∞ ∞ ∞ ∞
Memòries Hotelcràcia: ¿De qué nos hablan La logística contra
rescatades dels costura fina i vestits las violencias los sin papeles en
carrers a mida sexuales? Estados Unidos
5, 11 i 24 24 30 32
En aquest número han participat: Alberto López Bargados - Àrid • Número 76, tercera època
- Blanca A. Mató - Coco Gutiérrez-Magallanes - Daniel Pardo - • Publicació semestral
Edith Lasierra - Estefanía Bedmar - Etiam Gula - Helena Roura • 5000 exemplars gratuïts
- Ibán Ek - Joan Rodríguez - Jordi Solano - Jum - Marc Iglesias
Aquest número s’ha tancat
- Maria Pons - María Romero García - Maribel Cadenas - Miguel el 2/06/2018
Martín - Miquel Fernández - Miquel Vallès - Nomdenoia - P aula
Monteiro - Pere Farré - Sònia Rubio - Xavi Mohlaen - Xavier Theros Podeu consultar l’hemeroteca digital a:
- Youssef El Maimouni www.masala.cat/numeros
03 CIUTATS DEBATS 44
EDITORIAL GRÀFIC AUDIOVISUALS
16 30 EX-PRESOS COPEL:
L'HOTELCRÀCIA COM ¿DE QUÉ NOS HABLAN el paso detrás de la
BARRIS A INTERÈS GENERAL LAS VIOLENCIAS cámara
SEXUALES?
05
LA MEMÒRIA DELS 18 46
CARRERS COSTURA FINA MÓN AL REVÉS FICCIONS
L’urbanisme barceloní de
DE CUANDO ME
11
principis del segle xxi: 32 PASÓ LA MOVIDA
un interès general LOGÍSTICA DEL
REINA AMÀLIA ESA DE LA PIEL
molt privatitzat TERROR CONTRA
Una presó oblidada
LOS MIGRANTES SIN
21 PAPELES EN ESTADOS 48
14 2013: un vestit a mida UNIDOS RELECTURES
SUPERHEROÍNAS del sector hoteler CONTRA L’OBLIT
DE BARRIO MEMORIAL
ARTEFACTES
SUSI del TEB: 24 ITINERANTE POR
«No entiendo cuando CULTURALS LA RAMBLA (I)
LA REVOLUCIÓ
los profesionales o URBANA 38
las entidades hablan Entre la municipalització PATAFÍSICAS 50
de “nuestros chicos”. i la col·lectivització de la CATEDRALICIAS MOTS ENCREUATS
No son de nadie, son propietat immobiliària a
de ellos mismos» Barcelona, 1936-1937
42
MÚSICA
THE REAL BAD GYALS
Text: Xavier Theros | Fotografies: Pablo Luis Torrents (BNE)
‚
Seqüència de l enderroc
del monument al general Prim
al Parc de la Ciutadella,
20 de desembre de 1936.
(Pablo Luis Torrents.
Biblioteca Nacional de España)
MASAL A
8
MASAL A
9
Vivim en un país on la memòria sempre Personalment soc de l’opinió que si a l’escola expliquessin a perquè el dia de l’assalt va coincidir amb un monument que commemorava la «SI A L’ESCOLA
ha estat una patata calenta. Això no vol dir la canalla com el tràfic de persones esclaves va beneficiar la el santoral, que en aquella jornada cele victòria catalana en el setge borbònic a
EXPLIQUESSIN A LA
que les altres nacions no hagin fet el mateix, burgesia local, potser no hi hauria necessitat de retirar cap brava Sant Domènec, fundador dels frares Barcelona de 1706. Amb l’arribada del
CANALLA COM EL TRÀFIC
retirar monuments o canviar noms de carrer. monument. dominics —els domini canes o gossos de Trienni Liberal, al 1820, es va decretar
L’experiència urbana té un dels seus punts Els símbols que veiem als nostres carrers i parcs no són Déu—, que controlaven el tribunal de la que les principals places de cada pobla DE PERSONES ESCLAVES
forts en l’adaptació permanent del paisatge inofensius, no estan posats allà per fer bonic, ni els seus noms Inquisició. No contents amb això, a la can ció fossin rebatejades com a plaça de la VA BENEFICIAR LA
són denominacions aleatòries que només tenen la funció tonada amb el carrer Marlet, damunt del Constitució. A la capital catalana aquest BURGESIA LOCAL,
a les opinions canviants de la població que
d’orientar els nostres passos. Tenir o no tenir presència al que diuen que havia estat una sinagoga, nom va recaure en el Pla de Palau, mentre
hi viu. Fa mil anys, la imatge d’un apòstol a POTSER NO HI HAURIA
nomenclàtor o a l’estatuària pública és una lluita per la memò hi van posar una petita capella dedicada a que la plaça de Sant Jaume rebia el nom
cavall tallant caps de sarraí podia despertar ria. El primer que fan els «bàrbars» quan entren en una ciutat aquest mateix sant. I el 6 d’agost del 1944, de plaça de la Sobirania Nacional. L’any NECESSITAT DE RETIRAR
la fe del poble, avui és una cosa que horroritza romana és trencar els retrats de l’emperador, les estàtues dels en una altra finca de la mateixa via van següent les autoritats liberals van retirar CAP MONUMENT»
a tota persona sensible. cònsols i les imatges dels déus llatins. Sigui quin sigui el con col·locar un mural de ceràmica en record l’obelisc barroc dedicat a l’àngel que
flicte, el primer canvi es produeix en el terreny dels símbols de la primera fundació de sant Domènec dona nom a l’actual plaça de l’Àngel. La
No obstant, això que fa tothom a tot arreu, a Barcelona sempre públics. A Barcelona això ha estat sempre així; un exemple a Barcelona. Tot en commemoració d’un imatge que el coronava es va instal·lar Eulàlia de la plaça del Pedró, però el
ha sigut motiu de polèmica i debat encès. Ho hem vist darrera el podríem trobar ja després de l’assalt xenòfob al call jueu pogrom. en una fornícula, a la mateixa plaça, que veïnat va evitar-ho. Tots aquests canvis
ment amb la retirada de l’estàtua d’Antonio López, per a uns un a finals del segle xiv. Llavors, l’antic carrer de les Carnisse Si seguim cronològicament, acabat el va ser substituïda al 1966 per una còpia. es van fer en sentit invers amb l’arribada
filantrop que no es va moure mai de la legalitat, per a uns altres ries, la principal artèria del barri, va ser reconvertit en l’actual setge del 1714 es va enrunar la piràmide Encara al 1823, les autoritats van provar de l’exèrcit francès dels Cent Mil Fills de
un negrer cruel que es va enriquir amb una activitat repugnant. carrer de Sant Domènec del Call. Una advocació escollida de la Immaculada Concepció, al Born, d’ensorrar l’estàtua dedicada a santa Sant Lluís, quan la plaça de la Sobirania
L’any 1911, la polèmica la va generar de Miguel Primo de Rivera, que va tornar setembre del 1937, mentre uns altres 60
un monument que la ciutat de Brussel·les a retolar les vies de la ciutat només en ho feien sense permís municipal. El car
va dedicar al pedagog Francesc Ferrer i castellà. rer de Santa Anna va canviar per Màrtirs
Guàrdia. A Barcelona hi havia la demanda Entre el 1927 i el 1929 va entrar en de Montjuïc, la plaça Reial per Francesc
que el carrer de Sant Pere Més Baix fos vigència una ponència municipal per Macià, la Via Laietana per Via Durruti, el
rebatejat en record del pare de l’Escola canviar noms de carrers. Ara la tendèn carrer de la Cadena per Salvador Seguí, la
Moderna, però la proposta no va reeixir. cia era monàrquica; així doncs, la Diago plaça de la Sagrada Família per Ucraïna,
Mentre aquí era il·legal mostrar retrats nal va ser rebatejada com a Alfons XIII i l’avinguda Icària per Revolució Social, la
d’en Ferrer, a Bèlgica li aixecaven una l’avinguda d’Amèrica es va convertir en Meridiana per Gran Via de la URSS, el
la de Reina Maria Cristina. carrer del Bisbe per García Lorca, el pas
La Segona República va significar una seig de la Bonanova per Errico Malates
«ELS SÍMBOLS QUE transformació radical en el nomenclàtor. ta, la ronda de Sant Antoni per Tarrida
VEIEM ALS NOSTRES L’agost del 1931 van tornar les plaques en del Mármol, la de Sant Pau per Ricardo
català i la plaça de Sant Jaume es va con Mella, o la de Sant Pere per Fermín Sal
CARRERS I PARCS vertir en la plaça de la República. L’esclat vochea. La darrera modificació va tenir
NO SÓN INOFENSIUS, de la Guerra Civil va aguditzar aquest lloc al 1938, quan Sant Jeroni es va con
NO ESTAN POSATS ALLÀ procés, afavorint l’aparició dels noms vertir en el carrer Ángel Pestaña.
PER FER BONIC» d’herois populars de l’exèrcit republicà. Les autoritats republicanes havien
Creus i imatges religioses van ser elimi aixecat un monument al Soldat Desco
nades, seguides de les estàtues dels pro negut, situat a la plaça de Catalunya,
estàtua. Això va generar un conflicte homs burgesos. Al 1936 van destrossar que provisionalment s’havia construït
diplomàtic entre els governs de tots dos el monument a santa Eulàlia de la plaça en guix. El 26 de gener del 1939, els
països. Al 1913 hi va haver una petició del Pedró, que a la postguerra Frederic ocupants franquistes van destruir-lo i
internacional per revisar el judici a Ferrer Marès va substituir per la còpia actual. van rebatejar aquell lloc com a plaça de
i, en protesta, Alfons XIII no va viatjar Una altra damnificada va ser l’estàtua l’Exèrcit Espanyol. Vol la llegenda que,
a l’Exposició Universal de Gant. Durant d’Antonio López y López, que una mati aquella mateixa tarda, unitats marro
la Primera Guerra Mundial, en un gest nada d’agost va aparèixer a terra. També quines aquarterades a la caserna de Giro
MASAL A
10
cap a la neutral Espanya, els ocupants va caure l’estàtua a Joan Güell i Ferrer, i na van destrossar una imatge de Santiago
alemanys van destruir el monument a el desembre del 1936 la dedicada a Joan Matamoros que hi havia al pati. El 7 de
MASAL A
Ferrer, l’únic que va patir aquest tracte Prim a la Ciutadella, a qui les Joventuts març, l’ajuntament franquista va decidir
a la capital belga. A casa nostra, durant la Llibertàries de Gràcia acusaven del bom
11
Segona República la plaça Urquinaona va bardeig de la vila al 1870, mentre el gene
portar el nom de Ferrer i Guàrdia. ral català era el cap del govern. A més, va «LA SEGONA REPÚBLICA
Amb la creació de la Mancomunitat ser destruïda la imatge de la Verge que
VA SIGNIFICAR UNA
de Catalunya, a partir del 1914 hi va haver coronava la basílica de la Mercè. Tots
nous canvis, com el trasllat de l’estàtua tres —López, Güell i Prim— tornarien a TRANSFORMACIÓ
de Rafael Casanova a la ronda de Sant ser instal·lats al seu lloc durant la post RADICAL EN EL
Nacional va tornar a ser la plaça de Sant Jaume, i la plaça de de Cristina dedicat a la reina i el del Bisbe van rebre noms de Pere, la col·locació d’una estàtua de Pau guerra, amb còpies fetes per Frederic NOMENCLÀTOR»
la Constitució va passar a ser durant dos anys la plaça dels militars liberals, com eren els dels generals Dulce i Zurbano. Claris a l’actual passeig de Lluís Com Marès.
Porcs. Amb l’esclat de la revolució del 1868, el carrer Ferran passa a panys, o la redacció en català i castellà de El nomenclàtor republicà es va moure
Les alternances en el poder de mitjans del segle xix van dir-se Llibertat, el de la Princesa canvia a Cadis, la plaça Reial les plaques de les vies públiques. El car molt a mesura que el mateixos veïns i veï retornar als noms anteriors al 1931. L’ex
tenir una influència directa en el que llavors era el centre de la es transforma en plaça Nacional, la plaça del Rei en plaça del rer de Montjuïc de Sant Pere va passar a nes decidien rebatejar els llocs on vivien. cepció van ser aquells que es van reser
ciutat. El carrer Ferran va canviar de nom diverses vegades, Poble, i el Pla de Palau en plaça del Comerç. Posteriorment, dir-se de Verdaguer i Callís, el ric germà L’agost del 1936 la placeta de Sant Josep var per honorar les noves autoritats. Així,
segons si governaven els conservadors o els liberals. Al 1835 durant la Primera República encara canviaran el Portal de del poeta Jacint Verdaguer. I la rambla de Oriol es va convertir en la plaça del Mili la Diagonal es va reconvertir en avinguda
van canviar el carrer de la Inquisició per l’actual denominació la Pau pel sonor Portal de la Junta Revolucionària. Moltes Santa Eulàlia la van dedicar als germans cià Desconegut. Amb aquesta, 71 carrers del Generalísimo Franco, la Gran Via
de carrer dels Comtes, i al 1840 la plaça de Sant Jaume es d’aquestes modificacions serien anul·lades a partir del 1875, empresaris Fabra i Puig. Molts d’aquests més van modificar el seu nom de mane en José Antonio Primo de Rivera, l’ac
convertia en plaça de la Constitució. Poc més tard, el carrer quan va tenir lloc la primera restauració borbònica. canvis van ser anul·lats per la dictadura ra oficial i aprovada per l’Ajuntament el tual plaça de Francesc Macià va agafar
el nom de Calvo Sotelo, i un tram del var l’aparició de l’avinguda de Roma al com les places dedicades a Francesc Lay
passeig de Sant Joan es va convertir en 1940 i l’avinguda de Berlín al 1942. A ret i Ángel Pestaña. I al 1984 hi va haver
General Mola. Les estàtues de personat aquestes dues s’hi van afegir els carrers una nova tongada de canvis que va afec
ges republicans no van tardar gens a ser del Berlinès i de Tòquio. En llocs enru tar 25 vies i places, entre les quals la més
abatudes, com la de Francesc Layret a la nats per l’aviació franquista van sorgir simbòlica va ser la plaça Karl Marx a Nou
nous espais, com les avingudes de Gar Barris. És a partir d’aquest moment que
cía Morato (ara de les Drassanes), de la el nomenclàtor serà criticat per la històri
Catedral i de Francesc Cambó. Al 1943 ca i evident invisibilització de personatges
«EL DARRER l’Ajuntament va editar el primer nomen femenins. El 1993 el passeig Nacional de la
clàtor de la postguerra, que resumia els Barceloneta va canviar a Joan de Borbó, i
EPISODI D’AQUESTA
canvis efectuats durant els quatre anys es van crear les places del Poble Romaní
TRANSFORMACIÓ anteriors. El cas més significatiu va ser la i de John Lennon a Gràcia. Encara al 1999
CONSTANT HA SIGUT LA permutació del carrer de Tòquio pel car van néixer el carrer Martin Luther King i
RETIRADA DE L’ESTÀTUA rer Manila, quan l’any 1945 els japonesos els jardins Gandhi.
D’ANTONIO LÓPEZ» van perdre la guerra. Malgrat l’estabilitat de les darreres
L’any 1947 hi va haver una nova dècades, algunes denominacions han sigut
reforma del nomenclàtor, molt més motiu de polèmica. El destí del castell de
asèptica i menys ideològica que l’ante Montjuïc, la dedicatòria d’un carrer a Juan
rior. Aquell mateix any van ennoblir els Antonio Samaranch i el canvi de nom pel
plaça Goya. Pocs detalls van escapar a vells carrers d’Amàlia i de Cristina, que carrer del Secretari Coloma (introductor
l’ull censor dels vencedors, tret dels dos van passar a dir-se Reina Amàlia i Rei de la Inquisició espanyola a Catalunya)
escuts republicans que encara es poden na Cristina. El darrer monument fet pel han sigut alguns altres dels temes dels
veure a la façana de les antigues seus de consistori franquista va ser el dedicat a quals s’ha discutit en els darrers anys.
MASAL A
12
Caixa Catalunya i de la Delegació d’Hi José Antonio Primo de Rivera a l’avingu L’actual consistori ha estudiat canviar les
senda i Jutjats, a la Via Laietana. Potser da Josep Tarradellas, inaugurat al 1963 i dedicatòries relacionades amb la dinastia
MASAL A
el cas més sorprenent és el bloc de pedra retirat al 2009. Aquell mateix any hi hau borbònica, com ja va fer amb la plaça de
dedicat al pedagog Juan Pablo Bonet al ria el darrer canvi de la dictadura, quan Joan Carles I (avui del Cinc d’Oros). El
13
passeig de Sant Joan, al qual hi van afegir el carrer Ample es va transformar en el darrer episodi d’aquesta transformació
una estàtua de fra Pedro Ponce de León carrer General Primo de Rivera. constant dels continguts ideològics del
per despistar. L’arribada de la democràcia va sig paisatge ha sigut la retirada de l’estàtua
El franquisme no va tenir una gran nificar un nou moviment de forces, que d’Antonio López, molt comentada a la
política d’estatuària pública a Barcelo es va traduir en l’eliminació de símbols ciutat. I el canvi del carrer de l’Almirall
na. L’abril del 1939 es va aixecar un pri franquistes, la restauració de diversos Cervera per Pepe Rubianes: un oficial de
mer monument als Caiguts al castell de monuments anteriors i la catalanització la guerra de Cuba que va donar nom a un
Reina Amàlia
Montjuïc. Al darrere vindrien l’estela a dels carrers, sobretot a partir del 1979 dels creuers que va bombardejar la car
la Legió Còndor i un segon monument amb el primer ajuntament socialista. La retera de la mort entre Màlaga i Almeria
als Caiguts, tots dos a la Diagonal, i la Gran Via de les Corts Catalanes, la Dia durant la «Desbandá» a la Guerra Civil
imatge del bisbe Irurita a l’actual carrer gonal o el Paral·lel van tornar a lluir els versus un humorista galaico-català. Un La memòria de la presó de Reina Amàlia, més cone
del Bisbe, que és l’única instal·lada pel seus noms tradicionals. En pocs mesos, procés que no deixa mai satisfet a tot Una presó oblidada guda com a Presó Vella, ha anat passant de generació
franquisme que segueix dempeus. En els 52 carrers van recuperar el nom o en van hom, però que ens informa de l’esforç de en generació a base d’especulacions, rumors i llegen
primers anys de la postguerra hi va haver rebre un altre. Al 1980 es va publicar un cada època per construir un paisatge que des urbanes. Com la de les palmeres; com la de la
una certa eufòria bèl·lica, que va moti nou nomenclàtor que recollia els canvis, es correspongui amb els seus valors. Vampira del Raval; com la que assegurava que l’IES
Fa tants anys que gairebé ja no queda ningú Milà i Fontanals estava situat on era el presidi. En rea
viu que la recordi. A la plaça de Folch i Torres litat, molt poca gent que viu a l’antic districte Cinquè
tampoc hi queden les palmeres que permetien, coneix la història d’aquest espai destinat a la reclusió
a alguns, confabular sobre un passat oblidat: i al càstig, però és gràcies a la poca gent que ha anat
«Aquí hi penjaven les preses!», han dit algunes mantenint viva la llegenda que, avui, podem saber-ne
veïnes durant anys, tot assenyalant-les. més coses.
MASAL A
14
on els homes mataven el temps) i el pati dels Micos (el més bar a la presó. Tanmateix hi acabaven allà per altres motius l’anarquista Teresa Maymí, i tantes altres inaugurada el passat 5 de maig, recorda
petit, destinat a les dones i els infants). relacionats amb la seva condició de dones: per haver avortat dones, com Adela Pelegero o Irene Rojas, què hi havia hagut en aquest indret. Les
MASAL A
—segons la moral de l’època, per «infanticidi»—, per haver anònimes fins que el seu nom es descobreix pistes de bàsquet i el parc infantil són
abandonat la llar o haver comès adulteri —cosa que no era en algun document. encara el motor de la plaça, de la qual
«L’EDIFICI VA SER INCENDIAT
15
delicte en el cas dels homes—, delictes contra l’estat civil i el jovent del Raval és el veritable usuari.
DURANT ELS EPISODIS contra l’honor de l’home. En definitiva, era penada qualsevol Enderrocament i oblit Joves d’un barri format encara majori
D’ANTICLERICALISME POPULAR dona que incomplís els rols que li eren assignats. Dit així, no La pressió popular per tancar la presó de tàriament per famílies amb pocs recur
ARRAN DE LA DESAMORTITZACIÓ sembla que això ens quedi gaire lluny. Reina Amàlia ja feia anys que durava quan sos, persones migrants, treballadores
Durant el primer terç del segle xx, per la presó també hi finalment, el 1936, els anarquistes la van sexuals, gent sense sostre. Un barri que
DE MENDIZÁBAL, EL 1836»
va passar un altre subgrup: les preses polítiques, sobretot començar a esfondrar a pic i pala. Va ser el ha concentrat dolor, patiment i margina
anarquistes. Mai van arribar a ser majoria a Reina Amàlia, dia de l’alçament militar a Barcelona, el 19 litat durant dos segles i que avui lluita
El dels Corders és el que té més històries. I és que, a finals però sí un bon nombre en períodes de revoltes i vagues, com de juliol. per deixar de ser lloc d’explotació i tràfic
del segle xix, hi tenien lloc execucions públiques al garrot la Setmana Tràgica, el 1909, quan Barcelona va començar a Els anarquistes de la CNT que defen de dones, de venda de drogues, desno
vil. Una d’aquestes execucions va ser reproduïda ni més ni ser anomenada la Rosa de Foc. saven la ciutat a les barricades del Para naments i especulació immobiliària.
menys que pel pintor modernista Ramon Casas. El garrot vil l·lel i la ronda de Sant Pau van rebentar Per això, l’acció comunitària és bàsica.
(1894) mostra el pati dels Corders de la Presó Vella durant Les preses les portes de la presó i, sota el comanda Per recuperar la memòria, per rescatar his
l’execució pública d’Aniceto Peinador, acusat de robatori i La Història, en majúscules, passa de puntetes per sobre de ment de Juan García Oliver, van alliberar tòries i maneres de fer que permetin trans
assassinat el 1892. A partir del 1897, però, les execucions es les històries de vida anònimes. El temps s’escola i qui podria les preses. Així ho explica ell mateix a les formar la societat. Recuperar la memòria
van dur a terme a porta tancada. explicar-nos-les fa anys que ja no hi és. És el cas de Concha seves memòries, El eco de los pasos (1978). és important per no oblidar el conflicte,
L’establiment era dirigit per una Junta de Presons fins Pérez, sens dubte un personatge rellevant per haver dedicat (Què va passar amb elles és una incògni per problematitzar-lo. I per relacionar-nos
que, a finals del segle xix, el departament de les dones va els seus 98 anys de vida a la lluita per l’assoliment dels valors ta, però podria ser que algunes acabessin amb el present, que és el lloc on vivim els
començar a ser gestionat per monges de l’orde de les Filles llibertaris. Durant la Segona República, ella també va estar a la presó de les Corts, la substituta de la que estem construint el món ara i les que
de la Caritat. La religió catòlica era el mitjà per aconseguir la entre reixes a la presó de Reina Amàlia per haver participat Presó Vella i centre de tortures durant el som susceptibles de ser oblidades.
submissió de les preses que, «per manca de fe», cometien en una vaga convocada per la CNT. franquisme.)
delictes. La moralització era la base de la normativa i del dia Malgrat que es puguin llegir llibres, consultar tesis, Misèria, repressió, condicions insalubres.
a dia: el toc de campana, les oracions breus —Amén!— i el hemeroteques, arxius... segueix faltant el més important: el Aquest és el record i el rastre que va deixar la Més informació:
www.ed-bellaterra.com
funcionament a base de càstigs. Així es justificava la misèria testimoni de les preses. Aquesta ha estat l’obsessió de la his presó de Reina Amàlia després de ser ender bit.ly/2Jog25y.
i la desigualtat social. toriadora Elsa Plaza, que ha dedicat molts anys a recuperar la rocada totalment l’octubre del 1936.
SUPERHEROÍNAS DE BARRIO
Cristalina, aunque viste de negro, no se esconde. Habla sin de nabos”. Pero en el instituto, Enric, con mucho ojo, me pro
rodeos ni atajos, sus palabras son golpes de efecto, rimas delante puso hacer el treball de recerca sobre nuevas tecnologías, en un
de un micro, «aunque yo prefiero quedarme en la última fila». momento en que apenas se conocían, y por las tardes iba allí a
Amante de las letras, la poesía, la literatura, el rap —«crecí con estudiar y probar el ordenador que tenían, con aquellas panta
Violadores del Verso y Lírico», desde una edad temprana se llas verdes». Poco a poco, empezó a ir cada tarde, llegaba de las
interesó por la entidad The Ecologic Boys (TEB), que parte de primeras y se iba de las últimas. También daba una mano a las
una misión social cuyo objetivo es impulsar una pedagogía comu peques con los deberes y acabó haciendo de voluntaria hasta
nitaria acompañada del uso de tecnologías. Además, fomenta las que «me ofrecieron una beca de estudios vinculada a que aca
salidas fuera de la ciudad, para conocer la naturaleza: «Ponerte base el bachillerato. Poco después, el compañero que llevaba la
a prueba, buscarte la vida, aprender a cocinar, a sacarte las casta radio cambió de proyecto y empecé a llevarlo yo. Así es cómo
ñas del fuego, a desconectar del wifi. Antes, en casa, si te castiga empecé a formar parte del equipo del TEB, desde entonces
ban, te prohibían salir a la calle, ahora te quitan el teléfono para hasta hoy».
que salgas y te dé el aire». Goza de buena memoria y describe En el TEB fomentan el empoderamiento de la gente joven,
el barrio con precisión de orfebre —es su piel— pero «a veces que sean ellas mismas las que resuelvan sus inquietudes y
pienso en mudarme, dejarlo todo, dejar mi casa, el barrio, TEB, afronten los conflictos que van encontrándose en su cotidia
la ciudad. Irme a la montaña y desconectar». nidad. Les ayudan a formarse y la única norma que inculcan
es el respeto; «no es una norma, es lógica. En el TEB siem
pre hemos tenido las puertas abiertas y siempre las cosas
«ACABAMOS SIENDO han estado ahí para quien quisiera hacer uso de ellas. Forma
mos parte del barrio y los jóvenes son el barrio. Por eso no
LA PRIMERA GENERACIÓN DEL
entiendo cuando los profesionales o las entidades hablan de
INSTITUTO MIQUEL TARRADELL. “nuestros chicos”. No son de nadie, son de ellos mismos. En
AQUELLO ERAN OTROS TIEMPOS. UNA el Raval, parece que haya mucho trabajo en red, pero no es
MASAL A
ÉPOCA DURA. CUANDO EMPEZAMOS así, hay mucho recelo. Nuestro proyecto forma tándem con el
NO HABÍA NI PIZARRAS» de Franja por afinidad, por filosofía. Con otras entidades más
grandes es imposible. Son peces grandes que se alimentan de
los pequeños».
17
Nació en el Raval con la inauguración de la década de los Uno de los proyectos más sonados del TEB en los últimos
ochenta. «En casa éramos muchos, pasando por tiempos difíci años ha sido el que ha derivado en el grupo de rap reivindi
les, y mis primeros años de escolarización fueron en internados cativo La Llama. «Mi ojito derecho son el TEB y Ravalnet,
de Esplugues y Sabadell. Pronto volví al barrio y estudié en la pero La Llama es el otro. Nació de la impotencia, de los casos
escuela Milà i Fontanals, en la plaza dels Àngels. A los catorce de abuso policial que se vivían en el barrio y de las manifes
empecé a trabajar de canguro y, sobre todo, en la feria ambulan taciones: Juan Andrés, Ester Quintana. Los chicos estaban
te, para aportar dinero en casa. Me tocó de instituto el Milà i quemados, tenían ganas de escupir la realidad, de usar el
SUSI
Fontanals, en la plaza Folch i Torres, y me pegué una castaña. micro como lucha y terapia, de defenderse con la libertad de
No estuve bien asesorada. No es como ahora, que uno tiene expresión para narrar sus preocupaciones. Sabían que era una
tutores o profesores que te orientan con más o menos acierto.» herramienta que haría pensar y, si te fijas en los conciertos
La historia de Susi es la de Dejó los estudios y se volcó al trabajo, pero aquello no le gusta que han hecho en el Raval o cerca, en las primeras filas está
del TEB una joven del Raval que tuvo ba, quería seguir estudiando. «Un grupo de amigos que había la chavalería del barrio, las generaciones más jóvenes. Es una
la suerte de encontrarse mos dejado el instituto nos propusimos volver a probarlo y aca lástima que vayamos a peor, con raperos condenados a prisión
bamos siendo la primera generación del INS Miquel Tarradell. por expresar su opinión.»
en el lugar y en el momento
Aquello eran otros tiempos. Una época dura. Cuando empe El barrio se encuentra inmerso en una enfermiza higieniza
indicado... No. La suya es la de
zamos no había ni pizarras. A veces, llegabas al instituto y te ción urbanística y social. «Mucha gente joven se va del barrio, a
«No entiendo cuando una chica que supo entender encontrabas el típico cartel de “Cerrado hasta nuevo aviso”. ciudades periféricas o a otros países europeos con más posibili
que, si ella quería, se esforzaba
los profesionales o y miraba con la cabeza alta,
Allí fue donde coincidí con el profesorado que me cambió y que dades. Cada vez vemos más turistas, solo en la rambla del Raval
ha sido importante en mi vida: Ester Bonal y los fundadores del ya hay tres o cuatro megahoteles. La policía sigue acosando y la
las entidades hablan como sigue haciendo, podría TEB, Enric Basela y Anna Pérez, que empezaron en la calle peña más joven convive con el racismo, con dolor y machaca
de “nuestros chicos”. salir de lo estipulado, de lo que Riereta, en el 92, justo en la calle donde he ido a vivir años dos, u optan por mirar hacia otro lado. No sé dónde vamos a ir
se esperaba de la juventud del
No son de nadie, Raval que creció en la década
después. Al principio no me gustaba ir al TEB, era un “campo a parar tal y como están las cosas.»
L’hotelcràcia com
a interès general
«L’interès de la ciutat» és un tòpic buit que,
amb la idea de la «col·laboració público-privada»
MASAL A
hegemònica a la política municipal, ha acabat
18
19
privada del concepte d’«interès públic».
Text: Masala
Il·lustracions: Maria Pons Renom
«El proyecto del hotel del Palau era muy importante para clarament restrictives, però, tot i així, l’expansió hotelera ha Tot això es concreta en dos estils d’actuació per part dels directament o indirectament projectes hotelers. D’aquestes
Barcelona. Era de interés general.» Són paraules de Ramon mantingut un important ritme de creixement. La mateixa governs municipals del PSC i CiU, amb un objectiu idèntic: operacions, dues avui no s’han dut a terme, però les altres
García-Bragado Acín durant el judici de l’hotel del Palau diagnosi del PEUAT preveia a curt termini un total de 426 facilitar el creixement hoteler. Entre l’any 2003 i el 2010 —el cinc sí que són hotels en actiu. Per la seva banda, si comp
el març del 2014. Aquesta rotunda afirmació té rellevància hotels amb més de 75.000 places. Aquestes grans xifres, però, mandat d’Itziar González al Districte seria un breu parèntesi tem els que van esquivar la moratòria, el mandat de Trias va
venint d’algú que entre el 1988 i el 2011 va ocupar diversos cal posar-les en el context d’una pràctica política. temporal i territorial— s’obren 141 nous hotels a Barcelona, suposar l’obertura de 81 hotels —el 2011 la planta hotelera
càrrecs, entre ells el de gerent i regidor de l’àrea d’Urbanis La proliferació d’hotels està estretament relacionada amb total era de 339 establiments—. Moltes d’aquestes llicències
me. Però la importància d’aquesta interpretació de l’interès l’aposta pel monocultiu turístic, de la qual la inversió hote van coincidir amb l’aprovació del Pla d’Usos de Ciutat Vella,
L’ACTUAL GOVERN MUNICIPAL
general no rau únicament en l’opinió d’algú que va acumular lera és el gran símbol. Si bé el primer precedent històric es que va obrir espais sencers del territori —totes les zones
poder i influència en un àmbit capital de la gestió de la ciutat, troba en el Pla d’Hotels aprovat al voltant dels Jocs Olímpics HA OPTAT PER POLÍTIQUES perimetrals del districte, sense límit de distància ni quanti
sinó que és un lloc comú inqüestionable per a la majoria de del 1992, va ser entre el 2000 i el 2015 quan l’hotelització CLARAMENT RESTRICTIVES, tat— i va desregular els edificis patrimonials permetent-hi
les elits polítiques de Barcelona. va passar a ser un eix fonamental de la planificació urbanís PERÒ, TOT I AIXÍ, L’EXPANSIÓ l’ús hoteler. En total, en divuit anys el nombre d’hotels ha
Segons l’Informe d’oferta hotelera a Barcelona ciutat i l’Àrea tica. Per una banda, els hotels es van convertir en una eina augmentat un 118 % (de 187 a 420).
HOTELERA HA MANTINGUT
Metropolitana,1 a finals del 2017 a la ciutat hi havia 420 hotels d’intervenció i transformació tant urbanística com econòmi Si la democràcia municipal ha de mesurar-se, entre altres
amb 72.686 places, i 41 projectes hotelers en marxa, nou d’ells ca i social, com ho evidencien l’hotel Barceló, l’hotel Vela UN IMPORTANT RITME DE indicadors, per qui i quins interessos determinen la mateixa
a Ciutat Vella. Malgrat la moratòria del PEUAT (Pla Especial o l’avui fallida operació hotelera al sector Drassanes. I, per CREIXEMENT pràctica institucional, podem afirmar que els hotelers i els
Urbanístic d’Allotjaments Turístics) aprovada el 2015, durant l’altra, hi va haver un enfocament polític clarament adreçat seus beneficis s’han plantat en el centre de les polítiques
el mandat de Barcelona en Comú i el període de vigència de a l’expansió i l’enfortiment de la indústria hotelera, a Ciutat però més enllà d’aquest creixement brut, només a Ciutat municipals, confonent les necessitats de la ciutat amb les
la moratòria s’han obert onze nous hotels, tres d’ells a Ciu Vella particularment a través dels plans d’usos com a meca Vella es realitzen set modificacions del planejament urbanís seves, com apunta la frase que obre aquest article: confonent
tat Vella. L’actual Govern municipal ha optat per polítiques nisme de desregulació del mercat. tic que estableix què es pot i què no es pot fer, que propicien l’hotelcràcia amb l’interès general.
Costura fina
L’urbanisme barceloní de principis del segle xxi:
un interès general molt privatitzat
El juny del 2016, el mateix García-Bragado encapçalava la llista urbanístic, es modifica; si s’ha de fer fins a set cops en pocs cia d’aquesta absurditat. Una feina de formigueta propera a la GARCÍA-BRAGADO PARLAVA DE
MASAL A
20
de 192 persones vinculades a l’urbanisme barceloní que signa anys, doncs es fa. I després es reivindica. travessa del desert, que acabaria obtenint resultats en forma
ven una singular carta d’autoreivindicació i exigència de des Si els anys noranta del segle passat van estar marcats pel Pla d’aturada del projecte, però també de càstig: alhora que es
«L’ALT NIVELL DE L’URBANISME
MUNICIPAL I DELS SEUS
MASAL A
greuge. La missiva, adreçada a l’alcaldessa Ada Colau i signada d’Hotels, amb un creixement del 68 % de les places hoteleres,2 feia pública l’absolució de la cúpula d’urbanisme, va arribar la
per tota la intelligentsia urbanística local, més subalterns més la dècada següent l’hotelització ja no es fomentava mitjançant condemna a les representants veïnals a fer front al pagament RESPONSABLES»...
21
o menys forçats per la situació, es va publicar poc després de un pla global, sinó amb modificacions del planejament preexis de les costes del judici. EL MATEIX NIVELL QUE VA
l’absolució de la cúpula urbanística de l’Ajuntament en el cas tent. Com ja hem avançat, entre els anys 2003 i 2009 trobem Per altra banda, no és fins l’any passat que, després de
de l’hotel del Palau, i confonia de manera deliberada aquesta fins a set modificacions puntuals fetes a mida de projectes hote mesos de lluita veïnal, l’Ajuntament denega definitivament la
PROVOCAR UN AUGMENT DEL
absolució amb un suposat reconeixement de la legalitat i perti lers, cinc dels quals són avui dia hotels en funcionament i els llicència al projecte de la cadena Praktik a les Drassanes. Però 97 % EN EL NOMBRE DE PLACES
nència de la modificació del Pla General Metropolità. I, per què altres dos s’han quedat pel camí: l’esmentat hotel del Palau de no ho fa basant-se a les sospitades irregularitats en la tramitació HOTELERES DURANT LA PRIMERA
no, de la transcendència d’una certa manera de fer urbanisme la Música i els projectats consecutivament al solar de les Dras del projecte —la pèrdua de superfície d’habitatge de protec DÈCADA DEL SEGLE
en l’irresistible ascens de la ciutat dins el rànquing d’urbs més sanes per Inversiones Lengar (2004), Barcelona Investments ció en les èpoques Clos-Hereu i, després, les polítiques hotel
txatxis del món. (2007) i Praktik (2015). friendly del govern Trias, que multiplicaven casualment el preu de modificació urbanística (2007), en aquest cas del Pla Espe
En aquest document, García-Bragado glossava «l’alt nivell No sembla casualitat que els projectes que finalment no de compra a cada compravenda—, sinó basant-se en l’anul·la cial de Reforma Interior (PERI) del sector oriental. Amb una
de l’urbanisme municipal i dels seus responsables». El mateix s’han portat a terme siguin aquells que han aixecat més rebuig ció judicial del Pla d’Usos de Ciutat Vella del 2013. finalitat d’indubtable interès general: el de transformar l’ús
nivell que va provocar un augment del 97 % en el nombre de pla veïnal. L’hotel projectat per la Fundació Orfeó Català-Palau Però la mobilització veïnal no guanya sempre l’enginyeria inicialment previst per a la majoria de la superfície d’habitat
ces hoteleres1 durant la primera dècada del segle. Si per assolir de la Música al carrer Sant Pere Més Alt va provocar una jurídico-urbanística. El projecte de Núñez y Navarro al solar ge protegit a equipament... hoteler, per descomptat. En aquest
una fita de tant interès públic s’ha de modificar el planejament potent campanya veïnal de recollida de signatures i denún del Rec Comtal també va necessitar una empenteta en forma cas, i malgrat que la fiscalia ha advertit recentment d’elements
que presentaven «vicis de nul·litat de D’aquests set casos n’hi ha un en què mateix hotel es beneficiaria també de la
ple dret» i instava a una «revisió d’ofi l’interès, general o no, resulta claríssim: clàusula patrimonial del Pla d’Usos del
ci» de l’aprovació del pla urbanístic, la l’hotel Barceló de la Rambla del Raval 2013 per fer una ampliació que altra
campanya veïnal no va aconseguir aturar tenia com a finalitat higienitzar la zona de ment tampoc hauria pogut fer.
la tramitació ni la construcció de l’hotel, l’Illa Robadors, com la mateixa Rambla Un altre exemple el trobem a l’hotel
que ja fa uns quants mesos que és obert. abans o la Filmoteca posteriorment. Un Ohla Barcelona, intersecció de la Via
L’hotel Vela també es va acabar fent, pas més en l’eterna guerra de matar el Laietana amb el carrer Comtal. Allà,
malgrat una campanya especialment ima Xino3 que va requerir una mòdica modi un pla especial va ser redactat ad hoc
ficació del PERI del per buidar un edifici sencer, canviar-ne
NO SEMBLA CASUALITAT QUE Raval. l’ús, poder-hi fer tres dobles plantes
En el cas del carrer subterrànies i, finalment, obrir-hi un
ELS PROJECTES QUE FINALMENT Lledó, es va fer tot hotel. De molta qualitat, això sí. Tan
NO S’HAN PORTAT A TERME SIGUIN un Pla Integral Espe ta que, pocs anys després, el govern de
AQUELLS QUE HAN AIXECAT cial (2007) per a la CiU va arrodonir la feina aplicant-hi
MÉS REBUIG VEÏNAL implantació de l’ac el seu pla Contracte per Ciutat Vella4
tual hotel Mercer, de microurbanització d’espai públic a
basant-se en un cri
ginativa i l’obvietat de l’abús urbanístic teri intocable com és la conservació
càrrec d’agents privats. Així, la placeta
davant de l’hotel en qüestió és ara per
2013: un vestit a mida del sector hoteler
que suposa aixecar un megahotel a primera del patrimoni, arribant el redactat a ara territori privat seu, que fa i desfà
línia de platja. Res que no pogués arreglar moments d’alta literatura com aquest: com li ve de gust. El Pla d’Usos de Ciutat Vella del 2013 va ser elaborat basant-se
una modificació ad hoc del Pla Especial «Se propone convertir el conjunto en Els governs socialistes i l’alt fun en les mesures proposades per un estudi que no es va incorporar
de la Nova Bocana del Port de Barcelona. una instalación hotelera atractiva capaz cionariat del canvi de segle van establir mai a la documentació oficial. La història d’aquesta modificació
Hi ha tota una tradició de reivindicació, de responder a las necesidades del via —per la pràctica— que l’interès públic del planejament del districte, avui anul·lada per dues sentències
sempre desatesa, d’espais portuaris per a jero contemporáneo: convenimos en coincidia amb certs interessos privats, i judicials, retrata el poder del sector hoteler i l’essència de
la ciutat. Quan de tant en tant se cedeix que este uso es el más adecuado para van posar tot el saber urbanístic al seu
les polítiques business friendly.
MASAL A
22
alguna zona, el remei acaba sent pitjor que la escala del inmueble, puesto que al servei, exercint de sastres que confec
la malaltia. L’hotel Vela és un dels menys fin y al cabo es un uso habitacional, cionen vestits de festa per a la flor i nata
MASAL A
preus més insultants cap a la ciutat per part con el matiz de temporalidad que tie de les classes empresarials local i inter
de l’entesa público-privada. ne el viajero...». Pocs anys després, el nacional. «A segons quins llocs de Ciutat Vella un Moratòria hotelera en perill
23
cinc estrelles no em molesta.» Tot i les promeses de participació ciutadana dels responsa
Corria el mes de setembre del 2011 i Xavier Trias, bles municipals, bona part del veïnat va començar a
amb el càrrec d’alcalde tot just estrenat, es dirigia a sospitar que el bloqueig a la creació de noves places
1 Vegeu bit.ly/2kXKHHB.
la premsa per valorar el moment turístic de la ciutat. hoteleres al districte impulsat per Itziar González estava
2 Ídem.
Flanquejat per dues patums del sector hoteler —el presi amenaçat. La mesura, iniciada com a moratòria temporal el
3 Vegeu Miquel Fernández González: Matar
al Chino, Virus Editorial, Barcelona, 2014 dent de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, i el president 2009 i consolidada amb l’aprovació del Pla d’Usos el 2010,
( bit.ly/2sAVFaO). del Gremi d’Hotels, Jordi Clos—, Trias va voler acla havia deixat a la via morta un seguit de projectes de creació
4 Vegeu bit.ly/2L6Zq03. rir que, més enllà de la seva opinió personal, la revisió o ampliació d’hotels a Ciutat Vella, fet que havia provocat
del Pla d’Usos aleshores vigent a Ciutat Vella no es faria les queixes del sector.
sense «un gran debat, participació de tothom i molt con L’octubre del 2011, el Consell de Districte de Ciutat
sens». Vella procurava fer pressió sobre l’alcalde Trias aprovant
En la mateixa línia s’expressava la nova regidora del un compromís per mantenir sense canvis el Pla d’Usos
Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, que uns dies vigent. El gest no va arronsar la regidora de Ciutat Vella,
abans de les declaracions de l’alcalde havia afirmat que la convergent Mercè Homs, que es va afanyar a recordar
qualsevol reforma del Pla d’Usos es faria «després de que CiU i PP eren «minoria a Ciutat Vella, però majoria al
saber què diu cada sector i què diuen els veïns». Ple de l’Ajuntament».
Aliança CiU-PP singulars i que representin un valor afegit preses turístiques i hoteleres—, portava
L’acord entre CiU i PP es faria evident per al districte». per títol Projecte d’estudis previs sobre les
a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Així mateix, el secretari general del oportunitats de millora del Pla d’Usos de
Ambient del 19 de gener del 2012. Gremi d’Hotels, Manel Casals, emfatit Ciutat Vella en el marc hoteler.
Aquell dia Alberto Villagrasa instava el zava, el mateix mes de març de 2012, «la Després de repassar la situació del
Govern municipal a presentar en un ter importància d’un sector que en una època mercat hoteler a Barcelona i el marc nor
mini màxim de sis mesos una proposta de recessió econòmica manté la inver matiu, l’estudi examinava onze projectes
de revisió del Pla d’Usos. Villagrasa afirsió». Poques setmanes més tard, el presi de creació de nous hotels a Ciutat Vella
mava que el Pla del 2010 havia «prohi dent del mateix gremi, Jordi Clos, defen i cinc projectes d’ampliació que havien
bit l’activitat hotelera» i que això era sava el «valor afegit» que suposaria la quedat aturats pel Pla del 2010. Entre
creació d’hotels de luxe a «les les «oportunitats de millora» proposa
LA CONVERGENT MERCÈ HOMS cases nobles o antics palauets des a l’informe destacaven la revisió de
ES VA AFANYAR A RECORDAR actualment en desús» que, les zones de Ciutat Vella on no es per
d’altra manera, podien acabar metia la implantació de noves instal·la
QUE CIU I PP EREN convertint-se en «morada dels cions hoteleres, la proposta de dotar de
«MINORIA A CIUTAT VELLA, okupes». certa flexibilitat la limitació de distància
PERÒ MAJORIA AL PLE Tres mesos després, la mínima entre hotels o la revisió del siste
DE L’AJUNTAMENT» segona tinent d’alcalde de ma de rescat de llicències. Un seguit de
Barcelona, Sònia Recasens, mesures que acabarien incorporant-se al
un error. A parer del regidor popular, feia seu l’argumentari del gremi i avalava Pla del 2013 i que, a la pràctica, permeti
l’obertura de nous hotels contribuiria a «el paper crucial» del sector hoteler en en la desregulació dels edificis patrimo
MASAL A
24
millorar les «zones gueto» del districte. el context de crisi «com a generador de nials i obrien totes les zones perimetrals
Antoni Vives, tinent d’alcalde i riquesa i de llocs de treball». Recasens del districte, sense límit de distància ni
MASAL A
23
del govern a la proposta dels populars hotelers d’obrir hotels de luxe en «edi Anul·lació judicial
«perquè hi ha elements del Pla d’Usos ficis singulars i en desús a Ciutat Vella». Precisament aquest estudi seria, anys més
actual que no funcionen». tard, un dels puntals de la sentència judi
L’estudi cial que, el desembre del 2017, declararia
Sintonitzant l’argumentari Tanmateix, més enllà de declaracions nul el Pla d’Usos arran de la demanda pre
El primer fruit d’aquest acord el conei públiques, la modificació del Pla d’Usos sentada conjuntament per l’Associació de SEGONS LA SENTÈNCIA sats en la Memòria del pla, que prometia Per acabar, la sentència recordava
xeríem poques setmanes després quan s’havia anat cuinant lluny dels focus per Veïns per la Revitalització del Casc Antic, «mantenir l’equilibri entre la població que «la participació dels ciutadans en
«fonts del sector hoteler» declaraven a acabar materialitzant-se en un estudi lliu l’AV en defensa de la Barcelona Vella, l’AV
JUDICIAL DEL TSJC DE flotant i resident a Ciutat Vella». la tramitació dels instruments de pla
La Vanguardia que el mes de febrer s’ha rat a Hàbitat Urbà el 5 de juny del 2012. del Gòtic i l’AV de l’Òstia. DESEMBRE DEL 2017, «Les prescripcions de la Modificació nejament no es pot confondre amb el
via creat una taula de negociació, forma L’informe, signat per la Divisió d’Asses Segons els magistrats del TSJC, les «LA PARTICIPACIÓ de 2013 —continua la sentència— sem tràmit d’informació pública» i afirma
da per una comissió del Gremi d’Hotels i sorament d’Hotels, Turisme i Oci de la mesures efectivament adoptades pel CIUTADANA NO ES VA blen anar en la línia de l’estudi encarregat va, en contra de les promeses de Trias
per representants del consistori, que tre consultora BDO i per Turisme Sant Igna Pla d’Usos del 2013 «afavorien l’in per l’Ajuntament a l’empresa de consulto i Homs, que «la participació ciutadana
GARANTIR, NI FACILITAR,
ballava «en bona sintonia». L’objectiu: si —un centre de la Universitat Ramon crement de les places hoteleres en de ria BDO»; un estudi «que no es va incor no es va garantir, ni facilitar, ni canalit
«replantejar la prohibició de crear noves Llull promogut per la Fundació ESADE triment dels usos residencials» i eren NI CANALITZAR» porar a la documentació de la Modificació zar, com així resulta de la prova docu
places hoteleres» en el cas de «projectes i dedicat a la formació de directius d’em «incoherents» amb els objectius expres de 2013 ni surt referenciat a la Memòria». mental aportada».
La revolució urbana
Entre la municipalització i la col·lectivització de
la propietat immobiliària a Barcelona, 1936-1937
MASAL A
24
MASAL A
25
Sense cap mena de dubte, la màxima expressió de la ciutat CNT i el POUM van ser els primers a fer efectiva la socia posta utòpica. Aquests arquitectes havien arribat a la conclu ciutat: Diagonal, passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya,
socialista havia de començar amb la socialització del sòl. lització i van anar més enllà d’alguna de les normatives que sió racional que només d’aquesta manera es podia substituir etc. i part de l’Eixample» (GATCPAC, 1937). Així doncs, el
Aquesta mesura es decreta després dels fets contrarevolu implicarien el decret i la resposta contrarevolucionària —en la motivació irracional de construir per guanyar diners per centre de la ciutat va créixer, però no guanyant terreny al mar,
cionaris del maig, el juny del 1937, quan el Partit Socialista concret, de Josep Tarradellas, conseller de Finances— que la de construir per satisfer les necessitats bàsiques, especial sinó enfilant-se vers la muntanya: seguint la línia del passeig
Unificat de Catalunya (PSUC), amb el beneplàcit d’Esquerra detallarem a continuació. ment la d’habitatge. I, aquí, tècnics i obrers van arribar a la de Gràcia-Diagonal-Balmes. Els habitatges dels aparells polí
Republicana de Catalunya (ERC), liquida les milícies antifei mateixa conclusió: calia abolir la propietat urbana.
xistes organitzades a través de la Confederació Nacional de La contrarevolució o la fi del somni En paraules de l’arquitecte Torres i Clavé: «Volem «TOT I LA DIMENSIÓ
Treballadors (CNT) i el Partit Obrer d’Unificació Marxis col·lectivista creure en aquesta nova societat; la tendència social actual
ta (POUM). L’aplicació del decret a ciutats com Barcelona El conegut Pla Nova Barcelona o Pla Macià, elaborat pels de municipalitzar l’estatge, desposseint els propietaris par
REVOLUCIONÀRIA QUE
implicava una municipalització del sòl burocratitzada i cen arquitectes revolucionaris del GATCPAC,2 estava supedi ticulars de llurs drets sobre aquest i el terreny, haurà trobat ESPONTÀNIAMENT LI PODRÍEM
tralitzada. La CNT creia que calia sindicalitzar i no munici tat al que Josep Lluís Sert va anomenar la «nova economia el camí per a desempallegar-se de tots aquells prejudicis que ATRIBUIR, EL DECRET VA SER
palitzar la propietat urbana, ja que considerava el municipi urbana». Les condicions úniques i necessàries, segons Sert, en l’anterior societat impedien la realització de l’única solu IMPULSAT A CAUSA DELS GREUS
l’entitat burocràtica per excel·lència, i veia en aquest movi per aplicar qualsevol pla urbanístic eren: la socialització de ció racional del problema, i nosaltres, els tècnics, que no
ment l’intent d’enfonsar «tota classe de col·lectivització». la propietat urbana, la col·lectivització de la indústria de la havíem tingut por d’arribar a conclusions lògiques, sabíem,
PROBLEMES DE LIQUIDITAT
Per al POUM encara era més clar: el decret «pretenia perpe construcció i la socialització del treball professional del cos pels estudis realitzats sobre la matèria, que no hi havia altre AMB QUÈ ES TROBAVA EL
tuar el règim econòmic de la burgesia». tècnic.3 camí [...]. Tots, obrers manuals i tècnics, esperem, doncs, CONSISTORI»
Avui resulta especialment interessant recuperar la his Previs al Decret de Municipalització de la Propietat U rbana de la nova societat, aquelles mesures radicals que han de
tòria d’aquesta fita i les seves contradiccions. En primer de l’11 de juny del 1937, es van aprovar el de Col·lectivitzacions posar fi a l’explotació de l’estatge. Cal, abans que tot, des tics i ideològics del vell ordre (sindicats patronals, hotels de
lloc, tot i la dimensió revolucionària que espontàniament li i Control Obrer, del 24 d’octubre del 1936, i el de Municipa posseir de llurs drets tan indignament exercits la propietat luxe, palaus i residències de l’alta burgesia) van esdevenir les
podríem atribuir, el decret va ser impulsat a causa dels greus lització dels Serveis Públics, del 9 de gener del 1937. Aques particular». seus dels departaments governamentals, de sindicats, partits
problemes de liquiditat amb què es trobava el consistori i el tes tres reestructuracions haurien de permetre la «revolució Com a «acció complementària» a «l’enderroc d’habitat i ateneus, d’hospitals, cooperatives o restaurants populars.
mateix govern de la Generalitat republicana a partir del tri urbana», la necessària transformació de la ciutat capitalista ges malsans», calia una actuació nova: «l’habilitació imme S’iniciava eufòricament la recuperació per a usdefruit popu
omf de la revolució el 19 de juliol del 1936. En segon lloc, la en una més propera al socialisme. No es tractava d’una pro diata dels nombrosos pisos que han quedat desallotjats en la lar dels estatges més privilegiats.
Cal recordar, però, l’argument eco urbana, com ara l’Administració Popu defensa de la propietat» i, segons el
lar Urbana de la CNT. Aquesta situació
nòmic, tan essencial a l’hora de propul POUM, «tenia un sentit purament nega
sar la municipalització de la propietatneguitejava Tarradellas, qui emprendria tiu i anava dirigit exclusivament contra
un seguit de mesures l’Administració Popular Urbana de la
«LA CNT VEIA EN AQUEST legals per torpedinar CNT». Així doncs, l’objectiu primor
els efectes emancipa dial d’aquesta disposició va ser aturar les
MOVIMENT L’INTENT D’ENFONSAR dors de la socialització apropiacions d’immobles considerades
“TOTA CLASSE DE COL·LECTIVITZACIÓ”. dels immobles, una «arbitràries» per part del Comissariat.
PER AL POUM, EL DECRET “PRETENIA sèrie de decrets desti D’entre elles, les que més ira aixecaven
PERPETUAR EL RÈGIM ECONÒMIC nats clarament a pro eren les anarcosindicalistes, perquè eren
tegir els propietaris i les més preeminents i «perquè, a banda
DE LA BURGESIA”»
controlar les requises d’estar obertament enfrontada [la CNT]
immobiliàries que s’es amb el Sindicat de Gestors Administra
urbana; la conjunció d’uns altíssims taven duent a terme des del primer dia de tius i Administradors de Finques Units
nivells d’atur en el ram de la construc la revolució. (UGT), exercia una competència ja ales
ció, la desaparició de la inversió privada hores qualificable d’il·legal a les funcions
després de la revolució del 19 juliol del La contrarevolució o la fi del atorgades al Comissariat». Dins del
1936 i l’inici de la guerra van accelerar somni col·lectivista mateix decret es creava una Comissió per
encara més les ànsies socialitzadores dels La primera mesura va ser el Decret del a l’estudi del règim immobiliari formada
immobles; era necessari trobar una nova 12 d’agost del 1936 de la Rebaixa dels per representants de les conselleries de
font de finançament que substituís els lloguers de finques urbanes a Catalu Finances, Justícia, Economia i dels ajun
propietaris privats per un de sol: l’auto nya. La intenció era clarament contrare taments, i se suspenia el Comissariat de
ritat municipal. volucionària: rebaixar els lloguers (allò la Vivenda.
circumstancial) per tal de salvar la pro El projecte finalment aprovat va ser
Els liberals, els estatalistes i pietat (l’essencial), «en un moment de el presentat per Grijalbo, també vocal del
els anarcosindicalistes particular desbordament revolucionari». ram de la Construcció per la UGT, amb
Els Decrets de Col·lectivitzacions i de La segona mesura va ser la creació per algunes petites esmenes. La municipalit
MASAL A
26
Municipalització de la Propietat Urbana, decret del 18 de setembre del 1936 del zació consistia en una expropiació molt
necessaris per a l’esmentada «revolució Comissariat de la Vivenda. Aquest és el àmplia, bé que no total, dels antics pro
MASAL A
urbana», van sorgir en el si del Consell primer organisme creat ad hoc per exercir pietaris privats del sector. Afectava tots
d’Economia de Catalunya. La idea del un control polític directe sobre la riquesa els immobles5 excepte les finques utilità
27
Consell neix dins de les milícies antifei urbana de tot Catalunya. Segons Joan ries i les utilitàries-lucratives amb rendes
xistes i es va formalitzar mitjançant un Grijalbo, vocal del Consell d’Economia baixes segons els municipis.6
decret de l’11 d’agost del 1936. La com per la UGT, aquest organisme es va Per als inspiradors del decret, la
posició volia reflectir un equilibri entre crear al marge i en contra dels sindicats, municipalització no era un acte revolu
les tres tendències que lluitaven contra el fet que va provocar un recel que desenca cionari, sinó gairebé el contrari, es jus
feixisme: el moviment obrer llibertari, els denaria tota una sèrie d’incautacions de tificava per la situació «excepcional»
partits i sindicats d’inspiració marxista i propietats per compte d’entitats diverses del ram de la construcció en el marc de
la petita burgesia republicana.4 i sense una ordenació superior. l’abandonament dels empresaris i pro
Els lloguers es van començar a deixar La tercera mesura, el Decret núm. pietaris. El preàmbul expositiu del decret
de pagar i van aparèixer diverses inicia 48 d’aquest pla, suspenia momentà no deixava dubtes sobre aquestes diferèn
tives revolucionàries encaminades a una niament el pagament de lloguers. «Es cies. L’argumentació bàsica, gairebé úni
administració alternativa de la propietat tractava, novament, d’una mesura de ca, per a l’adopció de la municipalització
Una política d’aquest tipus ni alesho
res ni ara seria utòpica, sinó més aviat una
1 A. C. Documentos de Actividad Contemporánea, núm. 25, juny de 1937.
Bibliografia
necessitat per restablir la civilitat i reduir
les tensions i patiments del conjunt de la
societat. D’altra banda, en ser un orga 2 Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Cendra, I.: El Consell d’Economia de Ca-
Contemporània. talunya, 1936-1939: revolució i contrare-
nisme públic el recaptador principal o
volució en una economia col·lectivitzada.
únic, allò comú esdevindria agent real de Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
3 Concretament, afirmarà: «Mientras los alojamientos constituyan la base
redistribució de la riquesa —si més no, de negocios y de especulación para el capital privado, y que su construc Montserrat, 2006.
d’aquella necessària per a la reproducció ción y explotación dependan de empresas que no buscan más que un
mayor rendimiento de los capitales invertidos, las viviendas en nuestras Florences i Coca, S.: El decret de munici-
social—. Els ingressos dels consistoris
ciudades no serán “decentes”, ya que son la más pura expresión de esta palització de la propietat urbana de 1937.
creixerien substancialment gràcies a la organización financiera. […] Solo podremos empezar la regeneración de La seva aplicació a la ciutat de Barcelona.
recaptació dels lloguers de l’habitatge. nuestras ciudades el día en que el alojamiento se considere como un ser Universitat Oberta de Catalunya, 2011.
Aquest augment de la liquiditat podria vicio público de primera necesidad y se realice con las técnicas modernas
para satisfacer nuestras eternas o nuevas necesidades. Para alcanzar ese GATCPAC: «Esbós del pla a seguir per una
afavorir la col·lectivització no només del resultado es preciso: a) Liberar el suelo de las ciudades. b) Que el aloja acció immediata en el problema de la viven-
sòl, sinó dels materials i de la feina del cos miento sea un servicio público» (Sert, 1937). da al Casc Antic de la ciutat». A.C. Docu-
tècnic de la construcció, tal com suggeria mentos de Actividad Contemporánea, núm.
el GATCPAC. També es podria afavorir 4 Estava format per quinze membres, cinc de cadascuna de les tendències 25 (Problemes de la Revolució), 1937.
la gestió autònoma d’aquests béns bàsics esmentades. Però, tal com assenyala Cendra: «Aquest equilibri no reflec
Grijalbo, J. i Fàbregas, F.: Municipalització de
tia fidelment l’estat real de la situació política del moment a Catalunya,
a través del que, en aquell moment, eren la propietat urbana. Barcelona, UGT, 1937.
que es caracteritzava per l’hegemonia social de l’anarcosindicalisme. Sig
les Caixes Immobiliàries, ens públics, nificava, almenys, una sobrevaloració de la importància del bloc UGT-
Redacción: «El decreto sobre la municipali-
dues terceres parts dels quals serien for PSUC, de poca importància en els primers moments de la revolució»
(2006: 26).
zación de la propiedad urbana en Cataluña».
mats per representants cívics i la tercera La Vanguardia, 19 de juny del 1937, p. 3.
pel consistori.
5 Els immobles que no havien estat ja expropiats sense indemnització per Roca, F.: «El decret de municipalització de
Resta encara cercar respostes a pre
haver estat declarats els seus propietaris com a facciosos als tribunals. la propietat urbana de l’11 de juny del 1937
guntes com ara, quines propietats serien i la “nova economia urbana”». Recerques:
MASAL A
28
lació? O, simplement, com proposaven la pesetas mensuales en los Municipios de menos de 15.000 habitantes,
hasta 59 pesetas mensuales en los Municipios de más de 15.000 habi
Roca, F.: El Pla Macià. De la Gross-Barcelo-
CNT i el POUM, tota propietat urbana? na al Pla Comarcal. Barcelona, La Magrana,
29
tantes, exceptuando el de Barcelona, y hasta 100 pesetas mensuales en el
Qui tindria la titularitat? El municipi, les Municipio de Barcelona» (La Vanguardia, 19 de juny de 1937). 1977.
feia referència a la crisi del ram de la cons Reflexions cooperatives? Es podria heretar l’usde
Roca, F.: Política, economía y espacio. La
trucció i a l’atur consegüent.7 Després d’aquest succint repàs d’una de fruit d’aquesta propietat si no és lucrati 7 Al preàmbul, d’una forma breu, s’expliquen els fonaments econòmics i política territorial en Cataluña (1936-1939).
Els Fets de Maig del 1937 van supo les concrecions pràctiques del període va? Per engegar tot això, caldria aprofun socials pels quals els consellers de Finances, Justícia i Economia pre Barcelona, Ediciones del Serbal, 1983.
sar un gir en la situació política catalana, i revolucionari, queda preguntar-se què dir més en l’estudi d’aquests moments senten al Consell el decret, amb tres línies bàsiques que el justifiquen:
a) aconseguir que tot el col·lectiu obrer directament vinculat al ram de Sert, J. L.: «Rapport n.º 2. Cas d’application
també van significar un qüestionament del significa avui aquesta experiència i com de transformació radical de les formes la construcció no es vegi «privat dels elements de vida indispensables» Villes», en V Congreso Internacional de Ar-
model col·lectivista pactat en els primers la podríem adequar a les condicions pre d’organització i distribució de la riquesa per haver d’engreixar les llistes d’atur forçós; b) la necessitat d’aportar quitectura Moderna. París, Logis et Loisirs,
moments de la revolució a favor d’una sents. Actualment ens trobem en un dels de les ciutats. Analitzar cadascun dels noves fonts per la tresoreria de la Generalitat que permetin l’acabament 1937.
de les obres abandonades pels constructors i la promoció de noves de
estructuració econòmica molt més contro moments més agres pel que fa a l’acu projectes debatuts abans de l’aprovació
naturalesa pública; e) evitar a la població la imatge d’abandonament que Torres i Clavé, J.: «La transformació del
lada pels organismes estatals. La contrare mulació mitjançant la despossessió, en del decret del 1937 ens permetria disse alimentava una progressiva manca de credibilitat en el govern republicà concepte de l’estatge». Nova Iberia: revista
volució impulsada pel PSUC s’acarnissa aquest cas, d’un bé tan bàsic com l’ha nyar propostes per a una nova economia per la situació tan excepcional com la que s’estava vivint (Florences i mensual il·lustrada, núm. 2 (febrer del 1937),
ria amb les col·lectivitzacions, atacant els bitatge. Aquest bocí d’història resulta urbana menys violenta i conscient dels Coca, 2012).
Barcelona, Comissariat de Propaganda de
espais d’autogestió i substituint la lògica un exemple paradigmàtic d’una política efectes perversos i injustos de la liberalit la Generalitat de Catalunya, p. 39-41.
participativa obrera per l’estatalista. urbana revolucionària. zació del mercat del sòl.
DEBATS Redes sociales, digitales como Twitter o clásicas como el
bar del barrio, se han agitado los últimos meses con casos y
denuncias de agresiones y violencias sexuales. El debate es
constante. El juicio de la Manada, etiquetas como #cuéntalo1
La responsabilidad
Por ejemplo, la agresión sexual. Cuando una sociedad les
dice a sus chicas y mujeres cómo debe ser su consentimiento,
que es su responsabilidad constante poner el límite, parar la
o denuncias públicas a colectivos profesionales e individuos acción de otros, les está diciendo que el intento, la propues
con nombres y apellidos generan apoyos, críticas y cuestio ta, la insistencia es lo habitual y que ellas tienen la responsa
namientos, al tiempo que producen cambios, resistencias y bilidad de limitar, de decir «no», y de hacerlo constante y
fortalecimiento del statu quo a partes iguales. explícitamente —una explicitud que ellos entiendan—. Que
En el extraño y cómodo hábito de mirar el dedo que señala la responsabilidad, finalmente, vuelve a recaer no en quien
y no dónde señala, debemos cuestionarnos si es realmente el acciona sino en quien no frena como ¿debiera? hacerlo.
feminismo quien lanza el mensaje de que todos los hombres
son potenciales agresores, o bien preguntarnos qué pesado
y vetusto velo está cayendo —demasiado lentamente— en DEBEMOS PLANTEARNOS SI ES
nuestra sociedad. REALMENTE EL FEMINISMO QUIEN
Una violencia sexual, por extraño que parezca, no tiene LANZA EL MENSAJE DE QUE TODOS
relación con la sexualidad ni con la excepción; se trata de un
acto de dominación, de una violencia paradigmática y estruc
LOS HOMBRES SON POTENCIALES
tural constante para mantener el orden establecido.2 AGRESORES
¿De qué nos están hablando realmente las violencias
sexuales, cómo se entretejen y qué nos enseñan? La credibilidad
Por ejemplo, la exposición u humillación pública. Cuando
La normalidad una sociedad les dice a sus mujeres cuando denuncian alguna
Por ejemplo, el hostigamiento sexual callejero. Cuando una agresión que no será para tanto, que por qué ahora y no antes,
sociedad le dice a sus chicas y mujeres que la mejor manera que es una cuestión de versiones, que estará buscando alguna
de protegerse es no salir solas por las noches, tener cuidado al cosa —como destruir la vida de alguien o vengarse...—, real
volver a casa, evitar a los desconocidos, hacer planes elabora mente les está diciendo que sus palabras, sus vivencias —por
dos que tengan en cuenta todas las posibilidades (ir en grupo, muy comunes y estructurales que sean— no explican nada,
MASAL A
30
modificar la ruta, volver antes, no drogarse, dejar de hacer no sirven, no tienen valor y que son, a lo sumo, excepciones
o actuar diferente...) les está diciendo que son de segunda desafortunadas.
MASAL A
31
a la otra mitad, las salidas de los chicos, donde se encuentran Sencillamente, el privilegio. En contrapartida, lo que la socie
los potenciales agresores.3 Y que esa es la normalidad. dad les está diciendo a sus chicos, a sus hombres, es que tienen
más derechos —al espacio público, a la noche, a la sexuali
El mensaje dad—, que cualquiera de ellos está legitimado, de un modo u
Por ejemplo, el sexpreading. Cuando una sociedad entera le otro, a castigar a las mujeres que se salgan de esa norma —con
dice a las adolescentes y jóvenes —y no tan jóvenes— que no sus comentarios, con sus juicios de valor, con sus acciones—,
hagan sexting, es decir, que no manden sus fotos de carácter que en definitiva la responsabilidad seguirá siendo de ellas
sexual a sus parejas, sus ligues, sus amigos o sus rollos, por —por haberse expuesto, por no pararles los pies, por no ser
MASAL A
32
desde 2002, tras los atentados del 11-S, cuando la administración de George
W. Bush sancionó la Homeland Security Act, a partir de la cual se creó el
33
Departamento de Seguridad Nacional.
Ravi Ragbir, director y cofundador de así con Jean Montrevil, deportado a Hai momento desde la década de 1980, cuan
la New Sanctuary Coalition en Nueva tí de manera casi inmediata tras su deten do esta red daba acogida a exiliadas de
York, fue detenido por el Servicio de ción en la misma semana que Ravi. varios países centroamericanos.
Inmigración y Control de Aduanas (ICE, Sandra López, migrante indocumen Jesús Chávez Flores es uno de los 120
por sus siglas en inglés) el 11 de enero de tada y madre de tres hijos —Alex, Edwin migrantes detenidos por el ICE en el cen
este año cuando se presentó a una de sus y Areli—, se refugió en una iglesia local tro de detención del Northwest (estado
audiencias. Ravi es reconocido en Esta en Carbondale (Colorado) para evitar su de Washington) que iniciaron una huel
dos Unidos por liderar el movimiento deportación a México. Es una de las orga ga de hambre en protesta por las condi
por los derechos de las personas migran nizadoras de la Coalición por los Dere ciones de la prisión, administrada por la
tes. Igual que a Jean Montrevil, acti chos de los Inmigrantes en ese estado y compañía privada Geo Group. Su delito
vista haitiano cofundador de la misma ha recurrido, como una cuarentena de es no tener documentos que acrediten su
organización, los funcionarios del ICE activistas más, a la red «santuario» como «estatus legal». Jesús, entrevistado por
le esposaron y lo fletaron rápidamente último recurso para permanecer en el país Amy Goodman de Democracy Now!,
en un avión con destino a una cárcel en donde ha vivido durante 17 años y donde asegura haber sido golpeado brutalmente
Miami. Tras decenas de manifestaciones han nacido y crecido sus hijas. El informe y confinado a una celda de aislamiento.
y el apoyo legal de entidades y abogadas llamado «Santuario en la era de Trump» Estas personas, sus familias y sus his
solidarias, Ravi logró regresar a su casa (por Sanctuary Not Deportation! y torias son representativas de lo que, bajo
en Nueva York y permanece en Estados Church World Service) indica que en el discurso del odio de Donald Trump, se
Unidos en libertad hasta que su estatus Estados Unidos hay, a día de hoy, más está configurando actualmente en Estados
migratorio sea dictaminado. No sucedió personas refugiadas que en cualquier otro Unidos: la represión centrada en organiza
MASAL A
34
local cooperará con el ICE en la deten del ICE tuvieron acceso a toda la informa Ciudad de México. Tras media hora de
ción de miembros de familias migrantes ción personal mía que puedas imaginar; vuelo, el mismo piloto a quien fui entre
MASAL A
sin papeles. Dicho posicionamiento dejó actividades de apoyo y acompañamiento gado me devolvió mis papeles de identifi
claro en vísperas de las redadas que, con a compañeras en proceso de detención o cación y pertenencias. Me prohibieron el
35
estas redes de apoyo oficiales y no oficia deportación que no eran necesariamente acceso a EE. UU. por cinco años».
les desplegadas, las migrantes sin papeles públicas; información sobre amistades, A la luz de lo que sucede ahora, diez
tendrán un apoyo significativo que podría familiares o actividades en mi lugar de ori años más tarde, el testimonio de Canek
evitar la separación familiar. gen... Sin tener derecho a forma alguna de y el procedimiento al que fue sujeto se
No obstante, las deportaciones o defensa legal, me acusaron formalmente revela como un «modelo» que las con
removals de indocumentados ascendie de “intentar” vivir ilegalmente en “su” secutivas administraciones federales han
ron en 2017 a 226.119; a 240.255 en 2016 país y de mantener “actividades labora instrumentalizado de manera «ejem
y a 235.413 en 2015; en números totales les” sin autorización, con la posibilidad — plar», en sus propios términos. En esta
representa un descenso, aunque exis al declararme culpable— de ser detenido e experiencia queda patente la jerarquía
te un supuesto incremento del 10 % en ir a juicio —y a un centro de detención— o que la Homeland Security tiene sobre
deportación de «criminales» en el últi ser detenido y deportado. [...] Se trataba todas las demás instituciones, minis
mo año.1 A la sombra del discurso y las de que por mi propia voluntad me autoin terios e individuos, y la vinculación del
acciones del actual presidente se articu culpara [...] y señalara nombres, lugares o ICE tanto con los marshalls como con
la una máquina antimigrantes que se ha identificase a alguien». los departamentos de policía estatales
ido construyendo formalmente desde la Tras siete horas de incomunicación y locales, incluyendo convenios con las
administración de George W. Bush. A en el aeropuerto —prosigue Canek—, aerolíneas —estadounidenses, en este
caso—. El procedimiento está dirigido además a confinar a la urgente misión de detener la inmigración ilegal y asegurar
las personas en centros de detención, propiedad de operado nuestras fronteras» y «mejorar los vínculos entre la Inte
ras carcelarias privadas contratadas por el Estado y, a menos ligencia de Estados Unidos y la policía», declaró ante los
que se dé un apoyo organizativo comunitario y una respuesta medios que no se realizarían deportaciones masivas y que no
jurídica inmediatos, separarán a la persona de su espacio de se utilizaría «al ejército para perseguir a indocumentados».
vida cotidiano, con el efecto demoledor que eso genera en No obstante, reiteró que se implementarían las nuevas ins
ella misma y en sus círculos sociales y familiares. La sensa trucciones migratorias, entre las cuales destacan la contrata
ción de humillación y de mancillamiento de la dignidad es un ción de 10.000 nuevos agentes para el Servicio de Inmigra
golpe traumático que, como a Canek, podría costarle a cual ción y Control de Aduanas y 5.500 plazas más para la Oficina
quiera más de siete años sobrellevar en aras de involucrarse de Aduanas y Protección Fronteriza. De las cuales, según el
nuevamente en una lucha cotidiana. comunicado de la Casa Blanca del 21 de febrero de 2017,
Aplicar la doctrina del shock, traumatizar, quebrar y des 500 serían «agentes especiales que operarán en mar y aire».
movilizar a la población que resiste a este tipo de agravios es la
apuesta de la actual administración, no solo contra la población
y las asociaciones de migrantes, sino también contra cualquier «TRAUMATIZAR Y DESMOVILIZAR
forma de discrepancia y oposición, como es el movimiento A LAS QUE RESISTEN A ESTE TIPO
Black Lives Matter. Sin embargo, también el movimiento por DE AGRAVIOS ES LA APUESTA DE LA
los derechos de los migrantes, en algunos casos de forma coor
ACTUAL ADMINISTRACIÓN»
dinada con otros colectivos sociales y laborales, está constru
yéndose y creciendo en cada lugar y ciudad «santuario», y en
cada espacio de organización por modesto que sea. La intersección entre la aplicación de las leyes migrato
Probablemente no sean Corea del Norte, Venezuela, Irán o rias, el sistema privado de centros de detención, el Child
algún otro país musulmán o de América Latina los que estén en Welfare System —que acoge a niñas y niños separados a la
la mira de la máquina de guerra estadounidense en este momen fuerza de sus padres deportados—, es decir, el encarcela
to. Hoy, el dispositivo tecnológico de vigilancia política y de miento de indocumentados y su separación familiar temporal
represión más definitivo está centrado en lo que han convertido o para siempre, así como la persecución política y policíaca
en su «enemigo interno» quizá más desafiante y «amenaza de organizadores, líderes y activistas indocumentados dan
MASAL A
36
dor»: los más de doce millones de migrantes sin papeles. cuenta de una logística del terror, de una estrategia social que
Desde la entrada en vigor del COINTELPRO (programa viene articulándose por lo menos desde el año 2006, con el
MASAL A
de contrainteligencia del FBI) en 1956 —con objetivos como resultado en la actualidad de una escalada en la fragmenta
la división del Partido Comunista de EE. UU., el desmantela ción y confrontación raciales, sociales y de clase en EE. UU.
37
miento del Partido de Trabajadores Socialistas en 1961, de los Un escenario que solo puede ser y es subvertido en dife
grupos nacionalistas afroamericanos, específicamente del Movi rentes espacios, principalmente urbanos, que están saliendo
miento de Liberación Negra, incluyendo las Panteras Negras y de la sombra. Un contexto en que la solidaridad, la autode
la Nación del Islam, así como del movimiento pacifista en contra terminación y el diálogo presentan múltiples colores, resis
de la guerra en 1968— no se había articulado con tanta mag tencias y sabores; un entorno que se expresa al menos en cin
nitud un engranaje integralmente federal y omnipotente como cuenta lenguas distintas y aprende de sus lugares de origen y
es el Departamento de Seguridad Nacional de Estados Unidos, sabe cómo sobrevivir entre y con muchas y muchos otros en
creado con base en la Homeland Security Act y sancionado tiempos de guerra. Un lugar en donde, como dijera Mumia
como ley en 2002 por George W. Bush tras los atentados del Abu-Jamal, para resistir queda solo organizarse, organizarse,
11-S en Nueva York; del cual el ICE es una de sus veinticinco organizarse.
«oficinas» o frentes.
Hará un año, John F. Kelly (ex líder del Comando Sur
de EE. UU. y general de la Fuerza Múltiple-Oeste en Irak),
justo después de su nombramiento como secretario de Segu 1 Según el Informe de Operaciones del Servicio de Inmigración y Control
de Aduanas de 2017: bit.ly/2kHh9iH.
ridad Nacional por la actual administración para «encabezar
ARTEFACTES
CULTURALS
Patafísicas
autóctonos y foráneos. El hombre volvió a sonreír
amablemente y, tras señalar hacia el pórtico con un
giro de hombros, me espetó: «Aquí dentro, todos
catedralicias
ustedes son turistas». Tenía razón.
No sé muy bien si los patafísicos somos tenaces
o ingenuos, pero el caso es que comencé a revolotear
por los alrededores con la esperanza de encontrar
una grieta por la que colarme en la fortaleza. Uste
des saben cómo es aquello —y entiéndanse las desa
Un patafísico es, como ya saben, un especialista
fortunadas analogías, fruto de la desazón—: escapar
de las soluciones imaginativas, alguien capaz de de Guantánamo debe de haber resultado más fácil.
MASAL A
38
partirse la crisma antes que dejarse vencer por La plaza de la Catedral estaba, como las selvas del
el desaliento. Hago semejante observación en mi Vietnam, infestada de turistas, verdaderos charlies
MASAL A
descargo, porque esta vez afrontamos un desafío con una GoPro en la cabeza o un palo de selfie en
mayúsculo: visitamos —tras sortear las decenas el brazo, acunados por el «Hasta siempre, coman
39
de puestos que los mercaderes han instalado a dante» que tocaba el músico de turno; así que por
sus puertas— el templo de Salomón barcelonés, ahí no había, lo que se dice, discreción. Pensé en
la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia. encomendarme a santa Llúcia —sus estampitas se
venden en un rincón de la plaza, por el módico pre
cio de cincuenta céntimos— y subir a la terraza de
A lo largo de siglos, la creatividad emanada del Vaticano ha inspirado L’Ardiaca para tender una tirolina hasta los venta
a generaciones enteras de patafísicos con —entre otras lindezas— el nales de la catedral, pero la insólita acumulación de
comercio de reliquias, la excomunión de filósofos o el solemne anuncio excrementos de paloma en sus alféizares me hizo
de cruzadas, de manera que a esta gente no vamos a darles lec
ciones de inventiva. Tampoco de supervivencia. Así que, cuando «ME APROXIMÉ A LA PUERTA
me aproximé a la puerta de acceso a la catedral de Barcelona con DE ACCESO A LA CATEDRAL DE
la intención de descifrar sus misterios y el segurata de la puerta
sonrió amablemente anunciándome que el precio de la entrada
BARCELONA Y EL SEGURATA
era de siete innegociables euros, de nada me sirvieron las estrate SONRIÓ AMABLEMENTE
gias desplegadas para convencerle de que me dejase pasar por la ANUNCIÁNDOME QUE EL
patilla. Por ese orden, juré que estaba escribiendo un libro sobre PRECIO DE LA ENTRADA ERA
asesinatos en la capilla del Cristo de Lepanto que iba a estreme
DE SIETE INNEGOCIABLES EUROS»
cer el mundo editorial, que era un fiel devoto de Santa Rita y,
finalmente, un turista japonés que había olvidado la mascarilla
respiratoria entre los gansos del claustro. En vano. En una cuarta oca desistir. Es proverbial la economía de esfuerzos de
sión intenté, sin mucha convicción, insinuar que había nacido y vivi la Santa Madre Iglesia: todo lo que no es pompa y
do en la ciudad, y que tal vez sería justo distinguir entre las visitas de boato se mantiene hecho una auténtica porquería.
MASAL A
40
la mueca sádica que esbozó a continuación, cuando puntualizó puerta del Departament; hasta los charlies, poco quisquillosos Déu de la Mercè ni tampoco santa Eulàlia inspirasen gran
CON UN GIRO DE HOMBROS,
que una serie de guardianes se encargaban de garantizar que por naturaleza, huían de aquel agujero negro como, ejem, las confianza entre la feligresía, pero no es de extrañar viendo
ME ESPETÓ: “AQUÍ DENTRO,
MASAL A
nadie aprovechase el oficio para realizar un tour por las capillas, ratas del barco. la faena tan poco aliñada que ambas están haciendo en Bar
me hizo pensar en Sansón rompiendo el cráneo de los filisteos En ese momento, maldije no tener un mapa de los angos TODOS USTEDES SON TURISTAS”» celona. Ya camino de la salida, mi sentido patafísico se erizó
41
con la quijada de un asno, así que descarté esa alternativa y tos pasadizos que deben de unir la catedral con el Palau de la cuando leí, en un cartel, que estaba a punto de recibir «la
continué con mi ronda desesperada. Más allá de las consabidas Generalitat, y a los que a buen seguro se accederá —¿captan fórmula imaginativa para satisfacer la necesidad de tocarlas que llamada del jefe más influyente del mundo». Se trataba del
estatuas vivientes y músicas callejeras que merodeaban aquel el doble sentido?— desde las alcantarillas. Derrotado por los experimentan los devotos. Algunos de los iconos llevan un lazo anuncio de la Jornada Mundial de Oración por las Vocacio
lugar sagrado como buitres alrededor de una cabra desnucada, altos muros de ese mausoleo neogótico, me resigné a gastarme atado a una mano de cuyo extremo cuelga un medallón con la nes Nativas. Dejé obediente mi limosna, no fuera a ser que
así como de cientos de charlies vagamente amenazantes, no los siete euros. Tras una cola de diez minutos, camuflado entre réplica del Cristo o la virgen en cuestión; ese lazo se estira has el jefe optara por despedirme sin indemnización. Tratan
encontré ninguna entrada secreta. Les aseguro que palpé todas una maraña de charlies a los que, debo reconocerlo, me parecía ta dejarse caer al otro lado de la valla que protege la capilla, do de pasar desapercibido entre los charlies para ahorrar
las piedras de la fachada para ver si alguna se deslizaba hacia asombrosamente, accedí por fin a la profanación de los nume de manera que quien desea palpar a santa Elena o a Nuestra me otras llamadas desde el Más Allá, tuve tiempo al menos
el interior accionando un arcano mecanismo, pero lo único rosos tesoros de la catedral. Señora de Fátima para que le procure las bendiciones solicita de girar la cabeza y ver los titulares del Full dominical de
que conseguí fue ensuciarme las manos hasta el codo con ese Entiéndanme, los patafísicos carecemos por lo general de das puede hacerlo por procuración, besando el medallón que, aquella semana: «La vida no es un negocio». Quien escri
hollín asqueroso que se gasta la Ciudad de los Prodigios. Me sensibilidad artística, de manera que ya pueden ir descartan literalmente, canaliza los ruegos como si de una conexión eléc bió semejante declaración, debía de saber por experiencia
detuve unos instantes, eso sí, junto a la Porta de la Pietat, en la do cualquier síndrome de Stendhal ante la contemplación de trica se tratara. A grandes males, solución patafísica. de qué estaba hablando.
MÚSICA
MASAL A
42
En el texto que sigue, usaremos el concepto The real bad gyals ninos como heteropatriarcales— predominantes. Su álbum Nadia Rose es una joven rapper londinense de estilo ser dencia y estilo, un mensaje directo y cuatro discursos líricos
MASAL A
de forma metafórica, para hacernos eco de una serie de muje de 2018, Ephorize, el tercero en estudio de su discografía, es penteante y métrica hiperbólica, cuya familia proviene de diferentes pero complementarios al servicio de un proyecto
res que, dentro de sus estilos musicales, sobre todo rap, grime altamente recomendable y contiene algunas de las rimas más Ghana. Por ahora solo ha publicado un EP, Highly flammable musical que está por explotar.
43
y dancehall, demuestran un posicionamiento fuerte y argu originales y demoledoras del año. Su posicionamiento políti (2017), que contiene «Skwod», el track que la ha hecho más
mentado, tanto en lo musical como en actitud, y que merecen co es claramente pro-LGTB, y su discurso busca derribar las popular y que es toda una oda a las girl gangs. Sus caracterís IRA es también un cuarteto en fase ascendente, de MC
sin dudar esta denominación de bad gyal. telarañas mentales en torno a los géneros. ticas líricas aúnan dobles sentidos, dejes de patois y enrevesa madrileñas en este caso (Raissa, Sátira, Medea y Elvirus),
dos juegos de palabras. Aunque tiene pocas referencias a sus que se definen abiertamente feministas y que atesoran actitud
Lady Leshurr es una MC inglesa de origen caribeño. Stefflon Don es una cantante de dancehall a la vez que espaldas, muchos ojos y orejas están al tanto de cada uno de callejera y discurso político a partes iguales. Preparan para
Actualmente, en 2018, podría dársele tranquilamente el títu MC, nacida en Birmingham pero de ascendencia jamaicana, sus movimientos en la escena UK. 2018 su segundo trabajo: Rap save the queen.
lo de «jefa de la rima en UK»; su soltura y habilidad innatas que se ha convertido en un fenómeno musical a raíz de su
a la hora de enfrentarse a rapeos vertiginosos, más el domi propuesta musical festiva y decidida a la vez, con un rigor líri Tribade, que opera desde Barcelona, es un trío formado
nio del slang y la metáfora, la hacen poseedora de uno de los co que la pone en la línea de las mejores voces de este género.
«UNA SERIE DE MUJERES QUE, por Masiva Lulla, Bittah y Sombra Alor y, a pesar de tener
estilos de rapeo más letales de la escena musical británica. Su actitud y estética de femme fatale a la jamaicana, siempre DENTRO DE SUS ESTILOS todavía pocos temas en conjunto, cada una de ellas cuenta
Los millones de visitas que tienen sus vídeos en Internet no rodeada de su gang, puede llegar a desconcertar, pero detrás MUSICALES, DEMUESTRAN UN con una amplia experiencia musical previa, y eso se refleja
se reflejan, en cambio, en contratos discográficos o álbumes puede leerse un claro mensaje de empoderamiento y auto POSICIONAMIENTO FUERTE Y en su sonido basado en el rap, pero estilísticamente mutante.
publicados: ella, por ahora, prefiere su posición de francoti suficiencia femeninos. Su tema «16 Shots» es prácticamen Como si de superheroínas feministas se tratase, su objetivo
ARGUMENTADO»
radora, disparando tracks solitarios de vez en cuando. Es muy te un himno, y ha colaborado con el mediático Skepta en musical es acabar con el monstruo de la heteronormatividad
conocida su serie de freestyles en vídeo «Queen’s speech», «Ding-a-Ling». y todos sus tentáculos opresores.
que luego se acabaron convirtiendo en un EP en 2016, que En el Estado español, desgraciadamente no contamos
agrupaba todos esos temas sueltos. Si buscas material suyo, Renni Rucci es una rapper de South Carolina, joven con ejemplos tan populares como los descritos anteriormen Estos han sido unos cuantos ejemplos de cómo están
tiene nueve mixtapes y cinco EP, publicados a partir de 2009. madre de dos hijos, que hasta hace poco trabajaba como te (Spain is always different), pero sí que hay una proliferación calando the real bad gyals en sectores musicales, a priori
exotic dancer —eufemismo usado para referirse a las stripers de formaciones integradas solo por mujeres, que tienen por excesivamente masculinizados, como el rap, el dancehall o
Cupcakke proviene de la ciudad de Chicago y, en la ver y bailarinas eróticas—. Han bastado solo unos cuantos denominador común un discurso beligerante que denuncia el grime, pero son también un ejemplo de un fenómeno más
tiginosa y competitiva industria musical estadounidense, freestyles suyos en SoundCloud para demostrar que tiene el statu quo de la «falocracia española», tanto en el ámbito amplio que está impregnando todos los estratos y entornos
ha conseguido una importante repercusión con un discurso potencial y actitud. Está siendo criticada en Internet por musical como en el social. Vamos con ejemplos… sociales, que busca pulverizar la balanza de todos los géne
impactante, de alto contenido explícito nada complaciente, y su procedencia y por parecer otra blanca intentando rapear, ros, a todos los niveles. Podría haber fácilmente una segunda
facturando unas rimas hirientes a la vez que tremendamente cuando realmente su origen es medio irlandés, medio afro Machete en Boca es un cuarteto de MC valencianas, parte de este artículo en un futuro no muy lejano, material
irónicas y divertidas, con abundantes referencias sexuales, americano. Habrá que prestar atención hacia dónde va la formado por La Prima, San, La Charli y Jazzwoman, que se hay más que suficiente.
en torno a los conceptos, roles y estereotipos —tanto feme carrera musical de Ms. Rucci. mueven musicalmente entre el rap y el dancehall. Contun
AUDIOVISUALS Personas que participaron en la lucha de la COPEL en la de la lucha de COPEL no fueron equivocadas y en que estamos
década de 1970 superan con este documental el guion más pre en el camino correcto. Esto duró poco tiempo: premio y casti
visible, según el cual ellos serían protagonistas de una película go, heroína, represión... pero estoy seguro de que otros com
tal vez suya, pero hecha por otras, y deciden escribir, dirigir y pañeros con los que he perdido contacto han roto también la
responsabilizarse de la parte técnica de una obra cinematográ cadena.[...] Poder conectar con diferentes colectivos sociales,
fica, en un poco habitual ejercicio de apropiación del lenguaje y y de distintas generaciones, con este discurso anticarcelario o
de los medios de producción audiovisuales. de lucha de esa época fue una experiencia muy útil en nues
Viven así un proceso de autoformación sobre la marcha y, tra reafirmación política. En los debates, cuando interviene
a la vez, de alianzas. «Progresivamente vamos conociendo el gente joven, sobre todo chicas, sus preguntas e intervenciones
medio audiovisual y contactando con especialistas con mayor son también un aprendizaje mutuo [...] En la presentación en
preparación. Se involucra Gemma Serrahima, autora de The Girona, vimos llegar a personas con el llaç groc, provenientes
Segovia big band [sobre la fuga de la prisión], hasta que al final de una concentración. Al principio no intervenían, pero hubo
contactamos con Metromuster para la posproducción y todo un libertario que se dirigió a ellos: “Habéis estado muchos
toma una forma digamos profesional, para conseguir acabar el años dormidos con el tema carcelario, cuando no habéis sido
documental de forma digna.» cómplices, con la construcción o la economía. Bienvenidos al
Copel: una historia de rebeldía y dignidad «es un proyecto mundo real”. Cualquier partido, la CUP también, carece de un
voluntario y sin preparación técnica, con la idea fundamen programa sobre cárceles y código penal. La izquierda no tiene
tal de narrar la propia historia a través de la recuperación de propuestas; asume el statu quo carcelario y no propicia el deba
contactos de la época. Ha durado 13 o 14 años y ha pasado por te: es parte incuestionable de la estructura de Estado. Pero la
diferentes etapas, incluso de discusión entre compañeros de actualidad está visibilizando que hay cárceles y presos, y una
COPEL que intervinimos al principio; algunos abandonaron justicia de clase, imperial. La mujer de Cuixart, a los pocos
por diferencias en el tratamiento que se le quería dar». días de su reclusión, escribió una carta muy emotiva que habría
Las diferencias sobre el planteamiento de la película repro podido firmar la compañera de cualquier preso.»
dujeron debates históricos y antiguas dinámicas: «Por rigidez en Una dificultad habitual en los proyectos documentales es
planteamientos estratégicos, se cae a menudo en el debilitamien hacer una selección del metraje total. «Más de cien horas... Ha
to de proyectos y en el ideologismo (mi partido, mi sindicato, mi sido un gran problema porque yo era partidario de buscar testi
forma exclusiva de ver las cosas). Cuando se trata de narrar un monios sobre las cárceles de mujeres; aunque no hubo mucha
proyecto colectivo, tienen que ofrecerse miradas diferentes; no lucha organizada, era fundamental testimoniar la causa. Al
MASAL A
44
caben ideas fascistas pero sí, por ejemplo, los testimonios hones final, se retrata un poco la obra perversa de las Cruzadas Evan
tos y realistas de un funcionario de prisiones. Somos anticarcela gélicas. El testimonio de Elisabeth Almeda, una de las mejores
MASAL A
rios, yo soy preso y tú carcelero... pero tuvimos una colaboración conocedoras de las cárceles de mujeres, es fundamental, por
directa muy eficaz: a nivel logístico fueron muy importantes para que visibiliza su pésima situación a día de hoy: la falta de medi
45
sacar comunicados, introducir boletines y escritos... porque for das alternativas, etc.»
maban parte de una organización efímera, la Unión Democrática
de Funcionarios de Prisiones, que eran todos rojillos. Por otra
«TENEMOS QUE NARRAR NUESTRA
Ex-presos
parte, fueron fundamentales para denunciar a sus compañeros
de trabajo, en el caso del asesinato y tortura de Agustín Rueda y PROPIA HISTORIA, PORQUE YA
en el de torturas sistemáticas en la cárcel de Herrera de la Man SABEMOS LO QUE PASA SI LA
cha». Ambos casos quedan ampliamente recogidos en la pelí
ESCRIBEN LOS GANADORES»
COPEL:
cula, y señalados mediante breves parones en forma de rótulos
sobre negro, que apuntan con nombres y apellidos a los respon
sables de los crímenes. En un momento en que la lucha anticarcelaria ha perdido
De hecho, el filme se abre con una cita de Benedetti: presencia en el debate político y social, Daniel intuye lo audio
«Todo se hunde en la niebla del olvido, pero cuando la niebla visual como una herramienta con potencial. «En la presenta
el paso detrás de la cámara se despeja el olvido está lleno de memoria». «Es muy poé ción de Iruña, se acercó una mujer que trabaja en un proyecto
tica y revela la necesidad de empujar la niebla del olvido. La llamado “Penitencia”, recogiendo testimonios diversos para
humanidad, los movimientos sociales, los pueblos, con volun denunciar la hipocresía de la cárcel desde diferentes miradas:
Es otoño. La Cinétika cuelga el cartel tad, con osadía, incluso con inconsciencia tenemos que narrar activistas, personas presas, antropólogos, abogadas... Hay atis
de «Completo» en el estreno de Copel: nuestra propia historia, porque ya sabemos lo que pasa si la bos de que puede estar avivándose el tema de la cárcel desde una
una historia de rebeldía y dignidad. escriben los ganadores.» perspectiva más o menos abolicionista. Con la experiencia que
El último fundido a negro, justo antes Otro proceso que reproduce el proyecto documental es el ha supuesto entender el potencial que tienen los audiovisuales,
de la ovación del público, resulta muy de politización, que significó el nacimiento de la COPEL. «Es voy desarrollando la posibilidad de impulsar un documental
una voluntad clara de narrar la COPEL como una experiencia con testimonios potentes y diversos, desde la perspectiva aboli
revelador: «Dirigido por ex-presos
primero de resistencia y luego de lucha activa, y progresiva cionista y ofreciendo alternativas a la prisión. Abolicionismo de
COPEL». Charlamos con uno de ellos,
mente de empoderamiento paralelo al desarrollo de las luchas. la institución cruel, de castigo, de dominación y de clase. Tie
Daniel Pont. La conciencia, conforme se iba realizando el documental, te ne mucho jugo, pueden conseguirse testimonios muy válidos y
permite dar otras miradas, contactar con gente, ver puntos hacer que lleguen a los sectores populares, que es lo que hace
de encuentro; te permite reafirmarte en que tu evolución y la falta: que la gente despierte un poco.»
Texto: Masala | Ilustración: Maria Pons R.
FICCIONS
De cuando me pasó
la movida esa de
la piel
MASAL A
46
MASAL A
La verdad es que de aquella época me acuerdo a trocitos. dad», con la cara hecha un mapa. «Mierda, mierda —pensaba Buscaba en mi cabeza motivos para esta situación. En esas
Empezó como con una erupción cutánea, a finales del vera yo con mucho susto—. Joder, nen. Soy un bicho, ¡¿qué mierda discusiones internas, a veces no sabía si era yo quien hablaba o
47
no. Pensé que me había quemado con el sol, pero también tenía de broma es esta?!» era mi amiga-enemiga, o ese bicho en el que me había converti Debí de pasar dos o tres días sin vida hasta que me dio mucho
sarpullidos debajo de la camiseta y en el culo. No me gusta Así que dejé de ver a mis amigas. No las invitaba a casa; do pero que no era yo. calor y ese calor me hizo despertar. «Joder, qué agobio, nen,
mucho la playa, yo me busco una sombra privilegiada y guardo si me llamaban, hablaba pseudoanimadamente; les decía que Para callar esas voces aprendí a leer el cielo desde mi ven qué calor.» Con todo el lío del edredón y la tela esa, me pilló un
las cosas de la gente, mientras se bañan. Pensé que se me mar estaba bien, haciendo muchas cosas. Cuando colgaba, se me tana. También las cartas. De alguna manera quise comprender arrebato y tuve ganas de romperlo todo. Casi no tenía fuerzas,
charía; no me dolía y tampoco me picaba mucho. Como tampo llenaba todo de una soledad y un silencio muy grandes y urti que yo formaba parte de un todo y que ese todo tenía cosas muy pero me podía la necesidad de respirar. Agujereé como pude
co soy de ir al médico, me dije «ya se irá solo». cantes. Los pelillos me picaban a mí también. Empezó a pare grandes preparadas para mí (en realidad, eso lo había dicho esa especie de tela de araña espesa y me arrastré hasta que los
De las erupciones empezaron a salir ampollitas, millo cerme que estaba pasando algo serio de verdad, que se me había Ana un día de colocón, pero rescaté la frase y decidí creérme rayos de sol que entraban en la casa penetraron directamente en
nes de granitos. A cada grano le salió un punto blanco que se ido de las manos. También comencé a tener miedo de lo que la, repetirla como un mantra). Cosas que aún desconocía. Solo mi retina. Abrí la ventana. Ahora pienso que debía de oler fatal,
fue azulando y, al cabo de unos días, de cada punto salieron pensaran de mí. Miedo de los juicios, de las lecciones, de los tenía que confiar. Lo sabía en mi interior... y también lo dudaba la verdad. Noté cierta incomodidad en la espalda y, haciendo
pequeñas agujas azules. ¡Azules!, como de piedra preciosa, consejos sin preaviso. Tenía miedo también de mi propia cabe profundamente. un movimiento como para sacarme la contractura, descubrí con
tornasoladas y todo. Era hasta bonito de mirar. Ahí me asusté. za, a la que empecé a tratar como a una contrincante. Como Y entonces pasó que un día me di cuenta de que no sabía asombro que me habían salido alas. Tal cual. Alas como yo de
Pedí hora en el CAP. única amiga, era dura, tenebrosa e insistente; capaz de hablar cuántos días hacía que estaba en el sofá. grandes. «Ostia, qué fuerte», las sentía detrás. En ese momen
El día de la cita no fui. De verdad que no me gustan los de día y de noche sin descanso. La peor enemiga que puedas Estaba yo todx envueltx de edredón y de un tejido gomoso to, no me di ni cuenta de que todos los pelillos azules se habían
médicos. Les decía a mis amigas: «Se irá solo, en serio», aun echarte a la cara. que envolvía el sofá y se pegaba a las paredes. Me dolían un quedado en el sofá, y esparcidos por el suelo y por mi cuerpo,
que lo dudaba. Para entonces ya se estaba acabando el otoño y poco los riñones y los párpados, pero también podía olvidar ese pero sin estar pegados. Los había soltado.
no me atrevía a salir mucho de casa. Las agujitas resultaron ser «ME MIRABA AL ESPEJO Y NO ME dolor. Al parecer, el capullo que me rodeaba lo había hecho yo Y estuve un rato flipando, mirando el sol, desplegando
pelos, gruesos, de unos cuatro o cinco milímetros de largo, y a VEÍA TAN MAL. TAMPOCO ES QUE EN mismx, no sé cómo ni durante cuánto tiempo. Como si toda la poco a poco esas alas nuevas. Sin entender nada, aunque com
ratos me picaban. A mí hasta me gustaban un poco; me miraba vida hubiera estado ahí, en esa misma postura, también parecía prendiendo. Qué extraño todo, y qué bien, pero qué extraño...
al espejo y no me veía tan mal. Tampoco es que en los últimos
LOS ÚLTIMOS TIEMPOS ME GUSTASE que fuera a quedarme ahí para siempre. Cerré de nuevo los ojos unas alas nuevas que no sabía ni cómo utilizar. Hechas de
tiempos me gustase mucho el espejo, pero esto por lo menos MUCHO EL ESPEJO» y pensé: «Está bien, me dejaré morir». Y así lo hice. calor y magia, y también de urticaria y soledad y de un poquito
era, no sé, especial. En mi ventana, el cielo seguía hablando y los árboles empe de muerte y algunas otras sustancias de las que aún no tenía
Luego descubrí que esos pelitos irritaban también al Me pilló tanto miedo que empecé a moverme muy poquito, zaron a vestirse de lluvia y de sol. El patio se tornó verde, otros conocimiento.
resto del mundo. Me acuerdo de Pili, con la cara toda roja, para que mis actos no tuvieran consecuencias. Dejé de comer. bichos cantaban afuera de día y de noche, melodías mucho más Qué extraño todo y qué fuerte poder vivirlo.
después de darnos dos besos. Le empezó a picar un montón. En el armario de las latas no quedaba nada; lo último fue un sencillas y más verdaderas que las de mi cabeza. Yo, muertx en Era hora de volver a llamar a mis amigas. Se merecían una
«Guau, lo siento, tía», y ella: «No pasa nada, amor, de ver melocotón en almíbar de la Navidad anterior, no, la otra. mi sofá, no podía oírlo. explicación.
Memorial itinerante
por la Rambla (I)
Texto: Miquel V.
La Rambla es el eje que vertebra los viejos b arrios En 1920, el banco quebró, dejando en la miseria a en 1780 su palacio frente al cuartel de Atarazanas. insurgente: «¡Y tantos han muerto! ¡Y tantos hijos
de Barcelona. Es el paseo que, hoy trivializado y una numerosa clientela. Cerradas sus ventanillas, pasó Siguiendo su misma línea, la familia lo alquiló más van en la sombra de la noche a llorar en las canteras
emblemáticamente convertido en la internacional del a ser la sede del Somatén, cuerpo armado irregular al tarde como sede del Banco de España en Barcelona, sobre la piedra bajo la que presumen que descansa el
comercio y el ocio, encubre y guarda un patrimonio servicio de la burguesía —milicia que, en 1960, acaba hoy propiedad de la Generalitat. March, prototipo de espíritu de sus padres! ¡Y tantas madres han perdido
histórico y social que traspasa la cotidianidad. ría con Francisco Sabaté Llopart, uno de los últimos la burguesía financiera y empresarial, compró el título la razón!».
Recorreremos la Rambla, desde Colón —perso maquis, en Sant Celoni—. Desde el campo de concen de noble y el de ciutadà de Barcelona. El 19 de julio de 1936, Franco se insurrecciona
naje de infamia e impostura— hasta la plaza de Cata tración de Djelfa, Max Aub salmodiaba en 1942: «Jun En 1620, frailes agustinos compran terreno y se contra la República; Atarazanas será el último reducto
luña, espacio de ilusiones, fiestas y proclamas de vida to a los ríos del desierto oscuro, / ríos de verdad y de asientan en Santa Mònica: el convento, como casi de los militares sublevados en Barcelona; las milicias
y libertad. sed / lloramos a España muerta, / la que fue». todos, muestra enormes dimensiones en contras populares intentan una y otra vez el asalto al cuartel.
Colón señala con el dedo el continente en el que Parte de los astilleros fueron ampliados y con te con el hacinamiento vecinal; en 1835, la presión Varios milicianos, entre ellos Francisco Ascaso, mue
hincó la rodilla en 1492. Con la cruz y el pendón de vertidos en el cuartel de Atarazanas, maestranza de popular consigue su desamortización; sin embargo, la ren junto a sus muros en el asalto.
48
Castilla, da inicio al expolio y genocidio. Al regre artillería, en la primera mitad del siglo xviii cuando fuerza bruta de los militares hace que se convierta en
sar quienes siguieron sus huellas, los Samà, Güell, el 26,75 % de las tropas de la nación estaban acuarte caserna. A Santa Mónica la salvó su proximidad con «COLÓN SEÑALA CON
MASAL A
López, Partagás, Xifré..., es decir, la burguesía cata ladas en Cataluña. La ciudad permanecerá asfixiada el cuartel de Atarazanas. La burguesía fue, otra vez, la
lana, agradecida, le erige este monumento en 1888 bajo la égida militar: murallas, Ciudadela, Montjuïc, más beneficiada. No es extraño que su iglesia ardiera
EL DEDO EL CONTINENTE EN
por tantos bienes alcanzados, sobre todo, con la Fort Pienc, Sant Pau, cuartel del Bonsuccés, Rambla en 1936. EL QUE HINCÓ LA RODILLA
trata de personas y la esclavitud. Escribe Eduardo dels Estudis, Jonqueres, los dos baluartes de la Bar El 25 de julio de 1835, toros y toreros rivalizan en EN 1492. LA BURGUESÍA
Galeano: «Todo pertenece, desde hoy, a esos reyes celoneta... Sin embargo, la milicia se mostrará impo dar al traste con una pésima corrida en la plaza de la CATALANA, AGRADECIDA,
lejanos: el mar de corales, las arenas, las rocas verdí tente a veces para contener las exigencias del pueblo; Barceloneta. El público destroza bancos, sillas y puer
simas de musgo, los bosques, los papagayos y estos como en 1840, en que este consigue agruparse por tas. La cosa viene de lejos; murió el odiado rey y no
LE ERIGE ESTE MONUMENTO
hombres de piel de laurel que no conocen todavía la vez primera para constituir la primera Asociación de llegó mejora alguna. En comitiva y airada, la concu EN 1888 POR TANTOS BIENES
ropa, la culpa ni el dinero y que contemplan, aturdi Tejedores al grito de: «¡Asociación o muerte!». rrencia se dirige a las Ramblas, donde queman el con ALCANZADOS, SOBRE TODO,
dos, la escena». Al otro lado de la Rambla y adosado al Banco de vento de los trinitarios —hoy el Liceo—, el de los car CON LA TRATA DE PERSONAS
Unos pasos más adelante, a nuestra derecha, exis Barcelona, Salvador March, hombre de negocios melitas —la Boquería—, el de los agustinos —calle
Y LA ESCLAVITUD»
tió desde finales del siglo xvii la fundición de caño de Reus, gran fabricante y exportador de aguardien del Hospital— y tres más en otros barrios.
nes Refino. Estos artefactos bombardearon la ciudad te, se enriqueció arrendando los derechos señoriales El 16 de julio de 1854, a las siete de la tarde, en
en dos ocasiones; más tarde se fundieron con ellos de los Medinaceli y los del obispado de Tarragona. A la Rambla de Santa Mónica y, ante numeroso públi En mayo de 1947, Franco desembarca en Barce
las dos campanas mayores de la catedral. Cañones y su vez, él los subarrendaba. Con la especulación lle co, son fusilados tres trabajadores. Al día siguiente, lona; mucha gente se agolpa al pie del monumento a
campanas dispararon y tañeron llamando a la sumi gó a obtener una inmensa fortuna; también disponía a las cuatro y en el mismo lugar, son fusilados otros Colón para verle pasar rodeado de su guardia colo
sión y resignación a los y las barcelonesas. En 1845, de fábricas de indianas y negocios navieros. Siempre tres. Dos años después, salen tres obreros maniata nial. Entre esas personas, están Domingo Ibars y un
fue levantado en ese mismo lugar el edificio que que alguien acumula riqueza, alguien acumula pobre dos y custodiados del fuerte de Atarazanas: dos son compañero, ambos ácratas. Han venido a despedirle,
albergó el Banco de Barcelona, fundado por Manuel za. Cuando los jesuitas fueron expulsados de España fusilados en la plaza del Pedró y el otro, en Jonqueres, no a darle la bienvenida. Ibars lleva en su cartera de
Girona, quien remató la inacabada catedral de la ciu por sus intrigas en la corte, los bienes que aquellos acusados de haber destrozado modernas hiladoras mano dos bombas. En el preciso momento del paso
dad a cambio de obtener, para él y su familia, un pan religiosos poseían en la Rambla fueron puestos a la selfactinas que dejarían todavía más en la miseria a los del caudillo, un numeroso grupo de colegiales se des
teón en el claustro. Bertolt Brecht clamaría: «¿Qué venta; March compró el lote por valor de 235.000 y las trabajadoras al ser suprimidos muchos puestos liza entre aquel y el público. La misión tendrá que
es robar un banco comparado con fundarlo?». libras catalanas, un enorme capital. March levantó de trabajo. Al poco, escribía José Martí desde la Cuba posponerse.
MOTS ENCREUATS
Horitzontals
A B C D E F G H I J K L
1. Es va passar per l’heliocentris-
#ELRACISME
me, pel geocentrisme, i ara som 1
aquí, anem bé.
2
2. L’esperança és com un raig de 3
sol que es filtra entre la..., en plu-
ral. 4
ENSTANCA
tualment creuant fronteres. El de
Ripoll és el més famós a la nostra 6
terra.
7
diat.
8. Entre a i i. A la O li falta un bocí.
B. Forma en caló per dir pasmes,
MASAL A
SOLUCIONS
T
E
A
C
I
T
N I
O
S P
I
A
M
O
R
R
I
H
A
I
R
N
I
C
I
A
A U C
L I
U N
A L
S
E
R
R
12
11
10
9
per
la Derogació DE
la
LLei d’estrangeria
S O R R A C E 8
I R A E U A R S C U 7
S E R I U N A E O D G 6
E T U I P I C E 5
A C N I A I R T I C R 4
M A I M C A I R A F T 3
S T T A I O S L U V O N 2
E M I S R N T E G O C E 1
L K J I H G F E D C B A
MASAL A 52