Está en la página 1de 18

EL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós és el responsable de captar
les informacions del medi extern i intern per tal de
mantenir les funcions vitals i, a més, l’activitat
virtual i motora de la ment. Moltes capacitats són
innates o congènites. Això s’explica pel potencial
de l’ADN o bé per fenòmens de contagi mental
paranormal. Un exemple: La migració de cries
d’ocells que retornen a un lloc que no han estat
mai però que els pares coneixien. Ja durant la vida
de l’embrió el sistema nerviós està aprenent.
Durant les primeres etapes després del naixement
aprèn moltes coses que quedaran per sempre
fixades a la ment.
El sistema nerviós consta de 1) receptors
sensorials, 2) vies de conducció dels impulsos
sensorials, 3) centres integradors de la informació
(sensorial i motora), 4) vies conductores de les
respostes i 5) terminals de les respostes.
Ja en organismes unicel·lulars o en algunes
parts de vegetals, les cèl·lules tenen sensors electromagnètiques (ionitzants: rajos còsmics,
sensibles a la llum, a la gravetat, als camps radiacions gamma, rajos X; i no ionitzants:
elèctrics, a la temperatura, a toxines i alexines ultraviolada, llum visible, infrarojos, microones,
externes, a aromes, a neuro-transmissors o radar, radio - televisió, de camp elèctric d’alt
substàncies de tipus hormonal fisiològiques voltatge) així com a camps magnètics. El
internes, al corrent de l’aigua, al contacte amb denominat sisè sentit és molt ambigu. Es pot
algun cos (tacte), al corrent d’aire, al moviment de relacionar amb l’alarma per estímuls molt minsos,
cossos sòlids, a les vibracions del terra, als sons, a amb sentiments i amb fenòmens paranormals.
les vibracions de l’aigua, etc.

Els receptors sensorials, almenys en animals
molt desenvolupats, apart els cinc sentis (gust, Les vies de conducció dels estímuls (sensorials,
oïda, vista, olfacte, tacte), poden ser sensibles a motors) són les neurones, que queden separades
sensacions internes del cos per pressió o per per sinapsis, al mig de les quals operen els
gravetat, a diversos tipus de llum, radiacions neurotransmissors.
evaginacions en la beina de mielina (nodus de
RANVIER) poden servir per transmetre el impuls
elèctric a salts i estalviar energia. De fet, la mielina
està formada per capes de membranes
d’oligodendròcits que contenen colesterol,
fosfolípids, esfingolípids, fosfàtids i proteïnes. Un
sol oligodendròcit pot embolcallar fins a 50 axons.
I un axó pot estar embolcallat per molts
oligodedròcits. A l’esclerosi múltiple desapareix la
mielina.

La conducció dels estímuls és de caire elèctric i
es fa mitjançant la bomba de Sodi i Potassi. En
repòs, l’axó de la neurona està a —70 mV, però
durant l’excitació arriba a + 40 mV. La bomba, en
condicions normals, fa sortir 3 ions de Sodi per
cada 2 ions de Potassi que fa entrar. Així es crea el A la pre –sinapsi hi ha els canals de ions de Calci i
potencial de —70 mV. Si el potencial baixa una vesícules plenes de neurotransmissors. Quan
mica, aleshores és probable que els canals iònics molts ions Calci van a la pre – sinapsis, les
s’obrin, especialment els de Sodi. En la vesícules van a obrir-se a la membrana i
despolarització, els ions de Sodi entren molt més
de pressa que no pas surten els de Potassi. Amb
aquesta acció de potencial s’aconsegueixen els +
30 mV. Després, els canals lents pel Potassi
s’obren i deixen anar els ions de Potassi cap a fora
i l’acció de potencial s’acaba. Després els canals es
tanquen i la bomba de Sodi por restablir el
potencial normal de —70 mV. Però la ona de
l’acció de potencial es propagarà cap a la punta de
l’axó.

La membrana de la neurona està estructurada
de forma normal. Consta d’una doble capa de alliberen els neurotransmissors a l’espai de la
fosfolípids amb una capa intermèdia d’àcids sinapsi. L’efecte d’aquests sobre la membrana
grassos. Hi ha boles de proteïnes glicades que post – sinàptica dependrà de la mena de
poden fer de porus bioquímic, si se’ls estimula bé neurotransmissor, dels receptors i de si els canals
(químicament —a la sinapsis— o elèctricament — iònics estan activats químicament o elèctrica. Els
a l’axó i a la sinapsis). Normalment els estímuls ions Calci també ajuden les vesícules sinàptiques a
viatgen en trens d’ones. Però hi ha un mínim fondre’s amb la membrana post – sinàptica, al
període refractari (absolut o relatiu) als estímuls o combinar-se amb la proteïna anomenada
de descans. Els axons gruixuts i ben aïllats per calmodulina.
beines de mielina condueixen l’estímul elèctric Els centres de coordinació o d’integració de la
fins a 100 m/s, mentre que els fins i desproveïts de resposta a l’estímul (extern o intern) són el
mielina poden arribar a fer-ho només a 30m/s. Les cervell, el cerebel i el tronc cerebral.
Els senyals auditius passen del nervi acústic al
lòbul temporal per la medul·la (olives superiors
medial i lateral), pel lemnisc lateral i pel colícul
inferior del mesencèfal, i pel nucli geniculat mitjà
del tàlem.

Els senyals òptics van del nervi òptic al lòbul
occipital pel colícul superior del mesencèfal o bé
(la major part de fibres) pel nucli geniculat del
tàlem. A la zona visual de l’escorça occipital hi ha
una zona visual primària i prop d’ella d’altres
zones columnars. La V3 és l’encarregada de la
forma. La V4 del color. I la V5 del moviment. Un
cop s’estableix la percepció al lòbul occipital, el
reconeixement caldrà fer-lo al lòbul temporal
(prop del hipocamp i de l’amígdala) , i la situació
dins l’espai al lòbul parietal. Als animals superiors, tota la massa encefàlica
està recoberta per les meninges. La irrigació
arterial és en doble circuit. Tot i que la massa
encefàlica només representa el 2,5% del pes de tot
el cos, gasta el 20% de l’oxigen que li cal al cos per
respirar.
regula el dolor i els moviments involuntaris. La
resta de la massa encefàlica està formada
principalment per matèria blanca.

El sistema nerviós central (SNC) està format pel
cervell en sentit ampli, o encèfal, i per la medul·la
espinal. De la medul·la espinal cap amunt, hi ha el
tronc (medul·la oblonga, pont, mesencèfal), el
cerebel, el diencèfal (hipotàlem, tàlem), i els
hemisferis cerebrals o cervell en sentit estricte
(ganglis basals, amígdala, hipocamp i escorça).
En l’esser humà, l’ hemisferi esquerra del
cervell regula les operacions de càlcul La base central del cervell està formada pel cos
complicades, la lògica i l’ordencaió de les paraules, callós —que regula el dolor— i el tàlem i
mentre que l ’hemisferi dret regula les operacions d’hipotàlem —que regulen la temperatura, la
artístiques (en especial les musicals), i les gana, l’equilibri osmòtic i hídric, el metabolisme de
intuitives. Els lòbuls frontals regulen els glúcids i lípids, la pressió arterial i la son, i,
moviments (zona posterior) i la personalitat indirectament, a la hipòfisi (en la segregació
(decisions, sentiments, pensaments, manera de d’hormones reguladores dels ovaris i els testicles,
bellugar-se, parla). La part orbital es relaciona de les suprarenals i del tiroides i en la segregació
amb la culpabilitat, l’ansietat i la paranoia. A la d’endrofines)—.
part basal hi ha la zona olfactiva. Els lòbuls
parietals regulen

les sensacions externes d’espai i del gust, i les El sistema de ganglis basals està situat al centre i a
sensacions internes del cos (tacte, moviment). Els la base dels hemisferis cerebrals, llevat de la
lòbuls occipitals regulen la visió. I els lòbuls substància negra i el nucli subtalàmic que són al
frontals/temporals regulen la memòria, mesencèfal. El nucli caudat i el putamen venen a
l’aprenentatge, la parla i l’audició. formar una mateixa unitat anomenada també
En general, la matèria gris de l’escorça cerebral l’estriat.
regula els processos de la memòria i
l’aprenentatge, de les decisions i de la creació, els
moviments voluntaris i la percepció sensorial i els
sentiments més conscients. La dels tàlems i nuclis
globus pàl·lid, amb pèrdua també de neurones al
nucli caudat, dona lloc a la corea (=malaltia de
HUNTINGTON). La pèrdua de poder cognitiu de la
parla associada també a la corea està relacionada
amb les fibres que van de l’escorça cerebral cap a
l’estriat, i d’allí al globus pàl·lid, i d’allí al tàlem, i
d’allí a l’escorça cerebral un altre cop.

El cerebel regula la coordinació dels moviments
(seqüenciació), la postura i l’equilibri, i les
habilitats rutinàries.

Tot i que el cerebel només ocupa el 10% del que
ocupa el cervell, té la meitat del nombre de
cèl·lules que té el cervell. Els impulsos surten del
cerebel des dels seus nuclis profunds (fastigiat,
emboliforme i dentat) per les cèl·lules de PURKINJE.
Els regulen o inhibeixen els estímuls de l’escorça
Els ganglis basals reben estímuls de l’escorça cerebral que a la vegada són activats pel tronc
cerebral a través de l’estriat. Des d’allí van al (nuclis dorsals del rafe i lloc blau). L’entrada
globus pàl·lid i després a la substància negra. d’estímuls es fa per les fibres molsoses des dels
Aquesta emet estímuls que van un altre cop a nuclis del pont, o des del nucli olivaci o el
l’escorça cerebral, a través del tàlem. Aquest bio- vestibular del bulb; i per les fibres enfiladisses des
feed-back permet mantenir la tensió muscular o del nucli olivaci de la medul·la oblonga. Els axons
bé coordinar la relaxació muscular quan molts de les cèl·lules de PURKINJE funcionen amb GABA.
grups són implicats en el moviment. Si aquest
sistema falla, apareixen tremolors difícils de
controlar. La degeneració de les fibres de l’estriat
cap a la substància negra, i que funcionen amb
dopamina, dóna lloc al PARKINSON. La degeneració
de les fibres de l’estriat cap el segment extern del
Des del punt de vista funcional hi ha tres regions
al cerebel: la vestibular (que regula el moviment
dels ulls), l’espinal (que regula els moviments
musculars del cos) i la cerebral (que a través del
pont connecta amb l’escorça cerebral, en especial
amb la part posterior del lòbul frontal). La regió
espinal i la cerebral connecten amb el nucli roig
del mesencèfal per afinar en especial el moviment El tàlem conté tres grups de nuclis: anteriors,
de les mans. medials i laterals. Actua com a repetidor dels
senyals —principalment sensitives— que venen
de l’escorça cerebral. El nucli medial dorsal
informatitza els senyals olfactius i els envia cap a
l’escorça cerebral (part basal del lòbul frontal). El
nucli medial ventral posterior informatitza els
senyals gustatius.

El hipotàlem regula les sensacions internes del
cos i a la hipòfisi. També regula les sensacions del
sistema vegetatiu autònom (simpàtic i
parasimpàtic). Està relacionat amb la motivació.
Regula la temperatura del cos en general, de
determinades zones quan convé i de la pell en
especial. Els tremolors dels calfreds per davallada
de la temperatura desapareixen si s’estimula
elèctricament el hipotàlem anterior. (Aleshores la
temperatura interna baixa més). En canvi, el
hipotàlem posterior actua a la inversa. (La
temperatura corporal puja també sota els efectes
de la tiroxina).
A més del lòbul límbic, el sistema inclou el
hipocamp, el nucli acumbent i l’ amígdala, i el
La febre és produïda per la segregació de la IL-1, hipotàlem (segons alguns autors).
en gran part segregada pels macròfags, al actuar
sobre el hipotàlem. El hipotàlem també regula la
gana, la set, el desig sexual i la quantitat d’orina
que es forma (via l’hormona antidiürètica o
vasopressina). Estimular elèctricament l’àrea
lateral del hipotàlem pot inhibir les necessitats de
menjar o beure. La cocaïna i les amfetamines fan
que la noradrenalina estimuli aquesta zona del
hipotàlem i inhibeixi la set i la gana. En canvi, els
tranquil·litzants que actuen sobre la dopamina
suprimeixen aquesta estimulació perillosa. (La
cocaïna i l’estimulació elèctrica actuen com a
euforitzants també sobre el nucli acumbent del
sistema límbic).
El sistema límbic està ubicat a la base central
dels hemisferis cranials. És la part evolutivament
més antiga. El lòbul límbic Inclou les
circumvolucions del para-hipocamp, la cingulada, i
la sub-cal·losa. La comunicació envers la resta
d’escorça cerebral es fa a través de l’escorça
entorinal.

Tot el sistema, en sentit ampli, està relacionat
amb les emocions. Neurones de l’amígdala i del
hipotàlem responen a la testosterona. Lesions a
l’amígdala han donat lloc a una sexualitat
exacerbada i indiscriminada. L’estimulació
elèctrica de l’amígdala pot donar lloc a ereccions.
Neurones de l’amígdala i del tàlem s’estimulen
alhora en el moment d’un orgasme. Estimular
l’amígdala pot donar reacció de ràbia o bé de por,
segons la zona. També el hipocamp pot donar
ràbia i por, a la vegada, quan hi ha les toxines del
virus de la ràbia. L’epilèpsia afecta almenys al
hipocamp, i a vegades també a l’amígdala.
Aleshores, sol haver-hi pensaments bojos
intensos, canvis d’humor molt sobtats, sensacions
de desgràcies imminents, manca de reaccions
personals, familiaritat excessiva o massa escassa.
El hipocamp, normalment, doncs, modula les
emocions, i processa i ajuda a la recerca dels
records. Conté algunes neurones piramidals.
En canvi, el nuclis del rafe i la regió preòptica
promouen la son. El conjunt del sistema té les
funcions d’excitació (capteniment), de regulació
dels reflexes musculars, de coordinació de les
funcions autònomes (respiració, batec cardíac) i
de modulació de les sensacions doloroses. El lloc
blau conté la meitat de totes les neurones que fan
servir la noradrenalina. La substància negra i el
El sistema d’activació reticular està ubicat al tegument ventral acaparen bona part de la
tronc. La part central del sistema està constituïda dopamina, que en general és 4 cops més emprada
per la formació reticular, el lloc blau, els nuclis del que la noradrenalina. Al tegument ventral hi
rafe, i la regió preòptica. La regió pontina de la actuen molt les amfetamines i els fàrmacs
formació reticular, el lloc blau i la substància negra antipsicòtics. Encara és major el nombre de
i algunes àrees posteriors del hipotàlem en són els neurones que empren la serotonina. Per exemple,
centres d’excitació. els nuclis del rafe l’empren molt. Sense ells, no es
pot dormir. Moltes neurones del sistema s’exciten
espontàniament a la mínima que poden.
De l’epífisi (=glàndula pineal) no se’n sap gaire
cosa. Funciona amb melatonina. Intervé en els
ritmes diaris de la son. Com més jove és el individu
més ben organitzada està internament. Està
situada sota el cos callós i prop del cerebel.
S’havia dit que era l’habitacle de l’anima i de les
sensacions paranormals. En canvi, de la hipòfisi
(glàndula pituïtària) se’n sap molt. Està situada
sota el hipotàlem, a la zona de sobre la sella turca
(darrera el nas). Té tres lòbuls. El lòbul anterior
(=adenohipòfisi) regula el tiroides, l’escorça
suprarenal, els ovaris, les mames i el creixement
total del cos. El lòbul del mig regula la
pigmentació de la pell. I el lòbul posterior
(=neurohipòfisi) regula les contraccions uterines
del part i la retenció d’orina.
El tronc cerebral regula els moviments facials, la
sensació de gana, els moviments a l’empassar, la
respiració i els batecs del cor, la temperatura, i els
moviments involuntaris. El tronc consta de la
medul·la oblonga —que ejecta els missatges del
cervell a la resta del cos—, la protuberància
(=pont) —que regula els moviments oculars i
facials i coordina els moviments musculars a
ambdues parts del cos—, i el mesencèfal format
pel colícul superior —que regula el moviment dels
ulls— i el inferior — que regula el so—,
l’aqüeducte de SILVIO, els peduncles cerebel·losos,
l’àrea pretectal, la base del peduncle cerebral, el
tegument, els nuclis dels parells encefalins—el 3 i
el 4 són encefàlics, el 5 mesencefàlic—, el nucli
roig, la substància negra—la reticulada a la base
El mesencèfal està ubicat al tercer ventricle
del peduncle treballa amb el GABA; la compacta
regula els moviments i treballa amb dopamina i, encefàlic. A la part superior hi té els tubercles
junt amb l’amígdala, produeix l’amor i l’odi—, el quadrigèmins —que regulen els reflexos visuals i
auditius—.
nucli dorsal (rafe), el lloc blau (al pont) i la
substància blanca.

El bulb raquidi (=medul·la oblonga) està situat a
la part superior de la medul·la. Molts el confonen
amb la protuberància anular o pont, molt més
voluminosa que el mateix bulb. El bulb regula la
respiració, el batec del cor, la dilatació i contracció
dels vasos sanguinis, la deglució i el vòmit. Al
capdamunt de la medul·la hi ha l’oliva lateral
superior i l’oliva medial superior. La darrera
analitza el desfasament entre els sons que venen
dels dos oïdes per calcular la situació de la font del
so.
• Enamorament (segona fase) — nucli pàl·lid
ventral
• Esquizofrènia — sistema límbic mesocòrtex
(receptors D2 de la dopamina) / tàlem reduït
• Excitació i plaer sexual — septe / amígdala /
lloc blau
• Exploració (locomoció) — nucli acumbent
(dopamina)
• Extraversió — menor flux de sang a l’escorça
(amb dèficit d’epinefrina)
• Fred — hipotàlem
• Gana — hipotàlem / MAO-A
• Hostilitat – córtex premotor / putamen dret
• Idiomes — àrea temporal de Broca
• Incoordinació (lluita) entre ambdues mans —
esquerda al mig del cos callós
• Insomni — nuclis del rafe (atròfia)
El cordó central en forma de lletra H de la • Intencionalitat — hemisferi dret
medul·la està format per substància gris. Les • Interès — escorça cingulada
banyes anteriors tenen funció motora i les • Introversió — major flux de sang a l’escorça
posteriors funció sensitiva (tacte, dolor i activada per epinefrina (més abundant)
temperatura, control motor, informació postural i • Joia — globus pàl·lid / centre mig del tàlem
del moviment). Degut al creuament de les fibres,
• Memòria a llarg termini (abstracta) — lòbuls
el costat dret del cervell ejecta la part esquerra del
parietals
cos, i els costat esquerra la part dreta del cos.
• Memòria a llarg termini (vivencial) — lòbuls
El líquid cefaloraquidi circula pels espais
temporals
endocranials (ventricles) i pel conducte de la
• Memòria de records — lòbul frontal
medul·la. Els vasos sanguinis absorbeixen el líquid
• Memòria immediata — lòbuls frontals
a través de la meninge aracnoide (intermèdia) que
l’envolta. • Memòria recent — hipocamp
Mitjançant estimulació elèctrica de punt • Motivació — hipotàlem
encefàlics concrets, o pel PET o per reseccions • Obsessions compulsives — òrbita frontal/
quirúrgiques, s’ha arribat a la localització algunes atròfia del cap del nucli caudat del gangli
àrees com a responsables de determinades basal
funcions mentals. • Odi – ínsula medial / gir frontal medial dret /
• Addició al tabac — ínsula de Reil • Orgasme — nucli acumbent / lloc blau
• Alerta (perills) — gris central (mesencèfal) → • Paranoia — òrbita frontal (escorça)
hipotàlem → amígdala → escorça cerebral • Plaer (pur) —nucli acumbent (dopamina) /
lòbul frontal nucli septal / lloc blau
• Amistat — gir cingulat • Por — amígdala / escorça cerebral
• Amor (romàntic, sexual) — feniletilamina • Postura — nucli caudat (dopamina)
(escorça cingulada) → dopamina, • Psicopatia—connexió dèbil entre l’escorça
noradrenalina, oxitocina prefrontal mitjana i l’estriat.
• Amor maternal — oxitocina (hipotàlem) • Ràbia — amígdala
• Ansietat — òrbita frontal (escorça) • Reconeixement dels sentiments associats a
• Atenció — escorça pre-frontal (→ nucli les expressions facials — lòbul temporal dret
reticular) (→ nucli pulvinar del tàlem → escorça • Records traumàtics — amígdala
cerebral) / lloc blau (noradrenalina) (norepinefrina)
• Atracció sexual — àrea tegmental ventral • Sacietat — MAO-B
dreta • Set — hipotàlem
• Creativitat absent — cos callós fes • Sociabilitat — òrbita frontal (escorça) /
• Criminalitat molt violenta — amígdala amígdala (serotonina alta)
• Culpabilitat — òrbita frontal (escorça) • Somnis absents — cos callós fes
• Deshabituació als estímuls — rafe • Somriure involuntari — circumvolució
• Dolor — hipotàlem cingulada anterior esquerra
• Enamorament (primera fase) — nucli caudat i • Somriure voluntari — àrea d’excitació motora
àrea tegmental ventral / inhibició còrtex pre- esquerra
frontal (àrea moralitat) • Temps subjectiu lent — dopamina baixa
• Temps subjectiu ràpid — excés de dopamina, El 10è és el vago (faringe, esòfag, estómac, cor,
adrenalina, metamfetamina, cocaïna. diafragma, budell prim). L’ 11è és l’espinal
• Tristor — amígdala (espatlla). I el 12è és el hipoglòs (llengua i faringe).
• Velocitat — nucli acumbent (dopamina) Aquest nervis s’originen a zones diferents. El 1r
• Visió (atenció visual) — hemisferi dret parell als hemisferis cerebrals. El 2n parell a la
• Visió (informació visual) — 25% de l’escorça zona hipofisària. El 1r i 2n són sensitius. Els 3r i 4rt
cerebral parells al mesencèfal i són motors. El 5è, 6è, i 7è
• Vista (color) — V4 s’originen a la protuberància i tenen funció mixta
• Vista (forma) — V3 (5, 7) o motora (6). El 8è, 9è, 10è, 11è i 12è
• Vista (moviment) — V5 s’originen al bulb raquidi i tenen funció mixta (7, 9,
• Vulgaritat — escorça orbital frontal danyada 10), motora (11, 12) o sensitiva (8). Els nervis
raquidis (=espinals) són de funció mixta (sensitiva
Part del sistema de vies conductores de i motora). En l’ésser humà són 31 parells (8
respostes és al sistema nerviós perifèric, format cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coxal).
pels nervis cranials i els raquidis. Els 12 parells de El sistema nerviós autònom està format per
nervis cranials són sensitius (1,2,8), motors fibres motores que innerven el iris i la musculatura
(3,4,6,11,12) o mixtes (5,7,9,10). Van dirigits llisa i totes les vísceres i òrgans del cos. Està
principalment al cap. El 1r és olfactiu. El 2n és format per alguns nervis cranials i alguns de
òptic. El 3r és motor-ocular. El 4rt és el patètic raquidis. Té una part de simpàtic i una altra de
(múscul obliquo major de l’ull). El 5è és el trigemin parasimpàtic. El simpàtic ix de les arrels anteriors
(sensibilitat de la cara, moviments masticatoris). El dels nervis raquidis (6, 7, 8 cervicals; 1, 2, 3, 4, 5, 6,
6è és motor ocular extern. El 7è és el facial 7, 8, 9, 10, 11, 12 dorsals), junt a les neurones
(moviments facials i gust). El 8è és l’auditiu (de motores que van als músculs. Però se’n separa per
l’oïda intern). El 9è és el glossofaringi. anar al gangli simpàtic (18 parells) d’ambdós
costats de la medul·la. Els sistema simpàtic fa
pujar el batec del cor, treu la gana (menys
peristaltisme), relaxa la bufeta del fel, fa suar, fa
posar els pèls de punta, promou l’orgasme, dilata
els bronquis i contrau l’esfínter anal i dilata la
nineta (midriasi). El parasimpàtic ix dels parells
cranials 3, 7, 9 i 10 i dels nervis raquidis derivats de
la regió pelviana (2, 3, 4). El colon i l’aparell
urogenital estan innervats per aquesta darrera
part. Les neurones post-ganglionars són molt més
curtes que al sistema simpàtic, però simètriques i
similars (en 18 parells de branques). El 75% de les
fibres nervioses parasimpàtiques ixen del par
cranial 10 (vago). Els sistema parasimpàtic fa anar
més a poc a poc el cor, fa venir gana (més
peristaltisme), tanca la bufeta del fel, fa suar
menys, fa que el pèl estigui relaxat, contrau els
bronquis, dilata l’esfínter anal, promou l’erecció
del penis i contrau el iris (miosi).
Els terminals nerviosos poden ser a fibres
musculars llises, estriades, cardíaques, vísceres, i
també a macròfags. D’aquí la connexió entre el
sistema nerviós i el sistema immunitari. Els
receptors d’aquestes terminacions són molt
importants. Junt amb els neurotransmissors
encara són bastant desconeguts. D’uns se’n
coneix l’estructura química, però de molts només
la funció.
L’evolució embrionària del sistema nerviós
central, ubicat a la primera vèrtebra, va d’una fase
inicial en forma de cap i cua, a una de tres caps
superposats (de dalt a baix: prosencèfal,
mesencèfal, romboencèfal) i una cua. I, finalment,
a una fase amb cinc caps superposats i cua
(medul·la). Els, caps, de dalt a baix són: telencèfal,
diencèfal; mesencèfal; metencèfal i mielencèfal. El
telencèfal donarà lloc als hemisferis cerebrals. El
dret ocuparà el primer ventricle i l’esquerra el
segon ventricle. El diencèfal donarà lloc a la
hipòfisi, l’epífisi, els ulls primitius i el conjunt del
tercer ventricle. El mesencèfal formarà a més de la Les fibres amb funció muscular s’anomenen
massa pròpia, els tubercles quadrigèmins i neurofibril·les. Al cos humà (a l’any d’edat) es
l’aqüeducte de SILVIO. El metencèfal donarà lloc a calcula que hi ha d’haver cent mil milions de
la protuberància i al cerebel, i al conjunt del quart neurones funcionals. I un bilió de cèl·lules glials
ventricle. I el mielecèfal donarà lloc al bulb raquidi. (neurones de cimentació o farciment). En
La neurona és la unitat bàsica del sistema principi, als adults humans —a les granotes sí
nerviós, segons va descobrir SANTIAGO RAMON Y que passa— les neurones no es divideixen o
CAJAL. La forma típica consta d’un cos voltat de reprodueixen. Els individus gegants tenen les
dendrites, i un axó llarg. El reticle endoplasmàtic neurones més grans del normal també. Amb el
que contenen s’anomenen corpuscles o cossos de temps es van perdent neurones (unes dues-
NISSL. centes mil cada dia), de manera que als
cinquanta anys ja se’n poden haver perdut un 3
%. La màxima capacitat intel·lectual s’assoleix
entre els 20 i els 30 anys, coincidint amb el repte amb un estat de son pregona.
de formar parella. Un tipus de cèl·lules glials El metabolisme del cervell és una mica peculiar.
(neuròglia) molt importants a la matèria gris són El sistema capil·lar és prou poc porós com per no
els astròcits. deixar penetrar moltes substàncies que hi
resultarien tòxiques. Alguns lípids i la glucosa
(transportada amb dispendi energètic) sí poden
creuar la barrera. El cervell no pot obtenir energia
del lípids. Els neurotransmissors més coneguts són:
H 3C
O CH3
+
N

H 3C
CH3
O

• Acetilcolina. Els seus receptores són activats o
bé per la nicotina (canals iònics activats
Apart de cimentar l’espai entre fibres de directament, en microsegons) o bé per la
neurones funcionals, eliminen els muscarina (canals iònics activats mitjançant la
neurotransmissors que sobren i ajuden a reparar proteïna G i l’AMPc, en mil·lisegons). Actua
les neurones funcionals danyades. Un altre tipus com a missatger general del cervell (memòria),
molt important a la matèria blanca són els i en especial també del sistema parasimpàtic.
oligodendròcits. Cimenten i aïllen amb mielina els És important en la regulació de la son, de
axons de les neurones funcionals. I un tercer l’humor i dels moviments del cor. La glucosa és
tipus, la micròglia, aporta funcions defensives acetilcolinèrgica. Els inhibidors de
immunològiques (Th1). De fet, fagociten les l’acetilcolinesterasa s’empren per combatre l’
neurones irrecuperables i els residus cerebrals. I ALZHEIMER. En canvi, se suposa que la
finalment, les cèl·lules de l’epèndima revesteixen pilocarpina del Jaborandí l‘activaria. L’acetil-
els ventricles i l’espina dorsal. Deriven dels colinesterasa escurça la vida de l’acetilcolina.
astròcits. És important als terminals nerviosos a la
L’electroencefalograma (EEG) recull informació musculatura esquelètica i a la musculatura llisa
de les cèl·lules piramidals (de l’escorça cerebral (parasimpàtic perifèric). Les fibres del PS que
més externa), tot i que l’origen del ritme elèctric van dels ganglis fins als músculs i òrgans finals
rau en el nucli reticulat del tàlem, que rep ones del són muscaríniques. Les fibres neuromusculars
sistema reticular del tronc i de l’escorça del tàlem. de la musculatura esquelètica són nicotíniques.
Les fibres pre-ganglionars, també. Alguns
verins de serp i el curare bloquen els receptors
nicotínics. L’atropina, en canvi, bloca els
receptors muscarínics. Al cervell abunden molt
més els receptors muscarínics. Es troben, per
exemple, a la zona interpeduncular i al nucli
basal o substància innominada de MEYNART
(poc actiu en general a l’ ALZHEIMER i força actiu
durant la vetlla o al REM). També es troben al
globus pàl·lid, al putamen, a l’hipotàlem, als
nuclis acumbents, al septe, al estriat (nucli
caudat) i a la substància negra del mesencèfal.
Els fàrmacs anti-colinesterasa haurien de ser
d’acció flexible o reversible (fisostigmina). Van
Les ones que arriben a la pell del crani es bé per la miastènia gravis, però no pel
classifiquen segons llur freqüència: 30-13 Hz PARKINSON. Alguns insecticides actuen a pinyó
(beta), 13-8 Hz (alfa), 7-4 Hz (teta), 4-0,5 Hz fix i fan mal (l’antídot n’és l’atropina).
(delta). Les ones alfa corresponen a un estat de L’acetilcolina, la muscarina i la nicotina a dosis
vetlla relaxat. Són més abundant als lòbuls adients procuren un estat d’eufòria i poden
parietals i occipitals. Les ones beta corresponen a millorar l’aprenentatge i fer més lent l’avença
activitat mental molt intensa, tenen molt poca H de l’ ALZHEIMER. Activa les fibres que
amplitud o intensitat i abunden més als lòbuls N funcionen amb dopamina
frontals. Les ones teta i delta corresponen amb el responsables de la memòria.
dormir. Les teta s’associen amb un estat de son
somera amb moviments ràpids dels ulls. Les delta N
NH2
• AMPc. És un missatger dopamina a les terminals nervioses.
secundari que actua
dins la neurona post –
sinàptica. Un
neurotransmissor
primari arriba al
receptor post – sinàptic
(associat a una
proteïna G o
proteïna—GTP).
Aleshores la proteïna G activa l’enzim adenilat-
ciclasa, que converteix l’ATP en AMPc. El
sistema serveix per amplificar molt l’acció
excitant. És molt útil en la visió nocturna, per
exemple. L’AMPc és molt important en tot el
metabolisme. Tant com els diners en una
economia. És important per mantenir el
citoesquelet i en l’expressió genètica
(memòria) del nucli post – sinàptic. Sempre
actua activant proteïna-kinases. Actua també Com que el cervell rep d’un mateix
sobre la genètica cel·lular general. Activa els transportador la tirosina, la fenilalanina, el
gens reguladors dels factors de transcripció triptòfan, la metionina i els aminoàcids
(que decideixen quin ADN s’activarà i quin no). racèmics, quan abunden molt algunes
L’activitat com a missatger secundari acaba substàncies d’aquestes, la competència per
quan la fosfodiesterasa el transforma en AMP. ésser transportada afebleix el transport de
L’adrenalina i el glucagó estimulen l’adenilat- tirosina (que es forma al fetge a partir de la
ciclasa (per tant, la formació d’AMPc). La fenilalanina) i aleshores apareix un dèficit de
cafeïna i al teofil·lina inhibeixen la tirosina al cervell que dona lloc al cretinisme
fosfodiesterasa. Per tant, allarguen la vida de (retard mental). El pitjor competidor per
l’AMPc. creuar la barrera capil·lar cerebral sol ser la
fenilalanina. Un cop al cervell, la tirosina es
• Aspartat. Similar al glutamat. Abunda a transforma en DOPA amb l’ajuda dels
l’espina dorsal (part ventral). Actua com la cofactors Ferro, tetrahidro-biopterina i
glicina, mitjançant l’augment de la oxigen. I la DOPA, amb l’ajuda del cofactor
permeabilitat dels canals iònics, però és un piridoxal-fosfat (derivat de la vitamina B6),
excitant i antagonista de la glicina. passa a dopamina. Al cervell hi ha 3 o 4
vegades més neurones que funcionen amb
• Calci / calmodulina. El complex calcions – dopamina que no pas amb noradrenalina. Hi
calmodulina, activa una kinasa que fosforila ha almenys dues menes de receptors de la
una proteïna anomenada sinapsina I. La dopamina. Els D1 són excitants i els D2 són
sinapsina I fosforilada prevé que la vesícula inhibidors. On hi ha més dopamina és al tracte
sinàptica torni enrere cap a la membrana pre nigro-estriat de la substància negra fins
– sinàptica. Després, la sinapsina I fosforilada l’estriat. I en segon lloc, al tracte túbero-
deixa anar la vesícula associada. infundibular (nucli arcuat del hipotàlem), fins
el tronc de la hipòfisi (responsable de la
• Diacil-glicerol (DAG). Activa la PK-C. prolactina). I, en tercer lloc, al tracte meso-
límbic, a l’àrea del tegment ventral, fins el
• Dopamina. Dins el grup de les mono-amines, a neocòrtex (àrea pre-frontal). El 30% del
més de la dopamina, hi ha la noradrenalina metabolisme de les catecolamines és a les
(una altra catecolamina) i la serotonina (una pre-sinapsis, i amb MAO. El COMPT és a les
indolamina). La dopamina és molt important sinapsis. El 80% de la dopamina és a la part
en les regions encefàliques de les emocions i compacte de la substància negra en forma de
el plaer (sistema límbic). Els esquizofrènics les neuromelanina. A l’estriat, hi ha el control
tenen molt plenes de dopamina. Els fàrmacs motor (al nucli caudat i al putamen). Hi ha
contra l’esquizofrènia (haloperidol) s’aferren nivells molt alts de dopamina als
als receptors de la dopamina per blocar l’acció esquizofrènics. Les amfetamines els poden
de la dopamina. La mescalina té un efecte procurar atacs psicòtics. La Marihuana baixa
similar a la dopamina. Les amfetamines els nivells de dopamina. La dopamina baixa
desencadena l’alliberament massiu de dona sensació com si es parés el temps
(Marihuana). Els receptors D2 de la dopamina abundant a l’espina dorsal (part ventral). (Les
poden provocar el vòmit, i també llavors de Garrofes en contenen un 2% p.s.). L’
incrementen la formació d’hormona de estricnina és el seu antagonista. L’estricnina
creixement. Als mascles la dopamina és més és un gran excitador de l’espina dorsal.
aviat afrodisíaca, però a les femelles és
anafrodisíaca. • Glicina. És molt comú (junt a l’aspartat). És
excitant. És antagonista i cooperador del
• Feniletilamina. És el neurotransmissor de l’amor GABA. Actua facilitant la despolarització de la
H
H
H (enamorament, membrana post – sinàptica. Els ions de Clor
H H H
N atracció sexual, són readmesos a la membrana pre – sinàptica.
H
H
orgasme, Això altera l’alta concentració de ions de
ovulació). Es troba a Potassi (interns) i de ions de Sodi (externs).
H
H l’escorça cingulada. S’ Quan fallen els astròcits, i s’inflen per
H excreta per l’orina en intoxicació per Mercuri, aleshores no s’elimina
2-phenylethanamine
grands quantitats en el glutamat sobrant de les sinapsis i actua com
casos d’ esquizofrènia paranoide. a tòxic. També hi ha un excés de glutamat
tòxic als atacs de feridura i a d’altres
isquèmies cerebrals. Les llavors de Garrofes
• Histamina. És imprescindible en els processos contenen un 12% p.s. d’ àdic glutàmic.
inflamatoris que segueixen a l’alarma
immunitària. És vasoactivadora. • GMPc. És un missatger secundari. Es forma a
partir del GTP per
• GABA (=àcid gamma-amino-butíric). És el acció de la guanidil-
relaxant, inhibidor i antiespasmòdic més ciclasa. Actua, amb
comú. Afecta almenys a 1/3 de totes les l’ajuda de l’òxid
sinapsis cerebrals. És el neuro-transmissor nítric, entre la
més important o abundant, després del membrana i les
glutamat. Abunda 500 vegades més que proteïnes neuronals
l’acetilcolina. activant les
proteïna-cinases
que incrementen la
formació de
microtúbuls. És molt
important a la retina i a les cèl·lules de
PURKINJE del cerebel. La teofil·lina inhibeix la
GMPc.

• Inositol-trifosfat. Actua sobre la transcripció,
de manera que els ions Calci marxen del nucli i
copen el citoplasma.

Els sedants (Valium) augmenten l’acció del • Noradrenalina (=norepinefrina). És important
GABA. El GABA s’aferra a receptors que obren al sistema nerviós perifèric (més que
canals de ions Potassi i Clor, la qual cosa fa l’acetilcolina) i al lloc blau (el 40% del total).
més difícil la despolarització. És antagonista i També es troba a l’àrea tegmental lateral
cooperador del glutamat. Abunda a la (d’on passa a excitar el hipotàlem
substància negra i també al globus pàl·lid, on OH
dopaminèrgic), al
és reforçat pel diazepam i contrariat per la neocòrtex, al
cafeïna. També es troba als nuclis dels ganglis HO NH2 hipocamp i
basals, al hipotàlem i al centre gris al cerebel. Ve a
(hipocamp). Protegeix el cervell en condicions ser una mena d’hormona
d’hipòxia. Es forma amb l’ajuda del cofactor de l’excitació.
piridoxal-fosfat. Inhibeixen l’acció del GABA l’
HO
àcid valerénic de la Valeriana i la bicuculeïna
del Corydalis ambigua.
• Glicina. Actua a la membrana post-sinàptica
tornant-la més permeable als ions de Clor.
Amb això es fa més difícil la despolarització.
Per tant. És un neurotransmissor inhibidor. És
tenen receptors molt específics. Es desactiven
per hidròlisi. Són molt potents i en calen
petitíssimes quantitats. La somatostatina fa
que es segregui menys hormona de
creixement. Fa parella amb el seu
antagonista, el GABA. Els opioides són o bé
endorfines i encefalines (al lloc blau) o bé
dinorfines. En general abunden a les regions
sensorials, límbica, a l’amígdala), a l hipotàlem
i a l’àrea gris (mesencèfal). Curiosament,
poden ser excitants al hipocamp (neurones
piramidals), perquè hi inhibeixen el GABA.
L’endorfina és una mena de morfina
endògena. És important al hipotàlem i a la
hipòfisi. Les parts més actives són cadenes de
Es forma a partir de la dopamina del citoplasma, 5 aminoàcids (encefalines). L’acupuntura
amb l’ajuda de cofactors (oxigen, hidrolasa, Cu, fomenta la fabricació tant d’encefalines com
vitamina C). I amb l’ajuda del SAMe passa a d’endorfines. Fa que es produeixi més
epinefrina (=adrenalina), que es troba deu endorfina la piperina del Pebre Negre. La
vegades menys que la norepinefrina al sistema substància P (missatger del dolor) fa parella
nerviós central (SNC). La cocaïna bloca el re- amb el seu antagonista, la serotonina. Petites
aprofitament de la noradrenalina (i de la quantitats de vasopressina (=hormona
serotonina) pels terminals nerviosos. La antidiürètica) sembla que millorin
mescalina té un efecte similar al de la l’aprenentatge (però hi ha el perill que pugi la
noradrenalina (i a la dopamina). La pressió arterial). És important al hipotàlem. La
norepinefrina deu estar relacionada amb colecistoquinina dona la sensació d’estar tip.
l’orgasme, l’ansietat, l’excitació sexual i el plaer,
ja que l’estimulació elèctrica del lloc blau dona • Serotonina (=5-hidroxi-triptamina). És
lloc a totes aquestes sensacions fortes. També responsable de la contracció de la
ha d’estar relacionada amb l’estrès i la resposta musculatura llisa, del
H
a esdeveniments inesperats. L’estrès continuat N sentiment de la felicitat,
comporta uns nivells alts de cortisol al lloc blau, del seny, de la son i dels
la qual cosa comporta nivells alts de batecs del cor. Els
norepinefrina a l’amígdala. La norepinefrina va nivells
contra la depressió. Però té el perill que pot fer cerebrals
pujar molt la pressió arterial, especialment si a la NH2 no es
dieta hi ha tiramina (Card Marià, formatge). Els corresponen amb els sanguinis. Apart
IMAO-A eleven els nivells d’epinefrina i de HO
de al cervell (1,5 %) es troba a les
serotonina. Exemple: amitriptilina (engreixa), plaquetes, i als mastòcits. La seva
harmà (Maracuyá), psoralè (fulles de Figuera), concentració depèn molt de la dieta. Després
quercetina (Ceba), quercitrina (Nou d’ Areca). d’un àpat amb molts hidrats de Carboni,
Els IMAO-B són més reversibles. Exemple: apareix una mena d’embriaguesa que es deu a
etanol, deprenil, psilocibina (Psilocybe), 5- la pujada de serotonina. Es forma a partir del
metoxi-dimetil-triptamina (Virola), dimetil- triptòfan amb l’ajuda de cofactors (hidrolasa,
triptamina (Yagé). oxigen, Ferro, tetra-hidro-biopterina).

• NO (=òxid nítric). Abunda al hipocamp
(circumvolució dentada). Es forma per l’acció
de la NO-sintetasa. És responsable de la
potenciació a llarg termini. Estimulen la
formació de NO l’ àcid clorogènic del Cafè i
l’arginina. En canvi, inhibeixen el NO l’ ajoè i l’
allicina de l’All, la quercetina de la Ceba, la
boldina del Boldo i l’ andrografòlid de l’ A.
paniculata.. I inhibeixen la síntesi de NO l’
apigenina de la Camamilla, la quercetina de la
Ceba i el bakuchiol de la Psoralea corylifolia.

• Pèptids. Abunden al hipotàlem. Lògicament,
nivells baixos de serotonina (i noradrenalina). La
melatonina afavoreix la creació de teixit adipós
fosc, responsable de l’alliberament de calor, però
no d’ATP, als animals que hivernen. Al sistema
límbic, la serotonina (i la norepinefrina) procuren
un estat d’excitació, ansietat i capteniment
impulsiu. Nivells baixos de serotonina afavoreixen
la tendència al suïcidi. La bulímia, els atacs de
pànic, les obsessions compulsives i la manca
d’aprenentatges estan relacionades amb nivells
baixos de serotonina. La fluoxetina (Prozac) diuen
que fa pujar la serotonina. Però també activen la
serotonina, o la fan pujar, la bufotenina dels brots
de Canya Comú, la ibogaïna del Tabernante iboga,
la miristicina de la Nou Moscada, la piperina del
Pebre, i l’ acid nicotínic i el triptòfan. Uns nivells
baixos de serotonina coincidint amb uns nivells
Un àpat ric en hidrats de Carboni i aminoàcids alts de testosterona procuren un estat violent
racèmics (leucina) fa pujar els nivells d’insulina, la impulsiu agressiu. Exemple: incendiaris
qual cosa fa que el triptòfan creui millor la barrera vocacionals, intoxicats amb Plom. La reserpina
capil·lar cerebral i els aminoàcids racèmics es afavoreix la tendència al suïcidi perquè abaixa els
quedin a les fibres musculars. El LSD i la psilocibina nivells de serotonina, la qual cosa estaria indicada
(i la cocaïna) bloquen el re-aprofitament de la si hi ha un estat histèric d’excitació. Si es prenen
serotonina en les terminals nerviosos. Els somnis i estrògens contraceptius, poden aparèixer
les al·lucinacions degudes a la serotonina en excés tendències suïcides, degut a la davallada de
són estimulats pel tronc cerebral. Una presa serotonina. La naringenina de l’escorça de Taronja
moderada de LSD o amfetamines sembla que Amarga inhibeix l’acció de la serotonina. (Moltes
millori la capacitat d’aprenentatge per migranyes són degudes a un excés de serotonina).
associacions a l’escorça cerebral. La glàndula •
pineal té alts nivells de serotonina, però no hi és NT excitants NT inhibidors
funcional. Cal que es transformi en melatonina aspartat glicina
(amb l’ajuda de l’ acetilCo-A, l’ AMPc i del SAMe). dopamina D1 dopamina D2
Uns nivells baixos de melatonina coincideixen glutamat GABA
amb el zel o una activitat sexual alta tant a substànica P endorfines
mascles com a femelles. Uns nivells baixos
d’hormona de creixement solen coincidir amb
El món del sistema nerviós és força diferent del dels altres teixits. És difícil classificar-ne les
afeccions o trastorns nerviosos. Una temptativa seria la següent:
• Psiquiàtrics (psicosi, neurosi, esquizofrènia)
• Psicològics
• Congènits: epilèpsia, oligofrènia.
• Tumorals
• Intoxicació: drogues, infeccions (tètanus, ràbia)
• Atrofies (PARKINSON, corea, ALZHEIMER)
• Inflamacions infeccioses (ràbia, poliomielitis, meningitis)
• Inflamacions no infeccioses (traumatismes, insolació, irradiació)
• Circulatoris (arteriosclerosi, aneurismes, congestió, vessaments, embòlies)
• Anèmia

La intel·ligència es pot valorar en 8 camps diferents, segons GARDNER.

• La lingüística elevada sol comportar que la persona dugui o tingui a ma sempre un
llibre per salvar situacions avorrides. Es pot manifestar independentment en 4
seccions: llegir, escriure, parlar, escoltar. Probablement, la cafeïna incrementa
aquesta intel·ligència.
• La matemàtica o lògica elevada sol comportar que a la persona li agradi tancar
portes, calaixos i finestres i que li agradin les coses feten ordenadament per
etapes. També sol agrïr que els llibres etiguin ben ordenats i que li posin postips.
Probablement, la Bacopa incrementa aquesta intel·ligència.

• L’ espaial elevada sol comportar que la persona miri al sostre abans de respondre
alguna cosa. Necessita temps per fer-se la composició de lloc. Probablement la
testosterona incrementa aquesta intel·ligència.

• La musical elevada comporta que la persona es distregui mirant a qualsevol lloc d’on li
sembli que ve algun so. Nessecita que el que li diuen l’hi diguin amb ritme per
escoltar-ho. Probablement la muscarina incrementa aquesta intel·ligència.

• La corporal elevada comporta que la persona s’aixequi per fer alguna tasca
relacionada amb el problema que cal solucionar i que li agradi reparti coses
entre els companys o recollir-les, per tal de poder-se bellugar. Probablement, la
teobromina incrementa aquesta intel·ligència.

• La naturalística elevada comporta que la persona vulgui estar comparant sempre les
coses naturals i les fetes pel l’ ésser humà. I que l’estimuli tenir experiències reals
als llocs dels fets. Potser la mescalina i el LSD activin aquesta intel·ligència.

• La inter-personal elevada comporta que la persona es senti molt animada quan sap
que treballarà amb altres persones aviat. Veu que els problemes només es poden
solucionar en equip. I sap tot dels seus compmanys. Probablement la cocaïna
incrementa aquesta intel·ligència.

• La intra-personal elevada comporta que la persona es senti molt animada quan veu
que li encarreguen que solucioni un problema sol. Necessita silencia, i que el temps
s’aturi. Probablement la mescalina i la psilocibina incrementen aquesta intel·ligència.

(Fotos de: Joan Pau II, Newton, Leonardo da Vinci, Mozart, Michael Jordan, Darwin,
Clinton, Krishnamurti)