Está en la página 1de 40

índex

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Atenció a la diversitat en el projecte Saba .............................................................................................. 3

Repàs unitat 1. De l’univers al teu entorn ................................................................................................ 4


Reforç unitat 1. Un viatge pel sistema solar ............................................................................................ 6
Reforç unitat 1. Els girs de la Terra .......................................................................................................... 7
Reforç unitat 1. La Terra. Representació i orientació ............................................................................... 8
Ampliació unitat 1. La Terra. Representació i orientació .......................................................................... 9

Repàs unitat 2. El clima ......................................................................................................................... 10


Reforç unitat 2. L’oratge i el clima ......................................................................................................... 12
Reforç unitat 2. Les zones climàtiques .................................................................................................. 13
Reforç unitat 2. Els climes d’Espanya .................................................................................................... 14
Ampliació unitat 2. Les prediccions meteorològiques ........................................................................... 15

Repàs unitat 3. Som ciutadans .............................................................................................................. 16


Reforç unitat 3. El territori espanyol ...................................................................................................... 18
Reforç unitat 3. Els poders i els símbols de l’Estat ................................................................................. 19
Reforç unitat 3. Llegim tota mena de gràfics ......................................................................................... 20
Ampliació unitat 3. Les piràmides de població ...................................................................................... 21

Repàs unitat 4. La ciutadania europea .................................................................................................. 22


Reforç unitat 4. El continent europeu .................................................................................................... 24
Reforç unitat 4. Els membres de la UE ................................................................................................... 25
Ampliació unitat 4. Els climes i els paisatges d’Europa .......................................................................... 26
Ampliació unitat 4. La Unió Monetària Europea .................................................................................... 27

Repàs unitat 5. L’edat mitjana ............................................................................................................... 28


Reforç unitat 5. Els nous regnes cristians .............................................................................................. 30
Reforç unitat 5. Al-Àndalus ................................................................................................................... 32
Ampliació unitat 5. L’art medieval ......................................................................................................... 33

Repàs unitat 6. L’edat moderna ............................................................................................................ 34


Reforç unitat 6. El món modern ............................................................................................................ 36
Reforç unitat 6. Els Reis Catòlics ........................................................................................................... 37
Reforç unitat 6. La conquesta d’Amèrica ............................................................................................... 38
Ampliació unitat 6. L’art en l’edat moderna ........................................................................................... 39
Atenció a la diversitat
en el projecte Saba
En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes.
Per això, el quadern d’Atenció a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables
per a cobrir les diferents necessitats:

Repàs
• Les fitxes de repàs inclouen activitats que recorren els continguts fonamen-
tals de tota la unitat.
• Poden utilitzar-se per a consolidar definitivament aquests continguts una
vegada acabat l’estudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els
alumnes com a pas previ a l’examen.

Reforç
• Les fitxes de reforç estan focalitzades en els aspectes de més dificultat de
cada una de les unitats didàctiques.
• Inclouen activitats que aborden els continguts bàsics des de diferents punts
de vista, i així, es fan accessibles a un nombre més gran d’alumnes.

Ampliació
• Les fitxes d’ampliació proposen activitats que van un pas més enllà del que
s’ha vist a classe.
• Estan plantejades amb un cert caràcter lúdic, de manera que l’alumne que de
veritat puga fer més, es motive per a fer aquest tipus d’activitats.
• Permeten aprofundir en continguts ja treballats.
Totes aquestes fitxes i els solucionaris corresponents estan disponibles en Sabadigi-
tal. Si vol, el mestre podrà assignar-los des d’allí directament als alumnes que consi-
dere oportú.

Atenció a la diversitat en el projecte Saba 3


uniTAT REPÀS De l’univers a la Terra

1 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

2 Defineix els termes següents.

Estrela  

Planeta  

Satèl·lit  

3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen.

a. Com s’anomena el moviment que fa la Terra sobre el seu eix?

b. Quant de temps tarda a fer-lo?

c. Quin és el principal efecte que provoca?

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4


uniTAT REPÀS De l’univers a la Terra

1 Nom:  Data:  Curs: 

 4 Indica amb quina estació es correspon cada imatge i quin mes comença.

Estació: 

Mes: 

Estació: 

Mes: 

Estació: 

Mes: 

Estació: 

Mes: 

5 En quina fase es troba la Lluna en cada una de les il·lustracions?

6 Uneix cada terme amb la definició corresponent.

Galàxia Galàxia en la qual es troba el sistema solar.

Telescopi Conjunt d’estreles i planetes.

Via Làctia Instrument que serveix per a observar l’espai.

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 5


unitat REFORÇ Un viatge pel Sistema Solar
1 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

 

  

2 A continuació, agrupa’ls segons si són planetes interiors o exteriors.

PLANETES INTERIORS PLANETES EXTERIORS

 

 

 

 

3 Indica amb quin concepte es relacionen les definicions següents.

Cometa Cos compost per gel, pols i roca que gira


molt lluny del Sol.

Asteroide Gran roca que gira al voltant del Sol.

Fragment de roca de dimensions reduï-


Meteorit
des que es desplaça per l’espai.

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 6


unitat REFORÇ Els girs de la Terra
1 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa les oracions que apareixen a continuació amb els termes dels requadres.

A) La Terra tarda 365 dies a fer una volta al voltant del

B) Aquest moviment s’anomena

C) El moviment de la Terra al voltant del Sol provoca la successió d’

Sol translació estacions

2 Uneix cada mes amb l’estació de l’any que comença aquest mateix mes.

desembre primavera

març tardor

juny hivern

setembre estiu

3 Amb quina estació de l’any relaciones les imatges següents?

1.  2

2. 

3
3. 
4

4. 

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 7


unitat REFORÇ La Terra. Representació i orientació
1 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa el següent dibuix.

2 Indica si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.
A) La representació a escala de la Terra o d’una part d’aquesta s’anomena mapa.

B) En un mapa els rius i els mars apareixen representats de color verd.

C) En girar, una part de la Terra rep els raigs del Sol i una altra queda a les fosques.

3 Ordena els diferents moments del dia i de la nit.

a poqueta nit vespre migdia alba

1.                     

2.                     

3.                     

4.                     

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 8


unitat AMPLIACIÓ La Terra. Representació i orientació
1 Nom:  Data:  Curs: 

A través de les coordenades geogràfiques podem situar qualsevol punt sobre la superfície te-
rrestre. Per això, n’hi haurà prou amb saber quin paral·lel i quin meridià s’encreuen sobre aquest
punt, i això ens donarà una latitud i una longitud expressades en graus.

pol Nord

meridià 0
equador

pol Sud

La latitud va des de 0° a l’equador fins a 90° als La longitud va des de 0° fins a 180°, i pot ser
pols, i pot ser nord o sud, segons l’hemisferi on est o oest segons si es localitza a una banda del
es trobe el punt que hem de localitzar. meridià 0° o a l’altra (també anomenat meri-
dià de Greenwich).

1 Observa aquest mapa. Segons les dades oferides, intenta esbrinar amb quina de les ciutats represen-
tades es corresponen les coordenades geogràfiques que s’ofereixen a continuació.
180º 160º O 140º O 120º O 100º O 80º O 60º O 40º O 20º O 0º 20º E 40º E 60º E 80º E 100º E 120º E 140º E 160º E 180º
90º N

80º N

70º N

B 60º N
Moscou
50º N
OCEÀ
40º N
Los Ángeles AT L À N T I C OCEÀ
30º N
PACÍFIC
20º N

10º N
OCEÀ

10º S
PACÍFIC A OCEÀ
20º S
OCEÀ ÍNDIC
30º S
Buenos Aires A T L À N T I C Sidney
40º S

50º S

60º S

a) 34º latitud sud, 54º longitud oest 

b) 55º latitud nord, 37º longitud est 

c) 33º latitud sud, 150º longitud est 

d) 34º latitud nord, 118º longitud oest 

Ciències Socials 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 9


unitat REPÀS El clima
2 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Assenyala el nom dels següents instruments i indica què mesuren (quantitat d’aigua, temperatura...).

Nom:  Nom:  Nom:  Nom: 

Mesura  Mesura  Mesura  Mesura 

 2 Defineix els termes següents.

Temps atmosfèric
  

Clima
  

Calfament global
  

 3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen.


a. Quines són les temperatures màximes?


Temperatures (ºC)
Precipitacions (mm) b. Quan fa més fred?
70 Nápoles 140
ºC
60
(Italia) mm
120

50 100
c. Q
 uina quantitat de pluja es recull durant l’any?
40 80
En quina època plou més?
30 60

20 40

10 20

0 0 d. A
 quin clima dels que hi ha a Espanya penses
G F M A M J J A S O N D
que pertany? Per què?

Ciències socials 5é EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10


unitat REPÀS El clima
2 Nom:  Data:  Curs: 

 4 Pinta aquest mapa i la llegenda, i completa les cartel·les, d’acord amb els climes que es donen a Espanya.

 


Oceànic
Mediterrani interior
Mediterrani litoral
Subtropical
De muntanya

 5 Indica si les següents fonts d’energia acceleren el canvi climàtic o el frenen.

 

 

 6 Uneix el tipus de vegetació amb la zona climàtica on apareix.

freda  ● ● bosc atlàntic


càlida  ● ● vegetació d’alta muntanya
temperada  ● ● jungla

Ciències socials 5é EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11


unitat REFORÇ L’oratge i el clima
2 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Observa el mapa i assenyala quin oratge fa a les comunitats autònomes indicades.

Galícia 

Catalunya 

Andalusia 

Canàries 

 2 Completa aquestes frases.


A. El és el conjunt de característiques meteorològiques d’una zona

durant un període llarg de temps.

B. El clima depén de diversos factors, com la , la distància al mar

i l’

C. Prop de l’ els raigs solars es concentren i donen més calor.

D. A les zones pròximes a la costa, les són més suaus.

 3 Uneix amb fletxes cada instrument de mesurament atmosfèric amb l’element que mesura.

termòmetre  ● ● direcció del vent


baròmetre  ● ● pressió atmosfèrica
penell  ● ● quantitat de pluja
pluviòmetre  ● ● temperatura

Ciències socials 5é EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 12


unitat REFORÇ Les zones climàtiques
2 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Observa el mapa i indica amb quines zones climàtiques es correspon cada regió.
OCEÀ GLACIAL OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

ÀRTIC

60° N Cercle polar àrtic 60° N Cercle polar àrtic

OCEÀ

AT L À N T I C

30° N 30° N
Tròpic de Càncer Tròpic de Càncer

OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ
 Equador Equador
PACÍFIC
OCEÀ OCEÀ

AT L À N T I C ÍNDIC
Tròpic de Capricorn Tròpic de Capricorn
30° S 30° S

60° S Cercle polar antàrtic 60° S Cercle polar antàrtic

OCEÀ GLACIAL

A N TÀ R T I C

 2 Relaciona cada un d’aquests paisatges amb la zona climàtica a la qual pertanyen.

  

 3 Completa aquesta taula.

ZONA CLIMÀTICA cÀlida

Temperatures Molt baixes


    
Abundants a la selva i
Precipitacions    escasses al desert   
Boscos atlàntics i
Vegetació      mediterranis

Ciències socials 5é EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 13


unitat REFORÇ Els climes d’Espanya
2 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Observa el mapa i indica amb quin clima d’Espanya es correspon cada cartel·la.

 


Oceànic
Mediterrani interior
Mediterrani litoral
Subtropical
De muntanya

 2 Relaciona cada una d’aquestes fotos amb el clima a què corresponen.

  

 3 Completa la taula següent sobre els climes d’Espanya.

CLIMA Oceànic Mediterrani Mediterrani De muntanya Subtropical


litoral interior
Temperatures

Precipitacions

Ciències socials 5é EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 14


unitat AMPLIACIÓ Les prediccions meteorològiques
2 Nom:  Data:  Curs: 

El temps atmosfèric és el resultat de la situació meteorològica produïda per les condicions de pressió
i temperatura de l’atmosfera, i que provoquen que l’oratge siga més estable o menys en funció dels
següents factors.

Anticiclons, borrasques, masses d’aire i fronts


Quan la pressió atmosfèrica és superior a
1.016 mil·libars es forma un anticicló, que sol
estar associat a un oratge estable.
1016
Quan la pressió atmosfèrica és inferior a 1016
mil·libars es forma una borrasca, que sol estar 1025 1029
associada a inestabilitat atmosfèrica i pluja. 1009

Com menor siga la pressió, més intensa serà la


borrasca.
Les zones amb la mateixa pressió s’uneixen
amb línies imaginàries anomenades isòbares. 1008
Com més juntes es troben les isòbares, major 1018
serà la velocitat del vent.
A Anticicló Front càlid
En l’atmosfera circulen fronts d’aire fred, que B Borrasca Front fred
es representen de color blau i amb forma trian- Isòbara 1008 mil·libars

gular; i fronts càlids, representats de color roig


i amb forma semicircular.
Quan es troben, es produeix inestabilitat atmosfèrica i pluges.

 1 Observa aquest mapa de l’oratge i contesta les preguntes.


a. H
 i ha algun anticicló? Quina n’és la màxi-
ma pressió?

b. H
 i ha alguna borrasca? Quina n’és la
mínima isòbara?

c. I ndica amb una fletxa a quina zona


penses que serà més intens el vent.

d. Quin oratge preveus a Espanya?

Ciències socials 5é EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 15


unitat REPÀS Som ciutadans
3 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Explica com s’organitza territorialment Espanya a partir d’aquesta il·lustració.

 2 Relaciona la unitat administrativa amb la institució que la governa.

Municipi  ● ● Diputació
Província  ● ●  Govern autonòmic
Comunitat autònoma  ● ● Ajuntament

 3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen.


a. Què representa aquest gràfic?

Esperança de vida en nàixer en cada sexe

85
b. Quin interval d’anys analitza?
75

65

55
c. Q
 uina ha sigut l’evolució de les
dades durant aquests anys?
45

35

25
d. Q
 ui viu més anys, els hòmens o
1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1981 1991 2001
les dones?
Hòmens Dones


Ciències socials 5é EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 16


unitat REPÀS Som ciutadans
3 Nom:  Data:  Curs: 

 4 Observa les dues fotografies i respon a les preguntes que es fan a continuació.

a. Quina de les dues localitats creus que té una densitat de població major? 

b. A quina la població deu ser més vella? 

c. A quina de les dues penses que hi haurà un major percentatge d’immigrants? 

 5 Completa les taules amb les llengües que es parlen a les següents comunitats autònomes.

Comunitat autònoma Llengües que s’hi parlen

Galícia   
Castella i Lleó   
País Basc   
Catalunya   
Comunitat Valenciana   
Illes Balears   
Aragó   

Ciències socials 5é EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17


unitat REFORÇ El territori espanyol
3 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Assenyala el nom de les províncies indicades en el mapa.

  
ST      
I   
S
L    G     B        C             N            R        
  O    C     

G        O        


Z         
R 

S        I    

C       E       S

C    ST            Ó

C    N  C    

H       L        


A    M    R        

L             A                

 2 Indica a quina comunitat autònoma pertanyen les següents províncies.

PROVÍNCIA COMUNITAT AUTÒNOMA

terol   
sevilla   
Alacant   
Badajoz    
Toledo    
Burgos    
Las Palmas    
Tarragona   

Ciències socials 5é EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 18


unitat REFORÇ Els poders i els símbols de l’Estat
3 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Relaciona cada un dels tres poders de l’Estat espanyol amb la funció que compleix.

Poder executiu  ●   Vigilar el compliment de les lleis.


Poder legislatiu  ●   Executar les lleis i governar.


Poder judicial  ●   Elaborar les lleis i aprovar-les.


 2 Assenyala si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F).

A. Segons la nostra Constitució, el cap de l’Estat és el rei. 


B. Les Corts Generals estan compostes pel Congrés dels Diputats i el Senat. 
C. El poder executiu està dirigit pels reis d’Espanya. 
D. Els membres del Consell General del Poder Judicial són nomenats pel president.  

 3 Pinta amb retoladors la bandera i l’escut d’Espanya. A continuació, respon a les preguntes.

a. Quins regnes medievals estan representats en l’escut?




b. Què hi ha a la part superior de l’escut? Per què creus que hi apareix?




c. Quins colors té la bandera? Tenen la mateixa amplària les tres franges?




d. Com s’anomena també l’himne nacional?




Ciències socials 5é EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 19


unitat REFORÇ Llegim tota mena de gràfics
3 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Observa els gràfics i contesta les preguntes que es plantegen a continuació.

Esperança de vida al nàixer Hòmens


Nombre de fills per dona Dones
5 90

80
4

70
3
60
2
50

1 40

30
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012

a. Què indica l’eix vertical del primer gràfic? 

b. Què registra l’eix vertical del segon gràfic? 

c. Què apareix reflectit en els eixos horitzontals dels dos? 

d. Quin era el nombre de fills per dona el 1920? I el 2012? 

e. Quina era l’esperança de vida en nàixer de les dones espanyoles l’any 2012? 

 2 Construeix un gràfic amb dades sobre quantes persones viuen a casa d’alguns dels teus companys. Per a
fer-lo, segueix els passos següents.
a. En un full de paper quadriculat, dibuixa un eix vertical i situa-hi el nombre de persones (d’1 a 8).
b. D
 ibuixa l’eix horitzontal i posa
la inicial dels teus companys.
Pots triar els 8 companys més
pròxims.
c. R
 egistra les dades que et
done cada un d’ells per mitjà
de barres.
d. Després, pinta les barres.
e. F
 inalment, indica quin és el
nombre de persones més
habitual entre les famílies
dels teus companys.

Ciències socials 5é EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 20


unitat AMPLIACIÓ Les piràmides de població
3 Nom:  Data:  Curs: 

La piràmide de població és un tipus de gràfic utilitzat per a estudiar la població d’un lloc, habitual-
ment un país. S’hi registra la distribució de població per sexe i edat. En la meitat esquerra de la pirà-
mide es representen els hòmens i en la dreta, les dones. L’eix horitzontal assenyala el nombre d’individus
o persones, i el vertical les edats, agrupades de cinc anys en cinc.
Segons l’estructura demogràfica d’un país, la piràmide de població té una forma o una altra.

Anys Anys
85 o + 85 o +
80 - 84 80 - 84
75 - 79 75 - 79
70 - 74 70 - 74
65 - 69 65 - 69
60 - 64 60 - 64
55 - 59 55 - 59
50 - 54 50 - 54
45 - 49 45 - 49
40 - 44 40 - 44
35 - 39 35 - 39
30 - 34 30 - 34
25 - 29 25 - 29
20 - 24 20 - 24
15 - 19 15 - 19
10 - 14 10 - 14
5-9 5-9
0-4 0-4
600 400 200 0 0 200 400 600 2500 2000 1500 1000 500 0 0 500 1000 1500 2000 2500
milers de persones milers de persones milers de persones milers de persones

Les piràmides de població als països menys des- Les piràmides de població als països desenvolu-
envolupats concentren la població en la base. La pats tenen la base més estreta, perquè naixen
major part dels habitants són jóvens perquè nai- menys xiquets. A més, la part superior de la pirà-
xen molts xiquets i l’esperança de vida en nàixer és mide s’eixampla, perquè augmenta l’esperança de
baixa, i la part superior és estreta. vida en nàixer.

 1 Observa la següent piràmide de població i respon a les preguntes.


a. E
 t sembla una piràmide de població d’un país desenvolu-
pat o poc desenvolupat?

Població vella Població adulta Població jove



Anys
80 o +
75 - 79
b. En aquest lloc, naixen més xiquets o xiquetes?
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59

50 - 54
45 - 49
40 - 44 c. E
 ntre quines edats es concentra el màxim nombre
35 - 39
30 - 34 d’habitants?
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14

5-9
0-4

6 5 4 3 2 1 0 % 0 1 2 3 4 5 6
d. S
 uma els percentatges de les barres superiors a 65 anys i
Font: INE indica quin és el tant per cent de població anciana.

Ciències socials 5é EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 21


unitat REPÀS La ciutadania europea
4 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Situa en el mapa físic d’Europa els nombres dels següents accidents geogràfics.
30° 20° 10° Oest 70° 0 10° Est 20° 30° 40° 70° Nord 50° 60° 70° 60°

60°

30°

70°

50°
20°

50°

60°

40° Nord

40° Nord

10° Oest

16° Oest

30°
28° Nord 0 10° Este 20° 30° 40°

1. Alps 2. Carpats 3. Urals 4. Caucas 5. Serralades Escandinaves

6. Riu Rin 7. Riu Loira 8. Sicília 9. Mar Bàltic 10. Mar Negre

 2 Completa les següents frases:


A. El Consell de la UE té la seu a  i el formen els

dels països de la Unió Europea.

B. La Comissió Europea té la seu a  i està formada per

elegits per cada un dels països membres.

C. El Parlament Europeu té la seu a  i està format per

elegits pels ciutadans.

Ciències Socials 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 22


unitat REPÀS La ciutadania europea
4 Nom:  Data:  Curs: 

 3 Llig les següents frases i marca amb un clic totes les coses que pots fer com a ciutadà de la Unió Europea.

  Pots viatjar a qualsevol país que forme part de la Unió. 


  Pots utilitzar l’euro en qualsevol país membre. 
  Pots estudiar o treballar al país de la Unió Europea que preferisques. 
  Tries el president del Govern de qualsevol dels països integrants.
  Pots demanar protecció als tribunals europeus.

 4 Completa la taula indicant quins països formen part de la Unió Europea i l’any de la seua incorporació.

País Membre de la Unió Europea Any d’incorporació

Irlanda      

Federació Russa      

França      

Espanya       

Alemanya          

Polònia          

Suïssa          

 5 Observa la imatge i respon a les preguntes.


a. Quin és el nom d’aquesta moneda? 

b. Quin any entrà en circulació? 

c. Tots els països europeus l’usen? 

d. Tots els països de la Unió Europea l’empren? 

e. Quins estats membres de la UE la utilitzen?

Ciències Socials 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 23


unitat REFORÇ El continent europeu
4 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa el següent esquema.

UNITATS DE RELLEU EUROPEES

        

 2 Localitza i completa el nom dels accidents geogràfics en el mapa.

30° 20° 10° Oest 70° 0 10° Est 20° 30° 40° 70° Nord 50° 60° 70° 60°

60°
R  
I_ _ _N_ _ _

30° U_ _LS
70°

R_ _ R_ _ R_ _ V_ _ _ _
50°
20°

50°

60°

C_ _C_ _
P_R _ _ _ _S

40° Nord

40° Nord

10° Oest
M _ _ N _GR_
16° Oest
A__S R_ _ D_N_ _ _
30°
28° Nord 0 10° Este 20° 30° 40°
C_ _P_T_

1. Alps 2. Urals 3. Pirineus 4. Carpats 5. Caucas

6. Islàndia 7. Riu Rin 8. Riu Danubi 9. Riu Volga 10. Mar Negre

Ciències Socials 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 24


unitat REFORÇ Els membres de la UE
4 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa el següent mapa amb els noms dels països membres de la Unió Europea.

ELS PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA  1 B


 2 P
 3 D
S    
 4 L
R     F      5 R
U      6 À
E    
 7 E
L      8 C
3
I      9 H
2 L    
10 E
À     P    
1
4 5
10
F     6
9
7 R    
8
B    
P     I    
E    
G    

M     X    

 2 Completa les fases d’ampliació de la Unió Europea amb la data en què es va produir i els països que s’hi
van unir en cada una.
Països fundadors: 

1a ampliació: 

2a ampliació: 

3a ampliació: 

4a ampliació: 

5a ampliació: 

6a ampliació: 

7a ampliació: 

Ciències Socials 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 25


unitat AMPLIACIÓ Els climes i paisatges d’Europa
4 Nom:  Data:  Curs: 

Europa és un continent xicotet, però amb una gran diversitat climàtica i paisatgística, ja que hi ha des
de climes i paisatges subtropicals fins a regions amb climes i paisatges polars.

rc OCEÀ

Ce
Climes temperats le
po GLACIAL ÀRTIC
Oceànic la
r Kolgujev
àr
tic Mar de R.
Continental Pe
I. Vesterålen Barentsz č or
Mediterrani a
Islàndia I. Lofoten L. Inari
Estepari Mar
Blanc ep . D

R
S
Climes freds Mar de te v in
nt a
Noruega rio
na

R.
Polar l
I. Fèroe

Ka
a
D’alta muntanya L. Onega

m
on

a
uh
I. Shetland

S
Climes càlids

R.
L. Ladoga
olga
Desèrtic I l les I. Åland R. V
Britàniques
Tropical sec Mar al

al
R. D nt
del Nord v i n a O cci d e Ur
Irlanda
Gran Mar R.
Bretanya Bàltic R. Niem

R. D
R. I. Frisones en
Tàm
esi R . Vístula

on
R. R

R.
R. V
R.
olg
Elb

Od
R. D a
in

. Sen nièp
a

er
R

R. Loir er
OCEÀ R . Dn
a

a ié
Mar R. Danubi
AT L À N T I C Mar Mar

ste ut
R.
Cantàbric d’Azov Caspi

Pr
e

r
R. Roin

R. S
R. Po ava

i
R. D R. Kura

ub
uero R . D an
R.

Mar Negre
M
Eb

ar

R. Ta Còrsega
jo
re

uadiana Mar
Ad
R. G

Sardenya de
Guadalqu iv i r
rià

I. Madeira R. Màrmara
tic

Mar
I. Balears Tirré Mar R. eres
M ar Mar Egeu end
Jònic M
M
I. Canàries e d Sicília
ite Rodes
Malta rra
ni Xipre 0 250 500 km
Creta

 1 Compara el mapa de climes i paisatges amb un mapa polític d’Europa i completa la taula següent:

País Paisatges i climes predominants

Federació Russa   

Grècia   

Islàndia   

Regne Unit   

Suïssa      

França      

Polònia      

Ciències Socials 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 26


unitat AMPLIACIÓ La Unió Monetària Europea
4 Nom:  Data:  Curs: 

L’any 1992 es va signar el tractat de Maastricht, pel qual es va crear la Unió Europea. Aquest tractat,
a més, va donar lloc a l’aparició de la Unió Monetària Europea, que significà la posada en marxa d’una
moneda única, l’euro. Però no tots els països de la UE utilitzen l’euro com a moneda.

 1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuació sobre la Unió Europea.

Estats de la zona euro


Estats de la UE que tenen l’obligació
d’unir-se a la zona euro
Estats de la UE fora de la zona euro
Estats no membres de la UE que
utilitzen l’euro
Estats i àrees de fora de la UE que
utilitzen l’euro sense un acord

a. Quins membres de la UE des de 1973 no utilitzen l’euro com a moneda pròpia, no es troben a la zona?

b. Q
 uin any es van incorporar a la UE la majoria de països que encara no usen l’euro? Hi ha alguns països
incorporats aquest any a la UE que sí que tenen l’euro com a moneda? Quins?

c. Quins països que no pertanyen a la Unió Europea utilitzen l’euro?

d. Viatjaràs amb cotxe des d’Espanya fins a Grècia. Per quins països passaràs que no usen l’euro?

Ciències Socials 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 27


unitat REPÀS L’edat mitjana
5 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa les dates i els esdeveniments de la següent línia del temps sobre l’edat mitjana.

      : Creació del


califat de Còrdova
476:        : Descobriment d’Amèrica

500 1000 1500

711 : 1212 :

2 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen.

a. Com s’anomenava la cerimònia que està representada en el


dibuix?

b. Quins personatges hi apareixen representats?

c. Què lliura el rei al seu vassall? Quin nom rebia aquesta part de
la cerimònia?

d. Què rebia el rei a canvi? Com s’anomenava aquesta part?

3 Ordena de més antigues a més recents les etapes de la història d’al-Àndalus.

Emirat independent Califat Regnes de taifes Emirat dependent

1.                     

2.                     

3.                     

4.                     

Ciències socials 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 28


unitat REPÀS L’edat mitjana
5 Nom:  Data:  Curs: 

 4 Observa aquestes tres fotografies i indica quin és un edifici andalusí, quin és romànic i quin és gòtic.

A. B. C. 

5 Explica els motius de la teua resposta per a cada un d’aquests edificis.


A) L’edifici A és per 

B) L’edifici B és per 

C) L’edifici C és per 

6 Defineix amb paraules teues els termes següents:

Burgés  

Soc  

Marca Hispànica   

7 Observa el dibuix i completa els noms de les parts principals de la ciutat musulmana.

 




Ciències socials 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 29


unitat REFORÇ Els nous regnes cristians
5 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa els mapes sobre l’evolució dels regnes cristians i indica amb quina època es correspon cada un
d’aquests.

SEGLE SEGLE SEGLE 

2 Completa les següents oracions amb aquestes paraules.

visigots Aragó Astúries catalans

Castella Marca Hispànica Lleó

A) Una part dels que van fugir dels musulmans fundaren el regne d’

B) El comtat de s’independitzà el segle ix, i el 1230 es va unir al regne


de , d’on va sorgir la Corona de Castella.

C) Els comtats formaven un territori dels francs anomenat

D) A partir de 1164 el regne d’ i els comtats catalans formaren la


Corona d’Aragó.

3 Uneix amb fletxes els conceptes que estiguen relacionats entre si.

Comtats catalans Sanç III

Regne d’Astúries Borrell II

Regne de Navarra Ramir I

Ciències socials 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 30


unitat REFORÇ Els nous regnes cristians
5 Nom:  Data:  Curs: 

 4 Completa el grup social amb el qual relacionaries cada un dels dibuixos següents i assenyala si pertanyia
als estaments privilegiats o no privilegiats.

Privilegiat

No privilegiat

Privilegiat

No privilegiat

Privilegiat

No privilegiat

5 Observa el dibuix i contesta les preguntes.


a. Com s’anomenava aquest tipus d’explotació
agrària?

b. Qui n’era el propietari? On habitava?

c. Qui treballava les terres?

Ciències socials 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 31


unitat REFORÇ Al-Àndalus
5 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Indica si les següents afirmacions són verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.
 Des del segle vii es va formar un imperi musulmà a Aràbia que es va estendre per Europa.

 Amb el nom d’al-Àndalus es coneix el territori de la península Ibèrica que va ser ocupat pels musul-
mans.

 L’any 711, els cristians van derrotar els musulmans en la batalla de Guadalete.

2 Ordena, de més antigues a més recents, les diferents etapes de la història d’al-Àndalus.

Emirat dependent Emirat independent Califat Regnes de taifes

1.                     

2.                     

3.                     

4.                     

3 Uneix amb fletxes la utilitat dels següents espais a les ciutats musulmanes.

Protegia la ciutat.
Muralla Mesquita
Era el lloc d’oració i estudi.

Era un castell fortificat.

Era la plaça del mercat.

Soc Alcàsser

Ciències socials 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 32


unitat AMPLIACIÓ L’art medieval
5 Nom:  Data:  Curs: 

Les diferents manifestacions artístiques fetes en un determinat lloc i en una època històrica concreta
ens permeten conéixer millor els qui van viure en aquesta època. Comprova-ho.

 1 Llig les característiques dels diferents estils d’art medieval a la península Ibèrica. Després, relaciona cada
edifici amb el seu estil i indica tres característiques que et permeten identificar-lo.

ART VISIGOT
Les esglésies eren
xicotetes i estaven
decorades amb motius
geomètrics o vegetals.

San Martín de Frómista, segle xi San Juan de Baños, segle vii


Estil:  ART ANDALUSÍ Estil: 

Característiques:  Utilitzà l’arc de ferradura i Característiques: 


les cúpules. Les construc-
 cions es feien amb mate- 
rials humils, però es decora-
 ven de manera rica i 
abundant.

ART ROMÀNIC
Les esglésies presentaven
murs gruixuts i finestres
xicotetes amb formes
arredonides. Les parets es
decoraven amb pintures i
escultures de colors.

ART GÒTIC
Alhambra de Granada, segle xiv Catedral de Burgos, segle xiii
S’edificaren grans cate-
Estil:  drals amb finestres amples, Estil: 
apuntades i decorades amb
Característiques:  vidrieres. Característiques: 

 

 

Ciències socials 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 33


unitat REPÀS L’edat moderna
6 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa les dates i els esdeveniments de la següent línia del temps sobre l’edat moderna.

    : Inici regnat Felip II 1701:

segle segle segle


xvi xvii xviii

1492: 1621:     : Revolució Francesa

 2 Analitza la imatge i respon a les preguntes que s’hi plantegen.


a. Q
 uin esdeveniment històric apareix reflectit en
aquest mapa?

OCEÀ

EUROPA
AMÈRICA

DEL NORD
b. Qui va ser el protagonista d’aquest fet?

AT L À N T I C 

ÀFRICA c. Quin any tingué lloc aquest esdeveniment?


AMÈRICA
d. P
 er què als habitants del Nou Món se’ls va ano-
DEL SUD
menar “indis” o “indígenes”?

 3 Ordena, de més antic a més recent, els següents reis espanyols i indica en quin segle van regnar.

Carles II Isabel I Felip II Ferran VI

1. segle

2. segle

3. segle

4. segle

Ciències socials 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 34


unitat REPÀS L’edat moderna
6 Nom:  Data:  Curs: 

 4 Observa les imatges i assenyala quin rei representa cada una.

A.  B.  C. 

 5 Defineix amb les teues paraules els següents termes:

Renaixement
  

Il·lustració
  

Barroc
  

 6 Pinta el mapa seguint les instruccions:


a. P
 inta de verd fosc les posses-
Corona de Castella
Incorporacions castellanes
sions de la Corona de Castella.
Corona d’Aragó
b. P
 inta de verd clar les incorpo-
Incorporacions aragoneses
Matrimonis dels hereus
racions territorials de la Corona
dels Reis Catòlics ANGLATERRA de Castella.
Ciutats africanes conquerides PAÏSOS
BAIXOS c. P
inta de taronja les posses-
sions de la Corona d’Aragó.
BORGONYA ÀUSTRIA
OCEÀ d. P
 inta de groc els territoris in-
AT L À N T I C corporats a la Corona d’Aragó.
NAVARRA e. P
 inta de morat les àrees an-
PORTUGAL nexionades o dependents de la
NÀPOLS monarquia hispànica després
SARDENYA
dels matrimonis dels fills dels
AMÈRICA
GRANADA Reis Catòlics.

S
SICÍLIA f. Pinta de roig les ciutats africa-
RIE
CA
NÀ Melilla nes conquerides.
S
LE
IL

Ciències socials 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 35


unitat REFORÇ El món modern
6 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Marca amb una X quines de les característiques següents són pròpies de l’edat moderna.

  Aparició d’una societat dividida en privilegiats i no privilegiats.


  Desenvolupament de l’humanisme i del Renaixement.
  Construcció de castells i catedrals.
  Sorgiment de les monarquies autoritàries.

 2 Completa aquestes oracions amb les paraules següents.

humanistes comerç monarquies burgesia

impremta exèrcits vaixells rutes

A) En el segle xv la invenció de la va permetre la difusió de les idees

B) El desenvolupament del  va afavorir l’enriquiment de la

C) Les  autoritàries necessitaven grans sumes de diners per a

mantindre els seus

D) Gràcies a la construcció de  més grans es van poder explorar

noves comercials.

 3 Indica a quins tres estils artístics i a quins segles corresponen les imatges següents:

Estil  Estil  Estil 

Segle  Segle  Segle 

Ciències socials 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 36


unitat REFORÇ Els Reis Catòlics
6 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Localitza en la següent sopa de lletres els territoris que van pertànyer o van estar sota la influència dels
Reis Catòlics.

B w e f g z a s i o
a o u i n a m a A a
l v r o z a e r Y r
l z g g v o r d N a
E m y a o m i e O g
t g r i m ç c n G o
s r m y b z a y R S
a u s t r i a a O v
c g l a e z e v B o

 2 Observa la il·lustració i respon a les preguntes.


a. Q
 uina famosa exploració reflecteix
la imatge?

b. Q
 ui va ser el navegant que la va
protagonitzar?

c. Quin any va tindre lloc?

 3 Indica si les següents afirmacions són verdaderes (V) o falses (F).

a. Ferran I i Isabel I són coneguts com els Reis Catòlics. 

b. Els Reis Catòlics van ser monarques només de la Corona de Castella. 

c. Els Reis Catòlics van conquerir Aragó i Navarra. 

d. L’any 1492 van decretar l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica. 

e. Els Reis Catòlics van finalitzar la Reconquesta amb la presa de Portugal.  

Ciències socials 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 37


unitat REFORÇ La conquesta d’Amèrica
6 Nom:  Data:  Curs: 

Després del descobriment d’Amèrica, la Corona de Castella va emprendre la conquesta del territori
americà. Mentre que les illes i les costes del mar Carib estaven poblades per grups poc organitzats, a
Amèrica Central i Amèrica del Sud hi havia cultures desenvolupades que van oposar resistència a la
conquesta.

 1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuació:

a. Quins imperis dominaven Amèrica Central?


O C E À
IMPERI b. On tenien la capital?
ASTECA
A T L À N T I C

Mérida

Tenochtitlán
c. Q
 ui va conquerir aquests territoris per a la Coro-
IMPERI na castellana? Quin any?
MAIA


d. Investiga quin nom van rebre aquests territoris


Cuzco des d’aquell moment.
O C E À IMPERI
INCA 
P A C Í F I C

e. Quin imperi s’estenia per Amèrica del Sud?

f. On tenia la capital?
N


O E g. Investiga
 quin nom rep aquest territori des
d’aleshores.

S 

 2 Busca informació en Internet sobre Hernán Cortés o Francisco Pizarro i elabora’n una biografia breu.

Ciències socials 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 38


unitat AMPLIACIÓ L’art en l’edat moderna
6 Nom:  Data:  Curs: 

Durant l’edat moderna es van succeir tres estils artístics: l’art renaixentista, propi de final del segle
xv i tot el xvi; l’art barroc, que es va estendre al llarg del segle xvii i part del xviii, i l’art neoclàssic,
l’esplendor del qual es va viure durant la segona meitat del segle xviii i l’inici del segle xix.

 1 Després de llegir les característiques dels diferents estils, relaciona cada edifici amb un estil concret i
assenyala tres trets que et permeten identificar-los.

3. ART NEOCLÀSSIC
1. ART RENAIXENTISTA 2. ART BARROC
L’art neoclàssic és l’estil
L’estil renaixentista es va L’art barroc abandona l’ordre i la
de la Il·lustració. Es torna a les
inspirar en l’art grec i l’art romà; proporció. La decoració dels
formes clàssiques, encara que
als edificis s’usaven columnes, edificis s’ompli d’un nombre més
els edificis tenen més
arcs de mig punt, cúpules, etc. gran d’elements.
grandiositat.
En escultura i pintura les obres En pintura i escultura, les
En pintura i escultura s’opta
buscaven l’harmonia i la propor- escenes mostren més
per la senzillesa i la geometria
ció de les formes. moviment i dramatisme.
en les escenes.

Museu del Prado, de Juan de Basílica de San Lorenzo, de Fontana di Trevi, de Niccolò
Villanueva; Madrid, segles Filippo Brunelleschi; Florència, Salvi; Roma, primera meitat del
xviii-xix. segle xv. segle xviii.

Estil:  Estil:  Estil: 

Característiques:  Característiques:  Característiques: 

  

  

Ciències socials 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 39


El quadern d’Atenció a la diversitat de Ciències socials de 5é de Primària forma part del Projecte
Editorial d’Educació Primària d’SM Arrels. En la seua realització ha participat l’equip següent:

Autoria
Equip SM

Edició
Miguel García del Río, Arturo Martín Garcés

Coordinació i assessorament lingüístics


Donís Seguí Penadés, Jaume Sellés Lloret / I més. Serveis Lingüístics i Editorials

Il·lustració
GlezBros, Félix Moreno Arrastio / ARCHIVO SM, El Bello Quebrado / Pelorroto, Felipe López Salán,
Ariel Alejandro Gómez, Ariadna Reyes Fernández, RUGOMA CARTOGRAFÍA, Ricardo Salas Loizaga

Fotografia
Sonsoles Prada, José Manuel Navia, Sergio Cuesta / ARXIU SM; Neil Beer / PHOTODISC;
FNMT - FÁBRICA NACIONAL DE MONEDA Y TIMBRE; EFE; ORONOZ; LATINSTOCK; THINKSTOCK;
123RF; AGE FOTOSTOCK / ALBUM

Edició gràfica
Sonsoles Prada San Segundo

Disseny de la coberta i dels interiors


Estudi SM

Maquetació
Equip SM; Equip I més

Responsable del projecte


Gregorio Baquero Artigao

Coordinació de continguts digitals


Mara Mañas Martínez

Coordinació editorial d’Humanitats


Javier Ibarra Alonso

Coordinació editorial de Primària


Pilar Menéndez Camarena, Nuria Corredera Arana

Direcció d’Art del projecte


Mario Dequel Losa

Direcció editorial
Aída Moya Librero

Aquest llibre està imprés


en paper procedent de
© SM boscos gestionats de
Imprés a la UE / Printed in EU manera sostenible.

También podría gustarte