 Pregar Temps durant l’any

Diumenge 5è
la Paraula 8 de febrer de 2015

Pregària inicial
Pare, tu que ets font de vida, dóna'ns la gràcia de respondre a la crida del
teu Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre
mestre i pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el
camí de la veritat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre.

Llegeixo la Paraula Marc 1,29-39

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan
a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors
mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre
li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimo-
niats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts
malalts de diverses malalties; va treure també molts dimonis, i no els dei-
xava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i
s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a buscar-lo. Quan
el trobaren, li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a
d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva
missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i tra-
ient els dimonis.

Entenc la Paraula
El pas de la sinagoga a la casa, i després al carrer, ens diu que Jesús porta
la salvació a tots els llocs on es desenvolupa la vida i a totes les persones
que tenen necessitat de alliberament.
Amb tota naturalitat se'ns parla de la sogra de Pere, encara que mai es
parli de l'esposa. En aquella societat era impensable l'estat de solter, i Je-
sús va donar per bones les normes existents en relació amb la sexualitat,
al matrimoni o a la família.
«Ell li va donar la mà, i la va fer llevar». Per dir que la va fer llevar, Marc
empra egeiren, el mateix verb, amb què designa la resurrecció. És clar el
sentit que li vol donar.
«La febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula». Jesús guareix
perquè la dona pugui servir. Al món grec, el servei (diakonía) es conside-
rava una deshumanització. En canvi, a les primeres comunitats cristianes,
era el signe de seguiment de Jesús.
El verb que s'utilitza en grec és diakonei = servia. Els cristians van triar pre-
cisament la paraula “diakonía» per expressar el nou fonament de les rela-
cions humanes en la comunitat. El mateix Jesús dirà que no ha vingut a ser
servit, sinó a servir.
«Al vespre, quan el sol s’havia post... » Ens està indicant que els qui s'admi-
raven de les paraules i obres de Jesús, no havien superat la dependència de
la Llei, que era la causa de l'opressió. En pondre’s el sol acabava el dissabte,
i l'obligació de descans. Per tant, ells ja podien portar els malalts i Jesús els
podia guarir, sense faltar al primer precepte de la Llei.
«Ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure també molts
dimonis». Tots busquen Jesús perquè els guareixi. Aquí hem de fer una
profunda reflexió. Tots els evangelis parlen primer d’un èxit espectacular
de la predicació de Jesús. Més endavant es veurà que a la gent només li
interessa el benefici material de ser atesos en les seves necessitats.
«Se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant». És molt significatiu que
en molts llocs dels quatre evangelis es digui que Jesús es retirava a pregar.
El diumenge passat llegíem a l'evangeli que «Jesús parlava amb autoritat,
no com els mestres de la llei». La clau està en aquest descobriment conti-
nuat de la presència de Déu en ell. Malgrat l'absorbent activitat, trobava
temps per estar tot sol i carregar les bateries. Els evangelis ens diuen que
també anava al temple, però la veritable trobada amb Déu la realitzava tot
sol i enmig de la natura.
«Tothom us està buscant» En el relat trobem tres exageracions intencio-
nades: tothom us està buscant; tota la ciutat; tots els malalts i els endimo-
niats.
Els deixebles estan en la mateixa dinàmica que la gent. No volen que el
seu Mestre perdi l'ocasió d'afermar el seu prestigi i el seu poder. Però Je-
sús sabia molt bé el que havia de fer: «Anem a d’altres llocs». Ha vingut
per predicar, no per presumir i abassegar amb un èxit espectacular.
L'evangeli és bona notícia, però no sempre la bona notícia coincideix amb
el que la gent espera. Deixa entreveure que la recerca és només interès
egoista.

Medito la Paraula
«La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús.
Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre li desaparegué i ella mateixa
els serví a taula.»
1. En quina mesura em puc identificar avui amb la sogra de Pedro que
està malalta i amb febre? Quines són les meves “malalties” i les meves
“febres” avui?
2. Deixo que Jesús s'apropi, em doni la seva mà i em guareixi de les me-
ves malalties?
3. Experimento la força i la gràcia de Déu en el meu cor que m'impulsen
al servei?
4. Porto d’altres “malalts” a la porta de la “casa” de Jesús perquè Ell els
guareixi?

«De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi
quedà pregant.»
1. Què em suggereix l'actitud de Jesús que es lleva de matinada i se'n va
a un lloc solitari per pregar?
2. Què és la pregària per a mi i què crec que hauria de ser en la meva
vida?

«Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles
veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». La gent passa
del Jesús que proclama la Bona Nova del Regne, i només s'interessa en el
Jesús que cura.
1. Per què busco el Senyor? Pel Regne o pel miracle?
2. Sóc capaç d'aprendre de Jesús que no es deixa manejar per les cir-
cumstàncies sinó que escull el que ha de fer a cada moment segons la
voluntat del Pare que descobreix en l'oració?
Prego amb la Paraula
«Feu el que Jo he fet...»
Et donem gràcies, Pare,
perquè Jesús, el teu Fill, la teva Paraula,
ens ha parlat de la teva gran misericòrdia.
Ell ha passat pel món fent el bé,
i alliberant els oprimits per la malaltia.
Ell ha anunciat i ha començat el teu Regne:
la vida i el món nous que tu vols
per als teus fills i filles, tu que els estimes
amb la tendresa d’una mare, d’un pare.
L’exemple de Jesús ens estimula
a fer el mateix que ell va fer
en la lluita contra el mal i la mort,
a favor dels pobres i desemparats.
Fes que tota la humanitat
–i també la creació que sofreix–,
senti la mà dels teus fills i filles,
que l’ajudin a realitzar-se plenament
en la pau, segons la teva voluntat.

Pregària final
Senyor Jesucrist, et donem gràcies per l'amor amb què has acompanyat i
continues acompanyant els teus deixebles. Gràcies per haver compartit
amb nosaltres la teva relació amb el Pare i amb l'Esperit. Fes, Senyor, que
ens mantinguem en tu –com els sarments en el cep– i que donem molt de
fruit. Tu que ens vas estimar fins al límit i vius i regnes amb el Pare i l'Es-
perit Sant pels segles dels segles. Amén.
  Orar Tiempo Ordinario
Domingo V
la Palabra 8 de febrero de 2015

Oración inicial
Padre, tú que eres fuente de vida, danos la gracia de responder al llamado
de tu Hijo Jesús que nos ha hecho sus amigos. Haz que siguiéndole a Él,
nuestro maestro y pastor, vivamos su mandamiento nuevo y permanezca-
mos en el camino de la verdad. Por Jesucristo tu Hijo y Señor nuestro.

Leo la Palabra Marcos 1,29-39

En aquel tiempo, al salir Jesús y sus discípulos de la sinagoga, fue con San-
tiago y Juan a casa de Simón y Andrés. La suegra de Simón estaba en cama
con fiebre, y se lo dijeron. Jesús se acercó, la cogió de la mano y la levantó.
Se le pasó la fiebre y se puso a servirles.
Al anochecer, cuando se puso el sol, le llevaron todos los enfermos y en-
demoniados. La población entera se agolpaba a la puerta. Curó a muchos
enfermos de diversos males y expulsó muchos demonios; y como los de-
monios lo conocían, no les permitía hablar.
Se levantó de madrugada, se marchó al descampado y allí se puso a orar.
Simón y sus compañeros fueron y, al encontrarlo, le dijeron. «Todo el
mundo te busca.» Él les respondió: «Vámonos a otra parte, a las aldeas
cercanas, para predicar también allí; que para eso he salido.» Así recorrió
toda Galilea, predicando en las sinagogas y expulsando los demonios.

Entiendo la Palabra
El paso de la sinagoga a la casa, y después a la calle, nos dice que Jesús
lleva la salvación a todos los lugares en donde se desarrolla la vida y a to-
das las personas que tienen necesidad de liberación.
Con toda naturalidad se nos habla de la suegra de Pedro, aunque nunca
se hable de la esposa. En aquella sociedad era impensable el estado de
soltero, y Jesús dio por buenas las normas existentes con relación a la se-
xualidad, al matrimonio o a la familia.
“La cogió de la mano y la levantó”. Para decir que la levantó, Marcos em-
plea egeiren, el mismo verbo, con el que designa la resurrección. Está claro
el sentido que le quiere dar.
“Se le pasó la fiebre y se puso a servirles”. Jesús cura para que la mujer
pueda servir. En el mundo griego, el servicio (diakonía) se consideraba una
deshumanización. En las primeras comunidades cristianas, era el signo de
seguimiento de Jesús.
El verbo que se utiliza en griego es diakonei = servía. Los cristianos eligie-
ron precisamente la palabra “diakonía” para expresar el nuevo funda-
mento de las relaciones humanas en la comunidad. El mismo Jesús dirá
que no ha venido a ser servido, sino a servir.
“Al anochecer...” Nos está indicando que los que se admiraban de las pa-
labras y obras de Jesús, no habían superado la dependencia de la Ley, que
era la causa de la opresión. Al ponerse el sol terminaba el sábado, y la
obligación de descanso. Por lo tanto, ya podían ellos llevar a los enfermos
y Jesús curar, sin faltar al primer precepto de la Ley.
“Cura a muchos y expulsa muchos demonios”. Todos buscan a Jesús para
ser curados. Aquí debemos hacer una profunda reflexión. En todos los
evangelios se comienza con un éxito espectacular de la predicación de Je-
sús. Más tarde se verá que no les interesa nada más que ese beneficio
material de ser atendidos en sus necesidades.
“Se marcha a descampado y allí se puso a orar”. Es muy significativo que
en muchos lugares de los cuatro evangelios se diga que Jesús se retiró a
orar. "Se levantó de madrugada, se fue a un descampado y allí se puso a
orar". "Pasó la noche en oración". "Por la mañana estaba allí sólo".
El domingo pasado decía el evangelio que hablaba con autoridad, no como
los letrados. La clave está en este descubrimiento continuado de la pre-
sencia de Dios en él. A pesar de la absorbente actividad, encontraba
tiempo para estar a solas y cargar las baterías. Los evangelios nos dicen
que también iba al templo, pero el verdadero encuentro con Dios lo reali-
zaba a solas y en medio de la naturaleza.
“¡Todo el mundo te busca!” En el relato encontramos tres exageraciones
intencionadas: todo el mundo te busca; la población entera; todos los en-
fermos y poseídos.
Los discípulos están en la misma dinámica que la gente. No quieren que su
Maestro pierda la ocasión de afianzar su prestigio y su poder. Pero Jesús
sabía muy bien lo que tenía que hacer: “Vámonos a otra parte”. Ha venido
para predicar, no para presumir y arrollar con un éxito espectacular.
El evangelio es buena noticia, pero no siempre la buena noticia coincide
con lo que la gente espera. Deja entrever que la búsqueda es sólo interés
egoísta.

Medito la Palabra
«La suegra de Simón estaba en cama con fiebre, y se lo dijeron. Jesús se
acercó, la cogió de la mano y la levantó. Se le pasó la fiebre y se puso a
servirles.»
1. ¿En qué medida me puedo identificar hoy con la suegra de Pedro
que está enferma y con fiebre? ¿Cuáles son mis “enfermedades” y
mis “fiebres” hoy?
2. ¿Dejo que Jesús se acerque me tome mi mano y me cure de mis
enfermedades?
3. ¿Experimento la fuerza y la gracia de Dios en mi corazón que me
impulsan al servicio?
4. ¿Llevo a otros “enfermos” a la puerta de la “casa” de Jesús para
que Él los sane?
«Se levantó de madrugada, se marchó al descampado y allí se puso a
orar.»
1. ¿Qué me sugiere la actitud de Jesús que se levanta de madrugada
y se va a un lugar solitario para orar?
2. ¿Qué es la oración para mí i qué creo que debería ser en mi vida?

«Todo el mundo te busca.»

1. ¿Por qué busco al Señor? ¿Por el Reino o por el milagro?
2. ¿Soy capaz de aprender de Jesús que no se deja manejar por las
circunstancias sino que discierne lo que tiene que hacer en cada
momento según la voluntad del Padre que descubre en la oración?
Rezo con la Palabra
«Haced lo que Yo he hecho...»
Te damos gracias, Padre,
porque Jesús, tu Hijo, tu Palabra,
nos ha dado a conocer tu gran misericordia.
Él pasó por el mundo haciendo el bien,
y liberando a los oprimidos por el mal.
Él ha anunciado y empezado tu Reino:
la vida y el mundo, que tú quieres
para tus hijos e hijas, tú que los amas
con la ternura de una madre, de un padre.
El ejemplo de Jesús nos estimula
a hacer lo mismo que él hizo
en la lucha contra el mal y la muerte,
en favor de los pobres y desamparados.
Haz que toda la humanidad
–y también la creación que sufre–,
sienta las manos de tus hijos e hijas
que le ayudan a realizar-se plenamente
en la paz, según tu voluntad.

Oración final
Señor Jesucristo, te damos gracias por el amor con que has acompañado
y sigues acompañando a tus discípulos. Gracias por haber compartido con
nosotros tu relación con el Padre y con el Espíritu. Haz, Señor, que perma-
nezcamos en ti como los sarmientos en la vid y que demos fruto. Tú que
nos amaste hasta el fin y vives y reinas con el Padre en la unidad del Espí-
ritu Santo por los siglos de los siglos. Amén.