El model de prestació dels

serveis socials de C atalunya

basat en la persona des de la
perspectiva local
El sistema organitzatiu i competencial
de la postcrisi
CONSELL EDITORIAL
M iguel Á ngel Collado Yurrita
Joan Egea F ernández
José Ignacio García Ninet
Luis P rieto Sanchís
F rancisco R amos M éndez
Sixto Sánchez L orenzo
Jesús -M aría Silva Sánchez
Joan M anuel T rayter Jiménez
Isabel F ernández Torres
Belén Noguera de la Muela
R icardo Robles P lanas
Juan José T rigás Rodríguez
Director de publicacions
El model de prestació
dels serveis socials
de C atalunya basat en
la persona des de la
perspectiva local

El sistema organitzatiu
i competencial de la postcrisi
Maria Victòria Forns i Fernández
Professora de Treball Social
Universitat Rovira i Virgili
Reservats tots els drets. De conformitat amb el que disposen els arts. 270, 271 i 272 del
Codi Penal vigent, podrà ser castigat amb pena de multa i privació de llibertat qui repro-
dueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literària,
artística o científica, fixada en qualsevol tipus de suport, sense l’autorització dels titulars
dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris

© 2018 Maria Victòria Forns i Fernández

© 2018 Atelier
Santa Dorotea 8, 08004 Barcelona
e-mail: atelier@atelierlibros.es
www.atelierlibros.es
Tel. 93 295 45 60

I.S.B.N.: 978-84-17466-38-1
Dipòsit legal: B-30687-2018

Disseny i composició: A
 ddenda, Pau Claris 92, 08010 Barcelona
www.addenda.es
A l’Alba Forns, la llum de la meva vida
 «Va anche riconosciuto che la maggior parte degli uomini e
delle donne del nostro tempo continuano a vivere in una pre-
carietà quotidiana con conseguenze funeste. Alcune patologie
aumentano, con le loro conseguenze psicologiche; la paura e
la disperazione prendono i cuori di numerose persone, anche
nei Paesi cosiddetti ricchi; la gioia di vivere va diminuendo;
l’indecenza e la violenza sono in aumento; la povertà diventa
più evidente. Si deve lottare per vivere, e spesso per vivere in
modo non dignitoso».
Francesc, 2013*

*  Francesc, Discurs al nous ambaixadors de Kyrgyzstan, Antigua i Barbuda,

Luxemburg i Botswana, acreditats davant la Santa Seu, Roma, Ciutat del Vaticà,
Sala Clementina, 16 de maig de 2013 (http://m.vatican.va/content/francescomobile/
es/speeches/2013/may/documents/papa-francesco_20130516_nuovi-ambasciatori.html)
Índex

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Part primera. M arc jurídic general . . . . . . . . . . . 25

1. El marc internacional i europeu: els drets humans,
els drets socials i el dret als serveis socials . . . . . . . . 25
2. El marc constitucional: la consagració de l’Estat
del Benestar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
3. El marc estatutari: l’arquitectura de l’autogovern
de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3.1. De l’Estatut de 1979 a l’Estatut de 2006 . . . . . . . 33
3.2. Una anàlisi estatutària detallada . . . . . . . . . . . 36
4. El marc local: la construcció d’un model basat en
la persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
4.1. El model local de l’Estatut de 1979 . . . . . . . . . . 45
4.2. El nou model local de l’Estatut de 2006 . . . . . . . 48
4.3. Principis bàsics del model local . . . . . . . . . . . 50
5. El marc competencial local de Catalunya . . . . . . . . . 51
5.1. El marc competencial municipal en el disseny
original . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
5.2. El marc competencial comarcal . . . . . . . . . . . 53
5.3. El marc competencial provincial . . . . . . . . . . . 54
12 / Maria Victòria Forns i Fernández

6. La reforma del règim competencial local . . . . . . . . . 55

7. La reordenació del marc competencial local . . . . . . . 57
7.1. Competències pròpies . . . . . . . . . . . . . . . 58
7.2. Competències delegades . . . . . . . . . . . . . . 58
7.3. Competències distintes de les pròpies . . . . . . . . 59
7.4. Competències complementàries . . . . . . . . . . . 59
7.5. Serveis mínims obligatoris . . . . . . . . . . . . . 60
8. La reinterpretació constitucional del marc competencial
local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
9. El marc competencial local en matèria de serveis
socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Part segona. M arc jurídic aplicat als serveis socials . . 67

10. La Normativa general dels serveis socials . . . . . . . . . 69
10.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
10.2. La primera llei de serveis socials de Catalunya:
la construcció d’un model de benestar basat
en la persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
10.3. La llei actual: la consolidació del sistema de serveis
socials de responsabilitat pública . . . . . . . . . . 81
10.3.1. Principis i finalitat dels serveis socials . . . 82
10.3.2. Estructura dels serveis socials . . . . . . . . 84
10.3.3. Funcions dels serveis socials bàsics i dels
especialitzats . . . . . . . . . . . . . . . . 85
10.3.4. Prestacions del sistema públic de serveis
socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
10.3.5. Instruments tècnics de desenvolupament . . 91
10.3.5.1. La Cartera de Serveis Socials . . . . 92
10.3.5.2. Pla Estratègic de Serveis Socials
2010-2013 . . . . . . . . . . . . . 95
10.3.5.3. Pla de qualitat dels Serveis Socials
2010-2013 . . . . . . . . . . . . . . 97
10.3.6. La distribució competencial en matèria
de serveis socials . . . . . . . . . . . . . . 97
10.3.7. L’organització territorial dels serveis
socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
10.3.8. L’organització de la participació . . . . . . . 104
 El model de prestació dels serveis socials… / 13

11. La Legislació sectorial amb implicacions per als serveis

socials locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
11.1. Dependència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
11.2. Infància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
11.3. Discapacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
11.4. Gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
11.5. Estrangers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
11.6. Emergència habitacional i pobresa energètica . . . . 128
11.7. Renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Pròleg

Les treballadores i els treballadors socials tenen a les seves

mans una de les missions més imprescindibles, però a la vega-
da més dures i frustrants, a la nostra societat. Per una societat
que és (o vol ser) democràtica i socialment avançada, l’accés i
gaudi dels serveis socials no pot ser concebut mai com un do;
sinó que constitueix un dret fonamental i inalienable de la per-
sona. Ara bé, tot i que el desenvolupament legislatiu espanyol i
català empara aquest dret, les necessitats creixents d’atenció i
de suport a les persones vulnerables (en un marc socioeconò-
mic progressivament precaritzat); així com els insuficients re-
cursos pressupostats per les administracions públiques, no per-
meten arribar a assolir de manera satisfactòria tots els objectius
d’atenció social que foren desitjables. Per això, la tasca dels
treballadors i de les treballadores socials, en tant que media-
dors entre les necessitats de les persones i l’entramat institucio-
nal creat per atendre-les, es veu limitada i, sovint, escapçada,
esdevenint per tant un motiu de frustració.
La recerca duta a terme per la Victòria Forns, una persona
amb una llarguíssima experiència en el camp dels serveis soci-
als, des de la vessant professional i universitària, ens aporta
una documentadíssima trajectòria del procés legislatiu desen-
volupat tant a nivell estatal, com autonòmic, que defineix l’ar-
quitectura de la prestació dels serveis socials, al llarg d’aquests
darrers 40 anys, des de la promulgació de la Constitució de
16 / Maria Victòria Forns i Fernández

1978 fins a l’actualitat. Hom podria esperar que el seu treball

es concentrés exclusivament en la presentació i anàlisi del cos
normatiu específic en matèria de serveis socials. Però no és
així, ja que Forns dedica més de la meitat del text a analitzar el
marc jurídic general, estatal i autonòmic, per tal de mostrar
com s’ha anat configurant la legislació en matèria de drets de
la persona, la consolidació de l’Estat del Benestar i, molt espe-
cialment, la construcció del marc competencial dels ens locals
en el camp dels serveis socials.
Resulta especialment consistent i clarificadora la seva anàlisi
de l’impacte negatiu sobre les competències i la gestió dels ser-
veis socials que es deriven de la promulgació l’any 2013 de la
Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración
Local (LRSAL). Una llei recentralitzadora, que reinterpreta la
Constitució i que deixa sense efecte aspectes importants de
l’anterior Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local (LR-
BRL) de l’any 1985; capgirant en bona mesura tot l’entramat
competencial i funcional en què descansava el model català de
prestació de serveis socials i, especialment, reduint i limitant
les competències locals.
La segona part del llibre es concentra en el desenvolupa-
ment legislatiu específic realitzat a Catalunya per tal de bastir
un model propi de benestar social. Un benestar entès a la pri-
mera Llei de Serveis Socials de 1985 com a un dret ciutadà i un
dispositiu institucional concebut com una eina per garantir un
sistema de benestar de responsabilitat pública orientat al
desenvolupament personal, la prevenció de la marginació, la
integració social basada en la participació i la acció coordinada
de les diferents administracions. Aquesta Llei atorga als ens lo-
cals un significatiu protagonisme, tot atribuint-los la tasca de
programar i gestionar els serveis socials d’atenció primària,
juntament amb aquells serveis especialitzats i prestacions que
els siguin delegats pel Govern de la Generalitat, gestionar les
prestacions econòmiques i, finalment, es coordinen i teixeixen
grans complicitats amb entitats del Tercer Sector, que operen
també en l’àmbit local.
 El model de prestació dels serveis socials… / 17

La segona Llei de Serveis Socials de 2007 aprofundeix de

manera coherent en els principis que van orientar les políti-
ques de benestar social; bo i afegint el principi d’universalitat
al dret als serveis socials i a la seva prestació. Juntament amb el
criteri de descentralització, aquesta nova Llei consagra l’impuls
de la participació ciutadana i d’altres formes d’innovació demo-
cràtica i de la necessitat d’un finançament suficient i sostenible.
L’autora analitza amb detall l’estructura i les funcions dels ser-
veis socials i, en particular, la distribució territorial de les com-
petències en la matèria entre les diferents administracions lo-
cals i el Govern de la Generalitat; així com els instruments
tècnics per el desenvolupament de la Llei, tot detallant els con-
tinguts de la Cartera de Serveis Socials (2008-2009 i 2010-2013),
del Pla Estratègic de Serveis Socials (2010-2013) i del Pla de
Qualitat dels Serveis Socials (2010-2013). Així mateix, la mane-
ra com s’estructura la participació ciutadana a través dels Con-
sells de Serveis Socials (General, territorials i locals).
A la darrera part del llibre, per tal de garantir l’exhaustivitat
que s’havia proposat l’autora, es dóna compte de manera deta-
llada de la diversa i ingent legislació sectorial en tot un seguit
d’àmbits que entren dins del camp de les competències del
sistema de serveis socials: dependència, infantesa, discapacitat,
gènere, estrangeria, emergència habitacional, pobresa energèti-
ca i renda. Cal valorar la manera compromesa i crítica com
aborda cadascun d’aquests camps d’intersecció entre els ser-
veis socials i la manera com la societat i els seus aparells admi-
nistratius aborden la inclusió dins d’un context socioeconòmic
liberal, que és generador de situacions creixents de precarietat
i de marginalització.
Les conclusions del treball superen amb escreix l’àmbit es-
tricte de l’avaluació normativa duta a terme al llarg de les dife-
rents seccions del text. Suposen un esforç interpretatiu que
obre portes per a noves empreses investigadores, que esperem
i desitgem que l’autora pugui dur a terme en un futur proper.
Aquesta obra de Victòria Forns constitueix el punt d’arrencada
per a un projecte a mig termini en què l’Estat de Benestar, com
a ideologia, projecte social i desplegament de recursos a l’abast
18 / Maria Victòria Forns i Fernández

dels nínxols poblacionals més fràgils i marginats, s’haurà d’es-

tudiar críticament amb el rerefons d’una realitat cada vegada
més marcada pel neoliberalisme a nivell econòmic i per la pre-
sència cada vegada més notòria en el camp polític de propos-
tes populistes i insolidàries. Una insolidaritat que es projecta
cap els exiliats, els immigrants i que, de manera, potser no tan
visible, afecta cada vegada més al conjunt de les poblacions
assalariades i treballadores.
El projecte de la Victòria Forns resulta esperançador. Volun-
tat, coratge i capacitat no li manquen. Fem vots per aquest fu-
tur, que es mostra obert i prometedor!

Dr. Joan Josep Pujadas Muñoz

Catedràtic d’antropologia social
Universitat Rovira i Virgili

Tarragona, 5 de desembre de 2018

Agraïments

Vull agrair a totes aquelles persones amb qui he compartit i

comparteixo la vida acadèmica i personal, la seva confiança
amb mi i el seu acompanyament.
He de començar per les meves companyes de l’Àrea de Tre-
ball Social de la Universitat Rovira i Virgili. Hem fet camí sem-
pre plegades i són moltes les experiències personals i professi-
onals atresorades durant tots aquests anys; especialment amb
la Dra. Ramona Torrens, amb qui vaig compartir aules en el
nostre pas per la universitat com a estudiants i ens vam iniciar
en paral·lel en la nostra activitat docent.
I, per extensió, a les companyes i als companys del Departa-
ment d’Antropologia, Filosofia i Treball Social.
Al Dr. Juanjo Pujadas, catedràtic d’antropologia, el meu
mestre no només per haver-ho estat mentre cursava els estudis
de la llicenciatura en antropologia; sinó perquè des dels 30
anys ha estat present tant en la meva formació, com en la con-
solidació de la meva carrera acadèmica. Un home especialment
sensible amb el treball social i un gran estudiós dels contextos
vulnerables en els que la nostra professió s’exerceix. A la Dra.
Lucía Casado, al Dr. Endrius Cocciolo i al Dr. Josep Maria Saba-
té per les seves orientacions en l’abordatge de l’anàlisi jurídica
en la què es fonamenta el treball que es presenta en aquest lli-
bre i perquè em van esperonar a publicar-lo.
20 / Maria Victòria Forns i Fernández

Al Dr. Josep Ramon Fuentes, per confiar en mi, per estar

sempre al meu costat, per il·lusionar-se amb els meus projectes,
per animar-me a superar tots els reptes, pel seu acompanya-
ment intel·lectual; en definitiva per compartir amb mi els som-
nis, la família, la vida, ...
A la nostra filla Alba per ser el motor de tot plegat, el centre
dels nostres anhels i l’esperança en el futur.
A la família, que sempre s’ha entusiasma amb tot allò que
engego i viu els meus èxits com a seus i els fracassos com a
oportunitats de canvi i de millora.

Tarragona, novembre de 2018.

Introducció1

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 suposa la re-

cuperació de l’autogovern i entre d’altres atribucions, li atorga
la competència en matèria de serveis socials a la Generalitat. És
precisament en l’article 9 on es determinen totes les competèn-
cies exclusives. Serà a partir d’aleshores que l’Estat anirà tras-
passant altres serveis en matèria de sanitat o de serveis socials
a través del Reial Decret 1949/1980, de 31 de juliol. Això supo-
sarà un punt d’inflexió en la creació de normes que regularan i
promouran el desenvolupament del Sistema Català de Serveis
Socials. Ara bé, per entendre quina és la situació actual dels
serveis socials a Catalunya en aquest escenari de postcrisi, cal-
drà explicar com s’han anat gestant els fonaments dels drets
dels ciutadans alhora que es definien les obligacions de les ad-
ministracions en la prestació dels serveis que els garanteixen i,
molt en particular, de les administracions locals.
En aquests moments de profunda crisi, la Llei 12/2007, d’11
d’octubre, de serveis socials estableix un nou model de serveis

1. Vid. in totum, Aguado i Cudolà (coord.) El sistema de serveis socials

a Catalunya. Garantir drets, prestar serveis, Institut d’Estudis Autonòmics,
Barcelona, 2008; Pelegrí Viaña, Xavier (ed.), Els serveis socials a Catalunya.
Aportacions per al seu estudi, UdL-URV, Lleida, Tarragona, 2011; Ezquerra
Huerva, Antonio (coord.), El marco jurídico de los Servicios Sociales en España,
Atelier, Barcelona, 2012.
22 / Maria Victòria Forns i Fernández

socials que comporta el dret d’accés universal per al conjunt de

ciutadans de Catalunya, els obre a tota la ciutadania. Aquesta
llei, que substitueix la Llei 26/1985, de 27 de desembre, de ser-
veis socials2, persegueix l’objectiu de convertir els serveis so-
cials «en el quart pilar de l’estat del benestar, al costat dels
serveis i les prestacions de salut, d’educació i de la seguretat
social»3. El Parlament de Catalunya la va aprovar per unanimi-
tat, després d’un llarg procés de participació dels professionals
i de les entitats del Tercer Sector i d’una negociació política
molt intensa. Ara bé, com afirma Vila i Mancebo, «un cop asse-
nyalada la necessitat de la Llei i la bondat del procés i els con-
sensos aconseguits, cal analitzar més detalladament alguns
dels seus eixos per esbrinar les possibilitats reals de fer front a
les noves necessitats i, si fos el cas, posar de relleu potencials
carències o disfuncions».4
Els serveis socials segons indica el preàmbul de la Llei 12/2007,
d’11 d’octubre, «són un dels sistemes de benestar, conjunta-
ment amb el de la seguretat social, el sistema de salut, el siste-
ma d’educació, les polítiques per a l’ocupació i les polítiques
d’habitatge…». També al preàmbul, la Llei posa l’accent en la
intervenció social, sempre amb el propòsit de respondre al
conjunt de necessitats bàsiques de les ciutadanes i dels ciuta-
dans. El centre del sistema de serveis socials és la persona, la
seva promoció i la de les seves capacitats, sempre des del res-
pecte a la seva dignitat. Serà a partir del desenvolupament
d’aquesta Llei que els serveis socials de Catalunya inicien un
període de canvi profund i de consolidació del sistema de res-

2. La Llei de serveis socials de 1985 va ser aprovada també per unanimi­

tat i havia estat completada el 1994 per tal d’aprofundir en la regulació dels
serveis d’atenció bàsica, dels serveis especialitzats i de les prestacions, entre
d’altres.
3. R elats i Casas, Vicenç, «La nova Llei de serveis socials: un model català
d’atenció garantista i universal», Activitat Parlamentària, núm. 14, gener 2008,
pàg. 59.
4. Vila i M ancebo, Antoni, «La Llei de Serveis Socials: un model en cons­
trucció. Una reflexió crítica», Eines, núm. tardor, 2006, pàg. 58.
 El model de prestació dels serveis socials… / 23

ponsabilitat pública. Influirà en aquest canvi l’aprovació del

nou Estatut del 2006 i, molt especialment, la Llei 39/2006, de
14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció
a la dependència (LAPAD). En definitiva, com diu Vilà i Man-
cebo, «la legislació de serveis socials està constituïda a Catalu-
nya per la Llei de serveis socials i per altres lleis estatals i auto-
nòmiques que contenen disposicions que regulen aspectes
referents als serveis socials. Aquestes normes, i també d’altres a
nivell internacional, (…) no es poden obviar si volem estudiar
aquest àmbit en la seva totalitat»5. I, segons Aguado i Cudolà,
la legislació referida a l’àmbit dels serveis socials forma part
del dret administratiu, atès que estem davant d’uns serveis pú-
blics, que presten les administracions públiques directa o indi-
rectament. L’autor reivindica la necessitat que la doctrina admi-
nistrativista reconegui la importància de la legislació de serveis
socials i en especial «l’estudi de la posició jurídica de l’usuari»6.
El sistema de serveis socials és el més descentralitzat de tots
els que configuren els pilars de l’Estat del benestar i en ell han
tingut un paper determinant els ens locals, «pese a las dificulta-
des económico-financieras y a las derivadas de la atomizada
estructura de la planta municipal, lo cierto es que el ejercicio
de esa actividad y su papel como agentes de bienestar ha con-
tribuido notablemente a la consecución de las finalidades del
Estado social, caracterización que, junto con las de democráti-
co y de Derecho, definen la forma en que halla constituida Es-
paña de acuerdo con la Constitución de 1978 (art. 1.1)»7. I, tal
i com afirma Casado Casado, la crisi econòmica, financera, ins-

5. Vila i M ancebo, Antoni, Serveis Socials. Aspectes històrics, institucionals

i legislatius, Editorial UOC, Barcelona, 2011, pàg. 154.
6. Aguado i C udolà, Vicenç, «Estudi preliminar. El sistema de serveis
socials a Catalunya: Garantir drets, prestar serveis», a Aguado i Cudolà, Vi­cenç
(coord.), El sistema de serveis..., op. cit., pàg. 15.
7. M artínez -A lonso C amps, José Luís, «La Ley de racionalización y
sostenibilidad de la Administración Local y su incidencia en los Sistemas Locales
de Bienestar, Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, vol. XLVIII, 4ª. època,
núm. 188, estiu, 2016, pàgs. 202-203.
24 / Maria Victòria Forns i Fernández

titucional i social produïda des de 2008, a nivell català, espa-

nyol, europeu i internacional ha tingut una profunda incidència
en el règim jurídic de les administracions públiques i, per tant,
també a les locals. En aquest sentit, afirma que «ha provocado
una profunda revisión de los postulados del derecho público.
Asimismo, ha desatado un vertiginoso proceso de reformas ad-
ministrativas, con las que se ha pretendido hacer frente a la
difícil situación, con el fin de reactivar la economía, conseguir
la estabilidad presupuestaria, la corrección del déficit y la cre-
ación de empleo».8
Però no és només l’actual context de crisi econòmica la què
ha impactat sobre els sistemes de serveis socials a Catalunya i
arreu d’Europa; Deusdad Ayala, Blanca en aquest sentit va més
enllà i afirma que «la nova situació de crisi financera mundial
ha comportat una crisi de les estructures dels estats del benes-
tar europeus. Des de la dècada dels anys vuitanta amb les polí-
tiques neoliberals s’ha estat produint una reestructuració del
serveis socials en els països europeus, els quals s’havien desen-
volupament des de la fi de la Segona Guerra Mundial».9
Malgrat això, aquesta situació de penúria econòmica no
hauria de provocar l’adopció de mesures de redefinició del sis-
tema competencial dels ens públics només fonamentades en
paradigmes economicistes, segons Rodríguez Beas i Fuentes i
Gasó, «a pesar del contexto de crisis económica, no debería op-
tarse por simplificar la Administración con el menor coste eco-
nómico posible, sino que hay que generar desde el mundo local
un nuevo proceso de cambio de la cultura administrativa».10

8. C asado C asado, Lucía, «Crisis económica y protección del medio

ambiente. El impacto de la crisis sobre el Derecho ambiental en España», Revista
de Direito Econômico e Socioambiental, Curitiba, vol. 9, núm. 1, gener-abril
2018, pàgs. 20-21.
9. Deusdad Ayala, Blanca, «COST Action IS1102.» La reestructuració dels
serveis socials a Europa: conseqüències de la crisi econòmica», Arxiu d’Etnografia
de Catalunya, núm. 13, 2013, pàg. 312.
10. Rodríguez Beas, Marina, F uentes i Gasó, Josep Ramon, «La organiza-
ción territorial del Estatuto de 2006 y el impacto de la Ley 27/2013, de Racio-
nalización y Sostenibilidad de la Administración Local en la interiorización del
 El model de prestació dels serveis socials… / 25

En el nostre model els ens locals esdevenen en la unitat im-

prescindible des d’on desplegar els serveis socials bàsics, res-
ponent així als principis d’universalitat11, proximitat i descen-
tralització12 que marca la Llei de Serveis Socials de Catalunya
com a principis rectors del sistema públic de serveis socials.
Així, la nova Llei ha representat, sens dubte, un pas endavant i
definitiu vers la universalització dels serveis socials, bo i se-
guint el camí de la majoria d’estats europeus. Així, per a Relats
i Casas, per exemple, «l’accés universal permet que tothom qui
ho necessiti pugui demanar plaça en una residència de gent
gran o per a discapacitats, un servei d’estimulació precoç per al
seu fill o qualsevol altre servei social que pugui necessitar per
poder viure amb dignitat».13
En aquest treball ens aproximem al sistema organitzatiu i
competencial dels serveis socials de Catalunya en l’actual esce-
nari de postcrisi, i coneixerem el model de prestació territorial
basat en la persona des d’una perspectiva local.
En els darrers anys, el manteniment de la qualitat i el nivell
òptim dels serveis socials davant l’increment de la demanda
s’ha vist compromès considerablement. Uns temps en els quals
la crisi ha tingut un impacte no només per l’increment de les
demandes i el creixement de la pobresa, sinó per la intensifica-
ció del desequilibri del binomi necessitats/recursos.
El Model català de serveis socials té per objectiu atendre les
necessitats que genera la realitat social dinàmica i diversa del
territori, prioritzant els col·lectius més vulnerables. La resposta

régimen local de Cataluña» a García Rubio, Fernando, Análisis de las repercu-

siones de la reforma local sobre la organización, competencias y servicios de
las entidades locales, INAP, Madrid, julio, 2015, pàg. 575.
11. L’article 5 apartat a) de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials
fixa els principis rectors del sistema de serveis socials: «Universalitat: Els poders
públics han de garantir a tothom el dret d’accés als serveis socials i llur ús
efectiu en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva».
12. L’article 5 apartat g): «Subsidiarietat: Inclou els principis de proximitat
i descentralització. Els serveis socials s’han de prestar en l’àmbit personal més
proper als usuaris».
13. R elats i Casas, Vicenç, op. cit., pàg. 59.
26 / Maria Victòria Forns i Fernández

ha d’incorporar el criteri d’eficiència i pretén millorar la quali-

tat vida de les ciutadanes i dels ciutadans i aconseguir majors
quotes de benestar. Alhora que es busca esdevenir en un verita-
ble model de cohesió social i territorial, també s’obre el debat
sobre nous drets subjectius i sobre la necessitat de redefinir els
serveis socials bàsics i les seves funcions.
L’enfocament del treball des de la perspectiva local en la
prestació dels serveis socials i el seu paper fonamental en la
resposta a les necessitats que es generen a la nostra societat
marcarà l’anàlisi que farem del Model català de serveis socials.
De totes les administracions públiques, les entitats locals són
les més idònies per prestar els serveis socials atesa la seva pro-
ximitat a la ciutadania i donat que estan en contacte directe
amb els problemes reals de la població. Com diu López Fernán-
dez, «la intervención administrativa se ha desarrollado desde
siglos a través de las entidades locales. (…) Aún siendo la ac-
ción social una competencia autonómica las entidades locales
desempeñan por delegación importantes funciones de las tare-
as asistenciales, gozando de autonomía en la gestión de los re-
cursos sociales y, en todo caso, previo cumplimiento de los re-
quisitos jurídicos que exijan las normes reguladores de la
acción social».14
Per poder determinar quin és el sistema organitzatiu i com-
petencial dels serveis socials de la Catalunya de la postcrisi i
poder dibuixar el model de prestació territorial des de la pers-
pectiva local, caldrà aproximar-nos a les fonts que regulen el
marc normatiu internacional i europeu, el constitucional; l’esta-
tutari, el competencial local i la normativa general en l’àmbit
dels serveis socials i la legislació sectorial amb implicacions
per als serveis socials locals. Serà tota aquesta normativa la que
acabarà determinant l’actual model de serveis socials d’atenció
centrada en la persona.

14. López F ernández, Francisco, «El papel de las entidades locales en el

ámbito de la acción social en España», IUS Revista del Instituto de Ciencias
Jurídicas de Puebla México, núm. 32, 2013, pàg. 58.