Guia de lectura
Amb el seu pla urbanístic, Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris
dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uniformement per a tots
els racons.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies
esbiaixades superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es
trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran
plaça, la de les Glòries Catalanes. Amb un gran rigor, va preveure el repartiment uniforme de zones de
serveis, com ara mercats, centres socials i esglésies, i uns grans parcs de districte.
Les illes no eren ben bé quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades es tallaven els angles
en forma de xamfrà. A l'interior de cada una només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de
l'espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d'alçada (16m.), ni
tampoc no havien de ser gaire profundes. Cerdà ho va establir així perquè considerava que la salut dels
ciutadans depenia de poder viure en unes cases ben il·luminades per en les quals circulés l'aire net dels
jardins que les havien d'envoltar per tot arreu.
Pel que fa als jardins, a més dels arbres dels carrers i els jardins de cada illa de cases, a cada barri es feia
un gran parc de quatre a vuit illes d'extensió. A més a més, a la zona del Poblet, avui barri de la Sagrada
Família, hi preveia un gran hipòdrom i un gran bosc a l'extrem de llevant de la ciutat, a la riba del Besòs.
Igualment es preveien tres hospitals fora de la trama de carrers.
Tot i que en aquell moment era difícil d'imaginar-se l'existència de l'automòbil, es va deixar carrers
espaiosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls.
En definitiva, Cerdà volia fer una ciutat per viure-hi en la qual s'evités l'amuntegament de cases de la
ciutat vella.
Ildelfons Cerdà,1859
Font: http://e-barcelona.org
Cerdà, ciudad y territorio: una visión de futuro: catálogo de la "Mostra Cerdà. Urbs i Territori",
Barcelona, 1994
Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. Madrid: Electa, 1996
CERDÀ, Ildefons
Teoría de la construcción de las ciudades: Cerdà y Barcelona
Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas: Ayuntamiento de Madrid. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, 1991
CERDÀ, Ildefons
Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de
Barcelona.
Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1968-1971. 3 Vols.
GARCÍA-BELLIDO, Javier
Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: la primera propuesta disciplinar de su estructura
profunda
Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 61 (abr. 2000)
[Article]
http://www.ub.es/geocrit/sn-61.htm
RUEDA, Salvador
Ildefons Cerdà: personalitat i ideología
Medi ambient: tecnologia i cultura, núm. 30 (oct. 2001)
[Article]
http://www.gencat.cat/mediamb/revista/rev30-4.htm
Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona Readings on Cerdà and the Extension Plan of
Barcelona Laboratori d'Urbanisme. Universitat Politècnica de Catalunya.
Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1992
WEBS
Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf
Històries de Catalunya.
http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc105964835.htm
ProEixample
http://www.proeixample.cat/4000/4100.html
La Vanguardia. http://lavanguardia.encatala.net/
Dimecres, 20 d’abril de 1881, pàg. 13, 18, 36, 41
Dilluns, 90 de juliol de 1883, pàg. 3
Dimecres, 8 d’agost de 1883, pàg. 7
Dimarts, 16 de febrer de 1886, pàg. 5
Dissabte, 25 de juny de 1994, pàg. 25
Ildefons Cerdà i Sunyer va nèixer a Centelles, Osona, el 23 de desembre de 1815 i morí a Caldas de Besaya,
Santander, el 21 d’agost de 1876.
Enginyer, urbanista i polític. Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on
s'havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l'alçament dels Malcontents el 1827.
Amplià estudis de matemàtiques i d'arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a
l'escola d'enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841. S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí
el grau de tinent d'una companyia de granaders. Com a enginyer de l'estat fou destinat, successivament, a
Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s'establí el 1849. Interessat en l'estudi de l'urbanisme, es relacionà
amb els medis progressistes i revolucionaris de Barcelona, influïts per les doctrines del socialisme utòpic
[...]. Centra els seus estudis sobre els problemes de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona, de plena
actualitat per causa de l'enderrocament de les muralles barcelonines, amb les possibilitats d'expansió urbana
que això representava. S'afilià al partit progressista i fou diputat a corts per Barcelona el 1850 i, durant el
Bienni Progressista, comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciutat de
Barcelona (1854).
El 1859 aconseguí una ordre reial per la qual era aprovat el seu projecte de reforma de Barcelona, que
motivà aspres polèmiques ciutadanes . Per aquell temps començà a recollir els materials per al seu estudi,
fonamental en la història de l'urbanisme, titulat Teoría general de la urbanización (1867).
En 1873-74 fou elegit president de la diputació de Barcelona, càrrec del qual dimití amb el cop d'estat del
general Pavía. Amb la salut consentida i en una situació econòmica difícil, per tal com el govern li devia els
honoraris, es traslladà al balneari de Caldas de Besaya, a Santander, on morí. L'any 1971, coincidint amb la
reimpressió de la seva Teoría general de la urbanización i la publicació de la seva biografia, les seves
despulles foren traslladades i enterrades al Cementiri Nou de Barcelona.
Font: Enciclopèdia Catalana
http://www.enciclopedia.cat
BORDERÍAS, Cristina
La Teoría del salario obrero y la subestimación del trabajo femenino en Ildefonso Cerdà
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001
ESTAPÉ, Fabià
Vida y obra de Ildefonso Cerdá
Barcelona: Península, 2001
WEBS
“Il·lús, utòpic, visionari. Tot això i més van dir els mateixos barcelonins d’Ildefons Cerdà en un principi,
després de veure el seu pla.”
Xavier Valls a Les paus amb Cerdà
Plaers d’Avui, núm. 142 (nov. 2008)
ARROYO, Mercedes.
Ildefonso Cerdà y el desarrollo del gas en Barcelona
Scripta Nova. Revista Electrònica de Geografía y Ciencias Socials, núm. 2 (abr. 1997)
[Article]
http://www.ub.es/geocrit/sn-2.htm
TARRAGÓ, Salvador
La última obra de Cerdá: un proyecto de comarcalización de la provincia de Barcelona
2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977),
pàg. 56- 61
[Article]
https://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/5312/1/Article11.pdf
WEBS
La Vanguardia. http://lavanguardia.encatala.net/
Dimarts 11 de juny de 1968, pàg. 47
Trobada la sepultura d’Ildefons Cerdà al cementiri de Barros, Santander.
BARJAU, Santi
La formació de l'Eixample de Barcelona: aproximacions a un fenomen urbà
Barcelona: L'Avenç, 1990
PERMANYER, Lluís
L'Eixample: 150 anys d'història
Barcelona: Viena: l'Ajuntament, 2008
XTEC
http://www.xtec.cat/fp/art/Vocabularis%20Oficis/DicVisualConst1.pdf
1999, urbanisme a Barcelona
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme, 1999
Barcelona in progréss [Fòrum Barcelona 2004, del 9 de maig fins al 26 de setembre de 2004 catàleg de
l'exposició]
Barcelona: Fòrum Universal de les Cultures, 2004. Lunwerg, 2004
DELBENE, Giacomo
Proyecto BCN
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007
DELGADO, Manuel
La ciudad mentirosa: fraude y miseria del "modelo Barcelona"
Madrid: Catarata, 2007
DELGADO, Manuel
Elogi del vianant: del “model Barcelona” a la Barcelona real”
Barcelona: Edicions de 1984, 2005
MARTÍ, Francisco
Barcelona ¿a dónde vas?
Barcelona: Dirosa, 1974
MUÑOZ, Francesc
Urbanalización paisajes comunes, lugares globales
Barcelona: Gili, 2008
La nueva Barcelona
Barcelona: La Vanguardia, 2006
QUEROL PIERA, Jordi
Descubrir la ciudad confidencias de un urbanista
Barcelona: Viena, 2005
SANTACANA, Francesc
El planejament estratègic
Barcelona: Aula Barcelona, 2000
SUBIRÓS, Pep
Estratègies culturals i renovació urbana
Barcelona: Aula de Barcelona, 1999
Urbanismo en el siglo XXI: una visión crítica Bilbao, Madrid, Valencia, Barcelona
Barcelona: UPC, 2004
WEBS