Está en la página 1de 12

EL PLA CERDÀ


Guia de lectura


Amb el seu pla urbanístic, Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris
dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uniformement per a tots
els racons.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies
esbiaixades superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es
trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran
plaça, la de les Glòries Catalanes. Amb un gran rigor, va preveure el repartiment uniforme de zones de
serveis, com ara mercats, centres socials i esglésies, i uns grans parcs de districte.
Les illes no eren ben bé quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades es tallaven els angles
en forma de xamfrà. A l'interior de cada una només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de
l'espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d'alçada (16m.), ni
tampoc no havien de ser gaire profundes. Cerdà ho va establir així perquè considerava que la salut dels
ciutadans depenia de poder viure en unes cases ben il·luminades per en les quals circulés l'aire net dels
jardins que les havien d'envoltar per tot arreu.

Pel que fa als jardins, a més dels arbres dels carrers i els jardins de cada illa de cases, a cada barri es feia
un gran parc de quatre a vuit illes d'extensió. A més a més, a la zona del Poblet, avui barri de la Sagrada
Família, hi preveia un gran hipòdrom i un gran bosc a l'extrem de llevant de la ciutat, a la riba del Besòs.
Igualment es preveien tres hospitals fora de la trama de carrers.

Tot i que en aquell moment era difícil d'imaginar-se l'existència de l'automòbil, es va deixar carrers
espaiosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls.

En definitiva, Cerdà volia fer una ciutat per viure-hi en la qual s'evités l'amuntegament de cases de la
ciutat vella.

Font: Ajuntament de Barcelona. Eixample


http://www.bcn.cat

"Malgrat els canvis esdevinguts en els darrers 150 anys, els eixos bàsics de les grans actuacions
urbanístiques a Barcelona són hereus de la ciutat planificada a partir de l’enderroc de les muralles. Avui,
quan l’ocupació del Pla ja és pràcticament completa, pot ser oportú plantejar-se quines característiques ha
de tenir l’urbanisme de la ciutat i, per què no, quines són les noves muralles que potser cal enderrocar."
“Ruralitzeu allò urbà, urbanitzeu allò rural.”

Ildelfons Cerdà,1859
Font: http://e-barcelona.org

Cerdà, ciudad y territorio: una visión de futuro: catálogo de la "Mostra Cerdà. Urbs i Territori",
Barcelona, 1994
Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. Madrid: Electa, 1996

Cerdà i Barcelona visita interactiva a les seves propostes per a l'Eixample


Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 1994 [CDROM]

CERDÀ, Ildefons
Teoría de la construcción de las ciudades: Cerdà y Barcelona
Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas: Ayuntamiento de Madrid. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, 1991

CERDÀ, Ildefons
Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de
Barcelona.
Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1968-1971. 3 Vols.

Cerdá las cinco bases de la teoría general de la urbanización


Madrid: Electa, 1996 (també en anglès)

Cerdá y su influjo en los ensanches de poblaciones


Madrid: Ministerio de Fomento. Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, 2004

GARCÍA-BELLIDO, Javier
Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: la primera propuesta disciplinar de su estructura
profunda
Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 61 (abr. 2000)
[Article]
http://www.ub.es/geocrit/sn-61.htm

GARCÍA BELLIDO, Javier


Pascual Madoz e Ildefonso Cerdà, dos pioneros en la epifanía de la urbanística
ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, any I, núm. 1 (2006)
[Article]
http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/1862

Ildefonso Cerdà (1815-1876): catálogo de la exposición conmemorativa del centenario de su muerte


Barcelona: Colegio de Ingenieros de Caminos, 1976

MANGIAGALLI, Sara Anna.


Barcelona 1854-1856: crónicas del Ensanche, reflexiones de Antonio Brusi Ferrer
ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, any I, núm. 1 (2006)
[Article]
http://hdl.handle.net/2099/1863
PADRÉS CREUXELL, Santiago; VELA PARÉS, Santiago.
El modelo teórico del plan Cerdá
2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977),
pàg. 46-55
[Article]
http://hdl.handle.net/2099/5313

RUEDA, Salvador
Ildefons Cerdà: personalitat i ideología
Medi ambient: tecnologia i cultura, núm. 30 (oct. 2001)
[Article]
http://www.gencat.cat/mediamb/revista/rev30-4.htm

SORIA Y PUIG, Arturo


Hacia una teoría general de la urbanización: introducción a la obra teórica de Ildefonso Cerdá (1815-1876)
[Madrid]: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puentes: Turner, 1979

Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona Readings on Cerdà and the Extension Plan of
Barcelona Laboratori d'Urbanisme. Universitat Politècnica de Catalunya.
Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1992

WEBS

Cerda: The Barcelona Extensión (Eixample), Traveling Exhibition, 9/20/03 – 9/27/03


http://www.regionalworkbench.org/images/barcelona/index.htm

Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf

Històries de Catalunya.
http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc105964835.htm

ProEixample
http://www.proeixample.cat/4000/4100.html

La Vanguardia. http://lavanguardia.encatala.net/
Dimecres, 20 d’abril de 1881, pàg. 13, 18, 36, 41
Dilluns, 90 de juliol de 1883, pàg. 3
Dimecres, 8 d’agost de 1883, pàg. 7
Dimarts, 16 de febrer de 1886, pàg. 5
Dissabte, 25 de juny de 1994, pàg. 25

Ildefons Cerdà i Sunyer va nèixer a Centelles, Osona, el 23 de desembre de 1815 i morí a Caldas de Besaya,
Santander, el 21 d’agost de 1876.

Enginyer, urbanista i polític. Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on
s'havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l'alçament dels Malcontents el 1827.
Amplià estudis de matemàtiques i d'arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a
l'escola d'enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841. S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí
el grau de tinent d'una companyia de granaders. Com a enginyer de l'estat fou destinat, successivament, a
Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s'establí el 1849. Interessat en l'estudi de l'urbanisme, es relacionà
amb els medis progressistes i revolucionaris de Barcelona, influïts per les doctrines del socialisme utòpic
[...]. Centra els seus estudis sobre els problemes de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona, de plena
actualitat per causa de l'enderrocament de les muralles barcelonines, amb les possibilitats d'expansió urbana
que això representava. S'afilià al partit progressista i fou diputat a corts per Barcelona el 1850 i, durant el
Bienni Progressista, comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciutat de
Barcelona (1854).

El 1859 aconseguí una ordre reial per la qual era aprovat el seu projecte de reforma de Barcelona, que
motivà aspres polèmiques ciutadanes . Per aquell temps començà a recollir els materials per al seu estudi,
fonamental en la història de l'urbanisme, titulat Teoría general de la urbanización (1867).
En 1873-74 fou elegit president de la diputació de Barcelona, càrrec del qual dimití amb el cop d'estat del
general Pavía. Amb la salut consentida i en una situació econòmica difícil, per tal com el govern li devia els
honoraris, es traslladà al balneari de Caldas de Besaya, a Santander, on morí. L'any 1971, coincidint amb la
reimpressió de la seva Teoría general de la urbanización i la publicació de la seva biografia, les seves
despulles foren traslladades i enterrades al Cementiri Nou de Barcelona.
Font: Enciclopèdia Catalana
http://www.enciclopedia.cat
BORDERÍAS, Cristina
La Teoría del salario obrero y la subestimación del trabajo femenino en Ildefonso Cerdà
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001

ESTAPÉ, Fabià
Vida y obra de Ildefonso Cerdá
Barcelona: Península, 2001

Ildefonso Cerdá: el hombre y su obra


Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1959

LUNA I TOMÀS, Gonçal


Petita història d'Ildefons Cerdà
Barcelona: Mediterrànea, 1998

SORIA Y PUIG, Arturo.


Cerdá en el extranjero.
2C: construcción de la ciudad, núm. 13 (maig 1979),
pàg. 69-70
[Article]
http://hdl.handle.net/2099/5256

WEBS

Universidad de Castilla-La Mancha


http://www.uclm.es/cr/caminos/Actividades/Exposiciones/Noticias/cerda3.html



“Il·lús, utòpic, visionari. Tot això i més van dir els mateixos barcelonins d’Ildefons Cerdà en un principi,
després de veure el seu pla.”
Xavier Valls a Les paus amb Cerdà
Plaers d’Avui, núm. 142 (nov. 2008)

ARROYO, Mercedes.
Ildefonso Cerdà y el desarrollo del gas en Barcelona
Scripta Nova. Revista Electrònica de Geografía y Ciencias Socials, núm. 2 (abr. 1997)
[Article]
http://www.ub.es/geocrit/sn-2.htm

Materiales para una biografía


2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977),
pàg. 10-18
[Article]
http://hdl.handle.net/2099/5097

TARRAGÓ, Salvador
La última obra de Cerdá: un proyecto de comarcalización de la provincia de Barcelona
2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977),
pàg. 56- 61
[Article]
https://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/5312/1/Article11.pdf

WEBS

La Vanguardia. http://lavanguardia.encatala.net/
Dimarts 11 de juny de 1968, pàg. 47
Trobada la sepultura d’Ildefons Cerdà al cementiri de Barros, Santander.

Dimarts 2 de maig de 1974, pàg. 21


S’esmenten treballs realitzats per Cerdà que han passat més desapercebuts.

Des del moment que va ser dissenyat, l’Eixample va esdevenir el barri més emblemàtic de Barcelona. Ben
ràpidament va adquirir projecció internacional com a exponent del modrnisme, i actualment és l’eix
comercial i financer de la ciutat. Ha estat el protagonista del desenvolupament modern de Barcelona i
conserva entre els seus bastiments les empremtes d’una època de transformació social iniciada a mitjan
segle XIX.
Universitat de Barcelona
http://www.ub.edu/slc/borsa/itineraris/itinerari11.pdf

Barcelona Ajuntament Comisión especial de Ensanche


Memoria de la Comisión especial de Ensanche: [1925-1926]
Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1926

Barcelona Ajuntament Comisión especial de Ensanche


Memoria de la Comisión especial de Ensanche: [1927]
Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1928

Barcelona Ajuntament Comisión especial de Ensanche


Memoria de la Comisión especial de Ensanche [1928] por su presidente Rafael del Río del Val
Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1929

BERMEJO CARBAJOSA, Elisabet.


Els patis perduts de l’Eixample
Fitxes d’acolliment cultural, n. 11.
http://www.ub.edu/slc/borsa/itineraris/itinerari11.pdf

COROMINAS AYALA, Miquel


Los orígenes del Ensanche de Barcelona: suelo, técnica e iniciativa
Barcelona: Ediciones UPC, 2002

BARJAU, Santi
La formació de l'Eixample de Barcelona: aproximacions a un fenomen urbà
Barcelona: L'Avenç, 1990

Laboratori d'Urbanisme de Barcelona


Estudi de l'Eixample
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1983

PARICIO I CASADEMUNT, Antoni


Secrets d'un sistema constructiu: l'Eixample
Barcelona: UPC, 2008

PERMANYER, Lluís
L'Eixample: 150 anys d'història
Barcelona: Viena: l'Ajuntament, 2008

La rehabilitació de l'Eixample 1987-1991


Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Metro-3, 1993

SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel de


Los ensanches
Barcelona: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 1978. 2 Vols.
WEBS

Ajuntament de Barcelona. Districte de l’Eixample


http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290651641_290775856_1,00.html

La Vanguardia. Divendres, 3 de febrer de 1995, pàg. 4


http://lavanguardia.encatala.net/
Millores dels interior d’illa de l’Eixample.

XTEC
http://www.xtec.cat/fp/art/Vocabularis%20Oficis/DicVisualConst1.pdf





1999, urbanisme a Barcelona
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme, 1999

Arquitectura i urbanisme del segle XIX


Barcelona: Teide, 1987

Barcelona Ajuntament Àrea d'Urbanisme


Plans i projectes per a Barcelona 1981/1982
Barcelona l'Ajuntament 1983

Barcelona espai públic homenatge a Josep Maria Serra Martí


Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 1992

Barcelona in progréss [Fòrum Barcelona 2004, del 9 de maig fins al 26 de setembre de 2004 catàleg de
l'exposició]
Barcelona: Fòrum Universal de les Cultures, 2004. Lunwerg, 2004

Barcelona la segona renovació


Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996

Barcelona, transformació plans i projectes


Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008

CARRERAS I VERDAGUER, Carles


Geografia urbana de Barcelona espai mediterrani, temps europeu
Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1993

Congrés d'Història del Pla de Barcelona 2n 1985 Barcelona


Historia urbana del Pla de Barcelona actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a
l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985 presentació de [i.e.] Anna Maria Adroer i
Tasis
Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut Municipal d'Història, 1989-1990

La construcción de una ciudad


Barcelona: La Vanguardia, 2006

DELBENE, Giacomo
Proyecto BCN
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007

DELGADO, Manuel
La ciudad mentirosa: fraude y miseria del "modelo Barcelona"
Madrid: Catarata, 2007
DELGADO, Manuel
Elogi del vianant: del “model Barcelona” a la Barcelona real”
Barcelona: Edicions de 1984, 2005

Desde Barcelona arquitecturas y ciudad 1958-1975 [catálogo de la exposición]


Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2002

ESTEBAN I NOGUERA, Juli


El projecte urbanístic: valorar la perifèria i recuperar el centre
Barcelona: Aula Barcelona, 1999

GARCIA I ESPUCHE, Albert


Espai i societat a la Barcelona pre-industrial
Barcelona: La Magrana, 1986

Imatges del procés de transformació urbana: Barcelona 1987-1992


Barcelona: Ajuntament. Regidoria de Programació i Pressupostos, 1992

LLOBET LLOBET, Jaime


Urbanització i plantejament urbanístic: Barcelona,
1917-1936
[S.l.]: UPC, 1984
http://www.tdx.cat/TDX-0227108-154803

MARTÍ, Francisco
Barcelona ¿a dónde vas?
Barcelona: Dirosa, 1974

La metaciudad: Barcelona: la transformación de una metrópolis


Rubí: Anthropos, 2008

MUÑOZ, Francesc
Urbanalización paisajes comunes, lugares globales
Barcelona: Gili, 2008

La nueva Barcelona
Barcelona: La Vanguardia, 2006
QUEROL PIERA, Jordi
Descubrir la ciudad confidencias de un urbanista
Barcelona: Viena, 2005

Racons públics Concurs de participació ciutadana en el disseny de la ciutat


Barcelona: Ajuntament de Barcelona: FAD, 2004

RESINA, Joan Ramón


La vocació de modernitat de Barcelona auge i declivi d'una imatge urbana
Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2008

SAGARRA I TRIAS, Ferran


Barcelona, ciutat de transició 1848-1868 el projecte urbà a través dels treballs de l'arquitecte Miquel
Garriga i Roca
Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996

SANTACANA, Francesc
El planejament estratègic
Barcelona: Aula Barcelona, 2000

SARRIÓN I GUALDA, Joseph


L'Organització política del Pla de Barcelona abans de 1854 el règim constitucional
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000

SAURA I CARULLA, Magda


Història de l'Eixample: una metodologia de disseny
Barcelona: UPC, 1997

SUBIRÓS, Pep
Estratègies culturals i renovació urbana
Barcelona: Aula de Barcelona, 1999

Urbanismo en el siglo XXI: una visión crítica Bilbao, Madrid, Valencia, Barcelona
Barcelona: UPC, 2004

El vol de la fletxa Barcelona'92: crònica de la reinvenció de la ciutat


Barcelona: Centre de Cultura Contemporània: Electa, 1993

WEBS

Ajuntament de Barcelona. Urbanisme.


www.bcn.cat/urbanisme

La Vanguardia. Dimarts 3 de novembre de 1959, pàg. 1


http://lavanguardia.encatala.net/
Inauguració de les Jornades Urbanístiques de Barcelona que compren el Primer Congrés Nacional
d’Urbanisme, la commemoració del Centenari del Pla Cerdà i el Dia Mundial de l’Urbanisme

“La historia de la ciudad es la de su espacio público. Las relaciones entre los habitantes y entre el poder y la
ciudadanía se materializan, se expresan en la conformación de las calles, las plazas, los parques, los lugares
de encuentro ciudadano, en los monumentos. La ciudad entendida como sistema de redes o de conjunto de
elementos [...] que permiten el paseo y el encuentro, que ordenan cada zona de la ciudad y le dan sentido,
que son el ámbito físico de la expresión colectiva y de la diversidad social y cultural. Es decir que el espacio
público es a un tiempo el espacio principal del urbanismo, de la cultura urbana y de la ciudadanía. Es un
espacio físico, simbólico y opolítico.”
Font: Jordi Borja i Zaida Muxí.
El espacio público: ciudad y ciudadanía

Barcelona, transformació: plans i projectes


Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008

BARNADA LÓPEZ, Jaime


La ciutat com a diagrama de llocs públics
[S.l.]: UPC, 2002
http://www.tdx.cat/TDX-0115103-094219

Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris


Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008

Creating knowledge: innovationsstrategien im entwerfen urbaner landschaften= Innovation strategies for


designing urban landscapes
Verlag: Jovis, 2008

CUYÁS PALAZÓN, Mercedes


Urbanismo ambiental y evaluación estratégica.
[S.l.]: UPC, 2005
http://www.tdx.cat/TDX-0926106-111213

FULLAONDO ELORDUI-ZAPATERIETXE, Arkaitz.


Inserción y lógica de la inmigración extranjera en la ciudad. El caso de Barcelona.
[S.l.]: UPC, 2008
http://www.tdx.cat/TDX-0630108-111128

MARTÍ CASANOVAS, Miquel


A la recerca de les civitas contemporània. Cap a una cultura urbana de l’espai públic: l’experiència de
Barcelona (1979-2003)
[S.l]: UPC, 2004
http://www.tdx.cat/TDX-1019104-172234

RAMÍREZ CARRASCO, Francisco


Valoración de la congruencia espacial entre la actividad residencial y terciaria en el centro urbano de
Barcelona
[S.l.]: UPC, 2003
http://www.tdx.cat/TDX-0328103-112723

ROJAS LÓPEZ, José Refugio.


Espacio “privatizado”. El valor de privatizar un espacio público en zona urbana
[S.l.]: UPC, 2007
http://www.tdx.cat/TDX-0719107-104146

Trans(ient) city: urban landmarks, community life, urban lab


Barcelona: Bom, 2007

Typological formations: renewable building types and the city


London: Architectural Association, 2007
Per saber exactament a quines biblioteques es poden trobar aquests documents, podeu consultar
el catàleg col·lectiu de les biblioteques:
www.diba.cat/biblioteques

Guia elaborada per la


Biblioteca Fort Pienc