TEMA 2: L’UNIVERS I LA TERRA

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 1
 TEMA 2: L’UNIVERS I LA TERRA

1. La teoria del big bang

1. Generalitats
2. Enunciat
3. Proves
4. Evolució futura

2. Formació de les galàxies i estels

1. Galàxies
2. Estels

3. El sistema solar
1. Estructura
2. Origen
3. Exploració
1. Des de la Terra
2. Des del cel

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 2
 TEMA 2: L’UNIVERS I LA TERRA

4. La Terra
1. Consolidació
2. Mètodes d’estudi
1. Directes
2. Indirectes
1. Radi
2. Temperatura
3. Magnetisme
4. Meteorits
5. Sismologia
3. Discontinuïtats
4. Conclusions: estructura vertical de la Terra
1. Escorça
2. Mantell
3. Nucli

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 3
 TEMA 2: L’UNIVERS I LA TERRA

5. La tectònica de plaques
1. Deriva continental
2. Dorsals oceàniques
3. Enunciat
4. Conseqüències

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 4
 LA TEORIA DEL BIG BANG: IDEES GENERALS

És la teoria de la gran explosió. És l’aproximació més productiva per

intentar explicar la formació i evolució de l’Univers.

És una Teoria i no un fet.

Nom donat per Fred Hoyle en pla burlesc, perquè ell

era molt crític envers aquesta teoria. (1948)

L’elaboració la inicia:
EINSTEIN (1917): basant-se en la T. De la relativitat general
LAMAÎTRE (1927): Univers en expansió
GAMOW (1952)

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 5
 LA TEORIA DEL BIG BANG: ENUNCIAT

Segons la Teoria l’edat de l’Univers és de 14.000 106 anys

aproximadament.

Tota la matèria i l’energia van estar, en un principi, concentrats en un

mateix punt (= àtom primigeni, ou còsmic) a una temperatura de 3.000
106ºC.

Una explosió simultània les va projectar en totes direccions a grans

velocitats i avui dia encara continua.

En aquell instant inicial de densitat i temperatura tan elevades, la

Física que coneixem no té validesa.

No existia ni l’espai ni el temps.

Cançó Big-bang

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 6
 LA TEORIA DEL BIG BANG
THE HISTORY OF EVERYTHING - BARENAKED LADIES
Our whole universe was in a hot dense state,
Then nearly fourteen billion years ago expansion started. Wait...
The Earth began to cool,
The autotrophs began to drool,
Neanderthals developed tools,
We built a wall (we built the pyramids),
Math, science, history, unravelling the mysteries,
That all started with the big bang!

"Since the dawn of man" is really not that long,

As every galaxy was formed in less time than it takes to sing this song.
A fraction of a second and the elements were made.
The bipeds stood up straight,
The dinosaurs all met their fate,
They tried to leap but they were late
And they all died (they froze their asses off)
The oceans and pangea
See ya, wouldn't wanna be ya
Set in motion by the same big bang!

It all started with the big BANG!

It's expanding ever outward but one day

It will cause the stars to go the other way,
Collapsing ever inward, we won't be here, it wont be hurt
Our best and brightest figure that it'll make an even bigger bang!

Australopithecus would really have been sick of us

Debating out while here they're catching deer (we're catching viruses)
Religion or astronomy, Encarta, Deuteronomy
It all started with the big bang!

Music and mythology, Einstein and astrology

It all started with the big bang!
It all started with the big BANG!

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 7
 LA TEORIA DEL BIG BANG

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 8
 LA TEORIA DEL BIG BANG

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 9
 PROVES O EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS
1. EXPANSIÓ DE L’UNIVERS:
Llei de Hubble: constata que les galàxies s’allunyen les unes de
les altres a una velocitat proporcional a la distància que les
separa.
ex: globus inflable amb taques.
pasta al forn amb pinyons.
efecte Doppler

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 10
 PROVES O EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS
Efecte Doppler

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 11
 PROVES O EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS

2. PROPORCIÓ RELATIVA DELS ELEMENTS PRIMORDIALS:

- Després de 3 segons de l’explosió es van formar els àtoms més

senzills (H, He) coma conseqüència de processos entre electrons,
protons i neutrons.

- Gamow i Alpher (1948) van calcular que les proporcions i

abundància serien de 75% H i 25% He.

- Peebles (1965) va observar la coincidència amb els valors

experimentals d’H i He.

- La coincidència i el fet que l’H i l’He estiguin a totes les galàxies

indicarien un origen comú.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 12
 PROVES O EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS

3. LA RADIACIÓ DE FONS DE MICROONES

La radiació de fons és el soroll que fa l’Univers. És l’eco que prové de
la gran explosió que va originar l’Univers.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 13
 PROVES O EVIDÈNCIES EXPERIMENTALS
3. LA RADIACIÓ DE FONS DE MICROONES
La va predir Gamow, però Penzies i Wilson (1965) van captar aquesta
radiació tan feble que era idèntica en qualsevol direcció de l’Univers.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 14
 EVOLUCIÓ FUTURA

Dos models possibles:

A) UNIVERS OBERT: a partir de la gran explosió l’Univers continuarà

expandint-se indefinidament (Univers en Expansió).

B) UNIVERS TANCAT: la força de la gravetat frenarà l’expansió actual i

en provocarà la contracció fins arribar a formar un altre “ou còsmic”
(BIG CRUNCH) i tornarà a esclatar (BIG BANG) (Univers Polsant).

A>B pel valor de la densitat de l’Univers i el descobriment de l’expansió

de les galàxies a una velocitat superior a la prevista (1998).

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 15
 EVOLUCIÓ FUTURA

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 16
 FORMACIÓ DE LES GALÀXIES
Expansió
retardada per Petites
efectes inhomogeneïtats que
gravitatoris generen col.lapses
locals

Augments de massa i
inici de rotació lenta

Finalment, equilibri La gravetat disminueix

entre rotació i el tamany i augmenta
gravetat la rotació

La nostra galàxia ésper

Ciències la al món contemporani N’hi ha unes 500. 109
1r Batxillerat
Via Làctia o Àngel Lillo
La Galàxia galàxies 17
 FORMACIÓ DELS ESTELS

El gas de les
galàxies es
disgrega en
núvols més petits

Col·lisions atòmiques
i augment de la SEGONS LA
temperatura MASSA

Reaccions de Alliberament
fusió nuclear d’energia i
expansió
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 18
FORMACIÓ DELS ESTELS: POCA MASSA

La calor
augmenta la
pressió
NANA
BLANCA

Equilibri
Fusió de l’He amb formació
d’altres elements.
S’apaga i contreu

ESTEL Gegant
ESTABLE vermella

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 19
 FORMACIÓ DELS ESTELS:
GRAN MASSA (9 vegades el Sol)
Augmenta el ritme
de les fusions per
generar més
energia

Nucli format per

elements més pesats,
que no aporten energia

FORAT NEGRE

SUPERNOVA ESTEL DE
NEUTRONS

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 20
 EL SISTEMA SOLAR

ESTRUCTURA (2006 UAI):

A) Estrella: Sol
B) Planetes: Interiors (rocosos)
Mercuri, Venus, Terra i Mart
Venus i Terra, els més grans amb atmosfera; la
de Mart molt tènue.
Exteriors (gegants i formats a partir de gas amb nucli de
roca)
Júpiter i Saturn (H i He)
Urà i Neptú (NH3 i CH4 líquids)
Nans: Plutó, Ceres, 2003UB, ...
C) Cometes i asteroides

L'origen de l'Univers
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 21
 SISTEMA SOLAR

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 22
 SISTEMA SOLAR: ORIGEN

Els cometes són restes de

En una galàxia espiral, a la nebulosa glaçades
partir d’una nebulosa que
es va començar a
contreure adoptant forma
de disc
Amb el material sobrant es
van formar els 166
satèl·lits, tret de la Lluna
El Sol es converteix en una
estrella estable
(4500.106anys) en el centre
del disc on n’hi ha més
col·lisions Entre les dues zones la
força de gravetat de Júpiter
evita la consolidació dels
objectes protoplanetaris
A diferents zones del disc formant l’actual Cinturó
comença a créixer un d’asteroides
planeta que atreu la
matèria que hi ha a prop

A l’interior es formen
planetesimals que xoquen
Els planetes exteriors es entre sí i originen els
formen primer i són més planetes interns
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
grans perquè hi havia més
Àngel Lillo 23
materials
 EXPLORACIÓ DEL SISTEMA SOLAR
A) Des de la Terra

a) Món antic: Sol, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn

b) Galileu (1609): perfeccionant el telescopi descobreix 4 llunes de
Júpiter i les irregularitats de la superfície de la Lluna.
c) Kepler (1609-1618): formula les lleis del moviment planetari.
d) Newton (1687): enuncia la llei de la Gravitació Universal.
e) Herschel (1781): descobreix Urà.
f) Galle (1846): descobreix Neptú.
g) Tombaugh (1930): descobriment de Plutó.
h) Actualitat: Nous satèl.lits, asteroides, cometes, ...
Objectes transneptunians.
Nova definició de planeta (agost 2006).

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 24
 EXPLORACIÓ DEL SISTEMA SOLAR
A) Des del cel
a) (1957) Sputnik I b) (1957) Sputnik II
primer satèl·lit artificial gossa Laika

c) (1959) Lunik II: impacte a la Lluna

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 25
 EXPLORACIÓ DEL SISTEMA SOLAR
A) Des del cel
d) (1961) Iuri Gagarin e) (21/07/1969) Apolo XI
primer home a l’espai arribada a la Lluna

f) (1977) Voyager I i II límit dels sistema solar

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 26
 LA TERRA: CONSOLIDACIÓ

Després de la seva Desgasificació intensa de

formació posseïa una l’interior gràcies a les
atmosfera tènue que no erupcions volcàniques
impedia l’arribada de (vapor d’aigua, CO2), que
meteorits a la seva formen l’atmosfera primitiva
superfície

Presentava força activitat

volcànica amb una elevada
temperatura de la superfície Refredament i solidificació
(t>100ºC) de la part més externa, però
encara amb impactes de
meteorits

Distribució de materials
concèntrica per
sedimentació gravitatòria en
ordre de densitat creixent
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 27
 LA TERRA: MÈTODES D’ESTUDI
- A) Directes: observació directa i informació immediata,
ex: perforacions.

Moltes dificultats: només s’aprofundit 12km/6.370km

(projecte Mohole). Només, doncs, estudia la part
superficial.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 28
 MÈTODES D’ESTUDI

B) Indirectes: la informació s’obté basant-se en càlculs

i reflexions sobre coneixements o dades.

Són mètodes Geofísics: basats en propietats físiques

de la Terra.
Ex: Radi de la Terra: Eratòstenes de Cirene.
R= 6370km.

Eratòstenes, nascut a Cirene l’any 284 aC. i mort a

Alexandria als 92 anys, fou el primer científic de la
història de la Humanitat en mesurar amb molta precisió,
el radi del nostre planeta.

Eratòstenes de Cirene
.
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 29
 MÈTODES D’ESTUDI

Eratòstenes va obtenir
el valor de la
circumferència terrestre
en una època en la qual
la gent pensava que el
món era pla com una
taula.
Com?

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 30
 MÈTODES D’ESTUDI
CALOR INTERNA:
- Gradient geotèrmic: augment gradual de la Tº en
aprofundir a l’interior de la Terra. Inicialment 3º cada 100m,
30º cada 1000m.

- La pressió interna fa que fa que el grau geotèrmic(nº de

metres que cal aprofundir perquè la Tº pugi 1ºC) augment i
la Tº interior al centre sigui d’uns 4.500ºC.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 31
 MÈTODES D’ESTUDI
- L’origen d’aquesta calor cal
buscar-lo en:
- La calor remanent del
moment de la formació de
la Terra,
- La presència de
materials radioactius que
es desintegren de forma
natural.

Els volcans en són una

prova.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 32
 MÈTODES D’ESTUDI
MAGNETISME TERRESTRE:
- A la Terra existeix un camp magnètic que permet que la
brúixola s’orienti.

- Generat pel moviment d’electrons que hi ha a l’interior

en una zona molt rica en ferro.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 33
 MÈTODES D’ESTUDI
METEORITS: materials procedents de l’espai que cauen
sobre la Terra. Es creu que són materials d’un planeta que no
es va arribar a consolidar (o que va esclatar).

Si el planeta es va formar per reunió de fragments semblants,

estudiant la seva composició podem saber la de la Terra.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 34
 MÈTODES D’ESTUDI

Així tenim tres tipus de

meteorits:

-Aerolits /Litits: silicat

d’alumini.

-Siderolits: silicats de
ferro i magnesi.

- Siderits: ferro i níquel.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 35
 MÈTODES D’ESTUDI

SISMOLÒGICS:

Basats en l’estudi de les ones sísmiques produïdes pels

terratrèmols o explosions provocades per l’espècie humana.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 36
 ELS TERRRATRÈMOLS
Terratrèmols: moviments vibratoris de l’escorça terrestre

-Hipocentre: és el focus del terratrèmol, punt interior on

s’origina el moviment sísmic.

-Epicentre: punt de la superfície on primer arriben les ones.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 37
 ONES SÍSMIQUES

Tipus d’ones:

- Hipocèntriques
Tenen el seu origen a
l’hipocentre .
Són les ones: P i S.

-Epicèntriques/Superficials
Tenen el seu origen a
l’epicentre.
Són les ones Love i Rayleig.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 38
 ONES SÍSMIQUES
Ones P:
- són les més ràpides.
- propagació per tots els medis.
- vibració de les partícules en la
direcció de l’avanç.
Ones S:
- la meitat de ràpides que les P.
- propagació només per sòlids.
- vibració perpendicular a la
direcció de l’avanç.
Les variacions de les seves velocitats, en funció de la
densitat dels materials que travessen, determinen la
presència de les Discontinuïtats.
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 39
 ONES SÍSMIQUES

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 40
 DISCONTINUÏTATS

DISCONTINUÏTATS: superfícies imaginàries que separen

materials de diferent naturalesa, densitat.
Primàries /principals: hi ha un canvi brusc en la velocitat de
les ones P/S
a) Mohorovicic: 35 km
b) Gutenberg: 2900 km
Secundàries: hi ha un canvi suau en la velocitat de les ones
P/S
a) Conrad: 17 km
b) Repetti: 700 km
c) Wiechert/Lehmann: 5100 km

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 41
 DISCONTINUÏTATS

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 42
 DISCONTINUÏTATS

Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 43
 ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 44
 ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: ESCORÇA

LITOSFERA

SEDIMENTS

CONTINENTAL SIAL: granits

D. CONRAD ... 17 km
SIMA: basalts

ESCORÇA
SEDIMENTS

OCEÀNICA
SIMA

D. MOHOROVICIC ... 35 km

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 45
ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: ESCORÇA

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 46
ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: ESCORÇA

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 47
 ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: MANTELL

LITOSFERA
D. MOHOROVICIC ... 35 km

ZONA RÍGIDA

100 km
SUPERIOR
ZONA PLÀSTICA ASTENOSFERA
MANTELL
670 km
(Pteridotita) D. REPETTI ... 700km

INFERIOR

D. GUTENBERG ... 2900km

MESOSFERA
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 48
ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: MANTELL

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 49
 ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: NUCLI

D. GUTENBERG ... 2900 km

EXTERIOR FLUID

NUCLI
Nife D. WIECHERT... 5100 km

INTERIOR SÒLID

6370 km

ENDOSFERA
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 50
ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: MANTELL

Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 51
ESTRUCTURA VERTICAL DE LA TERRA: MANTELL

Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 52
 TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL: ENUNCIAT
Donada per l’Alfred
Wegener (1912-1915):

Fa 300 milions d’anys els

continents actuals estaven
units formant un
supercontinent únic
anomenat PANGEA.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 53
 TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL: ENUNCIAT

Fa 200 milions d’anys es va

començar a fragmentar en dos
subcontinents: LAURÀSIA (a
l’hemisferi nord) i GONDWANA
(hemisferi sud), separats pel mar
de Tetis.

Cadascuna d’aquestes dues

masses també es va esquerdar i
els diferents fragments es van
anar separant, a la deriva, fins a
constituir els continents actuals
en la posició que ocupen.
Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat
Àngel Lillo 54
 TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL: PROVES

1, El perfil dels continents és

complementari de manera
que encaixen com les peces
d’un trencaclosques.

És especialment visible entre

les costes d’Àfrica i Amèrica
del Sud.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat 55

Àngel Lillo
 TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL: PROVES

2. Continuïtat entre formacions geològiques (materials,

tipus de roques, sediments) de continents diferents avui
dia, però que només s’explica si haguessin estat junts.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 56
 DORSALS OCEANIQUES
Són alineacions de relleus submarins disposades com a
cadenes submergides de molts quilòmetres de longitud i
amb alçades de 2.500 m sobre el nivell del mar.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 57
 DORSALS OCEANIQUES
Està formada per 2 alineacions muntanyoses d’uns quants
kms d’amplada separades per una fosa tectònica (rift) que
té uns 20-50 km d’amplada

Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 58
 DORSALS OCEANIQUES
Longitudinalment són segments desplaçats uns respecte
els altres per falles de transformació/direcció
perpendiculars a la dorsal. Aquestes falles provoquen el
desplaçament de blocs que determinen la presència de
terratrèmols i volcans.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 59
 DORSALS OCEANIQUES
Les dorsals estan formades per roques basàltiques que
provenen de la consolidació de magmes del mantell
superior.

Són zones de gran inestabilitat sísmica i volcànica.

En el seu rift central hi ha un flux calorífic.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 60
 TECTÒNICA DE PLAQUES: ENUNCIAT

La litosfera terrestre està dividida en uns blocs

denominats plaques, que es mouen (per sobre de
l’astenosfera) i interaccionen les unes amb les altres.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 61
 TECTÒNICA DE PLAQUES: TIPUS DE MOVIMENTS

1. SEPARACIÓ o
DIVERGÈNCIA: Les
plaques s’allunyen les unes
de les altres a partir d’una
dorsal.

2. APROPAMENT O
CONVERGÈNCIA: les
plaques topen entre sí.

3. LLISCAMENT PARAL.LEL:
amb l’aparició de falles
transformants.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 62
 TECTÒNICA DE PLAQUES: CONSEQÜÈNCIES
APROPAMENT: n’hi ha tres casos
a) Col·lisió entre una placa oceànica i una de continental.

La vora de la placa
oceànica, més densa,
s’enfonsa sota la continental,
més lleugera. Aquí es
destrueix litosfera oceànica i
es formen serralades
muntanyoses amb volcans.

Aquestes zones s’anomenen

zones de subducció

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 63
 TECTÒNICA DE PLAQUES: TIPUS DE MOVIMENTS

b) Col·lisió entre dues plaques oceàniques.

La vora d’una de les

plaques s’enfonsa
sota l’altra i també
apareix una zona de
subducció.
Es destrueix litosfera
oceànica. Apareixen
forts terratrèmols i
volcans.
És típica la formació
d’un arc d’illes.
Biologia i Geologia
Àngel Lillo 64
 TECTÒNICA DE PLAQUES: TIPUS DE MOVIMENTS

c) Col·lisió entre dues plaques continentals.

Es pressionen entre sí, sense cap d’elles s'enfonsi. Les
seves vores s’aixafen i pugen per formar noves cadenes
muntanyoses.
La zona on es produeix aquesta col·lisió s’anomenen zones
d’obducció.
Són zones amb terratrèmols i pocs volcans.

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 65
TECTÒNICA DE PLAQUES: TIPUS DE MOVIMENTS

Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 66
TECTÒNICA DE PLAQUES: TIPUS DE MOVIMENTS

Biologia i Geologia 4t ESO

Àngel Lillo 67
TECTÒNICA DE PLAQUES: PLAQUES PRINCIPALS

Ciències per al món contemporani 1r Batxillerat

Àngel Lillo 68