Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
» A>^.
http://www.archive.org/details/chrestomathieprOObart
iO^Vbc ^
CHRESTOMATHIE PROVENÇALE
(X e
— XV e
SIÈCLES)
PAR
KARL BARTSCH.
PAR
EDUARD KOSCHWITZ.
MARBURG.
N. G. ELWERT, LIBRAIRE-ÉDITEUR.
1904.
G. Otto, Imprimerie aulique, Darmstadt.
AVANT-PROPOS.
plus lentement que celles qui la précédaient. Il a donc fallu entreprendre cette
qu'une nouvelle édition ne pouvait ignorer. Aussi avons-nous soumis toutes les
qui se trouvent éparpillées dans les Revues de philologie romane. Nous avons
fait, en tête des textes, une part plus large à la bibliographie et, dans l'intérêt des
autodidactes, nous y avons ajouté des renvois au Grundriss zur Geschichte der
provenzalischen Litteratur de K. Bartsch (Grdr.) et au Précis de la littérature
provençale publié par M. Stimming dans le Grundriss de Orôber (vol. II, sect. 2;
cependant, pour plusieurs pièces, nous avons préféré les orthographes établies par
les auteurs d'éditions critiques. Les j trop nombreux de Bartsch, au milieu
et à la fin des mots ,
qui correspondaient à des sons bien différents dans les
divers idiomes du Midi de la France, ont fait place aux i des manuscrits, qui
semblent moins se prêter à des interprétations erronées. Pour faciliter l'en-
tendement des textes provençaux, les enclitiques, que Bartsch avait soudées aux
mots précédents, en ont été séparées par des points ou des apostrophes, selon
les procédés actuellement en faveur. La ponctuation trop parcimonieuse de
l'auteur a été remplacée par une ponctuation plus abondante et qui tâche égale-
formes, chaque fois qu'elles présentaient des difficultés pour le débutant, ont
trouvé une place dans le Glossaire. Celui-ci a été enrichi d'étymologies, et les
mots allemands en ont disparu pour faire place à des interprétations françaises
adjectifs sont donnés sous la forme du cas oblique singulier. Exception a été
faite pour quelques mots qui, dans les textes, ne se présentaient qu'à un cas
sujet très divergent du cas oblique. Enfin nous avons accru l'ancien Index
décidément trop maigre de l'auteur. M. Braun-Elwert, de son côté, a eu soin
de rendre la lecture de la Chrestomathie plus agréable à l'œil par le choix d'un
meilleur papier et de caractères plus grands et plus distincts que ne l'étaient
Nous espérons, l'un et l'autre, que sous cette nouvelle forme, la Chresto-
mathie de Bartsch demeurera, pour l'étude de la langue et de la littérature
Kônigsberg. B. KoSChwitZ.
M. Eduard Koschwitz est décédé subitement, le 14 mars dernier. C'est
par une mort prématurée qu'il a été enlevé aux siens et au travail, le jour
s'exerçait dans les sens les plus divers. Le matin, il venait de donner ses
soins assidus à la nouvelle édition de la chrestomathie provençale, qu'il avait
sur le chantier, lorsque une apoplexie du cœur finit sa vie si riche de labeur
et de succès.
M. Koschwitz a dû laisser inachevée la chrestomathie provençale, dont
l'impression était avancé jusqu'à la colonne 606 (plaideiamen). Restait à revoir
Eduard Wechssler.
TABLE.
pagre page
Avant-Propos III Bertolome Zorzi
Aissi co*l fuocx consuma totas res . 301
Aimeric de Pegulhan Bertran de Born
Domna per vos estauc en greu turmen 175 Ges de far sirventes no*m tartz . . 126
En aquel temps quevl reis mori nAnfos 179 Ieu m'escondisc, dompna, que mal non
Si cum l'albres que per sobrecargar . 177 mier 123
Alba Moût mi platz quan vei dolenta . . 128
En un vergier sotz folha d'albespi . 107 Puois als baros enoia e lor pesa . . 127
Alphonse II, roi d'Aragon, Si tuit li dol e lh plor e*lh marrimen 124
Per mantas guizas m'es datz ... 93 Bertran Carbonel
Amanieu de Sescas Coblas esparsas 297
Essenhamen de la donzela 355 Bertran de Roaix
Arnaut de Carcasses Canso de nostra dona 445
Novas del papagai 283 Bible, histoire abrégée de la, . . 423
Arnaut Daniel Biographies des troubadours
L'aur'amara fais bruoills brancutz . 147 Bertran de Born 264
Lo îerm voler qu'el cor m'intra . . 150 Guillem de Capestaing 261
Arnaut de Maroill Peire Vidal 262
Bel m'es quan lo vens m'alena . . . 101 Boèce 1
page page
Daude de Pradas Guiraut de Cabreira
Dels auzels cassadors 195 Ensenhamen 91
Elucidari de las proprietatz de Guiraut de Calanso
totas res naturals ;
. . . . 393 A leis oui am de cor e de saber . . 183
Épitre farcie de la Saint-Étienne 23 Guiraut Riquier
Evangile de l'enfance 415 Breu doble . . 309
Évangile de Nicodème 410 Commentaire d'une chanson de Guiraut
Flamenca, roman de, 322 de Calanso 313
Folquet de Lunel Lettre 310
Roman de mondana vida 339 Retroencha 307
Folquet de Marseille Serena 310
En chantan m'aven a membrar . . . 131 Guiraut de Salinhac
Sitôt me sui a tart aperceubutz . . 133 Per solatz e per déport 227
Folquet de Romans Helias de Solier
Far vuelh un nou sirventes . . . . 215 Plangh del gran foc de Tholosa . . 433
Garin le Brun Honoré Bonnet
Ensenhamen 97 Arbre de batailles, traduction, . . . 429
Gaucelm Faidit Hue del Valat
Al semblan del rei ties 160 Canso e dansa mesclada 410
Ara nos sia guitz 158 Izarn
Lo rossinholet salvatge 155 Las Novas de l'heretge 208
Jeu parti; Savaric de Mauleon et
cf. Jaufre, roman de, 271
Uc de la Bacalaria 169 Jaufre Rudel
Girart de Rossilho, roman de, . . 38 Quan lo rius de la fontana .... 59
Gui Folqueys Jeu parti
Les Sept joies de Notre Dame . . . 317 Cf. Guillem et Savaric de Mauleon 77 et 169
Gui d'Uissel Joan de Pennas
L'autre jorn cost' una via Un guerrier, per alegrar, 353
187
Guilhem et Guilhem Augier Leys d'amors 403
Jeu parti 78 Ludus Sancti Jacobi, mystère, . . 439
Guilhem de Berguedan Lunel de Monteg
Chansoneta leu e plana Essenhamen del guarso 390
129
Guillem de Cabestaing Marcabrun
Li dous consire 79
A la fontana del vergier 53
Dirai vos en mon lati 57
Guillem de Cerveira
Proverbes de Salomon 329
L'autrier jost' una sebissa .... 55
Marti de Mons
Guillem Figueira 427
Sirventes
D'un sirventes far en est son que m'a- Matîre Ermengau
genssa 219 345
Breviari d'amor
Guillem IX., comte de Poitiers, Moine de Montaudon
Ben voill que sapchon li pluzor . . 31 Fort m'enoia, so auzes dire, .... 146
Compaigno, non pose mudar qu'eu no L'autrier fui en paradis 143
m'esfrei 34 Mystère de Sainte Agnès .... 375
Farai chansoneta nueva 33 N'At de Mons
Pos de chantar m'es près talens . . 35 La valors es grans e l'onors .... 327
Guillem de Saint Gregori Naturas d'alcus auzels e d'alcunas
Be m platz lo gais temps de Pascor
#
. 179 bestias 359
Guillem de la Tor Noël 19
Una, doas, très e quatre 225 Pastorela 437
Guiraut de Borneilh Peire d'Alvernhe
Ops m'agra m'o consentis
si .... 112 Chantarai d'aquestz trobadors ... 85
Quan la brun'aura s'eslucha . . . 114 Rossinhol en son repaire 81
Reis glorios, verais lums e clartatz, . 109 Peire de Barjac
Un sonet fatz malvatz e bo . . , . 110 Tôt francamen, domna, venh denan vos 217
TABLE. XI
page page
Peire Cardenal Raimon Feraut
Ar mi pose eu lauzar d'amor . . . 191 Vie de Saint Honorât .363
Qui ve gran maleza faire 189 Raimon de Miraval
Tartarassa ni voutour 190 Ane trobars clus ni braus 163
Una ciutatz fo, no sai cals, .... 193 Be m'agrada'l bels temps d'estiu . . 167
Peire de Corbiac Si tôt s'es ma domn' esquiva . . . 165
Domna, dels angels regina, .... 231 Raimon Vidal
Tezaur 234 Novela: So fo el temps c'om era jais. 239
Peire Guillem Règle de Saint Benoit, traduction 253
Nouvelle allégorique 291 Richart de Berbezilh
Peire Raimon de Toulouse Atressi cum lo leos 185
cum la candela
Atressi 95 Sainte Agnès, mystère, 375
Peire Rogier Sainte Douceline, vie de 331
Ges en bon vers non pose falhir . . 87 Saint Jean, évangile de 9
Peire Vidal Saint Trophime, vie de. 421
Baros .lesus qu'en crotz fo mes. . . 118 Savaric de Mauleon
Drogoman, senher, s'eu agues bon des- Jeu parti; cf. Gaucelm Faidit et Uc de
trier 120 la Bacalaria, 169
Pos tornatz sui en Proensa .... 115 Seneca ou lo Savi . 369
Peire de Vilamur Sermons 27
Dansa d'amors am refranh .... 435 Sordel
Peirol Planher vuelh en Blacatz en aquest
Cora qu'amors volha 151 leugier so 225
Tençon avec Bernart de Ventadorn . 153 Sydrac, traduction du livre de, . 333
Poème sur la mort de Robert, roi Traité de poétique 325
de Naples, 399 Uc de la Bacalaria
Poésies religieuses Jeu parti; cf. Gaucelm Faidit et Savaric
Santa Maria, vergen gloriosa, . . . 305 de Mauleon, 170
Vergen santa Margarida 305 (JeCatola
Poétique, traité de, 325 Non pose mudar, bels amies, qu'en
Pons de Capdoill chantanz 59
De toz chaitius sui eu aicel que plus 135 Uc Faidit
Pons de Prinhac Grammaire provençale 213
Vers de l'an 1345 415 Uc de Saint Cire
Prière à la Vierge 19 Très enemics e dos mais senhors ai . 173
Raimbaut III,comte d'Orange, Senh'en coms, no'us cal esmaiar. Cf.
Escoutatz, mas no sai que s'es ... 72 Comte de Rodes, 175
Pos tais sabers mi sortz cm creis . 69 Vices et Vertus, livre des, traduc-
Raimbaut de Vaqueiras tion 371
Era pot hom conoisser e proar . . . 137 Vilanova, la dona de,
Truan, mala guerra 140 Canso 445
Raimon d'Avinho
Sirvens sui avutz et arlotz .... 229
Raimon Escrivan Glossaire 449
Senhors, l'autrier vi ses falhida. . . 344 Corrections XII
CORRECTIONS.
Nos jove omne, quandius qu'e nos ki'ls morz e'is vius totz a in jutjamen ;
de- gran follia per folPedat parllam; ses Deu licencia ja non faran torment.
quar no nos membra per cui viur' es- Enanz eD dies foren orne fello;
peram, mal orne foren, aora sunt peior. 5
qui nos soste tan quan per terra annam Volg i Boecis mètre quastiazo :
5 e qui nos pais que no murem de fam, auvent la gent, fazia en so sermo,
per cui salv esmes per pur tan queil creessen Deu, qui sostenc passio,
clamam. per lui aurien trastût redemcio.
Nos jove omne menam ta mal jovent, Mal s'en penét, quar non i mes foiso, 10
que us non o preza, si's trada son parent, anz per eveia lo mesdren e preiso.
senor ni par, si'll mena malament, Donz fo Boecis, lo corps ag bo e prô,
10 ni Tus ves Paître si's fai fais sacrament. cui tan amet Torquator Mallios.
Quant o a fait, miia no sé'n repent De sapiencia no fo trop nuallos,
ni evers Deu no'n fai emendament. tant en retenc que de tôt no*n fo blos.ir>
Pro non es gaigre, si penedenza'n pren : Tan bo essemple en laiset entre nos,
dis que l'a presa, miia nonqua la te, no cuid qu'e Roma om de so saber fos.
excepté M. A. 3 uiuri. 10 uel laitre Ms. ve 2 mandaïn. 4 Ezns unzs? Ms.; en anz, en dies
M
;
12 ni evers Ho. M. HiL] enfciers Ms. A. A 1 , 5 pejor a ora so Bô. 10 mal mas molt Ms., |
e invers Ba. 14 bresa ten Bô. .15 ëps lor molt M. Bo.. Mas mal s'en pénet Ho. Molt s.
for farzc Ms., epslor forfa(i)z D. M. Ba.; eps p. mas? A 12 lo corps] corps Ms., e corps
lor forfaiz s. fan e. Ho. epsam. 16 e manque. Bô., corps ag e bo M. Ste. pros M. Bô. 13
oïïïipotent Ms. reis M. Ste.
BA.RTSCH, Cbrestomatbie provençale. 1
X e SIÈCLE.
Quan veng la fis Mallio Torquator, tuit a plorâr repâiren mei talant.
donc venc Boeci ta gran dolors al cor, Domne pater, tu qurm sols goernar,
no cuid aprob altre dois li demor. e te'm soli eu a tôz dias fiar,
10 Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig: tu'm fezist tant e gran riquezâ star: 10
fez sos mes segre, siiz fez mètre e preso. "Nos e molz libres trobam legen,"
El capitoli, l'endema, al di clar, dis Boecis e sso gran marriment,
lai o solien las altras leis jutjar, quant e la carcer avia'l cor dolent,
lai veng lo reis sa felnia menâr. "rnolt val lo bés que l'om fai e jovent;
30 Lai fo Boecis e foren i soi par. com el es vélz, aqui pois lo sosté; 30
Lo reis lo près de felni' a reptar, quan ve a l'ôra que'l corps li vâi franén,
qu'el trametia los breus ultra la mar, per be qu'a fait, Deus a ssa part lo te.
Roma volia a ôbs los Gréx tradâr. Nos de molz omnes, nos avem veut:
Pero Boeci anc no venc e pesât, om per veltât non a lo pel chanut;
35sâl en estant e cuidet s'en salvar; es eferms a afan agiit. 35
2 prob Bo. 4 l'emperi lo To. 5 nom M. 23 inz Ho. M. A.\ la inz. 24 côtâua. tëporal.
Bo. Ste. Hit.] u nom Ms. nnom Ho. 7 L rei ; eu es] dels mes ? M., eûmes Bo. 25 cél e
M. Ste. 10 Mort Mallios Bo.
8 granz A. terra mar. 26 Une syllabe manque: libres
20 p. ê. escriure i
: M
27 dia. 29 felni'a A.
. nos tr. M. A.; nos trob. e molz libr.
33 a ôbs los Grex Roma uolia Ms. Volia , legen Ste. 0] aizo Bo. Hù. 30 qui Ms., e qui
Roma a. o. 1. G. t. Bo. 34 pesar M. Bo. 35 MBa. aqui Settegast, Rom. Forsch. I, 4 J6.
,
(
sal] sal él. 37 qu'el soli M. Hû. aiudar. 40 pois] poissas Ho. Ste. Hù. 33 nos o] aizo Bo.
kdenas. apesant Ms. Ba. M. Bo. Hù. Hù.
BOÈCE. 6
Cellui vai bé qui tra mal e jovént, no s'es acsi cum anaven dicent.
e cum es velz, donc estai bonament: "Cel non es bôs que a frebla scala's té,
Deus a e lui niés so chastiamént. qui tota ora desempre vai chaden ;
Mas quant; es joves et a onôr molt grânt aquel qui l'a, non estai fermament.
5 et evers Deu no torna so talant, E quais es l'om qui a ferma schala's té? 5
cum el es velz, vai s'onors descaptân : Bos christias qui cre perfeitament
quant se reguarda, nô'n a ne tan ne Deu la paterua, lo rei omnipotent,
quant: et en Jesu que ac tan bo talent,
la pélz li rua, héc lo kap te tremblant, chi nos redéms de so sang dolzament,
îomorir volria e es e gran masânt, e Sanctum Spiritum qui e bos ornes de- io
trastota dia vai la mort reclamân; send,
ella no'l prén ne do l'en fai semblant. que quei corps faça, eu'l vai l'arma
Dréz es e bés que l'om e Deu s'espér, dozén.
mas non es bés que's fi e son avér. Bos cristians qui a tal eschala's te,
15 Ta mala fé nulz om no pot veder: cel non quaira ja per negu tonnent."
l'om l'a al ma, miga no l'a al ser. Cum jâz Boecis e péna charceral,
Cum Tus lo pért, a l'âltre vé tener. plan se sos dois e sos menuz pecaz, 15
crida e ûcha: "Morz, a mé quar no vés?" veder pot l'om per quaranta ciptâz.
Ella's fén sorda, gens a lui non aténd; Quai ora's vol, petita's fai asâz;
25 quant menz s'en guarda no sâp mot
, cum ella s'auça, cel a del cap polsât;
quan, lo's prent. quant be se dreça, lo cel a pertusat
Si cum la nibles cobre'l jôrn lo be ma, é ve lainz tota la maiestat. 25
si cobre avers lo cor al christiâ, Bella' s la domna, e"l vis a tant preclâr,
qui tant i pessa que al no fara ja; davan so vis nulz om no's pot celar;
e Deu no's fia ni Deus e lui no ma, ne éps li omne qui sun ultra la mâr
30 quan se reguarda, perô res no'l rema." no potden tant e lor cors cobeetâr
Molt fort blasmava Boecis sôs amigs, qu'ella de tôt no vea lor pessar. 30
qui lui laudâven, deréer, euz dis antix, Qui e leis se fia, morz no Tes a doptar.
qu'el era cômps e molt onraz e rix, Bella 's la domna, mas molt es de
et evers Deu éra tôt sos afix. longs dis.
35 Molt lo îaudaven e amie e parent, No's pot rascûndre nulz ôm denant so vis.
c'ab Damrideu se ténia forment. Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
Pero Boecis trastuz los en desmént: si'l forféz tan dont ella's rangurés, 35
tiu] e manque Ms. 22 la manque Ms. 23 ven charceraz B'ô. 17 a rei? A 21 ueder ent pot
B'ô. 26 eu. 27 xristiâ. 29 e lui e no. 32 Ms. veder en potz Ste., suppr. per? M.
, ;
dias. 33 e molt Ba. Ho. B'ô.) molt Ms.\ molt A. A. 1 veut supprimer Torn et suppose une
o. e molt r. M. Ste. 37 et 6, 1. A demande s'il lacane au v. précédent. 23 eu. 30 pessan (?) Ms.
faut transposer ces deux ver*. 32 dias. 34 aguis B'ô. 35 ranguris B'ô.
1*
XI e SIÈCLE. 8
quoras que's vol, lainz col sos amigs. contra superbia sun fait d'umilitat.
Bel sûn si drap, no sâi nomnar lo fil, Quascus bos ôm s'i fâi lo so degra.
mas molt per foren de bon e de sobtil. Cal sun li auzil qui sun al tei montât,
Ella se'ls féz, avia anz plus de mil. qui e la scâla ta ben an lor degras?
10 Tan no son vél, miga lôr préz avil. Zô sun bon ômne qui an redems lorio
Ella medesma teiset so vestimént, peccaz,
que negus ôm
no pot desfar neient. qui tan se fien e Sancta Trinitat.
Pur l'una fremna qui vers la terra pent D'onôr terrestri non an gran cobeetat.
no comprari' om ab mil liuras d'argent. Cal an li auzil significaciô,
15 Ella ab Boeci parlét ta dolzament: qui de la schala tornen arreuso?
"Molt me derramen donzellét de jovent, Zo sun tuit omne qui de joven sun bô, 15
que zo esperen que faza a lor talén. de sapiencia qui commencen razô
Primas me amen, pois me van aissent; e, cum sun vell, esdevenen fellô
25 El vestimént, en l'or qu'i es représ, fai l'aparer, de tôt no'l troba bô.
desôz avia escript û pei .11. grezésc: Bella's la domna
granz per cosedent;
e 25
zo signifiga la vita qui en ter' es. no vist donzella de son evaiment.
Sobre la schâpla avia û tei .0. grezesc: Ella 's ardida, si's foren soi parent.
zo signifiga de cél la dreita léi. E sa ma déxtra la domna û libre té,
30 Antr' ellas doas depent sun l'eschalô; tôz aquel libres era de fog ardent:
d'aur no sun gés, mas nuallor no so. zo 's la justicia al réi omnipotent. 30
los fils. 8molz. 9 Ella se féz Ms., El'a se f. 3.4.5.6 s. 10peccati?o. llsca. 13 signiî acio,
A. anz avia. 12 ôm dans l'interligne. 13 fremja 16 cômencen. 17 cû. uell, corr. de ueil. 18 grant
M. vert. 14 comprar om M. comprarias Ste.
1
Bô. 31 so] sun; mas no sun nuallor Ho. M. be bo merit Bô. Ste. Hu. 39 iustici.
9 EVANGILE DE SAINT JEAN. 10
Ms. du Musée Britannique, Karl. 2928, fol. 187. — C. Hofmann, Gelehrte Anzeigen der k.
bayer. Akademie der Wissenschaften juillet 1858 (H.j P. Meyer, Recueil d'anciens textes;
13,1 Avân io dia festâl délia Pâsca amen, veramén vos die: uod es lo sers
5 sabia Salvâdre que la sôa ôra vé
lo mâier de so senior, ni l'apôstols mâer 5
que traspâsse d'aquést mûn au pâer. de celui chi llo tramés. 17 Si aquéstas
Cum agués amât los sôs chi éren el châusas sabét, bonaurâth serét si las
mûn, en la fi los amét. 2 E fâcha la faréz. 18 Non die de tôt vos; eu sâi
céna, cum mes eu côr
diables ja agués cals elesquéi mas per zô que la Scrip-
;
li Péir: "Ja no mé lavarâs los pés." ciples era jazéns eu se Jesû, lo câl amâva
Respondét li Jésus "Si eu riô't lavarâi, : Jésus. 24 Aquést cennét Péir, e diis
non auras part ab mé." 9 Diiss li Péir: li: "Cals es de cûi dii?" 25 E éll
25 "Dôm, no solamén los pés, mas neéps cum jaguéssa sobre lo péiz Jesû, diiss 25
las mâs e lo châp." 10 Diis li Jesûs : li "Dôm, cals es ?" 26 Respon Jesûs
: :
"Céll chi es lavât non a besoin que lâu "Aquéll es cui eu darâi lo pâ molliât."
mas mas toz es néptes. E vos
los pés, E cum âc molliât lo pâ, donet lô Jûda
esz népte, mas no tûih." 11 Car sabia Simô d'Escariôth. 27 E après la bucélla
30 cals éra chi lo trairia: per zo diis: "Non adônc intrét en lui Sadenâs. E diiss 30
esz tuih népte." 12 Pois que lôr ac li Jesûs "Zo que fâs, fai tôst." 28 E
:
lavât los pés e ac prés sos vestiméns, eizô negûs non ssâub déuz seénz contra
cum se fo asis, des châp diiss a éuz: que lô'ill diiss. 29 Alcânt cuiâven, car
"Sabéz que vos ai fâith? 13 Yôs me Judas avia las bôrsas, que Jésus lidiissés:
35 apellâz maiéstre e dôm, e dizét bé, "Cûmpra acô que nos a ôbs al dia festâl," 35
car eu soi; 14 e per zô, si eu, dons que donés alcuna ré auz sofrachôs.
e mâiestre, vos ai lavâz los pés, e vos 30 El cum ac receubûda la bucélla, eissit
en fô eissiz, diiss Jésus: "Aora es clari- diz: demostra nos lo paer? 10 No cres
fiiâz lo fills deirôme e Deus
, es clari- que eu ell paer ei paer es e me? Las
fiiâtz en lui. 32 Si Deus es clarifiiâtz paraulas que eu parle a vos, no parle de
en lui, e Déus lo clarifiiarâ e se meésme, me meesme, mas lo paer permanens e me
5 e se manemâ lo clarifiiarâ. 33 Filleth, meesme, el fai las obras. 11 No créez que 5
l'autre aissi cum eu vos améi. 35 En 13 E calque chausa requerret el meu num,
aizô conoisserân tûith que mei disciple aizo farai, que sia clarifiiat lo paer eu
ész, si vos aurét amôr entre vos." 36 Diiss £1 11- 14 Si alcûna ohâusa me querrét el
li Péir "Dom, vas ?" Respondét Jésus:
: meu num, aizô farâi. 15 Si diligitis me,
u si vos me amât, gardâz los meus coman-15
i5 Lâi eu vâuc tu nu'm pôz ségre aora;
mas pois me segrâs." 37 Diiss li Péir: damens. 16 E eu preiarâi lo pâer, e dara
"Per que no ? M'arma
te pose segre aora vos autre acosselliadôr que permânia ab
Respôn Jésus: "La
pausarâi per té." 38 vos durablamen, de vertât, lo
17 l'espirith
tôa arma pausarâs per mé? Veramen, câl no pot lo mûnz recébre, car no lo vé
2overamen te die: no chantarâ lo jâus ni lo sâb. Mas vos lo conoisseréz, car 20
trecia, que me abnéis per très veiâdas." ab vos permenrâ e e vos er. 18 No vos
14,1 E diiss a sôs disciples : "Non turbetur grupirâi ôrfes; venrâi a vos. 19 Enguéra
cor vestrum, no sia turbât vôstre cors. petith, ei mûnz ja no me vé mas ; vos me
Yos Déu e
creét en e mé créez. 2 En veez, car eu viu e vos viurét. 20 Vos
25 la maisô deu méu pâer sun môutas conoisseret en aquel dia que eu soi eu 25
maisôs. que nô, eu vos agra diith
Si pâer e vos e me e eu e vos. 21 Ceu chi
que lo loc vos vâuc aprestâr. 3 E si â los meus comandaméns e los garda,
eu irai e vos aparellarai lo loc, des chap aquell es chi mé âma. E chi me âma
venrâi e recebrai vos a me meésme, sera amâz del méu pâer, e eu Pamarâi
30 que aqui o eu soi e vos siât. 4 E sabéz e demostrarâi li me meésme." 22 Diiss li 30
eu vâuc, e lia via sabéz." 5 Diss li Judas, non aquéll d'Escariôth: "Dôm,
Tomâs "Dôm, no sabém o vas e cum
: ;
cals châusa es fâcha, car a nos te es a
podem la via saber?" 6 Diis li Jésus: demostrâr e au mun nô?" 23 Respondét
"Eu soi via, vertat e vida negus om no : Jésus e diiss li "Si quis diligit me, si
:
11' avez veûth." 8 Diiss li Philips "Dom, : m'âma no garda las mias paraulas. E
demostra nos lo pâer, e es nos assaz." la parâula qu'avét auvida non es mia,
40 9 Diiss li Jésus "Eu tan gran temps soi
: mas d'aquell chi mé tramés, del pâer. 40
ab vos e no m'avet conogût? Filip, cel 25 Aquéstas châusas vos ai parlâdas per-
chi me ve, ve lo paer. Tu cum faitamen manens châs vos ; 26 mas l'acosselliâdre
Sainz Espiriz, lo câl trametrâ lo pâer
eu meu nûm, el vos dozerâ tôtas châusas
1 iés 9 clarifijâtz M.
. 7 aut nieus. 9 noéell
M. 15 nu\ 17 pér. 24 créet. 25 sun] suu.
32 na. 34 Eisoi. 40 ei. 11 nu. 14 nû. 30 demostrarâuli. 36 a liu.
13 ÉVANGILE DE SAINT JEAN. 14
e vos sôzmiDistrarâ tôtas aquéllas châusas 12 Hoc est preceptum meum, aizô es lo
que eu vos dirai. 27 Paz vos lâise, la mia meus comandaméns que vos améz l'ûs
pâz vos do. Eu no la vos do aissi cum lo l'autre aisi cum eu vos améi. 13 Negûs
mûnz la dôna. No sia turbâz lo vôstre ôm non â maôr amôr d'aquésta que
5 cors. Auvisz car eu vos diissii: vauc
28 pause s'arma alcûs per sôs amix. 14 Yos 5
e véin a vos. Si vos me amassâz, vos ész li méi amie, si farét aquéllas châusas
certas esjauvirâz, car eu vauc au pâer; que eu vos comân. 15 Ja no vos die sers,
car lo pâer es mâer de mé. 29 E aôra car lo sers no sâb que fâza sôs séiner;
vos dissii, anceis que sia fait, que vos mas vos diissii amix, car tôtas las châu-
10 creaz cum sera fait. 30 Ja no parlarâi sas que auvii del meu pâer vos feziho
ab vos môutas châusas, car lo princeps conogûdas. 16 Yos no me elesquész, mas
d'aquést mun vé e non a e mé alcûna eu vos elesquéi e pausei vos que annét
châusa. 31 Mas per zô que lo mûnz e portez frûith ei vôstre frûith permânia,
conôscha que eu âm lo pâer e que aissi que calque châusa vos requerrez lo pâer
15 cum lo pâer me donét lo comandamén eu meu nûm vos do. 17 Hec mando\*>
aissi fâz. Levâz, anném d'eici. vobis, aquéstas châusas vos comân que
15,1 Ego sum vitis vera, eu soi véra vos améz l'us l'autre. 18 Si lo mûnz vos
viz e'1 meus pâer es lo coutivâdre. 2 Tôt aira,sabchât que me âc en ira primer
l'eissermen no pôrtan frûith e mé tolra de vos. 19 Si vos fossâz del mûn, lo
20 lô, e tôt aquéll chi porta frûih purjara mûnz améra zo que era sô mas car vos 20 ;
lô que port plûis frûith. 3 Yos esz ja non ész del mûn, mas eu vos elesquéi
népte per la parâula que ai parlâda a del mûn, per zo vos aira lo mûnz.
vos. 4 Permanéz e mé e eu e vos. Aissi 20 Membre vos délia mia parâula que eu
cum l'eissermens no pot portar frûith de vos diissii non es lo sers mâer de sô
:
auci se jûtge donâr servizi a Déu. 3 E veirét, echâp petit e veirez me.
des
farân aquéstas châusas, car no conôguen 20 Veramén, veramén vos die que plo-
lo pâer oi mé. 4 Mas aquéstas châusas raret vos, masmunz jauvira. Yos
lo
ai a vos parlâdas, que cum venrâ la lôr serez entristât, mas la vôstra tristicia
5 ôra remembrét que eu vos diissii. sera trastornâda en jâu. 21 La fémoa, 5
5 Aquéstas châusas acértas déis lo comen- cum efânta, a tristicia que la sôa ora vé;
zamen no vos dissii, car ab vos éra. mas cum efantat â l'efân, ja no lli mém-
Vado ad eum qui misit me, mas aôra bra de la dolôr per lo jâu, car om es
vâuc a cellûi chi me tramés, e negûs de nâz el mun. 22 E per zô vos avét aôra
10 vos no mé demanda: vas? 6 Mas car tristicia; mas des châp vos veirâi, e'iio
vos dissii aquéstas châusas, tristicia um- vôstre cors s'esjauvira, e lo vôstre jau
plith vôstre cor, 7 Mas eu vos die la negus ôm no tolrâ de vos: 23 e'n aquéu
vertât : vos cové que eu an ; car si eu dia vos no mé demandarét alcûna châusa.
non irai, l'acosseliâdre no venrâ a vos. Amen amen dico vobis, si quid petieritis,
15 Mas si eu irai, ieu lo trametrâi a vos. verameo, veramén vos die: si alcûna 15
s E cum éll venrâ, repenrâ lo de mûn châusa querréz lo pâer eu meu nûm,
péchât e de drechûra e de jûtjamen ;
darâ a vos. 24 Trecia que aôra no quesisz
9 de pecchât acértas, car no creéren e alcûna châusa eu méu num. Queréz
mé 10 de drechûra acértas, car eu vâuc
; que vôstre jâuis sia plés, e recebréz.
20 al pâer eja no mé veirét; 11 de jûtjamen 25 Aquéstas châusas ai parlâdas a vos 20
acértas, car lo princeps d'aquész mûn es e semblânzas. Ve la ôra cum eu no
jutjâz. 12 Enguéra vos ai a dir môutas parlarâi ja a vos en provérbis, ma aubér-
châusas; mas non podét portâr aôra. tamen vos anûunciarâi del pâer. 26 En
13 Mas cum venrâ l'espirith de vertât, aqûell dia querréz eu meu num; e no vos
25 esseniarâ vos tôta vertât; car no par- die que eu preiarâi lo pâer de vos. 27 Car 25
larâ de se meésme, mas calque châusa meésmes lo pâer vos âma, car vos me
auvirâ, parlarâ, e anunciarâ vos aquéllas amâz e creész que eu eissii de Déu.
châusas que sûn a venir. 14 El mé clari- 28 Eissii del pâer e venguii eu mûn des :
fiiarâ, car del méu recebrâ e anun- chap grup lo mûn, e vauc al pâer."
30ciarâ vos 6. 15 Tôtas las châusas que 29 Dizen li si disciple: "Ec, aôra parlas 30
10 pâer â sun mias; per zo dissii que aubertamén e no diz alcû provérbi.
del méu o recebrâ e anunciarâ vos ô. 30 Aôra sabém que tôtas châusas sâbs,
de sôs disciples entr'éuz: "Qu'es aizô 32 ec, ve la ôra e ja vé que vos siâz
au pâer?" 18 Per zo dizieD "Que es aizô : pâer es ab mé. 33 Aquéstas châusas vos
40 que dii petit? No sabém que parla." ai parlâdas que aiâz pâz e mé. El mûn <«o
19 Conôg acértas Jésus que lui volien de-
mandâr, e diiss a éuz: "D'aizô querét
entre vos, car dissii: petith e no mé 2 verâm verâm. 6 efantarâ. 10 ueirâ.
11 iaus s de la main du correcteur.
;
17 que
aôra que le 2 e que est effacé par le correcteur.
:
aurez pressura; mas fiaz vos: eu venquéi vein a té e aquéstas châusas parle eu
lo mûn." mûn, que âien lo méu jaui umplit e se
17,1 Suhlevatis oculis, aquéstas châusas meésme. u Eu donéi a éuz la tôa
parlét Jésus e, sozlevâz los ôlls eu cél, parâula, e lo mûnt ac éuz en odi, car
5 diss : "Pâer, la ôra vé, clarifiia lo to no sûn del mûn, aissi cum eu no soi 5
fill, que lo tôs fillz te clarifige; 2 aissi del mûn. 15 No préc que los tôllas del
s car las parâulas que tu mé donist que tu me donist, que sien una châusa,
donei a éuz, e ill recéuben e conôguen aissi cum e nos em una châusa, 23 eu
veramén que de té issii e creéren que en euz e tu e me, que sien cosmat en
tu mé tramesist. 9 Eu préc per éuz, una châusa, e lo munz conoscha que tu
25 no préc per lo mûn, mas pér aquész me tramesist e amest los aissi cum me 25
que mé donist, car toi sûn. 10 E tôtas amest. 24 Paer, voll que aquill que'm
las mias châusas sun tôas e las tôas donist aqui eu soi e ill sien ab me,
sun mias. E soi clarifiiâz en éuz, n e que veen la mia clardat la cal me donist ;
jâ no soi eu mon, e aquist son eu mûn, car amést me avan lo costituemen del
30 e eu vein a té, pâer sâinz. Garda los mûn. 25 Pâer jusz, lo mûnz no té conôg, 30
cals eu to num me donist, que sien una mas eu te conoguii, e aquist conôguen
châusa aissi cum em nos. 12 Cum eu que tu mé tramesist. 26 E fezii a éuz
era ab euz los gardâva eu to num: los conogût lo to num e farai lô conogût,
cals me donist gardéi e negûs d'aquész que la amôrs per câl tu me amést sia
35 no perith, mas lo fills de perdicio, que en éuz e eu en éuz. 35
la escriptûra sia aumplida. 13 E aôra
NOËL.
Ms. de Paris. t lat. 1139, fol. 48. —
Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc,
—
Paris 1860, p. 10 17. (Bibliothèque de l'Ecole des Chartes, 21 e année, Paris 1860, p. 493—95)
(M.). Dans le rythme et la mélodie de l'hymne latine In hoc anni circule-. J'ai omis les
strophes latines, qui alternent avec les provençales. Grdr. § 10, p. 10. —
Mei amie e mei fiel, "Aco sia au so talen
laisat estar lo gazel : e virgine Maria"
aprendet u so noel Cum la reina l'auvit,
de virgine Maria. si l'amet e si'u jauvit.
5 Lais lo'm dire chi non sab, "Aco sia au so chausit
qu'eu loi dirai ses nul gab : in te, virgo Maria."
moût m'en issit a bo chab "Tu es mesatjes al rei,
de virgine Maria. si cum tu o dit, o crei:
So sabjat, re qu'es be ver, a lui me do e m'autrei,
10 no chai c'om s'en desesper, ego, virgo Maria. 10
PRIERE A LA VIERGE.
Ms. de Paris, lat. 1139, fol. 49. —
Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc,
Paris 1860, p. 18—19 (Bibliothèque de l'École des Chartes, 21 e année, Paris 1860, p. 496—97). —
Grdr. § 10, p. 10.
21 CONFESSION. 22
CONFESSION.
Ms. de Paris, suppl. lat. 1734. —
Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc, Paris
1860, p. 10—12 (Bibliothèque de l'École des Chartes, 21* année, p. 488—90). Grdr. § 11, p. 11. —
Deus, receb me, E eu lo fis
qu'eu'm ret a te e eu lo dis,
cofes e penent des pecaz e*l diables l'escris
qu'ai faiz e diz e cosiratz, pel meu acusament.
25 e del mesprendement, So qu'el escris, 25
de l'ora que fui naz e tu delis
e e fons babtizats e torna a neient.
tro en est jorn présent. De ma longa malesa,
Tu qui est vers prestre et vers Deus, de ma laja oreesa
30 et eu pecaire, qui soi teus, te fas cofesament. 30
a ti'm cofes membradament. De tantas guisas lajas
Pos naz de ma maire,
fui ai oreezas faitas,
comensei mal a faire las, pecaire dolent:
contra'l teu mandament. ei en dol e mo cor . . .
4 nés. 14
7 pre. m
iet. . . .
M. G tuit
Des pecaz qu'eu ai îaz E diz e cosiraz. 29 qui ]
perdut. 13 Aut.
si. 32 Mos. 34 contra. 34 la lacune ti'est pas indiquée.
23 XI e — XIP» SIÈCLE. 24
DEUX SERMONS.
Ms. de Paris, lot. 3548 (B). — Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heîl-
bronn 1884, p. 12 s. et 19—22 (A).
E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo si com dlz e } avangeh 'non veni solvereso
dizio que grans signes faria. E cum 1 pa[u]sero a.gr.n.d. A. 5jo[rn]s^. 9abelas.
17 conciperetur. 18 que uos. 21 circucis.
22 apelac. 24 n aiS o, naisso A. 27 charm. -
S. E per aquo el fo appellaz salvaire et el deleit del segle e laisa encore los
que el era venguz per nos salvar e gerir. pairis e'iz covinenz que faiz avio, on los
E per aquest nom lo avia mandat Tangels avia mes vas N. S. pel seu servizi far
que el fos appelaz, quant venc a nostra e gardar quar il no's gardo de perjurar
;
E nos, senor, devem saber que aquella lucretur, anima sua detrimentum pa-
circuncisios corporalment signifia lo nos- tiatur?" Zo diz: "Que profeita ad ome
tre babtisme esperital, et enaisi co enn si tôt lo mon gazanava ni l'aur ni l'ar-
aquella circuncisio era lo nomz pausaz gent ni tota la riqueza del segle, que s'
respondo per l'efant, e diz u abrenuncio" nos do durable repaus et aisi nos lais
zo es "eu'l devet". Senor, quam pauc persegre aquel babtisteri que nos receu-
te aquel mandament! Quar ta viaz co but avem, per que nos poscam pervenir
Fefas pod anar e parlar et es em poder al seu durable règne sine fine in secula
I, 69. (Me.). IV. Ms. de Paris, fr. 856 (C) ; Ms. de Modène (D ) ; Ms. de Paris, fr. 854 (I),
et suppl. fr.2032 (K) ; Ms. de Cheltenham 227 (N ) et 231 (N ) ; Ms. de Paris, fr. 22543 (R).
2 1
— Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 7 s. (Or.). Cf. Die Lieder Guillems IX.,
Grafen von Peitieu, Herzogs von Aquitanien, hg. von W. Holland und A. Keller, 2 e éd., Tûbingen
—
1850, p. 7 9, 20 21, 27 29. — — —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig
1882, p. 3 ss. Grdr. n°. 183.
pro N, selhs qui C, sels que E. 20 e conosc D. rahuzatz C. causaz D, lauzatz E. 22 que
E. 21 cautresi deu N, atressi dei E, qeu CEi. iogaua a DN. 23 e fo tant bos D. el
dei ben D. 23 Mas ben C, (A)ia ben N. quem C. primier CN. 24 trop N fui CE. entaulatz
1
.
quan gardei, no m'ac plus mestier, Quai pro'y auretz, dompna conia,
si* m fo camjaz. si vostr' amors mi deslonia?
ans que vent ni gel ni plueva. Compaigno, non pose mudar qu'eu no
Ma dona m'assay' e'm prueva m'esfrei
2oquossi de quai guiza l'am ; de novellas qu'ai auzidas e que vei:
e ja per plag que m'en mueva qu'una domna s'es clamada de sos garda- 20
no'm solvera de son liam, dors a mei.
Qu'ans mi rent a lieys e'm liure Diz que ges non volo prendre dreit
qu'en sa carta'm pot escriure. ni lei,
25 E no m'en tenguatz per yure ans la tenon enserrada quada trei;
s'ieu ma bona dompna am, tant l'us no'ill larga l'estaca que l'altres
quar senes lieys non puesc viure, plus no la'ill plei.
tant ai près de s'amor gran fam. Et aquill fan entre lor aital agrei:
Que plus es blanca qu'evori, l'us es compains gens a for mandacarrei, 25
30 per qu'ieu autra non azori. e meno trop maior nauza que la mainada
Si'm breu no'n ai ajutori, del rei.
cum ma bona dompna m'am, Et eu die vos, gardador, e vos castei,
morrai, pel cap sanh Gregori, e sera ben grans folia qui no'm crei:
si no'm bayz' en cambr' o sotz ram. greu veirez neguna garda que ad oras
non somnei.
1 e quant D, cant me JV,quem C. garde D, Qu'eu anc non vi nulla domn' ab tan so
D. ab ains los JV. 10-13 manquent D. 10 quan 19 do JV. auzidai et JV. 20 que una JV 2 21 .
aie b'a.N. 11 empys C, espeis E. 12 el C, cil Diz que ges Me.] ( ) diz JV 1 ( ) iz JV 2 E diz ,
,
N. cairat ualer JV, cairauallier C, caramaillier Ba. 22 teno ess. JV. 23 largu JV 2 laltre N. .
E. 13 ters JV. 14 (E) feri îerm sus el JV. lis 25 vers corrompu Me. a foc NMe. mandacairei
E. ben] fort D. JV 2. 26 maior, corrigé de maica, JV 8 nauta N. .
34, 1-6 précèdent les vers 29-34. 29 etz Ap. 28 gran JV. folta JV 29 uerrez JV. sonei JV.
1
.
qui no vol prendre son plait o sa mercei, ben non es savis e pros,
Si
s'om l'aloigna de proeza, qu'ab malvestat quant eu serai partiz de vos,
non plaidei. viaz l'auran tornat en jos,
E si'l tenez a cartat lo bon conrei, car lo veiran jove mesqui.
adoba's d'aquel que troba viron sei: Merce clam a mon compaigno, 5
5 si non pot aver caval, adonc si compra s'anc li fi tort, que lo'm perdo,
palafrei. et e prec ne Jezu del tro
Non i negu de vos ja*m desautrei,
a en romans et en mon lati.
s'om li vedava vi fort per malavei, De proeza e de joi fui,
non bègues enanz de l'aiga que's laisses mas ara partem ambedui, 10
morir de sei. et eu irai m'en a celui
1
Chascus beuri ans de l'aiga que's laisses on tuit peccador troban fi.
morir de sei. Moût ai estât coindes e gais,
10 IV.
mas Nostre Seigner no'l vol mais ;
V ordre suivant: 1.3.4.2.5.7.9.6.10; 8manque. CR. 13 Tant N. cuendes CDI. 15 era JV. plus
11 pris JV. 13 mais non serai DIK. 14 de-de C. 15 manque JV. 16 fui JV. aprozaz JV 2 apazaz JV 1 ,
.
Eras R, ieu C. anaray C, uau ieu R 15. 16 inter- 17 Aissi lays (laysi R) tôt CR. so camar R.
vertis DIK. 17 en gran paor en gran p. D, en 19 e uauc men lai ses tôt destuelh C, e de drap
guerra et en gran p. R. 18 guerreyaran tutz de color me tuelh R. mas a JV. 20 on li pec-
siey R. uolran JV. 19 Pus lo partirs C. gieus C. cador penran fi C, e bel caussar e sembeli R.
21 esgarda C. lai C, de DIK. folcon DIN, îalco C, e prec lui I, et el JV. reteigna JV. 21 Mos
el coms R. 22 totaj lais DIK, manque R. ma C. enemicx C. qu'a la Cr.NR. 22 Veignon tuh
e son Ba.IK. el son D, et a i?, e mon C. 23 Sil R. sai al meu conort JV, sian de mi e morô fort
folco JV, falco C, fol tos I, pros coms R. 24 el R, que sion metge mon cofort C. quei D, sai
bon rey de cui tenc honor R. teig JV. 25 mal li e mon renfort DI, e mo cofort Cr.K. 23 quanese
faran C, guerreiar lan Cr.NR. siey sordeior R. amey C. 24 luenh de me et en C, el luenh
26 quel ueyran iouenet meschi C, can lo ueyran e près del R. en] e D, a DIK. 25. 26 man-
ioue fray R. aniaui JV. quent NR. 25 gurpisc C.
,
37 GIRART DE ROSSILHO. 38
Yecvos per miei l'estorn lo vilh Draugo, e venc los sautz menutz pel prat flurit:
lo paire don Girart, l'oncle Folco! siei orne los segueren, que son ardit.
E sis el chaval bai qu'ac de Muco, Terrics cridet: "Auriu, vilh, eau, musit,
ac vestit un ausberc, gran, fremilo, de la cavalairia vos vei giquit,
5 qu'issi de la fornatz Espandrago, — tau vos vei entre'ls vostres que'us an 5
obrat ab aur e peiras tôt d'eviro; leu no amiei anc home que mo mal
plus resplan que estela que lhutz el tro; g it."
10 e ac sencha la spasa de Marbio, E brochet lo caval, veus l'en salhit !
mas de gen retenir semblet baro, lor escut son traucat, frah e partit,
e escridet al rei en sa razo: e lhi ausberc fausat e descofit.
u
i5 Per un sol chavalier garda no'm do." Yeus Draugo per lo camp mort e délit!
Vecvos lo duc Terric denan Karlo: Mais d'un' auna perpres de freselit,
"Don reis, conoissetz vos est Bergonho?" la lansa e*l gonfainos d'oltr' en issit. 15
1
"Per mon cap/ so ditz Karles, "car Mas Terris fetz que savis, que la'lh gequit,
aquo no." quar l'escut e l'ausberc essems cosit,
"So es Draugues, lo vilhs, de Rossilho, mas no*l tochet en carn, Dieus l'escarit.
20 lo paires don Girart, Fondes Folco. Draugues retorna als seus, que so marit.
El me tolc ja ma terra e ma reio, Yecvos Terric de l'aigua al plan issit! 20
set ans n'estiei faiditz en un boisso. Lor escalas van jondre de tal estrit,
Tenetz mi per coart e volpilho, viratz escut traucat, tan pihs ubrit
pos batalha demanda, s'ieu no la'lh do." e tanta testa ab elme de bues partit
25 E Karles respondet: "Ie'us abando: e tan pe e tan ponh e tant aurit;
trop n'avetz près lonc terme de vengaso; la clara aigua d'Arcen tota 'n cobrit, 25
aquesta volh vezer, ses ocaizo." del sanc que ieis dels mortz enrogesit.
Vecvos lo duc Terric del renc partit! Ben agro lhiDrauguo l'estorn bastit;
Peset li del contraile qu'el a auzit, se no fos morz lor senher, fosso garit,
ao e sis e l'alferan amoravit,
e ac de bonas armas son cors garnit, 1 per praz 0. 2 quen 0. garnit 0.
3 cride 0. auriue Ms. (arive Ho. aurme Mi.),
1 Asuos 0. 3 bai godemucon 0. 4 e uesti a la riue 0. 5 que î"c. 0. 6 uez men aiuit 0.
son a. mereuillon 0. à corr. vremilo ? 5 man- 7 guit Ba.P. 8 uez len 0, ve los P. 9 el
que P. fornaise 0. 6 onques Ba.P. a Ba.PO. gap 0. 10 se sunt 0. 13 lo coube 0. 14 car
enquer par armes 0. 7 I Ba.OP. un. 8 lobre une —del fraisselit 0. 15 doltre en 0. de lui
0. e a 0. i ab p. Ba.P. a p. 0. 10 mar- P. 16 e T. de la soe qui li gencit 0. 17 que 0.
mion 0. 11 a gonf.] de marbio P. 12 per 0. 18 lescremit 0. 19 drauge en torne les s.
13 del 0. samble 0. 15 genda Mi.Àpf. nom] quin sunt 0. 20 al del P. 21 eltrit P. 22 trau-
|
nol 0. 18 manque P. 23 per reuit 0. 24 la car Ho.Ba. 23 bot 0, brucs Ba.P. 24 tan
don 0. 26 pretz P. 27 manque P. 28 parcit Ho. Ba. aait. 0. 26 quen eis 0. 28 se lor sen-
0. 29 manque P. 31 des 0. her no fos (morz manque) P.
2*
39 XII e SIÈCLE. 40
no'n a ni vius ni mortz dedins Bordel. que'l reis l'agues aucit, e siei feeilh.
Qui ferit et estors d'aquel masel, E sa molher lhi ditz: "No far, donzel;
Dieu ac a Salvador e Gabriel. mas preia Damredieu que nos cosselh."
Ben feren Manses
i Angevi,
i D'aqui s'en son anat a un repaire,
5Toronjatz Flamenc, li Baudoi,
e don so mort de la guerra lhi filh eih paire. 5
no lor so lhi Girart de ren acli. Lai auzissatz maldire e filha e maire,
Folqu' e Bos e Folchiers ab don Segui, e maudire Girart cum se fos laire.
seilh guido lor companhaspel brulh fresni, Entre lo dol e Tira e lo maltraire,
ensenhas de cendaz e d'aucassi, si no fos sa molher, no visques gaire.
îogonfainos ab aurfres e nou polpri; Ela es savia e corteza e de bon aire, 10
las flors denan lor foro fer aceiri, e no paraula milhs nulhs predicaire :
don tan noble vassal receubro fi. "Senher, laissa lo dol, si t'en esclaire :
1 nen est ne m. ne v. 0. 2 e estort 0, en 1et leust le rei mort L. feeil Z/, feilh P,
lestorn P. 4 sans alinéa Ho. B. ferirent 0. fiell0. 2 fas Mi. 3 pregen 0, preiez L. da-
5 manque P. toloignac 0. 7 bos ne îolchers medrieu P, damlideu 0, damledex L. quil OL.
ne folches 0. 8 lor ensegnes 0. fraisnin. ce 4 E de qui (diqui) erberjet OL. 5 son ML.
nen en autres bruelz queu vos deuin 0. 9. 10. sa OL. et f. et L. 6 lai] e OL. auisei 0. lo
11 dans cet ordre: 11. 9. 10 0. 11 1. f. des filh la m. P. 7 manque OL. 11 e] que 0.
îraisnes furent 0. 12 receit grant fin 0. no] si L. can p. L. 14 de ton afaire OL.
13 que ac P. 14 manque P. 15 ficha Mi. 16 los P. ers L, is 0, as P, apouriz L. tôt P.
16 antifix P. tenens P. de uilafi P, del uiel 17 E en 0. 18 saint ome OL. del sarmonaire
elfin 0. 17 quot ia c. en laige en reuolin 0. L. 19 penitensa Mi. eu il te conseilla del L.
car i a P. 18 Loloixs P., Lodois 0. li îundent 20 ta manque L 21 E daiqui erberiet a (as
0. 19 el] le 0. diquel 0. 20 es au] puie el 0. L) porz cairaz (miraz L) OL. 22 e passent
douuin 0. 21 quila 0. 22 ja d. n uaille 0. (passe) OL. de set c. OL. 23 aiqui aprent OL.
25 esteit 0. rameil L. 26 troue une fon- qui fun 0, qui st L. 24 par iqui est m. OL.
taine L. trober 0. 27 manque L. sen lunbrer 25 que k. a mesages tramis t. 1. L nVenvers
0. soleih P. 28 endormir L. quil LO. 29 qui- 0. 26 si l'a menatz P, si est m. 0, seit li
daz LO. gaire i 0. 30 tire L. 31 d. que m. P. m. L. 27 cenz vez 0, un ueis L. pesatz P,
melz OL. en pla^i)n c. OL. comblatz L.
43 XII e SIECLE. 44
e totz los chavaliers eis poestatz, e puis penrai lo seu, si tan m'aten."
que la feunia es grans e*l cobeitatz. E recomtet tôt aisamen.
cel o
Quar, sentier, vostre nom si lo camgatz." Il venc pels degras viassamen,
s'en
Et el lhi respondet: "Si cum vos platz." a lei de Satanas, iradamen,
5 Aqui eis s'apelet Jolcun Malnatz. e gitet los de tôt son casamen. 5
fels es, mas sa molhers es plus assatz. quar gitar los a fahs foras el fanh.
Lai pren malaudia don fon greiatz
lhi Lo coms non ac vertut ni carn ni sanc.
que de uchanta dias non fo levatz, La comtessa lo près per miei lo flanc,
îotro la nuh de Nadal que Dieus fo natz. ela fo febla e cassa, de carn estanc: 10
L'osdes lo fetz gitar de son palatz, ambedui son caheh dedins lo fanh.
en l'arvolt d'un celier, desotz us gras. Us prodom los gardet, que ac lo cor franc;
Aqui ac la comtessa dolen solatz. fetz de costa sun fuc ostar un banc
Grirartz jac en l'arvolt, no'i ac sirven, e fetz lhi faire lieh molet e blanc :
15 mas sa molher quei sierve molt dossamen. puis lhi det venazo e peish d'estanc. 15
Ab tan veus Michael que a lui ven: E quant foren caeh amdiii el brac,
Dieus lo lhi a trames tôt veramen. lai esblesmet la dompna de dol que ac.
mandet que'l cozes tost e non jes len. Las obras que ai fâchas, molt lah me mers.
Ela ditz al messatge molt umilmen : Folqu' e Landrix m'o dis, cel de Nivers.
"Amies, ieu en cos un a plus manen, Bernart, Folchier, Segui, Bos e Grilbers,
pos visquiei après vos, molt fui culvers." veno a Orliac sotz Troilo.
La soa bona dompna lo cap lhi ders: Cascus seten denier ven son carbo,
"Quars senher, laissa estar la honor que cilh non an plus de lhui miga un bilho.
pers; Girartz vit lo gazauh e saub lhi bo.
quar, si*l mal culhs en grat, melhor Er lhi do Dieus ostal e tal maiso 5
que Deus fetz per est comte qui tant de lhies feiro sirventa e chamberiera.
fo fers ;
Girartz saub ben d'Ardena la gran cha-
io quar s'el do fos faiditz e tant desers, riera,
ja no partis de mal ne fos convers.) el ac bona vertut, fort e pleniera,
Qui vos acomtaria los encombriers e portet maior fais d'una saumiera,
e las fams e los setz totz per entiers? e vai soen la rua de la osteliera. 15
Aisi cum ditz l'eserihs que es els mostiers, Aqui comtessa puis corduriera,
fo la
is vint e dos ans fo si lo fortz gueriers que anc non vistes de ma3 tal fazendiera.
que non ac de sa terra quatre deniers; No'i a tan richa dompna no la requiera,
ans es en Alamanha, don fo Folchiers. de sas obras a far no lhi prônera.
Un jorn intra en us gas grans e pleniers Don dizo lhi donzel e gens lichiera, 20
et auzit una nausa de charpentiers, parlen tôt son auzen e en dereira:
20 e seguet tant per los ramiers,
la via, "Esgardatz quai beutat de carboniera!
que trobet a un fuc dos charboniers. Si'l vilas del carbo no la fes niera,
Li us fo grans e lahs e tenhs e niers, n'agues ta genta dompna tro a Baviera.
e ac nom Garis Brus, l'autre Ramiers: E, domna pros e savia e bona obriera,25
cel fon us petitetz, us ramponiers. per que près a marit charbofaziere?"
25 El apelet Girart e ditz prumiers: Ela respon, que fo savia parliera,
"Amies, digatz don es, penedensiers ? e qui ben lor saup esser e mensongiera :
Quar, portatz est carbo, siatz coliers "Senhor, merce per Dieu e per san Piere;
gazanh drehs parceriers!"
e siatz del
E Girartz respondet: "Don, voluntiers."
30 Ab Girart son lhi dui, trei companho. 1 en L. manque 0. aurilac OL torilon
a]
0. 4 intervertis OL.
3. boton L. 4 veit 0.
Cascus a près son faihs, e*l coms lo so,
e son issit del bosc per un cambo,
le Mi. semblât li L
P.
6 poissent
Es OL. 8 en] aveit L. e manque OL.
OIE las
trobet me
orfanina, pauca bergiera, que ja vos degurpisqua a mo viven ;
e près mi a molher, Dieus lhi o miera, certas abans salhdria en fuc arden.
e puis mi fetz apenre a corduriera. Senher, per que parlatz ta malamen?"
No sai plus gentil orne de lhui on quiera, E lo coms la baizet de mantenen.
5 qu'el non es de sai mar d'esta ribiera. "Senher, se mos cosselhs en fos auzitz, 5
entro qu'a una festa, quaremprenen, ja non er ta fels Karles, lo seus maritz
vassals que deu quintana lo jor la reo. no vos en quiera plah, don ers garitz."
Fai la lo coms Goltelmes e*l dux d'Aiglen. E Girartz respondet: "Ben es que ditz:
Girartz la vai vezer ab l'autra gen e ieu lai m'en irai, totz soi garnitz."
15 e fo lonbet dels autres, en son jazen, Lo coms Girarts en pren son cosselhis
entre'ls bratz sa molher que char lo ten. breu:
La dompna los vassals vit burdissen "No laissarai per re per man non Ieu."
e membretde lonh del noirimen
lhi El ac la messa auzida a sanh Andreu,
de Girart que solia far issamen. e a preiat lo saint e Damlideu :
2oTal dol n'a a son cor, per pauc no fen; "Reis del cel, met en cor al senhor meu
l'aigua lhi chai dels oilhs e lhi dissen, que'm perdone sa ira, el e lhi seu, 20
sus la barba Girart lhi vai chazen. per que'm renda m'onor e tôt mo feu."
E coms se dresset, ditz son talen
lo : Puis se met el cami, molt greu fai :
"Dompna, er sai de ton cor que si repen. al dijos de la cena, semblan romeu,
ja mais no mi veiras ni tiei paren." "Don estes vos, amie? De quai pais?
"Era auh," so ditz la dompna, "sen de Quar anatz a la cort, si es esmis,
joven. e preiatz la reina que vos vestis."
Ja Damridieu non plassa omnipoten "Per Dieu", so ditz Girartz, "no'n soi3o
apris."
1.2 me — près poure L. 2 me
manque P. "Senher," ditz la comtessa, "siatz pervis
prest O. lo li OL. lho desierva P. 3 costuriere
OL. 4 enquera O. 5 quil nest pas de L. ges
e no vos esmaguetz, cars dos amis ;
Donc ac paor Girartz, que'l conoguis "Domna, per amor Dieu que fai vertutz
e no fo ges segurs qu'en ânes vis. e per amor dels sanhs qu'avetz quesutz
Lo clercs si trais vas lui, pelponh lo pris: e per Girart, lo comte,que fon tos drutz,
"Don, vila pautonier, sai que quesis? dompna, te quier merce, que tu m'aiutz."
10 Si no m'era per Dieu, ieu vos feris." La reina respon "Bos om barbutz,
: 10
bailatz lhi est anel qu'ie'us passarai; e tota la honor don fo gitatz."
ela lo vos donet de cor verai Donc s'es lo coms de lhies fahs plus privatz
ab tôt sa drudaria vezen Gervai e bailet lhi Panel, e ditz: "Veiatz!
e'1 gonfano de Fransa e Bertelai. Ieu son aquel Girartz don vos parlatz."
25 Senher, bailes lo mi, ieu lo gardai: E quant ela lo tenc, conoc l'assatz. 25
per nulh bezonh qu'agues no lo laisai." Adonc no*i fo divenres sanhs redopdatz,
E Girartz respondet: "Meravilh n'ai. en cel lue fo Girart cen vetz baizatz.
Quan vos l'anel avetz, lai m'en irai." E apelet Aimar, clergue letrat:
Lo jorns es espasatz, ei sers vengutz. "Cest om es de ma terra noiritz e natz
30 Quan la nuhs fo venguda, l'escurs cazutz, e apertenc al meu sos parentatz. 30
2 a tan es A. 0. 3 il veit 0. fai lun îein 1 en manque L. toz nuz L. lau es 0. 3 man-
0. 4 veez uos ceu t. a ceu 0. 5 enquel pont que L. 4 et la reine orot soz lars voluz L. 5 si
g. de quel garis 0. visques P. 8 e cil se trait îein 0. 6 dona P. 7 lamor L. que a P. 8 e
0. per poin 0. 9 ke ca 0. 11 e len p. 0. 12 a 0. p. lamor g. L. lo comte manque 0. 9 te cri 0.
13 uen 0. 14 en is 0. 15 sa bas 0. 17 trobe tu] re 0. 10 li dist OL. 11 que es P. 13 lamor
L. ai OL. 18 que P. per deu lo sai L. 20 e OL. 15 ci ueiaz L. is loc v. 0. 16 queu. 19 i
cum er au 0. ren 0. 21 baille OL. pessa ai P. manque 0. gi voldreie aveir mis L. trente OL.
que ieus P. quen te dirai 0, que te dorrai L. 20 vesquist L. i P. 21 e trestote lenor L. 24
22 que ele vos OL. vezen gervai P. 23 de cor queu sui 0. ge fui quou a cel comte L. diiaz
verai P. 24 manque P. 25 tu (tu el) me bailaz 0. 25 el tint lanel L. lo a. /'. 26 venres P.
(baillas) OL. gel te g. L. 26 p. b. queusson L. onques lais lo (li) d. ni fu gardaz OL.
(la)
que a. P. onc nel L, an non 0. 27 quar ben lo 27 en is maintenant L. set OL. 28 i
loc 0,
sai OL. 28 e despos lo volez 0, pois que vos P, manque OL. naimar 0. clers bien 1. L. le-
le v. L. 29 Car le jor es passaz 0, Icel j. est tratz Mi. 29 aiquit (iquist) est de la terre dun
p. L. e L. 30 que OL. meiade OL. l'escurs] lor eu (donc ge) sui naz OL. 30 I P. a mei L. 31
1er (loi) OL. 31 tanbuz OL, rabust Mi. Apf. Ben.] lieuaese L. cil P, siu 0. menmenaz /..
51 XII e SIECLE. 52
Cel ditz: "Yoluntiers, dompna." Lai n'es lor ai donat que m'amen tuh lhi melhor.
anatz. Non queiratz ja vos autre mantenedor,
Fetz sas donzelas totas traire a un latz. se ieu ad est besonh no vos socor;
La reina Girart près per lo col tôt aital cum ieu vulh iei, mossenhor."
e baiset lo soen, qu'amar lo sol; Apelet Benacis, lo cantador 5
en Arveu, l'albergador.
l'ospital que noi sapehan gabador,
la fors cilh
10 Ane mais om no vi dompna de sa valor. chavalier ni sirven lauzenjador."
De mil vidas non agra jes la menor: E cel ditz: "Voluntiers." De joi lai cor:
mas ela m'a guérit per sa dolsor dins sas cambras lo mes, en la melhor.
e per son bon cosselh e per s'amor, Lai entret la reina ab sa seror, 15
e m'a sai fah venir ab gran paor." e remairo defors siei menador.
15 "Don, no vos esmaguetz, qu'eu ai la flor No vos quier ja comtar lo dol ni'l plor
del cosselh de la cort l'emperador. ni las razos que tenon lai entre lor.
Tan bon aver de pretz e monedor No'n parti la reina tro vi lo jorn.
CERCALMONT.
d
Ms. de Modem, fol. 196 (D.), Ms. de Paris, fr. 12472, fol. 61 (f). Cf. Mussafia, Del codice
Estense di rime provenzali, Vienna 1867, p. 445 s. —
Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris
1877, I, 70 (Me.).
vas amor; mas ill n'es fera, bell' e blancha plus c'us hermis,
e domna non pot ren valer plus fresca que rosa ne lis.
MARCABRUN.
I. Ms. de Paris, fr. 856 , fol. 173 e (C). —
Appel, Provenzalische Chrestomaihie, p. 96 (Ap.) ;
Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892 94, p. 12 s. II. Mss. — CI T. A KR
Appel, Provenzalische Chrestomaihie, p. 101 s. (Ap.). III. Ms. du Vaticain 5232, fol. 27 a (A),
Mss. de Paris, fr. 856 , fol. 177 a (C)\ fr. 22543 , fol. 5 b (R) Diez , Leben und Werke der .
—
Troubadours, 2 e éd. Leipzig 1882, p. 37 ss.
que fai los mans e los prezics, ben conosc sen o folia.
5 per quei dois m'es el cor intratz!" La vostra parelharia, '
5
"Bêla," fi'm eu, "per trop plorar que tais la cui' en bailia
afola cara e colors; tener, no'n a mas l'ufana."
10 e no vos quai dezesperar, "Toza de gentil afaire, 10
que cel que fai lo bosc folhar cavaliers fon vostre paire
vos pot donar de joi assatz." que'us engenret en la maire,
"Senher," dis ela, "ben o cre car fon corteza vilana.
que Deus aia de mi merce Con plus vos gart, m'es belaire,
15 en l'autre segle per jasse, e per vostre joi m'esclaire, 15
dol ai gran del ven que'us fissa." "Senher, tan m'avetz lauzada,
"Senher," so dis la vilana, que tota 'n sui enoiada.
"merce Deu e ma noirissa, Pos en pretz m'avetz levada,
pauc m'o pretz sii vens m'erissa, senher," so dis la vilana,
35 qu'alegreta sui e sana." "per so'n auretz per soudada 35
UC CATOLA.
Ms. de Modène, fol. 208 (D).
"Non pose mudar, bels amies, qu'en "Bella amiga, ensegnamenz es granz
chantanz de dompneiar, qui'n sap esser geignos,
no'us enqueira consi m'aven de vos, que tuit s'ajoston gai e voluntos;
qu'estât m'avez adreiz et amoros, mas al partir en es chascuns blasmanz.
francs humils e blos de toz enjanz,
et Mas eu de vos sui jauzenz esloinanz,
5 e s'aissi esperduz lo bos talanz e vos de mi no vos blasmaz, zo'm cui.
que m'aviaz, quant nos partim amdui, Per zo fai ben qui la mala fin fui,
o si per altra m'avez en refui. car toz faiz creis en la fin o s'abat,
S'al prim vos fi ren que no'us fos a grat, per c'ab lo ben prenc eu de vos comjat."
si m'aiut Deus, ben o ai car comprat."
JAUFRE RUDEL.
Ms$.: ABCDEIKMRSUbegl;. Stimming, Der Troubadour Jaufre Rudel , Kiel 1873,
p. 44 —-46 Crescini , Manualetto provenzale , Verona 1802, p. 13 s. (Cr.).
(St.). Cf. G. Paris,
Revue historique LUI
(1893). —
Diez, Leben und Werhe der Troubadours, 2 e éd.., Leipzig
1882, p. 46 ss.
BERNART DE YENTADORN.
I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 87 b (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 51» (C), fr. 1749, p. 248 (E),
d {I);
fr. 854, fol. 29 Ms. du Vaticain 3208, Atti délia r. Accad. dei Lincei ser. IV, vol. II
ah
(1886), p. 69 (O); Ms. de Venise, Bibl. de Saint Marc, App. Cod. XI, fol. 61 Archiv fur das ,
Studium der neueren Sprachen 36, 409 (V) ; Ms. de la Riccardienne 2814 p. 95, Revue des langues
romanes, t. 42, p. 332 (a). —
II. Ms. du Vaticain 5232, fol. 94
e
b
(A) ; Mss. de Paris fr. 856,
d e
(M), fr. 22543, fol. 58 (R) ; Ms. de Venise fol. 55, l. c. p. 405
fol. 50 (C), fr. 12474 fol. 49
(V); Ms. de la Riccardienne, p. 89, l. c. p. 336 (a). III.—Ms. du Vaticain 5232, De Lollis,
Studj di filoloyia romanza III, 273 s. (A), Blumenlese der Chiqiana p. p. Stengel, Marburg 1874,
d e d (M),
p. 44 (F); Mss. de Paris fr. 856, fol. 52 (C), fr. 854, fol. 28 (I), fr. 12474, fol. 44
a
fr. 22543, fol. 58 h
(R); Ms. de Venise, fol. 62 , Le. p.410(V); Ms. de la Riccardienne, p. 95
l. c. p. 332 (a); — IV. Mss. : ACDEFIKMRUV. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 56.—
e
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 16 ss.
Quar en s'amor mi deleit e'm sojorn, ben n'agra dig de joi, s'eu li saubes,
ni de ren al no's rancura ni*s clama. mas no li sai: per so m'en lais de dire.
Aissi co'l peis qui s'eslaiss' el cadorn Totz temps voirai sa honor e sos bes,
eno sap re tro que s'es près en l'ama, eih serai hom et amies e servire,
îom'eslaissei eu vas trop amar un jorn, e l'amarai, be li plass' o beih pes, i*>
qu'anc no saup mot tro fui en mei la flama qu'om no pot cor destrenher ses aucire.
que m'art plus fort que no fai focs en forn ;
No sai domna, volgues o no volgues,
e ges per so no*m pose partir un dorn, si'm volia, qu'amar no la pogues;
aissi'm te près s'amors que m'aliama. mas totas res pot hom en mal escrire.
e mais de bes qu'om no lor sap retraire, no sai per que'us en menta,
10 e fatz esfortz, miraclas e vertutz, quar de re no sui fis ;
10
car eu lor m an de so don non ai gaire; mas greu m'es que'm repenta,
qu'eu non ai joi mas tan com m'en adutz que una vetz me dis
mos BelsYezers e'n Faituratz, sos drutz, que pros hom s'afortis
e'n Alvergnatz, senher de Belcaire.
lo e malvatz s'espaventa.
15 Mos Bels Vezers, per vos fai Deus ver- De domnas m'es veiaire 15
III.
blancha Ma. uermeilla (e A) groia Ala.
1
Tant ai mon cor plen de joia, 2 me(mi V) sembla Ba.CRVa. 3 A lo a a
tôt me desnatura; la pi. a. 4 mi uen M
Va. V manque Ma. m C.
5 mon pretz Va. CM
6 mos chanz MCVa.
7 el F. 9 que l'iverns Ba.CIM, que lenuertz I,
2 îaçetz Ma, faitz me A. 3 tal qe M. 4 qe la nieus M
per quel gel CV. 10 e liuerns
,
qe penae mal trac gran Ma, pel (per) mal que M. 13 qar MR. pos a. me segura I. 14 fresca
trac tan gran RV. 6 qieu Ma. qe V. 7-30, I, fera C. 15 Mas tôt hom se Ca. cascus hom
manque Ma. 8 lausengiers sauais V. 9 nagr si V. fols manque A, desnatura
fais R. qui I.
A. 10 mas aisso men retrai C mas souen for, M. 16 e] si CMV. nous M. 17 quem ai R,
sestrais V. 11 solas mens R. 13 que cre que na a. 18 des qieu A, deis queu I. p. agui
es m. R, quieu cre qa sotz humana V. Cf. An- C, p. lagui Va. 20 on V. don ieu M. naten
dresen, Romanische Forsdiungen I, 450. 14 e R. gran honor Ba. CMa. 21 quieu maior R.
quenquer naurai mai R. 16 el R. 17-30 man- quar Ba.CMV. sa r. Ba.CM. 22 uolgr auer a.
que V. 18 los bes-me R. 19 quen eysa la R. 23 piza CV. 23 menraisa AI, me ressiza CV,
tc-ta gen 7?. 24 que es desotz lo rai R. aital tenc assiza R. 24 Quieu V. et ai ne AI, que
C 25 volgragues tan de jai R. 26 sen A. ai esperansa R. 25 qieu M, car V. Sivals que
com ieu ses fencha vana R. 27-30 manque R. aurai R. 26 sa bêla V. amistanssa A. 27 en
28 d'autra v. Ba.A. la G. LM. et ai a la mie R. 27-28 manque V. 29
32 Quant I. 34 mi es (meis a) de n. Ma. ia j. a. qieu Ma. laurai CMV.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 3
67 XII e SIÈCLE. 68
sai manque I. e los cors estai C, el c. e. sai e quan si'm tolc, no'm laisset re
Ma. car lesperitz en lay cor R, mes lo cors
essai aillor V 4 près C. leis] mi R. lui V.
mas dezirier e cor volon.
5 Eu mes ben ai V. eu nai la b. CMV. ieu nai
a. 6 mas petit CMVa. uos I. 7 entressim ten
A, quatressim ten IV. 8 en] sus AI. 9 del 1Ane deus no fetz
af. T. El CMa.
nuil
mal pes Va. sim desenanza V. 10 non trop es CM. 2 3 Seu a. I. Com
De quieu RV.
AI. 11 uerelansa R. m'esp. V. 13 Pueis C de leis aug ren r. V, Ni tant ara de la
MV, Peigz a. 14 de CMVa. quanc R. 15 non (bell) r. CM. Ni cant eug a. 4 queu V. q.
ac R. que(u) soîri manta d. CMVa. 17 Deus de joi nom CMa. 5 non A. sestraire M.
car mi i. Ad. quar la. me fos I. dieus ar E non talant m'en escl. V. 6 cui que Ta.
s. y eu R. can no fui V 18 quieu I. 19 E CMa. que quen a. R, que quem n'a naujat
CMVa. per n. V. questiers non sai com res- V. 7 vos er AV, mi es CM. 8 del dire CM,
conda R. 20 lai dins son CMV. ins en a. dezire R. 9 Talan de CMVa. bon CMV. 10
danar el R 21 Belha CMa. 22 mortz es que soven en plane en plor R. 11 per so car
Ba.R Vostre fin a. CMa. 23 A paor CMa. RV. 13-16 manquent CMa. 14 diga V. 15
24 saissim R V, saissil CMa. 25 Bêla V. vas manque V. pêne la IR. 16 cai per lei el I.
manque R, per CMV. 26 las mas CMV. uas 23 ai tan grans Ap. A (con) DEFO, ailas
cuy adzor R. 27 Gen CMVa. 28 mi fai M. tal R, ai dieus tais U.
69 RATMBAUT III. COMTE D'ORANGE.
qu'aissi cum las solh captener, Pos ab mi dons no'm pot valer
enaissi las descaptenrai. precs ni merces ni'l dreitz qu'eu ai,
Pos vei que una pro no'm te ni a leis no ven a plazer
ab leis que'm destrui e'm cofon, qu'eu l'am, ja mais noi o dirai.
15 totas las dopt e las mescre, Aissi'm part d'amor e'm recre: 15
Paris, fr. 856, fol. 178' (C), fr. 854, fol. 145' (I) et fol. 147» (i), fr. 12474, fol. 136 d (M);
Ms. de Modène, Annales du Midi, 1902, p. 200 (D r) (la l re sir.); Ms. de Cheltenham (Berlin)
fol. 19
r
Archiv f d. Stud. d. neueren Spr., t. 102, p. 184 (N 2) ; Ms. Laurent. Plut. XLI. cod.
,
43, Archiv etc., t. 35, 449 (U). II. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 201 e (C) fr, 12474, fol. 135'
(M), fr. 22543, fol. 8 a (R). —
Meyer, Recueil d'anciens textes, p. 78 (Me.). Appel, Proven-
,
vol que non dei v. O; zo com no vol f. v. V. 24 quar so quom uana ab lengua Ci M. 25
22 cum fols IKM] col fols Ap.AD: de fol tanh be que em pes (lo) t. CiM. 2(> que
'
EOV; del fol R; qel fol U. (car) n. p. a. peior CiM. 27 qom dir ço C U. D
24 mi uen CMU. 25 mo die M. qui ditz re- avengua CiM.
3*
71 XII e SIÈCLE. 72
Ar ai gaug, car sebram dels freis, ans volh qu'om me talh la lenga,
e remanon sol li abric s'eu ja de leis crei lauzenga
dels auzeletz, et es lor leis ni de s'amor me desazee,
qu'us mais de cantar no se trie, si'n sabia perdr' Aurenga.
5 qu'usquecs s'alegr'en sa lenga Be'm deu plazer et es bon dreis 5
pel uovel temps que lor venga; qu'anc mais tant en autra non trie;
e dels albres qu'eran tuit sec que Nostre Senher el mezeis
lo folhs pels branquils s'arenga. ab pauc de far non i falhic,
E qui anc jorn d'amar se feis, qu'a penas saup ab la lenga
îono's tanh qu'eras s'en desrazic, dir: "Aitals volh que's devenga." 10
mas per lo gai temps que pareis La grans beutatz qu'en leis parec,
deu quecs aver son cor plus rie ;
non vole qu'autra s'i espenga.
non sap ab la lenga
e qui Domna, no'us sai dir loncs plaideis,
dir so que's coven, aprenga mas de me podetz far mendie
i5consi ab lo nou temps s'esplec, plus rie que anc no fo reis : 15
c'aissi vol pretz que's captenga. del tôt sui en vostre castic,
Estât ai fis amies adreis sol que'm digatz ab la lenga
d'una que m'enguanet ab trie, consi volretz que'm captenga,
e car anc s'amors mi destreis, qu'eu ai cor qu'enaissi m'estec
20 totz temps n'aurai mon cor enic: e que ja ves vos no'm fenga. 20
qu'aras no volh ab la lenga Domna, no'us quier ab la lenga
dir que s'amors mi destrenga, mas qu'en baizan vos estrenga
per c'us autres ab leis s'abrec en tal loc on ab vos m'azee,
et eu catz so que el prenga. e que dinz mos bratz vos senga.
25 Ab remaigna'l malaveis
leis 25
e l'engans, et ab son amie, IL
que tais m'a a sos ops conqueis, Escoutatz, mas no sai que s' es,
1 can AI. s'esbrondal Ba., sebram (-an 1 E MU, 2 crezi C. 4 sim /, sieu
ieu C.
del i) dels Ai, sabron del M, sebram es IN 2 , i, saubria 5-12 et 13-20 intervertis U.
U.
seblan lo U. 3 E li Ba. AIN 2 Els U, del , Bes U. Ben (-m) tanh queu sia fis uas leis
C, li M. en lor Ba.AIN 2 et es i. 4 chas- , Ba.AIN 2 Cf. Tobler, Zeitschrift fur romani-
.
cus Ba.AIN 2 Que huei M. non U. qe negus sche Philologie XI, 134. 6 quar anc Ba.CMU,
de c. nois gic i. sen tr. A. 5 Que A, Quecs en aut Ba. CO. cric Ba. ACN 2 tant enan .
9 damor M
se] nos U. 10 Era Ba.AIN 2 non . a cois couenga A. que iU. 11 Qua (quar C.
BaN 2
Ui. Il Quab lo novel t. Ci MU. que quen U) la beutat CiMU. assec CiM. 12 nois
ses preys C, qui sespeis U, que es freis i. A. taing AIN 2 uol CM. enprenga A. enpenga
,
U. 15 caissi A. ab novel ioi Ba.AIN 2 ab . M, nom (non) cal far Ba.AIN 2 14 Que .
quem d. Ci MU. 23 per so (tal i) cautre Ci Domna com eu mi c. i. 19 quen cor ai AI.
MU. estec CM. 24 que il I. quaissel CM, quaissi C. estec Ba.IUN 2 20 d'autra Ba.AI .
riatz m'en per fol; quar mais arnaria seis comfetz n'Aima de l'espatla, que l'estuget
deniers en mon ponh que mil sols al cel. lai on li plac.
Ja no'm tema ren far que'm pes Er fenisc mon no sai que s'es,
plus leu que cel que m'a conques e digai, quan l'aura après,
no'm pot nulh autre gualiar. cui que s'en volha azautar.
Tôt aisso die per una domna que'm fai E si hom li demanda qui l'a fach, pot
25 languir ab bêlas paraulas ab loncs
et dirque cel que sap ben far tota fazenda, 25
respeitz, no sai per que. Pot me bon es- quan se vol.
ser, senhor?
CR, ges meilhs M. 23 nulha res engannar den Rambaut. qe sap ben far una balla de
M. 25 morir M. loncx espers pot mi M. foudat qan si uol Me. M; a manque M. 25 totas
fazendas R.
75 XII e SIÈCLE. 76
fr. 12474, fol, 204c (M), fr. 22543, fol. 22" (R), fr. 844, fol. 204\ Ro-
d (B),
fol. 104
mania XXII, 404 (W) ; Ms. de Rome, Bibl. Barber ine XLVI. 29 fol. 68 (b). 0. Schultz, Die —
provenzalischen Dichterinnen, Leipzig 1888, p. 18. Cf. Sernin Santi/, La Comtesse de Die, Paris
1893.
A
chantar m'er de so qu'eu no volria, de nostr' amor! Ja Dompnedeus non
tant me rancur de lui cui sui amia ; voilla
car eu l'am mais que nuilla ren que sia: qu'en ma colpa sia'l departimens.
vas lui no'm val merces ni cortezia Proeza grans, qu'el vostre cors s'aizina,
5 ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens ;
e lo ries pretz qu'avetz, m'en ataina;
c'atressi'm sui enganad' e trahia c'una non sai, loindana ni vezina, 5
com degr' esser, s'eu fos dezavinens. si vol amar, vas vos no si' aclina;
D'aisso'm conort, car anc non fi fail- mas vos, amies, etz ben tant conoissens
lensa, que ben devetz conoisser la plus fina;
amies, vas vos per nuilla captenensa; e membre vos de nostres partimens.
10 ans vos am mais non fetz Seguis Yalensa, Yaler mi deu mos pretz e mos paratges 10
e platz mi moût que eu d'amar vos vensa, e ma beutatz, e plus mos fins coratges;
lo meus amies, car etz lo plus valens ;
per qu'eu vos man, lai on es vostr' es-
mi faitz orgoil en digz et en parvensa tatges,
e si etz francs vas totas autras gens. esta chanson, que me sia messatges,
15 Meraveill me cum vostre cors s'orgoilla, e voill saber, lo meus bels amies gens,
amies, vas me, per qu'ai razon que'm per que vos m'etz tant fers ni tant sal- 15
doilla ;
vatges ;
non es ges dreitz c'autr' amors vos mi no sai si s'es orgoills mais talens.
toilla, Mas aitan plus voill li digas, messatges,
per nuilla ren que'us diga ni acoilla. qu'en trop d'orgoill ant gran dan maintas
E membre vos cals fo'l comensamens gens.
.
77 JEU-PARTI ENTRE GUILHEM AUGIEB, ET GUILHEM. 78
"Guilhem, prims iest en trobar a ma "Guilhem, sii ries pot perdre manentia,
trobau volh doncs saber [guiza; creisser pot atressi,
ta voluritat, pos sai tan l'aias miza: per quei destrics contrai creisser pars
Cal volgras mais aver: sia;
5 esser ries de terr' e d'aver ei segles vai aissi,
ab lo saber que las set artz deviza?" pot dar als seus tôt mon, si l'avia,
lo
"Mais volgr' aver la sciensa conquiza, so c'al savi Deus no vole donar mia."
que'm degues remaner, "L'artz ei sabers c'Aristotils avia
10 que la rictat, que cauza es deviza viu, sitôt el mori,
c'als ries pot paue valer, e porton l'en raan prim clerc garentia, 10
que cen savis pot metr' en una teira, non part eu ges; mas Frans' aver volria
a chascun donan plus ;
e l'emperi mais que saber que sia."
c'Aristotils sobreis prims élus "NAugier, no'us acordatz a mi,
20 près dons, e cel que jatz en la ribeira que paubres es qui mais aver volria;
lai a Napols : mais am donar que sens sobre si non cerca manentia." 20
queira." "Sens de natur' e de lati
„Ges per lenga polida, gen parleira, a en Romeus, e plai li que ries sia,
nAugier, nou lais mon us, e preguem li que d'aquest plag dreg
que sciensa vai totas vetz premeira, dia." —
2 5tenen los ries enclus, En Romeus per jutjamen di
c'Aleissandre venquet Porus, que mais val sens que non fai manentia;
e sa gran ost el tornet en paubreira pero a si ditz que l'aver penria.
ab son saber, per qu'ensec en cadeira."
1 guia ER. 2 volria s. E. 3 sai manque
EM. 4 volrias EMR. 6 pus R. siensa priza
R. 7 la set ars R. 10 rictatz E, ricor M. 3 E le d. M. parsia M, peia R. 4 qel M.
11 cal rie E. 12 qar pot hom leu M. d'aut vai] cor M. 5 quels R. uiuon tro a R. assa
manque E. 13 el MR. s' manque R. 15-28 E. 7 nô vole dieus M. 8 Lart E, Tart R.
manquent E. 16 Qe qier daqi en sus M. Sens M. e M. saber ER. aiistotes E. 10 lin
18 sol ca c. don R. 19 e lus R. 20 dons de R. mains prims clers E. prim] bon M. 12
ries MR. cel] Virgilis R, Vergils M. que ditz qe Salomons M. 13 Lo sen pueis ac lauer
en R, manque M. 21 lay a R, de M. napolius en sa b. M. el r. manque E. 14 et ab R. si
M. may R. 22 Ges] Guilhem R. 24 quel R. manque R. 15-20 manquent ER. 16 ieu M.
tota R. 25 e ten R. conclus R. 26-28 ar uei 17 sabers M. 20 serca M. 21-26 manquent
qaissi est conclus, ql cap del mon fai puiar E. 21 natura de R. 23 pregen .1/. drez M.
en cadiera. el rei porrus tornet en gran pau- ver R. 25 que be v. m. saber que m. R.
briera M. 26 assi R. aissi M. la rictat mais volria R.
5
79 XII e SIÈCLE. 80
GUILLEM DE CABESTAING.
Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 53 ' (B), fr. 856, fol. 212* (C), fr. 1749, p. 124 b (E), fr. 854, fol. 105 a
b
(I), fr. 22543, fol. 9 a (R) ; Ms. du Vaticain 5232 fol. 84 , Studj di filoloyia romànza III,
255 s., et Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 61 s. (A). —
Hiïffer, Der Trobador
Guillem de Cabestanh, Berlin 1869, p. 42 ss. (Hil.). Cf. Mussafia, Ueber die provenzalischen
Liederliandschriften des Giov. Mar. Barbier i, Wien 1874 (b) , p. 54; Diez, Leben und Werke
der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 69 ss.
PEIRE D'ALVERNHE.
I. Mss. : ETV. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 97 s. (Ap.). Zenker, Die Lieder Peires von
Auvergne, Erlangen 1900, p. 102—106 (Ze.). IL Mss. : ACDIKX 2 R a(b). Appel, Zeitschrift fur
romanische Philologie XIV (1890), 102— 7 ; Provenzalische Chrestomathie, p. 117 19. Zenker, l. —
c. p. 111 17. —
Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 20, ss. (Cr.). Diez, Leben —
und Werke der Troubadours, 2" éd., Leipzig 1882, p. 60 ss.
et ill diga't del seu ver, 4 ni sos C. entrels sieus AB. aquest sieu pe-
cador E. 5. 6 manquent R. 5 si Hil.D. 7 Per
manque EL
que ab Hiï.DI. no mi E. 8 Dieus
e ma Hii.D. amors E. ER. 9 doncs AB.
1 bens Hu.DI. quils B R. uol los AB. 2 que Hii.DI. 10 tant fort si es empresa Hil.D.
mot R, qu am mais queus a. /. 3 e ses t. en qui R. e que /. 11 sis A, sius B. 12 en
manz s. I. 4 on BU. mer E. gaugz E. laus manque AB. ni vos AB.. eus R. 13 solves
R. rendutz R, creguz Hii.D. 6 En mon c. R. CER. CER ajoutent ici une strophe interpolée.
inz el c. Hii. sur el D. mercey A'. 8
7 15 pros dompna e c. AB. bona dompna c,
domnen vos Hù.D.IC. 9 que joi mi Hii.CI) Hii.CD. 16 tan no m. Hii.D. 17 qez eu anc lo
EL 10 e lais B. 11 no E. mi] L 12 Bel- AB. que ieu n. R. q'eu ans Hii.D. ho E. 18
leza C. 14 Sa v. non pren 6', si nous en pren /. ab que far saupes R. 19-21 manquent Hii.
15 doussa franca C. 16 ben A'. îeiratz Eu. CD DR. 20 pretz C. De mi dons cui ioi es E. 21
ER. que corteza R. 18 e non R. 19 quieu res manget 1. L mi ten dautra (dautren) defes CE.
A*, qar que I. nos C. que ses Hii. DR. 22 e man Ap.Ze.TY '. J'ai combiné les deux
23 el seu Ap.Ze.V. 24 Iras .1^.1'. petits vers pour épargner de la place Ba.
83 XII e SIÈCLE. 84
85 PEIRE D'ALVERNHE. 86
per que n'er encolpatz premier, per que fon cortes quii raubet,
quar chanta d'amor a prezen ;
3 bo(n)s Âp.Ze.EV. 15 vas Ap.V. 16 m'iretz nElias Ba.CR. 24 e vai Ap.Ze.CRa: e fais
Ap.V. 17 diguatz Ap.Ze. Cr.A. 25 e perda Dieu qui lo c. Cr.ADIX 2
27 sordejer Ba.\ sordeyor CR. d. gen] Ba. (perga D. prega IX 2 ). 26 bels e cars Bu., b.
CR. o d. a. 29 entrametren vei Cr.ADIX 2 ni c. CR: v. vert ni var a. 27 que tais er
31 Rotgiers Ba.Ze.Cr.ADIN*RZe. 32 premiers adobatz sem pars Ap.Ze.Cr.A (I) es), I (es),
Ba.Ze.Cr.ADIX 2 RZe. 34 covengral rnielhs (semprars) DIX 2 (som par) a. , 28 son ja]
Ba.CR. us sautiers Ba.Ze.Cr.ÀDIX 2R; un seran Ap.Cr.AD I 2 a. 29 É Peire Bremons
sautiers D. 38 us candeliers Ba.Ze.Cr.ADI se baisset Ba.Ze.CR. pos lo Cr. 31 chantan
X 2
R. un sonet avinen Cr.a. 32 E cel Cr. a.
87 XII e SIÈCLE. 88
qu'anc sol un bon mestier non ac et anc no fon tan ben guarnitz
5 mas d'anar menutz dos queren ;
que per el fos bos colps feritz, 5
PEIRE ROGIER.
Mss. : ACDIKMORSTc. Appel, Das Leben und die Lieder des Trobadors Peire Rogier, Berlin
1882, p. 51—57 (Ap.) — Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2" éd., Leipzig 1882, p. 79 ss.
Ges en bon vers non pose falhir mas de leis pogues servir
quo'l
a l'ora que de mi dons chan. e far tôt quant l'es bon ni'l platz,
Consi poiri' eu ren mal dir? qu'eu non cre qu'eu anc per als fos
Qu'om non es tan mal ensenhatz, mas per leis far so quei plagues ;
que totz vilas non torn cortes. tôt quan fatz per amor de leis.
Per que sapehatz be que vers es
2 per Ba
CR. s. chant trop f. Cr.AOIN2 3 per- .
que'l bon qu'eu die tôt ai de leis.
que Ze., per q'en Cr.A, per qel DIN 2 en cui a. ,
De ren als no pens ni consir n fen Ba. 4/5 et anc per lui non fo feritz bos
dezirier ni talan, colps, tant ben (fort Cr.) no fon garnitz Ap.Ze.
30 ni ai
Cr.ADIN 2 et anc bos colps non fo f. per lui
;
12 que Ba. CR. 13 et eu Ba.CR. trop mais (marabotz Ze.) e Ap.Ze. macre (uaires e A,
Ba.CR. 16 ben d'à. non près Ba.CR. 18 us D, magres
inatre e e TV 2
vaires Cr. moinz e
,
Ben pose los autres escarnir, qu'en mor. — "Mors?" — Oc. — "Non
car aissi'm saubi far enan potz guérir?" —
que'] melhs del mon saupi chauzir. Eu no. — "E cum ?" — Tan sui — iratz.
Eu o die e sai qu'es vertatz. "De que?" — De don leis,— sui aissos.
5 Ben leu manz n'i aura gilos "Sofre." — No'm — "Clamai mer-
val.
Doussa domna, soven sospir Oc, moût. — "Cre me." — Ara'm di-
eis bes qu'eu ai totz ai de leis. Mon Tort-n'avetz prec, s'a leis platz,
25 Ailas! —
"Que plangz?" Ja tem — qu'aprenda lo vers, si es bos,
morir. — e pois vol que
trames sia
"Que as?" - Am. — "E trop?" — Eu mon Dreit-n' avetz lai en Saves :
11—90, 19. Crescini, Manualetto provençale, Verona 1892, p. 23—25 (Cr.). Cf. Mila
1856, p. 88,
y Fontanals De los trovadores en Espaha. Barcelona 1889, p. 273.
, Grdr. § 33, p. 51. —
St. p. éé.
que G. 25 dolguada N. 20 estai Ba.GN. azinada blar G. 21 grâz G. 23 matel G. 24 soi seu
G. 27 dels flâs e dels G. 28 dels G. luecz N. puz G. 25 li er Ba.GX. 26 sas seruiris N, sa
30 cô aital G. 9uegna G. serueris G. 28 senz N. orguoill G. orgueil .Y.
IiARTSCH, Chrestomathie provençale. 4
99 XII e SIÈCLE. 100
Tal i a qi no gara
cui es humils ni cara
ni non sap ges triar
1 cals GN. hoz
G. a N. 3 mal G. 5 pu-
tagne G. 6 mult G. 7 cel G. 10-14 car raolt
noill G.
1 4. 5 manquent G. 6 e son GN. home despres i seran mal après sils fai sëblan
7 de guna {sans de) N. 10 il etc. GN. 12 honrat G. 10 homes N
11 scemblan. 12 que
îaza GN. 13 truep G. plaza GN. 15 e N. N. 15 leueran GN17 homes G. 18 a N.
desclau GN. 16 non es de N. 18 qe trop G. 21 hoz G. 22 oren G. 23 pod on G. 24 ten
îaza GN. 19 anar GN. 21 aital G. 22 e an tan G. grazir G, gariç Àr 26 hoz G.
. 28
tost o espleita N. 23 ardiament e N. 24 sans dreçes N. 29 mas es gardaz N. 30 de truan
alinéa G. mason GN. 25 bon e fai N. 27 N. 31 homes G. 33 îas lo seger las GN
captenemen G. 28 e-e N. 31 lei truop G. 34 siaz N. leugera G, laugeira N. 35 parles
32 a bon G. 36 que N. 'SI humilis Gr. G, parlaz N. primeira N, premera G.
101 ARNAUT DE MAROILL. 102
ARNAUT DE MAROILL.
d
I.Mss. de Paris, fr. 856, fol. 115* (C), fr. 22543, fol. 79 (R). IL fr. 22543 , fol. 134 (R) ;
Ms. de la Laurentienne, Plut. XC inf. cod. 26 fol. 22
a
Stengél, Die altprovenzalische Lieder-
—
,
sammlung c, Leipzig 1891), p. 15—17 (c). liiez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd.,
e
lai quan fai lo dous auratge, co'us disses o vos fezes dir
que'm rêve lo cor aissi. mon pensamen e mon coratje
20 Plus blanca es que Elena, per mi meteis o per messatje;
belazors que flors que nais, mas per messatge non aus ges,
e de cortezia plena; tal paor ai c'ades no'us pes; 20
en fatz, en ditz et en pensars, son aissi que mai res no'm sen;
la cortezi' e la beutatz per que be qu'es falhimen
sai
ei genz parlars ei bels solatz, lo repropehiers c'om dire sol:
l'ensenhamens e la valors, que olh no vezo, cors non dol.
15 e'1 gens cors ei fresca colors, Lo cors mi dol, domna, per ver, 15
lo bels ris, l'esgarz amoros, can no'us podon mei olh vezer.
e l'autri benestar de vos, Mas del vezer conselh non sai:
ei bel fait ei dig agradiu pero mos cors, que.remas lai,
me fan la noit ei jorn pensiu. lo premier jorn que anc vos vi,
20 Quan non ai loc de vos vezer ; anc pois de vos no se parti ;
20
cen tans sui vostre melhs que meus; que'm ditz e'm remembr' e'm retrai
car de vos sai, domna, que'm ve vostre gen cors coin d et e gai,
tôt cant eu fas ni die de be. las vostras bêlas sauras cris,
E de vos ai l'ensenhamen ei vostre fron plus blanc que lis,
35 e tôt quan sai far d'avinen. los vostres olhs vairs e rizens, 35
las vostras bêlas blancas mas, vostre gen cors coind' e prezau
als loncs detz granz, grailes e plas, entre mos bras remir, baizan
e la vostra bêla faisso olhs e boca tan doussamen
on non a res de mespreizo, que sol un bais fassa'm de cen,
10 los vostres gaps plazens e bos, et eu pel blasmar me lais!
joi — 10
melhor que non pose dir ni sai, mas Deus vos sai e Deus vos gar!
plus bêla que bels jorns de mai, Si'us plai, rendetz me ma salut:
solelhs de mars, ombra d'estiu, pos amors m'a per vos vencut,
roza de mai, ploia d'abriu, vensa'us per mi tôt eissamens
25 florsde beutat, miralhs d'amor, amors que totas cauzas vens, 25
ALBA.
Ms. de Paris, fr. 856, fol. 383 (c). Malin, Gedlchte der Troubadours Nr. 132.
:>>otro la gaita crida que l'alba vi. ni la gaita jorn ni alba no vis!
Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! 30
1 esnelamen c. 3 lonc m. c 4 jes nous Ba. 4/5 manquent Ba.R. 6 prendes m'ai vostre
(meus) R. 5 mas clau Ba.R. e torn c. 6 mas s. Ba.R. 7 e manque R. 10-13 manquent Ba.
1
m. Ba.R. 7 vezer si p. dormir Ba.R. 10 qui R. 15 vostr esp. Ba.R. 16 de l'esperans Ba.
ma mes en c. 11 non sai c. 15 Per vostr' R. 17 mon bon esper tro a Ba.R. 18 respecli
amor t. u. afl. Ba.R. 16 merce donnaus c. c. 19 non îaz c. 22 mos saluz c. ma manque
18 ces c. 20 q. formes anc c. 21 gençer qeu R. 23 qar per am. soi si uencuz c. 26 man-
c. 23 de uern c. 27 de dompnei caps d. c. que Rc.
Alba ses titol. 28 îuella. 31 oy dieus etc. 27 nueitz. 28 lonc.
109 GUIRAUT DE BORNEIL. 110
Bels dous amies, baizem nos, eu e vos, Per la douss' aura qu'es venguda de lai,
aval els pratz on clianto'ls auzellos; del meu amie bel e cortes e gai,
tôt o fassam en despeit del gilos: del seu alen ai begut un dous rai:
Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! Oi Deus, Deus, de l'alba Tan tost ve !"
oi !
GUIRAUT DE BORNEIL.
I. Mss. CEPRT. Meyer, Recueil d'anciens textes, p. 82 (Me.)- Appel, Provenzalische Chrestomathie,
p. 91 s. (Ap.). IL Mss. ABCDGIKMRSV. Appel, Prov. Chrestomathie, p. 80. III. Ms. du Yati-
h
cain 5232, fol. 13 , Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 33, 315 (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
fol. 5
a
(B), fr. 856, fol. 23 e (C) ; Ms. de la Laurentienne, Rut. XLI 43, Archiv f. d. Stud. d.
,
neueren Spr. 35, 369 (U); Ms. de la Riccardienne 2814, p. 50, Revue des langues romanes
t. 12 (1899) p. 18. (a). IV. Les mêmes, fol. 18 a (A), 13 h (B). 20" (C) , fr. 174!), Mahn Ge-
h
dichte III, 121 (E) ; Ms. de Venise, fol. 72 Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen 36, 420
,
(V) ; Ms. de la Riccardienne 2814, Revue des langues romanes t. 42, p. 306 (oc). Cf. Kolsen,
Guiraut von Bornelh, der Meister der Trohi alors, Berlin 18U4.
Deus poderos, Senher, si a vos platz, ans preguei Deu, lo filh sancta Maria,
al meu companh sias fizels aiuda, que'us mi rendes per leial companhia;
qu'eu non lo vi, pos la noitz fon venguda; et ades sera l'alba.
ades sera l'alba.
et Bel companho, la foras als peiros
15 Bel companho, si dormetz o velhatz, me preiavatz qu'eu no fos dormilhos, 15
non dormatz plus, suau vos ressidatz, enans velhes tota noit tro al dia;
qu'en orient vei l'estela creguda aras no'us platz mos chans ni ma paria;
qu'amenai jorn, qu'eu l'ai ben conoguda; et ades sera l'alba." —
u
et ades sera l'alba. Bel dous companh, tan sui en rie
20 Bel companho, en chantan vos apel : sojorn
non dormatz plus, qu'eu aug chantar qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn, 20
l'auzel car la gensor que anc nasques de maire
que vai queren lo jorn per lo boscatge, tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
et ai paor quei gilos vos assatge; lo fol gilos ni l'alba."
et ades sera l'alba.
25 Bel companho, eissetz al fenestrel IL
et esgardatz las ensenhas del cel; Un sou et fatz malvatz e bo, 25
conoisseretz si'us sui fizels messatge: e re non sai de cal razo
si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge;
et ades sera l'alba.
2 belh. 10 non Ba. M. Après 13 C ajoute:
1 amicx etc. 3 despieg. 7 caramelh. Bel companho quar es trop enueyos. que quant
18 c'adus lo Me. RT. 24 sius consec enans intrem pel portai ambedos. estrardetz sus vis
lalba Me.EV. 25—29 et 10, 9-13 intervertis la gonser que sia. de mius partitz lai tenguetz
ER. 26 regardatz Ap. CI, engardatz E. en- vostra via. et ades sera lalba. 18 T insire
senhas ER, estelas Me. CPT. deux strophes avant r. 19. L9-23 manquent CE.
111 XII e SIECLE. 112
c'aital sen me fich enseignai' que contra'l freit m'agr' ops vestirs,
al prim c'ara'm fai foleiar. e contra'l tort qu'eu prenc merces,
Drutz ai estât un a sazo e contra'l trop tazer chantars,
senes engan ab traizo; e contra'l camje dels baros
25 ab orgoill ai clamât merce francs seigner e cortes e bos. 25
a l' autrui ops si cum per me, E jagra plus chaut los matis,
qu'estra mon grat cuit acabar si'm sentis mos ops dinz l'alberc,
e quier so que non voill trobar. que ja forsatz fors non eissis,
4 enueg esc. C. 5 fress autrui CUa. 6 so- 2 en] ni AB, 3 e tors A, e bos B. e plan
îranher la CUa. 7 e pos si ficha ses somos U. 5 ons a. 7 tal quel CUa. plus lonhadâs
AB. 8 C
amaniars U. 9 Beis AB. e C. 8 mal CUa. se fenh C. 10 a cui-deportz
plagra(m) genser Ca. genseitz AB. 10 en- AB. 11 mais a. pessamens ABCa. 12 loignan
querre C. 12 que mot (7, car mult Ua. mes U, -en a. bonas U. 13-18 manquent CU 18 fo A.
a. 14 pois AB. 15 non mes uis li port Ua. 22 soau AB. 23 seu EV. 24 esueila V.
uist li port C. 17-24 manquent CUa. 20 bes sonilha Ca. 27 sim CV. 28 tort nauretz vos
AB. 24 issis anz AB. 25 aigramen non(nq) CV. amia etc. AB. 29 eslucha V, esclucha a.
AB. nom cuillis U. 26 Si a. 28 em U. fur- 30 si (tant V) quem viratz en brun CV. brun
nirs C, îurirs U, seruirs a. 29 e quis C, e de bî. a. 31 re] so A. V. queus E. 32
qui U. queus Ca. 31 eus Ua. qus tr. pos cautra mauetz CV. 33 E C. Mas V. siens B. 36
fos Ca. poder U. —
33 114,4 manquent CUa. nois (nos) taing Ba.AB.
115 XIP SIÈCLE. 116
Lo cors dins me
e'm hucha crid' tro que m'en dolon li flanc,
que noi rompa nii desbranc per qu'es ma valors destrucha;
de vostr' amor, et eu plane, car en leit non pose dormir,
car vei que reu no m'afrucha, ans m'en leu totz esbahitz
5 ans sai que'm n'er a fugir, e pens de vos en estans
si viure non voill aunitz, contra que m'etz tant eniga.
e te'm lo sobriers afans Ab ma voluntat paurucha
que'm repaus e'm destriga.
toi no mVi laissât carn ni sanc:
Tal m'avetz menât c'a lucha pustel' en son oil e cranc,
îono'm defendria d'un manc; qui'us me cuid' aver forducha, 10
PEIRE YIDAL.
Pelre Vidal' s Lieder herausgegében von K. Bartsch, Berlin 1857 , p. 28 30; 49 51; 60—61 — —
(Ba.J. P. Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1877, I, 80 (Me.). Cf. Romania II, 425 ss.
Nous ajoutons les variantes des mss. H
et c que Bartsch n'avait pas utilisés; cf. Studj di
flologia romanza V (1891), 425, et Stengel , Die altprovenzalische Lieder sammlung c, p. 48,
54 et 57. -- La première chanson a été imitée par le minnesinger Rudolf, comte de Neuenburg.
e
Cf. Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 125 ss.
mas quar vei que vencutz so: nos mand'a totz comunalmen
sec ma domn' aital razo qu'anem cobrar lo saint paes,
que vol que vencutz la vensa; on venc per nostr' amor morir.
qu'aissi deu apoderar E si no'i volem obezir,
20 franc' umilitatz ri cor, lai on feniran tuit li plag, 20
e quar no trob valedor n'auzirem maint esquiu retrag,
qu'ab leis me pose' aiudar, Que'l saint paradis que'ns promes,
mas precs e merce clamar. on non a pena ni tormen,
E pos en sa mantenensa vol ara liurar francamen
25aissi del tôt m'abando, a cels qu'iran ab lo marques 25
ja no*m deu dire de no; outra la mar per Deu servir;
que ses tota retenensa e cels que no'i volran seguir,
sui seus per vendr'e per dar. no'i aura negun, brun ni bag,
E totz hom fai gran folor que no'n pose' aver gran esglag.
30 que di qu'eu me vir alhor: Ar veiatz del segle quais es, 30
mais am ab leis mescabar que quii sec plus al peitz s'empren;
qu'ab autra joi conquistar. pero no'i a mas un bon sen:
E cel que long' atendensa qu'om lais los mais e prendais bes.
blasma, gran falhizo;
fai Que pos la mortz vol assalhir,
35 qu'er an Artus li Breto, negus no'i pot ni sap gandir, 35
on avian lor plevensa: que pos tuit morrem atrazag,
et eu per lonc esperar ben es fols qui viu mal e lag.
ai conquist ab gran doussor Tôt lo segle vei sobrepres
lo bais que forsa d'amor d'engan e de galiamen :
10 se c. H,
c. 12 car s. Hc. 13 tai
si c. ma dompna H. qe î. a ma dona embrar
1
H. îr. neu
16 sap qu'eu H. 17 vol c. 20
c. c. 2 don mi îaitz iauçent estar c. 8 mius
humilitat ab r. H. 21 pois noi c. 22 a. 1. c. det H, nius det c. 10 eu p. H. qant p. c.
men H. 24-32 manquent H. 33 118.2 2 e strophe — 11 qius es H.
H qi H
34 mespreiso c. 35 qar en A. c. 36 24 reliurar c. 28 aga c. 30 E v. c. 31
don aien H, 38 tan gran ricor c. plus sec c. 35 non c. 37 m. ni 1. c.
119 XII e SIÈCLE. 120
qu'entre loi* non trobon escag. qu'ab fais conselh gaston l'autrui sobrier
30 Domna, si'm tenetz en defes e baisson joi a prezent et a frau,
que d'al re non ai pensamen per ver sabran quai son li colp qu'eu fier,
mas de far vostre mandamen. que, s'avian cors de fer d'acier, 30
E s'en grat servir vos pogues no lor valra uua pluma de pau.
entre'l despolhar e'1 vestir, En totas res sembli bon cavalier
35 ja mais mais no'm pogr' avenir, si*m sui, e sai d'amor tôt son mestier
quar vostre dig e vostre plag e tôt aisso qu'a drudari' abau:
m'an sabor de roza de mag. qu'anc en cambra no vist tan plazentier 35
ni ab armas tan fer ni tan sobrier, e farai tan que n'intraran doblier,
don tais mi tem qu'era no'm ve ni m'au. et eu ab lor, qui la porta no'm clau.
E si'l reis torn' a Toloz' el gravier Na Vierna, merce de Monpeslier,
e'n eis lo coms e sei caitiu dardier en raina sai amaretz cavalier,
5 que tôt jorn cridon : "Aspa e Orsau !" don jois m'es mais cregutz, per vos Deu 5
BALLADE.
Ms. de Paris, St. Germain 1889, fol. 79. Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2 e éd., Leipzig
1902, p. 86.
non sia jusqu'à la mar, eya, ben pogra dir de vertat, eya,
piucela ni bachelar, eya, qu'el mont non ain sa par
que tuit non venguan dan car la regina joioza.
en la dansa joioza. A la vV, a la via, jelos,
20 Lo reis ven d'autra part, eya,
i laissaz nos, laissaz nos 20
per la dansa destorbar, eya, ballar entre nos, entre nos.
que el es en cremetar, eya,
BERTRAN DE BORN.
I.Mss.: ABCDEFIKRT; II. Mss.: Te; III. Mss.: ACDEFIK; IV. Mss.: ABCDEFIKRUV;
V. Mss.: CR. Stimming, Bertran de Born, Halle 1879, p. 155, 212, 162, 186, 178, et Romanische
Bibliothek VIII, Halle 1892 (SU.), p. 116, 72, 60, 95, 135. A. Thomas, Poésies complètes de
Bertran de Born, Toulouse 1888, p. 108, 28, 39, 66, 141 (Th.). Appel, Provenzalische Chresto-
mathie, p. 76 (I.; Ap.).
Ieu m'escondisc, dompna, que mal non e puois non sapeh' a que m'aia mestier;
mier e falha'm vens quan serai sobre mar;
de so que'us an de me dich lauzengier ;
en cort de rei me batan li portier
per merce'us prec qu'om no puoscha et en cocha fassa'l fugir primier, 5
5 lo vostre cors fi, leial, vertadier, Domna, s'ieu ai mon austor anedier,
humil e franc, cortes e plazentier, bel e mudat, be prenden e maisnier,
ab me, domna, per menzonjas comtar. que tôt auzel puoscha apoderar,
Al primier get perd' ieu mon esparvier cinh' grua et aigron blanc e nier,
e io
que'l m'aucian el ponh falco lanier voirai lo donc mal mudat, gallinier,
io e porten l'en qu'ieu'l lor veia plumar, gras, debaten, que no puoscha volar.
s'ieu non am mais de vos lo consirier Fais enveios, fementit lauzengier,
que de nul' autr' aver lo desirier puois ab mi dons m'avetz mes destorbier,
que'm don s'amor ni'm retenh' al colgar. be lauzera que'm laissassetz estar. 15
falha'm poders deves mon companhier qu'om anc auzis en est segle dolen
de tal guisa que no'm puosch' aiudar. fossen ensems, sembleran tuit leugier 20
20 S'ieu perjogarm'asset près del taulier, contra la mort del jove rei eugles,
ja no'i puoscha baratar ud denier, don rema pretz e jovens doloros
ni ab taula presa non puosch' intrar, e'1 nions oscurs e teintz e tenebros,
anz get ades lo reirazar derier, seins de tôt joi, pies de tristor e d'ira.
s'ieu autra domna deman ni enquier
gort Ap
ajoute
{gnonh
ici.
/ (grot)j T ( > ortz) c ^ .
anz m'aion ops totz temps arbalestier, Escut a colh caualg' ieu ab tempier
l l
, . .. , e port sallat capairo trauersier
30 metg e sirven e guachas e portier,
,
l'us. —
p. ja a. SU. Th.; cf. Romania l. c. e nègre doloros T. 24 sem T, sens c. plen T.
125 BERTRAN DE BORN. 126
as tout al mon qu'auc fos de nula gen; m'an perdonat lor mais talans,
quar non es res qu'a pretz aia mestier, ja maisnAzemers ni nAmblartz
que tôt no fos el jove rei engles: no'm do treguas ni 'n Talairans,
e fora mielhs, s'a Dieu plagues razos, ni ja d'Autafort
15 que visques el que maint autr' enoios no laissarai hort; 15
qu'auc no feiron als pros mas dol et ira. qui's vol, m'en guerrei,
D'aquest segle flac, pie de marrimen, puois aver lo dei.
s'amors s'en vai, son joi tenh mensongier, Quant deves totas partz,
es fis
2ototz jorns veuzis e val mens huoi que pustel' en son uolh, qui m'en partz, 20
hier; si m'o comenzei enans!
tôt
chascus si mir el jove rei eugles Patz no m'a conort,
qu'era del mon lo plus valens dels pros: ab guerra m'acort,
ar es anatz sos gens cors amoros, qu'ieu non tenh ni crei
don es dolors e desconortz et ira. negun' autra lei. 25
25 Celui que plac pel nostre marrimen E no'i guart dilus ni dimartz
venir el mon nos traire d'encombrier, ni setmanas ni mes ni ans,
e receup mort a nostre salvamen, ni" m per abril ni per martz
lais
com a senhor humil e drechurier qu'ieu no tracte com venha dans
clamem merce, qu'ai jove rei engles a cels que'm fan tort: 30
3operdo, si'lh platz, si com es vers perdos, e ja mais per fort
e'1 fass' estar ab honratz companhos no'i conquerran trei
lai on anc dol non ac ni aura ira. lo pretz d'un correi.
Quais que fassa sos bos eissartz,
ieu m'en sui mes totz temps en grans 35
com puosch' aver cairels e dartz, puois Essaudu a tornat deves sei
elms et ausbercs, chavals e brans; 10 reis Henrics e mes en son destrei,
qu'ab aisso'm cofort, e no cuch ges qu'a son home s'autrei,
e'm trac a déport si'l fieu d'Aûjau li merma una tesa.
quar tôt non lo'i port; que desconfis la lor gen champenesa.
mas a malvatz port Lo sors Guéries dis paraula cortesa,
venra, so'us autrei, quan so ne bot vi tornat en esfrei:
anz qu'ab me plaidei. que dezarmatz volgra 'n fos la fis presa,
15 Ja mais d'Autafort quan fo armatz, no vole penre plaidei; 15
no fatz drech ni tort; e no semblet ges lo senhor d'Orlei
qui's vol m'en guerrei, que desarmatz fo de peior mercei
puois aver lo dei. que quan el chap ac la ventalha mesa.
Lo jutgamen crei A rei armât lo te hom a flachesa,
20 mo senhor lo rei. quan es en champ e vai querre plaidei; 20
ben an chamjat honor per cobeitesa,
IV. segon qu'auch dir, Bergonho e Francei;
Puois als baros enoia e lor pesa e valgra mais, per la fe qu'ieu vos dei,
d'aquesta patz qu'an fâcha li dui rei, al rei Felip,comenzes lo desrei
chanzo tal que, quant er apresa,
farai que plaideiar armatz sobre la greza. 25
30 quar an fach plach don quecs de lor que'l melher es dei mon e'1 plus cortesa.
sordei.
Cinc duchatz a corona francesa,
la
V.
e, siis comtatz, son a dire li trei; Moût mi quan vei dolenta
platz
e de Gisortz pert lo ces e l'esplei, la malvada gen manenta
e Caercis rema sai en trepei qu'ab paratge muou contenta, 3r>
Ges aitals patz no melhura proesa 3 {manque CERUV) non cuit ges] nois (no s)
#
Th.ADIK. 16 no îas CE, mas far Sti.Th.A Henrics Ba.SU. 1 (enric) CER, guenris IK, guen-
DEIK. 17 /18 manquent Sti.Th.ADEFIK. 19 ric D, geri E, garins V. 14 que] totz Ba.BDI
Quel Sti.Th.ADIK. 20 de monsenhel r. Ba.C. K. lis] patz Th. 20 penre Ba.D. queren IK.
28 que fai a] q'a faita Sti. x Th.V. que fai aia 25 la glesa Ba.SU} ABD1KF, largueza C. 30
Sti?C, qel fai aia F. 33 lo ces) SU. Th., lo ses 1
pot Ba.AB DIK.
DIK, lo son V, la rend(a) SU? CEER. 33 v. la R. 34 Estar falsa R. 36 mermar R.
129 GUILLEM DE BERGUEDAN. 130
quan ve sobrepoiar:
lo e leiautat e drechura;
quar vilas, puois si conferma Adam cuian contrafar;
ni en fort luoc si referma, Dieus lor do mal' aventura!
GUILLEM DE BERGUEDAN.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 201 b Studj di filologia romanza III, 621
, s. (A); Ms. de Paris, fr.
854, Mahn, Gedichte der Troubadours Nr. 162 (I).
tar R. 17 vilan CR. can se referma R. co- lofag Sti. 1 lo feg C, sos faitz Th.R. 11-18 man-
,
FOLQUET DE MARSEILLE.
d
I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 65 , Studj di filolog. romanza III, 194 (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
(B), fr. 856, fol. 5 d (C), fr. 854, fol. 63 d (I) , fr. 844, fol. 189", Romania XXII, 392
e
fol. 40
h
(str. 2. 3; W); Ms. de Venise, fol. 54 , Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen, vol. 36, p. 428
(V). II. P. Meyer, Recueil d'anciens textes, I, 84 (Mss. ABCIMPRSV) (Me.); Ms. de la Chigiana,
L. IV. 106 p. 44, Stengel, Blumenlese etc. p. 17 (str. 4; F); Ms. de Paris, fr. 844, fol. 188 ab ,
Romania XXII, 391, (str. 1 —
3; W). La première chanson a été imitée par les minnesinger
Rudolf comte de Neuenburg et Friedrich de Husen, la seconde par Rudolf de Neuenburg. Diez, —
Leben und Werhe der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 193 ss. H. Pratsch, Biographie
des Troubadours Folquet von Marseille. Berlin 1878.
Peroi cors non si deu clamar que mais no joc, a gran bon' aventura
del cor per mal que'il sapcha far, m'o dei tener, car me sui conogutz
que tornat l'a al plus honrat senhor del gran engan qu'amors* vas mi fazia;
e tout d'alhor qu'ab bel semblan m'a tengut en fadia
5 on trobav' enjan e non fe. mais de detz ans, a lei de mal deutor 5
Mas dreitz torna vas son senhor ancse: qu'ades promet, mas re non pagaria.
per qu'eu non cre Ab bel semblan que fais' amors adutz,
que'm denh, si merces no'm mante, s'atrai vas leis fols amans e s'atura,
que'lh intr' el cor tant qu'en loc d'un co'l parpaillos qu'a tan fola natura
rie do que's met el foc per la clartat que'il lutz: io
io denh' escoutar ma veraia chanso. mas eu m'en part e segrai autra via,
E si la'm denha escoutar sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria,
mi donz, mercei degra trobar; e segrai l'aip de tôt bon sofridor,
pero obs m'es qu'oblide la ricor cum plus s'irais e plus fort s'umilia.
e la lauzor Pero no's cuit,ben sui irascutz
si 15
cum que'm mal me, mas ben sapcha qu'a sos ops sui perdutz,
que l'ardors mi creis e'm rêve, qu'anc sobre fre no'm vole menar un dia,
e'1 focs, qui'l mou, sai que creis a bando, ans mi fetz far mon poder tota via: 20
20 e qui no'l mou, mor en pauc de sazo. et anc sempre cavals de gran valor,
Morir pose be, qui'l beorda, trop soven colh feunia.
nAziman, qu'eu no'm clam de re, Fols for' eu ben, mas sui m'en reten-
neis si'm doblava'l mais d'aital faisso gutz,
co's dobla'l poins del taulier per razo. quar qui ab plus fort de si's desmezura
25 Chansos, desse fai gran foldat, e n'eis en aventura 25
vas Monpeslier vai de part me, neis de son par, qu'esser en pot vencutz,
a don Guillem dir, sitôt noil sap bo, e de plus freul de si es vilania:
sos pretz, car creis, li'm fai querre perdo. per c'anc no'm plac ni'm platz sobran-
saria ;
II. pero en sen deu hom gardar honor,
30 Sitôt me sui a tart aperceubutz, car sen aunit no pretz plus que folia. 30
Per so, me
eu recrezutz
amors, sui Bels nAzimans, s'amors vos destrenhia,
de vos servir, que mais no'n aurai cura ;
vos e'n Tostemps, eu vos conselharia;
e'aissi com mais prez' om laida peintura sol vos membres, quant eu n'ai de dolor,
de lonh, no fai quand es de près vengutz, ni quant de ben, ja mais no'us en calria.
5prezav' eu vos mais quan no'us conoissia: EnPlus Leial, s'ab los olhs vos vezia 5
e s'anc n'aie pauc, mais n'ai qu'eu non aissi com fatz ab lo cor tota via,
volria; so qu'eu ai dig poiri' aver valor,
c'aissi'm n'es près com al fol orador que'us quier conselh e conselh vos daria.
que dis qu'aurs fos tôt quant el tocaria.
PONS DE CAPDOILL.
Mss. ABCDIKMRTab. Leben und Werke des Trobadors Ponz de Capduoill von M. von
Napolshi, Halle 1880, p. 85 87 (Na.). — —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd.,
Leipzig 1882, p. 207 ss.
qu'eu m'aucises, pos tant sui esperdus Qui aura mais tan bel captenemen?
que viures m'es marrimens et esglais. Que val beutatz ni bos pretz mantengus,
Pos morta es ma domna n'Alazais, ni que val sens, honors ni solatz gais,
15 greu pensar fai l'ira ni'l dol nii dan. gens acoillirs ni nuills cortes essais,
Mortz trahiritz, ben vos pose en ver dire ni que valon franc dich ni fait prezan!i5
que non poguetz el mon meillor aucire. Segles dolens, de bon cor vos azire,
Ai, cum fora garitz et ereubus moût valetz pauc, pos lo meils n'es a dire.
s'a Deu plagues qu'eu fos primeiramen Aras podem saber que l'angel sus
20 mortz las, caitius, non voill mais long-
; son de sa mort alegre e jauzen,
amen qu'auzit ai dir, e trobam o ligen : 20
viur' après leis. Reis, perdona'il, Jésus, cui lauza pobles, lauza Dominus.
Deus poderos, dreituriers e verais, Per que sai be qu'il! es el rie palais,
salvaire Critz, nomnatz sobre totz gais, en de lis, en rozas et en glais,
flors
l'arma rendetz saint Peir' e saint Johan, la lauzon l'angel ab joi et ab chan.
25 que tuit li ben i son c'om posca dire, Cella deu be, qui anc no fo mentire, 25
Ai, cals dans es de midons n'Azalais! e plaing e plor e maint coral sospire
Non mas de tôt joi mi lais
pose als far, m'an mes per leis en angoissos martire.
e prenc comjat de chantar derenan, Amies nAndreu, camjat son mei dezire,
ni ja d'amor non serai mais gauzire.
RAIMBAUT DE YAQUEIRAS.
I. Mss. du Vaticain 5232, fol. 163 , Studj di filologia romanza, III, 509 (A); Mss. de Paris,
e
d (C), d d
fr. 856, fol. 129 fr. 854, fol. 77 (I), fr. 22543, fol. 61 (R) ; Ms. de Cheltenham (Berlin)
101, p. 387 (N ). IL Mss. de Paris, fr.
ob 2
fol. 11 v ., Archiv f
d. Stud. der neueren Sprachen, t.
12474, fol. 107 (M), fr. 22543, fol. 142* (R). La première pièce se rapporte à la croisade
b
de 1202. —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipziçj 1882, p. 216 ss.
e
5 Era pot hom conoisser e proar cois aian dos, e tant quan pot s'en lanha.
que de bos faitz ren Deus bon gazardo, Cel que fetz air' e cel e terr' e mar
qu'ai pro marques n'a fait esmend' e do, e freit e caut e ploia, vent e tro,
e'il fai son pretz sobreis melhors poiar vol qu'el seu guit passen mar tuit li bo,
tant quei crozat de Frans' e de Campanha si cum guidet Melchion e Gaspar 10
10 l'an quist a Deu per lo melhor de totz en Bethléem, quei plan e la montanha
per recobrar lo sepulcr' e la crotz nos tolon Turc, e Deus no'n vol dir motz.
on fon Jésus, que'l vol en sa companha, Mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,
l'onratmarques, et a'il Deus dat poder que lai passem que sai remanha
; e qui
de bos vassalhs e de terr' e d'aver vol s'avol vid' e sa greu mort vezer, 15
15 e de ricor per melhs far so que'l tanha. qu'en lait peccat estam qu'om deu temer,
Tant a d'onor e vol onratz estar, don quecs er soutz s'en flum Jordan
qu'el onra Deu e pretz e messio se banha.
e si mezeis que, s'eron mil baro Mas tan nos fai nostres peccatz torbar
ensems ab de totz si sap honrar,
lui, que mort vivem e no sai dire quo,
20 qu'el honrais seus ethonra gent estranha. qu'un non i a tan galhart ni tan pro, 20
qu'a un plazer non ai* autre pesar, e cobrarem el camp la vera crotz
es honors qu'ad anta no s'afïanha,
ni qu'avem perdud; e'il valen rei d'Espanha
quar contr' un gaug a*l plus ries mil corrotz. fassan grans osts sobre Maurs conquerer,
Mas Deu es gauz per qu'om si senh' que'l marques vai ost e setge tener
en crotz, sobre'lSoudan e pass' en breu Romanha. 5
5 per que non pot perdre qui lui gazanha: Nostre Senher nos mand' e'ns ditz a totz
per qu'eu am mais, s'a lui ven a plazer, qu'anem cobrar lo sepulcr' e la crotz:
de lai morir que sai vius remaner e qui voira esser de sa companha,
en aventura, fos mi' Àlamanha. moira per lui, si vol vius remaner
Deus se laisset vendre per nos salvar, en paradis, e fassa son poder 10
me'n receup mort e'n sofri passio, de passar mar e d'aucir la gen canha.
e l'auniron per nos Juzeu fello, Francs Cavaliers, per cuifas sos e motz,
e'n fon batutz e liatz al pilar no sai si'm lais per vos o'm leu la crotz;
e fo per nos en tormen e en fanha, ni sai cum an ni sai consi'm remanha,
e correiatz de correias ab notz quar tan mi fai vostre bels cors plazer, 1
15 e coronatz d'espinas en la crotz: qu'eu mor si'us vei e, quan no'us pose
per qu'a dur cor totz hom que'l dan vezer,
non planha cuit morir sols ab tôt' autra companha.
que'ns fan li Turc que volon retener
la terr' on Deus vole vius e mortz jazer, II.
e feira'i quecs qu'espaz e lansa franha, quar tan poia l'on ors
25 que leu aurem los Turcs sobratz e rotz de leis, que sotzterra
lor pretz e'1 seu ten car,
Sa R. Si a un gaug AIN 2
1 2 Cuai non .
30
qu'es flors
es gauz caira non sofraingna 2
E sa honor N .
N
. .
A. non neschai 2
N
21 dresson CI, tendan R. lo
.
r. /. 15-18 manquent 2
Que /. gen c. R. .
/, li R. 22 elleo ICR. 23 coms rayniers R. crit. doler C. 16 Quen Ba.CR. Muer can uos v. R.
FI. als c. CR. 24 feira Ba.CIR. despaza A. d'e. 17 c. esser sols e ses tota c. C.
Per tal no*s vol rendre quant autra gens s'esmai' e's desconorta.
lo seus gentils cors bels
LE MOINE DE MONTAUDON.
I. Manuscrits : Philippson, Der Mônch von Montaudon, Halle 1873, p. 37 39. (PU.).
CDEIR. —
0. Klein, Die Dichtungen des Manches von Montaudon, Marburg 1885, p. 32 —M
(KL). Appel,
—
Provenzalische Chrestomathie, p. 132 s. (Ap.). II. Mss. CDIR. Philippson, l. c, p. 51 54. Klein, l. c,
p. 54 —
57. Appel, L c, p. 83 s., —
Diez, Lében und Werlce der Troubadours, 2 e éd., Leipzig
1882, p. 270.
I. e'm dis: "Morges, car venguis?
L'autrier fui en paradis, Ni con estai Montaldos,
per qu'eu sui gais e joios, lai on as maior compaingna?"
ARNAUT DANIEL.
I. Manuscrits: ACDHIKNN 2 RUVae. Canello, La vita e le opère del trovatore Arnaldo Da-
niello, Halle 1883, p. 105. (Ca.J Appel, Provenzalische Chrestomathie 2 Leipzig 1902, p. 66 (Ap.J.
,
clarzir, que'l doutz espeissa ab fuoills, a mains per liei que m'a virât bas d'aut,
e'is letz becs dels auzels ramènes don tem morir, si'ls afans no m'asoma.
Tant fo clara ma prima lutz car pretz, secs sai, lai es doblencs,
d'eslir lieis, don crei cors los huoills, e mantengutz dars e manjars.
non pretz, necs mans dos aigonencs (?) De joi la't portz, son anel mir si'l ders,
d'autra, s'eslutz rars mos preiars ;
c'anc non estei jorn d'Arago que'l saut
5pero deportz m'es e d'auzir volers no'i volguesir, massai m'a clamât Roma. 5
bos motz ses grei, de liei don tant m'azaut Faitz es l'acortz qu'el cor remir,
qu'ai sieu servir sui del pe tro c'al coma. totz sers,
Amors, gara! Sui ben vengutz? lieis cui domnei, ses parsonier, Arnaut;
C'auzir tem far, si'm dezacuoills, qu'en autr' albir n'es fort m'entent'a
îotalsdetz pecs que t'es mieillsque'ttrencs; soma.
qu'ieu soi fis drutz cars e non vars;
ma'l cors fer m s fortz mi fai cobrir IL
mains vers, Lo ferm voler qu'el cor m'intra 10
qu'ab tôt lo nei m'agr' ops us bais al chaut no'm pot jes becs escoissendre ni ongla
cor refrezir, que no'i val autra goma. de lausengier, qui pert per mal dir s'arma;
Si m'ampara cill que'm tralutz e car non l'aus batr' ab ram ni ab verga,
15
d'aizir si qu'es de pretz capduoills, sivals a frau, lai on non aurai oncle,
Ba. et les mss. UV. cobrir Ca.UV] sofrir clamât: roma! Ap. 9 m'ententa soma Ba.Ca.
Ba. et les mss. ADIKNN 2 suffrir Ap. et , 13 e pos Ba. CHIKMM'N*RSa. 19 ni ongla
les mss. Ha. 15 que'm] çuim Ca.a, tralutz] Ca. ABCDEGHKMMcQc. 21 trop Ap. ABC
tralmtz Ca. et les mss. ADHNa, elutz C, tray DEGHMM^X 2
QSU\'c. 22 li Ap. 23 quem
a lutz R, pod tutz UV. 16 d'auzir Ha. CD consentis a cel. Ba.CIKX 2 26 De lieys serai
.
tant fin' amors cum cella qu'el cor m'intra qu'ill m'es dejoi torse palaitz e cambra,
non cuig qu'an c fos en cors, ni eis en e non am tant paren, fraire ni oncle,
arma; qu'en paradis n'aura doble joi m'arma,
on qu'ill estei, fors en plaz' o dinz cambra, si ja nuills hom per ben amar lai intra.
mos cors no's part de lieis tant cum ten Arnautz tramet son cantar d'ongl'e
l'ongla. d'oncle
5 C'aissi s'enpren e s'enongla ab grat de que de sa verg'a l'arma,
leis
mos cors en lei cum l'escorss' en la verga, son Dezirat, qu'a pretz dinz cambra intra.
PEIROL.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 102 (C), fr. 854, fol. 57 b (I), fr. 22543, fol. 13* (R), Ms. de
e
34, 184 (A) ; Ms. de Paris, fr. 854, fol. 155 d (I). Diez, Leben und Werke der Troubadours,
2 e éd., Leipzig 1882, p. 250 ss.
la serv e la reblan ;
fos ABIKN 2
,
que fos (fes H) GHMM^QUVc. non 6 A gr. Ca. ABC. verga l'arma Ba. 7 cui p. Ca.
eis en Ca. a. 2
ENIKN
Ra, ni en arma CS BCMM ABGQUc. en Ca. ABCGQUc, ins MM< de ERSa. ,
Aissi'm trai mos volers lai mas car voletz nostra tenso,
el fol contenemen n'ai era mon talan forsat.
5 on m'es manta vetz parven. Pauc val chans que del cor non ve ; 5
quar pren los melhors. ges per tant de chant no'm recre,
No s'eschai d'ome savai car doas perdas no m'an at."
15 li venga ta d'onors, "Bernart, ben ai mon cor mudat, 15
que d'amor senta dolors. que totz es autres c'anc non fo:
Era'us quier, amia, non chantarai mais en perdo; . . .
1 Bernartz 2 sabon /.
etc. 5 dal AI.
I.
3 quaissim C. 4 chaptenemen C. 5 don C. 6 pois AI. 8 moût
îezest /. 10 ahut A. 15
mantas ves I 6 Moût C. 8 E cl. i?. 10 quar Bernât etc. A. 18 chantar /. 19 no vos te /.
C. 15 Jall v. a. Que aia t. C. 19 quenansas 23 Ella serva /. 25 qien A. sa / autra /.
m, C, quenaissi m. /. 20 queres i?, queiïs C. 29 caisso I. 30 ella v. /. sirieis A. sérier I.
22 anc tors /, autors a. 24 Una de las genzors a. dis Ba 32 la /. sirieias A. sereisas i". vi /.
32 e den peirols etc. I. 33 Peirols etc. I. 39 35 sirieias A, seriesas i". 38 nomen tramet 1.
vertart 1. 40 hi A. a /.
155 XII e SIECLE. 156
GAUCELM FAIDIT.
I. Ms. du Vaticain 5232, Stud. di filologia romanza III, 218 (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol.
63 (C), fr. 1749, p. 13 (E), fr. 854, fol. 35 (I), Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI,'43, fol. 58 b ,
Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 35, 402 (U) ; Ms. de Venise, Archiv etc. 36, 387 (V). II. Ms.
du Vaticain 5232, fol. 78 (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 66 (C), fr. 854, fol. 36 (I). III.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 79 b , Studj etc. III, 239 (A) ; Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 45 (B),
fr. 856, fol. 72 (C),fr. 1749, p. 10 (E),fr. 834, Mahn, Gedichte II, 118(1); Ms. de la Laurentienne,
Plut. XLI, 43, fol. 55 a , Archiv etc. 35, 399 (U); Ms. du Vaticain 3207, Studj di filologia romanza,
V, 553 s. (PI); Ms. de Venise, Archiv etc. 35, 384. —
R. Meyer, Das Leben des Trouba-
dours Gaucelm Faidit, Heidelberg 1876. Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd.,
Leipzig 1882, p. 293 ss.
CV. aissim (m)esteia AV. 19 em denh E. cor gatge Bal, cor en gatge V. M. d. ma per
em deia uenir i, car per fol albir A. 21 heretatge C. 19 pre /. bon cû selh hom ques
don sui en c. A. qan 1. 21 achauzir C. mon CV. 20 non V. uolatge AUV. 22 no salbir
ioi iausir U. 22 e manei tarzan A U. 23 don V. 23 que Ba.CI.' 24 quar de bon cor la
ai AEU. ira tan I. remir AE1. anz U. îen U. E per V.
157 GACELM FAIDIT. 158
3 e non Ba. CIV. que non E. ai aital CV. cor en leial romania, 35
uolatge E. 4 truan V. 5 enganan V. 6 tor- lo tôt li grazis.
nen E, tome I. 7 vi&tge Ba.CEU. 7 19 manquent — Pero mas joins aclis
Al. 12 a cui CE. 13 partir E. 16 en manque
E. 18 que eu V. blan E. 19 Mas iuntas V. prec vas sa senhoria
—
20 158, 6 manquent V. 21 et espleia El. e
que'ls portz e'is camis
respleia A. 22 e son E. ostadge U. 23 ni
greia V. la bêla don me greja Ba.C. 24 qe nos adreis vas Suria. 40
Domfia.i. ep.laitant d..4. pose partir./?» C. poi-
ras El. e p. li dir. I. 25 Ges p. lai aitan d. 6 queu AI.
U, Ges del seu servir Ba.C. 26 mas sit volgues 9 Oimais A. 11 franssa A. 12 lieys C. 14
Ba.C. 27 V. lades U. No Tans desmembran servitz A. 16 uauc CI. 17 a CI. 18 uostronrat CI.
Ba.C. la desm. A. 28 e non tanar t. U, non 19 De doussa conpaignia A. 20 E. s. A. 22
tan enoian A, e non ans Ba.C. 29 lo men flors de C. 25 E 4. 26 de A 27 ia negus
deziros Ba.C. 30 que per te li man Ba. (rail) bes quieu aia CI. 29 nil A. 33 maizis A. 34 A.
C. 32 la mir U. en manque El. 35 romeria I. 38 Vir Cl. 40 nés 1 endres CI. .
159 XII e SIÈCLE. 160
de bona razitz
1 que pr. nos a. A. 2 als fais A. 3 al CL
sia per nos servitz can C. 8 cui la verges Maria CI. 9 que A.
lo vers sains Esperitz, 11-18 manquent A. 15/16 manquent C. 18 quieu
sui sieus on quieu sia C.
21 A EV. 24 la C. 25 cantava maltr. E.
7 avol Ba.CI. 8 que A. 9 ai] e C. 10 cum mi par Ba.BCE. ni A. no sai cous V. 26
vos etz tuich a. A. 11-12 manquent CI. 14 manque B rodai V. vidar A. 28 qanch hom
tan quom res noi trobaria C. 17 Queimais C. HU. ieu eh. E. 29 Tan V. 30 me podol mal-
21 prins] ries A. prensatz saitz 1 22 pretz trag C. p. en mei mal taing U. mon maltraich
i". 23 En techatz C, el pecatz /. escurtatz? B, el maltraic H. 31 Quanc U. puoi pi. /,
Andresen, Romanische Forschungen I, 451. 24 eu pi. U. 33 que C. nom H. 34 Ab aital
ren /. 27 en] o I. lombardia C. 29 cant fa dis iram me te H. Ab aital F, En a. I, Qe ab a.
A. 30 Ha et A. 31 don pot ben saber A. 33 guer- U. 35 amors près EHIV. gran] tal C, greu
pitz i". 35 lobra A. 36 rahitz A. 37 Que A. AHIU.
161 GAUCELM FAIDIT. 162
e no sai ren dir per que, e no'us sai ni'us aus preiar
mas car aten sa merce, ni l'amor no'us pose estraire.
vencutz ses dezesperansa; Don es gran merce pogratz faire
e car no*m recre d'amar, si'm dessetz ses demandar,
que d'als no'm pot encolpar, que non pauca res
es tan 5
e las grans valors e'is bes. fora gen, s'a vos plagues,
Pero no'm dezesper ges de conoisser mon afaire,
ni m'es semblan ni veiaire pos eu no"l vos aus mostrar.
qu'en vos no sia merces, Qu'un honrat do'm pogratz far,
15 que'l vostre cors ben après, si, ses tota malestansa, 15
RAIMON DE MIRAVAL.
I. Ms. du Vaticain 5232, 45 a (A), Archiv etc. 33, 436; Mss. de Paris, fr. 856, fol. 82 (C),
fol.
fr. 854, fol. 70 (I), fr. 12474, Mahn Gedichte III, 38 (734) (M); Ms.' de Venise, fol. 48'',
Archiv etc. 36,398 (V). II. Ms. du Vaticain 5232, fol. 50 a Studj di filologia romanza III, 142
,
(A); fr. 856, fol. 76 (C), fr. 854, fol. 72 (I), fr. 22543, fol. 84 (R). III. Ms. du Vaticain 5232,
h
fol. 48 Studj di filologia romanza III, 136 s. (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 76 (C), fr.
,
1749, p. 32 (E); Ms. de la Chigiana, f. 72 (str. 3), Stengel, Blumenlese, p. 27 s., (F); Ms. de
Paris, fr. 854, fol, 68 (I); fr. suppl, 2033, Mahn, Gedichte IV, (1084) (M); Ms. d'Oxford, Douce
269, Mahn, l. c. (1085) (S); Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI, 43, Archiv etc. 35, p. 425 (CI); Ms. de
Venise, Archiv etc. 36, 393 (V). —
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, e
p. 308 ss.
plus fora ries sos dobliers, per qu'eu autra non deman,
qu'en tela rensana ni farai ja tanquan viva.
20 jagr' en sa caban a. Mas car crezet gen badiva, 20
S'a mon Audiart plagues, no'm toi jauzir, que'l vostre bels semblans
tornar volgr' e mon paes m'esjauzis tan que cel jorn que*us remir
no pose estar ses gaug, vas on que'm vir.
vas leis que tôt las m'abriva. Mas alques an virât mon briu
io Ben l'en deu penre merces, lauzengier que virois amans io
20 et agrada'm quan fatz vostres comans: Sol no'm digatz que remanha'l demans,
mas vos non platz que re'm denhetz que totz mos ditz ne passari' enans,
grazir, que per nulh dig, domna, pogues partir
mas agrada'us car me mor de dezir. lo cor niis ditz ni'ls faitz de vos servir.
Per un dezir, domna, reviu, Per servir en rie senhoriu 25
per que'us volh servir totz mos ans, que's vir per ditz mos servirs en soans,
et anc servidor meins antiu que servire, ditz hom, qu'a dreit se vir,
non ac la bel' a cui servi Tristans, quand om no'il vol sos deziriers grazir.
ans vos farai de bels servizis tans. Leial, be'm platz de mon Estiu l'enans,
5 tro mos servirs me fass' en grat venir mas de mi dons es la valors tan grans
o vos digatz: "Mon servidor azir". que eu e tug li devem obezir,
De grat dezir, domna, que'us jauzis, ans per que no'lh vol ges Miravals mentir.
un
Gaucelm, enamoratz
très jocs per qu'es cen tans maier honors.
partisc a vos et a'n Ugo, E del man tener die aitan,
10 e chascus prendetz lo plus bo que non li ten ni pro ni dan, 10
e laissatz me qualque'us volhatz. qu'aital plazer comunalmen
Una domn' a très preiadors, fan domnas per acolhimen.
e destrenh la tan lor amors E del caussigar non enten
que, quan tuit trei li son denan, que la domn' amor li fezes,
15 a chascun d'amor semblan
fai : ni deu per amor esser près." 15
l'un esgard' amorozamen, "Graucelm, vos dizetz so que'us platz,
l'autr' estrenh la man doussamen, for que non mantenetz razo,
al tertz caussiga'l pe rizen. qu'en l'esgardar non conosc pro
Digatz al quai, pos aissi es, a l'amie, que vos razonatz ;
l'amors mou del cor e del sen. "Gaucelm, encontr' amor parlatz,
E'n Savarics, car part tan gen, vos e'1 senher de Malleo,
mantengai caussigar cortes e pareis ben a la tenso,
de pe, qu'eu no'l mantenrai ges." quels olhs que vos avetz triatz
5 "Senher, pos lo melhs mi laissatz, e que razonatz pels melhors 5
UC DE SAINT-CIRC.
d
I. Ms. du Vaticain 5232, fol. 154 e (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 224 (C), fr. 1749, p. 163*
(E) ; Ms. de la Chigiana, 82, (str. 2. 3), Stengel, Blumenlese, p. 25 (F); Ms. du Vaticain 3207,
fol. 61 e , Studj di filologia romanza V, 557 s. (H) ; Ms. du Vaticain 3208, Atti delta r. Accademia
dei Lincei 1886, 29 (0) ; Ms. de Cheltenham (Berlin), Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen
101, 381 (N 2); Ms. de la Laurentienne, PI. XLI, 43, Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 35,
b
439 (U). II. Mss. du Vaticain 5232, fol. 184 (A), 3207, fol. 49", t. c, p. 513 (H). Diez, —
Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 334 ss.
eTus senher es amors qu'en bailia e de totz cels a cui n'aug dire be?
ten mon fin cor e mon fin pensamen, Cum viurai eu que tan coral sospir
l'autre etz vos, domna, en cui m'enten, fatz noit e jorn, que movon d'esperansa ?
a cui non aus mon cor mostrar ni dir Cum viurai eu, que non pose far ni dir
10 cum m'aueizetz d'envei' e de dezir. autra ses vos ren que'm tenh' ad onransa? 10
Que farai eu, domna, que sai ni lai Cum viurai eu qu'aïs no port en mem-
non pose trobar ren ses vos que'm bon sia? bransa
Que farai eu, cui serion esglai mas vostre cors e sas plazens faissos
tuit autre joi, si de vos no'ls avia? e'is amoros ?
cortes ditz humils et
15 Que farai eu, cui capdella e guia Cum viurai eu que d'als non prec de me
la vostr' amors, e*m fug e'm sec e'm pren ? Deu, mas que'm lais ab vos trobar merce? 15
Que farai eu, qu'autre joi non aten? Que dirai eu, domna, si no'm mante
Que farai eu ni cum poirai gandir, fina merces, sivals d'aitan qu'eu vensa
si domna, no'm voletz retenir?
vos, ab mon fin cor et ab ma leial fe
20 Cum durarai eu que non pose morir, vostra rictat e vostra gran valensa?
ni ma vida no m'es mas malenansa? Que dirai eu, si vos no'm faitz sufrensa ? 20
Cum durarai eu cui vos faitz languir, Que dirai eu, c'autra non pose vezer
3 q'unsques pugnam HU. cum] que CEU. 1ab petit C. 2 (viurai ieu que) ia mais
4 e li nemic sum mes H. 5 celliei A, sel ioi CH. 3 mai non aurai U. a. ieu si don ex nom
E, tal joy C no(i)s AH. 6 es uns s. H. q'un ven C. nom ane E, no me uen F. men ues
H. 7 fin] bon C. 8 en que eu 0. m
manque N 2
per uos 0. 4 durarai ieu AU q sui tant
.
C. me ten H. 10 cum] be C. Com m'auriez A, uiurai ieu quen aissi sui C. 5 Vas 0. ab
(-az D) 2
HN
OU 11 E que E. Qem U. eu] vos vai C. ni ve CEN 2 OU. 8 jorn ab gran
doncs AFHN
2
0, manque E. ni s. ni 1. 0. 12 dezesperansa C. mauonda e pesansa U. 9 que
ses vos ren C. dig en uos U. ben H. que 0. farai C. cui Ba.AHO. qui .V 2 nom C. pot Ba.A
.
qu'en dreit d'amor mi pose' al cor plazer? per ren querre ni demandar;
Que dirai eu, qu'autra el mon non es que ben que m'a mestier,
ai so
que'm doues joi per nulh be que'm fezes. e vos vei que faillon denier,
A la valen comtessa de Proensa, per qu'eu non ai en cor que'us queira re,
5 quar son sei fait d'onor e de saber, ans, si'us dava, faria gran merce."
e'ih dig cortes e'ih semblan de plazer, "NUc de Sain Cire, be'm deu grevar
an ma chansos, car cella de cui es que'us veia que ogan sai fos
mi comandet qu'a leis la trameses. paubres e nutz e sofraitos,
IL et eu vo'n fi manen anar,
io NUc de sain Cire e*l coms de Rodes. que mai'm costetz que dui archier in
AIMERIC DE PEGULHAN.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 93 (C), fr. 854, fol. 50 (I), fr. 12474, fol. 264 (M). II. Ms.
du Vaticain 5232, fol. 136», Studj di fil. rom. III, 423. (A); Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 79 (B),
fr. 856, fol. 89 (C),fr. 854, fol. 51 (I); Ms. de la Chigiana 72, Stengel, Blumenlese p. 22 (str. 3. 4;
F); Ms. d'Oxford, [Douce 269, Mahn, Gedichte IV, 49 (S); Ms. de la Laurentienne, Plut. XI inf.
cod. 26, Stemjel, Die altprovenzalische Liedersammlung c, p. 33 s. III. Ms. du Vaticain 5232 fol.
139 d , Studj' di fil. rom. III, 435 (A); Mss. de Paris, fr. 1592, fo/. 81 (B), fr. 856, fr. 98 (C),
d
fr. 854, fol. 199 (I), fr. 12473, fol. 184 (K). Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892.
p. 116 (Cr.J. —
Diez , Leben und Werke der Troubadours , 2 e éd., Leipzig 1882, p. 342 ss.
Grdr. § 25, p. 32. St. p. 18, 29.
'E doncs, domna, no'm faretz ja nulh be?" Ben esdeven hom per sobresaber
'Senher, aissi er cum dizetz, so cre." — nescis e'n vai maintas vetz foleian ;
'Amors, e vos ja meretz de tôt mal." ans vau mon mal enqueren e cercan,
'Amies, per so'us en trairai san e sal." e volh trop mais perdre e far mon dan
'Amors, per que'm fetz chauzir domn' ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
aital ?" Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
'Amies, eu vos mostrei so que mais val." e que sa vis ab aquesta folor; io
'Amors, no pose sofrir l'afan coral." pero a lei de fol fin amador
) ''Amies, per so queiram autre logal." m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
"Amors, en tôt quan faitz vos vei No sai nulh "oc" per qu'eu des vostre
falhir." "no"
'Amies, a gran tort me voletz laidir." pero soven tornon mei ris en plor,
'Amors, e doncs per que'ns voletz par- et eu cum fols ai gaug de ma dolor 15
franh se mezeis e pert son fruit e se, et hom l'estrai so que'l donet e*l toi,
ai eu perdut ma bêla domn' e me, et el adoncs plor' e fai maior dol
e mos eDgenhs se franh per sobramar. dos aitans plus que no fetz de primier.
Pero, sitôt me sui apoderatz, Teriaca, ges vostre pretz no col
25 anc jorn no fi mon dan ad escien, de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. 30
anceis cuit far tôt so que fatz ab sen:
mas que trop sobra'l foudatz.
er conosc
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
30 e si no'i a de cascun mesclamen, Car ben (bes c) deven Ba.CISc. 2 moutas
1
C. 3 aia
c. an locs I. 4 quil Ba.CIc. qui
non es bona sola l'una meitatz. S, qui s. r. C. 6 mon dan AB. quenquan
s.
ei marques d'Est e'1 valens Salados, Deu e'1 segle (gardatz valor d'enfan!)
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos, que'l seu perden venc, meten e donan,
si qu'eu fui près de laissar mas chansos : sai conquérir Femperi alaman.
mas ar los vei restauratz ambedos. Oimais cre ben, cor que'i ânes doptan,
10 Pretz es estortz qu'era gastz e malmes, los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan. io
e dos garitz del mal qu'avia près, Aquest metge savis de qu'eu vos die
qu'un bon metge nos a Deus sai trames fon filhs del bon emperador Enric,
deves Salern, savi e ben après, et a lo nom del metge Frédéric
que conois totz los mais e totz los bes e'1 cor e'1 sen e'1 saber e l'afic:
15 e meizina cascun segon que s'es, don seran ben meizinat sei amie 15
et anc loguier no'n demandet ni'n près, e'i trobaran conselh e bon abric.
ans los loga, tant es francs e cortes. De lonc sermo devem far breu prezic,
Anc hom no vi metge de son joven que ben cobram lo gran segon l'espic.
tan lare, tan bel. tan bon, tan conoissen, Ben pot aver lo nom de Frédéric,
20 tan coratgos, tan ferm, tan conqueren, que'l dig son bon e'1 fag son aut e rie. 20
tan ben parlan ni tan ben entenden : Al bon metge maistre Frédéric
que'lben sap tôt e tôt lo mal enten, di, metgia, que de metgar no's trie.
GUILLEM DE SAINT-GREGORI.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 213 e Studj di filologla romanza III, 659 (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
,
Malin, Gedichte der Troubadours 136 (B), fr. 856, fol. 342 d (C), fr. 854, fol. 176 e (I) , fr.
12474, fol. 242 e (M) ; Ms. de la Laurenticnne, Plut. XLI, 43, fol. 137", Archiv f d. Studium
der neueren Spr. XXXV, 458 (U); Ms. de Venise, Bibl. Marc. app. cod. XI, fol. 77 a , Archiv
etc. XXXVI, 423 (V). La chanson est attribuée dans C à Lanfranc Cigala, dans I à Bertran
de Born, dans M
à Guillem Augier, et dans U, V à Blacasset.
GUIRAUT DE CALANSO.
Mss. ACDEIKORR 2
a. 0. Dammann. Die attegorische Canzone des Guiraut de Calanso: A leis
cui am, Breslau 1891, p. 1 ss. (Do)- Appel, Provenzalische Clirestomathie, p. 75 (Ap.) Diez, —
Leben und Werke der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 427. Grdr. § 32, p. 49.
A leis cui am de cor e de saber, leu passais très, mas no*n pot leu partir,
domn' e seignor et amie, voirai dir et ab gaug viu cel qu'i pot remarier;
en ma chanso, si'l platz qu'o deign' auzir, e poia'i hom per quatre gras moût les,
del menor tertz d'amor son gran poder, mas no'i intra vilans ni mal après,
5 per so car vens princes, ducs e marques, c'ab los fais son el barri albergat 5
comtes e reis, e lai, on sa cortz es, que ten del mon plus de l'una meitat.
non sec razo, mas plana voluntat, Fors al peiro, on ela's vai sezer,
ni ja nuil temps no'i aura dreit jutjat. a un taulier tal co'us sai devezir,
Tant es subtils qu'om non la pot vezer, que negus hom no'i sap nuill joc legir ;
10 e corr tan tost que res no'il pot fugir, las figuras no'i trop a son voler 10
e fer tan dreg que res no'il pot gandir, et a'i mil poinz, mas gart que no'i ades
ab dart d'acier, don fai colp de plazer, hom malazautz, de lait jogar mespres,
on non ten pro ausbercs fortz ni espes, quar li point son de veire trasgitat,
si lansa dreit, e pois trai demanes e qui'n fraing un, pert son joc envidat.
i5saietas d'aur ab son arc estezat, Aitan quan mars ni terra pot tener 15
pois lans' un dart de plom gent afilat. ni soleils par, se fai a totz servir;
Corona d'aur porta per son dever, los us fai ries e'is autres fai languir,
e no ve re; mas lai on vol ferir los us ten bas eis autres fai valer,
no faill nuill temps, tan gen se'n sap aizir; pois estrai leu so que gent a promes;
20 e vola leu, e fai si moût temer, e vai nuda, mas quan d'un pauc d'orfres 20
e nais d'azaut que s'es ab joi empres, que porta ceing; e tuit sei parentat
e quan fai mal, sembla que sia bes, naisson d'un foc de que son assemblât,
e viu de gaug e's defen e's combat, Al segon tertz taing franquez' emerces,
e no'i garda paratge ni rictat. e'1 sobeiras es de tan gran rictat
25 En son palais, on ela vai jazer, que sobre'l cel eissaussa son régnât. 25
a cinc portais, e qui'ls dos pot obrir A Monpeslier, a'n Guillem lo marques
t'en vai, chanso; fai l'auzir de bon grat
qu'en
4 lui a pretz
F e valor e rictat.
1 A Da. CERR*] celeis Ap.
leis 01, de
leis Aa, cella D,^bella I. 8 ni Da. AOR 2
a] 9 no'i] no Ba.Da.Ap. Mss. 10 voler Ap.
e Ba.Ap. CDEIR. 24 Mas Ap.E. CERR 2
]
plazer Ba.Da. ADIOa.
185 RJCHART DE BERBEZILH. 186
RICHART DE BERBEZILH.
Ms. du Vaticain 5232, fol. 165 a Studj di filologia romanza III, 513 (A) : Mss. de Paris, fr. 1592,
,
Mahn, Gedichte der Troubadours 34 (B), fr. 854, fol. 88 a (I), fr. 12174, fol. 100 e (M), fr.
22543, fol. 60'' (R); Ms. du Vaticain 3208, Atti délia r. Accademia dei Lincei 1886 II, 17 s. (0);
Ms. de la Laurentienne, PI. XLI 43, fol. 105 , Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. XXXV, 435
h
GUI DE D'UISSEL.
Mes. de Paris, fr. 856, fol. 218 a (C), fr. 22543, fol. 91 e (R). — Diez, Leben und Werke der
Trobadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 435. St. p. 18, 28.
L'autre jorn cost' una via "Er aujatz tan gran feunia,"
auzi cantar un pastor fim' eu, "d'aquest parlador,
una canson que dizia: que quant eui mostrei la via
"Mort m'an semblan traidor." é'esser franc e sofridor,
5 E quant qu'eu venia,
el vi m'apelet de leujaria! 5
PEIRE CARDENAL.
b 171c (l)^ fr 12474, fol. 218* (M). II. fr.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 27 5 (C), fr. 854, fol, .
286 b
(C), fr. 854,' fol. 169< (I), fr. 22543, fol. 68- (R.). III. fr. 856, fol. 273* (C), fr.
856, fol.
854, fol. 170
d
(I), fr. 22543, fol. 72
d (R).
IV Mss,: IKRT. Appel, Provenzalische Chresto-
maihie, p. 162 (Ap.). — e
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2 éd., Leipzig 1882, p. 35U ss.
Grdr. § 25, p. 33 et § 32, p. 47. St. p. 22 et 45.
es piéger que autre laire tro que deniers non lor resta,
e fai diablia que no'i cal venir tempesta
peior que negus raubaire, ni lam ni moria;
e plus tart si castia. pois fai cara moût honesta,
io Ries hom, quan vai per carreira, qui no'i conoissia. 10
Hom, per que fas tal folor Ni die qu'eu mor per la gensor,
que passes lo mandamen ni die quei bela'm fai languir,
de Deu quez es ton senhor ni non la prec ni non l'azor,
e t'a format de nien? ni la deman ni la dezir,
15 ... ten el mercat ni no'l fauc homenatge, 15
que partitz m'en sui ab mos datz. trop ten estreg ostatge
dreitz drutz del dart d'amor nafratz: e vi ben que dessenat son,
per plus pretz plus pretz es compratz. e garda aval et amon
No volh voler volatge, si negun savi n'i veira,
— —
l>
.
Cf.
— 174,187
Monaci, Lo romans dels
auzels cassadors, Studj di filologia romanza V, 85 86, 90 92, 171 s. (Mo..) W. Koch,
Beitràge zur Textkritik der Auzels Cassadors, Munster 1897, p. 39 — — —
42 et 57 58. Grdr. § 34,
p. 32. St. p. 42.
Cora e consi trag' om auzel de ni. qu'en l'anar no'ls nafre vergueta.
Oimais deu boni dire consi Cant a maizo es hom tornatz,
10 e coras lo trag' om de ni: de gent pauzar sia membratz:
aprop nou jorns que seran nat; frevol son, no's podon sufrir, 10
que pois no tornon a cel niu. Mas pois lo deu hom far sezer
Li falco gran batailla rendon en tal perga que s' an crotlan ;
1 una es T.
c. 2 que o. e granz m. T. 3 la man senestra crotlara
gens K. 4 alcuns K. onrat R, gadat T. 5 e'1 man destra mene'ill denan
Autril R, lautra IK. deszisnat IK. 6 de tom
R, en top T. 7 es manque T. son R.
9 Hueimais. 11 jorn. 12 adoncx. 13 aun. 1 sen RT. per K. 2 lamic R. 5 an] ab T.
lui* etc. 14 hi auns. 17 lo. 22 pueis. sel etc. Ilh tenon R. 6 an IK.
24 lor ausels lor prendon Ba. 25 ramps. fan. 7 nol Ba.Ms. 8 tornat. 11 ha lacune n'est pas
îass' aportar Ba. 29 per manque, folratz: catz. indiquée. 14 fueilla. 17 priuan. 18 nueit etc. 26
31 moneta. auans. aregardar Mo. 29 si manque. 32 e la.
197 DAUDE DE PRADAS. 198
hom non lo'i deu per re défendre, lo cap te bas et er fort greu
8 laise. 14 aia pr. Ba. 16 maners. 17 add. 1 auzel. 6 conoiseretz. 10 nocas te. 12hueills.
volan? Mo. Mange sa carn can etc. Andresen, 15 que re en la gorga. 18 tota sa g. Mo. 25 hom
Romanische Forschungen I, 452. 20 com apenra manque. Mas q. be non o saupra f. Koch. 27
Ba. 22 fai a gardar. 23 premiera. 24 nuills auzels cades li parria; p. - ê. c'ades ben Mo. 29 gran.
Ba. 31 aisi deu bom far. 33 caisi etc. 32coreia. 39 c' manque. 40 tr. Q\\\Ba., tr. sillilfs.
7*
199 XIII e SIECLE. 200
que ditz aissi: "Fer qui non ve." vens bendig dig nesiamen.
Car cecs e pecs an tal maneira Maldig ben dig non tenc a mal,
que negus non garda on feira; car maldigz bendig soven val,
que cel qu'es cecs no ve defor e per maldig, cant es cortes,
e cel qu'es pecs no ve de cor; s'esmera e's meillura bes.
et a n'i pro d'aitals cecs pecs Maldig ben dig deu hom prezar,
outracuiatz, travers, bavecs, car a ben auza contrastar.
paire e fill de vilania, Ja de bendig non er pariers
auripelat de parlaria, maldigz, si non es prezentiers,
10 c'ades van metjan e megen e prezentiers non sera ja 10
Li donzel van tost diire al conselh e van s'en per las tendas, cascus vas 20
principal son fogal,
deMurel issir Tost comunal
qu'els fassan e manjuio ne bevon, li pauc e*l maioral.
que no'i trenquen plus ni bareira ni pal,
e E cant agron manjat, viron per un costal
mas queis laisso lains estar totz de cabal, lo comte de Montfort venir ab so senhal
26 e que s'en torn cascus als traps per son e moût d'autres Frances, que tuit son
cabal, a caval.
que'l bosreis lor manda ab cor emperial; La ribeira resplan co si fosso cristal 25
qu'en Simos i vindra avan de Tavespral, dels elmes e dels brancs, qu'eu dig, per
e vol lo lains pendre mais qu'en autre sant Marsal,
logal. anc en tan pauca gent no vis tan bon
E'is baros, cant auzo, eisson tuit comunal vassal.
E intran a Murel per mei lo mercadal
e van a las albergas com baron natural veirem be calssiradarriers al camp levar."
e an pro atrobat pa e vi e carnal. Ab tant cridan *'Ad armas !" e van se
:
e locoms de Tholoza e'1 de Foih atertal, E per meia la porta van las lansas gitar, 5
e locoms de Cumenge ab bon cor e leial si que'l d'ins e'1 de fora coutendon sul
Simos es lai vengutz e no pot escapar. dreitament a las tendas s'en prendo a
Mas pero eu vos vulh d'aitant asabentar, tornar;
15 que la batalha er abans de l'avesprar. veis vos asetiatz totz ensems al dinnar!
E vos autres siats adreit per capdelar Mas Simos de Montfort fai per Murel
e sapjatz los grans colps e ferir e donar, cridar,
que, si eran detz tans, si'ls farem per trastotz los osdals, que fassan enselar
trastornar." e fassan las cubertas sobre'ls cavals gitar, 15
E lo coms de Toloza se près a razonar: que veiran dels defora siis poiran enganar.
20 "Senher,reis d'Arago,si*m voletz escoutar, A la porta de Salas les ne fan totz anar.
eu vo'n diirei mo sen ni que n'er bo E cant foron de fora près se a sermonar:
per far. "Senhors, baro de Fransa, no'us sei nulh
Fassam entorn las tendas las barreiras conselh dar,
dressar, mas qu'em vengutz trastuit per nos totz 20
que nulhs om a caval dins non posca perilhar.
intrar. Ane de tota esta noit no fi mas perpensar,
25 E si venoiih Frances, que vulhan asautar, ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
e nos ab las balestas les farem totz nafrar. E ai aisi trobat e mon estuziar
Cant auran les cabs voutz, podem los que per aquest semdier nos covindra
encausar passar,
e poirem los trastotz aisi desbaratar." c'anem dreit a las tendas com per batalha 25
So ditz Miquel deLuzia: "Jes aiso bo dar;
no*m par e si eison de foras, que'ns vulhan asaltar,
30 que ja'l reis d'Arago fassa cest malestar. e si nos de las tendas nois podem alunhar,
E es moût grans pecatz, car avetz on estar, no'i a mas que fugam tôt dreit ad
per vostra volpilhia'us laichatz deseretar." Autvilar."
"Senhors," so ditz lo coms,
u
als non Ditz comsBaudois: u Anem
lo esaiar.
1
Ers sia co'us vulhatz, c'abans de l'anoitar que mais val mortz ondrada que vius
3 puis FM. 8 mot dautri baro FM. 10. mendigueiar."
11 parle JJfs., parlé M. 11 sap FM. 12 quous
F. 17 E manque. 21 diire Ba.M. 24 puesca 9 viratz. 12 vel F. vols Bu. FM. essems etc-
FM. 25 queus F. 26. 27 los F. 31 mot FM. FM. 17 los F, 19 saiM. cosselh FM. 21 per-
32 volpilhaus F. lanchatz Ms. pessar etc. FM. 25 e anem F.
205 CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE. 206
Ab tant Folquets l'avesques los a près e tant baro dels autres que so mortz
a senhar, e vencutz:
GuilheumesdelaBarralospresacapdelar ja mais tan grans dampnatjes non sera
e feis en très partidas totz ensems escalar receubutz."
e totas las senheiras el primer cap anar; Ab tant es deGarona fors de Taïga issutz,
5 e van dreit a las tendas. ei pobles de Toloza, e lo grans ei menutz,
Tuit s'en van a las tendas per meias s'en son trastuit ensems ves l'aiga 5
El escrida: "Eu soi reis?" Mas no'i es Eis ornes de Tholosa, totz iratz e dolens,
entendutz aicels quisonestortz,quenosonremanens,
e fo si malament e nafratz e ferutz s'en intran a Tolosa dedins los bastimens.
que per meia la terra s'es sancs
lo En Symos de Montfort, alegres ajauzens,
espandutz; a rentengut lo camp, don ac mans 20
Simos ei cardenals e'n Foies mesclada- de trastotas las terras ques eran apendens
mens al comte de Tholosa ni als seus ben volens,
an dig en lor secret c'an lo barreiamens qu'el es dezeretatz ab fais prezicamens;
per trastota la vila e pois lo focs ardens. ei reis torna's n'en Fransa.
"Di me, de cal escola as tu aisso avut Tôt loc e tota terra que t'a ja sostengut 15
15 que l'esperitz de l'home, cant a lo cors degra périr e fondre, que tan mal as
perdut, tescut,
se met' en bou o'n aze en mouto cornut, ordit e on hom t'a crezut.
semenat lai
e s'eu pose esser fis que de vos no'm que'ns gardem de l'esclau d'aquels c'om
partatz a citatz,
e que'm tenguatz onrat, que no sia forsatz, que non trobon adop que lor sia onratz
tant auziretz de mi dels nostres enbaissatz, ninulh plaideiamen senes covens fermatz ;
que per ver die a vos que'm n'aian que qui pren un heretje, on que sia
lauzenjatz. trobatz,
5 Beritz e Peir Razols non sabon ab us lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz. 5
e liuratz als diables per far lor voluntatz, qui sap la benanansa en la cal sui pauzatz.
en laspenas d'ifern cazutz e condampnatz, E dir vos ai un pauc si no vo'n enoiatz:
que ja mai us d'aquels non séria salvatz. Eu ai ganre d'amies, manens et assazatz,
E que faria eu, si pois er' encontratz eno'n a negu que's tengua per paguatz,
i
20 per los amies d'aquels e no'm recebiatz s'a deniers o argen, tro queis m'a co-20
et er' en vostra cort escarnitz e janglatz, mandatz.
e perdia'l loc de So, en que eu sui pauzatz, D'avers e de comandas sui be atessaratz,
e caber no'i podia? Séria grans foldatz. que totz nostres crezens ne tencacabalatz;
E par aco volria que'i fos la fermetatz que pauc n'i trobaretz paupres ni estiratz.
del laissar o del penre, mai vengutz sui De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,
25 guizatz. de camizas, de braguas, de lansols 25
Mai tôt en primaria volh be que o sapjatz bugadatz,
qu'eu per fam ni per set no mi sui de cobertors, de vanoas a mos amies
prezentatz, privatz,
nipernulhapaubreira,quebevososapjatz. que'ls en pose ben servir, can los ai
Vers es que totz nos autres a hom covidatz.
entrecelatz, Si'm dejuni soven, ja d'aco no'm
1 puesc. 2 parcatz. de vos que me parcatz? planguatz,
Ap. 4queiesperdir.4p.ilfe. que'm] queus n'aian que be mangi soven de fort bos cozinatz,
Ap. ou quems aian Tobler. 5 Berite P. P.-ê. no i i
-,
n j i
™
on
s ja (ou ges) très datz? Me. no s. ja us d. Levy.
de salsas de g irofle e de bos empastatz.
.
7 vuelh etc. 9 non. 14 soi. de lor manque. 12. 15 Be val peis avol carn, e bos vis giroflatz
V.C. 161ieuratz. 19pueys. 20 amicx etc. 22 soy
1
etc. 24 Une lacune après ce vers ? Ap. 26 -airia 2 lur 3 plaieiamen. 6 pessatz etc.
etc. 1
o manque. 27 cet. 28 lunha etc. be et o manquent. pus amicx. 12 aichi. 13 acocelhatz. 25
etc.
Cf. v. 11 et 26. vos y s. Me. laussols. 31 bo vi.
211 XIII e SIÈCLE. 212
5 eu m'estau dins cobert belamen et en patz Perlas vostras paraulas volh esser bateiatz
ab los nostres cofraires, que son appariatz, e tornatz a la fe que vos me sermon atz,
que m'espulgo e'm grato can m'en ven vos e fraire Ferriers, a qui poders es datz
volontatz. de liar e de solvre, cals que sia'l peccatz,
E ben a las veguadas, can m'en ven d'eretj' o de Baudes dels Essabatatz. 10
volh o esser de Deu, mas vos m'o con- sabran be las estradas eis camis tra-
selhatz. versiez,
A vos o die, nlzarn, car es enrazonatz los cluzels e las balmas e*ls passes e'is
2 3 val be mais.
issutz. 6 los manque. si covertir no's volo, vistz nostres messat-
soy, 11 mortal que"y son Me. 13 enaissi. 19 mO.
giers."
apelaz. 20 cauayer. 22 coss-. 25 terras e sia
quieus vulhatz de rimas de romans non es. Me.Ap.
gardent ces mots et gagnent ainsi un vers; 1 VIIII. Me. corrige: de las .vrai. 2 acoc-.
mais Me. veut remplacer un de deux rimas de 11 mieus. 12 lur podetz. 13 qu'es] que. 16
romans par de lati e d'estorias ou par de glieiza. hueymay. 18 .ni. Me. 21 parciers.
totas las .vu. artz. 22 hueymai.
213 UC FAIDIT. 214
"Sicart, ben aias tu: aquel Deus dre- que Deus mes en la vinha, c'aitan det
churiers als derriers,
que formet cel e terra, las aiguas eis eau los ac alogatz, coma fetz als premiers.
tempiers Tu seras us d'aquels, si vols esser entiers,
e'isolelh e la luna, ses autres parsoniers, c'aissi comas estât pervers emessorguiers,
te done que tu sias d'aquels leials obriers que sias vas la fe leials e vertadiers."
5
Incipit Donatus provincialis. <
grans es que aquest m'a fait',
lo bes
Las oit partz que om troba en gra- e 'grans es lo mais que m'es vengutz
matica, troba om en vulgar provenchal, de lui'. Cornus es aquelh que perten
zo es : nome, pronome, verbe, adverbe, a l mascle e al feme ensems, si cum sun
particip, conjunctios, prepositios, inter- li particip que fenissen in 'ans' vel in\o
lojectios. 'eus';qu'eu pose dire 'aquest chavaliers
Nom es apelatz per ço que significa es presans, aquesta domna es presans,
substantia ab propria qualitat o ab co- aquestz cavaliers es avinens, aquesta
muna; e largamen totas las causas a domua es avinens'. Mas el nominatiu
las quais Adams pauset noms poden esser plural se camja d'aitan que conven a 15
15 noms apelladas. En nom a cinq causas: dire 'aquelh chavalier son avinen, aque-
species, genus, numbre, figura, cas. l as domnas son avinens'. Omnis es aquel
Species o es primitiva o es derivativa : que perte al mascle e al feme e al neutri
primitius es apelatz lo nom que es per ensems q'eu pose dire 'aquest cavaliers
;
4, 214,5 liais.
et 13 caual's. 14 doua. 16 chaual\ 20 dona.
IGge'nus. 18pnmitiuus.26pertena.Ba. 27boz. plaisens. 28 uescons. 29 uez.
215 XIII e SIÈCLE. 216
'a', sicum 'mena lo destrier al rei;' accu-| que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire,
satius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armât'.! amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, be-
E no se pot conoisser ni triar l'acusatius veire, radeire, tondeire, pencheire, fen-
del nominatiu, si no per zo quei nomi- cheire, bateire, foteire, prendreire, te-
5 natius singulars, quan es masculis, vol neire,' et en 'ire', si cum 'traire, con- 5
Ir,'
s' en la fi, e li autre cas no'l volen ;
sentire, escarnire, escremire, ferire, gro-
e
e'1 nominatiu plural no'l vol, e tuit li nire'; mas 'albires' vol 's' 'conssires' es
altre cas volen lo enl plural. Pero lo 'desires',
vocatius deu semblar lo nominatiu en E devetz saber que tut aquelh que'us
îototas las ditios que fenissen in 'ors' et ai dit, don lo nominatius singulars fenisio
en las autras ditions que'us dirai aici : en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas
'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe
canços'. Et on lo vocatius
els altres locs sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
non a 's' en la
es semblans al
fi, si el E de la régla del nominatiu singular, que
15 nominatiu, al menhz en silabas et en vol 's' a laancar traire fors
fi, voilh 15
letras, que deu aver aitals e tantas cum 'maestre, prestre, pastre, sener, melher,
lo nominatius, trait sol 's' en la fi. peier, sordeier, maier, menre, sor, bar,
Pero de la régla on fo dit desus que'l gençer, leuger,greuger,'et totz los ajectius
nominatius cas no vol 's' en la fi quan neutris, quan sun pausat senes sustantiu,
20 es pluralis numeri, voilh traire fors totz si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, 20
los feminis, que non es dit mas solamen esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit
dels masculis e dels neutris, que sun mal de me.' E voilh en traire fors encar
semblan el plural per totz locs, si tôt dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el,
s'es contra gramatica. E lai on fo dit qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre,
25 del nominatiu singular que vol 's' per- vostre,'que no volon 's' en la fi, e sun 25
tôt a la fi, voilh traire fors totz aquels del nominatiu singular.
FOLQUET DE ROMANS.
Mss. : ACDEH1KPRST. Die Gedichte des Foîquet von Romans hg. von R. Zenker, Halle 1896,
p. 52 ss. (Ze.). — Diez, Leben und Werfte der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 453 ss.
qui tôt vol tener tôt pert. vec vos doble falhimen
En aiso se mire si non o fazia!
e tenha donar ubert, Emperair', ie'us vuelh preiar
15 que'l roda no's vire que ja mal no'us sia, 15
PEIRE DE BARJAC.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 209 d (G), fr. 22543, fol. 36 d (B) ; Ms. de la Laurentienne, PI. XLI,
b
43, fol. 135 Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen 35, 437 (U); Ms. de la Biccardienne 2814,
,
p. 214, Stengel, T
La e partie du chansonnier de Bernart Amoros, Leipzig 1902, p. 279 (a).
Cf. Baynouard 3, 242—244 et Parn. Occit. 35.
Tôt francamen, domna, venh denan vos ans n'aurem pois bon solatz entre nos
25penre comjat per tos temps a lezer, et estarem com si anc res non fos. 25
e grans merces, quar anc denhetz voler Mas vos cuidatz, car eu sui aziros,
qu'eu mi tengues per vostr' amor plus gai aissi com soill, non o diga de ver;
tan can vos plac mas aras, pos no'us plai,
; mas derenan vos o farai parer:
es be razos que, si voletz aver
30 drut d'autra part que'us posca mais valer,
1 e razos Ba. CEHPBST. 3 so quel mar-
qu'eirl vos autrei ja peitz no'us en voirai,
:
ques Ba.CEHB. 5 — 13 Appel voudrait mettre
ces vers avant la 5 e strophe; cf Litteraturbl. f.
germ. u. rom. Phil. 1896, p. 169. 7 son amie
1 nulhs de Ba.CEHR. 10 sia cert Ba. 21 Ze.EHPBS. 8 rie Ze.CHPBS.
mo senhor Ba.CEB, en mons. H. 24 Qans U., Quant a. enans a. gay s. B. 25
24 domna manque B. deuant a. 26 e mil En est. U. co B. con sant (corr. sanc) parlai*
B. denhes B. 27 Que B Queum a. endreg vos (corr.-a,t) n. f a. 26 troisième strophe CB. Ben
.
amors g. B. de uostr amor Va. per U. 28 manque leu pesatz si beus ui a. B. 27 pus q nous uuelh
a. a. no vos p. C. nos pi. U. 29 Ben es a. eys C. non o d. per uer B. Qaisi uus del tôt o d.
30 part] gent U. sapcha a. BU
31 Quieu lous U, Caissi del tôt nous o d. a. 28 si fas yeu
B, Ieul U. Aissil vos salu a. be e faray o p. B. non so f. U.
219 XIII e SIECLE. 220
Sitôt no s'es de loc tan paratjos, tôt francamen qu'a mi non er ja bos,
;
sivals el' es plus bêla e plus pros. si de bon cor non es faitz lo perdos.
Pero be'us die, totz temps serai clamos Mala domna, tro que'm fezetz gilos,
de vostr' afar, qu'aisso'n volh retener, non amei re contrai vostre plazer;
io qu'eu non o pose gitar a nonchaler; mas anc gilos non ac sen ni saber, io
enans aissi del tôt vos servirai, ni ren no sap gilos que's ditz ni*s fai,
GUILHEM FIGUEIRA.
Mss.: BCDR)\ (Ambrosienne D
465 inf.J. E. Levy, Guilhem Figueira, ein provenzalischer Trou-
badour, Berlin 1880, p. 35—43 (Le.). — Grdr. § 25, p. 33.
2 avetz manque R. siquieu per ver o say R. 1 m'en a. et eu] quieu Ra, qeus en U, vos en a.
sicum (leu a) eu s. Ua. 3 En tal amig Ua. 4 en 2 amdo U, amdui a. 3 bon] autr nostr Ua. R :
leys Ra. dreg R. 5 Don Ua. en cuy j. s'a C. 6 e 4 sieus fi re en dreg de desplazer R. fes ren qa
si non es R. sitôt non es U. en î. C, de loinc mi Ua. 5 E uos perdon Ua. qa mi(a) Ua. 6
U. cabalos R. 7 Ylh es assatz plus C. Ella Tôt de bon car Ua. questiers no (s)eria a. RU
es ben pi. Ua. 8 deuxième strophe C, quatrième 7 si lialmens n. R. 8 Bona CR. pus me CR.
R. Et a la lin t. (7, Pero donna Ua. euros a. 9 Del 9 et 10 manquent a. Ben non feri mas al u.
Ra. uostre cors caisieus R. car soi U , caisso v. a. U. 10 Quar CR. hom g. U. 11 et 12 inter-
10 mays rë del tôt nous lays a R. Qanc non uus p. vertis dans U. 11 gelos non sap U. 12 ren
mètre en n. U. Cane nous pogui mètre a a. n. s. lo mal Ua. 13 et 14 intervertis dans Ua.
11 Quenans C, A. d. t. ennan J7, A. d. t. enanz 13 gelos non na pausa Ua. 14 Ni nul g. n. p.
a. sapehatz tostems vos amaray R. 12 fors] en loc Ua. 15 nous CR. retrai Ua. 16 quar
mas CR. quej pus R. drutz manque R. 15 yeu trop es mielhs CR. a sel que es i?, a selhs
nous R. d. mas quar hieu s. C. Nol dig p. s. que son C. qel U. 17 Qadoncs s. non son tôt
qe negun Ua. c. nu lo ay R. 16 que sieulh n'a. Ua. non C. êneios R. adiros a. 18 que R. bem C.
ans quen fos p. (7, mas (s'a) eu en fos aguz en sitôt soi Ua. 19 c. dona quiel CR. qel Ua.
(anz a) Ua. 17 quen f. R. 18 deuxième strophe 22 mal après Le.; cf. Ba., Zeitschr. f. rom.
R. 20 anem nos en Ba.CR. la man Ua. PMI. IV, 440.
221 GUILHEM FIGUEIRA. 222
e pretz e merces mor per vos e's sosterra, mas Grecs e Latis metetz e carnalatge. 5
qu'a vostras berbitz tondetz trop de la Roma, ses razon avetz maintagenmorta,
lana. e jes no'm sab bon, car tenetz via torta,
10 Lo Sains Esperitz, que receup carn qu'a salvacion, Roma, serratz la porta:
entenda mos precs [humana, per qu'a mal govern
e franha tos becs. qui sec vostr' estera is
Roma, nom'entrecs, cum es fais' e trafana d'estiu e d'invern, car diables l'en porta
vas nos e vas Grecs. inz el fuoc d'enfern.
15 Rom', als homes pecs rozetz la carn Roma, be's decern lo mais c'om vos
e l'ossa, deu dire,
e guidatz los cecs ab vos inz en la fossa, quar faitz per esquern dels crestians
e passatz los decs de Deu, car trop es martire:
vostra cobeitatz, [grossa mas en cal quadern trobatz qu'om dei' 20
car vos perdonatz Romais crestians? [aucire,
20 per deniers pechatz. Roma, de gran Dieus, qu'es verais pans
de mal vos cargatz. [trasdossa, e cotidians, mi don so qu'ieu dezire
Roma, ben sapchatz que vostr' avols vezer dels Romans.
barata Roma, vers es plans que tro fozan-25
e vostra foudatz fetz perdre Damiata. goissosa
Malamen renhatz, Roma ! Dieus vos abata dels perdons trafans que fetz sobre Tolosa.
en dechazemen, Trop rozetz las mans a lei de rabiosa,
25 car trop falsamen Roma descordans!
renhatz per argen, Roma de mal' esclata, Mas coms prezans
si'l
Roma! Dieus l'aon eih don poder e Roma,grans fastics es d'auzir e d'entendre
forsa, los vostres prezics. [monta
al comte, que ton los Frances e'is escorsa Rom', ieu sui enics, car vostre poders
e fa'n planca e pon quand ab els se e car grans destrics ab vos totz nos
et a mi platz fort. [comorsa; afronta,
5 Rom', a Dieu recort car vos etz abrics e caps d'engan e d'onta 5
fai aitals vertutz. [vida que portatz el se, (Roma, del cor vos
Roma, cel qu'es lutz del mon e vera don li pieitz son pie. [cola!) 30
30 e vera salutz, vos don mal' escarida; Roma, ben anese ha hom auzit retraire
car tans mais saubutz fasetz, don lo quei cap sem vo's te per quei faitz
Roma desleials, [nions crida. soven raire:
razitz de totz mais, per que eug e cre qu'ops vos auria traire,
els focs enfernals ardretz senes faillida, Roma, del cervel, 35
etz vos e Cistel, qu'a Bezers fezetz faire car' avetz d'anhel ab simpla gardadura
moût estranh mazel. [tezura, dedins lop rabat,
Rom', ab fais sembel tendetz vostra serpen coronat
e man mal morsel manjatz, qui que de vibr' engenrat, per que'l diable'us cura
l'endura; coma'l sieu privât. 5
GUILLEM DE LA TOR.
Ms. de Modem, fol. 188 e (D n). — Mussafia, Del codice Estense p. 443. St. p. 29.
SORDEL.
Mss.: ACDHIKRS. Meyer , Recueil d'anciens textes, Paris 1877, I, 93 s. De Lollis, Vita e
poésie di Sordello di Goito, Halle 1896, p. 153 ss. (LolL). —
Diez, Leben und Werke der Trou-
badours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 375 ss.
que ja mais si reveigna, s'en aital guiza do car ben par a son pretz qu'el non fai
qu'om li traga lo cor, e qu'en manjo'l ren quei pes.
baro
que vivon descorat, pueis auran de cor pro.
25 Premiers manje del cor, per so que 2 lops rabatz D] cf. Ba., I. c. p. 441. 3 serpens
grans ops l'es, coronat z D. 4 engenratz D. apella Le. cf. ;
Del rei engles me platz, car es pauc Tortz es, quan Dieus fai home en gran
coratjos, ricor poiar,
que manje pro del cor, pueis er valens pos sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
e bos Al comte de Toloza a ops qu'en
e cobrara la terra, per que viu de pretz manje be,
blos, si'l membra so que sol tener ni so que te;
que'l toi lo reis de Fransa, car lo sap quar ab autre cor sa perda non rêve,
si 5
no's pot estiers per re que puesca dir mas ben sapehan qu'ieu'ls pretz aitan
ni far. pauc com il me.
Et après vuelh del cor don hom al rei Bels Kestaurs, sol qu'ab vos puesca
Navar, trobar merce,
que valia mais coms que reis, so aug a mon dan met cascun que per amie
comtar. no'm te.
GTJIRAUT DE SALINHAC.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 357 a (C), fr. 22543, fol. 96 d (R) : G. de solonhâ.
RAIMON D'AYINHO.
Ms. de Modène fol. 203 a (D); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 37'2 e (C), fr. 854, fol. 191 b (I),
h
fr. 22543, fol. 23 (R).
a cavar argen ben très ans, qui m'en vol creire, bos fols sui.
PEIRE DE CORBIAC.
I. Mss. de Paris, fr. 856, fol. 37 3 c (Q), fr. 854, fol. 149 c (I) } fr 22543, fol. 29 b (R) ; Ms. de
.
la bibl. roy. de Bamberg, Herlet, Zeitschrift fur romanische Philologie XXII, 250 (HerL). Cf.
Grdr. § 27 , p. 37. IL Ms. de Paris, fr. 22543, fol, 121 (A); Ms. du Vaticain 3206 (B). Cf.
K, Sachs, Le Trésor de Pierre de Corbiac, Brandebourg 1859, p. 25 27. Grdr. § 34, p. 52. —
St. p. 43.
que's moillet dins la sec' aire, mais tan n'an fach auctor trobas e fenh-
don Gredeons fon proaire ;
emens,
e natura's meravelha non poiria comtar a totz mos jorns vivens 25
Herl. 12 que dis a. Herl. 13 que consebras C, lauelia I 11 îai nos tost I. 12 quis I.
I. cunseburet Herl. 14 que R. 15 verges] . nelha C, sonelha R, îonilla I. 13 pos la I.
.
vera CR. 15/16 fin an que Herl. 17 de près aizina I. 14 Dieu esp. I. 17 nous azina I.
Herl. 18 De vos trais sa I, de vos traisit 18 Pos IR. 19 qnen I.
chara uni. Herl. 20 si ë ses fractura Herl. 22 d'actors A. milhiers A. 23 mai A. 24
quon C. frachura /. 21 vai e ven r. que I, tant hao li a. B. actor A. feignemens Ms. de
vaj e ve lo r. cant Herl. 22 uerina I. 24 Modènc, fenimens AB. 25 non Ba.AB. po-
cui I. 25 aprer 1. î. Herl. 27 qui m. Herl. rion B. vivens manque A. 26 lor manque.
en la IHerl. 28 f. Ged. I. 29 e] mas IHerl. genolosias B. ne B. probainainamens A. 27
30 entérina IHerl. 31—234, 19 manquent Herl. ne los B, els A. 28 d'aq. ne los B. 30 de
|
31 e marina I. —
32 234, 19 mutiles dans C. tebes e de tr. B. co A.
235 XIII e SIECLE. 236
com fetz sos filhs Alcanis d'Albana'ls E can fo fach al pobol d'aquel desliura-
bastimens. mens,
Aqui duret l'emperis quatorz' engenra- Yespazias e'n Titus, cui fo'l governamens,
mens, passeron la gran mar ab grans navei-
tro que Rems e Romuls, que foron dels amens,
parens, dreg ves Jérusalem, abdui comunalmens.
feron un pauc recepte, e fon lor guerimens : Tant estet enviro lo lor assetjamens, 5
5 so fon Roma la grans, pauc cada pauc tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins
creissens, rendens.
caps de trastot lo mon e senhoreiamens. Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
Trop de guerras sofri moutz esvazimens:
e trenta per un denier: so fon lo venjamens
tug foron sei vencut, anc us non fon delmercatc'apelsfetzJudaslodescrezens,
vencens. que vendet Jesu Crist trenta deniers 10
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfie- d'argens.
chamens Dotze Cezars acRomatot enteiradamens:
10 las vidas e las mortz eis entrecaussamens, Costantis fo'l dotzes, que perrevelamens
lostrebalhs e las guerras e los descofimens conoc signe de crotz e fo'n en Dieu cre-
que's mogro Tus a l'autre entrecapjada- zens:
mens ;
so fo als crestians molt grans eissaus-
pero en patz esteron e acordadamens. samens.
Si fo vius Marchus Crassus qui moric L'estoria dels Grex no*m toi oblida- 15
aur bevens, mens,
15 cui tug Tome del mon feron aclinamens : qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e*l
no"i remas hom ni femna dones
no*l conquerens,
annalmens, conques dotze regismes en dotze ans
cadaus per son cap, denier d'aur cessal- solamens,
mens. e can saup que sa mortz séria prop-
Neros renhet après, mais lo sieus danamens,
renhamens parti als dotze pars totz sos conquere-
fon a crestiandat molt grans destorbamens mens,
20 et a tôt l'autremon grans empeiuramens : car l'avian servit molt honorablamens. 20
Roma lagran fetz ardre per fols efa- D'estorias de Francs sai ieu continua-
chamens, mens,
sa mair' e so maistre aucir fetz malamens. e del fort Clodoier, que pels sermona-
mens
san Remezi, que fon arcivesques deRems,
1 co feretz A. dalban los B. 2 qatorzes ans 1 Qant daiqest fo al pople faitz lo d. B.
grandamenz B. 3 très qa B. remus Ba.AB. ro- 2 Tug cui fon A. 3 ab lors B. 4 comin. A.
mulus Ba.A, remulus B. 4 foron A. on fo B. 5 los A. lors B, lurs A. 6 fams A. sels A.
lurs A. 5 pauc e pauc acr. B. 6 cap AB. 7 dels judeus tan gran auilamentz B. 8 le A.
mons A, montz B. e lo B. 7 trop ha g. soffert 9 mescreszenz B. 10 manque B. 11 doz c.
e grantz B. mot A. 8 après 12 A. 9 ieu] hac a r. B. ateiradamenz B. 13 en] de B.
ben B. 10 e los atraitamentz B. 12 entroc. 14 manque A. cho-mult grant eissanchamenz
A, entrechâjablamentz B. 13 manque A. 14 B. 15 Ges lestoyra B. 17 rejaumes B. 18
que mori dau A. 15 q tuit B. 16 noi hac prochainamenz B. 19 els XII. partz A. totz
hô" B. noi B. 17 Eram argent e aur per son conqistamenz B. 20 qi lhauia B. mot A.
cap c. B. 18 Hero A. 19 mot A. grant pe- amiablamentz B. 21 lestoira dels F. s. con-
juramentz B. 20 manque B. 21 essajamenz tinuadamentz B. 22 Del f. rey clodoer B. pel
B. 22 aussir A. aucis mult cruelmenz B. A. 23 sans AB.
; ;
crezet la lei de Dieu e'is seus establimens, Senhors, encar sai ieu molt be uza-
e de Carie Martel, que tolc los demamens, damens
de Pépin lo petit, com visquet leialmens, cantar en sancta glieiza per ponhs e per
de Carie, de Rotlan los grans conque- accens,
remens, triplar sanctus et agnus e contrapon-
5 que feron en Espanha ab las paianas chamens,
gens, entonar seculorum, non es menhs us
e del rei Lodoic que s'aucis enferens: amens,
anc no negus reis qu'estes plus en-
fo e far dous chans et orgues e contra- 5
galmens, pointamens,
c'anc non gazanhet terra ni'n perdet e sai be mo mestier aperceubudamens,
autramens. tôt caresme carnal, quatre temps et avens.
Las estorias englezas sai ben perfie- E sai be cansonetas e vers bos e valens,
chamens, pastorelas ab precs amoros e plazens,
10 de Bruto, lo truant, co afortidamens retroensas e dansas, e gent-e coindamens. 10
arribet en Bretanha ab grans naveiamens De totas gens del mon saiaver grazimens,
e venc en Englaterra per far pobola- de clercs, de cavaliers, de domnas avi-
mens: nens,
lai venquet Cornilieu. lo gaian, encorrens; de borges, de joglars, d'escudiers, de
quant ac la terra preza ses contradisa- servens
mens, e sai esser del segle ben e ginhozamens,
îôfo partida per sortz en mains de guisa- retenc los fols e*ls savis, a cascu suii5
mens; plazens,
de Merli, lo salvatje, con dis escuramens e'm guarar d'enueitz e de desebau-
sai
de totz los reis engles los prophetizamens. zimens,
De la mort Artus sai per que n'es dop- e'm tenc en gent parlar et en ensenh-
tamens, amens :
de Galvan, so nebot, los aventuramens, e qui aisso non a, non pot esser valens.
20 de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, Ab totz me sai aidar, ab fols et ab
e del clerc lauzengier, per quais lauzen- sabens:
gamens ab fols passi com puesc, ab savis savia- 20
de leis e del rei March parti'l maridamens mens.
de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens, Senhors, so's mos tesaurs e mos amass-
del bo rei Aroet, com fo lares e metens, amens,
25 e d'aquels reis en sai que sabon autras mos jois e mos repaus e mos delech-
gens. amens.
E que'm tanh si no ai d'aver grans
cobramens
que'm tengua en paor ni en consiramens?
1 qi c. après HA. 3 co
la lei d. B. 2-5
A. 4 e de rolantz B. conquerens A. 5 qi 1 mot
A. etc. m. aminablamentz B. 2 legir
fore- conbatentz ab B. fie d. bo rei loicic B. B. 3 cantar B. triblar c. tenz B. 4 q nô
. .
eferens A. 7 qâc reis no tenc regisme negus îaill B. uzamens A. 5 manque A. et orgues
p. B. pus A. 8 qel no B. nel perdec B. 9 Ms. de Modène. e rgenz B. 7-13 manquent
. .
Set joins de la setmaDa m'estau alegra- tan cant viurai al segle, vianda e vesti-
mens, mens,
que non ai consirier ni negus pensamens. e que'm des far las obras, que'm sian
Senher Dieus, ja do'us quier trop grans salvamens
tezauramens, al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.
mas santat a mon cors et assaciamens,
5 So fo el temps c'om era jais c'a totz si fetz mil tans grazir
e per amor fis e verais que baros qu'en la terra fos, 5
e car son nom ades no'us die, a qui taisses, que de bon grat
estar m'en fa so, car no'l sai no'l fezesde sa cort privât
e car el en sa terra lai e poderos ab lui eusems.
15 no fon ges dels baros maiors, E membra'm be qu'en cellui temps
per que sos noms non ac tal cors que'l cavaliers fon pros aissi 15
li donet que saup far azaut que celei amet per amor.
e d'avinen tôt cant anc fetz, E la domna, que de valor
a totz sos jorns : e qu'en diretz? lo de proeza,
vi aital e
Car bon' amors fug als malvatz aisi com dis en Raimbautz: —
e dona's als bos metedors. e celsque'm vol auzir m'escout —
E domn', ab cui treva valors "Per midons ai cor estout
15 que per pretz vol menar joven? No vole aver nom Raimbaut 15
car aissii pot far de paratje: car greu er pros domna c'ades
c'anc malvatz no fo de linhatje calque drut hom no'ill en devi.
ni hom gaihartz de vilania; E si no'n voletz creire mi,
car lai on valors ven e tria auiatz d'en Miravalh qu'en dis,
25ven paratjes, e de lai fui que mai saup d'amor que Paris 25
E cascus pot saber qu'es dreitz. d'aiso c'ad onrat pretz s'atanh ;
Enaissii tenc mai de set ans e pois totz jorns pot auzir dire
la domnai cavalier que' us die, qu'el mon non a tan greu martire
que près del sieu e quei sofric com lonc esperar, qui'l sec fort.
e si'us cuiatz qu'ella'l saup faire e'us tengues per mon cavalier?
tôt cant a bel solatz cove, A mi m'en torn que mal m'en mier;
ja non eug que'i falhatz en re ;
que per vos n'ai laissatz mans ricx:
c'anc domna mielhs no s'en captenc. mais en Bernartz, lo fis amicx,
15 E'1 cavaliers, sempres que venc, o dis, so sabetz, qu'ieu o sai : 15
josta lieis s'anet asezer; "Totz m'en desconosc, tan be'm vai,
e no foron mas can plazer e s'om sabia, en cui m'enten !"
las premieiras novas d'abdos. Tan n'ai fag per ensenhamen
Mais cel qu'en era bezonhos que totz vos n'etz desconogutz.
20 e per sobramor apensatz, Aisi, quar voletz esser drutz, 20
co hom cortes et ensenhatz vos tuelh mo solatz e m'amor,
a dons deu far, li comensa
si e pensatz de conquerr' alhor
l'amor e la long' entendensa domna, c'ab se vos denh colgar :
qu'en lieis a fag' ei long servir, c'ab mi non podetz mai trobar
25 e com li deu tostemps grazir esmenda, patz ni fi ni treva." 25
e si'l ténia en loc de drut pensius, e tenc son cap vas terra,
30 a son jazer ni per privât, qu'es peramor en manta guerra 30
que non li o torn a nulh mal, e maldis celui qu'a nulh for
35 c'amors l'en fors', e no'n pot al, amet anc, car tôt cant avia 35
R. 25 li deu t. Ba.R. 26 l'onor el be que Archiv 36, 406, 2 (F). 23 sius denha Ba.R.
en Ba.R. 29 tengues a lei Ba.R. 31 non queus denh ab si N. se os L. 27 dones s.
eugera a. Ba.R, no euges quez hagues L. 33 Ba.R. 29/30 intervertis Co.LN. 29 e t. lo c.
lo Ba. R. 34 no so tenha a Ba.R. no loi torn pessieu Co.LN. 30 E p. Co.LN. 32 E penet
ne a. L. 35 amars Ba.R. se BaR. 33 A s. d. Ba.R. 34 cel que Ba.R.
245 RAIMON VIDAL. 24(3
En la sala, que be'm sove, celui que vol trop aut amar,
on aiso fo c'a celui peza, la'm fetz tan soven remembrar
ac UDa donzela corteza, que mal mon grat lo*i aie a dir.
nepta fo'l senhor del castel; E car anc m'o vole acuilhir
5 azaut cors ac e gent e bel qu'eu la preges, no'i gardei re 5
E'1 cavaliers "Amia, li dis: mas trop servirs ten dan mantas sazos,
car conosc, que de vos no*m gart, que son amie en pert hom, so aug dire;
25 ans car semblatz de bona part qu'ie'us ai servit et en car no m'en vire: 25
e tais cui no tanh malvestatz, mais car sabetz qu'en guizardo enten,
vos dirai, e sia'n celatz, ai perdut vos e*l servir eissamen.""
de vostra domna co'm n'es près; a
Aiso no'm par del vostre sen,"
ieu eug que tant avetz après, dis la donzela, "bels amicx:
30 non per jorns, mas per plan coratje, assatz toccatz de bas aficx, 30
que ben sabetz que per paratje vas que de cor semblatz azautz.
ni que'm euges esser sos pars Auzatz so qu'en dis en Guirautz
non amei e sia n cuiars que mai saup d'amor que Tristans:
eissitz —
vostra domn'a mos jorns ;
LUL
E com ja semblari' enjans
35 mas amors, que non es sojorns
qu ieu Ba.R, qe L. 33 si anc c. Ba.L., siam Ba.R. (z)autz Ba.RX, 32 e ausis (-etz) q. Ba.
1
R. 34 ac v. d. mor (mori R) I. j. Ba.R, R. 33 s. mai Ba.R. 34 cf. Archiv 33, 320.
(V)olsitz d. mor zorns L. Mahn, l. c, 1373. 5 (B).
247 XIII e SIÈCLE. 248
car bona domna son voler no vo'n cal, qu'ieu vo'n serai bona.
cela soven per essaiar."" Mas de mieg jorn ad ora nona
Voletz n'en mon conselh estar es, e vos remanretz aisi;
"e prec vos que m'en conselhetz." non tornetz a vostra demanda,
"Ades vuelh donex que'us remembretz aisi co fis amicx deu far;
aquesta cobla per intrar, car ben Ieu per vos essaiar
c'auzitz a'n Guillem Ademar o car no'i venguetz de sazo
2omantas vetz dir et en mans locx: avetz trobat aital de no; 20
si no'm socor enans d'un an, e dirai vos so que jes tug
car ja dizon que'm van brulhan no'us sabrian dir, si'm n'esvelh,
canetas, e no'm sembla joex: qu'en dis en Gruirautz de Bornelh,
25 e si'm fai joven canezir, e membre'us afortidamen: 25
cais qui's vai d'autr' afar parlan, mai sol aitan, e fon fag tôt,
a sidons non demandes tan com cels c'apenas s'asegura:
qu'en las novas la fetz venir. "Cortezia non es als mas mesura,
Mas cela que s'en près albir e vos, amors, no saupes anc que's fos;
2oaissi com s'era trop sabens per qu'ieu serai tan plus cortes que vos, 20
leva la ma, fier l'en las dens c'al maior brui celarai ma rancura."
U
que'l sanc li'n fetz issir mânes. E vos faitz, qu'ieu no*n ai cura
"Yai," fars ela, "maldicha res, mas que denan mi vos ostetz,"
vils senes sen, que vos m'auses dis la domna, "e que pensetz
25parlar de tal causa, c'ades d'autre vostr' afar per ja mais." 25
CHANSONS ANONYMES.
Ms. de Paris, fr. 844, fol. 198 e et I99 d (W). Cf. Gauchat, Romania XXII, 400 et 402. — Grdr.
§ 26, p. 35.
Domna qui amie non a, que'm fai segre so que non pose aver,
ben si gart que mais no'n aia, e sec mon dan per far lo seu plazer.
qu'amors ponh oi e dema Ni ja per so no'm planhera
20 ni tan ni quan non s'apaia: negun jorn del tort d'amor,
senes colp fai mort e plaia. ans prendrai en gaug dolor 20
Incipit régula beati Benedicti translata e demanda entre la gen, qui vol esser
de latino in vulgari. lo seus b r iers, e dite: "Qui es aquel
Lectio prima. Mo senher S. Beneih al hom que vol gaanhar vida durabla?
comensamen de la régla fai sos amonesta- Quar qui #
Nostre Senher a aquel que vol habitar efranga lodejunh per amor de Poste,
ab lhui, que fassa be en terra, per que si non era dejunhs comandatz al segle.
aia los bes del cel. L'abas do Paiga a las mas dels ostes,
e lave lor los pes Pabas e tôt lo covens.
5 De hospitibus suscipiendis. E quan serau lavât, digo aquest vers: 5
n
En aquesta sentensa mosenher
ditz "Suscepimus,Dens,misericordiamtuam.
S. Beneih que nos aculham e recepcham Mas grans cura sia presa dels paubres
los ostes enaissi coma Dieu, quar Nostre e dels romieus, quar lhi rie home si
Senher dira: "Eu fui ostes e aberguetz farau be servir. La cozina de l'abat e
10 me." E oorem los totz, e maiormen la dels ostes sia per se a part, per so queio
bona gen e los romieus. E tan tost lhi oste no fasso enueh als fraires. En
cum nos sabrem que alcus ostes es ven- aquesta cozina aia dos fraires que fasso
gutz, ane tost lo priors vas lhui o qualque tôt Pan Pofici de la cozina. E baile lor
fraire, e sia receubutz amigablamen ab hom solaz si lor a mestier. E quant
15 la orazo qu'om li deu far. Lo baizar aurau pauc a far, fasso autre comanda-15
de patz no sia jes douatz tro la orazos men. E aiso sia segut en totz los autres
sia fâcha, pels escarns que diables en afars del mostier, que cui aura mestier
sol far, qu'as alcunas vetz se sol de- solaz e aiutoris, qu'en aia, e cui falhira
mostrar als bos homes en guiza d'oste. fazenda sega autre comandamen. Apres
20 Lo saludar sia fabz ab tota humilitat, la cambra en que oste devo jazer sia 20
e quan los ostes irau e quan venrau, bailada a tal fraire que dopte Dieu e
nos devem en sopleian aorar en lor s'arma, e aqui sio lhi lieh establih ho-
Jesu Christ que es en lor receubuz. nestament, e maizos de Dieu sia pels
la
Quan lhi oste serau receubutz, sio me- savis governada saviamen. Aquel no
25 natz primieramen a la orazo, e puih seira s'acumpanhe ni s'ajuste ab los ostes, cui 25
ab lor lo priors aquel cui el coman- comandat no sera; mas si los ve los
dara; e aqui sia ligida la Sancta Escrip- encontra, salude los humilmen e diga
humanitat
tura, e pois fassa lh'om tota que noih lez parlar ab los ostes, e an
que lh'aministre hom so que mestier lhi s'en.
30 sera, humilmen e alegramen. Lo priors
petiz privaz. Li très primier pechat en Pevangeli: "Negus hom non a maior
7 S. B. 25 sera. 29 so manque. 6 ds mlaz. t. 12 .II.
257 TRADUCTION DU LIBER SCINTILLARUM DE BEDE. 258
Johans l'apostols dis: "Deus es chari- "Si cum hom non pot pervenir lai unt
tatz," e "Qui istai en charitat estai en vai ses via , non pot anar ses
atressi
io Deu e Deus en lui." "En aisso apparec charitat, mas marrir; et aquels que li io
r
li charitaz de Deu e nos, car el liuret charitaz de Deu dona forsa per sufrir
s'arma per nos, e nos devem atressi las grans passios non pot corrumpre
,
nostras armas liurar per nostres fraires." negus deleiz de charn ni nenguna mala
Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz volontaz." Gregorius dis: "Una sobei-
15 Augustis dis "Si
cobre trastoz deleiz". : rana proansa es de charitat, cant es amazis
volem anar per de charitat, nos la via aquel que fai mal: car sos proimes deu
podem venir a la durabla vida e tôt , hom amar, e deu hom aver charitat ab
aquo que nos fam ses charitat no nos toz homes, ab los estrains e ab los pri-
profeita laboram vanament si non
, e vaz. Nequedonc per aquela charitat no
20avem charitat, li quais es Deus; car li si deu hom pas flechezir de l'amor de 20
charnals cobeeza régna aqui ont non es Deu; car atressi co molt ram eissunt
li charitaz de Deu, Adonc es hom per- de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz
feiz, cant es pies de charitat; e ja sia eDgenra las altras virtuz, ni'l rams del
so que chascus hom créa be non pot , bon arbre non a ges de verdura, si non
25 pas pervenir a bonauretat ses l'amor de istai en la raiz de charitat. Aquel a 25
charitat; car tan grans es li virtuz de veraia charitat que ama son amie en
charitat que ses leis non es tengut a Deu e ama son enemic per Deu. Re
re profecia ni martiris, e si li virtuz de non quer per son enemic qui de chari-
charitat defail , las altras virtuz sont tat non preia per lui. Charitaz d'unitat
30 vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. es li leis Deu. Totas nostras obras no 30
E que ten charitat en sas cos-
aquel sunt res, si non avem charitat, li cals
dumnas sap tôt aquo que es escur ni ten l'auteza dels comandamens de Deu."
es apert en las divinas paraulas. Seguet En altre loc di que "charitaz es li amors
donc charitat, li quais es dolsa vianda de Deu e del prosme de tôt lo cor e
3» e saludables dos, ses la quai lo ricx es de tota la pessa," e "que nos fassam 35
paubres e*l paubres ricx. Aquil que a toz homes aquo que volriam que il
clauzont lor oils contra charitat dormont feessunt a nos; car aisso es lo coman-
en lor cobeezas e el deleit de lor charn. damens de la lei e de las prophetas."
Estendet charitat per tôt lo mont, si volez E après di que "a tôt home que a
40 Deu amar, car li membre de Deu jazunt charitat es plus donat; car aquel que 40
per lo mont. Car enaissi cum lo cors a charitat, a totas altras virtuz; e cel
de l'home es morz, cant es ses esperit, que non a charitat, si el a alcuna altra
enaissi es morta li arma, cant es ses bona vertut, el la perdra. Grant mesteir
charitat, e aquil que sunt ses charitat nos a donc que velliem vers lo liam de
charitat; car un plus tost lo cors del vertut, car non aesraunt la virtut de
pechador leva per l'entalantament de charitat; car charitaz a la segnoria de
charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils totas altras virtuz." De rechap dis:
del pechat. Cant hom s'umilia e a cha- "Tuit home devunt cuminalment tener
5ritat vas son prosme, adonc se esalsa charitat, e tant cum chascus se sostra »
vers Deu. Li virtuz de vera orazo es del mont li a mesteir que s'ajoste ab
li alteza de charitat. Lada es li cha- la compania dels bos Charitaz es per-
ritaz que prent l'amor dels enemix. Li feita amors en Deu e al prosme. Aquel
fraternals charitaz sofre los mais Ion- guarda l'amor de Deu que a charitat
îojament; car vera charitaz es amar son vers son prosme. Qui se départ deio
amie en Deu e son enemic per amor fraternal compania es partiz de la com-
de Deu. Qui non a charitat pert tôt pania de Deu. Aquel se part del règne
lo ben que a. Charitaz aministra lo be de Deu que si départ de charitat.
que non poders toi. Charitaz es a la Charitaz es li amors de Deu e del
îôveiada d'alcunas ocupacios empaitada, prosme; car tota bontaz mou de charitat 15
e ja sia so que non poscha esser mos- e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que co-
trada per obra, il a bona odor el coratge. nois et ama lo liam de charitat deu
E si co lo soleils que luz ades non pot chaptener sa lengua de mal dire." Ba-
luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, silius: "Cel que es pies de charitat vai
2oatressi charitaz non pert pas sa vertut, am pazible coratge e ab alegra faz, e2o
cant es occupada de non poder, e a bon homs que es pies d'ira vai felonessa-
coratge, si tôt non o pot mostrar per ment." Cesarius: "A iam vera charitat e
obra. Anquara es charitaz maistra de obediensa e esperansa en la misericordia
toz bes e no sap neguna maleza ni al- de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals
25 cuna mala aspredat ni alcuna confusio. es dejuns ses charitat cals es lampeza25
E qui se planta en la raiz de charitat, ses oli. Si non avem charitat, re no'ns
non perdra ja sa verdura ni non er ses profeita lo trabails de veliar ni de labo-
frut; car ila proz non pot perdre Pobra rar. Re no val, cant hom trabalia son
de plantât." Ieronimus: "Li longesa cors, cant non a charitat e son cor. Si
so de la terra non part pas aquels que non avem veraia charitat, re no'ns pro- 30
u
charitaz ajostet." Isidorus: Ja sia so feita l'abites de religio." Effrem: "Cha-
que alcun home siunt vegut partendeir ritaz es columna e fortaleza en la sainta
de la fe e de las obras dels sains, car arma." E per aisso seguet e amat cha-
il non ant la charitat de la fraternal ritat !
sona e prezatz d'armas e de servir e e grans tristezza per totas las encon-
de cortesia. Et avia en la soa encon- tradas, e'1 reclams venc davan lo rei
tradauna dompna que avia nom ma d'Aragon que era seigner d'en Raimon
dompna Sermonda, moilher d'en Rai- de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de
10 mon de Castel-Rossilhon qu'era mot ,
Capestaing. E venc s'en a Perpignan 10
15 la dompna qu'era joves e gentils e bella tôt quant el avia, e lui en menet eni5
e plaissenz siil volia ben maior que a preisson. Guillem de Capestaing e la
ren del mon. E fon dich a'n Raimon dompna fetz penre e fetz los portar a
de Castel-Rossilhon. Et el , cum hom Perpignan e mètre en un monumen de-
iratz e jelos, enquérie lo faich e saup nan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar
20 que vers era, e fetz gardar la moilher desobrei monumen cum ill erant estât 20
fort. E quand venc un dia, Raimons mort; et ordenet per tôt lo comtat de
de Castel-Rossilhon trobet passan Guil- Rossillon que tuit li cavalier e las domp-
lem de Capestaing ses gran compaignia, nas loi* venguesson far anoal chascun
et aucis lo, e trais li lo cor del cors e an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon
25 fetz lo portar a un escudier a son alberc, moric dolorosamen en la preison del rei 25
e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo d'Aragon,
dar a manjar a la moilher. E quand
la dompna l'ac manjat, en Raimons IL
li dis aque el fo. Et ella, quand Peire Vidais, si com ieu vos ai dig,
soauzi, perdet lo vezer e l'auzir; e s'entendia en totas las bonas domnas e
quand ella revenc si dis: "Seigner, crezia que totas li volguesson be per 30
ben m'avetz dat si bon manjar que amor. E si s'entendia en ma domna
ja mais no'n manjarai d'autre." E n'Alazais, qu'era molher d'en Barrai, lo
qand el auzi so qu'elïa dis, el correc senhor de Marselha, lo quais volia melhs
35 sobre lieis ab l'espaza e vole li dar sus a Peire Yidal qu'az orne del mon, per
en la testa. Et ella s'en anet al balcon lo rie trobar e per las ricas folias que 35
e se laisset cazer jos, e fon morta. La Peire Yidals dizia e fazia; e clamavan
novella cors per Rossilhon e per tota se abdui Rainier. E Peire Vidais si
era privatz de cort e de cambra d'en e lai fetz maintas bonas chansos, recor-
Barral plus qu'orne de] mon. E'n Barrais dan del baizar qu'el avia emblat. E
si sabia be que Peire Yidals se enten- dis en una chanso que dis
dia en la molher, e ténia lo'i a solatz "Ajostar e lassar,"
5 e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava que de leis non aviaagut negun guizardo: 5
se levet, e vit qu'el era'l fols de Peire non auzava venir ni tornar en Proensa.
25 Vidal e comenset a cridar et a far gran E'n Barrais que li volia aitan de be,
rumor. E vengron las donzelas de lains, com avetz auzit, si preguet tan sa molher,
quant auziron, e demanderon: "Quez qu'ela perdonet lo fait del baizar e
li
es aisso?" E Peire Vidais s'en issit loi autreget en do. E'n Barrais si man- 25
fugen, e la domna mandet per en Barrai, det per Peire Vidal e si'l fes mandar
so e fetz li gran reclam de Peire Vidal, gracia e bona volontat de sa molher, e
que la avia baizada; e ploran l'en pre- que vengues a sa molher. Et el venc
guet qu'el en degues penre venjansa. ab gran alegreza a Marselha, et ab gran
Et en Barrais, si com valens hom et alegreza fo receubutz per en Barrai e3o
adregz, si près lo fait a solatz e comenset per ma domna n'Alazais. E autreget
35 a rire et a repenre la molher, car ela li lo baizar en do qu'el li avia emblat,
avia faitarumor d'aisso que'l fols avia [e fo li tôt perdonat.] don Peire Vidais
fait: mas non la poc castiar qu'ela non fetz esta chanso que ditz:
mezes en gran rumor lo fait e cercan "Pos tornatz sui en Proensa," 35
una nau et anet s'en en Genoa. E lai Ben avetz entendutz los mais qu'en
estet tro que pueis passet outra mar ab Bertrans de Born remembret que'l reis
lo rei Richart, queih fo mes en paor
v y n 4 cf. Peire Vidal 7, 1. 6 cf. P. Vidal 7, 24.
que ma domna n Alazais
•
,
A , ,
h volia far
»5
12 c /r Vidal 20, 25. 16 cf. P. Vidal Zl\ 13.
perdre la persoua. Lai estet longa sazo, 35 cf. P. Vidal 13, 1.
265 BIOGRAPHIES DES TROUBADOURS. 266
2oservizi del rei Henric, lo coms de To- "Quant vei pels vergiers despleiar 20
losa si*! desconfis en Guasconha e tolc los cendatz grocs, indis" et cetera.
li be cinquanta chavaliers; ei reis Hen-
Artusetz, li prestet dos cens marabotis, agues fâcha far, e per so era vengutz
30 e menet ben un an ab se e noih en
lo denan Autafort per lui deseretar. Ei
det denier. E quan venc un dia, Ar- reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric 30
tusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, denan Autafort. E quan Bertrans
eih Juzieu li vengron sobre e nafreron saup, si fo moût alegres quei reis d'Arago
Artuset malamen lui et un son con-
, era en l'ost, per so qu'el era sos amies
35 panho. Et Artusetz ei companhs auci- especials. Ei reis d'Arago si mandet
seron un Juzieu, don li Juzieu aneron sos messatges dintz lo chastel qu'en 35 ,
al pavilho del rei Henric, e*l reis lo pasmes de dolor. E quan el revenc de
receup moût mal, ei reis Henrics si*lh pasmazo, el crida e dis en ploran: "En
dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich Bertrans, en Bertrans, vos avetz be
que anc la meitatz del vostre sen no'us drecb et es be razos, si vos avetz per-
10 ac mestier temps; mas sapchatz
nuls dut lo sen per mo filh, qu'el vos volia io
m'es falhitz." "E corn?" dis lo reis. "Se- vos avetz receubutz." E'n Bertrans si*lh
nher," dis en Bertrans, "lo jorn que'l chazet als pes, referen li gracias e mer-
valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu ces. Ei reis ab tota la soa host s'en anet
BALLADES ET DANSES.
I — III. Ms. de la biblioth. Riccard. (Q). I et III: Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 85 s. (Ap.J.
IV. Ms. du Vaticain 3206, fol. 105 a (L).
ROMAN DE JAUFRE.
h
Mss. de Paris, fr. 2164 (une. 7988), fol. 73* (A),fr. 12571, p. 81 (B) , Ms. du Vaticain
3206 (C). Cf. Betry, Le roman de Jaufre, Remscheid 187 B, progr. —
Grdr. § 18, p. 17 s. St. p. 8 s.
Dis Jaufre: "Bel fai a grazir." e*l drapz, que res non l'envasi.
Ab tant BruDesentz es venguda, Pueis demandet del cavallier
que moût coindamen lo saluda, que'l venc residar el vergier
e Jaufres ella eissament, très vetz ei venia ferir,
10 e après tota l'autra geut, s'es garitz o si pot garir. 10
vena ni nervi que no'l senta. ves celui que nafrar voira,
Aissi nafra, can l'atalenta, e qu'en digua ben, can poira,
durament e jent e suau, e sia finz e vertadiers
que non ve om son colp ni Pau, e a totz aquels plasentiers
20 ni ja mais sanat no'n sera, que ab leis li puiran valer; 20
mais per aquel que'l colp fara. e cels que'l poiran dan tener
E co'l pot ferir ne nafYrar am atressi e tengua car;
pos puis lo'i aven a sanar? eque sapcha son cor celar,
Aco'us dirai ieu ben per que. E veus cal son li dart d'amor
25 S'ieu ai naffrat vos e vos me, que nafroo suau ab dousor, 25
anz sai istaria detz anz tan tost con veser la poira:
que'm n'anes senz vostre comjat "Donna, la vostra grantz beutatz
ni menz de vostra volontat." e'1 vostre cors jent faissonatz,
Dis Brunesentz: "En bon aur, vostre oil, vostra boca plasent
so que ben dormirai plus segur." e'1 gais ditz c'al cor mi deissent 30
mais car vos am: veus tôt lo tort! Tôt m'er a soffrir morai:
E si per so voletz ma mort, mas merce cre que trobarai,
peccat farez a mon veiaire. que ja'm fes ella bel senblant
Mais nuil dreit no*m val ab vos gaire, e m'a servit et onrat tant,
25 que tôt es en vostre voler. jent acullit e jent profert 25
A tort? — No fa, anz a gran dreg, fassa s'en apregar très ves,
qu'ieu non o faz con far deg. —
si car ja vergoigna non sera
Si fas: non am ieu donx Jaufre? — a aquel que l'amor querra,
Nou ieu, car ren Per que? —
no'l fas. s'ella s'en fa très ves preguar,
35 De tôt so que tain ad amie ans la'n deura tenir plus car; 35
car causa vil non es trop bona: Non que forsa d'amor
aurai,
per que domna, se s'amor dona m'en destreing, que m'en pot forsar,
ses querre, non es tant honrada es ieu non la puesc contrastar,
con es cella que n'es pregada. car en me vol far aparer
10 E per so es dreit qu'ieu esper sa seinoria e son poder." 10
et aportai de lonh salutz car, si'us play, morir vol per vos
e ai dig: "Dona, Dieus vos sal, mays que d'autra viure joyos."
messatje soy, no'us sapcha mal Ab tan la dona
respon li
e'1pus azautz e'1 pus joyos, car anc auzetz dir que dones
Antiphanor, lo filhs del rey, joya ni que la prezentes
25 que basti per vos lo torney, a degun home crestia,
vos tramet salutz cen mil vetz trop vos es debatutz en va. 25
e prega'us per mi que l'ametz, Mas car vos vey tan prezentier,
car senes vos no pot guérir podetz a mi, en sest verdier,
del mal d'amors quei fay languir, parlar dir so que volres,
30 e nuilhs metges no*ilh pot valer que no'y seretz forsatz ni près.
mas vos que l'avetz en poder.
Yos lo podetz guérir, si'us platz;
1lan A. 2 laisar mai m. non ieu ja B.
5 d.lhaurai C
6 forsamen B. 7 az en d. C,
1 cubert A. desiros B. 3 uei C. 4 mils A. em en d. B. destreig A. m'en] em B. 8 nol
6-9 manquent AC. nil B. 11 qem uenga m'a. p. ies B. lo A. 10 se-sen B. 9/10 quen me
enquerer (aquerrer) CB. vol mostrar lo poder quel seus am quei deu
13 lorier. auer A.
285 ARNAUT DE CARCASSES. 286
par me, si fossetz cavayers, car vos tan gent sabetz parlar.
que j'en saupratz dona preiar. E pus tant me voletz preiar
Mas jes per tan non vuelh laissar d'Antiphanor, vostre senhor,
qu'eu no'us deman per cal razo ieu vos reclam pel Dieu d'amor,
20 dey far contr' aissel trassio anatz vos en, que trop estatz, 20
a cuy ay plevida ma fe." e pregui vos que li digatz
u
Dona, so vos dirai yeu be: qu'eu m'acordaray en breumen
amors non gara sagramen, e'ilh mostraray tôt mon talen.
la voluntatz sec lo talen." E si tant es que'm vuelh' amar,
25 "Vos be Dieus m'aiut;
dizetz, si d'aitan lo podetz conortar 25
ab tan vos ai yeu doncx vencut, que pels vostres precx l'amarai
qu'eu am mo marit may que re e ja de luy no'm partiray.
que si' el mon, de bona fe, E portatz li*m aquest anel,
e lunh autr' amador no vuelh. qu'el mon non eug n'aya pus bel,
so Com auzatz dir aital erguelh ab sest cordo ab aur obrat, 30
qu'eu am on mos cors non es?"
la quei prengua per ma amistat.
u
Dona, erguelh non die yeu ges; E gardatz vos que non estetz:
par me que'us vulhatz corrossar. en sest verdier m'atrobaretz,"
Pero, si'm voletz escotar, Ab tan lo papagays respon:
35 ja per razo no'us defendretz "Dona," fays el, "si Dieus be*m don, 35
d'Antiphanor que non l'ametz. mot a aisi azaut prezen,
Be'us die que dreitz es veramen et yeu portar l'ay veramen;
que devetz amar a prezen e car avetz tan bel esgart,
vostre marit mays c'autra re; saludar l'ay de vostra part.
40 après devetz aver merce Dona, sel Dieus que no mentic 40
d'aissel que mor per vostr' amor. vos do d'Antiphanor amie,
No vos membra de Blancaflor e'm lays vezer c'abans d'un an
c'amet Floris ses tôt enjan, l'ames de cor ses tôt enjan."
Ab tan parton lor parlamen.
may volri' esser soutz que près. "Si fas, dona ar m'entendetz.
:
qu'el mon non cug n'aya pus bel, al pe del mur l'en aduray:
ab sest cordo ab aur obrat, fuoc grezesc portaray, si'us play,
que'l prendatz per sa amistat. ab que metray fuoc al cloquier
E prendetz lo per su' amor, et a la tor et al solier.
25 que Dieus vo'n do be et honor. E cant lo focs sera enpres, 25
Mas jes do say per cal razo ilh y corran tug demanes,
non preDguam sonh ni ochaizo quei voldran per fort escantir.
que puscam el verdier intrar: E vos no metatz lonc albir:
jes no vos en say cosselhar. pessatz de luy e faitz l'intrar;
30 Mas yeu metray foc a la tor adoncx poiretz ab luy parlar. 30
que may amatz per bona fe. Anatz mètre foc al castel."
Yostra dona'us manda per mi Ane may no eug per lunh auzel
c'anetz vas lieys tôt dreg cami fos aitan ricx faitz assaiatz,
5 viatz, e cavalguatz suau : com aquest er, ni comensatz. 5
es vengutz tro al pe del mur. A l'enans que poc venc vas lor
E*l papagays de l'autra part e es se prop del lieg pauzatz
30 intr' el verdier, car trop l'es tart e a lor dig: "Car no'us levatz? 30
que precx a faitz per mantas res que'ls laisso a lor pes auar,
e per los maritz castiar que may valra,
que volo lors molhers garar, e ja degus no*y faillira.
Dir vos ai a quei conoscatz : cals fo, que non mentrai de re:
tôt so que'l ve de lhui fa festa, la coa ac negra e l'una anca,
que"l peal a bloy sus en la testa, e l'autra com avori blanca;
e fon per la cara vermelhs, e l'espalla drecha ac biza,
35 car tocat l'i ac lo solelhs, e la senestra tota griza, 35
puesc vos dire cossi fo conja : car anc Dios non formet sa par
tug li arsso foro de jaspe de gran beutat e de cunhtia.
e la sotzsela d'un diaspe, E que voletz que plus vos dia?
ei cuer fo d'una serpentina Que'l fre ei peitral e la sela
10 que valc tôt l'aver de Mecina. val mai que l'aver de Castela 10
car tôt lo tesaur del rei Daire e per la cropa una faissa
valo doas peiras que'i so; ac plus blanca que flor de lir;
cum la gola niis pes niis mas. e amairitz, cant vol trair.
E de la cara soi certas De la doûsela, ses mentir,
qu'es plus blanca e plus colorada no sai si s'es bruna ni blanca,
que roza de mai brotonada: Ho queis cabels li van tro part l'anca,
35 veus tota sa fina color! si que cobren tota la sela, 35
• E portet garlanda de flor qu'om non ve arsso ni sotzsela;
eus cabels que son lonc e saur, davan van tro a l'artelh.
li
"
del donzel et de la donzela. que anc noca fo en son repaire' 3
Ab tant vec vos per meg l'estrada lu* ni anc nulh tems home no vis
venir la don a e'1 cavasier! que ta be fos per tos tems vostre.
Et ieu saludie los premier Doncs estatz ab mi que'us o mostre,
e dissi: "Senher, Dios vos sal qu'eu vos o quier per amor Dio."
20 e vos gart d'ira e de mal, "E no remanra aitant lio," 20
5 so non es als mas mermar so quez es car bes pren fin, cant mal es comensatz.
trop e creisser y tota via
so qu'en failb, per que'n fa folia 4.
qui mai despen que non ha de poder; Bertran lo Ros, yeu t'auch cobla re-
car mans n'ai vistz e'n vey d'aut bas traire
cazer. en tant cars rims que huey non es persona
10 2. qu'en lo semblan respost
pogues faire iote :
Motz homes trobi de mal plach, per que tos cors a saber no s'adona.
maiormens c'o son per paureza; No fai valor sel que mi vol sobrar,
als paures non esta fort lach cant es armatz, ni deu nulhs comensar
ves aquels que an gran riqueza; segon razo obra c'a fi no venha:
15 car dreitz ditz que necessitatz per qu'ieu ti prec hueymay tos cors s'en 15
non a ley, et es veritatz. tenha.
Apres ditz dreitz que cor d'atendre (?) 5.
deu hom comtar per fach e pendre; Savis homs en re tant no falh
per c'oms paures deu atrobar perdo com can cre lauzengeira gen,
20 et alongui, cant falh promessio. qu'ieu ai vist e vey dar trebalh
ses colpa soveneyramen. 20
3. Per que totz homs que savis sia
D'omes sai que's van rebuzan, deu saber la vertat enans
que son avutz bon e cortes; de tôt fach, e pos la sabria,
deu punir et esser jutjans.
CHASTEL D'AMORS.
M s. du Vaticain 3206, fol. 1 : la première page est effacée. Cf. A. Thomas, Annales du Midi,
1889. — Grdr. § 32, p. 50. St. p. 46.
BONIFACI CALVO.
Mss.: IKd. Pelaez, Giornale slorico délia letteratura italiana, 1897 p. 344 346 (Pc). Crescini, —
Manualctto provenzale, Verona 1892, p. 144 (Cr.). — ',
Ges no m'es greu, s'eu non sui ren que Pus a gaug quant a l'autr' es mal
prezatz près:
ni car tengutz entr' esta gen savaia doncs qui venz tan descabdelada gen,
genoeza, ni'm platz ges s'amistatz, non fai esfortz don pueg em pretz valen.
car no'i cab hom, a cui proeza plaia. E si no fos la follors ei peccatz
5 Mas ab tôt so mi peza fort qu'il es que nais del vostre descort, tais s'asaia 5
desacordanz, car s'il esser volgues leumen a far so que mais vos desplatz,
en bon acort, sos granz poders leumen que'us for' aclis; car res tant non esglaia
sobrera totz cels per cui mal en pren. vostres guerriers, ni tant lor desplai ges,
Hai, Genoes! On es l'autz pretz honratz con fariai vostr' acortz, pogues
s'el
îoqu'aver soletz sobrei gen, que par qu'aia entre vos tant durai* enteiramen io
totz vostres faitz decazutz e sobratz que poguessetz d'els penre veujamen.
tan fort que totz vostr' amies s'en esmaia? Car il sabon que léger no'us donatz
Siad descortz, qu'entre vos es, jos mes, de vos venjar, mostron que lur desplaia
e donatz vos luec a tornar los fres zo que pro vetz los avetz malmenatz,
15 en las bochas de cels que, per conten tant quegreu es luecs on hom noi retraia 15
qu'avez mest vos, si van desconoissen. que trenta d'els non esperavon très
Mas lo contenz es tant mest vos poiatz de vos; per c'ab pauc non es Dieus
que, s'el non chai, greu er que no'us repres,
dechaia; car de tal guiza vos a tout lo sen
qu'om vos guerreia, vos vos guerreiatz; que'us sobron cil que no valon nien.
20 e qui vos venz, ar no's eug que'l n'eschaia Yenecian, ben sapehatz qu'obs vos es 20
laus ni bon pretz; car no'us platz vostres que si' ab vos Dieus contrais Genoes,
bes; car ab tôt zo qu'el vos hi val granmen,
vos an il tout tant qu'en vivetz dolen.
BERTOLOME ZORZI.
Archiv fur das Studium der neueren Sprachen 34, 182. Levy, Der Troubadour Beriolorne Zorzi,
Halle 1883, p. 79 s. (Le.). —
Diez, Leben und Werke der Troubadours 2' éd., Leipzig 1882, ,
Aissi coi fuoex consuma totas res, qu'el es en lui assis ab tal esfortz
consuma amors el cor, oi's denha assire, que, sitôt eu m'era ab lui acordatz, 25
tôt pensamen que'lh pogues contradire, pel dan que*m fetz autan la dura mortz
25tro que del tôt ai cor vencut e près. de laissai' chan et amoros solatz,
Per que mos cors contradir no'i pot ges, ops m'es qu'er chant e sia enamoratz.
Pero d'aitan puosc dir que m'es ben près
8 sobran a totz IKd. en manque IKd. 14 ?
amors ma faicli tant plazeu dompnaSO on
» > . , < 1 i
luecs Cr.IK.
c
20 nos Pe.} nous Ba.IK.
22 fuosx. 23 el Le.] lo Ba. Ms. eslire
303 XIII e SIÈCLE. 304
c'a dreich ne pot totz boni esser chausire, volria amors c'a mi vengues la sortz
cum en lieis es complidamen totz bes, d'esser de joi senes par avondatz
qu'il es tant pros, francba, bella e cortes, e sobre totz fins amans afinatz.
c'aissi cum es d'un fruicb gensatz uns Pero tais m'a ses tôt aisso conques
ortz, que'm plagra neus si 'la'm volia aucire; 5
5 es lo segles de lieis totz enansatz; per qu'eu no'm plane, si 'la'm fai greu
qu'en lieis reviu jois, dompneis e deportz, martire,
que moriron, quand fui del gaug mermatz, ben c'a morir m'en avenra, so'm pes,
qu'en lieis m'er gen, s'a Dieu platz, si no m'en val chausimens e merces,
restauratz, car mi destrenh us désirs qu'es tant
E car aten que mon gaug restaures, fortz
îoben dei ponhar d'esser adreich servire; qu'ieu sui aissi de paor tormentatz io
per qu'ai pausat mon cor e mon désire cum tormenta temenssa e desconortz
en far e dir tôt so qu'a lieis plagues. lo faisan qu'es en tal albre pausatz
Mas si ja fos que grazir lo'm denhes, on ve l'austor qui es sobremontatz.
tôt atressi cum guida ries conortz Ai, pros dompna sobrevalens, no'us
15 cellui qu'en mar es a perilh estatz, pes
quan ven en luoc on aisitz l'es bons si 'naissi'us sui de m'amor descobrire, 15
portz, qu'estiers non puosc de mort esser
guidera'm gaugz e conortz da totz latz, gandire,
e seria'm de tôt mal eslonhatz. tant m'a greumen mos désirs sobrepres,
Mas si noi's tanh que grazir lo'm car en vos a so qu'estort m'agra ades,
degues, sol vos preses d'omilitat recortz:
20 per merce'lh prec que mos digz non per c'atressi cum malautes grevatz 20
l'azire; quier lai socors don pot esser estortz,
c'aissi cum quant Dieus vol grazire
es de vos clam merce per Dieu e per pietatz
rendutz qu'estai penedens e confes, que de la mort estorser mi deiatz.
enten grazir tôt cant faire* m volgues, Amors, breumens serai joios mortz,
qu'estiers fora trop sobranciers mos tortz; tant fortz désirs avetz en mi pausatz; 25
25 car de l'afan qu'en s'amor fos donatz mas car convens totas res vostr' esfortz,
séria honratz cel cui s'atanh Guisortz, en bon esper m'en remanc conortatz,
tant sobreval sos adreitz cors prezatz, car segon dreich valer m'en deuriatz.
per que m'es bel tôt aisso qu'a lieis Si be'm desplai trop mais anta que
platz. mortz
Qu'ab tal voler sui a lieis servir mes per vos, dompna, covens e digz passatz, 30
30 que d'als non ai penssamen ni cossire, car vos etz pretz, capdels, valors e portz,
mas cum pogues tant per lieis far e dire sens et abrics, estatges e beutatz,
qu'en retener mi per sieu s'acordes; per qu'ieu non puosc a dreich esser
e del mais fos cum a lieis agrades, blasmatz.
car sol fos faitz en lieis aitals acortz,
2 deser. 20 malautres. 30 paissatz. 31
35 aissi cum es senes par sa beutatz, portz] prstz.
305 POESIES RELIGIEUSES. 306
POESIES RELIGIEUSES.
Bekker Provenzalische geistliclie Lieder des 13. Jahrhunderts (Abhandlungen de?- Bertiner
,
Akademie der Wissenschaften 1842) p. 397, Nr. 16 et 17. É. Levy, Poésies religieuses proven-
çales et françaises Paris 1887 p. 80—83 (Le.). La première pièce est une imitation de la
,
strophe sapphique.
,
—
Grdr. § 31, p. 44. St. p. 34.
Genedris santa, per honor vos plaia, qu'ai faiç vers lui longamens.
del mal, de l'aDta qu'ai faiç perdos aia ! Yos que enprisonada
fos
Ai, fruic et planta de tôt ben c'on aia! et sofris tangreu dolor,
Merce, raina! tan greumen pasionada
io Yergen honrada, de corona degna, fos per lo santisme amor 10
plena de . an,
GUIRAUT RIQUIER.
Malin, Die Werke der Troubadours, t. 4, Berlin 1853, p. 80, 97, 175-177, et 221—224. Grdr. —
§26, p. 35; § 28, p. 39; § 36, p. 36. St. p. 26 et p. 27 s. Diez, Leben und Werke der
Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 408 ss.
I. e largueza et amors,
La primeira retroencha d'en Guiraut conoyssensa e cundia
20 Riquier, fâcha en l'an 1270. troban mantenh e socors 20
E aon aprenc
s'ieu entr' elhs III.
servir als sieus, don dan prenc, Ad un fin aman fon datz
no'y a mas qu'om me rebona; per si dons respiegz d'amor,
5 quar tant d'afan ne sostenc, e*l sazo's ei luecx mandatz. 5
que m'a gitat de Narbona. E'1 jorn que'l ser dec l'onor
E per gandir via tenc penre, anava pessius
en Cataluenha la bona e dizia sospiran:
entreis Catalas valens "Jorns, ben creyssetz a mon dan,
io e las donas avinens. e*l sers 10
Moût ai chantât, que anc no plac auzir "Jorn, ben creysses a mon dan, 30
los mais qu'ieu tray; et on pus suy sobratz, per obras per als;
yeu la truep pus enversa. e dels menestairals
Mos Y elhs Deportz, est noms me fa aug lo meteis semblan ;
2 El. 4 els V. portais. 12 dels. 34 quel. 3 auza Ba.Ms. 18 fora. 19 guiza. 34 mont
37 fe. 38 uila. manque.
317 GUI FOLQUEYS. 318
Aquestz gautz déchet mo senh'en Gui Fol- car mos precx no val re ses te.
queys, e donet cen jorns de perdon, qui Tan m'an lunhat li miey peccat
los dira, can fon apostolis.
de ton filh que ai mescabat
Escrig trop, et aisi es vers,
parlan, pessan e cossenten,
5 que de Dieu ven totz bos sabers,
e tan son gran miey falhimen 5
e no val tan argen ni aurs qu'ieu non eug atrobar perdo,
co sabers, qu'es us ries thezaurs, si tu non prendes ma razo.
ab que gen sia despendutz; Razo ai dig. Donc es razos
car qui pro n'a e n'esta mutz
que de lui me vengua perdos?
io no's pot esdir de cobezeza;
Oc. razos, car el a promes 10
e sel que'l despen en vaneza
que ja no falha sa merces
non es larex, ans es degalhiers: a sels que querre la volran,
per que's tanh c'om lo men estiers.
ja tan forfaitz non li seran.
E car hom l'a e'1 ten de Dieu, Et en aisi o preziquet
15 dretz es c'om H'n serva so fieu,
et en escrig nos laisset, 15
e que despenda son saber
e det nos en senhal certan,
en luy amar, en luy temer, can perdonet al publican.
en lui lauzar, en lui servir, E si fetz a la Magdalena,
en lui onrar et obezir. c'adonex era de peccat plena,
20 Et yeu, si tôt m'en ai petit, et al layro, que merce'l quis, 20
sai que del pauc l'ai mal servit;
promes e donet paradis;
e no m'es lunhs razonamens,
et a sant Peyre perdonet
car cascus del mais o del mens
si tôt très vetz lo reneguet.
li deu servir segon que n'a;
Tôt aiso sai et ai legit.
25 et es forfaitz qui non o fa.
Et enqueras ay ma y auzit 25
Mais el qu'es totz pies de merce,
que sant Paul vole tirar a se,
li plai, qui sas falhas rêve.
si tôt no'l fazia per que.
Per qu'ieu en so que mot li play,
Be donc qu'el deu perdonar,
sai
mon cor e mon sen pleyarai,
quii sap ni'l vol merce clamar,
ao so es en sa maire lauzar.
e par qu'en sia pus tengutz, 30
E lauzan voirai la preguar
depus qu'en ton cors fon vengutz,
per me; e qui o legira,
qu'enans era nostres creaires;
si's vol, per si preguar poira.
d'aqui enant fon nostres fraires.
A verge sancta Maria,
te,
qu'ieu aia perdo per tas mas. co fust maire de Jesu Crist
Dir de Don a te non pot ges, e tostemps verge remazist.
car si tôt s'es Dieus, tos filhs es. Aisi co'l boissos no fon ars,
E cel que mandet mair' onrar, si tôt le foc y fo espars,
io ges en te non o pot bercar. per ver fon ta vergenetatz 10
E pus lunh' autra tan no val salva, can Dieus y fon intratz.
ni aguist anc par ni engal, Aisi co la verga flori
aisi, dona, com vales may, ses tôt' humor que non senti,
magers poders cre que t'eschay. aguist tu frug que ses semensa
15 Jes ieu no*m vuelh de tan gabar, d'orne venc a vera naissensa. 15
qu'ieu saupes tas lauzors comtar, E la porta, que'l sans hom vi,
ROMAN DE FLAMENCA.
Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2 e éd., Paris 1901 , vol. I, v. 471 — 616 (Me.).
Cf. C. Chabaneau, Bévue des langues romanes, V
e
série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. —Grdr.
§ 18, p. 19. St. p. 10 s.
sermo fes de Nostre Senor, Nulla res no's pot far d'espiga
comeD san Joan tan amet ni de razis ni de rasim,
que plus que prophetai clamet. ni de frucha ni de noirim,
Poissas vedet de part lo rei ni de so ques aers suffris
10 qu'aisi con cascus cre sa lei ni terra ni mars ni abis, 10
que s'en partis, ne ges d'un an. mas ben i ac plus de cinc cenz
Sri reis i volgues tant estar, que cascus esgarda e mira
be lo feiran il cais gelar. Flamenca, e can plus cossira
Cant agron tuit la mess' auzida, sa faiso ni sa captenenza
20 le reis a Flamenca causida e sa beutat c'ades agenza, 20
30 e l'autra gen ques era ab ellas, qu'aissi com es soleils ses par 30
l I/endeman. Sel, ren? Me. non etc. 12 ren. 3 acisas. ô non Me. 9 qu[e] aers Me. 15
14 assortz. 16 gens etc. 18 el Me. 22 miller. lur talen. 1(> Y. 28 anc manque Ba. non i
24 tut etc. palai. 27 milleir. 34 v. c. dona Ba. 32 lur.
BARTSCH, Chrestomathie provençale. 11
323 XIII e SIÈCLE. 324
que del tôt lor beutat lauzesson; Qui saup novella violadura
anz dizon: "Mielz conoissem nos ni canzo ni descort ni lais,
vos autre'us tenes per pagat L'us viola'l lais del Cabrefoil,
20 si domna es de bon agrat e l'autre cel de Tintagoil; 20
e que'us sone gent e'us acueilla; l'us cantet cel dels Fins Amanz
mais qui la ve, quan si despueilla, e l'autre cel que fes Ivans.
quan si colca o quan si leva, L'us menet arpa, l'autre viula,
ja no dira pois tanta rêva, l'us flautella, l'autre siula;
TRAITE DE POETIQUE.
Ms. du Vaticain 3207, fol. 49 a (H). — Grdr. § 41, p. 66. St. p. 67.
Aqestas coblas mostran qe las grans Aqesta cobla es d'amie, a qi non platz
autas dompnas no creson poder fallir, que per beutat ni per joven ni per valor
e si mostra con lo faillimen de Fauta s'atraia a dompna, qe done entension a
dompna es maier qe cel de la bassa; totz cels qe lia pregon, que salvan s'onor
5 q'aisi con il es grans de ricor, aissi es pot ben una bona dompna gasainar amies 5
grans lo faillimens, e si con ella val e far enansar son prez e sa valor. NUc
pauc, es pauca la faillida. E qi perdona de San Cire:
la pena, lo blasme no pot perdonar, Dompna, eu sui d'aital faiso' etc.
e menasa a mantz cel qe fai ad un Aïs captenemens
bels
îotorz. Car cascuns si garde d'aqel: per et als cortes parvens 10
NUc de Sain Cire, be'm deu grevar, no's cuig mais qe m'alezer
q'eu veia qe oian sai fos qe ja de lei ben retraia,
,
paubres e nus e sofraitos, ni voill qe'm puesca eschaer.
Met eu vos fi manent anar, NUc de Sain Cire:
que mai'm costets que dui arqier Passada es la sasos 30
8 po.
13/14 strophes de Folquet de Marseille, 5 po. dompna manque. 7 sansil.
2 beutatz.
cf. Mahn,Gedichte 80. 14 caschuns. 18 cf. 8 Malin, Gedichte 1158, 5.
cf. 9 cf. Ms. <lt
ci-dessus 175, 10 ss. et Ms. de Modène 813 b (D). Modène, fol. 257 (D) ; Mahn, Gedichte 671. 4.
21 ren manque H. 22 m'es D. 24 qera H. 10 ez u. 12 conos H. 13/14 manquent D.
25 seus H. 29 e dacer blos H. 30 ti vos en 15 donc H. 16 nous en pren D. 17 fasatz
rie tornar H. 31 mai D. mais me. sans que H. 19 cf. Mahn, 2. 28. 20 sot. 21 tort. 2:.
H. costes DU. 34 qui D. 35 rancure. tans. 26 no Ba. 31 fatias. 32 et. 33 blanqes.
11*
327 XIII SIÈCLE. 328
N'AT DE MONS.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 37 3a (C) fr. 22543, fol. 97* (R). — Die WerJce des Trohadors
N'At de Mons, hg. v.
,
10 La valors es grans e l'onors mas quan cossir dels dans, quais es plus
ei fach ei dig ei bel semblan fortz,
cortes e franc e benestan mais notz blasmes que res, neis que la
15 tan solamen non dono pretz entier e val tan quan destriguai dan;
qu'om pot falhir tant qu'om fai mais e donex qui falh n'i forsfa tôt l'an;
tortz, mas qui no val, mortz l'es secors:
que perdra'l pretz quei dona bos esfortz, donex per blasme vedar a mortz mestier
Dels reys fora grans la lauzors, mas part blasme no vey nulh peiurier,i5
qui be cossirai ben que fan; ni leu no ven paors ni desconortz
20 mas de falhir se plevon tan de si meteis, qui de blasm' es estortz.
quei blasme toi al laus son cors. Blasmes es grans e deshonors
E'1 rey son plus de falhir prezentier, a rey que leu mau ni desman,
quargreuauz'om vedar so que reys quier; quar sembla de leugier talan, 20
per que de rey, cuy falhirs es deportz, e leu par bes so qu'es follora.
25 esta sos pretz en perilhozas sortz. Reys deu aver dur cor e dreiturier,
Si falhirs fos tan grans temors que non aia voler ni cor leugier
cum dans ad aquels que'l fan,
es ni camge leu sos sens ni sos acortz;
ja no falhira tan ni can quar qui leu vol leu falh e len s'estortz. 25
negus per fort quei fos sabors. Reys d'Arago, senher, on pretz se mier,
30 Falhir apel so don blasmes se mier, vos voletz be so que hom vos profier;
qu'autre falhir no m'ai nulh cossirier; donex ja de Dieu que tant es grans e
fortz
1/2 po. 4 nom. servir no's vir vostre valens esfortz.
10-14 mutilés C. 15 dona CR. 16 tan R. e
far Ba.C. 17 que R. bon C. 18 gran lurs 1. 5/6 guielms de lobsder. 7/8 cf. Malin, 2, 54.
Ba.C. 21 que R. tolh C. cours C. 22 reys C. 8 dcl dan R. pus R. 10 mal C. sim R. 11
pus R. 23 aedar B. 24 reys CR. falbirs C. destrigua R. 12 d. q. forssa Ba.C, manque B.
25 son C. perilhoza R. 27 a sels que forfan R. 14 valer a R
15 nulhs R. 16 nom-paor R.
aquelhs C. 30 îallir C. 31 falhirs C. no R. 17 del R. 20 semblan R. 22 rey R. 23 ni
sai Ba.CR. eug R. 25 sestors CR.
329 GUILLEM DE OERVEIRA. 330
GUILLEM DE CERVEIRA,
Ms. de la bibliothèque de Saint-Marc à Venise, fr. I (CIV, 6), fol. 5
n —6 a
. Grdr. § 31, p. 45.
St. p. 53.
Mant arbre fan fruyt tal per que la Car hom hon pus alts es es en periyl
brancha frayn: maior,
pel fiyl pren payre mal en loc d'altre et hon mays a conques del perdr' a
guasayn. mays dolor.
Enans c'autra casti deu hom si castiar: Qui dona senyoria a fol, obra'n axi
qui mal fa e ben di, si eys vol gualiar. com peyres metia al
si mon de Mercuri.
5 S'autre vols meynsprear, esser vols Si gran compte tenets entre mans e 5
meynspresats : comptats,
qui no vol autre honrar no vol esser s'una peyre hi metets, lo compte er
honrats. torbats.
So c'a hom es pus car, so es pus vil Can hom al layra tray los oyls, sab
a Dieu: bo a l'orp:
so que vols mays amar, poras perdre tôt or so quei lops fay ve a plaser
pus leu. al corp.
Aytant tart com la mar tenras femna Qui savis vol usar savis coven que sia :
10 tant noi poras donar que ja'n sia payada. Trebucansa de gents ve per mal regidor :
Us marits asaget c'ab diable*s bestes: bos hom a*ls noyriments ensenyon li
sa muyler quils uget ans que fer se senyor.
pogues. Tu volrias aver bes e no esser bos:
No désirs dignitat la quai no pots aver bes no pot romener mas ab los valoros.
sens tort e sens peccat, mays te val Nuyls homs re no volria de mal dins 15
20 d'ayso podon saber lo ver per lor cascu. Un' obradejust val cenmil depeccador:
Cant seras covidats, derrer vuyles ceser :
no perdon lur jornal li bo laborador.
aven umilitats vey bas aut romaner. Mays es menifestats del savi us sol dia
Lay es cap de la taule hon seon li que la tota etatz de ceyl qui sec folia.
miylor: Lo foyls fera tal re don hom perlara 25
Si com al cors es bos l'esauts d'efer- meyns e pus tart n'auras; douchs fay
metat, a Deu plaser.
a l'arm' es seboros a ver mal de peccat. Guarda que no ajusts aver don auries
Reys cesen en cadeyra do judici leyal plor:
a la gen dretureyra dona be loyan mal. les lagremes dels justs puion al sol
5 Trop es enjanayrits la gloria del mon : senyor.
guarda las trixarrits, calsan estât e son. Tota aygua avayl cay, aquesta puia
De so que cuyderas mays en estsegla amon :
d'est mon.
Le quinzens capitols es dels miracles que Ab tant li maires de mot gran dolor
Dieus fes per la sancta après lo sieu plena amb amars critz si tornet a la
traspassament.
10 sancta, e vodet de bon cor que son sé-
Ar s'alegri Robaut d'Ieras e de Mar- pulcre illi vezitaria,e que li portaria
sella, car tan digne cap ha agut en son l'enfant am son suzari. Et aissi fachio
comensament, con servi lo seinnhers son vot, l'enfas fon restauratz a pleniera
en tota sanctitat, con tostemps i sia amatz salut, et enaissi con per los meritis de
15 e servitz puramen per los gracios meritis la benaurada sancta lo premier filh
de la maire que l'a edificat, per los Dieus lur avia donat, aissi per los sieus
cals meritis Dieus a acorregut a mot meritis aquest que crezian que fos mortz, 15
de gens segon ques auzires. piatozamens lo lur va restaurar. Don li
En Prohensa era un noble baron maires am gauch li atendet son vot, e
20 ques avia nom Rainaut, seinnhers d'un comtava e dizia que per cert li sancta
castell ques a nom Cabrier, et ell e li l'avia ressuscitât.
donna ques avia nom Costansa deziravan A
Marsella era una femena que totz2o
fill meravillozamens, e noi podian aver; los enfantz ques avia perdia tan tost
et am gran fe voderon a la sancta lo ques eran natz, et era en tan marrida
25 pes de l'enfant en siéra, si lur volgues que non semblava remazes en son sentz
dar fill. Non triguet gaire ques agrou de dolor que menava a cascun dels en-
un bell filh que lur fes mot gran gauch, fantz. E una ves qu'ill era près de son 25
car el si fes tan savis que per meravilla enfantament, era mot consiroza, car dop-
auzia hom sas paraulas, que non sembla va tava de la mort de l'enfant, e plorava
30 enfant, e ben paria que fils era de gracia; lo enans que fossa nat. Et una nuech
tan sotils era en son entendement. en sompni lo li aparec li benaurada
Estalvet si d'un autre filh ques agron, maire, si trezena de donas de Robaut, 30
cazec en malautia, per la quai fon menatz que l'acompainhavan mot honradamens,
sus lo ponch de la mort, en tant que traspassadas totas d'aquest mont, et eran
35 certamens li viron far los tratz, e neis totas de meravilloza beutat. E dis li
crezian que l'arma fos parti da dell cors. li sancta mot benignamens: "Sapjas,
333 TRADUCTION DU LIVRE DE SYDRAC. 334
femena, que tu portas un filh del cal devocion que benezis son ventre, e li
seras alegra, e per cert sapjas que grans sancta adoncs pauzet sa. man sobr' ella
beus t'en venra, car ieu ti fas saber e benezi la, e pueis parti si d'ella; e
que aquest ti viura, qu'ieu ai pregat a li femena remas mot consolada, et ac
5 Dieu que lo ti salvi." Adoncs li femena pleniera fe en las paraulas que'l sancta 5
li demandet qui era. "Ieu," so dis li li ac dich, e 'speret que per los sieus
sancta, "sui Doucelina de Dinnha, be- meritis trobera gracia am Dieu. Azimpli
guina de Robaut e sorre de fraire Hugo sompnis que'l femena ac vist, et
si le
u
Lo rey demanda : Que val mai a destruhs manhtas vetz ,
per que dizem
beure, lo vis o lh'aiga?" Sydrac respon: nos que als bos val mais lo vis et als
15 "Lo vis es una pressioza cauza e digna, malvatz l'aygua." —
Lo rey demanda: 15
e es a salut del cors e de l'arma, quar "Cant hom es ardens de batalhar o
per lo vi pot hom salvar son cors de d'aver paraulas ab alcuna persona, cossi
moltasmalaudias e s'arma d'issamen ;
s'en pot hom esquivar?" Sydrac respon :
quar vis es bos per las savias gens que "Cant hom es ardens de batalhar o
20 lo bevo atrempadamen et a razo, e no d'aver paraulas ab alcuna persona, la- 20
fan per lhuy nulh outratge a lor ni donx deu hom cossirar en Dieu, e lhi
ad autra gen per que aitals gens apro-
: deu sovenir de s'arma, e no fassa cauza
fiecha mais tro beure vi que ayga. que torne a dampnatge del cors ni a
Mas als fols que bevo lo vi folamen,
,
perdecio de l'arma ni ad anta de se ni
25 ilh ne gasto e'n perdo lo lor e n'aucio de sos amix; e deu cossirar en altraes
la gen e la deraubo e'n prendo l'autrui cauza e combatre se ab son coratge e
cauza, e s'en fan aucire e'n fan bregas gitar cela pessa de se e si de tôt no ,
35 lor es defendutz. Lo vis fai als bos lo et en manieira sela arsura si re-
aital 35
respon: "Cilh que de son peccat si o en autre luoc e fazias tos negossis
vanto son ministre del diable, quar tuh secretz, tu no volrias pas que nulhs hom
lhi mal veno del diable. E silh que sy vengues sobre te, e que fos ancaras tos
vanto de so que lo diables lh'aura ami- filhs o tos fraires ; atretal faras tu a ton
5 nistrat que
ben, es dreh sia apelatz amie, sy trop soen lo vas vezer; mas cant 5
ministres dels diables, quar ilh anuncio hom vol anar a l'ostal de son amie, hom
las obras del diable a la gen; e sel fai lh'o deu far a saber, e sel que aissy
gran mal e gran peccat e fay peccar fai es cortes e ben essenhatz." — Lo
los autres per so vantamen quar ,
tal rey demanda : "Deu hom far layda cara
10 peccat aura fah, per aventura, per so a son amie, quan ve Sydracio e son ostal?"
vantamen ; sel que l'auzira lo fara que respon "Si tu es en ton ostal ab ta
:
ja no'l feira, e lo vantaires sera colpa- inainada e tos amix ve sobre te que
—
,
blés del- peccat." Lo rey demanda: ti desplassa, tu no'lh deves pas mostrar
"Per que femna sy doua leu joia e leu malvatz semblan; mas deves lhi mostrar
i5dol?" Sydrac respon: "Femna en aquest bel semblan e far plazer e honora ton 15
segle si dona leu joia e dol per bona poder; quar tro es mielhs que tu sias
razo, plus que hom no fa; quar femna corossatz en ton coratge e*l sapehas re-
a lo sanc e la servela plus leugieiramen tener per ton amie que si lhi fazias niih
que hom e es aissi coma la syma en
, dizias antas ni verguonha. Car si tu
20 l'arbre que s'enclina pel ven ad aquela lhi mostras malvatz semblan, tu le cor- 20
partida on sy vol; e femna es tais que rossaras, et aura ti mala voluntat et
de petita cauza que veia auia, ela auras corossat te e lhuy, e pueis t'en
trembla tota per lo sanc que a; quar repentiras; mas sy tu vols tôt so es-
la frevoleza de so sen lhi fai tost aver quivar, fai fermai- ta porta, e negus no
25 joia e tost dol; e sLfos savia coma hom, si poyra sobre te mètre." — Lo rey 25
feira ne hom bailieus e senesquals e demanda: "Cossi's pot far que a las
jutges e senhors. E per aquesta razo vetz .j. hom homes vencera
.iiij., .iij.
30 demora a far, quar mantenen descuebri quar silh que Dyeu crezo et adoro de 30
so que aura vist e auzit; e per so sy tôt lor cor e so servizi fan, non an en
dona tost joia e leu dol, et enans serion autra cauza lor entendemen ni lor pessa,
desseubudas cen femnas que us savis ni aver no la devo. Tôt atretal deu
hom." —
Lo rey demanda: "Deu hom far cel que batalha fai, quar el deu lo
35 anar vezer soen son amie?" Sydrac cor e*l coratge e sa pessa mètre entiei-35
respon "Certas no
: quar tu i poirias ;
ramen en la batalha, e deu oblidar de tôt
anar ta soen que tu lo corossarias e en tôt sos autres negossis, e molher e
lo enoiarias mas tu lo deves anar vezer
;
efans e sa riqueza, e deu cossirar cossy
a horas e a sazos, non pas soen, quar vencera sa batalha. E si el es caitieus
4otoh trop so mal; e per aventura el aura ni paorux, el sera vencutz." — Lo rey4o
a far al res que de te vezer, e si tu demanda: "Es santatz de manjar totas
venes adonx, tu lhi venras al desus e viandas?" Sydrac respon: "Totas cauzas
faras lhi enuoe. E aisso podem saber que Dieus fetz per manjar so sanas,
per te mezeis: sy tu eras en ton ostal quar la vianda, que es eferma, non es
3 tos] .11. 14 malvatz - mostrar manque.
18 sanx. 24 cen. 40 so trop mal. 39 el el es. 42 cauzas répété.
337 TRADUCTION DU LIVRE DE SYDRAC. 338
nias de l'efermetat del cors on intra, que de totas las sazos de l'an non falho
e del temps quan
: lo cors es sas , so ja mais ni en ivern ni en estieu. Quar
que el manja lhi es sa e bo. E cant can lo firmamensson torn e so mo-
fai
el es febles o malaudes, pauc de vianda vemen ei solelhs pren son altre torn,
5 lhi fai mal; per bona vianda e
aisso fa estieu a nos e yvern als autres jens 5
sana no mou mas del cors sa e pur e del mon. E cant el fa son autre torn,
net; que can lo cors es sas, tota vianda fa estieu ad aquels e yvern a nos; en
lh'es bona e sana; e al cors malaude tal manieira no falhira ja mais yverns
pauc de vianda lhi notz." Lo rey — ni estieus al mon de tota sazo de l'an.
10 demanda: "Quais so las gens que plus E aquel torns que'l solelhs fai, non esio
si vanto del mon?" Sydrac respon : ges de la montansa d'una pena; la alteza
"Aquilh que mai si vanto que gens del del firmamen nos apareys e regarda-
mon, so son très manieiras de gens, men." — Lo rey demanda: "Cossi una
Prumiers fols vielhs que'is vanta de sa nivols apar petita, cossi esdeve tan grans
i5Joventut e recomta de son cors, cant que cuebri gran cantitat de la terra?" 15
el era joves, vertatz messongas, e Sydrac respon: "La nivols que apar
recomta sas baudors e sas fulhias, e si petita a la vista a son cors es molt
vanta de sa gaieza e de sa pessa, que grans, mas sa grandeza hom non pot
las gens l'en crezo; e non cuia pas que saber per la alteza que a, per que par
20aquilh a cuy comta l'en chuflo ni a sa semblansa petita a la vista; e pauc 20
manieira es de rie fol que retraira sas la pot pas vezer ni de lonc ni de tra-
fulhias e sas bordas, e aquilh que l'auzo vers e per sa alteza lo vens la fer e
,
FOLQUET DE LUNEL.
Ms. de Paris, fr. 22543, fol. 139. —
Fr. Eichelkraut, Der Troubadour Folquet de Lunel, Berlin
1872, p. 30—34 (v. 122 —283) (Ei). —
Grdr. § 32, p. 48. St. p. 48 s. Diez, Leben und Werke
der Troubadours, 2 e éd., Leipzig 1882, p. 478.
rime est sans doute fautive. 27 faym. 29 quel. peut-être ve co vensa Ba. 14 paure. l(î c
30 pedensa. 33 esuriers. 35 e. 36 comaiidas. manque, mas Ki. 19 tort. "24 buuis 29
40 descrezensa Ba. retensa. 34 renoyers.
343 XIII e SIÈCLE. 344
RAIMON ESCMYAN.
Mss. de Paris, fr. 856, fol. 372* (C), fr. 22543, fol. 95 d (R). — Grdr. § 26, p. 35.
DANTE DA MAIANO.
Ms. de la Laurentienne, Plut. —
XC inf.cbd. 26 (c). Archiv fur das Studiumder neueren Sprachen,
33, 411. Stengel, Die altprovenzalische Liedersammlung c, p. 75. —
Grdr. § 38, p. 39. St. p. 28.
Las , so que m'es al cor plus nus e tro qu'ami dons, ab los sieus gens parlars,
cars, prenda merse del mal qu'eu trag tan gran.
ades vai de mi parten e loignan, Leu fora srm volgues mi dons garir
e la pena e*l trabail ai tôt, ses pars, de la dolor qu'ai al cor tan soven,
on mantas vetz n'ai greu languir ploran. quar en lei es ma vida e mon morir.
5 Que'l fis amors mi ten el cor uns Merse l'enquer, a ma domna valen,
dars, que per merse deia mos precs coillir
on eu cre que'l partirs non es ses dan, e perdon fassa al mieu gran ardimen.
son mot ardent e mot euros als autres que fassan aytal,
15 de seguir tôt delieg carnal, e per corporal sanetat
e de l'esperit no lor cal. cosselhan qu'oui fassa peccat.
Mas en so qu'es plazent al cors E soven fan mant home bo
meton nueg e jorn lor esfors ;
morir senes cofessio; 20
don volon aver palafres, quar si an greu malautia,
20 bêlas raubas e bels arnes no sosteno qu'om lor dia
e viandas delicadas quez els se deian cofessar,
e trop ben aparelhadas, per duptansa de may greuiar,
et auzir esturmens e cans e euro mays de corporal 85
e sentir cauzas odorans ;
sanetat que d'esperital.
25 e tôt aysso volon seguir, D'autra part, quan vezo trebalh
quar es profieg a retenir
o qu'el no'y podo cosselh dar, que's prezes a mal dir d'amors
pendran sobre se la cura, quei avia fag tantas honors.
tôt per avareza pura: Empero'l dig testimoni,
et abans no'y toquarian que fetz ab cor malenconi,
5 entro que be pagat sian. no val ges, de dreg, una glan, 5
15 "No'ns potz ges escapar tan gen, e sab far de volpilh vassalh
quar ab sol qu'ab nos estias, e'1 dezavinent de bon talh,
nos t'aurem pro guerentias e don' a mans paubres ricor;
qu'an dig per les fols castiar e pus tant y trop de lauzor,
qu'amors toi mays que no vol dar, ieu soy tan de pretz eveios 20
""A vos mi clam, senhor, qu'ayssi cum pus près' hom layda pen-
de mi dons e d'amor, chura,
qu'aquest duy traydor, quan li's de luenh, que quant li's près
quar me fizava en lor, vengutz,
5 mi fan vieure ab dolor, prezav' ieu mays vos quan no'us conoys-
per be e per honor sia:
qu'ay fag a la gensor, e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia;
que no'm val ni m'acor."" qu'ayssi m'es près cum al fol queridor 5
et agrai obs lenga d'argen, per qu'ieu m'en part e sigray autra via,
al vila qu'era peliciers, sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria,
quez anc pus se fe cavaliers e sigray l'ayp de tôt bo suffridor 20
25 non ac pueys membransa ni sen."" que s'irays fort si cum fort s'umilia.""
En Folquetz donex entendia
Ayssi parlon li maldizen. en la dicha canso mal dir
Aras dizon li maldizen : de fais' amor, la quai esdir
"Aquo mezeys podem proar ieu no vuelh de mais ni d'errors, 25
per un autre gueren tôt clar, quar fais' amor non es amors
30 que fo mot savis e mot bos ni fais sestiers non es sestiers
e blasmec en soas cansos ni fais diniers non es diniers,
amors aysso fo en Folquetz
: segon que dizon nostras leys;
que dis en un cantar que fetz mas de ver' amor el mezeys 30
dels fais semblans qu'amors adutz: dis que falhiment non pot far,
35 ""Amors, per so mi soy ieu recrezutz que mays en fari' a blasmar,
de vos servir, que mays no*n auray cura; si fezes lunh' error mal,
quez un' autr' aytant quan mays val :
""Mas vos no'm .par puscatz far falhi- que amors qu'ab eugan serra.
ment; Escoutatz!
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz, Quan vos veyra sus la bera,
tant quant val mays tan n'es pus en- non sera sos huelhs mulhatz."
colpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen. Respon Matfres als maldizens. 5
r>E sitôt hom perdona'l forfaytura, "Ar, senhors, sia ieu escoutatz!
ja del blasme no'l sera fagz perdos, Ane en Marcabrus non ac par
quar malas sospeyssos,
cel renia e de mal dire, per que no'm par
qu'a mans ment cel que vas un des- quez el sia dignes de fe,
mezura."" quar d'amor no poc saber re, 10
qu'a digz mais d'amors per un cen fon engendratz en tal luna
no*n a dig dels autres negus; que sab d'amor que s'esgruna.
15 auiatz doncx qu'en dis Marcabrus: Escoutatz !
JOTIAN DE PENNAS.
Ms. de Paris, fr. 12472, fol. 26
>'
(f).
— Grdr. § 49, p. 76.
I cf. Mahn, Gedichte 80. puscat. 6 blasmes. 2 esc. ^[ue dieys peyre pe^ola. 3 berra
7 roraa e mala sospeyssios. 8 es desmezurar. 5 mais.8 manque. i> de manque, lô cf.
II amors. 16 cf. Maint 1. 50. guera. ïïerrïg 33, 336. 19 an.
20 la. 22 gueriaraj damors. 23 guer-
7
etc. 21 ni m. karieira. 23 se lausentieira. 29
29 homs, 30 ni sia. hon.
BARTSOI), Chrcslouiathie provençale. 12
355 XIII e SIÈCLE 356
12*
:;;-)<) XI II- SIÈCLE
Del pol. La natura del pol es que mayre, ja non lur donara clam ni cosselh,
canta lo vespre, can sent venir la nuech, tro que an pluma e queis semblo. E
pus soven; e'1 mati, can sen venir lo cant troba home mort, premieiramen li
jorn, canta pus soven; e vas la mieia manja los huelhs e per los huelhs lo ser-
5 nueg engrueissa sa vot e canta pus lare vel. —
Del leon. Can lo leon a preza 5
l'orne lo ve enans, l'orne li toi la forsa. e per so el laisa la cassa e cor vas hom
Et ai que noi pot plegar.
col tan rot ei cofon. E cant hom lo cassa que ve
E so que cassa va fort luenh de sa que no's pot défendre e l'aven a fugir,
lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va el cobri sas pezadas ab la coa dereire,
ir>fort suau, e can mena segle ab sos pes, per so c'otn no veya son esclau. E canif»
el pren son pe a mors fort e rege, et la leonessa a leonat, el nais mort; e très
aysi's'en venja. Del grilh. Lo grilh — jorns lo paire crida e rugis sobre el e
a tal natura que tant ama son cantar fay lo vieure. — De la mostela. Can
e tan s'en delecha que no's percassa de la mostela a son mostelon qu'es natz,
20 vianda e mor cantan. Del signe. Lo — elai muda per paor c'om no lo'y emble;2o
signes a tal natura que, can deu morir, e si hom men' a mort, ab c'om lo'y
lo'y
canta tan clar que, si hom li ve denan rendes, elai revieu. —
Del calandri.
ab esturmens, el si acordara ab los Sii calandri porta hom denan un ma-
esturmens; adonex conoys hom que deu laute et hom lo geta sul lieg, e lo ca-
25 morir. —
Del ca. Lo ca, cant a manjat landri gara lo malaute en la cara, senhal2r>
et es sadol e pies, el geta so que a es de guérir; e sii gira la coa, es senhal
manjat e cant a fam, o torn' a manjar.
; de mort. —
Serena canta tan dossamen
— De la vibra. La vibra, can ve home que tôt hom que l'auia, ven vas ley, e
nut, ela non l'auza regardar de paor; non pot estar que no s'adorma; e cant
?,o e cant lo ve vestit, noi preza re e sauta es adormit, elai met mort. — De aspis. so
li desus. - Del simi. Lo simi vol cen- Aspis es la serp que garda lo basme;
trafar tôt cant ve far. E cant hom lo e cant hom vol aver del basme, hom lo
vol penre, hom se met en loc que lo adormis ab esturmens, e pren hom del
veya, e caussa unas sabatas ab corregas basme; e can ve que es enganatz, el se
35 e pueys laissa las sabatas e va's mètre clau la una aurelha ab la coa e fréta 35
a una part. Ei simi va e fay aital; e tan l'autra per terra, tro que tota l'a
cant es caussatz, hom lo pren, Del — clauza, per so que non auia los esturmens
corp. Lo corp, cant a sos corbatos, que e velha. —
Del merle. Merles noiris
son ses pluma e no semblan paire ni hom volontiers; e non canta mas très mes
de l'an, e fai pus plazen can que auzel 40
5 lare] tart Ap.li. 7 om. 18 p. ê. et ab so. 7 .Vil. 11 laissa Ap. 21 met a mort? Ap.
34 unas] I. 36 .1. 28 luy.
3(31 NATURAS D'ALCUS AUZELS. 3G2
que sia. — De VhueJh de veire. Huelh cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs,
de veire es un petitet auzel blanc e vert, et enaisi velha tostemps. De la ran- —
et a la pus sotil vista que res que sia, dola. Randola, qui trazia los huelhs a
que be veiria tras un paret. De la — sos randolos e'isy tornava, la maire los
htalpa. Talpa no ve, ans a los huelhs fayrevezer; e no manja ni pais mas en 5
desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra volans, e non a paor d'auzel de cassa.
bestia, e vieu de pura terra. Del — — Del pellica. Pellicans es us auzel
plumer. Pluvier vieu de pur aire del que ama mot sos poletz e cant sos pois ;
cel. —
De la salamandra. Salamandra lo senton venir, els bâton lurs alas e
10 vieu de pur foc; e de son pel fa hom douon ne al pellican per los huelhs; e'1 10
un drap que foc no'l pot cremar. De — pellican es tan ergulhos e de tal natura
Veranh. Eranh vieu de pur' aiga. — que totz los aussi ; e cant ve que son
De la trida. Can la trida a sos cadels, mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab
e'is cassadors la casson queivolon emblar lo bec obri son costat et arrozais de
15 sos tridos, els meton miralhs per aqui son sanc, e tornon vieus. Del castor. — 15
on van e
els prendo sos tridos e cant ; Lo castors es una bestia que a un membre
la trida a perdutz sos cadels, ela torna que porta medecina, e per aco lo cassa
forssenada e sec per esclau los cassadors hom e can ve c'om lo cassa, a gran
;
e troba los miralhs e mira se, et a tal paor de mort e sap que per lo membr'
20 gang, can se ve, que tota sa dolor pert es cassatz, c'aital es sa natura; et el I020
et aisi s'oblida de sos tridos. De — pren ab las dens et arraba lo's e laissai
l/unicorn. Hunicorn es la pus salvatja cazer el sol, e'is cassadors venon aprop
bestia que sia, que non es res que l'auzes e, can vezon lo membre, prenou lo e
esperar, ab un corn que a sul cap et ; laisso'l anar; enpero d'an en an remet
25 a ta gran plazer de flairor de pieuzela lo membre. — Del pic. Pic a aital 25
e de verginitat que, cant los cassadors natura que fai son nis en albre cavat,
lo volo penre, els li meton el pas una e cant hom tapa son nis ab que que
li
pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa sia, el va per una erba e toca lo'n, e
fauda, et adoncx es près. — De la tantost es hubert. — De l'erisso. Erisso
wpantera. La pantera a tan dous aie e a tal natura que se met en las grans 30
tan be fiairan, que tôt' autra bestia, pueys bartas et en las grans rodas d'espinas
que l'a vista, no's vol d'ela partir, tro que no'l puesca hom penre, que per totas
qu'es morta, per la flairor de l'aie. — partz ponh; e garda que sia en loc près
De las gruas. Gruas an tal natura que de pomier, que dins de la barta puesca
35s'ajuston en grans tropels; e lur natura manjar. — De la cocodrilla. Cocodrilha 135
fa las trop dormir, e la una fay la garda, es una bestia mala; e can ve hom, elai
can las autras dormo; e per tal que la dévora tôt, e cant lo a manjat, ela lo
garda no s'adorma, ela met a sos pes de plora totz los temps que vieu. Et estalva
petitas peiretas, per tal que non puesca se que una serp, que a nom idre, ven
40 estai* ferma, car lur natura es que dor- vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can -10
mon en pes. —
Del paon. Paon, tota la que l'idres dorm, elai
cocodrilla ve
la garda que a, es en regardar sa coa. dévora en un morcel e eau lo idre ve ;
trauca los costatz e va fora gauzens, e devon naysser, els salhon per Pesquina,
la cocodrilla mor. — De Vidre. Idre e la maire mor; et enaisi el mon non
es una serp que, cant hom li talha una son mas dos. — De la simia. La simia
testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a fay dos simos ; e cant hom la cassa, ela
5 paor la cocodrilla. — De la vibra. Can met que mens ama sul col, e tenga 5
sel
la vibra vol aver paiia de sa par, el se, si's vol; e sel que mays ama, lo
met son cap en la boca bayan de maior, met entre sos bras, e fug ab dos
la femela ; e la femela estrenh li tan pes. E cant ve que non li val re, per
fort lo bec e'1 cap al mascle que tal que puesca mielhs fugir ab catre
io mantenen mor; e la femela reman prenhs pes, ela laissa sel que mays ama, e fugio
de doas vibras, mascle e feme; e can s'en ab lo menor.
Ayssi dis l'est oria, con Herenborc, la reina, Per so qu'els cristians poguessan far
mayre de sanct Honorât, mes en heregia e menar a desrey, [conquesta
l'emperador e son marit frayre.
ad Andrioc d'Ongria doneron lur seror,
15 El temps ancianor, so retray l'escrip- prince de Cumania e de tota l'onor, 15
tura, frayre Léon lo Grec, que fom de gran ricor
que Mahomet de Meca, malvayza crea- e de gran manentia,
tura, Heremborc la plus bella de cara, de
e Johan Gaunes feron ley de falsa figura, faysson,
de peccat e d'error, huels vars e saura testa con fil d'aur
don foron verinat mot duc e mot persant, environ,
2oPinabels de Bugia e Sidracs d'Oriant, bel vis, boca rizent e colorât menton, 20
Marsilis de Marroc an son frayre Ay- flor de tota Castella;
que foron rey clamât [golant, roza fresca de may non es plus colorada;
d'Agen e de Girona, de Murcia la bella, gent cors e bellas mans,
de faysson
de Tholeta la gran tro ins en Compostella, mesurada,
25 Granada, Saragossa, de trastota Castella, gent parllant e plazent qu'a totas gens
e rey de Pampalona : e sa beutat retray. [agrada 25
aquests crezien la ley de la malvayza Des milia combatens ac per ella d'aiuda
gesta, Pemperayre Leons, tro que agues vencuda
Baffum eTervagant honravanenlurfesta. la guerra de Budac, que avia lonc temps
qu'era reys veramens [aguda,
3 can Ap. metalha. 6 elli.
14 îrayres. rubrique dans B. De lerror de 4 simios Ap.
maîumet. 16 maîumet B. 17 fezeron B. 18 12 que de crestians B. 13 manque B. 14 rey
derror e deregia granda B. 19 motz ducs e dongria B. 15 piïmpce B. 18 helemberc A.
motz presans A, magns dux magns persant e de î. B. 19 testa saura B. fill A. 24 que
B. 20 burgia B. 22 clamât e foron de îach a A. 25 e manque B. sas beutas retras A.
B. 23 e de M. B. 26 P. del pays de nauarra r. a iior de fiis florida B. 29 que era A. v.
B. 28 hondravan A amsi en escrich si troba B.
'
10 que per aquesta donna perda tant grans que de totaCastella e d'Espanha la grant
senhors, encaussava la seuta Mahom e Tervagant.
Andrioc e son frayre, la leys christianors, La bella Herenborc avia mot gran paor
e trastot lur repayre! que, si saupes lo reys la vezion maior,
fezes aucir l'enfant a mot gran dezonor. 15
Ayssi dis la gesta,con Herenborc pantayset, Aras layssa lo reys la guerra de Turquia,
cant era prens de sanct Honorât, que un cavalca sas jornadas, que fom en tro
i 5 ray de flama li eyssia del cors, que si Oneria
estendia entroal cel en forma decolompna. .
„ . TT ,
°. .
'
.
ensencha de son cors : domens qu'ella Andronic li mes nom lo reys, car l'amet
dormia tant,
dins son palays ausor sotz palis de Suria, Noyrissas fes venir e gardas li queria
20 vi una vesion de mot grant espavent: que gardessan l'enfant, car gran paor avia
eyssir vi de son cors una flama luzent que per la vezion la mayre l'auciria.
en forma de colompna, que tro al cel Aras creys e meilhura Andronix lo pla- 25
s'estent. zens :
Lo rays d'aquesta flama an la bella clayror lo reys li fes venir escudiers e sirvens,
venia tro en Espanha e la ley payanor que trastotz sos plazers li aguessan pre-
25 vincia et encaussava e gitava d'onor. zens.
Et Andriox, lo reys, que era en Turquia, Près de Nicomediaavia fach Constantis,
pantayzet aquel ser que'l dona s'ajassia: lo payre d' Andrioc, el forest, en jardis,
una flama luzent del ventre li eyssia. un gran palays rial, hon si noyr Andronis. 30
Andronix lo plazent s'es noyritz el palays,
2 nichoa A. e d'A. 3 \i i h. A. 4 T. am
trastota sa terra B. 5 am B. primpce B. 6
hclemborc A. 8 el] e son B. f. e trastotz sos
vanadors B. 10 perd an J., perdam B. 11/12 1 e A. clerdat (atz) AB. e manque !. 2
la -repayre manque B. xpristianors. 13 ru- cassava AB. la cresensa A. mahimet B. 5 si
brique dans B: Ayssi retray lestoria del pan- attayna A. 8 lur ley A. demandaua A. 12
tays de la bella heremborc e del rey andrioc. la ley A. 15 desonor A, deyzonor B. 18 que
1? Puey A. lonc B. quil B, que la A. 18 en .4. e trobet heremborc quen payllola iascia
ementre que d. B. 19 en son B. sos A. 21 B. 19 alliurada A. alieurada B. 20 net ques ]
de solas, de baudor a tant cou vole e trop si ban h on en sanc de filh d'en-
mays: perador."
mays hanc non si donet a nulh malvays Herenborc fom marridaepenset son afar,
rellays. con son fill Andronic non pogues atrobar
Un dia s'esdevenc que Andronix lo pla- negun d'aquesta ley, an qui pogues pariar.
zens Coman dament fom fach tantost de part 5
de Jesu Crist, lo rey, que es de gran mays plus complitz estava sanct Caprassis,
parage. le dons.
Es el nostre cozins ni de nostre linhage, Aquests eran agut philozophe nomnat :
aperten a mon payre ni a l'emperador? las riquezas del mont avian dezamparat,
SENECA OU LO SAYI.
Bartsch, Denhmaler dcr provenzalischen Litteratur, p. 199, 3 — 2<)1, 27. Grdr. § 31, p. i6.
St. v. 48.
car ades troba on se prenda. c'an renhat lonc temps d'un cossel,
Qui pert son temps de son pro far, can les veg pueissas sopartir,
ges, can se vol, no'l pot cobrar. que l'us degra l'autre sufrir.
De tais fasendas for ti tracha, Fizels amie lun temps no fal
20 que de trop parlar ve sofracha. per paubrieyra ni per trebal. 20
Très causas malditz Salamos: Aquel amie tenc per estranh
hom viel, neci, luxurios, que a gran cocha sofranh;
la
et home manent messongier, a la cocha conoicheras
e paubre ergulos, mal parlier. si val tos amix ni si l'as.
Lo de la bestia d'enfern es
.vu. cap capar. Enaysi près Adam et Eva en
peccat de gola. Li boca d'ome a dos paradis terrestri. Aquest peccat es l'azesc
uficis : gostar, so es a ssaber manjar e e li linha an que le pescayres d'enfern
15 beure, e parlai*. Per amor d'ayso farem prenlospeysonsen l'estanh d'aquestmont, 15
de la boca .ij. tractatz principals. Le e pren los per la gola. Mot desplas a
premier es en peccat de glotoniaen beure Dieu aquest vici, car tôt homs glotz fa
et en manjar; l'autre es peccat de la son dieu de son ventre et ayso es grans ;
lenga, qui es fol parlai*. Peccat de desplazer e gran abominacion aDieu, c'om
20 glotonia es .j. vici que mot plas al dyable fassa son dieu d'un sac plen de fems, e 20
e mot desplas a Dieu. Per aquest peccat que hom temia mays et ami son ventre
a lo dyable mot gran poder en home. que Dieu. Dieus comanda dejunis et ab-
Don nos trobam en l'avangeli que li de- stinencias, e le ventres comanda que hom
moni demanderon licencia a Jesu Crist mangi proo e de pas e Dieus comanda ;
25 que poguessan intrar els porx. E Jesu matin levar, e*l ventre dis: "Trop suyplens, 25
Crist donet lui* en licentia. E deman- a dormir mi coven per miels degerir mon
tenent que ilh foron intrat, tut li porex condug." E pueys cant s'es levatz, can
aysi con endemoniatz si negueron tut el tart que sia, enans que diga sas oracions
mar, en significansa que tut li home glot, ni sas matinas, el pensa de son ventre e
30 que vivon a maniera de porex, son donatz demanda: "Que poyrem huey manjar? 30
al dyable, que puescan habitar en els, e Poyrem ren manjar de sazon ?" Et après
que los puescan far negar en abis en la renembra que fort fon bons le vins d'anueg :
mar d'enfern. Mot a gran poder sobre "Poyrem en trobar d'aytal de melhor?
son enemic, qui lo ten a la gola; atressi Li testa m'a dolgut anueg, ja non seray
% a le dyables mot gran poder en home, ad ayze, tro que aia begut." Aquest peccat 35
cant lo pot far peccar per aquest peccat mena home a tota pauretat et a tota ver-
de gola. Cant le dyables vol home de gonha. Premieramens lo fa glot et hu-
tôt sosmetre, et el li corre plus volontiers briac, et après jugador e luxurios e
4 en apert. 13 terresti.
37a LIVRE DES VICES ET DES VERTUS. :J74
degastayre, mal despendeyre del sieu, alcuns retrayre de dejunar e de far ben,
e pueys vendre sa heretat et endeutar. e chiflan et escarniysson aquels que non
E pueys esdeven ribautz e layres e mal- los volon creyre, cant los vezon dejunar
fadatz et homicida e justiziatz, et el o far autres bens, et apellan los layrons
5 mezeys, que si dezespera, e ssi aucis e si et ypocritas; e mezeys apellar
deurian si 5
destruy. Aytal escot fa soven pagar le enemix de Dieu, car ilh podon ben far
dyables del servizi del ventre. Aquest soven maior dejunis, e pueys podon tre-
peccat si partis en .v. brancas segon balhar en las fazendas d'aquest mont,
sant Gregori, car en .v. manieras pot e mostran que fort an pauc de l'amor
10 hom peccar en beure et en manjar qui
: de Dieu, e tut son sebelitz en la vanaio
manja denant hora; qui en pren ses amor d'aquest mont, car mays curan del
mezura; qui manja golozamens qui fa ;
plazer de la cara o de la gloria del mont
aparelhar de manjar trop par sobrefluitat; que d'aquella de Dieu. Alcuns homes
qui fa aparelhar son manjar trop curio- podon ben dejunar tro a la nueg per
i5zament e trop delicadament. Li pre- cassar o per playtz o per juox o péris
miera branca d'aquest peccat es manjar alcuns negocis temporals o per alcunas
denant hora. Trop esta layt ad home, pos vanetatz, mas per Dieu lur séria grieu
que es vengutz a madura état, et es sans de far. Ad aquel jorn que deurian de-
e delichos, que non pot esperar ora de junar, son tornat enfant que volon a
20 manjar et esdeven li de gran glotonia, o
; totas horas tenir lo pan en la man. 20
per mala costuma, o per malvayza com- Atressi com hom pecca per trop manjar,
panhia, pos que es sans e fortz delichos, pot hom peccar per trop sopar. Home,
si non es alcuna ves per cauza razonabla. a cuy plas trop velhar de nuetz, gastan
E motz de peccatz esdevenon per aquesta lur temps en occiozitatz; ilh si colcan
25 costuma, c'om cura en sa vida aysi com tart e ssi levan tart e peccan en motas25
bestia muda. Aytals homs dis que non manieras. Premieramens en so que
pot dejunar ni far penedensa, car a frevol trastornan lo temps car fan de la nueg
;
testa; et el dis ver, car el a malvays cor jorn e del jorn nueg, e Dieus maudis los
e malvayza volontat. Qui son cap dezarma per la propheta. Lo jorn deu hom ben
30 et es ses bon cor, el non pot dejunar ni fayre; e la nueg deu hom pauzar de las 30
far autre ben, e ssen malvays cor li fa obras del cors e deu hom Dieu lauzar e
trencar son dejuni, que es gran peccat e pregar. Mas ilh non fan ni lo jorn ni
greu dezobediencia de sancta gleya que o la nueg, so per que Dieus ha tôt lo temps
a comandat et establit. E fora pron establit, e perdon tôt lur temps; e non
35 sufertador, si aytal persona dampnes sola- tan solamens perdon lo temps del ben, 35
mens si mezeys, mas el vol aver com- que poyrian far, mas fan motz de mais,
panhons en sa glotonia, e toi lur de ben jugar a taulas, ad escax et a datz e dire
a far e vol los menar an si en enfern, follias, gabarias e mais enprenemens, et
fazent las glotonias. Mot homes son mal- offendon Dieu e fan motz de greuges a lur
40 vays per avol companha, car totz homs cors,don s'amerma lur vida, e dampnan 40
glotz ha propriamens sobre totz autres lurs armas. Lasegonda branca de peccat
peccadors l'ufici del dyable, que es re- de gola es manjar e beure otra mezura.
trayre home de far ben neis cal re, que
; Aytals son propriamens glotons, que tôt
s'en rizon e s'en glorifican, cant podon
ni razon ni mezura, per que auran en far doas mezuras, la mezura del ventre
l'autre segle penas e turmens ses mezura. en autruy ostal, bona e larga, e la mezura
Sil que vivon en lur joventut, volon de la borsa en son ostal fort doloyroza
seguir las follas companhias e non podon et escassa. Silh que vivon segon fizica
25 tenir mezura. Silh que vivon segon ypo- tenon mezura d'Ypocras, que es petita
la 25
crizia son martir del dyable: aytals an et estrecha, et esdeven fort soven que
doas mezuras, car dos dyables an, que cilh que vivon per fizica moron atressi
los turmentan e sson mot contraris entre per fizica. Tant purgan las catre humors
els. L'uns dyables li dis: "Manja pron, que li .v. humors si gasta, so es la vida.
que sias ben fortz e non t'afreoliscas ;"
SAINTE AGNES.
Il Mistero provenzale di S. Facs. in éliotipia delV unico ms. con pre/azione di
Agnese.
E. Monuci, Rome 1880, t. 5 — 8.
Sancta Agnes. Provenzaliscitcs geistiiehes Schauspiel, heraus-
gegèben von —
K. Bartsch, Berlin 1869, p. 18 23, l. 491 636. —
Comparé avec l'édition de
M. Sardou, Nice 1877. —
Grdr. § 53, p. 86. St. p. 55.
Fer que non vols nostra diuessa onrar, "Aines, le tieus maritz ti tramet cest
q'il a poder ben o mal de tu far? vestir,
Per que iest aici torbada?" a mi fah mandament q'ieu ti deiha
Planctum sororis in eodem sonu: servir.
5 "Bêla sore, ieu morai de dolor, E si i a negun home qe ti vulla aunir,
qar non vei res qe ti faza socor; a mi dat aqest glasi am qe'l deiha
per qe ai paor non prenas deisonor auzir,
per cesta gent avol e sens valor, pueh l'arma el poz d'enfern vaga als 5
so Christus dicit arcangelo Michaeli ut teyidat angeli optant ipsum ut supra dictum et
u
visitatum Ainen, et portet indumentum ipsi cum asperges me\ et tum Aines
capillorum : intrat domum illam ligata. Piria dicit
"Michel, vai vesitar Aines, la mia moller, aliis ganeis quatido sunt extra scortum,
dona li aqest vestir q'il lo désira el qer. si audiverunt cantus quos fecerunt illeih
35 E si neguns homs vans la toca ni la fer, aves.
dona li de cest glasi, qes ieu t'en don "Aves ausit sos chanz q'an fah aieil
poder, aucel,
e garda qe nulz homs non pusca am ni com nos an ^itadas d'inz de nostre
lui jhaser." bordel
Modo dat ei Christus indumentum et en- per sa femna qu'es presa, quar non
sem, et dicit ei quod, si aliquis tangit vol asorar
40 eam, det ei Et vadit angélus
de gladio. la diuessana Vestis nii cenador amar?
ad eam et facit planctum in eodem sonu: Don cre que le sieus Dieus aiha mais 30
de poder
17 corrif/é par M. Meyer. ausor] Amfos. 31
qe non a nostra ydola qe non nos pot
1
portât Ba., portât Mu. va 1er ;
379 XIV e SIÈCLE. 380
per q'ieu die qe li anem totas ensems per nostres grieus pecaz auniz e mal-
pregar menaz ;
qes en nom del sieu Dieu nos deiha pueh intret en enfern e de lainz nos
bateihar." trais :
Elis meretrix respondit Pirie dicendo sic: vuella per sa bontat qe lai non tornem
"Ara lo li anem dir ses gran bestenza mais.
far, Cresas qe al ternz jorn el vole resucitar
5 e qe totasensems lo li deiham pregar." es a l'asension lai sus el cel puihar. 5
Modo vadunt omnes meretrices ad vir- E cresas q'el venra los morz e*ls vius
ginem ut roget Deum quod vellit eis per- juihar
donare. Dicit Sansa Aineti sic: e la sia passion aïs mais requastenar.
"Domna, a tu venem, qe tu deihas Es aihas en de Roma vostra fe
la gleisa
pregar e tôt cant vos dira âmes es onres be.
10 lo Dieu que tu asoras, q'el nos vuella E cresas que li mort an cars recitaran io
Aines respondit meretricibus quod lïbenter qi ben non los cresia non séria cres-
dabit eis babtismum, si volunt credere tians be.
15 articnlos fidei. Mais si aizo voles creire, pues vos
"Es ieu vos donarai baptisme de bon bateiharai
grat, es aici com fisels crestians vos rece-15
si creses los articles que cre li cres- brai."
tiandat. Piria respondit Aineti et dicit quod, bene
D'autramenz le baptesmes no'us séria credent totum illud quod dixit.
autreihat." "Domna, nos cresem ben tôt zo que
Borgunda meretrix respondit Aineti : dih aves,
20 "Domna, de mot bon grat creirem tôt es aici com fisels crestians nos recebes."
qant diras, Modo accipit Ames unum plénum vas 20
e volrem far e dir tôt qant coman- aque benedicte et babtizat eas dicendo sic:
*
ede follor. q'el nos perdon e nos done s'amor,
Sancta Maria, maire del creator, si a lui plai."
prega ton fill per ta sancta douzor
En aquel temps que hom comenset los et a ssos senescals que que totz sels
5 monestiersedificar,e'lsmonegues eisher- poyrian trobar que creyrian el nom de
mitans comenseroD a creyserlarenomada Jesu Crist, que per diversas mortz los 5
20 que si volia, veieyre li fon que una eau- si en un dezert, e la soa vida era en
zatantsolamentlifalhia, que mot l'agreu- dejunis et en vigilias. Lo rey Avenis 20
iava e mot li mermava sa gloria, so es amava lo mot e mot li portava d'onor
a ssaber que non podia aver enfant. Lo gran. E cant lo rey auzi aytal cauza
glorios linage dels crestians e las may- de luy, non vos pot hom dir lo gran dol
25 zons dels monegues e dels hermitans que el ac en son cor, car aytal amie avia
mesprezavon lo coutivament del rey, e perdut, e de tôt en tôt crée adonx la soa 25
per menassas ni per paor de mort non yra contra los morgues. Adoncx trames
laysavan a prezicar la ley de Jesu Crist sos sirvens per los puetz e per los de-
ardidament e ses paor. Et aco que a zertz e per motz luox que'l quezessan
bo la ley s'apertenia, estudiozament faziaD, amablamens e que li amanessan. E
e prezicavan lo nom de Jesu Crist. Cant cant venc a cap de pessa, aquil que 30
lo rey Avenis auzi aquesta paraula que l'anavan querent, serqueron tant que
aytals gens s'eran levadas que mespre- troberon lo preron lo e meneron lo da-
;
zavan las ydolas e prezicavan lo nom vaut lo rey. Garda le rey e vi lo pau-
35 de Jesu Crist e que non doptavan morir, ramens vestit, seluy que tant resplandens
mot fon plen de gran yra e de gran tristor, vestirs solia vestir e tant delicadamens 35
e comanda per tota sa terra a sos bayions solia viure, e vi lo lag e mesprezat e
vestit a guiza d'ermitao. De la tristor sinon eran, et aquellas que son d'aquest
e de yra que avia lo rey parlava e
la mont, deu hom amar e car tener atressi
u
dizia a seluy Oy, tu fol' arma perduda;
: com si eran durablas. Non conoyses
per quai cauza tu as mudada ta gloria per quai cauza hyeu ay dezamparat aquest
5 ni ta honor que solias aver en mon règne ;
mont? Car la sobeyrana apellation m'a 5
car tu eras premiers en ma cort, onratz apellat a vida durabla; e cant plac a
davant totz los autres; en aytal dezonor la benignitat de Nostre Senhor Jesu Crist
et en aytal viltat as mudada ta gloria, que'm vole desliurar del poder del dyable,
e que cuias gazanhar? Car totz nostres el mi fes mesprezar la vanetat d'aquest
10 dieus e tôt lo joy d'aquest mont as laysat mont, et adonx yeu mi consiriey queio
per un home que es apellat Jesu Crist aquest mont non era mays cant nient
— per que as ayso fag?" Cant le bons e vanetat, e perpensiey mi per que yeu
homs auzi ayso, alegrament e sanament era fatz e que'm covenia ad annar davant
respondet e dis: "Reys, si tu vols de mon Senhor per rendre razon et adonx ;
15 mi auzir razon, gieta de ton palays tos dezampariey tôt cant avia e segui lo, ei5
enemix, et adonx respondray ti d'aquo fas li gracias car li plac que'm desliures
;
que tu voiras demandar, que, tant com del poder del dyable e de las tenebras
aquilh y seran, neguna paraula tu non d'aquest segle e car mi demostret via
poyras recebre en pas que yeu ti diyses; per annar a luy. E die ti
on podia
20 per razon vuelh que m'aucias, o fay de que neguns autres bens ni neguna autra^o
mi que ti voiras." Lo rey respondet e via non es bona mays cant aquella don
a
dis: E qui son aquist enemix que man- tu, caytieus reys, yest partitz e deses-
das hostar?" E'1 benahurat li respont: peratz, per que nos em partitz de la toa
"So es yra e cobeeza. Aquestas doas conpanhia; car nos ti vezem a Dieu
25 cauzas tollon ad home que non pot en- dezagradable per so car tu mesprezas25
tendre razon; mas si tu hostas aquestas Nostre Senhor Jesu Crist que es senher
desobre tu, e per aquestas doas cauzas de tôt cant es et es égals a Dieu lo
tu as en tu saviza e lialtat, verayament payre que'l sel e la terra establi e de
tota cauza diray a tu." Ei rey respont : sas proprias mans formet home e'1 mes
30 "Hyeu ti autrey que yra e cobeeza giete en paradis; e'1 dyable per sa enveia^o
de mon cor que'y fassa aver saviza e decep lo, mas lo bénigne Senher que
lialtat. Digas mi, don t'es venguda nos formet, regardet si a las obras que
aytal error que aquo que vezem et auzem, avia fâchas de sas mans e vole per nos
aias laysat per nulla esperansa." Res- sufertar mort e passion, per la quai nos
p>5 pont l'ermitans e dis: "Reys, si tu vols desliuret de la poestat del dyable. E 35
pueys no'n parti. La paraula es aquesta: solament non toiles als crestians ben,
so es a veieyre als fols que aquellas que abans o fas a totz aquels que als
cauzas que son diviuas, que hom non pot tieus comandamens obeziyson. E sapjas
vezer, deu hom mesprezar atressi com en ver que hyeu non ti creyray ni non
eortsentiray als tieus comandamens d'à- aviasufert; ans sertas cascun jorn suffer-
questa maniera ni encontra Dieu non tava martire en sa conscienoia contra
faray fellonia ni mon bonfaytor ni mon las temptacions del dyable. E cant le
bon Salvador non renegaray, si tu a bons homs s'en fon annatz, lo rey fon
5 bestias salvagas mi liuravas per devorar mot yratz e consiret si de diverses tur- 5
o a glazi o a fuoc mi fazias morir. Non mens encontra los monegues et hono-
temi ni non am la prezent vida, que, rava plus largamens que non solia sos
plena es de vanetat o d'enfermetat tant dieus e sas ydolas.
fortment que longa cauza séria a dire. Domens que'l rey era en aytal error
îoMays per bona paraula ensenha mo sen- et en aytal pensier, un fîlhs li nasquetm
her sant Johan que tôt lo mont es pau- a meravilhas bels, e la gran beutat do
zatz en malignitat, e que non vuelha luy figurava aquo que de luy era a es-
hom lo mont ni las cauzas que'y son, devenir. E dizian que en tota la terra
que tôt cant es el mont es cobeeza de non era vist tant bel enfant ni tant
15 la carn et enveia dels huelhs, e lo mont agradable. Le rey ac a meravilhas gran 15
mieu amie e mieu frayre, et yeu m'en et ajustet ganren dels coutivadors de
soy lunhatz e permane en la soleza et cels que azoravan las ydolas, e de l'autre
25 esperi Nostre Senhor que'm fassa venir pobol ajustet ganren, et a celebrar la 25
salut." festa el fes ausir ganren de taurs al
Totas aquestasparaulasemaysd'autras sacrifizi far, e donava sos dons als grans
ganren dis le bons homs al rey. E cant et als pauez et als rix et als paubres
lo rey l'auzi, fon mot sosmogutz en yra en la sollempnitat de la festa que'l rey
30 e vole lo ferir; mays per honor e per fazia. Et esdovenc si que aquil cinq 30
reverencia de si mezeys et ol s'en re- barons qui si fazian savis de l'art de
tenc e comenset li a dire: "Caytiu, e la estrolomia, aquels lo reys fazia
don t'es moguda aytal perdicion que estai* e prop de si e demandava a
tant as aguda ta lenga a recontar aquesta cascun d'aquels que dizessan d'aquel
35fablazon? Sertas, si al comensament de enfant cals dévia esser. Et ac n'i motzss
tas paraulas non ti agues promes que que dizian que l'enfant séria de gran
partis yra de mi, a fuoc liurera ta carn ;
riqueza e de gran poder e sobre totz
mas car al comensament de tas parau- los autres reys que enans hy avian estât,
las mi conjuriest e per l'amor que solia Un dels estrolomiayres que fon plus
4oaver an tu, sufre ta vida; leva ti e fug savi dels autres, dis al rey; "Si con sels 40
denant los mieus huelhs que ja mays que m'ensenheron d'estrolomia, en tant
non ti veion e que nou ti destrua." com yeu puesc conoyser, trobi que
Adonx le bons homs s'en tornet el aquest enfant non sera en ton règne,
désert mot corrossatz, car lo martiri non
2 et en. 20 après senhor d'une autre main
5 saluages. 25 quen. 26 p. ê. a salut. aqui.
HARTSCH, Chrestomathie provençale. 13
387 XIV e SIÈCLE. 388
mas en autre règne melhor ses compte, non intres e que neguna cauza d'aquesta
et es mi a a veieyre que la religion vida que pogues engenrar yra non li
dels crestians que tu persegues el re- manifestes horn, ni mort ni 'vilheza ni
cebra, e que el mezeys y aura sa es- enfermetat ni pauretat ni neguna autra
5 peransa." Cant le reys o auzi, mot o cauza, si non era joyoza e delichabla, 5
receupgreu, e tornet sa leticia en tristor. non li aportes hom denant per so que
En aquella ciutat on el era, basti un non pogues consirar neguna cauza ad
palays a meravilhas bel, et en aquel esdevenir. E comandet que neguua
fes cambras mot bellas e mot resplan- cauza pauca ni gran de Jesu Crist non
xidens; e cant l'enfant ac la état d'en- li deches hom et aquo que l'estrolo-
;
io
fanteza, el lo mes el palays et establi miayre li avia dig, mandava que sobre
li servens e ministres, e aquilh eran totas cauzas fos celât. E cant neguns
joves mot e de gran beutat, e coman- dels ministres era malautes, el rey lo
det ad aquels que negun home de lains comandava gitar foras.
AR^AUT VIDAL.
Mofmmens de la littérature romane, [jubl. par Gatien-Arnoult, seconde publication, p. S— 6. —
Grdr. § 50, p. 77 s. St. p. 36.
15 Cirventes, loqual fe 'n Arnautz Vidal dal e que'm portetz tal guirensa 15
Castelnoudarri, e gazanhet ne Ja violeta qu'ieu an lay, ses defalhensa,
d'aur, a Toloza so es a ssaber la premiera
:
L'autrier, mentre ques ieu m'estava Es ren que tant cortes somo?
solet e fortment cocirava Com el fe mi,
dins en mon cor saludey lo tôt atressi
20 de mi dons que'm fasia for, e dishi le:
que de lonc temps "Companhs, ieu no dopti de re 20
13*
1
provenzalischen Litteratur p. 57—59. II. fol. 72 d 75 d et 164. Cf. Appel, Zeitschrift fur rom,
—
,
Philologie XIII (1889), p. 225 ss. Grdr. § 57, p 91. St. p. 69.
libre legent, entendre no'l podia: ni le solelh, mas semlec nuech escura.
per fort dezir de saber tôt ardia. Talh cert no hac ni dex en sastatura;
Gen m'avize de sa phizonomia: al sieu voler mermec, crée sa mezura.
10 semlec ordit per la philozophia; A vetz son cap les cels passée d'auteza, io
mantel portée gent foldrat d'azautia, mi no sobrec ad horas de grandeza.
d'armas senhal, sembel de valentia. Sa rauba fo partida, be lare teza.
De coi' humil Tenglozec son vizagge, balagtz robis no si fan de beleza.
e'm dissh: "L'estil del libre m'es sal- Mot fo subtil et prima la textura,
vagge, uzar no*s pot ni rumpre sa costura. 15
porta : vuelhas :
"Intre dedins, quar nostras armas porta." no 's tan plazent ambra ni'l frug d'abel-
has:
25 Savieza depinh las proprietatz del comte. lunh temps no vist tan grandas mara- 95
"Ceptre d'honor, corona de nobleza, velhas."
castel segur, columpna de fermeza,
font de dossor et fluvi de franqueza, II.
cintel d'amor et anel de proeza. De las cauzas pertenens ad humanal
30 De drech capdel, flor de cavalaria, conservacio.
amie fizel, miralh de cortezia, Resta après le tractât de las cauzas
saphir de pretz, cèdre de galhardia, intrans en humanal compozicio, que di-
liri glars netz, ténor de melodia. gam de las cauzas pertenens adz hu-30
Thesaur s'acuelh de valor et s'atura manal conservacio. Entre aquestas
r> en son capduelh, ayssoi ve per natura. prumier direm de la vianda, quar de
El vens erguelh, ab humils ha junctura,
per quel recuelh dedins nostra clau-
3 parec Tobler] parlée. 1 1 hubras. 25 ma-
s u ra rauillias.
395 XIIP SIÈCLE. 396
prépara da, après que sia maschada, es al qui la pren proporcionada, ei temps
après que el loc de digestio sia alogada; el quai es ministrada.
après cove que sia digerida, et la par-
tida pura de no pura separada, après
la De covit o del dinnar.
15 que sia distribuida et ves quascu membre Vianda et beuragge a covit o a din-
trameza et destinada, après que per accio nar so ordenatz talment que prumier 15
lofassa en loc rescost et umbros sa cena, en Europa, que pren aytal nom del
[o es ditacena de cenos, que vol dire fluvi Alaman, près del quai aquel
dit
ca, car trops homes fan lor cena a guiza poble fe prumier rezidentia. Autra-
de ca] cum tota lor vianda vuelho de- ment es dita Germania, quar es en gens
vorar ses far adz autre partida. Las germinoza et mot populoza. Deves orient io
15 condicios conveniens al dinnar so con- ha le fluvi dit Danubi; deves miech jorn
veniens a cena. Empero aquela cena le fluvi Reni deves occident et sep-
;
20 delicios be espacios,
et l'autra es de ssa le fluvi Reni. Cas-
quan le senhor joyos doua liberalment, cuna es mota rica a glorioza et en
quar a totz bêla cara de l'hoste es plazent; gens d'armas fortz numeroza. Grandas
quan sois meysshes diverses et apte so de statura, ardidas per natura,
ministratz, so grans cassadors et trebalhadors;20
per que de laun manje hom si l'autre de cara graciozes, alegres et gauiozes,
no'l platz; han saurs pels en color, so libéral
25 quan les vis so plazens, aptes les ser- de cor. Mas les Saxos entre els en
vidos, totas aquestas cauzas han maior excel-
et quascu covidat a l'autre gracios, lencia, qui so ditz Saxos, quar ayshi2?,
quan so auzitz diverses muzicals in- cum saxum, qui es peyra, contra lors
strumens, enemics so durs et fortz batalhan, per
torchas so alumnadas claras et resplan- mar et per terra. Mas sobre totz autres
dens, pobles valo en mar. Autras proensas
viandas ministradas, leugieras, delicadas, ha en cascuna Germania mot excellens,30
30 d'espazi prezentadas, et non ges trop cum es Austria et Bavaria, près del
cochadas ;
Danubi, Suevia et Alzacia près del René,
quar vianda cochoza de ser es mot et tropas Dels Saxos Germas
autras.
dampnoza les Angles descendero, le linagge dois
et non es be gauioza, quan d'escot quais en Bretanha la maior persévéra, 3r>
Bartsch, Denkmaler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart 1856, p. 55—57, str. 19—29. —
Grdr. § 49, p. 77.
Amb umil cor lo rey, si con podia, Lo rey Robert, mant hom lo planhera,
ans que fenis, dis: "No's meravilhes taisportamens en sa vida fach a
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es que tota gent en deu aver pezansa,
del reaime: car dreg es e razon, especialmens lo noble rey de Fransa.
5 Carie Martel, lo que fon,
sieu avi Com de Velli, aquel planh e sospira 5
e mon frayre de mi fon premier nat, la mort del rey, el n'a dreg e razon,
degra régir miels que yeu lo régnât. car l'amava de fin cor e de bon.
Consiensa del tort per cert avia, A'n pauc lo cor de trastot no"l falhi;
per que yeu cre que als sieus tornat sia." cant aus la mort, el ha dig cap encli:
10 Adonx feni, don fon mot gran pezansa; "Bel Senher Dieus, ben m'as descap- 10
Gran dolor fon, qui auzi la depertida Per Proensa passa premierament,
del rey Robert am la donna gentil. dedins Nissa tu t'en vay comensar,
La regina va gitar un gran quil: tro la verge sancta Mari' a la mar ;
20 " Ay,bona amor, temps es que nos partam. per Masselha passaras e per Arle,
Si a Dieu plagues, volgra esser avan tro aqui s'estent lo poder del rey Carie. 20
morta que vos! Mays pueys que Dieu Ad Ayx t'en vay, complancha, senes
lo payre falha,
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre." petitz e grans humilmens saludar,
25 Lo rey auzi que la donna planhia: com un dels luox que'l rey volia amar
aysi com poc va confortar:
el la de Proensa: preguem devotament
u
Huey Dieus
es lo jorn, mi vol apellar; santa Clara per lo bon rey valent, 25
E del seyzen el fora eysament, L'arma del rey non sufra nulha pena:
si agues vescut, captengra lo tôt dya. totz en preguem humil de gracia plena.
Fe sperital en el bon pe avia. A sant Loys, ver cors sant de Masselha, 35
PONS DE PRINHAC.
Las joyas del gay saber, p. 10—12; cf. p. 247. — Grdr. § 50, p. 78.
Per aquest vers M. Pons de Prinhac, ex- per que n'es pexs qui leva gran erguelh,
5 capitol de Tholosa, guassanhec la violetta el quai, si mor, layshara l'arma trista. 5
de l'aur, l'an M. CCC. XLV.
Pel femps don nayhs la flors qu'e nos
Dins un bel prat, compassat per me- fay brusca,
sura, es entendutz le lims del quai nasquec
una flors nays, qu'ieu say, en pauc de Adamxs, que pueys los payres engendrée,
femps; dels quais prendem nostra captiva rusca;
e can ve lay que régna lo gay temps, e pueys sercam mant pueg e mantaio
io en son jhoven, pren guayha noyridura ;
comba
etz enapres, quar es frevols e tenra, pernostres hops, don sufrem gran trebalh;
lo vent tôt jorn en ventan la decay, e, can morem, Paver nos defalh,
tôt
e pueyhs le freytz, que la fa tornar lay tant que dos met totz nutz dedins la
al femps poyrir, del cal davan s'engendra. tomba.
15 Per le bel prat, on la flors pren nay- Le cruzel vent qu'entorn delà flor venta,
sensa, die yeu de sert quez es cobeytatz grans, 15
es entendutz lo mons fais, que'ns enpenh que'ns fay bayshar lo cap en far engans,
a far baratz; quar maîvestatz nos fenh don eug per so c'avol gen nos turmenta.
so que non es, e'ns tolh la conoysensa, E le grans freytz que pueyhs la flor
tant que no vei que milhorem de vida ne porta,
20 ni sol pensar no volem don nasquem : die qu'es la mortz, veus la quai fais
e per so crey tôt le mal que sufrem companh,
nos donaDieus; quar malvestatnosguida. que'ns fay tornar, al sieumelhorguazanh, 20
Comparar vuelh a la flor per semblansa en terra vil, quan nostra carn es morta.
nos, qu'en est mon prendem lo naysemen, Mos ferais governs, bos espers me
25 que de prumier avem gay noyrimen, conorta
tro l'enemixs en peccatz nos avansa; de venir lay on lunh bes no defranh :
per que Dieus fay de paradis la vista, per que'us sopley, no'm tengats per
com la flors pot, segon que'm par atz estranh,
uelh: can me veyretz près la divin al porta. 25
E'1 respos deu esser del compas de meia en so et en lengatges. E devon esser
cobla, quaysh, so es mays mens de totas d'un compas de divers. E deu
dos bordonetz. E li bordo que son en tractar d'amors de lauzors per ma-
dansa, no devo passai' .vin. sillabas. Et niera de rancura, "quar mi dons no mi
20 en cas que aytal bordo passesso .vin. ama ayssi cum sol," de tôt aysso2o
sillabas, séria irregulars aytals dansa, essems, qui's vol. E qui voira far tor-
anormals e fora son propri compas, e nada, segua la maniera lassus dicha,
si donx li rim no seran multiplicatiu. can tractem de vers. En la quai tor-
E qui's vol, pot retronchar très bordos, nada deu hom tractar, qui's vol, de totz
25 ses plus mens, del respost; pero, sii los lengatges los quais dessus ha pauzatz 25
respos es de très bordos solamen, noi ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si
deu hom retronchar mas dos, ses plus aysso far li tornava greu, fassa la dicha
mens. E deu tractar d'amors, e deu tornada del lengatge de la derriera cobla.
haver so joyos et alegre, per dansar, no E si la tornada l'aparia breus per tractar
so pero ta lonc coma vers ni chansos, mas de totz los lengatges, pot hom far re-30
un petit plus viacier, per dansar. segon corsa del compas de la una de las
qu'es estât dig. Enpero huey ne uza coblas denan pauzadas, d'autra, sol que
hom mal en nostre temps d'aquest so; no passe lo compas, so es lo nombre dels
quar li chantre que huey son, no sabon bordos que cobla deu haver. E deu
35 a penas endevenir en un propri so de tractar de totz los lengatges ayssi cum 35
dansa. E quar no*y podon endevenir, son estât pauzat dessus a tiera, e deu
han mudat lo so de dansa en so de haver las acordansas que son en la fi
redondel am lors minimas et am lors de cascuna cobla.
12 comensamen. 22 fera? 26 no-'l] Ap. pro- 7 fan] îam. 8/9 destantar. 26. 36 atiera
pose: nom. 27 sesj es. 32 qu'es que. J
M. 29 la paria M.
405 LAS LEYS D'AMORS. 406
.xx. o trenta cobblas o may, et alcunas d'aytals dictatz son tensos, partimens,
vetz per coblas, ed aquest conte de .VI. pastorelas, vergiera3, ortolanas, monias,
coblas a .x., am doas tornadas, en las vaquieras, et enayssi de trops autres
quais devo jutge eligir, le quais difinisca dictatz. E
degun dictât d'autru lengatge
îolor plag e lor tenso. E*l jutges per nos no prendem en nostre jutjamen, quar 10
aquel meteysh compas de coblas o per prezomtuos es qui vol jutjar l'autru
novas rimadas pot donar son jutjamen, lengatge, si donx no es mesclatz am lo
— enpero per novas rimadas es huey nostre per dreg compas.
mays acostumat —
en lo quai jut-
, La diffinitios de pastorela. Pastorela
i5j'amen alqu volon seguir forma de dreg, es us dictatz que pot haver .vi. o.vm. 15
fazen mensio d'avangelis e d'autras pa- .x. coblas mays, so esaytantas cum
raulas acostumadas de dire en sentencia: sera vist al dictayre, mas que no passe
la quai cauza nos no reproam pero be ;
lo nombre de trenta. E deu tractar
dizem que aysso no es de nécessitât. d'esquern, per donar solas. E deu se
2oQuar abasta solamen qu'om done son hom gardar en aquest dictât maiormen,2o
jutjamen et aquel déclare, per aquela — quar en aquest se peca hom mays
maniera que mays plazera a cel qu'es que en los autres —
que hom no diga,
cauza, coma si una vila oz una ciutatz en la enpozitio del nom; quar si hom 15
u
era destruida e dissipada per guerra apelava cossir" "somi", per le con-
per autra maniera. Et es del compas trari, ja le noms no séria be enpauzatz.
de vers, cant a las coblas; quar pot Per que cove qu'om pauze tal nom que
20 haver de .v. a .x. coblas. E deu haver sia consonans et acordans a la cauza.
noel so plazen e quays planhen e pauzat. Et en aytals dictatz no trobam cert 20
Pero per abuzio vezem tôt jorn qu'om nombre de coblas, per que en aytals
se servish en aquest dictât del so de dictatz pot hom far aytantas coblas quo's
vers de chanso et adonx, quar es
; vol, ayssi cum son somis, vezios, cossirs,
:
dos en dos, de très en très, de mays, se- quar hom comuualmen fa et ordena lo
gon que s voira aquel que dictara, oz en la dictât de dansa, e pueysh li enpauzar
h de cascuna cobla, nom retorna nna meteyssha * .
coblas, de may. —
23 del so manque. 30 (ou es esconditz) hom en s. d. 8 dona de
en Ap.] et. oz. 18 noms. 19 acordam. 25 rebecs Ap.
409 L'ÉVANGILE DE NIOODÈME 410
so; e*l contrari fay hom leumen en bal, fa lo dictât de bal, tractan d'amors o
quar hom primieramen troba'l so amb de lauzors o d'autra materia honesta,
esturmens, e pueys, aquel trobat, hom segon la volontat del dictayre.
L'EVANGILE DE NIOODEME.
Ms de Paris, fr. 1745, fol. 105 a
.
— Denkmiiler provenzalischer Literatur und Sprache ha. von
H. Suchier I, Halle 1883, p. 1—5 v. 1—138 (Sr.). —
Grdr. § 47, p. 73. St. p. 41.
El fazia los sortz auzir "Cest es trayst per eyss los sieus,
20 e los clobs sautar e salhir, que so que fa es contra nos. 20
als secs rendia lur vezer De que vos autr' es autoros ?"
et als forsenatz lur saber, Doncs respondero li Juzieu
ganre de morts resussitet, encontra Crist, lo filh de Dieu :
a'n Pos Pilât, quez era bayles los sortz, e*ls clops corre e salhir,
de la terra e dels reaimes, demoniatz, cecx e gibos
e si que près lo li rendero. motz soven sana vezen nos
D'u sieu descipol lo comprero al sapte, per que lo te avem
35 trenta deniers, pueyssa liatz liurat, car nos trastug vole m 35
Am aquesta canso e dansa mesclada Hue Hanc, pueys que'us vy, non agui jorn
del Valat, mestre en medecina de Mon-
endura
pesïier, gasanhec la violetta, l'an M. CCC. , ,. , , .
dornpna, si'us play, vuelh chanso far e que vos mars de jauzimen hornada,
etz
dansa, e creys valors e fontz don pretz s'asagua,
no per us rims, mas per novela siza per que m'adutz volers dreytz qu'ieu
gent deviza: que m'apagua [retragua,
10 quar la dousors quei novel temps amena, l'onor ei laus de que vos etz dotada. 10
s'es tan prehon dins lo mieu cor enclausa, Sus totas etz coronada,
que d'estar gays no pot jorn aver pausa, gentils flors d'umilitat,
e per causa, amb excellent castetat,
pus que l'ausel en may am la serena. que'us ha dat
15 De tal gaug es m'arma plena lo pretz que'us a 'nluminada; 15
8 novel
asiza. 29 paralantz. 31 chanso. 10 donada Ba. 14 ha manque. 15 que nos
36 lacune de deux vers. enluminada. 21 haps. 24 veritat. 30 andosa.
415 XIV e SIÈCLE. 416
L'EVANGILE DE L'ENFANCE.
Bartsch, Denhmâler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart 1856, p. 281, 36— 287 , 23. Com-
paré par M. Miola avec le Ms. de Naples (N). L'Infanzia di Gesù poemetto provenzale de/
sec. XIV, rist. dal prof. Giorgio Eossi , Bologna 18'JO p. 18—25, v. 416
, 627 (Ro.).
,
Cf. — —
A. Kressner, Archiv f. d. Studium der neueren Sprachen, vol. 58, p. 291 ss. Grdr. § 47, j>. 73.
St. p. 40.
JV. 18 pechies N. 19 que vos JV. 20 el man- tojor N. 18 que aven fach N. 19 qu manque
que JV. samblan P. 23 pregue JV. que vos en N. ren non aiam donat N. 20 ne que N. faren
JV. 24 non feras N. 25 teuliers sestet N. N. 21 tôt nos ren non li donen Ar 22 non .
26 tro que iV. 27/28 tant grant talent hauie l'enviden N. 23 Tos responderon fassan que
dobrar de tout lo jor non va manjar N. lo troben N. 24 en très tos N.
417 L'EVANGILE DE I/ENKANCE. 418
vas lur hostal s'en van venir, "Mon effant, vont aves estât
am gran gaug et ab alegratge, de tan gran nueg? Si as albergat,
car avian fag tan bel obrage. ieu vos priée que no m'o seles."
L'effant Jésus fonc remazutz L'effant respon "No faray ges.
:
r
A o. v.j que N.- 10 olas et teules et pichies
.
r
22 mentre que Josep l'effant sercaua N. el ]
que Ro.P. 11 toior stat A 12 obries X. 13 .
T
Jozep Ro.P. 23 fun Ro. per una trauessa hon donna A\ 15 es vos A 16 ni pechies ni
.
T
passaua Ar 24 e tri X. 25 annaua a son h.
. teules A . 17 pueis n. Ro.P. e pueys n. N.
T r
t. que A 26 per la man lo près A
. 27 per . va dire X. 18 dormir N. 19 respondet \
T
la man A 28-31 e nostra donna Ro.N. ha
. 20 non X. ne Ro.P. jor (: voirie» N. 21-2(i
plaser gran quan vi venir son car enfant N. manque X. 23 a qui P. 27 beg] vet Ro.P.
28 e nostra P. 30 at Ro. gran /'. 31 sont 30 lo bel X. 33 a ver] tacha N. 35 non hy
P, sent Ro. 33 dossamen P. a N. at Ro. 36 olas ny teules ny pechies A'.
BARTSCH, Chrestomathie proveuçale. 14
419 XIV SIÈCLE.
e
420
mai me valgra que m'agues mort." c'alqu' esquern lur a fag l'effan.
Lo teulier estet corrossat Pueis lo prozom teulier va dir:
e fonc mot dolent et irat, "Senher Jozep, voles aurir:
cant vie tota l'obra affolada, ton filh Jésus venc entre nos,
io aissi delida e malmenada. a la teulieira adiudet nos io
so "Senher," dis el, "no vos sia grieu, Dis Jozep "Metes vos premiers.
:
'
30
pus vostra obr' entieira aves ? car el o pot melhs far que ieu."
Vos autres semblas truffados, Lo teulier vai d'aqui partir,
barataires, escarnidos, ves son hostal s'en va venir,
que m'agas fag venir vessar e tug sos obriers issamen
ni tant luenh venir trabelhar. d'aqui partirou e van s'en
10 Mot aves fag gran vilania, am gran gaug et ab alegrage, 10
qu'ieu non puesc anar a ma guia. car accabatz fonc lur obratge.
Respondet lo prozom teulier:
que Dieu sagret, c'om apella Alisquams. car no siguem las pezadas dels viels
Encaras mais reconta, et es vers, que dizien et o fasien mot miels
que de Tolzan e de tôt Carcases que nos non fam, per que laysam estar
e de Franza e de tota Espanha, lo saute luoc que Dieus dignet sagrar.
5 foson en plan o foson en montanha, Mas ges del tôt non es nostre lo dans,
tant com tenian los règnes de sa mar, ans y an part selhs que rosins anblans
cant eran mort, s'i fazien portar. e bels cavals sojornatz e corens
E tutz avien tant gran devosion tenon d'aquo que lur ufron las gens.
avesques e'is contes e*l baron
los Per lur déport e per lur quavalquar
toque a penas alons jaser volian: dezamparon lo servir de l'autar 10
los salesan dedintre e defors: per que tiran ad els totas las gens,
e cant fora ben saonat lo cors, que non sabon la vera sagrason
lo portesan en Arle soterar, que Jezus fes al sementeri bon.
en Aliscamps, lo quai vole Dieus sagrar, E per aquo quar tota gent non sap
20 So es l'espelh qu'ieu desus dig avia: la gran vertut que'l sementeri cap, 20
el quai espelh totz fizels si deuria ieu o diray a tôt lo mont per ver:
mirar en so que fasien los antics. sol de l'auzir es grans gauc e plaser.
Mais nos semblam los jovenetz mendies,
Com grant batalba fo en Roma entre els per la ciutat entre los homes mors, el
05 meteysses e mori y mota gran gent. vi una dona morta que era prens e vi
Enans que Julius Cezar nasquet, ac que la creatura li ballava en lo ventre. 25
morta, ayci que era mot fera causa de razon del mes que l'avia trach del ventre
vezer ho. Et cant aquella tant grant de la mayre ; e per so car lo jorn enans
batalha fo passada, un home rie annet qu'el nasques, eran agutz espesatz e
mors son payre e sa mayre ambe motz' |jel amb aquels que eran restatz, acabe-
autras, mezeron li sobreDom Cezar. E |ron so per que la era annatz, an ba-
cant saupron qu'el era agut de bon talhas e an grans combatemens de villas
,
linhatge, noyriron lo ben. E per temps e de castels, ancara qu'el gazanhet tota
5 cant el ac vescut, ac una filha que ac la terra. E el estant en aisso, mori sa 5
non Juliana, e donat la per molher a filha que era molher de Pompieu. E
Pompieu qu'era dels maiors de Roma. saup que Julius Cezar venia, e vezent
E en aquel temps era costuma en Roma qu'el avia perduda sa molher, que era
que, cant alcuna terra non lur volia la filha de Julius, adonex comencet a
îoobezir, que els y enviavan ost e dona- tractar e dire que lo non era razon queio
van cert temps ad aquel que anava 'n on li fezes la honor que era acostumada
cap de l'ost que d'enfra aquel cert temps de far als autres, pos d'enfra lo temps
agues conquistat la terra on anavan e que dévia venir, el non era vengut. E
;
u
20 temps que vivia Julius Cezar esdevenc el e dys lur: Amicx, si tôt nos nos 20
si que agron adenviat ad una terra que em alegoratz, gazanhat avem a Roma
lur era desobedient, e fes tant Pompieu, mays que degun dels autras que son
que Julius Cezar, son suegre, que era agutz tramesses per très vegadas si ;
cavalier e bon home, mas el era paure, tôt els son poderozes del pobol, nos em
25 que el annet cap de l'ost. Et doneron de maior fama car vos sabes ben que 25 ;
li cert temps, segon que era costuma, nos venem de terras que totz eran
que agues preza aquella terra. E fo nostres enemicx, e mal lur grat lur a
aital aventura qu'el traspasset lo temps covengut qu'els sian nostres. Per que
que los Romans li avian donat, e non fassam d'aquestos atretal, e non intrem
30 ac ren fach e la gent s'en volian tor-
; en la ciutat mas escometan los ayci 30
,
nar dizent qu'els avian servit lur temps, defora et aytant com d'els poyrem penre
Dys lur Julius Cezar: "Amicx, si tor- en destruan e aucizan." E concenti li
nar vo'us en voles, tornatz vo'us en en tôt l'ost,e fazian ho enaici, e fazian
bona hora; e si n'i a degun que per lur gran dampnage a la ciutat, e avian en
35 cortezia vuelhan demorar ayci, faran Roma gran peleia aici que los Romans 35
lur bontat e lur ensenhament; e yeu que vezian lo gran dan que prenian,
prometi lur que ieu partiray amb els manderon li dire que li farian la honor
tostemps so que yeu auray. Que sia que acostumada.
era Et respondet
cert a vos autras que yeu per dengun Julius Cezar que non volia, car el era
40 temps non tornaray en Roma si ieu , melhor home que aquels a cuy solian 40
non fach aquo per que ieu sa suy tra- far aquella honor, mas que els li dô-
mes." E sobre aisso s'en tornet en blessan aquo que als autras solian far;
partida la gent, e en partida y resteron, si non que ja mais non intraria. E
,
mas non totz. E pueys fo aventura que els ayci com despagatzs agron ho a far,
doneron totas las autras honors. E l'un dels cavaliers Cobia e l'autre Sa-
apres pauc de temps que foron en gorbia. E atroberon un luoc que lur
5 Roma, e fon Julius Cezar senher de fo semblant que y dévia aver bona 5
Roma per si meteys, e fes aucire Pom- ciutat, mas que avia luenh l'ayga; e
pieu que avia concelhat que non li fe- envieron ho dire a l'emperador Julius
zessan houor. Et aquest fo lo premier Cezar. e el lur mandet que prezessan
emperador de Roma, e aquest conquistet lo trauc que enpachier fazia a l'empe-
10 la maior partida del mont, e, per la rador e que y fezessan venir ayga eio
,
boutât que el ac, totz los autras empe- que apobolessan la sieutat. E feron
radors gentils que pueys foron en Roma ho enayci qu'els feron un pont mot aut,
prezeron sobrenom d'aquest.
lo E fes per lo cal feyron venir l'aiga, que dura
apobolar très ciutats en Espanha, so es tro a la fin mont, e costa l'ayga
del
i5Tholedol e Sagorbia e Saragossa. E demenar ad aquella ciutat de .xv. 15
tro
trames dos cavaliers que apobolessan ans, que Espanha dévia annar a Roma.
una gran ciutat en lo melhor luoc qu'els E entitoleron los cavaliers la ciutat de
trobarian en Espanha, e que la entito- lurs noms enaici que prezeron las .v.
lessan de lurs noms rneteysses. E l'un premieras letras de Segorbia e las .m.
20 dels cavaliers avia nom Ladol e l'autre derrieras de Cobia, e feron en nom a 20
Toi, e ajosteron los noms e fo lo nom la ciutat e apeleron la Segorbia. E
de la ciutat Tolodol. E pueis el ac pueys fes apobolar Saragossa e fes en-
autras dos bons cavaliers et fes lun titolar del sieu nom.
anomnar l'autra bona ciutat per aquella
MARTI DE MONS.
Las joyas del gay saber, p. 105 107. — Grdr. § 50, p. 79.
Bala,
he pels frutiers cardenals he prelatz;
ensemps veyretz Frances ho Vcrgonyhos; per nostras gens, que tost l'an abaysat.
don prec a Dieus que no'ls do ja mays Miracle gran Dieus nos ha demonstrat,
guerra. am franc voler nos vol desamparansa.
Aras es temptz que le rey d'Anglaterra Dorénavant no cal plus dart ny lansa,
layse lo crit qu'a portât falsament, depus que Dieus s'es mes de nostra part ;
5
5 que nostres reys Charles mot exselent qu'a tout l'erguelh al verenos leupart
Dieus ha monstrat com senyhors de la que ta lonc temptz nos ha donat damp-
terra ;
natge.
si no s'en van, tugh perdran la desferra, Confort d'amors, fons he cap de pa-
cum fe le reys am sos frayres e ducs, ratge,
d'autres gran re, que vezem dezastrux vostre car filh faytz que prim ho de tart
loper guireiar contra'l reyne de Fransa. nos velha dar totz ensemps bona partio
L'erguelhs d'Angles es tornatz en may- de paradis, le sobrier heretatge.
sansa
Si un estudiant angles ven a Paris per gent? Ben séria descortes aquel que mal
estudiar, si deu esser apreyssonat.
li faria." Mas l'orne d'armasque l'a apre-
Mas quai veser d'un dopte que totz u
lo sonat tantost respon: Mos amix, entre
i5Jorns s'endeven. Hom sab ben que lo nos Franses non avem cura de vostrasu
rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an leys ni de l'emperayre que las ha faytas."
tôt jornguera ensemble. Si es vengut E lo licenciât replica: „Sira," fayt el, "leys
un licensiat de la ciutat de Londres per non sont altra causa que dreytas rasos
estudiar a Paris e per estre mestre en ordenadassegon sabiesa. Sivosnonavetz
20 decretz o en teulegia, un Franses l'a âpre- cura de las leys, ja per so non es que 20
sonat, e la questio ven per devant lo rey. los senhors de Fransa non amen raso
So ditz lo licenciât qu'el no deu pas far en las causas rasonablas. E d'autra part,
finansa ny esser presonier, e si fonda sa quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec,
oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres lo quai hera a Roma, e de la volontat del
25 de ley per sa partida, la quai dona papa remudec a Paris, lo papa e lo reys 25
previlegi fort grant als escolas e sideffent doneron previlegi grant en aquest studi
que hom no lor fassa greu ni desplaser, de Paris. E per aquela via enmenec lo
mas tota honor e reverensia; e vec vos reys de las partidas de Roma mestres
la raso que ditz la ley: "Quai sera," ditz escolas de totas lenguas. E donc per
u
30 ela, tals homes que non aura merce d'un que non poyria el venir seguramen, puys3o
escola lo quai per saber e per saviesa qu'els foron asseguratz per lo rey?"
aquerre ha layssat riquesas e sos amix "Sira,"so dis l'orne d'arrnas, "supausat que
carnals e son pays, e si s'es mes en totz escolas fossan asseguratz, depuys que
paubretat e si s'es fayt banir entre autra guera gênerai foc jutghada per lo rey de
Fransa contra aquels d'Anglaterra, nuls 35
3 est. 4 falsoment. 4 d*oronavant.
23/24 so oppinio. 14 raos] nos. 24 e manque.
481 XV e SIÈCLE. 439
Angles no deu venir per estudiar ny per que vos portatz son propias nostras, e si
autra causa. Car per color d'estudi vos vos die que vos las portatz malvasament.
poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz E si vos en voletz deffendre, vec si mon gat-
1
escriure e mandar los secretz del rey e ghe. Lo Franses ditz cortesament: "Yeu
'
10 per falsa color per espiar, yeu cresi lo es avis que hoc, per so que lo Alamant 10
verayament qu'el no deu esser presonier, ditz que son linatghe es plus antic,
si no que lo reys agues fayt mandament enayssi vol el dire que son linatghe a
gênerai que negus Angles estudian no premier portât las armas donc si el era
;
venghesan en son reaime; e si alcun ditz, premier, el auria lo premier dreyt. E car
15 si lo rey non obstan los previlegis papals el non ha testemoni davant lo rey e aysso 15
autreghaz a l'estudi poyria far tal man- vol proar per son cors, lo es avis que
dament, yeu die que non i quai doptar. batalha y deu aver. Mas en esta opunio
Car si l'arcivesquat de Roams vacava non es ben l'actor acordan, e si es ben
Pavescat de Paris e los canonges eligian la raso propatent, per que non y deu
20 un Engles, lo rey poyria contradir a la aver batalha. Car els no son pas d'un 20
electio e en séria escotat segon las reaime ny d'un senhor, per que entre els
oppunyos de nostres mestres e tôt per en cavalguada pogessa aver ni venir ny
aquesta raso; car non es pas expedien al rey grant dampnatghe, ny a l' Alamant
si respont cortesament: "Bel senher, que lo rey per bona informacio trobava que
me dissetz vos? No podi be portar las so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar
40 armas que mon payreeismieus ancessors del gibet ny de copar lo cap, car son 40
an portât per tôt lo temps, que memoria home de gleysa. Mas si el en fasia bona
non es del contra ri?" "Si m'ayut Dieus," justicia, yeu no m'en apellaria pas; mas
ditz l' Alamant, "mon linatghe es plus antic
que non es lo vostre, e aquestas armas
1/2 e si vos die est répété. 7 devanant. 34
18 larciuesque. 26 portas. donessesa.
433 HELIAS DE SOLDER. 434
jutghar batalha entre els dos, jes per proar de rneschanta vida, yeu no vey pas
home que sia crirninos e que si puscha que dreyt o vulha.
HELIAS DE SOLIER.
Las joyas del gay saber, p. 148 — 151; cf. 275. Cette pièce se rapporte au grand feu de Toulouse
(1463) , sujet traité par le même auteur dans un sirvente (p. 148 —
147). — Grdr. § 50, p 81.
PEIRE DE VILAMUR.
Las joyas del yay sàber, p. 214—236; cf. p. 280. — Grdr. § oO, p. 81.
Dansa d'amors am refranh, per la quai foc don cuda lo mieu cor fendre,
jutgat lo gauch a mestre Peyre de Vilamur, dolens et plens de tristessa,
bachelier en leys, l'an M.CCCC. LXV.
qui no cessa de plorar,
Neyt et jorD dins en la pessa per tal sos volers aguessa
5 no'm puesc tenir d'alegrar, de la flor que'm fay pensar.
quant mi sove la noblessa Prec humilment, test' enclina,
de la flor que'm fay pensar. eysausisqua mon désir,
En mon joven me comensa car no'y a plus medecina
amors de far mortalz jocs; per me far tost engausir:
îo tant m'art he 'raflama sos focs no 's creatura que sabessa 10
Citatio donada per M. Matieu d' Artigualoba, volem donar ansi cum s'aperte
20 elegit del'avesqnatdePamias. als dictados, hun branc d'argent am la pera d'enguoys.
l'an M. CCCC.LXVIII, en ahost. Deman-
dament de messenhos chancelier he raan-
He per ansi vulhat aver memoria 20
17 Hors.
30 spertzs 18 sapreste.
437 PASTORELA. 438
PASTORELA.
Las joyau del gay saber, p. 89—92. — Grdr. § 48.
ton paubre cor trop duramen se planh; tan valhenmen an gran e forta guerra
de ton greu mal a nul plus te complanh, que de paor fara tramblar, frémir
mas day te gauch e vieu en esperansa, los Sarrasins e per mar e per terra.
quar Jesu Crist, ton Dieu, que tan res- Don lauza Dieus e la verges Maria,
planh, qu'a ton besonh tant be t'an secorrit, io
io secors te day am
molt bêla poyssansa. y alegra te la neyt e mays lo dia,
En gran débat e divisio mortala no menés plus ton planh e dolen crit:
los Italians eron y a gran discort, aras sera lo gran Turc descoffit;
tôt lo pais avia guerra très mala, en conoyssen ta ley fisel e bona,
grans e petits se volian mal de mort, ton Salvador Jésus sera grasit 15
15 dont lo gran Turc soven te fasia tort per tôt lo mon de cascuna persona.
vilanamen tuava;
e tos subgetz O fier dragol, calobre cru, salvatge,
peys que ta gen non era d'un acort, cor sarpenti, de natura murtrier,
am pauc esfors ton pais gasanhava. renégat Turc, inhuman al coratge,
Mas Jesu Crist, lo nostre bon salvayre, diable dampnat, tigre fais, messongier, 20
don totz s'en van am cor joyos arden e florira la sancta fe crestiana.
contra lo Turc e sa gen de malecia, Per que menem
joyosa vida,
trastotz 25
30 lo rey Ferran cap e governador. e totz enclins de bon cor luy preguem
Dels y van cascun senhor;
Italics que vuelha dar al sanct payre Victoria.
l'estendart y es de Florensa la bêla: Très dossa flor, on totz nos gaudirem,
joynes e vielhs ley van de gran amor, qu'as enfantât Jésus, lo rey de gloria,
de gauch cantan, en guisa molt novela. prega ton filh que lo Turc conquistem35
y aver puscam honora bla Victoria.
que nos done las obras far que vos ulhas despachar.
que en paradis pussan intrar. E qui non vendra vere la festo,
Per tant vos y vendres, li sera fâcha una enquesta;
tant quan vos dinat seres, e qui non vendra de matin
30 per veyre Pesbatement. pagara un pichier de vin. 30
Trompeta. Ieu vos fauc comau dament que vos dira mon conpanhon.
que tôt home d'aval d'amont
como vos veyres aysi jugar. Car qui aura bona devocion
Mes el fonc illuminât, ny metra sa entension
hi
de sant Jayme fonc gardât; enver Dieu e sos sans servir,
car avio Dieu en son entendement et sant James vol hobeyr,
35 e la verges Maria parelhament. sera gardât de tôt mal prendre. 35
E la filha vay reservar Per so vulhas ben entendre
et aysi vay prear li et en vostra memoria conpendre
que ello lo deges layssar lospersonages que jugaran,
et de aco non parlar; que vulhas ben auvir
40 car el volio far son viage e los dis retenir, 40
coma sant Jame, amie de Dieu,
car aissi cres o ben ieu, pont del jor vole partir.
et al
per la requesta de Jésus Crist Per tant ay délibérât
miracle fist al pellerin de demandai* quere lo curât,
que de tôt mal lo vay gardar, per acomplir mon testamen.
5 como dessus declararau. Per so ti prege charamen, r.
Mautenent non vos dich plus, et per ren non restaray mia,
car vos ho declayraren dessus. car vos daray gran confort
Per vos non plus detriar e vos gardaray de la mort,
vos prege vos vulhas asetar car vos s'es dega de grant âge
15 et vos fasses un pauc arriero, per far uu si grand romayrage, if>
Mas s'ieu trobessa una 'spada Mater. He ieu restaray aysi dedins 30
LA DONA DE VILANOYA.
Las joyas del gay sàber^ p. 278 Grrlr. § 50, p. 83.
del gay saber las flors molt agradivas. mitigara del peccat la rudessa.
Reyna d'amors, poderosa Clamensa, Maires del Christ, que sus totas etz
a vos me clam per trobar lo repaus, pura,
que si de vos mos dictatz an un laus, donatz, si'us platz, poder d'estre fizel;
i5aurey la flor que de vos pren naysensa. gitatz nos len del gran serpen cruzel,
Jotz lo mantel d'una verges sagrada e mostras nos lo cami de drevtura. iô
BERTRAN DE ROAIX.
Las joyas del gay saber, p. 181 — 183. — Grdr. § 50, p. 8X.
Canso de nostra dona, per laquai mossen sola podetz garir me tant de mais.
Bertrandi de Roaix gasanhet l'englantina Yos sola qu'etz de santetat mestressa,
20 novella. que foc dada per dona Clamenca
advoqueiatz per lo poble humanal.
l'an M. CCCC. LXXXXVIII.
Rein a dels cels, amorosa Maria,
Per vos lausar secoretz mon poder, enqadenatz lo serpen enfernal 20
reyna del cel, de dossor molt ornada; e gardats nos jots vostra senhoria.
sola tostems avetz tôt mon voler, Quan lo senhor, vostre valaros filh,
i:>
ABREVIATIONS.
A: ad 30, 12; 137, 24; adz 394, 30; as 255, abeurar (de âd et bïbere *àdbïborâre) v I. : tr.
18; atz 401, 28 (ad) prêp. désignant le lieu, abreuver 338, 29.
la direction, le temps, le datif, la conformité, abis (sav.. abyssum) s. m. abime 222. 6; 322. 10.
la concomitance, le but, la relation ; à, avec, abit. -e (sav., habïtum) s. m. habit, vêtement;
auprès de, en, par, pour, selon, sur, confor- a. de roligio vêtement de religieux 260. 31 :
ab que (c ) pourvu que 84, 8. abneiar : -near (abnëgâre) v. 1. tr. renier 11.21;
abandonar {de abandon) I. tr. abandonner, /•. 165. 33 allumer 287, 32.
;
se donne)- 117, 25; pc. p. attaché 241. 5. abregar (âb-*brï^are. d'or. inc. cf. l'ail, bergen) :
abans {de ab-ante) adv. et conj.avant; plutôt v. I. réf. s'abriter, se cacher 71. 23.
41. 30; 48. 2;
178. 22; a. do avant 196. 26; abric {de *àbbrïgare, abregar) s. m. abri ; a l'a.
abastar (de ad etrad. bast: cf. Kg. 1265) v. I. abrivar (*abrlpâre ou de ab et cet t. brïga?) v. I.
intr. suffire 405. 20. tr. mettre en mouvement 85, 19; faire marcher
abatre (ad-battiïore) v. III. tr. abattre 144. 13; absolvre (àbsolvëre) /•. /. II., prés. ind. sg. I.
191.7; vaincre 143, 16; réf. s'abattre, baisser, absolvi 211. 10; 3. absol 369. 3; pc. p. absout
diminuer 60. 8. 39, 16, tr. absoudre, réf. s'absoudre.
abauzir {or. inc.) v. IIa convenir 120. 34. . abstinencia (sav^ abstïncntïami s.f. abstinenct
abaysar v. abaissar. 372. 22.
abdos abdui v. amdos.
; abuzio (sav abûsïOnem) s. /. abus 405. 41.
.
abdurador (de abdurar. àb-dûrâre) s. m., sj. acabalar (de ad et *câpum) v I. tr. pourvoir.
abduraire, guerrier endurci, homme a</uerri munir 216. 22.
40. 7. acabar; ace- (accapare, de ad et *càpum) r. /.
abdurat (ab-dûrâtunO adj. dur. violent 39. 29. tr. achever 26, 24; 73. 4; 253. 17.
abelha (àpïctilam) s. f. abeille 394. 24. acampar [de ad et campuni; *adcampàre '•. /.
abolir; -lliir; -\lir (de âd et bëlhim; *âdbéllïre) tr. déloger des champs, chasser 445 8.
185. 21: 809, 23. accio {sav., actïunem) s. f action 395, 16.
aberguar v. albergar. accordar v. acordar.
15*
453 GLOSSAIRE. 454
aceiri (*ace'rïnum) adj. acéré 41. 11. ren 8. 22; pc. p. acorregut 331, 17, accou-
acel v. aicel. rir] a. a secourir, venir en aide.
acendre (àccëndere) v. III tr. allumer 143,22. acorsar (de ad et ctirsum: *adcûrsâre) v. tr.
acertar (de ad et cërtum; *adcertâre) v. I. mettre en cours 314, 10.
réfi. s'assurer, être certain 217. tO. acort (s. verb. de acordar) s. m. accord, har-
acertas (ad-certas) adv. certes 14. 31. monie 150, 6: 227. 19: rime 401, 15; inten-
acesmar (*âccïsmâre , d'or, inc.) v. I. tr. pré- tion, résolution 308, 24.
parer 181, 15. acossegre (ad - *consëquëre) v. III. tr., prés,
acetar v. assetar. ind. sg. 1. acossiec. atteindre 343. 19.
achel v. aicel. acosselhar; -lar v. aconselhar.
acheptar (de ad et càptâre) v. I. tr. acquérir, acosselliador ; acos-; (àd-*cônsïlïâtOrem) s. m.,
acheter 129, 3. si. acosselliadre 12.42: 14,3(5, conseiller
acire v. assire. 12. 17.
acli (de accllnarel adj. end in, soumis , humble acostumar (de a et costuma) v. I. tr. accoutu-
41, 6: vas soumis, dévoué 51, 20.
144. 30; a. mer, habituer; pc. p. habitue/ 154. 28: 405.
aclinamen (de aclinar; *âdclïnâmëntum) s. m. 14.
inclination, hommage, soumission 235, 15. acoutrar \or. inc.) v. I. réfi. s'arranger 324, 11.
aclinar (àccllnâre) v. I. intr. et réfi s'incliner, acsi v. aici.
rendre hommage 101, 17; 156, 6. acsident sav., âccïdëntem \s. m. accident, désastre
aco v. aquo. 434, 16.
acocelhar v. aconselhar. acuilhir; aculhir: -illir; -llir; -lir v. acolhir.
acoindansa (de acoindar; *àdcognïtEre) s. f. acuillizon (de aculhir) s. f. accueil 100. 9.
conduite, manières 252, 27. acumpanhar v. acompanhar.
acolhimen: accuill- (de acolhir) 6-. m. accueil acupar *accùlpâre ?) v. I. tr. inculper (Ba);
170, 12. prendre, arrêter (Appel) 8. 23.
acolhir; acoillir; aculhir; acuilhir 246, 4; acul- acusamen (de acusar; *àccûsâmëntum) s. m.
lir; aculir (*adcolligëre) v. II' 1
.. prés. ind. accusation 22. 24.
sg.l. acolh 164. 10; acuelh 393.3-1: subj. 3. acusar; -zar (âccïlsâre) v. I. tr. accuser 408.7:
s<j. 1. acoilla 75. 18; 3. acolha 151, 14: acu- réfi. 23. 2.
eilla 323, 21; pi. 1. aculhain 255. 7: impf. acusatiu (sav . accusai îvum) s. m. accusatif
subj. sg. 3. acuillis 11.').25; pc. p. acullit 214. 31.
280, 25; tr. accueillir, accepter; réfi,. s'aquérir ad v. a.
227, 20; rime 403, 8, 10; résolution 161. 26. adjectiu {sav., àdjectïvum) s. m. adjectif 216, L8.
adomesgar; -jar (àd-*dômëstïcSre) v. I. tr. ap- afermar: aff- (âffïrmâre) v. I. tr. affirmer 10,
privoiser 56, 39: réf. 197, 1. 18; réfl. s'a. en se fixer, insister 272, 20.
adonar (âd-donâre) v.I.rêfl. s'adonner 298. 11. afï- cf. af-,
J
adonc; -une; -oncs: -onex; -oncas 39, 29: 196, afîaitamen (rôeaffaitar: àdfactâmentumi s. m.
23 (ad et d uni que ou donïque) adv. alors 10, artifice 271, 16.
30: 179. 7: 241. 2; pour cela 391, 8. affin (—a fin) que co/y. afin que 442. lu.
ado]) (s. verb. de adobar) s. m. arrangement atiblar (affïbûlâre) v. subst. m. attacher d'une
tr. adoucir, rendre doux 74, 6. gïcaçe) v. I. réfl. (de) s'attacher à. insister
adreissar (àd-*drïctïâre) v. I />•. aplanir 158, 40. . en 113, 7.
adreit; -ech; -eich; -eg; -eic; -eh (ad etf *drïc- afilar ('/<- ad et fllum; *affllâre) v. I. tr. affiler
tum 2>- dlrgctum) t/r//'. adroit, habile 40. 1 : 183, 10.
120, 8; 223. 9; 263, 34: 325, 15; attaché, sin- alinar (de ad fïnem; *afîïnâre) y. /. intr. ter-
cère 59, 3; 71, 17: 303, 10: a. per préparé miner, finir 397, 32.
pour, habile à 203. 10: adv directement {ou afinar (de ad flnum; *afflnâre; v. h) r. I. tr.
a drech à ban droit'}) 223. 10. rendre plus délicat 59. 15; 304,
affiner, 3.
aduire; -uyre; -ure (addûcëre) v. ,/'. //., près, aflamar {de ad et Hammam; afHan]mârei :;
v. I.
md. 6v/. 5. adui 241. 26; adutz 63, 12; 80. tr. enflammer 153, 1: 166. 28: intr. être en-
11: pi. 3. aduzo 412. 7: par/, pi. 3. aduy- flammé, brûler 59. 25: 107. lô.
288. 21; 411, 36; 412,4: donner 63, 12: 80. se perdre 55. 9.
11: réfl. se montrer 241. 26. afoliar (de ad et follem) v. I. tr. rendre fou
adumplir v. azimplir. 189. 23.
adunc v. adonc. afortidamen : -ns (rfw pc. p. <&* r. afortir) adv.
adverbe (sav., àdvërbium) m. adverbe 213, 8. 6-. fortement, vigoureusement 237. 10: 248. 25.
aciversari (sav., âdvërsârium) 6'. m. adversaire afortir (de ad fortem) v. If', tr. rendre fort;
210. 9. réfl. devenir plus fort, se raffirmer 64. 13;
adversitat (sav., adversïtâtem) .y. /'. adversité pc. p. énergique, courageux 160. 2; 358, 31.
407. 11. afra v. enfra.
advoqueiar (de àdvôcâre) v. l. intr. plaider afraingner; afranher (àd-frângere) v. f. IL,
446, 18. prés. subj. sg. 3. afranha 139, 2: afraingna
adymplir v. azimplir. 145. 27. tr. baisser, faire perdre 145. 27:
adz v. a. a. ad toucher à 139. 2.
réfl.
1
ahordenar (de ad ôrdïnem; *adordmâre) v. 319. 13; 320. H; aizi 30, 17; aici 213. 33:
1. h:
arranger 99, 4. ayci 423,32: eissi 11. 7: ayshi 398,25; acsi
ahost (*agustum p. augiistum) s. m. août 6, 1 : axi 330, 3; ausi 306, 15; ansi 436, 18
43.")
aici; aissi (ëcce hïc) adv. ici 89, 23: 213, 32:
4: maint 373. 26.
enan désormais 101. 29:
(l'a. d'à. avan do- aitant: -nt; aytant (aeque tantum) pron. adj.
rénavant 208. 21.
dém. aussi, autant <S7 13: 323. 9: a. quan .
aidar 3, 17: 207.9: aydar (*àdjutarei v. I. tr., autant que 181, 15: 352, 34; a. con aussi
prés. subj. sg. 3. aiut 59. 9: 277. 25: ayut
longtemps que 30, 20; aussi que 329 9; . .
aiutori; adi-; ait-; adiutory 447. 6 (*âdjûtO- alberc (s. verb. de albergar) s. m. logement,
rïum) s. m. aide 53, 31 ;
256. 16. demeure, maison 112, 27; 261, 25.
aizel v. aicel. alberga (germ. heriberga) s. f. quartier , tente
1.'
aizi v. aissi. 203,
aizimen (de aizir) s. m. aise, aisance, jouissance albergador (de alberga) s. m., sj. albergaire,
53, 24. aubergiste, hôtelier 51, 9.
albergamen (de alberga) s. m. maison 207. 5.
aizina (de aizir) s. /.facilité, occasion 59, 24;
albergar; -guar; -jar; albegar 48, 24; -jar 52,
357, 37; aisance 314, 26.
séjourner, 7; albergar 416, 6 (de alberga) v. I. tr. et
aizinar; ay- (de aizina) v. I. intr.
intr. héberger, loger 42. 21; 43, 6: 207, 6:
demeurer à son aise 76, 3; réfl. s'arranger,
rentrer au logis 416, 6.
s'ébattre 101, 11; se contenir 314, 14; pc. p.
alberguada (de albergar) s. f. auberge, logement,
convenable 97, 26.
demeure, maison 296, 28.
aizir; ais-inc; v. Kg. 164) v. II. tr. et
(or.
alberguier (de alberga) s. m. aubergiste, logeur,
intr. arranger, pourvoir, servir 340. 29; fa-
hôtelier 314, 16.
ciliter, ménager 306, 25; permettre 158, 33;
albespi (album *spinum p. àlbam spïnam)
réfl. s'arranger ; pc. p. accessible, commode,
aubépine 107. 28.
agréable 158, 28; 303, 16.
albir; -re (ârbïtrïum) s. m. avis, opinion, juge-
aizi; aisi (de aizir) s. m. aise, lieu convenable
ment 91, 11; 96. 16; 150, 8; 216, 7; 312. 34:
ou agréable 36, 24; 41, 19.
hésitation 288, 28.
aizi (or. inc; v. Kg. lo4) adj., f. -na, facile
albirar (de albir . ârbïtrïum) v. I. réfl. s'ima-
234, 17.
giner 156. 22; 311, 19.
aiziu (de aizi) adj., f. -iva, accommodant, pré- alborn (âlburnum) s. m. aubier 86. 8: 294. 23.
venant 167, 5; pourvu 310, 28. albre (àrboiem) s. m. arbre 71, 7; 177. 20.
aizivar (de aiziu) v. I tr. accommoder, rendre .
Alamannha n. pr. Allemagne 45. 17; 398,4,5. alegret (dim. de alegre) adj.. f. -eta, allègre.
alauza (alaudam) s. f. alouette 291, 13. joyeux 55, 35.
Alazais; Aladais; Azalais n. pr. Adélaïde 135. alegretat (de alegre; *âlëcrïtâtem) s. f. allé-
14; 262, 32. gresse, humeur joyeuse 8, 3.
alba (àlbam) s. /. aube 107, 30, 31: 109.4,8: aleureza (de alegre) s. f. allégresse, joie 209.
110, 4. 8. 29, 30.
Albana n. pr. Alba long a 235, 1. alegrier (de alegrar) s. m. allégresse, joie 106.
albegar v. albergar. 34; 178. 25: 312. 15.
461 GLOSSAIRE. 462
alenar (*alenare p. anhelare) v. I. intr. souffler amar (amâre) v. I. tr. aimer 61, 2; a. mais
101, 4. aimer mieux, préférer 139, 6.
Alexandri 236, 16; Alixandre 180, 10; Aleis- amar (amârum) adj. amer 74, 6; 332, 7.
sandre 77, 26 n. propr. Alexandre. amaribot (de àmârnm) adj. amer, mordant 88. 11.
alezerar (de a lezer, ad lïcëre) v. I. réft. amassamen (de amassar) s. m. ce qu'on a ram-
employer les toit ira 326, 26. assé; richesse, épargne 238, 21.
alferan (de l'arab. alfâris ; v. Kg. 433) s. m. amassar (de ad et mâssam) v. I. ramasser.
coursier gris , noirâtre 38 . 9 a. amoravit
;
rassembler 86, 10: 166. 14; 208, 23.
37, 30. amb ;
ambe v. ab.
aigu v. alcu. ambas v. ams.
alhors 85, 28 ; -or 117. 30 -allor 309, 25 alors; ; ;
ambedui; -uy; amdui; v, amdos.
alons 423. 10 (àlïôrsum) adv. ailleurs. amblar an- (àmbùlâre) v. 1. intr. ambler,
; aller
aliamar (de a liam. ad lïgâmen) v. I. tr. lier V amble 271, 8; 424, 6.
420, 6; neutr. quelque peu, un peu 167. 5. aministrar admïnïstrâre) v. I. tr. ad-
(sav.,
araorozamen (amoro'sa monte) adv amoureuse- anedier (aneda, *anotam p. anâtem) adj. à
ment, amicalement 169, 16. canard austor a autour chassant des canarda
:
per; n'a. s'en aller 277. 13; s'en a 27, 14: subst. anuiter 203. 34.
s'en aller, s'éloigner-, a. a appartenir 431, 35; anomnar (annônnnâre) v. I. tr. nommer 427. 24.
a. sus se lever. anormal (*abnôrmâlem, de abnormem et ano-
anayssi v. enaissi. mâlem) adj. anomal 403. 22.
anb- cf. amb-. anquara -era v. ancar.
;
anceis {de anz. ântïus et anteis, ânttus?) adv. antiquamen; -nt (sav., antïqua mente) adv.
plutôt 177, 26: a. que avant que 10, 12. anciennement, jadis 391, 21 397, 4. :
ancela (àncïllam) s.f. servant* 20. 11. antiu (de anta) adj. honteux 1(5!». 2.
ancessor (ântëcSssOrera) s. m ancêtre 52. 9; autos: ontos (de anta) adj. honteux 322. 38.
431. 40. antre entre.
/-.
ancia : -an (*àntoanunu adj., gén.pl ancianor anunciar; ann- ânnûntïâre v. I. tr. annoncer
363, 15. ancien 57. 21: 421. 14. 15. 27; 335, 0.
anese (di ane et se de desse, *dc ëxïn?) adv, anz; ans (ântins adv. t conj. avant, aupara- <
toujours 111. 10: 17(5. 24. vant, plus tôt, plutôt 2. 11: 33. 23: 34. 22:
ancta r. an ta. 205. 25; 282, 35; a. que avant qin 33. l s :
tenant 2, 5; 9. 21; 10, 11. Cf. ar, ara. apostoli (sav., âpôstolïum) s. m. pape 317, 3.
20 contenter 414. 9.
; 282, 31.
apanar (de a et pan) v. I. tr. nourrir 165, 14. aprendre apendre: apenre 47, 3 (apprëndëre)
;
apareill (s. verb. de apareillar) s. m. appareil v. f. IL, impér. pi. 2. aprendet 19, 3; pc. p.
98, 10. m. après 32, 7; 265, 3; apris 48, 30; /'. apreza
aparelhar; -eillar; -ellar apparelhar; -ellar
; 103, 10; apriza 77. 6, apprendre, instruire
(*âppârïcûlâre) v. I. tr. appareiller, préparer, 19. 3; pc. p. instruit 48, 30; 103, 10: ben
disposer, arranger, pourvoir 11. 28; 210. 24: a. bien élevé, très instruit 161, 15; 179, 13;
232, 25: 273. 33; 340, 22. mal a. mal élevé, mal instruit 100, 13.
aparer 83. 12; app- (âppârëre) v. f TH.. par/. après (ad pressura) prép. après 9. 15; 10, 29;
sg. 3. apparec 257, 10, apparaître, se mon- 256. 32 en a. après, ensuite 39, 1 1
; tôt en :
trer; far a. montrer 284, 9; comparaître 8. 24. a. tout de suite, immédiatement 289, 36.
apenas (a penas) adv. à peine 119. 1. Cf. aprofiechar (de a et proiîech *àdprOfëctare) : v.
aperceber 357. 31: apercebre; -sebre (ad-për- apropehador (âd-prope-âturem) s. m. celui qui
cïpëre) v. f. III.. pc. p. apercenbut 133. 30, s'approche, voisin 40. 7.
apercevoir, aviser 411, 14; pc. p. sage, ap- apropehar (ad-prSpe-âre) v. I. ré il. s'approcher
pris 241, 2. 197. 8: pc. p. 4 de proche de 36. 16.
aperceubudamens (du pc. p. aperceubut, de apte {sav.. âptum) adj. apte, adroit, habile
apercebre) adv. avec intelligence 238, 6. 396, 27.
aperdonar (de a et perdonar. *përdOnâre) v. I. aquel (ëccufm] ïllum) pron. adj. dém., musc. sg.
tr. pardonner 391. 6. sj. aquel: aquell 10, 27: aquelh 214. 8 <t
=
apertener (âd-për-tenëre) v. f. III.. prés. ind. neutre); o. aquel; aqueu 16, 12: equeu 21. 14:
sg. 3. aperte 112. 7: -ten 367. 18: parf sg. 3. pi. sj. aquil 257, 36; aquill 18, 26: aquilh
apertenc 50, 30, appartenir. 339. 26: o. aquels; aquelz ; aqueuz 18. 15:
apert (sav., âpertum) adj. clair, évident, ap- fém. sg. sj. o. aquela 430, 27; aquella: pi. sj. o.
parent 45, 8; 257, 33. aquelas, aquellas, ce, cette, etc., celui, cellt
aplanar (de a et plan; *âdplâï)âre) v. I. tr. etc.: celui-là, celle-là, etc.; a. qui; a. cui etc.
aquest; ha- (ëccu[m] ïstum) pron. et adj. dém., argen (àrgëntum) s. m. argent 7, 14; 39, 32.
masc. sg. sj. aquest 26, 29 o. aquest 9, 6 ;
;
Argus n. propr. Argus 361, 43.
aquesz 15, 21 pi. sj. aquest; aquist 17, 29;
; arlot (v. Kg. 820) s. m. ribaud 229, 14.
o. aquestz; aquesz 17, 25; aques aquestos ; arma; anma (ànïmam) s. f. âme 6, 11; 7, 1;
420. 29; fém. sg. sj. o. aquesta; pi. sj. o. 150, 12; 256. 22.
aquestas, ce, cette, ces; celui-ci, celle-là etc. armada (ârmâtam) armée 437, 29.
aqueu v. aquel. armar (ârmarei v. I. tr. armer 25, 22.
aqui (ëccu[m] hic) adv. là: a. ô là où 11, 30; armas (arma,) s.f. pi. armes) ad a. aux armes]
avec cela 199, 10; per a. par là 7, 32; per 204, 2; orne d"a. gendarme 4M). 13; armoiries
a. on. d'à. on. là où 120, 16; 42, 21 ;
tro a. 393, 24; 431. 27" etc.
aussi loin que 400, 20; d'à. après ensuite 9, Arnaut n. propr. Arnaud 152, 5.
14; d'à. en lai désormais 220, 2. arnes (celt. harn et ënsem p. iski s. m. har-
aqno (ëccu[m] hoc) pron. neutr. dém., sg. sj.
nais, équipage 160. 24 345, 20 392, 34.
; ;
o. 73, 19; aco 10, 35; 89, 7. ce, cela- arnezar {de arnes) v. 1. tr. équiper 392, 31.
ar 36. ara 27, 32; 3(5. 10; 90, 11; aras:
15; arpa {germ. hârpa) f. harpe 324. 23.
s.
er 46, 5; era 35, 15; 41, 24; 244, 32; eras arqier; archier (*arcârïum archer 176, 10: )
58, 19; 71, 10; ers 203, 34 (hâc hôra) adv. 325, 31.
or, maintenant, à présent.
arrabar (ad et *râpâre, de germ. rapôn) v. I. tr.
arabit {de arabum *arabïtum) s. m. durai
;
arracher 362, 21.
arabe 38. 9. arregar v. arengar.
araire (arâtrum) s. m. charrue 56, 19; 339. 18.
arrenc {s. verb. de arengar) s. m. rang, ligne
arbalestier (de arbalesta, arcûballïstam) s. m. 142, 25.
arbalétrier 123. 29: 229, 16.
reuso, ad *rëvorsonem) en
arreuso (a adv.
arc (àrcum) s. m. arc, arcade 50, 3; 86. 8. 38; 8. 14.
arrière 7.
area (àrcam) 6-
/. arche, coffre 115. 18; 230,21. arribar (*ârrlpâre) v. 1. intr. arriver 237. 11.
arcaDgel (archangélum) s. m. archange 389, 12.
arriero (âd-rëtro) adv. arrière 443. 15.
arcelar (v. Kg 4576) v. I. tr. harceler, tour- arroser 362, 14.
arrozar (*ârro"sare) v. I. tr.
menter par des attaques réitérées 40, 28. armoise 199, 9.
arsemiza (ârtëmïsïam) s. f.
archier v. arquier.
arso ;-sso (^arcïônem. de àrcum) s. m. arçon
arcivesquat (archïëpïscôpâtum) s. m. archevêché
148, 20; 274. 17: 293. 7; 294, 36; archet
431. 18.
91, 15.
arcivesque (àrchïëpïscÔpum) s. m. archevêque ardeur 334,
arsura (ârsûram) s. f. 32.
236, 23.
art (àrtemi s.f. art 77, 7; artifice, ruse 234.
ardaillo (de germ. hart ; *àrtàlïonem) s. m. ar-
27.
dillon, pointe d'une boucle qui sert à l'arrêter
artelh (àrtïculum) s. m. orteil 294. 37.
148, 21.
artes (artSnsem) adj. artésien 128. 28.
ardidament (de ardit, p. pc. de ardir, germ.
article {sav., artïcûlum) s. m. article de foi
hartjan) adv. hardiment 381, 29.
379, 17.
ardimen {de ardir, germ. hartjan) s. m. hardi-
artifici {sav., artïfïcïum) s. m. artifice, ruse
esse 31. 11 ; 93. 22: 120. 20.
234. 27,
ardit (pc. p. de ardir, germ. hartjan), /'. -ida,
ar'vol : arvolt (arcum *voltum) s. m. arcade 43,
hardi 8, 27; 38, 2.
12, 14. 51. 5.
ardit \pc. p. de ardir. germ. hartjan) s. m.
hardiesse 161 23. as v. a et lo.
*àdrïngâre) v. I. réfi. s'arranger 71. <S. asehi (asïninum) adj. d'âm 58, 22.
arestancar (ad-rëst-ancâre) v. L réfl. s'arrêter asension (sav., ascè"nsïo"nem) s. f. ascension
415. 11. 380. 5.
469 G-LOSSATRE. 470
sasié, à l'aise 210, 18. atendre (attëndëre) v. 111. tr. attendre 44, 1:
assedat {pc. p. de assedar, de âd-sëdare) adj. 66, 19; (a. a.) faire attention 5. 25; 282. 29:
rassasié. 396, 1; se diriger 205, 11; réf. porter at-
assegurar ; as- (*àssëcùrâre) v. I. tr. assurer, tention 95, 13.
garantir, rassurer 66, 13; 208, 2f>, 26; 430. atertal v. autretal.
31, 33; rêfl. se rassurer 250. 17; 387. 22. .-itessarar {or inc.) r. f. tr. pourvoir 210, 21.
assemblai' (âssïniùlare) v. I. tr. assembler, rap- atirar (ad et tirar. *tïràre, cf. Kg. 9559). v. 1.
procher 152, 16; faire rassembler (?) 184. 22; réf. se parer 148. 7.
322, 3, asseoir, placer, mettre 64, 2; 97,24; trouver 191, 10; 203, 2; 286. 33.
471 GLOSSAIRE. 472
aucire 90, 10; 265,39; 266. 15; aucir; aussir; aut; ait: haut (âltum) adj. et adv. haut 77, 12:
aurir 378, 4 {de occïdere) v. f. //., prés. ind. 226, 14; 330, 1: cf. compar. aussor.
sg. 1. auci 9;j, 19; 3. auci 15. 1; 96, 13: autar; altar (âltâre) s. m. autel 27. 36: 355, 16.
aussi 362. 12: pi. 2. aucizetz 173. 10; aus- auteza ait-: altesa (*âltïtïam) s.f. hauteur
;
sizetz 246, 22; aucietz 178, 20; subj. sg. 3. 258, 32: 329. 15.
aucia 173, 3; pi. 1 aucizan 426, 32; 3. au- autoros (auctôrOsum) adj. témoin, accusateur
cian 123, 9; impf. subj. L aucises 135, 12; 412. 21.
par/, sg. 3 aucis 22, 17; pi. 3. {faible) auci- autra (*âlterânum) pron. et adj. indéf. autrui
seron 265, 35; impér. sg. 1. auci; pi. 2. au- 329, 3: 426. 22: 427, 23.
cietz 39, 23; pc p. aucis 7, 2; 409. 31: autrage v. outratge.
aucit 42, 1, tuer. autramen : -nt : -ns ;
-nz (altéra mente >
adv.
auctor (sa p., auctOremj s. m auteur, témoin, autrement 237, 8: 395. 18; 398, 8; d'à. autre-
garant 31, 7; 234, 22. ment 379, 18.
audit 27, 19: auzir ausir 427, 30: aurir : autre; altre (âltërum) adj. indéf.. f. -ra; pi sj.
415, 3; auvir 2, 7: 293, 32: hauvir 23, 14 autri 103, 17; 205. 20. autre 1, 10: 3. 9:
(audlre) v. II"., prés. ind. sg. 1. aug 68. 3; 154, 16: nos. vos a. nous (autres), vous
35: auh 47, 28: an; aus
aucli 298. 8: 310, (autres) 209. 29.
421, 13 3. aus 400, 9; au 121. 2; subj. sg. 3.
: autreiar; -eihar 379. 18: -egar : -eyar; -eghar
auga 253. 35 aui-i pi. auiatz impér. sg. 2.
; ; ;
(auctorïcarei v. I. tr. octroyer, accorder, per-
au; pc. prés, auzen 46. 21; auvent 2, 7. mettre, donner, assurer, promettre 20. 9 :
1
aunir [germ. liaunjan) v. Il honnir, désho- ',
autretan; altretan; atrestan (âltërum tântum)
norer 115, 6: 139. 11: 339. pc. p. sans :
pron. iteutr. autant 64. 23; 92, 18; adv.
honte, dévergondé 134, 30. également, de même 339. 11.
auquiera (*aucarïam, de anca s. f. chanson ! autri v. autre.
dont l'héroine eutune gardeuse d'oies 406. 31. autrier (âltërum heri) s. m. l'avant-hier, l'autre
aur (aurum) s. m. or 7, 25: 85. 8. jour 32. 21 : 55. 22: 143. 28: 343. 4.
aura (auram) s. f. vent, souffle 63, 19. autrui; autrus 369. 7 (*âlterûi) pron. indéf. o.
aval; avalh; avayl 332, 4 (ad vâllem) adv. en aures 200, 4; 3. auran aurau 256. 14; cond- ;
bas 7, 33: 422," 25; là bas 109, 2. 1. sg. 1. agra: 2. agras; 3. agra; pi. 1.
avan; -nt; -ris (âb-ânte) adv. et prép. avant agram 2. agratz; 5. agran agren 14. 30;
; ;
18, 29; auparavant 115. 13; a. de avant cond. II. sg. 1. auria 2. aurias 3. auria; ; ;
201, 27: en a. désormais 20, 20: de aquesto pi. 1. auriam 2. auriatz 3. aurian; aurien: ;
en a. d'ici en avant, des à présent 443. 32. 2. 9; impér. sg. X. aias: pi. 2. aiatz: pc.
avangeli ;
-ista v. evari-. prés, (gèr.) aven avent ;pc.p. m. avut agut: ; ;
avansar (*âbântïâre, de âb-ânte) v. I. tr. avancer, sert à désigner le passé (avec le pc. p.), et
pousser 401. 26; 427. 33. le futur (avec l'infinitif ou l'infin. et a);
avantage (âb-ânt-âtïcum, de âb-ânte) s. m. i a, a il g a 7, 9, 2(5; ben aia bonheur à.
avantage: d'av. davantage, de plus (?) 394, 5. qu'il se porte bien 31. 23: noy a mas il ne
avar (àvârum) adj. avare 159. 13. reste qu'à 309. 4.
avareza; -icia (sav., âvârïtïam) s./, avarice 8. 2: aver (habëre) s. m. avoir 5, 14; 210. 21: le
avenir, arriver, venir; impers, il m' arrive avi (âvïum) s. m. aieul 399. 5.
59, 2; 273, 22. avilar (de ad et vïlem) v. I. intr. s'avilir 7. 10.
aventura lâdvëntûram) s. f. événement, sort, avilheje (ou -eie ? de ad et vllem) s.f. vilenie,
aventure, hasard, bonne ou mauvaise chance maladie, faiblesse 234, 9.
57, 20; 66. 4: 85. 22; 134. 25; per a. par
avinen (advenïëntem) adj. avenant, convenable
hasard 335, 10; ad a. à l'aventure, au hasard
103. 35; 125. 3; 136. 10.
348. 23; bona, mala a. bonheur, malheur
avinerisa (*âdvënîentïam) s. /*. complaisance
130, 18; îo a il arriva 425. 44.
342. 35.
aventuramen (de aventura: *âdvëntûrâmëntum
m. aventure 237, 19.
s.
Avinhon n. prapr. Avignon 400. 28.
avis (âd-vlsum) s. m. avis 432. 16: co m'est a.
aventurât (de aventurai adj. esser a. avoir des
aventures 391. 42.
ce me s( tnble 106, 35.
a ver: haver 403, 29 (habëre) v.f. III.. prés, ind. avizar (de âd-vlsum; *âdvïsare) v. I. aviser,
sg. 1. ai; ay 285, 21: 318. 25; ci 23. 23: remarquer; réfl. se rappeler 393. 9.
iei 52, 4; e 394. 23; 2. as: H. a: ha 224. advocada (advôcâtam s. f. avocate 400. 26.
pi. 1. avem; 2. avez 30. 20; avetz; avol (or. inc. ; v. Kg. ié36) adj. bas, méchant,
31;
avet 11. 41: aves 279. 11 etz ; 858, 21: mauvaishS, 17. 18; 86. 20; 111. 6; 138, 15.
3. ant 76, 19; an; lian 394. 21: subj. sg. I. avoleza ; -sa (de avol) s. /'. bassesse, méchanceté
aia; aya: 2. aias; 3. aia 419. 4, liaia 405, 127. 29; 216, 30.
25; pi. 1. aiam; 2. aiaz 16, 40; aiatz; aiats avondar v. aondar.
23, 30: aian 138. 6; aion 123, 29; aien 18. 2; avori v. evori.
imparf. ind. sg. 1. avia: 2. avias 3. avia; ; avrillos (de avril: àpnlem; *âprllï0sum) adj.,f.
avio 442. 5: avie 118. 9; pi. 1. aviam : -oza. regin
1
agréable, convenable 242, 10: 246. 31 : 271. 9: bailar (bSJTLlSre) V. T. tr. bailler, donner 49. 21 :
v. I. tr. hair, irriter 14. 18; 27, 17; 79, 16: baizar: bais-; bayz- ; bays- (bâsïâre) v. I. tr.
119. 11: 148. 8: 253. 19; a. de mort hair baiser 33, 34; 51, 4: 263. 21: 446. 8: infi
mortellement 411. 29; réfl. (vas) se fâcher de subst. 263. 22; 299. 21.
246, 22. bal {s. verb. de baiar m. sorte de ballade
i s.
aziros \de azirar) adj. irrité, fâché 218, 20. 408. 30.
azondos v. aondos. balada (pc. p. de baiar) s.f ballade, chanson
azorar: ad-; as-; a- (âdorâre) v. I. tr. adorer à danser 268. 25.
50, 13; 192, 13; 255. 22; 378, 28. balag[t] {de t'arab. balakhch adj. balais; robi i
azornar; ad- (âdsrnâre) v. I. tr. orner 4, 12; b. rubis balais, rubis d'un rouge tirant sur
381, 17. l'orange 394, 13.
balan {de bïlâncem) s. ni. élan, impulsion 247 1. ',
bafa (or. inc; c. Kg. 1152) ou bourde? lonie, sans réserve 92, 1 ; 133. L9.
s. f. gaffe
409. 29. baneira; -ieira {du goth. bandij s. f. bannièn
bag v. bai. 146. 21; 356, 9.
bagassier (tf* bagassa, *bagâceam p. vrâgacëam?) banh (balnëum s. m. bain 347. 26.
s. m. coureur de filles 341. 37. banhar: baingnar (bâlnëSre c. /. réfl. se bai-
bai; bag (badïum) adj. bai, rouge-brun 37. 3; gner 138. 17.
84, 5; blond 118. 28 banir; bann- {germ. hannjan tr. //. //'. hatt-
baiar v. badar. n ir, t. tiler 42W. 34 : 437. 5.
.
baptisme; babt-; baptesme 379, 18 (sav,, bâp- basser (pâssèrem) ». /. moineau 27. 21.
tïsmum) s. m. baptême 29, 13, 16. basset (dim. de bas) adj. petit; de peu d'im-
bar baro.
r>. portance 239, 19.
Bar n. propr. Bari 139, 20. bastart (du rad. bast; v. Kg. 1205) adj. bâ-
bar- v. barr-. tard; mort b. mot provençal dans la bouche
baralha (d'un rad. barr, <Vor. inc.) s. f. em- d'un Lombard 88, 11.
barras, trouble, dispute 151, 23; 333. 28. bastimen (de bastir; *bàstimentum) s. m. bâti-
barat (s. verb. de baratari s. m. tromperie, ment, construction, maison 206. 18; 235, 1;
fraude 190. 28; 401. 17. 343, 27.
barata (de baratar) s. f. tromperie, imposture
bastir (bâstïre, du rad. bast) v. II"''. bâtir,
221, 22. construire 196, 11 254, 3; arranger 283, 25;
:
barnatge (*bâi'0nâtïcum) s. m. baron nage, /'en- batre (bâtt[ u jr-rei v. I II. tr. battre 124, 4: 205,
semble des barons 221. 30. 8; intr. 198. 9; frapper, abattre 190, 21.
barnat (bârônâtum) s. m. baronnuge, l'ensemble Baudes v. Vaudes.
des barons 39. 1 1
baudor (de baut) s. f. hardiesse, courage 40, 12:
baro; -on (bâronem) s. m., sj. bar et bars, baron, humeur
gaie 179, 26; joie, plaisir 367. 1.
barreira; bar- (de barra) s. f. barrière 201. 23: bauzia: -sia (de germ. *bausa) ». f. fausseté,
203. 22. tromperie 23, 22: 96, 2: 160, 16; 187, 8.
barri; bari (or. inc.) s. m. rempart 181, 5; bauzios: baus- (de bauzia) adj. faux, trompeur,
faubourg 184, 5; 313, 38. moiteur 254. «S: 370, 4.
barta (v. DC. s. r. barta) s. f- buisson, brous- bavastel (p. bagastel; Kg. 1154) s. m. poli- >•.
basca (basq. basca) s. f. dégoût, malaise, dépit be; ben (bëne) adv. bien, beaucoup 3, 16; 8. 9;
bassamens (bâssa mente) adv. de voix busse be soit que . . soit </ue 62, 10.
206, 23. be ; ben (bëne) s. m. bien, richesse, fortune,
479 GLOSSAIRE. 480
avantage, vertu 4, 29; 5, 13; 24, 24; 62, 8; beordar (de germ. *behurdan) v. I. tr. faire
70, 9; 272, 22; 338, 30. jouter 131. 22.
bec (*bëccum, d'or, gauloise) '
s. m. bec 146, 10; bera (germ. bera) s. /. bière, cercueil 354, 3.
147, 27; 362, 14. berbitz (*bërblcem p. vërvëcem) s. f. brebis
bedoi (or. inc.) adj. follâtre 58, 30. 221, 9.
beguina (dér. de Lambert le Bègue, fondateur, bercar (germ. brekan) v. I. tr. rompre, omettre
au 12 e s., du premier couvent de béguines) 319, 10.
s. f. béguine 333, 7. berge v. verge.
bel; belh; beill 58, 20 (bëllum) adj., f. bella,
bergiera (*bërbïcâriam) s, f. bergère 47, 1.
beau, agréable 6, 18, 26, 32; 7, 7, 20; 8, 25;
Bergonho; -oignon; Vergonyho n. propr. Bour-
322, 2; cher 109, 1, 5.
guignon 37, 17; 128, 22; 429, 1.
belamen (bella monte) adv. bellement, douce- berretier (de berret, *bïrrïttum) s. m. fabri-
ment 105, 33; 211, 5. cant de bérets 231, 21.
besonh; -oin (or. inc; v. Kg. 8878) s. m. besoin
belazor (*bëIlâtïorem), adj. compur., sj. belaire,
9, 27; 49, 26; détresse 438, 10.
plus beau 56, 14; la bellazer la plus belle
bessonha (v. besonh) s. f. besoin 446, 3.
322, 36; belazors 101, 21.
bestar (du rad. bast; *b;lstâre) v. I. tr. con-
beleza; bell-; belecha 270, 26 (*bëllïtïam) s.f.
tenter 329. 9: ré/t. s entendre, vivre en paix
beauté 82, 19; 366, 20.
329, 11.
belh v. bel.
bestensa v. bistensa.
bellazer v. belazor.
bestia (bëstiam) s. /. bête 27, 14; 252, 9.
beltat v. beutat.
bestiar (bëstïârium) s.m. bétail 316, 30.
ben v. be.
beuragge (de beure; *bïbërâtïcum) s. m. breu-
benanan (ben anan) adj. heureux 168, 26.
vage 396, 14.
benanansa; benenansa (de ben anan) s.f. aise,
beure 182, 5 (bïbëre) v. f. III., prés. ind. sg. 3.
agrément, bien-être 66, 28; 210, 16; 211, 15.
beu 119, 5 subj. sg. 2. bevas 376. 16 impf. *ubj.
;
:
16
481 GLOSSAIRE. 482
biza (or. inc; v. Kg. 1497) s. f. bise, brise bordo; -on (biïrdonem) s. m. bourdon 231, 5;
66, 14. vers 403, 20.
blanc (germ. blank) adj. blanc 7. 22; 104, 34; bordonet {dim. de bordon) s. m. petit vers 403, 18.
105, 1, 5. borges; -gués 313, 30; -zes 203, 9; 311, 1 (de
blanchecha {de blanc, germ. blank) s. f. blan- germ. burg) s. m. bourgeois 238, 13; 273, 19.
cheur 270, 28. borsa (*bûrsam) s. f. bourse 10, 34; 224, 19;
'
s'insinuer 95, 24; 272, 7. bosc; bos 40, 17 (*bûscum; v. Kg. 1664) s. m.
blanqet (dim. de blanc) adj. Manchet 326, 33. bois, forêt 45, 32; 55, 11.
blasmar (blasphéma re) v. I. tr. blâmer, re- boscatge (de bosc; *buscâtïcum) s. m. bocage
prendre 5, 31; 60, 4; réfl. se plaindre 60, 6. 109, 22; 179, 28; 291, 6.
blasmar (de v. nor. blâmi'?) v. I. intr. blêmir, bosso (or. inc.) s. m. bélier 143, 25.
s'évanouir 106, 10. botar; butar (germ. bôtan) v. I. tr. pousser
blasme (s. verb. de blasmar) s m. blâme, honte 194, 15; 442, 15: mettre 442, 8; b. lo foc
24, 18; 325, 14; 327, 30; 328, 9. mettre le feu 432. 31.
blezir {de germ, blet)v. II a blettir; pc. p. blet, . bou v. buou.
gâté 341, 3. bovier (*bovârium) s. m. bouder 342, 24.
blial (or. inc; v. Kg. 1475) s. m. habillement brac (or. inc.) s. m. boue 44, 16; 87, 6.
de soie 292, 24; 294, 3. bragas; -guas; -ias (brâccas, d'or, celt.) s. f.
bloi; bloy (de germ. blôdi) adj. blond 291, 33; pi. braies 132, 1; 210, 25.
jaune clair 66, 1. braire (*brâgëre, d'or, inc; v. Kg. 1539) v. III.
blon (or. inc; v. Kg. 1469) adj., f. blonda, braire, crier, chanter 83. 13.
blond 67, 16; 307, 7, 14. bramar (de germ. breman) v. I. intr. bramer,
blos (v. h. a. blôz) adj. dépouillé, exempt 59, 4; faire sonner.
227, 3. bran; branc (germ. brant) s. m. glaive 120, 15;
bo; bon; buon 439,6 (bonum) adj. bon, brave, 127, 2: 202, 26.
agréable 58, 16; 60, 23; 88, 23; 89, 13; 213, branc (de bràncam) s. m. brandie 436, 19.
22; al b. mati de bon matin 248, 14; bona branca; -cha (bràncam) s. m. brandie 293. 29;
gen domestici fidei 255, 11; bona adv. en 329, 1; 373, 8.
bonne voie 8, 35. brancut branca) adj. branchu 147, 26.
(de
boal (*bovâle p. bovïle) s. m. élable à bœufs brandon s. m. brandon 306. 26.
(de germ. brand)
316, 28. branquil (de branca) s. m. rameau 71, 8.
bobancier {de boban; v. Kg. 1496) adj. fastu- brassa (bràchïa) s. f. brasse 425. 17; 427, 1.
eux, orgueilleux 165, 16. bratz; braz; bras (brachïum) s. m. bras 33.9:
boca; bocca; bocha (bûccam) s./, bouche 105, 2; 47, 16; 105, 30, 35; 277, 4; 364. 7: membre
269, 6; 322, 22, 27. viril 130, 22.
bois; boih (bûscum) s. m. buis. brau (v. Kg. 1226) adj., f. brava, dur, rude,
boissa (*bùxam de *bûxïdam) s. /. boite 200, 14. méchant 120, 7: 163. 8; 261, 11; 358, 3.
boisso (de bois) s. m. buisson, bois 37, 22; brega (de germ. brikan) s. f. querelle 333. 27 ;
bonamen; -ent (bona mente) adv. bonnement, breu; brieu (brevem) adj. bref, court 48, 15;
bien, convenablement 5, 2. en b. dans peu, tout-à-Vheure ("m b.) 33. 31;
bonaurat; -ath (de bonum a[u]gûrium) adj. 270, 24.
bienheureux 10, 7; 27, 4. breu (brëvem) s. m. bref, lettre 3, 19; 60, 19;
bonauretat (de bonum a[u]gûrium) s. f. bon- 102, 26; b. doble bref-double, espèce de poème
heur, béatitude 257, 25. 309, 22, 31.
bonîaytor (bonum factôrem) s. m. bienfaiteur breumen; -ns; brieumen (brëvi mente) adv.
385, 3. brièvement 351, 10; bientôt, rapidement 270.
bontat (bonïtâtem) s. f. bonté 7, 39; 8, 36; 24; 286, 22; 304, 24.
213, 22, 23; 427, 11; faire sa b. agir bien brieu; brieumen v. breu; breumen.
425, 35; plaisir 84, 23. brisar (or. inc; v. Kg. 1576) v. I. tr briser,
bontatge (*bônïtâtïcum) s. m. bonté 85, 9. tourmenter 7, 4.
borda (or. inc.) s. f. bourde 337, 22, 27. briu (v. Kg. 3169) s. m. impétuosité enthou- ,
bordel (de germ. bord) s. m. bordel 378, 27. siasme 168, 9; de b. impétueusement, vivement,
Bordel n. propr. Bordeaux 41, 1. aussitôt 291, 20.
483 GLOSSAIRE. 484
Tbro (du rad. germ. brô) s. m. bouillon 199, 19. cabelh; -eil; -il; -el (capïllum) s. m. cheveu 41,
brochai* (*broccâre ; v. Kg. 1582) v. I. tr. bro- 30; 267, 28; 271, 13; 399, 12.
cher, éperonner 38, 8. caber 209, 23; 220, 14; -bir (*câpëre p. câpëre)
broill; bruoill; bruelh; brulh (d'or, celt.; v. Kg. v. f. III. intr., prés. ind. sg. S. cab 301, 4,
1585) s. m. bols 41, 8; 147, 26; 291, 6. être contenu, demeurer; pc. p. cabit muni,
brotar (de germ. briït) v. I. intr. germer, bou- pourvu 341, 5; 392, 33.
tonner 165, 30. cabil v. cabelh.
brotonar (de broton, de germ. brut) v. I. intr, cabir v. caber.
germer, boutonner 291, 6; 293, 34. Cabra n. pr. 91, 1.
bru; brun (germ. brun) adj., f. bruna, brun cabrefoil (câprïfôlium) s. m. chèvrefeuille 324,
118, 28; sombre 114, 21. 19.
bruelh; bruoill; brulh v. broill. cabrella (*caprïllam) s.f. chevron {herald.) 130,
bruida (pc. p. f. de bruir) s. f. bruit 277. 33. 23.
bruir (*brûgïre; de rûgïre et celt.brag?) v. cabri (câprïnum) adj. de chèvre 58, 25.
IIa . intr., pc. près, bruen , bruire, hennir cabriera (*câprâriani) s. f. chevrière, chanson
182, 7; faire du bruit 179, 35. dont l'héroïne est une chevrière 406, 32.
bruit; brut; brui; bruey (de bruir ;
*brugïtum) cada; quada (cata, grec xurà) adv.; quada trei
s. m. tapage 98, 3; bruit, rumeur 105. 25;
tous les trois 34, 23; pauc c. pauc peu à peu
162, 8; 197, 28; 250, 21; 355, 30.
235, 5; 343, 25.
brulhar (de broill, brulh) v. I. intr. bourgeonner
cadau; -un (x<aà ûnum) pron. indéf. chacun
247, 23.
127, 25; 235, 17; 312, 36.
bruma (brûmam) s. f. brume, brouillard épais
cadeira; -eyra (câthedram) s. f. chaire, tlirône
291, 12.
11, 28.
brusar (d'un rad. celt. brûsV) v. I. tr. brûler
266, 4.
cadel (catëllum) s. m. jeune d'animaux 361.
brusca (*brûscam v. Kg. 1601) s. branche, 13, 17.
;
f.
rameau 402, 6. cadena; kadena (càtënam) s.f. chaîne 3, 40;
brut (brûttum) adj. rude, vilain 149, 25. 39, 8.
bue (germ. bûk) s. m. tronc 38, 23. cader v cazer.
bucella (bûccëllam) s. bouchée 10, 29. cadorn (or. inc.) s. m. appât, amorce 61, 8.
f.
budel (botëllum) s. m. boyau 40, 33. caer v. cazer.
budellier (*botëllârium)s. m. tripier 231, 16. Caerci n. pr. Quercg 127, 34.
bufar (de buf, onomatopée) v. I. intr. bouffer, cairat (quâdrâtum) adj. carré, solide, robuste
souffler; b. en la barba rire au nez 337. 28. 33, 12; 292, 15.
bugadar (de bugada, pc. p.f. de bugar, germ. cairel; quairel ^quâdrëllum) s. m. carreau (d'ar-
bûkon) v. I. tr. lessiver 210, 25. balète), gros trait à quatre pans que lançaient
buillir (bùllïre) v. IIa . bouillir 200, 5. les arbalètes de grande dimension 127. 1 148, ;
calandre, grande alouette d'Europe 360, 22, campanier (de campana: *câmpânârïum) s. m.
23, 24. sonneur de cloches 231. 17.
calar (câlâre) v. 1. tr. faire descendre; intr. campeil (de camp; *câmpïlium) s. m. champ
se taire 167. 1; réf. 250, 2; 369, 35. 41, 31.
calenda (*câlëndam) s. f. calende 158, 31; pi. can ;
ch-; j- (cântum) s. m. chant, chanson, air
fête 189, 26. 4, 4; 20, 21; 53, 25; 66, 5; 136, 24; 345, 23.
calensa: cha- (de caler; câlëntia) s. f. soin, can v. quan.
souci 342, 39. cancelier; chanc-; chans- {sav.. câncëllârium)
caler; cimier; qualer (câlëre) v.f.III. impers., chancelier 435, 22, 29.
prés. ind. sg. 3. chai 19, 10; quai 49, 16; canço v. canso.
407, 2; subj. sg. 3. calha; cailla 199, 7; candela (cândëlam) 6-. /. chandelle 85, 36.
parf. sg. 3. cale 250, 12; fut. sg. 3. calra candelier (de candela; *cândëlârium) s. m. chan-
212, 30; cond. I. sg. 3. calgra 322, 26; IL delier 85, 35.
sg. 3. calria 136, 4. chaloir, soucier; falloir caneta (de cânum; *cânïttam) s.f. cheveu g ri*
49, 16; nég. ne pas importer; ne pas valoir ou blanc 247, 24.
la peine 177, 3; gitar a non chaler ignorer canezir (de caneta) v. IP. intr. devenir chenu,
219, 10. blanchir 247, 21.
calfar; ch- (*câlëfâre) v. I. tr. chauffer 86. 9; canh (*câneum) adj. canin 140, 11.
226, 7. canonge; canorgue (cânonïcum) s. m. chanoine
calha (*quacùlam , de germ. kwakkila) s. f. 49. 32; 431, 19.
caille 120, 5. canso; -on; chanso; qu-; canço; canzo; chans-
calobre (*côlÔbrum , de colûbrum) s. m. cou- son; chançon (cântïonem) s. f. chanson 76,
leuvre 438, 17. 13; 92. 16; 97, 5; 187, 3; 215. 13; 251, 27:
calor (càlurem) s. f. chaleur 191, 30; 277, 13; 261, 14; 324, 17; 352. 12.
346, 9. cant v. quan.
calssadoine; cassidoine (Châlcëdôniam) s. f cantador; ch- (càntâtôrem) s. m, sj. -taire, -s,
pierre de Chalcédoine, variété d'agate (Vu ne chanteur 52. 5; 74, 13; 83, 21: 93. 6; poète
transparence laiteuse 293, 11, 12. 187, 29.
camba; ch- (*cambam , d'or, celt.) s. f. jambe cantar; ch- (cântâre) v. I. tr. chanter 34, 12;
130, 4; 292, 18. 187, 2: 261. 13; 309, 28; {en parlant du coq)
camberiera; ch- (câmerâriam) s. f. femme de 11, 20; réfl. 87, 17; inf. subst. chant 59,15:
chambre 46, 11. 152, 5; 309, 35.
cambiaires (*câmbïâtor; de câmbïâre) s. m. sj. cantitat v. quantitat.
changeur, agent de change 231, 9. Cf. cam- cantre; ch- (cântor) ^m. chanteur, poète, com-
jador. positeur 403, 34; 407, 29.
cambial* v. camjar. canut; ch- (cânutum) adj. chenu, blanc, gris
cambo {de câmpuni: *câmpônem) s. m. grand l, 34; 247, 26.
champ 45, 32 plan c. pleine campagne 37,
;
canzo v. canso.
12. cap; ch-; k-; cab (câpum p. câput) s. m. tête
cambra ;
ch- (cârnëram s. f. chambre 27 . 20 ;
5, 9: 9, 26; 33, 33; chef 153, 24:
6, 23;
33, 4; 52. 14; 252, 1. sommet, place d'honneur 329, 23; commence-
camel (*câmëllum) s. m. chameau. ment 91, 9; 195, 13; al premier c. au com-
camgar v. camjar. mencement 32, 23; a cap de au bout de 27.
camia v. eamiza. 33: 265. 2: des chap derechef 9, 33; 11,28:
camjador (de camjar; *câmb]âtôrem) adj. vo- 15, 34.
lage 187, 30. Cf. cambiaires. capa (câppam) s. f. cape, chape, manteau 55.
camjar; -gar; -biar (câmbïâre) changer v. I. tr. 26; 148, 16.
33. 2; 43, 3; 54, 22; c. per échanger contre capayro (de capa; *cûppârïonem) s. m. cliaperon.
57, 10; 128, 21; exempter 212, 14.' coiffure à bourrelet et à queue 3S0, 32.
camje (s. verb. de camjar; *câmbïum) s. m. capdal (câpïtâlem) s. m. chef, capitaine 203, 4.
change, inconstance 112, 24. capdel (câpïtëllum) s. m. chef, supérieur 40. 22;
camp (càmpum) s. m. champ, champ de bataille 107, 27; 408, 8; charge, tâche (principale)
38, 11; camp 204, 1.
128, 20; 312, 8.
campana (câmpânam) s. f. cloche 142, 26. capdelar; -llar {de capdel) v. 1. tr. gouverner,
campanha; -aigna (câmpâneam) s. f. cha»i/> diriger, dominer 173. 15; 203, 16; 205. 3.
teau, manoir, propriété 164, 15; 264, 17; cargar (cârrïcâre) v. I. tr. charger 221, 21; réf.
393, 35; fig. 141), 16. 242. 4; se remplir 35(5.25; pc. p. f. cargada
capel (*câppëllum) s. m. chapeau 271, 24; fig. enceinte 340, 8.
224, 86. cariera v. carreira.
capela (*câppëllanum) s. m. chapelain, vicaire caritat; ch- (sav., cârïtâtemj .s.f. charité 7. 38;
146, 9. 256, 35; 257. 1. 3. 4. 6 etc.
captalier (de captai) partisan, sectateur 212, 20. carn; ch- (carnem) f. chair ,<?. 17, 7; 38. 18; 146.
captenemen {de captener) s. m. conduite 136, 23; 256, 34; 340, 32.
11; pi. manières 326, 9. carnalatge {de carnal; cârnâlâtïcumj m. car-
s.
captenensa; chap-; captenenza {de captener) nage 222, 5.
s.f. conduite 75, 5; 322, 39; 355, 21; prendre
carnal; ch- (cârnâlem) adj. charnel, de chair
c. entreprendre 312. 43.
238,7; 257, 21: 345. 15; m. chair, viande .s.
instamment 444, 5; menar c. recevoir à beau- casamen (de casa; *câsâmentum) s.m. maison,
coup de frais 265. là. habitation 44, 5.
carbo (carbônem) s. m. charbon 45, 27; 231, 1. cascavel (or. inc. ; v. Kg. 8398) s. m. grelot
carboîaziere {de carbo et faire) .v. m. char- 230, 22.
bonnier 46, 26. cascu; -n; ch-: chasqu; chaschu; quascu (*câs-
carboncle (cârbunciilumj s. m. escarboucle 293 cûnum, de quïsquunum. de quïsque et ûnurn)
21. pron. adj. indéf. chacun 16. 37; 35, 9; 45.
carbonier; char-;
charboniera (cârbônârium, 31; 60. 4: 241, 31; 325. 10; chaque 8. 7: 395.
-am) charbonnier, -ière 45, 21; 46. 22. 15.
carc {s. verb. de cargar) ». m., charge, impôt cassa (s. verb. de cassar. *câptïâre) s. f. chasse
434, 24. 341, 41 : capture, proie 360. 11.
carcais (*carcasium . d'or, persane) s. m. car- cassador (de cassar. *câptïâre; *eàptïatô~rem)
quois 143, 10. s. m., sj. cassaire. s. chasseur 232. 16: 361. 14.
carcer; ch- (cârcorem) s. f. chartre, prison cassar (*càptïàre) v. I. tr. chasser 71. 24: 360.
3, 38; 4, 28. 12; 361. 14: poursuivre 189. 21.
cardenal; -dinal (sav., càrdïnâlem) s, m. cardinal cassidoine v. calssadoine.
207, 1, 11; 223, 36. castel: ch- (càstellum) s. m. château, manoir
carel (quâdrëllum) s. m. machine de guerre 143 42. 29: 262, 14.
19. castela (câstllïânum) adj. castillan 327. 5.
caresme (quarësïïnam />. quadrâgësïmam) .s. »i. castetat; castitat; chas- (sav., câstïtgtem) s. f.
carême 238. 7. chasteté 8, 5: 19. 14: 414. 13.
489 GLOSSAIRE. 490
castiador (de castiar; *câstïgâto"rem) s. m. cen- chevaux due lors du passage d'un souverain
sureur 187, 24. 432, 22.
castiar; chas-; casteiar (câstïgâre) v. I. tr. cavalier; -Hier; -1er; chavalier; -Hier; cavazier;
châtier; blâmer, reprendre 3, 16; 58,31; 73, -sier; cavayer (câbâllârium) s. m. chevalier
11; 131, 17; 187, 18; instruire 34. 26; avertir 37, 15; 39, 21; 43. 1; 56, 11; 176, 11; 214,
277, 32; empêcher 263, 37; réf. se repentir, 19; 283, 22; 291. 28; 294, 19.
faire pénitence 189, 9. cavalquar v. cavalcar.
castic; ch- {s. verb. de câstïgâre) s. m. châti- cavar (cavâre) v. I. tr. caver, creuser 231, 13;
ment; réprobation, avis, conseil 113, 35; 150, 362, 26.
27; 223, 40; pouvoir 72. 16. cavarota (de câvam) s.f. cave, caveau 212, 28.
castitat v. castetat. cavau v. caval.
castor (câstôrem) s. m. castor 362, 15. 16, cavayer v. cavalier.
cat (câttum) m. chat 195, 30.
s. caytieu; -iu v. caitiu.
cata (câttam) s. f. chatte, machine de guerre cazar (de câsam) v. I. tr. caser, loger 316, 34.
343, 5, 20, 29;' 344, 8, 18, 24. cazer 182, 10; chader; chazer; caer 40, 32.
catieu; catiu v. caitiu. (*câdëre) v.f. III., prés. ind. sg. 3. cai; chai
catorze catre v. quat-
; 47, 21; subj. sg. 3. caia; pi. 2. cagatz 253,
catzar v. cassar. 40; parf. sg. 3. cazet 193, 8; cazee 205, 19
eau (câlvum) adj. chauve 38, 3. fut. sg. 3. caira 248, 4; quaira 6, 13; coud
caus (calcem) v.f. chaux 231, 17. I. sg. 1. cagra; //. cairia; pc. prés, cazen
caus- v. cauz- chaden 6,3; chazen 47, 22; pc. p. cazut
causar (causâre) v. I. tr. accuser, gronder 163, 20. 49, 30; cadegut 3, 39; caheh 44. 11; caeh
caussa (*câlcëam) v. f. chausse, chaussette, bas 44, 16, choir, tomber.
55, 28; 292, 26; c. d. fer cuissard, jambière ce = se 428, 26.
288, 42. cec; sec (caecum) adj. aveugle 201. 6; 411, 21;
caussar (de caussa; *câlcëâre) v. I. tr. chausser, 412, 32.
mettre 288, 43; 359, 34. cèdre (cedi'um) m. cèdre 393, 32.
s.
caussigar (de caussa) v. I. tr. toucher du pied cel (ëcce ïllum) déni. masc. sg. sj. cel; sel 313,
169, 18. 35; cell 9, 27; celh; selh 309, il; ceu 12, 26;
caut; ch- (càlïdum) adj. adv.chaud 112, 26; celui; cellui 10, 16; o. cel; sel; celh; selh;
242, 13; îai c. il fait chaud 51, 19; subst. 310, 25; ceyl 330. 24; celui; cellui 5, 1; 240,
chaleur 248, 15. 14; pi. sj. cil 7, 34; sil 315. 5; cilh 43. 24;
cauza; -sa; chausa; coza 447,8 (causam) s.j. silh 315, 5; seilh 41, 8; cels 271, 23; sels
cause, raison 3, 5; 413, 13; chose 9, 11; 57, 418, 23; o. cels; sels 340, 14; celz 323, 11;
17; 213, 15; totas cauzas tout 108, 25; 257, fém sg. sj. cela; sela; cella 51, 24; sella
309, 24; celha; cil 70, 5; cilh 164, 6; o. cela;
3; personne, être 55,36; cal c pourquoi 12,
32; coza de à cause de 447, 8. sela; sella; celha; selha; celei 240. 21; cellei
154, 19; celeis; celleis 68, 30; cill 198, 40
cauzimen; chauz-; chaus- (de cauzir) s. m. égard
note; pi. sj. o. celas, ce, celui, etc.
discrétion, indulgence 108, 5; 175, 17; 299.
cel; sel (caelum) s. m. ciel.
36; procédé; mal c. 206, 26; bo c. 206,31.
celadamen; sel- (cëlâta mente) adv. secrètement,
cauzir; chau-; causir; chau- (germ. kausjan) v.
en cachette 285, 12; 290, 6; 343, 24.
Il 1
'
tr. choisir, élire 89, 3; 159, 5; 252, 12;
celador (de cëlâre; cëlâtôrem) adj., sj. m. celaire,
392, 18 c. en 219, 1, 2.
discret 187. 9; adv. en cachette, secrètement
caval; cha-; cavau (câballum) s. m. cheval 37,
52, 10.
3; 38, 8; 232, 9; 266, 10; 423, 13.
celer, cacher
celar; selar; se- (cëlâre) v. I. tr.
cavalaria; -airia (de caval) s. /. chevalerie,
6, 27; 209. 7; 314, 15; réf. 26, 5; a celât
manières chevaleresques 36, 18; 38, 4; 239.
en cachette 106, 5; 150, 23; e sselan en secret
26.
370, 35.
cavalcar; -guar; -quar; quavalquar; chavalguar celarer {de cëllârium, *cellërârium) s. m.cellér'n r
(câbâllïcâre) chevaucher aller à citerai 40. ,
300, 25.
4; 142, 21; 226, 16; 271, 5, 7; 424. 9. celebrar (sav., cëlëbrâre) v. 1. tr. célébrer 386. 25
cavalgaire (de cavalcar, *cabâllïcâtor) s. m. sj. celestial (de cœlëstem) adj. céleste.
cavalier 56, 21. celier ; selier (cëllârium) s. m. cellier 43, 12;
cavalguada (de cavalcar) s. /'.chevauchée, ser- 344, 2.
cenador (sav. senâtôrem) s. m. sénateur 378, 29. chas (*câsum) prép. chez 12, 42.
cenar (cënare) v. I. intr. manger, dîner 397, 4. chaschu v. cascu. ;
christianor v. crestia.
8, 20; 57. 19; 113, 2; 154, 31; 284, 20;
cieutat v. ciutat.
311, 33.
cïlïcium) s. m. cilice, étoffe de poil
cilici (sav.,
cercha (s. verb. de cercar); anar en c. aller en
de chièvre de Cilicie, ceinture ou chemise de
quête, faire sa prière 49, 19.
crins portée sur la peau par esprit de péni-
cert; sert (cërtum) adj. certain, sûr 144, 11;
tence ou de mortification 329, 16.
312, 11; de cert; per cert certainement 402, cim -sim (cymum de cymam) s. m. cime, som-
;
cestas ; sestas, ce, cette, ces. citatio (sav., cïtâtïônem) f. citation 435, 19.
s.
clamar (clâmnre) v. T. tr. crier, appeler 34,6; cobeitos (*cùpïdï( tosum) adj. convoiteux, avide
;
clamor (clâmërem) s.f. clameur, plainte 187, 12. cobertor {de cobert *cÔpertôrium) ; s. m. cou-
clamos (clâmôsum) adj. criant, se plaignant, ré- verture 210, 26.
clamant 219. 8. cobertura {de cobert; *copërturam) s.f. cou-
clar (clârum) adj. clair 3, 27 ; 149, 18. verture; senes c. franchement 326, 22.
clarificar ; -gar (sai\, clârïîïcâre) v. I. tr. clari- cobezeza: cobeeza; cobeitesa (*cùp!ditiara et
fier 11, 4, 5; 17, 11, 14 *cùpïdïëtïtiam) s. f. convoitise, avarice 60,
clarzir (*clârïclre) v. IV'. intr. s'éclaircir 147, 15; 128, 21 317, 10; 383, 24; désir 257, 38;
;
claure (claudere) v. f. III., prés. ind. sg. 1. cobramen m. provision .238, 23.
{de cobrar) s.
clauzi 107, 5; 3. clau 122, 2; 360, 34; pi. 3. cobrar (*cupërâre) v. I. tr. conquérir 118, 17;
clauzont 257, 37 par/, sg. 3. claus pc. prés. ; ;
acquérir, obtenir 180, 18; retrouver 112, 15;
clauzen 106 15 pc. p. m. claus 181 , 7 ; , ;
reconquérir 151, 16.
dus 163, 8; o. 300, 9; /. clauza 319, 37. cobrir; eu- (co[o]përlre) v. IIa . tr., prés. ind.
clore, fermer, enfermer; clus obscur, profond sg. 3. cobre
cobiï 360, 14; pc. p.
5, 26, 27;
77, 19. cobrit 38, 5; cubert 321. 37, couvrir 5, 26,
clauson {de claure ; clausïonem) s. f. cloison 27 ; intr. se couvrir.
299, 7. coc; cuec (coquum) s. m. cuisinier 230. 25;
claustra (claustra) s. f. cloître 144, 31. 300, 25.
clausura (clausïïram) s. f. clôture 393. 37. coch- v. coit-.
clerc clergue -ge (clërïcum) s. m. clerc, ecclé-
; ; cocir- v. consir-.
siastique, lettré 49, 2; 50, 28; 78. 10; 311, 5; cocodrilla; -ilha (crocôdîlam) s.f. crocodile 362,
421, 22. 35, 40, 41, 43.
clergada (*clërïcâtam) s. f. tonsure 340, 14. coderc {de côdaV) s. m. espace qu'on laisse in-
cierge clergue v. clerc.
; culte devant une maison, pelouse, préau 114, 6.
clob; clop (*clÔppum) adj. clopinant, boiteux codicio v. condicio.
115, 11; 411, 20. confesamen (cOniëssàmëntum) s. m. confession
cloquier (*cloccârium) s. m. clocher 289, 17. 22, 30.
cluchar {or. inc.) v. 1. réfl. fermer les yeux coîraire (*confrâtrem) s. m. confrère 211, 6.
rapide 145, 24; avide, désireux 275, 28; commandement 282, 10; marchandise com-
vianda cochosa nourriture mangée rapidement mandée ou recommandée 210. 21.
397, 81. comandamen fc/e comandar ;*cômmândam< ntu ni ;
coitozamen {de coitos) adv. avidement, rapide- s. m. ordre, commandement, mandat 11. 10;
ment 198, 16. 12. 15; 28, 10; 256, 19.
col (collum) s. m. cou 51, 3; 194, 13; accolade, comandar (*cÔmmândâre) v. 1. tr. et intr. com-
baiser 326, 31. mander 231, 27; recommander, confier 7,4;
colada (de collum ;
*côllâtam) s.f. coup 250, 30. 341, 36; réfl. 151, 15; 202, 19.
colar (côlHre) v. I. tr. faire passer (au filtre) comandayris (*cÔmmândàtrïcem) s.f. comman-
200, 12; intr. couler '224, 29. deuse, maîtresse 376, 10.
colcar v. colgar. comanre v. somonre.
colcha (s. f. couche 397,33.
verb. de colcar) s. comba (*cumbam. d'or, celt.) s.f combe, vallée
colgar; -guar; -car (collôcare) v. I. tr. coucher étroite et profonde 402, 10.
278, 3; rêfl. se coucher 41, 27; 111, 15; combatemen (de combatre) s. m. combat, attaque
244, 9 290, 17 323, 23 s'appuyer 105, 30
; ; ; ;
426, 3.
inf. subst. coucher, soir 271, 19. combatre; conb- (cum et bâttiïere) v. III. tr.
colhir; coillir; culhir ; cullir (de collïgere) v. combattre 143, 15; 443, 23; 225, 7; réf. se
II a ., prés. ind. sg. 1. colh 264, 16; 2. coills; battre 183, 23; 191, 16.
cuillis fut. pi. 3. culliran 13, 31 ; impér. sg. 2. manière que 152. 15.
;
cuelh, cueillir, recueillir; accueillir, tolérer comensamen; -ment: comenz- (de comensar) s.
346, 7 ; e mal prendre en mauvaise part
c. m. commencement 14, 40; 253, 4; 331, 13.
3, 17 ; c.mal en grat prendre en bonne part comensar; commençar (*cûmïnïtïâre, de cûm
45, 4; no c. de ne pas cesser de 178, 29. et ïnïtium) v. I. tr. commencer 8, 16; 21. 33;
colier (*collârium) s. m. porte-faix 45, 27. 72. 27.
collège (sav., collegium) s. m. (le sacré) collège cornes (pc. p. de cometre) s. m. commis, com-
400, 30. missaire, fonctionnaire 434, 20.
colompna; columna; columpna; colona (colûm- cometre (cômmïttere) v. f. II., parf sg. 3»
409, 18.
comiat v. comjat.
cominal v. comunal.
color (colurem)s. f. couleur 7, 35 teint 293, ;
comanda (s. verb. de comandar) s. f. ordre, compagnie 55, 38; 110, 12; 260. 11: 357,26.
497 GLOSSAIRE. 498
companhier; /. -eira; -ieira (de companh) s. m. commun 213, 12, 25; subst. communauté 142,
f compagnon, compagne 53, 26; 123, 13; 27, 33; 397, 2.
189, 11; 342, 8; voisine 357, 9. comunal; cominal (cômmnnâlem) adj. commun
companho v. companh. 201, 22; public 397, 5; per c. en commun,
comparar (compârâre) v. I. tr. comparer 316, communément 290, 11.
35; 401, 23. comunalmen; -ns; -nz; cominalmen; cuminal-
compas (s. verb. de compassar, de cùm et pâssum) •
ment (adv. de comunal) adv. communément,
s. m. compas, mesure 403, 4 ; 404, 33. en commun, ensemble 118, 16; 236, 4; 260, 4;
compassar (de cùm et pâssum; *compâssâre) 392, 26; généralement 170, 11.
v. I. compasscr, ordonner 401, 7.
tr. con (conum) s. m. con 58, 27.
compassio (sav., compâssïûnem) s.f. compassion con v. com.
347, 6. conce- cf. conse-.
compenre comprendre,
v. concebre (concïpëre) v. f. III. tr., fut. sg. 2.
compilar (sav., compllâre) v. I. tr. compiler 351, concebras 29, 9, concevoir.
18. concha (concham) s. f. conque, bassin 9, 15.
complag (de complaire; *complâctum) s. m. condampnar (côn-dâmnâre) v. I. tr. condamner
plaisir 119, 41. 209, 17; 375, 18.
complancha; -sa (pc. p. f. de complanher) s. f. condicio; cod- (sav., condïtïonem) s.f condition
complainte, chanson plaintive 400, 14, 21, 35. 395, 31; 397, 15.
complanher (*cÔmplâ,ngëre) v. f. IL, impér. conduire (conducëre) v. f. II. tr. conduire.
sg. 2. complanh 437, 7, complaindre 130, 8; condut; -ug (pc. p. de conduire) s. m. conduit;
réfl. 437, 7. repas 372. 27 air, mélodie 149, 29.
;
complexio (sav., complëxïonem) s.f. complexion, confermar; cof- (confïrmâie) v. I. tr. confirmer
organisation 396, 5. 319, 34; 428, 33; réfl. s'affermir 129, 17.
complidamen complida, pc. p. f. de
; -nt (de confes; cof es (confëssum) adj. celui qui avoue
complir) adv. complètement 303, 2; 414, 22. sa culpabilité 21, 23; 23, 5; 303, 22.
compliment (de complir) s. m. complément; confessai*; cof-; coff- (sar., de confëssum v. I.
tout ce qu'il faut 367, 8. tr. confesser; intr. avouer 354, 12; réfl. se
comte; compte; conte (compûtum) compte, calcul conjurar; -gurar (conjùrare) v. I. tr. conjurir
330, 5, 6; 348, 32; conte 92 20; ses c. sans 50, 18; 385, 39.
comparaison 387, 1. conoissensa; -oyssensa; -oysensa (de conoisser)
comtessa; cont- (de comte) s.f. comtesse 42, 28; s. f. connaissance 268, 1; 308, 19; savoir
43, 1H; 175, 4. 401, 18.
cornu ; -un (*commûnum p. cômmûnem) adj. conoisser; connoisser; conoicher (côgnôscere)
499 GLOSSAIRE. 500
v. f. III. , prés. ind. sg. I. conosc 56, 4; 385, 1; c. de 207. 10; tr. accorder, concéder,
241, 29; conosci 25. 27; S. conois; subj. souffrir 53, 6: 86, 25; 150, 23.
conoscha 13, 14; conosc' 358, 38; pi. 2.
sg. 3. consentire (de consentir *cônsëntïtor) ; s. m. sj.
conoscatz 291, 31; 3. conoschen 17, 10; celui qui consent 216. 5.
impf. subj. sg. 3. conogues 162, 10; par/, conservacio {sac, cônsorvfitïunem) s. f. con-
sg. 1.conoc 226, 11; {faible) conoguii 18, 3L; servation 394, 31.
3. conog 18, 30; pi. 3. connogron 25, 7; consi; conssi; cossi; cossy; coysi; quossi (de
conoguen 15, 2; 18, '61; fut. sg. 1. conoisserai; com et si) adr. conj. comment 33, 20; 59, 2;
2. conoicheras 370, 23, 25; pc. p. m. conogut 272, 6; 293, 6; 336, 38; 440. 21; 441, 19.
18, 33; 134, 2;/. conoguda 14, 11, tr. con- consiensa v. consciencia.
naître, reconnaître 11, 12; no*us conosc
1
om consir v. consire.
qu'on ne remarque en vous; de s aperce- rèfi.
7
consiramen (de consirar: *consïdërrimr ntum) :
voir 134 , 2 ; faire conogut faire connaître s. m. considération , souci 238, 24.
14, 10. consirar; coss-; cos- ; coc- (cônsïdërnre) v. I.
conort (s. verb. de conortar) s. m. confort, tr. considérer, penser 21, 24; de 52, 26; c.
consolation 126, 22; 268, 21. c. en 334, 21; réfl. s'imaginer, se dire 384, 10;
12; 187, 19; rêfl. 75, 8; 117, 10; c. de assurer consire; consir 103, 24; 155, 20; 389, 34;
286, 25. 408, 16; cossire; conss- (s. verb de consirar )
conp- cf comp-. s. m. réflexion, rêrerie, pensée 79. 1; 216, 7;
conporta (ciim et portam) s. f. pont suspendu 269, 14; 303, 30; sorte de poésie 408, 16.
393, 23. consirier (de consirar; *consïdëi'ârium) s. m.
conqueremen (de conquerer) s. m. conquête, rêverie, pensée 123, 11; 157, 29; 247, 6;
acquisition 237. 4. souci 341, 19.
conquerer 140, 3; 178, 8; conquérir 180, 8; consiros; coss-: coc- (de consirar) adj. pensif,
(de con-quaerëre) r.f II. tr., prés. subj. sg. 3. soucieux 175, 12; 288, 19; 332, 26; 389, 24.
conquiera 47, 7; pc. prés, conqueren 236, 16; consistory (sar., cônsistorium) s. m. consistoire
pc. p. m. conques 73, 22; conquis 64, 8; 447, 4.
conqueis 71, 27 /. conquiza 66, 25, conquérir,
;
consolar (cunsolâre) v. I. tr. consoler 334. 4.
gagner, vaincre. consonansa (cônsonântiara) s.f consonance, rime
conquesta (*conqu8esïtam) s.f. conquête 364, 12. 403, 12.
conquistar (*conquïstâre) r. I. tr. conquérir, consonar (cônsonâre) v. I. intr. concorder
gagner 92, 36; 117, 32; 369, 27; 425, 13, 14; 408, 19.
vaincre 226, 19. conss- v. cons-.
conrei; conre (s. verb. de conreiar) 5. m. équi- cont- v. comt-.
page, équipement 35, 3; 113. 5; 128, 10; contemplai* (contempla re) v. I. tr. contempler
299, 9. 433, 10.
conreiar (v. Kg. 7858) r. I. tr. équiper. conten (contëntum) adj. content 437. 22.
consciencia; consiensa (sur., cônscïëntïam) s. f. conten {de contendre) s. m. contestation, députe
conscience 386, 2; 399, 8. 172, 14; 301, 15; ses c. sans conteste 172. 1').
consegre (côn-*sëquere) v. III. tr. atteindre 120, contenda (de contendre) s. f contradiction, dis-
26. pute 81, 20.
conseil; -eill v. conselh. contendre (contëndëre) /•. III. intr. contendre,
conseillier (consïTïàrium) s. m. conseiller; contester, disputer 163. 16: 283. 14; combattre
coussin 324, 8, 204, 6.
conselh; -eill; concelh cosselh; -ell
-eil; -el; ; contenemen contener) s. m. contenance,
(de
coseill; -eil (cônsïlïum) s. m. conseil 28, 8 conduite 24. 9; 99. 27: 153. 4.
32, 9; 48, 5, 15; 90, 7; 176, 23: 267, 22 contenenza (de contener) s.f. contenance, con-
285, 3; réunion de personnes qui délibèrent duite 97, 13.
355, 19; concile 427, 36; résolution 280, 11. contener (con-tënên> v.f. III., prés ind. sg. 3.
continuable (contïnu-âbïlem) a<lj. continuel. heure, quand 30, 21; 195, 8, 10; c. que à
continuamens (côntïniïa-mënte) adv. continû- quelle heure que 7, 2; 151, 8.
ment, de plus 236, 21. coral (de cor, *corâlem) adj. cordial, intime
contirmos (de côntïnûum) adj. continu 257. 3. 102, 9.
contra (contra) prép. contre 7, 30; 8, 1, 2, 3 etc.; coralmen (de coral) adv. cordialement 218. 17.
vers, à 10, 32; 83, 14; c. que pourquoi 116, 6. coratge; -âge; -atje-; -aje; -agge (*côrâtïcum)
contrada (de contra; *contrâtam) s.f. contrée, s. m. courage; cœur considéré comme siège
pays 251, 28. des affections, des passion s 64,2; 102,17; 272,
contradire; -dir (contrâdïcëre) v. f. II. intr. 17; 370, 3; amistat de c. amitié de cœur, in-
contredire 301, 24, 26; 431, 20. time 57, 2.
contradisamen {de contradire) s. m. contra- coratjos; -tgos (de coratge) adj. courageux,
diction; ses sans contredit 237, 14.
c. plein de cœur 179, 20; 227, 1; 240, 20.
contraîar 130, 17; 359, 32 (contra-îâ[cë]re) corbato (de corbum, corvum) .9. m. jeune du
r. I. tr. contrefaire. corbeau, petit corbeau 359, 38.
contrag (contra ctum) adj. estropié 119, 20. corda (chordam) s. f. corde 231, 24; 324, 15.
contraile (côntrârium) s. m. contradiction 37, 29. cordo (de corda) s. m. cordon, ruban 120, 24;
contrapointamen; -ponchamen (côntra-pùnctâ- 264, 6; 287, 22.
mëntum) m. contrepoint 238. 3, 5.
s. corduriera (< cosduriera, de *cônsùëturam)
contrari (côntrârium) adj., f. -aria, contraire, s.f. couturière 46, 16; 47, 3.
opposé 350, 26; 375, 28; per le c. ait con- corn (cornum) s. m. cor 208, 23; corne 361, 24.
traire 408, 16; subst. 409, 1. cornut (cornûtum) adj. cornu 207, 16.
contrarios (de contrari) adj. malheureux (dégoû- corompamen (de corrompre, corrûmpëre) s. m.
tant? Ba.) 114, 18. corruption 447, 3.
contrast (de contrastar, côntrâstâre) s. m. corona (corônam) s.f. couronne 127, 31.
dispute 405, 2. corosar v. corrossar.
convenien (sav., convënïëntem) adj. convenant corp (corbum, corvum) s. m. corbeau 330, 8; 359,
38.
395, 41; 397, 15, 16, 18.
corporal (sav., cÔrporâlem) adj. corporel 8. 39.
convenir; cov-; quov- (cônvënîre) v. f. III.
corporalment (de corporal) adv. corporellement
intr., prés. ind. sg. 3. cove 154, 26; conven
29, 12.
214, 15; subj. sg. 3. covenga 70, 27; fut.
corps v. cors.
sg. covindra 204, 24; pc. p. m. covengut
3.
corre v. correr.
282, 4; convenir, déclarer, avouer; impers, il
correga v. correia.
convient, il faut 55, 13; 204, 24; 214, 15;
corregier (de corrïgiam) s. m. corroyeur 229,
409, 10; réfl. 70, 27.
29.
convenser (convïncëre) /. III. tr., prés. ind.
/•.
correi (corrïgium) s. m. courroie 126, 33; 128, 8.
sg. 3. convens 304, 26, vaincre.
correia; -ga (corrïgiam) s.f. courroie 198, 32;
convers (convërsum; pc. p. de convërtëre)
359, 34; c. ab notz fouet 139, 14.
adj. converti 45, 11.
correiar (de correia) v. I. tr. fouetter 139, 14.
conversio (sav., convërsîonem) .s. /. conversion
correr; corre 146, 35 (cîirrëre) v. f. III. prés.
381, 10; transformation 395, 5.
ind. sg. 1. cor 52, 13; 3. corr 183, 10; corre
convertible (sav., convërtïbîlem) adj., f. ibla
371, 38; pi. 3.corro 40, 26; corron 25, 9;
convertible, digestif 395, 3.
P<trf. sg. 3. correc 261, 34; cors 261, 38;
convertir; cov- (de convërtëre) v. Il a convertir
.
corran 288, 26; impér. sg. 2.
fut. pi. 3.
192, 32; 272, 13; réf. se transformer 395, 22. cor 68, 13 pc. p. m. corregut 205, 12, courir:
;
convidar; cov- (*cÔnvltâre) v. I. tr. convier, c. avec le dat. ou sobre assaillir, attaquer
inviter 210, 27; 396, 28; 416, 4, 22; pc. p. 40. 26; 261, 34.
subst. invité, hôte 397, 26. corrieu (de corre)s. m. courrier 290. 41.
convinen; cov- (de convenir) s. m. convention, corrossar; corosar (*corruptïâre) v. I. tr. cour-
promesse 30, 2. roucer 26, 1; 445. 25; affliger 385. 44;
copar (de colp; colpar) v. I. tr. couper 432, 40. réfl. 263. 13; 2S5, 33.
copios (sav., côpïosum) adj., pi. m. copiozes, corrotz (s. m. de corrocar. -ossar) s. m. cour-
copieux, abondant 396, 26. roux, chagrin 139. 3.
cor (cor) s. m. cœur 3, 8; 11. 23; mal c. corrumpre; corumpre (coirumpëre v. III. anom.
méchanceté 224, 24. corrompre 258, 12; 320, 33, 35; léser,
cora; -as; cor; quoras (quâ hora) adv. à quelle enfreindre 412, 14.
503 GLOSSAIRE. 504
37, 31; 295, 3, 5; mon c. moi etc. coutel; cotel (cûltellum) s. m. couteau 200. 17;
cors (cùrsum) s. m. cours 239, 16; 327, 21; 230. 24; 324, 32.
cour se de c. tout de suite 94, 19.
;
coutivador (*cûltïvâtôrem) s. m., sj. coutivaire;
corsier (de cors; *cùrs;lrium) s. m. coursier -adre, cultivateur, vigneron 13, 18; adorateur
120, 8. 380, 23.
cort (cortem) s. /'. cour 51, 16; 132, 1; assem- coutivament (*cûltlvâmëntum) s. m. culte, adoi <>-
cosdament (or. incerf.) adv. magnifiquement f. III., /très. ind. sg. 3. cueis 199, 20; fut.
271, 11. sg. 3. cozera 200, 6; pc. prés, cozen 125. 19:
eosdumna v. costuma. pc. p. m. coit 146, 30; cueich 225. 11; /.
coser (cSnsûere) v. III. et IV'. tr., pe. p. cosit coit' 146, 30; cuecha 443. 30. cuire; tour-
38, 17, coudre 43, 23. menter.
cosin v. cosi. cozi; -in; cosin (cô[n]sfob]rïnum) s. m. cousit/
cosmar (de cônsûmmare et cônsumere; *cônsû- 35, 22; 211, 9; 217, 21; 339, 4; 367, 17.
mâre) v. I. tr. consommer 17. 12; 18. 23. cozina (de cozer; *côq[ulnam) s. f. cuisine
coss- cf. cons-. 256, 9.
cosser (or. inceri.) s,f. coussin, matelas 341, 4. cozina (côns[Ôb]rlnam) s. /. cousine 211, 9.
cossezen (côn- sëdentem) adj. (n.propr.) avenant, cozinat (de cozina) s. m. mets.
convenable 88, 12. cranc (cânerum) s. m. cancer 116, 9.
costa (costam) s. f; prép. à côté de 107. 29: crear; criar (sav., crëâre) v. I. tr. créer 21, 10:
de c. 44, 13. nomme)- 437, 29.
costal (de Costa, *cbstiïlem) s. m. flatte 343. 19; creator 3, 13; criator 448. I (sav., creâtOrem)
coteau, penchant d'une colline 202. 22. créateur.
costar (cënstâre) v. I. tr. coûter 141, 5; 211, 9. creatura; cri- (sav., crëàtûram) s f. créature
costitueraen (sav., de cûnstïtûëre) s. m. con- 27, 27; 57, 11; 107. 19; 303. 16:' 430. 10.
stitution 18, 29. crebar (crepâre) v. I. iutr. crever 438. 23.
costum (de cônsûëtûdïnem) s. m. coutume. creder; créer v. creire.
manières 129, 5; 3()8. 25. creire 232, 13; creyre; creder; crezer; creser:
costuma; cosduma (de cônsûëtûdïnem) s. ,/'. créer 18, 15 (crëdere) v. f. III. prés. ind.
coutume, habitude, usage 4, 0; 257.31; 373, sg. 1. cre (: e) 133, 7: crei : cres 443. 1; cresi
21. 431, 10; 2. cres 12. 1; 90. 14: 3. cre 6, 0:
costumât (de costuma) adj. accoutumé, habituel crei (: 28; /;/. 1. crezem: creem 16. 34;
ei) 34,
314, 33. 2. crezetz; créez 16. 34; 11, 24; creet 11. 24:
costumier (de costuma) adj.; c. de accoutumé 3. crezon; creson 325, 2; subj. s>t. 3. créa
à, habitué à 53, 25; 243. 9. 18,19; pi. 2. credaz 269, 8; crezatz 85. Il;
costura (de coser; *côsûëtûram s. f. couture i creaz 13. 10; creatz 42, 28; impf.subj.sg. 3.
394, 15. crées 21, 17: pi. 3. creessen 2. 8: pf. s
cota (de germ. kotta) s. /. cotte, tunique, vête- credet 3. 13; crezet: creet 21. 1. 10; pi 3.
ment de femme 226, 12. crezeron; creeren 15. 18; fut. sg. 1. creirai
505 GLOSSAIRE. 506
65, 28, 30; 212, 3; conâ. I. crezera; II. croissir (de germ. *krôstjan) v. IIa . tr. faire
creiria 113, 34; impf. sg. 2. cre; pc. p. m. grincer 25, 20.
crezut 208, 17; creut 20, 16; 205, 13, croire; crollar v. crotiar.
pc.prés.subst. crezen croyant 210, 22; 231, 26. cropa (de germ. kruppa) s. f. croupe 294, 16.
creissement; creyssh- (de creisser) s. m. ac- cros v. crotz.
croissement 259, 35; 395, 4. crosada (de crosar, *crùcïàre) s. f. donar la cr.
creissensa (sav., crêscëntïam) croissance, aug- faire le signe de la croix, donner la béné-
mentation 342, 19. diction 437, 27.
creisser 297, 6; creyser 381, 6 (crescëre) v. f. crot v. crotz.
III. intr., prés. ind. sg. 3. creis 66, 4; crotiar; crollar (*crotùlâre; Kg. 2542)
v. intr.
165, 30; pi. 2. creyssetz 310, 9; subj. sg. 3. crouler, s'écrouler, s'ébranler 120, 16; 148,
cresc' 114, 15; cresca 196, 13; 241, 20; par/, 20; 196, 31.
sg. 3. crée 55, 18; 394, 9; pc. p. m. eregut crotz; crot; cros (crucem) s. f. croix 22, 10;
205, 29; /. creguda 109, 17, croître, accro-
52, 6; 409, 32.
ître; arriver 66, 4; 205, 29.
crozat pc. p. (de crozar, *crùcïare) s. m. croisé
creraar (sav., crëmâre) v. I. tr. brûler 208, 26;
137, 9.
361, 11.
cru v. crut.
cremetar (de trëmëre) v. I. tr. craindre ; inf.
crucifixar (sav., de cruciîlxum) v. I. tr. crucifier
svbst. crainte 121, 22.
25, 28.
cres- v. -crez-.
crudel ; crus- ; cruz- (crûdëlem) adj. cruel 25,
Crespi pr. Crespy en Valois 128, 27.
n.
11; 402, 14; 433, 38.
crestaires (de crïstam) s. ni. sj. châtreur 232, 3.
crut; cru (crûdum) adj. cru, rude, sauvage 307,
crestia; -an; cristia; -an; christ- (chrïstïânum)
6; 438, 17.
adj., /'. -ana, s. m. chrétien 5, 26; 6, 4, 12;
cuberta (pc. p. f. de cubrir, cobrir) s. f. cou-
44, 6; 132, 2; 222, 19; 266, 4; 364, 12; adj.
verture 204, 15.
65, 23; 284, 24; gên. pi. christianors 365, 11.
crestiandat [sav., chrïstïânïtâtëm) s. f. chré-
cubertamen (de cubert, pc. p. de cobrir) adr.
couvertement, indirectement 314, 42.
tienté 235, 19; 368, 24.
cubrir v. cobrir.
crey- v. crei-.
creyssho (de creisser *crëscïOnem) s. f. crois-
cudar v. cuidar.
;
cuec v. coc.
sance 395, 27.
crezensa; cres- (de crezer; *crëdëntïam) s. f.
cuende v. coinde.
croyance 388, 19; per ma c. ma foi 118, 3;
cuer ; cur (corium) s. m. cuir 293 , 9 ;
peau
44, 24.
275, 1. a c. à crédit 342, 31.
crezer creire.
eug v. eut et cuidar.
v.
chevelure
cuidar; cuyd- cud-; cui-; eug-; cogitar (*cogï-
;
cri (crïnem) s. /'. crin, poil 58, 20;
târe) v. I. tr. croire, penser 2, 17; 10, 33;
101, 25.
41, 29; 91. 27; 92, 11 155, 14; 207, 27; 331, ;
cri v. crit.
7 ; inf. subst. pensée, idée 245, 33.
criar v. crear, cridar.
cuidat (pc. p. de cuidar) s. m. pensée, idée
criator v. creator.
85, 3.
cridar; criar (quïrïtâre) v. I. intr. crier 5, 23;
s'érier 142, 36; 290, U. cuirassa ( de cuir ;
corïâ cëam ) s. f. cuirasse
cridesta (de cridar) s. /'. crierie, tumulte 433, 143, 7.
cridiu (de cridar) adj., f. -iva, criard 355, 31. culvert ; -er (or. inc. ; v. Kg. 2322) adj. perfide,
Crist; Christ; Crit (Christum) Christ 17, 10; cumergar (cômmûnïcâre) v. I. intr. communier
158, 10. 39, 16.
cristal (sav., crystâllum) s. m. cristal 202, 25. cundia; cunhtia (de coinde) s. /. grâce, gen-
cristian v. crestia. tillesse 294, 7; 308, 19; 393, 6.
crit; cri (de cridar) s. m. cri 290, 10; 399, 12: cur v. cuer.
appel 158, 25. cura (curam) s. f. soin, souci; prendre, aver
507 GLOSSAIRE. 508
c.prendre soin 66, 17; 135, 2; getar a no- Daunis n. propr. Denis 159, 26.
cura négliger 130, 15. daurar (de d'aur) v. I. tr. dorer, orner 42, 21;
curar (cûrâre) v. I. tr. soigner, cultiver 226, 4; 252, 3.
373, 25; avec le gén. se soucier 199, 23; daus (d[ë] ad versus) prép. devers, de 272. 11.
curât; cura 440, 4 (curâtum) s. m. curé 444, 3. davan; -nt (d["ë| âb Tinte) adv. prép. devant 6, ;
curiozarnent (cûrïosa mente) adv. soigneusement 27; préférablement à 94, 13; avant 375. 4;
373, 14.
auparavant 392, 42 d. que avant que. ;
davas v. deves.
euros (de cura) adj. soigneux 345, 14.
daveras (d|ë] ad vëras) adv.; per d. eu effet,
cursori (sav., cursôrium) adj. rapide 406, 30.
vraiment 198. 4.
eut; eug (s. v. de cuidar) s. m. pensée, doute
de (de), da 254, 37 (djëj-ad) prép., sert à dé-
80, 9. Cf. cuidar.
cuydar v. cuidar.
signer le génitif, la distance, l'origine, la ma-
tière, le motif, la possession, la relation, le
decendre v. deiscendre.
dansar dançar (de v. a. h. danson) v. I. intr.
;
decepeio (sav., dëceptïonem) s. f. déception,
danser 121, 18; 403, 31.
imposture, fraude 3, 19.
dapnatge v. damnatge.
decernir (de dëcërnëre) v. Il a réf. se discerner, .
41, 1; 44, 11; 265, 17; dedans, au dedans deiunh; dejuni (de[je]jûnium) s. m. jeûne 256,
86, 18. 1, 2; 372, 22.
defalhensa (de défaillir) s. f. défaillance, défaut delechamen (de delechar. deleitar) s. m. délec-
342, 1; erreur 388. L6. tation 238, 22.
défaillir; défaillir (de de et faillir) v. Ila intr.
delechar v. deleitar.
faire défaut, manquer 257, 29 388, 17. ;
deleit; delieg; delich (dëlëctum) m.
s. délice,
defenderis (de dêîendëre *dëfëndïtricem) s. f. ;
plaisir 23, 26; 30. 1; 255, 31: 279, 1: 345.
défenderesse, protectrice 306, 12.
15; 381. 19; 421, 26.
défendre deff- (dëîëndëre) v. III. tr., pc. p. de-
;
deleit (dëlïctum) s. m. délit 257, 15 (ou = de-
fendut et defes, /. -za 82, 16, défendre 79, 17 ;
leit carnal?; cf. deleit <C dëlëctum).
429, 26; réfl. (de) 115, 10; 119. 20; 172,25;
deleitar; delechar (dëlëctâre) v. I. réfl. se dé-
200, 3; 272, 6; 285, 35.
lecter, se réjouir 61, 6; 359, 19.
defensal (de defensar; *dëfëns;llej s. m. barrière,
delgat; dalg-; dolg-: délicat (sav.) (dëlïcâtum)
obstacle 299, 24.
adj. délié 97. 25: 98. 17: 271. 13: svelte 292,
defensio (sav., dêfênsïônem) s. f défense 358,
16; 293. 42; délicat 341, 12.
41.
defes (dëfënsum) m. défense 119, 30.
s.
délibérai (sav,. dëlïbërâre)
1
v. I. intr. délibérer;
deffendre v. défendre, se résoudre 444, 2.
deffensar (de dëfënsum) v. I. tr. défendre 437, delicadament; -ns (sav., dëlïcâta mente) adv.
26. délicatement 373. 15 : avec luxe 382, 35.
def or ; def ora ;
- as ; defors ( dëfôris) adv. dehors, délicat v. delgat.
en dehors 26, 7; 52, 16; 86, 18; 105, 35; delich v. deleit.
201, 4; 203, 5; 204, 18: 299. 4. delichable (dëlëctâbïlem) adj., f. abla, délectable,
defranher (dë-frangëre) v. f. IL, prés, ind s;/. 3. plaisant 388, 5.
defranh, manquer 402, 23. delichos (de delich, deleit; *dêlëctôsum) adj.
dega (de jam) adv. déjà 444, 14. bien parlant, de bon appétit 373, 19.
degalliier (or. incert.) s. m. prodigue 317, 12. delicios (sav., dëlïcïosum) adj. délicieux 397, 20.
degastar (de et gastar) v. I. réfl. se consumer delieg v. deleit.
degolar (dëcôllâre V) v. 1. réfl. tomber à terre, demanes (de manu ïpsum) adv. aussitôt 183, 14.
dégringoler 194, 14; 369, 30. demantenent (de et mantenen de manu tënënte) :
degra (de et gràdum) s. m. degré 7, 37; 8, 7; adv. incontinent 417, 13; d. que aussitôt que
44, 3. 371, 26.
degurpir (de et germ. werpan) v. II 1
'. aban- demenar (de et menar; *dëmïnfire) v. 1. mener,
donner 48, 1. conduire 428, 15.
degu; dengu (v. Kg. 2971) pron. indéf. nul, dementre que (dùm intérim) conjonct. pendant
aucun 372, 8; 391. 35; 425, 34. 31». que 253, 38.
deignar v. denhar. démon (daemônem) s. m. démon 442, 6.
deis (d[ë| ïpsum) prép. dès 15. 6. Cf. des. demoni (daemonium) s. m. démon, diable 371,
deiscendre; deiss-; deis-; deyss-; deyc-; desc-; 23.
dec- des-; dex-; dise-; diss- (descëndëre) v.
; demoniat (de daemonium) adj. démoniaque, pos-
III. intr. descendre 6, 10; 47, 21; 81. 7. 85, sèdé 412 32.
30; 278, 30; 305, 14; 353, 4; 398. 34; 422, demonstrar v. demostrar.
25, 26; 424, 26; baisser 163, 19; tr. faire demor (s verb. de demorar) s. m. retard, délai
descendre, pénétrer 275, 7. 287, 3; 370, 11.
deisonor v. dezonor. demorar (dëmôrâre) v. I. intr. demeurer, rester
dejos (de jos) prép. sous 290, 16. Cf. jos. 3, 9; rester inachevé (l, afar) 335, 30; 425,
deju (de dejunar) adj. à jeun 195, 16. 35.
dejunar (dë[jë]jûnare) v. I. réf. jeûner 210, 28. demostrar; -monstrar (dëmônstrâre) v. I. tr.
511 GLOSSAIRE. 5 2 1
démontrer, montrer, témoigner 11, HO: 12. 30; derrier; der-; derreir; damer (*deretrarium)
255, 18; 430, 2. adj. numér. dernier 123, 23; 204, 1 ; 329, 21 :
den (dëntem) s.f. dent 25. 20: 101, 23; 292, 9. 396, 35; en d. à la ji>, 349, 8.
denairada (*dënârïâtam) s. f. denrée 341 10. .
des v. detz.
denan; -ant (d[ë]-ïn-ante) prép. devant 0. 33; des- cf. dez-.
ado. en avant, par devant 196, 32; 197. 5; des (d[ë] ïpsum) adv. des era tout de suite 52.
esser, venir d., avec le dat., être, vertir devant, 23 des l'or en sai de/mis 69, 2.
; Cf. deis.
en présence de 156, 17: 2(57, 23. desacordar (des et accordai'; *dïsâccordâre) e.
I. tr. désaccorder, mettre en désaccord 301, 6.
deng; digne (dïgnum) ad}., f. degna, digne 23,
desafiblar (dïs-âd-*flbtilâre) v. I. tr. déboucler
24; 305, 10; 300. 21.
dengu v. degu. 295, 15.
denhar; deign-; degn-; dign- (dïgnare) v.I.tr. desamparansa (de desamparar. dïs-nnpàrâre)
daigner 83, 18; 112, 13; 118, 2; 133, 10; s. f. dépossession, abandon 430, 3.
déportai' (dëportârej v. I. tr. se remuer gai ment, dis- câpïtëll-âre) v. I. tr. décapiter, avilir
se divertir ; réfl. s'égayer, s'amuser 390, 27 ;
302, 2; priver d'an chef 400. 10.
inf. subst. plaisir, ravissement 114, 10. descaptar (dïs-*câpïtàre) v. I. intr. s'endom-
depos (de pos) prép. après 28, 33. mager, s'entamer, diminuer 5, 6.
depus, depuys que (de et pois, puis) conjonct. descaptener (des cap et tener) e. f. III., fut.
,
depuis que, puisque 318. 31; 430, 5; 43<), 33. sg. 1. descaptenrai 69. 12, lâcher, laisser
échapper.
deraubar (de et germ. rauban) v. I. tr. dérober,
dépouiller, piller 333, 26.
descargar (des et cargar; dïs-*cârrïcàrei c. I.
tr. décharger 227, 10.
dereer; dereire v. derrier, derreire.
descauzidamen (de descauzit pc. p. de des-
derenan (d'er [— ara, ora] en an, de hâc hora
,
reer (dë-rëtro) adv. derrière, en arrière, par desclavelar (de dïs et clâvëllum; *dïsclâvëllâre
derrière 199,3: 360, 14; en dereira à ï'insu c. I. tr. déclouer; intr. se déclouer 10. 30.
1
46, 21; anciennement 5, 32; prép. 443, 26. descobrii (dïscô[ô]pënre) v. Il' , tr., prés. ind.
17
513 GLOSSAIRE. 514
sg. 3. descuebri 335, 30: découvrir 105, 32; deseguentre (de de et sëquentem) prép. après
fig. révêler 114, 33; 209^ 8. 226, 21.
descobrire (de descobrir) s. m. sj. découvreur, desempre (de et sempre) adv. aussitôt 6, 3.
dêceleur 304, 15. desendre r. deiscendre.
descofimen (de descofire, desconfire *dïsconfï- , deseretar (dïs-hërëdïtâre) v. I. tr. déshériter,
cëre) s. m. déconfiture , défaite, déroute 235. priver de son héritage 41, 19.
11. deservir (dësërvlre) v. Il a desservir, mériter .
12; desconfit 142, 35, déconfire, ruiner, briser, s. f. les quatre fers d'un cheval mort, dépouille
battre. 429, 7.
desconoissensa (de desconoisser) s.f. ignorance, desfiar; desfizar (*dïsfldâre) v. I. tr. défier
imprudence 241, 10; manque <h reconnais- 159, 16; 370, 36.
sance, ingratitude 341, 22; 416. 18. desflorar (sur.. *dïsflorâre) v. I. tr. déflorer
desconoisser (dïs-cognoscëre) v. f. III., prés. 390, 2.
ind. sg. 1. desconosc 244, 16; pc. prés, des- desgarnir (des et garnir; dis et germ. warnjan)
conoissen 301, 16; pc. p. desconognt 244, 19, v. II b dégarni" 181, 20,
.
descordan (dïscordântem) adj. discordant, se- desliurar (des et liurar; dïs-lïbërrire) r. /. tr.
dessous 1, 26; 137, 21; prép. au dessous destolh 164, 12; pc. p. destout 55, 37. réf.
de 43, 12. s*éloigner, s'écarter.
despachar (dë-ëxpëdïcâre; cf. Kg. 3015) v. 1. destorbamen (de destorbar) s. m. trouble 235, 19.
réfi. se dépêcher 440, 26. destorbar (dïstilrbâre) v. 1. tr. troubler 121, 21.
despagat (dïs-pâcâtum) adj. mécontent Ba.; destorbelhar (de destorbar. *dïsturbïlïfire) /•. /.
p. ê. despagat =
despachat en hâte 426, 44. tr. troubler 234, 4.
despensar (dïspênsâre) v. I. tr. dépenser 129, prés. ind. sg. 3. destreing 94, 5; subj. sg. 3.
11; passer 342, 23. destrenha84, 8; destrenga 71, 22; parf. sg. 3.
desperdre (dïs-përdëre) v. III. tr. perdre, destreis 71, 19; 94, 3; pc. p. destreit 278,
anéantir 205, 27. 31, étreindre, presser, forcer, obliger.
desplazencha (de desplazer; *dïs-plâcëntia) destressa (*dëstrïctiam) s. f. détresse 433, 11.
s. f. déplaisir, ennui 270, 12.
destrian (de destriar, destrigar) adj. différent
desplazer; -aser (dïs-plâcëre) v. f. 11 J. intr., 100, 30.
prés. ind. sg. 3. desplatz 93, 10; sxbj. sg. 3. destric (s. verb. de destrigar) .<?. w. peine,
desplaia 158, 15;
impf. subj. sg. 3. des- perte, dommage 55, 1; 78, 3; 114, 35.
plagues 391, 5, déplaire; inf. sabst. 223, 16; destrier (*dëxtërrirmm) s. m. citerai de bataille
347, 7; 429, 27 déplaisir, désagrément, 120, 2; 214, 34.
déshabiller.
destrut 205, 22; /. destruida 407, 17; des-
desponre (dïspunëre) v. f. IL, prés. ind. sg. 3. trucha 116, 2. détruire, ruiner, tuer; réf.
despon 45, 5; despo 112, 5, expliquer.
se consumer.
desquausit v. descauzit.
desubres r. desobre.
desrazigar (de dïs et *râdicam) r. I. tr. déra-
desus dessus (dë-sursum) adv. dessus 137, 21
; ;
deu; dieu; dyeu; dio 295, 19, 22 (dëum) s. m. dezacordable {de dezacordar) adj. discordant
dieu 1, 16; 39, 15; 336, 29. 404, 15.
deutor (dëbïtôrem) s. m. débiteur 134. 5. dezacort; des- (des et acort) s. m. désaccord,
devalar {de de et val; *dëvâllâre) v. T. intr. discorde 148, 3; 358, 25.
dévaler, tomber {dans le péché) 211, 10. dezagradable (des et agradable; *dïs-ad-grât-
devedar (dë-vëtâre) v. I. tr. défendre 21, 15; nbïlem) adj. désagréable 384, 25.
renoncer 29, 27. dezamar (des et amar: dïs-âmâre) v. I.tr. cesser
devenir (dëvënïre) v.f. III. intr., prés. sbj. sg. 3. d'aimer 79, 27; 115, 15.
devenga 72, 10; pc. p. devengut 50, 11, dezamoros (des et amoros) adj. sans amour,
devenir réfl. 72, 10.
; indifférent 349, 34.
dever (dëbêre) v. f. I II. tr., prés. ind. sg. 1. dezamparer; desamp-; dezanp- (des et emparai',
dei; deg ( : dreg) 281, 32; 2. deus; deves *dïsïmparâre) v. I. tr. désemparer, cesser d'oc-
396, 7; 3. deu 248, 21; pi. 1. devem 57, 14; cuper, abandonner 210, 8: 350, 13; 381, 9: 385.
2. devetz 219, 13; devez 10, 1; 3. devon; 19.
devunt 260, 4; subj. sg. 3. deia 95, 17: impf. dezanar; des- (des et anar) v. I. intr., prés.
s/ibj. sg. 3. degues 77, 9; 303, 19: deges ind. sg. 3. desvai 201. 19; desva 315, 23.
441, 38; par/, sg. dec 163, 9; 310, 6; 3. s'en aller.
fut. sg. 3. deura 159, 32; c<md. I. sg. 1. dezarmar (des et armar; dïs-àrmâre) p. I. tr.
degr' 75, 7; //. sg. 3. deuria 56, 22: pc. p. désarmer, dégarnir 128. 14; 289, 38; 373, 29.
degut, devoir; inf. subst. devoir 311, 9; dezastruc (des et astruc) adj. désastreux, mal-
dignité 183, 17; per d. de par droit 341, 18. heureux 429, 9.
deves; davas (dë-versus) prép. vers, devers, dezautorgar (des et autorgar; dïs-auctorïcàre)
du côté de 39, 4, 28; 63, 20; 123, 18. v. I. tr. désapprouver, rejeter 79, 26.
devet (s. verl. de devedar, dë-vëtâre) s. m. dezavinen (des et avinen) adj. inconvenant im- ,
334, 1; 400, 36; 421. 29. dezesperar; des- (des et esperar; dïs-spërâre)
devorar (dëvornre) v. I. tr. dévorer 362, 37; v. I. tr. intr. désespérer 108, 19; réfl. 19.
dezordenat [de des et ordenar; *dïs0rdïnâre) /. //. tr., prés. nul. sg. 1. die 10. 4; (: rie)
0,dj. désordonné, déréglé 340, 2. 239, 12, 18; dig (: Teiric) 3. 10; dich 443,
di; dia; dya; die (de dïem) s. m. jour 3, 27; 11; 2. diz 12, 1; ditz 48, 13; dit 20. 8;
4. 9; 5. 32; 187. 25; 399, 37; en dies (?) dizes; dises 392, 10; 3. diz 28, 19, 30; ditz:
jadis Ba. 2, 4. di 31, 16; dii 10, 24; pi. 1. dizem 407. 12;
diable (sav., dïâbolum) s. m. diable 8, 21; 9, 9. 2. dizetz; dizet 9. 35; dissetz 431. 39. S.
diablia (sav., de diable) .s. /. diablerie 189, 7. dizon 247, 23; dizo 46, 20; dizen 16, 30;
diague (sav. dïâconum) s. m. diacre 211, 14. subj. sg. 1. diga: 2. diguas 81. 25; 3. diia
diaspe; -pre (sav., dïàsprum. d'or, incert.; de 20. 20; dia 187. 13; pi. 2. digatz 169. 6;
jâspïdem Kg.) s. m. diapré, étoffe précieuse imparf. ind sg. 3. dezia 10, 21 pi. 3. dizien ;
de couleurs variées 293, 8; 321, 37. 15, 35, 39; subj. sg. 1. disses 114. 31; 3.
die; dich v. dit. disses 53, 8; 102, 16; diisses 10, 34; pi. 3.
dictado v. dictayre. dizessan 386, 34; par/, sg. 1. dis 22, 22;
dictav /•. ditar. dissi 267. 13; 295. 19; diissii 11, 7; dishi
dictât; dechat (dïctfttum) com- s. m. poésie, 390. 19; 3. dis 22, 14; 267. 13; diss 10, 18;
position 351, 18; 403, 2; 406, 15; 436, 21; diiss 9. 18; 10,33; 11, 1; dys 426. 20; dish
445, 14. 391, 7; dissh 393, 14; dih 295. 22; fut. sg. 1.
dictayre (dïct;ï to-r) *•. m. sj. o., o. dictado 435, dirai; diirei 203, 21; 3. dyra 440, 3; cond.
20; dictator 445, 10, porte, auteur, com- I. sg. 1. dira; dissera 102, 21; II. sg. 1.
positeur 406. 17. diria; impér. sg. 2. di; pi. 2. digatz 45. 26;
dieu v. deu. pc. prés, dizent 23. 29; dicent 0, 1; dizen ;
diferensa; difï- (sar., dïffeivntiam) s. f. diffé- pc. p. m. dich 123, 3; 265, 5; 261, 17; dit
rence 404, 7; 405. 37. 27, 17; diith 10, 17; dig 83, 34: 106, 14; /.
diticultat (sac, dïffïciiltntem) s. f. difficulté dita; dicha. dire, parler.
395, 36. dise- c desc-.
difinir (sav., dêfïnire) c II h définir, déterminer, disnar; dinnar; dinar (*disjunfue />. dïsjëju-
décider 405, 9. nfire) v. dîner 113. 6; 204. 12; esser
1. tr.
difinitio; diff- (sav., deflnïtiOnem) .s. /. défi- dinat43<), 29; réfl. 391. 14: inf. subst. dîner
nition 403, 1; 404, 11: 405, 1. 396, 13.
dig v, dire. dispozicio (sav., dïsposïtïonem) s. /'. disposition
dig v. dit. 396, 6.
digerir; deg- (de dlgerëre) r. II'' digérer 198, disputacion (sav.j disputa tïODem) s. f. dispute
13; 372, 26: 395, 13. 376. 11,
digestio (sav., dïuostïônem) s. f. digestion 395, dissendre /•. deiscendre.
12. dissipai" (sav., dïssïpâre) c 1. tr. dissiper,
dignamen (dïgna mente) adv. dignement. anéantir, ruiner 407. 17.
1
dignar v. denhar. distribuir (de dïstrïbùrre) v. II '. distribuer
digne v. deng. 395. 15.
dignitat (sav., dïgnïtâtem) s. f. dignité 339. 13. dit; dig; die 24. 32; dich 26. 21 (dlctum) s.
diire v. dire. m. dit, mot, discours 53. 11; 75. 13: 103, 11:
dijo (dïem Jovis) s. m. jeudi 48. 23. 136, 15; 158, 4; érangih 24. 32.
diligensa (sav., dïlïgëntiam) s. f. diligence, ditar: dictai 1
divendre (dïera Venons) s. m. vendredi 49. 18. domens que; domentre que (de dum intérim)
divers (dlvërsum) adj. indif., f. -sa, divers 100. conj. pendant que 365, 18; 381. 18; 411,24.
17; 292, 23. domerdieu v. dompnedeu.
diversamen (divërsa mente) adv. diversement domesgier (*domestïcârium) adj. domestique.
310, 34. privé; fust d. non sauvage 53, 23.
diversar {de dïversum) v. I. tr. intr. varier domna; dompna; donna; dona (domïnam) s.f.
309, 27. dame 6, 26, 32; 8. 25; 20, 16; 25, 7, 29;
diversitat (sav., dlversïtâtem) s. f. diversité 45, 2; 53, 2; 146, 14; 267. 20; 274, 30.
396, 4; 408, 35. domne v. don.
divi (dlvïnum) adj., f. -na, divin, 257. 33; 383. domnei : dompnei
-ey (s. verb. de domneiar) s.
;
dolcor v. doussor.
dons, des largesses 58, 3.
doler (dolëre) v. f. III. intr., prés. ind. sg. 1.
donatio (sav., donâtïonem) s. f. donation 190,
dolh 164, 19; duelh; 3. dol 59, 18; 271, 7;
22.
pi. 3. dolon 116, 1; subj. sg. 1. dolha 151,
donc; doncas; doncs; donx; doncx; donchs
12 ; doilla 75, 7 ; dueilla ;
pc. prés, dolent 4,
(donique) adv. conjonct. donc, alors 3, 8; 5,
28; dolen 35, 12; 86, 1; /. dolenta (adj.)
2; 88, 6; 240, 28; 279, 38; 332, 1.
128, 33; pc. p. dolgut, doidoir, souffrir, faire
donna v. domna.
mal; réfl. s'affliger 271, 7; 75, 7, 151, 12.
dolgat v. delgat.
dons, indécl. (de domïnam) s. f. ; mi d. madame
82, 20; 118, 1; si d. sa dame etc.
doloiros; dolor-; doloyr- (dôlorosum) adj., f.
misérable 124, 23; dont v. don.
-za, douloureux, affligé,
222, 30; 307, 15; 376, 23. donzel; dons- (*dômïnïcellum, 5. m. damoiseau,
dolor (dôlorem) douleur 3, 8; 16, 8; 347, 2.
s.
page, rarlet 40, 1; 201, 21; seigneur 42, 2.
f.
dolorosamen (dolorosa mente) adv. douloureuse- donzela; -ella (*domïnïcëllam) s. /. demoiselle
314, 24; 429, 14. 17; 45,28; 84, 9; 104, 36; 198, 10; 292,34
dorénavant (d'or en avant) adv. dorénavant 387, 26; adv. tout droit; s. m. droit, justice
430, 4. raison13; 59, 16; 61, 3; 127.27; 268, 9
5,
dormelar {de dormir *dÔrmïcùlâre) v. I. ;
intr. 291, 4; 317, 15; 333, 33; 369, 3; 432. 14
dormailler, dormir 41, 29. a dr. directement 128, 26; justement, avec
dormilhos {de dormelhar; *dormïcûlûsum) adj. raison 303, 1 per dr. de par le droit 369, 4.
;
dormeur 110, 15. dreitamen; -nt {de dreit; *drïcta mente) adv.
dormir; dur- (dormïre) v. II". intr. dormir 253, tout droit, directement 106, 18; 204, 11.
28 inf subst. m. 103, 25.
; dreitura ; dreyt- ; drech- {de dreit ; *drïctaram)
dorn (cclt. dorn) s. m. poignée, petite mesure, s. f. dreiture, droit, justice 15. 17, 19 57, ;
drap (drappum) s. m. drap, étoffe, habit 7, 7, sert à introduire le second membre d'une
26, 10; 43, 18; 274, 6. proposition 203, 26 etc. ; e . . . e et ... et 19.
dre v. dreit. 24.
525 GLOSSAIRE. 526
edificar (sav., aedïïïciire) v. 1. tr. construire, 1. issii 12; 10. 37; issit
17. 23; 3. eissit 9.
bâtir 381, 5; édifier 331, 16. 38, 15; eissi 58, 12; impér. pi. 2. yches 378.
edifici; editizi {sav., aedïfïcium) s. m. édifice, 14; pc. p. eissit 245, 34; ixit 274,27; issut
machine de guerre 266, 24, 40 ; 207, 2. 200, 3; f. issida 242, 35, sortir, échapper,
ce v. e. provenir, parvenir s'en e. 10. 37.
eî-; eff- v. enf-. eissut (*exsûctum) adj. sec 211, 2.
efachamen (ïn-fâct-fimëntum) s. m. action 235. eizo v. aisso.
21. el (e*l) = en avec l'article déjini.
efansa (ïnfântiam) s. f. enfance 411, 16. e'i — e li, e lu.
eferm (iniïrmum) adj., f. -ma, infirme, malade el (ïllum) pron. pers. 3 e pers. nuise, sg. sj. ion.
4, 35; 330, 44. et aton. il. lui; ell 10, 24; elh 310, 15; eu
effassar (de es et fassa; *ëxfâcïâre) s. I. tr. 3, 10; o. ton. el 88, 5; lui; lhui 40. 9; lu
effacer 323. 5. 369, 30; le (: re) 390. 19; aton. dut. li;
efranher (ëffrangëre) r. f. II. tr. ,
prés. subj. lhi 253, 20; 337. 9; dev. voy. 337. 8: W
s<j. 3. efranga 256, 1, rompre. appuyé -1 111. 19; lh 38, 16; il 83. 27.
eg- v. eng-. 261, 16; -ill 32. 10; il 133, 27; ï 86, 25;
egansa (aequantia) 6-. /. égalité 161, 20. ace. lo: dev. voy. i, il 1, 9; *u 20. 1": appuyé
egua (ëquam) r. /'. cavale. 4; pi sj. ton. et at.
22; 228, 12; ill 17, il 7,
ei v. e. 10; ilh; eis 201. 22: 422, 10; elhs; el 348. 29;
e'i = e i (et ïbi) et y 216, 32. o. ton. eis; elhs 308. 25; euz 9. 33; elos 420.
eici (ëcce lue) ici 13, 16. Cf. aici. 2; lor: lur; at. dat. lor; au lur; appuy. '\s(acc.
e'ill = e (et) avec l' article ou le pro)t. pers. lieu du dat. ?) 373, 43; 429, 2; ace. los; les 204.
Cf. el. 1 7 : appuyé is 204, 15, 27 etc. iz 3, 26. —fém. ;
eis; eys; eps; eus (ïpsum) adj. dêm. même 2,2; sg. ton. et at. ela: ella: elha; elle- 441. 38;
88, 9; 32,), 4 aqui eis là même ; sur le champ
; iil 53. 1 ; il 154, 23; 257, 30; ilh 70. 17; leis;
43, 5; en epsa Fora tout de suite 7, 35; cFeissa at. dat. li; dev. voy. F; appuyé 4 88.21; 70.
ora aussitôt 11, 37. 14; il 183, 10. 11: ill 34. 23; i 279. 30;
cisir v. eissir. •y: ace. ton. lieis 243. 24, 28; ace. la : dev. voy.
eissamen; -nt;-ns; eyssamen; eysament; -ns; Y: appuyé i: pi. sj. ton. et at. elas; elhas :
aissamen; ais-; eusament; epsament; -en; o. lor: lur; al. dat. lor; lur; ace. las. —
issamen; yss-; ysshamens; ichamens (ïpsa neutre sg. sj. ton. el at. el 39, 17: 261. 29;
mente) adv. de même, également 1. 15; 5, 18; 1.» 280. 12; 426, 10; o. at. lo; dev. voy. F;
20, 23; 22, 19; 44. 2; 47, 19; 108. 24; 233. il, elle etc.
17; 273, 9; 345, 9; 399. 36; 403. 13: 424. elbergar v. albergar.
15. electio {sav., êlëctïsnem) s. f. élection 431 . 21.
eissart (*ëxsërtum ou ëxsârïtum) s. ///. essart, elegir ; eligir 405.9 (de ë-lëgëre) '•. anom. tr..
terre dont on a arraché les arbre?, les arbris- parf. sg. 1. elesquei 10. 9: }>/. 2. elesqnesz
seaux, les broussailles etc. pour la défricher 14, 11; pc. p. elegit 405. 23. étire, choisir.
126, 34. elemen (sav., ëlëmëntum) s. m. élément 394. 1!).
eissaussamen (de eissaussar) s. m. exhausse- elenegar (V) \or. incert.) glisser Ba. 315. 35.
ment, progrès, avantage 236, 14. elh v. el.
esalsar 259, 5 (*ëxâltïâre) exhausser, élmer elhizio (sav., ïllûsïonem) s. f. illusion 234, 28.
184, 25; 36S. 24. elm ; elme (germ. helm) s. m. heaume 37, 7 ;
embriar (d'or, incert.) v. I. tr. expédier Ba. 19(1. placer le génitif; de là, d'ici, pour cela, par
14. cela, par rapport à- cela 1. 12, 13; 16; 2. 6.
enflammer, brûler 435, 10. nom propre, seigneur 34, 10 : 87. 15.
empacha (*ïmpâctam) s. f. empêchement 414, 3. enaissi; enaisi; enayssi; enaysin; enaici; en-
empachar v. empaitar. ayci; enaichi; anayssi (ïn aeque sic) adv.
empag (*împâctum) s. m. empêchement, embar- ainsi 72, 19; 253, 5; 425, 19; tôt e. de l»
ras, trouble 119, 13. même manière 421, 18; e. que de sorte que
empagar empaitar.
/•.
428, 18; enaisi co. anayssi . . . coma ainsi,
empaitar; -pachar; -pagar (*ïmpactâre) v, I. aussi .. que 29, 13; 431. 35.
tr. empêcher, embarasser 259, 15; 315, 41; enamic r. enemic.
s'en e. s'y engager 316. 5. enamoramen (de enamorar i s. m. passion d'a-
emparlar (de en et parlar *ïnpârâbolâre) v. I. ; mour 237. 20.
tr. rendre éloquent, instruire 85, 21. enamorar (de en et amor; *ïnâmorâre) v. I. ré/l.
rance, détérioration 235. 20. 35; conj. de plus 104. 20 a e. en avant 290. :
empenher; enp- (ïmpïngëre) r. f.II. tr., prés. 26; aqui e. désormais 318, 33: se far e. s'a-
empenh 414, 32 enpenh 194,
sg. ind. sg. 3. ; vancer 89, 2.
50; 401, 16; impf. subj. sg. 2. enpenheses enan (ïn-ânte) s. m. avancement, avantage 170,
392. 36 par/, sg. J. enpeis 33. 1 1
; enfoncer, , 4; 248. 37.
pousser. enans; enanz; enantz (en ci anz) adv. aupa-
emperador; enp- (ïmperâtorem) m., sj. em- ;>•.
ravant, plutôt, mais 2. 4; 35, 8; 82. f7 :
peraire; en-, empereur 3,2; 40. 13; 21 G, 1; 110, 16; 126. 21: 274 14: e. que avant que
368, 1. 182. 26; a Te. que poc (e plus rite possible
emperairitz (ïmpërâtrïcem) s. f. impératrice 290, 28.
48, 9. enansar (de en et anz; *ïnânteâre) '. /. tr.
emperi (sac, ïmpëriam) s. m. empire 3.4; 180, urancer, faire progresser, élever 162. 25;
8; 235, 2. 1S2. 24; 303, 5 ; réft. se faire fort, se signaler
emperial (sav., ïmperiâlem) adj. impérial 201, 168, 2.
26; 394, 4. enant r. enan.
empero; enp- (en per o) conj. pourtant, néan- enantir (de ïn et Tinte; ïn-*antlre) r. Ub . avancer,
moins, mais 112, 32; 355, 24. augmenter 113. 27: 241. 30: réft. s< rendn
emplaustre (émplâstrum) s. m. emplâtre 347. 25. en arant 272. 30.
emprendemen enprenemen (de emprendre) s. m.
; enantz; enanz /•. enans.
entreprise 208, 4: 374, 38. enap (gernu hnapp) s. m. hanap, grande coup*
emprendre; en-; enpenre (ïmprëndëre) r. f. II. à boire 396. 2:).
tr., prés. ind. sg. 3. empren 118. 31; enpren enar r. anar.
151, 5; 242, 31; pc. p. empris 104. 25: enardtt (de ïn et germ. hart) r. Il' tr. enhar- 1
enpres 288. 25; empres 183. 11; 290. 9, dir, encourager 312. 27: intr. prendre cou-
prendre, embraser, enflammer; ré/l. 290, 9; rage 181. 12.
520 GLOSSAIRE. 530
enayci; enaysm v. enaissi. vengut 207, 21, venir, parvenir, arriver 107, 8 ;
charmeur 412, 28. endomens que (en et domens que) conj. pendant
encar; encara; -aras v. ancar. que 353, 23.
a
encarcerar {de ïn cârcërem; *ïncârceràre) v. J. endormir (ïndormîre) v. II intr. endormir .
tr. incarcérer 442, 14. 106. 16; 159, 22; réfl. 107, 7; 185, 14.
encastrar (de ïn et germ. kasten) v. 1. tr. en- endressa (de endressar. *ïndrïctïâre) s. f
castrer 389, 16; 390, 1. direction, doctrine 436, 16.
encaussar; -sar (de ïn calcem; *ïncâlcëâre) v. endura (de endurar) s. /. manque 414, 1.
I. tr. poursuivre 203, 27 212, 17. ;
endurar (ïndûrâre) v. I. tr. endurer, supporter,
encendre (ïncëndëre) v. III. tr. enflammer 8, 33; manquer 225, 4; 387, 31.
réfl. 81, 5. enemic; enamic (ïnïmïcum) s. m. ennemie, 23;
enclaure (ïn-claudëre) v. f. IL, par/, ind. sg. 3. 40. 9; 54, 12; 258, 27; 370. 28; diable 401, 26.
enclaus 144, 20, pc. p. enclaus 413, 11; en- enemistat (*ïnïmïcïtâtem) s. f. inimitié 282, 3.
clus 77, 25, enclore, enfermer. enîan; -ant; effant; eîan (ïnfântem) s. m., sj.
encli (ïncllnem) adj., f. -na, enclin, baissé 39, -as; -az; effas, enfant 4, 6; 27, 10, 37; 28,
6; 105, 36; 400, 9; 436, 6; 438, 31. 5; 29, 29; 127, 8; 320, 23; 332, 21.
enclinar (ïnclinâre) v. I. réfl. s'incliner 335, 20. enîantamen (de enîantar) s. m. enfantement
encolpar (ïnculpâre) r. I. tr. inculper 85, 32; 233, 16; 332, 26.
161, 5; 353, 3. enfantar; et-; eff- (de enfant; ïnïântâre) v. I.
encombrier (de ïn et b. cômbruni, d'or, incert.;
I. tr. enfanter 16, 6, 7; 29, 9; 233, 14.
*ïncombrârium) s. m. encombre, embarras, enfanteza {de enfant; *ïnfantïtiam) s.f. enfance
désagrément 45. 12; 123, 15; 288, 2. 387, 10.
encontinent (sav., ïncontïnëntem) adv. incon- enfanti (de enfant; *ïnîàntlnum) adj. enfantin
tinent, sur le champ 442, 10. 233, 7.
encontra (ïn-contra) prép. contre, vers 25, 9; enfeiïr (ïn-fërïre) v. Il a frapper.
.
encontrar (de encontra; *ïncontrâre) v. 1. tr. m. mfer 7, 3; 26, 18; 30, 15; 209, 17; 222,
rencontrer; réfl. 40, 16; 209. 19. 17; 274. 27; 305, 16.
encore (ïncûrrëre) cf. III. intr. encourir, courir ; enfernal (sav., ïnîërnalem) adj. infernal 191,
1
laissai e. lâcher 30, 1. Cf. encorrer. 21; 223, 34.
encoronar (ïn-coronâre) v. f. tr. couronner enflabot (de enflar) .s. m. crapuleur (?) 88, 19.
perie, fraude, mensonge 23, 11; 59, 4: 04. enmenar (ïnde *mïnarei v. I. tr. enmener 430,
22; 71, 26; 130, 12; 220, 22; 285, 43. 27.
enganaire (de enganar) s. m. sj. trompeur enn v. en.
58, 5 enoi; enoc: enueit; enuey ; ennuec: enuoc ;
enganairitz; enjanayrits (de enganar; fém. de enueg : enueh (s. verb. de enoiar) s. m. ennui,
enganaire) adj. trompeuse 221, 4; 331. ô: chagrin, souci 148, 14: 188, 26; 238, 16:
340, 5. 256, 11; 276, 8; 300, 27; 335, 43; 355, 29:
enganar; enguanar engainar (cf. Kg. 1149)
;
sorte de poème 408, 24.
v. I. tr. tromper 57. 3; 71, 18; 325. 12. enoiar; -gar; enueiar (*ïnôdïâre) v. I. tr.
engausir (ïn et *gaudïre p. gaudëre) v. IV'. intr. ennuyer, fâcher, attrister 56, 32; 113, 4:
se réjouir 436, 9. 127. 22: 129, 6; 146, 2, 5, 6, 15 etc.: 230. 4:
engenh; engienh (ïngënium) s. m. adresse, 273, 23; 358. (5: réfi. 200. 28: 210. 17.
ruse, projet 132, 12; machine (de guerre) enoios; enueios 146, 11 (de enoi; *ïnodïosum)
143, 19; 231. 23. adj. ennuyeux, fâcheux 63. 5: 114, 11:
engenhar; engignar (de engenh; *ïngënïSre) 220, 17.
v. I. tr. tromper 299, 32 réfi, s'ingénier
; enonglar (de en et ongla; *ïnungùlâre) v. 1.
engolmes adj. n. propr. d' Angoulême 127, 35. empenner 275, 11.
engoys -uoys (de angustiam) s. m. angoisse,
; enpozitio (sav.. ïnposïtïonemj s. f. imposition,
peine, trouble 433, 5; 436, 19, 28. application 408, lô.
engoysa (ângiïstiam) s. f. angoisse 433, 28. enprisonar (de en et prison) v. I. tr. empri-
engoysos v. angoissos. sonner 306, 7.
engraissar (de en et graissa; *ïnerâssîâre) v. enqadenar (de en et cadena *ïncàtënâre) r. I. ;
engual; enguanar v. engal; enganar. quieyras 349, 22; 3. enqueira 59. 2; 275, 32;
enguen (unguëntum) s. m. onguent 234. 7. parf. sg. 3. enquérie 261. 19; rond. sg. I.
enguera r. ancar. enquesira 52, 27; pc. p. f. enqueza 81, 17;
enguoys v. engoys. enquiza 66. 18 demander, chercher, recher-
,
enluminai'; -enar; illuminai' (ïllumïnare v. I. tr. enrichir 53, 11; 96. 19.
h
tr. illuminer, éclairer 271, 22; 441, 32; intr. enrogesir (de en et roge) r. ll . intr. rougir,
luire 323, 7. devenir rouge 38, 26.
enmanentir (de en et manent *ïnmànëntlre) : ensarrar v. enserrar.
b
v. II intr. devenir riche, s'enrichir 119, 10.
. ensegn-; enseign- r. ensenh-.
.
enscgre (ïn-*sëquëre) v.f. III., prés. ind. sg. 1. ententa (ïntentam) s. f. intention, pensée, désir
ensec 77, 28, suivre, poursuivre. 64, 1.
ensems; -mps; essems; -mps; esems (de ïn- entête)', tourmenter 190, 5.
sïm[ul]) adv. ensemble 27, 9; 124,20; 199,40; entieir- v. enteir-.
389, 22: 411, 11. entier; enter; enteir (ïntëgrum) adj. entier,
ensencha (ïn-cïnctam) adj. f. enceinte 365. 18. parfait, fidèle 45, 13: 117, 1 ; 214. 3; 289,
ensenha (ïnsïgnia) s. f. enseigne, marque, en- 23; 305, 27.
seignement 83. 10: 109, 26; 198, 5. entitolar (sav., ïntïtulare) intituler 428, 1.
ensenhamen; enseign-: ensegn- (de ensenhar) entonar (ïntonâre) /•. I. tr. entonner 238. 4.
s. m. enseignement, érudition, sagacité 60, 1 ;
entorn (en torn) adv. à l'entour, autour 184. 7 ;
103, 14, 34; 108, 1; 113, 30; 238, 17; 391. prép. 203, 22; 273. 17.
22; 425, 36. entrada {pc. p. f. de entrai- ïntrâtam s. f. ; )
t (nt ion, avis, pensée 326. 3; 352, 11. envazir; -sir (de ïnvâdere) v. Il 1', tr. envahir,
,
attaquer, endommager 274, 6; inf. subst. 1HI ermita; -an; hermitan (*erëmïtanum) s. ni.
enveia; eveia; evea (ïnvïdiam) s.f. envie, désir errar (ërrEre) v. I. intr. errer 221. 1.
2, 11: 3, 18; 08, 23; 96, 13; 173, 10; 250, 29. error (ërrorem) s. /'. erreur, faute 182. 13; 352.
enveiar {de enveia *ïnvïdïSre) v. I. tr. envier,
: 25.
désirer 79, 24. ers v. ar.
enveios; ev- enveyos envegos (ïnvïdïosum)
; ; es ». e et est.
adj. envieux, désireux 124, 13 282, 30 350, : : esaiar v. assaiar.
20; 353, 10. esalsar v. eissaussar.
enver v. enves. esaut v. assaut.
envers; evers (ïnvërsum) adj. renversé, opposé esbair; -hir (de es et bah: cf. Kg. 1120) ». IIb .
44, 23; 309, 371. ébahir, étonner 105, 15; 116. 4; 341.
tr. 15.
enves; evers; invers; enver (ïn versus) adv. csbat (s. verb. de esbatre) s. m. ébat 439. 19.
prép. vers, envers, contre, du côté de 1, 12: esbatement; eb- (de esbatre) s. m. ébat, abatte-
5, 5; 231, 10; 442. 33. ment 439, 14. 17, 30.
enviar; ev- (ïnvïâre) v. I. tr. envoyer 27, 29: esbatre (ëx-battûere) v. III. rêfl. débattre
84, 11; 171, 21; 340, 30; 425, 10. 225. 12.
envit (de envidar) s. m. invitation 340, 25. escala (qerm. skara) s. f. escadron, compati nie
epotecari v. yp-. 38, 2i.
eps v. eis. escalar (de escala) v. I. intr. échelonner 205. 3.
equeu (ëccu[m] ïllum) adj. déni, celui-là 21, 14. Escalona n. propr. Ascalon 365, 1.
Cf. aqueu. escampar v. escapar.
er (*hërem) s. m. hoir, héritier 42, 16. escandalizar (sav., scandàlïzâre; c. I. tr. scan-
er; era; eras v. ar. daliser 14. 41.
eranh (germ. h ar in g) s. m. hareng 361. 11, 12. escantelar (de es et cantel ; *excantellan
erba; herba (hërbam s. f. herbe 53, 22; 394, 20. v. I. intr. se fendre 40. 27.
erbatge (herbâtïcum) s. m. herbage 182, 11. escantir (*rxcàndïre> ». IV'. tr. éteindre 28s.
erebre (ërïpere) v. f. III pc. p. ereubut 20, ,
27.
17; 63. 16: sj. -us (: Jésus 135, 18, sauver, ) escapar; escampar (de es et capa; *ëxcappare)
élever. v. I. intr. échapper 185. 24; 192. 20: 203, 13;
eretge ;
heretje (haerëtïcum)
-je ; s. m. hérétique attribuer, destiner, départi/- 31. 24; 38. 1S.
208, 25; 209, 7; 210. 4. escarn ; esquern (s. verb. de escarnir) s. ///. mo-
eretier; héritier (hëiëdïtârium) s. m. héritier querie, plaisanterie 222. 19; 255, 17; 406. L9.
428. 27. escarnir (germ. skarnjani ». Il tr. berner, .
'
ergoil; erguelh v. orgolh. 159. 34: 209. 21: 340. 9.
railler 39. 1;
ergulhos v. orgolhos. escarnire (de escarnir s. m. sj. 216. 6: o. es- 1
erissar ^*ërïcïâre) v. I. tr. hérisser, dresser les carnido 424. 7. railleur, moqueur.
cheveux 55, 34; réjl. 344. 8. escartar (ëxquàrtâre) c. I. tr. écart* r 159. 23.
erisso (de ërïcïum) s. m. hérisson 362, 29. escas (ëxcàrpsura) adj. chiche, avait 166, 7:
héritier v. eretier. 376, 4.
henni (àrmënium) *. m. hermine, martre blanche escassier (de germ. skatjan) s. m. échassier,
54, 1. estropié 146, 26.
'
escax (de pers. schah) s. m. pi. jeu des échecs escrin (de srïnium) s. m. écrin 107, 26.
374, 37. escriptura; scrip- (sav., scrîptûram) s.f. écri-
esch- /•. esc-. ture 10, 9; 17, 36; 57, 35; 410, 18; Sancta
eschalo (de escala) .s-, m. échelon, degré 7, 30 ;
Se. Sainte Écriture 253, 26.
8, 19. escrit; -ig: -ih; -iut (scrïptum) s. m. écrit 45,
eschazer ;
eschaer 326 , 28 (ëx - *câdêre) v f. . 14; 410, 14; 421, 21.
III., prés. ind. sg. 3. eschai 65, 12; eschay escriure 33, 24; escrire 62. 14; 103, 2 (scrï-
319, 14 ; subj. sg. 3. eschaia 158, 27 ; eschaya bëre) v.f. IL tr., prés. subj. sg. 1. escriva 167.
307, 22; fut. sg. 3. escaira 276, 10; pc. p. 13; par/, sg. 1. escrys 410. 31; 3. escris 22,
escazut (53. 1, échoir, arriver, convenir 114. 23; escrius 410, 28; pc. p. m. escript 7, 26;
4; 220. 5; réfl. 65, 12; 276, 10. escrig 412, 24; escrit 278. 18; /. escriuta 14,
escien; -nt; ecient; essien; esient (scïëntem) 33, écrire, inscrire.
s. m. escient; absol. mon, son e. ad e. sciem- ; escriva (*scrïbânum) s. m. écrivain 230, 28.
ment 23, 13; 95, 6; 145, 18; 177, 25; 281, escudier; scu- (scutfirium) s. m. 212, 24; 238,
30. 13; 261, 25; 431, 33.
esclairar (ëxclârïâre) v. I. tr. et intr. éclairer, escuelh; escuoill v. escolh.
réfl. s'égayer 42, 12; 65, 3. escumenjar (ëxcommûnïcâre) v. I. tr. excom-
esclarzir (*éxclârïcïre) v. II b . tr. éclaircir, munier 339. 7.
rendre clair 88, 17: 340, 33; réfl. 59, 11. escupir (v. Kg. 2449) r. IV'. cracher 193, 20.
esclata (v. h. a. slahta) s.f. lignée 221, 26. escur; oscur (obscûrum) adj. obscur 124, 23:
esclau {germ. sklag) s. m. trace, pas 99. 15; 257, 32; subst. obscurité 49, 30.
120, 19; 210, 1; 271. 10. escura (germ. skûra) s. /. écurie 316, 28.
escoissendre; escoyss- (ëx-cûm-scïndëre) v. III. escuramens (ôbsedra mente) adr. obscurément
tr. arracher, déchirer 150, 11 ; 344, 4. 237, 16.
escola (scholam) f. école 207, 14. s. escurar (ëx-cûrâre) v. I. tr. écurer , nettoyer
escola (*scholânum) s. m. écolier, étudiant 429, 387, 23.
26: mestre e. maître savant 430, 28. escut (scûtum) s. m. écu 37, 11.
escolh; -oill: escuelh; escuoill (de escolhir, de esdevenir (ëx-dêvënlre) /•. /. III. intr., prés.
ëxcôilïgëre) s. m. accueil, conduite, guide ind. sg. 3. esdeve 70, 1; 132, 15; -en 178, 1;
149, 30; 164, 24; 239, 7. />l. 3. esdevenen 8, 17, devenir arriver; réfl.
f
et v. III. Ir., prés, ind. sg. /. escondisc 123, esfondrar lëx-fundâre, sous l'influence de tondre)
2; pc. prés,escondizen 408. 6, creuser, ab- v. I. tr. effondrer 181, 5.
soudre 123, 2; 135. 26; subst. escondir 113, esforsar i de es et forsar ëx -*ïortïâre); v. I. tr.
escot (germ. skot) s. m. écot 373, 6; 397, 32. effrayer 113, 36; 249, 4; réfl. 34, 18.
escoutar; escolt-; escot-; 'scotar (de auscul- esfrei (s. verb. de esfreiar) s. m. effroi 128, 13.
ta re) v. L tr. écouter 23. 31; 39,21; 439.9. esfrezir (de es et freit; *ëxfrïgïdlre) v. IV'.
37, 14; 185, 5; 197! 12. esgardamen (de esgardar) s. m. regard 355, 10.
escrig; escrih v. escrit. esgardar (de es et gardar ëx et germ. wardan) ;
539 GLOSSAIRE. 540
v. I.tr. regarder, considérer 10, 20; 46, 22; esparcer (spargëre) v. f. IL tr., pc. p. espars,
prendre garde 98, 13. répandre 320, 9.
esgart; -uart (s. verb. de esgardar) m. re- s. esparvier {germ. sparwâri) s. m. èpervier 92.
gard 103, 16; 171, 16, 18: 414, 28; égard 37 ; 289, 34.
286, 38; 306, 14. espasar (ëx-pfiss-âre) v. L intr. passer 49, 29.
esgausir -zir v. esjauzir.
;
espatla; -alla (spâtiilamj s. f. épaule 74, 16;
esglai esglag (ex et gladium ? ; v. Kg. 4253)
:
292, 14, 34.
s. m. frayeur, douleur, chagrin 83, 9; 118. espaven (s. verb. de espaventar) s. m. épouvante,
29; 135, 13. frayeur 88, 9 365, 20. ;
esglaiar (de esglai) v. I. tr. effrayer, affliger espaventar (*ëxpàvcntâre) v. 1. réfl. s'effrayer
142, 19; 159, 23. 64. 14.
s'égrener, s' endetter 354, 17. glaive 37, 10; 261, 35; 443, 29.
espacios (sav., spatïosum) adj. spacieux 397, 20. espiar (c. h. a. spehon) v. I. tr. épier 431. 10.
espalla v. espatla. espic (spïcum) s. ni. épi 180, 18.
espandre (ëxpàndëre) v. III. tr. répandre 205, espieissar v. espeissar.
18; 338, 28. espiga (spïcam) s. f. épi 322. 6.
541 GLOSSAIRE. 542
espina (spïnam) s. f. épine 60, 16; 139, 15; 53, 28; fun 380, 25; fom 364. 15; foc 389,
362, 31 Hors ; d'e. fleur d'aubépine 105, 5. 28; fonc 417, 4; font 410, 5; pi. 1. fom 22,
espirit v. esp.erit. 6; 2. fotz; fos 48, 6; 306, 7; fus 307. 4;
esplegar; explicar (sav., r'xplïcâre) v. I. tr. ex- fustes 306, 24; 3. foion foro 39, 4; îoren ;
pliquer 71, lô; 438. 4. 2, 4; foront 417. (5; fut. I. sg. 1. serai;
esplei (ëxplicitum) s. m. revenu 127, 3.3. seray 413, 21; ceray 413. 21; 2. seras; 3.
espleitar (de espleit : *ëxplïcïtâre) v. I. tr. ex- sera; sira 204, 1; pi. 1. serem; 2. seretz :
ploiter 99, 22. serez 28, 18; seret 10. 7; seres 444. 19;
csponda (spondam) $. f. bord du lit, lit 67. 3. seran: serau 255, 24; siran 447,
7; fut.
12; barrière 144, 3. 11. sg. I. er 19, 10; 2. ers 48, 12; 3. er 12.
espos (spônsum) s. m. époux 234, 16. 21: 42, 27; 48, 11; cond. I. sg. 1. fora;
esposar (sponsâre) v. I. tr. épouser 28, 10. 2. foras; 5. fora; pi. 1. foram ; 2. îoratz :
fuir 42. 29; 168, 1; 397, 5 o. est 23, 28 : 54. 28 : es ; pi. sj. est : o. estz :
esser; eser 253. 12: estre 39, 17 (essere^. esse) estafizagra (stâphis agria) staphisaigre 199,34.
v. aux., prés. ind. sg. 1. soi 9. 36; soy estalvar (v. Kg. 9032) e. I. réf. arriver 331.
283, 19 ;
so 205, 16 (so/lj : sui ; suy 309. 29 ;
32.
2. est; iest 44, 25; yest 384, 22; 3. es; est: estamen (de estar ; *stâmrntum) s. m. état '61b.
sg. 2. estai ;
pc. prés, (gèr.) estan ; estant estivar (stlpare) v. I. intr. jouer à la musette
3, 35; 426, 5; pc. p. estât 268, 28, être 1, 324, 27.
1 ; 4, 3 être debout, s'arrêter 19, 2
; vivre, ;
estoc (germ. stock) s. m. estoc 394, 16.
rester 120, 9; durer, tarder, s'ab-
9; 257, estol (stôlum) s. m. flotte 139, 20.
stenir 239, 13 se tenir 236, 5 être tran-
; ;
estoria (sav., hïstoriam) s.f. histoire 236, 15;
quille, convenir, aller 69, 26 82, 22 non pot ; ;
263, 12; 439, 24.
estai* que non ne peut s'empêcher de 360, estorn estor (germ. sturm)
; s. m. combat, atta-
29; en estant, -ans debout 3, 35; 116, 5; que 37, 1; 181, 14, 21.
comme verbe auxil. 3, 40 etc. estorser (ëx-*torq[u]ëre) v.f. IL, prés. ind. sg. 3.
estar (stâre) s. m. manière d'être 83, 4; 313, estortz 328, 25; subj. sg. 3. estorsa 223, 6;
27 ;
mal
inconvenance 203, 30.
e. par/, sg. 3. estors 41, 2; pc. p. estort 126,
estât (stàtum) s. m. état, manière d'être 414, 28. 7; 176, 18; 206, 17, sauver; se sauver,
estât (aestâtem) s. f. été 85, 5; 93, 8; 291, 4. échapper; pc. p. échappé.
estatge -je (*stâtïcum) s. m. étage, place, de-
;
estout (germ. stolt) adj. jier 125, 9; 242, 8.
meure, séjour 76, 12; 85, 15; 157, 22; 245, estra; estre (extra) prép. contre, sinon 24,
16.
28; 111, 27.
esteiner v. cstenher. estrada (stratam) s. f. chemin, voie 295, 16.
estel (or. incert.) s. m. champ 40, 34. estragat (extra vâgâtum) pc. p. extravagant
estela; stela (stêllam) s.f. étoile 37, 9; 305,31. 279, 38.
estendart (de estendre et suff. germ. hart) s. m.
estraire (ëx-*trâgëre) r.f. IL, prés. subj. sg. 1.
étendard 437, 32.
estraya 307, 24, retirer, délivrer 58, 34;
estendre (ëxtëndëre) v. III. tr. pc. p. estes
,
162, 2; réfl. 65, 6; 307, 24.
130, 24, étendre, tendre, répandre 130, 26;
estrangolar (strângûlâre) v. I. réfl. s'étrangler
197, 6; 205, 19; 257, 39; 273, 13; réfl.
224, 25.
s'efforcer 163, 22.
estranh; estrain; estraing (ëxtràneum) adj.
estendre v. estenher.
étranger, étrange, farouche 216, 21; 225, 2;
estenensa (âbstïnëntiam) s. f. abstinence 342,
258, 18; 299, 9; 358, 2; far e. 145, 3.
27.
estre v. esser et estra.
estener (ilbstïnëre) v. f. III. réfl. s'abstenir 349, estreiner v. estrenher.
25.
estreit; estreg; estreh (strïctum) adj. étroit,
estenher esteiner 297, 5 estendre (ëxstïnguëre)
; ;
serré, enveloppé 41, 25; 192, 38; 223, 22;
v. f. IL tr. et intr., prés. subj. sg. 3. estenha
271, 14; 376, 26.
305, 15; par/, sg. 3. esteis 104, 5, éteindre.
estremier (*ëxtrëmârium) adj. dernier, éloigné
ester v. estiers.
46, 8.
esterger ; esterzef (ëx-tërgëre) v. f. IL, prés,
estrena (strënam) 6'. /. él renne 101, 30; 224,
ind. sg. 1. esterc 113, 26, essuyer, secouer
16.' 18; 413, 20.
9,
estrengolar (strângûlâre) v. I. étrangler 424,
esterli; -lin (angl. sterling) s. m. éterlin, sterling
25.
128, 10; 145,' 28.
estrenher; estreiner (strïngere) v. f. IL tr.,
estern (ëxtërnum) adj. étranger 311, 40.
prés. ind. sg. 3. estrenh 169, 17; 363, 8;
estern (v. Kg. 9045) s. m. trace 222, 15.
subj. sg. 3. pc. p. estreg
estrenga 72, 22
estesinos (de estezar) s. m. sorte de cosmétique ;
estiers; ester; isters (ëxtërius) adv. autrement estriop (v. Kg. 9113) s. m. étrier 293, 11.
ailleurs, en dehors 95, 22; 117, 15; 212, 16 estrit (germ. strit) m. combat 38, 21.
6-.
311, 2; per e. par d'autres choses 341, 41 estrolomia (de iistrologiani) 5. /. astrologie
estrunat (de strnmam ?) adj. imbécille, farouche expedien (sav., ëxpëdïëntem) adj. expédient,
293, 41. convenable 431, 23.
estudi; studi (sav., stûdium) s. m. étude 430, explicar v. esplegar.
23, 26. expozisio (sav., ëxpôsïtïônem) s. f exposition
estudiant (de estudiar) étudiant 429, 12. 409, 24.
estudiar; -ziar (de stildium; *stûdïâre) v. I. tr. exprès (ëxprëssum) pc. p. exprimé 393, 16.
étudier 429, 13; subst. 204, 23. exquivar v. esqu-.
estudiozament (stlidïôsa mente) adv. soigneuse- exselent v. exe-,
ment 381, 13. ey v. oi.
estueira (stoream) s. f. estère, sparterie com- ey- cf. ei-.
mune fabriquée dans le Midi 231, 11. eya interjection 121, 7.
b
estuiar; -gar (or. %nc.\ v. Kg. 9128) v. 1. tr. eysausir; essausir (ëxaudlre) v. 11 .. prés.
mettre dans l'étui, conserver 74, 16; 98, 9. subj. 3. eysausisqua 436, 7, exaucer 26, 31.
esturmen v. estrumen. eyssarop (ex et syrapum, arab. scharâb) s. m.
estuziar v. estudiar. sirop 347, 26.
esvanuir (*ëxvânùïre) v. H b
. évanouir, éblouir ez v. e.
7, 23.
esvazimen; evaiment {de evazir, de ëvâdëre) fablazo (fâbûlâtïônem) s. fable 385, 35. f
s. m. attaque, courage 8, 26; 235, 7. îabre (fàbrum) s. m. fabre 232, 11.
etern (aetërnum) adj. éternel 17, 9. fadia (de fada) s.f. ensorcellement 134,4; flat-
etz v. e. terie 153, 23.
eu v. el. fag v. fait.
eu ~
en avec Varticle. îaich r. fait.
eu (ego) pron. pers. l rt pers. sg. sj. ton. et at. faidir {de germ. *faihida) v. Il 1
', tr. bannir,
ieu; ye(u) 283, 15; hieu 376, 13, 17; hyeu persécuter 37, 22.
376, 15; 383, 30; iou 253, 11. je, moi. faihs r. fais.
eus v. eis. failli-; faill- v. falh-.
eusament v. eissamen. faingna v. fanh(a).
eusir v. eissir. faire; fayre; far; ffar 419, 14; fer 329, 12
ev- cf. env-. (catal.) (facëre) v. f. I ., prés. ind. sg. 1. faz
evaiment v. esvazimen. 4, 6; fatz 63, 10; 79, 8; fas 22, 30; 103, 33;
evangeli ; av- (sav., ëvângëlium) s. m. évangile fach 425, 41; fau ( : au) 228, 17; îauc 126, 3;
28, 30; 254, 18; 256, 36. 192, 2; 2. fas 10, 31 etc.;
3. fai 1, 12; fa
evangelista; av- (sav., êvangelïstam) s. m. 148, 23; fayt 430, 17; pi. 1. fam
(franc.)
évangéliste 28, 18; 409, 22. 257, 18; 2. faitz 34, 6; 222, 6; fatz 323, 18;
evers v. enves. fazetz 50, 18; fases 444, 38; 3. fan; subj.
evesque; av-; avisque (ëpïscopum) s. m. évêque sg. 1. faza 7, 17; 3. faça 6, 11; fassa 99,
27, 35; 205, 1; 321, 4; 411, 38. 18; 195, 25; fasa 273, 4; fâcha 267, 25;
evori; av- (ëboreum) s. m. ivoire 33, 29; 292, faisa 307, 3; imperf ind. sg. 3. fazia; fasia
33. 389, 20; pi. 3. fasian 415, 12; subj. sg. 1.
exausir v. eysausir. fezes 73, 3; 411, 17; 3. fes 46, 23; fezes
excapitol (sav., ëx-capïtûlum) s. m. ex-capitoul, 266, 35, 36; pi. 2. fessetz 65, 2; 3. fees-
ancien échevin 401, 4. sunt 258,37; fesson 53, 31; parf. sg. 1.
excellen; exselent (sav., ëxcëllëntem) adj. ex- fi 33, 14; 36, 6; lis 22, 21; nch'll4, 21;
cellent 398, 30; 429, 5. fezii 14, 10; 2. fezist 4, 10; fezis ( : is) 145,
excellencia; exselensa {sav., ëxcëllëntia) s. f. 23; 3. fez 3, 19; fetz; fet 49, 3; fes 23, 3;
excellence 398, 24; 427, 28. 78, 14; fays 442, 14; fei ( : ei) 218, 3; fe
exceptât {sav., ëxcëptâtum) e. que conj. excepté 249, 13; â (:i) 41, 16; rist (franc.) 443,3;
que, excepté 395, 42. pi. 1. fezem; ferem 416, 20; 2. fetz 105, 12;
exemple v. eiss-. 177, 7; fezetz 220, 8; feses 277, 23: 3. feiron
exercici {sav., ëxërcîtium) s. m. exercice 395, 43. 126, 16; feyron 428, 13; feiro 46, 11; feron
547 GLOSSAIRE. 548
428, 11, 12; fero 92. 4; fut. sg. 1. îarai 166, faute, péché, erreur 104, 12; 171. 28: 269, 3;
19; 3. fera (catal.) 330, 25; conrlit. I. sg. 1. 306, 5; 325, 6.
feira 166, 10; 3. feira 188, 23; fera 54, 11; falhir; faill-; failli- ; falir (*fàHire p. fàllëre)
Jf. impér. sg. 2. fai 10, 31;
sg. 1. faria; v. H" 1
', intr. faillir, manquer, faire une faute,
pi. 2. faitz 132, 8 faytz 430, 9 îazetz 52, ; ; prendre fin, abandonner 3, 37; 32, 1; 59, 24;
10; fasetz 448, 5; pc. prés, fazen; pc. p. m. 72, 8; 87, 21; 108, 27; 176, 3; 183, 19
243, ;
fait 1, 11; faith 9, 34; fag 142, 22; fach 13; 256, 19: 281, 26; 324, 36; subst. 327, 26.
73, 5; 265, 1; faich 302, 30; fat 24, 19; 85, falhizo (de falhir; *îâllïtïônem) *•. f. faute
3; fah 44, 7: 255, 20; 378 27; faiç 306, 6; 117, 34.
f. faita 165, 28; fâcha 9,8; 266, 27, 28, fall- v. falh-.
faire, agir y achever, choisir, montrer; f. rem- fais; faus (falsum) adj. faux, perjide 1, 10;
place un rerbe précédent dont
, il reçoit la 26, 2; 163, 18; 320, 36; 431, 10.
signification et la construction 23, 3 etc. ;
falsament (falsa mente) adv. avec fausseté 429,
f. a(d) convenir, falloir 119, 18; 352, 32; f. 4; 431, 9.
que agir comme 38, 16; f. de 3, 18; f. for falsar; fausar (fàlsâre) /•. /. tr. fausser, rompre
bannir 389, 20; ben fait bien fait, beau 85, 37, 5; 35, 12; 157, 7; 339 25.
3; réfl. feindre, s approcher être, arriver , falsetat; falss- (fâlsïtatem) s. f. fausseté 23,
33, 6; 50, 5, 22; 290, 39; 419, 17; parler 33; 166, 14; 351, 14; 369, 11.
290, 39. fam; fan (fâmem) s. f.faim, désir 1, 5; 21, 12;
fais; faihs (fâscem) s. m. faix, fardeau 36, 45, 13.
15; 45, 31; 185, 21. fama (fâmam) s. f. renommée 371, 8; 426, 25.
faisan (phâsïanum) s. m. faisan 304, 12. fangos (de fanh, fane) adj. fangeux 194, 21.
faissa (fâsciam) s. f. bande 249, 16. fanh; fanha; faigna (de goth fani?) s. m. et f.
faisso; fais-; faiz-; fayss-; fays-; fazon- (fâctïo- fange 44, 7; 139, 13; 145, 30.
nem) façon, forme, figure, manière 91,
s. f.
far v. faire,
crever , fondre 40, 28; 47, 20; 88, 3; 143, 21; 49, 3; 60, 8; 158, 34; 288, 13; paix 7,
18; 200, 4. 36, 12; 126, 18; 128, 14; a fin que afin que
fenestra (fënëstram) s. f. fenêtre 27, 20; 233, 39, 3.
22. fi; fin (*flnum, de finïtum) adj., f. -na, fin,
fenestrel (de fenestra; *fënëstrëllum)6-.w./m<?£re pur 51, 18; 85, 8: 158, 21; 281, 2; précieux
109, 25. 345, 1; fidèle, sûr 64, 10; 159, 31 209, 1; ;
(faible) feichi (?) 248, 34; 3. feis 71,9; 323, fichar (*fïxâre) v. I. tr. fixer, attacher 41, 15.
cruel, fier 45, 9; 53, 1; 75, 15; 147, 7, 9; 2; 17, 6; 25, 27; 35, 16; 267, 18.
261, 11; 438, 17. filha; filla (flliam) s. f. fille 6, 17; 42, 6.
feran v. ferran. fillet (dim. de filh) s. m. cher fils 11, 5.
551 GLOSSAIRE. 552
fiechezir (de fléchir; *ftcctïcïre) v. IP. tr. dé- 21, 27; 41, 26; 368, 15; 388, 27; 414, 7.
tourner 258, 20. fondar (fûndâre) v I. tr. fonder 307, 25 413. . ;
fior (florem) s. f. fleur ; fig. 31, 5; 41, 11; 51, 296, 22.
15; 192, 23. for; fora; foras; fors (foris) adv. hors, dehors
florat (*fiorâtum) adj. florissant, fleuri 390. 3. 13, 30; 44, 7; 54, 8; la foras là dehors 110.
fiorir ; fiu- (*fiorïre p. florêre) v. IP. fleurir 150, 14; prép. 316, 18; f. de 26, 4; 92, 37; de f.
34 pc. p. ;
couvert de fleurs 38, 1 mes fiorit ; (defora) 203, 5; faire fors bannir 14, 42.
mois des fleurs 445, 9. for (forum) s. m. loi, manière, usage 34, 25 ;
forest (*forestem, de fôris) s. m. forêt 366, 29. fraisser (fràxïnum) s. m. frêne 40, 29.
forfaire; îorsf- (for[s] faire) v.f 1. intr., prés. fraitura (fractûram) s. f. disette; far f. faire
ind. sg. 3. forf ai 8, 31 ;
forsf a 328, 12 ;
par/. défaut, manquer 57, 22; 164, 17.
sg. 3. îorfez 6, 35; pi. 3. forsfeiron 126, 9, franc (germ. frank) adj. franc, libre, généreux,
for/aire, outrager. noble, sincère 39. 21; 44, 12; 75, 14 114, ;
forfait (pc. p. de forf aire) adj. coupable 318, 13. 22; 341, 23.
forfait -aig -ag (de forf aire f ôris factum)
; ; ;
francamen (de germ. frank *f ranca mente) adv. ;
Franses Frances. v.
97, 4; 185, 25; 258, 11; forteresse 299, 33.
fraternal (*frâtërnâlem) adj. fraternel 259, 9.
forsar; forssar (de fôrtia; *fôrtïâre) v. I. tr.
fraternitat (sav., f râtërnïtâtem) s. f. fraternité
forcer, contraindre, faire violence 94, 15 ;
257, 7.
284, 7; 296, 9.
forsenat; forss- (de fors fratre v. fraire.
et germ. sin ;
fôris
*sïnnâtum) adj. forcené, fou 193, 10; 361, frau (fraudem) s. m. fraude, ruse 414, 26; a
18.
forsfaire
frau en secret 120, 28.
v. forfaire.
frayner v. franher.
fort (fôrtem) adj. fort 35, 7 146, 20 per ; ;
f. pat-
frayre v. fraire.
force 126, 31; 176, 17; 288, 27; per f. que
fre (frênum) s. m. frein 111, 19; 134, 19; 231.
combien que, quel que 327, 29.
15.
fort ; fortz (de forte) adv. fort, beaucoup 36,
22; 373, 22; molt f. 5, 31. freble; feble (fiëbïlem) adj., f. -a, faible, fragile
fortaleza (de fort *fôrtâlïtia) 6, 2; 44, 10; 337, 4.
; s. f. forteresse
260, 32. freidura (de freit *f rïgïduram) ;
s. f. froidure,
orteza de fort *fôrtitiam) froid 66, 2 85, 6.
f s. f. forteresse.
;
( ;
17; 389, 18; moût f. 193, 32. fremilo (v. Kg. 3706) adj. de mailles 37, 4.
b
forza v. forsa. frémir (de frëmëre ; *frëmîre) v. II . intr. fré-
fossa (fossam) f. fosse 221, 16. s. mir 150, 19; 277, 1.
fossat (*fossâtum) s. m. fossé 40, 17; 141. 2; fremna (v. Kg. 3767) s. f. frange 7, 13.
232. 17. fresc (germ. frisk) adj. frais 40, 31.
fossor (fôssôrem) s. m. terrassier 339, 23. freschecha (de fresc) 5.fraîcheur 270, 31.
/.
foteire (de fotre, fûtùëre) s. m. sj. coïteur 216, 4. frescor (de fresc) s. f. fraîcheur 101, 9.
foudat; fold- ; folled- (*follïtâtem) s. f. folie 1, freselit (or. inc.) s. m. frange 38, 14.
2; 93, 21; 134, 25; 209, 23. fresni (de fraisne; frâxïnïnum) adj. de frêne
fox v. foc 41, 8.
foyl v. fol. fret /•. freit.
Foysh; Foyssh; Foih, nom de pays, Foix 203, frétai* (frïctâre) /•. /. tr. frotter 360, 25.
6; 393, 4; 394, 23. freul v. fre vol.
fraigner v. franher. frevol; freul (fiëbïlem) adj. faible, fragile 134.
fraire ;
frayre ; fratre 225, 10 (frâtrem) s. m. 27; 150, 33; 373, 27.
frère, religieux 58, 3; 255, 14; 318, 33; frevoleza (de frevol) s. f. faiblesse 335. 24.
363, 14. freyt v. freit.
555 GLOSSAIRE. 556
frire (*frlgëre p. îrïgëre) v. III. déf. intr. gaita; gâcha; guacha {germ. wahta) s. f.
trembler de froid, geler 39, 13. sentinelle, guet, gardien 107, 30; 123, 30;
Friza n. propr. pays des Frisons 66, 22. 231, 20; 289, 17; 390, 14.
îron (frontem) s. m. front 104, 34. gaje v. gatge.
fronda (de îùndûiam) s. f. fronde 144, 4. gai; jau (gâllum) s. m. coq 11, 20; 231, 2.
frontereza (de frontem) s.f frontière, voisinage galea (b. grec yaXaïa) s. f. galée, galère 230, 23.
265, 9. galerna (or. inc.) s. f. galerne, vent violent
frontier (de frontem ;
*frôntârium) adj. effronté 147, 5.
342, 32. galhardia (de galhart) s.f. gaillardise, courage
fruch /•. fruit. 239, 25; 393, 32.
frucha (de fructum; *fructa) /. fruit 322, 8. s. galhart; gaill- (or. inc.) gaillard, hardi, outre-
fruit; fruyt; frut; fruch; fruich; frug; fruic; cuidant 127, 7; 138, 20; 241, 23.
fruih; frnith (frtictum) s. m., pi. sj. f ruches Galia n. propr. Galien 345, 11; 396, 7.
396, 31, fruit 13, 19, 20, 21; 21, 14; 22,5; galiador (de galiar) s. m. trompeur 367, 24.
58, 16; 233, 1; 303, 4; 320. 14; 329, 1; 414, galiamen (de galiar) s, m. tromperie 118, 39;
36; 427, 29. 221, 29.
1
frunir (b. lat. frunïre?; v. Kg. 4019) v. Il ', tr. galiar; gua- (or. inc.) v. I. tr. tromper 73. 23;
briser, casser 48, 8. 157, 5; 209, 10.
frutier (frûctûârium) s. m. fruitier 427, 29. galina (gàllïnam) s. f. geline, poule 207, 17.
frut r. fruit, galiot (de galea) s. m. corsaire 229, 17.
fuc; fuec v. foc. gallinier (gâllïnârium) adj. châtré 124, 11.
fuelha r. folha. gamag (or. inc.) s. m. coup 119, 21.
fugir; fuir (de fûgëre; *îugïre) v. II a . tr., prés. gambais (de germ. wampa) s. m. pourpoint
sg. fug 246, 14; 3. fui 60, 7; subj. pi. 2.
1. 143, 9.
fuiatz277, 21, fuir 26, 14; 147, 1; 183,10; gambaut (de gamba; *cambam) s. m. saut 194, 19.
s'en f. 27, 13; 277, 21. gan (germ. want) s. m. gant 170, 23.
fulhia r. folia. gana (de germ. gana Kg. 4149) s. f. ruse,
;
/-.
gai; gay; guay (cf. Kg. 4113) adj. gai, joyeux garda (germ. warda) s. f. garde, gardien, gar-
165, 16; 292, 6; 392, 1. dienne, protection 34, 29; 35. 21; 37. 15; 288,
gaian (gïgantem) s. m. géant 237, 13. 11; 361, 36, 42; 366. 22.
gaieza (de gai) s. f. gaieté 153, 8; 337, 18. gardador (de gardar) 5. m. gardien 34 . 27.
gaillart /•. galhart. gardadura (de gardar) s. f. regard 226. 1 :
adv. guère, beaucoup 1, 13; 67. 24: 154. 2; gardar; guardar (germ. wardon) v. I. tr. garder
163, i; 296, 2; no g. rien. 8, 21; 208. 28; 276, 7: regarder 44, 12; 56.
557 GLOSSAIRE. 558
14 ; 107, 2 ;
garanti?*, prendre garde 17, 30 ;
gazai (v. h. a. gadalis) s. f. débauchée, putain
30, 3, 6; observer 12, 15; 57, 23; conserver 148, 7.
49, 25; rêfi. se douter 5, 25. gazanh; gaanh; guasayn (s. verb. de gazanhar)
garensa; guir- {de s. m. gain, profit 45, 28; 46, 4; 47, 8; 329,
v. h. a. werento) s. f guéri-
son, secours 117, 15; 341, 26; 388, 15. 2; 347, 18.
garentia; guer- (de r. h. a. werento) s.
gazanhar; gazanar; gasanhar; guas-; guazai-
/.
garantie, témoignage 78, 10; 212. 5; 349, 17; gnar; gasainar; gasanyhar; gaanhar; ganhar
409, 21; protection 160, 10. (germ. waictanjan) v. I. tr. gagner, obtenir,
garimen mériter 30, 13; 32, 18; 237, 8; 254, 3; 326,
;
guer- (de garir) s. m. guérison 22, 2 ;
5; 413, 3; 427, 27; 430, 23.
235, 4.
gazardo; guizardo; guizerdo (germ. wictarlon >»
garir; gua-; gue-; gerir (germ. warjan) v. Ub.
widardon) s. m. récompense 111, 35; 113, 9;
fut sg. 3. guarra 274, 11, guérir
tr. et intr.,
137, 6; 185, 19.
et faire guérir 44, 22; 51, 12; 90, 1; 114, 5;
gazardonar; gua- (de gazardo) v. I. tr. récom-
185, 9; 346, 3; préserver, sauver 7, 1; 21,
penser 309, 2.
8; 29, 2; 38, 28; 48, 12; échapper 212, 29.
gazel (or. inc.) s. m. causerie 19, 2.
gariso (de garir) s. f. guérison 46, 6. geignos v. ginhos.
garlanda (v. Kg. 10389) s. f. guirlande 293,36.
gein v. genh.
garnimen; -ent (de garnir) s. m. équipage,
gel (s. verb. de gelar) s. m. gdée, glace 66,9;
armure 208, 6; 275, 13.
293, 29.
garnir; guarnir (gertn. warnjan) v. Il b tr. .
gelar (gëlâre) v. I. intr. geler 33, 18; 321, 18.
garnir, équiper 3, 23; 37, 31; 48, 14; 54,
gelos (zëlosum) adj. jaloux 120, 26.
13; 88, 4. gen; gent; genç; jent; j'en (gëntem) s.f. gent,
garnizo {de garnir) s. f. équipage, armure nation, homme 2, 7; 20, 24; 22, 1; 57, 24;
230, 17. 272, 4; 276, 4; 307, 6; 330, 11; la bona g.
garso; guar- {or. inc.) s. m , sj. gartz mauvais les pauvres 255, 11.
sujet 127, 9, garçon, valet 389, 27. gen; jen; gent; jent (gënïtum) adj. et adv.,
gartz v. garso. 63, 23, compar. sj. genser, -cer 53,
genta
f.
gas- cf. gaz-. 19; 113, 28; o. genzor 3,5; gensor 192,
Gasca; Guasca n. propr. Gasconne 358, 10, 20. 11; adv. genseis 113, 9, gentil, bon, beau,
gaser v. jazer. doux; bien, gentiment 21, 3; 34, 25; 196, 9;
gast (*wâstum p. vastum) adj. abandonné 271, 9; convenable 135, 11.
179, 10. genedris (sav., gënetrîcem) s. /. mère 305, 6.
gastar (*wâstâre p. vâstare) v. I. tr. gâter, gênerai (sav.. genërâlem) adj. général 311, 13.
détruire, dissiper 120, 27; 259, 3; 319, 24; generalitat (sav., genërâlïtâtem) s.f. généralité
349, 7. 311, 11.
gatge; guatge; gatghe; gaje (germ. *wadjo) generalmen ;
mente) adv. géné-
-nt (gënërâli
s.f. gage, caution, garantie, testament 57, 5; ralement, en général 396, 3; 407, 12.
182, 24; 192, 18; 422, 20; 431, 28. generatiu (sav., genërâtïvum) adj. généralif,
gatjar (germ. *wadjan) v. I. tr. gager 342, 24. produisant 395, 10.
gang; gaut; gauch; gauc (gaudium) s. m. joie, genh; gein; gen (ïngenium) 6-. m. art, ruse,
gaieté 71, 1; 139, 3; 213, 31; 279, 14; 290, adresse, esprit 126, 4 138, 5 326, 22 357, ; ; ;
23; 317, 1; 331, 27; 424, 22; prix aux jeux 40; engin 144, 5.
floraux 435, 2. genitiu (sav., gënëtlvum) s. m. génitif 214, 30.
gentileza ; -essa (de gentil ; *gëntilîtiam) s. /. gis (or. inc; de ïngenium?) s. m. ruse 48, 33.
gentillesse, naissance, noblesse 382, 14; grâce, Gisort n. de ville Gisors Vil, 33.
beauté 435, 14. gitar v. getar.
gentilmens {de gentil) adv. gentiment 416, 10. glai (glâdium) s. m. glayeul 136, 23; 267. 26;
genzor v. gen. 293, 28.
gequir; giquir (germ. jehan) v. IIab tr., prés. . glan (glândem) s. f. gland 350, 5.
ind. sg. 1. gic 70, 21; par/, pi. 3. giquiro glasi v. glazi.
27, 34 ; pc. p. giquit 38, 4 159, 33 ; , laisser, glat {s. verb. de glatir, glâttlre) s. m. glapis-
quitter,abandonner, cesser 27, 34; 193, 16; sement, cri 100, 15.
197, 13; 211, 16; réjî. de se désister, renoncer glatz (glàciem) y. /. glace 85, 5; 146, 35.
à 70, 21 273, 36. ; glazi glasi (glâdium) s. m. glaire 377
;
36 ,
;
43. 27; 70, 6; 91, 31; 445, 28; ne g. même, 207, 23.
pas même 321, 16. gloriegar (glôrïfïcâre) /•. /. réfl. se vanter 254.
gesta; jesta (*gëstam) s. f. geste, histoire, ma- 29.
nière 91, 36; 190. 11; 234, 29; 363, 27; glorificar (sav., glôrïfïcâre) r. I. réfl. se glori-
365, 13. fier, se vanter 373, 44.
get (s. verb. de getar) s. m. jet 123, 8; lien glorios (sav., glôrïôsum) adj. glorieux 19, 26;
196, 19. 109, 10; 398, 5, 17; Deu g. Dieu de gloire.
getar; gitar; jetar (jâctâre) v. I. tr. jeter, glorir (de gloria, cf. Kg. 4277) v. IP. glorifier,
lancer 3, 38;
27, 28; 123, 23; 306, 31; vénérer 306, 23.
pousser 399, 19; chasser 26, 4; 50, 21; 309, gloto (glûttônem) sj. glotz, adj. subst. glouton,
6; rejeter, vomir 198, 14. avide 347, 43; 306, 2.
gez v. ges. glotonia (de gloto) s. f. gloutonnerie 371, 17.
gibet (or. inc.)
s. m. gibet, potence 432, 40. glotoniar (de gloto) v. I. tr. engloutir 375, 1.
gibos (gïbbosum) adj. gibbeux, bossu 412, 32. glut (glûtera) s. /. glu 230, 30;' fard 326, 34.
gida (de gidar; germ. wîtan) s. f. guide 305, goernar v, governar.
19. gola (gûlam) s. f. gueule, gorge 105, 4; glou-
giga {germ. gîga) s. f. gigue, sorte de violon tonnerie 256, 33; 371, 11, 13.
324, 25. goîada (de gola; *gulâtam) s. f. gouléc, gorgée
gilos; jelos (zëlôsum) adj. jaloux 89, 5; 109, 341, 2.
3; 121, 9; 174, 4. golozamens {de gola; *guiôsa mente) adr. avi-
gilozesca {de gilos) s. f. gilosesquc, sorte de dement 373, 12.
poésie 408, 26. goma (gùmmam) s. f. gomme 149, 14.
ginebre (zïngïber) s. m. gingembre 199, 37. gonel (de gona; *gûnne41uun 6-. m. robe, habille-
ginhos; geignos (ïngenïosum) adj. adroit, trom- ment 355, 36.
peur 60, 2; 145, 5. gonela; -ella (dim. de gona. gunnam) s.f. gonelle,
ginhozamens {de ginhos) adv. ingénieusement robe 55, 26; 193, 22.
238, 14. gonfano; -aino {germ. gunthfano) s. m. gun-
ginolho {de ginolh. *geniicnlum; *g('nuciilonem) fanon 38, 15; 49. 24; 139. 21.
s. m. genou. gonfaronier (de gonfano i
g. m. gonfanomer 399,
gipa (arab. djoubba) s. /. jupe 231. 4. 35.
gipel (de gipa) 5. m. jupon 231, 4. gorc (de *giirgum> 6-. m. gouffre 375, 1.
govern (s. verb. de governar) s. m. gouvernail, grazimen (de grazir) s. m. remerciement 238,
direction 98, 9; 222, 14; 402, 22.' 11.
governaire (gûbêrnâtor) s. m., sj. et o. à côté grazir; -cir; -sir (*grâtire) v. IP. tr. savoir
de governador, gouverneur, pilote 234, 3; gré, rendre grâce, affectionner 54, 11; 95,
437, 30. 20; 145, 7; 158, 14; 211, 17; 240, 4; 303,
governamen (de governar; gùbernâmentum) s. 19; 380; 35; 414, 34; pc. p. agréable, aimé
m. gouvernement, direction 236, 2; 446, 6. 305, 18.
governar; goernar (gùbërnâre) v. I. tr. gouver- grazire (de grazir; *grâtïtor) s. et adj. sj.
ner, réfl. se conduire 440, 21. agréable, pardonné 303, 21.
gra; gran (grSnum) s. m. grain, poids 180, Grec n. propr. Grec 3, 33; 221, 14; 236, 15.
18; 199, 34. grei (s. verb. de greuiar) s. m. grief, plainte
gra (gradum) s. m., pi. grazes, degré, marche 149, 6.
27, 37; 43. 12; 316, 4. greiar v. greuiar.
gracia grasia (grâtiam) s. f. grâce, remercie-
; greu; grieu (*grëvem p. gravem) adj. et adv.,
ment 264, 27; 268, 17; 434, 22. compar. sj. greuger 216, 18, difficile, pénible,
gracios (grâtïôsum) adj gracieux 331, 15: 389, importun 22, 8; 25, 25; 34, 29; 115, 11; 148,
28; 396, 27. 2; 374, 17; îai g. il est difficile 135, 14;
gracir v. grazir. cant greu combien difficilement 52, 28.
graile (grâcïlem) adjv f. -la, grêle, svelte, mince greucb (s. verb. de greuiar) s. m. grief 395,
105, 7; 293, 42. 38.
gram gram) adj. ennemi, hostile 61, 4.
(germ. greuge (s. verb. de greuiar) s. m. grief, tort.
gramatica (sav., gràmmàtïcam) s.f. grammaire 374, 39.
213, 6. greuger v. greu.
gran v. gra. greuiar; greiar (*grevïâre) accabler, peiner,
gran ;
grant (grândem) adj. grand, large, long tourmenter, s'aggraver 43, 8; 127, 37; 277,
1, 2; 27, 9; 251, 26; 278, 27; 418. 2. 14; 346, 24.
grana (grâna) s. f. écarlate 165, 17. greumen; -ns et men; *grëvi mente)
(de greu
granar (*grânâre) v. I. intr. grener, produire adv. difficilement, péniblement 152. 26; 315,
233, 2. 34.
Gran-Assueri n. propr. le grand Ahasvère 398 grevar (de *grevem; *grëvâre p. *gravâre) v.
13. I. tr. accabler, affliger, fâcher 176, 6; 304,
granat (grânâtum) adj., f. -da, couleur de gre- 20.
nade 249, 28. greveza (de *grëvem ; *grevïtiam) s.f. gravité,
grandeza; -sa (de grândem) s. f. grandeur 257, difficulté 407, 28.
4; 338, 22. greza (v. h. a. greoz) s. /. sable 128, 25.
granmen (grandi mente) adr. beaucoup 302, grezesc (*graecïscum) adj. grec. 7, 26, 28; foc
22. g. feu grégeois 143, 22; 288, 22.
granolha (de rânuculam) s.f. grenouille-88, 14. gri (germ. grîm) adj. triste, affligé 41, 13.
granre v. ganre. grieu v. greu.
grapa (du rad. celt. ou germ. crap) s. f. griffe grilh (gryllum) s. m. grillon 359, 17.
223, 22; se mètre en g. s'empresser 126, 35. gris (germ. grîs) adj. gris 36, 26; 49, 4.
grapaut (or. inc) s. m. crapaud 344, 14. groc; gruec (crocum) adj. jaune 266, 21; 293,
gras (crassum) adj. gras. 124, 12; 293, 42. 2.
grasia v. gracia. gronire (de gronir ;
giùnnlre) s. m. sj. grogneur
grasir v. grazir. 216, 6.
grat; grath (grâtum) s. m. gré, grâce, volonté, gros (grossum) adj. gros, grossier 221. 17:
approbation 89, 20; 103,9; 152, 0; 307, 32; 275, 14.
de g., en g. volontiers 14, 34; 45, 4; 166, 1; grosset (de gros ; *grôssïttum) adj. grosset, assez
210, 14; en g. en grâce 119, 33; esser à g. gros 200, 20.
être agréable 59. 8; venir a 'de, en) g. plaire grossier (de gros; *grossârium) adj. grossier
169, 5; a, ab (de) bon (mal) grat de bon 32. 22.
{mauvais) gré 246, 3; 288, 32; estra mon g. grua (*grûam p. grûem) s.f. grue 124, 1';
malgré moi 111, 27. 361, 34.
gratar (germ. *kratton) v. I. tr. gratter 211, 7. gruec v. groc.
gravier (de *gravam. d'or, celt.) s. m. gravier grupir v. guerpir.
53, 21. gua- cf. ga-.
563 GLOSSAIRE. 564
guerra; guera (germ. werra) s. f. guerre 35, ila (ïlia) s.f. intestins (?) 259, 28.
16; 139, 19. illuminai* v. enluminai'.
guerreiador (de guerreiar) s. m., sj. guerre- in v. en.
iaire; gueregaire, guerrier, guerroyeur 42, incorporacio (sur., ïncÔrpÔrâtïOnem) s. f. in-
13; 353, 24. corporation.
guerreiar; guireiar (de werra; *worrïcâre) indi (sar., ïndïcum) adj. violet 266, 21.
v. I. tr. guerroyer, combattre 54, 9; 95, 23; inîern v. enfern.
126, 16; 353, 22; 429, 10. informacio (sar., Inîôrmâtïônem) s. f. infor-
guerrieira (de guerra) ennemie 353, 23. s. f. mation 432, 38.
guerrier; guer- (de guerra) s. m. guerrier, en- inhuman (ïnhumânum) adj. inhumain 438, 19.
nemi 45, 15 120, 3; 212, 15; 302, 8; espèce ins-; inz (ïntus) adr. dedans, au dedans 6, 19;
de poésie (tençon) 353, 18. 222, 6; la inz là dedans 4, 24. Cf. lainz.
Gui n. pr. Guy 120, 15. instrumen estrumen. v.
guia v. guiza. intaizi (or. inc.) adj f. -ina, immaculé 233, 3(
,
).
Guiana n. de pays Guyenne 60, 24. interj ectio (sar ïntorjëctïonem) s. f. inter-
,
guit (s. verb. de guidar) s. m. guide, conduite iradamen; -ens (ïrâta mente) adr. furieusement
138, 9; 158, 9. 44. 4; 244, 5.
guiza; guisa; guia 421, 11 (germ. wîsa) s. /. iraisser: -aysser (*irâs(vre) r.f. III., prés. ind.
manière, espèce, mesure, avis 8, 23; 22, 31: sg. 3. irais 134, 14: 185. 2: irays 352. 21:
33, 20; 66, 16; 74, 15; 77, 1; de g. tellement pc. p. irascut 134. 15; ré fi. /irriter.
205, 23. fâcher.
guizar v. guidar. irat; yrat (ïrâtum) adj. irrité, triste 61, 5; 74.
guizardo v. gazardo. 10; 380, 5.
gurpir guerpir.
/•.
ironda (de hïnindo: *hïrundam s. f. hirondelle
67. 17.
ha-; he-; hi-; ho-; hu- r. a-; e-; i-; o-; u-.
iros [de ira; *ïrôsum) adj. triste 292. (î.
holas (ho las, o et lâssum) interj. hélas 433. 8.
irregular (sar.. *ïrrSgûlârem) adj. irrégulier
i; hi; y; hy (ïbi) adr. y, là, en cela 5. 28: 403, 21.
23, 33; 196, 13; 302, 22. irritar (sar., ïrrïtàre) /•. 1. tr. irriter 121 .
<)
565 GLOSSAIRE. 566
Isembart n. de pcrs. Isambert 128, 28. jazer 54, 5; jaser 278, 8; jasser; jhaser 377,
isla (insûlam) s. f. île 368, 13. 37; gaser 277, 17 (jâcêre) v. f. III., prés,
isnelamen (de germ. snel) adv. promptement ind. sg. 3. jaz 6, 14; jatz 84, 31; 278, 13;
289, 13. jai 65, 15; 153, 25; pi. 3. jazon; jazunt 257,
iss- cf. eiss-. 40; impf. sg. 1. jazia; 3. jazia 4, 23; jasia
issernit (de [e^issernir, de *ëxcernere?;cf. Kg. 366, 19; jassia 366, 18; parf. sg. 3. jac 43,
2990) adj. prudent, sage 343, 7. 14; fut. sg. 1. jairai; cond. I. sg. J. jagra
istancia (sav., ïnstântiam) s.f instance 393, 3. 112, 26; //. sg. 1. jairia; pc. p. jagut, intr.
istar v. estar. et réfl., gésir, coucher ; subst. 108, 13 ; 219,
isters v. estiers. 13; pc. prés, jazen gîte 47, 15.
ivern; inv-; yv- (hïbernum) s m. hiver 222, je- cf. ge-.
16; 337, 32; 338, 5. jeiunar (jejunare) v. 1. intr. jeûner.
ivernar (hïbërnâre) v. I.intr. faire froid 147,4. jelos v. gilos.
ixir v. eissir. jh- v. j-.
Izeut; Yz-; Yseu; Yzolt n. propr. Iseult 67. joc; juoe; juec; joec (jocum) s. m. 84,
joch;
16; 106, 32; 237, 20; 286, 1. 28;' 300, 26; 324, 31; 329, 24; 374. 15 jeu,
joie; partir un joc (d'amor) 31, 12.
ja (jâm) adv. déjà 9, 9; 48, 1; j. mais toujours jogar jugar (*jocâre) v. I. intr. jouer, s'amuser
;
(intr. réfl. ou avec V accus.) 16, 3; 20, 4; 58, jos; jotz; jots(dëosum p. deôrsum) adv. en bas,
6; 108, 10; 150, 15; 372, 2; 438, 33; pc. à bas; prép. sous 261, 37; 445, 16, 446, 21;
prés, jauzen se réjouissant, joyeux gai 74, de j. 143, 24; en j. 36, 13.
,
10; 206, 19; 363, 2. josta; justa (*jûxta) prép. à côté de, près de
Jayme v. Jame. 53, 22; 377, 17.
567 GLOSSAIRE. 568
141, 9. ki v. qui.
jotglar v. joglar.
jots; jotz v. jos. la v. lai.
joussament (jôcOsa mente) adv. joyeusement labor (sav., lâborem) s. m. labeur, labour 117,
439, 21. 12; 233, 2.
jove; joyne 437, 33 (jûvcnem) adj. jeune 1, 1; laborador (lâborâtôrem) s. m. travailleur, ouvrier
5, 4. 330, 22.
joven; jhoven (*jûvëntum) s. ni. jeunesse 1, 7; laborar (sav., làbDrâre) v. I. intr. travailler
269, 12; 401, 10. 257, 19.
jovencel; -sel (*jûvencellum) s. m. jouvenceau, lac (lâcum) s. m. lac 44, 21.
jeune homme 40, 26; 113, 27; 340, 13. lach v. lait,
ladoncs; ladonx (Tllac donïque ou dûnque) adv.
jovenet {de joven; *jùvënïttum) adj., f. -ta,
un jugement 3, 28; 15, 1, 22; 58, 13; 266, lancier (franc.) v. lansar.
6; 375, 19; 380, 6; 430, 34; 432, 9. langor (lânguDrem) s. f. langueur, peine 310,
juzeu; -ieu; jueu (jïïdaeum) s. m.,f. -zeva, juif 27; 375, 6.
II, 7; 25, 28; 59. 28; 139, 11; 236, 7; languir (de lànguëre) v. II*. intr. languir
266, 8. 73, 25.
juzizi; jusisi; judici (sav., judïcium) s. m. juge- lanhar ilfmïâre) v. I. réf. s'eforcer [de) 133. 6.
ment 207, 22; 240, 3; 331, 3; 380, 11. lanier (lànïârium) ». m. la nier 123, 9.
lansa (lâncëam) s. f. lance 37. 11.
569 GLOSSAIRE. 570
lansar; lancier {franc.) 26, 10 (lâncëâre) v. 1. f. -eira, médisant, calomniateur, envieux 120,
tr. lancer, jeter 141, 15; réf. 67, 11. 26; 228, 15; 237, 21; 269, 8; 298, 18.
lansol; lensol (lïnteolum) s. m. linceul, drap lauzenjar (de lauzenga) v. 1. tr. calomnier 209,
âe lit 210, 25; 341, 3. 4; 408, 8.
lapidar (sav., lapïdâre) v. I. tr. lapider 26, 8. lauzeta (de àlaudam ; *âlaudïttam) s. f. alouette
lare (largum) adj. large 292, 17; libéral 54, 10; 86, 19.
90. 12; 276, 10; adv. à l'aise 321, 28; fort, lauzor (de laus) s. f. éloge 133, 14.
haut 359, 5. lavar (lâvâre) v. I. tr. laver 9, 16; 147, 8;
largamen; -nt; -ns (làrga mente) adv. large- 256. 4; se laver 324, 3.
ment, libéralement 213, 13; 348, 30; 386, 7. lay -— la y.
largar (*làrgare) v. I. tr. élargir 34, 24. lay; lay- v. lai; lai-,
largetat (sav., làrgïtâtem) s. f. largesse 8, 2. lay char v. laissar.
largueza; -esa (*lârgïtiam) s. f. largesse 128, laz v. latz.
5; 216, 28; 308, 18. le; len (lënem) adj. doux, glissant 62, 3;
las (làssum) adj., f. -ssa, fatigué,
'
malheureux 184, 3.
22, 33; 27, 27; 167, 9. leal v. leial.
las v. latz. lebre (lëpôrem) s. f. lièvre 195, 30.
lasar v. lassar. lebros (lëprôsum) adj. lépreux 220, 16; 367, 25.
lassar v. laissar. lebrozia (de lebros) s. f. lèpre 347, 4.
lassar (lâssâre) v. I. tr. et intr. lasser, fatiguer lechadier (de lechar. v. h. a. lekkôn) s. m. friand
165, 25; 412, 3. 342, 38.
lassar; lasar (*làceare p. làquëâre) lier, enlacer, lectoari (lëctûârium) s. m. élec/uaire 234, 7;
entrelacer 31, 8; 37, 7; 82, 21: 264, 4; 347, 25; 348, 5.
278, 31. leg v. lei.
5, 32, 35; 32, 6; 124, 15; 355, 26; 392, 6; leit; lieg; lieh (lëctum) s. m. lit 27, 28; 44, 14;
réfl. se vanter 88, 15; 228, 15. 116, 3; 256, 22; 288, 34.
lauzenga (*laudëmiam) s. f. calomnie 72, 2. leizo v. leisso.
lauzengador; -ja- {de lauzenjar) s m., sj. -aire, len (= luenh, lonh; longe) adv. loin 446, 14,
envieux, médisant, calomniateur 52, 12; 171, 26; 448, 5.
9; 355, 5. len (lëntum) adj. lent 43, 27; 315, 33.
lauzengamen (de lauzenjar) s. m. calomnie 237, len v. le.
16.
lichier {de v. h. a. lekkon ; *lëccâiïum) adj.
let (laetum) adj. joyeux, gai 147, 28. friand 46, 20.
lieg; lieh v. leit.
leticia {sav., laetïtiam) f. liesse, joie 387, 6. s.
lieis v. el.
letra (*lïttëram) s.f. lettre, texte 215, 16; 410,
lieu v. leu.
32; 411, 8.
ligansa {de lige, germ. ledig) s. f. hommaije
letrat (*lïtteràtnm) s. m. lettré 50, 28.
108, 14.
letz v. lezer.
lign- v. linh-.
leu v. levar.
lim (lïmum) s. m. limon 402, 7.
leu; lieu (levem) adj., compar. leuger 216, 18,
linh ;
lign (lïneum) s. m. descendance, race, fa-
léger, facile 96, 15; adr. leu; lieu; lio fa-
' mille 34, 16; 56, 17.
cilement 52, 27 ; 184, 1 ; 296, 20 ; 332, 5 ;
linha (lïneam) s. f. ligne (/luttante) 372, 14.
ben leu peut-être 248, 18.
linhatge; -atje; lhinatge; lignatge; linatghe:
leugaria v. leujaria.
-âge; linnage (*lïnëàtïcum) s. m. lignage,
leugeiramen ; leugieir- {de leugier) adr. facile-
race, descendance 52, 9; 85, 1 ; 182, 18: 241.
ment, légèrement 248, 29; 335, 18.
22; 367, 17; 381, 24; 431, 34.
leuger v. leu.
linx {sav., lynx) s. m. lynx 394, 6.
leugeret {dim. de leugier) adj. facile 129, 20.
lio v. leu.
leugier (*levïârium) adj. léger, facile, volage
lir; liri; lis (lïlium) s. m. lia 54, 2; 294, 17;
124, 20; 225, 17.
393, 33.
leujaria; leug- {de *lëvïârium) s.f. légèreté 188,
lis {de germ. lisja) adj. lisse, doux 80, 4.
5; 243, 32. lissa (lïcia) s. f. lice, barrière, palissade 181.
leumen; -ns {de leu; lëvi mente) adv. légère- 8; 343, 10.
ment, facilement 301, 7; 319, 2; 409, 1. lisso v. leizo.
leupart {sav., lëopârdum) s. m. léopard 430, 6.
liura (llbram) s. f. livre 7, 14.
levar (lëvare) v. I. tr. lever 10, 11; 33, 8; liuranda (lïbërândam) s. f. livraison 215, 32.
enlever 49, 1 1 ; 339, 19 ; nommer 209. 13 ; se liurar; lliiurar (llbërâre) /•. 7".
tr. livrer, donner
lever 9, 12; 48, 16; se 1. 116, 4; inf. subat. 118; 24; 209, 16; 253, 23; 275. 11; 289, 12;
277, 19; levant est, orient 400, 15. réfl. 33, 23.
ley v. lai. lo (ïllum) art. déf., masc. sg. aj. lo 3. 25. 29,
ley v. lei.
30, 38; 9, 5. 10 etc.; dev. voy. Y 10; 3, 1,
leyal v. leial.
36; 5, 13 etc. ; li; le 206, 8; 319, 35; appuyé
lezer ; léger (lïcëre) v. f. III. impers., prés. ind. •1 3, 3; 4, 31; 5, 26 etc.; o. lo 1. 16; 2, 12;
sg. 3. letz 104, 25; 114. 36; lez 256, 28, 3, 2 etc.; le 394, 2; appuyé 1 4. 28, 31: S.
être permis, possible; inf. subst. loisir 106, 21; lio (chi lio) 10, 6; dev. voy. Y 1, 10; 3.
5; 312, 12.
Ih- 20
Il, 27 etc.;
dal
del «
392, 38;
de lo)
deu
3,
«
12;
del)
4. 24:
19.
s.
24; 306, 33. Drauguo les gêna de lh\ 38. 27; dev. voy.
1
loras (de ïlla hôra) adv. alors 205, 19; 306, 35.
(43, 1); —
neutre sg. lo 280 12, 14 (?).
lorier v. laurier.
lobeyra (liipâriam) s. f. tanière du loup 359,
lot (or. inc.) adj. lent, lourd, pesant 226, 10;
14.
392, 38; 414, 29.
loc; luoc; lue (locum) s. m. lieu, place, endroit
louar v. lauzar.
50, 27; 247, 20; 382, 28; demeure 11, 27, 28;
loy v. eu.
108, 2; occasion 65, 12; origine 219, 6; en
loyar v. logar.
loc de au lieu de 66, 21.
Loys v. Lodoic.
Lodoic; Lois; Loys n. propr. Louis 41, 18;
lue v. loc.
222, 1; 237, 6; 400, 35; 438, 1.
Luc propr. Saint IjUc 24, 32.
n.
Loerenc propr. Lorrain 92, 32.
n.
lucha (luctam) s. /. lutte 115, 9.
logal (locfilem) s. m. local, demeure 177, 10;
lucrier (*lùcrârium) adj. avide 43, 6.
201, 28.
luexuria v. luxuria.
logar; loguar; loyar (locâre) v. I. tr. louer,
luen; luenh v. lonh.
payer 87, 20; 179, 17; 191.35; 331,4; réft.
lugor (*liicôrem) s. f. clarté, éclat 39, 32.
s'engager 254, 4.
lugre v. logre.
lograr (lucrâre) v. 1. tr. gagner 250, 27.
luiniar /•. lonhar.
loguier (*locarium) s. m. loyer, salaire, récom-
lum; lh- (lumen) s. m. lumière 109, 10; 189,
pense 179, 16; 339, 24.
30 253, 39.
loi; lo y
-
lo i; = v. eu.
;
loin 27, 15; 36, 24; 57, 28; 144, 13; 221, 267, 23.
31; 270, 2; de 1. 47, 18; 283, 17; 422, 13; ma; man (ma ne) *•. m. matin; lo be m. de bon
1. de loin de 67, 4; 296, 29. matin; per m. de matin 48, 16.
lonhar; loignar; luiniar; lunhar {de lonh) v. I. madaula (or. inc.) s. f. matière? 113, 11.
tr. éloigner, écarter 81, 10; 114, 12; 249, 3; madur (mâtiirum) adj. mûr.
318, 2; s'éloigner 345, 2; rèfl. 84, 18; 166, maer v. maior.
21 377, 12; 385, 24.
; maestre v. maistre.
575 GLOSSAIRE. 576
maestratge (de maestre; *magïstrâtïcum) s. déplaisir 218, 15; colhir e mal prendre en
m. orgueil, hauteur 182, 22. mauvaise part'è. 17; mal dir médire, blâmer
mag v. mai. 189, 3: mal mètre maltraiter 119. 25; cf.
mager maior. v. malmetre; adv. mal mal, peu. eu vain 2. lu.
raagre (macërum) adj. maigre 86, 1 ; 148, 11. 70, 7.
magrir (de magre) v. IIal . intr. maigrir 186, mal (mâlleum) s. m. mail 299. 27.
5 ; réfi. s'amincir 222. 36. mala (màla se. horaj adv. mal à propos; à malt
mai v. mais. heure 55. 3; 250. 4.
mai; may; mag (mâjum) s. m. mai 101, 5: 119, malamen; -nt -ns (màla mente,)
: adr. mal,
37; 267, 27: 413, 14. méchamment, cruellement 1,9; 48. 3; 191. 4;
mai (mâjum) adj., f. -ia, de mai 158, 31. 205, 17; 235. 22.
maiestat (sav., mâjëstâtem) s. f. majesté 6. 25; malan (mâlum ànnum; mâle fuite Kg.) s ni.
410, 34. malheur 346, 11; 369. 9;
maiestre v. maistre. malanan malenan (mal anan) adj. malheureux,
;
surtout. nier.
maiso v. maizo. maldizedor (de maldire) ^-. m. médisant 202. 17.
maistre maestre ; ; maiestre ; mayestre ; mestre malecia {sav., mâlltiam) s.f. malice 437.24.
413, 2; 429, 19 (mâgïstrum) s. m., f. maistra malenan v. malanan.
259, 23, maître, qouverneur 9, 35: 32. 13; malenansa /. malanansa.
88, lfi; 216, lfi: 235, 22; 357. 14: 410, 23. malenconi (mëlâncholïcum adj. mélancoliqui
maitin v. mati. 350, 4.
maizo ;
mayzo ;
-on ; maiso : -on ; maysson : malestan (mal estan) adj. malséant 409, 12.
mayso ; maio (mânsïOnem) s. /". maison, malestansa (de malestan s. (' messéanct 1
162.
demeure 11. 25: 4(5. 5; .132, 9; 330, 15; 381. 15.
24; 444, 40. maleta (de germ. malha) s.f. petite malle 442. 8.
mal (mâlum) adj. méchant materais 1 7 , , : maleza; -sa (mâlïtiam) s. f. malice, méchanceté
s. m. mal 18, 7; 21, 33; 23, 24; malheur 199, 22. 28: 259, 24.
22; aver m. ne trouver mal 111,5; maladie: malîadat (mâle *fâtâtum) s. m. scélérat 373. 3.
1!»
577 GLOSSAIRE. 578
malgrat (de) (malum gratum) prép. malgré 226, manen (pc. prés, de maner) adj.,f -enta, manant,
20. riche 43, 29; 113, 2; 128," 34; 210, 18.
malha (màculam) s. f. maille 147. 24. manentia; -cia (mânëntia) s. f. richesse 30, 7;
malignitat (sav., mâlïgnïtâtem) s. f. malignité 78, 1;
385, 12. maner (mànere) v. f. II., prés. ind. sg. 3. ma
malmenai* (mal menai", mâle *mïnâre) r. I. tr. 5, demeurer 19, 1 1.
29,
maltraiter 162, 20; 302, 14; 419, 10. mânes (de manu ïpsum) adv. aussitôt 73, 20.
malmetre (maie mïttere) v.f. II. tr., pc. p. manescal (germ. marahskalk) 5. m. maréchal
malmes, maltraiter 179, 10. 232, 9.
maltraire (mâle *trâgëre) v. f. II. maltraiter; manganel (de mângânum; mangânëllum)
subst. 42, 8; 160, 25; 339," 24. s. m. mangonneau 143, 21.
malvolensa (sav, mâlévolentiam) s.f. malveil- manjuio 202, 21; subj. sg. 3. manjuc 357. 2,
lance, inimitié 220, 20. manger 21, 14, 18; 22, 5; 418, 19, 27; subst.
man v. ma et main. 150, 2; 261, 32; 322, 4; 357, 24.
man (s. verb. de mandar) s. m. message 63, 8. Manses; -ces; -sei; -cel n. propr. habitant de
mana (hébr. manna) s. f. (: ana et ainha) manne la Maine 39, 3; 40, 18; 41, 4; 128, 9.
57, 30; 60, 10; 65, 13. mant v. main,
man al (mânûâlem) adj. manuel 86, 9. mantel (mântellum) s. m. manteau 87. 8; 147.
manc (mâncum) adj. manchet 115. 10. 17.
mancip (sav., mâncïpium) adj. pubère 114, 3. mantenedor; -nedo; -nido (de mantener i
s. m.,
mandacarrei (de mandar et carrei) s. m. char- sj. manteneire, mainteneur. protecteur 52,2:
retier 34, 25. 435, 23, 29.
mandamen mandar; *mandâm«ntum) s. m.
(de mantenen; -nt (manu tënënte) adv. maintenant,
mandement, commandement 21, 34; 29, 28; aussitôt 47. 25; 443. 11; de m. 43. 23; 417.
191, 12; 391, 27; 431, 12; domaine, ressort, 13.
pouvoir 2, 2; 300, 1. mantenensa (de mantener) s. f. maintenance.
mandar (mândâre) v. I. tr. mander, commander, pouvoir 117, 24; 342, 5.
faire savoir, faire venir, envoyer 3, 22; 4, mantener (manu tenêre) v. f. III. tr., prêt.
11; 28, 7; 63, 11; 142, 12: 234, 15; 266, 34; ind. sg. 3. mante 133, 8; 230. 19; mantenh
36, 37; m. per envoyer chercher 263, 29. 445. 29; pi. 2. mantenetz 170, 17; pc. p.
mandat (mândatum) s. m. ordre 368, 23. mantengut 150, 2; mantengu 136, 12, main-
mandil (mântlle) s. m. serviette 322, 1. tenir, soutenir, protéger.
mandurar (de pânduram) jouer de la mandore mantenh (rf< mantener) s. m. maintien, secours
324, 29. 308, 20.
maneiar ;
manear (*mânïcàre) v. I. tr. manier, maor v. maior.
tâter, caresser 106, 23; 300, 8; traiter 113, mar (mare) s.f. mer 3, 32; 143, 32.
26. mar v. mas.
maneira; -iera; -ieira; -ieyra; -era; (mân[iï]- maraboti (arab. morabi'ti) s. m. maravédi 178,
âriam) s. f. manière, sorte, façon, habitude 23; 265, 40.
107, 6; 213, 24; 241, 4; 278, 19; 355, 4; 431, maraede (smârâgdum) s. m. êmeraude 160, M.
32; 442, 7; de fort m. fort, fortement 146, marbri (*mârmÔrïnum) s. m. pièce de marbre
20. 41. 15.
manema (mâne mâne) adv. aussitôt 11, ô. marc {germ. mark) s. ///. marc 145. 28.
579 GLOSSAIRE. 580
mas; mar; ma 16, 22; mes 439, 7 (mâgis) conj. milieu, milieu 31, 1; 39, 10; en mei au milieu
yyiais , ne-que (avec la négation) , si ce n'est de 61, 11; per meg à trarers de 295, 16:
que, puisque, quand 54, 29; no solament . .
m. jorn midi, sud 398, 11.
mas non pas seulement, mais encore 9, 25;
meia (mëdïânum) adi. moyen, du milieu 189.
plus que 9, 28; excepté 43, 15: mas que
13.
pourrit que 406, 17; mas quan si ce n'est
meilh-; meill- v. melh-.
que, excepté que, en dehors de 184. 20. Cf.
meilluramen; mei- (de melhurar; *mëlïnrâmen-
mais,
tum) s. m. amélioration 24. 15 97, 3. :
27.
meins; menhs; menhz; mens: menz; meyns
masant (or. inc.) s. m. tapage, détresse 5, 10.
(minus) adr. moins, témoins 5, 25: 119. 14:
maschar (mastïcâre) v. I. tr. mâcher 395, 11.
292, 6; 317, 23; 332. 1; al m. du moins
mascle (maseûlum) adj. maie, masculin 28,
215, 15; mens es il manque 238, 4: m. de
23; 218, 26.
sans 132, 1; 277, 28.
masculi (sar.. mascûlïnum) adj. masculin 213,
meitat; mey-; mi-; my- (mëdïetâtem) s. f.
24, 25.
masel mazel. moitié 106, 33: 177. 31; 207. 9; 293. 30:
v.
massa (mâssam) s. f. masse 190, 13. 313, 39; 347, 37: 392, 11.
19*
581 GLOSSAIRE. 582
melhorier (de melhorar; *mëlï<5rârium) s. m. mensio (sav., mëntïonem) s. f. mention 405, 16.
amélioration 349, 9. mensonar (de mensio; *mëntïo"nâre) v. I. tr.
melhs meills meils meilz meyls mel mielhs
; ; ; ; ; ; ;
appeler 312, 2.
miels; mielz mieills; miellz; milhs; milh
; mensongier; mess-; messorguier (de mensonga;
(melius) adv. compar. mieux, plutôt, davan- *mëntîonëârium) adj. et sbst. m., f. -iera 46,
tage 26, 10; 42, 11; 57, 16; 103, 31; 125, 28, menteur, mensonger 25, 14; 125. 18; 214,
14; 149, 10; 196, 13; 218, 10; 225. 16; 273, 4; 342, 26.
26; 279, 3; 329, 18; 392, 32, 33; le mieux mensonja; -unga; menzonga: mfssonja; -ga
354, 21 439. 7; al m. le mieux 151, 27; 206,
; (*mëntïôneam) s. /. mensonge 8, 4; 23. 6;
24 cum ... m. du mieux 232, 25.
; 53, 10; 123, 7; 293, 5; 337, 16.
melhurar; meill-; meilh-; mell-, melhorar; mentaver (mente habëre) v. f. III., prés. ind.
milh- (mëlïôrare et *-ûrare) v. I. tr. intr. pi. 2. mentavetz 296, 12, mentionner, appeler.
améliorer, élever, accroître, s' améliorer 85, mentidor (mëntltôrem) s. m., sj. mentire 136.
12, 13; 127, 36; 186, 22; 241, 20; 271, 20; 25, menteur 339, 30.
350, 14; 366, 25; 401, 19. mentir (mentire) v. IIa intr., fut. sg. 1. men-
.
meliana (or. inc.) s. f. amélioration (Ba.) 131, trai 292, 31, mentir, fausser, soustraire 286,
6; {de mllia) millier (Ap.) 56. 37. 40; m. de 64. 9 faire'défaut 170. 7; tr. 23, 7;
mellurar v. melhurar. 30, 5.
melodia (sav.. mëlôdiam) s.f. mélodie 393, 33. mento (*mëntonem) 5. m. menton 105, 4: 264,
meluramen v. meilluramen. 10.
membradament (de membrat; mëmorâta mente) mentre (quej ([dû] m intérim) conj. tandis que,
adv. sciemment 21, 31. pendant que 114, 3; 389, 17.
membransa (mëmurantia) s. f. souvenir, con- menudier (mïnatârium) adj. petit 33, 4.
naissance 161, 29; 174, 11; 351, 25. menut (mînûtum) adj. menu, petit 37, 12:
membrar; nembrar 380, 26 (mëroorâre) v. I. fréquent 6. 15.
tr. et intr. rappeler, retenir en mémoire 131, menz v. meins.
v.
m. marchand 230, 20.
^-.
204, 31.
menestral; menestairal; -ayral (mïnïstërîâleni) mercadier; merch- (de mercat; *mërcâtârium)
s. m. marchand 300, 32; 310, 40; 334. 11.
6-. m. artisan 203. 9; 310, 38; 339, 2u.
menhs v. meins. mercat (mërcàtum) s. m. marché, prix 32. 19;
menifestar v. manifestar. 191, 15; 236, 9; 295, 13.
menjar v. manjar. merce; mercei; merse; -et; marce (mërcêdem)
menor (mïnôrem) adj. compar., sj menre; -res, s.f. merci 55, 33; grâce 4, 3; 23, 21; 30.
le moindre, plus petit, plus jeune 51, 11; 86, 25; 122, 3; mala m. mauvaise grâce 69, 21;
6; 165, 15; 183, 4; 216, 17.' faveur 35, 1; pitié 346, 6; m. per grâce à
mens v. meins. 46, 21
583 GLOSSAIRE. 584
merceiaire (de merce; *mërcëdâtor) s. m. sj. presar; mïnus *prëtïàre) v. I. tr. mépriser,
celui qui demande merci 163, 2. dédaigner 254, 28; 329, 5; 370, 8; 381, 26.
merceiar merseyar (de merce) crier merci, de-
; mesqui (arab. meskîn) adj. mesquin, misérable,
mander grâce 79, 15; 156, 19; faire grâce faible, pauvre 36, 4; SB. 15.
388, 34; remercier 128, 6. mess- cf. mens-,
merir (de merëre) v. IIa tr., prés. ind. sg. 3.
. messa (mïssamj s. f. messe 48. 1 7 ; m. maior
mier 827, 30. récompenser, mériter 252, 25; grand' messe 321, 5.
faire payer 44, 26; mal m. démériter 85, 31 ; messatge; -atje; -âge; -atgue; -aitgue; -agge;
123, 2; 177, 5. mesatje (*mïssâtïcnm) s. m. message 84, 11;
mérite; -i (sav., mërïtum) s. m. mérite, récom- messager 20, 7; 42, 24; 102, 18; 867, 15;
pense, salaire 8. 37; 331, 15. 396. 13.
merle (mëi'ulum) s. m. merle 360, 88. messatgier (de messatge; *mïssâtïcàriuin) 6-.
mermar (*minïmâre) v. I. tr. diminuer 128, 4; m. messager 68, 13; 104. 30; 212. 31.
297, 5: priver 303, 7; ôter 351, 15; intr. messie- (sav,, mïssïonem; s. f. mission 137, 17.
décroître 104, 2; 201, 19. mest (mïxtum) prép. parmi 82, 4; d. m. 295,
merse; merseyar v. merce; merceiar. 11.
mes (mënsem) s. m. mois. mestier; -eir (mïnïsterixim) s. m. métier, office,
mes (mîssum) s. m. messager 3, 26.
emploi 31, 5; 165, 3; 212, 14; 240. 8; mini-
mes v. mas. stère 355, 12; mestier a il y a moyen 33, 1 ;
mesatje messatge.
v.
il faut (se prendre) 124, 2.
mescabamen (de mescabar) s. m. malheur
mestis (mïxtïcium) s. m. métis, bâtard 55, 23;
408, 1.
344, 18.
mescabar (de mescap) v. I. intr. échouer 117, mestre v. maistre.
31; tr. perdre 225, 19: 318, 3. mestressa (de maistre) s.f. maîtresse 436, 14.
mescap (minus *câpum p cfiput) s. m. malheur mesura v. mezura.
114, 6. metalh (sav., mëtallum) s. m. métal 394, 20.
meschant (minus câdentem) adj. franc, méchant metedor (de mètre; *mïttïtôrem) s. m. celui
434, 1. qui met, qui place, homme généreux 241. 7.
mescladamens (de mesclar; *mïscùlâta mente) meteis; -eys; -eysh v. mezeis.
adv. ensemble 207, 11. metge; megge; mege (mëlïcum) s. m. médecin
mesclaingna v. mesclanha. 123, 30; 230, 26; 234. 6; 339, 25; 396, 7.
mesclamen (de mesclar; *mïsciilâmëntum) m. 6-.
metgia (de metge) de médecine
s. f. art la
mélange 177, 30. 180, 22.
3,
mesclanha; -aingna (de mesclar; *mïscùlânea) metjar; metgar (medïcâre) v. I. intr. guérir
s.f. mêlée, dispute 139, 19; 145, 38; 181, 14.
180, 22; 201, 10.
mesclar (*mïsculâre) v. I. tr. mêler, brouiller, metoa (leç. douteuse) s. grimace Ba.) 193.
f.
engager 39, 22; 93. 20; 94, 17; 123, 4; 290, 30.
23; réfl. se disputer 265, 32.
mètre (mïttëre) v. f. II., ind. sg. 3. met 48.
mescrezensa ('minus *crëdëntia) s. /. mêcrêance 363, 4; subj. prés. ind. sg. 3.
22; 58. 11;
382, 9. meta 399, 31 impf. ind. pi. 3. metien 422
;
mescrezer (minus crëdëre) v. III. tr., prés. 23, 24; subj. sg. 3. mezes 263, 38; parf.
ind. sg. 1. mescre (: te) 69, 15; mescrei (:fei) sg. 3. mes 2, 10; 9. 15; 132. 3; pi. 3. mesdren
79, 26 mêcroire, ne pas croire, désavouer,
.
2, 11; (faible) mezeron 425, 2: pc. p. m.
pc. prés, mescrezen mécréant 118, 40. mes 5, 3; 13, 30; 52. 14; 124, 14; 196, 19;
mesis r. mezeis. mis;/, meza 82, 10; messa 244, 7; 279, 32;
mesolla (mëdûllam) s, f. moelle 275, 15. mecha 270, 30; miza 77, 3. mettre, poser,
mespreizo -eiso (minus prënsïonem) s. f. mé-
;
installer, mener, employer, faire 2. 6; m.
prise; défaut, blâme 105, 9; 266, 1. fors mettre dehors 13. 30; m. nom appeler
mesprendemen (de mesprendre) s. m. mauvaise 142, 22; réfl. se faire 34. 3: 126. 35; se m.
conduite 21, 25. premiers prendre les devants 420. 80; m.
mesprendre (minus prend» -re) v. f II. intr. mort tuer 360. 30.
méprendre, faire erreur, tomber en faute 28. metzina medecina.
v.
16; pc p. mespres égaré, confus 4t. 21; cou- men (mëum) pron. pots. V. pers. } masc.sy. sj.
pable 184, 12. meus, mieus; o, meu, mien; sj. pi. mei 4. 7:
jnesprezar; -sar; meynspresar; -prear (mes et miei; o. meus, mjeus; / sg. sj. o, min 12
585 GLOSSAIRE. 586
39; 23, 29; 24, 1; mieua; pi. sj. o. mias 12, mitât v. meitat.
38; mieuas, mon, ma, mien, mienne etc. mitigar (sav. mltïgâre) , v. I. tr. mitiger,
mey- cf. mei-. adoucir 446, 11.
meyls v. melhs. mixtura (sav., mïxttïram) 5. f. mixture^ mélange
meynspresar; -prear mesprezar. v. 394, 19.
meyssh (de mïssum) s. m. mets, plat 396, 26. miyler v. melher.
mezeis; -eys; meteis; -eys; -eysh; medeis; mo; mon (*mùm p. mëum) adj. poss. l re
.pers.,
mesis (met ïpsum) medesme; meesme; sme- ; masc. sg. sj. mos; 0. mo; mon; pi. mos;
tessme (met ïpsïmum, sëmet ïpsïmum) adj. /. sg. ma, dev. vog. m'; mi dans mi dons
indêf. même 7, 5. 11; 11, 4; 12, 4; 16, 26; ma dame; pi. mas, mon, ma.
23, 2; 28, 33; 68, 32; 102, 18; 211, 10; 286, moill-v. moin-,
10; 350, 7; aissi m. quant quand seulement mois: moih (*miiccïdum? Cf. Kg. 6329) adj.
120, 4; enayssi quo . . ayssi m. ainsi que . . moite, faible, infidèle 294. 30.
de même 407, 15; u. m. le même 403, 14. mol v. moutz.
mezura; mes- (mënsûram) 6-. f. mesure 57, 23; mol (mollem) adj., f. -lia, mou 97, 25; adv.
85, 20; 164, 23; 401, 7. 278, 13.
mezurar; mes- (mënsïïrâre) v. I. tr. mesurer moler v. molher.
387, 27; pc. p. régulier 364, 23. moleste (sav., molestum) adj. fâclieux 258, 6.
mia; miga; miia (mlcam) s. f. mie; en aucune molet (dim. de mol: *mollîttum) adj. mollet 44,
manière 7, 10; avec la négation, pas, point 14; 195, 31.
1, 11, 14; 3, 25. molhar; moill-; mulh-; molliar (*mollïâre) v.
millezima (mïlësïmam) s. f. millésime 434, 26. monedor (de moneda) m. monnaie 51, 17. .v.
mirar (mlrâre) v. I. tr. regarder, admirer; 389, 13; monter à cheval 144. 6; //•. faire
réfi. se mirer 69, 5; 361, 19; être vu 53, 19. monter 389, 14.
miri v. mili. monumen (sav., mônumentum) s. m. tombeau
misericordia (sav., mïsërïcordiam) s. f. miséri- 2iV>. 20.
corde, pitié 260, 23. morcel v. morsel.
587 GLOSSAIRE. 588
morir 133, 21; mûrir 308, 29 (*morïre p. mori) cendre 150, 35; réf. s'en aller 248, 15.
v. IL, prés. ind. sg. 1. mor 90, 1; 167, mudar (mutfire) v. I. tr. changer 154, 15; dé-
22; 2. mors 90, 1; 3. mor 67, 22; 133, 20; tourner 266, 40; 360. 20; muer 124,8; réfl.
'
mors (morsum) s. m. morsure 359, 16. murar (murâre) v. I. tr. murer 229, 20.
morsel; more- (*morsëllum) s. m. morceau 225, mûrir v. morir.
4; 362, 42. murmuros (de murmurar, mùrmûrâre) adj.
mort (môrtem) s. f. mort 5, 18. grondeur 258. 6.
mort (mortuum) adj. mort 2, 1; 3, 10. murtrier (de germ. [goth.) maurpr) s. m. meur-
mortal (mortalem) adj., f. -la 437, 11 , mortel trier 438, 18.
23. 23; 92, 3; 225, 21; 411, 5. murtrir (de murtre, goth. maur{>r) v. IP. meur-
mortaudat (môrtâlïtâtem) s. f. peste 353, 16. trir 349, 10.
mortier (mortârium) s. m. mortier 146, 18. musa (mûsam) s. f. muse 4, 4.
mossenhor (mo senhor; m[e]um senïôrem) s. m., musar (*mûsâre) v. I. intr. jouer de la cor-
sj. mosenher, mossen, monseigneur 52, 4 ;
nemuse 324, 28.
253, 3; 445, 18. musit {pc. p. de musir, mucëre) adj. moisi, gris
mostela (mûstëlam) s. f. belette 360, 18, 19. 38. 3.
mostelo (de mostela) s. m. beletton 360, 19. mut (mïltum) adj. muet 25, 15: 50,5: 317. 9.
mover (movëre) 68, 19: moure 196, 24; 334, naissensa nays- ; naysh- (nâseentia» s.f.
;
28 (*movere) v. f. III. ir ,
prés. ind. sg. 3. naissance, origine 320. 15; 343. 2: 387. 34;
mou 133, 19. 20; 169, 25; muou 128, 35; pi. 3. 427. 31.
movon; movnnt 256. movent 256,
30, 32; naisser; naiser 28. 24; masser 364. 1 naisher :
34; subj. sg. 1. muera 33, 21; pi. 2. movatz 387, 35 t*n<ïS(viT^ r. Ill.anom.. pris. ind. /'.
248, 15; parf. sg. 1. moc 110, 10; 3. moec sg. 3. nais 101. 13: 224. 25; pi. 3. caisson
300, 29; pi. 3. mogron 150, 35; mogro 235. 58. 19; naicho 291, 5; impf. ind. pi. 3. naisi<>
12; fut. sg. 1. mourai 83, 31: pc. p. m. 28, 24: subj. sg. 3. nasques 34. 15; 110. 21 :
5; 411, 11; nasquec 402, 7; pi. 1. nasquem solamen . . mas n. non seulement . . mais encore
401, 20; pc. prêts, naishen 387, 35; pc. p. m. 9, 25; n. quan même quand 79, 30; n. no pas
nascut 207, 18; nascud 300. 22; nat 16, 9; même 309, 24.
/. nada, naître, provenir. neisu (nëque ïpsum llnum) adj. indêf., f. -na,
nas (nâsum) s. m. nez 104.36; 166,30; 292,8. non n. nul 322, 28.
. .
neglegen (sav., nëglëgëntem) adj. négligent 348, nier (nïgrum) adj. noir 45, 22.
17. nieu v. neu.
negligensa; neglegentia (sav., nëglëgëntiam) niu; nis (nïdum) s. m. nid 195, 8, 10; 302, 26.
s. f négligence 341. 28; 348. 20. niva (*niibara) s. f nuage 445, 8.
negoci; negossi (sur., nëgOtium) s. m. négoce, nivol (de nûbïlum) s. f. nue, nuage 337. 31 :
nocura (no et cura) s. f.; getar a. n. néglige?- nou; nove; nau (novemj nombre card. neuf 195.
130, 15. 11; 212, 1; 436, 23.
noel; noell v. novel. nou; nau; nuo (novum) adj. neuf, nouveau 20,
noembre v. nov-. 21; 71, 15; 448. 3; de nuo de nouveau
noi = no et no i. 291, 8.
noirim (nutrïmen) s. m. nourriture 322, 8. nous = no vos.
noirimen noyriraent (*nutrïmentum) s. m. édu-
; novas (novas) s. f. pi. nouvelles, discours 27.
cation 47, 18; 330, 12. 19; 42, 23; 243. 18.
noirir; noyrir; nurir (*niitrîre) v. II . tr. nour- nove (*novïmum) adj. numér. neuvième 87. 9.
rir, élever 28. 5; 31, 23; 58. 8; 866, 31; pro- nove v. nou.
duire 241, 33. novel; noel; noell (nôvëllum) adj. nouveau.,
noirissa: noy- (nutriciamï s. /'. nourrice 55, inouï 11, 9; 19. 3; 295, 3; 393, 18.
33; 233, 4; 366, 22. novela; -ella (novëllam) s.f. nouvelle 261. 38;
nois —no se. 358. 8.
noisa; nueiza (nauseam) s.f. noise, bruit, tapage noy- cf. noi-.
49, 31; 105, 25; 355, 30. noyridura; -tura (*ntîtrltaram) s. f. nourriture
noit; noith; neyt; nhot;
nueit; nuet; nuit;
446, 27; descendance 434. 33.
nueih; nuh; nuecli; nueg; nug (nôctem) s. f. ind.
nozer 275. 3 (nôcëre) r. /. ///., prés.
nuit 4, 17; 10,38; 43, 10; 49,30; 225, 8;
sg. 3. notz 93. 8; nos ( : os) 143. 12; impf.
278. 12; 332, 28; 374, 23; 435, 4.
sg. 3. nogues 116. 17; par/, sg. 3.
subj.
no'l = no lo, la, li.
noc 116. 14, nuire.
no"ls = no los. las.
nuallos; nualhos(<fo nûgâlem) adj.,compar. nual-
nom; nura; non (nômen) s. m. nom 3, 5; 12, 11;
lor 7, 31 (nugâlîorem), mauvais, paresseux 2.
29. 10; 425, 6; nome et nom nom, partie du
14, 227. 4.
discours 213, 8, 11.
nuble (ntibïlum) s. m. brouillard 259. 19.
nombre (nûmerum) s. m. nombre 213. 16; 214,
nuech; nueg; nueich; nueit v. noit.
22; 404, 33.
nueia (*ïnodia) s. f. ennui 358, 7.
nominatiu (sav., nomïnâtïvum) s. m. nominatif
nueiza v. noisa.
214, 30.
nomnar; nonar; nonear (nômïnâre) v. I. tr. nuet; nug; nuh; nuit v. noit.
nommer, appeler 7, 7; 135, 23; 441, 25: 443, 6. nul; nulh; nuill; nuil; nuyl: lunh; lhun (nûllum
non (nonum) nombr. ord. neuvième; ora nona pron et adj. indéf-, f. -a, nul, aucun 32. 4;
none 248, 12. 68. 1; 183, 8; 279. 24; 285. 29: nul orne
personne 5, 15; 79. 23; 330. 15; nuilla ren
non v. no et nom.
nonchalensa (non chalensa; non câlentiai s./. numéros (sav., numorôsumi adj. nombreux 39S.
obéir, être soumis 35, 13; 85, 18; 118, 19; oi; oy oh 108, 30; 383, 3.
interj.
253, 20; 340, 19; 441. 16; 442, 34. oi-; uey; ey; huoi; huey (hodie) au-
uei;
oblidamen (de oblidar; *ôblïtâmëntum) s. m. jourd'hui 27, 3; 125, 20; 298. 9; 399, 3;
oubli 236, 15. 416, 16; al jorn d'ey 428, 35.
oblidar (*ôblltâre) v. I. tr. oublier; réfi. 68. 21 ;
oian v. ogan.
79, 14; impers. 81, 13. oilh; oil v. olh.
oblit (s. verb. de oblidar) s. m. oubli 114, 26. oimais; -ai; ueimais; hueymay (hodie mâgis)
obra; obre (ôpëram) »•. /'. œuvre, ouvrage 12, adv. dès aujourd'hui, désormais, 143, 13:
5; 159, 35; 416. 9. 185, 12; 208, 21; 2*8, 15.
obrador (de obrar) s. m. ouvroir 31, 4. oire (ûtrem) s. m. outre 85, 38.
obrar (ôpërâre) v. I. tr. et intr. travailler 37, 8; o*is ou ors — o se 301, 23.
286, 30; 415, 28; 416, 10. oisor (iïxôrem) s. f. épouse 52, 7;
obratge; -âge (de obrar; *ôpëràtlcum) s. m. oit; ueich (ôcto) nombr. card. huit 213, 6;
ouvrage 417, 3; 422, 11 225, 6.
obrier; ubr- (opërârium) s. m. ouvrier 213, 4; O'I = o avec Varticle.
231, 22; 254, 2; 415, 9. ola; olla (ôllam) s. f. pot, marmite 147, 8:
obriera (opërâriam) s. /. ouvrière 46, 25. 200, 4; 289, 10; 417, 10.
obrir; ubrir; hubrir (Ôpërïre) v. II a . ouvrir ola; holas (oh et la) interj ect. holà 443, 20.
183, 26; 253, 28; 299, 6; pc. p. ubert 25, 26; Olairos n. propr. Oléron (île d') 145, 25.
ubrit 38, 22 ouvert; ad ubert franchement oler (Ôlëre) r. f. III. intr. sentir 232, 28.
354, 14. olh; oill; oil; oilh; oyl; oll; uolh; uelh; uel;
obs; obz v. ops. huelh; huel (octilum) .9. m. œil 17. 4; 41,
obstan; non o. (sav.. non obstànte) prép. non- 30; 64, 6; 116, 9; 257, 37; 268. 5; 292, 7;
obstant 431, 15. 293, 40; 322, 21; 330, 8; huelh de veire nom
oc; hoc; o (hoc) partie, oui; o ieu 274, 24: d'un oiseau 361, 1.
oc; o; ho 253, 8; 391, 23; vo; v (hoc) prou. olm (ùlmum) s. m. orme.
déni. ntr. cela 1,8: per oc car parce que oltra v. outra.
251. 3. Cf. pero. o'm — o me.
occaizo; oc-: och- (occâsïOnem) s. f. occasion, orne; home; omne 1, 1 (homïnem) s. m., sg. sj.
cause, prétexte 111, 36; 154, 9; 245. 13: om 4, 34; 8, 7; 11. 34; hom 21, 7. 8; homs
287, 27; ses o. sans retard 37, 27. 94, 11; 260. 21; on 305, 8; 421, 13, 14:
occaizonar; oc-; ochaisonar (de occaizo; *ôccâ- orne 263, 2; pi. sj. omne 1, 1: orne; home;
sïonâre) v I. tr. accuser, reprocher 132. 18; homen 100, 31; ornes 206, 16; o. omnes
242, 30; 268. 29. 4, 33; homs 209, 12, homme, époux 38, 7:
occiden (sav., occïdëntem) s. m. occident 398, on 27, 38; 60. 18; 305, 8.
12. ombra; umbra (umbram) s. /'• ombre, ombrage
occiozitat (sav., Otïosïtâtem) s. f. oisiveté 374, 41, 27: 283, 13; 397, 9.
24. ombratge (*ûmbrâtïcum) s. m. ombrage 182, 8.
occupai" (sav., occûpâre) v. I. tr. occuper 259. homenatge (*homïnâtïcum) s. m. hommage 57,
21. 6; 157, 9; 192, 15.
oche (*ôctïmum) nombr. ord. huitième 87, 3. homicida (sav., hômïcldam) s. m. homicide,
ocupacio (sav., occupa tï<5nem) s. f. occupation meurtrier 373, 4.
259, 15. omilitat v. umilitat.
odi (sav., Ôdium) s. m. haine 257, 14; aver en omnipoten (sav., ômnïpotëntem) adj. omnipotent,
odi haïr 14. 34; 18. 4. tout-puissant 1, 16; 43. 19; 240. 3.
odor (sav., Ôdorem) s. f. odeur 252, 7; 259, 17. on: hon; un; ont; unt; vont (ûnde) adv. interr.
odoran (sav., Ôdôrântem) adj. odorant 345, 24. et rel. où 44, 20; 83, 8: 183, 13; 190, 19; 257,
offendre (offëndëre) v. fil. tr. offenser 374, 21; 258. 8; 329. 23; 416, 15; 418. 1; on que
39; 384, 36. conj. oh que; on plus . plus plus plus . . .
ofici; uî- (sav.. Ôffïcium) s. m. office 371. 14 oncle (âvùncûlum) >u. oncle 37. 2: 150. 6'. 14.
ogan; oguan; oian (hoc ânno) adv. cette année onda (undam) s. f. onde 67, 8.
151, 22; 155, 14; 325, 28. ondransa; ondrar v. onransa onmr, ;
595 GLOSSAIRE. 506
onest; honest (honëstum) adj. honnête 190, 9; oresar (de oreeza) v. I. tr. souiller 377. 22.
375, 14. orfanina (*orphânïnam) orpheline 47, 1. 8. f.
honestament (honësta mente) adv. honnêtement orfanol (de orphanum) s. m. or plu lin 3(39. 34.
256, 22. orfe (orphanum) adj. orphelin 12, 22.
ongla (ûngtilam) s. f. ongle 150, 11. orfres v. aurfres
onher (ûnguere) v. f. IL tr., prés. sg. 3. onh, orgoil; -oill; -olh ;
ergoil; erguelh; -uilh ;
-ull
oindre 234, 9. (de germ. ùrgôli) s. m. orgueil, arrogance 26.
onor; honor (honorem) s. /., pi. o. honos 436. 5; 36, 18; 75, 13; 256, 29; 276. 9:' 281, 12.
441, 23.
horas parfois 198, 14; 394, 11, 4; tota ora;
ostalier (de ostal, *hospïtâlâriuni) s. m. hôtelier,
tôt (corr. tôt') or 330, 8 toujours 6, 3.
hôte 48. 25 ; 104, 29.
oracion v. orazo.
orador (ôràtOrem) s. m. celui qui prie 135, 7. ostar; hostar (cf. Kg. 6643) v. 1. tr. ôter.
outrage, excès, déshonneur 192, 28; 252, 10; pantaysar ; -zar (*p[Y|ântasïâre) v. I. intr. rêver
442, 1. 365, 13, 27.
oy v. oi. pantera (panthëram) s. f. panthère 252, 6; 361,
oyl v. olh. 30.
oz v. o et ost. pao; pau (pâvonem) 5. m. paon 120, 31; 271,
24.
pa; pan (panem) s. m. pain 10, 11; 58, 7; paor (pàYDrem) s. /'.
peur, crainte 31,11; 263,
113, 8; 222, 22; 225, 11. 41.
pabalhu ; -aillo pavaillo pavilho 267, 6 pa- paoruc; pauruc \de paor) adj., f. -ucha (:îor-
; ; ;
veillon (pâpïlïUnem) s. m. pavillon, tente 180, dncha). peureux, craintif 116. 7; 336, 40.
paia v. paga.
414, 24; réf. 149, 24.
paiher v. paisser.
paratge: -atje; -agge; -âge (*pârâtïcum) s. m.
pailla (pàleam) s. f. paille 278, 9. parage, rang, noblesse 76, 10; 96, 24; 245,
pairar (pârïâre) v. I. tr. payer 339. 28.
17, 31; 367, 16; 394. 3.
paire; payre pare; paer (pâtrem) m. pères.
;
paratjos {de paratje *pàrâtïe(Jsum) adj. noble,
;
parer (parère) v. f. III. intr., prés. ind. sg. 3. parvensa (de parven cf. Kg. 6866)
; s. f. appa-
par 59, 12, paraître, apparaître, se montrer rence, semblant, manière 75. 13: en p. 79.
69, 17; 96, 8; 184, 16. 27.
paret (*pârëtem p. pârïëtem) s. m. paroi, mur, parzonier v. parsonier.
muraille 361, 4. pas (pâssum) 8. m., pi. o. passes 212, 27.
pargami (përgâmïnum) s. m. parchemin 232, pas, passage, détroit 99, 18; 361. 27; com-
17 ; 410, 28. plément de la négation, pas.
pargamina (përgamîna) s. f. parchemin 60, 19. pas v. patz.
paria {de pàrem) s. f. compagnie, accouplement pasar v. passai 1
55, 40; 110, 17; 228, 23; 307, 34; 363, 6. pasatge (de passar; *pâssâtïcum) s. m. pas
parier (de par; *pàrarium) 5. m. copartageant, 433, 34.
copropriétaire 123, 27; 147, 18; 202, 8. Pasca (pascham) s, f. Pâques 9, 4.
parlador (de parlar; pârâbolatSrem) s. m. Pascor (de pasca) s. m. époque de Pâques,
parleur, bavard 188, 2; 242, 29. printemps 179, 24; 291, 14.
parladura {de parlar; *pârâbÔlâtUram) s. f. pasionar {de passio ,
passïonem) /•. /. tr. marty-
langage 84. 14. riser 306. 9.
pari amen {de parlar; *pârâbolâmëntum) s. m. pasmar (*spâsmàre) v. I. intr. se pâmer 268, 6.
parlement, conversation, conférence 203, 5 ;
pasmazo (de pasmar: *spâsmâtïônenïi s. /. pâ-
286, 44. moison 268, 7.
parlar; parllar; perlai* 330, 25 (*pârâbolâre) passada (jpc. p. f. de passar) s. f. passage 433.
v. I. intr. parler 1, 2; 7, 15; mal p. calom- 22.
nier 168, 13; cf. paraular. passar (*pâssâre) v. I. tr. passer, traverser,
parlaria (de parlar) s. f. partage 201, 9. dépasser, surpasser S, 23; 39, 11; 73, 7: 91,
parlier (de parlar; *pârâbolârmm) s. et adj. m., 27; 165. 26; 191, 12; 261, 22; 296, 6: 394.
f. -eira; -iera, parleur, -euse, bavard, de 46, 10; a passât il y a 154. 11: vivre 238. 20;
27; 77, 22; 146, 3; 200. 30; 242, 36: 285, éprouver 435, 11, 18.
15.
passio (passïonem) s. /. passion, souffrance 2.
parpaillo v. papalhon.
8; 139, 10; 258, 12.
parsonier; parzonier (de parso, *pârtïônem)
pastor (pâstôrem) s. m., sj. pastre, berger 27.
s. m. participant, associé, compagnon 123,
14; 85, 29; 339, 21.
26; 127, 7; 150, 7. pastora (de pâstôrem) s. f. bergère 55. 23.
part (pârtem) s.f. part 9, 24 partie 4, 32 portion ;
; ;
pastorela (de pâstôrem; *pâstôrëUam) s. f.
partie du discours, mot 214. 28; parti; a. p.
pastourelle 238, 9; 406. 14.
à part 256, 10: part (prép.) du côté de 120.
pastorgar (*pàsturïcàre) r. I. tr. faire paître
9; 321, 29; au dessus de 230, 11; tro p.
56. 1.
jusqu'à 294, 34; de p. de la part de 3, 22;
pastura (pâstUram) s. f. pâturage 57. 15.
de p. me de ma part 133, 26.
paten (sar., pâtentem) adj. patent, ouvert, pu-
partendeir {de partenda) s. m. participant 259,
blic 397. 5.
32.
paterna (sar., paternam) s. /'. personne du père
participi; -ip {sar., pârtïcïpium) s. m. participe
6, 7.
213, 9.
patz; paz; pas (pacem) s. f. paix, repos 13.
partida p. f. de partir) partie, portion,
(pc.
2; 84, 29; 242. 3; baizar de p. baiser litur-
part 204, 8; 205, 3; 397, 14; en p. en partie
gique 255, 15; 299, 22; silence! 39. 20; a ver
425, 43.
p. être tranquille 23. 30.
partimen (de partir; *pârtïmentum) s. m. sépa-
ration, division, jeu parti 76, 9; 206. 21;
pau r. pao et pauc.
47, 20; 86, 16; 166, G; pane e pauc peu à pei la lettre p 7, 26.
peu 338, 20. peintura; penchura (*pïnetûram p. pïctûram)
paupre v. paubre. s. fpeinture 57, 29; 135, 3; 352, 1.
pauramens (de pan bue) adv. pauvrement 382 peior; pigor (*pëjôrem) adj. comp., sj. piéger 189,
33. 6; peier 216, 17; o. pieier 85, 27, pire 2,
paure v. paubre. 5; 187, 16; 329, 24.
pauretat (de paure; *paupërïtâtem) s. f. pau- peira ;
peyra ; -re (petram) s. f. pierre, pierrerie
vreté 372, 36. 26, 13; 37, 8; 254, 33; 3*30. 4, 6; 394, 20.
paureza (de paure ; *pauporïtiam) s. f. pau- peireta (dim. de peira) s. f. petite pierre 361,
vreté 297, 12. 39.
pauruc v. paoruc. peiro (petrônem) s. m. perron 41, 16; 110, 14.
pans- v. pauz-. peis; peish (pïseem) s. m. poisson 44. 15, 21;
12; 28, 27; 29, 31; 163, 12: 209, 22; 228, peitz; pietz (pëjus) adj. ncutr. et adv. pis 91,
18; 303, 11; intr. se reposer 374, 30; réf. se 8; 114, 9; plus al p. le plus mal 118, 31.
reposer 277, 20; pc. p. tranquille 407, 21. peiurar (*pëjûrâre) v. I. intr. empirer, devenir
pavaillo; paveillon; pavilho v. pabalho. pire 271, 18.
pay- v. pai-. peiurier (de peiurar) s. m. détérioration 328,
payania (de paian. pâgânum) s. f paganisme 15.
366, 3. pel = per lo. la.
pazible (plâcïbïlem ?) adj. paisible 260, 20. pelegri; pellerin; pellegrin (përëgrïnum) s. m.
pazimen {or. inc.) s. m. cour (?) 207, 6. pèlerin 160, 6; 441, 27; 443, 37.
pe (pëdem) s. m. pied 9, 16; 288, 21; en pes pelegrinatge (de pelegri; *përegrïnâtïcum) s.
sur pieds, debout 70, 25; 141, 27. m. pèlerinage 222. 90.
peal v. pel. peleia; -ga {or. incert.; cf. Kg. 678 û) querelle,
peatgier {de peatge, *pëdâtïcum) s. m. fermier dispute 145, 10; 342, 7; 426, 35.
de péage 342, 18. pelissa (pëllïciam) s. f. pelisse 55, 26 ; 344, 10.
pebrada (pïpërâtam) s./, sauce poivrée 261. 26. pellecier; pelicier (*pëllïcïârium) s. m. pelletier
pebre (pïperem) s, m. poivre 140, 19. 232, 11 ; 351, 23.
pec; pex {de pëcus) adj. sot, stupide 201, 2; pellica; -an {sav., pëlicânum) s. m. pélican
221, 15; 402, 4. 362, 7.
pecca (de pëccâre) s. f. faute 200, 40. pelota *pïlôttam) s. f. pelote 226, 1 5,
(
340, 21. 28; 30, 15; 112. 29; a penas à peine 72. 9:
peccar; pec- (pëccfire) v. I. intr. pécher, faillir 271, 10; 372, 11; 423, 10.
107, 17; 200, 41; 403, 21. penar (de pena) v. I. tr. peiner,tourmenter
peccat; pec-; pech-; pecch- (pëccâtum) s. m. 26, 6; réfl. se peiner, se tourmenter 2, 10;
péché, faute 6, 15; 8, 10; 14, 30; 21, 23; 244, 32..
92, 9; 116, 22; 203, 31; 243, 31; 308, 5. penche (pëctïnem) s. m. peigne 230, 22.
pechier; pi- (cf. Kg. 1130) s. m. bichet, cruche. pencheire 216, 3 à corr. en penheire.
pot 415, 10; 418, 16, 36; 440, 30. penchenaire (pëctïnâtor) s. m. sj. peigneur
pegner (pïngëre) v. f. II. tr., pc. prés, pegnen 232, 7.
270, 31 ,
peindre. penchura v. peintura,
pegueza (de pëcus) s. /. fo/i< 357, 5. pendensa v, penedensa.
603 GLOSSAIRE. (104
afin que 30, 28; cascuns per si chacun pour fut. sg. 3. permanra 385, 17; pi. 2. per-
soi, chacun à part 195, 26; per so c'est manret 13, 40; impér. pi. 2. permanet 13.
pourquoi; per (renforçant) beaucoup, bien 38, rester, demeurer.
permierament permier v. prem-.
7, 8. ;
pera (pïra) s. f. poire 436. 28. pero (per 0: prô hoc) conj. pour cela, pourtant,
percassar (per et cassai* prô et *cfiptïàre) v. 1. mais, puisque 3, 34; p. que para </u< ftti.
;
11.
tr. pourchasser; rèfl. se, donner du mouvement
pour se procurer une chose, se pourvoir perpensar (përpënsfire) r. I. rèfl. penser, mé-
359, 19.
diter, réfléchir 204. 21; 203, 1; 384. 12.
percebre (përcïpëre) v. f. III., pc. p. perceubut perprendre (për-prëndëre) r. f. IL tr. et. intr.,
205, 10; 314, 20, apercevoir, distinguer. prés. ind. sg. 3. perpren 96, 22: pi. 3. pei-
perda (perdïtam) s. /. perte, dommage 228, 5. prendo 207. 5: pc. p. perpres 38. 14:/. -za
perdemen (de perdre) s. m. perte, destruction 195, 3, comprendre, contenir, prendre.
206, 12; 407. 10. persan (de Përsa) s. m. homme de qualité (r
persegre (për-*sëquére) v. III. tr. poursuivre subst. m. poids 199, 38; inf. subst. pezar
30, 27; persécuter 14, 25; 387. 3; gagner. peine, chagrin 139. 1; 349, 28.
persévérai- (sav., persevërâre) v. 1. intr. per- philozophe (sav., phïlôsophum) s. m. philosophe
sévérer, persister 398, 35. 308, 17.
persona; presona; pressona (përsônam) s. f. philozophia {sav., phïlosophïam) s. f. philosophie
personne, corps, extérieur 261, 5; 356, 5; 393, 10.
370, 8; perdre la p. perdre la vie 263, 46. phizonomia (sav., b. lat., physïognSmiam) s. f.
personage (de përsôna; *përsônâtïcum) person- physionomie 393, 9.
nage 442, 38. pi (pmum) s. m. pin 287, 44.
pertener (për-tënëre) v. f. III. intr., prés. ind. piamen (pïa mente) adv. pieusement 19, 22.
sg. 3. perte 213, 28; pc. prés, pertenen 394, piatos (de pietat) adj., f. -za, miséricordieux
27, appartenir. 305, 4.
pertot (për tôttum) adv. partout 215. 25. piatozamens (de piatos) adv. miséricordieuse-
pertrag (përtrâctum) s. m. attirail (Ba.) ment 332, 16.
357, 3. pic (picum) s. m. pic, pivert 362, 25.
pertuis: -us (*përtusium ou përtûsum) s. m. pichier v. pechier.
pertuis, trou 286, 2; 369, 14. piéger; pieier v. peier.
pertusar (*përtûsàre) r. I. tr. et intr. perforer, pietanra (de pietat; *pïëtântiam) s. f. pitié
percer, être percé 6, 24; 40, 28. 305, 14.
pervenir (pervënïre) /•. f. III. intr. parvenir pietat (sav., pïëtâtem)s. /. pitié, compassion,
30, 28; 257, 25. miséricorde 23, 25; 268, 4; 304, 22; 367, 9.
pervers (sav., përvërsum) adj. pervers 214, 4. pietz; pieitz v. peitz.
pervis (*përvïsum et prUvïsum) adj. prudent pieuzela v. piucela.
48, 31. pigor r. peior.
perymen {de périr) s. m. perte, ruine 433, 7. pihs v. peitz.
pes (pensum) s. m. pensée 314, 3. pilar (pïlârem) s. m. pilier 139, 12.
pes (pensum) s. m. poids 331. 25. pilhart {de pilhar, *pïlïâre) s. m. pillard 432.
pes =
pels. 29.
pes- cf. pez-. pinholeta (de plneam) s. f. petite pillule 200,
pesa v. pessa. 19.
pesât (pênsâtum) g. m. pensée 3, 34. pipautz {de pïpâre) s. m. joueur de cornemuse
pescaire; pescayre; -s (pïscâtor) s. m. sj. 87, 13.
pêcheur 229. 19; 372. 14. pin (pïum) adj., f. pia, pieux 55, 36; 160, 8.
pess- cf. pens-. piuzela; pieuzela; -ssola; pulcela; -ella (*pûilï-
pessa; pesa (*pëttiam, oVor.celt; cf. Kg. 7106) cëllam) s. f. pucellc, vierge 121, 17: 273. 11;
pièce, espace de temps 196, 20; 382, 30. 305, 30; 361, 25.
pestre v. prestre. pizar (pïnsftre) v. I. tr. piler 140. 1«S.
chagriner 251, 1 ;
pc. prés, pezan adj. lourd plaideiamen (de plaideiar) s. m. plaidoirie
147, 24; estar a pesant peser sur 3. 40; 21(1. 3.
607 GLOSSAIRE. 608
plaideiar (de plaid ; *plâcïtïcare) v. I. tr. plaider, plazen 79, 4; 406, 28; plaissen 261, 16;
traiter, accommoder, raccommoder 95, 22; plasen; plaisen 267, 25 adj. agréable, gracieux,
128, 25; 300, 21. beau; inf. subst. m. plaisir , volonté , qrâce
plaidezia (de plaideiar) s. f. plaidoirie 190, 2. 53, 9; 54, 17; 63, 17; 390, 23; 424, 22;
plaigar (plâcâre) v. I. tr. raccommoder , récon- plasir 444, 38; venir a p. plaire 76, 13.
cilier 28, 13. pie; plen (plénum) adj. plein, entier 16, 19; »
83, 34; 101, 29; 297, 11; 374, 15; traité 48, plevir {de *plëbêre cf. Kg. 7240) engager,
,
12; 83, 1; 127, 30. promettre 48, 10; 57, 5; 285, 21; réft, s'en-
plan v. pla. gager 327, 20; pc. p. engagé 94, 11.
planamen (plana mente) adv. clairement, tran- ploia; plueia (*plôviam) s. /. pluie 66, 3; 107,
quillement, doucement 120, 10. 24; 211, 4; 338, 34.
planca (plàncam) s. f. planche 223, 3. plom; plum (plùmbum) s. m. plomb 183, 16;
planeta (sar., planëtam) s. f. planète 195, 14. 232, 20; 294, 28; 351, 13.
plang v. planh. plombar (plùmbâre) r. L tr. plomber, sonder
planh; plaing; plang; plangh (plânctum) s. m. 33, 13.
plainte, complainte 138, 1; 407, 8; 433, 3. plor (s. verb. de plorar) s. m. pleur, larme,
planher; plaigner 95, 11 (plângere) v. f. IL gémissement 20, 26; 52. 17; 55, 2.
intr., prés. ind. sg. 1. planh 102, 8; plane plorar (plôrâre) v. I. tr. pleurer 4,6,7; 16,
115, 3; 304, 6; 2. plangz 89, 25; 3. planh; 2; 119, 16; 362, 38.
plang 281, 20; plaing 276, 37; plain 277, 5; ploros {de plor *plôrosum) adj., f. -za, éploré
;
grâce 355, 22; 440, 19. plupart 31, 2; 40, 24; 214, 25; 367, 19.
plazentier; plas- (placenta rium) adj. agréable, poblar (popûlâre) v. I. tr. établir 316, 25.
bienveillant, qracieux 120, 35; 165, 13; 212, poble; pobol (pôpîilum) s. m. peuple 27, 12;
19; 276, 19.' 28, 4; 136, 21; 319, 31.
plazer; plaser 424. 22 (placëre) cf. III. intr. pobolamen (de pobol) 6'. m. peuplement , popu-
prés. ind. sg. 3. platz 43, 4; 217 128, 33; lation 237, 12.
6; plats 330, 16; plas 371, 20; plai 65, 22 podagra (sav., podagram) s.f podagre 114,5.
309, 24 subj. sg. 3. plassa
; plaia 301 4 ;
, poder (*potêre p. posse) r. f. IIL, v. aux.,
impf. subj. sg. 3. plagues 82, 14; 108, 27 prés. ind. sg. 1. pose 11, 17; 135. 16;
263, 11; par/, sg. 3. plac 44, 18; 309, 28 174, 9; 191, 28; posg 16; puesc 238, 20; 4,
juridiction 6, 17; 17, 7; gouverneur 43, 1; ponhar; poignar (pùgnâre) v. I. intr. s'efforcer,
plus 87, 6; puisque, quand 278, 10; p. que 16; porte 148, 1; défilé, col 142, 14; les
puisque 9, 12; 377, 12; 430, 30; 437, 17. Pyrénées 91, 37.
poissas pqisas poishas
;
pueissas pueyssas ;
:
;
porta (portam) s. f. porte 122, 2.
(de postea) adv. depuis, ensuite 8, 19; 198. 29; portacarn (porta carn portât cârnem) s. m. ;
321, 6; 370, 17; 392, 22; 411, 35. porte-chair, pourvoyeur 229. 17.
potz (postes) s. m. pi. poteaux, lèvres 91, 23. 26, 6; 163, 17; subj. sg. 1. prenga 4, 16;
pouci (ptîllïcënum) s. m. poussin, petit 27, 22. 2. prenas 377, 7; 3. prenda 81, 1; prenna
poy- cf. poi-. 421, 14; impf. ind. sg. 1. prendia; pi. 3.
poyssansa (de poissant, *possïantem) s. f. puis- prenian 426, 36; subj. sg. 3. prezes 171, 16;
preses 304, 19; parf. sg. 1. pris 94, 15; 116,
sance 437, 10.
poz v. potz. 22; 3. près 3, 31; 78, 12; pris 49, 8; pi. 3.
pradal (*prâtâle) s. m. pré 203, 5. preron 382, 32; (faible) prezeron 427, 13;
prat (pràtum) s. m. pré 38, 1 249, 27 291, 5. fut. sg. 1. prendrai; cond. sg. 3. pendria
; ;
praticar (sav., *practïcâre) v. 1. tr. pratiquer; 395, 9; pi. 2. penriatz 176, 13; impér. sg. 2.
pren; pi. 2. prendetz 220, 19; pc. p. près
réfl. 435, 27.
m. 61, 14; 82, 21; 302, 1; pris; /. preza
pre v. per.
82, 11; presa 1, 14; prendre, saisir, ac-
prear v. pregar.
cueillir, commencer, impers, prendre, aller,
prebost (praeposïtum) s. m. prévôt 382, 13.
arriver.
prec (s. verb. de pregar) s. m. prière, suppli-
prendreire (de prendre) s. m. sj. preneur
cation 70, 12; 107, 18; 158, 15; 286, 26.
216, 4.
preçar v. prezar.
prenh; pren (de *praegnâre) adj. f. enceinte
precenher (praecïngëre) v. f. IL tr. ; parf. sg.
363, 10; 365, 14.
3. preceis 9, 14, ceindre.
prentalha (de prëndere; *prëndïtâlia) s.f. pré-
precios; press- (sav., prëtïDsum) adj., f. -za,
sent, cadeau 340, 29.
précieux 307, 13; 333, 15.
preon; prehon; prion (profùndum) adj., f. -onda,
preclar (sav., praeclârum) adj. resplendissant 6, profond 26, 18; 67, 19; adv. 413. 11; de p.
26. du profond 69, 6.
pred- cf. prez-. preparar (praepârâre) v. I. tr. préparer 395.
predicansa (sav., praedïcântia) s. f. prédication 11.
222, 2.
près v. prendre.
pregar; -iar; -guar; -yar; prear; priar (pré- près (prëssum) adv. et prép. près, auprès, sur
dire) v. I. tr., prés. ind. sg. 1. prec; priée, prier, 17, 14; 36, 24; 252, 13; 289, 43; p. de 398,
supplier 12, 16; 16, 25; 73, 19; 103, 28; 7; de p. près de 129, 27.
253, 15; 285, 17; 392, 12; 418, 3; 441, 28, près v. prest.
37; pr. per prier pour 26, 23. près- cf. prez-.
pregaria (*prêcâriam) s. f. prière 254, 12. preso r. preizo.
prehon v. preon. presona; press- /•. persona.
preiador (prëcâtsrem) s. m., sj. preiaire, sup- presonier (de preizo; *prënsïônàriumi s. m.
pliant, amant 82, 4; 169, 12. prisonnier 431. 11.
preiar v. pregar. pressios v. precios.
preire v. preveire. pressura (prëssûram) s. f. suppression, peine
preizo; -so; -sson; preso (*prênsïonem) f. s. 17, 1.
prison 2, 11; 3, 26; 145, 33; 262, 16; 265, prest (praestum) adj., f. -sta, prêt 396, 33.
27. prestaire (praestâtor) s. m. sj. préteur 147, 15.
prélat (sav., praelâtum) s. m. prélat 427, 37. prestament (de prest) adv. prêt, vite 440. 1. 17.
pretz ;
prez (pretium) s. m. prix, valeur, mérite pnon v. preon.
7, 11; 51, 17; 71, 16; 126, 33; 141, 5. prior (sav., prïorem) s. m. prieur 255, 13.
preveire; preire; prever (prësbyterum) s. m. privadamens (de privât; prîvâta mente) adv.
prêtre 27, 11; 219, 20. privément, secrètement 376, 6.
previlegi (sav., prïvïlëgium) s. m. privilège privât (privâtum) adj. privé, intime 190, 20;
429, 26. 210, 26; apprivoisé 197, 17; proche 50, 22.
preyar v. pregar. pro; pron (pro) adv. assez, beaucoup 105, 34;
preza (pc. p. f. de prendre) s. f. prise, proie 372, 24; pro jos depuis lors 28, 5; pro vetz
360, 5. assez souvent 302, 14.
prezar; près-; preç- (*prëtïâre) v. I. tr. priser, pro; pros; proz (*prôdem) adj. preux, vertueux,
estimer, apprécier 1, 8; 55, 34; 73, 12; 181, généreux 2 , 12; 31 , 19; 36, 1; 259, 28;
17; 261, 6; 283, 5; 305, 12; pc. prés, ayant 240, 9.
du prix, précieux 106, 6; 136, 15; 214, 12. pro; prod (*prô"dem) s. m. profit, avantage 1. 13;
prezen; près- (praesëntem) adj. présent, prêt 34, 7; pro tener tenir compte, faire profiter
21, 28; 366, 27; a prezen franchement 85, 69, 13; 133, 16.
33; 120, 28; en présence {du monde) 285, 11. proaire (prôbâtor)s. m. essayeur 233, 28.
prezen; presen (s. verb. de prezentar) s. m. proansa (probantia) s. f. preuve 258, 15.
présent, cadeau 266, 38; 286, 36. proar; provar; pruevar (prôbâre) v. I. tr. prou-
prezentar (praesentâre) s. I. tr. présenter, ver, démontrer, éprouver, convaincre 33, 19;
offrir 64, 5; 284, 23; 397, 30; réfl. 209, 27. 137, 5; 351, 14; 434. 1.
prezentier {de presentar) adj. agréable, graci- probainamen (de probain, propàgïnem; *prôpâ-
eux 202, 9, 10; 241, 17; 284, 26; p. de disposé gïnâmentum) s. m. propagation 234, 26.
à 342, 30. probda (*propïtânum) adj., f. -na. proche, pro-
prezic; pred- (s. verb. de prezicar) s. m. prêche, chain 270, 17.
sermon, exhortation 55, 4; 71, 28; 224, 2. procedir -zir (de prôcëdëre)
; v. Il ab . intr. pro-
prezicador; pred- (sav., praedïcâtôrem) s. m., venir, avancer 14, 37 ; 405, 4.
sj. -caire, prédicateur 42, 11; 190, 18; 209, procesio (sav., prôcëssïonem) s. f. procession
10. 273, 29.
prezicamen (sav., praedïcâmentum) s. m. prédi- prod v. pro.
cation 208, 13. prodom v. prozom.
pi. 2. promezetz 219, 14; pc. p. promes 74, puramen (pûra mente) adv. purement 331, 15.
3, promettre. purgar; -jar (pûrgâre) v. I. tr. purger, net-
pron v. pro. toyer 13, 20.
pronom (sav., prônUmen) s. m. pronom 213, 8; purtat (pûrïtâtem) s. f. pureté 390, 1.
216, 23. pus v. plus et pos.
prop (prope) adv. près, proche 144, 13; 391, pustela (*pûstïllam) s. f. pustule 116, 9; 126,
12; prêp. p. de près de 50, 5; e prop de 20.
auprès de 386, 33. puta (pûtïdam) s. /. putain 146, 82.
propaten (pro patentera) adj. évident 432, 19. putage (de puta; *pûtïdâtïcum) s. m. prosti-
propdanamens (*prôpïtâna mente) adv. pro- tution 100, 5.
cJiainement 236, 18. putana (*pûtïdfinam) s. /. putain 57, 10.
provesion (sav., prôvïsiunem) s. f. provision. 27; 111, 15; 261, 21; 277, 3, 7.
prum- prem-.
v. aussi longtemps que 1, 1.
publican (pûblïcânum) s. m. publicain 318, 17. quantitat; can- (sav., quàntïtâtem) s. f. quan-
pudir (de ptitëre) v. II b intr. puer 190, 17; . tité 338, 15; 396, 10; 427. 32.
378, 16. quaranta (qu;îdrâ[gï]nta) nombr. card. qua-
pue- v. po-. rante 6, 21.
pueg v. poi. quart; cart (quârtum) nombr. ord..f. -ta. quart,
pueh ;
pues ;
pueis ;
pueys v. pois, quatrième m, 11: 314, 31: 347, 37; 409, 26.
puet v. poi. quascu v. cascu.
pugar v. poiar. quastiazo (sav., càstïgâtïonem) s. f. correction
puih; puis v. pois, 2, 6.
puiar; puihar v. poiar. quatorze; cat- (quattuordocim) nombr. car<i.
pulcela; -ella r. piucela. quatorze 235, 2.
punh v. ponh. quatre; catre (quàttuor) nombr. card. qu<itr<
punir (pûnîre) v. II b . tr. punir. 45, 16; 82, 6; 313, 36: 341. 39.
punt ;
punyt v ponh. . qnaysh v. cais.
617 GLOSSAIRE. 618
indéf. chacun, chaque 71, 12; 127, 30; 275, rabat (*râbâtum) enragé 226, 2.
adj.
28. rabinier (*râpïnàrium) adj. impétueux 206, 7.
que'i = que i 180, 9 etc. rabios (sav.) rabïôsum) adj. enragé 222, 27.
que'is = que se 337, 14 etc. radeire (râdïtor) s. m. sj. raseur 216, 3.
quere v. querre. radel (*râtëllum) s. m. radeau 232, 18.
querelha (quërëllam) s. f. querelle 432, 8. raîe (ràphânum) s. m. raifort 199, 32.
querelhamen (de querellar, *quêrêllâre) s. m. rai; ray (radium) s. m. rayon, soleil 68, 20;
plainte 206. 25. 110, 3; 233, 21; 365, 15.
querenti (de quere; *quaerëntlnum) adj. avide raiar (râdïâre) v. I. intr. jaillir 204, 8.
86, 12. raina (râpïnam?) s. f. dispute 122, 4.
queridor (de quere; *quaerïtôrem) s. m. sup- raina v. reina.
pliant 352, 5. raire (râdëre) v. f. II. tr. raser 224, 32; inf.
querre; quere 444, 3 (quaerëre) v. f. IL tr.; subst. 58, 35; pc. p. ras dénué 166, 23.
prés. ind. sg. 1. quer 24, 7; 26, 14; 253,40; raissos (cf. Kg. 8112) adj. désireux 309, 11.
2. quers 90, 9; 3. quer 25, 22; subj. sg. 1. raitz; raiz v. razitz.
quieira 354, 29; 3. quiera 47, 4; pi. 2. quei- raizo v. razo.
ratz 52, 2; impf. subj. sg. 1. quezes 153, 20; ram (râmum) s. m. rameau, branche 33, 34;
par/, sg. 1. quis 116, 23; 2. quesis 49, 9; 59, 13; 150, 13.
3. ques 26, 31; 87, 8; fut. sg. 1. querrai 70, ramar (*râmâre) v. 1. intr. pousser 165, 30.
6; pi. 2. querrez 13, 34; querret 12, 13; ramel (ramëllum) s. m. rameau 40, 17.
impér. pi. 2. querret 11, 6; pc. p. ques; quis; ramène (*râmïnquum) adj. habitant les branches,
quist 137, 10; quesut 50, 7, quérir, chercher, perché 147, 28.
demander, convoiter. ramier (râmârium) s. m. rameau, branche 45,
ques v. que. 20.
questa (quaesïtam) s. f. quête, recouvrement de ramponier (or. incert., cf. Kg. 7742) s. m.
tailles 190, 4. railleur 45, 24.
questio (sav., quaestïonem) s. f. question 212, ran (or. incert.) s. m. rang, valeur (?) ; fermeté
1; 405, 30. (Ba.) 300, 35.
quet (qu[ï]ëtum) adj. coi, tranquille, silencieux ranc (de germ. ranc) adj. contrefait 115, 11.
149, 17. rancura (de rancôrem) s. f. sentiment amer,
quex v. quec. haine, chagrin 84, 24; 134, 16; 325, 35.
quez v. que. rancurar; rang- (de rancura) v. I. réfl. être
qui (qui) pron. interr. sj. sg. m. et f. 1, 4, 5; chagrin, courroucé, se plaindre 6, 35; 61,
74,24; 419,3; 1,3; que 10, 33; neutre
o. oui, 7; 75, 2.
que sj, 74, 18; o. 73, 14; 419, 1, qui, que; randola (de hïrùndïnem) s. f. hirondelle 362, 2.
per que pourquoi 73, 14; 394, 23. randolo (de randola) s. m. Jiirondeau 362, 4.
qui pron. rel. (qui) sg. pi. m. et f. 6, 3, 4, 5; randon (de germ. rand) s. m.; a r. tout de suite,
chi 6, 9; 9, 7; 10,' 10; ki 2, 1; que 6, 2,8; en hâte 268, 27.
74, 25; o. cui 10, 27; que; neutre que sj. rangurar v. rancurar.
10, 35; o. 10, 31 ; 72, 27, qui, que: qui . . qui rar (rârum) adj. rare 149, 4.
celui-ci . . celui-là 194, 13; 205, 21. ras v. raire.
quil (or. incert.)m. cri 329, 12; 399, 19.
s. rascundre v. rescondre.
quin, quint (quïntum) nombr. ord. cinquième rasim (râcëmum) s. m. raisin 322, 7.
86, 17; 314, 37; 399, 35. raso v. razo.
quintana (quïntânam) s. f. quint aine, jeu raspaut (de germ. raspôn) adj. ramassé 344, 20.
clievaleresque 47, 12. rassa (de *râptïâre) s. f. race 130, 11.
.
rat (germ. ratto) s. m. rat 230, 16. recep 10, 14, 15, 16; 169, 22; subj. pi. 1.
rateira (de rat; *rattâriam) s. f. ratière 230, recepcham 255, receup 125,
6; part', sg. 3.
16. 27; 233, 18; receubt 22, 9; pi. 2. receubes
ratge (ràbïem) s. f. rage, désordre 181, 23; 233, 13; 3. receubro 41, 12; receuben 17,
191, 32. 22; impér. sg. 2. receb 21, 21; recep 26, 20;
ratier (de rat; *rattârium) adj. ratier, capri- pc. p. m. receuput 211, 18; /. receubuda 10,
cieux 197, 30. 37, recevoir, concevoir.
rauba (germ. rauba) s. f. robe 345, 20; 394, recepta (sav., rëcëptam) s. f. recette 348, 1
108, 1; 159, 36; 199, 32; 258, 22; 322, 7; recouvrir 105, 33.
399, 39. recolhir; -ulhir (rëcollïgëre) v. II a ., prés. ind.
razo; ras-; raiz-; rais-; ray s- (râtïonem) s. f. sg. 1. recuelh 393, 37, recueillir, accueillir
raison, bon sens, raisonnement 3, 17; 8, 16; 119, 39; 340, 23.
170, 17; 268, 9; 279, 20; 318, 7, 8. 10; 444, recomandar (re et comandar; *rëcommândâre)
41; argument, sujet, propos, langage 3, 22; r. I. tr. recommander 442, 17.
25, 17; 110, 26; 410, 29; justification, prin- recomençar (re et comencar; *rëcômïnîtïàre)
cipe, cause 25, 5; 75, 16; 117, 17; rendre r. v. I. tr. recommencer 121, 8.
raisonner, parler 170, 19; 203, 19; 217,22; sance 115, 23.
r. de disculper 266, 2. reconoisser; reg- (rëcognôscëre) v. f. III. tr.,
re; ren; rei; rre; res (rem) s. f. chose, saison, pc. p. recgonogud 300, 18; reconogut 428,
personne, quantité, un peu, quelque chose; 32, reconnaître.
avec la négation, rien, point 55, 30; 126, 9; recordar (rëcordare) r. I. intr. pers. se l'ap-
181, 2; 202, 12; 380, 30; 392, 15; no mai peler 264, 1; impers, se souvenir 223. 5.
per re ne jamais pour rieyi 323, 34; al re recorsa (rëcùrsam) s. f. recours 404, 30.
no 53, 16, ren als 54, 3 cf. al; per re (no) recort (s. verb. de recordar) s. m. souvenir
point du tout 22, 4; 392, 36; ren al re rien 304, 19; 307, 1.
d'autre chose 276, 36. recrezer (re et crezer; rë-crëdëre) v. f. LU.
real v. reial. réfl.j prés. ind. sg. 3. recre 111. 37: subj.
reaime (*rëgâlïmen) s. m. royaume 399, 4. sg. 1. recreia 95, 18; fut. sg. 1. recreirai
rebec (arab. rabab; cf. Kg. 7694) s. m. rebec, 65, 10; pc. p. recrezut 135, 1; 351, 35, se
sorte de poésie 408, 25. décourager, renonce)', délaisser 205, 30: pc.
a
reblandir (rë-*blândlre) v. II . tr. flatter prés, recrezen découragé, récréant 119. 15:
152, 8. 241, 11.
rebonre (rëpônëre) v. f. II. tr., prés. subj. sg. 3. rectorica (sac. rhëtôrïcam) s. f. rhétoriqut
rebona, enterrer 309, 4. 435, 24.
rebuzar {or. inc.) v. I. réf. radoter 297 22. , reculhir r. recolhir.
recalivar (rë et *calïvàre) v. I. tr. réchauffer, redemeio v. rezenso.
ranimer 166, 4. redemer v. rezemer.
recebre (rëcïpëre) v. f. III. tr., prés. ind. sg. 3. redon (rotùndum) adj. rond 232. 21.
621 GLOSSAIRE. 622
subj. sg. 1. refranha 59, 16, répéter, réprimer, f. religion, ordre religieux 191, 1; 382, 18;
empêcher. 424, 13.
reîreidar; -eydar {de re et freit; *rëfrïgïdâre) reluzir ; rellusir (rëlûcëre) v, IIa . reluire, briller
v. I. réfl. se refroidir 334, 28, 35. 6, 18; 271, 21.
refrescar (de re et fresc) v. I. tr. réfraîchir rem (rëmum) s. m. rame 98, 1 305, 32. ;
wardon) v. I. tr. regarder 5, 7; 25, 23; 44, zetz 233, 30; 3. remairo 52, 16; fut. sg. 3.
23; 392, 44. remanra 296, 20; pc. p. remas 166, 15;
regart; regard {de regarder) s. m. regard, 417, 7; remazut 206, 6; remasut 40, 34;
péril 242, 4. 125, 2; remarut 417, 11, rester, cesser, finir;
regeme v. regisme. pc. prés (remanen) s. m. reste 404, 1.
rege (rïgïdum) adj. raide 359, 16. Cf. reide. remembransa (de remembrai') s. f. souvenance.
regidor (de régir) s. m. gouverneur 330, 11. remembrar; renembrar (*rëmëmorâre) v. I. tr.
regina v. reina. rappeler, se souvenir 15, 5 ; 104, 31 ; 157,
regio v. reio. 27: 264, 39; 266, 17; réfl. 247, 17.
régir (de regëre) IIab . tr. régir, gouverner 375, remenar (re et menar; rë -*mïnâre) v. I. tr.
régnât {sav., rëgnatum) s. m. règne 184, 25; réfl. 178, 18; 286, 5.
399, 7. remudar (re et mudar; *rèmUtâre) v. I. tr.
rensa, -ana n. propr. adj. de Reims 165, 19. resplandir (de rësplëndëre) v. llab intr. res- .
commencer 4, 18; 113, 16. respondre (rëspondëre) v. f. II. , prés. ind. sg.
repaire; -ayre (s. verb. de repairar) s. m. re- 1. respon 70, 16; 2. respondes 254, 6; 3.
paire, demeure, retraite 42, 4 : 67, 20 ; 365, respon parf. sg. 3. respos 244. 4
;
(faible) :
restauramen (de restaurar, *rëstauramëntum) revel (cf. Kg. 7826) s. m. régal, hospitalité 147,
s. m. restauration 395, 30. 19.
restaurar (rëstaurâre) v. I. tr. restaurer 179> revendre (rëvëndëre) v. III. tr. revendre 223,
9; 303, 8. 38.
Restaur (s. verb. de restaurar) n. propr. rem- revenir 89, 11 (rëvënïre) v. f. I. intr.. prés.
plaçant 228, 13. ind. rêve 101, 19; 133, 18; 228, 5;
sg. 3.
restrenher (rëstrïngëre) v. f. IL, prés. subj. 317, 27 subj. sg. 3. reveigna 225. 22 parf.
;
;
sg. 2. restrenhas, restreindre 376, 18. sg. 3. revenc 261, 31 revenir, retourner, ré-,
retenal {de retener) s. m. retenue 299, 28. révérence 342, 33; 385, 31; 429, 28.
retendir v. retentir, reversari (sav., *rëvërsarium) s. m. sorte de poésie
retenemen (de retener) s. m. arrêt, retenue, 408, 24.
réserve 343, 26. revertir (de rëvërtëre) v. IIab intr. retourner
.
vivre.
2. rete 253, 7, retenir, garder, empêcher;
s'abstenir.
rey v. rei.
rêft.
reyne; -a v. règne,
retenguda ;
reteg- (pc. p. f. de retenir) s. f.
rezemer 210, 12; red- (rëdïmëre) r. f. IL tr.,
retenue, réserve 343, 21.
b parf. sg. 3. redems 6, 9; (faible) rezemet 409.
retentir; -dir (rë et *tïnnïtlre) II . intr. retentir,
33; pc. p. redems 8, 10, racheter, réparer.
résonner 179, 27; 324, 4; tr. répandre 206, 9.
rezensar (* rëcëntïâre) v. I. tr. nettoyer 357,
retin (de retïnnire) s. m. bruit, retentissement
20.
86, 20.
rezenso; redemcio; redemptio reenzo (sac, ;
reusar (rëcûsâre) v. I. tr. récuser, refuser 32. ricor (de rie) s. f. richesse, noblesse, honneur
21. 66, 21; 77, 15*; 188. 17.
rêva (or. inc.) s. f. rêve 323, 24. ricos (de rie) adj. hautain (Ba.) 242, 40.
revelacio (sav., rëvëlâtïônem) s. /. révélation. rictat (de f. richesse, noblesse 77.
rie) s. 10;
revelamen (de revelar; *rëvëlâmëntum) 6-. m. 183, 24; 184, 28.
révélation 236, 12. rim (v. h. a. rîm) s. m. rime 298. 9: 403, 23.
revelar (sav., rëvëlâre) v. I. tr. révéler. rima (de rhythmum) s. f. rime, poème 211,
revelhar (re et velhar) v. I. tr. réveiller 234, 24.
18. rimada (de rimar) s. f. rime 405, 5.
627 GLOSSAIRE. 628
nota (or. incert. ; cf. Kg. 8065) s. f. dispute roza; rosa (rosam) s. f. rose 54, 2; 107, 24;
414, 28. 270, 32.
riqueza; -esa; -essa {de rie; *rïkkïtiam) s. f. Roze n. propr. Rhône 422, 24.
richesse , puissance 4 10 30 14 53 3 , ; , : ,
;
rozenda {de rozer) s. f. rapine 189, 28.
281, 8. rozer (rDdëre) v. III tr. ronger 221, 15.
rire (*rldere) v. f. IL intr., prés. ind. sg. 3. rre v. re.
ri; par/, sg. 3. ris 193, 28, rire, plaisanter rua (rûgam) s. f rue 46, 7.
68, 8; inf. subst. 229, 7. ruar (rtlgâre) v. I. intr. rider 5, 9; 326. 36.
ris (rïsum) s. m. rire, sourire 49, 3; 103, 16. rudament (de *rûdem) adv. rudement 431, 35.
riu (rlvum) s. m. ruisseau, courant 55, 7 59, ;
rudessa {de *rûdem; *radïtiam) /. rudesse 6-.
rossinhol (*lûscïnïolum) s. m. rossiqnol 81, 23; 223, 31; /. saupuda 381. 7. savoir, com-
101, 7. prendre; s. bo, mal être agréable, désagréa-
rossinholet; rossign- (de rossinhol) s. m. petit ble: saubut connu 203, 29: so es a ssaber
rossignol 59, 13; 155, 2. c'est à dire 371, 14; inf. subst. savoir, sens,
rota {celt. rotta) s. f. rote, instrument celtique science 2. 17; 411. 22; s. guay poésie 435. 25.
324, 25. sabiesa v. savieza.
rota (rùptam) s. /. foule 194, 16. sabor; sav- (sàporem) s. /. saveur, goût, plaisir
Rotlan n. propr. Roland 92, 17. 68. 11: 94. 22: 117, 2; 312. 16;' 427. 29.
21*
.
saboros; sav-; seb- (*s;ipôrôsum) adj. savoureux, salut; salud (salatem) s salut 207, 22; 223, f
délectable, doux 122, 13; 322, 35; 331, 2. 30; 300, 19; salutation 19, 18; 108, 22.
sac (saccum) s. m. sac 128, 8; 372, 20. salvacion (sav., salvâtïônem) s. f. salut 222,
sacramen v. sagramen. 13.
sacrifizi (sav., sâcrïîïcium) s. m. sacrifice 386, Salvador (salvâtôrem) s. m., sj. salvadre 9, 5;
27. -aire 28, 37; 135, 23; -ayre 437, 19, sauveur
sadol (sâtûllum) adj. rassasié 359, 26. 41, 3.
sadon v. sazo. salvamen (de salvar; *sàlvâmëntum) s. m.
Safadi n. propr. Al Adel Seifeddin 159, 29. sauvement, salut, profit 3, 36; 24, 29; 125,
safis [de slav. safian) s. m. maroquin 292, 20. 27; 208, 2.
sagel (sïgïllum) s. m. sceau 102, 26. salvar (sàlvâre) v. I. tr., prés. subj. sg. 3. sal
sagelar; -ellar (sïgïllâre) v. I. tr. sceller, ca- 90, 20, sauver, protéger 3, 35; 21, 6; 29, 2.
cheter 102, 26; 278, 18. salvatge; -atje; -âge; -agge (de sïlvâtïcum)
sagnen (*sânguïnëntem) adj. sanglant 206, 13. adj., f. -aga 385, 5, sauvage, farouche, dur,
Sagorbia n. propr. Sêgovie 427, 15. rude 61, 4; 76, 15; 84, 17; 237, 16; 291, 7;
sagramen sacramen (sav., sâcrâmentum) s. m.
; 393, 14.
sacrement; serment 1 , 10; 23, 7; 206, 30; sambl v. sembl.
285, 23. san v. sain et sa.
sagrar (sâcrâre) v. I. tr. sacrer, consacrer 423, 1. sanament (sâna mënté adv. sainement, raison-
sagrason (sâcrâtïonem) s. f. consécration 424, nablement 383, 13.
17. sanar (sânâre) v. I. tr. etc. intr. quérir 60, 17;
sai; sa; za; zai; chai (êcce hâc) adv. ça, ici 234, 9.
49, 9; 205, 21; 225, 14; 378, 17; de s. prép. sanc; sang (sangùem) s. m. sang 6, 9; 38, 26.
en deçà de, de ce côté de 47, 5; en s. jus- sancnar (sàngùïnâre) v. I. tr. saigner 198, 24 ;
sain (sâgîmen) s.m. saindoux, graisse 200, 1 sanctifier 18, 9; 11, 12.
sain; saint; sanh; san; sant; sanct: sang sanctitat: santetat (sav., sânctïtâtem) s. f.
(sânctum) adj., f. sancta, saint 9, 18; 12, 43; sainteté 331, 14; 368, 15; 446. 17.
17, 30; 24, 32, 33; 28, 18; 33, 33; 48, 17; sanetat; santat (sav., sânïtâtem) s. f. santé
110, 11 222, 33 259, 33 église 99, 10 super l.
; ; ; ; 239, 4; 336, 41; 375, 2.
sal 3, 35; cond. II. sg. 1. salhdria 48, 2; sapte: sabde (sâbbatum) s. m. samedi 412, 14,
en s. 38, 8; saillir, sortir 159, 20. 34.
salme (psâlmum) s. m. psaume 45, 5. sarar v. serrar.
salsa (sâlsam) s.
f. sauce 210, 30. sarpenti v. serpenti.
salud v. salut. sas v. ses.
saludable (de salut; *sâlûtâbïlem) adj. salu- saso v. sazo.
taire, profitable 257, 35. saumiera (sâgmârïam) s. f sommier 46, 14.
saludaire (de saludar; salntâtor) adj. sj. qui saumier (sagmârium) s. m. sommier 232, 5.
salue 233, 12. saunier (*salïnârium) s. m., f. -iera marchand,
saludar (salûtâre) v. I. tr. saluer 132, 19; inf. -de de sel 46, 9; 232, 15.
subsU salut 100, 22. saur (germ. saur) adj., f. -ra, blond 58, 20.
681 GLOSSAIRE. «32
saut (saltum) s. m. saut 38, 1 : 150, 4 ; de sautz segon (sëcûndum) prép. selon : s. que conj.
en sautant 194, 20. selon que 84, 12; 331, 18.
sautar (sàltâre) v. I. intr. sauter 193, 26; 359, segon (sëcûndum) nombr. ord. second 85, 37 :
sautier (psâltêrium) s. m. psautier 85, 34. sec 252, 17; siec 246, 14; 3. sec 407, 5;
saver v. saber. fut. sg. 1. sigray 352, 20, suivre, poursuivre;
Saves, n. de pays, le Saver en Gascogne 90, réfl. résulter.
19. seguentre (*sëquénter) adv. après.
savi (*sapïum) adj. sage 4, 12; 25, 15; 238, seguir v. segre.
20; 256, 24. segundament (sëcûnda mente) n. de nombr.
savia (de savi) s. /. sagesse 356, 9. secondement 396, 25.
saviamen; -ns (*sapïa mente) adv. sagement segur (sëcûrum) adj., f -ra sûr, tranquille 49,
194, 7; 238, 20; 256, 24. 7; 57, 16; 281, 6; 394, 16.
savieza; -iesa; -iza; sabiesa (de savi) s./, sa- seguramen; -nt (sëcûra mente) adv. sûrement,
gesse 383, 28; 429, 31. tranquillement 197, 36; 430, 30.
savor- v. sabor-. sei (sïtem) s. f. soif 35, 9.
1
voy. appuyé' s.
s ; 16; 61, 5; 280, 23; 415, 20; façon, manière
se (sïnum) s. m. sein 10, 22; 224, 29. 160, 21 avis 288, 46 parabole.
; ;
sebelir (sëpëlïre) v. IIh . tr. ensevelir, enterrer 66, 26; 161, 19; 227, 26; 395, 17. 36; manière,
119, 19; 374, 10. parabole 16. 21.
sebissa (de sepem; *sepïssam) s. f. haie 55. semblar; seml-: senl; samlar (sïmïlâre) v. I.
360, 25, 26; enseigne 202, 23. 26, 29; 45, 7; 321, 6.
senhar (sïgnâre) v. I. tr. faire signe, appeler sermonamen (de sermonar) s. m. sermon 236,
10, 23; signer, bénir 205, 1; réfi. se signer, 22.
faire le signe de la croix 139, 4. sermonar (sërmUnâre) v. I. tr. sermonner , prêcher,
senheira (sïgnàriam) s. f. enseigne 41, 15; 140, parler 204, 18; 212, 7.
33. seror (sorôTem) s. f. sj. sorre 333, 8; sore 377,
senhor 23, 30; 125, 28; cenhor 392, 17: senior 5; sor 51, 8; 216, 17; soeur 52, 15; 364, 14.
10, 5; senyor 330, 12; seinhor 299, 14; seig- serpen (sërpentem) s. m. serpent 21, 1; 226, 3.
nor 52, 20: senyhor 429, 6; senor 1, 9; 3, serpenti (sërpëntlnum) adj. serpentin, de ser-
4; 27, 28 (sënïôrem) s. m., sj. senher 39, 9; pent 438, 18.
seigner 36, 14 senner 274, 12 sener 216,
; ; serpentina (sërpëntlnam) .s. ./'. cTuna s. ser-
16; seinnher (= o.) 331, 13; seiner 14, 8; 27, pentin 293, 9.
25; 273, 2; senh' en 169, 21; sira 430, 32 serra; sera (s. verb. de serrar) s. f. multitude,
seiqneur, maître, mari. foule 241, 6; défilé 140, 24.
senhorat (de senhor; *sënïOrâtum) s. m. seig- serrar; serar; sarar (*sërrâre) v. 1. tr. serrer,
neurie 148, 12. fermer, enfermer 154, 24; 181, 8; 222, 13;
senhoratge; seign-; senhoratje; -agge (dé sen- 283, 12; 354, 1; 422, 22.
hor; *senï0ràtïcum) s. m. seigneurie, puis- serta o. certa.
sance, suzeraineté 35, 20; 97, 1; 101, 26; servar (sërvâre) v. 1. tr. garder 154, 23.
156, 7; 240, 18; 394, 4. servela (cër[ë]bëlla) s. /. cervelle 335, 18.
senhoreiamen (de senhoreiar; *senïOrïcâmën- serven; sir- (pc. prés, de servir) s. m. servant,
tum) s. m. domination ; maître 235, 6. serviteur, valet, sergent 43, 14, 24; 229, 14;
senhoria; segn-; seinn-; sein-; senyoria (de 238, 13.
senhor) s. /. seigneurie, pouvoir 158, 38; serventa; sir-; servanta (de serven) s. f. ser-
260, 2; 282, 23; 329, 17. vante 46, 11; 323. 25; 443, 6.
senhoril; -ilh (de senhor; *sënï0illem) adj. serventes v. sirventes.
impérieux 360, 9, 10. serveto (de servir) s. f. instruction 4^9, 2.
635 GLOSSAIRE. 636
servidor (sërvltorem) s. m., sj. servire 62, 9; signe (cycnum) s. m. cygne 124, 10; 359, 20,
95, 26; 168, 26; 303, 10; serviteur 118, 8. 21.
ah signe (sav., sïgnum) s. m. signe, miracle 27,
servir (servire) v. ll . tr. et intr., prés. ind.
sg. 3. sierve 43, 15; servir 30, 21; 118, 9; 39; 236, 13.
mériter 188, 8; réfl. 407, 23. significacio (sav., sïgnïfïcâtfônem) s. f signi-
fication 8, 13.
serviriz (*sërvïtrïcem) f. servante 98, 26. s.
siec ». segre. ssos; /. sg. sj. o. sa; ssa. dev. voy. s" et son
siéra (cëram) s. /. cire 331, 25. 4137.29; si dans, si dons sa dame; pi. sj. o.
sieu v. seu. sas, son, su, ses.
sieus ou sieu's = si vos. so; son (sonum) s. m. air, mélodie, chanson lu.
dédaigner, mépriser 27, 11; 65, 17; 86, 31; tr. et intr., prés ind. sg. 3. sobreval 303, 27 ;
sobramar (sobr amar, super âmare) v. I. tr. sûccùrrëre) v f. III., prés. ind. sg. 1. socor
.
aimer à l'excès 177, 23. 52, 3; 3. 20, 25; impér. pi. 2. secoretz 445.
sobramor (sobr' amor, super âmôrem) s. f. amour 22; pc. p. secorrit 438, 10, secourir, aider.
excessif 230, 3. socors (sûccûrsum) s. m., sj. et o., o. secor 855,
sobrancier (*sûpërantëàrium) s. m. adj. exces- 3, secours, aide 25, 22; 94, 10; 103, 1; 153,
sif 303, 24. 8; 267, 25.
sobransaria (de sobransa, siïpërantia) s. f. jac- soen; soent v. soven.
tance, fierté 134, 28; 276, 9. soferre v. sofrir.
sobrar (sûpërâre) v. I. tr. surpasser, vaincre, soîertar ; soff- ; suf- ; suff- (*sùffërïtâre) v. I. tr-
dominer 117, 5; 139, 25; 177, 27. supporter, souffrir 249! 1; 384, 34; 386, 1.
sobravar (sobr' avar, super âvârum) adj. trop sofracha (sùffrâctam) s.f. manque, disette 228,
avare 113, 14. 2; 369, 20.
sobre (super) prép. au dessus de 7,28; 32, 28; soîraitos; -achos (*sùffrâetôsum) adj. souffre-
84, 6; vers, contre 10, 25; 40, 9; au-dessus teux, pauvre 10,36; 102, 12; 114, 17; 176,8.
de, plus de 276. 7; adv. 265, 33; de sobre soîranher; -aigner (*sùffràngere) v. f. II. intr.,
v. desobre. prés. ind. sg. 3. sofranh 370, 22, parf. sg. 3.
sobrecargar (sobre et cargar, sùper-cârrïcâre) sofrais 186, 14. fut. sg. 3. soîraignera 113, 6,
v. I. tr. surcharger 177, 20. manquer 130. 5.
sobrecot (de super et germ. kotta) s. m. surcot, soîridor; suff-, (de sofrir, * siïffërïtôrem) s. m.
manteau 292, 25. patient, souffrant 134. 13; 188, 4; 352, 20.
sobredire (sobre et dire, super dicere) v. f. II. sofrir; soff-; suf-; suff-; soferre 105. 11 (suf-
tr. dire de trop 230, 12. fërre ; *sûffërïre) v. IIa intr. et
parf. sg. 3. . tr.,
sobrefluitat (sav., sûpërflùïtâtem) s. f. super- soferc 166, 25 impér. sg. 2. sofre 90, 4 pc. p.
; ;
fluité 373, 13. sufert; souffrir, supporter 26. 15; 36, 15;
sobreguabar (sobre et gabar, sùpër et v. nor. 132, 7 ; 149, 19 ; consentir, permettre 16(5. 25 :
gabban) v. I. intr. trop railler. 242, 19; réf. s'abstenir 112, 30; 196. 10.
sobrelauzar (sobre et lauzar, super laudâre) soing v. sonh.
v. I. tr. trop louer 354, 24. soisebre (sûscïpere) v. f. III. intr., pc. p. soice-
sobremontar surmontar (sobre et montare,
; put 98, 24, retrousser.
super *mÔntâre) v. I. tr. surmonter, sur- sojorn (s. verb. de sojornar) s. m. séjour, dé-
passer 304, 13; 436, 12. lassement 110, 19: 245, 35.
sobrenom (sobre et nom, sûper-nômen) s. m. sojornar (*subdïûrnâre) v. I. intr. séjourner,
surnom 425, 2. demeurer 104, 22; 215, 31; réfl. se délasser
sobrepoiar (sobre et poiar, *podïâre) v. I. intr. 61, 6; intr. 65, 15; pc. p. reposé 424, 7.
trop monter 129, 16. sol (solum) adj. seul 16, 38; 92, 24; sol un 87.
sobreprendre (sobre et prendre, super prëndëre) 4; sol conj. si seulement 54, 8; 303, 34; s.
v. f II. tr.; pc. p. sobrepres 118, 38; 304, que; seulement, pourvu que 275, 2.
si
17. surprendre, entourer 223, 36. sol; suelh (solum et *soliùm) s. m. seuil 324.
sobrequetot (super quam tottum) adv. surtout, 33.
d'ailleurs 12, 6. sol (sôlem) 5. m. soleil 4, 25.
639 GLOSSAIRE. 640
12; 189. 20. chanson 88, 10; 110, 25: 153, 29.
solatz; -az; -as (solâtïum) s. m. soûlas, plaisir, sonh; soing (*sonïum, cf. Kg. 8878) s. m. soin,
agrément, entretien 31, 22; 43, 13; 65. 11; garde; se d(on)ar soing prendre soin 97. 18;
146, 34; 245, 20; 256, 14; 367, 1. 299, 31; aver s. se soucier 122, 10; 219, 15.
solda (solïtânum) adj., f. -na, solitaire 56, 2. sopar (de germ. suppa) v. 1. intr. souper 374.
soldada v. soudada. 22; subst. 397. 1.
solelh; -eil; -eilh; sorelh 445, 27 (sôïïcùlum) sopartir (sûb-partïre) v. U n
. intr. partir, se
s. m. soleil 41, 24; 85, 38; 107, 23; 184, 16. séparer 370, 17.
solelhar (de solelh * sôlïculâre) v. I. impers.
; sopleiar; -yar (sûpplïcâre) /•. I. tr. et intr. 255.
faire soleil 233, 21. 22; 402," 24; 448, 4; s. vas 79, 11; supplier,
soler (solëre) v. f. III. défect. (intr.) ,
prés. adresser des prières.
ind. sg. 1. soli 4, 9; solh 69, 11; 2. sols 4. soptament (*sùbïta mente) adv. subitement,
8; 3. sol 59. 11; 198, 24; pi. 3. solon 199, promptement 395. 6.
24, souloir, avoir coutume. soptar (sûbïtâre) v. I. tr. surprendre 369, 36.
solet; soll- (dim. de sol; solïttum) adj. seulet, soptozamen (sùbïtOsa mente) adv. subitement,
seul 389, 18; 444, 31. tout à coup 105, 32; 107, 1.
soleza (*so4ïtïam) s. f. solitude 385, 24. soi* (super) prép. sur 305, 14 sor tôt plus que
soiier (solarium) s. m. plate-forme, toit plat 288, tout 305, 3.
24. sor v. saur.
sollempnitat (sav., sôlëmnïtâtem) s. f. solennité sor; sore; sorre v. seror.
386, 29.
sordeiar (*sordïdïare) v. I. intr. agir sordide-
solvre 212, 9 (solvëre) v. f. IL, impf. subj. sg. 3.
ment, devenir sordide, empirer 112. 3: 127.
solses 82, 13; fut. sg. 3. solvera 33, 22; pc.
30.
p. sout 138, 17; 287, 17 absoudre, délier,
sordeior (sordïdïôrem adj. compar., sj. sordeier.
délivrer.
plus sordide, pire, plus vilain 70, 26: 216.
som; son (somnïum) s. m. sommeil, songe 115,
17.
17; 251, 30.
sorelh v. solelh.
soma (sûmmam) somme, fin. s. f.
sorre v. seror.
somelh (somnïculum) s. m. sommeil 41, 28.
sort; sor (sûrdum) adj., f. -da, sourd 5. 24:
somelhar; -eillar (de someil; *somnïcûlàre) v.
128. 12; 321. 14; 411, 19.
I. intr. sommeiller 234, 12; réfl. 114, 24.
sort (sortem) s. f. sort, fortune, chance 126. 6:
somi v. sompni.
223, 10.
somneiar (*somnïcâre) ». I. intr. sommeiller
son v. so.
34, 29.
sorzer (sargëre) v. f. II. intr., prés. ind. sg. 3.
somogut v. somoure.
sortz 69, 24; 182,20; sourdre, provenir, s'éle-
somonre (sùmmonëre p. sûmmonëre) v. f. II.,
ver.
prés. ind. sg. 3. somo 11, 11; 142, 4; impér.
sos v. sotz.
pi. 2. somonez 102, 1; semondre, inviter,
sos 378, 27 r. los.
exciter.
sos- v. sotz.
somos (pc. p. de somonre) s. m. avertissement,
invitation 100, 27; 113, 7.
sosmover (de submovêre) r. f. III., pc. p. sos-
somoure (de summovëra: *sûmmôvëre) v.f. II L, attente 225, 21; bona s. 114. 14: 117. 7:
sovinensa; sovenensa; -cha (de sovenir; *sùb- suzolen (de sûdare; *sûdùlëntum) couvert de
vënëntia) s. f. souvenance, souvenir 80, 1; sueur, crasseux 87, 8.
270, 10; 342, 17; 438, 1.
sozlevar (sùbtus lëvâre p. sûblëvâre) v. 1. tr. ta (tam) adv. si 1, 7.
soulever 17, 4. tabust (du rad. tap; cf. Kg. 9317) s. m. bruit
sozministrar (sùbtûs-mïnïstrare p. sùbmïnï- 49, 31.
strâre) v. I. tr. donner 13, 1. tafur (d'or, arabe; cf. Kg. 2739) adj. perfide,
sp- cf. esp-. méchant 57. 26; 130, 11; 222, 34.
spada; spasa v. espaza. taigner v. tanher.
ssa v. so. taillar v. talhar.
ssaber v. saber. taire v. tazer.
sso; ssos v. so. tal (tâlem) adj. et pron. dém., f. tala, tel,
648 GLOSSAIRE. f>44
quelque, maint 56, 8; ta] que tellement que taular (tabula re) v. I. intr. jouer au jeu de
115, 9; per tal de celte manière, ainsi 20, 17. tables 32, 24.
talan v. talen. taulier (tàbîllârium) s. m. tablier 33, 8: 123,
talar (de tala, basque ou arabe, cf. Kg.
d'or, 20.
9353) v. I. tr, tarer 339, 21; réfl. 428, 26. taur (taurum) s. m. taureau 386, 26.
talen; talan (talëntum) s. m. envie, désir, taverna (tabërnam) s. f. taverne 147, 6; 311,
volonté, penchant 4, 7; 5, 5; 23, 22; 35, 11; 41; 344, 2.
64, 28; mal t. courroux 126, 11. tavernier (tâbernârium)s. m. tavernier 230, 28;
couper, trancher 43, 21, 23; 72, 1; 147, 23; tu 377, 12; 383, 28, 29; conj. dat. et ace. te,
306, 18; ben talhat de bonne taille 291, 30.
1
ti; dev. voy. t ; appuyé 't; toi, te.
talpa (tâlpam) s. f. taupe 361, 4. Teiric; Thric; Terri n. propr. Thierry 3, 17.
tamis (or. inc, cf. Kg. 9363) s. m. tamis 231, 25; 37, 28; 38, 16.
11. teisser 231, 1 ;
teiser (tëxëre) v. f. III. anom.
tan; tant (tàntum) tant, si nombreux, si grand, tr. parf. sg. 1. teis 232, 4; 2. teiset 7, 11;
autant, si, tellement, pron. dém. 272, 10; /. pc. p. m. tescut 208, 16 tes /. teza (? p. ; ; ;
-ta 38, 23; adv. 2, 13, 15, 16; 4, 2; cen tans ê. pc. p. de tendre) 394, 12, tisser.
cent fois autant 103, 31; tan quan quand tela (tëlam) s. f. toile 165, 19.
83, 11; autant que 1, 4; 84, 4; t. que de telh (tïlïum) s. m. tilleul 41, 26.
sorte que, jusqu'à ce que 27, 10; 245, 21; temensa; -ssa; timença (de temer, tïmëre; tï-
t. tost tantôt; per t. pourtant 432, 5; c'est mentïa) s. f. crainte, peur 79, 28 274, 33 ;
;
pourquoi 151, 17; 285, 18; tan ni quan peu 304, 11; 305, 23.
ni beaucoup, rien 5, 7; 157, 14; 324, 1; per temer (tïmëre) v.f. IL tr., prés. ind. sg. 1. tem
pur t. que pourvu que 1, 6. 34, 5 ; 89, 25, craindre, avoir peur.
tanher; taigner (tângëre) v. f. II. intr., prés, temor (tïmOrem) s.f. crainte, peur 181. 11:
ind. sg. 3. tanh 56, 7; 71, 10; 228, 7; 238, 310, 15.
23; 319, 3; taing 95, 18; tain 281, 35; tang tempest 234, 4; tempesta (*tëmpéstam) s.f.
412, 15; subj. sg. 3. tanha 137, 15; impf. tempête 190, 7; 393. 19.
subj. sg. 3. taisses 240, 11; 313, 23; cond. tempier (*tëmpërium) s. m. pluie 213, 2.
sg. 3. tanheria 173, 5; convenir, être néces- temple (tëmplum) s. m. temple 28. 6 386, 18. ;
saire, appartenir, regarder; réfl. 71, 10. temporal (sav., tëmporâlem) adj. temporel 4.
tantolhar (or. inc.) v. I. tr. souiller 211, 4. 24; 374, 16.
tapar fermer (de germ. tappo) v. I. tr. boucher tempradura (tëmpëraturam) s. f. attente, retard
362, 27. 146, 29. modulation, mélodie 91, 12; 324, 15.
tapi (de germ. tappo) adj.; a tapi en tapinois tempramen (tëmpërâmentum) s. m. tempéra-
58, 4. ment 395, 29.
tardar; tarsar v. tarzar. tempra (tëmpërâtum) s. m. mélange 119. 41.
tart (tàrdum et tarde) adj. et adv. tard, pres- temps; tems; temptz (tëmpus) s. m. temps, sai-
sant, difficilement 127, 25; 1272, 12; 289, 30; son 11, 40; 41. 15; 143. 12; 429. 3.
329, 9; a t. tard 133. 30; à peine 438, 3. temptacio ; -ion [sav.. tëntâtïonem .s. /. ten-
tartarassa (onomatopée) s.f milan 1^)0, 16. tation 254, 28: 386. 3.
tarzar; -sar: -dar (târdâre et *târdïâre) v. I. tenda (*tëndam) 6-. ./'. tente 180, 23: 202. 20.
intr. tarder, retarder, durer 73.21; 365, 17: tendre (tëndëre) v. III. tr. tendre, étendre 43.
440, 5;réfl. 157, 28; 248, 36. 18; 143, 20.
tassa (arabe 'tassah) s. f. tasse 396, 25. tendror (détendre, tenre, tënërum: *tënërOitiii
tastar (tâxitâre).t?. I. tr. tâter 154, 37. s. /. compassion 52, 8.
planche 123, 22; 147, 22; 329, 23; 374, 37. 40.
645 GLOSSAIRE. 646
tenebror (sav., tënëbrOsum) adj. ténébreux, som- tesa (tënsam) s. /. toise 128, 4.
bre 124, 23. tesaur v. thezaur.
teneire (de tener ; *tënëtôr) s. m. sj. possesseur tesga (phthïsïcam) s. /. phthisie 199, 26.
216, 4. testa (tëstam) s. f. tête 38, 23.
tener 3, 15 ; 68, 29 ; 275, 13 ;
tenir (ténëre) v. testamen (sav., tëstâmëntum) s. m. testament
f. III. tr., prés. ind. sg. 1. tenh 125, 18; 444, 4.
teing 80, 2; tenc 35. 24; teni 295, 31; 3. te testimoni testemoni (tëstïmônïum) s. m. témoig-
;
1,14; 5, 20; 230, 3; ten 66, 16; 151, 4; pi 2. nage 14, 38; 350, 3; témoin 432, 15.
tenetz 73, 8; subj. sg. 3. tenga 70, 25; 218, teu (*tëum p. tûum, <C meum) pron. poss. 2 e pers.
7 ;
tengua 210, 19 ; 354 23 . ; impf ind. sg. 3. m. sg. sj. teus; tieus; o. teu; tieu; pi. sj.
ténia 36; 27, 38; pi. 3. tenien
5, 3, 4; subj. toi 17, 17; tei; tiei 47, 27; o. teus; tieus;
sg. 3. tengues 58, 9: par/, sg. 1. tinc 188, /. sg. sj. toa 11, 19; tieua; tiua 376, 38;
28; 3. tenc; tent 418, 30; fut.
tec 39, 1; pi. sj. o. toas 17, 27 ; tieuas, ton, tien, ta,
tenerc (or. inc.) , adj., sj. teners, sombre, textura (sav., tëxtûram) s. f. tissure 394, 14.
sévère. tezauramen (de thezaur; *thesaurâmëntum)
tenher ;
teiner (tïnguërej v. f IL, prés. ind. s. m. trésor 239, 3.
e
manière des tençons 404, 5. to ton (*tum p. tûum) adj. poss. 2 pers., masc.
;
tentar (tëntâre) v. I. tr. tenter 440, 22. sg. sj. tos; o. to; ton; pi. sj. o. tos; f. sg. sj.
tera v. terra. o. ta; dev. voy. t'; pi. sj. o. tas, ton, ta, tes.
terme (tërmïnum) terme 37, 26. toalha; -ailla; -ala; -alia (germ. thwalja) s. f.
termini (sav., tërmïnum) temps 27, 9 54, 20. ;
nappe, serviette 9, 14, 17; 147, 22; 324, 7;
terra; tera 7, 27; terre, propriétés, 22; 208, 396, 18.
10; per t. par terre 267. 1. tocar; toccar; toquar; tochar (germ. tukkôn)
terre (sav., tërrënum) adj., f. -na, terrestre toucher 38, 18; 135, 8;' 193, 10; 291.
v. I. tr.
terrier (tërrârïum) s. m. terrasse 290, 7, seigneur toizo (tônsiOnem) s. f. toison 233, 26.
terrien 342, 2. tolre (tollëre) v. f. III. tr., prés. ind. sg. 1.
2; fut. sg. 1. toi rai; imper. sg. 2. toi 280, 3; 42. 13; 84, 33; 421. 13; 442. 24; n. propr.
pc. p. m. tolgut; toit 27, 28; tout 42, 16; allégor. 136, 2.
68, 31; 125, 5, ôter, enlever, prendre: rêfl. tôt; tut (*tôttump. tOtum) adj. et pron. indêf.,
se détourner, s'en aller. sg. sj. totz ; tots ;
tutz ;
/. tota ; pi.m. sj. tuit
tomba (tûmbam) s. f. tombeau 402, 13. 362, 22; tuith 11, 12; tuih 9. 29: tuich 150.
tombar (*tùmbâre, d'or, germ.) v. I .intr. tomber, 18; tut 196, 3; tuh 24, 13: tugh 429, 7:
faire la cabriole 324, 33. tutz 424, 15; tuz 28. 28; toh 335, 40; o.
tondeire {de tondre) s. m. sj. tondeur 216, 3. totz 402, 13; toz; tutz; tuz, pi. f. totas:
tondre (*tûndëre p. tôndëre) v. III. tr. tondre tout, aucun; tôt jorn toujours 121. 5; tôt adv.
58, 35; 148, 12. tout, totalement 3, 17; de tôt; del t. du tout
tonela (dim. de tonna, v. h. a. tunna) s.f. ton- 4, 21; 8. 24; 59, 24; de tôt en tôt entière-
nelle 211, 1. ment 163, 21.
totdias (toz dias) adv. toujours 7, 4.
toquacen (toca sen ; de germ. tukkôn et signum)
touta {pc.p.f. de tolre; *tôllïtam) s. f. spolia-
s. m. tocsin 433, 27.
tion 189, 28.
toquar v. tocar.
toza tonsam) s. f. jeune fille 55. 30, 36 56.
f
( :
tor (tûrrem) s. tour 123, 27; 140, 26.
tor 10, 24, 38. Cf. tos.
v. torn.
torbar; tur; (tùrbâre) v. I. tr. troubler 10, 17;
traazo r. tracio.
trab- cf. treb-.
11, 23; 138, 18; pc. p. rébarbatif 377, 3.
trabuquet (de *trâbûcare, de trans et germ.
torcha (*torcam; cf. Kg. 9616) s. /'. torche
bûk) s. m. trébuchet, machine de (/uerrc 343.
397, 28.
8, 29; 344, 14, 26. 28.
tormen; turmen (tormëntum) s. m. tourment 2,
trachar v. tractar.
3; 6, 13; 95, 9; 139, 13; 152. 19; 206. 27;
tracheiritz v. trahiritz.
208, 28; 270, 13; 375, 22.
trachor v. traire.
tormentar; tur- (de torment; *tormêntâre) v. trassio trascio traiso traizo
tracio ; ; ; ; ; traazo
I. tr. tourmenter 304. 10; 347, 21; 375, 28:
3, 24 (trâdïtïonem) s.f. trahision 8, 18; 23.
376, 38. 12: 111, 24; 285, 20; 350. 39.
torn; tor (tôrnum) s. m. tour 100, 4; 338. 3, tractar; trachar (trâctâre) v. I. intr. traiter
6 ; retour 158, 33 ; rempart 300, 7 ; instant 126, 29; 395, 1; réf. se tirer 369, 19.
104, 21. tractât (trâctâtum) s. m. traité, article 371, 16,
tornada {pc. p. f. de tornar) s. f. retour, envoi 394, 28.
403, 5. tradar (*trâdâre p. trâdere) v. I. tr. livrer,
tornar (tornàre) v. I. tr. tourner, retourner 5, trahir 1, 8: 3, 33.
Toronjat n. propr. habitant de la 'Touraine trahir, livrer 9. 10: 75. 6; 92. 7: 119, 2:
39, 3. 172, 6.
torser (torq[u]ëre p. torquêre) v.f. II. tr., pc. traire 31, 7: 51, 2: trayre 424. 27 (trâgëre p.
p. tort, tordu 294, 29 via torta détour 222, ; trâhëre) IL tr., prés. ind. sg. 1. trai
v. f.
racher, lancer, conduire, mener, aller, citer, traversier (traversa rium) adj. de traverse 212,
tenir (à), souffrir] t. mal aller mal 5, 1; t. 26.
fors excepter 215, 20; rèfl. tarder 232. 24; traydor; trayre v. traire,
si t. vas s'approcher 49, 8. trebalh -aill; -al; trabail; tribalh (s. verb. de
;
pc. p. sg.f. trameza 395, 16; pi. m. trames- tourmenter , agiter, fatiguer, s'efforcer, se
ses 426, 23, envoyer. tourmenter, travailler 106, 37; 107, 10; 260
translatar (sav., *trânslâtâre) v. I. tr. trans- 28; 278, 10. 11; 347, 14; 350, 37; 417, 23
later 410, 31. 421, 9; réf. se fatiguer, s'efforcer 105, 34
transmudar (trânsmûtâre) v. I. tr. changer 395, 113, 31.
18. trebucansa (de trebucar) s. f. trébuchement,
transpassar v. traspassar. renversement 330, 11,
trap (trâbem) s. m. tente 201, 25. trebuchar (de trans et germ. bûk) v. I. intr.
trapa (germ. trappa) s. /. piège 223, 24. trébucher 115, 12.
tras (trâns) prép. derrière, à travers, on dehors trecen (trêdecïmum) nombr. ord. , f. trezena
de 58, 15; 91, 37; 144, 3; 361, 4; 418, 7. 332, 30, treizième.
a
trasalir; tressalhir (*trânssâlïre) v. II intr. . trecia que (ïnter ïd sïatV) conj. (prép.) jusque
tressaillir, frémir, trembler 251, 2; 277, 1. 11, 20; 16, 17.
trascio v. tracio. treîa; traîan (or.inc; cf. Kg. 9462 et 9658)
trasdossa (trâns dorsa) s. f. fardeau 221, 20. adj., f. -na, trompeur 57, 27; 221. 13; 222,
trasfigurar (sav., transfigurât) v. I. réfl. se 26.
transfigurer, se changer 84, 32. trega; -gua; treva (goth. triggua) s. f. trêve,
trasgitamen (de transgitar) s. m. transforma- repos 126, 13; 212, 18; 244, 25; 315. 12.
tion, enchantement 234, 27. trei; très; trey (très) nombr. card. trois 11,
trasgitar (trâns et jâctâre) v. I. intr. jongler 21; 24, 13; 126, 32; 315, 12.
91, 17; 312, 5; tr. sculpter, forger 184, 13. tremblar; tram- (*trëmùlâre) v. I. intr. trembler
trasnuchar (de tras et nuch *trânsnoctâre) v.
; 5, 9; 34, 13; 152, 10; 438, 7.
I. intr. passer la nuit 211, 3. tremolar (sav., *trëmulâre) v. I. int. trembler
traspassamen (de traspassar) s. m. trépas, 224, 26.
mort 331, 10. trencamen (de trencar) s. m. cassure 233, 20.
traspassar; trans-; traspasar (tras et passar; trencar; -char (trïncâre p. trùncâre) v. I. tr.
*trânspâssâre) v. I. intr. passer, trépasser, trancher, tailler, couper, briser, rompre, dé-
mourir, partir 9, 6; 30, 22; 333. 9; 385, 16. truire 28, 26; 29, 18; 143, 25; 373, 32; réfl.
22; 181, 20; 340, 36; 363, 1. trespassatge (très et passatge; trâns*pâssâtï-
traut (trïbùtum?) s. m. train 206, 8. cum) s. m. passage 56, 40.
travers (trâvërsum) adj., f. -sa, travers, dé- tressalhir v. trasalir.
tourné 201, 7; 309, 22; de t. de travers 338, trestot v. trastot.
26. treu (de goth. triggua) s. m. trêve 344, 30.
651 GLOSSATRE. 652
159, 24.
tristessa; -ezza; -icia (trlstïtïam) u; un (ûnum) nombr. card., sj. us 193. 11:
s. f. tristesse
uns 303, 4; un e un l'un après l'autre 274.
8, 3; 256, 32; 262. 6.
tristor (de trist) 20; per un cen cent pour un.
s. f. tristesse 124, 24; 381. 36.
tro v. trop, u; un (ûnum) art. indéf. un; masc. sg. sj. us:
tro; tron (thronum) 6-. m. trône, ciel 36, 7; 37, uns; <>. u; un: pi. sj. u; un: o. us: uns: /.
troba (de trobar) s. f. invention 234, 24. uchanta (de ôotogïnta) nombr. card. <>ctantt y
baires, troubadour 85, 25; 125. 3; 229, 24: uchar; huchar: ugar (*hùccâre, de hue) v. I
312. 24. intr. hucher, crier, s'écrier 5. 23: tr. appeler,.
trobar (*tropâre; cf. Kg. 9768) v. I. tr. trouver exhorter 115, 1; u. quils pousser des cria
4, 26; 213, 7; inventer, composer 69, 25. 329, 12, appeler.
troia; trueia (*trojam) s. f. truie 129, 5; 200, uei- v. oi-.
1; cuir (?) 143, 7. ueich v. oit.
11 fan a (de goth. ufjo?; cf. Kg. !>857) s. f. ar- usquec (us quecs, ûnûsquïsque) adj. indéf. sj. }
rogance 56, 9; 129. 20. f. unaquega 27, 26, un chacun 71, 5.
ufanier (de ufana) adj. arrogant, fanfaron, usurier (ûsarârium) s. m. usurier 341, 33.
superbe 146, 16; 342, 28. util (ûtïlem) adj. utile 393, 16.
ufaut (de goth. ufjo?) s. m. arrogance 149, 27. huuel v. olh.
ufrir; uff- (*offerïre) v. IIab ., prés. ind. pi. 2. uzadamens (ûsâta mente) adv. usuellement
uffrizetz 445. 10; 3. ufron 424, 8, offrir. 238, 1.
vanament (vâna mente) adv. vainement 257, 19. tr. veiller 103, 25; 151, 26; 258, 44; 260, 27;
vanar (vânâre p. vànâri) v. 1. tr. vanter 165, 355, 20.
8; réfl. se vanter 65, 26. veltat (de velh) s. f. vieillesse 4, 34.
vanetaÊ vânïtâtem) s.
(sav., f. vanité 374, 17. veltre (*vëltrum p. vërtràgum) s. m. limier
vaneza (de van; vânïtïam) s. f. vanterie 317, 39, 8.
11. ven (vëntum) s. m. vent 55, 34; 03, 22; 129, 12.
vanoa (or. inc.) f. courtepointe 210, 26.
s. vena (vënam) s. f. veine 198, 28; 275, 16.
vantaire (de vantar) s. m. sj. vanteur 335, 12. venazo (vënâtïonem) s. f. venaison 44, 15.
vantamen (de vantar) s. m. vanterie 335, 11. vencer; venser (vïncëre) v. III. tr. y prés. ind.
vantar (*vânïtâre) v. I. réfl. se vanter 334, 37. sg. 3. vens; subj. sg. 1. vensa 75, 11; 3. 108,
vaquiera (vâccâriam) s. / vachère 406, 8. 5; parf. sg. 1. venquei 17, 1; 3. venquet
var; vari v. vaire. 77, 26; 237, 13; pc. p. m. vencut 117, 5;
variable (sav., vârïâbïlem) adj., f. -bla, variable /. -uda 364, 27, vaincre, gagner.
404, 15. vencudamen (du pc. p. de vencer) adv. en
variar (sav., vârïâre) v. I. tr. varier 396, 30; vaincu 97, 2.
réfl. se distinguer 404, 9.
vendeta (vïndïctam) s. f. vindicte 265, 38.
vas v. ves.
vendre (vëndëre) v. III. tr. vendre 46, 2; 340.
vassal; -alh; -au (*vassâllum, d'or, celt.) s. m. 34.
vassal, homme brave 38, 10; 41, 12; 137, 14;
vene (vënenum) s. m. poison 224, 28.
350. 16.
veneta (dim. de vena; *vënïttam) s. f. petite
vassalatge (de vassal) s. m. vasselage, courage, veine 198, 37.
bravoure 181, 13; 192, 5. venga- v. venja.
Vaudes; Baudes n. propr. Vaudois 212, 10; vengaso (vïndïcâtïônem) s. vengeance 37, 26.
f.
341, 31. venguda (pc. p. f. de venir) s. f. arrivée 434,
vavasor (vassum vassorum) s. m. vavasseur. 14.
vassal d'arrière-fief 299, 13. venir; bénir 447, 1 (venïre) v. f. III. intr.,
vay- v. vai-. prés. ind. sg. 1. venh; vein 13, 6; venc 105,
vec; ve (vide [ve] et ëccum [vec]) voici 29. 8; 16; venho 299, 4; 443, 20; 2. vens; ves 5,
vec vos; ve*us vous voici 26, 9; 37, 1, 28; 23; 132, venes 335, 42; 3. ve; ven 8. 21,
1;
40, 15. 22; pi. 3. venon; venen: subj. sg. 1. venha;
vedar (vëtâre) v. I. tr. défendre, refuser 32, pi. 3. vengan 36, 22; impf. subj. sg. 1.
10; 35, 7; 321, 9. veguessa 443, 27; 3. vengues 336, 3: pi. 3.
veder; veer v. vezer. venghesan 431, 14: parf. sg. 1. vinc 55, 29;
vegada; vegu-; vei- (*vïcâtam) s. f. fois 11, 21; venc 367, 15; vengui 55, 7; venguii 16, 28;
59, 29; a la vegada; a las vegadas parfois 2. venguist; venguis 144. 27; 3. venc 3, 8;
211, 3, 8; 259, 15. 87, 16; veng 3, 7; 28, 2; pi. 3. vengron 265.
veiada v. vegada. 33; fut. sg. 1. venrai; 2. venras 335, 42;
veiaire; (vïcârium ou vïdëâtur
-ayre; -eyre vendras 356, 17; 3. vindra 201, 27; cond. I.
Kg. 10155) m. avis, mine 279, 23; 367,
s. sg 1. vengra; II sg. 1. vendria; 3. vendria
13; 381, 20; m'es v. il me semble 63, 21; 395, 7; pc. prés, venen; pc. p. vengut, venir;
v. a. convenir 299, 4; s en v. 44, 3.
-
64, 15.
veillar; veill- v. velh-. venjamen; veng- (de venjar; *vïndïcâmentum)
veir; veire v. vezer. s. m. vengeance 8, 34; 236, 8; 302, 11.
veire (vïtrum) s. m. verre 184, 13; 268, 22; venjar; vengar (vïndïcâre) v. I. tr. venger
361, 1. 39, 17.
veirier (de veire; vïtrârium) s. m. vitrier 232, vensedor (de venser; vencer) s. m. vainqueur
16. 192, 21.
veiri (de veire; *vïtrïnum) adj., -na, de ventada (pc. p. /• de ventar) s.f. coup de vent
f.
verre 233, 22. 254, 34.
vel v. velh. ventailla (*vëntâlia) s. f. ventaille 128, 18;
vêla (vêla) s. /. voile 98, 1; 305, 32. éventail 324, 8.
velh; veill; vell; vel; vielh; viel; vilh (*vëclum ventar (de ven. vent, vëntum) s. v. I. intr.
p. vëtùlum) adj., f. vielha 266, 12, 14; vieux, renier, soufler 33. 18; 63, 19.
laid 4, 30; 7, 10; 37, 1, 19; 142, 27; 369, 22. ventre (vëntrem) s. >». ventre 29. 9; 334, 1.
velhar; veillar; velliar; veliar (vïgïlâre) v. I. ver (vërum) adj. f. -ra, vrai, véritable 13. 17
657 GLOSSAIRE. 658
subst. vérité 81, 26; 149, 12 (?); 222, 25; de vers v. ves.
ver, per ver,vraiment 70, 3. vers (vërsum) s. m. vers, verset, sorte de poésie
verai; -ay (verâcem et *vërâcum; de vërum) 20, 21; 45, 5; 91, 25.
adj. vrai, sincère, véritable 49, 22; 83, 19; verset (dim. de vers; *vërsïttum) s. m. chanson
309, 14; 368, 12. 31, 3. Cf. vers,
veramen; -nt; -ns (vëra mente) adv. vraiment, vert (vïrïdem) adj. vert 53, 23, 86, 26.
sincèrement 10, 3; 43, 17; 364, 29; 368, 11. vertadier (de vertat; *vërïtâtârium) adj., f. -a,
verayament (de verai) adv. véritablement 383, vrai, sincère 123, 5; 214, 5; 253, 29; 305,
28. 26.
verbe; verb (vërbum) s. m. verbe 213, 8, 20. vertat; -ath; veritat; beritat (vërïtâtem) s. f.
verdesir (de vïrïdem) v. IP. verdir 249, 27. vérité 8, 4; 11, 34; 14, 37; 31, 6: 265, 28.
verdet {dim. de vïrïdem; *vïrïdïttum) adj., f. vertir (de vërtëre) v. Il b . intr. se tourner 47,
-ta, verdelet 199, 15. 26.
verdier v. vergier. vertut; virt- (vïrtatem) s.f. vertu, force, qualité,
verdor (de vïrïdem; vïrïdôrem) s. /. verdure, miracle 4, 19; 25, 13; 44, 8; 50, 6; 258, 23;
printemps 53, 31. 394, 19.
verdura (de vïrïdem *vïrïdûram) ; s. f. verdure, ves; vas; vers (versus) prép. vers, envers,
printemps 66, 10; 258, 24. contre, près, en comparaison de 1, 10; 7,
vere v. vezer. 13; 39, 20; 239, 8; 258, 44; 260, 10; v. que
verenos (vënënusum) adj. venimeux 430. 6. de de sorte que 67, 6; v. on que ou que
verga; verge (vïrgam) s. f. verge 150, 13, 20, 168, 8.
24 etc.; 233, 1; 264, 16; 306, 17. ves v. vetz.
verge vergen
;
berge (vïrgïnem) s.
; f vierge vescom (*vïcecomes) m. sj. vicomte 214, 28.
s.
28, 6; 50, 14; 233, 15; 305, 2; 320, 20; veser; vesion; vesi vezer etc. v.
242, 34. 278, 12; mantas v. maintefois 247 ', 20; totas
vergonhos; -oignos (de vergonha; *verëcûndï9- v.toujours 297, 3.
22; 394, 25; 3. vi 25, 21; 26. 13; 241, 34; vigoros (de vigor; *vïgôrosum) adj. vigoureux
vit 4; pi. 1. vim (:prim) 105, 13; 2.
46, 345, 13.
vitz 115. 11; 293, 25; vis (:abelis) 296, 16; vil (vïlem) adj. vil, bas, méprisable 192, 33;
vistes 44, 6; 3. viron 202, 22; viro 203, 3; 193, 4; 268, 22; 283, 6.
viiren 14, 91; fut. sg. 1. veirai etc.; pi. 1. vila ;
villa (villam) s. f. ville 426, 3.
verem 22, 16; cond. I. pi. 2. viratz 38, 22; vila; villa (de vila; *vïllânum) s. m. paysan 46.
II. sg. 3. veiria 361, 4; imper sg. 2. ve; pi. 23 ;
paysanne 55, 20.
2. veiatz pc. prés, vezen vezent 426, 7 pc. ; ;
vila ;
-an ;
villan (*vïllânum) adj. f. ana, vil-
;
p. sj. m. vis 113, 9; vht 212, 81; vegut lageois, vilain, grossier 49, 9; 56, 13; 65, 7;
259, 32; vezut 207, 17; veut 4, 33; veuth 165, 11; 184, 4; 299, 22.
11, 38;/. viza (: deviza) 66, 29; voir; anar vilanamen (*vïllâna mente) adv. vilainement
v. aller voir, faire visite 47, 14 ;
pc. p. vist 437, 16.
convenable 406, 17; (so) m'est vis ce me vilanatge (de vilan; *vïllanâtïcum) s. m. vilenie,
vezi; vesi (*vïcïnum p. vïcinum) adj., f -na vilanet (dim. de vilan ; *vïllànïttum) s. m. petit
subst. m. f. voisin, -ne vilain.
76, 5; voisin, procJte,
32, 4; 314, 27; 370, 1.
vilania ; vilh- (de vilan) s. f vilenie, grossièreté
134, 27; 201, 8; 276, 8; origine villaine 241,
veziat v. vezar.
23.
vezio; vesio (sav., visïônem) s. f. vision 365,
vilh v. velh.
20; 408, 23.
vilhania v. vilania.
vezitar; ves-; visitar (sav., vïsïtâre) v. I. tr.
vilheza (de vielh) s. f. vieillesse 388, 3.
visiter 6, 16; 332, 9.
villa; villan v. vila; vila.
vezoig (vïdùcium) s. m. bêche 56, 19.
vilmen (vlli mente) adv. vilement 311. 37.
vi v. viu.
viltat (vïlïtâtem) s. f. vileté, indignité 383. 8.
vi; vin (vïrmm) s. m. vin 35, 7; 266, 36; 340,
vin v. vi.
33.
vinagre (vin et agre, vinum acre) s. m. vinaigre
via v. vida,
290, 25.
via; vio 439, 10 (vïam) s, /. voie 11, 31, 34;
vincer v. vencer.
146, 35; 297, 6; a la v. à la voie, loin 121,
vinha (vïnè'am) s. /. vigne 214. 1.
12.
vint (*viginti) nombr. card. vingt 39, 2 ; 129. 1 ;
17, 9; 147, 3; plur. 51, 11; 235, 10. de v. tout autour 198. 39.
vidi v. vici. virtut v. vertut.
vielh; viel v. velh. vis (vlsum) 6'. m. visage, ligure 6. 26; 64. 6:
viellart (de vielh) s. m. vieillard 122, 10. 275. 8.
vieu; vieure v. viu; viure. vis (vlsiun) s. m. avis 113. 17. Cf. vezer.
vigilia (sav., vïgïlïam) s. f. veille 382, 20. visitar v. vezitar.
vigor; viguor (sav,, vïgôrem) s.f. vigueur, force vista (p>c. p. f. de vezer s. /.) vue 338, 17; 401.
40, 10; 289, 15. 27. Cf. vezer.
661 GLOSSAIRE. 662
vistamen (*vïsta mente) adv. vite 43, 25. volontier; volun- (voluntarium) adj. f. volun-
vita v. vida. tiera; -eira, de bonne volonté, volontiers 43,
viu; vieu; vi (vïvum) adj. vif, vivant 2, 1; 22, 22; 45, 29; 165, 9; 245, 15; 282, 18.
16; 362, 15. volontieramen (volùntârïa mente) adv. volon-
viular v. violare. tiers 392, 14.
viure vieure 345, 12 (vïvere) v. f. III.
1, 3; volontos (volùntûsum) adj. désireux, disposé 60,
anom. intr., "près. ind. sg. 3. viu 12, 24 222, ; 3; 283, 1.
30; impf. subj. sg. 3. visques 42, 3; 125, 15; volpil (vùlpêciilum) adj. lâche 146, 21.
par/, sg. 1. visquiei 45, 1; 3. visquet 334, volpilhia, lâcheté.
10 fut. pi. 2. viuret 12, 24 pc. prés, viven
; ;
volpilho (de volpilh) s. m. 37, 23.
48, 1 pc. p. m. vescut 425, 5, vivre; a mo
;
voltut (*voltûtum) adj. voûté 50, 3.
viven de mon vivant 48, 1. volun- v. volon-.
vivensa (vïvëntïa) s. f. vie 342, 3. volvre (volvëre) v. f. II. tr., prés. ind. sg. 1.
viz (vïtis) sf. vigne 13, 18. sj. volv 105, 26; 3. volf 59, 14; pc. prés, volven
vizagge (*visâtïcum) s. m. visage 393, 13. 58, 21; pc. p. vout 86, 22; 203,27; moduler,
vo v. o. réfl. se tourner, se changer 58, 21 105, 26. ;
182, 8. et *s :
vol (s. verb. de voler) s. m. volonté 150, 33 37, 25 je vous; no's (ou no*us <C non vos)
193, 5 vostre ;
v. de votre gré 357, 36. ne vous 399, 2; sieus (ou sie us si vos)
-
<
volar (volâre) v. I. intr. voler 67, 18; 193, 5 si vous 348, 37.
287, 43. vostre (vôstrum p. vëstrum) pron. et adj. poss.
volatge (volâtïcum) adj. s. f. -atga , volage, 2 e pers. pi. masc. sg. sj. vostre; -s; o. vostre;
changeant 193, 3; 335, 29. pi. sj. evostre; o. vostres; /. sg. sj. o. vostra;
voler 83, 30 (*volëre p. vëlle) v. f. III. tr. pi. sj. o. vostras, votre, vôtre.
prés. ind. sg. 1. volli 62, 4; voill 31, 2; 111 vot (vôtum) s. m. voeu 158, 30; 332, 11.
8; voih 215, 20; voll 18, 26; vuolh 219, 22 votz; vot 359, 5 (vocem) s. f. voix 88, 13;
vuelh 215, 27; 247, 17; 349. 31; velh 433 185, 5.
6; vulh 52, 4; ulh 440, 25; ulho 439, 10 voutor (*vùltorem p. vûltùrem) s. m. vautour
voli 432, 6; vole 443, 37; 2. vols 42, 20 190, 16.
3. vol 6, 22; 111,8; 215, 19; 377, 25; pi. 1 vout (*vovïtum) s. m. moine 242, 2.
volem 118, 19; 2. voletz 224, 19; 247, 13 vout v. volvre.
3. volon; volen 215, 6; subj. sg. 1. volha vulgar (sav., vùlgârem) s. m. langage vulgaire
3. voill' 32, 15; vuelha 349, 30; velha 430 213, 7, 32.
10; vulha 404, 2; vulla 378, 3; vuella 379 vulguarment (vûlgâri mente) adv. vulgairement
10; 2. ulhas 439, 9; vuyles 329, 21; pi. 3 435, 25.
vuelho 397, 13; vulhan 203, 25. impf. ind
sg. 3. volio 441, 40 442, 1 subj. sg. 1. vol ; ; y v. i.
parf. sg. 1. vuelc 352, 4; volgui 291, 15 ydola (sav., ïdola) s. f idole 378, 31; 381, 17.
volgi 418,6; 2. volguist; 3. vole; volg 2, 6 ypocrita (sav. hypocrïtam) s. m. hypocrite
,
23. pi. 2. volret 13, 33; 3. voldran 288, 27 ypocrizia (*hypocrïsiam p. hypocrïsim) s. f.
cond. I. sg. 1. volgra 377, 27 IL sg. 1. volria ; iiijpocrisie 375, 12.
5, 10; pc. p. volgut 74, 19; vouloir, désirer ypotecari; epo- (sav., apothëcârïum) s. m. apo-
v. be, v. mal 111, 8; subst. 246, 15. thicaire, pharmacien 347, 11, 24.
volon (de voler ; *volûndum) adj. désireux 68, yu-e (êbrïum) adj. ivre 33, 25.
34.
volontat; voluntat (volûntâtem) s. f. volonté, aea; zai v. sai.
désir 23, 18; 25, 21; 77, 3; 93, 9. zo v. so.