11è estudi

Juny de 2018

Pobresa
intermitent:
entre la recuperació
i la cronificació
Pobresa intermitent: entre la Amb la col·laboració de:
recuperació i la cronificació Àrea de Producció d’Estadístiques
Socials, Subdirecció General de
Edita: Producció i Coordinació Estadística
L’Observatori de la (Idescat)
Creu Roja a Catalunya
c. Joan d’Àustria, 120-126 Institut dʼEstadística
08018 Barcelona de Catalunya

Fotografia de portada: Agraïments:

Data de publicació:
Juny de 2018 IGLUUU i Creu Roja A tots els usuaris i usuàries dels
projectes per a persones en
Equip de redacció: situació d’extrema vulnerabilitat
Òscar Velasco, Anna Sabaté, Nuria Fotografies d’interior: IGLUUU
Direcció i producció audiovisual:
de la Creu Roja que han accedit a
Gallifa i Pilar Millán
Òscar Velasco i Pilar Millán participar en l’estudi.
Edició: Realització: IGLUUU
Òscar Velasco i Pilar Millán
Disseny, maquetació i impressió: Raúl A tot l’equip voluntari i tècnic del Call
Realització d’enquestes telefòniques: Camañas, Rocío Márquez, i Gràfiques Center del Centre de Coordinació
Centre de Coordinació de la Creu Roja a APR. de la Creu Roja a Catalunya que
Catalunya. ha realitzat les enquestes: Begoña
Dipòsit legal: B 6541-2015 Aricha (Responsable tècnica), Anna
Assessorament científic: Maria Llatge Tortosa i Antonio Fraile
Anna Espinal i Oliver Valero (Servei © Creu Roja, 2018
Santos.
d’Estadística de la UAB)

A l’equip de Sistemes d’Informació:

Servei d’Estadística
Universitat Autònoma de Barcelona
No és permesa la reproducció total o parcial David Olmo i Ricard Kroebel.
d’aquesta publicació, ni el seu tractament
informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o
per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic,
per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni A la col·laboració dels membres de
el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma la Comissió de Projectes de Crisi
de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís
previ i per escrit dels titulars del Copyright. de la Creu Roja a Catalunya.

A l’equip de referents provincials

de Comunicació de la Creu Roja:
Eloi Tost, Carles Sureda, Mònica
Mombiela.

La impressió d’aquest document en paper Cocoon Offset 100%

reciclat ha reduït l’impacte mediambiental en:

442 653 704

kg d’escombraries km d’un cotxe kwh d’energia
europeu estàndard

C02
65 12.537 718
kg de CO2 litres d’aigua kg de fusta

LA MISSIÓ
Ser cada cop més a prop de les persones
vulnerables en els àmbits nacional i internacional
a través d’accions integrades, realitzades per
voluntariat i amb una àmplia participació social.
LA VISIÓ
La Creu Roja, com a organització humanitària
i voluntària arrelada a la societat, donarà
respostes integrals a les persones
vulnerables, amb una perspectiva de
desenvolupament humà.
SUMARI
1. Presentació 6
2. Introducció 8
2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi 9
3. Resultats de l’enquesta 10
3.1 C
 ontinua necessitant l’ajuda de la Creu Roja? 11
3.2 Dades relatives a les persones que ja no necessiten ajuda 12
3.2.1 Motius de no necessitar ajuda de la Creu Roja 12
3.2.2 Perfil del col·lectiu que manifesta no necessitar ajuda de la Creu Roja 13
3.3 Anàlisi descriptiva de les persones enquestades en situació de
pobresa i que continuen necessitant ajuda bàsica 18
3.3.1 Perfil 18
3.3.2 Tipologia del nucli familiar 19
3.3.3 Determinants socioeconòmics 22
3.3.3.1 Ingressos per unitat familiar i procedència 22
3.3.3.2 Grau de pobresa de les famílies 23
3.3.3.3 Despeses mensuals per unitat familiar 24
3.3.3.4 Diferències entre ingressos i despeses 25
3.3.3.5 Indicador de privació material i pobresa energètica 26
3.3.4 Dades relatives a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) 28
3.3.4.1 Grau de coneixement de la RGC 28
3.3.4.2 Pregunta de resposta oberta a tots els enquestats
“Expressi amb una paraula que sent o sentiria o implica
si vostè rebés la Renda Garantida de Ciutadania” 29
3.3.5 Dades sobre l’ocupació
3.3.5.1 Situació laboral i canvis respecte a fa un any
30
30
3.3.5.2 Indicadors sobre cotitzacions i anys cotitzats 32
3.3.5.3 Dades relatives a les persones que treballen actualment 33
3.3.5.4 Dades relatives a les persones que no treballen actualment 36
3.3.6 Dades relatives a la percepció de la seva salut 38
3.3.7 Ajudes de la Creu Roja 39
3.4 Anàlisi de l’evolució des del 10è estudi dels que continuen necessitant ajuda 40
4. Valoració de la situació 42
5. Accions de la Creu Roja 46
6. Annexos 52
6.1. Annex 1. Metodologia de l’estudi 53
6.2. Annex 2. Qüestionari telefònic 54
6.3. Annex 3. Marc referencial 59
6.4. Annex 4. Bibliografia 62
6.5. Annex 5. Glossari 65
 1. Presentació
Benvolgudes i benvolguts,
1
Aquest 11è estudi de L’Observatori que us presentem
posa el focus en les persones en situació de pobresa que
no han aconseguit sortir de la situació de vulnerabilitat, a
la qual es van veure abocades fa anys, i com les dificultats
per accedir al mercat laboral afecten a la seva situació.
L’inici de la recuperació econòmica del país s’està traduint
PRESENTACIÓ en la millora de condicions de vida de les persones, així
com la reactivació del mercat laboral, un dels factors claus
que determina la recuperació de la població.
Per això resulta molt esperançador constatar que en
aquest estudi 1 de cada 3 persones han millorat la seva
situació respecte al darrer any i manifesten no necessitar
la nostra ajuda principalment per haver trobat una feina.
Aquest col·lectiu, tot i recuperar-se, necessitarà un
seguiment proper i continuat per garantir que la seva
millora sigui sostinguda.
No obstant això, encara hi ha una part important del
col·lectiu que atenem que segueix patint –i patirà–
situacions de precarietat econòmica. D’aquesta manera,
hem analitzat com les persones en situació de vulnerabilitat
han de trampejar el seu dia a dia i el seu futur immediat,
així com també hem identificat quines són les possibles
causes que contribueixen a què les persones es trobin en
situació de pobresa o, per contra, puguin sortir-se’n.
Aquesta, malauradament, és la situació actual –i futura–
de moltes persones que veuen com la desocupació,
les condicions laborals i la manca d’oportunitats les
aboca, inevitablement, a una situació de vulnerabilitat. En
aquestes llars la situació de pobresa esdevé crònica i, dia
rere dia, resulta més severa.
7
En l’anterior estudi de L’Observatori, que ja tractava sobre
la cronificació de la pobresa, plantejàvem la necessitat de
crear i implantar una Renda Garantida a la Ciutadania. A
causa de la seva recent aplicació i tenint en compte que el
nostre col·lectiu és el potencial receptor d’aquesta ajuda,
és interessant analitzar quines són les conseqüències
de la seva implementació i la seva evolució, encara que
incipient.
Amb aquest document a les mans, doncs, obtenim una
perspectiva més detallada de la situació en què es troba
aquest col·lectiu que pateix el fenomen de la pobresa
cronificada. D’aquesta manera, tots els actors socials, tant
públics com privats, hem d’emprendre accions i mesures
conjuntes per, no només donar cobertura per a pal·liar les
necessitats bàsiques de les persones afectades, sinó per,
alhora, treballar un model integral d’atenció a les persones
per apoderar-les, en el present i futur, facilitar-ne la inserció
laboral i potenciar-ne l’autonomia personal.
És per això que a la Creu Roja, com a entitat humanitària
compromesa amb l’impuls d’una societat igualitària i
equitativa, llançarem properament una campanya per
ampliar la nostra assistència a aquestes persones i famílies
que es troben en situació de pobresa persistent.
Antoni Aguilera i Rodríguez
President de la Creu Roja a Catalunya
 2. INTRODUCCIÓ
222
2.1 Explicació de
l’anàlisi de l’estudi
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ En aquest estudi es van trucar a tots
els participants del 10è estudi
(N=1.142), amb l’objectiu d’iniciar un
INTRODUCCIÓ Panel de persones en situació d’extre-
ma vulnerabilitat. El 68% dels usuaris
entrevistats el 2017 van accedir a
participar en el nou estudi, que es va
complementar amb 354 usuaris
addicionals per arribar a completar la
mostra fins a 1.111 persones per
mantenir el mateix marge d’error que
en estudis anteriors. Aquest Panel ha
permès de veure l’evolució d’aquests
usuaris respecte a la seva situació de
fa un any i com continua.
Una altra novetat d’aquest estudi és la
incorporació de la pregunta de si
l’usuari encara necessita l’ajuda de la
Creu Roja, que ha permès d'estimar la
proporció de persones que comencen
a restablir una situació de certa norma-
litat. A més, gràcies al Panel, i per tant,
a la informació recollida en el 10è
estudi, s'ha pogut determinar quins
són els motius que han activat la seva
recuperació.
De les 1.111 persones que varen
respondre el qüestionari de l’11è
estudi, 713 van manifestar que conti-
nuaven necessitant la nostra ajuda en
Univers mostral
12.000 usuaris/àries
1.111
enquestes
telefòniques
Marge d'error del 3%
la cobertura de necessitats bàsiques i Per acabar, disposar d’aquest Panel
per tant, que es troben en un major risc permetrà d’aquí en endavant, tenir una
de patir pobresa crònica. Aquests anàlisi encara més precisa i rigorosa de
resultats s'han obtingut mitjançant
diferents indicadors que permeten
les persones ateses i per tant, contri-
buir en la definició i concreció de les
identificar quins són els perfils més principals línies d’intervenció de la
afectats i, en conseqüència, treballar i nostra acció destinades a persones i
desenvolupar accions i projectes que famílies que, malauradament, encara
s’adaptin a les diferents realitats i es mantindran en una situació conti-
necessitats de cada col·lectiu concret. nuada de precarietat i amb dificultats
per fer front a les seves necessitats
Amb aquesta grandària mostral el més bàsiques, que és el que es defineix
marge d’error és del 3%. com a cronificació de la pobresa.
El disseny del qüestionari per la realit-
zació de les enquestes telefòniques
(que es pot consultar íntegrament a
l’Annex 2), segueix la línia del darrer
estudi de L'Observatori. Comprèn un
conjunt important d’indicadors de
diferents temàtiques relacionades amb
el perfil i la situació familiar i socioe-
conòmica de les persones; la situació
laboral, tinguin o no feina; l’habitatge,
etc. Aquests indicadors permeten
identificar o preveure dificultats a curt,
mitjà i llarg termini, i que ja es van
avançar a l’estudi anterior, com són la
manca de prestacions o pensions de
jubilacions.
9
 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

Tot seguit, es descriuen els principals indicadors obtinguts de la realització de les

enquestes telefòniques a les 1.111 persones de la mostra, tant de les persones
que ja no necessiten l’ajuda de la Creu Roja, com de les persones que continuen
necessitant les ajudes, principalment de primera necessitat, i que es troben en una
situació de pobresa. De la mateixa manera, les dades comparatives amb l’anterior
estudi han ajudat a fer una aproximació a l’evolució del col·lectiu en un any.

3.1 Continua necessitant l’ajuda de la Creu Roja?

Aquesta pregunta s’ha formulat per primer cop a l’inici del qüestionari, de mode que ha permès de discriminar el nombre

3
de persones que en el moment de fer l’enquesta manifesten no necessitar l’ajuda de Creu Roja i les que sí. A les prime-
res, se les ha demanades els motius pels quals ara mateix no necessiten ajuts bàsics. A la resta, se les ha continuat
enquestant amb la realització del qüestionari telefònic.

3
RESULTATS
% sobre 1.111 enquestats

64,2%
Sí

DE L’ENQUESTA
RESULTATS DE
L’ENQUESTA

35,8%
No

11
11è
11èESTUDI
ESTUDIDE DE
L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .2 P ER S ON ES QU E J A N O N EC ES S ITEN AJ U D A

3.2 Dades relatives 3.2.2 Perfil del col·lectiu CARACTERÍSTIQUES PERSONALS

a les persones que que manifesta % sobre, els que continuen necesitant ajuda i els que no
no necessitar ajuda
ja no necessiten ajuda: de la Creu Roja Edat Dels que ja no necessiten ajuda, el pes de les franges d’edat de
1 de cada 3 18 a 29 i de més de 60 anys és més petit. En el cas dels joves
En aquest bloc es descriuen els passa del 13% al 9%, mentre que pels de >60 del 11% al 5%.
persones enquestades Una de les primeres utilitats del
indicadors que fan referència a les
persones de la mostra enquestada
manifesten no Panel és poder comparar els
60 anys o més
que han afirmat no necessitar ajuda necessitar ajuts indicadors d’aquest grup de
11,16% | 5,3%
bàsics en aquest persones que, respecte a l’estudi Entre 18-29 anys
-35,8%-.
de l’any passat, manifesten haver Entre 50-59 anys
moment 9,47% | 13,39%
millorat la seva situació, per 11,36% | 14,39%
Són persones que actualment han Entre 30-39 anys
identificar quins paràmetres i
millorat la seva situació, principalment, 37,88% | 33,87%
aspectes diferencials que
per haver trobat una feina. Entre 40-49 anys
s’observaven a l’estudi anterior,
30,22% | 32,95%
han contribuït, probablement, a
la seva recuperació. Aquest
3.2.1 Motius de no necessitar ajuda de la Creu Roja estudi, a més, ha permès obtenir
% calculat sobre el total de persones dades del seu perfil personal i Estudis També es pot dir, que les persones amb un nivell d’estudis
que ja no necessiten ajuda. superior, són les que més es recuperen.
social, i determinar que, tot i que
és un col·lectiu que ha millorat,
necessita d’un seguiment per Sense estudis 40,97%
veure la seva evolució definitiva. 30,3%
Aquests resultats no només
Secundària/Grau mitjà (FP1) 40,37%
serviran per descriure els que no
45,08%
necessiten ajuda, sinó per poder
preveure de qui seguirà necessi- Batxiller/Grau superior (FP2) o Estudis universitaris
tant ajuda en un futur. 24,62%
18,66%

Han trobat feina LLEGENDA

69% Tipologia nucli familiar

Dades referents Parella sense descendència 71,2%

a les persones
que ja no necessiten 27,8%
ajuda de la Creu Roja.
Parella amb descendència 62,7%

37,3%
Dades referents
a les persones que Mare amb descendència 69,6%
encara necessiten 30,4%
ajuda de la Creu Roja.
Pare amb descendència 58,3%
41,7%

Dona que viu sola 61,1%

38,9%
Altres situacions
Home que viu sol 71,4%
(han anat a viure
amb altres familiars, 28,6%
Estan rebent ajuda d’altres no especificat,
Han millorat la seva situació Cobren la RGC i amb això entitats o noves prestacions, han marxat a una Família reconstruïda 69,2%

i ja no necessiten l’ajuda poden cobrir les seves principalment la de jubilació altra ciutat/país 30,8%
11% necessitats bàsiques 7% a treballar etc.)
8,8% 4,2% Altres 64,2%

35,8%

12 13
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .2 P ER S ON ES QU E J A N O N EC ES S ITEN AJ U DA

CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES I LABORALS

% sobre, els que continuen necesitant ajuda i els que no

Ingressos mensuals Les famílies que fa un any tenien ingressos familiars més LLEGENDA Arribava a final de mes? Les persones que ja no necessiten ajuda són també les persones
unitat familiar alts i provinents majoritàriament d’un salari són les que que arribaven a final de mes amb menys dificultat.
majoritàriament s’han recuperat. Aquesta tendència a la
recuperació també s’observa en les famílies que tenien Dades referents a les
acumulats menys deutes pendents. persones que ja no necessiten
ajuda de la Creu Roja.
*Ns/Nc = 12 persones
Més de 1.000 7,44%

€ 13,41% Dades referents a les persones

que encara necessiten ajuda
4,55% | 5,07%
Altres (*)
Entre 801-1.000 10,95% de la Creu Roja.

€ 14,94%

Entre 601-800 19,21%

€ 22,99%

Entre 301-600 34,48% Sense dificultat

3,79% | 0,61%
€ 40,29%
13,64% | 8,32%
21,97% | 18,26% Amb certa
Menys de 300 3,83%
Amb dificultat dificultat
€ 8,68%

56,06% | 67,75%
Cap ingrés 10,34% Amb molta dificultat
13,43%

(*) principalment persones que no arriben a final de mes

Procedència d'ingressos *Ns/Nc = 1 persona

Deute econòmic que tenien Percepció econòmica que tenien

8,54%
30,89% 56,56%
Sí
47,49% 1,14% | 0,61%
25% Es considera per sobre que la majoria
6,1% Prestacions Altres 43,44%
5,68%
No
9,76% 52,51%
28,41% | 18,46%
Es considera com la majoria
Familiars
6,4 % 39,02 %
*Ns/Nc = 10 persones
3,03%
Enquestats Salari
Economia 25,38% | 21,3%
Informal Es considera per sota de la majoria
24,39%
Ha cotitzat?
20,83 % 68,36%
Subsidi
d’atur
Sí 35,23% | 45,23%
73,11% Es considera pobre
20,33%

No
14,39% 68,36% 8,71% | 14%
Es considera molt pobre
*Ns/Nc = 10 persones
*altres 1,14%

14 15
 11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
TESTIMONI

Situació laboral actual Pel que fa a la situació

laboral, en aquest
LLEGENDA Amb una petita empenta
% sobre, els que continuen
necesitant ajuda i els que no
59,84%
segment de població,
que ha millorat la seva Dades referents a les
i si et donen la mà, te’n surts
persones que ja no necessiten
situació, hi ha majori-
ajuda de la Creu Roja.
57,95% tàriament els que
treballaven amb
contracte laboral i els
Dades referents a les persones
que més han cotitzat. que encara necessiten ajuda
de la Creu Roja.

23,86 % “Em va costar arribar aquí,

estava en un pou sense
sortida. No sabia què fer, la
15,62%
meva mare estava malalta,
7,2% 6,49% no tenia treball... tenia
5,88% 4,67% 4,46%
3,4 1 % moments de desesperació.
1,8 9 % 3,4 1 % 2,2 7 %
3,04% El meu motor van ser els
meus fills, ells em feien
Treballant Treballant Desocupat Jubilat/da Incapacitat Pensionista Altres aixecar cada dia per seguir
amb contracte sense contracte permanent endavant. Els mirava a
ells i, encara que no tenia
força, tirava endavant per
Nom: Bianca Uribarri Lossada ells”.
Edat: 40 anys
Nacionalitat: Veneçolana “Va ser una situació molt
Indicador de privació material Ítems sobre els que s’ha preguntat: Lloc on habita: Roses (Girona) complicada, un moment
% sobre, els que continuen necesitant Fills: dos bessons, Mathias i
ajuda i els que no
molt trist, però vull dir a les
32,05%
Menjar proteïnes Nicolás, de 7 anys
de forma regular persones que es troben en
Situació laboral:
Mantenir temperatura
empleada d’hotel aquesta mateixa situació
30,3% adequada a la llar
Situació personal: fa 20 anys sense sortida, que és
26,14% Anar de
24, 62%
vacances que va arribar a Catalunya, està difícil, però que se’n surt.
25,56%
Disposar separada i comparteix habitatge Amb una petita empenta
de cotxe
Disposar de
amb la seva mare. Feia molt de i si et donen la mà, te’n
rentadora temps que estava buscant feina surts. Per això vull fer-me
Pagar factures que li permetés compaginar la voluntària de Creu Roja”.
14,81%
lloguer/hipoteca
cura dels dos fills i de la mare,
14,4% que està malalta. Fa sis anys
Assumir despeses
“Jo diria que en un 60% el
inesperades
que va començar a rebre suport
meu treball m’ha ajudat a
Disposar psicològic i laboral, al mateix
8, 71% de tv
temps que rebia diversos ajuts tirar endavant i a sortir de
7,58% 6,49% bàsics de la Creu Roja, com la depressió que tenia. Ara
ara joguines, beques menjador, em sento estimulada en
1,42%
3,65%
1,42% atenció urgent (per al pagament una feina que m’agrada, on
0,2% de lloguer i de subministraments), em sento valorada, cosa
1,1 4% 0,76% 0,76%
targetes de prepagament per que no m’havia passat a
0 1 2 3 4 5 6 7 8 a aliments frescos i saludables, cap altre lloc”.
ítems ítems ítems ítems ítems ítems ítems ítems ítems formació per a la capacitació i
activació laboral. Ara treballa a
la cafeteria d’un hotel de Roses
i pot compaginar la feina amb
l’atenció a la seva família.
Número d'ítems que no es poden permetre les persones enquestades

16
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJUDA

3.3 Anàlisi descriptiva de les persones Pel que fa a la dimensió del nucli familiar, la mediana és de 3 membres -un 20,6%-
seguida de la formada per 4 persones -20,2%-. Destaquem també que a prop del 30% són famílies que integren 5 o més membres.
enquestades en situació de pobresa i que
continuen necessitant ajuda bàsica: 3.3.2 Tipologia del nucli familiar
% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

3.3.1 Perfil
Edat
En aquest segon bloc es recullen les
dades obtingudes de les persones 60 anys o més
Entre 18-29 anys 1 de cada 4 persones
ateses al programa de pobresa i que 18,1% 12,2% que continua necessitant
continuen necessitant l’ajuda de la Mediana de Entre 50-59 anys l’ajuda de la Creu Roja
Creu Roja. Això ha de permetre 41 anys Entre 30-39 anys és família
11,9%
poder caracteritzar les persones que 34,5% monoparental
0 80 Entre 40-49 anys
continuen necessitant ajuda i, així
23,3%
poder definir nous plans d’actuació i Parella
programes per oferir. amb descendència
Mare amb Família Parella sense
49,3% descendència reconstruïda descendència
Dona que 4,7% 4,2%
25,4% Home que
Sexe viu sola
viu sol Pare amb
8,5% descendència
4,8%
Dones Homes 2%
70,9% 29,1%
* Altres 1,1%

País de naixement Persones que viuen al mateix domicili

% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Persones que
viuen al Mediana de
domicili 3 persones
Resta d'Europa
2,2%

Àsia 12,21%
1,5%
Nord-Amèrica Espanya
3,9% 58,9% 17,3%

Marroc 20,6%
21,5%

20,2%

Resta d'Àfrica
Sud-Amèrica 17,2%
5,2%
6,9%

12,6%

6 o més persones

18 19
11è ESTUDI
11è ESTUDIDE DE
L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI
TESTIMONI
QUÈ ÉS LA CRONIFICACIÓ DE LA POBRESA?

44,5%
Fa referència a una persona que està en situació de pobresa persistent.

La persona que ha estat

M’heu ajudat en els moments
més difícils de la meva vida
de les persones es
en situació de pobresa
troba en situació de
l'últim any i en fa tres o
pobresa més que està en el programa
crònica de la Creu Roja

en situació 2015 en situació en situació 2018

de pobresa de pobresa de pobresa
2014 2016 2017

POBRESA CRÒNICA “Fins fa ben poc hem

hagut de viure amb els 280
% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja euros de la meva pensió i
Tal com ja es va fer a l’estudi anterior, paguem un lloguer de 200
segons l’Institut Nacional d’Estadística Pobresa crònica segons edat euros. Els nostres fills ens
(INE) (1) , es considera que una persona ajuden a l’hora de comprar
Sí No
està en situació de pobresa persistent el menjar”.
si està classificada com a pobre dins Entre 18-29 anys 40,34% 59,66%
de l’últim any i almenys en dos dels
“Estem molt agraïts del
tres anteriors. Entre 30-39 anys 64,17% 35,83%
tracte que hem rebut
Segons això, el 44,5% d’aquest Entre 40-49 anys 77,47% 22,53% sempre per part de la
col·lectiu estaria classificat en situació Creu Roja, que ha estat
Entre 50-59 anys 73,58% 26,42% al nostre costat quan
de pobresa persistent o crònica. És a
dir, inclòs en el programa de pobresa més ho necessitàvem.
60 anys o més 84,85% 15,15%
“Persones en situació d’extrema Ha arribat un moment
vulnerabilitat” com a mínim des de que les ajudes que ens
l’any 2015 i fins a l’actualitat. faciliten no s’ajusten a
Pobresa crònica segons situació laboral
allò que ara necessitem.
Aquest percentatge arriba al 69,3% Persones en situació de pobresa crònica Persones desocupades Estem tots dos malalts i
dins el col·lectiu que continua necessi-
molts aliments els hem de
tant l’ajuda de la Creu Roja.
comprar en establiments
El col·lectiu majoritari d’atenció als especialitzats.”
programes de pobresa continua sent,
segons la tipologia del nucli familiar, el “Nosaltres vivíem en un
66,72% | 252 persones
constituït per parella amb descendèn- pis modest amb un lloguer
cia. Les mares amb descendència són molt assequible però com
el segon percentatge majoritari amb un que no tenim contracte,
25,4%. Treballant amb contracte Nom: Mario Arnaldo no podem rebre les ajudes
Edat: 75 anys a la vivenda que ofereix la
Nacionalitat: Argentina vostra entitat”.
65,89% | 70 persones
Jubilat/Prejubilat Lloc on habita: Lleida
Fills: tres fills (un viu a Lleida, un a Alemanya i l’altra a Argentina)
“Quan vam arribar a
Situació laboral: jubilat
Situació personal: va néixer a Argentina fa 75 anys i ja en fa 10 que va
Catalunya vam intentar
84,78% | 85 persones
venir a viure a Catalunya, més concretament a Lleida. Ell es va desplaçar demanar ajudes a la
amb la seva esposa Cristina quan ja eren tots dos jubilats per estar Generalitat però sempre
79,88% | 31 persones Incapacitat permanent
més a prop dels seus fills. En Mario rep una pensió de jubilació de 280 ens demanaven primer 5
euros i la Cristina no en té cap. A més pateix una malaltia pulmonar anys d’antiguitat, però no
46,84% | 10 persones Tasques de la llar crònica que no li permet sortir gairebé de casa. Quan van arribar tots els teníem. Temps més
dos a Lleida van venir a la Creu Roja a través de la seva assistent social. tard ho van pujar a 8 i així
80,06% | 18 persones Pensionista (no contributiva) En un principi van rebre suport i ajuts bàsics d’alimentació, sobretot. successivament. Per tant,
Més tard, també van rebre ajudes per la compra de medicaments. Tant mai no hem pogut gaudir
39,03% | 8 persones Treballant sense contracte el Mario com la Cristina han participat al projecte Enrédate que ajuda a
d’aquest tipus d’ajuts”.
socialitzar a les persones grans.
80,16% | 5 persones Autònom/a
http://www.ine.es/daco/daco42/
(1)

sociales/pobreza.pdf * Altres situacions 69,99% (14 persones)

20
11è ESTUDI
11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJ UDA

3.3.3 Determinants socioeconòmics

12,5% 3.3.3.2 Grau de pobresa de les famílies

En aquest bloc, es presenten els resultats que fan dels enquestats A partir dels ingressos i del nombre de
relació als indicadors socioeconòmics al conjunt no tenen cap persones que conviuen al nucli familiar, Grau de pobresa
del nucli familiar. ingrés estable s’ha calculat l’indicador de pobresa de % calculats sobre els
a la llar les famílies enquestades. que continuen necessitant
l’ajuda de la Creu Roja
3.3.3.1 Ingressos per unitat familiar i procedència Segons l’indicador de l’EUROSTAT,
una persona es troba en situació de 1,2% No pobresa
pobresa relativa, quan els seus ingres-
Ingressos per unitat familiar Aquestes dades fan referència al conjunt d’ingressos mensuals de la família, no només sos mensuals estan per sota dels 14,3%
% calculats sobre els als de la persona enquestada. 852,4€, i, per contra, pateix pobresa Relativa
que continuen necessitant greu quan se situen per sota dels
l’ajuda de la Creu Roja El percentatge majoritari es troba en nuclis familiars amb ingressos d’entre 301-600 568,3€. La mesura dels indicadors va
variant en funció de la dimensió del
84,5%
euros -un 30,8%- , seguit del 18,5% que ingressen d’entre 800-1000 euros mensuals. en situació
nucli familiar.
Dades en euros de pobresa
greu
Amb això, l’indicador es manté en un
Més de 1.000 15,0% Entre 301-600 30,8% 84,5% de les famílies que es troben en
€ € situació de pobresa greu.

Entre 801-1.000 18,5% Menys de 300 8,3%

€ €
Grau de pobresa segons nucli familiar
% calculats sobre els
Entre 601-800 14,9% Cap ingrés 12,5% que continuen necessitant
l’ajuda de la Creu Roja Els índex més alts
€ de pobresa greu
es troben als
Persones que Pobresa greu nuclis familiars
Procedència dels ingressos Com s'observa, la procedència majoritària dels ingressos és en un 29% dels casos de viuen al Pobresa relativa de 3, 4 o 5
% calculats sobre els que prestacions, que arriba al 42,5% si se li suma la resta de prestacions (Renda Mínima i domicili membres.
No pobresa
tenen algun ingrés Renda Garantida de Ciutadania) seguit del 27,5% que ho fan pel salari.

58,65%

42,5%
39,21%
Ns | Nc 2,14%
0,1%
Altres dels ingressos
familiars provenen 82,63%
4,9% 17,02%
15,5% majoritàriament de 0,36%
4,4% prestacions
Subsidi
Economia
d’atur
89,38%
informal 9,06%
2,6% 1,56%

Familiars
27,5% 29,0% 88,66%
Enquestats Salari Prestacions
9,75%
1,59%

93,69%
3,6% 4,80%
Renda mínima 9,9% 1,51%
(antic PIRMI)

Sense cap Renda Garantida 84,69%

tipus d’ajuda
0,9% de Ciutadania 15,31%
0,3% Creu Roja | Altres Entitats
0%
1,4%
Amics | Veïns

6 o més persones
22 23
11è ESTUDI
11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3.3. RESULTATS
RESULTATS DEDE L’ENQUESTA
L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJ UDA

3.3.3.3 Despeses mensuals per unitat familiar

Pel que fa a les despeses habituals que
han de fer front aquestes famílies i com
prioritzen el seu pagament, hi ha
diverses prioritats.
Tal com s’observa, la mediana de
partides vinculades a l’habitatge:
lloguer/hipoteca i subministraments.
Per tal de reduir la despesa mensual,
una de les mesures d’estalvi que
realitzen les persones enquestades es
darrer any. Aquí cal comentar també
que moltes persones afirmen que tant
l’elevat cost de les fiances per accedir Persones amb fills/es en edat escolar
a un pis de lloguer, com els endeuta- % calculats sobre els
ments generats del lloguer o subminis- que continuen necessitant
l’ajuda de la Creu Roja
traments, els fa inviable un canvi a un

56,8%
despeses mensuals és de 590€. Les produeix canviant a un habitatge a més habitatge més econòmic.
famílies prioritzen el pagament de les bon preu. El 16,2% ho ha fet durant el
Sí no ha pogut cobrir
67,6% les necessitats
d’escolarització
No
Despeses per prioritat * Mediana en Euros
32,4%
% calculats sobre els
que continuen necessitant
l’ajuda de la Creu Roja

Les principals 3.3.3.4 Diferències entre

Lloguer/hipoteca despeses ingressos i despeses
a les quals han de fer
Més prioritàries

254,67 € S'ha près com a referència la mitjana

front les famílies són les
d’ingressos que tenen les famílies Relació entre ingressos i despeses
Subministrament llum vinculades enquestades, que tal com s’ha deter- % calculats sobre els
a l’habitatge minat en l’apartat anterior és de 600€, i que continuen necessitant
59,67€ contrastant amb la mitjana de despe- l’ajuda de la Creu Roja
ses mensuals que se situen al voltant
Subministrament aigua de 590€. Menys despeses Més despeses

26,66€
que ingressos que ingressos
38%
de les famílies
Subministrament gas Ha hagut de demanar 44% 38% té més
un préstec (no hipotecari) despeses
28,86€ que ingressos
que encara estant pagant?
Alimentació % calculats sobre els
que continuen necessitant 18%
210,06 € l’ajuda de la Creu Roja
Canvi vivenda més barata Igual d'ingressos
Escolarització fills % calculats sobre els No | 78,9% que despeses
que continuen necessitant
23,46€ l’ajuda de la Creu Roja

Relació entre ingressos i despeses segons grups d’edat

Despeses salut Sí % calculats sobre els que continuen necessitant
16,2% l’ajuda de la Creu Roja
7,13€
38,9
Oci i temps lliure No 36,1
83,6% Més despeses
8,56€ que ingressos 29,8 27,8 26,4
Sí | 20,9% 22,1
* Ns/Nc 0,2% Menys despeses 18,8
17,3
* Ns/Nc que ingressos 14,8 16,8
TOTAL MEDIANA DEL TOTAL DE DESPESES 590 € 0,2% Prop del 21% 10,9 10,3 11,2
8
ha hagut de Igual d'ingressos 10,5
demanar que despeses
un prèstec
18-29 30-39 40-49 50-59 Més de 60
no hipotecari anys anys anys anys anys

24 25
11è ESTUDI
11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3.RESULTATS
3. RESULTATS DE L’ENQUESTA
DE L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJ UDA

3.3.3.5 Indicador de privació material i pobresa energètica Indicador de pobresa

energètica.
L’indicador de privació material severa,
inclou aquelles persones que tenen
Seguint amb els indicadors de privació Prop del 84% dels enquestats que han 38,4% declara reduir el consum
unes condicions de vida restringides
material, i com ja s’ha fet en exercicis manifestat que encara necessiten d’hores d’energia a la llar i el 12,2% ha
per la manca de recursos, les quals no
anteriors, cal fer una especial incidèn- ajuda, indiquen que han pres alguna canviat a mesures més econòmiques
es poden permetre com a mínim quatre
cia en la pobresa energètica. Segons mesura per gastar menys energia i de consum (gas butà, estufes, cuina
dels vuit ítems que s’indiquen a
dades de l’estudi actual, el 79,3% de reduir la despesa, majoritàriament un càmping gas...).
continuació.
les persones no poden mantenir la 74% tancant llums, seguit del 45% que
llar a una temperatura adequada. afirma cuinar menys. En general, el

Indicador de privació material

% calculats sobre els
que continuen necessitant
Han pres mesures per gastar menys energia a la llar? * Ns/Nc 1,12%
* No 15,2%
l’ajuda de la Creu Roja % calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja

Ítems sobre els que s’ha preguntat: 78,7%

14, 3% dels enquestats Sí, tancant Sí, cuinant Sí, reduint Sí, altres mesures Sí, Bo Sí, una altra Sí, tinc punxada
Menjar proteïnes Assumir despeses
de forma regular inesperades pateixen privació llums menys hores consum més econòmiques Social tarifa la llum
Mantenir temperatura Disposar material
adequada a la llar de tv
severa
Anar de Disposar
vacances de cotxe
6,8% 4,8%
Disposar de Pagar factures 8,7%
rentadora lloguer/hipoteca 12,2%

27,6% 29,4%
38,4%
45,3%

12,1%
74%
5, 7% 5,3% 4,3%
1 ,0%
0 ,1% Cal destacar com a les famílies, tot i 3.3.3.6 Percepció de
els esforços que fan per reduir el la seva situació econòmica En relació a fa 1 any, com diria
0 1 2 3 4 5 6 7 8
ítems ítems ítems ítems ítems ítems ítems ítems ítems
consum energètic, els resulta cada respecte de fa un any que està econòmicament?
vegada més difícil de fer front a la % calculats sobre els
despesa mensual que comporta, tal Aquest indicador té a veure amb la que continuen necessitant
com es percep en l’apartat de despe- percepció que tenen les persones de l’ajuda de la Creu Roja
ses, ja que és la segona despesa que la seva situació econòmica respecte * Altres 0,7%
Número d'ítems que no es poden permetre les persones enquestades prioritzen en el pagament mensual de de fa un any.
despeses de la llar.
15,7%
El 44,5% de les persones manifesta
Actualment a la seva llar no es poden permetre Ha millorat
estar pitjor que fa un any, seguit del
% calculats sobre els
que continuen necessitant 39,1% que està igual i un 15,7% diu
l’ajuda de la Creu Roja que la seva situació ha millorat.
8 de cada 10 39,1%
Està igual
79,3% 98,2% enquestats afirma
Mantenir temperatura Anar de vacances prendre mesures
adequada a la llar per reduir el

11,5%
13,5%
Disposar 41,1% 45,8% 97,5%
consum energètic
a la llar 44,5%
71% Assumir despeses considera que
Disposar de Menjar proteïnes Pagar factures
de tv rentadora de forma regular lloguer/hipoteca Disposar de cotxe inesperades econòmicament
ha empitjorat
respecte
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% a fa un any

26 27
11è ESTUDI
11è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJ UDA

3.3.4 Dades relatives
a la Renda Garantida
de Ciutadania (RGC)
En aquest estudi s’ha volgut analitzar
també diferents qüestions vinculades a
la nova llei de la prestació de la Renda
Garantida de Ciutadania per tenir una
referència més exacta de la seva
aplicació i la conseqüència que això
pot tenir en la vida de les persones que
atén la Creu Roja. En particular, totes
les persones i famílies que són,
periòdicament, objecte dels nostres
estudis, són els receptors d’ajuda
bàsica: alimentació, targetes prepaga-
ment, ajudes econòmiques d’emer-
gència per subministraments, etc.
3.3.4.1 Grau de
coneixement de la RGC
Amb la consideració prèvia que el
col·lectiu objecte dels estudis de L'Ob-
servatori és el que més es pot veure
afectat per la nova llei de la RGC,
receptor d’ajuda de primera necessitat,
i, és per tant, un exercici interessant i
necessari per poder copsar de prop la
seva implementació i mesurar les seves
conseqüències.
Tot i la seva recent aplicació, ha
semblat un bon punt de partida iniciar la
recollida d’informació per tal de fer
seguiment i avaluar la seva implementa-
ció i evolució al llarg dels propers
estudis de L’Observatori.
A la pregunta que fa referència a si
QUÈ ÉS LA RGC?
La RGC és una prestació social
de naturalesa econòmica i
percepció periòdica que té
com a finalitat desenvolupar la
promoció de la persona i el seu
apoderament, i superar les
condicions que l’han portat a
necessitar aquesta prestació,
condicionada si s’escau, a
elaborar i seguir un pla d’inclu-
sió social o d’inserció laboral.
Per a més informació, consulteu
l'annex del marc referencial.
Coneix vostè què és la Renda Garantida de Ciutadania?
% calculats sobre els que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja
Sí No
Més de
la meitat
No en tinc desconeix l’existència
coneixement de la Renda Garantida
de Ciutadania
i només el 10%
la rep
Me n'ha informat Me n'ha Me n'he informat
els serveis socials informat pel meu compte
26% la Creu Roja 14,3%
0,8%
En referència a la RGC
% calculats sobre les persones que han estat informades
Tal com s’indica a la gràfica següent, el fet de rebre la RGC, a les persones els
aportaria tranquil·litat principalment, ja que en ser una prestació condicionada a la Si vostè ja estigués rebent
recerca de feina, el 25,9% l’ha reactivat i el 31,4% ho continua fent. la RGC (o ja la rep)...
% calculats sobre els
El 22,9% de les persones que han contestat “Altres” ho han fet per raons que que continuen necessitant
poden ser importants per tenir en compte i que es poden agrupar majoritàriament l’ajuda de la Creu Roja. Multiresposta
en tres tipologies diferents.
Se sent més tranquil per seguir buscant feina
33,2%
Continuaria buscant feina
No poden buscar feina per problemes
31,4%
de salut o es troben de baixa 28,2% Ns/Nc
27,2%
Ha tornat a buscar feina
25,9%
Són persones de més de 60 anys Altres
o properes a l’edat de jubilació i ja no
fan recerca de feina o tenen 18,4% 22,9%
dificultats per trobar-la. Podria escollir feines de menys hores
3,8%
Són persones, majoritàriament Es podria permetre deixar de buscar feina
mares amb fills, que tenen dificultats
en la recerca feina perquè han de 14,7% 0,9%
tenir cura dels fills/es o perquè tenen
persones dependents a càrrec.
3.3.4.2 Pregunta de resposta oberta a tots els enquestats:
Expressi amb una paraula el que sent o sentiria o implica
si vostè rebés la Renda Garantida de Ciutadania:
A partir de les respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de
paraules (la mida de les paraules és proporcional a la seva freqüència d’aparició).

DESCONEIXEMENT
coneixen què és la RGC, un 57,5% dels Ha tramitat la sol·licitud, Persones informades
enquestats diu no tenir cap coneixe- però encara no la rep Persones informades
47,6% desocupades
ment de l’existència d’aquesta presta-
ció. 48,7%
Altres motius
El 41,1% està informat, majoritàriament (sense papers)
-26%- pels serveis socials, mentre que 1% No ha fet cap
el 14,3% se n'ha informat pel seu tràmit
compte, i a un 0,8% li n'ha informat la
10,6%
11,9%
TRANQUIL·LITAT A L L E UGE RI DA BÉ DE NE G ADA

Creu Roja. No se’n 11,2%

pot beneficiar
15,8% Ja la rep
3,5% 23,8% SEGURETAT M I L L OR SENTIRIA AL L E UG E RIT

26%

28 29
11èESTUDI
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
DE L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA
TESTIMONI

3.3.5 Dades sobre

l'ocupació laboral Si treballés, em sentiria
En aquest apartat, es recull informació
sobre les dades d’ocupació laboral.
En alguns indicadors s’ha tingut en
compte la variable “població activa”, Alguna persona de la llar
lliure i independent
Tenint en compte que el total de la per una correcta interpretació i obtenir (adulta) ha acceptat alguna
mostra està conformada per població un millor detall de les dades. Segons feina sense contracte laboral?
total: en situació d’ocupació, desocu- això, i tenint en compte la mostra, es
pació, persones jubilades, pensionis- pot concloure que el 71% del total dels % calculats sobre els “La casa em cau a sobre,
que continuen necessitant com que no treballo
tes, entre altres. enquestats són persones en edat
l’ajuda de la Creu Roja
laboral, que estan treballant o buscant només faig que pensar i
feina remunerada i per tant, que són llavors necessito sortir a
3.3.5.1 Situació laboral
població activa. Sí distraure’m. Quan acabo
i canvis respecte a fa un any
D’entre la població activa, el 74% es 23,3% la feina de casa ja no sé
troba desocupat. que fer i continuo pensant i
Desocupats El 26% treballa, un 93,8% d’aquests No entrant en un bucle perquè
74% ho fan amb contracte laboral majori- 76,2% només em fixo en tot allò
tàriament a temps parcial -66%-. que no puc oferir als meus
Un 34% ho fa a temps complet. fills”.
Treballant 26% Un 4% treballa sense contracte laboral. * Ns/Nc 0,5%
“A mi m’ha ajudat molt
a sortir del pou la meva
Situació laboral actual de la població activa * Ns/Nc 0,3% família, les amigues i la
% calculat sobre la població activa enquestada Creu Roja. En aquest
darrer cas estic molt
agraïda perquè m’ajuden
amb els nens, a pagar
Nom: Raquel Lara Conejo material del col•legi, tenen
74% Edat: 32 anys reforç escolar. I una cosa
Desocupat 13,7% 7% 4% Nacionalitat: Espanyola molt important, quan estic
Autònom:
Lloc on habita: Lleida “de bajón” m’escolten i
Altres situacions Autònom:
Treballant negoci familiar una sola empresa Fills: dos fills, Juanjo de 6 anys m’aixequen l’ànim. Això
Treballant sense 3,3%
Treballant a temps 1,1% 0,1% i Nara, 11 anys fa que em plantegi fer-me
a temps complet contracte
parcial Situació laboral: desocupada
voluntària de la Creu Roja
Situació personal: Ha nascut i viu
al barri de la Mariola de Lleida. Té per ajudar els que també
els estudis primaris i als 20 anys ho passen malament”.
es va quedar embarassada de la
Situació laboral sobre la població activa i grups d’edat seva primera filla, Nara. Amb 25 “Jo no puc anar al cinema
% calculat sobre la població activa enquestada (N=510) anys ja tenia dos fills i vivia amb ni a fer un cafè amb els
els seus pares perquè no es meus amics. Si vaig al
18-29 30-39 40-49 50-59 Més de 60 podia permetre un lloguer ja que cinema amb els meus fills,
anys anys anys anys anys tant ella com la seva parella no aquella setmana em quedo
tenen feina. Fa sis anys que va sense menjar.”
començar a rebre suport i ajuts
Contractats 14,97% 23,36% 23,02% 19,35%
bàsics de la Creu Roja a Lleida,
com ara beques menjador, “Els meus fills són la
targetes de prepagament per meva vida. Per ells faig
Treballant sense contracte 8,56% 4,16% 2,72% 3,66% a aliments frescos i saludables, tot el faig i busco feina
formació per a la capacitació i per donar-los-hi tot el que
activació laboral. necessiten. Ara faig un
Autònom 1,39% 2,24% curs de neteja hospitalària
a la Creu Roja i m’aniria
molt bé que m’agafessin
Persones desocupades 76,48% 71,09% 72,02% 80,65% 96,34% per treballar. Em sentiria
lliure i independent
econòmicament”.

30
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJ U DA

3.3.5.2 Indicadors sobre cotitzacions i anys cotitzats 3.3.5.3 Dades relatives a les persones que treballen actualment
Ha cotitzat?
En aquest apartat s’han recollit Aquest apartat fa referència al 26% de les persones enquestades que tenen feina
% calculat sobre la població
indicadors relacionats a la cotització i activa enquestada (N=510) amb o sense contracte laboral, o bé que són autònoms en el moment de la
als anys de cotització de les persones realització de l’enquesta telefònica.
enquestades. S’ha tingut en compte la
variable població activa.
Les persones que treballen a temps
Ns/Nc
parcial o sense un contracte laboral es Salari per feina (de les persones que treballen amb contracte laboral)
6 de cada 10 de la població activa 18,4%
troben majoritàriament per sota dels % sobre el total de persones que tenen contracte laboral
enquesta ha cotitzat i gairebé el 16%
710€ mensuals. Les persones que
no ha cotitzat mai. El 18,4% no sap si
tenen contracte a temps complet majo- Més de 1000 euros
ha cotitzat o no contesta.
ritàriament ingressen entre 900€ i
Sí 65,8% 1000€ mensuals. € 4,7%

Entre 901-1000 euros

15,8% € 16,6%
No de les persones
mai no Entre 801-900 euros
ha cotitzat € 8,2%
Cotització segons grups d'edat
% calculat sobre la població activa enquestada Entre 711-800 euros Sou mínim interprofesional: 735,9 € / mes

€ 6%
Sí No Ns/Nc
Té previstes algunes accions Entre 351-710 euros
per preveure/garantir la seva
€ 46,2%
18-29 anys jubilació? (pla de pensions,
47,28% 35,98% estalvis, recerca de feina Fins 350 euros
16,74%
per poder cotitzar etc.)
€ 18,3%
% calculat a partir del total de persones
que no estan jubilades o prejubilades
30-39 anys
63,93% 16,79% 19,28% Salari per tipus de contracte (de les persones que treballen)
Sí % sobre el total de persones que treballen amb o sense contracte
7,8%
Temps complert Temps parcial Sense contracte
40-49 anys
73,93% 10,06% 16,02% No
86,0%
Més de 1000 euros 13,66%

50-59 anys * Ns/Nc 6,0%

72,15% 2,03% 25,81% * Altres 0,2% Entre 901-1000 euros 48,63%

Només un 7,8% ens diu tenir previstes

accions, principalment, trobar feina per Entre 801-900 euros
Més de 60 18,96% 2,64% 9,77%
poder cotitzar.
80,52% 15,82% 3,66%

Entre 711-800 euros 16,32% 0,63%

15,82%
dels majors Entre 351-710 euros 53,7%
1,22% 69,53%
de 60 anys no
ha cotitzat mai
(tot i estar molt a prop
Fins 350 euros 1,22% 27,19% 36,53%
de l'edat de jubiliació)

32 33
 11èESTUDI
11è ESTUDIDE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA
TESTIMONI

Canvis en la situació contractual Canvis de ingressos salarials El nostre futur no passa per
respecte a fa un any respecte a fa un any
% sobre el total de persones
que tenen contracte laboral
% sobre el total de persones
que tenen contracte laboral
les ajudes, sinó per trobar feina
0,3% Augment ingressos
Ha millorat 13,1%
Contracte Millors condicions
indefinit
16,1%
Més del Disminució ingressos

21,9%
40% 0,3%
Pitjors condicions
de les persones que
Ha millorat 4,4%
Ha trobat treballen amb contracte Nom: Katherine Gamba
feina Sense canvis Edat: 30 anys
han millorat la seva
situació laboral 61,4% Nacionalitat: Colombiana
en el darrer any. Altres Lloc on habita: Tarragona
4,3% Fills: Un nen de 8 mesos
Situació laboral: sense feina
20,5% Situació personal: va arribar al
Ha millorat Respecte a les variacions salarials, el país fa tan sols deu mesos per
Li han fet 61,4% té el mateix salari que l’any reagrupar-se familiarment amb
contracte anterior, la seva situació no ha canviat. la seva mare i el seu marit, que
Un 16,1% ha augmentat els seus havia vingut uns mesos abans.
ingressos per millores de les seves La seva situació no és fàcil “Hi ha llum al final del
condicions contractuals –més hores, perquè els està costant molt túnel. És una esperança
canvi de funció, etc.-, i en el 13,1% dels trobar una feina i se’ls estan
4,7% casos l’augment salarial s’ha produït en que et permet aguantar.
acabant els estalvis amb els
Ha millorat les mateixes condicions contractuals. Però ja portem molt de
Més hores 2 de cada 10 quals havien arribat. Reben
ajudes de diverses entitats, entre temps apretant i està
persones han trobat Només un 4,4% ha disminuït els seus elles la Creu Roja a Tarragona, costant. Esperem tenir
feina amb contracte ingressos salarials producte d’un
laboral en el darrer que des de desembre els la documentació el més
empitjorament del contracte laboral. facilita aliments, a més de roba
any aviat possible per poder
i mantes per passar l’hivern
amb les millors condicions
treballar a l’estiu, que és
possibles. També esperen una quan hi ha més opcions

58,3%
29,2% resolució favorable per rebre
ajuda econòmica per pagar el
de trobar feina”.
No ha canviat de les persones que
lloguer i el permís de residència “No tot és dolent, també
treballen han augmentat
per part de l’Estat espanyol que
els seus ingressos els permetrà començar a buscar
hi ha coses bones.
Del total de persones que treballen salarials en el una feina de manera legalitzada. Comptem amb la Creu
amb contracte laboral, un 58,3% no ha darrer any Roja, amb altres entitats
canviat les condicions laborals al darrer i amb famílies que ens
any.
ajuden molt”.
4,7% El 22% ha trobat feina i al 20,5% li han
Ha empitjorat fet contracte laboral. Un 4,7% diu que li “La meva mare treballa,
Menys hores han fet un contracte de més hores. però no guanya gaire i
no ens arriba per poder
Només el 4,7% dels que treballen
pagar el lloguer i poder
diuen haver empitjorat a causa d’una
* Altres 2,3%
reducció d’hores del contracte.
menjar tots. Sort en
tenim dels aliments que
rebem perquè estem
arribant al límit”.

34
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Destaca el fet que el 31% de les 3.3.5.4 Dades relatives a les

persones que treballen tenen contracte
indefinit, ja que segons el que s’ha
pogut constatar, el fet de tenir-ne no
garanteix unes condicions econòmi-
ques estables per viure dignament.
Caldrà valorar aquest indicador de
manera continuada per veure’n
l’evolució.
El 26% té contracte inferior als sis
mesos. Un 18,3% té un contracte de
més d’un anys i el 15,6% el té d’entre
9 i 12 mesos.
persones que no treballen actualment Quant temps fa que va tenir la seva
darrera feina amb contracte laboral?
Aquest apartat fa referència a les persones enquestades que no % sobre el total de persones desocupades
treballen en el moment de la realització de l’enquesta, col·lectiu o treballant sense contracte
que representen el 74% del total de la mostra. Algun indicador
també inclou les persones que treballen sense contracte laboral 23,8%
-un 4%-.
19,1%
El 52,7% va tenir la seva darrera feina amb contracte fa menys 15,2% 14,3%
13,7% 13,9%
de 2 anys. El 47,3% fa més de 2 anys o no ha treballat mai amb
contracte laboral.

Durada de la seva feina actual: Mai Entre Entre Entre Entre Més de
% sobre el total de persones que ha 1-6 7 - 12 1-2 2-3 3
tenen contracte laboral treballat mesos mesos anys anys anys
0 1 any 2 3
1 mes 4,3%
3 mesos Més de la meitat - el 56%- ha realitzat alguna entrevista de
o menys 11,5% feina al darrer any, mentre que el 26,3% fa més d’un any que no
n’ha fet cap. Destaca el 9,2% que no fa recerca de feina,
De 3 a
6 mesos 10,4% principalment per estar a càrrec de familiars (fills/es o persones
dependents).
De 6 a
0,8% El 8,5% d’Altres, diu no haver fet mai una entrevista de feina.
9 mesos
De 9 a
15,6%
12 mesos
Temps que fa de la darrera entrevista de feina
Més % sobre el total de persones desocupades
d’un any 18,3%
o treballant sense contracte
Contracte
indefinit 31%
1 mes 18,2%
* Altres 7,5%
1a2
mesos 13,1%
Membres de la llar que treballen De 3 a
% calculats a partir del total de població activa 6 mesos 15,7%
De 6 a
9 mesos 4,8%
De 9 a
12 mesos 4,2%
Més
d’un any 26,3%

No busca
feina 9,2%
1 persona Gairebé el
* Altres 8,5%

35,8%
60%
Cap tenen tots els
59,7% membres adults
sense feina
2 persones
4,1%

3 persones
0,4% 36 37
11è ESTUDI
10è ESTUDI DE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA | 3 .3 P ER S ON ES QU E EN C AR A N EC ES S ITEN AJ U DA

3.3.6 Dades relatives a la percepció de la seva salut 3.3.7 Ajudes de la Creu Roja

En aquest bloc es recull informació sobre l’estat Com s’ha comentat a l’inici de
de salut percebut pels enquestats. l’estudi, cal destacar que el 36% de
les persones afirma que ja no
necessita l'ajuda de la Creu Roja, ja
que ha millorat la seva situació,
A causa de la seva situació actual, vostè creu que es veu afectada la seva salut? principalment perquè han vist com la
multiresposta seva situació s’ha normalitzat per
haver accedit a una ocupació.
% calculats a partir del total de 713 persones enquestades Per contra, el 64% continua necessi-
tant ajut.
Sí, emocionalment sense tractament
47,5%
Ajuda rebuda
Sí, emocionalment en tractament % calculat sobre el total de persones que han rebut ajuda de la Creu Roja en el darrer any (N=517)
17,6%
75 %
dels enquestats
Sí, dolències físiques sense tractament manifesta tenir alguna 92,9%
14,2% repercusió física Ajudes atenció urgent necessitats bàsiques
o emocional
Sí, dolències físiques en tractament en la salut
19,3% 8,1%

Altres afectacions Ajudes prevenció exclusió escolar

2,6%

No té repercussions en la salut 3,1%

25% Ajudes persones sense llar
* Ns/Nc 0,7%

2,2%
Programa d’ocupació
Percepció de la salut respecte a fa un any
% calculats a partir del total de persones enquestades
9%
Està igual
Altres
34,9%

Ha empitjorat emocionalment
31,6%

Ha empitjorat físicament
22 %
manifesta haver
8%
empitjorat la seva
Ha empitjorat emocional i físicament
salut emocional
i física respecte
22% a fa un any

Altres
0,1%

Ha millorat
3,4%

38 39
11èESTUDI
10è ESTUDIDE DE L’OBSERVATORI
L’OBSERVATORI 3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

3.4 Anàlisi de l’evolució des del 10è estudi

dels que continuen necessitant ajuda

Amb l’objectiu de poder fer un segui-

ment de l’evolució de les persones del Ingressos mensuals S’observa un augment en el nivell d’ingressos Han disminuït molt les afectacions
programa de lluita contra la pobresa i respecte al 2017. En el proper estudi, si es Afectació a la salut emocionals i dolències físiques (sense
unitat familiar
exclusió social, en aquest onzè estudi torna a demanar la variable quantitativa tractament). La no afectació passa del
es podrà quantificar en quant s’augmenta Estudi Actual 15% al 25%.
s’ha tornat a contactar amb 757 dels
(ara en tenir-ho per franges al 2017 no es 10è estudi, 2017
usuaris que varen participar en el 10è.
pot quantificar).
Aquesta anàlisi es pot fer a partir de les
dades Panel, iniciades en aquest 11è Estudi Actual
estudi. 10è estudi, 2017
Afectació emocional 46,72%
Aquest seguiment ens ha de permetre sense tractament 61,53%
poder comparar per persones que
continuen necessitant ajuda, les Mes de 1.000 Afectació emocional 18,73%
11,99%
condicions que tenien un any i mig sense tractament 14,11%
€ 7,44%
enrere, amb les que tenen ara. La
mostra analitzada està formada per les
493 persones que encara necessiten Entre 801-1.000 Dolències físiques 16,3%
19,72%
ajuda i van participar en els dos últims € sense tractament 33,33%
10,95%
estudis (2017 i 2018).
Entre 601-800 11,79% Dolències físiques 21,65%
La resta de variables no ha canviat, els € 19,21% amb tractament 22,87%
percentatges del 2017 i del 2018 són
molt similars, el que també és una 25,79%
Entre 301-600 No afecta
conclusió important: durant aquest any 33,94% 15,09%
i mig, els usuaris que manifesten seguir € 40,29%
necessitant ajuda es troben en la
mateixa situació. Menys de 300 9,55%
€ 8,68%

El seu estat de salut... El 2017 hi havia un percentatge més alt

Cap ingrés que ha empitjorat físicament. Al 2018 el
13,01%
percentatge de persones que percep que
13,43% Estudi Actual està igual és més alt.
10è estudi, 2017

Ha pogut cobrir Al 2018 les persones amb fills menors de 16 Ha empitjorat 25,61%
les necessitats anys han tingut menys dificultats per cobrir emocional i físicament 27,32%
les necessitats d’escolarització, tot i que pot
d'escolarització ser que aquestes diferències siguin degudes
al mes en què es realitzen les enquestes. Ha empitjorat 6,1%
Estudi Actual
físicament 14,39%
10è estudi, 2017
Ha empitjorat 24,88%
emocionalment 26,59%

38,78%
55,69% Està igual
26,10%
Sí 21,54%
4,63%
Ha millorat
No 44,31% 5,61%
78,46%

40 41
 4. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ
Valoració de la Situació
Durant els primers anys de la crisi socioeconòmica, a par-
tir de 2008, la xifra de persones ateses en els projectes de
pobresa de la Creu Roja van créixer exponencialment. L´any
2014 per primer cop es va observar, però, una estabilització
de les persones ateses i, a partir de 2015, s’ha produït una
progressiva reducció del nombre de persones beneficiàries
d’aquests projectes.
Evolució de les persones ateses en programes de pobresa a Creu Roja
a Catalunya 2009-2017 (dades de les memòries anuals d’activitat)
Persones usuàries ateses
350000
300000
4
250000
200000
150000
100000
50000
0
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
VALORACIÓ DE L´any 2015, és quan, des de diversos sectors, es comença a
parlar de la recuperació tenint a la vista les principals dades
LA SITUACIÓ macroeconòmiques. Però, podem veure indicis d´aquesta
recuperació entre les persones que atén la Creu Roja?
A nivell quantitatiu, si bé és cert que s´aprecia una lleugera
disminució del nombre de persones ateses, encara s’està
molt lluny d’assolir els valors anteriors a la crisi socioeco-
nòmica, als quals probablement mai més hi tornarem. Les
condicions de recuperació per a les persones que estan en
situació de pobresa són pitjors, perquè la seva situació ja no
és la mateixa ni tampoc les seves oportunitats.
1. El risc de la pobresa “intermitent”:
els que de moment se’n surten
En el primer estudi, del 2011, es parlava de les persones
“nouvingudes” a l’exclusió social; eren aquelles que mai
no havien pensat en haver de demanar ajuda i que patien
una vulnerabilitat sobrevinguda com a conseqüència del
context socioeconòmic. Aquests nous perfils de pobresa
es diferenciaven dels col·lectius als quals fins aleshores la
Creu Roja havia proporcionat ajuda bàsica i que presenta-
ven múltiples factors de vulnerabilitat.
Per primer cop, com a tendència general, es comença a iden-
tificar que hi ha persones que van abandonant la situació de
pobresa, és a dir, que deixen de dependre dels ajuts per po-
der subsistir. Bona part d´aquestes persones formen part del
col·lectiu esmentat de “nouvinguts”. Quan es recupera la seva
situació econòmica –sobretot per l’accés al mercat laboral-, i
al no presentar altres indicadors afegits de vulnerabilitat dei-
xen de necessitar l’ajut de la Creu Roja.
Tal i com s’observa en aquest estudi, el col·lectiu que ara es
recupera millor presentava ja a l’estudi anterior de 2017 mi-
llors condicions socioeconòmiques respecte de la resta de la
mostra. Famílies amb les forquilles d’ingressos més alts, pro-
vinents majoritàriament de salari i de feines amb millors con-
dicions, menor endeutament... Tanmateix, són els que fa un
any presentaven un indicador de privació material més baix i la
seva percepció de la seva situació era millor que la de la resta.
Segons el resultat de l’enquesta, 1 de cada 3 persones, que
en ple context de crisi havia necessitat el suport de Creu Roja
ara ja no el necessita, majoritàriament, perquè ha millorat la
seva situació laboral. Tot i que, com s´ha fet palès al llarg dels
diferents estudis, tenir un treball no garanteix sortir de la situ-
2017
ació de pobresa, per a la població activa la inserció laboral és
l’únic camí cap a la seva plena recuperació.
No obstant això, aquesta dada mereix una anàlisi de major
profunditat. En primer lloc, la reducció de persones ateses en
projectes de pobresa no és proporcional a aquesta suposada
recuperació d’un terç del total, fet que es podria deure a dos
motius principals: d’una banda, la diversificació dels ajuts a les
persones ateses que ja arriben a tots els membres de la unitat
familiar. I de l’altra que, malgrat els indicis de recuperació eco-
nòmica, segueix havent-hi persones que s’apropen per primer
cop a la Creu Roja per sol·licitar ajuda, tot i que amb una sig-
nificativa menor afluència que la dels darrers anys.
Cal afegir que aquest terç de les persones que ja no depenen
dels ajuts es troben en una situació tan fràgil que en qualsevol
moment poden tornar-los a necessitar. Podríem parlar d’un
nou fenomen social de risc d’exclusió social com és el de la
“pobresa intermitent”, ja que continuen presentant un alt risc
de vulnerabilitat, la qual cosa requereix d’un seguiment proper
i sostingut des de la Creu Roja per verificar si aquesta situació
és circumstancial o s’acaba consolidant definitivament.
2. Quan la pobresa s’acaba
cronificant i heretant
Si abans s’ha incidit en el fet que cal analitzar amb cura les
xifres que indiquen certa recuperació, aquesta atenció s’ha
43
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
d’extremar encara més quan es parla de les persones que
segueixen depenent dels ajuts bàsics.
Tot i que s’ha reduït el nombre de persones ateses en projec-
tes de pobresa des de l’any 2016, encara no hi ha res que
faci preveure que hi ha un retorn als nivell d’atenció previs a
la crisi. Una part dels “nouvinguts” a la pobresa d’alesho-
res, encara romanen en una situació d’alta exclusió social,
i que es troben en situació de pobresa crònica. També, cal
tenir en compte que el nombre d’intervencions realitzades en
la distribució d’ajuts bàsics de subsistència encara no han
deixat d’incrementar-se. Aquest fet mostra que segueix ha-
vent-hi una alta diversificació i dependència dels ajuts i que
aquests cada cop s’estenen a més membres de la mateixa
família, principalment els destinats a la infància. Així doncs,
cal seguir parlant lamentablement del fenomen de la pobre-
sa hereditària, que pot esdevenir intergeneracional si no s’hi
posen solucions.
El factor temps és un altre llast que juga en contra de la re-
cuperació d’aquestes persones. Un 69,3% de les persones
que ens manifesta necessitar la nostra ajuda, es troba en
situació de pobresa crònica . Així com, en un context de
crisi socioeconòmica, el pas d´una situació normalitzada a
l´estatus de pobresa es pot produir ràpidament, quan hi ha
certa recuperació el pas invers si es produeix és molt més
lent, i, pràcticament irreversible quan la pobresa ha esdevin-
gut crònica.
3. La incidència de la Renda
Garantida de Ciutadania, un
escenari encara incert
Tenint en compte l’alt grau de pobresa de les persones ate-
ses – el 84,3% pateixen pobresa greu-, sobta identificar el
desconeixement que encara es té de la Renda Garantida de
Ciutadania entre el públic més susceptible de rebre-la: més
de la meitat, un 57,5%, afirma que no la coneix.
També es detecta un grau d’implantació de la prestació molt
lent entre aquest col·lectiu. Només l’estan rebent el 10% de
les persones enquestes, i un altre 20% l’ha tramitat però no
la rep encara.
Els barems que estableix la Renda Garantida de Ciutadania
el 2018 per a una família de 3 membres –la principal tipologia
familiar de l’estudi-, és d’una prestació de 981€ mensuals.
Si s’agafa com a referència la mitjana de despeses familiars
obtingudes a l’estudi, que se situen en 590€, es pot afirmar
que la implantació efectiva d’aquesta renda permetria a mol-
44
tes persones que se’n beneficiessin deixar de percebre ajuts
bàsics de les entitats social.
D’aquesta manera, la Creu Roja també podria reorientar i
optimitzar els seus esforços i recursos en projectes vincu-
lats, per exemple, a l’activació laboral i a la recerca de feina
per facilitar la inserció laboral dels col·lectius més allunyats
del mercat laboral, com ara joves, aturats de llarga durada i
persones majors de 45 anys.
Un altre aspecte a tenir en compte també és la identificació
d’aquells col·lectius que, segons el criteri i requisits per ac-
cedir a la RGC, no es podran beneficiar d’aquesta prestació
i, per tant, seguiran necessitant l’ajuda de la Creu Roja per
cobrir les seves necessitats bàsiques; són famílies amb in-
gressos per rendes de feina inferiors al sou mínim interpro-
fessional o que treballen en condicions de precarietat laboral
-els anomenats “treballadors pobres”-; també les franges
d’edat en major risc de cronificació de la pobresa, com ara el
joves – ja que la RGC es destinada exclusivament a majors
de 23 anys-, les persones en situació administrativa irregular,
i les persones majors de 65 anys.
4. Una resposta adaptada a
cada perfil
Dins del gruix de persones que segueixen necessitant ajut
de Creu Roja, es poden identificar perfils ben diferenciats,
com ara el de persones laboralment actives o les que no
tenen cap tipus d´ingrés) , i, per tant, que necessiten d´una
atenció diferenciada i personalitzada .
Treballadors pobres
La precarietat laboral es manifesta en el fet que el 26%
de persones que segueixen necessitant ajuts bàsics de la
Creu Roja reben un salari. Aquest grup de persones és el
que presenta les millors condicions per deixar de dependre
definitivament dels ajuts: en el darrer any més del 40% han
millorat la seva situació laboral, 2 de cada 10 han trobat fei-
na amb contracte laboral, i prop del 30% ha augmentat els
seus ingressos salarials. Malgrat que aquesta millora no es
tradueix pel moment en una recuperació definitiva, aquest
grup se situa en la franja intermitja, que podria viure episo-
dis de pobresa intermitent però que es troba ben a prop
dels col·lectius similars que ja se n’han sortit. El grup de
treballadors pobres es mostra com un col·lectiu en el qual
cal centrar esforços per millorar-los l’ocupació i les condici-
ons laborals a fi que passin d’una situació de pobresa a una
altra de menor dependència.
4. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ
Persones i famílies amb càrregues
Prop de la meitat –el 49,3%- de la població atesa per la Creu
Roja en projectes de pobresa conviu amb la parella i descen-
dència. La cura dels fills i , en menor intensitat, de persones
dependents, es manifesta com un dels principals obstacles
per a la reinserció en el mercat laboral. Aquesta dificultat es
dóna especialment entre les famílies monoparentals que
constitueixen una quarta part de les que reben ajuts bàsics.
Així, les dones que exerceixen la maternitat en solitari, s’en-
fronten amb especials dificultats per conciliar la seva vida fa-
miliar i professional, especialment quan l’accés als recursos
de suport suposa una despesa difícil de costejar.
Per afavorir la inserció laboral d’aquest perfil cal articular, per
tant, polítiques de conciliació que tinguin en compte les se-
ves necessitats específiques per evitar que caiguin encara
més en l’exclusió social.
Persones en les franges més extremes d’edat
Malgrat que el gruix d’atencions es troba principalment en
les franges d’entre 30 i 60 anys, les persones més joves però
també les més grans són les que troben majors dificultats
per sortir-se’n de la situació de pobresa.
El col·lectiu de joves és el que pateix amb una intensitat més
accentuada la manca d´oportunitats laborals . A Catalunya,
la taxa d’atur entre els menors de 25 anys se situa en el
29,5 % -17 punts per sobre de la de la població general,
12,2% segons l’IDESCAT, 1r trimestre 2018- . La caiguda
de l’ocupació entre els joves es reflecteix en l’EPA (Encuesta
de Población Activa, de l’Instituto Nacional de Estadística),
que mostra que, en relació a abans de la crisi, la presència
de joves en el mercat laboral s’ha reduït gairebé a la meitat,
mentre que el nombre d’aturats fins als 30 anys ha augmen-
tat d’un 45%.
A banda de les taxes d’atur, la qualitat de l’ocupació juvenil
és també especialment precària on predominen els contrac-
tes a temps parcial: el 20% dels treballadors joves no obte-
nen els ingressos suficients per portar una vida digna i 1 de
cada 5 està en risc de pobresa.
Entre la població enquestada en aquest estudi, les taxes
d’ocupació de les persones entre 18 i 29 anys –el 14,97%- és
la més baixa de totes les franges d’edat. A més, la pobresa
crònica entre els més joves ja se situa en el 40,34%.
Amb aquest escenari, des de la Creu Roja es treballa per
potenciar polítiques d’activació juvenil i de capacitació que
aconsegueixin millorar les condicions sociolaborals dels
més joves.
45
L’altre col·lectiu que cal destacar és el de les persones ma-
jors de 60 anys. Un 84,8%, segons aquest estudi, es troba
en situació de pobresa crònica, el percentatge més alt de
totes les franges d’edat. Les possibilitats de recuperació del
grup de persones grans són encara més complexes, atès
que es troben en els darrers anys de la seva vida laboral o ja
estan molt allunyades del mercat laboral, i no han cotitzat el
temps suficient per tenir dret a una jubilació digna -més del
15% no ha fet mai-. A més, compten amb una xarxa social
menor que els pugui donar suport, tant econòmic com emo-
cional. Per tot plegat, es preveu que el col·lectiu de la gent
gran en risc de pobresa crònica esdevingui un grup amb un
pes cada cop més important – ha passat a ser del 10% el
2017, al 18% el 2018- i amb una alta dependència dels ajuts
que requerirà, no només ajuda per a suplir les seves neces-
sitats més bàsiques, sinó també d’una ajuda integral que in-
corpori l’acompanyament emocional, els ajuts per a la salut,
l’envelliment actiu o evitar situacions d’aïllament.
Persones en situació d’endeutament
Les persones que acumulen endeutaments derivats de prés-
tecs no hipotecaris o de despeses vinculades majoritària-
ment a l’habitatge (hipoteques, lloguers, subministraments,
etc.) són les que demanen més poder “començar de zero”.
Aquestes persones, que han de fer front, amb nuls o pocs
ingressos, no només als endeutaments sinó també a les
despeses diàries, són un dels principals grups que tindran
majors dificultats a curt i mitjà termini per sortir d’aquesta
situació de vulnerabilitat social. En aquestes llars, la situació
de pobresa es va cronificant i va esdevenint, dia rere dia,
més severa.
Entre la població enquestada a l’estudi, el 21% de les per-
sones en situació de pobresa, que encara continuen neces-
sitant l’ajuda bàsica, estan pagant un préstec no hipotecari.
Per contra, les persones que han aconseguit millorar la seva
situació econòmica són les que mostren un percentatge me-
nor d’endeutament. Per tant, es pot afirmar que els deutes
acumulats són també un factor clau que contribueix a la cro-
nificació de la pobresa.
Així, cal destacar que el 38% de les famílies enquestades té
més despeses mensuals que no pas ingressos, on la fran-
ja d’edat dels 30 als 39 anys n’és la més afectada, perquè
tenen persones a càrrec (familiars o persones dependents),
préstecs i, a més, segueixen acumulant deutes econòmics.
Des de la Creu Roja cal implementar per a aquest col·lectiu
endeutat en alt risc d’exclusió social una línia d’acció integral,
que incorpori no només una una cobertura de les necessi-
tats més bàsiques, sinó també accions encaminades cap el
benestar emocional.
10è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 5. ACCIONS DE LA CREU ROJA
ACCIONS
• P
 ROGRAMA: PERSONES EN SITUACIÓ
D’EXTREMA VULNERABILITAT
Ajudes per a l’atenció urgent
a necessitats bàsiques
• Kit de suport social: ajudes de primera necessitat que
la Creu Roja dona a famílies que ho sol·liciten i que es
troben en situació de vulnerabilitat. Es tracta de kits d’ali-
mentació o kits d’higiene personal i de la llar. Cobreixen
també les necessitats bàsiques en alimentació i higiene
dels infants. També contenen productes més específics
com bolquers i aliments per a nadons.
5
• Targetes de suport alimentari: targetes de prepaga-
ment que es reparteixen entre famílies en situació de vulne-
rabilitat perquè puguin comprar aliments en comerços de
proximitat, de forma normalitzada, especialment frescos.
• Aliments frescos: es distribueixen en assemblees locals
i comarcals de la Creu Roja, gràcies a les donacions de
petits comerços de proximitat o els excedents de pro-
ACCIONS DE ducte fresc (fruita i hortalisses) que donen els pagesos i
alguns supermercats.
LA CREU ROJA • Programa operatiu d’ajuda europea als mes desfa-
vorits: és un pla de la Unió Europea (UE) de distribució
de productes de primera necessitat entre les persones
en situació de vulnerabilitat. 1 de cada 4 beneficiaris
són infants.
• Entrega d’aliments específics per a intoleràncies i
al·lèrgies: entregues mensuals d’aliments adaptades a
les necessitats de les famílies amb membres que pateixen
al·lèrgies o intoleràncies al gluten, a la llet o a l’ou.
• Vestuari d’hivern: entregues econòmiques mitjançant
targetes precarregades o diners en efectiu per a la com-
pra de roba i calçat d’hivern per a la infància.
• Ajudes directes per evitar la pèrdua de l’habitatge:
són ajuts econòmics puntuals per a les famílies més des-
favorides per fer front a despeses de lloguer o d’hipoteca
a fi d’evitar, en els casos en què sigui possible, la pèrdua
de l’habitatge.
47
• Ajudes per fer front al pagament dels subministra-
ments de la llar: com en l’anterior tipologia d’ajuts, són
ajudes per evitar el tall de subministraments de la llar i/o
prestar-ne suport en el pagament.
• Fons especial per ajudes socials d’emergència:
per a aquells casos excepcionals amb un alt grau de
vulnerabilitat que requereixen una intervenció integral
de la seva problemàtica a nivell humanitari.
Les ajudes per a la cobertura de necessitats bàsiques te-
nen vinculades mesures d’acompanyament per treballar
la prevenció i suport de les famílies.
• Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic:
pretenen dotar d’eines i consells per millorar la gestió dels
ingressos i despeses familiars, així com per reduir i opti-
mitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas…).
• Tallers i formacions d’educació alimentària: educa-
ció per promoure una alimentació saludable, econòmica
i sostenible adreçada a la prevenció i millora de la salut
dels infants.
 • Tallers de suport emocional: tallers conduits per una
psicòloga per treballar capacitats que ajudin a l’apodera-
ment i reforç de l’autoestima de les persones participants.
En els casos que es necessari, es fa seguiment individual
de les persones.
 • Escola de pares i mares: tallers amb pares i mares per
treballar diferents habilitats que afavoreixin la parentalitat
positiva vers el creixement i desenvolupament dels infants
en l’àmbit familiar.
 judes per la prevenció de l’exclusió escolar
A
en temps de crisi
• Beques menjador escolar de primària: ajuda per co-
brir la quota de menjador escolar de nens/es en situació
de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta
despesa i no la tenen completament coberta per beques
públiques. Es pretén que aquests tinguin almenys un àpat
al dia de qualitat i saludable.
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

•Beques de secundària (projecte #Menjarsalinsti):
garanteixen que els estudiants de secundària en situació
de vulnerabilitat puguin comptar amb una alimentació sa-
ludable, sana i equilibrada. Si l’institut on estudien dispo-
sa de cantina, la Creu Roja els ofereix un àpat saludable
en aquests espais, a més de realitzar activitats de dina-
mització després del dinar. En cas contrari, l’ajut es dona
en forma de targetes de prepagament, carregades amb
l’import necessari perquè els joves puguin fer un àpat sa-
ludable a les seves llars cada dia. A més, el projecte tam-
bé engloba d’altres accions per promoure bons hàbits i
estils de vida entre els adolescents.
• Ajudes retorn a l’escolal: entregues econòmiques a
famílies per la compra de material escolar, llibres, equi-
paments escolars, quotes d’inscripció i material, quotes
d’AMPA, etc. Amb l’objectiu de cobrir les necessitats
d’escolarització evitant situacions de desigualtats en
l’àmbit escolar.
Ajudes per a l’atenció integral a persones
sense llar

•Atenció integral a persones sense llar: afavorir la
cobertura de necessitats bàsiques (alimentació, higiene,
etc.), facilitar diferents alternatives que permetin disminuir
l’estada al carrer, fomentar accions de promoció de la sa-
lut així com potenciar el restabliment de la seva xarxa fa-
miliar i/o social, que permeti vèncer l’aïllament social que
els envolta.
• Les unitats d’emergència social: són un recurs per
l’apropament i reducció de danys de les persones que es
troben en situació de sensellarisme. Estan orientades a la
detecció de persones que viuen en situació de carrer i te-
nen dificultats per accedir als diferents recursos d’atenció
i donar resposta a les necessitats més bàsiques.
• Equipaments: amb l’objectiu de cobrir les necessitats
bàsiques de les persones que accedeixen i possibilitar
iniciar un procés d’inclusió mitjançant intervencions so-
cioeducatives. Disposen de: allotjament nocturn, atenció
social i sanitària, menjador, higiene i rober, espai de lleure,
descans, tallers i activitats i consigna.
48
• P
 ROGRAMES ESPECÍFICS ADREÇATS A LA
MILLORA DE LA SALUT
La Creu Roja desenvolupa accions per millorar la salut de
la ciutadania mitjançant accions de prevenció i promoció
de la salut a través de projectes de sensibilització, educa-
ció, orientació i atenció sociosanitària.
A més d’aquesta vessant preventiva, durant els últims
anys, ateses les creixents demandes, es desenvolupen
també un seguit d’iniciatives, i ajuts adreçats a evitar els
efectes de la crisi sobre les persones, actuant per tant
d’una forma directa o bé indirecta sobre els factors que
determinen la salut dels col·lectius més vulnerables.
Les principals accions endegades per millorar les desi-
gualtats en salut arreu la crisi són:
• Ajuts sanitaris: ajuts en finançament de tractaments mè-
dics o bé de forma puntual o bé continua en tractaments
crònics, d’aquelles persones que no poden fer front a les
despeses farmacèutiques no assumides per la seguretat
social. Inclou acords beneficiosos amb ajuts socials per
temes odontològics, òptics, ortoprotèsics, etc.
• Projectes en col·laboració amb diferents entitats i /o
fundacions per l’atenció oftalmològica, odontològi-
ca i podològica per l’atenció dels grups de persones
més vulnerables: inclouen la recerca de convenis de col·
laboracions en temes vinculats a la salut que facilitin l’ac-
cés de determinades prestacions a preus socials per les
persones que no poden fer front a la despesa, derivacions
i seguiment de persones ateses.
• Atenció i suport emocional: les accions de suport emo-
cional, grups d’ajuda i d’enfortiment d’autoestima resulten
eines molt efectives per ajudar a superar les situacions de
dificultat per les quals passen les persones ateses per la
Creu Roja.
Altres projectes desenvolupats per millorar la
salut dels col·lectius més vulnerables:
• Productes de Suport per la Gent Gran: entrega de pro-
ductes (ajuts tècnics) a les persones grans per aug-
mentar la seva independència facilitant l’autonomia
de la persona en el seu entorn més proper, i prevenint
també accidents tant a la llar com al carrer.
• Promoció de la salut per la Gent Gran: Activitats adre-
5. ACCIONS DE LA CREU ROJA
çades a persones majors de 65 anys per afavorir un
envelliment actiu i saludable mitjançant el foment de
l’exercici físic, caminades, xerrades etc. Inclou pro-
jecte de prevenció de la Hipertensió Arterial d’alta pre-
valença en aquest col·lectiu.
• Projectes tecnològics d’atenció permanent: projec-
tes on s’utilitza la tecnologia pel seguiment de per-
sones amb diferents situacions de vulnerabilitat com
per exemple: seguiment sociosanitària de persones
a domicili (Teleassistència Domiciliària), seguiment
d’emergències i problemes de salut fora del domicili
(Teleassistència Mòbil), localitzador GPS per persones
amb deteriorament cognitiu (LOPE), etc.
• Atenció a drogodependències i malalts d’HIV/SIDA:
gestió de serveis de reducció de danys adreçats a
persones consumidores de drogues en actiu, tracta-
ments ambulatoris i atenció a malalts de HIV/SIDA.
• Prevenció i reducció de riscos en el consum de dro-
gues: treball en espais d’oci nocturn per informar i
donar eines als joves per ser capaços de prevenir i/o
disminuir riscos derivats dels nous patrons de con-
sum que indiquen una possible tendència a consumir
drogues més barates o barreges més econòmiques no
conegudes que incrementen el risc.
• Acompanyaments
 a malalts hospitalitzats: pro-
grames d’acompanyament a malalts hospitalitzats tant
adults com infants, per millorar la seva estança hospi-
talària ajudant a reduir el desajust emocional que com-
porta el procés d’emmalaltir, la hospitalització i la con-
valescència. És fa especial atenció a la infància Hospi-
talitzada mitjançant activitats lúdiques i educatives.
• Programes de Promoció i Educació per a la salut: Ac-
tivitats formatives i informatives adreçades a ampliar
els coneixements i actituds per a la prevenció de ma-
lalties de transmissió sexual/parenteral, mètodes an-
ticonceptius, HIV, hepatitis, prevenció de conductes
violentes etc. Aquestes activitats van adreçades tant
a infants i adolescents com a la població en general.
• Atenció sociosanitària a dones que exerceixen la
prostitució: projectes adreçats a l’assessorament,
prevenció i acompanyament sanitari de dones en si-
tuacions d’especial vulnerabilitat que moltes vegades
no disposen de tarja sanitària.
49
• P
 ROGRAMES SOCIOEDUCATIUS PER A
LA INFÀNCIA
• Inclusió de nens i nenes en risc d’exclusió social (INN)
(CRJ): el projecte es presenta com un recurs dirigit a
la infància i adolescència entre 6 i 16 anys, on poden
desenvolupar activitats amb un marcat caràcter inte-
grador, que potenciï el seu desenvolupament harmò-
nic i la seva autonomia personal.
• La joguina Educativa (CRJ): el projecte de la jogui-
na educativa té una dobla vessant: per una banda,
sensibilitzar sobre els valor de la joguina com a eina
de transmissió de valors; i per un altre, garantir que
tots els infants poden gaudir d’una joguina nova, no
bèl·lica i no sexista, mínim una vegada a l’any.
• Promoció de l’Èxit Escolar (CRJ): projecte adreçat a
infants en etapa d’educació obligatòria (6-16 anys) i
que es troben en risc d’exclusió social on es pretén
fomentar habilitats socioeducatives i promoure l’edu-
cació en valors fora de l’entorn acadèmic mitjançant
activitats lúdiques i formatives. Se centra principal-
ment en l’acompanyament educatiu, les habilitats per-
sonals, l’educació per la salut i els hàbits alimentaris,
i les activitats de lleure.
• P
 ROGRAMES ADREÇATS ESPECÍFICAMENT
A PERSONES REFUGIADES O IMMIGRADES
En l’àmbit de les persones refugiades i immigrades, la Creu
Roja desenvolupa un seguit de d’accions i projectes socials
d’atenció, adaptant-los sempre a la realitat social i a les ne-
cessitats de les persones.
• Programa d’atenció a sol·licitants d’asil i refugiats: adre-
çat a aquelles persones que arriben al nostre país que,
per diferents raons (polítiques, religioses, conflictes
armats…) veuen amenaçada la seva integritat física i
demanen asil polític. L’objectiu és donar atenció soci-
al, psicològica, legal, formativa i ocupacional, a aquest
col·lectiu, tant d’urgent necessitat com de seguiment.
El Programa s’estructura en diferents fases, amb dife-
rents serveis i cobertures depenent de la situació de
cada cas: primera acollida, acollida temporal, integra-
ció i autonomia.
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
• Programa d’acollida integral i integració per a perso-
nes immigrades: acollida de persones nouvingudes
que resideixen a la nostre territori procedents de pa-
ïsos amb escassos recursos econòmics i en situa-
ció social precària. L’objectiu principal és oferir una
atenció social integral i contribuir així a la millora de
la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, proporcionant
les eines adequades (informació, orientació, formació,
assistència social, sanitària, psicològica…), que facili-
tin a la persona que ho necessiti un grau d’autonomia
en el mínim temps possible.
• Programa de Retorn Voluntari al País d’origen: adreçat
a persones d’origen immigrant en situació administrati-
va irregular i demandants d’asil denegats, a persones en
condicions d’alta vulnerabilitat amb greu problemes d’in-
tegració i/o salut que desitgin tornar al seu país i no dis-
posin de mitjans econòmics i a persones amb l’estatut de
refugiat que volen tornar al seu país d’origen perquè les
circumstàncies han canviat. L’objectiu és cobrir les des-
peses motivades pel retorn al país d’origen de les per-
sones que, de forma voluntària, desitgen retornar per les
dificultats trobades en el seu procés d’inserció al nostre
territori, per tal que ho facin en les millors condicions pos-
sibles, tenint en compte que cal garantir que el retorn és
la millor opció per al sol·licitant i que la seva situació social
millora en aquest cas.
• Reagrupament Familiar i Integració: a persones que
tinguin el visat de reagrupament familiar lliurat per la
Subdelegació de Govern i que hagin estat reclama-
des per un familiar que es trobi a Espanya com a re-
fugiat/ada. Han de tenir el visat per extensió familiar
d’asil. Aquest programa té com a objectiu possibilitar
la unió de les famílies que, per raons alienes a la seva
voluntat, estan separades i no poden reunir-se pels
seus propis mitjans.
• Restabliment del Contacte Familiar i Serveis Socials
Internacionals: : programa adreçat als familiars o a l’en-
torn de les víctimes, militars i/o civils, per donar-los suport
en la recerca dels seus éssers estimats que hagin desa-
paregut en el context de diferents situacions d’emergèn-
cia, catàstrofe o de conflicte. Els objectius són restablir
el contacte entre els familiars que, ja sigui per causes
polítiques, catàstrofes naturals, problemes derivats de la
Immigració, problemes socials etc., hagin trencat el seu
vincle de relació.
50
5. ACCIONS DE LA CREU ROJA
• PROJECTES ÀMBIT OCUPACIÓ LABORAL • Escola de segones oportunitats per a joves de Garan-
tia juvenil: projecte adreçat a joves inscrits en el siste-
Programes adreçats a facilitar la inserció laboral de les persones: ma de Garantia Juvenil que necessiten una activació/
motivació per a la continuïtat amb els estudis reglats,
• Programa SARA: realització de tallers de motivació per- que volen obtenir la ESO mitjançant suport específic i/o
sonal i per a l’ocupació adreçat a dones immigrades molt que no tenen una definició del seu perfil professional i
allunyades del mercat laboral. volen realitzar accions formatives de tast d’oficis com a
pas previ.
• “Puentes hacia el empleo”: programa d’activació i
motivació laboral adreçat a dones molt allunyades del • 
Reto social empresarial “Alianzas para el empleo”:
mercat laboral. prospecció laboral i establiment d’aliances empresarials a
les accions d’orientació, formació, intermediació i relació
• Xarxa Ariadna: programa adreçat a persones sol·licitants amb l’entorn.
d’asil, refugiades i amb d’altres mesures de protecció in-
ternacional. • “Apoyo empleo +45”: itineraris integrals d’inserció adre-
çats a persones majors de 45 anys en situació d’atur.
• Itineraris per persones en difícil inserció: Itineraris inte-
grals d’inserció adreçats a persones immigrades i autòc- • Clubs de Feina: espai que ofereix suport, assessorament
tones en situació de vulnerabilitat i altres col·lectius. i recolzament a persones que estan en situació d’atur i que
tenen dificultats d’accés al mercat de treball, potenciant la
• Incorpora: projecte d’intermediació laboral de l’Obra So- seva autonomia en el procés de recerca de feina.
cial “la Caixa” per a col·lectius vulnerables. La Creu Roja
hi està adherida i, en el seu cas, està especialitzada en
afavorir la incorporació i la inserció laboral de dones amb
especial dificultat, incidint en el teixit empresarial.
• Impuls@: projectes d’autoocupació i microcrèdits per a po-
blació en general amb esperit emprenedor.
• Punts formatius incorpora: projecte emmarcat dins del
Incorpora en el que desenvolupem accions formatives per la
millora de l’empleabilitat.
• Aprendre treballant: espais mixtes de formació i ocupació
per a joves inscrits al Sistema de Garantia Juvenil, mitjançant
la implicació empresarial en la formació capacitadora dels i
les joves en un ofici en concret.
• Formació per joves de garantia juvenil: projecte adre-
çat a joves inscrits en el sistema de Garantia Juvenil on es
realitzen accions formatives que completen els itineraris
dels i les joves.
• “Pulsa empleo” per joves de garantia juvenil: projecte
adreçat a joves inscrits en el sistema de Garantia Juvenil
on es realitzen accions d’activació vers la recerca activa
de feina, orientació individual i grupal, així com acompa-
nyament sociolaboral.
51
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 6. ANNEXOS
ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI
MATERIAL I MÈTODES
SELECCIÓ DE LA MOSTRA
En aquest estudi s’ha considerat com a mostra els 1142
usuaris de la Creu Roja que van participar a l’estudi del
2016. D’aquests usuaris, 757 (el 68%) van accedir a
participar en el nou estudi. Per completar la mostra es
van incloure 354 usuaris més, seleccionats de manera
que es mantinguessin les quotes per sexe i província.
Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides
per ordenador (CATI, Computer Assisted Telephone
Interviewing) durant el mes de març de 2018.
6
ANNEXOS
53
MÈTODES ESTADÍSTICS
L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons
aquests tipus de variables:
• Variables quantitatives: per a les variables quantitatives
(edat, persones que conviuen, anys cotitzats, etc.) s’han
obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre
d’observacions vàlides (N), Mitjana, Mediana, Mínim
i Màxim.
•
Variables categòriques i multiresposta: tant per
a les variables categòriques (sexe, categories d’edat,
procedència ingressos, etc.) com per a les variables
multiresposta (amb qui conviu, afectació salut, etc.) s’han
obtingut taules amb les freqüències absolutes (N) i relatives
(%). S’han representat gràficament mitjançant diagrames de
barres o gràfics de sectors. Per a les variables categòriques
ordinals (edat recodificada, persones que conviuen, nivell
d’ingressos, etc.), la categoria que conté el valor de la
mediana s’ha marcat en negreta.
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 6. ANNEXOS

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC 


 Altres (especificar).
 Ns/Nc.
2.6 Si a la pregunta anterior 2.5 ha contestat que ja
la rep (2.5.2), ens podria dir qui es el titular de la
prestació?:
2.2. Nombre total de persones que viuen
 El pare de família (o sense fills/es)
habitualment en el mateix domicili (incloent
persona entrevistada) desplegable de l’1 al 10 i  La mare de família (o sense fills/es)
A continuació, es mostra el qüestionari telefònic que 1.2. Durant el darrer any va rebre algun tipus
d’ajuda de la Creu Roja? més de 10.  Altres (especificar)
ha servit com a eina per desenvolupar la recollida
d’informació per realitzar l’estudi.  Sí
 No 2.3. La persona entrevistada conviu amb 2.7 Si a la pregunta 2.5 ha contestat que ja la rep
 NS/NC (desplegable) (2.5.2), ens podria dir si ha deixat de rebre algun
QÜESTIONARI 11È ESTUDI DE  1- Jove/gendre. ajut per cobrar ara l’RGC?:
L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT 1.3. Quin tipus d’ajuda de la Creu Roja rep/va rebre  2- Nét/néta.  Sí (especificar quina/es): ------------------
durant el darrer any? (multiresposta)  3- Cònjuge.  No
“LA CRONIFICACIÓ DE • 1.3.1. Ajudes per a l’Atenció urgent a necessitats  4- Fill/a de 0-3 anys.
LA POBRESA” bàsiques (Kits de suport social, Targetes de suport  5- Fill/a de 4-9 anys. 2.8 Si vostè ja estigués rebent la RGC (o ja la rep),
 6- Fill/a de 10-16 anys. indiqui si: (multiresposta)
alimentari, Aliments frescos, Programa operatiu d’ajuda
1. Codi usuari  7- Fill/a de més de 16 anys.  Em sento/sentiria més tranquil/a per seguir
europea als mes desfavorits, aliments específics per a buscant feina
 Titular  8- Pare.
intoleràncies i al·lèrgies, Vestuari d’hivern per a infants,  Podria escollir feines de menys hores
 Parentesc  9- Mare.
ajudes directes per evitar la pèrdua de l’habitatge, (temps parcial)
 10- Germà/ana.
ajudes per fer front al pagaments dels subministraments  Continuaria fent recerca activa de feina igual que
2. Vol fer l’entrevista?  11- Altres familiars.
de la llar, tallers i formacions –economia domèstica, ara (mateixes hores i remuneració)
 Sí  12- Amics.
estalvi energètic, suport emocional...)  He tornat a incorporar-me a la recerca activa de
 No vol  13- Altres (posar quina: resposta oberta).
feina (inscrit a l’atur)
 No és l’usuari (telèfon erroni)
• 1.3.2. Ajudes per a la prevenció de l’exclusió escolar en 2.4. Coneix vostè què és la Renda Garantida  Em podria permetre descansar i no buscar feina
 No entén l’idioma durant un temps (renunciar a la complementària de
temps de crisi (beques menjador, beques secundària, de Ciutadania?
 No, per manca de temps després d’haver iniciat 150€)
ajudes de retorn a l’escola -material escolar, llibres,  2.4.1. Sí, me n’ha informat Serveis Socials.
l’enquesta  Altres (vinculat a la recerca de feina): --------------
equipaments escolars, quotes AMPA...-.)  2.4.2. Sí, me n’ha informat la Creu Roja
 Defunció  Ns/Nc
 2.4.3. Sí, me n’he informat pel meu compte
 2.4.4. No, no en tinc coneixement
3. Demarcació • 1.3.3. Ajudes per a l’atenció integral a persones sense
 2.4.5. Altres (especificar)
 Barcelona llar: (Afavorir la cobertura de necessitats bàsiques 3 - DETERMINANTS SOCIO ECONÒMICS
 Tarragona -alimentació, higiene..- i alternatives que permetin (Informació per a les operadores: telèfon d’informació
 Lleida disminuir l’estada al carrer, promoció de la salut...). gratuït Gencat RGC :900 400 012 3.1. Ens pot indicar els ingressos mensuals
 Girona aproximats de la unitat familiar?
• 1.3.4. Participació al Programa d’Ocupació: (Itineraris 2.5 Si a la pregunta anterior ha contestat Sí  No tenim cap ingrés.
4. Franja per a dones, itineraris per a joves, Formació per a la (2.4.1;2.4.2;2.4.3), ens podria dir:  Tenim un ingrés aproximat de: ------------ €/mes
ocupació, itineraris per a persones amb dificultats per  2.5.1. Ja he realitzat el tràmit de sol·licitud però  Ns/Nc.
5. Sexe accedir al mercat laboral...) encara no la rebo
 Home  2.5.2. Ja he realitzat el tràmit de sol·licitud i ja la 3.2. Ens pot indicar la procedència majoritària
 Dona rebo d’aquests ingressos?
• 1.3.5. Altres (especificar)
 2.5.3. M’ho va tramitar Serveis Socials però encara  Salari.
6. Edat (valor numèric) no la rebo  Subsidi d’atur
2. DADES PERSONALS I FAMILIARS  2.5.4. No vaig haver de fer cap tràmit; la rebo  Renda mínima (antiga PIRMI)
BLOC 1: AJUDES CREU ROJA automàticament (usuaris de l’antiga Renda Mínima-  Renda Garantida de Ciutadania (actual)
2.1.Tipologia de nucli familiar al qual pertany la Pirmi-.)  Prestacions (jubilació, viduïtat, dependència,
persona enquestada:  2.5.5. Tinc ingressos superiors i no me’n puc compensatòria...).
1.1. V
 ostè continua necessitant l’ajuda de
 Parella sense descendència. beneficiar  Economia informal
la Creu Roja?
  Parella amb descendència.  2.5.6. No he fet cap tràmit per sol·licitar-la  Ajuda de familiars
 Sí ( continua l’enquesta)
 2.5.7. Altres (especificar)  Ajuda d’amics/veïns
 No (s’ha donat de baixa com usuari/a) – indicar   Mare amb descendència (monoparental).
perquè (oberta) i tanca enquesta  Ajuda de la Creu Roja/altres entitats
  Pare amb descendència (monoparental).
 No tinc cap ingrés estable i no rebo cap ajuda
  Dona que viu sola.
 Altres (posar quina: resposta oberta)
  Home que viu sol.  Ns/Nc
  Família reconstruïda (unió 2 famílies)

54 55
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 6. ANNEXOS

4- DADES INFÀNCIA (NOMÉS A LES PERSONES AMB 3.6. En relació a fa 1 any, com diria que està · Respecte els ingressos salarials: 5.6. Només per a les persones que no estan treballant
FILLS/ES EN EDAT ESCOLAR) econòmicament: actualment o estan treballant sense contracte (p. 5.1.3
 Ha millorat  H an augmentat els seus ingressos laborals (salari) i 5.1.6), Quants mesos han passat des que va tenir
3.3. E
 n un mes habitual, com prioritza el  Estic igual (en les mateixes condicions contractuals). la darrera ocupació amb contracte laboral? (valor
pagament de les següents despeses a la  Ha empitjorat  Han augmentat els seus ingressos laborals (salari) numèric fins a 72= 6 anys, ó més de 72)
seva llar? Ordenar de l’1 al 8 de més a menys  Altres: (especificar) (per què han millorar les condicions contractuals – (nota metodològica: a l’informe de resultats processar creuant
importància (l’1 és el més important que s’ha més hores, augment càrrec professional). amb l’edat (p.5: Data de naixement i segons gènere p.3)
de pagar i el 8 el darrer que paga o es deixa de  Han disminuït els seus ingressos laborals (en les
4- DADES D’OCUPACIÓ LABORAL
pagar): mateixes condicions contractuals). 5.7. Només per a les persones que no estan treballant
 Lloguer/hipoteca actualment o estan treballant sense contracte (p. 5.1.3 i
5.1. En quina situació es troba actualment? (marcar  Han disminuït els seus ingressos laborals (per què
 Alimentació 5.1.6), Quan va tenir la darrera entrevista de feina?
només 1 opció, la que millor la defineix) han empitjorat les condicions contractuals).
 Subministrament de llum
 Els meus ingressos laborals no han canviat, són els  Al darrer mes
 Subministrament d’aigua  5 .1.1. Treballant amb contracte laboral a temps
complert. mateixos  D’1 a 2 mesos
 Subministrament de gas o gas butà
 5.1.2. Treballant amb contracte laboral a temps  Altres (especificar).  De 3 a 6 mesos
 Escola/institut dels fills/es
parcial.  De 6 a 9 mesos
 Oci i temps lliure i cultura
 5.1.3. Treballant sense contracte laboral (economia 5.3 La durada de la seva feina actual és (l’actual
 Despeses de salut (medicaments, tractaments...) feina amb o sense contracte): (només els que a la  De 9 a 12 mesos
informal).
 5.1.4. Treballant amb contracte laboral i fent també p.5.1 han contestat 5.1.1/5.1.2/5.1.3/5.1.4)  Més d’un any
3.4. A
 proximadament, ens pot indicar l’import que  1 mes  No busco feina: especificar per què :-----------
treballs sense contracte.
li costa cada despesa següent?  fins a 3 mesos
 5.1.5. Sóc autònom/a / treball en negoci familiar.  Altres (especificar)
 Lloguer/hipoteca:. ----------------- €/mes  De 3 a 6 mesos
 5.1.6. Sóc autònom però treballo en exclusiva per
 Alimentació----------------- €/mes  De 6 a 9 mesos
una sola empresa 5.8. Només per a les persones que treballen actualment
 Subministrament llum ----------------- €/mes  De 9 a 12 mesos
 5.1.7. Desocupat (Aturat /inscrit o no a l’atur, (p.5.1 r. 5.1.1/5.1.2/5.1.3/5.1.4/5.1.5), ens pot indicar
 Subministrament aigua---------------- €/mes buscant feina i disponible per treballar).  Més d’un any el que ingressa mensualment pel seu treball ?
 Subministrament gas o gas butà----------- €/mes  5.1.8. Estudiant (ni treballant ni buscant feina).  Altres (especificar) (ingressos totals 1 o més feines de la persona
 Escola/institut dels fills/es-------------- €/mes  5.1.9. Tasques de la llar/família (ni treballant ni enquestada):
 Oci i temps lliure i cultura---------------- €/mes buscant feina). 5.4. Ens podria indicar quants anys ha cotitzat? (nota  Menys de 350€.
 Despeses salut (medicaments, tractaments..)- €/mes  5.1.10. Jubilat/da. metodològica: aquesta processar creuant amb: Situació laboral i  Entre 351-710€.
(Nota metodològica: amb les preguntes 3.1/3.3 i 3.4 podríem saber data de naixement, per veure franges d’edat i jubilacions)
l’ingrés actual de les famílies, el cost de les despeses principals i la
 5.1.11. Prejubilat/da.  Entre 710 -800€.
priorització dels pagaments i contrastar amb la taula d’imports de la  5.1.12. Incapacitat permanent.  Anys (Indicador numèric 2 dígits):
 Entre 801-900€.
RGC per veure diferencies i si les famílies podran assumir el total de  5.1.13 Pensionista. (Pensió no contributiva, viduïtat,  No he cotitzat mai.
despeses bàsiques o no)  Entre 901-1000€.
Pirmi)  Ns/Nc.
 5.1.14. Altres situacions: (indiqui quina, resposta  Més de 1000€.
3.5. D
 igui´m si actualment a la seva llar poden oberta).  Ns/Nc.
permetre´s:
Nota metodològica: La població amb privació material severa inclou
5.4. Ens podria indicar quants anys ha cotitzat? .
5.2. Respecte les seves condicions laborals, ens (nota metodològica: aquesta dada cal processar-la creuant amb
aquelles persones que tenen unes condicions de vida restringides per l’edat (- p.5: Data de naixement - i segons sexe -p.3)
la manca de recursos i que no es poden permetre com a mínim quatre podria dir si en el darrer any (gener-desembre 5.9. A la seva unitat familiar, ens pot indicar quants
dels nou ítems següents:  Anys (Indicador numèric 2 dígits):
2017): multiresposta (nomes els que han contestat a la membres adults treballen?
Pagar les factures de lloguer, hipoteca. p.5.1/ 5.1.1/5.1.3 Treballant amb contracte laboral)  No he cotitzat mai.
 Ns/Nc. (valor numèric) DESPLEGABLE – AMB CONTRACTE
 Sí  No
LABORAL
Mantenir la llar adequadament calenta a l’hivern · Respecte la situació contractual:
(nota metodològica: aquesta processar creuant amb el total de
 Sí  No 5.5. Té previstes algunes accions per preveure/
membres adults de la composició del nucli familiar p.1.3)
Assumir despeses inesperades.  Ha empitjorat, el seu contracte laboral reduït garantir la seva jubilació?
 Sí  No les hores.  S
 í – quines (oberta: pla de pensions, estalvis,
Menjar carn o les proteïnes necessàries de forma  Ha millorat, el seu contracte laboral ha incrementat recerca feina amb contracte per cotitzar etc..)
6- PERCEPCIÓ DE L’ESTAT DE SALUT
regular. el nombre d’hores.  No
 Sí  No  Ha millorat, m’han fet contracte.  Altres (especificar)
 Ns/Nc.
6.1. A causa de la seva situació actual, vostè
Disposar de rentadora.  Ha millorat, ha trobat feina.
creu que es veu afectada la seva salut? (multi
 Sí  No  Ha millorat. El seu contracte laboral ha passat
resposta).
Disposar d’aparell de televisió. a ser indefinit .
Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat,
 
 Sí  No  No ha canviat la meva situació contractual.
etc.). Sense tractament.
Anar de vacances.  Altres (especificar).
Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat,
 
 Sí  No
etc.). En tractament.
Disposar de cotxe.

 Sí  No

56 57
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 6. ANNEXOS

Sí, dolències físiques (dolors musculars,

 
hipertensió, úlcera, etc.). Sense tractament.
7.5 Alguna persona del nucli familiar ha marxat a
treballar fora del país? ANNEX 3. MARC REFERENCIAL
Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió,
   Sí
úlcera, etc.). En tractament.  No
 Altres (posar quina: resposta oberta).  Ns/Nc

No, no crec que la meva situació tingui

  Al present estudi, s’ha pretès realitzar una anàlisi sobre la cro- de la ciutadania per frenar aquesta tendència creixent cap a
7.6 Alguna persona del nucli familiar ha hagut de
repercussions en la meva salut. nificació de la pobresa, aprofundint en allò que ja marcaven la desigualtat.
retornar al seu país d’origen?
anteriors informes realitzats per L’Observatori.
 Ns/Nc.  Sí La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions
 No Durant els anteriors estudis realitzats per la Creu Roja, l’in- Unides com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i
 Ns/Nc dicador econòmic ha estat el determinant comú, com a va- el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals
7- ESTRATÈGIES DE SUPERVIVENCIA A LA LLAR riable més influent sobre diversos factors com l’habitatge, la reconeix la necessitat que les persones es vegin “alliberades
(Respecte la feina:)
(BLOC NOU) salut i l’alimentació, entre d’altres. de la misèria” i, en l’art. 25.1 de la Declaració Universal dels
Drets Humans de les Nacions Unides, s’estableix que: “Tota
7.7 Alguna persona (adulta) de la llar ha acceptat
Ens pot dir si al darrer any: L’Institut Nacional d’Estadística (INE), seguint la recomanació persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut,
alguna feina sense contracte?
de l’Oficina d’Estadística Europea (EUROSTAT), considera el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a
 Sí que una persona està en situació de pobresa persistent si l’alimentació, vestit, habitatge, atenció mèdica i als necessa-
(Respecte la vivenda:)
 No està classificada com a pobre dins de l’últim any i, almenys, ris serveis socials
 Ns/Nc en dos dels tres anteriors. Els indicadors de cronificació de la
7.1. Han pres mesures per gastar menys energia ? pobresa han de reflectir situacions de pobresa estructural i,
(multiresposta) 7.8 A la seva llar han costejat algun curs de formació per tant, no poden ser considerades les situacions momen-
 Sí, reduint hores de calefacció/aire condicionat. per a millorar les possibilitats de la feina? tànies i circumstancials, com quan una persona perd la feina EL DRET A TREBALLAR
 Sí, tancant llums.  Sí. Especificar:.................. i està en situació inactiva durant uns mesos i després s’incor-
 Sí, cuinant menys. pora al mercat laboral. La crisi econòmica, fase depressiva que experimenta una
 No
economia en recessió, ha produït canvis negatius importants
 Sí, he canviat a altres mesures mes econòmiques  Ns/Nc Tot i això, la cronificació de la pobresa és un procés que especialment en el PIB i en conseqüència en l’ocupació. Des
(a gas butà, estufes, càmping gas...). es pot revertir de dues maneres. Si milloren els ingressos de 2008 el PIB de Catalunya ha tingut un clar retrocés que
 Sí, he revisat el contracte que tenia i he canviat a a causa d’alguna prestació social, es produeix un procés només ha augmentat l’any 2015, “principalment als sectors
una altra tarifa. BLOC 8. PREGUNTA OBERTA (NÚVOL) positiu de superació de la pobresa per transferències soci- industria i serveis.” en els sectors de la indústria i dels serveis.
 Sí, tinc punxada la llum. (A TOTS ELS ENQUESTATS) als de l’estat, i, si milloren a causa de rendes del treball, es Respecte a l’ocupació, indicador de retard, el “1r trimestre de
 Sí, he tramitat el Bo Social. produeix un procés positiu de superació de la pobresa per 2018 trobem un valor alt, però amb una lleugera tendència a
Expressi amb una paraula el que sent o sentiria si ingressos del mercat. la baixa si ho comparem amb els exercicis anteriors (2016-
 No.
vostè rebés la Renda Garantida de Ciutadania (ex. 15,7 ; 2015 – 23.8%; 2104 – 25.9%)”
 Ns/Nc. D’altra banda, hi ha un altre concepte lligat a la pobresa i
tranquil·litat, seguretat, indiferència...)
que n’és la conseqüència: l’exclusió social. Aquest és un Els quatre elements constitutius de l’Estat de Benestar són:
7.2. Han invertit diners per a reduir el consum concepte multidimensional que té en compte no només les l’atur menor del 3%, la seguretat que abasti a tots els ciu-
energètic? (multiresposta) qüestions de restricció econòmica, sinó l’accés a l’ocupació, tadans (assegurança en cas de malaltia, accidents, etc.),
 S
 í, he incorporat productes d’estalvi energètic a a l’educació, la salut, a un habitatge digne i a les dificultats en educació pública i gratuïta a la seva totalitat i polítiques de
la llar (bombetes baix consum, burlete, difusors l’àmbit de les relacions familiars i socials. distribució de la pobresa.
aigua, etc.)
Aquests dos conceptes tan lligats tenen dimensions diferents No obstant això, en termes econòmics sembla una ironia
 S
 í, he realitzat obres per millorar aïllament tèrmic si es tracta d’eradicar la pobresa: s’hauria de pensar en una parlar d’algun país amb una taxa d’atur menor del 3%.
(finestres, portes..) renda garantida a la població o en una ocupació plena, però Segons estudis dels percentatges d’atur dels països de
 No si es tracta de l’exclusió social, s’haurien de reforçar els siste- l’OCDE(2)només existeix un país amb la taxa menor del 3%,
 Ns/Nc mes de protecció social per aconseguir-la. que és Noruega .

7.3. S’han canviat a una vivenda més barata? En l’actualitat han anat sorgint noves formes de pobresa, La definició de plena ocupació és la següent: en economia,
com els assalariats pobres, motiu pel qual les eines de lluita aquella situació en què la demanda de treball és igual a l’ofer-
 Sí
contra la pobresa han d’abordar tantes mides de creixement ta, al nivell donat dels salaris reals. Sol considerar de plena
 No econòmic com de benestar social, per ajudar els grups més ocupació una situació en la qual només hi ha atur friccional (3).
 Ns/Nc vulnerables, garantir uns ingressos mínims a tota la població, Atur friccional és aquell ocasionat per algun tipus d’imperfec-
i garantir l’equitat a l’accés a l’educació, la salut, l’habitatge i ció en el mercat laboral i que difícilment pot eliminar-se en una
7.4. Van haver de demanar un préstec no hipotecari els serveis socials. economia de mercat, és la desocupació a curt termini que
que encara estan pagant? sorgeix a causa de la rotació normal en el mercat de treball,
 Sí Davant d’aquest context socioeconòmic i els canvis en el sis- com quan la gent canvia de treball o de residència, o quan
tema de producció, una de les mides que s’està plantejant a són de nou ingrés.
 No
Europa és la necessitat d’una renda garantida com un dret
 Ns/Nc
2
 studi comparatiu atur països OCDE http://tasadeparo.com/?s=tasa+paro+ocde http://tasadeparo.com/tasa-de-paro-ocde-septiembre-2010.html
E
(respecte canvis mobilitat geogràfica:) 3
Ocupació friccional font diccionari econòmic http://www.eco-finanzas.com/diccionario/D/DESEMPLEO_FRICCIONAL.htm

58 59
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI 6. ANNEXOS

El primer trimestre de 2018 s’ha tancat amb una taxa d’atur LA RENDA GARANTIDA DE 2017 2018 2019 2020
del 12,2%, gairebé el doble del valor més baix aconseguit CIUTADANIA
l’any 2006. Si fem el desglossament per sector, veurem que Import % IRSC Import % IRSC Import % IRSC Import % IRSC
el més castigat continua sent la construcció, amb un valor
del 19,5%. Què és la RGC? 1 adult 564 85% 604 91% 644 97% 664 100%
La RGC és una prestació social de naturalesa econòmica i
En tot cas, la crisi econòmica del país junt amb l’atur alt i percepció periòdica que té com a finalitat desenvolupar la 2 adults 836 126% 906 135% 966 144% 996 150%
estructural afecten tota la població. L’atur estructural es pro- promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les
dueix quan l’oferta no és coincident en la demanda, és a dir condicions que l’han portat a necessitar aquesta prestació, 3r membre 909 137% 981 146% 1.041 155% 1.096 165%
quan hi ha al mercat més persones buscant feina que llocs condicionada si s’escau, a elaborar i seguir un pla d’inclusió
de treball disponibles. El model de l’oferta i la demanda del social o d’inserció laboral. 4t membre 982 148% 1.056 157% 1.116 166% 1.196 180%
preu de qualsevol bé, un servei o un factor de producció, té
tendència a regular-se i a situar-se en el punt d’equilibri. Requisits de la RGC: 5è membre 1.062 160% 1.131 169% 1.191 178% 1.208 182%
• No disposar d’ingressos, rendes o recursos mínims, durant
Tota aquesta confluència de factors ha generat una precari- els sis mesos anteriors a la sol·licitud. Els imports corresponen a la suma de la prestació garantida i la prestació complementària d’activació i d’inserció.
etat laboral definida bàsicament de contractes nous tempo- • Residència a Catalunya durant els vint-i-quatre mesos an- En el supòsit que només hi hagi un adult, l’import del segon membre és de 75 € a 100 € de forma gradual.
Per a més informació respecte a la Llei, es pot consultar l’enllaç següent:
rals, variacions negatives de traspàs de contractes temporals teriors. http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/pobresa_i_inclusio_social/renda_garantida_ciutadania/rendagarantida_/normativa/
a fixes i creixement de contractes a temps parcial. • Empadronament a Catalunya.
• Majors de vint-i-tres anys.
La Carta Social(4) és un tractat que va fundar el Consell d’Eu- • No ser beneficiàries d’una prestació pública o privada de
ropa amb la finalitat de garantir uns drets fonamentals en servei residencial permanent de tipus social, sanitari o so- L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
matèria social i econòmica. Aquest document, ratificat per ciosanitari.
l’Estat en 1978, es basa en quasi la seva totalitat en regu- En els darrers temps, diversos sociòlegs avisen de l’apa- L’estreta base econòmica poc diversificada agreuja la desi-
lar els drets laborals, encara que també inclou drets socials i Import de la RGC: rició de les “infraclasses”, referint-se a les classes amb gualtat d’ingressos i, per tant, els beneficis es concentren en
obligacions pels Estats signants. Les quanties econòmiques es desplegaran de manera gra- major risc d’exclusió social, una denominació que no és ja grups estratificats alts que, en estar millor situats, capturen
dual des del 85% el 15 de setembre de 2017, fins al 100% tan inusual d’escoltar. els guanys enfront d’un augment de l’economia informal
La Carta Social té dos problemes: el primer la permissivitat l’abril del 2020. com a mitja de supervivència.
de seleccionar a la carta els articles d’obligat compliment que Les infraclasses tenen una relació directa amb la dissemina-
prefereixen complir cadascú dels Estats i l’altre és la seva ció de la classe mitjana, l’existència d’un atur estructural de En conclusió, s’ha d’impulsar una economia formal, estimu-
gran desconeixença, no només per la ciutadania, sinó tam- llarga durada i la tendència cap a un sistema dualitzat d’es- lar la creació d’empreses sostenibles, executar polítiques de
bé pels polítics i juristes. No obstant això, sembla grotesc tratificació social, amb oportunitats molt diferents d’ingres- protecció social i garantir salaris mínims i prestacions labo-
que existeixi una eina de compliment bàsic dels drets socials sos, condicions laborals i de treball o no treball . rals i econòmiques com a elements essencials per eliminar
i que no s’utilitzi per aconseguir donar suport i protegir les les limitacions de les classes pitjor situades al mercat laboral
persones amb més risc de patir cronificació de la pobresa i Per tant, les infraclasses són aquells sectors socials que es i reduir la pobresa.
exclusió social. troben en una posició social que els situa fora, i per sota,
de les possibilitats i oportunitats econòmiques, culturals, de Per finalitzar, tot això no és suficient si no es consoliden els
D’altra banda, no deixa de sorprendre l’obligatorietat de nivell de vida, etc., del sistema establert. Si s’entén que la drets laborals de les persones que han estat minvats du-
compliment d’altres tractats econòmics europeus i en canvi pobresa comporta una exclusió social, aquest nou grup so- rant aquesta crisi econòmica en tots els àmbits: en l’àmbit
existeixi una certa tolerància de no controlar el compliment cial, que comparteix la condició comuna d’estar marginats individual, les persones haurien de poder escollir el tipus de
d’aquest tractat europeu. o postergats de les oportunitats normalitzades del sistema, treball i rebutjar formes d’ocupació inacceptables i a escala
són el col·lectiu de la pobresa cronificada. col·lectiva, les persones en situació de pobresa i vulnerabi-
Malgrat això, s’ha de mencionar que fa poc va sortir a la llum litat haurien de tenir la capacitat, mitjançant l’apoderament,
arran de l’acció social i voluntària integrada per diversos mo- Sense una reducció de la pobresa cronificada és difícil que d’influenciar a les polítiques socials.
viments originaris amb el 15M, els anomenats Indignats que es compleixin els objectius adoptats per les Nacions Unides
inclús van recollir signatures per presentar-les davant del Go- el 2015 de posar-ne fi a tot al món abans de l’any 2030. Més informació en els següents enllaços:
vern Estatal (5). Segons l’OIT calen deu bilions de dòlars per eradicar la po- http://www.boe.es/diario_boe/txt.
bresa extrema i moderada pel 2030. Aquestes dades són php?id=BOE-A-2015-12047
difícilment assolibles només amb transferències d’ingressos
sinó es suma la disponibilitat de recursos. http://www.expansion.com/2010/10/14/empleo/mercado-
4
Font: Carta Social Europea revisada http://www.derechoshumanos.net/normativa/normas/europa/CSE/1961-CSE-rev1996.htm laboral/1287048168.html
Carta Social Europea de 1961 i l’excepció jurídica d’alguns articles http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/cse.html Aquests últims anys s’ha observat que estar en situació de
Constitució Espanyola BOE: https://www.boe.es/legislacion/constitucion.php pobresa no significa no tenir feina. Les ocupacions més vul- Qüestionari de salut general (molt ampli).
5
Font recollida de signatures http://acampadasalamanca.blogspot.com/2011/06/aceptacion-del-protocolo-sobre.html nerables són usualment les de les classes menys afavorides, http://www.globalhealingcenter.net/cuestionario-salud.html
són ocupacions que requereixen poca qualificació professi-
onal. Diversos estudis parlen de solucions mitjançant l’ocu- Llibres d’interès:
pació de qualitat. Aquesta transformació de l’ocupació s’ha - En los bordes de la pobreza. Las familias vulnerables en
d’aplicar a tota la població però especialment als estrats contextos de crisis – Jose Félix Tezanos Tortajadas
socials més castigats per la pobresa.

60 61
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA
ESTUDIS DE L’OBSERVATORI
• La Creu Roja a Catalunya (Juliol de 2011): 1r estudi de
L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi
en la infància i les famílies.
http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primer-
informe-observatori-creu-roja
• La Creu Roja a Catalunya (Desembre de 2011): 2n
estudi de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació
dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi
socioeconòmica.
http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudi-
observatori?from_search=4
• La Creu Roja a Catalunya (Juny de 2012): 3r estudi de
L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi
en les persones grans.
http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-
pdf
• La Creu Roja a Catalunya (Gener de 2013): 4t estudi de
L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi
en la infància i l’entorn escolar.
http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudi-
de-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja
• La Creu Roja a Catalunya (Juliol de 2013): 5è estudi de
L’Observatori de Vulnerabilitat. Habitatge i col·lectius
vulnerables.
http://www.creuroja.org/AP/SearchResult.
aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793
• La Creu Roja a Catalunya (Febrer de 2014): 6è estudi de
L’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi
en les persones majors de 45 anys.
http://www.creuroja.org/AP/SearchResult.
aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793
• La Creu Roja a Catalunya (Setembre de 2014): 7è estudi
de L’Observatori de Vulnerabilitat. L’afectació de la
crisi en la salut de les persones.
http://www.creuroja.org/AP/SearchResult.
aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793
• La Creu Roja a Catalunya (Març de 2015): 8è estudi de
L’Observatori de Vulnerabilitat. L’accés de la infància
a l’alimentació saludable.
http://issuu.com/creurojacat/docs/observatori_8e___
final/1
62
• La Creu Roja a Catalunya (Febrer de 2016): 9è estudi
de L’Observatori de Vulnerabilitat. Les persones
immigrades en situació vulnerable.
http://www.creuroja.org/AP/cm/4920P242L8/Les-persones-
immigrades-en-situacio-vulnerable---9e-estudi.aspx
• La Creu Roja a Catalunya (Març de 2017): 10è estudi de
l’Observatori de Vulnerabilitat. La cronificació de la
pobresa.
http://www.creuroja.org/AP/cm/PG243L8/Creu-Roja-
Catalunya.aspx
ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS:
• Adelantado, J. (Coordinador). (2000). “Cambios
en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y
desigualdades en España”. Barcelona: Editorial
Icaria-UAB.
http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=399
• Agència Executiva de Sanitat i Consum – AESC- de la UE
(2012): “Estudi INEQCITIES, investigació per avaluar
les condicions econòmiques, la manca de salut i la
mortalitat dels barris de 16 ciutats de la UE”
https://www.ucl.ac.uk/ineqcities/
• Amnistía Internacional (2018): “Informe anual sobre la
situación de los derechos humanos en el mundo”
https://www.amnesty.org/download/Documents/
POL1067002018SPANISH.PDF
• Constitució Espanyola Títol III Art. 96.1 (1978):
“Capítol referent a l’adhesió de l’Estat els tractats
internacionals i al dret a l’alimentació”
https://www.boe.es/buscar/act.
php?id=BOE-A-1978-31229
• De Gaulejac, V. (2008) “Las fuentes de la vergüenza”.
Buenos Aires: Marmol-Izquierdo Editores.
https://www.casadellibro.com/libro-las-fuentes-de-la-
verguenza/9789872391737/1232630
• Declaració Universal dels Drets Humans (1948): “En
relació al dret a la salut, habitatge i salut (art.25.1) i
als drets dels immigrants (art.2)”
http://www.un.org/es/documents/udhr/
6. ANNEXOS
• Declaració Universal dels Drets Humans (1948): “Relatiu a
l’art. 25.1 Alimentació saludable”
http://www.un.org/es/documents/udhr/
• Diario Económico Cinco Dias (28/10/2014)
“informació referida a la comparativa de
despesa en Protecció Social i sanitat de
l’Estat i la Unió Europea” http://cincodias.com/
cincodias/2014/10/24/economia/1414166543_381094.
html http://cincodias.com/cincodias/2014/10/24/
graficos/1414165977_031632.html
• Diario Económico Expansión (2010): “Informació relativa
als sectors a on treballen els immigrants i la crisi
econòmica”
http://www.expansion.com/2010/10/14/empleo/mercado-
laboral/1287048168.html
•Estat i Protecció Social Vicens Navarro, (2006):
“Informació referida al PIB España/despesa pública
vs. PIB Europa/despesa pública abans de la crisi
econòmica”.
https://www.google.es/l?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=
web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwitg4eXo67JAh
WIUBQKHVy6Dv8QFggkMAE&url=http%3A%2F%2Ffund
acionasturias.org%2Fftp%2FFundacion_Asturias_240910.
ppt&usg=AFQjCNHA7oUAT15V-6pe8z6q9OwDXL5dlQ&bv
m=bv.108194040,d.bGQ
• Fundación Foessa: Análisis y Perspectivas 2017:
Desprotección Social y estrategias Familiares
http://www.foessa.es/publicaciones_compra.aspx?Id=550
0&Idioma=1&Diocesis=42
• Fundamentos de economía Kruman, Wells, Graddy
Editorial Reverté (3a edició maig 2015): “Informació
relativa a l’atur estructural i la bombolla
immobiliària”
• García Ruiz, José Luís, catedràtic de Dret Constitucional
(2011-2015): “Informació relativa a la generació de
drets: de primera, segona i tercera generació”
http://www.derechoconstitucional.es/p/introduccion-al-
derecho-constitucional.html
• Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT (2015):
“Informació comparativa de la població ocupada
nacionals i la d’estrangers a Catalunya”
http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/ http://www.
idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=xc1352&dt=20153&x=6
&y=8
63
• Instituto Nacional de Estadística (2014): ”Informació
relativa a la despesa en pressupostos familiars”
http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=
Estadistica_C&cid=1254736176806&menu=ultiDatos&i
dp=1254735976608
• Instituto Nacional de Estadística (2014) : “La pobreza y
su medición”
http://www.ine.es/daco/daco42/sociales/pobreza.pdf
• Instituto Nacional de Estadística (2015): “Informació
relativa a la taxa d’atur de la població estrangera i la
dels nacionals”
http://www.ine.es/daco/daco42/daco4211/epa0215.
pdf http://ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e245/p04/provi/
l0/&file=0ccaa002.px&type=pcaxis&L=0
http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=
Estadistica_C&cid=1254736176806&menu=ultiDatos&i
dp=1254735976608
http://www.ine.es/prensa/np403.pdf
• Max-Neef, M.: Elizalde, A.; Hopenhayn, M., (1986)
Desarrollo a Escala Humana. “Una opción para el
futuro” Santiago de Chile: Cepaur, Fundación Dag
Hammarskjold.
http://habitat.aq.upm.es/deh/adeh.pdf
• Miguelez, F. (1997) “Desigualtat i canvi. L’estructura
social contemporània”.
http://www.llibres.cat/llibres-de-ciencies-socials/267793-
desigualtat-i-canvi-lestructura-social-contemporania.html
• Ministerio de Empleo y Seguridad Social (2014):
“Informació relativa a l’anuari d’estadístiques
amb les principals dades sociolaborals d’Espanya,
mercat laboral, Immigració i Emigració, Formació
Professional, Condicions de feina i Relacions
Laborals, Protecció Social i Mides suport a
l’ocupació”
http://www.empleo.gob.es/es/estadisticas/contenidos/
anuario.htm
• Organització Mundial de la Salut (1948): “Relatiu al
concepte integral de la salut i als seus principis”
http://www.who.int/about/mission/es/
• Organització Mundial de la Salut (2009): “Comissió sobre
els determinants socials de la Salut –Informe Final”
http://www.who.int/social_determinants/thecommission/
finalreport/es/
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
• Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i culturals
(1966): “Informació referida als mecanismes de
protecció i garantia dels dret econòmics, socials i
culturals” http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/
Pages/CESCR.aspx
https://www.boe.es/diario_boe/txt.
php?id=BOE-A-1977-10734
• Save the Children (2018): La situació dels drets dels
infants a Catalunya
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/
docs/03082018_stc_child_rightssituationanalysis_online_
version.pdf
• UNICEF (2018): No val a badar. L’Agenda 2030 en clau
d’infància a Catalunya
https://www.unicef.es/cat/noticia/agenda-2030-catalunya
64
6. ANNEXOS
ANNEX 5. GLOSSARI
• EN RELACIÓ A L’ECONOMIA I EL TREBALL
Recessió econòmica: fase del cicle econòmic caracteritzada
per una disminució de l’activitat econòmica durant un període
de temps. Oficialment es considera que existeix una recessió
quan la taxa de variació anual del Producte Interior Brut (PIB)
es negativa durant dos trimestres consecutius (en comparació
amb el mateix trimestre de l’any anterior).
Crisis econòmica: és la fase més depressiva de l’evolució
d’un procés econòmic recessiu. Un cicle econòmic te quatre
fases: ascens on augmenta l’activitat econòmica fins al cim;
descens que és quan cauen els indicadors, recessió quan
el descens s’estén més de dos trimestres consecutius i
reactivació quan els índexs tornen a pujar i comença l’ascens.
Producte Interior Brut (PIB): és un indicador econòmic
que reflexa la producció total de bens i serveis associat a un
país durant un determinat període de temps. El PIB és un
indicador d’àmbit internacional que te com a objecte valorar
l’activitat econòmica i el grau de riquesa de cada país.
Atur estructural: es produeix quan la oferta no és
coincident en la demanda, es a dir quan hi ha al mercat
més persones buscant feina que llocs de treball disponibles.
L’atur estructural és característic d’economies que no
aconsegueixen superar les causes que obstrueixen la
generació de noves fonts de treball.
Model d’oferta i demanda: és un model macroeconòmic que
descriu com els preus varien com a resultat d’un equilibri entre
la disponibilitat del producte (oferta) i els desitjos d’adquirir-
los d’aquells amb poder adquisitiu (demanda), donant lloc
a l’excedent del consumidor i a l’excedent del productor.
El Model d’oferta i demanda explica el funcionament d’un
mercat competitiu, així com els moviments a les quantitats
demandades i ofertes a nivell de mercat.
Protecció social: és el conjunt d’instruments utilitzat per
l’Estat amb l’objectiu de promoure i millorar el benestar social.
Precarietat laboral: situació laboral que succeeix quan els
ingressos econòmics que es perceben pel treball no cobreixen
les necessitats bàsiques d’una persona. La precarietat laboral
també està vinculada a la manca de seguretat i garanties pel
treballador com les condicions de feina que posen en risc
la salut, les jornades laborals que superen el màxim d’hores
permeses per la legislació, treballar sense un contracte de
treball, etc.
65
• EN RELACIÓ A LA SALUT
Determinants de la salut: és el conjunt de factors personals,
socials, polítics i ambientals que determinen l’estat de salut
dels individus i les poblacions. Els principals determinants de
la salut son el medi ambient, l’estil de vida, el sistema sanitari
i la biologia humana.
Trastorns psicosomàtics: són els factors psicològics que
afecten a l’estat físic, entenent que aquesta divisió ‘ment-cos’
tant accentuada a la cultura occidental realment no existeix,
ja que l’individu està conformat de forma biopsicosocial.
Depressió per desesperança: D’acord amb la teoria de la
desesperança, les persones que atribueixen els esdeveniments
de la vida que són negatius a causes estables, globals i internes
són més propenses a desenvolupar depressió que aquelles
persones que no tenen aquest estil atributiu.
En el col·lectiu de persones d’aquest estudi de la Creu Roja,
a causa de la internalització de l’estigma que fan les persones
que pateixen pobresa, fusionant la seva identitat personal i
social amb les circumstàncies que la produeixen, explicant-se
a si mateixes com ‘jo sóc pobre’ en lloc de ‘sóc una persona
que pateix pobresa’. Aquest canvi atributiu de les situacions
contextuals a estats disposicionals interns de l’individu, és
un factor de vulnerabilitat per a la depressió, la depressió
per desesperança, servint com un factor de perpetuació de
la seva identitat, pobresa i patologia, com una construcció
pigmaliònica negativa de si mateixos.
Model estrès-vulnerabilitat-factors de protecció: Aquest
model explica les patologies com, vulnerabilitats que generen
predisposicions per adquirir diverses infermetats, amb
factors de protecció i factors de vulnerabilitat: Ho poso com
a referencia ja que s’ha vist com la pobresa es un factor de
vulnerabilitat per adquirir patologies, tan de forma directa (mala
alimentació, pobresa energètica...) com de forma indirecta
(depressió per desesperança, internalització de l’estigma de
ser pobre, baixada global de les perspectives...).
•E
 N RELACIÓ ALS SUBMINISTRAMENTS DE
L’HABITATGE
Subministraments de l’habitatge: són els serveis d’aigua,
llum i gas que té un habitatge.
Pobresa energètica: La pobresa energètica és la incapacitat
d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de
l’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir
l’habitatge en unes condicions de climatització adequades
per a la salut.
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ
Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes
que, des d’una entitat pública o social, es donen a les
persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial
vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació,
kits de roba i kits d’higiene personal.
Alimentació: és un procés que ens acompanya al llar de la
vida; a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que
permeten cobrir els requeriments de l’organisme.
Hàbits alimentaris: conjunt de conductes adquirides
per un individu, per la repetició d’actes relacionats amb la
selecció, la preparació i el consum d’aliments. És relacionen
principalment amb les característiques social, econòmiques i
culturals d’una població o regió determinada.
EN RELACIÓ A LES AJUDES D’ENTITATS SOCIALS
Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes
que, des d’una entitat pública o social, es donen a les
persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial
vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació,
kits de roba i kits d’higiene personal.
Beques menjador escolar: ajuda per cobrir la quota de
menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies
dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen
completament coberta per beques públiques. Es pretén que
aquests tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable.
Kit de suport social: són ajudes de primera necessitat que
la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en
situació de vulnerabilitat Es tracta de kits d’alimentació, kits
de roba o kits d’higiene personal.
Targetes de suport alimentari: projecte de l’Aliança
Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja que
consisteix en distribuir targetes de prepagament entre famílies
en situació vulnerable perquè puguin comprar aliments
per als seus fills/es en comerços de proximitat, de forma
normalitzada. Fins ara, aquestes targetes s’han distribuït
durant els períodes de vacances escolars, per complementar
les beques de menjador que la Creu Roja ja proporciona
durant la resta del curs. Des de setembre de 2014, 5.760
nens/es reben aquest tipus de suport.
66
ALTRES
Atur estacional: desocupació estacional és un període de
temps en què les persones que treballen són acomiadats,
o no es consideren demandants d’ocupació. Habitualment
succeeix quan una empresa ha acabat la temporada alta.
(http://www.internetdict.com/ca/answers/what-is-seasonal-
unemployment.html)
Cost d’oportunitat: cost real de qualsevol cosa, es a dir, allò
al que s’ha de renunciar per a obtenir-la.
Drets inalienables: Drets fonamentals que no es poden
negar a ningú sota cap concepte. Drets que gaudeixen
les persones pel simple fet d’existir. Són els drets que es
configuren sota les necessitats bàsiques fonamentals,
intransferibles i formen part de l’essència dels humans.
Esferes d’activitat: són un concepte analític que fan
referencia a les regions socials, sostingudes i definides
en el vincle entre els fenòmens macro-socials i micro-
socials, que estructuren les societats reestructurant-se
contínuament a partir de les pràctiques quotidianes. Les
esferes són quatre: l’esfera domestico-familiar, que opera
en base a una determinada socialització de relacions de
dependència familiars, generant identitats de sexe; l’esfera
estatal, centrada en l’organització de la desigualtat social, i
la seva contribució es fonamental en el conflicte distributiu
(impostos, legislació econòmica, pressupostos, polítiques
públiques, etc.) i en la reproducció simbòlica de jerarquies
socials; l’esfera mercantil, que jerarquitza les relacions socials
segons la capacitat de vendre o comprar mercaderies, a
més d’irradiar un procés general de mercantilització de les
relacions socials que resulta clau per a entendre la política
social; i l’esfera relacional, composada per les accions socials
supraindividuals que canalitzen els interessos i les necessitats
(no només materials) de les persones, mitjançant diferents
grups socials distribuïts en associacions formals i en grups
comunitaris (informals).
Entre les esferes existeixen fronteres difuses i complexes
relacions entre elles. Aquestes no han d’entendre’s tant
com llocs “físics”, sinó més aviat com una complexitat
d’institucions i mecanismes de coordinació de l’acció social.
Llars amb molt poca intensitat de treball: llars
composades per persones que els seus membres adults
treballen menys del 20% del seu potencial laboral total
durant l’any anterior. http://www.idescat.cat/economia/
inec?tc=7&id=8511&lang=es
6. ANNEXOS
Llindar de pobresa: el llindar de la pobresa a Catalunya
l’any 2016 és, aproximadament, de 9600€/l’any. Un valor
molt semblant al màxim de 14 pagues mensuals del SMI, que
l’any 2017 es de 707€/mes.
Necessitats bàsiques fonamentals: són finites, poques i
classificables. A més les necessitats humanes fonamentals
són les mateixes en totes les cultures i en tots els períodes
històrics. El que canvia, a través del temps i de les cultures,
són la manera o els mitjans utilitzats per a la satisfacció de
les necessitats.
Les necessitats fonamentals són: subsistència (salut,
alimentació, etc.), protecció (sistemes de seguretat i
prevenció, habitatge, etc.), afecte (família, amistats, privadesa,
etc.) enteniment (educació , comunicació, etc.), participació
(drets, responsabilitats, treball, etc.), oci (jocs, espectacles)
creació (habilitats, destreses), identitat (grups de referència,
sexualitat, valors), llibertat (igualtat de drets).
La relació de satisfacció/insatisfacció de les diverses
necessitats, es el que explica que la pobresa sigui una
conseqüència multi-causal i que, per tant, haguem de parlar
de la transició de la pobresa a les pobreses.
Xoc de desocupació: es dona en aquells casos de llarga
duració, on la persona es veu sense ànims de trobar-se de nou
incorporada en el món laboral, on es reflexa un estat d’apatia
on la persona arriba al seu estat més baix d’autoestima.
Trampa de pobresa: és un concepte de l’economia que
explica com es pot potenciar la pobresa i, alhora, generar
pobresa de la pobresa. És un mecanisme auto-mantingut
que provoca que la pobresa persisteixi. Si aquesta persisteix
de generació en generació, la trampa comença a auto-
perpetuar-se si no es prenen les mesures adients per a
trencar aquest cercle.
https://es.wikipedia.org/wiki/Trampa_de_la_pobreza
Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable
de posició central en un conjunt de dades ordenades.
67
11è ESTUDI DE L’OBSERVATORI
ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS
HUMANITAT
EL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la
Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de
prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits
als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte
internacional i nacional, a prevenir i alleujar el pati-
ment de l’ésser humà en totes les circumstàncies.
Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer res-
pectar la persona humana. Afavoreix la comprensió
mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora
entre tots els pobles.
IMPARCIALITAT
No fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, con-
dició social o credo polític. Es dedica únicament a
socórrer els individus en proporció amb el seu pati-
ment, posant remei a les seves necessitats i donant
prioritat a les més urgents.
NEUTRALITAT
Amb la finalitat de conservar la confiança de tothom,
el Moviment s’absté en tot moment de prendre part
en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític,
racial, religiós o ideològic.
INDEPENDÈNCIA
El Moviment és independent. És auxiliar dels poders
públics en les seves activitats humanitàries, activitats
que estan sotmeses a la legislació que regeix en els
països respectius, no obstant això, les societats nacio-
nals han de conservar una autonomia que els permeti
actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.
VOLUNTARIAT
És una institució de socors voluntari i de caràcter
desinteressat.
UNITAT
A cada país només pot existir una Societat de la Creu
Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser acces-
sible a tothom i ha d’estendre la seva acció humani-
tària a la totalitat del territori.
UNIVERSALITAT
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja
Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen
els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament,
és universal.