Está en la página 1de 29

PLA D’INNOVACIÓ

PEDAGÒGICA
PER A LA MILLORA
EDUCATIVA

CEIP CAS SERRES
Curs 2018-2020

“Per a viatjar lluny no hi ha cap nau millor que un llibre”

Emily Dickinson

1
ÍNDEX

Pàgines

1. Justificació del Pla. 3-4
2. Diagnòstic Inicial .

2.1 Anàlisi de l’entorn físic i l’entorn social del centre. 4-5

2.2 DAFO del centre. 6

2.3 Anàlisi resultats. 7-11

2.4 Visites a altres centres. 12

2.5 Visites d’altres centre al CEIP Cas Serres. 12

2.6 Treball en xarxa. 12

3. Definició d’objectius, indicadors d’avaluació i 13-23
Àmbits d’intervenció educativa.
4. Gestió del Pla. 24
4.1 Equip Impulsor. 24-25
- Responsabilitats.
- Organització d’horaris amb un enfocament
globalitzat.
5. Pla de Formació vinculat al projecte educatiu de centre. 25-28
6. Previsió de seguiment i avaluació del Pla. 28
7. Recursos sol·licitats a l’administració i justificació. 28-29
8. Temporització. 29

2
1. Justificació del Pla
En primer lloc, adjuntem l’enllaç on es pot veure un vídeo de presentació, on es mostra i
s’evidencia allò que es fa al nostre centre.
• https://youtu.be/UHpRVEhP1bE

Després de fer un anàlisi de la situació del centre, vam adonar-nos de la necessitat
d’iniciar un canvi metodològic, per tal de continuar creixent com a escola, donant resposta
a les necessitats i a la gran diversitat dels nostres alumnes.

Tenint molt present la realitat del nostre centre i a partir de la detecció d’aquesta necessitat
de canvi, després de moltes reunions i debats, al darrer claustre del curs 2015-16, vàrem
acordar dur a terme una formació ofertada pel CEP d’Eivissa sobre Aprenentatge
Cooperatiu en col·laboració amb la Universitat de Vic i amb una durada de tres cursos.
El curs passat 2016-17 vam començar la formació i aquest curs, 2017-18, estem al segon
any de formació, finalitzant-la el proper curs. La participació en un Programa de Millora
de Centre ens donarà les eines necessàries per anar definit un nou model d’escola.

A banda d’aquesta formació, també ens vam plantejar la possibilitat de treballar diferents
continguts curriculars mitjançant els tallers a nivell de centre (des de 4t d’Educació
Infantil fins a 6è de primària), engegant aquesta iniciativa el curs passat 2016-17. Els
tallers representen una forma diferent d’organitzar l’espai i els materials de l’escola
afavorint que els infants de diferents edats aprenguin junts, propiciant situacions
d’aprenentatge on els alumnes participin d’una manera activa i creativa.

Aleshores, cal fer una especial referència a la integració gradual de noves metodologies
actives en el centre, amb l’objectiu d’apropar-nos, cada cop més, als interessos dels
infants, defugint dels llibres de text i utilitzant les noves tecnologies (es va acordar a
claustre implantar al grup de 4t de primària l’ús de les tauletes Snappet després d’un
període de prova i anar pujant progressivament la implementació de les mateixes, a 5è i
6è s’utilitzen els microportàtils), implementant l’aprenentatge cooperatiu, els tallers i
fomentant la inclusió. Aquests canvis comporten un nou enfocament de l’avaluació. Així
doncs, una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, i per què
s’avalua.

El nostre centre forma part des del curs 2016-2017 de la xarxa de Centres Promotors de
la Salut de les Illes Balears. En l’actualitat, estem posant en pràctica activitats per
millorar la salut física i emocional de tota la comunitat educativa. Pel curs 2018-2019 està
previst sol·licitar el guardó distintiu de Centre Promotor de la Salut a nivell estatal.

Convé fer ressaltar que el centre, des del curs 2015-2016, acull als Auxiliars de Conversa,
dins del programa establert per la Conselleria d’Educació i Universitat. Vinculat en això,
es fa palès que, el curs que ve, hem sol·licitat participar en el Projecte en consorci
Erasmus +, en la modalitat KA1 i de manera paral·lela també s’està valorant la

3
possibilitat de participar en el Programa de formació i innovació per als centres o
intercentres per cohesionar metodologies per a la millora de la competència
matemàtica entre els centres de primària i els de secundària. En aquest cas participaríem
juntament amb l’Institut de Sa Colomina, centre adscrit dels nostres alumnes.

Cal ressaltar que des del curs passat, el departament d’informàtica de l’IES Sa
Colomina (concretament l’empresa que creen cada any i que ofereix els seus serveis en
aquesta matèria) ha col·laborat amb el centre confeccionant els pòsters per a fer difusió
de les Jornades Culturals del 2016-17 i 2017-18. Aquest curs, també elaboraran el pòster
de la cursa solidària (per a recaptar fons pels infants malalts de càncer ingressats a
l’Hospital de Can Misses) i la festa de final de curs. Per a les jornades culturals d’aquest
any, el cicle formatiu de restauració que s’imparteix a l’IES Sa Serra s’ha va sumat en
aquesta iniciativa col·laborant amb una mostra de menjars típics del món per a les
Jornades Culturals: “Filles i fills d’un mateix món”.

A més, aquest curs s’ha fet la sol·licitud de menjador escolar atès que és una necessitat
per a les famílies del nostre centre gaudir d’aquest servei. Segons la informació rebuda
per part de la Delegada d’Educació, la Sra. Margalida Ferrer, està confirmada la posada
en marxa d’aquest servei pel curs 2018-2019.

És per tot això que valorem aquesta convocatòria del Pla d’Innovació com una possibilitat
d’apadrinar tota la nostra feina, donant-li un valor afegit i podent tenir accés als recursos
personals i materials que ens facilitin l’organització dels nostres horaris i espais. Així
mateix, esdevindria una eina per tal de fer difusió del centre que ens ajudaria a ser un
referent pels pares, aconseguint canviar la imatge del centre.

2. Diagnòstic Inicial
2.1 Anàlisi de l’entorn físic i l’entorn social del centre

Característiques físiques del centre i de l’entorn

El CEIP Cas Serres és un centre públic d’educació infantil i primària d’una línia que va
ser inaugurat l’any 1976, coincidint amb el desenvolupament del barri. Es troba situat
fora del nucli urbà d’Eivissa, a l’extraradi. Tot i que l’escola té 40 anys, està en condicions
òptimes atès que hi ha un bon manteniment de les instal·lacions, disposant dels espais
necessaris per un bon desenvolupament de les activitats escolars.

L’any 1992 va començar la urbanització del barri, amb l’asfaltat dels carrers, la
construcció de voravies, l’enllumenat i la plantació d’arbres. L’existència de sòl urbà a
bon preu va determinar la instal·lació a la zona de diferents serveis: dues llars d’ancians,
el Servei de menors, l’oficina de la Dona, l’escoleta pública, un centre polivalent, un parc,
la pista esportiva i local social, un supermercat, alguns bars i, en els darrers anys, s’han

4
emplaçat alguns concessionaris de vehicles i bugaderies. Tot i això, no es troben al barri
serveis com: oficines bancàries, farmàcies o llibreries.
L’alumnat, inicialment, provenia del propi barri o dels barris annexos: Es Viver, Platja
d’en Bossa i Figueretes però, actualment, es reben alumnes de qualsevol indret de la
ciutat.

Característiques de les famílies
El nivell socio-econòmic de les famílies és prou baix, destacant el 50% de famílies que
estan a l’atur o que es dediquen a les tasques de casa. Del tant per cent restant, un 13% es
dedica a la construcció, un 16% a l’hoteleria, un 12% a oficis com: fuster, electricista,
mecànic, tapisser, pintor, etc., un 4% són dependentes, caixeres o botigueres i el 3% són
xofers, camioners o taxistes. Respecte als estudis, el 50% només tenen estudis primaris,
un 33% tenen EGB/ESO, un 14% Batxillerat i, tan sols, el 3% està en possessió d’un títol
universitari.

Observem que les famílies són majoritàriament estrangeres, sobretot de procedència
marroquina 31’79% front un 40% d’espanyols. Emfasitzar que, actualment, hi ha un
augment de famílies procedents també de Sud-Amèrica, Filipines i Romania.

5
2.2 DAFO del centre
Les nostres Fortaleses i Debilitats (intern) Les Amenaces i Oportunitats de l’entorn (extern)
DEBILITATS AMENACES
1. Personal inestable. Pocs mestres definitius al centre. 1. Imatge negativa del centre fora de l'àmbit escolar.
2. Manca de propaganda del centre. 2. Alumnat amb poca motivació atès que el barri és d’un nivell
3. Mestres amb el sentiment de què tota la feina que es fa no serveix socioeconòmic i cultural molt baix.
atès que els resultats no milloren. 3. Famílies amb un alt rebuig cap a la llengua vehicular del centre.
4. Manca coordinació entre les etapes: infantil-primària i primària- 4. Famílies poc implicades.
secundària. 5. Arribada constant d’alumnes NESE.
5. Alumnes amb baixa comprensió i expressió tant oral com escrita. 6. Incorporació tardana d’alumnes.
6. Edifici molt antic (+40 anys) i amb infraestructures en mal estat. 7. Famílies poc responsables vers els fills.
7. Poca resposta de les famílies en la participació dins l’aula. 8. Entorn poc afavoridor pels alumnes en l’àmbit acadèmic.
8. Poc coneixement de la llengua catalana i castellana entre els 9. Pèrdua progressiva d'alumnat els darrers anys.
nostres alumnes. 10. Creixement d'altres escoles properes amb més serveis que la nostra.

FORTALESES OPORTUNITATS
1. Clima molt bo entre els membres del claustre. 1. Festes escolars i celebracions com a eina per implicar als pares en
2. Bon tractament de l’absentisme i l’atenció a la diversitat al centre. les dinàmiques del centre.
3. Mestres molt implicats en la feina i amb moltes ganes de treballar. 2. Cursos de formació presencials o no presencials.
4. Bona estructura organitzativa i bon ús de les noves tecnologies. 3. Proximitat del centre al centre de la ciutat (s’hi pot anar a peu).
5. Autonomia de gestió pedagògica. 4. Possibilitat de coordinació amb l’IES adscrit al centre.
6. Bona relació amb els centres de la zona. 5. Fibra òptica al municipi.
7. Sistema de Gestió de Qualitat com a eina per a una bona gestió del 6. Ampli ventall d’activitats destinades als alumnes.
centre.
8. Bon coneixement de l’entorn.

6
2.3 Anàlisi de resultats
Anàlisi de la DAFO i àmbits d’intervenció
Després d’analitzar acuradament la DAFO, elaborat per CCP, podem extreure les
següents conclusions:
a) Es detecta la necessitat d’un canvi de metodologia donades les característiques de
l’alumnat i els resultats acadèmics, que vindrà donada, en gran part, per la formació
i la coordinació amb l’IES de referència. Això, ens ajudarà a canviar la imatge del
centre cap a l’exterior.
b) També s’observa la necessitat de comptar amb més recursos humans per tal de
poder atendre a l’arribada constant d’alumnes d’altres països que tenen un
desconeixement de les dues llengües: català i castellà. A més a més, d’aquests
alumnes que arriben un gran número són NESE, el que dificulta molt poder dur
endavant els suports educatius i els diferents projectes iniciats al centre i els que
s’han programat pel curs vinent.
c) D’altra banda, tot i que ja s’han dut a terme diferents accions de difusió, hi ha una
necessitat urgent de canviar la imatge del centre de cara a l’exterior que vindrà
donada, fonamentalment pel canvi metodològic.
d) Un altre aspecte a destacar és la manca de coordinació entre els diferents cicles, fet
que ja s’està treballant des d’aquest curs escolar i que es pretén reafirmar amb la
participació del Programa de formació i innovació per als centres o intercentres per
cohesionar metodologies per a la millora de la competència matemàtica entre els
centres de primària i els de secundària que es vol iniciar el proper curs.
e) Un altre punt a millorar és la poca implicació de les famílies en les activitats del
centre, la qual cosa ja s’ha començat a tractar. De totes formes, pensem que pot ser
molt positiu el canvi de metodologia per incentivar als pares a entrar dins les aules.

Anàlisi de les Auditories Internes
Des del curs 2011-12 el nostre centre està dins el Programa de Gestió de la Qualitat i
Millora Contínua, concretament a la Xarxa 11. Per tant, això implica que anualment
s’han anat passant auditories internes amb la finalitat de constatar si el centre compleix
amb els requisits de la Norma ISO 9001:2008, detectant les àrees de millora i els punts
forts de la nostra comunitat educativa.
A continuació passem a descriure alguns dels punts forts i àrees de millora detectats
a les diferents auditories:

Punts forts
Ús de la plataforma Moodle per a facilitar l’accessibilitat als documents per part
de tot l’equip docent i per les possibilitats que ofereix per a un futur.
Idoneïtat de la creació del PR0206 Atenció a la Diversitat tenint en compte la
realitat educativa del centre. La seva estructuració, la documentació associada i
el seguiment.
La implicació, la positivitat i l’entusiasme de l’equip directiu i del professorat.

7
Practicitat d’alguns documents concrets com: MD020102 Guió reunió amb
famílies, MD020508 Recollida d’informació per a tutories, LL020601 Registre
seguiments fulls de derivació, etc.
El MP02 del centre contempla un elevat nivell de concreció pel que fa als
processos que controla. Així, per exemple, hi trobem MD020301 Diari de classe
que es penja al Moodle setmanalment. Això permet fer un seguiment acurat de
la programació d’aula i, al mateix temps, facilita la gestió del Pla de substitució
del professorat.
Atesa a particularitat del centre pel que fa a l’absentisme i mobilitat d’alumnat,
el PR0206 Atenció a la diversitat, aporta al professorat i a la tutoria un protocol
de seguiment de l’absentisme que permet un control setmanal per actuar-hi amb
immediatesa.
Tractament i incorporació a la PGA de les propostes de millora realitzades a
través de les diferents enquestes (acollida, satisfacció...) a la Revisió del Sistema,
la qual cosa reflecteix una continuïtat a les demandes efectuades i posa de
manifest la retroalimentació del sistema.
Les actuacions del PR0101 en tot allò referent a la difusió de les iniciatives del
centre (pintar la façana del centre, actuacions musicals, augment de la implicació
de les famílies i l’APIMA, visita a Can Misses...) van en la línia de fomentar
l’esperit de pertinença al centre per crear comunitat i evitar la pèrdua de
matrícula.
Disseny dels processos clars.
Rapidesa en la tramesa de la documentació sol·licitada.
Bona organització i gestió de la documentació en xarxa, que impliquen una bona
comunicació interna.
Formació i implicació de l’equip directiu per tal de millorar la seva imatge
(diaris, blocs del centre actualitzats, xarxes socials...).
Organització d’horaris que facilita el canvi metodològic, fet que implica un
lideratge compartit.

Àrees de Millora
Al Pla Estratègic 2016-2020 apareixen valors de referència quantificats a zero,
la qual cosa crea confusió.
Indicadors que facin referència a objectius i no tant al funcionament dels
processos.

8
Anàlisi de les Proves Externes 2015-2017
Curs 2015-16

9
Curs 2016-17

De l’anàlisi dels resultats de les proves externes dutes a terme els darrers dos anys,
s’extreu que les puntuacions obtingudes estan molt lluny dels resultats pels que treballem.
Així, principalment, cal ressaltar la diferència significativa del percentatge d’aprovats de
les àrees de Llengua Catalana i Llengua Castellana, juntament amb les Ciències Naturals
i VSC, envers les Illes Balears i la resta d’Eivissa. A més a més, a totes les competències,
exceptuant la competència en llengua estrangera, el percentatge d’assoliment és
significativament més baix que a la resta de les Illes Balears i a Eivissa.
Finalment, a les proves del curs passat en competència matemàtica s’observa que els
resultats tampoc són bons si els comparem amb el global de les Illes i que cal actuar per
a canviar aquesta dinàmica, detectant la necessitat de treballar per tal de:
Impulsar i donar significat a les competències bàsiques en les propostes escolars.
Prevenir les dificultats d’aprenentatge i equilibrar les desigualtats principalment
produïdes per alumnat d’incorporació tardana amb nivell curricular baix i en
desconeixement de les llengües oficials.
Augmentar la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge dels infants.

10
Anàlisi dels resultats 2016-2018

VALORACIÓ RESULTATS. PRIMER TRIMESTRE CURS 2017/18

COMPARATIVA AMB LA 1a. AVALUACIÓ DEL CURS ANTERIOR.
PRIMER TRIMESTRE CURS 2017/18
CURS TOT APROVAT 1 SUSPESA 2 SUSPESES 3SUSPESES >= 4 SUSPESES

1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av. 1a. Av.
16/17 17/18 16/17 17/18 16/17 16/17 16/17 17/18 16/17 17/18

1R 80% 100% 0% 0% 20% 0% 0% 0% 0% 0%

2N 59% 94,12% 18% 5,88% 18% 0% 0% 0% 14% 0%

3R 79% 76% 5% 16% 5% 0% 10% 4% 0% 4%

4T 59% 71,4% 18% 4,76% 4% 9,52% 9% 4,76 9% 9,52%

5È 55% 67% 5% 10% 10% 5% 20% 14% 10% 5%

6È 47% 58% 12% 11% 12% 16% 18% 5% 12% 11%

Després d’examinar els resultats dels darrers dos cursos, observem una notable millora
en els resultats si els comparem amb el curs anterior. Estem convençuts que això es deu
a la innovació pedagògica que vam iniciar el curs passat al centre i que està estretament
lligada al projecte de direcció presentat pels cursos 2016-2020.

11
2.4 Visites a altres centres
Durant aquests dos cursos hem fet visites a altres centres per tal de poder tenir una visió
més amplia i veure altres formes de treballar.
• CEIP Santa Gertrudis.
• CEIP Sa Bodega.
• CEIP Sant Ferran de ses Roques.
• CEIP Vara de Rey.
• IES Sa Colomina.

2.5 Visites d’altres centres al CEIP Cas Serres
El curs passat vam començar a rebre la visita d’un centre: el CEIP l’Urgell de Sant Josep
i aquest curs ha vingut l’IES Sa Serra atès que havien sentit parlar dels nostres tallers i
de com duim a terme el Treball Cooperatiu al centre. Ambdós centres s’estaven
plantejant iniciar un canvi i estaven molt interessats en veure com havíem implantat i
desenvolupat aquesta nova metodologia de feina. Emfasitzar la importància que té per
a nosaltres deixar de ser invisibles i que es comenci a reflectir tota la feina que fem.

2.6 Treball en xarxa
Des de què ens vam iniciar en el Projecte de Gestió de Qualitat i Millora Contínua hem
dut a terme un treball en xarxa, juntament amb altres centres, presentant bones
pràctiques i engegant diferents projectes de millora.
Destacar que, des del curs 16-17, hem estat contribuint en l’elaboració d’una Eina
d’Autoavaluació pels centres, que ens serà de gran ajuda per tal de desenvolupar uns
plans de millora que ens permetin avançar en els diferents àmbits d’intervenció.
A més a més, també s’està valorant la possibilitat de participar en el Programa de
formació i innovació per als centres o intercentres per cohesionar metodologies per
a la millora de la competència matemàtica entre els centres de primària i els de
secundària. En aquest cas participaríem juntament amb l’Institut de Sa Colomina, centre
adscrit dels nostres alumnes amb el qual ja s’han mantingut converses i on s’ha fixat
una reunió per a tractar el tema conjuntament.

12
3. Definició d’objectius, indicadors d’avaluació i àmbits d’intervenció educativa.

Per tal de redactar el projecte s’han agrupat els vuit àmbits d’intervenció establerts a la convocatòria en torn als cinc àmbits al voltant dels
quals s’articula el Projecte de Direcció vigent al centre, avalant així la congruència entre ambdós documents.

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
ÀMBIT ACADÈMIC I PEDAGÒGIC
• L’adopció de mesures organitzatives, curriculars i pedagògiques que permetin la interdisciplinarietat i la globalització dels
aprenentatges i l’enfocament cap a les competències, a partir d’una gestió flexible dels horaris i noves formes de coordinació
interdepartamental o entre cicles.
• La implantació de processos i instruments que facilitin el desenvolupament cognitiu, físic, social i emocional dels alumnes i que
fomentin la seva autoregulació i autoavaluació.
ÀMBIT NORMATIU I ORGANITZATIU
• La creació d’un clima de convivència positiva al centre a partir d’activitats encaminades a la prevenció de conflictes que
fomentin la creació de vincles positius entre els membres de la comunitat escolar i que dotin els alumnes d’eines que millorin
la seva autonomia i competència social.
• L’adopció de mesures organitzatives, curriculars i pedagògiques enfocades a l’atenció educativa de tots els alumnes de manera
inclusiva.
ÀMBIT DE COORDINACIÓ, FORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DOCENT
• La implantació d’un pla de formació dels professors coherent amb la línia pedagògica del centre i els reptes del pla d’innovació.
ÀMBIT DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
• La participació de les famílies en processos decisoris, avaluadors i educatius i la relació i la cooperació amb els serveis educatius i
socials, d’acord amb els procediments de participació prevists en el pla.

13
ÀMBIT DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DE CENTRE
• La gestió eficient dels recursos humans, basada en la feina coordinada i en equip dels professors i l’assignació clara de
responsabilitats dins l’estructura organitzativa, amb especial essent als criteris de confecció cohesionada d’equips de professors i
d’equips de tutors.
• El disseny i la posada en pràctica de mecanismes d’autoavaluació dels centres dels seus projectes i dels seus responsables, així com
l’assessorament entre iguals, tant entre els professors com entre els centres, en el cas de plans de zona, per facilitar la reflexió sobre
el procés educatiu i la millora de la qualitat educativa.

Dins el Pla d’Innovació s’hi troben definits els objectius, corresponents a cadascun dels àmbits d’intervenció i concretats en el que
anomenarem programes, juntament amb els indicadors, la freqüència de mesura, les actuacions, els recursos, la temporització i els
responsables de cada acció plantejada, tal i com s’especifica a les bases de la convocatòria.

14
Nom del programa, definició d’objectius, indicadors d’avaluació i freqüència de mesura, àmbits d’intervenció educativa,
actuacions, recursos, responsables i temporalització.

ÀMBIT ACADÈMIC I PEDAGÒGIC
OBJECTIU ESTRATÈGIC 1. Assignar a la presentació de tasques un caràcter competencial i significatiu, mitjançant la globalització dels objectius i continguts
curriculars, relacionant les activitats amb els interessos dels infants i contextualitzant-les amb el seu entorn més proper.

PROGRAMA DE TREBALL COL·LABORATIU

Indicador/Valor Freqüència de
Objectius Específics Actuacions Recursos Responsables Temporalització
desitjat Mesura
- Assignació d’un mestre-tutor pes ≥ 70 - Observació Espais: totes les aules i
• Assolir els objectius i %
nouvinguts. diària. altres espais del centre.
continguts de les àrees de d’aprovats
- Primers 15 dies de curs, dedicar un - Plans d’equip. Personals: tutors,
Ciències Naturals i a les
temps diari a treballar la cohesió de - Avaluació amb especialistes i mestres Diàriament durant
Socials, Matemàtiques, diferents Claustre
grup amb dinàmiques de l’àmbit A. rúbriques. de suport. tot el curs
llengües i artística. àrees.
- Després de la 1a quinzena fer, com a Materials: programa
• Augmentar la motivació
mínim, una dinàmica de l’àmbit A CA/AC (Cooperar per
dels alumnes.
mensual per mestre i grup. aprendre/Aprendre a

15
• Augmentar el grau - Establiment, 1a setmana Octubre, % ≥ 90 cooperar) per a
d’implicació i iniciativa dels grups heterogenis a cada classe. d’alumnes ensenyar a aprendre en
dels alumnes. Període de prova de 15 dies. que equip. Material de
• Augmentar el grau de Després es mantindran tot el milloren consulta i d’altres
comprensió del que es fa i trimestre. A Infantil la creació de les elaborats pels mestres.
del per què es fa. grups es farà de forma progressiva, competèn-
respectant el període d’adaptació a cies.
4t E.I. i les parelles cooperatives a
4t i 5è E.I.
- Es dedicarà al menys un 20% de
cada àrea a treballar amb estructures
de Treball Cooperatiu. En el cas
d’E.I., no es dividirà en àrees, es
comptabilitzarà un 20% de l’horari
lectiu en general.
- Comissió de Treball Cooperatiu.
- Dinàmiques i estructures dels àmbits
A (Cohesió de grup), B (El treball
en equip com a recurs) i C (El
treball en equip com a contingut).
- Decret de mínims de Treball
Cooperatiu.
- Formació del Professorat.

16
OBJECTIU ESTRATÈGIC 2. Consolidar i aprofundir objectius i continguts dels tallers.

PROGRAMA DE TALLERS MULTIDISCIPLINARS

Indicador/Valor Freqüència de
Objectius Específics Actuacions Recursos Responsables Temporalització
desitjat Mesura
• Oferir propostes atractives - Elaboració de rúbriques i/o Grau de ≥ 80 - Observació Espais: totes les aules i
als infants afins al qüestionaris d’avaluació. satisfacció setmanal dels altres espais del centre.
currículum. - Establiment dels continguts dels alumnes i mestres. Personals: tutors,
• Seqüenciar els continguts per tallers. docents - Avaluació especialistes i mestres
treballats als tallers. - Organització dels grups trimestral amb de suport.
• Aprofundiment en la d’alumnes que s’adrecen a rúbriques i/o Materials:
Setmanalment
sistemàtica d’avaluació dels cada espai. qüestionaris. *Material Fungible.
Claustre durant
tallers. - Habilitació dels tallers per a *Ordinadors.
tot el curs
oferir diferents propostes *Escacs.
d’aprenentatge: *Material ABN.
*Taller ABN. *Matalassets.
*Taller divermates. *Fulls Din-A4.
*Taller informàtica. *Agulles.
*Taller de mindfulness. *Fang.

17
*Taller de cuina. *Ingredients diversos
*Taller d’escacs. per fer menjar.
*Taller de papiroflèxia. *Teles.
*Taller de fang. *Cartes.
*Taller de simetria. *Tisores.
*Taller de jocs tradicionals. *PDI.
*Taller de jocs de taula. ...
*Taller de costura.
- Preparació del material, per
part dels mestres, adient per a
cada taller.

18
ÀMBIT NORMATIU I ORGANITZATIU
OBJECTIU ESTRATÈGIC 1. Organitzar i optimitzar els recursos del centre: recursos materials i recursos humans per tal de treballar interdisciplinàriament amb
propostes competencials, significatives i motivadores.

PROGRAMA D’APROFITAMENT D’ESPAIS I RECURSOS

Indicador/Valor Freqüència de
Objectius Específics Actuacions Recursos Responsables Temporalització
desitjat Mesura
• Distribuir horaris en funció - Distribució dels horaris per tal Grau de ≥8 - Avaluació Espais: totes les aules i
dels alumnes i dels tallers. de poder fer el desdoblament satisfacció mitjançant un altres espais del centre.
• Ampliar el material dels grups a les àrees dels alumnes i qüestionari Personals: tutors,
manipulatiu dels tallers. d’Educació Física i els mestres trimestral. especialistes i mestres
• Distribuir l’horari en funció Matemàtiques. participants. de suport.
Equip Directiu
del desdoblament que es - Distribució dels horaris per tal Materials: Setmanalment
i
duen a terme a l’àrea que hi hagi dos mestres a cada . *Ordinador. durant tot el curs
Claustre
d’Educació Física i taller. *Material fungible.
Matemàtiques. - Distribució de l’alumnat als *Material pels tallers
tallers des de 3 anys fins a (veure Programa de
6è. Tallers
Multidisciplinars).

19
ÀMBIT COORDINACIÓ, FORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DOCENT
OBJECTIU ESTRATÈGIC 1. Realitzar la formació en Treball Cooperatiu i avaluació competencial.

PROGRAMA DE TREBALL COL·LABORATIU

Indicador/Valor Freqüència de
Objectius Específics Actuacions Recursos Responsables Temporalització
desitjat Mesura
• Ampliar la formació en - Segons petició a FeC (Veure Grau de ≥8 - Qüestionaris i Espais: aula
Treball Cooperatiu. punt 5. Pla de Formació). transferència enquestes d’informàtica.
• Consolidar la formació en dels formació Personals: formadora
avaluació competencial. continguts trimestrals. del CEP i mestres.
apresos a les Materials: Sessions quinzenals
aules. *Programa CA/AC Coordinadora de o mensuals de dues
(Cooperar per la formació o quatre hores
aprendre/Aprendre a i (segons ens marca
cooperar) per a Claustre el CEP) durant tot
ensenyar a aprendre en el curs
equip.
*PDI.
*Ordinadors.
*Material fungible.

20
ÀMBIT PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
OBJECTIU ESTRATÈGIC 1. Augmentar la participació i implicació de la comunitat educativa en el centre.

PROGRAMA DE FAMÍLIES AL CENTRE

Indicador/Valor Freqüència de
Objectius Específics Actuacions Recursos Responsables Temporalització
desitjat Mesura
• Ampliar la participació - Tots els mestres incentiven Percentatge de ≥ 50 - Registre Espais: totes les
de les famílies en les als alumnes a què engresquin participació de d’assistència instal·lacions del centre
activitats realitzades al a les famílies en la les famílies cada cop que es (aules, sales,
centre. participació de les activitats convocades du a terme una passadissos, patis, etc.)
realitzades al centre. activitat. Personals: mestres,
- L’Equip Directiu fa difusió famílies i alumnes.
als diferents mitjans de Materials: material
Trimestralment
comunicació mitjançant notes variat en funció de la Equip Directiu
durant tot el curs
de premsa cada cop que s’ha tasca a realitzar
de dur a terme una activitat. (fungible, bricolatge,
- Es demana col·laboració a les construcció, jardineria,
famílies de totes les activitats etc.)
que es duran a terme,
mitjançant el contacte directe
amb les famílies, amb notes

21
internes, el Bloc del centre o
les xarxes socials.
- Es fan reunions amb
l’APIMA per tal que ens
ajudin a què les famílies
participin activament de les
activitats.
- Els mestres tutors fan difusió
de totes les activitats que es
duran a terme a les reunions
amb les famílies.
com per exemple:
*Trencada.
*Festa de Nadal.
*Actuació a la residència
d’ancians.
*Carnestoltes.
*Jornades Culturals.
*Cursa solidària.
*Halloween.
*Projecte CEPS.
*Tallers.
*Postals solidàries.
*Sant Jordi.
...

22
ÀMBIT DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DE CENTRE
OBJECTIU ESTRATÈGIC 1. Realitzar l’autoavaluació del centre i dels processos d’ensenyament aprenentatge.

PROGRAMA D’AUTOAVALUACIÓ DEL CENTRE

Indicador/Valor Freqüència de
Objectius Específics Actuacions Recursos Responsables Temporalització
desitjat Mesura
• Aplicar l’eina - L’Equip Impulsor vetllarà Número ≥2 - La revisió dels Espais: totes les aules i
d’autoavaluació al centre. perquè tot el claustre estigui d’àmbits a indicadors del altres espais del centre.
informat, assabentat i millorar i projecte es farà Personals: tutors,
implicat en el funcionament planificar a la trimestralment. especialistes i mestres
de l’eina d’autoavaluació. PGA com a de suport.
- L’Equip Impulsor garantirà i objectiu del Materials:
L’eina
planificarà el seguiment de les centre.
d’autoavaluació
àrees de millora dels diferents
Equip Directiu s’aplicarà cada dos
àmbits (si escau).
anys.
- L’Equip Directiu planifica els
àmbits a millorar a la PGA,
com a un objectiu del centre.
- Participació del claustre en
l’aplicació de l’eina
d’autoavaluació del centre.

23
4. Gestió del Pla
La responsabilitat en la gestió de totes les accions que es desenvolupen en aquest Pla
serà de l’Equip Impulsor del centre.
4.1 Equip Impulsor
L’Equip Impulsor estarà format pels membres de la CCP: coordinadors de cicle, de
l’equip de suport juntament amb la coordinadora TIC, la coordinadora de qualitat i la
coordinadora de formació. Els membres són els següents (veure certificat acreditatiu
adjunt dels impulsors del programa):
• Maria Piña Font.
• Ma. Dolores Blánquez López.
• Ma. Dolores Cabanes Olives.
• Ma. Dolores Pérez López.
• Susanna Cano Juan.
• Virginia Sansano Roselló.
• María Roldán Sánchez.
• Rosa Ma. Marí Sánchez.
• Mónica Salom Sastre.
Durant el curs, s’establiran reunions quinzenals de l’equip.
- Responsabilitats
Les responsabilitats de l’Equip Impulsor seran les següents:
L’equip directiu serà l’encarregat d’articular tots els mecanismes necessaris per tal
que les coordinacions i les intervencions de l’Equip es puguin dur a terme amb
garanties.
Dinamitzar les accions formatives.
Impulsar la línia metodològica del centre.
Vetllar per l’òptim desenvolupament de totes les actuacions educatives.
Respecte al calendari de reunions es proposa una reunió quinzenal en horari
d’exclusiva de 8 a 9, sempre sotmès a revisió depenent de les necessitats del centre i
de les tasques a desenvolupar.

24
- Organització d’horaris amb un enfocament globalitzat
La correspondència entre les nostres propostes d’aula i les àrees curriculars es
contempla la voluntat d’organitzar els horaris i els espais d’acord a un enfocament
globalitzador i interdisciplinari, tal i com queda reflectit al quadre següent:

Àrees Curriculars
Programes
Ll. Cat. Ll. Cast. Mates Nat./Soc. Artística Ll. Ang. Ed. Física
Treball
X X X X X X X
Cooperatiu
Tallers
X X X X X X X
Multidisciplinars
Aprofitament
X X X X X X X
espais i recursos

5. Pla de Formació vinculat al projecte educatiu de centre
El curs 2015-16 el centre va participar en els següents programes promoguts per a la
Conselleria d’Educació i Universitat. En primer lloc, el Programa UCMA (ús de
continguts digitals a les aules) per a cinquè i sisè d’educació primària.

En segon lloc, també va formar part del Projecte d’Innovació Pedagògica i Millora
contínua: “Viure les matemàtiques” i al taller de formació en centres, promogut pel
Centre de Professors d’Eivissa: “Prevenció i resolució de conflictes al CEIP Cas
Serres”.

Finalment, vam entrar al Programa de Centres Educatius Promotors de la Salut de
les Illes Balears, en el qual continuem treballant aquest curs i reafirmant la voluntat
de continuar en aquest projecte. Inicialment, vam començar treballant a un sol eix
d’intervenció, ampliant-ho en aquest curs als següents eixos:
a) Alimentació i vida activa.
b) Benestar i salut emocional.
c) Prevenció de les conductes additives.

25
En l’actualitat, estem posant en pràctica activitats per millorar la salut física i
emocional de tota la comunitat educativa i pel proper curs 2018-2019 sol·licitarem el
guardó distintiu de Centre Promotor de la Salut a nivell estatal.

Aquest curs 2017-2018, ens trobem en el segon any de formació en Treball
Cooperatiu iniciat el curs passat i corresponent a una formació ofertada pel CEP, en
col·laboració amb la Universitat de VIC, amb una durada de tres cursos i on la
participació del claustre, durant aquest curs, és del 82%. Ressaltar que de les disset
persones que vam iniciar la formació, dues han haver de deixar-la per una baixa
laboral, només una persona ha abandonat la formació voluntàriament. De cara a l’any
vinent, el compromís del professorat en continuar la formació és del 100%.

Aquesta formació va sorgir de la necessitat d’introduir una nova metodologia
d’aprenentatge que facilités una millora en el clima de l’aula i la cohesió de grups,
millorant les competències dels alumnes en el Treball Cooperatiu. Durant aquest curs
2017-18 s’ha constituït la comissió de Treball Cooperatiu i s’ha elaborat un document,
anomenat Decret de Mínims, on s’explica en què consisteix el Treball Cooperatiu, les
actuacions tant per infantil com per a primària i un recull d’estructures i dinàmiques
cooperatives a treballar establint el mínim que s’ha de fer a cada curs. A més a més,
s’ha inclòs un percentatge per avaluar el Treball Cooperatiu als criteris de
qualificació del centre i a la programació d’aula. En l’actualitat la comissió s’està
encarregant d’elaborar rúbriques per tal d’avaluar de forma competencial, tant el
Treball Cooperatiu com els Tallers. Emfasitzar que hem pogut constatar que aquesta
metodologia ha afavorit la millora dels resultats acadèmics i el rendiment de
l’alumnat durant aquest curs.

De cara al curs que ve, hi ha el compromís per part del claustre de continuar amb el
darrer any de formació, comptant amb el mateix nombre de mestres implicats, a falta
de confirmar la continuïtat dels mestres interins al centre i/o les noves incorporacions
pel curs vinent.

A més, durant aquest curs estem duent a terme la formació en Patis Coeducatius, una
iniciativa engegada per l’Ajuntament d’Eivissa per tal de fomentar la igualtat i prevenir
els conflictes sorgits a l’esplai. Aquesta formació encara no s’ha finalitzat.

26
Continuem amb la formació del Programa de Qualitat i Millora Contínua, del que
formem part des del 2011-2012, tant a nivell de formació inicial per a membres del
claustre com a nivell de direcció, assistint al curs: “De la gestió tècnica a la gestió
per a la transformació”. També hi ha dos membres del claustre que formen part dels
Auditors del Programa de Qualitat i Millora Contínua. Una d’elles, la coordinadora de
qualitat del centre i auditora cap del programa, està assistint al curs: “Actualització
auditors”.

Pel curs 2018-2019 s’ha aprovat, per unanimitat al claustre, la participació en el
Projecte en consorci Erasmus +, en la modalitat KA1 del Servei de Llengües
Estrangeres i Projectes Internacionals. La sol·licitud es va enviar dia 1/2/18 al SEPIE
per la seva avaluació. La formació, d’aquest projecte, és a l’estranger i les activitats
planificades es divideixen en dues modalitats: cursos a quatre països (Hongria, Itàlia,
Brusel·les i Noruega) i Job Shadowing a tres o quatre països (Irlanda, Amberes,
Holanda i possiblement també Finlàndia). La temàtica dels cursos és diversa però el
nostre centre està interessat en el curs o Job shadowing de pràctiques restauratives,
educació emocional a una escola d’infantil i primària, inclusió d’immigrants a l’aula
o les bones pràctiques a les escoles anomenades “Peaceable schools”. Aquesta
formació ens aportarà les eines necessàries per a poder donar resposta a la diversitat
d’alumnat que tenim i a fer front conflictes derivats de ser centre d’atenció preferent.

De manera paral·lela, també s’està valorant la possibilitat de participar en el
Programa de formació i innovació per a cohesionar metodologies per a la millora
de la competència matemàtica entre els centres de primària i els de secundària,
resolució de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat
de 20 de febrer de 2018 publicat al BOIB, núm. 27, d’1 de març. En aquest cas
participaríem conjuntament amb l’Institut de Sa Colomina, centre adscrit dels nostres
alumnes amb els quals ja s’ha mantingut alguna conversa. Aquesta formació seria molt
adient perquè es seguiria una mateixa línia metodològica i afavoriria l’assoliment de
la competència matemàtica. A les reunions amb l’institut ens hem adonat que alguna
cosa falla atès que els resultats no són satisfactoris quan es dóna el pas de primària a
secundària.

27
6. Previsió de seguiment i avaluació del Pla
A la graella del punt 3 (definició d’objectius, indicadors d’avaluació i àmbits
d’intervenció), queda reflectida i especificada la temporalització, els indicadors
observables i mesurables, amb els responsables i la freqüència de mesura de cada acció
plantejada.
Així mateix, trimestralment a les reunions d’avaluació es farà el seguiment per
adoptar, si cal, les mesures adient de correcció.
Serà tasca de l’Equip Impulsor recollir i valorar les dades recollides, informant al
Claustre i al Consell Escolar en les dates establertes.

7. Recursos sol·licitats a l’administració i justificació
Els recursos, i la justificació dels mateixos, que es sol·liciten són els següents:
Recursos Justificació
a. La continuïtat al nostre centre de la L’organització interna del centre és cada cop
mestra Rosa Ma. Marí Sánchez, amb més complicada atès que hi ha molta gent
DNI 41459108K, mestra AL de la sense plaça definitiva i l’equip directiu
plantilla el present curs i actualment assumeix moltes coordinacions. Això
funcionària en pràctiques i amb esdevé un entrebanc molt gran atès que no
destinació definitiva a un altre centre, tenim continuïtat al centre i, a més, és fa
que sol·licitarà Comissió de serveis el palès la necessitat de comptar amb ella per
proper mes d’abril i que serà la a poder dur a terme la tasca de coordinació
coordinadora del pla i la coordinadora del Pla i la de coordinadora de formació del
de la formació al nostre centre. centre. A més, seria l’encarregada de:
A banda d’això, la mestra compleix els - Coordinar el programa de formació.
requisits exigit en el perfil educatiu de la - Convocar i dinamitzar les sessions de
plaça sol·licitada a la comissió de serveis formació per a la implementació del
(llicenciada en psicologia i mestra programa de formació.
d’audició i llenguatge). - Vetllar pel compliment dels acords
adoptats amb el CEP.
- Assistir a les reunions relacionades amb la
formació.
- Recollir la documentació necessària per a
incloure a la Revisió del Sistema.

28
- Participar en l’elaboració de la Memòria
de Formació.
b. Un mestre AD a jornada complerta. Per poder atendre a tots els alumnes
NESE amb desconeixement de les
llengües oficials i donar-los les eines
necessàries per a treballar les
dinàmiques i estructures del treball
cooperatiu dins l’aula.
c. Partida econòmica de 1500e. Aquesta partida econòmica aniria
destinada a la compra de materials pels
tallers multidisciplinars.

8. Temporització
La temporització s’ha inclòs i especificat a la graella on s’estableixen els objectius,
indicadors d’avaluació i àmbits d’intervenció (veure punt 3. Definició d’objectius,
indicadors d’avaluació i àmbits d’intervenció, del present pla).

29