Está en la página 1de 21

estudis filològics

en homenatge
al professor
jordi colomina

2017 .departament de filologia catalana estudis filològics en homenatge al professor jordi colomina Alacant.

2017 © dels textos. Departament de Filologia Catalana. els autors Disseny de la coberta: Sergi Segura Fotocomposició: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) ISBN: 978-84-16724-59-0 Dipòsit legal: A 309-2017 Imprés per Impremta de la Universitat d’Alacant .© Universitat d’Alacant.

.......................................................................................... El lèxic mèdic de les poesies d’Ausiàs March i la seua dimensió literària.......................... 121 Joan-Lluís Monjo i Mascaró.............. Fraseologisme santapoler.... 203 ...... La traducció medieval com a via d’entrada de noves paraules: el cas de les històries troianes........................................ Onomatopeies en el Tresor Lexicogràfic Valencià (TLV).. 43 Lluís Gimeno............... 187 Joan M.. 151 Brauli Montoya Abat................... Un recull de locucions..................................................... índex Pròleg......................... 79 Francesc-Xavier Llorca Ibi............... Encerts i desencerts de la grafia catalana tll....................................... La poesia 42 d’Ausiàs March: el lèxic d’un maldit...... Isabel Guardiola............................ El parlar murcià del Vinalopó Mitjà com a resultat de les repoblacions postmorisques del segle xvii........................................... 13 Emili Casanova Herrero. 9 Rafael Alemany Ferrer.............................................. 29 Jaume Corbera Pou..................................................... Perujo Melgar.............................. 107 Antoni Mas i Miralles............................... 97 Llúcia Martín Pascual............................ El model de valencià normatiu de Miquel Adlert (1911-1988) a través dels canvis lingüístics de la seua obra literària.. Plaers de llengua: el tarantel·lo........................... 59 M.............. Notícia sobre els parlars occitans continuadors de ipse..................................... Lèxic preromà en fonts clàssiques i els seus descendents his- pànics.. Paral·lelismes amb el català..........

.................................... Descripció lingüística del català de la diòcesi de Tortosa.............. 423 Pere Navarro Gómez i Olga Cubells Bartolomé..................... 295 Vicent Bataller Grau.............................................................. arabisme i interferència en els significants de ‘[Vaca] eixorca’................................ Els noms dels jocs infantils de la Safor i dels pobles veïns........................................ 225 Josep Tormo i Colomina.... B’èm tots vaduts parièr: sobre la modalitat evidencial en gascó................... Garcia Perales....... 249 Joan Veny i Clar.......... El valencià de la Costera.................................. El valencià de la Canyada: un parlar fronterer............................................................................... 445 ... 369 Joan Giner Monfort....................... El mètode dialectològic del professor Colomina il·lustrat per un punt d’enquesta de l’ALCV... 391 Rafael Jordà......................... Continuïtat d’àrea lingüística.................................................................................................................... 329 Vicent F.8 Índex Carles Segura i Llopes....... La fraseologia típica alcoiana del segle xx (amb una síntesi sobre el subdialecte xeu)............................. Aproximació geolingüística als parlars del Comtat............... 309 Vicent Beltran Calvo...... La convivència entre el model col·loquial i l’estàndard en valencià....................................................................................... 219 Jordi Suïls Subirà........................

etimològicament i dialectalment. o sigui una ortografia que servís igualment per a tots els territoris de parla catalana. no havent-se de fer en benefici de cap dialecte. en la major part de Catalunya. Aquesta ortografia. fet que està en contradicció amb un dels principis ortogràfics que Fabra propugnava: «[Fabra] cercava l’establiment d’una ortografia que ell mateix qualificava de nacional […]. o cap a l’assimilació en lateral alveolar geminada en la resta dels parlars [ƚ:] (amb doble solució en alguerès i solucions diferents en parlars minoritaris perifèrics o en algunes paraules concretes. la qual evolucionà cap a la palatalització lateral geminada. motle i motlle (< modulu). (Segarra 1985: 295) Grafia tll adequada A part dels casos ja indicats de mots en què tll correspon etimològicament als grups consonàntics t’l. g’l. com rogle ‘rotle’ o amelda ‘ametla’). Encerts i desencerts de la grafia catalana tll Jaume Corbera Pou La grafia tll és justificada en català com a representació de la pronúncia [ʎ:]. aquesta grafia és també adequada en alguns altres. Amb aquests casos d’evolució regular n’hi ha qualcun altre. havia de contemplar les diferents pro- núncies». tot i correspondre a un resultat fonemàtic d’un altre origen. j’l. majori- tàriament hereva d’una antiga pronúncia aproximada [dl]. batle i batlle (< bajulu). perquè no correspon a cap dels orígens suara indicats ni és vàlida per a totes les pronúncies dialectals. d’l. i n’hi ha uns quants altres en què és injusti- ficada. Sobre el procés evolutiu que dugué a una o altra pronúncia hi ha diverses teories. En tots els casos que corresponen a aquesta evolució. vetlar i vetllar (< vigilare). . de les quals la que explica més raonablement algunes de les formes que ara veurem és la d’Emili Casanova (1989). en què la grafia tll és adequada. en la codificació moderna. el català modern té la doble pronúncia i doble grafia: espatla i espatlla (< spatula).

en tortosí. tot i que tant el DCVB com el DECLlC hi veuen una relació amb bolla i bufa. una mola d’oli e un». Ens sorprèn la seva presència al DLC. que podria ser una grafia secundària. ja mostra la gemi- nació de la lateral. seguint la mateixa evolució que les provinents d’ètim amb t’l. 4) Escletlla és un mot molt local. degué seguir la mateixa evolució que les provinents d’ètim amb t’l. 2. que ni coronat ni ab butla ne dexaven entrar nengú qui no tingués órdens». «seda. És també d’origen bastant incert. reberen la butla a la porta del Campanar. respectant l’etimologia. sinó que pot ser una mera variant gràfica de bulla [ƚ:]. una bitla d[e] fust grosa. ý posaren-hi la butla ab hun plat de argent». com proposa Coromines (DECLlC i. Aquest magnífic corpus en recull 174 exemples. mentre que butla. però. en el català central i part del nord-occidental. «bordons blanques. valencià i balear. sinó que totes dues venguessin d’un ètim indoeu- ropeu *bhi-dlho-. 3) Butllofa no té un origen gens clar. notari» (Del Llibre d’Antiquitats de la Seu de València). iii. ab tot lo clero ý canonges. La grafia moderna butlla reflecteix la palatalització geminada lateral. però la tll s’adapta a la pronúncia amb [ʎ:]. 4. amb aquesta segona.44 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll 1) Bitlla és probablement adaptació primerenca del francès bille. DCVB) bitla (1467.2 aquesta darrera. Però en aquest cas la qüestió etimològica no és determinant per a la grafia. només a Menorca es diu «esquillar». «la Seu per guiar la professó. perquè pertot es diu amb [ʎ:].1 Les variants més antigues no mostren palatalització: bila a Ramon Llull (GGL). 1. «dos librels en què ha arena p[er] scurar. Vegeu el DECLlC. CICA). com bitla-bitlla. d’origen gàl·lic. «ab protest fet de part del Capítol sobre la butla de Conjudicibus.3 aquest procés no succeí.. d’origen molt divers. CICA). Aquesta proposta permet explicar que del nom propi Pal·ladi n’hagi sorgit la forma popular Patllari. ab la creu major». però. 5. és una adaptació gràfica que manté clara la relació entre les dues variants. 2) Butlla sembla ser un duplicat culte (bulla) de bolla. De la grafia butlla la do- cumentació més antiga són dues ocurrències en l’epistolari Borja (final del segle xv. que Coromines només va recollir a l’Alt Em- pordà en la variant dissimilada escretlla. Ítem. 5) Esquitllar per etimologia (gòtic *usquillan. Igual amb els seus derivats. i per això la grafia tll hi és adequada. cantant. i acabà per assimilar-s’hi (bull·lla < bul·la = espall·lla < espal·la). 705-703. etc. ý lo cantar ý orgue fon per solempnizar la butla ý per animar la gent que ý anassen contra». Ítem. 1408. que és recollit pel DLC en la lexia ball del patllari. ja documentada en el segle xv (DCVB) i xvi (CICA)5 a València. l’evolució fonètica hauria estat la mateixa i hauria igualment produït les formes catalanes modernes. «la confraria de la Verge Maria. que vol ser d’àmbit general. la relació es veu potser més clara en la variant bufolla. etc. rebut per Gaspar Abellà. 813-814). mentre que en els altres parlars es mantengué en la pronúncia inicial [bul·la]. Ý portava la butla mossèn Miquel Hieroni Dalmau de la Seu». segons Coromines) i per tradició clàssica hauria de ser esquillar. àmpliament documentada entre el segle xiv i xvii (CICA). però pel fet que a quasi tota l’àrea on s’usa es diu «esquill·llar» la grafia tll pot ser acceptable.4 També aquesta forma. 3. però ni tan sols podem afirmar rotundament que l’hàgim de llegir [ʎ:]. «ciutat de vet de Tarragona. d’acord amb la proposta teòrica de Casanova (1989). que acabaria en bitlla en la major part dels parlars de Catalunya. . en canvi. on han sobreviscut birla o bitla. birles (1402. Si l’origen de la forma catalana no fos la francesa. hauria de ser bul·la.

Per analogia amb rogle. analògica de rutla.Pàg. perquè aquella n’és un derivat: «Ítem. tot trispolejat com si hi haguessin passat una rutla». doc. ann. que aquest també podria ser una modificació. p. 212  : Marot de Cluseau cordouennier et Janin de Vaugaviler… alerent oudit hostel pour y boire. Gral. remiss. avec lesquelx ledit exposant se joua au jeu de la Rule. i per això al DCVB és consi- derada secundària respecte de rutló. quibus Rulla et Rullo dicitur. Lit. 170. Ludi genus. deposant. Aliæ ann. 82 del tom xxii de les Rondaies mallorquines d’Alcover (Llull 2008: 331). presenta una ortografia adequada a la pronúncia general on és usada. 1438 (Arx. Segons la fonètica històrica catalana. . Val. a València pareix predo- minant la forma rugló (a certs indrets. rungló). 1895. 7) Rutlla és adaptació del francès rule/rulle (com el castellà rula ‘juego semejante a la chueca’. 1476 (Jocs Fl.v. Jaume Corbera Pou 45 6) Estritllar-se. si volie jugar ab ell a rutla. R. dins la mateixa àrea geogràfica d’aquestes. és pròpia d’una àrea molt petita (Vimbodí. Olives 21. 111. encara que sigui d’etimologia insegura. globorum nempe. DRAL). in Reg. apud nostrates et Italos. a. de rotló. 33  : Comme Arnault de la Forge et Pierre Fontan se feussent alez jouer à la Rulle ou boules. documentat pel DCVB en data més antiga: «Per un arbre que féu per al rotló del molí de la dita almàcera». fan la palatalització a rutlla i rutlló. doc. rullus): Rule vel Rulle. 206. és impossible que rutlla derivi de rotula. Proc. Veny & Massip: 125). e offerint -se lo hun a l’altre ju- gar (1476. reg.). a Rullare. 163 . com afirma el DCVB i no contradiu clarament el DECLlC.Linia: 45) Que nigú no gos tirar a la rulla en lo camí general sinó en tant quant la ordinació… sobre lo dit joch de la rulla vol e consent. 1377. però. Els primers exemples que en coneixem en català són de rutla/rulla al darrer quart del segle xv: parlant ab altres que allí eren de joch de rutla. però. és ver. hun stodiant dix a ell. 1417. a. etc. que a qualque punt és rogló (DCVB). ch. Chartoph. circumvolvere. Rutla i rutló segueixen la mateixa evolució que bitla i butla i. A Mallorca esdevengué sinònim de rutló ‘peça cònica de pedra que es fa rodar per damunt una superfície… per a aplanar-la’: «…sense una herbeta per nat senyal. DCVB). ch. segons DCVB). hun truyll e rutló per molre olives guarnit» (1467. D’aquest significat inicial es degueren derivar els significats secundaris i locals que el DCVB documenta a indrets diversos. aquesta segona. «Y ab tan flach rotló de tan forts olives | no crech que may oli traqau del pinyol». CICA: L’estudi General de Lleida del 1430 al 1524 3 . La forma francesa està documentada a Du Cange (s. L’existència de rutló contemporani de rutla demostra que aquesta devia ser antiga. in Reg. sempre conservant el sentit de peça circular.

o amb la lateral simple [billet]. Igual com poble permet la lectura pobble o poble. accepta explícitament alguns d’aquests doblets. El suceso redondo que forma la rodilla del animal… (Amengual ii. La rodaja que se pone debajo del huso… / Rueda pequeña y sin rayos. perquè tollo és una espècie molt diferent de trotllo. i el manteniment d’aquesta grafia original faria la forma més universal. a què correspondria trillejar. I de rutló el mallorquí va crear el verb rutlonar (‘apisonar’. 8) Tritllejar/tritlleig: l’ètim *trinionare proposat per Coromines no justifica tll. No tenim documentada la pronúncia d’aquesta forma (no la indica el DCVB) i només la coneixem per fonts llibresques. segons Moll 1965). com es fa majoritàriament a Catalunya.6 Només la pronúncia menorquina (més semblant a 6. les dues grafies haurien de ser acceptades. perquè clarament corresponen a les dues variants amb [ʎ:] i amb [ƚ:]. però sí que ho fa la pronúncia molt majoritària [ʎ:] a l’àrea on s’usa de la Catalunya oriental. 1) Bitllet és adaptació del francès billet. tant per a les formes considerades primitives com per a les derivades. perquè permet la lectura amb lateral geminada [bill· llet]. no els accepta tots. per simple coherència del sistema ortogràfic. i a més seria una ‘corrupció’ molt estranya. 9) Trotllo. sinó només [roɫɫánə]. però curiosament en aquesta entrada no explicita la pronúncia mallorquina [ruɫɫánə]. les Pitiüses i València. com a Mallorca. Espêcie de rodeta que te el fus… El de tôrcer… El des jonoy (Figuera 1840) Rul-lana f. inexplicablement. 1878) El DCVB recull rutlana com a forma secundària de rotllana. 845). Si realment fos així. En tots els casos anteriors en què existeixen les dues variants. amb [ʎ:] i [ƚ:]. No és creïble que sigui una corrupció del castellà tollo. i en resultà rutlana: Rullana f. sense localitzar les dues variants: Secretan (1988: 313) i Lloris et alii (2003: 175). des de la primera edició del DLC. Grafia tll inadequada La grafia tll és desencertada en aquests altres casos següents. que sirve para las máquinas… / Anat. però. A mi em consta que existeixen totes dues. No sabem de moment l’etimologia d’aquesta denominació. derivada de rotle. peix ‘Centrolophus niger’. com afirma Coro- mines (DECLlC viii. es podria acceptar com a secundària la grafia esquillar. inexplicable. En el cas d’esquitllar. a la qual envia des d’aquella.46 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll Rutla i rutló es creuaren en mallorquí amb rotlana. haurien de ser vàlides les dues grafies tll i tl. La normativa de l’IEC actualment. només a l’Empordà es diu amb [ʎ] (DCVB). . d’acord amb el principi de l’ortografia nacional i de l’etimologia. però hi ha dos repertoris ictionímics que amb trotllo també duen trotlo.

el friulà boletin. amb u àtona i lateral geminada [ʎ:]. «sa casa volie comprar forment era obligat pendre albarà o bolletí havent de pagar certa cosa al notari que·l despachava» (Corts generals de Montsó). condiciona la lectura i indueix a creure que bolletí és incorrecte. és falsa i apta només per a una lectura concreta. i amb [ʎ:] o [ʎ]. com a document acreditatiu d’una mercaderia. segons acord dels etimologistes. 8. basada en la falsa derivació de butlla. apta per a totes les lectures. xvi i xviii (CICA). «Comensaren a servir los rebedors dels senyals. i no té altra justificació que la pronúncia catalanocentral de bolleta.7 2) De butlleta no n’hi ha documentació antiga ni al DCVB. ignorant que era una forma ja admesa al DGLC. i agafat del francès seria el romanès buletin. per tant si fos realment un derivat català seria bolletí. però tampoc no ho és per la normativa actual. forma falsa. 3) Butlletí es vol justificar com un derivat de butlleta. De l’italià vénen també. [bil·let]) no és representada per la grafia original. ii. segons els dialectes. 9. adoptada per Fabra. i encara que la pronúncia general on s’usa sigui amb [ʎ:]. Bolleta. com testimonien molts d’exemples. En qualsevol cas. 4) Espitllar no és més que un derivat d’espill. En qualsevol cas. La tria de l’espuri butlletí als inicis de l’ús del català administratiu va ser condicionada per la por dels assessors lingüístics a ser qualificats de «gonellistes». Butlletí. Jaume Corbera Pou 47 la francesa. ni al DECLC. la normativa sempre ha acceptat les dues grafies. el francès bulletin. A les Balears la forma tradicional ha estat sempre bolletí (pronunciat bo. 1463). igualment de- rivat de bolletta. pareix que l’origen n’és també el francès billette i que la grafia s’hi podria ajustar igualment. agafat de l’italià bolletino. que és certament la forma més antiga documentada: 1463 (DCVB/ DECLC). el castellà boletín. actualment forma secundària. 437 (a. La millor opció seria suprimir-la. probablement per l’atracció d’espitllera. L’altra. fos derivat directe del català bolleta o. i per això la documentació és relativament tardana. esquitllar i dels altres 7. la del català central. Per tant. aquesta forma no justifica la moderna butlleta. Ardits. ni al DAg. Desconec si com a tal té una pronúncia especial o s’adequa a les mateixes pronúncies dialectals de bitllet. La més antiga que he trobat és el diccionari d’Esteve et alii (1803).9 Però és probable. també segons els dialectes. que permet la lectura amb [u] i [o] àtones. entre els quals el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. l’única grafia adequada i etimològica és bolletí.8 1552 (CICA). com accepten majoritàriament els etimologistes. o bollatins». està documentada des del segle xiv (DCVB). el portuguès boletim. El DLC recull també bitlleta com a terme d’heràldica.o bu- segons el parlar). i que en realitat ha de ser bolleta. ni al CICA. més o menys equivalent d’albarà. Fins i tot suposant que «ll» podia ser «l·l» als documents més antics. . i n’hi ha mostres antigues dels segles xv (DAg). i si no hauria de ser la forma secundària. que en català sigui realment una adaptació de l’italià bolletino. Butlleta hauria de ser eliminada a favor de bolleta. i s’explica perquè originalment aquest document era una bolla. però ja hem vist que aquesta forma és falsa.

però no explica com és que la /o/ llatina ha esdevingut /u/. però exclou la pronúncia dels parlars en què són realitzades raia i raiar. § 71) i es compleix a rodolar (< *rotulare). 5) Espitllera hauria de ser espillera. raiar. ni el DCVB ni el DECLlC no donen un sol exemple d’aquest verb en la llengua antiga. I és que realment rutllar. en el cas de ralla. pel significat i perquè resquillar té una extensió d’ús molt més àmplia.v. contra la llei evolutiva que manté la /o/ (Moll 2006. hom hi vol veure un derivat de radulare. i DCVB) rutllar deriva de *rotulare. La grafia rallar i ralla tant pot representar la pronúncia normal [ʎ]. pareix clar que l’escriptura adequada és resquillar. i no havent-hi en els dialectes moderns cap pronúncia ratlar. pròpia d’una part de Catalunya. Probablement té raó el DCVB quan hi veu una metàtesi de relliscar. però no havent-hi en català medieval documentació de *ratlar. Al verb. DCVB. Espillera tant permet la lectura amb [ʎ:] com la lectura amb [ʎ] o amb iodització a grau 0. com la geminada [ʎ:]. un fals de la lexicografia històrica Segons Moll (2006. són recollits pel CICA. Rutllar. en àrees de iodització). 652-654. com ja ha quedat clar amb butlleta 10. § 171. aquesta ben documentada en llatí vulgar. i per això la grafia idònia seria ralla i rallar. és evident que no n’és aquest l’origen. A més a més. la més estesa per Catalunya i València (v. des de principis del segle xv (Llibre de Sent Soví) fins a principis del segle xvii (Dietari de Pere Joan Porcar). anòmala. i tenint present que la pronúncia amb [ʎ] es prò- pia de bona part dels dialectes occidentals i dels balears. també existent a comarques orientals del català central. Vegeu-ne les dades al DECLlC iii. sinó únicament de rallar10. la grafia representa la pronúncia [ʎ:] dels parlars en què aquestes formes es realitzen així. mentre que la pronúncia amb [ʎ:] és parcial en català central.48 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll mots amb aquesta pronúncia. verb o substantiu. per etimologia (specularia). però l’associació no és gens clara. quan hi comença a haver qualque exemple d’espitllera) i perquè correspon a la pronúncia mantinguda a la major part del territori (espillera o espiera. També el derivat hauria de ser espillerar. 6) En el cas de ratlla i ratllar. s. que justificaria la tll. rallar). en aquest cas la raó etimològica hauria de prevaler per a establir-ne la grafia espillar. pròpia de les Balears i. sense cap explicació. sinó que n’és probablement la forma vulgar *rallare. La iodització balear. Si aquest n’és efectivament l’origen. 7) Resquitllar és associat per Coromines amb esquitllar. com tampoc no en trobam al CICA. . 26 exemples de ralla. de formació paral·lela a rallu. com la [j]. es pot explicar fàcilment per analogia amb tallar (taiar) afavorida per la distinció amb rallar ‘parlar’. per tradició (és la forma escrita única fins a finals del segle xvii.

per al parlant modern. crespar (Saura 1851) Rull m. rullar no volia dir res més que ‘arrissar’. La obra de crespar los cabells… Rutllar… Crespar los cabells… (Labèrnia 1865) Fixem-nos que en qualcunes d’aquestes mateixes obres hi apareix també. .11 Vegem-ho. la qual cosa indica que era marcada la tendència a pronunciar aquesta [ʎ:] en un context igual d’una paraula formalment semblant. rullol. pareix no tenir relació amb rullar. ja documentat a la segona meitat del segle xv (DCVB/CICA). potser interpretat pels parlants com a derivat o influït de rotllo (= rotllar). amb l’analogia formal. i que amb aquesta mateixa grafia el trobem als principals diccionaris catalans del segle xix. com a mínim. Crespador Rutllar… ant. encrespamiento. però ja dins el segle xvii. ant. intrument de rutllarlos (Torra 1701) Rull… Crespadura dels cabells Rutllar… Crespar o caragolar els cabells (Esteve et alii 1803) Rull… Caragol dels cabells… Rull. Rutllar. però vol significar que hom ha pres per recta una grafia no etimològica de base purament fonètica. és un verb sorgit d’una falsa ortografia. Encrespadura. o bé aquesta pronúncia no era general encara o bé alguns lexicògrafs tenien més consciència que la forma original era amb ll: 11. En paral·lel a rotle el llatí rotulus va produir rull en català. sense relació directa amb *rotulare. però sempre. I de rull adjectiu es creà el verb rullar ‘arrissar’. també afavoria la geminació de la lateral palatal. amb el significat únic i original d’‘arrissar’: Rutllar los cabells Rutllador . Durant segles. com a substantiu. sembla que el context fonètic. a totes aquestes obres. ‘falsa ortografia’ pareix una expressió contradictòria. amb tll. fins al final del xix. Així s’explica que rutllar ja aparegui al diccionari català-llatí de Pere Torra (1647 —DECLlC. Cilindre Rutllador… ant. designà diversos objectes que tenen en comú la forma rodona o cilíndrica (vegeu-ho al DCVB). sense tradició anterior al segle xx. és una forma falsa. Jaume Corbera Pou 49 i butlletí. vii. passant per un forma vulgar *roclu. Crespadura dels cabells… // … Pinyolada Rutllador m. és a dir. 385b— i edicions següents). i com a adjectiu s’aplicà als cabells arrissats: cabells rulls. rullar es degué començar a pronunciar amb [ʎ:] en català central. un mot que semànticament. Encrespador Rutllament. Crespar (Una Societat 1839) Rutllador. però en aquest cas. Rull. La mitja canya pera crespar los cabells Rutllament m. Rizar.

rullar (a tort escrit rutllar) i un sol significat. cosa també important: rullar volia dir simplement ‘arrissar’. eixí. borujo (Saura.iec. 1865) Clarament. que en aquestes paraules no és tradicional ni històrica. ‘s rutlla. la t hi sobrava. tll. Rullol (Labèrnia. Herraj. doncs. (1886. La grafia que hi corresponia en els dos casos. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (<http://ctilc. el de ‘rodar’. y estrenyent los lligams de la cortina que l’ayre rutllava y batía com vela de barco. en una època en què el francès. Lo pinyol molt de las olivas… Rutllol m. segurament confós amb rotllar pels escriptors i intel·lectuals renaixentistes. oneja.) parets amunt ensemps que la fresca marinada comensava á rutllar los domassos y cobrellits qu’apareixian pe‘ls balcons. y (1885. 1803) Rull… Caragol dels cabells Rullol… De las olivas moltas Rutllol… rullol (Ferrer 1839) Rullol… Lo pinyol que quèda de la oliva molta Rutllol… Rullol (Una Societat 1839) Rullol. I. riu que trena ses ones ab or fi. s’esbadía. . doncs. era font d’inno- 12. per bé que la pronúncia fos amb [ʎ:] i no amb [ʎ]. ens trobam amb un grafia. comença a agafar el significat d’enrotllar. 1851) Rullol m. al qual se va rutllant la corda que dirigeix la línea espiral que descriuhen los (1849.cat/> [consultat el 30-08-2016]). Jacint Verdaguer: Canigó) I a partir d’aquí agafa un significat nou. clarament afavorit per la confusió amb rotllar i possiblement també per la influència del francès rouler. Però a mitjan segle xix rutllar. Narcís Oller: Vilaniu) seda que rosseja com la claror primera del matí. era rullar i rullol. tal com és documentat pel CTILC :12 un forat quadrat ahont se puga ficar un peu dret. prestigiós entre la classe il·lustrada catalana. Narcís Fages de Romà: Cartilla rural en aforismes catalans) devant. ‘arrissar’. Teníem. Narcís Oller: La papallona. s’escampa. un sol significant.50 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll Rutllol… Lo que quèda de l’oliva molta despres de la premsada (Esteve et alii. ajustant la porta derrera (1882. sinó d’acostament fonètic a una pronúncia dialectal deguda a raons diverses.

rutllen i s’esberlen contra’l mur gegant.» Això. dins el darrer quart del segle xix.). la semblança formal no li hauria permès oblidar-se’n.. p. en el cas de roula (i altres variants) dóna les equivalències en vell provençal (rolar. des entreprises hum. que al Tresor dóu Felibrige (1878-86) sempre dóna l’equivalent català. ‘funcionar bé’:14 de queixar-vos sempre a ells quan hi hagi alguna cosa que no rutlli. doct. amic. italià (rullare). por- tuguès (rolar). rular) i francès (rouler). doct. o el marit confús) això dels homes tot és avesar-s’hi. frapar. Vegeu Barri (1999). enragé.MmeBovary. per tant. de Segarra: El cafè de la Marina. (Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales: <http://www. i així va el món rutllant. mes chers enfants (Flaub. roulette). 1912. doct. 1917. rollar). 1905. Les ones canten. i tu. Que rutllar encara no era. rutllar no solament vol dir ‘rodar’. dels mots occitans. Pere Coromines: Les gràcies de l’Empordà) hi hagi desperts mentre altres són al llit. Alfons Maseras i Galtés: Jordi Dandin. Tant mieux. claca. aller comme sur des roulettes (v. el vent.) 13. Il m’a dit […] qu’il avait vu dans l’écurie deux animaux.) els cossos que tenen un extrem més gros que l’altre no poden rutllar segons una línia recta. i segurament també ajudat pel francès rouler. 1905. llurs línies rectificades (1918. doct. Rouler verbe c) Fam. cursa. d’où je conclus que le métier roule. t. n’és indici indirecte el fet que Mistral. doct.13 davant d’allò misteriós que ls amenaçava. i el banyulenc no és pas de llarga vista. un verb d’ús ge- neral en català amb el sentit de ‘rodar’. Josep Pous i Pagès: Empordaneses. 1903. però no en català. 14. sinó que vol dir més precisament ‘rodar bé’. Totes les converses rutllaven entorn de lo mateix. Jo no us vaig dir mai que us caséssiu amb mi i vós em vàreu (1932. Magí Morera Galícia: Hamlet. désigne des affaires. etc. Synon. 1918. espanyol (rollar. introduïdes amb fortuna desigual (bouquet. chauffeur. Sen parlava amb aire esfereit per (1905. marcher. [Le suj. amb força plomes i un parell de grans llaços (1920.) I al cap de poc. Mare de Déu (1933. Un pic casada ja veuràs com rutlla. que brunzeix a (1919. entre les altres llengües romàniques. Extensió d’ensenyament tècnic: Dibuix geomètric. 1857. réussir. si aleshores hagués estat usual rutllar amb aquest significat segur que l’hauria posat.cnrtl. 2. doct. 8).) la naturalesa més èpicament valenta i hermosa. Josep M.fr/definition/rouler>. Jaume Corbera Pou 51 vacions lèxiques. i.] Aller bien. [Consulta: 30-08-2016]) .

comptant que el nostre Studebaker rutllarà perfectament costa avall. com Coromines.52 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll responsables. a més a més de donar-ne com a primera accepció la de «Enrotllar. però. Ningú ja no associa rutllar amb rull. constituïa (1934. Per altra banda. Aquesta variant no ha existit mai. rullar. no es va adonar que era un verb fals. rizar». caragolar. però a l’entrada rullar no en fa la identificació amb rutllar. ni a la primera edició de 1918 ni a la tercera de 1931.) de quatre hores de la tarda. també com 15. és a dir «la dels mots que els baleàrics no empram en el llenguatge parlat. i durant un temps coexistiren tots dos: anar al carrer amb tal encert. fer el seu curs…» Fabra. Sí. però. El progrés (1938. com. on rutllar està inclòs dins la sèrie B d’entrades. ni existeix. És inexistent al Diccionari ortogràfic. Moll.) policíaca. al DCVB sí que es va adonar que hi havia les dues variants rullar i rutllar. realment. en «Pol» i el «Nandu». i fins i tot els etimologistes més reconeguts n’han fet un derivat directe del llatí. només hi ha. un derivat imaginari.) dit Baó en el Conflent. Eduard Girbal Jaume: L’Agulló. El temps ha demostrat que un sol bastava i el Servei rutllava millor. però de manera confusa. IV (Mallorca). Antoni Peyrí: La lluita antivenèria a Catalunya l’any 1934. precisament. funcionar un mecanisme. Però és evident que hi ha moltes coses que no rutllen prou bé i d’això. el més recent. però els trobam . es dedueix d’una altra obra del mateix Moll (1965).) Aquest significat nou. Sota rutllar. L’escriptura de donació prou feia (1948. el sentit de ‘funcionar bé’ és absolutament predominant. tinc interès d’arribar dejorn (1935. ja amb els significats aleshores usuals: «Rodar. el dóna el progrés tècnic. passant per l’etapa de ‘rodar’. Però al DGLC de 1932 sí que hi apareix rutllar. És suprimida una gratificació que es donava a un (1935. (1935. en dóna la variant rullar. A l’inici de la normativa catalana moderna rutllar no va ser reconegut ni adoptat. Ramon d’Abadal i de Vinyals: L’abat Oliba. que possiblement no hauria triomfat si ell l’hagués rebutjat. rutllant i donant una volteta per l’empedrat que. amb bon criteri.) que és capaç de moure l’home. com si efecti- vament fos una forma patrimonial provinent de *rotulare. no implicava la desaparició de l’anterior de ‘rodar’. i la seva època.15 Segurament. cast. és sorprenent que doni per existent la variant rutlar [ruɫɫá] en mallorquí. Joan Santamaria: Visions de Catalunya. arrollar. Joan Alavedra: El fet del dia. com Moll. hi havia dintre l’alou uns molins que rutllaven amb aigua de la Tet. tots plegats en som culpables. bisbe de Vic. La història ens ensenya que tot rutlla per l’energia. El triomf.) Fins que en el català central més modern. que anà a caure-li als peus. Antoni Oriol i Anguera: Conceptes 1939. En poc més d’un segle el verb rutllar ha passat de voler dir ‘arrissar’ a voler dir ‘funcionar bé’.

perquè no existeix. Barcelona. consulta: 30-08-2016. Pompeu (1932). Un neologisme fruit d’una confusió deguda a una pronúncia dialectal ([ʎ:]) d’un verb amb [ʎ]. Fabra i M. distinció que han recollit altres diccionaris posteriors i el DLC de l’IEC. referències BIBLIOGRàfiques Amengual II (1878).|Edición del Tricentenario. com si en fos un derivat.rae. sembla que no hi ha més remei que acceptar-lo. Caplletra. com s’ha dit fins ara. sinó un neologisme de fabricació pròpia fruit d’una confusió. [<http://ducange. d’aquest verb. DAg: Sota la cura de P. Moll (1968-1975). Toms I — VIII.  augm. funcionar un mecanisme. X). [<http://www. [2007. 10 vol.  7.fr/RULLUS>. Amengual. fer el seu curs…’. Glossarium  mediae  et  infimae  latinitatis. Institut d’Estudis Catalans. aquest verb.] usats en els escrits literaris» (p.] DCVB: Alcover.-J. Real Academia Española.sorbonne. & Francesc de B. Moll.. Palma. Diccionari Aguiló. Institut d’Estudis Catalans. consulta: 30-08-2016. En qualsevol cas. de Montoliu (1915-1931). Barri i Masats. Mate- rials lexicogràfics aplegats per Marià Aguilo i Fuster. . 117-121. con- sulta: 30-08-2016>.cat/>. de reconèixer allò que és la llengua actual. Favre. Montserrat (1999). Dirigit per Joan Torruella junt amb Manuel Pérez Saldanya i Josep Martines.  col. DLC: Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona. el va relacionar amb rutlla.  235b. DGLC: Fabra. Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d’Estudis Catalans. Curial / La Caixa.. Barcelona. Però amb el criteri del realisme lingüístic. DECLlC: Coromines. hauria d’existir només rullar amb el significat original. Niort  : L. Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín. pp. Barcelona. II. Jaume Corbera Pou 53 Moll i Coromines. 6.es>. com a fruit d’una confusió moderna i de la probable interferència francesa. Mallorca. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (I-X). la hipotètica variant mallorquina *rutlar. M.] DRAE: Diccionario de la lengua española.. t. Casanova.] Du Cange et alii (1883-1887). éd. A. J.enc.CICA. «L’evolució t’l > l·l/ll·ll en català». 2ª ed. Amb criteris etimològics i històrics rutllar no hauria de tenir reconeixement acadèmic. escrit amb tll sense cap fonament etimològic ni històric. si no volem condemnar l’ús que n’han fet els escriptors del segle xx i la inclusió als diccionaris descriptius i normatius. Barcelona. Aportació a l’estudi dels gal·licismes del català. [<http://dle. allò que crec que sí és important per a la filologia és acceptar que no és una forma derivada de *rotulare. i al DGLC va distingir rullar ‘cargolar (els cabells) formant rulls» de rutllar ‘Rodar. No n’hi posa. Joan (1980-2001). CICA: Corpus informatitzat del català antic. Imprenta y Librería de Juan Colomar. Diccionari Català- Valencià-Balear. Emili (1989).

Ferrer. Barcelona. s’hi haurien d’admetre (en lletra sublineada). Barcelona. amb la col·laboració de Jesús Jiménez. Francesc de B. A la segona columna hi ha les formes alternatives ja també admeses (en lletra rodona normal) o que. Barcelona. Pere (1864 i 1865). es tracta d’alternatives amb tl. S. A la tercera columna hi ha algunes formes que. Traité d’Ichtyonymie Catalane. Barcelona. majoritàriament. mentre que altres són innovadores en la grafia. Palma. Scripta mallorquina. Diccionari catalá-castellá-llatí- frances-italiá. Departament d’Agricultura. Mallorca. Magín (1839). Juglà (1803 i 1805). . Segarra. Porta. Palma. Labèrnia.54 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll Esteve. Verborum ac Ph- rasium. Imprèmpta de Joseph Torner. Llull Martí. D. APÈNDIX Vet aquí.. Una Societat de Catalans. Història de l’ortografia catalana. a la primera columna. Barcelona. Secretan. Edició corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre. I. Ra- maderia i Pesca. Una Societat (1839). Antoni (2008). Joan & Àngels Massip (2013). Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus. Barcelona. — (2006). J. Moll. Pere Antoni (1840). Miquel (1982). Glossari General Lul·lià. Isabelle (1998). Saura i Mascaró. la llista de totes les paraules avui admeses al DLC que contenen el dígraf tll. Generalitat de Catalunya. Els noms dels peixos del mar català. Mila (1985). Diccionari de la llengua catalana. Raphaelis Figueró. Moll. (1965). Inprenta y librería de Pablo Riera. I i II. GGL: Colom Mateu. però n’hi ha unes quantes amb ll i qualcuna altra de diferent. Pere (1701). són proposades com a idònies per a substituir l’actual forma primària del DLC. Empúries. Diccionario Catalán-Castellano- Latino. per coherència lexicogràfica. Imprenta y llibreria de Esteva Trias. Palma. Vocabulari Mallorquí-Castellà. (2003). Diccionario manual ó vocabulario completo de las lenguas catalana-castellana. Torra. Institut d’Estudis Catalans. Figuera. Diccionari mallorquí-castellá y el primer que se ha donad a llum. Belvitges & A. Lloris.. De l’origine des noms de poissons marins. València. Toms 1 i 2. Qualcunes ja són acceptades com a secundàries. Moll. Moll. Veny. Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Gramàtica històrica catalana. que hauria de ser eliminada. Diccionario Catalán-Castellano. Barcelona. Santiago (1851). Barcelona. havent estat raonades dins l’article. Librería de Esteban Pujal. Vol. Viena. Meseguer & L. Ictionímia. Publicacions de la Uni- versitat de València. Barcelona. VWGÖ. Espasa Germans. J.

que quedaria eliminada. En rodona si ja està recollida al DLC. . en sublineada si no hi està (però hi hauria d’estar per co- herència lexicogràfica). en sublineada si no hi està. En rodona si ja està recollida al DLC. Jaume Corbera Pou 55 Forma primària Forma secundària16 Forma idònia proposada17 Ametlla Ametla Ametllat Ametlat Ametllenc Ametlenc Ametller Ametler Ametllerar Ametlerar Ametlló Ametló Batlle/Sotsbatlle Batle/Sotsbatle Batllia Batlia Batlliu Batliu Bitlla Bitla Bitllada Bitlada Bitllaire Bitlaire Bitllar Bitlar Bitllera Bitlera Bitlletat Bitletat Bitllo-bitllo Bitlo-bitlo Bitllot Bitlot Bitllet Billet (/ Bil·let?) Bitlleta Billeta Bitlletaire Billetaire Butlla Butla Butllador Butlador Butllaire Butlaire Butllari Butlari Butlleta Bolleta Bolleta Butlletí Bolletí Bolletí Butllofa/embutllofar/desembutllofar Desemmotllament Desemmotlament Desemmotllant Desemmotlant Desemmotllar Desemmotlar Desemmotllatge Desemmotlatge Desenrotllable Desenrotlable Desenrotllador Desenrotlador Desenrotllament Desenrotlament Desenrotllar Desenrotlar 16. 17. Proposada per a substituir la forma primària.

perquè n’hi ha moltes més. que no estan admeses (colze/colzo. d’aquestes duplicitats. home/homo. Que s’acceptin aquestes dues variants amb -e/-o és una altra incoherència normativa. cotxe/cotxo.respatlera Espatllera Espatlera Espatlleta Espatleta Espatlló Espatló Espatllut Espatlut Espitllar Espillar Espitllera Espillera Espitllerar Espillerar Esquitllada Esquillada Esquitlladís Esquilladís Esquitllar-se Esquillar-se Esquitllent Esquillent Estritllar-se Guatlla Guatla/Guàtlera Guatllot Guatlot/Guatlerot Motllada Motlada Motlle/motllo18/Contramotlle Motle/motlo/Contramotle 18. . verge/verjo…).56 Encerts i desencerts de la grafia catalana tll Desvetllable Desvetlable Desvetllament Desvetlament Desvetllat Desvetlat Emmotllable Emmotlable Emmotllador Emmotlador Emmotllament Emmotlament Emmotllar Emmotlar Emmotllat Emmotlat Emmotllatge Emmotlatge Emmotllurar Emmotlurar Enrotllable Enrotlable Enrotllador Enrotlador Enrotllament Enrotlament Enrotllar Enrotlar Escletlla Espatlla/guardaespatlles/cobriespatlles Espatla/guardaespatles/cobriespatles Espatllador Espatlador Espatlladura Espatladura Espatllam Espatlam Espatllament Espatlament Espatllar Espatlar Espatllat Espatlat Espatllejar Espatlejar Espatller/respatller Espatler / respatler .

Segurament és innecessari introduir-ne explícitament l’alternativa amb tl al DLC. Rotlle/rotllo/Porta-rotlles Rogle/Porta-rotles. Jaume Corbera Pou 57 Motllura Motlura Motllurar Motlurar Motlluratge Motluratge Patllari Ratlla / Milratlles Ralla/Milralles Ratllada Rallada Ratllador Rallador Ratlladura Ralladura Ratllar / Subratllar Rallar/Subrallar Ratllat Rallat Resquitllada Resquillada Resquitllar Resquillar Rotllada Rotlada Rotllana Rotlana Rotllar Rotlar Rotllat Rotlat Rotle/Rotlo. a l’àrea amb [ƚ:] el sufix -aire és inusual. . Porta-rogles Rutlla Rutla Rutllar / Cua-rutllat Cua-rotllat Rutlló Rutló / Rugló Titlla Titla Titllar Titlar Titllet Titlet Tritlleig (Trilleig?) Tritllejar (Trillejar?) Trotllo (Trotlo?) Vetlla/Revetlla Vetla/Revetla Vetllada Vetlada Vetllador/Desvetllador Vetlador/Desvetlador Vetllaire19 Vetllar/Desvetllar Vetlar/Desvetlar 19. i per això vetlaire hi és un derivat desconegut. perquè vetllaire és típic d’una part de l’àrea on es fa la [ʎ:].