Historias de Mujeres. De Rosa Montero, Madrid: Alfaguara, 1995. (241 pag.) Un joo inevitable de mixades sorgebt dela lecture do Historias do mujeres de Rosa Montero, El libre 65 un recull de quinze artcis, Gecicats a la vida do dlferents dones, que van ser publicats on ol ‘Suploment dominical del iar El Pats durant Fany 199. Una introduoci Un epileg emmarquen aquesies vides, rescades de la invisbitat imposada per'a Hiteria ofa. El prbleg reclama el valor de fa. dona, do {a dona en la Hstia | de los histéies do dones. El postiudl senyala flguna de los conseqdéncies que comporta donar lum a personatges ‘que han estat enfosqulis, aduterats | amagats; també reivindica el {enere biog coma forma aprenentatge | Cautoconeixoment. Escrure 0 age una biogratia 6s igual que mira pel forat dun, pany ja que requerekx una acitud de curiostat | de tafanoria {components basics de la intol-igencia, segons afima Tautora). La Biograta €2 un gener fronterer entre la ici | la real isi proveca tant interés 68 porque s'assembla mott ala vida. Aquestatambé s'esriu ald que es fa, e5 di, es pensa, s'imagina, es recorda, s° sormnia | sinventa. FRosa Montero ens convida a passojar per la vida de quinze ones dforents que tenan com a comd denominador el fet chaver anat fn contra a la norma ferenina estableta pel seu temps: “Todas elias tienen en comdn una talién, una huida, una conqusta:taicionaron las fexpectativas que la sociedad depositaba en elias, huyeron do. sus limitados destinos femeninos, conquistaron la ibertad persona”. Encara {Ue la tra | Fordre caquests personaiges sén volgudament capriciosos, fl temps que van viure stencota en el segle XVIII | sallarga fins ols nostree des. Sén dones molt properes a nosaltes, en certa manera en ‘som lesels sevesiseus filets, ja que ens ensenyen a dir no en la Tata per ser unafun matelxa/matotx. La varetat 68 molt interessant ja {que ens descobreixen personages tan poo coneguts com Lady Ortoline Morel, Isabelle Eberhard 0 Laura Fling, També es fa palese la ‘manipulaeié hstbrca que sha fet de dones com Maria de Lejéraga, ‘Zenobia Camprubl 0 Camille Claudel. Es relvndica el paper feminista de Mary Wollstonecraft, Margared Mead 0 Simone de Beauvoir. Hi ha142 Lectora 2(1996) capitole apassionats com ols dadicats a Georges Sand | Frida Kahlo | ‘aties eogarrfosos com ol Aurora | Hikdegant Ferndndez. La visié ‘lobel que ens transmet és un cant a allo més hua |, per tant, os ‘efensen de la matsixa manera ets Angels | els cimonis que cadascuna porta a dns seu; 6 rellevant a valoracé do la bogeria an les soves més ‘verses manitestacions, El seguiment biogrfic que es dbuixa en tts els retrats respon ‘2 un model do motus similar. Per una banda desiaca la referencia al ‘termirisme biologi | socal Hiha un émfasi especial al mare familiar { al context socal en qub va vire ol personage per explicaro justiicar of ‘eu comportament. També es déna importancia ala influbncia que van tonir els homes de. les seves rolacions sentimentals a Thora do ‘condicionar la seva vida. Moltes vegades el seu aspectefisic és rotiu ‘de suggerents comentais, ls milors dels quals son aquols que alseien ‘als signes del pas del temps. Perd ol que més sobrasurt és la Ita per la ‘passié que cadascuna va esiablr com a motor vital: Meratura, escutra, pintura, antropologa, flosofiao polica, La mirada de Rosa Montero fa daquestes vides no és esttica fi tancada, sind que genera miltples possbiltats dinterpretacss. Des una Optica personal, concreta cada figura en una defincé, que ldjecva el nom propi I que justtica al larg de Particle biografic. Per ‘exemple, Agatha Christo és "La etema fugitva; “Con garras de acero" Sinietitza la vida e'Aima Mahler |“El mundo es una cama” per a Frida Kahlo. Una sogona presontacié 6s do tus visual. La nostra mirada sendinsa en fexpressio dun roste | duns uls que ensenya una fotografia dol personaige que procedeix cada capitol. Liemanacis Imaginativa que ens provoca la dona que velem no podia ser més Poderosa, ja que s'enrquelx en el transcurs de la lectura de la seva Pistia Masergas Historias de meres rr) La mateixa narracié conté constants punts que engoleixen el rnostre interés, ali com les referbnoies Biblogriiques que clausuren ‘cadascun dels capfols. Historias de mujores 6s un libre que excedebs la ‘obleccis de quinze breus biografies. Es un conjuntiavacions a seguir ‘onedrent més protundament les Vides. preseniades | ds també una proposta que inca @ descobrirnaves dones. Dones que obren eis uls & ‘ina manera diferent entondre la vida a voure-a a vavés una mirada cic, revoluconaria | solidia. Hem de delxar-nos seduir per mirades ‘que ene parien | ens fan qestonar tantes coses de nosalres ‘mateixesios Neus Masergas