U  230V φv  45°

I1  2.5A I3  0.83A I5  0.5A I7  0.36A

φ1  25° φ3  12° φ5  14° φ7  29°

1
f  50Hz ω  2  π f  314.159
s
1
T   0.02s
f

T
1 
P    U 2 sin  ω t  φv  I1 2 sin  ω t  φ1  I3 2 sin   3 ω t  φ3   I5 2 sin  5 ω t  φ5  I7 2 sin  7 ω t  φ7 dt  196.662W
T 
0

 
P  U I1 cos φv  φ1  196.662W
2 2 2 2
Ieq  I1  I3  I5  I7  2.705A

U
la inducció es proporcional a U/f: en el primer cas  4.6Wb en el segon U2  115V f2  25Hz
f
U2
 4.6Wb el mateix, per tant la inducció es constant.
f2

podem plantejar el seguent sistema d'equacions 2 2

Pfe = Kh  f  Kf  f Pfe2 = Kh  f2  Kf  f2
P2  85W
f  50 f2  25

on podem trobar les constants incognita: 1

 Kh   f f2 
   P   2.867
   W
 Kf  f f 2  P2   0.021
2 2 
2 2
Ph50  Kh  50  143.338W Pf50  Kf  50  53.323W Ph25  Kh  25  71.669W Pf25  Kf  25  13.331W

P50  Ph50  Pf50  196.662W P25  Ph25  Pf25  85W

 Pn  150000 η  0.94
4 3
p f   Pn  6  10
100

Tamb  15 Tmax  80  40  120

Pn 5
Pabs   1.596  10
η

 
p v  Pabs  Pn  p f  3.574  10
3

θn  80 θnou  Tmax  Tamb  135

θnou
p erduesNOVES 
θn
pv  pf   1.616  104 p vnoves  p erduesNOVES  p f  1.016  10
4
Pnova  Pn 
p vnoves
 2.529  10
5 Pnova
pv ΔP   100  168.568
Pn

noves perdues fixes: p fnoves 

2.1 3
 Pn  3.15  10 θnou p vnoves  p fnoves kv
100 Ara podem plantejar: =  on podem calcular les noves pèrdues
θn pv  pf k vnou variables

 kvnou θnou 
p vnoves =  k  θ   p v  p f   p fnoves  θnou 
 θ  0.45 pv  pf   pfnoves  4.121  10
3 p vnoves
 v n  p vnoves 
Pnova  Pn   1.611  10
5
 n  pv

Pnova
ΔP   100  107.368
Pn

M c
variació en la constant tèrmica de temps τ= 1
k v  Sv τnova = τ
0.45

θmax tgαnou θnou τ

tgα = =  θnou
τ tgα θn τnova τ
  0.759375
θn 1
τ
0.45
 Bmax  1.4 Umax  500 T  0.02

1
f   50 N  1000 N2  400
T

e = u
d 
e = N  ϕ 
ue=0  dt 

u ( t)   Umax if t 
T 
 4 
t  0 0.000001  0.04  
600  Umax if
T
 t  3 
T
 4 4
400  3T 
 Umax if tT 
200 4
 
u( t) 0  u ( t  T) otherwise 
 200

 400
1 
 600 ϕ=   u ( t ) dt
0 0.01 0.02 0.03 0.04 N 
t
Per a trobar el flux ho farem integrant l'equació diferencial Dado
segons la llei de Faraday: u( t)
ϕ'( t)  =0
N
ϕ( 0 ) = 0
Aquesta funció ens integra l'eq. diferencial entre t = 0 i t = 2 T. El
ϕ  Odesolve( t 2  T)
resultat es el que es mostra a la figura que hi ha a l'esquerra
3 Altrament per a trobar el flux màxim, considerem que en el primer interval, la tensió val Umax,
4 10
surt fora de la integral i ens queda el següent valor final al cap de T/4 segons:
3
2 10
Umax T 3
ϕ( t) 0 ϕmax    2.5  10 Wb
N 4
3
 2 10
3
ϕmax 3 2
 4 10 i la secció del nucli es: Snucli   1.786  10 m
3 Bmax
0 5 10 0.01 0.015 0.02 0.025 0.03 0.035 0.04
t
La tensió al secundari serà d 
e2 ( t)  N2   ϕ( t) 
 d t  300

Amb el valor màxim donat per la relació de voltes: 225

150
N2
o també e1 ( t)  u ( t) e2 ( t)   e1 ( t ) 75
N e2( t) 0
 75
N2  150
E2  Umax  200
N  225
 300
3
0 5 10 0.01 0.015 0.02 0.025 0.03 0.035 0.04
300 t
225

150

75
e2( t) 0

 75

 150

 225

 300
3
0 5 10 0.01 0.015 0.02 0.025 0.03 0.035 0.04
t