar ilfmïâre) v. I. réf. s'eforcer [de) 133. 6.

ment 207, 22; 240, 3; 331, 3; 380, 11. lanier (lànïârium) ». m. la nier 123, 9.
lansa (lâncëam) s. f. lance 37. 11.
569 GLOSSAIRE. 570

lansar; lancier {franc.) 26, 10 (lâncëâre) v. 1. f. -eira, médisant, calomniateur, envieux 120,
tr. lancer, jeter 141, 15; réf. 67, 11. 26; 228, 15; 237, 21; 269, 8; 298, 18.
lansol; lensol (lïnteolum) s. m. linceul, drap lauzenjar (de lauzenga) v. 1. tr. calomnier 209,
âe lit 210, 25; 341, 3. 4; 408, 8.
lapidar (sav., lapïdâre) v. I. tr. lapider 26, 8. lauzeta (de àlaudam ; *âlaudïttam) s. f. alouette
lare (largum) adj. large 292, 17; libéral 54, 10; 86, 19.
90. 12; 276, 10; adv. à l'aise 321, 28; fort, lauzor (de laus) s. f. éloge 133, 14.
haut 359, 5. lavar (lâvâre) v. I. tr. laver 9, 16; 147, 8;
largamen; -nt; -ns (làrga mente) adv. large- 256. 4; se laver 324, 3.
ment, libéralement 213, 13; 348, 30; 386, 7. lay -— la y.
largar (*làrgare) v. I. tr. élargir 34, 24. lay; lay- v. lai; lai-,
largetat (sav., làrgïtâtem) s. f. largesse 8, 2. lay char v. laissar.
largueza; -esa (*lârgïtiam) s. f. largesse 128, laz v. latz.
5; 216, 28; 308, 18. le; len (lënem) adj. doux, glissant 62, 3;
las (làssum) adj., f. -ssa, fatigué,
'
malheureux 184, 3.
22, 33; 27, 27; 167, 9. leal v. leial.
las v. latz. lebre (lëpôrem) s. f. lièvre 195, 30.

lasar v. lassar. lebros (lëprôsum) adj. lépreux 220, 16; 367, 25.
lassar v. laissar. lebrozia (de lebros) s. f. lèpre 347, 4.
lassar (lâssâre) v. I. tr. et intr. lasser, fatiguer lechadier (de lechar. v. h. a. lekkôn) s. m. friand
165, 25; 412, 3. 342, 38.
lassar; lasar (*làceare p. làquëâre) lier, enlacer, lectoari (lëctûârium) s. m. élec/uaire 234, 7;
entrelacer 31, 8; 37, 7; 82, 21: 264, 4; 347, 25; 348, 5.
278, 31. leg v. lei.

lassus (la sus; ïllac sursum) adv. là dessus léger v. lezer.


404, 2. legir (de lëgëre) v. II"., pc. p. /'. ligida 255,
lat v. latz. 27, lire 4, 26; 24, 30; élire 184, 9; réfl.
lat (lâtum) adj., f. -da, large 259, 7; 321, 26. 435, 26.
lati (sav., lâtïnum) s. m. latin, savoir, langage legista (sav., b. I. lëgïstam) s. m. légiste 409,
28, 37; 57, 32; 78, 21; 287, 45; n. propr. 23.
Latin 222, 5. legor (de léger, lezer, lïcëre) s. m. loisir 40, 4.

latz; laz; las; m. cé>té, flanc 39,


lat (lâtus) s. lei; ley; leg (lëgem) s. f. loi, foi, religion,
28; 51, 2; prép. à côté, près de 41, 15, 25; V écriture, manière, litige 3, 28; 7, 29; 14,
100, 33; estar de 1. être à côté de assister 24; 27, 11; 28, 29, 32, 37; 71, 3; 126, 25;
211, 14; de 1. à côté de 44, 20; 290, 7. 128, 30; 297, 16; 435, 3.
lau, prés. ind. sg. I. de lauzar, v. lauzar. Leida n. propr. Léda 106, 30.
lau (ïllac Unum) pron. Pan. Leidier; Leisder u. propr. Désiré, Dider 247,

laudar v. lauzar. 7; 328, 6.


lauram (*lâbôramen) s. m. ouvrage 293, 18. leial; ley-; le-; li- (lëgâlem) adj. loyal, fidèle,
laurier; laurer (*laurârium) s. m. laurier 27, juste 110, 12; 123, 5; 331, 3; 369, 2; 391, 44.
21; 283, 13; 290, 16. leialmen; -ns; lialmen; -ns (lëgâli mente) adv.
laus- cf. lauz-. loyalement, justement 108, 4; 110, 7; 237, 3;
laus; lau (laudes) s. m. louange 120, 22; 163, 9. 288, 4; 356," 3.
laus = la vos. leialtat; li-; leiautat (lëgâlïtâtem) s. f. loyauté,
lauzable (laudâbïlem) adj. louable 192, 37. justice 130, 16; 383, 28.
lauzar; lausar; laudar; louar 439, 7 (laudâre) leisso; leizo (lëctïônem) s.f. leçon 23, 32; 145,
v. I. tr. louer, conseiller, approuver, vouer 21; 191, 2.

5, 32, 35; 32, 6; 124, 15; 355, 26; 392, 6; leit; lieg; lieh (lëctum) s. m. lit 27, 28; 44, 14;
réfl. se vanter 88, 15; 228, 15. 116, 3; 256, 22; 288, 34.
lauzenga (*laudëmiam) s. f. calomnie 72, 2. leizo v. leisso.
lauzengador; -ja- {de lauzenjar) s m., sj. -aire, len (= luenh, lonh; longe) adv. loin 446, 14,
envieux, médisant, calomniateur 52, 12; 171, 26; 448, 5.
9; 355, 5. len (lëntum) adj. lent 43, 27; 315, 33.
lauzengamen (de lauzenjar) s. m. calomnie 237, len v. le.

21. lengua ; lenga (lïnguam) s.f. langue, langage


lauzengier; lausenger (de lauzengar) s. et adj., 60, 21; 70, 24.
571 GLOSSAIRE. 572

lenguatge; -atge;-agge; -gatge (lïnguatïcum) liaunier {de Liaun, Lûgdunum) s. m. hérétique


s. m. langage 85, 17; 101, 8; 155, 4; 393, (de Lyon) 341. 31.
1G; 404, 16. libéral {sav., lïbërâlem) adj. libéral 398. 22.

lenha (ligna) s. /. bois 84, 6. liberalraent {sav., de libéral) adv. libéralement


lensol v. lansol. 397, 21.
lentilla (lentïcùlam) liberar {sav., lïbërïïre) v. I. tr. libérer, délivrer
s. f. lentille 199, 13.
leo; -n (lëônem) s. m. lion 25, 20; 154, 23; 445, 31.
libre {sav., lïbrum) s. m. livre 4, 26; 393, 7.
185, 1 ; 360, 5.
leonat {de leo; *lëonatum) s. m. lionceau 360, licencia; -tia {sav., lïcëntiami .v./. licence, per-
16. mission 2, 3; 371. 24.
licenciât; -siat (sav., lTcëntïàtum) s. m. licencié
leonel {de leo ; *lèonëllum) s. m. lionceau 185, 3.

*lëônïssam) s. f. Nonne 360, 429, 18/22.


leonessa (de leo ;

16.
lichier {de v. h. a. lekkon ; *lëccâiïum) adj.

let (laetum) adj. joyeux, gai 147, 28. friand 46, 20.
lieg; lieh v. leit.
leticia {sav., laetïtiam) f. liesse, joie 387, 6. s.
lieis v. el.
letra (*lïttëram) s.f. lettre, texte 215, 16; 410,
lieu v. leu.
32; 411, 8.
ligansa {de lige, germ. ledig) s. f. hommaije
letrat (*lïtteràtnm) s. m. lettré 50, 28.
108, 14.
letz v. lezer.
lign- v. linh-.
leu v. levar.
lim (lïmum) s. m. limon 402, 7.
leu; lieu (levem) adj., compar. leuger 216, 18,
linh ;
lign (lïneum) s. m. descendance, race, fa-
léger, facile 96, 15; adr. leu; lieu; lio fa-
' mille 34, 16; 56, 17.
cilement 52, 27 ; 184, 1 ; 296, 20 ; 332, 5 ;
linha (lïneam) s. f. ligne (/luttante) 372, 14.
ben leu peut-être 248, 18.
linhatge; -atje; lhinatge; lignatge; linatghe:
leugaria v. leujaria.
-âge; linnage (*lïnëàtïcum) s. m. lignage,
leugeiramen ; leugieir- {de leugier) adr. facile-
race, descendance 52, 9; 85, 1 ; 182, 18: 241.
ment, légèrement 248, 29; 335, 18.
22; 367, 17; 381, 24; 431, 34.
leuger v. leu.
linx {sav., lynx) s. m. lynx 394, 6.
leugeret {dim. de leugier) adj. facile 129, 20.
lio v. leu.
leugier (*levïârium) adj. léger, facile, volage
lir; liri; lis (lïlium) s. m. lia 54, 2; 294, 17;
124, 20; 225, 17.
393, 33.
leujaria; leug- {de *lëvïârium) s.f. légèreté 188,
lis {de germ. lisja) adj. lisse, doux 80, 4.
5; 243, 32. lissa (lïcia) s. f. lice, barrière, palissade 181.
leumen; -ns {de leu; lëvi mente) adv. légère- 8; 343, 10.
ment, facilement 301, 7; 319, 2; 409, 1. lisso v. leizo.
leupart {sav., lëopârdum) s. m. léopard 430, 6.
liura (llbram) s. f. livre 7, 14.
levar (lëvare) v. I. tr. lever 10, 11; 33, 8; liuranda (lïbërândam) s. f. livraison 215, 32.
enlever 49, 1 1 ; 339, 19 ; nommer 209. 13 ; se liurar; lliiurar (llbërâre) /•. 7".
tr. livrer, donner
lever 9, 12; 48, 16; se 1. 116, 4; inf. subat. 118; 24; 209, 16; 253, 23; 275. 11; 289, 12;
277, 19; levant est, orient 400, 15. réfl. 33, 23.
ley v. lai. lo (ïllum) art. déf., masc. sg. aj. lo 3. 25. 29,
ley v. lei.
30, 38; 9, 5. 10 etc.; dev. voy. Y 10; 3, 1,
leyal v. leial.
36; 5, 13 etc. ; li; le 206, 8; 319, 35; appuyé
lezer ; léger (lïcëre) v. f. III. impers., prés. ind. •1 3, 3; 4, 31; 5, 26 etc.; o. lo 1. 16; 2, 12;
sg. 3. letz 104, 25; 114. 36; lez 256, 28, 3, 2 etc.; le 394, 2; appuyé 1 4. 28, 31: S.
être permis, possible; inf. subst. loisir 106, 21; lio (chi lio) 10, 6; dev. voy. Y 1, 10; 3.
5; 312, 12.
Ih- 20
Il, 27 etc.;
dal
del «
392, 38;
de lo)
deu
3,

«
12;
del)
4. 24:
19.
s.

v. 1-. etc.; 19;


lhirgua {de llnum) s. f. Un 294, 2. dev. voy. de T; de 11'; ni (< a lo) 3. 27: 5,
li (lînum) 6-. m. lin 232, 7. 16 etc.; dev. voy. a 1' 5, 17; dev. cons. au
liadura (lïgâtûram) s. /. lien 99, 2. (< al) 9. 16; 12. 10 etc.; a lo 415. 27;
liai- v. leial-. el (< en loi 7, 25 etc.; ell 12. 2; eu (< el)
liam (lïgâmen) y. m. lien 33, 22; 258, 44. 9, 9; pel (<C per lo); sul (<C sus lo; pi. sj.
liar (lïgâre) v. I. tr. lier 58, 14 139, 12 191, ; ; li 2, 2; 6. 28; 7. 20 etc.] lhi 38, 10. 12; lhi

24; 306, 33. Drauguo les gêna de lh\ 38. 27; dev. voy.
1

573 GLOSSAIRE. 574

1' 7, 30; lh' 40,*1 396, 20;23; appuyé


"lh; lonhda v. loinda.
•il; "111; 20; appuyé *ls; o. los
los; les 396, lonhet (dim. de lonh) adv. un peu loin; 1. de
1, 15; les 203. 27; sos 378, 27; appuyé is 47, 15.
2, 1; 307, 29; 308, 22; dels (< de los); dais lonjament v. longamen.
306, 16, 24; deus 9, 16; deuz 10, 32; des lop (liipum) s.m. loup 226, 2; 330, 8; 359,
21, 23; als «
a los) 412, 18; aus 42, 21;
auz 17, 16; aut 11, 7; 22, 13 note; a los
8, 9.

lo quai (ïllum quâlemjpron.inter. et rel. m., sg. sj.


412, 18 note; els (< en los); eus 293, 37; 10 quais, lo cals; o. lo quai,
euz 5, 32; pels
suis (<. sus los)
«—
per los); pes 23, 27 note;
/. sg. sj. la 3, 7 etc., sa
quai etc.; f. sg. sj. la quais; o. la quai; la
lo cal; pi. sj. li

qualla 441, 24 etc. , lequel, laquelle etc.


378, 28; dev. voy. V; lh' 333, 14; li 257, 11; lor; lur (ïïlôrum) pron. pose. 3 e pers. pi., in-
appuyé '1; 'lh; 'il; "111 ; o. la 1, 6 etc. ; dev. voy.
variable dans les textes anciens, reçoit plus
Y 7, 13 etc., appia/é i; (de la >) délia
tard un s de pluriel: lors; lurs 308, 25; 340,
(= de la) 9, 4; (a la) al 252, 19 note; > 1 ; 428, 2 leur, leurs.
pi. sj. las o. las 3 28 etc.
; appuyé *ls , , ;

loras (de ïlla hôra) adv. alors 205, 19; 306, 35.
(43, 1); —
neutre sg. lo 280 12, 14 (?).
lorier v. laurier.
lobeyra (liipâriam) s. f. tanière du loup 359,
lot (or. inc.) adj. lent, lourd, pesant 226, 10;
14.
392, 38; 414, 29.
loc; luoc; lue (locum) s. m. lieu, place, endroit
louar v. lauzar.
50, 27; 247, 20; 382, 28; demeure 11, 27, 28;
loy v. eu.
108, 2; occasion 65, 12; origine 219, 6; en
loyar v. logar.
loc de au lieu de 66, 21.
Loys v. Lodoic.
Lodoic; Lois; Loys n. propr. Louis 41, 18;
lue v. loc.
222, 1; 237, 6; 400, 35; 438, 1.
Luc propr. Saint IjUc 24, 32.
n.
Loerenc propr. Lorrain 92, 32.
n.
lucha (luctam) s. /. lutte 115, 9.
logal (locfilem) s. m. local, demeure 177, 10;
lucrier (*lùcrârium) adj. avide 43, 6.
201, 28.
luexuria v. luxuria.
logar; loguar; loyar (locâre) v. I. tr. louer,
luen; luenh v. lonh.
payer 87, 20; 179, 17; 191.35; 331,4; réft.
lugor (*liicôrem) s. f. clarté, éclat 39, 32.
s'engager 254, 4.
lugre v. logre.
lograr (lucrâre) v. 1. tr. gagner 250, 27.
luiniar /•. lonhar.
loguier (*locarium) s. m. loyer, salaire, récom-
lum; lh- (lumen) s. m. lumière 109, 10; 189,
pense 179, 16; 339, 24.
30 253, 39.
loi; lo y
-
lo i; = v. eu.
;

lumdar (or. inc.) seuil 204, 6.


loignar v. lonhar.
luna (lûnam) s. f. lum- 4, 25; 354, 16.
loinda; -an; loingda; lonhda; londa (*longï-
lunh; lhun v. nul.
tanum) adj. lointain, éloigné 59, 17; '
76, 5;
lunhar v. lonhar.
114, 7; 233, 6; 270, 16.
luoc v. loc.
loing v. lonh.
lutz; lhutz (lucem) s./, lumière 50, 4; 149, 1.
Lois v. Lodoic.
luxuria lucx- (sav., luxïiriam) s. f. luxure 8,
;

lonc; long (lôngum) adj. long 0. 32; 37, 16;


5; 256, 33.
prép. lonc le long de 41, 17.
londa v. loinda. luxurios (sav., luxilrïosum) adj. luxurieux 356,
longamen-, -nt; -ns; lonjament; -ns (lônga 27.
luzir; lh- (de liicêre) r. Il", luire 37, 9; 134,
mente) adv. longuement, longtemps 135, 20;
229, 29; 259, 9; 268, 28; 269, 29; 306, 6. 10.

longesa (longïtiam) s. f. longueur 259, 29.


longura (*longûram) s. f. longueur 398, 36. ma v. mas.
lonh; long; loing; luenh luen (longe) adv. ; ma (mânum) s. f. main 8, 28 ; 67, 26 ; 169, 17 ;

loin 27, 15; 36, 24; 57, 28; 144, 13; 221, 267, 23.
31; 270, 2; de 1. 47, 18; 283, 17; 422, 13; ma; man (ma ne) *•. m. matin; lo be m. de bon
1. de loin de 67, 4; 296, 29. matin; per m. de matin 48, 16.
lonhar; loignar; luiniar; lunhar {de lonh) v. I. madaula (or. inc.) s. f. matière? 113, 11.

tr. éloigner, écarter 81, 10; 114, 12; 249, 3; madur (mâtiirum) adj. mûr.
318, 2; s'éloigner 345, 2; rèfl. 84, 18; 166, maer v. maior.
21 377, 12; 385, 24.
; maestre v. maistre.
575 GLOSSAIRE. 576

maestratge (de maestre; *magïstrâtïcum) s. déplaisir 218, 15; colhir e mal prendre en
m. orgueil, hauteur 182, 22. mauvaise part'è. 17; mal dir médire, blâmer
mag v. mai. 189, 3: mal mètre maltraiter 119. 25; cf.
mager maior. v. malmetre; adv. mal mal, peu. eu vain 2. lu.
raagre (macërum) adj. maigre 86, 1 ; 148, 11. 70, 7.
magrir (de magre) v. IIal . intr. maigrir 186, mal (mâlleum) s. m. mail 299. 27.
5 ; réfi. s'amincir 222. 36. mala (màla se. horaj adv. mal à propos; à malt
mai v. mais. heure 55. 3; 250. 4.

mai; may; mag (mâjum) s. m. mai 101, 5: 119, malamen; -nt -ns (màla mente,)
: adr. mal,
37; 267, 27: 413, 14. méchamment, cruellement 1,9; 48. 3; 191. 4;
mai (mâjum) adj., f. -ia, de mai 158, 31. 205, 17; 235. 22.
maiestat (sav., mâjëstâtem) s. f. majesté 6. 25; malan (mâlum ànnum; mâle fuite Kg.) s ni.
410, 34. malheur 346, 11; 369. 9;
maiestre v. maistre. malanan malenan (mal anan) adj. malheureux,
;

marm — mais me 176, 10. malade 348. 15; 367. 25.


main; manh; man ; mant (de celt. mantî) adj. malanansa; -enansa(dc malanan) s. f. malheur,
indéf., f. -ta, maint, plusieurs, beaucoup 68, souffrance 160, 28; 173. 21; 367. "il.
'79*
10: 14; 81, 1; 112. 29; 148, 26; 187, 25; malapte v. malauto.
225, 4; 325, 9; 329, 16; 445, 26. malastre (mâlum âstrurtij s. m. désastre, mal-
mainada may- (*mânsïônâtam) s. f. maison,
; heur 247, 27.
compagnie, famille, domestique 34. 26 277. ;
malastruc (de malastre) adj. désastreux, mal-
32. heureux 65, 16; 418, 22.
mainier; man- (mànsïonàrium) adj. apprivoisé malauros (de malaur. mfilum augûrium) adj.
124. 8; 197, 16. malheureux 367, 23.
maio v. maizo. malaute; malapte; malaude (mâle hâbïtum) adj.
maior maor (mâjôrem) adj. compar., sj. maer,
;
malade 5, 20: 86. 15; 198, 4; 304. 20: 337. 4.
maier, magers, plus grand 10. 5; 12, 9; 82, malautia; -dia (de malaute) s.f maladie 43. 8:
6; 194, 27; 216, 17: 319, 14; subst. ancêtre, 190, 21; 331. 33; 333. 18; 348. 11, 24. 37.
chef 253, 6; 438, 2. malavei (s. verb. de malaveiar: cf. Kg. 5833)
maioral (*mâjorâlem) adj. principal 202. 21. s. m. maladie, malheur 71, 25.
maiormen; -ns (majore mente) adr. princi- malaventura (màlam*àdventûrami y. /'.
malheur
palement 255. 10; 297. 12. 347, 27.
maire; mayre (mâtrem) s. f. mère 19, 23: 332, malazaut (mal azaut, mâle *adâptum) adj.
fi; 424, 32. maladroit 184. 12.
mais mai mays may (mâgis) adr. plus, da-
; ; ;
malcor (malum cor'.-'! s. m. poison? 224. 24.
vantage 77, 21; 318. 25; 392, 30; désormais maklig (pc. p. de maldir) 6-. m. médisance, bléimt
162, 17; le plus 177, 8; 289, 2; plutôt 77, 201, 16, 17, 21.
4; no-m., ja mais no ne jamais, ne .ja- . . . maldire 42, (5; maudire 42. 7: maldir 147. 2:
mais plus 35, 13; 47, 27; tostemps m. à ja- 150, 12 (mâle dlcere) v. f. IL, prés. ind.
mais; conj. depuis que, puisque 209, 1.3, 25; sg. 3. maudi 41. 21: subj. sg. 3. maadiga
no m. cant si ce n'est que, ne rien que 884, 116, 17: parf. sg. 3. maudis 374, 29: pc. p.
11; m. que plutôt que 41. 31: m. que m.
. .
f. maldiclia 249. 23, maudire médire, calom-
:

surtout. nier.
maiso v. maizo. maldizedor (de maldire) ^-. m. médisant 202. 17.
maistre maestre ; ; maiestre ; mayestre ; mestre malecia {sav., mâlltiam) s.f. malice 437.24.
413, 2; 429, 19 (mâgïstrum) s. m., f. maistra malenan v. malanan.
259, 23, maître, qouverneur 9, 35: 32. 13; malenansa /. malanansa.
88, lfi; 216, lfi: 235, 22; 357. 14: 410, 23. malenconi (mëlâncholïcum adj. mélancoliqui
maitin v. mati. 350, 4.
maizo ;
mayzo ;
-on ; maiso : -on ; maysson : malestan (mal estan) adj. malséant 409, 12.
mayso ; maio (mânsïOnem) s. /". maison, malestansa (de malestan s. (' messéanct 1
162.
demeure 11. 25: 4(5. 5; .132, 9; 330, 15; 381. 15.
24; 444, 40. maleta (de germ. malha) s.f. petite malle 442. 8.
mal (mâlum) adj. méchant materais 1 7 , , : maleza; -sa (mâlïtiam) s. f. malice, méchanceté
s. m. mal 18, 7; 21, 33; 23, 24; malheur 199, 22. 28: 259, 24.
22; aver m. ne trouver mal 111,5; maladie: malîadat (mâle *fâtâtum) s. m. scélérat 373. 3.

1!»
577 GLOSSAIRE. 578

malgrat (de) (malum gratum) prép. malgré 226, manen (pc. prés, de maner) adj.,f -enta, manant,
20. riche 43, 29; 113, 2; 128," 34; 210, 18.
malha (màculam) s. f. maille 147. 24. manentia; -cia (mânëntia) s. f. richesse 30, 7;
malignitat (sav., mâlïgnïtâtem) s. f. malignité 78, 1;
385, 12. maner (mànere) v. f. II., prés. ind. sg. 3. ma
malmenai* (mal menai", mâle *mïnâre) r. I. tr. 5, demeurer 19, 1 1.
29,
maltraiter 162, 20; 302, 14; 419, 10. mânes (de manu ïpsum) adv. aussitôt 73, 20.
malmetre (maie mïttere) v.f. II. tr., pc. p. manescal (germ. marahskalk) 5. m. maréchal
malmes, maltraiter 179, 10. 232, 9.
maltraire (mâle *trâgëre) v. f. II. maltraiter; manganel (de mângânum; mangânëllum)
subst. 42, 8; 160, 25; 339," 24. s. m. mangonneau 143, 21.

maltrait; -ag; -ach {pc. p. de maltraire) s. m. mangar v. manjar.


mauvais traitement, peine, malheur 67, 9; 89. manh v. main,
9; 117, 8; 252, 25; 311, 27. manicorda (mônochôrda) s. m. monocorde 324,
malvasament; malvaizamens (adv. de malvatz) 30.
adv. méchamment, à tort 432, 2. manier v. mainier.
malvat; -ats; -az; -as; -ays; -etz (cf. Kg. 1200) maniera; -ieira; -ieyra v. maneira.
adj., f. malvada 128, 34; malvayza 363, 16, maniîestar; meni- (sav., mânïîëstâre) v. I. tr.
mauvais, méchant 31, 15; 64, 14; 197, 22; manifester, montrer 17, 16; 330, 23; 388. 3.
306, 16; manja (mânïcam) s. f. manche 243, 6.
malvestat; -astat (de malvas) s.f. méchanceté, '
manjadoira (de manjar; *mândûcâtôriam) s. f.
lâcheté 35, 2; 39, 26; 58, 24. auge 148, 18; 340, 36.
malvezar (de malvetz) v. I. tr. mal habituer manjar; mangar; menjar (mândûcâre) v. I. tr.
197, 30. anom., prés. ind. sg. 3. manduia 10, 10; pi. 3.

malvolensa (sav, mâlévolentiam) s.f. malveil- manjuio 202, 21; subj. sg. 3. manjuc 357. 2,
lance, inimitié 220, 20. manger 21, 14, 18; 22, 5; 418, 19, 27; subst.
man v. ma et main. 150, 2; 261, 32; 322, 4; 357, 24.
man (s. verb. de mandar) s. m. message 63, 8. Manses; -ces; -sei; -cel n. propr. habitant de
mana (hébr. manna) s. f. (: ana et ainha) manne la Maine 39, 3; 40, 18; 41, 4; 128, 9.
57, 30; 60, 10; 65, 13. mant v. main,
man al (mânûâlem) adj. manuel 86, 9. mantel (mântellum) s. m. manteau 87. 8; 147.
manc (mâncum) adj. manchet 115. 10. 17.
mancip (sav., mâncïpium) adj. pubère 114, 3. mantenedor; -nedo; -nido (de mantener i
s. m.,
mandacarrei (de mandar et carrei) s. m. char- sj. manteneire, mainteneur. protecteur 52,2:
retier 34, 25. 435, 23, 29.
mandamen mandar; *mandâm«ntum) s. m.
(de mantenen; -nt (manu tënënte) adv. maintenant,
mandement, commandement 21, 34; 29, 28; aussitôt 47. 25; 443. 11; de m. 43. 23; 417.
191, 12; 391, 27; 431, 12; domaine, ressort, 13.
pouvoir 2, 2; 300, 1. mantenensa (de mantener) s. f. maintenance.
mandar (mândâre) v. I. tr. mander, commander, pouvoir 117, 24; 342, 5.
faire savoir, faire venir, envoyer 3, 22; 4, mantener (manu tenêre) v. f. III. tr., prêt.
11; 28, 7; 63, 11; 142, 12: 234, 15; 266, 34; ind. sg. 3. mante 133, 8; 230. 19; mantenh
36, 37; m. per envoyer chercher 263, 29. 445. 29; pi. 2. mantenetz 170, 17; pc. p.
mandat (mândatum) s. m. ordre 368, 23. mantengut 150, 2; mantengu 136, 12, main-
mandil (mântlle) s. m. serviette 322, 1. tenir, soutenir, protéger.
mandurar (de pânduram) jouer de la mandore mantenh (rf< mantener) s. m. maintien, secours
324, 29. 308, 20.
maneiar ;
manear (*mânïcàre) v. I. tr. manier, maor v. maior.
tâter, caresser 106, 23; 300, 8; traiter 113, mar (mare) s.f. mer 3, 32; 143, 32.
26. mar v. mas.
maneira; -iera; -ieira; -ieyra; -era; (mân[iï]- maraboti (arab. morabi'ti) s. m. maravédi 178,
âriam) s. f. manière, sorte, façon, habitude 23; 265, 40.
107, 6; 213, 24; 241, 4; 278, 19; 355, 4; 431, maraede (smârâgdum) s. m. êmeraude 160, M.
32; 442, 7; de fort m. fort, fortement 146, marbri (*mârmÔrïnum) s. m. pièce de marbre
20. 41. 15.
manema (mâne mâne) adv. aussitôt 11, ô. marc {germ. mark) s. ///. marc 145. 28.
579 GLOSSAIRE. 580

marce v. merce. matinet (dim. de mati) s. m. pointe du jour


marchant (*mërcântem) s. m. marchant 427, 26. 195, 15.
mari (marïnum) adj., f. -na, marin, de mer maudire v. maldir.
233, 31; 305, 31. mauta (maltham) s. f. mortier, malt 229, 22.
maridamen (*mârïtâmentum) s. m. mariage 237, may- v. mai-.
22. maysansa (or. inc.) s. f. malheur 429. 11.
marina (marïnam) s. plage, mer 234, 5.
/*. mayti v. mati.
marit v. marrit. mazel; mas- (mâcëllum) s. m. carnage, boucherie
marit (mârïtum) s. m. mari, époux 27, 30; 48, 41, 2; 225, 2
11; 329, 11. mazelier (macellârium) s. m. boucher 229. 28.
marques (*markënsem . de germ. marka) s. m. me pron. pers. ton. l re pers. sg. <>. me, moi:
marquis 118, 25. mi, mei 34, 20; 107, 3; ai. dat. et ace. me,
marrimen (de marrir) s. m, tristesse; affliction mi, dcr. voy. m', appuyé m me.
4, 27; 23, 1; 124, 27. medecina; medissina; mediscina; meizina; met-
1
marrir {germ. marrjan) v. II'', errer, s égarer zina; mezina (modïcïnam) s.f. médecine, art
258, 10. de la médecine 59, 19; 199, 8; 234, 6; 347.
marrit; mar- (pc.p. de marrir) adj.,f. -da, triste, 23; 413, 2.
misérable, égaré 38. 19; 341, 17; 343, 13. medeis v. mezeis.
mars v. martz. médicinal (sav. mëdïcïnâlem) , adj. médicinal
Marsel n. pr. Marcel 147, 16. 348, 35.
Marselha n. propr. Marseille 227, 11. meesme r. mezeis.
martire; -iri; -yri; -ir; -yr (mârtyrium) s. m. meg r. mei.
martyre, peine 26, 15, 30; 79, 22; 107, 12. mege; megge v. metge.
martz; marz; mars (mârtium) s. m. mars 107, megir (*medïcïre ?) v. II 1
'. intr. mégir, traiter
23; 126, 28. 201, 10,
marves (de goth. manvus?; v. Kg. 5931) adv. mei; meg; mieg; miei; mieh; miech (médium)
immédiatement 128, 30. adj. mi, demi 194, 21 403, 16 qui est au ; :

mas; mar; ma 16, 22; mes 439, 7 (mâgis) conj. milieu, milieu 31, 1; 39, 10; en mei au milieu
yyiais , ne-que (avec la négation) , si ce n'est de 61, 11; per meg à trarers de 295, 16:
que, puisque, quand 54, 29; no solament . .
m. jorn midi, sud 398, 11.
mas non pas seulement, mais encore 9, 25;
meia (mëdïânum) adi. moyen, du milieu 189.
plus que 9, 28; excepté 43, 15: mas que
13.
pourrit que 406, 17; mas quan si ce n'est
meilh-; meill- v. melh-.
que, excepté que, en dehors de 184. 20. Cf.
meilluramen; mei- (de melhurar; *mëlïnrâmen-
mais,
tum) s. m. amélioration 24. 15 97, 3. :

mas (mânsum) s. m. mas, maison 6, 19; 107,


meils; meilz melhs. /•.

27.
meins; menhs; menhz; mens: menz; meyns
masant (or. inc.) s. m. tapage, détresse 5, 10.
(minus) adr. moins, témoins 5, 25: 119. 14:
maschar (mastïcâre) v. I. tr. mâcher 395, 11.
292, 6; 317, 23; 332. 1; al m. du moins
mascle (maseûlum) adj. maie, masculin 28,
215, 15; mens es il manque 238, 4: m. de
23; 218, 26.
sans 132, 1; 277, 28.
masculi (sar.. mascûlïnum) adj. masculin 213,
meitat; mey-; mi-; my- (mëdïetâtem) s. f.
24, 25.
masel mazel. moitié 106, 33: 177. 31; 207. 9; 293. 30:
v.

massa (mâssam) s. f. masse 190, 13. 313, 39; 347, 37: 392, 11.

massa (*matteam) s. f. massue 181, meizina r. medecina.


19.
massis (de massa) adj., f. -issa. massif, plein meizinar (*medïcïnnre) /•. /. />•. traiter, guérir

55, 24. 179, 15.


masti (*mânsiïêtînum) s. m. mâtin, gros chien mei v. melhs.
41, 22. mêla (ou 'mêla; amygdâlam) g. /'. amande
mate v. mati. 98, 6.
materia (lat.) s.mature 410, 2.
f. melhor; meillor; milh-; mei-; miyl- (melïDrem)
mati; -in; maitin; mayti; mate 291,
10 (mâ- adj. eomjxir, sj. mêler 3, S; melher 228,
tûtinum) m. matin 41, 18; 52. 25; 85, 16:
s. 22: mielher 283. 22, meilleur, plus brait
443, 36; bo m. de bonne heure 392. 39. 31, 14; 39. 30: 54. 16; 153. 13; 329. 23;
matinas (mâtûtïnas) s. f. pi. matines 372, 29. 353. 29; 436. 11.

19*
581 GLOSSAIRE. 582

melhorier (de melhorar; *mëlï<5rârium) s. m. mensio (sav., mëntïonem) s. f. mention 405, 16.
amélioration 349, 9. mensonar (de mensio; *mëntïo"nâre) v. I. tr.
melhs meills meils meilz meyls mel mielhs
; ; ; ; ; ; ;
appeler 312, 2.
miels; mielz mieills; miellz; milhs; milh
; mensongier; mess-; messorguier (de mensonga;
(melius) adv. compar. mieux, plutôt, davan- *mëntîonëârium) adj. et sbst. m., f. -iera 46,
tage 26, 10; 42, 11; 57, 16; 103, 31; 125, 28, menteur, mensonger 25, 14; 125. 18; 214,
14; 149, 10; 196, 13; 218, 10; 225. 16; 273, 4; 342, 26.
26; 279, 3; 329, 18; 392, 32, 33; le mieux mensonja; -unga; menzonga: mfssonja; -ga
354, 21 439. 7; al m. le mieux 151, 27; 206,
; (*mëntïôneam) s. /. mensonge 8, 4; 23. 6;
24 cum ... m. du mieux 232, 25.
; 53, 10; 123, 7; 293, 5; 337, 16.
melhurar; meill-; meilh-; mell-, melhorar; mentaver (mente habëre) v. f. III., prés. ind.
milh- (mëlïôrare et *-ûrare) v. I. tr. intr. pi. 2. mentavetz 296, 12, mentionner, appeler.
améliorer, élever, accroître, s' améliorer 85, mentidor (mëntltôrem) s. m., sj. mentire 136.
12, 13; 127, 36; 186, 22; 241, 20; 271, 20; 25, menteur 339, 30.
350, 14; 366, 25; 401, 19. mentir (mentire) v. IIa intr., fut. sg. 1. men-
.

meliana (or. inc.) s. f. amélioration (Ba.) 131, trai 292, 31, mentir, fausser, soustraire 286,
6; {de mllia) millier (Ap.) 56. 37. 40; m. de 64. 9 faire'défaut 170. 7; tr. 23, 7;
mellurar v. melhurar. 30, 5.
melodia (sav.. mëlôdiam) s.f. mélodie 393, 33. mento (*mëntonem) 5. m. menton 105, 4: 264,
meluramen v. meilluramen. 10.
membradament (de membrat; mëmorâta mente) mentre (quej ([dû] m intérim) conj. tandis que,
adv. sciemment 21, 31. pendant que 114, 3; 389, 17.
membransa (mëmurantia) s. f. souvenir, con- menudier (mïnatârium) adj. petit 33, 4.
naissance 161, 29; 174, 11; 351, 25. menut (mînûtum) adj. menu, petit 37, 12:
membrar; nembrar 380, 26 (mëroorâre) v. I. fréquent 6. 15.
tr. et intr. rappeler, retenir en mémoire 131, menz v. meins.

8; impers, se souvenir 1, 3; 14, 23. menzonga; -ja v. mens-,


membrat (mëmorâtum) adj. considérant, se meravilha; -illa; -ila (mirabïlia) s. f. merveille
souvenant 39, 12; 196, 9. 27. 6. 38; 28. 4; 199. 14; 210. 6; 319, 33;
membre (mëmbrumi s. m. membre 150, 19; 257, 331, 28; a m. à merveille, merveilleusement
40. 386, 11, 15; aver m. s'émerveiller 194, 5.
memoria (sav., mëmoriam) mémoire, souvenir nicravilhar; -illar, -elhar; -eillar (de mera-
431, 41. s'émerveiller,
vilha; *mïrâbïlïâre) v. J. réfl.
mena (de menar) s. f. mine 414. 36; manière s'étonner 59. 25; 62, 1; 75. 15; 105. 17;
97, 29.
285, 4.
menador (de menar) s. m. conducteur.
meravilhos; -llos (de meravilha; *mïrâbiiïôsum)
menar (mïnâre) v. I. tr. mener, conduire, traiter
332.
adj., /'.
-oza, merveilleux, étonné 33;
1, 7, 9: 3, 29; 24, 29; 34. 26; 115, 9; 317.
420, 36.
13.
meravillozamens (de meravilhos) adv. merveil-
menassa (mïnâcia) menace 381, 27. s. f. leusement 331, 23.
menassar; -sar (de menassa; *mînâ{nâre) v. I.
mercadal (de mercat; *mërcâtâlem)é-.?«. marché
intr. menacer 189, 22; 193, 27; 325, 9.
202, 28.
mendie l'mëndlcum) adj. et sbst., f. -ga, men-
mercadan (de mercat; *mërcâtânum) s, m.
diant, perfide, trompeur 72. 14; 116, 14;
marchand 339, 29.
423, 23.
mendigueiar (de mendie) I. intr. mendier mercadanier (de mercadan; *mëreâtànârimn >

v.
m. marchand 230, 20.
^-.
204, 31.
menestral; menestairal; -ayral (mïnïstërîâleni) mercadier; merch- (de mercat; *mërcâtârium)
s. m. marchand 300, 32; 310, 40; 334. 11.
6-. m. artisan 203. 9; 310, 38; 339, 2u.
menhs v. meins. mercat (mërcàtum) s. m. marché, prix 32. 19;
menifestar v. manifestar. 191, 15; 236, 9; 295, 13.
menjar v. manjar. merce; mercei; merse; -et; marce (mërcêdem)
menor (mïnôrem) adj. compar., sj menre; -res, s.f. merci 55, 33; grâce 4, 3; 23, 21; 30.
le moindre, plus petit, plus jeune 51, 11; 86, 25; 122, 3; mala m. mauvaise grâce 69, 21;
6; 165, 15; 183, 4; 216, 17.' faveur 35, 1; pitié 346, 6; m. per grâce à
mens v. meins. 46, 21
583 GLOSSAIRE. 584

merceiaire (de merce; *mërcëdâtor) s. m. sj. presar; mïnus *prëtïàre) v. I. tr. mépriser,
celui qui demande merci 163, 2. dédaigner 254, 28; 329, 5; 370, 8; 381, 26.
merceiar merseyar (de merce) crier merci, de-
; mesqui (arab. meskîn) adj. mesquin, misérable,
mander grâce 79, 15; 156, 19; faire grâce faible, pauvre 36, 4; SB. 15.
388, 34; remercier 128, 6. mess- cf. mens-,
merir (de merëre) v. IIa tr., prés. ind. sg. 3.
. messa (mïssamj s. f. messe 48. 1 7 ; m. maior
mier 827, 30. récompenser, mériter 252, 25; grand' messe 321, 5.
faire payer 44, 26; mal m. démériter 85, 31 ; messatge; -atje; -âge; -atgue; -aitgue; -agge;
123, 2; 177, 5. mesatje (*mïssâtïcnm) s. m. message 84, 11;
mérite; -i (sav., mërïtum) s. m. mérite, récom- messager 20, 7; 42, 24; 102, 18; 867, 15;
pense, salaire 8. 37; 331, 15. 396. 13.
merle (mëi'ulum) s. m. merle 360, 88. messatgier (de messatge; *mïssâtïcàriuin) 6-.
mermar (*minïmâre) v. I. tr. diminuer 128, 4; m. messager 68, 13; 104. 30; 212. 31.
297, 5: priver 303, 7; ôter 351, 15; intr. messie- (sav,, mïssïonem; s. f. mission 137, 17.
décroître 104, 2; 201, 19. mest (mïxtum) prép. parmi 82, 4; d. m. 295,
merse; merseyar v. merce; merceiar. 11.
mes (mënsem) s. m. mois. mestier; -eir (mïnïsterixim) s. m. métier, office,
mes (mîssum) s. m. messager 3, 26.
emploi 31, 5; 165, 3; 212, 14; 240. 8; mini-
mes v. mas. stère 355, 12; mestier a il y a moyen 33, 1 ;

mesatje messatge.
v.
il faut (se prendre) 124, 2.
mescabamen (de mescabar) s. m. malheur
mestis (mïxtïcium) s. m. métis, bâtard 55, 23;
408, 1.
344, 18.
mescabar (de mescap) v. I. intr. échouer 117, mestre v. maistre.
31; tr. perdre 225, 19: 318, 3. mestressa (de maistre) s.f. maîtresse 436, 14.
mescap (minus *câpum p cfiput) s. m. malheur mesura v. mezura.
114, 6. metalh (sav., mëtallum) s. m. métal 394, 20.
meschant (minus câdentem) adj. franc, méchant metedor (de mètre; *mïttïtôrem) s. m. celui
434, 1. qui met, qui place, homme généreux 241. 7.
mescladamens (de mesclar; *mïscùlâta mente) meteis; -eys; -eysh v. mezeis.
adv. ensemble 207, 11. metge; megge; mege (mëlïcum) s. m. médecin
mesclaingna v. mesclanha. 123, 30; 230, 26; 234. 6; 339, 25; 396, 7.
mesclamen (de mesclar; *mïsciilâmëntum) m. 6-.
metgia (de metge) de médecine
s. f. art la
mélange 177, 30. 180, 22.
3,
mesclanha; -aingna (de mesclar; *mïscùlânea) metjar; metgar (medïcâre) v. I. intr. guérir
s.f. mêlée, dispute 139, 19; 145, 38; 181, 14.
180, 22; 201, 10.
mesclar (*mïsculâre) v. I. tr. mêler, brouiller, metoa (leç. douteuse) s. grimace Ba.) 193.
f.
engager 39, 22; 93. 20; 94, 17; 123, 4; 290, 30.
23; réfl. se disputer 265, 32.
mètre (mïttëre) v. f. II., ind. sg. 3. met 48.
mescrezensa ('minus *crëdëntia) s. /. mêcrêance 363, 4; subj. prés. ind. sg. 3.
22; 58. 11;
382, 9. meta 399, 31 impf. ind. pi. 3. metien 422
;

mescrezer (minus crëdëre) v. III. tr., prés. 23, 24; subj. sg. 3. mezes 263, 38; parf.
ind. sg. 1. mescre (: te) 69, 15; mescrei (:fei) sg. 3. mes 2, 10; 9. 15; 132. 3; pi. 3. mesdren
79, 26 mêcroire, ne pas croire, désavouer,
.
2, 11; (faible) mezeron 425, 2: pc. p. m.
pc. prés, mescrezen mécréant 118, 40. mes 5, 3; 13, 30; 52. 14; 124, 14; 196, 19;
mesis r. mezeis. mis;/, meza 82, 10; messa 244, 7; 279, 32;
mesolla (mëdûllam) s, f. moelle 275, 15. mecha 270, 30; miza 77, 3. mettre, poser,
mespreizo -eiso (minus prënsïonem) s. f. mé-
;
installer, mener, employer, faire 2. 6; m.
prise; défaut, blâme 105, 9; 266, 1. fors mettre dehors 13. 30; m. nom appeler
mesprendemen (de mesprendre) s. m. mauvaise 142, 22; réfl. se faire 34. 3: 126. 35; se m.
conduite 21, 25. premiers prendre les devants 420. 80; m.
mesprendre (minus prend» -re) v. f II. intr. mort tuer 360. 30.
méprendre, faire erreur, tomber en faute 28. metzina medecina.
v.

16; pc p. mespres égaré, confus 4t. 21; cou- men (mëum) pron. pots. V. pers. } masc.sy. sj.
pable 184, 12. meus, mieus; o, meu, mien; sj. pi. mei 4. 7:
jnesprezar; -sar; meynspresar; -prear (mes et miei; o. meus, mjeus; / sg. sj. o, min 12
585 GLOSSAIRE. 586

39; 23, 29; 24, 1; mieua; pi. sj. o. mias 12, mitât v. meitat.
38; mieuas, mon, ma, mien, mienne etc. mitigar (sav. mltïgâre) , v. I. tr. mitiger,
mey- cf. mei-. adoucir 446, 11.
meyls v. melhs. mixtura (sav., mïxttïram) 5. f. mixture^ mélange
meynspresar; -prear mesprezar. v. 394, 19.
meyssh (de mïssum) s. m. mets, plat 396, 26. miyler v. melher.
mezeis; -eys; meteis; -eys; -eysh; medeis; mo; mon (*mùm p. mëum) adj. poss. l re
.pers.,
mesis (met ïpsum) medesme; meesme; sme- ; masc. sg. sj. mos; 0. mo; mon; pi. mos;
tessme (met ïpsïmum, sëmet ïpsïmum) adj. /. sg. ma, dev. vog. m'; mi dans mi dons
indêf. même 7, 5. 11; 11, 4; 12, 4; 16, 26; ma dame; pi. mas, mon, ma.
23, 2; 28, 33; 68, 32; 102, 18; 211, 10; 286, moill-v. moin-,

10; 350, 7; aissi m. quant quand seulement mois: moih (*miiccïdum? Cf. Kg. 6329) adj.
120, 4; enayssi quo . . ayssi m. ainsi que . . moite, faible, infidèle 294. 30.
de même 407, 15; u. m. le même 403, 14. mol v. moutz.
mezura; mes- (mënsûram) 6-. f. mesure 57, 23; mol (mollem) adj., f. -lia, mou 97, 25; adv.
85, 20; 164, 23; 401, 7. 278, 13.
mezurar; mes- (mënsïïrâre) v. I. tr. mesurer moler v. molher.
387, 27; pc. p. régulier 364, 23. moleste (sav., molestum) adj. fâclieux 258, 6.
mia; miga; miia (mlcam) s. f. mie; en aucune molet (dim. de mol: *mollîttum) adj. mollet 44,
manière 7, 10; avec la négation, pas, point 14; 195, 31.
1, 11, 14; 3, 25. molhar; moill-; mulh-; molliar (*mollïâre) v.

mial v. mil. I. tr.mouiller 10, 27; 211, 2.


micha (germ. mikka) s. f. miche 211, 2. molher; moill-; moll-; mol-; muyler; molher
midons (mi dons, v. ma) ma dame 157, 23. (mulïërem) s. f. femme, épouse 21, 9; 27,
mie- v. me-. 16; 42, 2; 43, 15; 261, 9; 329, 12; 378, 17.
miech; mieg; mieh; miei v. mei. molherat; moill- (de molher; *mùlïërâtum) adj.
mieills; miels v. melhs. marié 58, 25; 341, 37.
miga; miia v. mia. moli; -in (môlïnum) s. m. moulin 58, 13;
mil; mial (mille) nombr. card. mille 7. 9; 39, 232, 8.
2; 73, 17; 240, 4; 293. 27. molliar v. molhar.

milh- v. melh-. molt; molz v. moût,


milh (mïlium) s. m. millet. mon; mond; mont; munt (mùndum) s. m. monde
mili; milia; miri' 7, 32 (mlllia) nombr. card. 9, 6, 8; 12. 19; 18. 4. 5, 6; 28, 29; 96, 22;
mille, au plur. 39, 2; 364, 26. 124, 23; 224, 25; 255, 31.
milier (mïlïârium) s. m. millier 234. 22; 321. mon (montem) s. m. mont; contra mon en haut
22. 70, 2.
Millau n. de lieu Milhaud 227. 11. moneda (mônëtam) s.f. monnaie, argent 128, 7.

millezima (mïlësïmam) s. f. millésime 434, 26. monedor (de moneda) m. monnaie 51, 17. .v.

minima (sav., mïnïmam) s. f. minime, terme monegue v. monge.


de musique 403, 38. monestier v. mostier.
minimat (sav., *mïnïmâtum) adj. so m. air en ; monge; monegue; morgue; morge (mônachum)
minimes 408, 36. s. m. moine 49, 32; 144, 27; 145, 7. 23; 351.
ministrar (sav., mïnïstrare) v. I. intr. servir 17; 381, 5.

396, 12. monia (de *mônâcham) s. f. religieuse 34. 3:


ministre (mïnïstrum) s. m. serviteur 335, 2. chanson d'une religieuse 406, 7.
miracla (sav., mîrâcula) s. /*. miracle 25, 8; monstrar v. mostrar.
63, 10. montanha; -ana (*montâneam et montânam) 5.
miracle (sav., mïraculum) s. m. miracle 45, 8; /. montagne 27, 15; 138, 11.
331, 8. montansa (*montantia) montée, hauteur 6-. /'.

miralh (mïrâciïlum) s. m. miroir 69, 4, 5; 338. IL


361. 15. montai* (*inontare) v. 1. intr. monter 7. 32 :

mirar (mlrâre) v. I. tr. regarder, admirer; 389, 13; monter à cheval 144. 6; //•. faire
réfi. se mirer 69, 5; 361, 19; être vu 53, 19. monter 389, 14.
miri v. mili. monumen (sav., mônumentum) s. m. tombeau
misericordia (sav., mïsërïcordiam) s. f. miséri- 2iV>. 20.
corde, pitié 260, 23. morcel v. morsel.
587 GLOSSAIRE. 588

morgue v. monge. mouvoir, agiter, remuer, commencer, écarter,


moria (de morir) s. f. mortalité, peste 190, 8. causer, exciter, provenir venir, partir ; des- t

morir 133, 21; mûrir 308, 29 (*morïre p. mori) cendre 150, 35; réf. s'en aller 248, 15.
v. IL, prés. ind. sg. 1. mor 90, 1; 167, mudar (mutfire) v. I. tr. changer 154, 15; dé-
22; 2. mors 90, 1; 3. mor 67, 22; 133, 20; tourner 266, 40; 360. 20; muer 124,8; réfl.
'

314, 38; pi. 1. murem 1, 5; subj. sg. 1. se dispenser.


mora 279, 18; 3. moira 140, 9; fut. s<j. 1. mulhar v. molhar.
morrai 33, 33; morai 279, 16; 280, 21; pc. multiplicar (sav., rmiltïplicâre) v. I. tr. multi-
p. m. mort 42, 15; 69, 6; /". morta, mourir, plier 414, 18.
faire mourir, tuer; réf. mourir 67, 22; multiplicatiu (sav., multïplïcâtïvum) adj. mul-
167, 22. tiplicatif 403, 23.
morn (germ. murni) adj. morne, triste 61, 5; mun v. mon.
159, 24. mur (mûrum) s. m. mur, muraille 141, 2;
morrut (or. inc.) adj. à lèvres épaisses 343, 29. 267, 3.

mors (morsum) s. m. morsure 359, 16. murar (murâre) v. I. tr. murer 229, 20.
morsel; more- (*morsëllum) s. m. morceau 225, mûrir v. morir.
4; 362, 42. murmuros (de murmurar, mùrmûrâre) adj.
mort (môrtem) s. f. mort 5, 18. grondeur 258. 6.
mort (mortuum) adj. mort 2, 1; 3, 10. murtrier (de germ. [goth.) maurpr) s. m. meur-
mortal (mortalem) adj., f. -la 437, 11 , mortel trier 438, 18.
23. 23; 92, 3; 225, 21; 411, 5. murtrir (de murtre, goth. maur{>r) v. IP. meur-
mortaudat (môrtâlïtâtem) s. f. peste 353, 16. trir 349, 10.
mortier (mortârium) s. m. mortier 146, 18. musa (mûsam) s. f. muse 4, 4.
mossenhor (mo senhor; m[e]um senïôrem) s. m., musar (*mûsâre) v. I. intr. jouer de la cor-
sj. mosenher, mossen, monseigneur 52, 4 ;
nemuse 324, 28.
253, 3; 445, 18. musit {pc. p. de musir, mucëre) adj. moisi, gris
mostela (mûstëlam) s. f. belette 360, 18, 19. 38. 3.
mostelo (de mostela) s. m. beletton 360, 19. mut (mïltum) adj. muet 25, 15: 50,5: 317. 9.

mostier; moster; monestier (monâstërium) s. m. muyler v. molher.


moutier, église 49, 20; monastère, couvent muza (musam) s. f. vaine attente 50; 37. Cf.
45, 14; 381, 5. musa.
mostrar; monstrar (monstrâre) v. I. tr. montrer, muzar (*musâre) v. I. intr. attendre en v<>//t

prouver 96, 8; 121, 11; 203, 12; 429, 6. 349, 6.


mot (muttum cf. Kg. 6424) s. m. mot, parole,
; muzical (sav., *musïcâlem i
adj, musical 397, 27.
texte 5, 25; 92. 13; 391, 4. mytat v. meitat.
mot v. moût.

motet (dim. de mot) s. m. motet 404, 1. n v. en.


mounier (molïnârium) s. m. meunier 58, 13. n' = ni.
moure v. mover. na; n' ([dômïjnam) s.f. dame, dans V allocution.
moût; molt; mol; mot (miiltuni) adj. indéf., nadal (nâtâlem) s. f. Noël 43, 10.
f. mouta 4, 33; 11, 25, beaucoup 258, 21; nadar (natâre) v. I. intr. nager 185. 25: 416. 2.
adv. très fort 4, 29; 19, 7; 21, 13; 43, 25; nafrar: naffrar (de nafra. du rad. germ. narf)
245, 15; 391, 3. v. I. tr. navrer, blesser 150, 24 203. 26 ; ;

mouto (*mûltonem, de *mutïlonem) s. m. mou- 275, 22.


ton 207, 16. naicher v. naisser.
movemen (de mover; *movïméntum) s. m. mouve- naision (de naisser; *nâscïônem) s. f. Nativité
ment 338, 3. 266. 3.

mover (movëre) 68, 19: moure 196, 24; 334, naissensa nays- ; naysh- (nâseentia» s.f.
;

28 (*movere) v. f. III. ir ,
prés. ind. sg. 3. naissance, origine 320. 15; 343. 2: 387. 34;
mou 133, 19. 20; 169, 25; muou 128, 35; pi. 3. 427. 31.
movon; movnnt 256. movent 256,
30, 32; naisser; naiser 28. 24; masser 364. 1 naisher :

34; subj. sg. 1. muera 33, 21; pi. 2. movatz 387, 35 t*n<ïS(viT^ r. Ill.anom.. pris. ind. /'.

248, 15; parf. sg. 1. moc 110, 10; 3. moec sg. 3. nais 101. 13: 224. 25; pi. 3. caisson
300, 29; pi. 3. mogron 150, 35; mogro 235. 58. 19; naicho 291, 5; impf. ind. pi. 3. naisi<>
12; fut. sg. 1. mourai 83, 31: pc. p. m. 28, 24: subj. sg. 3. nasques 34. 15; 110. 21 :

mogut 73, 15; 207. 25; moguda 385, 33,


/'. parf. sg. t.. nasqiei 376. 32: 3. nasiiuet 21.
589 GLOSSAIRE. 590

5; 411, 11; nasquec 402, 7; pi. 1. nasquem solamen . . mas n. non seulement . . mais encore
401, 20; pc. prêts, naishen 387, 35; pc. p. m. 9, 25; n. quan même quand 79, 30; n. no pas
nascut 207, 18; nascud 300. 22; nat 16, 9; même 309, 24.
/. nada, naître, provenir. neisu (nëque ïpsum llnum) adj. indêf., f. -na,
nas (nâsum) s. m. nez 104.36; 166,30; 292,8. non n. nul 322, 28.
. .

nativitat (sac, nâtïvïtâtem) s. f. nativité 27. nembrar v. membrar.


4; 265, 43; 386, 16, 21. nengu v. negu.
natura (sav., nâtilram) 6-. /'. nature, caractère, neps v. nebot.
créature 57, 12; 134. 9; 434. 32. nepta (*nëptam) s. f. nièce 245, 4.
naturàl (sav., nâtûrâlem) adj. naturel, véritable nepte r. net.
203. 1; 270. 28. nequedonc (nëc quïd dônïque) conj. néanmoins
nau (navem) s. /'.
nef, bateau 67, 8; 145, 34; 258. 19.

263, 4L nervi; ner (nërvium et nervum) s. m. nerf 44,


nau v. nou. 24; 130, 26; 275. 16.
nauia; nausa nauza. v. nervill (de nervum) adj. nerveux 198, 28.
naut (ïn-âltum) adj. haut 398. 14. nesci; neci; nesi (nëscium) adj. niais, ignorant
nauza nausa (nauseam) s. f. noise, bruit, ta-
; 132. 11; 200. 36; 369, 22.
page, ennui M, 26; 45, 19; 277, 33; 291, 12. nescies; nesies (nësciens) s. m. niaiserie 200.
naveiamen (*nâvïgâmentum) s. m. nef; vaisseau 35 (: es) ; 226. 22 (: frances).
236. 3. nesiamen (nëscia mente) adr. niaisement 202, 1.

nay- v. nai-. nesietat (form. sav.. *nëscïëtâtem) s. f. igno-


naysemen (de naisser: *nâscïmëntum) s. m. rance 421. 23.
naissance 401, 24. net; nede; nepte (nïtïdum) adj. net, propre
nayssedura (de naisser; *nâscïtBram) s. f. ex- 9, 29; 200, 14; 254, 25; 357. 24.
croissance 348, 12. neu; nieu (nïvem) s. f. neige 66, 10; 270, 29.
ne v. en et ni. neula (ncbùlam) s. f. brouillard 338. 33.
nebot (nëpotem) s. m., sj. neps. neveu 128. 13 ;
neus v. neis.
150, 35. neutri (*neutrïnum) adj. neu're 213, 25.
nec (cf. Kg. 6530) adj. niais ; secret'? 149, 3. neys /;. neis.
nécessitât (sav.. nécessita tem) s. f. nécessité neyt; nhot v. noit.
297, 15. ni; nv: ne (nëc. nëque) conj. ni, et (dans des
neci v. nesci. phrases conditionelles) 4, 16; 392, 11; 430.
nede v. net. 4; ni-ni, ne-ne ni-ni 4, 17; 5, 7; 269, 15.
neen v. nien. nible (de nëbûlam) s. f. brouillard, brume 5, 26.
neeps v. neis. nien; neient; neen (nëc *ëntem; cf. Kg. 648'.»)
negar (nëgâre) r. 1. tr. nier; renoncera 29, 23. néant, rien, point, nullement 7, 12; 13, 28:
negar; neguar (nëcâre) v. I. tr. noyer 206, 7; 22, 27 87, 1 1
: 384. 1 per nient en vain
; 1 :

rêfl. 371, 28. 269. 9.

neglegen (sav., nëglëgëntem) adj. négligent 348, nier (nïgrum) adj. noir 45, 22.
17. nieu v. neu.
negligensa; neglegentia (sav., nëglëgëntiam) niu; nis (nïdum) s. m. nid 195, 8, 10; 302, 26.
s. f négligence 341. 28; 348. 20. niva (*niibara) s. f nuage 445, 8.
negoci; negossi (sur., nëgOtium) s. m. négoce, nivol (de nûbïlum) s. f. nue, nuage 337. 31 :

affaire 336, 1 : 374, 16. 338. 16.


negosan (sav., *nëgOtïântem) s. m. négociant no; non (non) partie, de négation, ne, non \dive
300. 32. de no dire non 117, 26; no-que ne-que 4,
nègre {sav., nïgrum) adj., f. -gra, noir 292, 32. 17; pléonast. (pour l'allemand) après le com-
negu ; -un ;
degu nengu dengu (nëque ûnum
; ; ;
par.
cf. Kg. 2971) pron. et adj. indêf.,f. -na, aucun, noblament {adv. de noble) adv. noblement 397.
nul 6, 13; 91. 29: 258. 13; 372, 8; 384, 20; 17.
426, 16, 22. noble (nobïlera) adj.,f. -bla. noble 41. 12; 239,
nei (de neiar, negar, nëgâre) s. m. refus 149, 20; 415, 22.
13. nobleza; -essa (de noble; *nobïhtiam) s.f. no-
neien v. nien. blesse 435 ;
6: 445, 29.
neis ; neys ; neus ; neeps (nec ïpsum) adv. même, noca; nonca; nocas; nonqua (niincquam) adr,
encore, aussi 123. 16; 264, 14; 304, 5: non jamais 1, 14; 198. 10; 296, 1.
591 GLOSSAIRE. 592

nocura (no et cura) s. f.; getar a. n. néglige?- nou; nove; nau (novemj nombre card. neuf 195.
130, 15. 11; 212, 1; 436, 23.
noel; noell v. novel. nou; nau; nuo (novum) adj. neuf, nouveau 20,
noembre v. nov-. 21; 71, 15; 448. 3; de nuo de nouveau
noi = no et no i. 291, 8.
noirim (nutrïmen) s. m. nourriture 322, 8. nous = no vos.
noirimen noyriraent (*nutrïmentum) s. m. édu-
; novas (novas) s. f. pi. nouvelles, discours 27.
cation 47, 18; 330, 12. 19; 42, 23; 243. 18.
noirir; noyrir; nurir (*niitrîre) v. II . tr. nour- nove (*novïmum) adj. numér. neuvième 87. 9.

rir, élever 28. 5; 31, 23; 58. 8; 866, 31; pro- nove v. nou.
duire 241, 33. novel; noel; noell (nôvëllum) adj. nouveau.,
noirissa: noy- (nutriciamï s. /'. nourrice 55, inouï 11, 9; 19. 3; 295, 3; 393, 18.

33; 233, 4; 366, 22. novela; -ella (novëllam) s.f. nouvelle 261. 38;
nois —no se. 358. 8.
noisa; nueiza (nauseam) s.f. noise, bruit, tapage noy- cf. noi-.
49, 31; 105, 25; 355, 30. noyridura; -tura (*ntîtrltaram) s. f. nourriture
noit; noith; neyt; nhot;
nueit; nuet; nuit;
446, 27; descendance 434. 33.
nueih; nuh; nuecli; nueg; nug (nôctem) s. f. ind.
nozer 275. 3 (nôcëre) r. /. ///., prés.
nuit 4, 17; 10,38; 43, 10; 49,30; 225, 8;
sg. 3. notz 93. 8; nos ( : os) 143. 12; impf.
278. 12; 332, 28; 374, 23; 435, 4.
sg. 3. nogues 116. 17; par/, sg. 3.
subj.
no'l = no lo, la, li.
noc 116. 14, nuire.
no"ls = no los. las.
nuallos; nualhos(<fo nûgâlem) adj.,compar. nual-
nom; nura; non (nômen) s. m. nom 3, 5; 12, 11;
lor 7, 31 (nugâlîorem), mauvais, paresseux 2.
29. 10; 425, 6; nome et nom nom, partie du
14, 227. 4.
discours 213, 8, 11.
nuble (ntibïlum) s. m. brouillard 259. 19.
nombre (nûmerum) s. m. nombre 213. 16; 214,
nuech; nueg; nueich; nueit v. noit.
22; 404, 33.
nueia (*ïnodia) s. f. ennui 358, 7.
nominatiu (sav., nomïnâtïvum) s. m. nominatif
nueiza v. noisa.
214, 30.
nomnar; nonar; nonear (nômïnâre) v. I. tr. nuet; nug; nuh; nuit v. noit.
nommer, appeler 7, 7; 135, 23; 441, 25: 443, 6. nul; nulh; nuill; nuil; nuyl: lunh; lhun (nûllum
non (nonum) nombr. ord. neuvième; ora nona pron et adj. indéf-, f. -a, nul, aucun 32. 4;
none 248, 12. 68. 1; 183, 8; 279. 24; 285. 29: nul orne
personne 5, 15; 79. 23; 330. 15; nuilla ren
non v. no et nom.

no'n =nos en et no en. rien 75, 18.


nonar v. -nomnar. num v. nom.
nonoa v. noca. mrm = no me 11. 15.

nonchalensa (non chalensa; non câlentiai s./. numéros (sav., numorôsumi adj. nombreux 39S.

nonchalence, négligence 342, 21. 18.

nonear v. nomnar. nuo v. nou.


nonqua v. noca. nuog v. noit.
nonsen v. nosen. nurir v. noirir.
nt)S (nus) pron. pers. pi. sj. o. ton; at. dut. et nut; nu (nûdumj adj. nu 193. 19: pes nutz
ace; appuyé 'ns; non ( — nos en) nous en. nu- pied s 50. 1.
no*s = no se, no us 399, 2. nuyl v. nul.
nosabensa (no sabensa) s. f. ignorance 20. 38. ny v. ni.

nosen; nonsen (no[n| sen) 5. m. non-sens 171,


14; 319, 1. o. interj. à, oh 19. 23.
nostre (nostrum) pron. et adj. poss., masc. sg. o. ho 410. 27, 28, 33; vo 423, 13: oz (aat)
sj. nostre, -s ; o. nostre ;
pi. musc. sj. nostre ;
conj. ou 406. 3; o-o ou-ou 5. 20.
o. -s ; /. sg. sj. o. nostra ; pi. sj. o. nostras. o v. oc.
notre, nôtre. o (ùbi) adv. interrog. et rel. où 6. 19: 299. 9.
not (nudum) s. m. nœud 139, 14. 18.
notar (sav., notâre) v. I. tr. noter, faire com- obediensa (sav., obëdientiam) s. f. obéissance
prendre (par des pantomimes) 324, 26. 253, 10: 341. 24.
notori (sav., notorium) adj. notoire 436, 28. obedir; -zir; hobeir; -yr (Ôbëdire p. Jl^.intr.
593 GLOSSAIRE. 594

obéir, être soumis 35, 13; 85, 18; 118, 19; oi; oy oh 108, 30; 383, 3.
interj.
253, 20; 340, 19; 441. 16; 442, 34. oi-; uey; ey; huoi; huey (hodie) au-
uei;
oblidamen (de oblidar; *ôblïtâmëntum) s. m. jourd'hui 27, 3; 125, 20; 298. 9; 399, 3;
oubli 236, 15. 416, 16; al jorn d'ey 428, 35.
oblidar (*ôblltâre) v. I. tr. oublier; réfi. 68. 21 ;
oian v. ogan.
79, 14; impers. 81, 13. oilh; oil v. olh.
oblit (s. verb. de oblidar) s. m. oubli 114, 26. oimais; -ai; ueimais; hueymay (hodie mâgis)
obra; obre (ôpëram) »•. /'. œuvre, ouvrage 12, adv. dès aujourd'hui, désormais, 143, 13:
5; 159, 35; 416. 9. 185, 12; 208, 21; 2*8, 15.
obrador (de obrar) s. m. ouvroir 31, 4. oire (ûtrem) s. m. outre 85, 38.
obrar (ôpërâre) v. I. tr. et intr. travailler 37, 8; o*is ou ors — o se 301, 23.
286, 30; 415, 28; 416, 10. oisor (iïxôrem) s. f. épouse 52, 7;
obratge; -âge (de obrar; *ôpëràtlcum) s. m. oit; ueich (ôcto) nombr. card. huit 213, 6;
ouvrage 417, 3; 422, 11 225, 6.
obrier; ubr- (opërârium) s. m. ouvrier 213, 4; O'I = o avec Varticle.
231, 22; 254, 2; 415, 9. ola; olla (ôllam) s. f. pot, marmite 147, 8:
obriera (opërâriam) s. /. ouvrière 46, 25. 200, 4; 289, 10; 417, 10.
obrir; ubrir; hubrir (Ôpërïre) v. II a . ouvrir ola; holas (oh et la) interj ect. holà 443, 20.
183, 26; 253, 28; 299, 6; pc. p. ubert 25, 26; Olairos n. propr. Oléron (île d') 145, 25.
ubrit 38, 22 ouvert; ad ubert franchement oler (Ôlëre) r. f. III. intr. sentir 232, 28.
354, 14. olh; oill; oil; oilh; oyl; oll; uolh; uelh; uel;
obs; obz v. ops. huelh; huel (octilum) .9. m. œil 17. 4; 41,
obstan; non o. (sav.. non obstànte) prép. non- 30; 64, 6; 116, 9; 257, 37; 268. 5; 292, 7;
obstant 431, 15. 293, 40; 322, 21; 330, 8; huelh de veire nom
oc; hoc; o (hoc) partie, oui; o ieu 274, 24: d'un oiseau 361, 1.

oc vos 57, 18: 284, 4. olla v. ola.


1

oc; o; ho 253, 8; 391, 23; vo; v (hoc) prou. olm (ùlmum) s. m. orme.
déni. ntr. cela 1,8: per oc car parce que oltra v. outra.
251. 3. Cf. pero. o'm — o me.
occaizo; oc-: och- (occâsïOnem) s. f. occasion, orne; home; omne 1, 1 (homïnem) s. m., sg. sj.

cause, prétexte 111, 36; 154, 9; 245. 13: om 4, 34; 8, 7; 11. 34; hom 21, 7. 8; homs
287, 27; ses o. sans retard 37, 27. 94, 11; 260. 21; on 305, 8; 421, 13, 14:
occaizonar; oc-; ochaisonar (de occaizo; *ôccâ- orne 263, 2; pi. sj. omne 1, 1: orne; home;
sïonâre) v I. tr. accuser, reprocher 132. 18; homen 100, 31; ornes 206, 16; o. omnes
242, 30; 268. 29. 4, 33; homs 209, 12, homme, époux 38, 7:
occiden (sav., occïdëntem) s. m. occident 398, on 27, 38; 60. 18; 305, 8.
12. ombra; umbra (umbram) s. /'• ombre, ombrage
occiozitat (sav., Otïosïtâtem) s. f. oisiveté 374, 41, 27: 283, 13; 397, 9.
24. ombratge (*ûmbrâtïcum) s. m. ombrage 182, 8.
occupai" (sav., occûpâre) v. I. tr. occuper 259. homenatge (*homïnâtïcum) s. m. hommage 57,
21. 6; 157, 9; 192, 15.
oche (*ôctïmum) nombr. ord. huitième 87, 3. homicida (sav., hômïcldam) s. m. homicide,
ocupacio (sav., occupa tï<5nem) s. f. occupation meurtrier 373, 4.
259, 15. omilitat v. umilitat.
odi (sav., Ôdium) s. m. haine 257, 14; aver en omnipoten (sav., ômnïpotëntem) adj. omnipotent,
odi haïr 14. 34; 18. 4. tout-puissant 1, 16; 43. 19; 240. 3.

odor (sav., Ôdorem) s. f. odeur 252, 7; 259, 17. on: hon; un; ont; unt; vont (ûnde) adv. interr.
odoran (sav., Ôdôrântem) adj. odorant 345, 24. et rel. où 44, 20; 83, 8: 183, 13; 190, 19; 257,

offendre (offëndëre) v. fil. tr. offenser 374, 21; 258. 8; 329. 23; 416, 15; 418. 1; on que
39; 384, 36. conj. oh que; on plus . plus plus plus . . .

offerenda (Ôffërëndam) f. offrande 189, 30


s. 131, 12.
offerta; nferta (pc. p. f. de ofrir; *offërïtam) on r. oui.
s. /'.offrande 27, 11; 444. 28. onchura (uncturain) onction 347, 26. .v. /'.

ofici; uî- (sav.. Ôffïcium) s. m. office 371. 14 oncle (âvùncûlum) >u. oncle 37. 2: 150. 6'. 14.

ogan; oguan; oian (hoc ânno) adv. cette année onda (undam) s. f. onde 67, 8.

151, 22; 155, 14; 325, 28. ondransa; ondrar v. onransa onmr, ;
595 GLOSSAIRE. 506

onest; honest (honëstum) adj. honnête 190, 9; oresar (de oreeza) v. I. tr. souiller 377. 22.
375, 14. orfanina (*orphânïnam) orpheline 47, 1. 8. f.
honestament (honësta mente) adv. honnêtement orfanol (de orphanum) s. m. or plu lin 3(39. 34.
256, 22. orfe (orphanum) adj. orphelin 12, 22.
ongla (ûngtilam) s. f. ongle 150, 11. orfres v. aurfres
onher (ûnguere) v. f. IL tr., prés. sg. 3. onh, orgoil; -oill; -olh ;
ergoil; erguelh; -uilh ;
-ull
oindre 234, 9. (de germ. ùrgôli) s. m. orgueil, arrogance 26.
onor; honor (honorem) s. /., pi. o. honos 436. 5; 36, 18; 75, 13; 256, 29; 276. 9:' 281, 12.

25, honneur; domaine, terre 3, 3; 31, 10. 15; 285, 30.


honorablamens (de honorable) adv. honorable- orgoillar (de orgolhj v. I. réf.. s' enorgueillir

ment 236, 20. 75, 15.


honorable (sav., hÔnUrâbïlem) adj. honorable orgolhos; -oillos; ergulhos ;
-ulos (de orgolh)
438, 36. adj. orgueilleux, jier 42, 13; 146, 12; 261,
honorai- v. onrar. 12; 362, 11; 369, 24.
onques v. anc. orgolhozir (de orgolhos) v. IP. s'enorgu-
réfi.
honradamen (honora ta mente) adv. honorable- eillir 254, 30.
ment 332, 31. orgue (ôrgânum) s. m. orgue 238, 5.
onransa; ondr- (honôrântia) s. f. honneur 162, Orlei n. pr. Orleix 128, 16.
16; 388, 22. ornar; hornar (ôrnare) v. I. tr. orner 414. 6,
onrar; honrar; ondrar; hondrar; honorar (honô- 21.
râre) v. L tr. honorer 5, 33 95, 25 204, 31 ; ; ;
orp (orbum) adj. aveugle 14B. 27; 232. 21.
386, 6; 388, 24; 389, 11. 12; 413, 21; pc. p. orrible (sav.. hôrrïbïlem) adj. horrible 433. 29.
Iionorable 210. 2. ort (hortum) s. m. jardin 42. 21 303. 4. ;

ont v. on., ortiga (*urtïcamj s. f. ortie 130, 25.


onta; ontos v. anta; antos. ortolan a (hÔrtûlânam) s. f. hortoJane, jardinière;
onze (ûndëcïmum) nombr. ord. onzième 88, 1. sorte de poésie 406, 32.
oppinio; oppunyo; opunio (sav., opînîonem)
os (ôssum) s. m. os 44, 24; 143, 8; 275. 15.
s. /. opinion 429, 24; 431, 22; 432, 17.
oscur v. escur.
oppremir (de opprïmère) v. IP. tr. opprimer
osdal; osde v. ost-.
438, 27.
ospital (hospïtâle) m. hôpital; hôtel 51. 9.
s.
ops; obs; obz; hops (ôpus) m. besoin; a o. s.
ossa (ossa) s. f. ossements 221, 15.
suivi du gén. pour 3, 33 111, 26 per nostres
ost (hostem) s. /. armée 40. 16 77, 27 140.
;
;
;
: 4.
o. pour nous 402, 11; aver, esser o. avoir,
ost (hôspïtem) s. m. hôte 48, 24. Cf. oste.
être besoin 10, 35; 130, 25; 275, 32.
osta (de ost) s. /. hôtesse 225. 8: 226, 10; 340.
optenir (Ôb-tënëre) v. f. III. tr., par/, sg. 3.
20.
optenc, obtenir 398, 3.
ostal; liost-; osd- (hospïtâle) s. m. hôtel, mai-
or (*ôrum) 5. m. marge, lisière 7, 25; 205,8.
son, demeure 46,5; 204, 14; 343. 11; 417. 1.
or; ora; hora (hura) s.f. heure, temps 4, 31;
hostalaria: -ie (de ostal) s. f. hôtellerie, auberge
6, 21 253, 27 ; ad ;
oras ; az oras, horas a ;

441, 23.
horas parfois 198, 14; 394, 11, 4; tota ora;
ostalier (de ostal, *hospïtâlâriuni) s. m. hôtelier,
tôt (corr. tôt') or 330, 8 toujours 6, 3.
hôte 48. 25 ; 104, 29.
oracion v. orazo.
orador (ôràtOrem) s. m. celui qui prie 135, 7. ostar; hostar (cf. Kg. 6643) v. 1. tr. ôter.

retirer 44, 13; 383, 23; 389. 32; réf. s'éloigner


orar (Orâre) v. I. tr. prier, supplier 50, 4;
250, 23.
123, 15.
orazo oracion (ôrâtïônem) ostatge (*obsïdâtïcum) s. m. otage 192. 38.
; s. f. oraison, prière
oste; hoste osde (hôspïtem) s. m. hôte 43. 11:
;
255, 15; 372, 28.
orde; horde (ôrdïnem) 255, 8; 296, 15; 396, 20.
s. m. ordre, congrégation
229, 27; 410, 10. osteliera (de ostal; cf. ostalier s. /. hot-
ordenar (Ordïnâre) v. 1. tr. ordonner, établir 46, 15.
262, 21. outra; oltra ; ultra; otra (ultra) préj>. outn
ordir (*0rdlre) v. IP. tr. ourdir 208. 17 ; 393. 3,32; 0,28: 118,26; 263,43; 281, 25; 347,
10. 10; adv. 39. 10: do. à travers 320, 29.
ore (hôrrïdum) adj. souillé 378, 16. outracuidar; -cuiar (Ultra cSgïtfire) cl. intr.
oreeza -sa (de ore *horrïdïtiam) s. f. souil-
; ;
extravaguer 112, 8 pc. p. extravagant 201. 7.
:

lure 22, 29, 32. outratge; outrage; autrage (*ùltrâtïcum) s, >n.


597 GLOSSAIRE. 598

outrage, excès, déshonneur 192, 28; 252, 10; pantaysar ; -zar (*p[Y|ântasïâre) v. I. intr. rêver
442, 1. 365, 13, 27.
oy v. oi. pantera (panthëram) s. f. panthère 252, 6; 361,
oyl v. olh. 30.
oz v. o et ost. pao; pau (pâvonem) 5. m. paon 120, 31; 271,
24.

pa; pan (panem) s. m. pain 10, 11; 58, 7; paor (pàYDrem) s. /'.
peur, crainte 31,11; 263,
113, 8; 222, 22; 225, 11. 41.

pabalhu ; -aillo pavaillo pavilho 267, 6 pa- paoruc; pauruc \de paor) adj., f. -ucha (:îor-
; ; ;

veillon (pâpïlïUnem) s. m. pavillon, tente 180, dncha). peureux, craintif 116. 7; 336, 40.

23; 251. 32. papa (pâpam) s. m. et f. pape 206,25; 223,27.


papagai -ay (cf. Kg. 0841) s. m. perroquet 283,
pacha (pâcta) ^-. /. traité, société 276, 13.
:

14; 285, 6, 15; 286, 14, 34 etc.


paeien (sav., pàtïëntem) adj. patient 257, 6.
papal (pàpalem) adj. papal 431, 15.
paer v. paire,
papalhon; parpaillo (de pâpïlïDnem) s. m. pa-
paes v. pais,
pillon 134, 9; 352, 16.
paga; paia; paya (pâgânum) s. m. et adj., gén.
par (pârem) adj. pair, pareil, semblable, égal
pi. payanor 365. 24. /. -na, payen 237, 5;
78, 3; 148, 24; sa p. son égal 74. 12; sa p.
438, 22
sa femelle 101 11 363, 6 ; subst. m. pair,
, ;
pagar; paguar: payai* (pâcâre) v. I. tr. payer,
parent, compagnon 1, 9: 3, 30; 236, 19;
satisfaire 210, 19; 265, 24, 25; 329, 10.
266. ô.
pagela (or. incert ) s. f. mesure, genre 406, 31.
paradis (sav., paradlsnm) s. m. paradis 7, 5;
pages (pâgënsem) s. m. paysan 87, 18; 310. 35;
209, 13.
339, 17.
parar (pârâre) v. I. tr. préparer, orner 58, 26 ;

paia v. paga.
414, 24; réf. 149, 24.
paiher v. paisser.
paratge: -atje; -agge; -âge (*pârâtïcum) s. m.
pailla (pàleam) s. f. paille 278, 9. parage, rang, noblesse 76, 10; 96, 24; 245,
pairar (pârïâre) v. I. tr. payer 339. 28.
17, 31; 367, 16; 394. 3.
paire; payre pare; paer (pâtrem) m. pères.
;
paratjos {de paratje *pàrâtïe(Jsum) adj. noble,
;

9, 6; 19. 24; 29, 6; 37, 20; 365, 9; plur.


aristocratique, élevé 219, 6.
parents 195, 2.
paraula (pàràbolam) s. f parole, discours, dis-
pairi (*pfttrïnum) s m parrain 29. 25.
pute 12, 3: 334, 17.
pairol (or. Inc.; cf. Kg. 0872 et 6931) #. m.
paraular (de paraula; pârâbolàre) v. I. intr.
chaudron 231. 24.
parler 39, 14. Cf. parlar.
pais; paes; pays (pâgënse) s. m. pays, région
parcerier (*partïârïârium) s. m. participant.
48. 27; 118, 17; 400, 15; 429, 33.
compagnon 45, 28; 212, 21.
paisser (pâscere) v.f. III. intr., prés. ind. sg. >'.
pardonar v. per-.
pais 1, 5; 322, 21 paih 295, 32; subj. sg. : 1.
pare v. paire,
pasca; cond. I. sg. 3. pagra 113, 9(?); pc. p.
pareisser (*pârëscëre), v. f. III. intr., prés. ind.
pagut 60, 10. repaître, nourrir.
sg. pareis 69, 26; 71, 11; subj. sg. 3. pa-
3.
pal (pâium) s. m. pal 181,8; 201, 23; 343. 16. resca; parf. sg. 3. parec 72, 11; cond. sg. 3.
palafre: -en 91). 20: -ei (pâravërëdum) s. m. paregra 113, 28. apparaître, se montrer.
palefroi 35. 5; 176, 12: 271, 6. parelh; -el (pfirïculum) a. m. paire, couple 294,
palatz; -az; -ais -aytz (palâtium) ; s. m. palais, 42; 370, 15; adj. pair, pareil 55, 40.
salle 6, 18; 43, 11; 136, 22; 865, 19; 393,5. parelhadura (de parelhar; *pàrïculatûram) s.
palhier (de pailla; *pâlèarium) s. m. grenier à f. accouplement 57, 13.
pailles 316. 27. parelhament (de parelh; parïcùla mente) adv.
palhola (de pailla; *pàlëolam) paille 366. 18. pareillement 441, 35.
pâli (pâllium) s. m. drap d'or ou de soie rayée parelhar (de parelh *parïctilâre) apparier 57.
;

365, 19. 13.


palut (pâlûdem) s. f marais 205. 6. parelharia (de parelhar) s. f. compagnie 56. 5.
pan v. pa, paren: -ent (pàrentem) s. m. parent 1, 8:
pan (pannum) s. m. lambeau 126, 19; 248, 3. 83, 5.
panier (pânâiïum) s. m. panier 232, 22. paren tat (pàrëntâtum) s. m. parenté 50. 30.
pantais (de pantaisar) s. m. trouble, souci, an- parentatge (de parent: pàrentâtïcum) s. m.
goisse 83, 17; 107, 13. parenté 415, 22.
599 GLOSSAIRE. 600

parer (parère) v. f. III. intr., prés. ind. sg. 3. parvensa (de parven cf. Kg. 6866)
; s. f. appa-
par 59, 12, paraître, apparaître, se montrer rence, semblant, manière 75. 13: en p. 79.
69, 17; 96, 8; 184, 16. 27.
paret (*pârëtem p. pârïëtem) s. m. paroi, mur, parzonier v. parsonier.
muraille 361, 4. pas (pâssum) 8. m., pi. o. passes 212, 27.
pargami (përgâmïnum) s. m. parchemin 232, pas, passage, détroit 99, 18; 361. 27; com-
17 ; 410, 28. plément de la négation, pas.
pargamina (përgamîna) s. f. parchemin 60, 19. pas v. patz.
paria {de pàrem) s. f. compagnie, accouplement pasar v. passai 1

55, 40; 110, 17; 228, 23; 307, 34; 363, 6. pasatge (de passar; *pâssâtïcum) s. m. pas
parier (de par; *pàrarium) 5. m. copartageant, 433, 34.
copropriétaire 123, 27; 147, 18; 202, 8. Pasca (pascham) s, f. Pâques 9, 4.
parlador (de parlar; pârâbolatSrem) s. m. Pascor (de pasca) s. m. époque de Pâques,
parleur, bavard 188, 2; 242, 29. printemps 179, 24; 291, 14.
parladura {de parlar; *pârâbÔlâtUram) s. f. pasionar {de passio ,
passïonem) /•. /. tr. marty-
langage 84. 14. riser 306. 9.
pari amen {de parlar; *pârâbolâmëntum) s. m. pasmar (*spâsmàre) v. I. intr. se pâmer 268, 6.
parlement, conversation, conférence 203, 5 ;
pasmazo (de pasmar: *spâsmâtïônenïi s. /. pâ-
286, 44. moison 268, 7.
parlar; parllar; perlai* 330, 25 (*pârâbolâre) passada (jpc. p. f. de passar) s. f. passage 433.
v. I. intr. parler 1, 2; 7, 15; mal p. calom- 22.
nier 168, 13; cf. paraular. passar (*pâssâre) v. I. tr. passer, traverser,
parlaria (de parlar) s. f. partage 201, 9. dépasser, surpasser S, 23; 39, 11; 73, 7: 91,
parlier (de parlar; *pârâbolârmm) s. et adj. m., 27; 165. 26; 191, 12; 261, 22; 296, 6: 394.
f. -eira; -iera, parleur, -euse, bavard, de 46, 10; a passât il y a 154. 11: vivre 238. 20;
27; 77, 22; 146, 3; 200. 30; 242, 36: 285, éprouver 435, 11, 18.
15.
passio (passïonem) s. /. passion, souffrance 2.
parpaillo v. papalhon.
8; 139, 10; 258, 12.
parsonier; parzonier (de parso, *pârtïônem)
pastor (pâstôrem) s. m., sj. pastre, berger 27.
s. m. participant, associé, compagnon 123,
14; 85, 29; 339, 21.
26; 127, 7; 150, 7. pastora (de pâstôrem) s. f. bergère 55. 23.
part (pârtem) s.f. part 9, 24 partie 4, 32 portion ;
; ;
pastorela (de pâstôrem; *pâstôrëUam) s. f.
partie du discours, mot 214. 28; parti; a. p.
pastourelle 238, 9; 406. 14.
à part 256, 10: part (prép.) du côté de 120.
pastorgar (*pàsturïcàre) r. I. tr. faire paître
9; 321, 29; au dessus de 230, 11; tro p.
56. 1.
jusqu'à 294, 34; de p. de la part de 3, 22;
pastura (pâstUram) s. f. pâturage 57. 15.
de p. me de ma part 133, 26.
paten (sar., pâtentem) adj. patent, ouvert, pu-
partendeir {de partenda) s. m. participant 259,
blic 397. 5.
32.
paterna (sar., paternam) s. /'. personne du père
participi; -ip {sar., pârtïcïpium) s. m. participe
6, 7.
213, 9.
patz; paz; pas (pacem) s. f. paix, repos 13.
partida p. f. de partir) partie, portion,
(pc.
2; 84, 29; 242. 3; baizar de p. baiser litur-
part 204, 8; 205, 3; 397, 14; en p. en partie
gique 255, 15; 299, 22; silence! 39. 20; a ver
425, 43.
p. être tranquille 23. 30.
partimen (de partir; *pârtïmentum) s. m. sépa-
ration, division, jeu parti 76, 9; 206. 21;
pau r. pao et pauc.

paubre; paupre; paure tpaupérem) adj. pâture


405, 29.
24. 23; 113, 2; 210. 23; 241. 26; 297. 13.
partir (pârtïre) v. IIa ., cond. sg. 3 partria 134,
paubreira; -ieyra (de paubre; *pauperâriam)
12, partir 42, 22; sortir 37, 28; partager;
proposer 31, 12; séparer 38, 23; 49, 11; se s.f. pauvreté 11, 27: 209. 28; 370. 20.
séparer 36, 10; adjuger; réfl. partir, se paubrezir (de paubre) r. IP. tr. appauvrir
séparer 53, 13; 441, 20. 42, 16.
parven (de parère; cf. Kg. 6866) adj. sem- pauc (paucum) adj. petit, pauvre 24, 24:
blant, apparent; s. m. apparence 326, 10; es j
25, 16; 386. 28: 413. 25; adv. pue, peu de
p. apparaît, semble 153, 5: 171, 15; 172, 20; |
temps 11, 6; un pauc un peu 33, 8; 40. 5:
ïar p. montrer 79. 8. a, ab pauc no, per pauc no peu s'en faut
(;oi GLOSSAIRE. 602

47, 20; 86, 16; 166, G; pane e pauc peu à pei la lettre p 7, 26.
peu 338, 20. peintura; penchura (*pïnetûram p. pïctûram)
paupre v. paubre. s. fpeinture 57, 29; 135, 3; 352, 1.
pauramens (de pan bue) adv. pauvrement 382 peior; pigor (*pëjôrem) adj. comp., sj. piéger 189,
33. 6; peier 216, 17; o. pieier 85, 27, pire 2,
paure v. paubre. 5; 187, 16; 329, 24.
pauretat (de paure; *paupërïtâtem) s. f. pau- peira ;
peyra ; -re (petram) s. f. pierre, pierrerie
vreté 372, 36. 26, 13; 37, 8; 254, 33; 3*30. 4, 6; 394, 20.
paureza (de paure ; *pauporïtiam) s. f. pau- peireta (dim. de peira) s. f. petite pierre 361,
vreté 297, 12. 39.
pauruc v. paoruc. peiro (petrônem) s. m. perron 41, 16; 110, 14.
pans- v. pauz-. peis; peish (pïseem) s. m. poisson 44. 15, 21;

pautonier (*pâlïtunârium) s. m. vagabond 49, 9. 210, 31.


pautoniera (*pâlïtunâriam) s. m. rat/abonde 43, peis v. peitz.
25. peitavi n. propr. adj. de Poitou 60, 23.
pauza; pausa (pausam) s. f. repos, silence 403. peitral (pectorale) s. m. poitrail 293, 13.
12; 433, 4. peitrina (*pectôrïnam) s. f. poitrine 105, 4.
pauzar; pausau (pausâre) v. I. tr. poser, placer, peitz; peiz; peit
23, 28; peis; pibs; pieitz
mettre, établir, déposer 9, 13; 11, 19; 14, (pëctus) s. m. poitrine 10, 25 38. 22, 224, 30. ;

12; 28, 27; 29, 31; 163, 12: 209, 22; 228, peitz; pietz (pëjus) adj. ncutr. et adv. pis 91,
18; 303, 11; intr. se reposer 374, 30; réf. se 8; 114, 9; plus al p. le plus mal 118, 31.
reposer 277, 20; pc. p. tranquille 407, 21. peiurar (*pëjûrâre) v. I. intr. empirer, devenir
pavaillo; paveillon; pavilho v. pabalho. pire 271, 18.
pay- v. pai-. peiurier (de peiurar) s. m. détérioration 328,
payania (de paian. pâgânum) s. f paganisme 15.
366, 3. pel = per lo. la.

paz v. patz. pel (pëllem) s. f. peau 5, 9.


paziblamens {de pazible) adv. paisiblement pel; peal 291, 33 (pïlum) s. m. poil, cheveu
207, 8. 4, 34 195, 30, 31.
;

pazible (plâcïbïlem ?) adj. paisible 260, 20. pelegri; pellerin; pellegrin (përëgrïnum) s. m.
pazimen {or. inc.) s. m. cour (?) 207, 6. pèlerin 160, 6; 441, 27; 443, 37.
pe (pëdem) s. m. pied 9, 16; 288, 21; en pes pelegrinatge (de pelegri; *përegrïnâtïcum) s.

sur pieds, debout 70, 25; 141, 27. m. pèlerinage 222. 90.
peal v. pel. peleia; -ga {or. incert.; cf. Kg. 678 û) querelle,
peatgier {de peatge, *pëdâtïcum) s. m. fermier dispute 145, 10; 342, 7; 426, 35.
de péage 342, 18. pelissa (pëllïciam) s. f. pelisse 55, 26 ; 344, 10.
pebrada (pïpërâtam) s./, sauce poivrée 261. 26. pellecier; pelicier (*pëllïcïârium) s. m. pelletier
pebre (pïperem) s, m. poivre 140, 19. 232, 11 ; 351, 23.
pec; pex {de pëcus) adj. sot, stupide 201, 2; pellica; -an {sav., pëlicânum) s. m. pélican
221, 15; 402, 4. 362, 7.

pecca (de pëccâre) s. f. faute 200, 40. pelota *pïlôttam) s. f. pelote 226, 1 5,
(

peccador; pec-; pech- (pëccâtôrem) s. m., sj. peis =


per los, las.
-aire, -ayre, pécheur 4, 3; 21, 30; 36, 12; pelut (*pïlûtum) adj.,f. -da, poilu, velu 343. 23.
259, 2; 339, 36; 399, 30. pena (pënnam) s. f. plume, fourrure 147, 17.
peccairitz (de peccaire) adj. et s. f. pécheresse pena (pënam) s. f. peine, tourment 6, 14 26. ;

340, 21. 28; 30, 15; 112. 29; a penas à peine 72. 9:
peccar; pec- (pëccfire) v. I. intr. pécher, faillir 271, 10; 372, 11; 423, 10.
107, 17; 200, 41; 403, 21. penar (de pena) v. I. tr. peiner,tourmenter
peccat; pec-; pech-; pecch- (pëccâtum) s. m. 26, 6; réfl. se peiner, se tourmenter 2, 10;
péché, faute 6, 15; 8, 10; 14, 30; 21, 23; 244, 32..
92, 9; 116, 22; 203, 31; 243, 31; 308, 5. penche (pëctïnem) s. m. peigne 230, 22.
pechier; pi- (cf. Kg. 1130) s. m. bichet, cruche. pencheire 216, 3 à corr. en penheire.
pot 415, 10; 418, 16, 36; 440, 30. penchenaire (pëctïnâtor) s. m. sj. peigneur
pegner (pïngëre) v. f. II. tr., pc. prés, pegnen 232, 7.
270, 31 ,
peindre. penchura v. peintura,
pegueza (de pëcus) s. /. fo/i< 357, 5. pendensa v, penedensa.
603 GLOSSAIRE. (104

pendre v. prendre. perdicio; perdecio (sav., përdïtïônem) s. f. per-


pendre (pëndëre) v. III. intr. pendre 7. 13; dition 17, 35; 222, 7; 334. 24; 385. 33;
87, 2. 434, 11.
penedensa; -za; pend- (sav., pœnïtëntiam) s. perditz (përdïcem; s f. perdrix 340, 31.
f. pénitence 1, 13; 42. 19; 116, 22; 207, 20; perdo; -on (de perdonar) s. m. pardon, indul-
341, 38. gence, absolution 116, 23: 125. 30; 222, 9,
penedensier (sav., pœnïtëntïârium) s. m. péni- 26; 297. 19; 317, 2; en perdo en vain 154.
tencier, qui accomplit une pénitence 45, 26. 17.
penedir (de pœnïtëre) r. II". réf. se repentir perdoa (de perdre) s.f perte, dommage 419, 35.
23, 19; 303, 22; 368, 12. perdonamen (de perdonar) s. m. pardon 24, 21.
penent (?) (pœnïtëntem ?) adj. pénitent 21, 23. perdonansa (de perdonar; *përdônantia) s. f.
penheire (ms. pencheire; de penher) s. m. sj. pardon 221, 29; 388, 32.
peintre 216, 3. perdonar; par- (për-dônâre) r. 1. tr. pardonner,
peno (de pena; *pënnônem) s. m. penon, petit remettre, ménager 26, 27; 48. 20; 220, 5;
drapeau qui se termine en queue, enseigne du 224, 12; 422, 4.
simple chevalier 205, 7. perdre (perdere) v. III. tr. et intr. perdre;
penos (de pena; *pœnôsum) adj. peineux, pénible rèfl. 69, 7.
397/32. perdurablamens (de per et durable) adv. dura-
penre v. prendre, blement, éternellement 388, 20.
pensa pessa (pënsam) s. f. pensée, esprit 258, pereza (pïgrïtiam) f. paresse 421. '25.
;
s.
35; 334, 27; 337, 18; 353, 21. perîaire (për-fâcere) v. f. I., prés. subj. sg. 3.
pensamen; penss- (de pensar) s. m. pensée,
perîassa 253, 17, parfaire.
avis, souci 79, 21; 102, 17; 301, 24. perfeit (përfëctum) adj. parfait 257. 22.
pensansa v. pezansa.
perfeitament; periiechameus (përfëcta mrnte)
pensar; pessar (pënsare) v. I. tr. et intr. penser, adv. parfaitement 6. 6: 235, 9.
songer 4, 17; 5, 28; 7, 24; 87, 29; 288, 29. perga (përtïcam) .v. /. perche 196. 29.
pensier (de pënsâre; *pënsârium) s. m. pensée perilh; -111; periyl (përlculum) s. m. péril 35.
386, 10.
17; 198, 41; 303, 15; 314, 30; 330, 1.
pensiu; pess- (*pënsïvum) adj. pensif 103, 19; perilhar (de perilh) v. I. tr. mettre en péril
168, 4; 310, 7.
204, 20; 314, 7.
per; pre 21, 7 note (për et prô) prép. désigne
perilhos (përïculosum) adj., f. -za, périlleux
le but, le motif, le moyen, V instrument, la
314, 18; 327, 25.
manière, à, à cause de, après, d'après, dans,
périr (përïre) r. II ab . intr. périr, être perdu,
en, par, parmi, pendant, pour, sur, au lieu
perdre 17, 35; 103, 23; 185, 23; 305, 28.
de 1, 4; 2, 11; 10, 17; 11, 18; 24, 5, 7; 26,
perjurar (sav., përjûrâre) rèfl. se parjurer,
6; 33, 33; 38, 13; 70, 16; tener p. 3, 4;
renier par un parjure 30, 4; 146, 31.
retener p. 34, 8; per -a suivi de l'inf.
perjuri (sav., përjarium) s. m. parjure 8, 1.
pour 196, 27; per zo (so) que parce que
perlar v. parlai'.
10, 9; 130, 10; 239, 18; per que pourquoi
11, 17; 73, 14; 394, 23; per que, per pur
permaner 258. 3 (përmânëre) v. f. If. intr., prés.
tan que pourvu que 1, 6; 394, 23; p. que ind. sg. 1. permain 13. 42; permane 385, 24;

afin que 30, 28; cascuns per si chacun pour fut. sg. 3. permanra 385, 17; pi. 2. per-

soi, chacun à part 195, 26; per so c'est manret 13, 40; impér. pi. 2. permanet 13.
pourquoi; per (renforçant) beaucoup, bien 38, rester, demeurer.
permierament permier v. prem-.
7, 8. ;

pera (pïra) s. f. poire 436. 28. pero (per 0: prô hoc) conj. pour cela, pourtant,
percassar (per et cassai* prô et *cfiptïàre) v. 1. mais, puisque 3, 34; p. que para </u< ftti.
;

11.
tr. pourchasser; rèfl. se, donner du mouvement

pour se procurer une chose, se pourvoir perpensar (përpënsfire) r. I. rèfl. penser, mé-

359, 19.
diter, réfléchir 204. 21; 203, 1; 384. 12.

percebre (përcïpëre) v. f. III., pc. p. perceubut perprendre (për-prëndëre) r. f. IL tr. et. intr.,
205, 10; 314, 20, apercevoir, distinguer. prés. ind. sg. 3. perpren 96, 22: pi. 3. pei-
perda (perdïtam) s. /. perte, dommage 228, 5. prendo 207. 5: pc. p. perpres 38. 14:/. -za
perdemen (de perdre) s. m. perte, destruction 195, 3, comprendre, contenir, prendre.
206, 12; 407. 10. persan (de Përsa) s. m. homme de qualité (r

perdevant (per devant) prép. devant. sanj 363. 19.


605 GLOSSAIRE. 606

persegre (për-*sëquére) v. III. tr. poursuivre subst. m. poids 199, 38; inf. subst. pezar
30, 27; persécuter 14, 25; 387. 3; gagner. peine, chagrin 139. 1; 349, 28.
persévérai- (sav., persevërâre) v. 1. intr. per- philozophe (sav., phïlôsophum) s. m. philosophe
sévérer, persister 398, 35. 308, 17.
persona; presona; pressona (përsônam) s. f. philozophia {sav., phïlosophïam) s. f. philosophie
personne, corps, extérieur 261, 5; 356, 5; 393, 10.
370, 8; perdre la p. perdre la vie 263, 46. phizonomia (sav., b. lat., physïognSmiam) s. f.
personage (de përsôna; *përsônâtïcum) person- physionomie 393, 9.
nage 442, 38. pi (pmum) s. m. pin 287, 44.
pertener (për-tënëre) v. f. III. intr., prés. ind. piamen (pïa mente) adv. pieusement 19, 22.
sg. 3. perte 213, 28; pc. prés, pertenen 394, piatos (de pietat) adj., f. -za, miséricordieux
27, appartenir. 305, 4.
pertot (për tôttum) adv. partout 215. 25. piatozamens (de piatos) adv. miséricordieuse-
pertrag (përtrâctum) s. m. attirail (Ba.) ment 332, 16.
357, 3. pic (picum) s. m. pic, pivert 362, 25.
pertuis: -us (*përtusium ou përtûsum) s. m. pichier v. pechier.
pertuis, trou 286, 2; 369, 14. piéger; pieier v. peier.
pertusar (*përtûsàre) r. I. tr. et intr. perforer, pietanra (de pietat; *pïëtântiam) s. f. pitié
percer, être percé 6, 24; 40, 28. 305, 14.
pervenir (pervënïre) /•. f. III. intr. parvenir pietat (sav., pïëtâtem)s. /. pitié, compassion,

30, 28; 257, 25. miséricorde 23, 25; 268, 4; 304, 22; 367, 9.
pervers (sav., përvërsum) adj. pervers 214, 4. pietz; pieitz v. peitz.
pervis (*përvïsum et prUvïsum) adj. prudent pieuzela v. piucela.
48, 31. pigor r. peior.
perymen {de périr) s. m. perte, ruine 433, 7. pihs v. peitz.
pes (pensum) s. m. pensée 314, 3. pilar (pïlârem) s. m. pilier 139, 12.
pes (pensum) s. m. poids 331. 25. pilhart {de pilhar, *pïlïâre) s. m. pillard 432.
pes =
pels. 29.
pes- cf. pez-. pinholeta (de plneam) s. f. petite pillule 200,
pesa v. pessa. 19.
pesât (pênsâtum) g. m. pensée 3, 34. pipautz {de pïpâre) s. m. joueur de cornemuse
pescaire; pescayre; -s (pïscâtor) s. m. sj. 87, 13.
pêcheur 229. 19; 372. 14. pin (pïum) adj., f. pia, pieux 55, 36; 160, 8.
pess- cf. pens-. piuzela; pieuzela; -ssola; pulcela; -ella (*pûilï-
pessa; pesa (*pëttiam, oVor.celt; cf. Kg. 7106) cëllam) s. f. pucellc, vierge 121, 17: 273. 11;
pièce, espace de temps 196, 20; 382, 30. 305, 30; 361, 25.
pestre v. prestre. pizar (pïnsftre) v. I. tr. piler 140. 1«S.

pestre (pïstor) m. boulanger 230, 25.


s. pla; plan (plàmim) adj. plan, clair, plu in, poli,
petit (d'or, celt ; cf. Kg. 7106), f. -ta, petit facile, simple 37. 12; 65. 21; 105, 7: 222.
6, 22; peu de 205, 11; petith un peu 12, 23. 25; adv. 246, 17.
petitet {dim. de petit) adj. tout petit 45. 24; pla; plan (planum) s. ni. plaine 38, 20; 13K,
361, 2. 11; 423, 5.
pex v. pec. placer v. plazer.
pey- cf. pei-. plach; plag v. plait,
peys v. pois. plaeiar v. plaideiar.
peyson (*pïscïonem) s. m. poisson 372. 15. plaga; plaia (plâgam) *\ f. plaie 251, 21; 348.
pezada; pes- (pëdâtam) s. f. trace de pied 3(50. 12.
14; 424, 1. plagner v. planher.
pezansa; pes-; pesança; pensansa (pênsântia) plah; plai v. plait
s. f. peine, chagrin 66. 30; 305, 16; 376, plaia v. playa.
35; 399, 10. plaidei (s. verb. de plaideiar i s. m. propos,
pezar; pesar (pënsâre) v. I. intr. peser, avoir discours, plaidoyer 72, 13; 128, 15, 20.
du poids 42. 27; chagriner, fâcher, déplaire plaideiaire {de plaideiar) s. m. sj. plaideur
24, 14; 62,' 10; 127, 22; 285, 1; réf. se 84, 1.

chagriner 251, 1 ;
pc. prés, pezan adj. lourd plaideiamen (de plaideiar) s. m. plaidoirie
147, 24; estar a pesant peser sur 3. 40; 21(1. 3.
607 GLOSSAIRE. 608

plaideiar (de plaid ; *plâcïtïcare) v. I. tr. plaider, plazen 79, 4; 406, 28; plaissen 261, 16;
traiter, accommoder, raccommoder 95, 22; plasen; plaisen 267, 25 adj. agréable, gracieux,
128, 25; 300, 21. beau; inf. subst. m. plaisir , volonté , qrâce
plaidezia (de plaideiar) s. f. plaidoirie 190, 2. 53, 9; 54, 17; 63, 17; 390, 23; 424, 22;
plaigar (plâcâre) v. I. tr. raccommoder , récon- plasir 444, 38; venir a p. plaire 76, 13.
cilier 28, 13. pie; plen (plénum) adj. plein, entier 16, 19; »

plaigner v. planher. 26, 25; 315, 16.


plaing v. planh. plegar; pleiar; pleyar (plïcâre) v. I. tr. plier,
plaisen v. plazer. resserrer, tourner 34, 23; 317, 29; 359, 12.
plaissat (*plâxâtum) s. m. haie 93, 12. pienier (plenârium) adj., f. -eira, -iera, dense
plaissen v. plazer. 45, 18; 77, 15; 332, 11.
plait; playt; plai; plag; plah; plach (plâcïtum) plevensa {de plevir) s. f. garantie, confiance
s. m. procès, dispute, querelle 33, 21; 78,24; 117, 36; 341, 36; 356, 1.

83, 34; 101, 29; 297, 11; 374, 15; traité 48, plevir {de *plëbêre cf. Kg. 7240) engager,
,

12; 83, 1; 127, 30. promettre 48, 10; 57, 5; 285, 21; réft, s'en-
plan v. pla. gager 327, 20; pc. p. engagé 94, 11.
planamen (plana mente) adv. clairement, tran- ploia; plueia (*plôviam) s. /. pluie 66, 3; 107,
quillement, doucement 120, 10. 24; 211, 4; 338, 34.
planca (plàncam) s. f. planche 223, 3. plom; plum (plùmbum) s. m. plomb 183, 16;
planeta (sar., planëtam) s. f. planète 195, 14. 232, 20; 294, 28; 351, 13.
plang v. planh. plombar (plùmbâre) r. L tr. plomber, sonder
planh; plaing; plang; plangh (plânctum) s. m. 33, 13.
plainte, complainte 138, 1; 407, 8; 433, 3. plor (s. verb. de plorar) s. m. pleur, larme,
planher; plaigner 95, 11 (plângere) v. f. IL gémissement 20, 26; 52. 17; 55, 2.
intr., prés. ind. sg. 1. planh 102, 8; plane plorar (plôrâre) v. I. tr. pleurer 4,6,7; 16,
115, 3; 304, 6; 2. plangz 89, 25; 3. planh; 2; 119, 16; 362, 38.
plang 281, 20; plaing 276, 37; plain 277, 5; ploros {de plor *plôrosum) adj., f. -za, éploré
;

plan 6, 15; subj. sg. 3. planha 60, 18; pi. 2. 433, 6.


planguatz 210, 28; imparf. sg. 3. plagnia ploure (*plovere) v. f. III. impers., prés. ind.
280, 8; par/, sg. 3. plais 281, 17, plaindre; sg. 3. plou 148, 2; subj. sg. 3. plueva 33, 18,

réfi. avec Y accusatif 6, 15. pleuvoir.


planissa (de plânam) s. f. plaine, pré 55, 29. plueia v. ploia.
planta (plantam) s. f. plante 305, 8. pluis v. plus.
plantar (plântare) v. I. tr. planter 259, 26. plum v. plom.
plantât (plântatum) s. m. plant, plantage 259, pluma (plûmam) s. f. plume 120, 31; 359, 39.
29. plumar (plûmâre) r. 1. tr. plumer 123, 10;
plasa v. plassa. 339, 17.
plaser v. plazer. plural (sav., plûralem) s. m. pluriel 214, 22.
plassa; plaza (*plâtteam) s. f. place, rue 99, plus; pluis 13, 21; pus (plus) adv. plus, davan-
13; 151, 3; 205, 9. tage; sert à former le compar. et le super L;
plassansa v. plazensa. li plus la plupart; ses plus tout seul 193,
playt v. plait. 12.
plaza r. plassa. pluvier (*plovârium) s. m. pluvier 361, 8.
plazensa; plassansa (placentia) s. /. plaisir, pluzor; plusor (de plus), li, pron. indéf. la

grâce 355, 22; 440, 19. plupart 31, 2; 40, 24; 214, 25; 367, 19.
plazentier; plas- (placenta rium) adj. agréable, poblar (popûlâre) v. I. tr. établir 316, 25.
bienveillant, qracieux 120, 35; 165, 13; 212, poble; pobol (pôpîilum) s. m. peuple 27, 12;
19; 276, 19.' 28, 4; 136, 21; 319, 31.
plazer; plaser 424. 22 (placëre) cf. III. intr. pobolamen (de pobol) 6'. m. peuplement , popu-
prés. ind. sg. 3. platz 43, 4; 217 128, 33; lation 237, 12.
6; plats 330, 16; plas 371, 20; plai 65, 22 podagra (sav., podagram) s.f podagre 114,5.
309, 24 subj. sg. 3. plassa
; plaia 301 4 ;
, poder (*potêre p. posse) r. f. IIL, v. aux.,
impf. subj. sg. 3. plagues 82, 14; 108, 27 prés. ind. sg. 1. pose 11, 17; 135. 16;
263, 11; par/, sg. 3. plac 44, 18; 309, 28 174, 9; 191, 28; posg 16; puesc 238, 20; 4,

3. plazera; cond. I. sg. 3


fut. sg. 1. plairai; podi 431, 39; 446, 10; 2. poz 11, 15; potz
plagra 113, 1; IL plairia, plaire; pc. prés 90, 1; 125, 10; pots 329, 13; 3. pot 6. 27:
20
609 GLOSSAIRE. 610

184, 1; pod 29, 29; pi. 1. podem


238, 18; polvera (*pûlveram p. pulverem) s. f. poudre
11, 33; podet 15, 23; 28, 17;
2. podetz; 199, 17.
3. podon 104, 16; podunt 258, 2; poden 7, polvereira (*pûlvërâriam) s. tourbillon de
f.
34; 213, 14; potden 6, 29; subj.sçi. 1. posca poussière 140, 34.
54, 5; 3. pusca 46, 6; 2. puscas 253, 10; poma (poma) s. f. pomme 149, 21.
3. puesc' 242, 30; poscha 259, 16; puoscha pomier (pumârium) s. m. pommier 362, 34.
123, 4; puescha 299, 32; puscha; pi. 3. pus- pon; pont (pôntem) s. m. pont 69, 22; 223, 3;
san 439. 27 impf. subj. sg. 3. pogues 4, 20
; ; 428, 12.
pogessa 432, 22; par/, sg. 1. puoc 280. 5; ponch v. ponh.
3. poc 156, 9; pi. 2. poguetz 135, 17; 3. po- ponent (pônentem) s. m. ouest 400, 15.
gron; pogon 206, 6; fut. sg. 1. poirai 54, 4; ponh; poin; pont; punt; ponch; punyt (*piïnc-
2. poras 329, 8; 3. poira 39, 17; 276, 17; tum) s. m. point, point (du jour) 133, 24;
pi. 2. porres 439, 33; 3. poiran 276, 21; 184, 11, 13; 238, 2: 331, 34; 444, 1; corn-
puiran 276, 20; cond. I. sg. 3. pogra 112, plêm. delà négation, (ne) point 166, 13; 396,
15; II. sg, 1. poiria, pouvoir; inf. subst. 23; 414, 29; 432, 5.
pouvoir, puissance 29. 31; 53, 3; 83, 20; 255, ponh; punh; poing (pûgnum) s. m. poing, main
35; faire son -p. faire le possible 140, 10. 38, 24; 73, 17; 123, 9; 242, 25.
poderos (de poder) adj. puissant, maître, libre ponha (pûgnam) s.f. effort, élan, essor 40, 25;
109, 11; 240, 19; 285, 10. 311, 38.
poestat; podestat (potëstâtem) s. /. puissance, ponhador (pûgnâtorem) s. m. guerrier 40, 3.

juridiction 6, 17; 17, 7; gouverneur 43, 1; ponhar; poignar (pùgnâre) v. I. intr. s'efforcer,

142, 23. s'empresser 119, 2; 173, 3; 245, 11; 303.


pogar v. poiar. 10.
poges ((or. inc.) s. m. monnaie d'argent de ponher ;
poigner (pùngëre) v. f. IL tr., prés.
peu de valeur 73, 12. ind. sg. 1. ponc 113, 26; 3. ponh 144, 16;
poi; pueg; puet (podium) s. m. puy, mont 22, 251, 19; 362, 33; poin 326, 24; subj. sg. 1.
15; 382, 27; 402, 10. ponha; 3. ponia 34, 5; pc. prés, ponhen
poiar; pogar; puiar; puihar; pueiar; pugar 60, 16; pc. p. point, piquer, poindre.
puegar (*podïâre) v. I. inlr. monter 25. 3 pont v. pon et ponh.
28, 2; 70, 2; 239. 25; 274, 29; 330, 20 populos (sav., populusum) adj., f. -a, populeux
380, 5. 398, 10.
poignar; -er v. ponhar; -er. por (pro) adv. en avant 40, 11; en por 40. 5.
poih v. pois. porc (porcum) s. m. porc 207, 17; 340, 37:
poilli (*piïllïnum) .v. m. poulain 58, 19. 371, 25.
poin v. ponh. porcel; porsel (porcëllum) s. m. pourceau, petit

poing v. ponh. porc 200, 2; 232, 3.


poirir; poyrir (*pùtrïre) v. IIa intr. pourrir . porponta (përpùnctam) s. f. pourpoint 144. 8.
340, 35; 401, 14. porquier (porcârium) s. m. porcher, gardien de
pois poih puois pueis puey s pueiss puey sh
; ; ; ; ; ; ;
porcs 232, 6.
puis puih pueh puys pues peys (*pos-
; ; ; ; ; ;
porquiera (porcâriam) s. f. porchère; chanson
teum) adv. puis, depuis, après 4, 30 39, 25 58, ; ; de porchère 406, 31.
33; 126, 10; 206, 28; 255, 25; 263, 13; 370, porsel v. porcel.
12 401, ;3 439, 5 anc p. no ne jamais
1 :
; port (portum) m. port 97, 5; 158, 39; 303.
s.

plus 87, 6; puisque, quand 278, 10; p. que 16; porte 148, 1; défilé, col 142, 14; les
puisque 9, 12; 377, 12; 430, 30; 437, 17. Pyrénées 91, 37.
poissas pqisas poishas
;
pueissas pueyssas ;
:
;
porta (portam) s. f. porte 122, 2.
(de postea) adv. depuis, ensuite 8, 19; 198. 29; portacarn (porta carn portât cârnem) s. m. ;

321, 6; 370, 17; 392, 22; 411, 35. porte-chair, pourvoyeur 229. 17.

pol (pullum) m. coq 359, 1 s. ;


petit 362, 8. portai (*portâlem) s. m. portai/ 183, 26 ; 289.
polet (dim. de pol; *pûllittum) m. petit 362, 8.
s. 38; 343, 10.
polir (pollre) v. II'
1
. tr. polir 392, 34; pc. p. portamen (de portai') s. m. habitude, façon,
polit poli 77, 22. conduite 400, 2; 441, 10.
polmon (pûlmonem) s. m. poumon 25, 19. portar (porta re) v. I. tr. porter, diriger, sup-
polpri (pûrpùrïnum) adj. couleur de pourpre porter 13, 24; 14, 39; 15, 23; 127, 11: en
41, 10. p. emporter 222, 16 265, 26 rêfl. se rendre
; ;

polsar (pùlsâre) v. I. tr. frapper 6, 23. 150, 3.


611 GLOSSAIRE. 612

portaselh (porta selh, portât *sïtulum) s. f la première fois, 1


d" abord 135, 19; 200, 8;
porte-seau 86, 2. 255, 25; 360, 3; 372, 37; 392, 16; 440, 16.
portier (portàrium) s. m. portier 124, 4. premier; primier; -er; -eir; prumier (prïmâ-
pos; pus (post) conj. puisque 319, 11; depuis rium) nombr. ord., f. -ra. premier 26. 11;
que, quand, lorsque 21, 32; 63, 5. Cf. depos. 40, 18; 45, 25; 77, 24; 124, 5; 203, 11; al
possession (sav., pôssëssïônem) s. f. possession
cap du premier coup 32, 22; de p. au-
p.

381, 9. paravant 178, 28; p. de, que avant, plus tôt


possible (sav., possïbïlem) adj. possible 433, 15. que 14, 18; 357, 8; p. que avant que 395, 9.
posta (pôsitam) s. f. poste, position 226, 9. prendre; pendre 201, 28; penre 79, 30; 426 ;
postât v. poestat. 31 (prëndëre) v. f. IL tr., prés. ind. sg. 1.
potz; poz (pûteum) s. m. puits 88, 14; abîme prenc 60, 9; 112, 22; pren 220, 19; 2. pren-
378, 5. des 318, 7; 3. pren 1, 13; prent; pi. 3. prenon

potz (postes) s. m. pi. poteaux, lèvres 91, 23. 26, 6; 163, 17; subj. sg. 1. prenga 4, 16;

pouci (ptîllïcënum) s. m. poussin, petit 27, 22. 2. prenas 377, 7; 3. prenda 81, 1; prenna
poy- cf. poi-. 421, 14; impf. ind. sg. 1. prendia; pi. 3.

poyssansa (de poissant, *possïantem) s. f. puis- prenian 426, 36; subj. sg. 3. prezes 171, 16;
preses 304, 19; parf. sg. 1. pris 94, 15; 116,
sance 437, 10.
poz v. potz. 22; 3. près 3, 31; 78, 12; pris 49, 8; pi. 3.

pradal (*prâtâle) s. m. pré 203, 5. preron 382, 32; (faible) prezeron 427, 13;
prat (pràtum) s. m. pré 38, 1 249, 27 291, 5. fut. sg. 1. prendrai; cond. sg. 3. pendria
; ;

praticar (sav., *practïcâre) v. 1. tr. pratiquer; 395, 9; pi. 2. penriatz 176, 13; impér. sg. 2.
pren; pi. 2. prendetz 220, 19; pc. p. près
réfl. 435, 27.
m. 61, 14; 82, 21; 302, 1; pris; /. preza
pre v. per.
82, 11; presa 1, 14; prendre, saisir, ac-
prear v. pregar.
cueillir, commencer, impers, prendre, aller,
prebost (praeposïtum) s. m. prévôt 382, 13.
arriver.
prec (s. verb. de pregar) s. m. prière, suppli-
prendreire (de prendre) s. m. sj. preneur
cation 70, 12; 107, 18; 158, 15; 286, 26.
216, 4.
preçar v. prezar.
prenh; pren (de *praegnâre) adj. f. enceinte
precenher (praecïngëre) v. f. IL tr. ; parf. sg.
363, 10; 365, 14.
3. preceis 9, 14, ceindre.
prentalha (de prëndere; *prëndïtâlia) s.f. pré-
precios; press- (sav., prëtïDsum) adj., f. -za,
sent, cadeau 340, 29.
précieux 307, 13; 333, 15.
preon; prehon; prion (profùndum) adj., f. -onda,
preclar (sav., praeclârum) adj. resplendissant 6, profond 26, 18; 67, 19; adv. 413. 11; de p.
26. du profond 69, 6.
pred- cf. prez-. preparar (praepârâre) v. I. tr. préparer 395.
predicansa (sav., praedïcântia) s. f. prédication 11.
222, 2.
près v. prendre.
pregar; -iar; -guar; -yar; prear; priar (pré- près (prëssum) adv. et prép. près, auprès, sur
dire) v. I. tr., prés. ind. sg. 1. prec; priée, prier, 17, 14; 36, 24; 252, 13; 289, 43; p. de 398,
supplier 12, 16; 16, 25; 73, 19; 103, 28; 7; de p. près de 129, 27.
253, 15; 285, 17; 392, 12; 418, 3; 441, 28, près v. prest.
37; pr. per prier pour 26, 23. près- cf. prez-.
pregaria (*prêcâriam) s. f. prière 254, 12. preso r. preizo.
prehon v. preon. presona; press- /•. persona.
preiador (prëcâtsrem) s. m., sj. preiaire, sup- presonier (de preizo; *prënsïônàriumi s. m.
pliant, amant 82, 4; 169, 12. prisonnier 431. 11.
preiar v. pregar. pressios v. precios.
preire v. preveire. pressura (prëssûram) s. f. suppression, peine
preizo; -so; -sson; preso (*prênsïonem) f. s. 17, 1.
prison 2, 11; 3, 26; 145, 33; 262, 16; 265, prest (praestum) adj., f. -sta, prêt 396, 33.
27. prestaire (praestâtor) s. m. sj. préteur 147, 15.
prélat (sav., praelâtum) s. m. prélat 427, 37. prestament (de prest) adv. prêt, vite 440. 1. 17.

premeiramen -ieramen; -ns; -ieiramen; pri-


;
prestar (praestâre) v. I. tr. prêter 2H5. 29.
meiramen; -ieramen; -iey rament; permiera- prestre; pestre (prësbyter) s. m. prêtre 21. 29;
ment (de premeir) adv. premièrement, pour 146, 31; 216, 16.
20*
613 GLOSSAIRE. 614

pretz ;
prez (pretium) s. m. prix, valeur, mérite pnon v. preon.
7, 11; 51, 17; 71, 16; 126, 33; 141, 5. prior (sav., prïorem) s. m. prieur 255, 13.
preveire; preire; prever (prësbyterum) s. m. privadamens (de privât; prîvâta mente) adv.
prêtre 27, 11; 219, 20. privément, secrètement 376, 6.
previlegi (sav., prïvïlëgium) s. m. privilège privât (privâtum) adj. privé, intime 190, 20;
429, 26. 210, 26; apprivoisé 197, 17; proche 50, 22.
preyar v. pregar. pro; pron (pro) adv. assez, beaucoup 105, 34;
preza (pc. p. f. de prendre) s. f. prise, proie 372, 24; pro jos depuis lors 28, 5; pro vetz
360, 5. assez souvent 302, 14.
prezar; près-; preç- (*prëtïâre) v. I. tr. priser, pro; pros; proz (*prôdem) adj. preux, vertueux,
estimer, apprécier 1, 8; 55, 34; 73, 12; 181, généreux 2 , 12; 31 , 19; 36, 1; 259, 28;
17; 261, 6; 283, 5; 305, 12; pc. prés, ayant 240, 9.

du prix, précieux 106, 6; 136, 15; 214, 12. pro; prod (*prô"dem) s. m. profit, avantage 1. 13;
prezen; près- (praesëntem) adj. présent, prêt 34, 7; pro tener tenir compte, faire profiter
21, 28; 366, 27; a prezen franchement 85, 69, 13; 133, 16.
33; 120, 28; en présence {du monde) 285, 11. proaire (prôbâtor)s. m. essayeur 233, 28.

prezen; presen (s. verb. de prezentar) s. m. proansa (probantia) s. f. preuve 258, 15.
présent, cadeau 266, 38; 286, 36. proar; provar; pruevar (prôbâre) v. I. tr. prou-
prezentar (praesentâre) s. I. tr. présenter, ver, démontrer, éprouver, convaincre 33, 19;
offrir 64, 5; 284, 23; 397, 30; réfl. 209, 27. 137, 5; 351, 14; 434. 1.

prezentier {de presentar) adj. agréable, graci- probainamen (de probain, propàgïnem; *prôpâ-
eux 202, 9, 10; 241, 17; 284, 26; p. de disposé gïnâmentum) s. m. propagation 234, 26.
à 342, 30. probda (*propïtânum) adj., f. -na. proche, pro-
prezic; pred- (s. verb. de prezicar) s. m. prêche, chain 270, 17.
sermon, exhortation 55, 4; 71, 28; 224, 2. procedir -zir (de prôcëdëre)
; v. Il ab . intr. pro-
prezicador; pred- (sav., praedïcâtôrem) s. m., venir, avancer 14, 37 ; 405, 4.
sj. -caire, prédicateur 42, 11; 190, 18; 209, procesio (sav., prôcëssïonem) s. f. procession
10. 273, 29.
prezicamen (sav., praedïcâmentum) s. m. prédi- prod v. pro.
cation 208, 13. prodom v. prozom.

prezicar (sav., praedïcâre) v. I. tr. prêcher proecha v. proeza.


39, 27; 212, 2; 318, 14. proensa (prôvînciam) s. f. prorince 398, 29.
prezomtuos (sav., praesûmptûosum) adj. pré- Proensa; Prohensa (prôvînciam) s. f. Provence
somptueux 406, 11. 63, 8; 331, 19.
priar v. pregar. proensal; provenchal (prôvïnciâlem) adj. pro-
priée v. pregar. vençal 213, 7; 228, 7.
prim- cf. prem-. proeza; -esa; -essa; -echa (de pro, *prôdem;
prim (prïmum) adj. premier, fin, délicat, subtil *prôdïtiam) s. f. prouesse, valeur, générosité
77, 1; 192, 31; 198, 35; p. ho de tart tôt ou 35, 2; 36, 9; 39, 26; 76, 3; 270, 25; 276, 3.
tard 430, 9; al p. au commencement 59, 8; proîecia (sav., prophëtiam) s. f. prophétie 257,
105, 12; al p. que dès que 81, 17. 28.
primaria (prïmâriam) adj. /.; en p. en premier proîeitar; profechar (*prôfëctâre)v. I. intr. pro-
lieu, tout d'abord 209, 26. fiter 30, 12; 257, 19; 346, 12.
primas (primas) adv. d'abord 7, 18. profeitos (*pr0fëctôsum) adj. profitable, utile
primitiu (sav., prïmïtlvum) adj., f. -va, primitif 255, 37.
213, 17, 18. proferre (prôfërre) r. f. III. tr. ,
prés. ind.
princep; prince (prlncïpem) s. m. prince 13, 11 ;
sg. 3. proîer 73, 21 ; 147, 11 : proiier 328, 27;
183, 5; 364, 15; 393, 3. Cf. prim. subj. sg. 3. prônera 46, 19; pc. p. profert 280.
princessa (* prïncïpïssam) s. f. princesse 436, 25, offrir.
12. profetisar (sav., prophëtïzare) v. I. tr. prophé-
principal (sav., prïncïpâlem) adj. principal, tiser 19, 15.
capital 201, 21; 256, 29; 371, 16. profieg: proîiech (profëctum) s. m. profit 345,
principat (sav., princïpâtum) s. m. principauté. 26; 383, 39.
prins (de prlncïpem) s. m. prince 159, 21. prohome v. prozom.

printems (prïmiim tëmpus) s. m. printemps proime v. prosme.


445, 8. promessa (promïssam) s. f. promesse 108, 16.
615 GLOSSAIRE. 616

promessio (sav., promis sïonem) s. f. promesse puois v. pois.


297, 20. pur (pnrum) adj., f. -ra ,
pur 233, 15; adv.
prometre (prômïttere) v. f. IL tr., prés. ind. seulement 7, 13; per pur tan que pourvu
sg. 1. prometi 425, 37 3. promet 57, 5; par/. ; que 1, 6.

pi. 2. promezetz 219, 14; pc. p. promes 74, puramen (pûra mente) adv. purement 331, 15.
3, promettre. purgar; -jar (pûrgâre) v. I. tr. purger, net-
pron v. pro. toyer 13, 20.
pronom (sav., prônUmen) s. m. pronom 213, 8; purtat (pûrïtâtem) s. f. pureté 390, 1.
216, 23. pus v. plus et pos.
prop (prope) adv. près, proche 144, 13; 391, pustela (*pûstïllam) s. f. pustule 116, 9; 126,
12; prêp. p. de près de 50, 5; e prop de 20.
auprès de 386, 33. puta (pûtïdam) s. /. putain 146, 82.
propaten (pro patentera) adj. évident 432, 19. putage (de puta; *pûtïdâtïcum) s. m. prosti-
propdanamens (*prôpïtâna mente) adv. pro- tution 100, 5.
cJiainement 236, 18. putana (*pûtïdfinam) s. /. putain 57, 10.

propheta (sav., prophêtam) s. f. prophète 258, puys v. pois.


38; 321, 8.
prophetizamen (de prophetizar) s. m. prophétie qua- cf. ca-.
237, 17. quada v. cada.
proporcionat (sav., proportion âtum) adj.,f. -da, quadern (*quâtërnum) s. m. cahier (de quatre
proportionné 396, 11. fueilles) 222, 20.
propri; propi (proprium) adj. propre 16, 37; quairel v. cairel.
213, 12; 384, 29; 432, 1; subst. propriété quai; quaTh; cal (quâlem) pron. rel. et interr.m.
396, 37. et f., sg. sj. quais 6, 5 ; cals 7, 37 ; 9, 30 ; 75,
propriamen -ns (propria mente) adv. propre-
; 19; o. quai; qualh 419, 2. cal; pi. sj. quai;
ment 311, 17; 373, 41; 374, 43; 407, 31. quais; cals; o. quais; cals, quel, quelle etc.,
proprietat (sav., proprietâtem) s. f. propriété, qui, que; q. que (calque) quelque 12, 11;
qualité 265, 8; 393, 25. 112, 20; 113, 6; lo quai; lo cal le quel, la-
pros v. pro. quelle 12, 18. Cf. lo quai.
proshom v. prozom. qualitat (quâlïtâtem) v. f. qualité 213, 12;
prosme proime (proxïmum)
;
s. m. prochain 258, 396, 6.

16, 34. quam (quam ou quantum?) adv. combien 29.


provar v. proar. 27. Cf. quan.
proverbi (sav., prôverbium) s. m. proverbe 200, quan; can; quant; cant; quand; qand (quândo)
42; symbole, parabole 16, 22. adv. quand, lorsque 1, 11; 25, 17, 21 70. 24. :

provesion (sav., prôvïsiunem) s. f. provision. 27; 111, 15; 261, 21; 277, 3, 7.

proz v. pro. quan quant (quantum)


;
adj. interr. et rel. quant,
prozome ;
prosh- ;
prohome . -orne (de pros et combien 1, 4; 30, 17; 52, 28; quant a quant
home; cf. Kg. 7451); sj. prozom; prodom ;
à 405, 35, 36.
-me, prud'homme 42, 18;. 44, 12; 416, 13; quandi (sav., cândïdum) adj. blanc 7, 22.
432, 33. quandius (quamdiu et s paragog.) conj q. que :

prum- prem-.
v. aussi longtemps que 1, 1.
publican (pûblïcânum) s. m. publicain 318, 17. quantitat; can- (sav., quàntïtâtem) s. f. quan-
pudir (de ptitëre) v. II b intr. puer 190, 17; . tité 338, 15; 396, 10; 427. 32.
378, 16. quaranta (qu;îdrâ[gï]nta) nombr. card. qua-
pue- v. po-. rante 6, 21.
pueg v. poi. quart; cart (quârtum) nombr. ord..f. -ta. quart,
pueh ;
pues ;
pueis ;
pueys v. pois, quatrième m, 11: 314, 31: 347, 37; 409, 26.
puet v. poi. quascu v. cascu.
pugar v. poiar. quastiazo (sav., càstïgâtïonem) s. f. correction
puih; puis v. pois, 2, 6.
puiar; puihar v. poiar. quatorze; cat- (quattuordocim) nombr. car<i.
pulcela; -ella r. piucela. quatorze 235, 2.
punh v. ponh. quatre; catre (quàttuor) nombr. card. qu<itr<
punir (pûnîre) v. II b . tr. punir. 45, 16; 82, 6; 313, 36: 341. 39.
punt ;
punyt v ponh. . qnaysh v. cais.
617 GLOSSAIRE. 618

que; quez ques (quïd. quod) conj. que, afin


;
quinzen (quîndëcimum) nombr. ord. quinzième
que, tandis que, parce que, car, de sorte que, 331, 8.
quand même 1, 15; 33,29: 64, 7; 126, 5: 206, quitar (*qultïdâre;cf. Kg. 7684) v. I. tr. quitter,
24; 293, 15: 389, 17; généralisant 1,1; (q.) faire grâce de 268, 12.
que (quoi) que 6, 11 après le compar. que ; ,
quiti (*quïtïdum) adj. quitte, absous 200, 39;
(quam) 33, 29; cerqua q. cerca cherche de son 210, 11.
mieux 8, 20. quo; quo- v. co; co-.
que; ques 376, 30 v. qui. quo (ou [pr']equo?: ëccufm] hoc) cela 21, 7.
queacom (que a com) quelque 202, 11. quossi v. consi.
quec (quëmque) quex (quïsque) pron. adj.
, ,

indéf. chacun, chaque 71, 12; 127, 30; 275, rabat (*râbâtum) enragé 226, 2.
adj.
28. rabinier (*râpïnàrium) adj. impétueux 206, 7.
que'i = que i 180, 9 etc. rabios (sav.) rabïôsum) adj. enragé 222, 27.
que'is = que se 337, 14 etc. radeire (râdïtor) s. m. sj. raseur 216, 3.
quere v. querre. radel (*râtëllum) s. m. radeau 232, 18.
querelha (quërëllam) s. f. querelle 432, 8. raîe (ràphânum) s. m. raifort 199, 32.
querelhamen (de querellar, *quêrêllâre) s. m. rai; ray (radium) s. m. rayon, soleil 68, 20;
plainte 206. 25. 110, 3; 233, 21; 365, 15.
querenti (de quere; *quaerëntlnum) adj. avide raiar (râdïâre) v. I. intr. jaillir 204, 8.
86, 12. raina (râpïnam?) s. f. dispute 122, 4.
queridor (de quere; *quaerïtôrem) s. m. sup- raina v. reina.
pliant 352, 5. raire (râdëre) v. f. II. tr. raser 224, 32; inf.

querre; quere 444, 3 (quaerëre) v. f. IL tr.; subst. 58, 35; pc. p. ras dénué 166, 23.
prés. ind. sg. 1. quer 24, 7; 26, 14; 253,40; raissos (cf. Kg. 8112) adj. désireux 309, 11.
2. quers 90, 9; 3. quer 25, 22; subj. sg. 1. raitz; raiz v. razitz.
quieira 354, 29; 3. quiera 47, 4; pi. 2. quei- raizo v. razo.
ratz 52, 2; impf. subj. sg. 1. quezes 153, 20; ram (râmum) s. m. rameau, branche 33, 34;
par/, sg. 1. quis 116, 23; 2. quesis 49, 9; 59, 13; 150, 13.
3. ques 26, 31; 87, 8; fut. sg. 1. querrai 70, ramar (*râmâre) v. 1. intr. pousser 165, 30.
6; pi. 2. querrez 13, 34; querret 12, 13; ramel (ramëllum) s. m. rameau 40, 17.
impér. pi. 2. querret 11, 6; pc. p. ques; quis; ramène (*râmïnquum) adj. habitant les branches,
quist 137, 10; quesut 50, 7, quérir, chercher, perché 147, 28.
demander, convoiter. ramier (râmârium) s. m. rameau, branche 45,
ques v. que. 20.
questa (quaesïtam) s. f. quête, recouvrement de ramponier (or. incert., cf. Kg. 7742) s. m.
tailles 190, 4. railleur 45, 24.
questio (sav., quaestïonem) s. f. question 212, ran (or. incert.) s. m. rang, valeur (?) ; fermeté
1; 405, 30. (Ba.) 300, 35.
quet (qu[ï]ëtum) adj. coi, tranquille, silencieux ranc (de germ. ranc) adj. contrefait 115, 11.
149, 17. rancura (de rancôrem) s. f. sentiment amer,
quex v. quec. haine, chagrin 84, 24; 134, 16; 325, 35.
quez v. que. rancurar; rang- (de rancura) v. I. réfl. être
qui (qui) pron. interr. sj. sg. m. et f. 1, 4, 5; chagrin, courroucé, se plaindre 6, 35; 61,
74,24; 419,3; 1,3; que 10, 33; neutre
o. oui, 7; 75, 2.
que sj, 74, 18; o. 73, 14; 419, 1, qui, que; randola (de hïrùndïnem) s. f. hirondelle 362, 2.
per que pourquoi 73, 14; 394, 23. randolo (de randola) s. m. Jiirondeau 362, 4.
qui pron. rel. (qui) sg. pi. m. et f. 6, 3, 4, 5; randon (de germ. rand) s. m.; a r. tout de suite,
chi 6, 9; 9, 7; 10,' 10; ki 2, 1; que 6, 2,8; en hâte 268, 27.
74, 25; o. cui 10, 27; que; neutre que sj. rangurar v. rancurar.
10, 35; o. 10, 31 ; 72, 27, qui, que: qui . . qui rar (rârum) adj. rare 149, 4.
celui-ci . . celui-là 194, 13; 205, 21. ras v. raire.
quil (or. incert.)m. cri 329, 12; 399, 19.
s. rascundre v. rescondre.
quin, quint (quïntum) nombr. ord. cinquième rasim (râcëmum) s. m. raisin 322, 7.
86, 17; 314, 37; 399, 35. raso v. razo.
quintana (quïntânam) s. f. quint aine, jeu raspaut (de germ. raspôn) adj. ramassé 344, 20.
clievaleresque 47, 12. rassa (de *râptïâre) s. f. race 130, 11.
.

619 GLOSSAIRE. 620

rat (germ. ratto) s. m. rat 230, 16. recep 10, 14, 15, 16; 169, 22; subj. pi. 1.

rateira (de rat; *rattâriam) s. f. ratière 230, recepcham 255, receup 125,
6; part', sg. 3.
16. 27; 233, 18; receubt 22, 9; pi. 2. receubes
ratge (ràbïem) s. f. rage, désordre 181, 23; 233, 13; 3. receubro 41, 12; receuben 17,
191, 32. 22; impér. sg. 2. receb 21, 21; recep 26, 20;
ratier (de rat; *rattârium) adj. ratier, capri- pc. p. m. receuput 211, 18; /. receubuda 10,
cieux 197, 30. 37, recevoir, concevoir.
rauba (germ. rauba) s. f. robe 345, 20; 394, recepta (sav., rëcëptam) s. f. recette 348, 1

12. recepte (sav., rëcëptum) s. m. réceptacle, asyle


raubador (de raubar) s. m., sj. raubaire, voleur 235, 4.
120, 12; 189, 8; 191, 5. rechap, de (re et cap, chap) loc. adv. de rechef
raubar {germ. rauban) v. I. tr. dérober, piller 260, 3.
86, 32; 120, 13; r. de priver de 349, 11. rechidar; recitar v. ressidar.
raubaria (de raubar) s. f. pillage 181, 39; 347, reclam (de reclamar) s. m. réclamation, plainte
35. 59, 20; 262, 7; 265, 37.
raucamen (rauca mente) adv. rauquement 86, reclamar (sav., rëclâmâre) v. I. tr. réclamer
19. 4, 1; 5, 11; 286, 19; 333, 11; se r. se plaindre
raustir (germ. raustjan) v. IV'. rôtir 261, 26. 166, 27.
rauzel {de germ. raus) s. m. roseau 296, 30. recobrar (rëcùpërâre) v. I. tr. recouvrer, re-
ray- v. rai-, gagner 207, 27; reconquérir 137, 11.
razitz; -is; raitz; raiz (radïcem) s. f. racine recobrir (re et cobrir; rë-côôpërire) v. IJ a .

108, 1; 159, 36; 199, 32; 258, 22; 322, 7; recouvrir 105, 33.
399, 39. recolhir; -ulhir (rëcollïgëre) v. II a ., prés. ind.
razo; ras-; raiz-; rais-; ray s- (râtïonem) s. f. sg. 1. recuelh 393, 37, recueillir, accueillir
raison, bon sens, raisonnement 3, 17; 8, 16; 119, 39; 340, 23.
170, 17; 268, 9; 279, 20; 318, 7, 8. 10; 444, recomandar (re et comandar; *rëcommândâre)
41; argument, sujet, propos, langage 3, 22; r. I. tr. recommander 442, 17.

25, 17; 110, 26; 410, 29; justification, prin- recomençar (re et comencar; *rëcômïnîtïàre)
cipe, cause 25, 5; 75, 16; 117, 17; rendre r. v. I. tr. recommencer 121, 8.

rendre compte 384, 14. recomtar; recontar (re et comptar; *rëcompû-


razonable; ras- (râtïonâbïlem) adj., f. -bla, târe) v. I. tr. raconter 24, 32; 44, 2; 312.
raisonnable 373, 23; 430, 22. 25; 337, 15.
razonamen (de razonar) s. m. excuse 317, 22. réconfort (re et confort) s. m. confort 445. 26.
razonar {de razon; *râtïOnâre) v. I. tr. et intr. reconoissensa (de reconoisser) s. f. reconnais-

raisonner, parler 170, 19; 203, 19; 217,22; sance 115, 23.
r. de disculper 266, 2. reconoisser; reg- (rëcognôscëre) v. f. III. tr.,
re; ren; rei; rre; res (rem) s. f. chose, saison, pc. p. recgonogud 300, 18; reconogut 428,
personne, quantité, un peu, quelque chose; 32, reconnaître.
avec la négation, rien, point 55, 30; 126, 9; recordar (rëcordare) r. I. intr. pers. se l'ap-
181, 2; 202, 12; 380, 30; 392, 15; no mai peler 264, 1; impers, se souvenir 223. 5.
per re ne jamais pour rieyi 323, 34; al re recorsa (rëcùrsam) s. f. recours 404, 30.
no 53, 16, ren als 54, 3 cf. al; per re (no) recort (s. verb. de recordar) s. m. souvenir
point du tout 22, 4; 392, 36; ren al re rien 304, 19; 307, 1.
d'autre chose 276, 36. recrezer (re et crezer; rë-crëdëre) v. f. LU.
real v. reial. réfl.j prés. ind. sg. 3. recre 111. 37: subj.
reaime (*rëgâlïmen) s. m. royaume 399, 4. sg. 1. recreia 95, 18; fut. sg. 1. recreirai
rebec (arab. rabab; cf. Kg. 7694) s. m. rebec, 65, 10; pc. p. recrezut 135, 1; 351, 35, se
sorte de poésie 408, 25. décourager, renonce)', délaisser 205, 30: pc.
a
reblandir (rë-*blândlre) v. II . tr. flatter prés, recrezen découragé, récréant 119. 15:
152, 8. 241, 11.
rebonre (rëpônëre) v. f. II. tr., prés. subj. sg. 3. rectorica (sac. rhëtôrïcam) s. f. rhétoriqut
rebona, enterrer 309, 4. 435, 24.
rebuzar {or. inc.) v. I. réf. radoter 297 22. , reculhir r. recolhir.
recalivar (rë et *calïvàre) v. I. tr. réchauffer, redemeio v. rezenso.
ranimer 166, 4. redemer v. rezemer.
recebre (rëcïpëre) v. f. III. tr., prés. ind. sg. 3. redon (rotùndum) adj. rond 232. 21.
621 GLOSSAIRE. 622

redonda (rôtûndam) s. f. ronde 144, 5. regonoisser v. reconoisser.


redondel (*rôtûndëllum) s. m. rondeau 403, 38. reguardar v. regardar.
redondet (*rotùndïttum) adj. rondelet 199, 16. rei v. re.
redopdar (re et doptar; *rëdùbïtare) v. I. tr. rei; rey (rëgem) s. m. roi 124, 4; 125, 5;
redouter. 331, 3.
redre v. rendre, reial; real; rial (rëgâlem) adj. royal 8, 38;
redressar (re et dressar; rë-*drïctïâre) /;. I. tr. 264, 17; 366, 30; 400, 30.
redresser 396, 18. reide (rïgïdum) adj. raide 40, 29. Cf. rege.
reenso; reenzo v. rezenso. reignar v. renhar.
refaire (re et faire) v. f. I. tr., prés. ind. pi. 2. reina; reyna ; raina ;
regina (rëglnam) s.f. reine
reîatz 390, 12; svbj. sg. 3. refessa 433, 15, 19, 21; 121, 10; 266, 12; 305, 5,9 etc.; 366,
rétablir. 4; 445, 23.
refermar (refïrmare) v. I. tr. refermer, ren- reio; regio (rëgïônem) s.f. région, pays 3, 21;
forcer 129, 18. 37, 21; 91, 33.
referre (rëfërre) v. III. tr., pc. prés, referen reirazar (reir et azar; rëtro et arab. azzar)

268, 7, rendre. s. m. ^arrière-dé, jet 123, 23.


reffrenar (sav., rëfrenare) v. I. tr. refréner, reiregarda (reire et garda) s. f. arrière-garde
modérer 413, 35. 40, 6; 142, 17.
refranh; reff- {de refranher) s. m. refrain 403, relays ; rell- {de relaissar, rëlâxâre) s. m. relais,
2; 435, 1; 436, 27. relâche, rémission 367, 2; sorte de poésie
refranher; refraigner (re ^franher; re-frângëre) 408, 25.
v. f. II. tr., prés. ind. sg. 3. refranh 59, 14; religio; religion; relegion (sav., rëlïgïonem) s.

subj. sg. 1. refranha 59, 16, répéter, réprimer, f. religion, ordre religieux 191, 1; 382, 18;
empêcher. 424, 13.
reîreidar; -eydar {de re et freit; *rëfrïgïdâre) reluzir ; rellusir (rëlûcëre) v, IIa . reluire, briller
v. I. réfl. se refroidir 334, 28, 35. 6, 18; 271, 21.
refrescar (de re et fresc) v. I. tr. réfraîchir rem (rëmum) s. m. rame 98, 1 305, 32. ;

93, 5; 357, 22. remaner romaner 329, 22 et romener 330, 14


;

refrezir {de re et freit; *rëfrïgïdïre) v. II b . (catal.) (remànêre) v. f. IL intr., prés. ind.


refroidir 149, 14. sg. 1. remanc 105, 15; 3.
remaing 53, 12;
reîui (rëîûgium) s. m. refuge, réserve 59, 7. rema 5, 30; 124, 22; reman 55, 1; 153, 36; pi.
refusar (*rëfûsâre) v. I. tr. refuser A42, 5. 3. remanon; subj. sg. 3. remanha 138, 14;
regardamen {de regardai') s. m. regard, vue remaingna 145, 11 impf. subj. sg. 3. remazes ;

338, 12. 314, 34; parf. sg. 2. remazist (:Crist) 320.


regardai-; reguardar (re et gardar; re et germ. 7 ; 3. remas 104, 18 206, 12 pi. 2. rema-
; ;

wardon) v. I. tr. regarder 5, 7; 25, 23; 44, zetz 233, 30; 3. remairo 52, 16; fut. sg. 3.
23; 392, 44. remanra 296, 20; pc. p. remas 166, 15;
regart; regard {de regarder) s. m. regard, 417, 7; remazut 206, 6; remasut 40, 34;
péril 242, 4. 125, 2; remarut 417, 11, rester, cesser, finir;
regeme v. regisme. pc. prés (remanen) s. m. reste 404, 1.

rege (rïgïdum) adj. raide 359, 16. Cf. reide. remembransa (de remembrai') s. f. souvenance.
regidor (de régir) s. m. gouverneur 330, 11. remembrar; renembrar (*rëmëmorâre) v. I. tr.
regina v. reina. rappeler, se souvenir 15, 5 ; 104, 31 ; 157,
regio v. reio. 27: 264, 39; 266, 17; réfl. 247, 17.
régir (de regëre) IIab . tr. régir, gouverner 375, remenar (re et menar; rë -*mïnâre) v. I. tr.

17 ; 399, 7. ramener 413, 24.


regisme ; regeme (*rëgïmen) s. m. régime, roy- remetre (rëmïttëre) v. f. IL tr. prés. ind. ,
sg.
aume 227, 6; 294, 11. 3. remet; pc. p. remetut (faible) 447, 7,
régla; regola {sav., rëgùlam) s. f. règle 215, remettre, reprendre.
18; 253, 4; 414, 5. Hemezi n. propr. Remy 236, 23.
reglar {sav., rëgûlâre) v. I. tr. régler 396, 8. remirar (re et mirar; *rëmïrâre) v. I. tr.

regnar v. renhar. regarder, mirer 79, 5 102, 23 ; ; 269. 27 ;

régnât {sav., rëgnatum) s. m. règne 184, 25; réfl. 178, 18; 286, 5.
399, 7. remudar (re et mudar; *rèmUtâre) v. I. tr.

règne; reyne (sav., rëgnum) s. m. règne 30, transporter 430, 25.


29; 254, 20; 429, 10. ren v. re.
623 GLOSSAIRE. 624

renc igerm. ring) s. m. ranq, ligne 37. 28; 49. repropchier ;


reprovier; reproier (de repropchar.
11; 149, 17. *rëpropïare, et reprovar) s. m. dicton, pro-
renda (*rëndïtam) s. f rente, revenu 82. 5 ; verbe 33. 3; 58. 12; (ou reprojer?) 92, 22;
190, 1 ; 342, 20. 104, 13.
rendre; redre (rëddëre) v. III. tr., prés. ind. reptar (rëpûtâre) v. I. tr. blâmer, accuser 3.
sg. 1. rent 38, 23; ren 137, 6; ret 21, 22; 31.
396, 2; 3. rent 8, 37; ren; ret; pi. 5. requastenar (de re et câstïgâre) v. I. tr. re-
redo 206, 31 rendon 266, 14 subj. sg. 3.
; ; procher 380, 7.
renda 48, 21; redda 419, 22; fut. sg. 3. requerre {de re et quaerëre) v. f. II. tr., prés,
redra 3, 24 pc. prés, renden 236. (> pc. p.
;
:
ind. pi. 3. requeron 375. 16; subj. sg. 3. re-
rendut 25, 15 etc., rendre, donner, produire ; quiera 46, 18; fut. pi. 2. requerret 12, 11;
réfl. se rendre 143. 26; 26(5. 14. pc. prés, requiren 434, 8 requérir, demander. ,

rendut (pc. p. de rendre) s. m. moine. requesta (rë-*quaesïtam) s. requête 393. 17


f. ;

renegar (rënëgâre) v. I. tr. renier 318, 23;


443, 2.
368, 7; pc. p. renégat 438, 19.
rescondre; rascundre (rëàbscbndere) v. f. II.
renembrar v. remembrai".
tr., pc. p. rescos 145, 8 cacher 141. 25; a
reng (rëgnum) s. m. règne 306, 22. Cf. règne.
rescost en cachette; réfl. 6, 33.
rengar (de renc) v. I. tr. ranger 180, 25.
reservar {sav., rësërvâre) v. I. tr. refuser, ren-
renhamen (de renhar) s. m. règne 235, 18.
voyer, rébuter 441, 36.
renhar; reignar; regnar (rëgnâre) v. I. intr.
residar v. ressidar.
régner, dominer 119, 1; 217, 4; 221, 23:
resorger; ress- ; resorzer (rësurgëre) v. f. IL,
235, 18; 370, 16.
parf. sg. 3. resors 22, 11; pc. }>. ressors 181,
Reni; René n. propr. Rhin 398, 12, 32.
6. ressusciter.
renoelar v. renovelar.
renomada {pc. p. f. de renomar, rë-nomïnâre) respeit; -ieg; respit (réspëctum) 5. m. attente
renommée 381, 6.
73, 26; 108, 17; 176, 19; 310, 4.
s. f.
renovelar renoelar (rënovëllâre) v. I. intr. se
resperir {de rëspîrâre; *rëspïrlre) v. Il a . intr..
;

s'éveiller 106, 37.


renouveler, commencer 293, 28 réfl. 245, 19. ;

renovier (de renovar; *rënovârium) s. m. usu- resplandor (de rë et splëndôrem) s. f. splendeur


rier 190, 26; 342, 34. 39, 33; 322. 31.

rensa, -ana n. propr. adj. de Reims 165, 19. resplandir (de rësplëndëre) v. llab intr. res- .

plendir, briller 21, 2; 37. 9: 202. 25; 293.


Cf. note.
repairar (rëpâtrïâre) v. I. intr. retourner, re- 39; 294. 25; 437, 9.

commencer 4, 18; 113, 16. respondre (rëspondëre) v. f. II. , prés. ind. sg.
repaire; -ayre (s. verb. de repairar) s. m. re- 1. respon 70, 16; 2. respondes 254, 6; 3.

paire, demeure, retraite 42, 4 : 67, 20 ; 365, respon parf. sg. 3. respos 244. 4
;
(faible) :

12. respondet 9, 19; pc. p. respondut, répondre.


repaus (s. verb. de repausar) s. m. repos 30, 26; respos ;
-ost (rëspônsum et par analogie *rë-
105, 23; 115, 8; 164, 6; 288, 11. spôsïtum ) s. m. réponse 99, 29 ; 298, 10 : 358.
repauzar; -sar (rëpausâre) v. I. intr. reposer 40; refrain 403, 3.
204, 22; 277, 12; réfl. 433, 9. ressemblai'; -mlar (re et semblar) v. I. intr.

repenre v. reprendre, ressembler 398. 36.


repensai' (re et pensar) v. I. intr. repenser ressidar; res- ; rech-; recitar (rësûscït.ïre) v.
105, 27. I. tr. éveiller 253. 26; 274. 8: intr. ressus-
repentir (de *rëpenïtëre) r. II a .
réfl. se re- citer 380, 10; réfl- s'éveiller 109. 16; 251. 4.
pentir 1, 12 ; 336, 23. ressis (or. incert.) adj. lâche \Ba.) 159. 13.

replicar (sav., replïcâre) v. I. tr. répliquer 430, ressorger v. resorger.


17. resso {de ressonar rëssonâre) . s. m. renommée
reprendemen (de reprendre) s. m. reproche 406, 113. 23.
38. ressuscitai'; resussitar: -citar (sar.. rëstiscïtâre)
reprendre ;
repenre 263 , 35 (rëprêndërc) v. f. v. I. tr. et intr. ressusciter 25. 2: 322. 19;
II. tr. prés. ind. pi. 3. reprenon 382, 8 : fut. 380, 4, 34.
sg. 3. repenra 15, 16; pc. p. repres 7, 25; restar (rëstâre) v. I. intr. rester 126. 19:
reprendre, réprimander, blâmer, repriser 7. 190, 6, 13.
25. restauracio {sar.. rëstaurûtïonemï s. /. restau-
reproar (rëprôbâre) v. 1. tr. réprouver 405, 18. ration 395, 8.
21
625 GLOSSAIRE. 626

restauramen (de restaurar, *rëstauramëntum) revel (cf. Kg. 7826) s. m. régal, hospitalité 147,
s. m. restauration 395, 30. 19.
restaurar (rëstaurâre) v. I. tr. restaurer 179> revendre (rëvëndëre) v. III. tr. revendre 223,
9; 303, 8. 38.
Restaur (s. verb. de restaurar) n. propr. rem- revenir 89, 11 (rëvënïre) v. f. I. intr.. prés.
plaçant 228, 13. ind. rêve 101, 19; 133, 18; 228, 5;
sg. 3.
restrenher (rëstrïngëre) v. f. IL, prés. subj. 317, 27 subj. sg. 3. reveigna 225. 22 parf.
;
;

sg. 2. restrenhas, restreindre 376, 18. sg. 3. revenc 261, 31 revenir, retourner, ré-,

retalh (s. verb. de retalha) s. m. coupure, parer, ranimer, rétablir.


rognure 394, 16. reverensa -cia
;
-sia (sav., rëvërëntiam) s. f.
;

retenal {de retener) s. m. retenue 299, 28. révérence 342, 33; 385, 31; 429, 28.
retendir v. retentir, reversari (sav., *rëvërsarium) s. m. sorte de poésie
retenemen (de retener) s. m. arrêt, retenue, 408, 24.
réserve 343, 26. revertir (de rëvërtëre) v. IIab intr. retourner
.

retenensa (re-tënëntia) s. réserve 117, 27 56, 18; r. a. conduire à, convenir à 100, 5.


f.
342, 29. revestir (rëvëstïre) IIa . tr. investir 399, 3.
revezer (rêvïdëre) v. f. I. tr. voir de nouveau
retener; -nir 37, 13; 345, 26 (rë-tënere) v. f.
362, 5.
III. tr., prés. ind. sg. 3. rete 111, 20
pi. 2 ;

retenez, 34, 8; prés. subj. sg. retenha 83 3.


revidar (or. inc.) v. I. tr. renvier 33, 5.
reviure; revieure (rëvïvere) v. f. III. intr.,
2 retenh' 123, 13 pi. 2. retenguas 108, 6
; ;

prés. ind. sg. 1. reviu 167, 23; 3. reviu 303,


impf subj. sg. 3. retegues 4, 22; par/, sg
3. retenc 2, 15 240, 25 385, 31 impér. sg ;
6; revieu 360, 22, revivre; tr. faire re-
; ;

vivre.
2. rete 253, 7, retenir, garder, empêcher;
s'abstenir.
rey v. rei.
rêft.
reyne; -a v. règne,
retenguda ;
reteg- (pc. p. f. de retenir) s. f.
rezemer 210, 12; red- (rëdïmëre) r. f. IL tr.,
retenue, réserve 343, 21.
b parf. sg. 3. redems 6, 9; (faible) rezemet 409.
retentir; -dir (rë et *tïnnïtlre) II . intr. retentir,
33; pc. p. redems 8, 10, racheter, réparer.
résonner 179, 27; 324, 4; tr. répandre 206, 9.
rezensar (* rëcëntïâre) v. I. tr. nettoyer 357,
retin (de retïnnire) s. m. bruit, retentissement
20.
86, 20.
rezenso; redemcio; redemptio reenzo (sac, ;

retomba (de germ. tumbon) s.


retombar; rë et
rëdëmptîonem) s. /. rédemption , délivrance,
f. vase de terre d'une forme ronde, bouteille
rançon 2. 9; 30, 16, 19; 265, 24.
324, 34.
rezidentia (sav., rësïdëntia) s. f. résidence, de-
retornar (re et tornar) v. I. intr. retourner 38, meure 398. 8.
19; rêfl. 105, 29. rial v. reial.
retrag (rëtrâctum) s. m. rapport 118, 21. ribatge (*rïpâtïcum) s. m. rivage 181, 6.
retraire; -ayre (*rëtràgere p. rëtrahëre) v. f\ ribaut (de v. h. a. hrîba; cf. Kg. 4644) s. m.
IL, prés. ind. sg. 3. retrai 69, 18; pc. p. f. ribaud, libertin 343, 3; 344, 21.
retracha 244, 8 retenir 373, 42 retourner
, ;
ribeira; -iera -ieira (*rlpariam) s. f. rivage,
;

56, 18 rapporter, raconter 42, 15, 19


; 69 ; bord, vallée dans laquelle une rivière coule
18; 265, 4; reprocher, inventer, réciter 298, 8' 47, 5; 77, 20; 146, 22; 202, 25; 415, 7.
retroensa; -cha; retroncha (*rëtroïëntiam) s. f rie (germ. rîkja) adj., f. richa puissant, riche,
sorte de poésie 91, 24; 238, 10; 307, 19; grand, noble 5, 33; 27,5; 77, 15; 244, 13;
406, 35, 42. 262, 35; 413,34; 423, 12.
retronchar (de retroncha) v. f. tr. répéter 403, ricamen; -nt (de rie) adr. richement, noblement
24, 27; 406, 43; 407, 6, 7. 193, 25; 271, 2.

reusar (rëcûsâre) v. I. tr. récuser, refuser 32. ricor (de rie) s. f. richesse, noblesse, honneur
21. 66, 21; 77, 15*; 188. 17.
rêva (or. inc.) s. f. rêve 323, 24. ricos (de rie) adj. hautain (Ba.) 242, 40.
revelacio (sav., rëvëlâtïônem) s. /. révélation. rictat (de f. richesse, noblesse 77.
rie) s. 10;
revelamen (de revelar; *rëvëlâmëntum) 6-. m. 183, 24; 184, 28.
révélation 236, 12. rim (v. h. a. rîm) s. m. rime 298. 9: 403, 23.
revelar (sav., rëvëlâre) v. I. tr. révéler. rima (de rhythmum) s. f. rime, poème 211,
revelhar (re et velhar) v. I. tr. réveiller 234, 24.
18. rimada (de rimar) s. f. rime 405, 5.
627 GLOSSAIRE. 628

nota (or. incert. ; cf. Kg. 8065) s. f. dispute roza; rosa (rosam) s. f. rose 54, 2; 107, 24;
414, 28. 270, 32.
riqueza; -esa; -essa {de rie; *rïkkïtiam) s. f. Roze n. propr. Rhône 422, 24.
richesse , puissance 4 10 30 14 53 3 , ; , : ,
;
rozenda {de rozer) s. f. rapine 189, 28.
281, 8. rozer (rDdëre) v. III tr. ronger 221, 15.
rire (*rldere) v. f. IL intr., prés. ind. sg. 3. rre v. re.
ri; par/, sg. 3. ris 193, 28, rire, plaisanter rua (rûgam) s. f rue 46, 7.
68, 8; inf. subst. 229, 7. ruar (rtlgâre) v. I. intr. rider 5, 9; 326. 36.
ris (rïsum) s. m. rire, sourire 49, 3; 103, 16. rudament (de *rûdem) adv. rudement 431, 35.
riu (rlvum) s. m. ruisseau, courant 55, 7 59, ;
rudessa {de *rûdem; *radïtiam) /. rudesse 6-.

10. 433, 16; 446, 11.


Roaix propr. Rouaix 445, 19.
n. rugir (*rûgïre) v. II h . rugir 360, 17.
Roam propr. Rouen 431, 18.
n. ruil {s. verb. de rolhar) s. m. rouille 259, 3.
robi (*rûbïnum) s. m. rubis 394, 13. rumor (sav., rùmOrem) s. f. rumeur 263, 26.
rocinier {de germ. ross) s. m. meneur de rous- rusca (*rûscam) s. f. écorce, corps 402, 9.
sins 120, 12.
roda (rotam) s. f. roue 160, 26; fourré 362, sa; san (sânum) adj., f. -na, sain, entier 55,
31. 35; 197,39; s. et sal sain et sauf 177. 6.
rodar (rôtâre) v. I. intr. rouler, se tourner 393. sa v. sai, so et lo.

20. sabata {or. inc.) s. f. savate, soulier 359, 34.


rofian {de germ. hruî) m. maquereau 229, 18.
s. 35.
rogir {de roge; rûbeum) v. IP. intr. rougir sabatier (de sabata) s m. savetier, cordonnier
275, 9. 232, 12.
roilhar (* rùbïcûlâre ou *rûtïlïâre?) v. I. tr. sabato (de sabata) s. m. savate, soulier 292, 19.
rougir, rouiller 294, 28. sabde v. sapte.
roma, roman (rumânum) roman, conte en langue sabenssa (de saber; *sapëntia) s.f. savoir, sots
romane 200, 25; 211, 24. 419, 23.
roman (rumënum) adj., f. -na, roman 60, 21; saber (*sâpëre p. sâpere) s. f. III. tr., prés,
231, 29. ind. sg. 1. sai say 309, 15;
7, 7; 72, i3;
romaner; -ener v. remaner. sei 23, 10; 204, 19; se 391, 40; sabe 446, 3:
romania (de roma) s. f. pèlerinage (à Rome) 2. sabs 9, 21; 92, 18; saps 91, 7; sabz 91,
158, 35. 10; sabes 92, 21; 3. sap 391, 19; sab 12, 20;
romans (rumânïce) s. m., langue romane 36, 8; 40, 9; 319, 4; pi. 1. sabem; 2. sabetz; sabes;
232, 26; 409, 8. sabez 9, 34; sabet 10, 7; 3. sabon 120, 7;
romavage rouiayrage {b. lat. româ vâtïcum et
; saben 14, 28; subj. sg. 1. sapeh' 124, 2: 3.
romârïàtïcum) s. m. pèlerinage 441, 21; 444, sapcha 191, 2; 354, 21; pi. 2. sabehat 14,
15. 18; sabjat 19, 9; sapjatz 203, 17; sapjas
romeu ;
-ieu (b. lat roméum) s. m. pèlerin 48, 419, 15; sapehas 353, 28; impf. subj. sg. 1.
23; 49, 1; 255, 11; 329, 18; n. propr. 78, 75. saubes 62, 6; 166, 10; saupes 319, 16; sabes
rompre (rùmpëre) v. III. tr., pc. p. rot 48, 8 ; 52, 28; 3. saubes 164, 4: sabessa 436, 10
139, 25, rompre, casser 115, 2. pi. 2. saches (franc.) 444, 9; parf. sg. 1
ronhos (de ronh, d'or inc.) adj., f. -za, rogneux, saubi 70, 4; 89* 2; saupi 89, 3; 3. saup 239
galeux 147, 23. 22; 266, 32; ssaub 10, 32; saub 46. 4: pi. 2
roquet {de germ. rokk.) s. m. roquet, manteau ne saubetz; saupes 250, 19; 3. saupron 425. 3
dépassant pas la ceinture 193, 19. saubon 205, 14; fut. sg. 1. sabrai 83. 23
rosa v. roza. 2. sabras 9, 21; cond. I. sg. 3. saubr' 112
rossi; rosin {de germ. ross) s. m. roussin, cheval 33; saupra 313, 25: pi. 2. saupratz 285. 17
58, 18; 392, 40; 424, 6. //. sg. 1. sabria; pc. p. m. sauput 207. 19

rossinhol (*lûscïnïolum) s. m. rossiqnol 81, 23; 223, 31; /. saupuda 381. 7. savoir, com-
101, 7. prendre; s. bo, mal être agréable, désagréa-
rossinholet; rossign- (de rossinhol) s. m. petit ble: saubut connu 203, 29: so es a ssaber
rossignol 59, 13; 155, 2. c'est à dire 371, 14; inf. subst. savoir, sens,
rota {celt. rotta) s. f. rote, instrument celtique science 2. 17; 411. 22; s. guay poésie 435. 25.
324, 25. sabiesa v. savieza.
rota (rùptam) s. /. foule 194, 16. sabor; sav- (sàporem) s. /. saveur, goût, plaisir

Rotlan n. propr. Roland 92, 17. 68. 11: 94. 22: 117, 2; 312. 16;' 427. 29.
21*
.

629 GLOSSAIRE. 630

saboros; sav-; seb- (*s;ipôrôsum) adj. savoureux, salut; salud (salatem) s salut 207, 22; 223, f
délectable, doux 122, 13; 322, 35; 331, 2. 30; 300, 19; salutation 19, 18; 108, 22.
sac (saccum) s. m. sac 128, 8; 372, 20. salvacion (sav., salvâtïônem) s. f. salut 222,
sacramen v. sagramen. 13.
sacrifizi (sav., sâcrïîïcium) s. m. sacrifice 386, Salvador (salvâtôrem) s. m., sj. salvadre 9, 5;
27. -aire 28, 37; 135, 23; -ayre 437, 19, sauveur
sadol (sâtûllum) adj. rassasié 359, 26. 41, 3.
sadon v. sazo. salvamen (de salvar; *sàlvâmëntum) s. m.
Safadi n. propr. Al Adel Seifeddin 159, 29. sauvement, salut, profit 3, 36; 24, 29; 125,
safis [de slav. safian) s. m. maroquin 292, 20. 27; 208, 2.
sagel (sïgïllum) s. m. sceau 102, 26. salvar (sàlvâre) v. I. tr., prés. subj. sg. 3. sal
sagelar; -ellar (sïgïllâre) v. I. tr. sceller, ca- 90, 20, sauver, protéger 3, 35; 21, 6; 29, 2.
cheter 102, 26; 278, 18. salvatge; -atje; -âge; -agge (de sïlvâtïcum)
sagnen (*sânguïnëntem) adj. sanglant 206, 13. adj., f. -aga 385, 5, sauvage, farouche, dur,
Sagorbia n. propr. Sêgovie 427, 15. rude 61, 4; 76, 15; 84, 17; 237, 16; 291, 7;
sagramen sacramen (sav., sâcrâmentum) s. m.
; 393, 14.
sacrement; serment 1 , 10; 23, 7; 206, 30; sambl v. sembl.
285, 23. san v. sain et sa.
sagrar (sâcrâre) v. I. tr. sacrer, consacrer 423, 1. sanament (sâna mënté adv. sainement, raison-
sagrason (sâcrâtïonem) s. f. consécration 424, nablement 383, 13.
17. sanar (sânâre) v. I. tr. etc. intr. quérir 60, 17;
sai; sa; za; zai; chai (êcce hâc) adv. ça, ici 234, 9.
49, 9; 205, 21; 225, 14; 378, 17; de s. prép. sanc; sang (sangùem) s. m. sang 6, 9; 38, 26.
en deçà de, de ce côté de 47, 5; en s. jus- sancnar (sàngùïnâre) v. I. tr. saigner 198, 24 ;

qu'ici 69, 2; 237, 25. 230, 19.


saiar v. assaiar. sanct r. sain,
saieta (sagïttam) s. /. flèche 183, 15. sanctifigar; -iar (sav., sânctïîïcâre) v. I. tr.

sain (sâgîmen) s.m. saindoux, graisse 200, 1 sanctifier 18, 9; 11, 12.
sain; saint; sanh; san; sant; sanct: sang sanctitat: santetat (sav., sânctïtâtem) s. f.

(sânctum) adj., f. sancta, saint 9, 18; 12, 43; sainteté 331, 14; 368, 15; 446. 17.
17, 30; 24, 32, 33; 28, 18; 33, 33; 48, 17; sanetat; santat (sav., sânïtâtem) s. f. santé
110, 11 222, 33 259, 33 église 99, 10 super l.
; ; ; ; 239, 4; 336, 41; 375, 2.

santisme très saint 306, 10. sang v. sain et sanc.


Saine; Saxo n. propr. Saxon 92, 11; 398, 23. sanh v. sain,
sais (or. inc. ; cf. Kg. 8377), f. -ssa, adj. gris sant; san v. sain,
294, 15. santamen (santa mente) adv. saintement 428,
sal; salv (sâlvum) adj., f. -va sauf 1, 6; 320, 30.
11; 358, 15; 411, 6. santat v. sanetat.
sala (de germ. sal) s. f. salle 245, 1; 300, 7. santetat v. sanctitat.
salamandra (sâlâmàndram) s. f. salamandre santisme v. sain,
361, 9. saonar (de sao; *sàp<5nâre) v. /. tr. savonner
salar (*salâre) v. I. tr. saler 340, 32; 423, 26. 423, 17.
salari (sâlârium) s. m. salaire 347, 9, 10. saphir (sàpphirum) s. m. saphir 393, 32.
saliner (*salïnârium) s. m. salière 396, 24. sapiencia; -sa (sav., sâpïêntiam) sapience, sa-
salir; salhir (salïre) v. II"., prés. ind. sg. 3. voir, sagesse 2, 14; 28, 7.

sal 3, 35; cond. II. sg. 1. salhdria 48, 2; sapte: sabde (sâbbatum) s. m. samedi 412, 14,
en s. 38, 8; saillir, sortir 159, 20. 34.
salme (psâlmum) s. m. psaume 45, 5. sarar v. serrar.
salsa (sâlsam) s.
f. sauce 210, 30. sarpenti v. serpenti.
salud v. salut. sas v. ses.
saludable (de salut; *sâlûtâbïlem) adj. salu- saso v. sazo.
taire, profitable 257, 35. saumiera (sâgmârïam) s. f sommier 46, 14.
saludaire (de saludar; salntâtor) adj. sj. qui saumier (sagmârium) s. m. sommier 232, 5.
salue 233, 12. saunier (*salïnârium) s. m., f. -iera marchand,
saludar (salûtâre) v. I. tr. saluer 132, 19; inf. -de de sel 46, 9; 232, 15.
subsU salut 100, 22. saur (germ. saur) adj., f. -ra, blond 58, 20.
681 GLOSSAIRE. «32

saut (saltum) s. m. saut 38, 1 : 150, 4 ; de sautz segon (sëcûndum) prép. selon : s. que conj.
en sautant 194, 20. selon que 84, 12; 331, 18.
sautar (sàltâre) v. I. intr. sauter 193, 26; 359, segon (sëcûndum) nombr. ord. second 85, 37 :

30. 314, 19.


sauteri (sav., psâltêrium) s. m. psautier, psal- segre 3, 26; 11, 15; seguir 95, 21; 345, 15;
térion 324, 30; 410, 16. sigre (*sequere) v. III. tr., prés. ind. sg. 1.

sautier (psâltêrium) s. m. psautier 85, 34. sec 252, 17; siec 246, 14; 3. sec 407, 5;
saver v. saber. fut. sg. 1. sigray 352, 20, suivre, poursuivre;
Saves, n. de pays, le Saver en Gascogne 90, réfl. résulter.
19. seguentre (*sëquénter) adv. après.
savi (*sapïum) adj. sage 4, 12; 25, 15; 238, seguir v. segre.
20; 256, 24. segundament (sëcûnda mente) n. de nombr.
savia (de savi) s. /. sagesse 356, 9. secondement 396, 25.
saviamen; -ns (*sapïa mente) adv. sagement segur (sëcûrum) adj., f -ra sûr, tranquille 49,
194, 7; 238, 20; 256, 24. 7; 57, 16; 281, 6; 394, 16.
savieza; -iesa; -iza; sabiesa (de savi) s./, sa- seguramen; -nt (sëcûra mente) adv. sûrement,
gesse 383, 28; 429, 31. tranquillement 197, 36; 430, 30.
savor- v. sabor-. sei (sïtem) s. f. soif 35, 9.

saysanta v. seisanta. seign-; sein-; seinn- v. senh-.


sazir (v. h. a. sazjan) v. H b
. tr. saisir 96, 11; seis (sëx)nombr. card. six 56, 23.
159, 21. seisanta; says- (sëxâgïnta) nombr. card. soix-
sazo saso sadon (sâtïonem) s.f. saison, temps,
; ; ante 40, 7; 434, 27.
occasion 112, 19; 129, 10; 264, 20; 271, 18; seize; seyzen (sëxïmum) nombr. ord. sixième
fois 111, 23; 161, 25; 280, 31; de s. à pro- 86, 23; 399, 36.
pos 248. 19. sel- cf. cel-.
se- v. esc- sela; sella (sëllam) s. f. selle 39. 18; 148, 20;
schapla (*scâpûlam) s. f. épaule 7, 28. 293, 5.
sciensa; -tia (sav., scïëntïam) s.f science, sa- selo (ëcce ïlla) pron. dém. sg. f. sj. celle, cela
voir 77, 6, 8, 13; 348, 21. 446, 1.
scindensa (scïndentia) s. f. fente, déchirement sem (de sïne ?) adj. dénué 124, 24; 224, 32.
394, 16. sembel cembel.
v.
se (se) prôn. pers. réfl. sg. et pi. o. ton., si; sembeli (du russe sobols) s. m. zibeline 36, 26.
sy ; sei 128, 1 ; si trezena elle troisième 332, semblan; senbl-; sambl- (pc. prés, de semblar:
30; at. se; ce 428, 26; si; sy 334, 28; dev. s. m. semblant, apparence, mine 5, 12 34. :

1
voy. appuyé' s.
s ; 16; 61, 5; 280, 23; 415, 20; façon, manière
se (sïnum) s. m. sein 10, 22; 224, 29. 160, 21 avis 288, 46 parabole.
; ;

se v. si. semblansa; -za; semlansa (de semblar; sïmï-


se- cf. ce-, lântïa) s. f. ressemblance, apparence, mine
'

sebelir (sëpëlïre) v. IIh . tr. ensevelir, enterrer 66, 26; 161, 19; 227, 26; 395, 17. 36; manière,
119, 19; 374, 10. parabole 16. 21.
sebissa (de sepem; *sepïssam) s. f. haie 55. semblar; seml-: senl; samlar (sïmïlâre) v. I.

22. tr. et intr. ressembler, sembler, paraître 37.


seboros v. saboros. 13; 48. 23; 70, 7; 215, 9; 893. 10: 415. 21;
sec (sïccum) adj. sec 71, 7; 150, 1. pc. prés, ressemblant 298, 10; 433. 14.
sec v. segre. semble (sïmïlem) adj. semblable 34. 15.
secar; sechar (sïccâre) v. I. intr. sécher 13, semdier sendier.
/•.

30. semelhar (*sïmïlïàre) v. I. intr. ressembler


secorir; secorre; secors v. socorre; socors. 233. 5.
secret (sav., sëcrëtum) adj. secret 326, 2; en semenar; semnar (sëmïnâre) v. 1. tr. semer
s. en cachette 207. 12; subst. 209. 8; 431, 4. 119, 40; 208. 17.
seda (sêtam) s. /. soie 231. 22. semensa (sêmïnentïai s.f. semence, graine 320,
seder; seer v. sezer. 14.
segle (saecûlum) s. m. siècle, temps, monde 55. sémenteri (de cœmëtërium) s. m. cimetière 422.
15; 57. 34; 73, 6; vie, vie mondaine 30. 1: 27.
238. 14; tapage 354. 15. seniibreu (sëmï-brevem s. m. note aemi-h-
segn- ». senh-. 404, 1.
633 GLOSSAIRE. 634

seml- v. sembl-. senhoriu (de senhor; *sënï0rïvum) s. m. seig-


semlantement (de semblant; sïmïlânte mente) neurie 168, 25.
adv. semblablement 395, 25. senior; senner; senor v. senher.
semnar v. semenar. sens; sensa; senso v. ses.
semosta v. somosta. sentensa; -cia (sav., sëntëntïam) s. f. sentence,
sempre; -es (sëmper) adv. sans cesse, aussitôt ordonnance 255, 6; 405, 17; 428, 29.
1, 15; 43, 23; 134, 21; s. que conj. aussitôt sentir (sëntlre) v. II a . sentir, éprouver, flairer
que 243, 15. 63, 21; 120, 19; 190, 17; 345, 24; s. grat
sen; cen (germ. sin) et sens etc. (sënsum) s. m. savoir gré 175, 16.
sens, esprit, raison, avis 3, 25; 25, 13* 29, senyhor; senyor; senyoria v. senher; senhoria.
25; 81, 9; 112. 15; 203, 21; 275, 31; 392, separar (sëpârâre) v. I. tr., séparer 395, 14.
8, 13. septentrio (sav., sëptëntrïUnem) s. f. septentrion
sen- cf. cen-. 398, 12.
sen v. ses. sépulcre (sav., sëpùlcrum) s. m. sépulcre 137,
sénat (de germ. sïn) adj. sensé 39, 14; 177, 28; 11; 332, 8.

392, 4. ser (sërvum) s. m. serf 10, 4; 306, 16.


senblan v. semblan. ser (sërum) s. m. soir 5, 16; 49, 29; 277, 18.
sendier; sem- (*sëmïtàrium) s. m. sentier 41, ser- cf. cer-.
25; 120, 18; 204, 24. sera v. serra.
sener v. senher. serbe (de cïnâpi) s. m. sénevé 199, 39.
senes v. ses. sercle (clrcûlum) s. m. cercle 324, 35.
senescal; -quai (germ. siniskalh) s. m. sénéchal sere (sërënum) adj. serein, pur 101, 6; 291,
203, 8; 271, 4; 335, 26. 11; subst. 293, 22.
senestre (sïnïstrum) adj. gauche 8, 38; 105, serena (sërënam) s. f. beau jour 413, 14.
31. serena (sërënam) s. f. sérénade 310, 2.
senh (signum) s. m. signe, signal 142, 21. serena (sïrenam) s. f. sirène 360, 27.
senha (signa) s. f. enseigne, mot d'ordre 40, sermar (or. inc.) v. 1. tr. préparer 129, 13;
24. 340, 24.
senhal (signale) s. m. signal, signe 318, 16; sermo (sërmOnem) s. m. sermon, discours 2, 7 ;

360, 25, 26; enseigne 202, 23. 26, 29; 45, 7; 321, 6.
senhar (sïgnâre) v. I. tr. faire signe, appeler sermonamen (de sermonar) s. m. sermon 236,
10, 23; signer, bénir 205, 1; réfi. se signer, 22.
faire le signe de la croix 139, 4. sermonar (sërmUnâre) v. I. tr. sermonner , prêcher,
senheira (sïgnàriam) s. f. enseigne 41, 15; 140, parler 204, 18; 212, 7.
33. seror (sorôTem) s. f. sj. sorre 333, 8; sore 377,
senhor 23, 30; 125, 28; cenhor 392, 17: senior 5; sor 51, 8; 216, 17; soeur 52, 15; 364, 14.
10, 5; senyor 330, 12; seinhor 299, 14; seig- serpen (sërpentem) s. m. serpent 21, 1; 226, 3.
nor 52, 20: senyhor 429, 6; senor 1, 9; 3, serpenti (sërpëntlnum) adj. serpentin, de ser-
4; 27, 28 (sënïôrem) s. m., sj. senher 39, 9; pent 438, 18.
seigner 36, 14 senner 274, 12 sener 216,
; ; serpentina (sërpëntlnam) .s. ./'. cTuna s. ser-
16; seinnher (= o.) 331, 13; seiner 14, 8; 27, pentin 293, 9.
25; 273, 2; senh' en 169, 21; sira 430, 32 serra; sera (s. verb. de serrar) s. f. multitude,
seiqneur, maître, mari. foule 241, 6; défilé 140, 24.
senhorat (de senhor; *sënïOrâtum) s. m. seig- serrar; serar; sarar (*sërrâre) v. 1. tr. serrer,
neurie 148, 12. fermer, enfermer 154, 24; 181, 8; 222, 13;
senhoratge; seign-; senhoratje; -agge (dé sen- 283, 12; 354, 1; 422, 22.
hor; *senï0ràtïcum) s. m. seigneurie, puis- serta o. certa.
sance, suzeraineté 35, 20; 97, 1; 101, 26; servar (sërvâre) v. 1. tr. garder 154, 23.
156, 7; 240, 18; 394, 4. servela (cër[ë]bëlla) s. /. cervelle 335, 18.
senhoreiamen (de senhoreiar; *senïOrïcâmën- serven; sir- (pc. prés, de servir) s. m. servant,
tum) s. m. domination ; maître 235, 6. serviteur, valet, sergent 43, 14, 24; 229, 14;
senhoria; segn-; seinn-; sein-; senyoria (de 238, 13.
senhor) s. /. seigneurie, pouvoir 158, 38; serventa; sir-; servanta (de serven) s. f. ser-
260, 2; 282, 23; 329, 17. vante 46, 11; 323. 25; 443, 6.
senhoril; -ilh (de senhor; *sënï0illem) adj. serventes v. sirventes.
impérieux 360, 9, 10. serveto (de servir) s. f. instruction 4^9, 2.
635 GLOSSAIRE. 636

servidor (sërvltorem) s. m., sj. servire 62, 9; signe (cycnum) s. m. cygne 124, 10; 359, 20,
95, 26; 168, 26; 303, 10; serviteur 118, 8. 21.
ah signe (sav., sïgnum) s. m. signe, miracle 27,
servir (servire) v. ll . tr. et intr., prés. ind.
sg. 3. sierve 43, 15; servir 30, 21; 118, 9; 39; 236, 13.
mériter 188, 8; réfl. 407, 23. significacio (sav., sïgnïfïcâtfônem) s. f signi-
fication 8, 13.
serviriz (*sërvïtrïcem) f. servante 98, 26. s.

servis (sërvïtïum) s. m. service 308, 1. significansa (sïgnïfïcantia) s. f. signe 371, 29.


servissial (sërvïtïâlem) s. m. domestique 342, significar; -igar; -iar (sav., sïgnïfïcâre) v. I.

11. tr. signifier 7, 27, 29; 29, 12; 213, 11.


servizi; -si (sav., sërvïtïum) s. m. service, ré- sigre v. segre.
compense 15, 1. sillaba; sil- (sav., syllâbam) s. f. syllabe 215.
ses; sens; senz; senes; sen; sensa; senso (sine 15; 403, 19.
ou de sïne) prép. sans, excepté 13, 28; 173, sim v. cim.
12; 279, 15; 283, 28. sima v. cima.
se-s = si se 272, 3.
simi; cimi (sav., sïmïum) s. m. singe 312. 7;

sessar; sest v. cessar; cest. 359, 31.

sestier (sëxtârïum) s. m. setier 352, 27.


simia (sav., sïmïam) s. f. singe, guenon H64, 3,
set (septem) nombr. card. 37, 22; 435, 29. simo (de simi) s. m. petit singe 364, 4.
set (sïtem) m. soif 21, 12; pi. 45, 13.
s.
simple (sav., sïmplum) n. de nombre, simple
sete (sëptïmum) nombr. ord. septième 428, 28. 214, 26; 226, 1.

setge (sëdïcum) s. m. siège, investissement sinagoga (sav., synâgOgam) s. f. synagogue


140. 4. 14, 42.

setgle v. segle. sine v. cinc.


singular (sav., sïngùlârem) adj. singulier 404,
seti (de germ. sittjan) s. m. siège, chaise 396,
14.
17.
singular (sav., sïngùlârem) s. m. singulier 214,
setmana (sëptïmânam) s. f. semaine 65, 19;
22.
270, 19.
sino (si no; si non) prép. sinon; si no que
seu (*sëum, <C meum) pron.poss. 3 e . pers., masc.
sinon 435, 14. si.
Cf.
sg. sj. seus; sieus; o. seu; sieu; pi. sj. soi
sira v. senhor.
3, 30; sei 35, seu 267, 28;
18; siei 38, 2;
sireisa (*cërësïam; de cërasëa) s. f. cerise 154.
si 16, 30; /. sg. sj. o. sua 27, 5; soa 9, 5;
32, 35.
sieua; pi. sj. o. soas, sieuas son, sa, sien,
sirgua (sërïcam) s. f. serge 294, 1.
sienne etc.
sirier (cërârïum p. *cërësârium) s. ni. cerisier
seuta (sequïtam) s. f. secte 366, 12.
154, 30.
sevals v. sivals.
sirven; sirventa v. serv-.
seyze (sëdëcim) nombr. card. seize 351, 19.
sirventes; ser-; cir-; sirventesc (de sirvent,
sezer 184, 7; seder; seer; ceser329, 21; (sëdëre) serven) s. m. sirvente, sorte de poésie 73. 1 :

v. f. III. intr., prés. ind. pi. 3. seon 329,


91, 19; 215, 27; 229, 25; 265, 44.
23; parf. sg. 3. sis (franc) 37, 3; fut. sg. 3. srs = si se.
seira 255, 25; impér. pi. 2. seretz 23, 30; si'u — si lo 20, 4.
pc. prés, seent (sbst.) 32; être assis, 10, si'us = si vos.
s'asseoir, réfl. 184, 7; be sezen 104, 36. siular (sïbïlare) v. I. intr. siffler.
si; se; -s (si) conj. si 23, 17; 51, 22; 59, 8; sivada (cïbâtam) s. f. avoine 340, 34.
si ben quoique 89, 21; 219, 13; si tôt quoique sivals ; sevals (si vël) adv. au moins 53. 7 ; 66.
73, 8; 215, 23; s' . . tôt 215, 30; si no sinon, 25; 267, 25; 349. 33.
excepté 30, 9; si no que sinon 435, 14; si siza (corr. noveF asiza ou novela siza | s. /.
que no autrement 11, 26; 65, 29. assise; manière, forme 41 H. 8.
si (sic) conj. si, ainsi, aussi 5, 27; sert à faire sinetessma /;. mezeis.
la transition 26 etc. si cum ainsi que
3. ; so; son; sso (sùm p. sùuni) adj. poss., ->" pers.
5, 26; par exemple 214, 27; quoique 269, 14. masc. sg. sj. sos ; o. so ; son ;
pi. sj. o. sos ;

siec ». segre. ssos; /. sg. sj. o. sa; ssa. dev. voy. s" et son
siéra (cëram) s. /. cire 331, 25. 4137.29; si dans, si dons sa dame; pi. sj. o.
sieu v. seu. sas, son, su, ses.
sieus ou sieu's = si vos. so; son (sonum) s. m. air, mélodie, chanson lu.

sieutat v. ciutat. 3; 92, 13; 225, 17; 268, 26; 270, 1.


837 GLOSSAIRE. 638

so 333, 6; zo 15,35,39; ço s 296, 21 (ëcce ;


sobresaber (sobre et saber, super *sâpëre) v.
hoc) dém. neutre sj. o. ce, cela, 2, 20; per f. III. savoir trop 178, 1.
zo, per so c'est pourquoi 3, 14; 15, 35, 39; sobresforsiu (de sobre et esforçar, super et ëx-
per coque parce que 213. 11. Cf. ço. *fortïâre) adj. trop efforcé 117, 12.
soan (s. rerb. de soanar) s. m. mépris 157, 6 ;
Sobretotz (sobre totz, super tôttos) s. m. sur
165, 24. tous 114, 13.
soanar (*sùbfânâre ?) {cf. Kg. 9162) v. I. tr. sobre valer (sobre et valer, super valërej s.f. III.

dédaigner, mépriser 27, 11; 65, 17; 86, 31; tr. et intr., prés ind. sg. 3. sobreval 303, 27 ;

111, 34. pc. prés, sobrevalen 304, 14, survaloir, sur-


soau v. suau. passer.
sobeira; sobeyra; sobira (*supërëânum) adj. sobrier (* sùpërârïum) adj., f. -ra. supérieur,
supérieur, élevé 27 35 56 30 258 14
, ; , ; ,
;
principal, grand, altier 46, 7; 115, 7; 123,
446, 9; élu 184, 24. 14; 140, 32; 291, 29; 341, 25; a sobrier à
sobern (sùpërnum) s. m. fleuve, courant 234. 5. l'excès 358, 33; subst. supériorité 120. 27.
sobira v. sobeira. sobtil v. sotil.
sobra (sûpërânum) adj. supérieur 32, 16. socorre; soccorir 438, 5; secorrir secorir (de ;

sobramar (sobr amar, super âmare) v. I. tr. sûccùrrëre) v f. III., prés. ind. sg. 1. socor
.

aimer à l'excès 177, 23. 52, 3; 3. 20, 25; impér. pi. 2. secoretz 445.
sobramor (sobr' amor, super âmôrem) s. f. amour 22; pc. p. secorrit 438, 10, secourir, aider.
excessif 230, 3. socors (sûccûrsum) s. m., sj. et o., o. secor 855,
sobrancier (*sûpërantëàrium) s. m. adj. exces- 3, secours, aide 25, 22; 94, 10; 103, 1; 153,
sif 303, 24. 8; 267, 25.
sobransaria (de sobransa, siïpërantia) s. f. jac- soen; soent v. soven.
tance, fierté 134, 28; 276, 9. soferre v. sofrir.
sobrar (sûpërâre) v. I. tr. surpasser, vaincre, soîertar ; soff- ; suf- ; suff- (*sùffërïtâre) v. I. tr-
dominer 117, 5; 139, 25; 177, 27. supporter, souffrir 249! 1; 384, 34; 386, 1.
sobravar (sobr' avar, super âvârum) adj. trop sofracha (sùffrâctam) s.f. manque, disette 228,
avare 113, 14. 2; 369, 20.
sobre (super) prép. au dessus de 7,28; 32, 28; soîraitos; -achos (*sùffrâetôsum) adj. souffre-
84, 6; vers, contre 10, 25; 40, 9; au-dessus teux, pauvre 10,36; 102, 12; 114, 17; 176,8.
de, plus de 276. 7; adv. 265, 33; de sobre soîranher; -aigner (*sùffràngere) v. f. II. intr.,
v. desobre. prés. ind. sg. 3. sofranh 370, 22, parf. sg. 3.
sobrecargar (sobre et cargar, sùper-cârrïcâre) sofrais 186, 14. fut. sg. 3. soîraignera 113, 6,
v. I. tr. surcharger 177, 20. manquer 130. 5.
sobrecot (de super et germ. kotta) s. m. surcot, soîridor; suff-, (de sofrir, * siïffërïtôrem) s. m.
manteau 292, 25. patient, souffrant 134. 13; 188, 4; 352, 20.
sobredire (sobre et dire, super dicere) v. f. II. sofrir; soff-; suf-; suff-; soferre 105. 11 (suf-
tr. dire de trop 230, 12. fërre ; *sûffërïre) v. IIa intr. et
parf. sg. 3. . tr.,

sobrefluitat (sav., sûpërflùïtâtem) s. f. super- soferc 166, 25 impér. sg. 2. sofre 90, 4 pc. p.
; ;

fluité 373, 13. sufert; souffrir, supporter 26. 15; 36, 15;
sobreguabar (sobre et gabar, sùpër et v. nor. 132, 7 ; 149, 19 ; consentir, permettre 16(5. 25 :

gabban) v. I. intr. trop railler. 242, 19; réf. s'abstenir 112, 30; 196. 10.
sobrelauzar (sobre et lauzar, super laudâre) soing v. sonh.

v. I. tr. trop louer 354, 24. soisebre (sûscïpere) v. f. III. intr., pc. p. soice-
sobremontar surmontar (sobre et montare,
; put 98, 24, retrousser.
super *mÔntâre) v. I. tr. surmonter, sur- sojorn (s. verb. de sojornar) s. m. séjour, dé-
passer 304, 13; 436, 12. lassement 110, 19: 245, 35.
sobrenom (sobre et nom, sûper-nômen) s. m. sojornar (*subdïûrnâre) v. I. intr. séjourner,
surnom 425, 2. demeurer 104, 22; 215, 31; réfl. se délasser
sobrepoiar (sobre et poiar, *podïâre) v. I. intr. 61, 6; intr. 65, 15; pc. p. reposé 424, 7.
trop monter 129, 16. sol (solum) adj. seul 16, 38; 92, 24; sol un 87.
sobreprendre (sobre et prendre, super prëndëre) 4; sol conj. si seulement 54, 8; 303, 34; s.

v. f II. tr.; pc. p. sobrepres 118, 38; 304, que; seulement, pourvu que 275, 2.
si

17. surprendre, entourer 223, 36. sol; suelh (solum et *soliùm) s. m. seuil 324.
sobrequetot (super quam tottum) adv. surtout, 33.
d'ailleurs 12, 6. sol (sôlem) 5. m. soleil 4, 25.
639 GLOSSAIRE. 640

sol sou (solïdum) s. m. sou 73, 17 341, 9.


; ; écraser 7, 3; p. ê. il vaut mieux lire el somsis
solamen; -nt; -ns; -nz (sôla mente) adv. seule- à Vabîme.
ment 213, 27; 236. 17; 258, 2; 275, 30; no son v. som et so.
s. mas non seulement
. . mais 9, 25 no tant . .
; sonar (sonare) v. I. tr. et intr. sonner, retentir
s. mas non seulement
. . mais 18, 14. . . 142, 26; 289, 17; appeler, parler, haranaaer
solassar; solaçar (de solatz, *solâtïâre) v. I. 111, 29; 132, 9; 323, 21.
tr. et intr. divertir 391, 17; se divertir 122, sonet {dim. de son, sonum) s. m. mélodie, air.

12; 189. 20. chanson 88, 10; 110, 25: 153, 29.
solatz; -az; -as (solâtïum) s. m. soûlas, plaisir, sonh; soing (*sonïum, cf. Kg. 8878) s. m. soin,
agrément, entretien 31, 22; 43, 13; 65. 11; garde; se d(on)ar soing prendre soin 97. 18;
146, 34; 245, 20; 256, 14; 367, 1. 299, 31; aver s. se soucier 122, 10; 219, 15.
solda (solïtânum) adj., f. -na, solitaire 56, 2. sopar (de germ. suppa) v. 1. intr. souper 374.
soldada v. soudada. 22; subst. 397. 1.
solelh; -eil; -eilh; sorelh 445, 27 (sôïïcùlum) sopartir (sûb-partïre) v. U n
. intr. partir, se
s. m. soleil 41, 24; 85, 38; 107, 23; 184, 16. séparer 370, 17.
solelhar (de solelh * sôlïculâre) v. I. impers.
; sopleiar; -yar (sûpplïcâre) /•. I. tr. et intr. 255.
faire soleil 233, 21. 22; 402," 24; 448, 4; s. vas 79, 11; supplier,
soler (solëre) v. f. III. défect. (intr.) ,
prés. adresser des prières.
ind. sg. 1. soli 4, 9; solh 69, 11; 2. sols 4. soptament (*sùbïta mente) adv. subitement,
8; 3. sol 59. 11; 198, 24; pi. 3. solon 199, promptement 395. 6.
24, souloir, avoir coutume. soptar (sûbïtâre) v. I. tr. surprendre 369, 36.
solet; soll- (dim. de sol; solïttum) adj. seulet, soptozamen (sùbïtOsa mente) adv. subitement,
seul 389, 18; 444, 31. tout à coup 105, 32; 107, 1.
soleza (*so4ïtïam) s. f. solitude 385, 24. soi* (super) prép. sur 305, 14 sor tôt plus que
soiier (solarium) s. m. plate-forme, toit plat 288, tout 305, 3.
24. sor v. saur.
sollempnitat (sav., sôlëmnïtâtem) s. f. solennité sor; sore; sorre v. seror.
386, 29.
sordeiar (*sordïdïare) v. I. intr. agir sordide-
solvre 212, 9 (solvëre) v. f. IL, impf. subj. sg. 3.
ment, devenir sordide, empirer 112. 3: 127.
solses 82, 13; fut. sg. 3. solvera 33, 22; pc.
30.
p. sout 138, 17; 287, 17 absoudre, délier,
sordeior (sordïdïôrem adj. compar., sj. sordeier.
délivrer.
plus sordide, pire, plus vilain 70, 26: 216.
som; son (somnïum) s. m. sommeil, songe 115,
17.
17; 251, 30.
sorelh v. solelh.
soma (sûmmam) somme, fin. s. f.
sorre v. seror.
somelh (somnïculum) s. m. sommeil 41, 28.
sort; sor (sûrdum) adj., f. -da, sourd 5. 24:
somelhar; -eillar (de someil; *somnïcûlàre) v.
128. 12; 321. 14; 411, 19.
I. intr. sommeiller 234, 12; réfl. 114, 24.
sort (sortem) s. f. sort, fortune, chance 126. 6:
somi v. sompni.
223, 10.
somneiar (*somnïcâre) ». I. intr. sommeiller
son v. so.
34, 29.
sorzer (sargëre) v. f. II. intr., prés. ind. sg. 3.
somogut v. somoure.
sortz 69, 24; 182,20; sourdre, provenir, s'éle-
somonre (sùmmonëre p. sûmmonëre) v. f. II.,
ver.
prés. ind. sg. 3. somo 11, 11; 142, 4; impér.
sos v. sotz.
pi. 2. somonez 102, 1; semondre, inviter,
sos 378, 27 r. los.
exciter.
sos- v. sotz.
somos (pc. p. de somonre) s. m. avertissement,
invitation 100, 27; 113, 7.
sosmover (de submovêre) r. f. III., pc. p. sos-

somosta; se- (pc. p. de somonre) s. f. invi-


mogut 385. 29; émouvoir, irriter.

tation, avertissement 141, 3; 225, 15. sospeisso; -eysso (suspëctïonem) s. /. <'$/»•,>.

somoure (de summovëra: *sûmmôvëre) v.f. II L, attente 225, 21; bona s. 114. 14: 117. 7:

pc. p. somogut, émouvoir, transporter 352. mala s. 353. 7.

13. sospirar (sûsplrâre) r. I. intr. soupirer 54. 24;


sompni; somi (somnïum» s. m. songe 332, 29: tr. regretter, sou pin r après 399. 40.
334, 8; 408, 16, 23. sospire; sospir (s. verb. de sospiran s. m. sou-
somsir (or. inc, cf. Kg. 8862) v. W'. enfoncer, pir 68, 12; 09. H.
641 GLOSSAIRE. 642

sostenemen (de sostener) s. m. soutien, maintien st- cf. est-.


395, 4. statura (ou 'statura; sav., stâtùram) s.f. sta-
sostener 405, 32; 442, 23; -ir (sùs-tenëre) v. f. ture, taille 394, 8.
III. tr., prés. ind. sg. 1. sostenc 105, 17; suau; soau (sùâvem) adj. doux, tranquille 163,
3. soste 1, 4; 228, 10; pi. 3. sosteno 346, lt; adv. tranquillement, doucement 99, 14;
22; par/, sg. 3. sostenc 2 ,8; pc. p. sostengut 120, 10; 299, 21.
208, 15; soutenir, secourir, supporter, souf- subget; suget (sùbjëctum) s. m. sujet 437, 16-
frir, conserver. subjeccio (sav., sùbjëctïônem) s. f. soumission
sostraire (*sûbstrâhere)v. f. II. réf., prés. ind. 329, 17.
sg. 3. sostra 260, 5, se soustraire. substancia; -antia (sav., sùbstântiam) s. f. sub-
soterrar v. sotzterrar. stance 213, 12; 395, 3.
sotil; sobt-; subt- (sûbtïlem) adj. subtil, mince, substantiu (sav., sùbstantlvum) s. m. substantif
fin 7, 8; 126, 4; 183, 9; 198, 34; 311, 29; 213, 33.
331, 31; 361, 3; difficile 393, 15. subtil v. sotil.
sotlar (sùbtëlare de sîibtël) s. m. soulier 55, suc (sûcum) s. m. suc, sève 199, 9; 224, 25.
28; 98, 16. suegre (socrum) s. m. beau-père 425, 23.
sotra {de sùbter; *sùbtërânum) adj., f. -na, suelh v. sol.

inférieur 56, 30. suî- cf. soî.


sotz; soz; sos (sùbtus) prép. 33, 34; 39, 6; sufertador (de soîertar) adj. supportable 373,
251, 32. 35.
sotzmetre; sos- (sùbtus mïttëre) v. f. III. tr. suficien (sav., sùffïcïëntem) adj. suffisant, con-
soumettre 371, 38. venable 397, 19.
sotzsela (sùbtus sëllam) s. /. sous-selle 293, 8. sufrensa (de soîrir; *sùfferëntïa) s. f. per-
sotzterrar ; sos- ; so- (de sùb ou sûbtùs térram ;
mission, tolérance 174, 20.
*sùbtërrâre; sùbtus *tërrâre) v. I. tr. enterrer suget v. subj et.
140, 28; réfi. être enterré 221, 3. su*l; su*ls = sus avec Vart.
sou v. sol. supausar (sùb-pausâre) v. I. tr. supposer 430,
soudada; sold- (solïdâtam) s. f. salaire, paye- 32.
ment, récompense 56, 35; 341, 8. superbia (sav., sûpërbiam) s. f. orgueil 8, 6.
soudadeira (*sôlïdâtârïam) s. f. putain, fille de superfiuitat; -état; -entât (sav., sùpërflùïtâtem
joie 148, 8. et *sùperfliiëntâtem, de sùperflùëntem) super-
soudadier (*solïdàtârïum) s. m. soldat, guer- fluité 28, 26; 29, 17, 18.
rier 125, 6. suptilmen (sùbtïli mente) adv. subtilement.
Soudan (d'or, arabe) soudan, sultan 140, 5. Sur; Suria n. de pays, Syrie 158, 40; 365,
sout v. solvre. 1, 19.
soven; -nt; soen; -nt (sùbïnde) adv. souvent surmontai' v. sobremontar.
23, 16; 55, 2; 105, 28; 268, 25; 335, 35, 37. sus (sûrsum) prép. sur, au-dessus 446, 12; adv,
sovendet (dim. de sovent) adv. fréquemment sus, là-haut, en haut, debout, sus 226, 13; sus
102, 3; 120, 23. en 25, 23; 27, 21; 409, 32; de sus de ou
sovenencha v. sovinensa. desus de de dessus 19, 19; en s. en sus
soveneyraraen (de soven) adv. souvent. 77, 16.
sovenir (sùbvënlre) v. f. III., réfl. impers., susdich (sus dich; snrsus dlctum) adj. susdit.
près. subj. sg. 3. sovena ( : ena) 101, 14; suzari (sûdârium) s. m. suaire 332, 10.
sovegna 305, 12, se souvenir. sy; sy- v. si; si-.

sovinensa; sovenensa; -cha (de sovenir; *sùb- suzolen (de sûdare; *sûdùlëntum) couvert de
vënëntia) s. f. souvenance, souvenir 80, 1; sueur, crasseux 87, 8.
270, 10; 342, 17; 438, 1.
sozlevar (sùbtus lëvâre p. sûblëvâre) v. 1. tr. ta (tam) adv. si 1, 7.

soulever 17, 4. tabust (du rad. tap; cf. Kg. 9317) s. m. bruit
sozministrar (sùbtûs-mïnïstrare p. sùbmïnï- 49, 31.
strâre) v. I. tr. donner 13, 1. tafur (d'or, arabe; cf. Kg. 2739) adj. perfide,
sp- cf. esp-. méchant 57. 26; 130, 11; 222, 34.
spada; spasa v. espaza. taigner v. tanher.
ssa v. so. taillar v. talhar.
ssaber v. saber. taire v. tazer.
sso; ssos v. so. tal (tâlem) adj. et pron. dém., f. tala, tel,
648 GLOSSAIRE. f>44

quelque, maint 56, 8; ta] que tellement que taular (tabula re) v. I. intr. jouer au jeu de
115, 9; per tal de celte manière, ainsi 20, 17. tables 32, 24.
talan v. talen. taulier (tàbîllârium) s. m. tablier 33, 8: 123,
talar (de tala, basque ou arabe, cf. Kg.
d'or, 20.
9353) v. I. tr, tarer 339, 21; réfl. 428, 26. taur (taurum) s. m. taureau 386, 26.
talen; talan (talëntum) s. m. envie, désir, taverna (tabërnam) s. f. taverne 147, 6; 311,
volonté, penchant 4, 7; 5, 5; 23, 22; 35, 11; 41; 344, 2.
64, 28; mal t. courroux 126, 11. tavernier (tâbernârium)s. m. tavernier 230, 28;

talh (s. verb. de talhar) s. m. taille, forme, coureur de tavernes 343, 3.


façon 350, 17; 394, 8. tazer ; taire (tâcêre et *tacëre) v. f. III., prés.
talha (s. verb. de talhar) s. f. taille 434, 23. ind. sg. 3. tai 83. 15; intr. se taire 112. 23
talhar; taillar; tallar (tâlïâre) v. I. tr. tailler, te (te) pron. pers. abs. 2' pers. sg. o. toi ti ; ;

couper, trancher 43, 21, 23; 72, 1; 147, 23; tu 377, 12; 383, 28, 29; conj. dat. et ace. te,
306, 18; ben talhat de bonne taille 291, 30.
1
ti; dev. voy. t ; appuyé 't; toi, te.

talment (tâli mente) adv. tellement, ainsi, t. tei, la lettre t 7, 28.


que tellement que 395, 21. teiner v. tenher.
talc- (*tâl(5nem, de tâlum) s. m. talon 8, 22; teira; tiera (de germ. terî) s.f. série 77, 17:

199, 3. 404, 26; conduite 47, 6.

talpa (tâlpam) s. f. taupe 361, 4. Teiric; Thric; Terri n. propr. Thierry 3, 17.

tamis (or. inc, cf. Kg. 9363) s. m. tamis 231, 25; 37, 28; 38, 16.
11. teisser 231, 1 ;
teiser (tëxëre) v. f. III. anom.
tan; tant (tàntum) tant, si nombreux, si grand, tr. parf. sg. 1. teis 232, 4; 2. teiset 7, 11;
autant, si, tellement, pron. dém. 272, 10; /. pc. p. m. tescut 208, 16 tes /. teza (? p. ; ; ;

-ta 38, 23; adv. 2, 13, 15, 16; 4, 2; cen tans ê. pc. p. de tendre) 394, 12, tisser.

cent fois autant 103, 31; tan quan quand tela (tëlam) s. f. toile 165, 19.

83, 11; autant que 1, 4; 84, 4; t. que de telh (tïlïum) s. m. tilleul 41, 26.

sorte que, jusqu'à ce que 27, 10; 245, 21; temensa; -ssa; timença (de temer, tïmëre; tï-
t. tost tantôt; per t. pourtant 432, 5; c'est mentïa) s. f. crainte, peur 79, 28 274, 33 ;
;

pourquoi 151, 17; 285, 18; tan ni quan peu 304, 11; 305, 23.
ni beaucoup, rien 5, 7; 157, 14; 324, 1; per temer (tïmëre) v.f. IL tr., prés. ind. sg. 1. tem
pur t. que pourvu que 1, 6. 34, 5 ; 89, 25, craindre, avoir peur.
tanher; taigner (tângëre) v. f. II. intr., prés, temor (tïmOrem) s.f. crainte, peur 181. 11:
ind. sg. 3. tanh 56, 7; 71, 10; 228, 7; 238, 310, 15.
23; 319, 3; taing 95, 18; tain 281, 35; tang tempest 234, 4; tempesta (*tëmpéstam) s.f.
412, 15; subj. sg. 3. tanha 137, 15; impf. tempête 190, 7; 393. 19.
subj. sg. 3. taisses 240, 11; 313, 23; cond. tempier (*tëmpërium) s. m. pluie 213, 2.
sg. 3. tanheria 173, 5; convenir, être néces- temple (tëmplum) s. m. temple 28. 6 386, 18. ;

saire, appartenir, regarder; réfl. 71, 10. temporal (sav., tëmporâlem) adj. temporel 4.
tantolhar (or. inc.) v. I. tr. souiller 211, 4. 24; 374, 16.
tapar fermer (de germ. tappo) v. I. tr. boucher tempradura (tëmpëraturam) s. f. attente, retard
362, 27. 146, 29. modulation, mélodie 91, 12; 324, 15.
tapi (de germ. tappo) adj.; a tapi en tapinois tempramen (tëmpërâmentum) s. m. tempéra-
58, 4. ment 395, 29.
tardar; tarsar v. tarzar. tempra (tëmpërâtum) s. m. mélange 119. 41.
tart (tàrdum et tarde) adj. et adv. tard, pres- temps; tems; temptz (tëmpus) s. m. temps, sai-
sant, difficilement 127, 25; 1272, 12; 289, 30; son 11, 40; 41. 15; 143. 12; 429. 3.

329, 9; a t. tard 133. 30; à peine 438, 3. temptacio ; -ion [sav.. tëntâtïonem .s. /. ten-
tartarassa (onomatopée) s.f milan 1^)0, 16. tation 254, 28: 386. 3.

tarzar; -sar: -dar (târdâre et *târdïâre) v. I. tenda (*tëndam) 6-. ./'. tente 180, 23: 202. 20.
intr. tarder, retarder, durer 73.21; 365, 17: tendre (tëndëre) v. III. tr. tendre, étendre 43.
440, 5;réfl. 157, 28; 248, 36. 18; 143, 20.
tassa (arabe 'tassah) s. f. tasse 396, 25. tendror (détendre, tenre, tënërum: *tënërOitiii
tastar (tâxitâre).t?. I. tr. tâter 154, 37. s. /. compassion 52, 8.

taula -le (tabùlam) s. /. table, table à jouer,


; tenebras {sav., tenëbras) s. pi. U'rièbres 253. /*.

planche 123, 22; 147, 22; 329, 23; 374, 37. 40.
645 GLOSSAIRE. 646

tenebror (sav., tënëbrOsum) adj. ténébreux, som- tesa (tënsam) s. /. toise 128, 4.
bre 124, 23. tesaur v. thezaur.
teneire (de tener ; *tënëtôr) s. m. sj. possesseur tesga (phthïsïcam) s. /. phthisie 199, 26.
216, 4. testa (tëstam) s. f. tête 38, 23.
tener 3, 15 ; 68, 29 ; 275, 13 ;
tenir (ténëre) v. testamen (sav., tëstâmëntum) s. m. testament
f. III. tr., prés. ind. sg. 1. tenh 125, 18; 444, 4.
teing 80, 2; tenc 35. 24; teni 295, 31; 3. te testimoni testemoni (tëstïmônïum) s. m. témoig-
;

1,14; 5, 20; 230, 3; ten 66, 16; 151, 4; pi 2. nage 14, 38; 350, 3; témoin 432, 15.
tenetz 73, 8; subj. sg. 3. tenga 70, 25; 218, teu (*tëum p. tûum, <C meum) pron. poss. 2 e pers.
7 ;
tengua 210, 19 ; 354 23 . ; impf ind. sg. 3. m. sg. sj. teus; tieus; o. teu; tieu; pi. sj.
ténia 36; 27, 38; pi. 3. tenien
5, 3, 4; subj. toi 17, 17; tei; tiei 47, 27; o. teus; tieus;
sg. 3. tengues 58, 9: par/, sg. 1. tinc 188, /. sg. sj. toa 11, 19; tieua; tiua 376, 38;
28; 3. tenc; tent 418, 30; fut.
tec 39, 1; pi. sj. o. toas 17, 27 ; tieuas, ton, tien, ta,

sg. 1. tenrai; cond. I. sg. 1. tengr 120, 11; tienne etc.


II. sg. 1. tenria; impér. sg. 2. te; ten 280, 4; teule; teula (tëgïilam) s.f. tuile 231, 3; 415,
pc. prés, tenen; pc. p. tengut 318, 30: tenir, 10; 420, 15.
avoir, posséder, retenir, observer, conserver, teulegia (sav., thëÔlogïam) s. f. théologie 429,
arrêter, réputer, estimer, traiter, suivre, se 20.
tourner, se comporter ; t. a réputer; compter teulieira; -iera (tëgulâriam) s. /. tuilerie 415,
(à), 27, 38: 73, 8; réfl. s'abstenir 68. 29; se 8; 418, 8.
tenir 5, 36 ;
pauc mi te peu m'importe 55, 18. teulier (tëgûlârium) s. m. tuilier 420, 6, 17.

tenerc (or. inc.) , adj., sj. teners, sombre, textura (sav., tëxtûram) s. f. tissure 394, 14.
sévère. tezauramen (de thezaur; *thesaurâmëntum)
tenher ;
teiner (tïnguërej v. f IL, prés. ind. s. m. trésor 239, 3.

sg. 1. tenh; tein 323, 5; par/, sg. 1. teis


3. tezura (tënsûram) 5. /. tissure 225, 3.
232, 4; pc. p. tenh 45, 22; teint 124, 23. thezaur; tes-; trésor (thêsaurum) s. m. trésor
teindre, colorer ; obscurcir; pc. p. teint, foncé, 224, 22; 238, 21; 293, 16; 317, 7.

sombre. Tibes; Tibers n.propr. Thisbe 106, 30; 286, 2.

ténor (tënorem) s.f. teneur 393, 33. tiera v. teira.


tenre (tënërum) adj.,f -ra, tendre 195, 18; 401, ties (germ. thiudisk) adj. tiois 160, 21.
11. tieu v. teu.
tensa (s. verb. de tensar s. f. dispute 342. 7. tigre (sav., tïgrem) s. m. tigre 438, 20.
tensar (tëntïâre) v. I. intr. disputer 148, 5. timença v. temensa.
tenso; -zo (tëntïOnem) s.f. dispute 145, 9; 257, tirai* (*tïrâre, c. f. Kg. 9559) v. I. tr. et intr.
14; tençon 154. 3; 229, 25; 405, 1. tirer, traîner 53, 18; 146, 5; 160, 23; 161,
tensonar (de tenson; *tëntïonâre) v. I. intr. 22; 166. 2; entraîner, arracher 41, 30; ex-
disputer 224. 10; pc. p. tensonné, faite à la torquer, toucher 348, 31 ennuyer, vexer 148. 6. ;

e
manière des tençons 404, 5. to ton (*tum p. tûum) adj. poss. 2 pers., masc.
;

tentar (tëntâre) v. I. tr. tenter 440, 22. sg. sj. tos; o. to; ton; pi. sj. o. tos; f. sg. sj.

tera v. terra. o. ta; dev. voy. t'; pi. sj. o. tas, ton, ta, tes.
terme (tërmïnum) terme 37, 26. toalha; -ailla; -ala; -alia (germ. thwalja) s. f.
termini (sav., tërmïnum) temps 27, 9 54, 20. ;
nappe, serviette 9, 14, 17; 147, 22; 324, 7;
terra; tera 7, 27; terre, propriétés, 22; 208, 396, 18.
10; per t. par terre 267. 1. tocar; toccar; toquar; tochar (germ. tukkôn)
terre (sav., tërrënum) adj., f. -na, terrestre toucher 38, 18; 135, 8;' 193, 10; 291.
v. I. tr.

101, 12. 35; jouer 109, 7; 311. 32; conduire 232, 5.


terrestre; -i (tërrëstrem) adj. terrestre 8, 12; tocat pc. p. m. de tocar) s. m. toucher, coup
372, 13. 31, 2.
Terric v. Teiric. toissec (toxïcum) s. m. toxique, poison 119, 5.

terrier (tërrârïum) s. m. terrasse 290, 7, seigneur toizo (tônsiOnem) s. f. toison 233, 26.
terrien 342, 2. tolre (tollëre) v. f. III. tr., prés. ind. sg. 1.

terros (terrOsum) adj. terreux 274, 18. tuelh 244, 21 ;


2. toiles 384, 41 ; 3. toi 55.
ters; tert; terz; tercz (tërtïum) nombr. ord. 17; 236, 15; tolh 401, 18; pi. 3. tolon 138,
troisième, tiers 22. 11; 33, 13; 86. 5; 197, 12; tollon 383, 25; subj. sg. 1. tolha; tuelha;
36; 413, 28. 2. tollas 18, 6; 3. toilla 75, 17; impf. subj.
tersar (tërtïâre) v. I. tr. tripler 309, 40. sg. 1. tolgues; parf. sg. 3. tolc 68. 33; 237,
647 GLOSSAIRE. 648

2; fut. sg. 1. toi rai; imper. sg. 2. toi 280, 3; 42. 13; 84, 33; 421. 13; 442. 24; n. propr.
pc. p. m. tolgut; toit 27, 28; tout 42, 16; allégor. 136, 2.
68, 31; 125, 5, ôter, enlever, prendre: rêfl. tôt; tut (*tôttump. tOtum) adj. et pron. indêf.,
se détourner, s'en aller. sg. sj. totz ; tots ;
tutz ;
/. tota ; pi.m. sj. tuit
tomba (tûmbam) s. f. tombeau 402, 13. 362, 22; tuith 11, 12; tuih 9. 29: tuich 150.
tombar (*tùmbâre, d'or, germ.) v. I .intr. tomber, 18; tut 196, 3; tuh 24, 13: tugh 429, 7:
faire la cabriole 324, 33. tutz 424, 15; tuz 28. 28; toh 335, 40; o.
tondeire {de tondre) s. m. sj. tondeur 216, 3. totz 402, 13; toz; tutz; tuz, pi. f. totas:
tondre (*tûndëre p. tôndëre) v. III. tr. tondre tout, aucun; tôt jorn toujours 121. 5; tôt adv.
58, 35; 148, 12. tout, totalement 3, 17; de tôt; del t. du tout

tonela (dim. de tonna, v. h. a. tunna) s.f. ton- 4, 21; 8. 24; 59, 24; de tôt en tôt entière-
nelle 211, 1. ment 163, 21.
totdias (toz dias) adv. toujours 7, 4.
toquacen (toca sen ; de germ. tukkôn et signum)
touta {pc.p.f. de tolre; *tôllïtam) s. f. spolia-
s. m. tocsin 433, 27.
tion 189, 28.
toquar v. tocar.
toza tonsam) s. f. jeune fille 55. 30, 36 56.
f
( :
tor (tûrrem) s. tour 123, 27; 140, 26.
tor 10, 24, 38. Cf. tos.
v. torn.
torbar; tur; (tùrbâre) v. I. tr. troubler 10, 17;
traazo r. tracio.
trab- cf. treb-.
11, 23; 138, 18; pc. p. rébarbatif 377, 3.
trabuquet (de *trâbûcare, de trans et germ.
torcha (*torcam; cf. Kg. 9616) s. /'. torche
bûk) s. m. trébuchet, machine de (/uerrc 343.
397, 28.
8, 29; 344, 14, 26. 28.
tormen; turmen (tormëntum) s. m. tourment 2,
trachar v. tractar.
3; 6, 13; 95, 9; 139, 13; 152. 19; 206. 27;
tracheiritz v. trahiritz.
208, 28; 270, 13; 375, 22.
trachor v. traire.
tormentar; tur- (de torment; *tormêntâre) v. trassio trascio traiso traizo
tracio ; ; ; ; ; traazo
I. tr. tourmenter 304. 10; 347, 21; 375, 28:
3, 24 (trâdïtïonem) s.f. trahision 8, 18; 23.
376, 38. 12: 111, 24; 285, 20; 350. 39.
torn; tor (tôrnum) s. m. tour 100, 4; 338. 3, tractar; trachar (trâctâre) v. I. intr. traiter
6 ; retour 158, 33 ; rempart 300, 7 ; instant 126, 29; 395, 1; réf. se tirer 369, 19.
104, 21. tractât (trâctâtum) s. m. traité, article 371, 16,
tornada {pc. p. f. de tornar) s. f. retour, envoi 394, 28.
403, 5. tradar (*trâdâre p. trâdere) v. I. tr. livrer,
tornar (tornàre) v. I. tr. tourner, retourner 5, trahir 1, 8: 3, 33.

5; 362, 4; détourner, changer 20, 26; 112, trafan v. trefa.


12; 286, 4; intr. retourner 27, 30; 115, 20; trahi (s. verb. de trahinar. *trâgïnâre) s. m:
devenir 87, 26 200, 22 404, 27 se changer
; ; ;
train, direction 58, 36: 102, 5.

117, 8; t. a répéter 248, 16; t. a rien tenir trahir v. trair.


pour rien 87, 11; t. a mal tourner mal 243, trahiritz; tracheiritz (*tradïtrïcem) tra/tr>
34; t. a manjar manger de nouveau 359, 27; adj. f. 135, 16; sj. f. 192, 3.

rêfl. se tourner 244, 12. traidor; traydor; trachor (*trâdltôrem p. trâdï-


tornei {s. verb. de torneiar. *tornïcâre) s. m. torem) s. m., sj. traire, traître 92. 7; 119,
tournoi 127, 5. 4; 216, 5; 351, 3.
Torongel n. de pays. Touraine 40, 19. trair; trahir (trâdlre p. trâdere ) v. IIb . tr.

Toronjat n. propr. habitant de la 'Touraine trahir, livrer 9. 10: 75. 6; 92. 7: 119, 2:
39, 3. 172, 6.
torser (torq[u]ëre p. torquêre) v.f. II. tr., pc. traire 31, 7: 51, 2: trayre 424. 27 (trâgëre p.
p. tort, tordu 294, 29 via torta détour 222, ; trâhëre) IL tr., prés. ind. sg. 1. trai
v. f.

12. 40, 6; tray'309. 36; trag 346. 2: trac 65,


tort (tôrtum) 5. m. tort 22, 10; 252, 19. 4; 127, 4; S. tra 5, 1; subj.sg. 3. trag* 195
tortura (tortûram) s. /. torture 85, 4. 8, 10; traga 225. 23; impf. ind, sg. 1. traria
tos (toncum; cf. Kg. 9532) adj.,f. tosa. enfant, 73. 15; parf. sg. 1. trais 116. 24; 2. traissist
jeune 114, 3; 269, 17. 26! 18: 3. trais 50, 5; 324. 18: pi s. trais-
tost (tostum) adr. tôt, aussitôt, promptement setz 222. 3; fut. pi. 1. trairem 24. 31: pc.
10, 31; 99, 17. p. m. trait 81, 4; 215, 17; trag 119. 4;
tostemps; -ms; -ns (toz temps) adv. toujours trach 424, 31;/. traita tirer, extraire, ar-
649 GLOSSAIRE. 650

racher, lancer, conduire, mener, aller, citer, traversier (traversa rium) adj. de traverse 212,
tenir (à), souffrir] t. mal aller mal 5, 1; t. 26.
fors excepter 215, 20; rèfl. tarder 232. 24; traydor; trayre v. traire,
si t. vas s'approcher 49, 8. trebalh -aill; -al; trabail; tribalh (s. verb. de
;

traiso; traizo v. tracio. trebalhar) s. m. travail, peine, chagrin, mal


traluzir (de trânslticëre) v. IV'. tr. éclairer 150, 221, 2; 260, 27; 280, 13; 298, 19; 346, 27;
15. 395, 43.
tramblar v. tremblar. trebalha; trab- (de trebalhar) s. f. peine 105,
trametre (trânsmïttëre) v. f. II. tr., prés. ind. 21; 160, 34.
sg. 1. tramet 60, 20; 3. tramet 3, 21; impf. trebalhador (de trebalhar) s. m. travailleur
subj. sg. 1. trameses 175, 8; parf. sg. 1. 398, 20.
tramis 84, 10; (faible) tramesii 18, 11; 2. trebalhar; -ailiar; -allar; -alar; trabaliar; tra-
tramesist 17, 11; 18, 11; 3. trames 10, 6; belhar (*trïpâlïâre cf. Kg. 9635) v. I. tr.
;

pc. p. sg.f. trameza 395, 16; pi. m. trames- tourmenter , agiter, fatiguer, s'efforcer, se
ses 426, 23, envoyer. tourmenter, travailler 106, 37; 107, 10; 260
translatar (sav., *trânslâtâre) v. I. tr. trans- 28; 278, 10. 11; 347, 14; 350, 37; 417, 23
later 410, 31. 421, 9; réf. se fatiguer, s'efforcer 105, 34
transmudar (trânsmûtâre) v. I. tr. changer 395, 113, 31.
18. trebucansa (de trebucar) s. f. trébuchement,
transpassar v. traspassar. renversement 330, 11,
trap (trâbem) s. m. tente 201, 25. trebuchar (de trans et germ. bûk) v. I. intr.
trapa (germ. trappa) s. /. piège 223, 24. trébucher 115, 12.
tras (trâns) prép. derrière, à travers, on dehors trecen (trêdecïmum) nombr. ord. , f. trezena
de 58, 15; 91, 37; 144, 3; 361, 4; 418, 7. 332, 30, treizième.
a
trasalir; tressalhir (*trânssâlïre) v. II intr. . trecia que (ïnter ïd sïatV) conj. (prép.) jusque
tressaillir, frémir, trembler 251, 2; 277, 1. 11, 20; 16, 17.
trascio v. tracio. treîa; traîan (or.inc; cf. Kg. 9462 et 9658)
trasdossa (trâns dorsa) s. f. fardeau 221, 20. adj., f. -na, trompeur 57, 27; 221. 13; 222,
trasfigurar (sav., transfigurât) v. I. réfl. se 26.
transfigurer, se changer 84, 32. trega; -gua; treva (goth. triggua) s. f. trêve,
trasgitamen (de transgitar) s. m. transforma- repos 126, 13; 212, 18; 244, 25; 315. 12.
tion, enchantement 234, 27. trei; très; trey (très) nombr. card. trois 11,
trasgitar (trâns et jâctâre) v. I. intr. jongler 21; 24, 13; 126, 32; 315, 12.
91, 17; 312, 5; tr. sculpter, forger 184, 13. tremblar; tram- (*trëmùlâre) v. I. intr. trembler
trasnuchar (de tras et nuch *trânsnoctâre) v.
; 5, 9; 34, 13; 152, 10; 438, 7.
I. intr. passer la nuit 211, 3. tremolar (sav., *trëmulâre) v. I. int. trembler
traspassamen (de traspassar) s. m. trépas, 224, 26.
mort 331, 10. trencamen (de trencar) s. m. cassure 233, 20.
traspassar; trans-; traspasar (tras et passar; trencar; -char (trïncâre p. trùncâre) v. I. tr.
*trânspâssâre) v. I. intr. passer, trépasser, trancher, tailler, couper, briser, rompre, dé-
mourir, partir 9, 6; 30, 22; 333. 9; 385, 16. truire 28, 26; 29, 18; 143, 25; 373, 32; réfl.

trassio v. tracio. 149, 10.


trastornar (tras et tornar; *trânstornâre) v. I. trenta (*trëgïnta p. trïgïnta) nombr. card.
tr. tourner, changer, mettre en fuite 203, 18 ;
trente 129, 1; 302, 16.
réft. se t. vers se donner à 30, 24. trepei (s. verb. de trepeiar; *trëpïdïâre) s. m.
trastot; trestot (tras et tôt; *trânstôttum) adj. trépignement, tumulte 127, 34.
et pron. indéf., m. pi. sj. trastut 2, 9: trastot tresier (très et ier) adv. le jour d''avant-hier

207, 4; o. trastuz 5, 37; tout, tous. 42, 24.


trat (trâctum) s. m. spasme 331, 35. treslis (*trïsllcium) adj. tissa à mailles, maillé
trauc (*traucum, d'or, inc.) s. m. trou 428, 9. 55, 27.
traucar (de trauc) v. I. tr. trouer, percer 38. trésor v. thezaur.

22; 181, 20; 340, 36; 363, 1. trespassatge (très et passatge; trâns*pâssâtï-
traut (trïbùtum?) s. m. train 206, 8. cum) s. m. passage 56, 40.
travers (trâvërsum) adj., f. -sa, travers, dé- tressalhir v. trasalir.
tourné 201, 7; 309, 22; de t. de travers 338, trestot v. trastot.
26. treu (de goth. triggua) s. m. trêve 344, 30.
651 GLOSSATRE. 652

treva v. trega. i trompeta (dim. de trompa) s. f. trompette


trevar (cf. Kg. 9720) v. I. intr. demeurer 439, 4.

241, 8. tron v. tro.


trey v. trei. tronçon (*trùncïonem, de trûncum) s. m. tron-
trezen v. trecen. çon 182, 13.
tria (de trïar) s. f. choix 308, 21. trop; tro (de germ. thorp) adv. trop, très, beau-
triadamens (du pc. p. de triar) adv . nettement coup 2, 14; 26, 3; 34, 26; 335, 40; 336, 16;
234, 29. 391, 11; subst. 297, 2.
triar (or. inc.) v. I. tr. et intr. trier, choisir, trop v. trobar.
distinguer 31. 14; 172, 4; 199, 33; 215, 3; tropel (de germ. thorp) s. m. troupeau.
se montrer 241, 24. tros que (ïntro ûsque) conj. jusqu'à ce que
tribalh v. trebalh. 300, 16.
tribulacio (sav., trïbûlâtïonem) s. f. tribulation
truan; -ant (d'or, celt.; cf. Kg. 9773) adj,
434, 7.
truand, vilain, paurre, queux 339. 35: s. m.
trie; trig (s. verb. de trigar) s. m. truc, trom- 49, 4; 140, 20: 237, \0.
perie 71, 18; retard 393, 23. truchar (*trûdïcare) v. I. tr. envahir 115, 17.
trichaire; -es (de trichar) adj. et s. m. sj. trom- trueia v. troia.
peur 58, 23; 64, 21; 162, 9; 342, 38. truop r. trobar.
trichairitz; trixarritz (de trichar) adj. et s. f.
truîar (de tûberem?) v. I. réfl. plaisanter 406.
traîtresse 221, 8; 331, 6; 340, 7.
24.
tricharia (de trichar) s. f. tricherie, tromperie truffado[r] (de trufa) s. m. railleur 421, 6.
96, 3. trûiassa (de troia; *trojâcëam) s. f. truie 340,
trida (de rtyçiSa?) s. f. tigresse 361, 13.
38.
trido (de trida) s. m. petit de la tigresse 361.
trusar (trûsâre) v. I. tr. piler 199, 40.
15.
tu (tu) pron. pers. 2 e p. abs. et conj. tu.
trig v. trie,
tuar (or. inc.) v. 1. tr. tuer 250. 28; 437. 16.
trigar; -guar (or. inc; cf. Kg. 9704 et 9727) tuh v. tôt.
v. I. intr.tarder 331, 26; réfl. 71, 4; 84, 3; tur- cf. tor-.
180, 22. turbolen (sav. , turbùlëntum) adj. turbulent
trinitat (trlnïtàtem) s. f. trinité 8, 11. 258, 6.
trinquada (pc. p. f. de trenear) s. f. tranchée
turmel (de germ. trumm) trumeau, partie cliar-
433, 23.
nue de la jombe 40. 32.
triplar (trïplâre) v. I. tr. tripler 238, 3.
tut v. tôt.
trist (trïstem) adj., sj. tritz, /. -sta 125, 1 ;

159, 24.
tristessa; -ezza; -icia (trlstïtïam) u; un (ûnum) nombr. card., sj. us 193. 11:
s. f. tristesse
uns 303, 4; un e un l'un après l'autre 274.
8, 3; 256, 32; 262. 6.
tristor (de trist) 20; per un cen cent pour un.
s. f. tristesse 124, 24; 381. 36.
tro v. trop, u; un (ûnum) art. indéf. un; masc. sg. sj. us:

tro; tron (thronum) 6-. m. trône, ciel 36, 7; 37, uns; <>. u; un: pi. sj. u; un: o. us: uns: /.

9; 389, 13. una; uno 439, 2; pi. o.


sg. sj. unas. un, une;
tro (s. verb. de tronar, de tônâre) s. m. ton- unas sabatas une paire de souliers 359 . 34.

nerre 138, 8. ub- v. ob-.


tro ([ïn]tro) prêp. t. en jusqu'à 21, 28; jusque hubriac (sav., ëbrïâcum) adj. ivre 372, 37.
t. que conj. jusqu'à ce que 181, 18. Uc Ugo.
v.

troba (de trobar) s. f. invention 234, 24. uchanta (de ôotogïnta) nombr. card. <>ctantt y

trobador (de trobar) s. m., sj. trobaire tro- ,


quatre-vingt 43, 9.

baires, troubadour 85, 25; 125. 3; 229, 24: uchar; huchar: ugar (*hùccâre, de hue) v. I
312. 24. intr. hucher, crier, s'écrier 5. 23: tr. appeler,.
trobar (*tropâre; cf. Kg. 9768) v. I. tr. trouver exhorter 115, 1; u. quils pousser des cria
4, 26; 213, 7; inventer, composer 69, 25. 329, 12, appeler.
troia; trueia (*trojam) s. f. truie 129, 5; 200, uei- v. oi-.
1; cuir (?) 143, 7. ueich v. oit.

Troia n. de ville, Troie 142, 22. uel etc. v. olh.


trompa (v. h. a. trumpa) s. f. trompe, trompette uey v. oi.

142, 36. uî- c. oî-.


653 GLOSSAIRE. 654

11 fan a (de goth. ufjo?; cf. Kg. !>857) s. f. ar- usquec (us quecs, ûnûsquïsque) adj. indéf. sj. }
rogance 56, 9; 129. 20. f. unaquega 27, 26, un chacun 71, 5.
ufanier (de ufana) adj. arrogant, fanfaron, usurier (ûsarârium) s. m. usurier 341, 33.
superbe 146, 16; 342, 28. util (ûtïlem) adj. utile 393, 16.
ufaut (de goth. ufjo?) s. m. arrogance 149, 27. huuel v. olh.
ufrir; uff- (*offerïre) v. IIab ., prés. ind. pi. 2. uzadamens (ûsâta mente) adv. usuellement
uffrizetz 445. 10; 3. ufron 424, 8, offrir. 238, 1.

ugar v. uchar. uzar; usar; huzar (ûsâre) v. I. tr. fréquenter

Ugo ; Hugo n. propr., sj. Uc, Hue, Ugs 60, 22 ;


330, 9; consommer intr. procéder 310, 36;
169. 9; 175, 10; 203, 8; 413, 1. u. de. user de, employer 311, 21; 376, 5. 6;
uis; huis; us (ôstium) s. m. porte, issue 262, réf. s'user 394, 15.
19; 300, 11; 369, 13. uzatge; us- (*ttsâtïcum) s. m. usage, habitude
ulh v. voler. 56, 39; 95. 12: 326, 19.
ultra v. outra. uzura lûsuram) s. f. usure 130, 12.
huma (hnmânum) adj., f. -na, humain 65, 11.
humanal (de human *hûmânâ lem) adj. humain
; v' v. vo.
394, 27. va; van (vânum) adj.) f. -na, vain, inutile 257,
humanitat (sav.. hûmânïtâtem) s. f humanité 30; 377, 35; en va, van en vain 246, 10;
255, 28. 284, 25.
umbra v. ombra. vaca (vâceam) s. f. vache 432, 32.
umbros (ûmbrôsum) ombreux 397, 10.
adj. vacar (vâcâre) v. 1. intr. vaquer 431, 18.
umelir (de humil, umil; *hiimïlïre) v. IIb réft. . vaire; vair; vayr; var; vari (vàrïum) adj., f.
s'humilier 52, 29. varia 396, 5; vair, de diverses couleurs, gris-
humiditat (sav., hûmïdïtâtem) s. f. humidité bleu, variable, différent 58, 21; 86, 26; 104,
395, 33. 35; 149, 11; 292, 7; 357, 29; subst. sorte de
umil; humil; -ilh (sav., hûmïlem) adj. humble, pelleterie 36, 26.
condescendant 59, 4; 163, 2; 446, 24. vaissel; vayselh (vâscëllum) s. m. vaisseau,
umiliar; hu-; umilivar (sav., hùmïlïâre) v. I. vase 230, 21; 422, 2.
intr. s'humilier 276, 1 réf.. être soumis, s'hu- ; val (vallem) s. f. vallée 143, 32.
milier 134, 14; 168, 20. valaros v. valoros.
umilitat; humilitat; umilta; omilitat (sav., valat (vâllâtum) s. m. fossé 208, 5.

hiimïlïtâtem) s. f. humilité, condescendance, valedor (de valer) s. m. aide, protecteur 117,


piété 8, 6; 117, 20; 255, 20: 279, 10; 304. 21; 310, 25.
19; 308, 3; 329, 22. Valei n. de pays Valois 128, 27.
umilmen; humilmen; -ns; -nt (hùmïli mente) valen (pc. prés, de valer) adj. vaillant 75, 12:
adv. humblement 43, 28; 255, 30; 267, 24; 118, 5; 175, 4; 240, 17; 241, 5; 263, 33;
367, 5. 305, 30.
umor-; hum- (sav., hûmôrem) s. f. humeur, valensa; -ça; valentia (valëntia) s. f. valeur,
humidité 320, 13; 376, 28. vaillance, prix, aide 80, 3; 118. 6; 174, 19;
umplir (de ïmplëre) v. IIa remplir 13, 44: . 305, 24; 393, 12.
208, 5. valer 53, 2; 70, 11 (vâlère) v. f. III. intr.,
un v. on. prés. ind. sg. 1. valh 120, 20; 2. vales 319,
un- v. u-. 13; 3. val 4, 29; 208, 3; pi. 3. valon 118, 6;
unadamen (unâtâ mente) adv. uniquement 392, valo 293, 17; subj. sg. 1. valha; 3. vailla
25. 308, 13; impf. subj. sg. 3. valgues 82. 7:
unicorn; hu- (ûnïcornem) s. m. unicorne 361, fut. sg. 1. valrai; cond. I. sg. 1. valgra
22. 419, 6; 3. valgra 85, 34; 27. sg. 3. valria
unitat (sav., ûnïtâtem) s. /. unité 258, 29. 86, 27 ;
pc. p. valgut, valoir, profiter, aider.
unt v. on. valhenmen (de valënte mente) adv. vaillam-
uoi v. oi. ment 438, 6.
uolh v. olh. vallier (*vâllnrium) s. m. piocheur 33, 12.
urtar; hurt (or. inc.) r. I. tr. heurter 393, 22. valor ; vallor (valorem) s. f. valeur, prix,
us (ûsum) s. m. usage, habitude 77, 23. mérite, vertu 3, 1; 81, 21; 440, 31.
us, forme appuyée de vos. valoros; -aros (de valor; valorosum) adj. valeu-
us v. uis. reux, vaillant 330, 14; 446, 22.
us- cf. uz-. van v. va.
655 GLOSSAIRE. 656

vanament (vâna mente) adv. vainement 257, 19. tr. veiller 103, 25; 151, 26; 258, 44; 260, 27;
vanar (vânâre p. vànâri) v. 1. tr. vanter 165, 355, 20.
8; réfl. se vanter 65, 26. veltat (de velh) s. f. vieillesse 4, 34.
vanetaÊ vânïtâtem) s.
(sav., f. vanité 374, 17. veltre (*vëltrum p. vërtràgum) s. m. limier
vaneza (de van; vânïtïam) s. f. vanterie 317, 39, 8.
11. ven (vëntum) s. m. vent 55, 34; 03, 22; 129, 12.
vanoa (or. inc.) f. courtepointe 210, 26.
s. vena (vënam) s. f. veine 198, 28; 275, 16.
vantaire (de vantar) s. m. sj. vanteur 335, 12. venazo (vënâtïonem) s. f. venaison 44, 15.
vantamen (de vantar) s. m. vanterie 335, 11. vencer; venser (vïncëre) v. III. tr. y prés. ind.
vantar (*vânïtâre) v. I. réfl. se vanter 334, 37. sg. 3. vens; subj. sg. 1. vensa 75, 11; 3. 108,
vaquiera (vâccâriam) s. / vachère 406, 8. 5; parf. sg. 1. venquei 17, 1; 3. venquet
var; vari v. vaire. 77, 26; 237, 13; pc. p. m. vencut 117, 5;
variable (sav., vârïâbïlem) adj., f. -bla, variable /. -uda 364, 27, vaincre, gagner.
404, 15. vencudamen (du pc. p. de vencer) adv. en
variar (sav., vârïâre) v. I. tr. varier 396, 30; vaincu 97, 2.
réfl. se distinguer 404, 9.
vendeta (vïndïctam) s. f. vindicte 265, 38.
vas v. ves.
vendre (vëndëre) v. III. tr. vendre 46, 2; 340.
vassal; -alh; -au (*vassâllum, d'or, celt.) s. m. 34.
vassal, homme brave 38, 10; 41, 12; 137, 14;
vene (vënenum) s. m. poison 224, 28.
350. 16.
veneta (dim. de vena; *vënïttam) s. f. petite
vassalatge (de vassal) s. m. vasselage, courage, veine 198, 37.
bravoure 181, 13; 192, 5. venga- v. venja.
Vaudes; Baudes n. propr. Vaudois 212, 10; vengaso (vïndïcâtïônem) s. vengeance 37, 26.
f.
341, 31. venguda (pc. p. f. de venir) s. f. arrivée 434,
vavasor (vassum vassorum) s. m. vavasseur. 14.
vassal d'arrière-fief 299, 13. venir; bénir 447, 1 (venïre) v. f. III. intr.,
vay- v. vai-. prés. ind. sg. 1. venh; vein 13, 6; venc 105,
vec; ve (vide [ve] et ëccum [vec]) voici 29. 8; 16; venho 299, 4; 443, 20; 2. vens; ves 5,
vec vos; ve*us vous voici 26, 9; 37, 1, 28; 23; 132, venes 335, 42; 3. ve; ven 8. 21,
1;
40, 15. 22; pi. 3. venon; venen: subj. sg. 1. venha;
vedar (vëtâre) v. I. tr. défendre, refuser 32, pi. 3. vengan 36, 22; impf. subj. sg. 1.
10; 35, 7; 321, 9. veguessa 443, 27; 3. vengues 336, 3: pi. 3.
veder; veer v. vezer. venghesan 431, 14: parf. sg. 1. vinc 55, 29;
vegada; vegu-; vei- (*vïcâtam) s. f. fois 11, 21; venc 367, 15; vengui 55, 7; venguii 16, 28;
59, 29; a la vegada; a las vegadas parfois 2. venguist; venguis 144. 27; 3. venc 3, 8;
211, 3, 8; 259, 15. 87, 16; veng 3, 7; 28, 2; pi. 3. vengron 265.
veiada v. vegada. 33; fut. sg. 1. venrai; 2. venras 335, 42;
veiaire; (vïcârium ou vïdëâtur
-ayre; -eyre vendras 356, 17; 3. vindra 201, 27; cond. I.
Kg. 10155) m. avis, mine 279, 23; 367,
s. sg 1. vengra; II sg. 1. vendria; 3. vendria
13; 381, 20; m'es v. il me semble 63, 21; 395, 7; pc. prés, venen; pc. p. vengut, venir;
v. a. convenir 299, 4; s en v. 44, 3.
-

64, 15.
veillar; veill- v. velh-. venjamen; veng- (de venjar; *vïndïcâmentum)
veir; veire v. vezer. s. m. vengeance 8, 34; 236, 8; 302, 11.
veire (vïtrum) s. m. verre 184, 13; 268, 22; venjar; vengar (vïndïcâre) v. I. tr. venger
361, 1. 39, 17.
veirier (de veire; vïtrârium) s. m. vitrier 232, vensedor (de venser; vencer) s. m. vainqueur
16. 192, 21.
veiri (de veire; *vïtrïnum) adj., -na, de ventada (pc. p. /• de ventar) s.f. coup de vent
f.
verre 233, 22. 254, 34.
vel v. velh. ventailla (*vëntâlia) s. f. ventaille 128, 18;
vêla (vêla) s. /. voile 98, 1; 305, 32. éventail 324, 8.
velh; veill; vell; vel; vielh; viel; vilh (*vëclum ventar (de ven. vent, vëntum) s. v. I. intr.
p. vëtùlum) adj., f. vielha 266, 12, 14; vieux, renier, soufler 33. 18; 63, 19.
laid 4, 30; 7, 10; 37, 1, 19; 142, 27; 369, 22. ventre (vëntrem) s. >». ventre 29. 9; 334, 1.

velhar; veillar; velliar; veliar (vïgïlâre) v. I. ver (vërum) adj. f. -ra, vrai, véritable 13. 17
657 GLOSSAIRE. 658

subst. vérité 81, 26; 149, 12 (?); 222, 25; de vers v. ves.
ver, per ver,vraiment 70, 3. vers (vërsum) s. m. vers, verset, sorte de poésie
verai; -ay (verâcem et *vërâcum; de vërum) 20, 21; 45, 5; 91, 25.
adj. vrai, sincère, véritable 49, 22; 83, 19; verset (dim. de vers; *vërsïttum) s. m. chanson
309, 14; 368, 12. 31, 3. Cf. vers,
veramen; -nt; -ns (vëra mente) adv. vraiment, vert (vïrïdem) adj. vert 53, 23, 86, 26.
sincèrement 10, 3; 43, 17; 364, 29; 368, 11. vertadier (de vertat; *vërïtâtârium) adj., f. -a,
verayament (de verai) adv. véritablement 383, vrai, sincère 123, 5; 214, 5; 253, 29; 305,
28. 26.
verbe; verb (vërbum) s. m. verbe 213, 8, 20. vertat; -ath; veritat; beritat (vërïtâtem) s. f.
verdesir (de vïrïdem) v. IP. verdir 249, 27. vérité 8, 4; 11, 34; 14, 37; 31, 6: 265, 28.
verdet {dim. de vïrïdem; *vïrïdïttum) adj., f. vertir (de vërtëre) v. Il b . intr. se tourner 47,
-ta, verdelet 199, 15. 26.
verdier v. vergier. vertut; virt- (vïrtatem) s.f. vertu, force, qualité,
verdor (de vïrïdem; vïrïdôrem) s. /. verdure, miracle 4, 19; 25, 13; 44, 8; 50, 6; 258, 23;
printemps 53, 31. 394, 19.
verdura (de vïrïdem *vïrïdûram) ; s. f. verdure, ves; vas; vers (versus) prép. vers, envers,
printemps 66, 10; 258, 24. contre, près, en comparaison de 1, 10; 7,

vere v. vezer. 13; 39, 20; 239, 8; 258, 44; 260, 10; v. que
verenos (vënënusum) adj. venimeux 430. 6. de de sorte que 67, 6; v. on que ou que
verga; verge (vïrgam) s. f. verge 150, 13, 20, 168, 8.
24 etc.; 233, 1; 264, 16; 306, 17. ves v. vetz.
verge vergen
;
berge (vïrgïnem) s.
; f vierge vescom (*vïcecomes) m. sj. vicomte 214, 28.
s.

28, 6; 50, 14; 233, 15; 305, 2; 320, 20; veser; vesion; vesi vezer etc. v.

441, 9. vesprada (*vësperâtam) s. f. soir, soirée 433,


vergena; -ina; virgina (*vïrgïnam p. vïrgïnem) 18.
s.f. vierge' 21, 4; 160, 8; 233, 14. vespre (vëspërum) s. m. soir 359, 2.
vergenetat; vergi-; virgi- (sav., vïrgïnïtâtem) vessar (vëxare) v. I. tr. tourmenter 421, 8.
s. f virginité 19, 13; 320, 10; 361, 26. vestidura (vëstïtûram s.f. vêtement 66, 11; 164,
vergier; verdier (vïrïdïârium et vïrïdârium) 14.
verger, jardin 53, 21; 283, 12. vestimen; -enta 129, 2; (sav., vëstïmëntum;
vergiera (*vïrïdïâriam) s. f. vergière, sorte de -ta) s. m. vêtement, -ents 7, 11; 9, 13; 43.
poésie 406, 7. 21.
vergonha; -oigna; -uina; -uonha (vërëctindiam) vestir (vëstlre) v. II' 1
., prés. ind. sg. 3. viest
s. f. vergogne, honte, pudeur 27, 13; 311, 288, 41, vêtir, revêtir 7, 20; 48, 29; subst.
39; 336, 19. vêtement 43, 26; 86. 26.
vergonhar (de vergonha) v. I., réfl. s'humilier vetz ves (vïcem) s. f. fois 42,
; 27 ; 130, 31 ;

242, 34. 278, 12; mantas v. maintefois 247 ', 20; totas
vergonhos; -oignos (de vergonha; *verëcûndï9- v.toujours 297, 3.

sum) adj., f. -sa, vergogneux, honteux 224, ve'us v. vecvos.


b
16; 269, 22; 420, 35. veuzir (de vllem) v. II intr. envïlir 125, 20. .

Vergonyhos Bergonhos. v. veyre v. vezer.


vergueta (dim. de verga; *vïrgïttam) s.f. petite vezar; veziar (vïtïâre) v. I. tr. éprouver 372.
verge 196, 7. 10; pc. p. accoutumé, habile, adroit 202, 17;
veri (de vënënum; *vënimen) s. m. venin. 248, 33; 324, 6.
vérin ar (vënënâre) v. I. tr. envenimer 363, 19 vezer; veser 392, 41; veder 5, 15; 54, 4; 252,
veritat v. vertat. 29; veire254, 19; vere 440, 27; veïr 23, 14;
verjan (*vïrïdïântem) s. m. rameau, vert 1(57, v. f. I. tr.; prés. ind. sg. 1. vei 57, 33; vey

17. 313, 12; veig25, 26; veg (: destreg) 280. 18;


vermeillo (de vermelh; *vïrmïculônem) s. m. 2. ves 89, 23; 412, 9; 3. ve; pi. 1. vezem
vermillon 326, 33. 2. vezetz 64, 27; veez; 3. vezon; vezo 313,
vermelh ; -eil (vërmïcùlum) adj., f -lha, ver- 7; subj. sg. 1. veia; 3. veia; veya 359, 10;
meil 66, 1. vea 6, 30; pi. 3. veen 18, 23; impf. ind.
vcimelheiar (de vermelh; *vërmïcùlïcare) v. I. vezia etc.: subj. sg. 1. vezes etc.; 1. vis 80,
iutr. devenir rouge 204, 9. 21; 3. vis(?) 73, 5; 108, 29 (: partis); parf.
vernitz (or. inc.) s. m. vernis 39, 33. sg. I. vi (:lati) 57, 33; 104, 19; 2. vist 4,
659 GLOSSAIRE. 060

22; 394, 25; 3. vi 25, 21; 26. 13; 241, 34; vigoros (de vigor; *vïgôrosum) adj. vigoureux
vit 4; pi. 1. vim (:prim) 105, 13; 2.
46, 345, 13.
vitz 115. 11; 293, 25; vis (:abelis) 296, 16; vil (vïlem) adj. vil, bas, méprisable 192, 33;
vistes 44, 6; 3. viron 202, 22; viro 203, 3; 193, 4; 268, 22; 283, 6.
viiren 14, 91; fut. sg. 1. veirai etc.; pi. 1. vila ;
villa (villam) s. f. ville 426, 3.

verem 22, 16; cond. I. pi. 2. viratz 38, 22; vila; villa (de vila; *vïllânum) s. m. paysan 46.
II. sg. 3. veiria 361, 4; imper sg. 2. ve; pi. 23 ;
paysanne 55, 20.
2. veiatz pc. prés, vezen vezent 426, 7 pc. ; ;
vila ;
-an ;
villan (*vïllânum) adj. f. ana, vil-
;

p. sj. m. vis 113, 9; vht 212, 81; vegut lageois, vilain, grossier 49, 9; 56, 13; 65, 7;

259, 32; vezut 207, 17; veut 4, 33; veuth 165, 11; 184, 4; 299, 22.
11, 38;/. viza (: deviza) 66, 29; voir; anar vilanamen (*vïllâna mente) adv. vilainement
v. aller voir, faire visite 47, 14 ;
pc. p. vist 437, 16.
convenable 406, 17; (so) m'est vis ce me vilanatge (de vilan; *vïllanâtïcum) s. m. vilenie,

semble 113, 9, 15. grossièreté 101, 24; 326. 21.

vezi; vesi (*vïcïnum p. vïcinum) adj., f -na vilanet (dim. de vilan ; *vïllànïttum) s. m. petit
subst. m. f. voisin, -ne vilain.
76, 5; voisin, procJte,
32, 4; 314, 27; 370, 1.
vilania ; vilh- (de vilan) s. f vilenie, grossièreté
134, 27; 201, 8; 276, 8; origine villaine 241,
veziat v. vezar.
23.
vezio; vesio (sav., visïônem) s. f. vision 365,
vilh v. velh.
20; 408, 23.
vilhania v. vilania.
vezitar; ves-; visitar (sav., vïsïtâre) v. I. tr.
vilheza (de vielh) s. f. vieillesse 388, 3.
visiter 6, 16; 332, 9.
villa; villan v. vila; vila.
vezoig (vïdùcium) s. m. bêche 56, 19.
vilmen (vlli mente) adv. vilement 311. 37.
vi v. viu.
viltat (vïlïtâtem) s. f. vileté, indignité 383. 8.
vi; vin (vïrmm) s. m. vin 35, 7; 266, 36; 340,
vin v. vi.
33.
vinagre (vin et agre, vinum acre) s. m. vinaigre
via v. vida,
290, 25.
via; vio 439, 10 (vïam) s, /. voie 11, 31, 34;
vincer v. vencer.
146, 35; 297, 6; a la v. à la voie, loin 121,
vinha (vïnè'am) s. /. vigne 214. 1.
12.
vint (*viginti) nombr. card. vingt 39, 2 ; 129. 1 ;

viacier (*vîvâcïor, compar. de vlvâcem) adj.


245, 6.
alerte, plus v. 403, 31. Cf. viatz. vio v. via et vida,
vianda (vïvânda p. vïvënda) s. f. nourriture, viola (vïÔlam) s. /". violette 292, 24.
aliment 215, 35; 257, 34. violadura (de violai-) s. f. air de viole 324. 16.
vi and raii m.? 339. 33.
s. violaire (de violar) s. m. sj. joueur de viole
viassamen (de vlvâcem; *vïvâcïa mente) adv. 147, 13.
vite, promptement 44, 3. violar; viular (or. inc.) v. I. tr. jouer de lu viole
viatge ; -âge (vïâtïcum) s. m. voie, voyage, route 91, 7; 324, 19.
84, 9; 441, 40. violeta; -etta (dim. de viola; *vïôT(ttam) s. /.
viatz; viaz (vlvâcem) adv. vite 36, 3; 84, 21; violette 387, 16; 401, 5.
289, 5; ta viaz co aussitôt que 29, 28. Cf. virar (*vlrâre de gyrâre) v. I. tr. virer, tourner
viacier et viassamen. 114.30, changer; intr. 160, 26; réft. 54, 6; 67.
vibra (vïpëram) v.f. vipère 226, 4; 359, 28. 11.
vici; vidi (sav., vïtïum) g. m. vice 29. 19; 329, virgina; virginitat v. vergena; vergenetat.
15. virginal (sav., vïrgïnalem) adj. virginal 388.
Victoria (sav., vïctorïam) s. f. victoire 438, 32. 37.
vida; via; vita (vltam) s.f vie 7, 27; 11. 34: viro; viron de virar) prép. autour de 35. 1:

17, 9; 147, 3; plur. 51, 11; 235, 10. de v. tout autour 198. 39.
vidi v. vici. virtut v. vertut.
vielh; viel v. velh. vis (vlsum) 6'. m. visage, ligure 6. 26; 64. 6:
viellart (de vielh) s. m. vieillard 122, 10. 275. 8.
vieu; vieure v. viu; viure. vis (vlsiun) s. m. avis 113. 17. Cf. vezer.
vigilia (sav., vïgïlïam) s. f. veille 382, 20. visitar v. vezitar.
vigor; viguor (sav,, vïgôrem) s.f. vigueur, force vista (p>c. p. f. de vezer s. /.) vue 338, 17; 401.
40, 10; 289, 15. 27. Cf. vezer.
661 GLOSSAIRE. 662

vistamen (*vïsta mente) adv. vite 43, 25. volontier; volun- (voluntarium) adj. f. volun-
vita v. vida. tiera; -eira, de bonne volonté, volontiers 43,
viu; vieu; vi (vïvum) adj. vif, vivant 2, 1; 22, 22; 45, 29; 165, 9; 245, 15; 282, 18.
16; 362, 15. volontieramen (volùntârïa mente) adv. volon-
viular v. violare. tiers 392, 14.
viure vieure 345, 12 (vïvere) v. f. III.
1, 3; volontos (volùntûsum) adj. désireux, disposé 60,
anom. intr., "près. ind. sg. 3. viu 12, 24 222, ; 3; 283, 1.

30; impf. subj. sg. 3. visques 42, 3; 125, 15; volpil (vùlpêciilum) adj. lâche 146, 21.
par/, sg. 1. visquiei 45, 1; 3. visquet 334, volpilhia, lâcheté.
10 fut. pi. 2. viuret 12, 24 pc. prés, viven
; ;
volpilho (de volpilh) s. m. 37, 23.
48, 1 pc. p. m. vescut 425, 5, vivre; a mo
;
voltut (*voltûtum) adj. voûté 50, 3.
viven de mon vivant 48, 1. volun- v. volon-.
vivensa (vïvëntïa) s. f. vie 342, 3. volvre (volvëre) v. f. II. tr., prés. ind. sg. 1.
viz (vïtis) sf. vigne 13, 18. sj. volv 105, 26; 3. volf 59, 14; pc. prés, volven
vizagge (*visâtïcum) s. m. visage 393, 13. 58, 21; pc. p. vout 86, 22; 203,27; moduler,
vo v. o. réfl. se tourner, se changer 58, 21 105, 26. ;

vocatiu vocâtlvum) s. m. vocatif 214, 31.


(sav., vo'n =
vos en.
vodar (vôtâre) v. I. tr. vouer 332, 8. vont v. on.
voidar vuydar voiar (*vocïtâre) v. I. tr. vider
;
; vos (vos) pron. pers. ton. pi. sj. o. vous; vous
143, 3; 274, 17; réfl. 376, 14. (= vos vos) vous vous 425, 33; vo*n (= vos
voit (*vocïtum) adj., f. voia, vide 129, 10 en) vous en; at. dat. et ace. vos; appuyé "us
e*us (ou eu s) 182, 4; ieus (ou ieu*s)
-

182, 8. et *s :

vol (s. verb. de voler) s. m. volonté 150, 33 37, 25 je vous; no's (ou no*us <C non vos)
193, 5 vostre ;
v. de votre gré 357, 36. ne vous 399, 2; sieus (ou sie us si vos)
-

<
volar (volâre) v. I. intr. voler 67, 18; 193, 5 si vous 348, 37.
287, 43. vostre (vôstrum p. vëstrum) pron. et adj. poss.
volatge (volâtïcum) adj. s. f. -atga , volage, 2 e pers. pi. masc. sg. sj. vostre; -s; o. vostre;
changeant 193, 3; 335, 29. pi. sj. evostre; o. vostres; /. sg. sj. o. vostra;
voler 83, 30 (*volëre p. vëlle) v. f. III. tr. pi. sj. o. vostras, votre, vôtre.
prés. ind. sg. 1. volli 62, 4; voill 31, 2; 111 vot (vôtum) s. m. voeu 158, 30; 332, 11.
8; voih 215, 20; voll 18, 26; vuolh 219, 22 votz; vot 359, 5 (vocem) s. f. voix 88, 13;
vuelh 215, 27; 247, 17; 349. 31; velh 433 185, 5.
6; vulh 52, 4; ulh 440, 25; ulho 439, 10 voutor (*vùltorem p. vûltùrem) s. m. vautour
voli 432, 6; vole 443, 37; 2. vols 42, 20 190, 16.
3. vol 6, 22; 111,8; 215, 19; 377, 25; pi. 1 vout (*vovïtum) s. m. moine 242, 2.
volem 118, 19; 2. voletz 224, 19; 247, 13 vout v. volvre.
3. volon; volen 215, 6; subj. sg. 1. volha vulgar (sav., vùlgârem) s. m. langage vulgaire
3. voill' 32, 15; vuelha 349, 30; velha 430 213, 7, 32.
10; vulha 404, 2; vulla 378, 3; vuella 379 vulguarment (vûlgâri mente) adv. vulgairement
10; 2. ulhas 439, 9; vuyles 329, 21; pi. 3 435, 25.
vuelho 397, 13; vulhan 203, 25. impf. ind
sg. 3. volio 441, 40 442, 1 subj. sg. 1. vol ; ; y v. i.

gués; volges 442, 18; 3. volgues 112, 14 y- cf. i-.

parf. sg. 1. vuelc 352, 4; volgui 291, 15 ydola (sav., ïdola) s. f idole 378, 31; 381, 17.
volgi 418,6; 2. volguist; 3. vole; volg 2, 6 ypocrita (sav. hypocrïtam) s. m. hypocrite
,

pi. 3. volgron 312, 21. fut. sg. 3. voldra 51 374, 5.

23. pi. 2. volret 13, 33; 3. voldran 288, 27 ypocrizia (*hypocrïsiam p. hypocrïsim) s. f.
cond. I. sg. 1. volgra 377, 27 IL sg. 1. volria ; iiijpocrisie 375, 12.
5, 10; pc. p. volgut 74, 19; vouloir, désirer ypotecari; epo- (sav., apothëcârïum) s. m. apo-
v. be, v. mal 111, 8; subst. 246, 15. thicaire, pharmacien 347, 11, 24.
volon (de voler ; *volûndum) adj. désireux 68, yu-e (êbrïum) adj. ivre 33, 25.
34.
volontat; voluntat (volûntâtem) s. f. volonté, aea; zai v. sai.
désir 23, 18; 25, 21; 77, 3; 93, 9. zo v. so.

También podría gustarte