Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Tothom juga; tothom hi guanya

Projecte d’escacs educatius

Xavier Garcia Bou

Juliol 2018

1
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Índex

Presentació i justificació ……………………………………………. 3

Marc teòric ……………………………………………………………... 9

Treball de competències bàsiques ……………………………..... 19

Objectius generals …………………………………………………. 34

Relació de continguts ……………………………………………… 35

Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial …. 38

Desenvolupament del programa. Sessions. Activitats ………. 41

Fonts consultades …………………………………………………... 45

Annex ………………………………………………………………….. 48

Presentació i justificació

2
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

“L’educació primària ha de preparar els alumnes per donar

respostes innovadores en una societat canviant i en evolució
constant. Els nens han d’aprendre a pensar i actuar de manera
integrada, considerant les interconnexions i interrelacions entre els
aprenentatges. S'ha de promoure, de manera transversal,
l’adquisició d’hàbits i valors per resoldre problemas i situacions des
de qualsevol de les àrees curriculars, s’ha de fomentar la iniciativa,
la creativitat, l’esperit crític i el gust per aprendre, i s’ha de
desenvolupar la capacitat de l’esforç i la cultura del treball.”

Decret 119/2015, de 23 de juny, ordenació dels ensenayaments

de l’educació primària.

3
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

“El ajedrez, único deporte que se puede practicar por Internet, con
188 países afiliados a la Federación Internacional (FIDE), casa muy
bien con algunas ideas fundamentales a la hora de renovar la
educación en el siglo XXI. En menos de quince años, al menos la
mitad de nuestros niños ejercerán profesiones que hoy no existen,
utilizando tecnología y resolviendo problemas que aún no existen.
Los maestros tendrán que enseñar lo que no saben. El temor a que
el progreso de las computadoras acabe con el ser humano
dependerá de que sea éste quien tome las últimas decisiones y
sepa interpretar el diluvio de datos que le dará la máquina. Todo
ello requiere una educación que enseñe a pensar de manera muy
flexible, adaptándose con rapidez a una realidad muy cambiante; y
una gran capacidad para tomar decisiones razonadas, profundas y
rápidas. Los ajedrecistas tienen todos esos procesos
automatizados, porque los realizan muchas veces en cada partida.

…El ajedrez educativo encaja como un guante con muchos

parámetros de la educación innovadora; por eso, los grandes gurús
de Harvard lo incluyen en el ICOT.”

Leontxo García

4
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Els escacs ens permet conversar: amb nosaltres mateixos, amb un

altre i amb unes altres persones. Ho fem mitjançant la seva
“llengua”: és un sistema de signes universalment reglats, clarament
definits i ordenats de manera abstracta de possibilitats
combinatòries gairebé infinites.

“Un juego de ajedrez es un diálogo, una conversación entre un

jugador y su oponente. Cada movimiento del oponente puede
contener amenazas o tropiezos, pero un jugador no se puede
defender de las amenazas o tomar ventaja de los tropiezos si es
que no se pregunta a sí mismo: ¿Que es lo que mi oponente va a
hacer después de cada movida?”
(Bruce A. Moon)

5
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Aprendre una nova llengua afavoreix la possible adquisició d'altres

llengües i millora les habilitats comunicatives i lingüístiques.
Aprendre les normes dels escacs, aplicar-les correctement i
entendre les seves possibilitats ens permet, sense potser adonar-
nos, de moldejar i estructurar el nostre cervell i poder crear una
arborificació de conexions neuronals, especialment en les edats, les
dels nostres infants, en les quals això és més factible. La introducció
dels escacs a les escoles, amb programes ben estructurats i
pensats, han demostrat una incidència notable en les millores
competencials, tant a nivell matemàtic com lingüístic, així com a
nivell emocional i social, en l'alumnat que els ha seguit.

“Todo nuevo conocimiento se gana por conversación: observar es

conversar con la realidad, trabajar en equipo es conversar con el
otro, reflexionar es conversar con uno mismo, hacer crítica es
conversar con la reflexión... Conversar es fácil de definir, pero difícil
de practicar. Conversar es, sencillamente, escuchar antes de
hablar...

...Es el ajedrez, un juego que se plantea, ya desde su esencia,

como una conversación entre dos colores que se odian
(Borges 'dixit'): ahora hablan las blancas, ahora les toca a las
negras. ¿Hay algo más suicida para un jugador de ajedrez que
seguir el plan propio ignorando el plan del adversario?

6
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Este juego-arte-ciencia estimula todas las prestaciones cognitivas

(análisis, combinación, concentración, estrategia y táctica, lógica,
asunción de errores, paciencia, tesón…), pero su mayor mérito es
sin duda el indesmayable ejercicio de la conversación. Solo por
eso, el ajedrez debería ser una práctica natural en escuelas y
cafeterías universitarias...” (Jorge Wagensberg)

Els escacs estan presents en els centres educatius més

prestigiosos, en alguns casos desde fa ja molts anys, Escola
Montserrrat, per exemple; en d'altres desde fa menys, Escuela
Gredos-San Diego de Madrid, i en els congressos d'innovació
educatiu i pedagògic més importants del món, com ara l'ICOT , tal i
com recull l'article:

[Link]
txo/1490179217_496640.html

En un nou currículum centrat més en competències que en

continguts (aquests darrers han d'estar al servei dels primers), en
una manera diferent d'enfocar l'ensenyament-aprenentatge i la seva
avaluació, una programació d'escacs pot ser una eina molt eficaç i
motivadora per a tothom, tal i com queda reflectit en el mateix
article, que recorda les paraules de Montserrat Payés, responsable
del Servei d'Ordenació Curricular d'Infantil i de Primària del
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En les
III Jornades d'escacs i educació que organitza la Universitat de
Girona va posar com a exemple de treball competencial el que es fa
amb els escacs i va indicar que, de tots els projectes que impulsa el
Departament, aquest és el que, amb diferència, genera més
satisfacció entre el professorat (80%).

Potser per això Ensenyament ha creat un portal de recursos

d'escacs:

[Link]
scacs/projecte

7
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Són molts els estudis que reconeixen els beneficis de la pràctica

dels escacs en els més petits i els seus valors. Tanmateix es duen a
terme moltes i molt variades experiències terapèutiques i socials en
la població en general amb els escacs com a valuós eix. Aquests
fets inqüestionables han portat a diferents instàncies institucionals i
polítiques a instar, tant a nivell català, com espanyol i europeu, a
introduïr els escacs en el marc educatiu de les escoles.

Recordem-ho:

●21 de juliol de 2010: el Parlament de Catalunya va instar el

Govern a declarar els escacs d’utilitat pública i a emprendre
actuacions per a difondre’ls i fomentar-ne la pràctica entre la
població catalana, especialment en els àmbits de l’educació, lúdic i
de la salut.

●15 de març de 2012: el Parlament Europeu va fer una

declaració per escrit on demanava als Estats membres que
donessin
suport a la introducció del programa “Escacs a l’Escola” en els
sistemes educatius dels Estats membres, així com assegurar un
finançament suficient per a aquest programa

●11 de febrer de 2015: el Congrés de Diputats en ple, en un

històric acord consensuat per tots els partits polítics per unanimitat,
insta al Govern espanyol a implantar el programa “El ajedrez en el
aula” en el sistema educatiu espanyol tal i com recomana el
Parlament Europeu, basant-se en els nombrosos estudis científics
que recomanen la seva pràctica i l’èxit de la seva implementació en
els centres on s’ha incorporat com a assignatura.

8
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Marc teòric
Fem una breu ressenya històrica d'alguns dels estudis que s'han fet
sobre els escacs i els seus beneficis, a partir del Sumari de les
investigacions dels Escacs en l'educació, de Robert Ferguson,
document preparat per a la conferència de la Borough of Manhattan
Community College de l'any 1995, prenent com a referent l'excel·lent
traducció realitzada per Jorge Barón. Resumiré el document i
n'obviaré alguns dels estudis -pocs-. Això sí, no ens podrem d'estar
d'afegir-ne'n dos més al final de gran valor.

Alfred Binet (1857-1911)

Va dedicar gran part de la seva obra a l'estudi de la intel·ligència. Va
ser el primer a crear un test per mesurar el quocient intel·lectual.

Alfred Binet

El 1894 va plantejar que la memòria visual era la qualitat principal

determinant en el joc, però va comprovar que era una més dins del
complex entramat cognitiu que intervè, entre d'altres, l'experiència i la
creativitat.

Posteriorment van seguir la seva línia d'investigació autors com Fine

(1950) o de Groot (1960).

9
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Sigmund Freud (1856-1939)

La seva obra és una de les més influents del segle XX. Pare de la
psicoanàlisi.

Sigmund Freud

Freud va citar el escacs i els comparà amb el mètode psicoanalític. No

va fer pròpiament un estudi, coneixia prou bé el joc i el practicava,
d'aquí que en la seva època, en la qual encara no estaven prou
avançades les computadores afirmà que l'aprenentatge de totes dues
activitats és similar: hi ha una teoria que permet inicialment entendre
l'activitat com també donar-ne'n una explicació. En canvi cal molta
pràctica i un estudi cas a cas per tal d'encertar plenament en tots els
supòsits, de tal manera que, fins i tot, la teoria coneguda no ens els
soluciona sempre.

10
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Djakov, Petrovski i Rudik

A partir de l'estudi de Grans Mestres d'escacs durant una competició a

Moscou el 1925, van determinar cinc factors que incideixen en l'alt
rendiment en el joc:

- Memòria visual excepcional.

- Poder combinatiu (associació d'idees).
- Velocitat de càlcul.
- Capacitat de concentració.
- Pensament lògic.

Aquest estudi tingué l'impacte de convertir els escacs en assignatura

obligatòria en totes les escoles de l'antiga Unió Soviètica.

Estudi al Zaire: "Escacs i aptituds" (dirigit per

Albert Frank)

Es realitzà durant el curs 1973-73 a l'Escola Uni-Protestant de

Kisangani, al Zaire.

Es van fer dos grups, un d'experimental i un de control, format

cadascun d'ells per 46 estudiants d'humanitats entre els 16 i els 18
anys. En tots dos grups es van realitzar diferents tests (quatre, en
concret).

En el grup experimental s'impartí un curs obligatori d'escacs de 2

hores setmanals, amb la possiblitat de jugar després de les classes o
bé durant les vacances.

Es pretenia corroborar la hipòtesi de que els escacs desenvolupa

alguna de les següents habilitats:

- aptitud espacial
- velocitat perceptiva
- raonament
- creativitat
- intel·ligència general

11
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Els resultats van deixar palès que en el joc intervè un bon grapat de
capacitats, si bé totes les anteriors tenien la seva importància, van
prendre especial rellevància les habilitats espacials, numèriques,
administratiu-direccionals i organitzatives. Tanmateix i, per primera
vegada, hi haguè constància de la influència no només numèrica sinó
també verbal.

Estudi "Escacs i desenvolupament

cognitiu" (dirigit per Johan Christiaen)
Es realitzà durant els cursos escolars 1974-76 en l' Assenede
Municipal School de Gent, a Bèlgica.

Es van fer dos grups de 20 alumnes cadascun de 5è grau (10 anys).

El grup experimental va rebre 42 lliçons d'escacs d'una hora de
durada. El grup de control no en va rebre. Es van passar diferents
tests, entre d'altres els de Piaget per al desenvolupament cognitiu,
doncs es pretenia comprovar si era posible accelerar la transció del
nivell concret al nivell formal.

Els resultats van mostrar diferències significatives entre els dos grups,
a favor del que havia fet escacs, especialment en els nivells .0.1 i .0.5.

Estudi "Desenvolupant el pensament crític i

creatiu mitjançant els escacs" (Robert
Fergusson)
Es realitzà durant els cursos 1979-82 amb alumnes "mentalment
dotats" del districte de Bradford (Nova York), de entre primer i tercer
de secundària.

Es van fer tres grups: un de tractament dels escacs; un de tractament

de l'ordinador i, un altre, de tractaments no escaquístics combinats.
Cada grup es reunia un cop per setmana durant 32 setmanes,
emprant un total de entre 60 i 64 hores de l'activitat triada. Es van
passr diferents tests.

El grup d'escacs mostrà un increment en la puntuació percentual d'un

17,3% ( a nivell nacional els estudiants no mostren un increment en
escala percentual). I, de manera sorprenent, resultats molt significatius
respecte els altres dos grups en originalitat.

12
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Projecte "Aprendiendo a pensar"(dirigit per

Edelmira García de la Rosa)
Es va dur a terme a Venezuela durant la dècada de 1980-90. El
Ministerio para el Desarrollo de la Inteligència formà a 100.000
mestres per ensenyar habilitats de pensament i, en el projecte inicial,
es treballà amb una mostra de 4.266 estudiants de 2n grau.

Aquests van rebre les classes durant un curs escolar de manera

sistemàtica i es van sotmetre a l'Escala d'intel·ligència Wechsler per a
infants. Es confirmà un increment en el quoficient d'intel·ligència i
s'observà resultats força interessants de transferència del pensament
escaquístic a altres àrees d'estudi.

Segons el prestigiós i influent psicòleg contemporani Skinner: "No

hi ha cap dubte que aquest projecte serà considerat, en la seva
totalitat, com un dels més grans experiments socials del segle"
(Tudela, 1987).

Donat l'èxit d'aquest estudi el programa s'anà ampliant gradualment a

tot el país. Des del curs 1988-89 els escacs s'imparteixen a totes les
escoles de Venezuela.

Estudi a Moldàvia (dirigit per Nina Fiódorovna

Talizina)
Tingué lloc a Kishinov (actual Chisinau, capital del país) durant dos
anys (començà el 1985). Els alumnes que van rebre classes d'escacs
van millorar les seves notes en totes les matèries. Els professors van
observar millores en: memòria, habilitats organitzatives i, en alguns
casos, increment de la fantasia i la imaginació.

"Programa d'escacs de les escoles de la ciutat de

Nova York "Nychess" " (Faneuil Adams, Jr. i
Bruce Pandolfini)
S'inicià el 1986. S'enviava un instructor experimentat per establir un
programa d'escacs i ajudaven els professors a desenvolupar un curs
de manera periòdica. Els instructors disposaven de col·laboradors,

13
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

joves jugadors d'escacs de secundària i estudiants de l'escola local

que destacaven en escacs.

Més de 3.000 alumnes del centre de la ciutat de més de 100 escoles

públiques hi van participar entre el 1986 i el 1990. A dia d'avui el
programa té continuïtat com a font d'estímul per a joves en alguns dels
seus barris més precaris.

Christine Palm (1990) enumera nombroses fites del programa

NYCHESS, entre d'altres:

- millora de la confiança i l'autoestima

- pensament racional
- habilitats cognitives
- habilitats comunicatives
- reconeixement de patrons
- millora de les notes (sobretot llengua i matemàtiques)
- sentiment d'equip
- concentració, tenacitat
- responsabilitat i assumpció dels propis actes
- descàrrega d'hostilitat de forma acceptable
- motivació
- entorn social acceptable de competitivitat per a les noies
- integració, inclusió i sociabilització
- empatia

Estudi "L'efecte dels escacs en les Puntuacions

de la Lectura: Informe del Segon Any del
Programa d'escacs del Districte Nou" (Suart
Margulies)
S'avalua el rendiment lector en 53 alumnes que participaren en el
programa d'escacs i els seus resultats es comparen amb els de 1.118
alumnes que no hi van participar. La conclussió és clara: s'observa un
increment signficatiu de les habilitats lectores dels alumnes que van
rebre les classes d'escacs respecte del grup que no les va rebre.

Els mestres d'escacs opinen al respecte que l'activitat desenvolupa

l'intelecte en general, l'autocontrol, l'habilitat analítica i la concentració.
Per la seva banda, els mestres de les escoles del Districte Nou,
argumenten que el joc reforça l'ego i la confiança dels estudiants.

14
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

El mateix Margulies parla de la relació estreta de les habilitats i

elements cognitius involucrats en la lectura i en els escacs. Distingeix
dos procesos en la lectura, un de baix nivell i, una altre, d'alt nivell.

- En el procés de baix nivell intervè la descodificació de les paraules,

incluent-ne també la gramàtica i el seu ús.

- En el procés d'alt nivell es requereix: un component informatiu

(situacions, implicacions...) i un component mental (processament,
comprensió, anàlisi...).

Esquemàticament podríem sintetitzar aquests processos de la següent

manera:

- Descodificació - integració en un context - significat - decisió

L'esquema es repeteix constanment amb cada paraula i és similar als

processos que se segueixen en el joc dels escacs.

Estudi "Els escacs com a eina per a ensenyar a

pensar" (Dianne Horgan)

Es realitzà el 1987 sobre una mostra 24 alumnes de primària i 35 de

secundària. Descobrí que els jugadors de primària estaven entre els
més ben puntuats i va concloure que els infants poden realitzar
tasques cognitiuves altament complexes tan bé com els adults. Això
sí, descobrí també que, mentre que els adults progressen partint d'un
enfoc detallista; els nens ho fan partint d'un enfoc més global i intuitiu.
D'aquesta manera les jugades dels infants solen ser mes ràpides, ja
que no generen llistes de jugades alternatives, si la primera o bé la
segona ja els hi satisfà no en busquen gaires més.

Segons Horgan als nens se'ls hi pot ensenyar a pensar de manera

clara. L'aprenentatge d'aquestes habilitats des de ben aviat pot
beneficiar àmpliament el desenvolupament posterior de l'intelecte.

15
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Analogia entre el "pensament reflexiu" i el

"pensament escaquístic" (a partir de Jhon
Dewey)

Jhon Dewey (1859-1952) ha estat un dels filòsofs i pedagogs

més influents de la primera meitat del segle XX.

Jhon Dewey

La teoria de les cinc etapes d'investigació o de resolució d'un

problema data de 1938:

1. Coneixement de la complexitat (problema a tractar).

2. Definició del problema.
3. Consideració de suggerències o hipòtesis.
4. Raonament de les conseqüències de cada hipòtesis.
5. Selecció d'hipòtesis per a la solució del problema.

16
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Aquests mateixos passos es segueixen en analitzar una posició

d'escacs i seleccionar la millor jugada:

1. Primer estudi de la posició (coneixement de la complexitat).

2. Avaluació de la posició: peces, posició, amenaces... (definició del
problema).
3. Solucions alternatives i consideració de variants (hipòtesis,
suggerències)

Aquests processos serien també característics de les estratègies

d'investigació de científics, matemàtics, psicòlegs experimentats...

"Estudi comparatiu sobre l'aprenentatge de les

matemàtiques a 5è" (Louise Gaudreau)

Tingué lloc a la província de New Brunswick (Canadà) entre el

setembre de 1990 i el juny de 1992. Hi van participar un total de 437
estudiants de 5è grau. S'hi van fer tres grups:

- Un grup A de control seguí el tradicional curs de matemàtiques

durant tot l'estudi.

- Un grup B seguí el tradicional curs de matemàtiques i després un

programa enriquit amb escacs i instrucció en la resolucióo de
problemes.

- Un grup C va rebre el tradicional curs de matemàtiques enriquit dels

de l'inici amb escacs.

Pel que fa al càlcul no es van trobar diferències significatives entre els

tres grups. Sí que s'hi van trobar diferències estadísticament
significatives entre els grups B i C pel que fa a la resolució de
problemes (21,46% de diferència a favor del grup C respecte al grup
de control); mentre que pel que fa a la comprensió una diferència de
12,02% a favor de nou del grup C respecte del grup de control.

A més a més el grup C millorà els seus resultats en la resolució de

problemes passant del 62% al 81,2%.

17
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Projecte "Escacs en lloc de

matemàtiques" (Björn Lengwenus)

Es realitzà durant més de quatre anys a l'escola de primària d'Olewig.

S'hi va substituir una hora de matemàtiques (passant de tres a dos)
del currículum tradicional per una hora d'escacs. Com a conseqüència
els seus alumnes van doblar el rendiment en lectura i matemàtiques
respecte l'alumnat de la regió, així com triplicar les habilitats
lingüístiques. Aquests resultats tan espectaculars van fer posible
d'anar ampliant el programa a més escoles, principalment d'Hamburg i
de Dresden.

Projecte "Observo, penso, jugo"

Aquest projecte s'inicia el curs 2012-13 en 10 centres de Catalunya,

en conveni amb la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana
d'Escacs i la Universitat de Girona. Més endavant s'afegiria la
Universitat de Lleida.

Durant el primer curs es va formar en escacs els docents de les

escoles participants. A l'alumnat se li va passar proves competencials
tant de llengua com de matemàtiques, tant a l'inici del curs com també
al final, després de rebre les classes. Dues escoles van fer la funció
d'escoles control.

En total doncs, es van recollir els resultats de 278 alumnes de 1r que

van fer escacs i de 39 que no en van fer, observant-se una clara
millora en cadascun dels dotze ítems competencials analitzats en
l'alumnat que va seguir el curs d'escacs, millora significativament més
alta que en el grup de control.

Durant el segon i el tercer curs es va fer un estudi similar, aquesta

vegada durant un període de temps més extens i amb una mostra més
àmplia. De les 25 escoles col·laboradores del projecte i de les 15
inicialment previstes com a control s'obtingueren finalment un total de
412 respostes vàlides corresponents a 19 escoles del projecte i 126
respostes vàlides corresponents a 6 de les escoles control.

18
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Des d'aleshores el projecte s'ha anat estenent i, avui dia, ja són ben
bé 300 les escoles que participen en el projecte i prop de 1.000
mestres els que s'han format en escacs (són xifres estimades, doncs
no n'existeixen d'oficials), la Universitat de Girona ha creat
un Observatori d'Escacs i Educació que ha esdevingut un referent i
aquest mateix curs un portal de recursos, on s'han penjat, entre
d'altres, els continguts que es tracten en la formació del professorat.

Treball de competències bàsiques

El nostre currículum té com a finalitat fonamental desenvolupar una

sèrie de competències en el nostre alumnat a fi de que pugui
integrar-se socialment, sentir-se plenament realitzat, mostrar-se
autònom, relacionar-se i cooperar en projectes comuns i solidaris,
despertar el seu sentit crític i, a la vegada, entendre aquells
fenòmens propers com aquells no tan propers...

Actualment s'hi distingeix vuit competències bàsiques (i que tot

seguit analitzarem), sobre les quals s'articulen cinc àmbits amb un
pes específic i hores concretes ja determinades legalment
(lingüístic, matemàtic, medi, artístic, educació física) i tres àmbits
transversals, sense concretar el seu temps legal però que,
representa, hi tenen cabuda de manera omnipresent (digital;
aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal i
emprenedoria). De fet, la presència d'aquests tres àmbits
transversals és un ítem de qualitat en la programació didàctica, que
no quedi determinat el temps que s'hi destini en l'horari curricular no
prova en absolut que tinguin menys importància que els cinc
primers àmbits, sinó que el diseny d'activitats per a desenvolupar-
los pot ser més complexe, però, a la vegada, més ric i amb més
possibilitats d'encabir-los conjuntament.

19
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Competència comunicativa, lingüística i àudiovisual.

El treball principal rau en l'expressió i la comprensió oral, així com

en la precisió lèxica en el moment de tractar els temes que són
objecte d'estudi. Entendre bé les explicacions del mestre/a i, molt
especialment, les seves instruccions abans d'iniciar els diferents
jocs o activitats que es proposen.

Assimilar els continguts, emprar-los adequadament, explicar-se amb

precisió i claredat, són activitats freqüents i constants en l'activitat
d'escacs a l'aula per part dels alumnes. Enraonar i raonar. Mentre
que el paper del mestre/a serà, òbviament, estar a l'aguait i corregir
el que fora convenient.

Intrínsec al joc hi ha l'assimilació d'unes regles, unes peces que

tenen una abstracció simbòlica, una llengua amb un llenguatge
propi, que tant es pot escriure com parlar (hi ha qui diu que una
partida d'escacs és un diàleg silenciós entre dues persones).
Diversos estudis demostren que el seguiment d'una programació
reglada i habitual dels escacs fa millorar les competències
comunicatives i la comprensió lectora del seu alumnat practicant.

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

20
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Amb el joc podem treballar diferents tipus de continguts de manera

més competencial: lèxic, oracions, fins i tot l’expressió escrita amb
la redacció de poemes o de narracions , ja siguin descriptives o bé
fictícies, a partir de partides o jugades conegudes o inventades.

Competència matemàtica

Aquesta és, sens dubte, la competència més associada amb els

escacs, doncs la seva pràctica va lligada a un constant ús del
raonament lògic i a altres activitats cognitives típiques del
pensament matemàtic: el càlcul, l'orientació espacial, el llenguatge
simbòlic...

Cada nova jugada d'una partida pot ser el punt d'inici d'un nou repte
a resoldre. Desenvolupar la observació, la capacitat d'anàlisi i de
relació, establir relacions, plantejar hipòtesis i comprobar-les, assaig
i error.... són activitats que se'ns presenten constanment durant el
joc i que afavoreixen modulació del nostre pensament i que ens
ofereixen com a educadors la possibilitat d'entrenar, millorar i, fins i
tot, perfeccionar-lo, segons el cas. I que no hi hagi cap dubte, de
que aquest entrenament, ara, per ara, ni tan sols la ciència entreveu
el seu límit.

21
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Per altra banda, els escacs anomenats educatius, ens ofereixen la

possibilitat, mitjançant el joc, de desenvolupar tot el currículum
tradicional de l'àrea de matemàtiques. Sí, repeteixo: és possible,
mitjançant els escacs ensenyar tots els continguts del
currículum de matemàtiques, des de la circumferència, passant
pel cub, les fraccions o bé les taules de multiplicar. Els treballs de
Juan Luis Jaureguiberry així ens ho demostren.

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

El raonament lògic i la resolució de problemes hi són omnipresents

durant el joc, com també el càlcul. La canalla compta
espontàniament els punts que va aconseguint, ja sigui en una
partida d’escacs o bé en els múltiples jocs pre-escaquístics (curses
de peons amb taps, per exemple).

22
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

El treball globalitzat de la proposta permet desenvolupar eficaçment

els nous aprenentatges amb connexions i fer-ne un aprofitament
pràctic: figures geomètriques; superficies, taules de multiplicar… A
la vegada, la competència matemàtica es duu al terreny de
l’experimentació i l’expressió corporal per a satisfacció i motivació
de l’alumnat.

23
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Podríem sotscriure de l'anterior apartat un fragment, doncs, el

mètode científic comparteix patrons de pensament i d'actuació en el
moment de treballar. Establir relacions causa-efecte, plantejar
hipòtesis, desvetllar el sentit crític, analitzar... per entendre el món i
poder-lo explicar. Bàsicament seria la competència principal que
podem desenvolupar amb els escacs. I, per descomptat, i, com a
conseqüència, ajudar-nos a prendre millors decisions.

Hem de tenir present també els més de mil cinc-cents anys

d'antiguitat del joc, la seva història: els indrets, la cultura i les
cultures que han sumat al joc tal i com avui el coneixem. Història i
històries..., tan variades: en el temps, els llocs, els personatges, que
creen un potencial centre d'interès amb moltes tecles que tocar.

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

El mètode científic aplicat a la quotidianitat del joc. Un “stop” per

“capturar” una posició i reflexionar de manera guiada a partir d’una
partida real dels infants: observació; anàlisi; reflexió; decisió;
execució; avaluació. Recordem el lema del Projecte “Els escacs a
l’escola” que s’impulsa a Catalunya: observo, penso, jugo.

24
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

De la mateixa manera que podem introduir en diferents jocs

aspectes lingüístics també ho podem fer amb coneixements del
medi social i natural: països/capitals; continents/països; animals-
vegetals… Fins i tot podem organitzar gimcanes a mode d’avaluació
final d’un treball interdisciplinar, com, per exemple, d’Indonèsia.

[Link]
[Link]

Competència artística i cultural

Hi ha un fort component creatiu en el desplegament del joc. Aquest

és tan variat com les persones. A partir del joc es coneix més sobre
la persona. Mitjançant el diàleg, que dèiem abans, també ens
expresem. L'aplicació lichess utilitza el mot “crear” per jugar una
partida online. Al jugar i moure una peça, sí, en comptes d'una altra
i,cap allà i, no pas cap a aquí, estem creant. Si pensem les jugades
que poden esdevenir tot seguit, abans de moure peça, estem
imaginant. Diversos estudis han demostrat que la pràctica dels
escacs afavoreix la imaginació i la creativitat.

Molt freqüentment els infants que juguen parlen de “muralles” al

posar enfrontats a la mateixa alçada els seus peons, fins i tot les
mostren orgullosos i somriuen satisfets amb elles i amb si mateixos.
25
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

En la fotografía podem apreciar la “papallona” que dos alumnes de

1r havien “observat” durant la seva partida de cursa de peons.

Per altra banda tenim històries sobre els escacs, literatura,

comencem a produir cançons i... a més a més, cada partida és una
història en si mateixa, algunes ho són fins i tot de molt dramàtiques.
En certes ocasions es celebren partides gegants vivents i hi ha qui
representa amb escenificacions i actuacions algunes partides. Els
treballs d'Alejandro Oliva són una clara mostra.

En la programació d’aquest projecte, a 2n de primària es preveu

escenificar i enregistrar a mode de curt de ficció el final d’un
conegut tema escaquístic: “el mat del petó” que ja s’ha realitzat amb
èxit prèviament. La música hi té un paper destacat, així com
coreografies especialment pensades per a la ocasió.
26
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

Com hem apuntat anterioment, podem realitzar molts treballs

plàstics i relacionar músiques i coreografies amb jugades o partides.
Inventar guions o prototips de peces amb un disseny que faciliti
recordar el recorregut del seu moviment.

[Link]

Competència digital

En la metodologia de treball s’incorpora l'ús de les noves

tecnologies i la connexió a la xarxa. S’empra sotware d'escacs o bé
aplicacions d’internet per il·lustrar les explicacions o bé jugar
partides; la pissarra digital i la seva manipulació tant per part del
mestre/a com també de l'alumnat amb diferents jocs o bé
explicacions. Es consulten webs d'interés tant per adquirir nous
coneixements com per seguir l'actualitat del món dels escacs i fer-
ne'n un ús actiu (jugar, comentar). comunicació i difusió dels escacs
on, de vegades, els nostres alumnes en són protagonistes:

És evident que el llenguatge dels escacs és universal i ens obre

vies de comunicació amb el món d'una manera constructiva i
enriquidora. Els mitjans tecnològics, agafats de la mà dels escacs,
27
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

poden esdevenir una potent font de motivació per accedir a

diferents continguts de qualsevol dels àmbits educatius.

Per altra banda, a travès del joc dels escacs podem anar
desenvolupant en els infants la facultat de buscar, seleccionar i
destriar amb sentit crític les fonts i les informacions a les quals,
inevitablement, hi accedim de manera quotidiana.

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

A més a més de l’ús quotidià d’aplicacions o consulta de webs i l’ús

de la pissarra digital, la realització de gimcanes és una important
eina transversal, lúdica i competencial. Consultar i seleccionar
correctament la informació cercada no pot esdevenir tan útil i
motivador per a l’alumnat.

[Link]

28
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Competència social i ciutadana

Dèiem anteriorment que els escacs és “un diàleg silenciós” i, a la

vegada, “una llengua amb un llenguatge propi”. Els escacs permet
ajuntar persones de qualsevol edat, religió, físic, creença, sexe,
dificultat... És una eina integradora de gran valor i que, en l'actualitat
ja s'està emprant amb gran èxit en l'àmbit social i terapèutic.

El resultat d'una partida és la conseqüència d'unes accions que, de

manera clara i objectiva, només poden ser responsabilitat de qui les
ha pres. Des d'una òptica pedagògica disposem d'un òptim recurs
per tal de modelar el tarannà de certs individus. Podem transferir un
determinat comportament que es dona en el joc, la submissió a les
seves normes i l'acceptació del resultat, a les decisions que hem
anat prenent nosaltres individualment i a qui ningú més no se'n pot
responsabilitzar. Integració social i adaptació.

Per altra banda cal destacar l'enfoc sempre conciliador i respectuós

del joc (donar-se la mà en començar i en acabar la partida,
comentar-la...). El foment de l'empatia mitjançant preguntar-se per
què m'han fet aquesta jugada i no pas una altra. Sovint alumnes
acadèmicament poc brillants derroten els que més destaquen de la
classe. Sigui quin sigui el resultat del joc sempre valorem i
respectem el rival/company. La pròpia metodologia de treball ens
permet fer diferents tipus d'agrupaments: equips, parelles... que
fomenten també el lideratge positiu i la solidaritat.

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

La “norma” d’encaixar les mans al principi i al final de la partida o

del joc pre-escaquístic la incorporem en forma d’hàbit, per crear un
patró conductual positiu. Fem uns referents a l’aula perquè sempre
la tinguem present. A més a més la incorporem en les rubriques
d’autoavaluació.

29
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

En la gran diversitat de jocs que emprem treballem també amb

diferents agrupacions: parelles; petit grup; grup mitjà; gran grup… El
treball cooperatiu sempre està també present, així com la celebració
de jocs o proves que fomenten encara més la empatia: guanyar per
objectius “secrets”; parella contra parella; tsunami chess… La
participació en campionats o gimcanes esdevenen també un marc
ideal per posar de manifest l’eficàcia dels escacs educatius per
treballar i avaluar aquesta competència.

30
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Competència d'aprendre a aprendre

El diàleg amb un mateix i amb els altres (companys, mestre) forma

una de les principals maneres d'aprendre en els escacs a partir de
la pràctica. Preguntar-se constanment el perquè i el com i obtenir-ne
una resposta triangulada (jo-company-mestre) esdevé una
immillorable manera d'emprendre la metacognició (què penso jo,
què pensa el company, què pensa el mestre/a, com hem arribat fins
aquí...). Aquesta manera de fer tan pròpia dels escacs genera un
patró d'hàbit que pot esdevenir decisiu en un bon desenvolupament
personal i acadèmic futurs.

Ús transversal com a eina educativa. Exemples.

En acabar una partida qui guanya explica al company o a la

companya per què ha guanyat: què ha fet bé ell o ella i què ha fet
malament l’altre/a. Sistematitzem aquest patró amb rúbriques
d’autoavaluació, partint d’unes de més senzilles a d’altres que
requereixen de més reflexió.

Gens Poc Bastant Molt

- He estat atent/a a les explicacions?

- He entès bé les explicacions i he plantejat els meus

dubtes en cas contrari?

-He posat en pràctica durant el joc els nous

aprenentatges?

-M’he preguntat el perquè de la jugada del meu

company/a?

- He pensat bé la meva jugada abans de fer-la?

- He pensat abans de fer la meva jugada què podrà fer

després el meu company/a?

-M’he esforçat a explicar per què he guanyat o bé a

escoltar amb atenció per què he perdut?

31
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Competència d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

En jugar als escacs cadascú pren les seves pròpies decisions, en

cada jugada, en cada moment. I no hi ha cap altra sortida: cada
jugada és una decisió que s'ha de prendre, pot ser un risc o no ser-
ho, es pot tenir dubtes o no tenir-ne'n però... amb els escacs, ens
entrenem en la presa de decisions i en la creació de mecanismes o
patrons d'anàlisi per procurar prendre'n les millors, analitzar les
seves possibles conseqüències i assumir-les després, passi el que
passi. El bo i millor, el seu avantatge, és que es tracta tan sols d'un
joc. Quina millor manera d'ensenyar a prendre decisions, preveure
les seves possibles conseqüències i acceptar-ne els seus resultats?

En l'actualitat s'estan impartint, fins i tot, cursos d'escacs per a

empresaris i comercials.

Com destacàvem en l'anterior competència, qui aprèn a aprendre

esdevé més autònom, disposa de més recursos per tenir més
iniciativa i, per tant, ser més emprenedor/a. Alguns estudis ja
assenyalen que les persones que segueixen un programa regulat
d'escacs guanyen en confiança i autoestima, qualitats
indispensables en qualsevol persona emprenedora i amb iniciativa.

32
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Ús transversal com a eina educativa. Exemples

Com més aviat donem a la canalla mecanismes, pautes i patrons

per ser més eficients i més autònoms millor. La motivació pel joc és
un gran recurs per regular la impulsivitat i millorar la concentració.
Per aquest motiu es pengen uns referents a l’aula i, ben aviat, ja
des de 1r, a partir dels primers jocs, l’alumnat contesta les rúbriques
d’autoavaluació per tal de sistematizar una conducta que pugui
transferir-se a d’altres situacions.

Autoavaluació Sí No

He escoltat i he entés bé les explicacions de cada joc?

He donat les mans al company/a al principi i al final?

He explicat o bé escoltat per què he guanyat o bé perdut?

M’he assegut correctament i he posat els braços i les mans sobre el tauler
només en el moment de fer la jugada?

He respectat el torn de jugada, guardant silenci, i he pensat abans de jugar?

He pensat durant els exercicis i he entés bé les explicacions?

33
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Objectius generals

- Contribuïr a l’adquisició de les diferents competències

ordenades al currículum.

- Millorar la qualitat del raonament, precisió i verbalització del

mateix.

- Aprendre a pensar abans d’actuar, tenir iniciativa personal i

acceptar les conseqüències de les pròpies decisions.

- Fomentar valors com ara l’empatia i el respecte, millorar

l’autoestima així com les relacions i afavorir la integració
social.

- Aprendre a resoldre problemes i prendre decisions individuals

i en parella o en equips.

- Aprendre dels errors com a part de l’aprenentatge.

- Treballar i desenvolupar diferents capacitats: concentració,

càlcul mental, creativitat, orientació espacial...

- Aprendre el moviment de les peces i les normes bàsiques del

joc.

- Aprendre conceptes matemàtics variats: figures geomètriques,

càlcul, mesura, àrees...

- Millorar les habilitats lectores dels infants.

34
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Relació de continguts

- Origen dels escacs. Llegenda del savi inventor.

- Vocabulari bàsic en català, castellà i anglès (joc, tauler, peces...).

- Numeració de l’1 al 64.

- Línies rectes horitzontals, verticals i diagonals; files i columnes.

- Línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars.

- Lectura de coordenades. Interseccions.

- Moviment i captura del peó, del rei i de la dama.

- Curses de peons, diferents varietats: amb taps i amb el rei.

- Càlcul mental.

- Escac, escac i mat i ofegat.

- Problemes d'estratègia.

- Problemes de mat en una jugada.

- La oració.

- L'Anotació de la partida.

- Coronació del peó.

- Escac, escac i mat i ofegat.

- Mat de la dama i el rei.

- Mesura de superfícies. Concepte d’àrea i de perímetre.

- Concepte de multiplicació i introducció a les taules de multiplicar.

- El quadrat i el rectangle. Les seves parts.

- Audicions musicals (5a simfonia de Beethoven, El bell Danubi blau,

Misión imposible...). Ball: vals.
35
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

- Interpretació i grabació de dramatitzacions a partir de continguts

d'escacs (mat de la dama i el rei).

- Tipologia textual: la narració.

- Mat de les dues torres.

- Moviment i captura de la torre, de l’alfil i del cavall.

- Concepte d'angle i les seves parts. L'angle recte.

- Angle recte, angle agut i angle obtús.

- El rectangle.

- El quadrat, el rombe i la circumferència.

- Fraccions.

- Càlcul mental.

- Problemes de mat en una jugada.

- Problemes d'estratègia.

- Anotació de la partida.

- L’enroc.

- Captura al pas.

- La oració.

- L’obertura: conceptes bàsics d’estratègia.

- Mats mítics: el pastor, el boig (i com prevenir-los)

- Mig joc, tàctica: la clavada; raigs x; doble amenaça; escac a la

descoberta; escac doble; desviació; sacrifici.

- Problemes de mat en una i en dues jugades.

- Valor de les peces.

- Final: coronació d’un peó, creació d’un peó passat; regla del
quadrat; regla de la oposició.
36
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

- Mat de les dues torres.

- Anotació de partides.

- Seguiment de l’actualitat nacional i internacional dels escacs.

- L’obertura: estils i aprofundiment de la italiana.

- Coneixement d’algunes “celades”.

- Repàs dels recursos tàctics i mats en dues i tres jugades.

- Atac al rei en el costat oposat del tauler.

- Joc de l’alfil i joc del cavall, contraposició i comparativa.

- Joc de la torre i joc de la dama.

- Estructura de peons i illes.

- Caselles febles.

- Mat de la torre i el rei.

- Final de rei i peó contra rei.

- Final de torre i peó contra torre.

- Anotació de partides.

- Seguiment de l’actualitat nacional i internacional dels escacs.

37
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial:

Continguts Competències

Origen dels escacs. Llegenda del savi inventor. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Vocabulari bàsic en català, castellà i anglès (joc, tauler, 1, 2, 3, 7, 8

peces...).

Numeració de l’1 al 64. 1, 2, 3, 7, 8

Línies rectes horitzontals, verticals i diagonals; files i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

columnes.

Línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Lectura de coordenades. Interseccions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Moviment i captura del peó, del rei i de la dama. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8

Curses de peons, diferents varietats: amb taps i amb el 1, 2, 3, 6, 7, 8

rei.
Càlcul mental. 1, 2, 3, 4, 7, 8

Escac, escac i mat i ofegat. 1, 2, 3, 6, 7, 8

Problemes d'estratègia. 1, 2, 3, 6, 7, 8

Problemes de mat en una jugada. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8

La oració. 1, 2, 3, 5, 7, 8

L’Anotació de la partida. 1, 2, 3, 5, 7, 8

Coronació del peó. 1, 2, 7, 8

38
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial (continuació):

Continguts Competències

Escac, escac i mat i ofegat. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8

Mat de la dama i el rei. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Mesura de superfícies. Concepte d’àrea i de perímetre. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Concepte de multiplicació i introducció a les taules de 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

multiplicar.

El quadrat i el rectangle. Les seves parts. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Audicions musicals (5a simfonia de Beethoven, El bell 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Danubi blau, Misión imposible...). Ball: vals.

Interpretació i grabació de dramatitzacions a partir de 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

continguts d'escacs (mat de la dama i el rei).

Tipologia textual: la narració. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Mat de les dues torres. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8

Moviment i captura de la torre, de l’alfil i del cavall. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Concepte d'angle i les seves parts. L'angle recte. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Angle recte, angle agut i angle obtús. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

El rectangle. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

El quadrat, el rombe i la circumferència. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Càlcul mental. 1, 2, 3, 6, 7, 8

Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial (continuació):

39
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Continguts Competències

Problemes de mat en una jugada. 1, 2, 3, 6, 7, 8

Problemes d'estratègia. 1, 2, 3, 6, 7, 8

Anotació de la partida. 1, 2, 3, 5, 7, 8

L’enroc. 1, 2, 3, 5, 7, 8

Captura al pas. 1, 2, 3, 5, 7, 8

La oració. 1, 2, 3, 5, 7, 8

Competències

1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4. Competència artística i cultural.

5. Competència digital.

6. Competència social i ciutadana.

7. Competència d’aprendre a aprendre.

8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

40
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Desenvolupament del programa. Sessions.

Activitats.
Sessions

La idea és fer un desdoblament o bé tenir dos mestres a l’aula

en sessions d’una hora. Aquest és el temps ideal, doncs
dediquem els primers minuts a preparar-nos:adequar l’espai, les
taules i el material. Tot seguit es fa un repàs ràpid de l’última
sessió i, a continuació, introduïm nous continguts, expliquem
nous jocs o bé en repassem els darrers abans de fer noves
explicacions. Sempre cal recollir-ho tot i deixar-ho ben endreçat.

L’ideal ésde disposar de dos mestres a l’aula (la persona més

“especialista” i el/ la mestre/a tutor/a). D’aquesta manera
aconseguim implementar millor el programa i el/ la mestre/a
tutor/a, pot també ser-ne partícep, tot podent en altres classes,
potser aprofitar els continguts tractats o bé relacionar-los amb
altres matèries. A més a més resulta molt més fàcil avaluar per
competències a partir de graelles d’observació. L’alumnat,
immers en el joc, aplica diferents coneixements sense adonar-
se’n i mostra la seva habilitat competent.

Material

Per dur a terme les activitats cal taulers i peces per als alumnes.
Per poder fer les explicacions cal d’una tauler pissarra digital
amb connexió a internet i, optatiu, que l’ordinador disposi d’un
mòdul d’escacs.

Altres materials: cartells referents (moviments de les peces,

normes del joc...); fitxes de treball; cartes i daus d’escacs (per
tenir més recursos i fer més atractiva encara la classe);
plastilina; bosses d’escombraries (creació de materials: peces
inventades, disfresses...)

41
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Activitats
Desenvolupar la programació per contribuir a adquirir les
competències que l’alumnat ha d’haver estat capaç d’adquirir en
finalitzar l’etapa de primària és el primer objectiu d’aquest projecte,
però no és l’únic. El complementa una sèrie d’activitats que
l’enriqueixen i donen veritable sentit al projecte.

Per aquest motiu caldria crear una comissió o grup de treball per,
entre d’altes qüestions: crear fitxes de treball (programació); crear
rúbriques o fitxes d’avaluació; coordinació amb infantil; coordinació
amb educació especial; creació de materials (disfresses, nous jocs,
cartes...); desenvolupament i coordinació de campionats, concursos
(resolució de problemes, disseny de la portada del bloc d’escacs);
actualització anual de la programació del projecte (creació d’un pla
anual); actualització del web d’escacs i del canal youtube... Podríem
relacionar també, però ja en horari extraescolar, la celebració d’un
curs d’iniciació als escacs per a pares i mares i d’una extraescolar
d’escacs per a la canalla.

Fitxes de treball:

Revisió de les existents i creació de noves en funció de les

necessitats.

Rúbriques/fitxes d’avaluació:

Revisió de les existents i creació de noves en funció de les

necessitats.

Coordinació

A mig termini es pot pensar a introduir els escacs a educació infantil,

caldria que hi hagués en la comissió, al menys, una persona de cada
etapa.

Pensem amb alumnes concrets que presenten dificultats concretes:

comportament, aprenentatge, comprensió lectora, atenció, motivació,
empatia... Alguns d’ells manifesten sovint força interés pels escacs.
Amb coordinació amb les mestres d’educació especial podem
42
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

desenvolupar un pla individual que contempli cada cas i veure’n

posteriorment els seus resultats per avaluar-lo.

Creació de materials

Per tal de crear materials caldria que una comissió se n’encarregués

de la seva elaboració. Pensem que la programació és multidisciplinar i
abarca desde l’elaboració de disfresses a jocs que ni tan sols es
troben al mercat, com ara el TABLECHESS.

Amb la comissió i, en coordinació amb educació especial i tutors/es ,

podríem crear material interdisciplinar per treballar llengua, medi o
qualsevol altra àrea. Per exemple: cartronets amb mots per ser
capturats,de la mida màxima d’una casella.

Campionats i concursos

La celebració d’un campionat d’escacs a l’hora del pati és una tasca

complexa i que comporta un despesa important d’energia, però també
molta satisfacció. Acostuma a ser un marc de convivència i
d’integració molt enriquidor, a la vegada que ajudem a desenvolupar
competències, com ara l’autonomia i la iniciativa personals , i valors.
Sovint els campionats d’escacs a l’escola generen inspiració i
motivació en l’alumnat.

Es pot concebre, per altra banda, altres campionats, fora de la

concepció clàssica d’ “open”: “escacs empàtics”; parelles mixtes;
curses de peons...

Habilitar un espai d’escacs a l’escola que fomenti la reflexió i la

participació a partir de concursos de resolució de problemes
enriqueixen també la vida de l’escola i la fa més atractiva i
engrescadora tant per a l’alumnat, com també pels diferents agents
que hi conviuen.

43
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Portada del bloc d’escacs

Obertura participativa d’un procés de selecció entre l’alumnat i les

famílies d’una portada per al bloc d’escacs de disseny exclusiu i
original.

Pla anual del Projecte d’escacs

Caldria fer una previsió de les activitats del projecte a realitzar durant
el curs i avaluar-les al final del mateix. Això inclou tant les activitats
(noves o de manteniment) com també la programació, per tenir-la
sempre al dia.

Actualització dels webs d’escacs

Es parteix amb dos webs d’escacs. En el bloc d’escacs es publiquen

continguts/classes d’escacs, es fa difusió del treball de l’escola, així
com d’algunes notícies i fets destacables del món dels escacs actuals.
En el canal de youtube es pengen vídeos originals on participa part del
nostre alumnat per tal de fer difusió del treball es fa a l’escola.

Curs per a les famílies

Amb l’aprovació d’aquest projecte s’oferiria a les famílies un curs

gratuït d’iniciació als escacs, durant quatre tardes del mes de
setembre, a fi de promoure el joc, els seus beneficis i les relacions
intergeneracionals.

Extraescolars d’escacs per als infants

Aquesta activitat s’allunya en part del treball més curricular i

interdisciplinar que es fa en la programació del projecte. En tant que

44
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

extraescolar esportiva contemplaria més els aspectes més lúdics. Per

altra banda, l’aprenentatge del joc es faria més ràpid i especialitzat.
Amb el temps i, en coordinació amb les famílies implicades, podríem
contemplar la possibilitat de participar en competicions escolars.

Fonts consultades:

Currículum Educació Primària (Decret 119/2015, de 23 de juny,

d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària). CVE-DOGC-
A-15176019-2015.

[Link]

Un currículum competencial per a l’educació primària (Generalitat

de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2016)

[Link]
_pri/cape/info_prima_ria_29_6.pdf

Projecte els escacs a l’escola i a l’institut, una eina educativa

(Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2016)

[Link]
cs/index

Projecte “Dona’m la mà” (Marta Amigó, 2010).

[Link]
_pri/escacs/els_escacs_com_a_eina_educativa_baldiri_reixac.pdf

Projecte “Mou fitxa” (Ignasi Martínez, 2015).

[Link]
[Link]

45
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Chess in education research summary (Robert Fergusson, 1995).

Traducció al castellà: Sumario de las investigaciones del ajedrez en la
educación (Jorge Barón, 2009).

[Link]
investigacion-ajedrez-educacion-ferguson/

Els escacs com a eina terapèutica i d’aprenentatge (Oriol Calvet,

2015).

[Link]
daprenentatge-1/

El ajedrez nutre la educación innovadora (Leontxo García, 2017)

[Link]
o/1490179217_496640.html

El espectáculo de la inteligencia (Jorge Wagensberg, 2016)

[Link]
inteligencia-articulo-wagensberg-5695660

Citas de ajedrez (chess-poster, portal d’escacs)

[Link]
[Link]/spanish/notas_de_ajedrez/citas_de_ajedrez.htm

Escacs Guimerà (Xavier Garcia Bou, portal d’escacs educatius)

[Link]

46
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Ajedrez a la escuela (portal d’escacs educatius de profes innovadors

d’Aragó)

[Link]

Educachess (portal d’escacs educatius amb materials interdisciplinars

i transversals)

[Link]

Ajedrez educativo: Nuevo bloque monográfico en las jornadas

DIM (Revista digital DIM nº36, Jordi Prió; Joaquín Fernández Amigo,
Míriam Monreal, Xavier Garcia Bou).

[Link]

Las transversalidades del ajedrez (Joaquín Fernández Amigo,

Editorial Balàgium, 2016)

Neuroeducación en el aula (Jesús C. Guillén, Amazon 2017)

47
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Annex:
Fitxes de treball

48
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Numera cada casella com vulguis i escriu, a sota, quantes caselles hi ha en total:

Hi ha en total ______________ caselles.

2. Escriu la numeració correcta de cada casella.

49
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça una línia recta de color blau en les dues files que tu vulguis. En el marge esquerra
numera cadascuna de les files.

Hi ha en total ______________ files.

2. Traça una línia de color vermell en les dues columnes que tu vulguis . En el marge de
sota numera amb lletres cadascuna de les columnes.

Hi ha en total ______________ columnes.

50
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça les línies rectes diagonals i, després, compta-les.

Hi ha en total ______________ diagonals.

2. Traça de color groc les línies rectes diagonals d’un sentit i, de verd, les línies rectes
diagonals de l’altre sentit.

Hi ha en total ______________ diagonals de color groc.

Hi ha en total ______________ diagonals de color verd.

51
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Escriu el nom correcte de cada casella.

2. Traça de color blau la fila 4.

3. Traça de color vermell la columna g.
4. Traça de color groc la diagonal a3-f8.

5. Quina casella és la intersecció de la fila 4 i la columna g?

____________. Marca-la.

52
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça dues línies rectes horitzontals que siguin paral·leles.

2. Traça dues files rectes verticals que siguin paral·leles.

3. Traça dues línies rectes diagonals que siguin paral·leles.

53
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

3. Traça una línia recta vertical i una d’horitzontal que siguin perpendiculars.

Quina casella és la intersecció de les dues línies que has dibuixat?

____________. Marca-la.

1. Traça dues línies rectes diagonals que siguin perpendiculars.

Quina casella és la intersecció de les dues línies que has dibuixat?

____________. Marca-la.

54
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça el recorregut que fan els peons blancs fins arribar a la vuitena fila.

55
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça el recorregut que fa el rei blanc fins a capturar els peons sense posar-se en perill i
a sota el del rei negre.

56
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça el recorregut que fa la dama capturant en l’ordre correcte les paraules que formen
una oració.

57
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Quines són les tres defenses diferents en un escac?

2. Inventa’t una posició d’escac i mat amb aquestes peces:KQk

58
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça el recorregut que fa la torre capturant en l’ordre correcte les paraules que formen
una oració.

2. Mou la torre una sola vegada, i sempre des d’on està, per formar angles rectes amb els
peons. Després dibuixa’ls amb un color diferent cadascun.

59
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Traça el recorregut que fa l’alfil per dibuixar un rectangle amb quatre moviments.

2. Movent l’alfil forma diferents angles amb el rei com vèrtex fix i la dama, també fixa.
Després dibuixa’ls i classifica’ls

60
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. El cavall està molt prim i el volem engreixar, assenyala en cada cas quin són els colors
que hauria de menjar-ne.

61
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Amb quatre moviments forma un quadrat amb el cavall negre i un rombe amb el blanc,
després traça els recorreguts.

2. Marca les caselles on pot saltar el cavall, després traça una circumferència unint
aquestes caselles.

62
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. Per arraconar el rei negre i fer escac i mat anirem deixant-li espais cada vegada més
petits

Quina figura geométrica forma el tauler d’escacs? __________

Quina superficie té? ______d’amplada i _______d’alçada=___

2. Emprem els superpoders de la dama i primer li retallem espais per les files.

Quina figura geomètrica forma l’espai que ara té el rei? _________

Quina superfície té? ________ d’amplada i ________ d’alçada=___

63
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Nom: Data:

1. A continuació emprem el segon superpoder de la dama i li retallem espai per les files i
per les columnes.

Quina figura geométrica ens surt ara? __________

Quina superficie té? ______d’amplada i _______d’alçada=___

2. Ara anem seguint el rei (vals), fins a portar-lo al racó i deixar-li dues caselles per
poder-se moure i no ofegar-lo.

Quina figura geomètrica forma l’espai que ara té el rei? _________

Quina superfície té? ________ d’amplada i ________ d’alçada=___

64
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Treball interdisciplinar 2n. Nom:

Superqueen: una tragedia interdisciplinar

Introducció. Música: Simfonia n5. Beethoven .

Explica què és el que succeeix.

_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

1r acte. Música: El bell Danubi blau (vals). Johan Strauss, fill.

65
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

Explica què és el que succeeix.

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

2n acte. Banda sonora de Misión imposible.. Lalo Schifrin

Explica què és el que succeeix.

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

66
 Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

3r acte. Música: Simfonia n5. Beethoven. Repic de timbals

Explica què és el que succeeix.

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Final. Música: We are the champions. Queen

67
Projecte d’escacs educatius Tothom juga; tothom hi guanya

68