Está en la página 1de 8

 Pregar Temps durant l’any

Stma. Trinitat
la Paraula 31 de maig de 2015

Pregària inicial
Senyor Jesús, dóna'ns el teu Esperit que és comunió. Que Ell ens sostingui
en els nostres camins, que ens faci forts per a la missió i ens convertirem
en testimonis teus enmig del món. Amén

Llegeixo la Paraula Mt 28,16-20


En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la munta-
nya que Jesús els havia indicat.
En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren.
Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra.
Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i
de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo
seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Entenc la Paraula
El relat de Mateu que acabem de llegir, és un prodigi de síntesi teològica.
No hi apareix cap al·lusió a la pujada al cel, ni a deixar de veure’l. Consta,
simplement, d’una localització concreta i tres idees bàsiques.
Localitzar l’escena en una muntanya sense nom, és una indicació prou
clara que el que li interessa no és el lloc, sinó el simbolisme. La muntanya
significa l’àmbit del diví, on hi ha Déu i on també vol situar Jesús.
Que Mateu ho situï en Galilea, té també un significat molt important. És a
Galilea on Jesús havia començat la seva predicació. És allí on vol localitzar el
començament de la predicació de l’Església naixent. A més vol ressaltar que
a Jerusalem havien rebutjat Jesús i ja no era el lloc per trobar-se amb Déu.
La primera idea que ressalta és la de la glorificació de Jesús. «Déu m’ha
donat plena autoritat en el cel i a la terra.» Indica la màxima exaltació pos-
sible. Naturalment aquesta autoritat no la podem entendre en sentit de
‘poder coercitiu’, sinó de ‘glorificació absoluta’ per haver-se identificat
amb Déu en el do total de si mateix.
La segona és l’enviament a propagar el missatge. També té un caràcter
absolut «a tots els pobles». El tema de la missió és cabdal en tots els relats
pasquals. Sembla com si fos una obsessió de la primera comunitat.
Intenten justificar el que era ja pràctica generalitzada dels primers cristi-
ans. El predicar i expandir el «Regne de Déu», no és un caprici d’uns il·lu-
minats exaltats, sinó un mandat exprés de Jesús. Tot cristià té com a pri-
mera obligació, portar als altres el missatge salvador del seu Mestre.
La fórmula «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant», ens està parlant
d’una llarga marxa en teologia pasqual. És impensable que s’utilitzés des
del principi. La primera fórmula per al baptisme va ser «en el nom del Se-
nyor Jesús».
Més important és la particularitat de l’ensenyament. No es tracta d’ense-
nyar doctrines ni ritus, sinó d’impulsar una manera d’actuar. Això està
molt d’acord amb la insistència dels evangelis en les obres com a manifes-
tació de la presència de Déu en Jesús, i com a conseqüència de l’adhesió a
Jesús.
Si tenim en compte que el nucli de l’evangeli és l’amor, comprendrem que
en la pràctica, el primer que s’ha de manifestar en un cristià, és aquest
amor. «Fets, no paraules.»
La tercera idea és també clau en la comprensió del misteri pasqual. «Jo
seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món”. Va ser el tema de l’evan-
geli del diumenge passat: «no us deixaré orfes». Sense aquesta presència
seria impossible dur a terme la tasca encomanada.
Els evangelis ja havien deixat clar que tot el que va fer Jesús era obra del
Pare o bé que era l’Esperit el qui actuava en ell. Ara segueix sent Déu en
les seves tres dimensions el qui es disposa a continuar l’obra de salvació a
través dels seus seguidors.
Cal ressaltar que el final de l’evangeli de Mateu sigui precisament la pro-
mesa de Jesús de restar sempre amb nosaltres. Notem que Jesús diu: «en-
viar l’Esperit», «quedar-se ell amb nosaltres», «que el Pare vindrà a cadas-
cun». Són maneres de dir que no ens han de confondre: Tots tres «vin-
dran» a la meva consciència quan jo m’adoni que ja hi són. De fet, no han
de venir d’enlloc.
Medito la Paraula
 Quina és avui per a mi la muntanya, on em trobo amb Jesús?
 Quins són els «llocs» que el Senyor m’indica perquè em trobi amb Ell?
 Tinc actitud d’adoració davant el Senyor? Em prostro als seus peus com a
senyal d’humilitat i submissió a Déu?
 Accepto Jesús com Déu i Senyor, ple de poder per governar tot l’univers?
 Faig cas de les paraules de Jesús?
 És prou trinitària la meva fe?
 Accepto el misteri de la unitat i diversitat que es dóna en el mateix Déu?
Accepto la unitat i la diversitat en la vida en general: a la meva família, a
l’Església…?
 Ensenyo a d’altres germans el missatge de salvació? Sóc «catequista» dels
germans que Déu posa en l’horitzó de la meva vida?
 Què en penso de l’última frase de l’evangeli de Mateu? Em dóna espe-
rança i serenitat? Em sento cuidat i consolat?
 Dubto de la presència de Jesús en la meva vida?
 Em costa de reconèixer la presència de Jesús en el camí de la meva vida?
 Escolto el que Jesús em vol dir?

Prego amb la Paraula


Creiem en un «Déu comunitat»
Que sigui santificat el teu Nom, oh Déu Trinitat:
tu ets el nostre Pare,
tu ens mostrat el teu rostre en Jesucrist,
tu ets Esperit, ets Alè i ets Ventada,
tu poses ànima i dónes ànim a les nostres vides.
Oh Déu, tres vegades Sant: obre el nostre cor
a la grandesa del teu misteri d’amor i comunió.
I ja que tu ets un «Déu comunitat»
i a nosaltres ens has fet a imatge teva,
fes que esmercem la nostra vida
a crear unitat i comunió al nostre voltant.
Que el teu Esperit faci de nosaltres
constructors d’aquella unitat i comunió
que nosaltres admirem en la Trinitat:
que no destrueixi o negui les diferències
sinó que les respecti, les valori i les integri
per tal que sigui més plena la nostra comunió,
i més rica la comunitat dels teus fills i filles.

Altres paraules m’ajuden


Confessió de la Trinitat i compromís social
«Confessar un Pare que estima infinitament cada ésser humà implica
descobrir que “amb això li confereix una dignitat infinita”. Confessar que
el Fill de Déu va assumir la nostra carn humana significa que cada per-
sona humana ha estat elevada al cor mateix de Déu. Confessar que Jesús
va donar la seva sang per nosaltres ens impedeix de conservar cap dubte
sobre l’amor sense límits que ennobleix tot ésser humà. La seva redemp-
ció té un sentit social perquè “Déu, en Crist, no redimeix solament la per-
sona individual, sinó també les relacions socials entre els homes”. Con-
fessar que l’Esperit Sant actua en tothom implica reconèixer que ell pro-
cura penetrar tota situació humana i tots els vincles socials: “L’Esperit
Sant posseeix una inventiva infinita, pròpia d’una ment divina, que pro-
veeix a desfer els nusos dels successos humans, àdhuc els més comple-
xos i impenetrables”. L’evangelització procura cooperar també amb
aquesta acció alliberadora de l’Esperit. El misteri mateix de la Trinitat ens
recorda que hem estat fets a imatge d’aquesta comunió divina, per la
qual cosa no podem realitzar-nos ni salvar-nos sols. Des del cor de l’Evan-
geli reconeixem l’íntima connexió que existeix entre evangelització i pro-
moció humana, que necessàriament ha d’expressar-se i desenvolupar-
se en tota acció evangelitzadora. L’acceptació del primer anunci, que in-
vita a deixar-se estimar per Déu i a estimar-lo amb l’amor que ell mateix
ens comunica, provoca en la vida de la persona i en les seves accions una
primera i fonamental reacció: desitjar, buscar i cuidar el bé dels altres.»
(PAPA FRANCESC, L’alegria de l’evangeli, n. 178).

Pregària final
Senyor Jesús, et donem gràcies per la teva Paraula que ens revela la voluntat
del Pare. Fes que el teu Esperit il·lumini les nostres vides i ens comuniqui la
força per seguir-te cada dia en la missió que ens encomanes. Que com Ma-
ría, la teva Mare, puguem no només escoltar, sinó també posar en pràctica
quant hem rebut, segons la teva voluntat.
 Orar Tiempo ordinario
Stma. Trinidad
la Palabra 31 de mayo de 2015

Oración inicial
Señor Jesús, danos tu Espíritu que es comunión. Que Él nos sostenga en
nuestros caminos, que nos haga fuertes para la misión y nos convertire-
mos en testigos tuyos en medio del mundo. Amén

Leo la Palabra Mt 28,16-20


En aquel tiempo, los once discípulos se fueron a Galilea, al monte que Je-
sús les había indicado. Al verlo, ellos se postraron, pero algunos vacilaban.
Acercándose a ellos, Jesús les dijo: «Se me ha dado pleno poder en el cielo
y en la tierra. Id y haced discípulos de todos los pueblos, bautizándolos en
el nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo; y enseñándoles a guar-
dar todo lo que os he mandado. Y sabed que yo estoy con vosotros todos
los días, hasta el fin del mundo.»

Entiendo la Palabra
El relato de Mateo que acabamos de leer, es un prodigio de síntesis teoló-
gica. No hay en él ninguna alusión a la subida al cielo, ni a dejar de verlo.
Consta, simplemente, de una localización dada y tres ideas básicas.
Situar la escena en un monte sin nombre, es una indicación suficiente de
que lo que le interesa no es el lugar, sino el simbolismo. El monte significa
el ámbito de lo divino, donde está Dios y donde quiere situar también a Je-
sús. Que Mateo lo sitúe en Galilea, tiene también un significado muy im-
portante. En Galilea había comenzado Jesús su predicación. Es allí donde
quiere localizar el comienzo de la predicación de la Iglesia naciente. Ade-
más quiere resaltar que en Jerusalén habían rechazado a Jesús y no era ya
el lugar donde había que encontrarse con Dios.
La primera idea que resalta es la de la glorificación de Jesús. “Se me ha
dado todo poder en el cielo y en la tierra”. Indica la máxima exaltación
posible. Naturalmente no podemos entenderlo en sentido de poder coer-
citivo, sino de glorificación absoluta por haberse identificado con Dios en
el don total de sí mismo.
La segunda es el envío a propagar el mensaje. También tiene un carácter
absoluto “de todos los pueblos”. El tema de la misión es crucial en todos
los relatos pascuales. Parece una obsesión de la primera comunidad.
Intentan justificar lo que era práctica generalizada de los primeros cristia-
nos: predicar y expandir el “Reino de Dios”, no es un capricho de unos ilu-
minados exaltados: es mandato expreso de Jesús. Todo cristiano tiene co-
mo primera obligación llevar a los demás el mensaje salvador del Maestro.
La fórmula “en el nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo”, nos
está hablando de una larga andadura en teología pascual. Es impensable
que se utilizara desde el principio. La primera fórmula del bautismo fue
“en el nombre del Señor Jesús”.
Más importante es la particularidad de la enseñanza. No se trata de ense-
ñar doctrinas ni ritos, sino de instar a una manera de proceder. Esto está
muy de acuerdo con la insistencia de los evangelios en las obras como ma-
nifestación de la presencia de Dios en Jesús, y como consecuencia de la
adhesión a Jesús.
Si tenemos en cuenta que el núcleo del evangelio es el amor, comprende-
remos que en la práctica, lo primero que tiene que manifestarse en un
cristiano, es ese amor. “Obras son amores y no buenas razones”
La tercera idea es también clave en la comprensión del misterio pascual.
“Yo estaré con vosotros todos los días, hasta el fin del mundo”. Fue el tema
del evangelio del domingo pasado: “no os dejaré desamparados”. Sin esta
presencia sería imposible llevar a cabo la tarea encomendada.
Ya los evangelios habían dejado claro que todo lo que hizo Jesús era obra
del Padre o que era el Espíritu el que actuaba en él. Ahora sigue siendo
Dios en sus tres dimensiones el que va a continuar la obra de salvación a
través de sus seguidores.
Hay que resaltar que el final del evangelio de Mateo sea precisamente la
promesa de Jesús de estar siempre con nosotros. Recordar que Jesús ha-
bla de enviar al Espíritu, de quedarse él con nosotros, de que el Padre ven-
drá a cada uno. Son maneras de hablar que no deben confundirnos: Los
tres “vendrán” a mi conciencia cuando me dé cuenta de que están ahí. En
realidad no tienen que venir de ninguna parte.
Medito la Palabra
 ¿Cuál es hoy para mí la montaña donde me encuentro con Jesús?
 ¿Cuáles son los «lugares» que el Señor me indica para que me en-
cuentre con Él?
 ¿Tengo actitud de adoración ante el Señor? ¿Me postro a sus pies
como señal de humildad y sumisión a Dios?
 ¿Acepto a Jesús como Dios y Señor, lleno de poder para gobernar
todo el universo?
 ¿Obedezco las palabras de Jesús?
 ¿Es suficientemente trinitaria mi fe?
 ¿Acepto el misterio de la unidad y diversidad que se da en el mismo
Dios? ¿Acepto la unidad y la diversidad en la vida en general: en mi
familia, en la Iglesia…?
 ¿Enseño a otros hermanos el mensaje de salvación? ¿Soy «cate-
quista» de los hermanos que Dios pone en el horizonte de mi vida?
 ¿Qué pienso de la última frase del Evangelio de Mateo? ¿Me da es-
peranza y serenidad? ¿Me siento cuidado y consolado?
 ¿Me cuesta reconocer la presencia de Jesús en el camino de mi vida?
 ¿Escucho lo que Jesús me quiere decir?

Rezo con la Palabra


Creemos en un «Dios comunidad»
Que sea santificado tu Nombre, oh Dios Trinidad:
tú eres nuestro Pare,
tú nos mostrado tu rostro en Jesucristo,
tú eres Espíritu, eres Aliento y eres Soplo,
tú pones alma y das ánimo a nuestras vidas.
Oh Dios, tres veces Santo: abre nuestro corazón
a la grandeza de tu misterio de amor y comunión.
Y ya que tú eres un «Dios comunidad»
y a nosotros nos has hecho a tu imagen,
haz que dediquemos nuestra vida
a crear unidad y comunión al nuestro lado.
Que tu Espíritu haga de nosotros
constructores de aquella unidad y comunión
que nosotros admiramos en la Trinidad:
que no destruya o niegue las diferencias
sino que las respete, las valore y las integre
para que sea más plena nuestra comunión,
y más rica la comunidad de tus hijos e hijas.

Otras palabras me ayudan


Confesión de la Trinidad y compromiso social
Confesar a un Padre que ama infinitamente a cada ser humano implica
descubrir que «con ello le confiere una dignidad infinita». Confesar que el
Hijo de Dios asumió nuestra carne humana significa que cada persona hu-
mana ha sido elevada al corazón mismo de Dios. Confesar que Jesús dio
su sangre por nosotros nos impide conservar alguna duda acerca del amor
sin límites que ennoblece a todo ser humano. Su redención tiene un sen-
tido social porque «Dios, en Cristo, no redime solamente la persona indi-
vidual, sino también las relaciones sociales entre los hombres». Confesar
que el Espíritu Santo actúa en todos implica reconocer que Él procura pe-
netrar toda situación humana y todos los vínculos sociales: «El Espíritu
Santo posee una inventiva infinita, propia de una mente divina, que pro-
vee a desatar los nudos de los sucesos humanos, incluso los más comple-
jos e impenetrables». La evangelización procura cooperar también con esa
acción liberadora del Espíritu. El misterio mismo de la Trinidad nos re-
cuerda que fuimos hechos a imagen de esa comunión divina, por lo cual
no podemos realizarnos ni salvarnos solos. Desde el corazón del Evangelio
reconocemos la íntima conexión que existe entre evangelización y promo-
ción humana, que necesariamente debe expresarse y desarrollarse en
toda acción evangelizadora. La aceptación del primer anuncio, que invita
a dejarse amar por Dios y a amarlo con el amor que Él mismo nos comu-
nica, provoca en la vida de la persona y en sus acciones una primera y fun-
damental reacción: desear, buscar y cuidar el bien de los demás. (PAPA
FRANCISCO, La alegría del evangelio, n. 178).

Oración final
Señor Jesús, te damos gracia por tu Palabra que nos revela la voluntad del
Padre. Haz que tu Espíritu ilumine nuestras vidas y nos comunique la
fuerza para seguirte cada día en la misión que nos encomiendas. Haz que
nosotros como María, tu Madre, podamos no sólo escuchar, sino también
poner en práctica la Palabra.

También podría gustarte