Memoria de Prácticas E.F.

MEMÒRIA DE
PRÀCTIQUES
Educació Física i la seva Didàctica
Components del grup:

Valentina Ruíz López
Paula Grey Merino
Noelia Galindo Martínez
Marga Aguiló
Catalina Amer Alemany
Grup: 4
Sessió 1. Activitats recreatives.
1. Q
uè hem aprés avui amb aquesta sessió pràctica?
Amb aquesta sessió hem après lo següent:

● En primer lloc, hem vist que els hàbits son importantíssims a qualsevol àmbit, per
tant, els nostres alumnes han de tenir uns hàbits per poder facilitar les classes i no perdre
temps. Per exemple quan iniciam la sessió, quan veuen que el professor va cap al centre de la
pista, ja hi han d’anar tots i seure en cercle en silenci per poder començar la sessió, així no
perdem temps cridant-los i fent-los callar, això és un hàbit.
● En segon lloc, la millor manera d’organització per a començar la classe és que

l’alumnat es trobi assegut al terra fent un cercle per així poder mantenir control i contacte
visual amb tots.
● En tercer lloc, realitzar presentacions de forma grupal i individuals per a que tothom
es conegui, començar a agafar confiança i no desinhibir-se. Això ho hem fet donant-nos tots
la mà i cridant ben fort el nostre nom
● En quart lloc hem après a activar a l’alumnat de manera lúdica, canviant els mètodes
tradicionals, donant sentit a totes les activitats, aconseguint que aquests es diverteixin. A més
a més, hem descobert la importància de limitar l’espai per a realitzar les activitats per tal de
que l’alumnat no faci esforços innecessaris i s’aconsegueixi l’objectiu desitjat.
● També hem descobert tècniques per variar el nivell de dificultat en els jocs,
mitjançant mètodes com poden ser: variar el límit de l’espai, introduir competències pròpies
d’altres àrees com poden ser operacions matemàtiques o altres llengües com per exemple en
el joc en el que feim un cercle i tiram la pilota dient un numero, podia ser una suma o fer-ho
amb anglès. Una altra manera pot ser variar la grandària, el pes, la forma de la pilota o del
material utilitzat.
Un dels aspectes que cal destacar és l’autonomia que hem de donar a l’alumne, permeten que
aquest pugui triar la manera de realitzar l’activitat entre un conjunt de tècniques aportades pel
professor.
Un principi que hem après és que no es pot excloure a ningú, per això hem conegut el joc
com la dels paquets. Els mateixos alumnes fan agrupaments i han de cercar el mètode per a
que ningú quedi sense grup. A partir d’aquests agrupaments es poden realitzar diferents
activitats.
En quart lloc hem observat que les activitats d’aquesta matèria es poden relacionar amb la
realitat dels nins, per exemple, en el cas de l’activitat del dimoni surt a caçar. Aquesta
activitat es pot realitzar per Sant Antoni. Així que és adequat relacionar les activitats amb el
moment en que es duen a terme i amb la cultura.
Els jocs de relaxació poden ser molt adequats per a concloure sessions, per aconseguir climes
adequats per a realitzar noves activitats que suposin grans canvis, o no, d’activació.
Finalment hem descobert que amb el material adequat, aquest pot ser únicament un, es poden
realitzar moltes activitats que enriqueixin a l’alumnat.
És el cas del paracaigudes, en el que l’alumne pot desenvolupar habilitats físiques, pot
relacionar-se més amb els seus companys, pot relaxar-se, pot desenvolupar habilitats
cooperatives i a més a més, passant molt de gust, que és primordial en aquesta edat.
2. C
om ens sentíem durant la sessió?
Al principi de la sessió, si pensam que era la primera sessió del grup, i la primera sessió que
vivim a magisteri, direm que tothom estava espectant, un tant nervios i si hem d’específicar
en el nostre grup direm que amb moltes ganes, perquè ja necessitavem una assignatura
dedicada a l’esport, que és el que més ens agrada! La sessió es va dividir en 3, l’activació, la
part principal i la teorització o tornada a la calma. Durant l’activació el sentiment era casi
inexistent, molta tensió esperant a veure com es conduirà la classe, però a traves de les
activitats proposades tothom es va anar amollant i deixant veure tal i com és, sense por ni
vergonya. Quan ha acabat el periòde d’activació, el nostre cos i la nostre ment ja estan
preparats per afrontar la sessió, ja ha canviat el nostre estat d’ànim des de que hem entrar a la
sessió, hem començat a jugar, pensar i divertir-nos. Comença la part principal amb una serie
de jocs, ja esteim desfermats, amollam tota l’adrenalina que no podem alliberar a les aules
normalment, la sensació es que no volem que s’acabi l’hora i mitja (que a nosaltres ens
sembla que és massa poc temps d’Educació física, i hi hauria d’haver 1 hora i mitja al dia!).
La tornada a la calma o teorització és el moment en que ens relaxam i baixam les pulsacions
un altre pic, encara que en voliem més, estam cansats i ens ve bé per relaxar-nos. Quan acaba
la sessió ens anam a la dutxa amb la sensació de que ens hem buidat, que ens hem divertit a la
sessió i de que frissam de que torni a ser dijous.
3. C
om podem relacionar la sessió amb els continguts teòrics explicats a l'aula?
Està totalment relacionada, a la sessió pràctica del dimarts, ens van explicar com estructurar
una sessió , ho descrivim en les següents parts:
Activació: el mestre pren la iniciativa, ens dona la benvinguda a tots, ens explica en què
consistirà la sessió i quins són els seus objectius (sempre hem de saber l’objectiu de la
sessió). El mestre cercarà dur a la pràctica la disponibilitat cognitiva, motriu i afectiva
mitjançant activitats i jocs, relació amb els objectius proposats.A la pràctica el professor ens
ha cridat perquè anassim tots al centre de la pista ens ha donat la benvinguda, ens ha explicat
el que voliem treballar, les parts de la sessió i els objectius. L’activació és per “possar en
marxa” el cos, a nivell de ment, a nivell fisic i nivell emocional, això ho vam aconseguir a
través dels jocs d’activació, el nivell emocional és progressiu a través de tots els jocs, el
nivell físic també, i el nivell mental és a través dels jocs que ens fan pensar, els que és diuen
“integrals”.
Part principal: Entre 5 i 7 activitats (dinàmiques, participatives, integradores, a fi

d’aconseguir els objectius marcats i incrementar l’educació de l’alumne) Totes les tasques
han de tenir el mateix objectiu especific.
- L’alumne protagonista del seu aprenentatge ; tots nosaltres hem estat protagonistes,
no hem deixat de banda a ningú, el professor, un moment donat ens ha deixat sols.
- Llibertat d’acció: dintre d’unes condicions, ens podem moure en llibertat durant tots
els exercicis.
- Responsabilitat: Hem de ser conscients de nosaltres mateixos i dels nostres companys.
Teorització: No vam tenir temps de fer aquesta part de la sessió
4. V
alorar la sessió a nivell global per part del grup (aportacions constructives)
Per al nostre grup, ha estat una sessió divertida, on hem disfrutat, i hem après bastant.
Sobretot, en com tractar als alumnes, el detall de mai donar l’esquena a cap alumne, realitzar
jocs que no eliminin a cap alumne i tots puguin seguint participant a nes joc. Una de les altres
coses que hem valorat molt positivament, sòn els jocs que varem realitzar amb el
paracaigüdes, ja que cap membre del grup sabia que és podien fer tantes diversitats de jocs
amb ell. Per acabar, voliem destacar el bon ambient que va conseguir el professor, ja que
quasi tots domes conexiem a una part petita del grup, per motius de canvis de grup, i a travès
dels joc d’activació i de les activitats que varem fer a la sessiò ens varem conèixer tots bastant
mès.
UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 13 de febrer
Instal·lació: Pavelló
Material: Antifaç
Competències bàsiques:
● Competència en el coneixement i interacció del món fisic.

● Competència autonomia i iniciativa persona.
● Competència social i ciutadana.
● Competència aprendre a aprendre.
● Competència matemàtica.
Objectius específics:
- Presentació del mestre i dels alumnes.

- Coneixer-se i relacionar-se amb els companys.
- Entendre la dinamica dels jocs cooperatius.
- Treballar nocions topològiques bàsiques (dreta, esquerra,...)
- Participar activament en les activitats.
- Treballar la memòria, atenció i concentració.
- Cohesionar el grup.
Descripció de la tasca Representació gràfica

ACTIVACIÓ
ONA DE NOMS:
En cercle, amb les mans agafades,

comencem a fer una ona de noms cridant el
nostre nom. Alternam la direcció primer cap
a la dreta i després cap a l’esquerra.
1,2,3 CRIDAR EL NOSTRE NOM:
En la mateixa posició anterior, avençem 2

passes i tots a la vegada cridem el nostre
nom. Repetim amb 5 passes, junt amb tot
el grup i cridant més fort cada vegada.

ACTIVITATS
FICAR MA:
El professor anava dient diferents

característiques de cada un per tal de que
resultesin finalment parelles mes o menys
del mateix pes i estatura. Va començar
dient que ens ajuntesim per color d’ulls,
tamany de mà,... el darrer que va dir era
que ens ajuntesim per pes i estatura per tal
de poder crear figures a la proxima activitat.
FIGURES:
En parelles (les quals havien resultat de

l’activitat anterior) els alumnes havien
d’anar formant diferents formes
acrobàtiques.
PISSARRA MÀGICA:
En parelles de nen i nena els alumnes

s’han d’escriure diferents lletres a l’esquena
i ho han d’anar endivinant mutuament. Per
tal de posar una mica més de dificultat,
després s’escrivien paraules d’una sílaba o
dibuixos.
CONFIANÇA:
En parelles de dos, les mateixes que a

l’activitat anterior, amb un antifaç es realitza
un joc de confiança el qual consisteix en
que els alumnes vagin caminant al voltant
del pavelló i un d’aquests amb els ulls
tapats. Al mitj de l’activitat ens van canviar
la parella i el que duia el ulls tapats haia
d’endivinar qui era el seu nou company.
Després els rols canviaven.

TEORITZACIÓ
Temps total de la sesió:
5. P
roposta d’activitats
UD: Activitats recreatives Nivell: Ed. Primària Data: 13/02/2016
Instal·lació: Poliesportiu
Material: Pilotes, pals, mocador i paracaigudes.
- Competència en el coneixement i interacció del món físic
- Competència matemàtica
- Competències socials i cíviques
- Competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
- Competència aprendre a aprendre
1. Presentar-se mestre i alumnes

2. Coneixer-se i relacionar-se amb els companys
3. Entendre la dinàmica dels jocs cooperatius
4. Treballar nocions topològiques bàsiques
5. Participar activament en les activitats
6. Treballar la memòria, atenció i concentració
7. Cohesionar el grup

ACTIVACIÓ
Primera activitat: per coneixer-mos tots

començarem amb el joc de la pilota. Amb
aquest joc intentarem que ens coneixem
tots dient el nostre nom i passant-li a algú.
Una vegada l’hem dit, ens hem d’asseure al
terra. (10 minuts)
Segona activitat: Farem un cercle entre

tots els alumnes i la persona que té la pilota
haurà de dir el nom de la persona que té a
la dreta i a l’esquerre i posteriorment dir és
seu, per a després passar-li la pilota a algú
altre. (10 minuts)

ACTIVITATS (part principal)
Tercera activitat: Agafarem entre tots els

alumnes una corda llarga. Llavors, sense
que la corda toqui el terra, els alumnes
hauran de col·locar-se per ordre alfabètic.
Això provocarà que hagin de passar pel
costat dels companys i anar dient el seu
nom. (10 minuts)
Quarta activitat: En un espai limitat

l’alumnat ha de córrer. El professor dirà
nombre 1, 2 o 3 i l’alumnat haurà de
realitzar un moviment o un gest. En el cas
del nombre 1 hauran d’aixecar una cama
(la que vulguin), en el cas del nombre 2
hauran de fer una mamballeta i en el cas
del nombre 3 hauran d’aixecar una ma (la
que vulguin). (10 minuts)
Cinquena activitat: Hi ha una zona
limitada dividida en tres parts iguals, cada
part és una zona: l’aire, la terra o la mar. El
professor ha de dir un animal o un element
que es pugui trobar en una de les zones i
l’alumne s’hi ha de situar corrent. (10
minuts)
Sisena activitat: Tot l’alumnat té peto i se’l

col·loquen a la part de darrera del cos.
Entre tot l’alumnat s’han d’anar llevant el
peto D’aquesta manera guanya la persona
que més temps l’ha portat. Quan es lleva
un peto s’ha de deixar al terra. (15 minuts)
Setena activitat: Ens situem a un espai

limitat i l’alumnat ha d’anar corrent. Una
persona és la que ha de tocar a l’altra
persona i quan la toca aquest queda
paralitzat amb les cames obertes. Per a
que aquest es salvi, un company ha de
passar entre les seves cames. És una
variant del joc STOP. (10 minuts)

TEORITZACIÓ (tornada a la calma)
Vuitena activitat: Amb música relaxant,

l’alumnat s’ha d’anar movent per una zona
limitada, amb els ulls tancats, aconseguint
un clima de tranquil·litat. (5 minuts)
Novena activitat: L’alumnat ha d’estar

tombat al terra, amb els ulls tancats, i el
professor va contant una història, fent
que l’alumne imagini la història i es relaxi.
Una vegada l’alumnat ja ha arribat al clima
adequat, el professor va fent que es vagi
aixecant i finalitzi la sessió. (5 minuts)
Desena activitat: Realització d’una sèrie

d’estiraments dels músculs empleats durant
la sessió. (5 minuts)
Temps total sessió: 1h 30min

Sessió 2:
UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 20 de Febrer
Material: paracaigudes, pilotes diverses, post-its i boligrafs

- Competència autonomia i iniciativa personal
- Competència social i ciutadana
- Descobrir nous jocs amb materials nous

- Participar activament en les activitats
- Desenvolupar estratègies cooperatives amb paracaigudes
- Millorar la percepció corporal
- Millorar la coordinació ocolomanual
- Conèixer i relacionar-mos amb els nostres companys
- Treballar la memòria, atenció i concentració
- Cohesionar el grup

ACTIVACIÓ

ACTIVITATS
1. Post-it: cadascú havia d’escriure a
un post-it una ciutat, un hobby i un
deport i l’havia d’aferrar al front d’un
company i xerrant entre nosaltres a
través de preguntes haviem
d’endivinar quina era la ciutat, el
hobby i el deport que duiem cada un
al front.
2. Pilota: en parelles de nin i nina i
amb una pilota cadascú de les
parelles, sense utilitzar les mans
haviem d’anar posant la pilota a les
parts del cos que el professor ens
anava dient.
3. Paracaigudes: en cercle agafem el
paracaigudes

TEORITZACIÓ
Temps total de la sesió: 1 hora i 30 min

Sessió 3: equilibri
1- Què hem aprés avui amb aquesta sessió pràctica?
En aquesta sessió hem après que hem de definir bé els espais per a dur a terme les activitats.
Si l’espai és gran, augmenta la despesa física i disminueix l’atenció mentre que si l’espai és
més petit, hi ha més participació i implicació per part dels alumnes.
Hem de destacar que ens ha cridat l’atenció la importància d’utilitzar els dos tipus d’espais ja
que amb això es pot aconseguir analitzar l’alumnat i les seves conductes, conèixer-los millor.
Després, quan vàrem jugar al pilla-pilla per les línies mos vam activar i amollar i en quant a
les activitats que vàrem realitzar per parelles, vàrem aprendre que hi ha moltes variacions per
treballar l’equilibri. A més a més, després vàrem treballar l’equilibri en grups sobre bancs
suecs on mos havíem de col·locar per diferents factors que deia el professor sense baixar-se
dels bancs.
2. Com ens sentíem durant la sessió?
Ens vàrem sentir generalment bé durant la sessió ja que hi participàvem activament tot i que a
estones vàrem sofrir sentiments de “por” per dir-ho així, ja que vàrem haver de passar per
damunt un banc suec amb les indicacions del company mentres passàvem amb els ulls
tancats. A més a més, a les estacions ens vam divertir moltíssim ja que per exemple, tot i la
dificultat dels pedalos, eran molt divertits, així com amb els carretons aquells on ens
estiràvem amb cordes.
Però, a l’hora de fer les activitats en grup, hi ha que destacar la gran cooperació que hem
tingut entre tots els del grup per a fer-ho el millor possible.
3. C
En primer lloc, en relació a l’equilibri podem destacar l’activitat que vàrem dur a terme amb
els bancs suecs. Aquesta consistia en dividir-nos en grups petits, a cada banc hi havia un
grup, i cada membre havia d’anar passar pel banc un a un repetint el moviment del primer,
com per exemple, anar a quatre grapes o anar ballant per tal de passar tot el banc. El tipus
d’equilibri d’aquesta activitat seria l’equilibri que es realitza durant el moviment, ja que
havíem de passar pel banc mantenint l’equilibri mentre estàvem en moviment.
A més a més, podem destacar l’activitat dels miralls. Aquesta activitat consistia en que el
subjecte havia de realitzar moviments d’equilibri. La seva parella, situada en front d’aquest,
el que havia de fer era imitar-lo. L’objectiu del subjecte que determinava els moviments,
havia de fer que el seu company perdés l’equilibri. Aquesta activitat la podríem relacionar
amb els factors que determinen l’equilibri, en aquest cas als canvis en la mida de base de
sustentació, ja que la persona que feia perdre l’equilibri anava reduint la seva base per tal que
l’altre perdés l’equilibri.
D’altra banda una manera de realitzar també l’equilibri en parelles va ser realitzar les
activitats on els dos aguantaven l’equilibri depenent l’un de l’altre. Aquesta activitat la
podríem relacionar amb la ubicació del centre de gravetat, ja que en mourer-mos, el centre de
gravetat canviava.
A més, vàrem treballar l’equilibri al realitzar un circuit que constava de quatre estacions. La
primera consistia en fer equilibris amb objectes, on treballàvem la ubicació del centre de
gravetat de l’objecte. La segona consistia en utilitzar uns pedals per tal de mantenir l’equilibri
quan avançàvem o retrocedíem, aquesta activitat es podia fer en parelles o individualment. En
aquesta segona prova realitzàvem l’equilibri durant el moviment. La tercera consistia en jugar
al Twister, on treballàvem l’equilibri en una determinada posició, la duració en les posicions i
els canvis d’ampliació i reducció de la base. Finalment, a la darrera ens posàvem en parelles i
utilitzant un carretó fermat amb una corda, un es posava al carretó i l’altre l’estirava amb la
corda. En aquesta activitat, treballàvem l’equilibri durant el moviment així com també els
canvis en la velocitat i en el ritme.
Per tant, relacionant tot això amb el Bloc 1 de continguts en el qual es treballa la estructura
d’una sessió de Educació Física, es pot observar que les activitats que vàrem fer varen
dividir-se en 3 parts de la sessió: Activació, activitats i teorització. A més a més, es varen
utilizar els 3 principals elements d’una sessió d’educació física que són el cos, el moviment i
la relació entre aquests dos.
4. V
La sessió va ser molt divertida, ja que els exercicis ens varen pareixer molt adequats i
dinàmics. Durant tota la sessió, encara que qualque moviment era complicat, ens ho varem
passar molt bé. Durant alguna activitat com la que un havia d’aseure-se dins una petita
plataforma, i un altre l’estirava amb una corda, varem intentar fer-lo per parelles i de maneres
diferents.
Cal destacar, la dificultat d’un dels darrers exercicis, en que 4 o 5 persones es trobaven de peu
a un banquet i en fila. Segons les persones que es trobaven en el grup, era molt complicat per
la diferència de pes i d’altura.
UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 27-02-2017
INSTAL·LACIÓ: Pavelló
MATERIAL: Marcadors de camp, bancs suecs, pilotes diverses, sacs


- Competència social i ciutadana.
- Competència en el coneixement i en la interacció del mon fisic.
Objectius:
- Prendre consciencia de les diferents possibilitats de moviment del nostre propi cos
en equilibri.
- Equilibrar objectes: estàticament i en moviment.
- Modificar les bases de sustentació.
- Requilibrar el cos desprès de realitzar una acció o empenta.
Activació teòrica 5’
Salutació i presentació dels objectius a complir en el desenvolupament de la sessió
Activació pràctica 15’
Desplaçar-se per sobre les línies cap a davant, darrere,

lateralment.
Activitat 20’
Joc de persecució el «comecocos»
Marcador de camp al cap, desplaçar-se sense que caigui

a terra, molestar el company, intentant amb un toc suau
fer-lo caure.
Imitar la postura del nostre company i mantenir-la uns

segons.
Equilibrar objectes
Amb diferents parts del cos i forma individual,
estàticament i després en desplaçament.
Desplaçar-se en parelles amb una pilota i intentar que no

caigui la pilota. Canviar amb una pilota d'escuma, tennis,
amb bot a terra, etc. La mateixa activitat amb una pica
Elevació de la base de
sustentació Utilitzant els bancs, anar d'un costat a l'altre
del banc de diferents formes.
Equilibrar una pilota amb la mà mentre passem per sobre

del banc, sense que caigui, de diferents formes. Passar
donant la mà a 2 companys un a cada costat amb els ulls
tancats. Passar de dos en dos, un davant l’altre amb les
mans agafades (si cal es poden arravatar a la paret per
donar més seguretat o, en passar un company, donar-li
la mà)
Utilitzar pedaladors amb ajudes Peus
gegants amb cordes
Posteriorment, revisem les activitats realitzades i si hem

complert els objectius proposats a l'inici.
Teorització 5’
1, 2, 3 Picar paret
Amb els marcadors de camp al cap (cons), 2 se situen a
l'altre costat de les pistes i es van girant a la veu del
company que ho du, si cau el marcador o el company veu
que s'estan movent tornen a començar, fins a arribar a la
nostra posició.
Observacions. De la posició estable del cos hem passat de tenir un conjunt de sensacions i
impressions proporcionada per la visió, l'aparell vestibular de l'oïda interna i la sensibilitat interna
que permet a les persones mantenir-se i moure normalment. Hem treballat de forma individual i per
parelles, utilitzant materials per equilibrar tant estàticament com dinàmicament. Valorar si s'han
complert els objectius de la sessió amb les activitats realitzades.
5. P
UD: Equilibri Nivell: Ed. Primària Data: 27/02/2017
Material: Bancs suecs, pedalos, tables amb rodes, twister, cordes, bosu, pilotes i
sacs.
- Competència social i cívica
- Competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
- Competència en el coneixement i en la interacció del món físic.
1. Prendre consciència de les diferents possibilitats de moviment del nostre cos en
equilibri.
2. Equilibrar objectes: Estàticament i en moviment.
3. Modificar la base de sustentació. (Amplada-alçada)
4. Reequilibrar el cos després de realitzar una acció o empenta.
ACTIVACIÓ
Primera activitat: Es delimita una àrea i

els nins van movent-se dins aquesta àrea
mentre sona una música. Quan el mestre
aturi la música, els alumnes han de quedar
quiets, aguantant l’equilibri en la posició
que es trobaven quan es va aturar la
música. Quan la música torni a sonar, s’han
de tornar moure i així successivament. (5
minuts)
Segona activitat: Es formen grups de 10

alumnes aproximadament. Cada grup
s’ajunta en cercle i s’agafen de les mans.
Així, s'aniran voltant en cercle al ritme que
digui la mestre cap a la dreta o cap a
l’esquerra. Quan el mestre o trobi
convenient, dirà “VA”. En aquest moment,
els nins es quedaran quiets intentat
mantenir l’equilibri sense moure’s. (10
minuts)

Tercera activitat: Els alumnes en parelles

es col·loquen un davant l’altre aguantant-se
per les espatlles l’un a l’altre. Es posaran a
peu coix i han d’intentar aguantar l’equilibri,
però fer que el seu company el perdi. (10
minuts)
Quarta activitat: Els alumnes es repartiran

per una àrea determinada per el professor
amb un objecte sobre el cap, per exemple
un con. Els alumnes s’aniran movent i
realitzant tot el que digui el mestre sense
que els hi caigui l’objecte que duen al cap.
Els moviments poden ser: caminar, córrer,
acotar-se, anar a peu coix i moure’s de
manera lateral. (10 minuts)
Cinquena activitat: Farem grups de 5/6

alumnes. Es durà a terme una cursa de
relleus, però a quatre potes i portant una
pilota damunt l’esquena sense que aquesta
caigui enterra. Per a que no sigui tan difícil,
la pilota se la podran posar dins la
camiseta. (10 minuts)
Sisena activitat: Es faran 4 grups en total,

on cada grup haurà de realitzar una cursa
de relleus. Cada alumne durà a la boca una
cullera de plàstic amb una pilota de
ping-pong i haurà de mantenir l’equilibri
perquè la pilota no es caigui. Si l’objecte es
cau, s’haurà de tornar a començar fins que
arribi al següent company. Es pot realitzar
amb altre material, com cons al cap, etc.
(15 minuts)
Setena activitat: Jugar a pilla-pilla però

amb sacs en un espai limitat. La persona
que pilla duria un peto a la mà i en pillar
algú li hauria de donar. (10 minuts)
Vuitena activitat: Anar amb xanques

(“zancos”) tenint obstacles per evitar i
mantenir l’equilibri en tot moment. (10
minuts)

Novena activitat: Cada alumne tindrà una

pica i de manera lliure l’haurà de mantenir
sense que toqui el terra. Poden utilitzar
peus, cames, braços, palmell de la mà, etc.
(5 minuts)
Desena activitat: Realització d’estiraments
per parelles en les que també es treballi
l’equilibri. Per exemple, estirar quadriceps
de peus aguantant-se un alumne davant
l’altre o estirar els isquiotibials agafant el
peu del company. (5 minuts)

Sessió 4:
UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 13 de Març
Material: pilota ( de mato), petos, cons.

- Experiment ar l’ elaboració de tasques significatives

- Experimentar la progessió en l’explicació d’una activitat
- Experimentar exemples de coeducació i interdisciplinarietat
- Experimentar la reinterpretació dels jocs - als jocs preesportius i
canviant les regles perque sigui educatiu

ACTIVACIÓ

ACTIVITATS
1. Jocs de paquets: previament
caminar per linies i juntar-se
ràpidament amb la parella amb una
característica física; igual color
d’ulls, de peu, etc. Per acabar en
parelles del mateix pes, altura i
sexe.
2. Jocs de lluita amb les parts de cos.
3. Joc de come cocos progressiu
acabant amb bot i passada
4. Jocs preesportius: l’aranya, les deus
pasades i mato.
TEORITZACIÓ
Temps total de la sesió: 1 hora i 30 min

Sesió 5: habilitats bàsiques
Material: Pilotes variades, xarxes, porteries, cons i discs voladors.
● Competència en el coneixement i interacció del món fisic.

● Competència autonomia i iniciativa persona.
● Competència social i ciutadana.
● Millorar els llançaments, les recepcions i els colpeigs.

● Treballar els conceptes següents: línia de passada, superioritat numèrica.
● Protegir i mantenir la pilota.
● Desmarca-se cercant espais lliures.
● Cooperar amb els companys per aconseguir objectius comuns.
Descripció de la tasca Representació
ACTIVACIÓ TEÒRICA 5’: Tots els membres del grup s’asseuen en gràfica
cercle amb el mestre, es fa una explicació- demostració de què és el
que s’ha de fer a cada estació
Estació 1. Ultimate (disc volador)
2 grups de 4 jugadors; un té la possessió del disc, l'altre, defensa;

el portador del disc no es pot moure, només passar-lo. L'objectiu
serà avançar i rebre el disc a la zona de puntuació a través d'una
passada, l'equip que ho faci aconseguirà un punt.
Hi ha 2 franges, 2 zones de puntuació, una defensada per cada

equip. No es permet el contacte físic.
Estació 2. Hoquei pista (floorball)
Situació real de joc de 3X3, amb dues porteries on s'ha de marcar

gol. El camp es divideix en dues zones, una per al defensor, l’altra,
per a l'atacant. Cercar passades en profunditat al company de la
zona de davant, o zona atacant, per intentar fer gol.
Descripció de la tasca Representació

ACTIVITATS gràfica
Estació 3: Bàsquet:
Llançament de diferents distàncies, tres tirs de cada distància.
Situació d’1x1, intentar mantenir la possessió de la pilota. Després,

el mateix, però amb entrada a cistella, per intentar anotar.
Situació de 2X1 amb entrada a cistella. Situació de 2X2 amb

cestella.
Estació 4. Vòlei amb xarxa
Dos grups de 3 jugadors; intentar fer tres tocs i sense cap cop
descendent puntuar. Farà punt l’equip que tingui el servei. Es pot
donar a la pilota amb qualsevol part del cos
Temps total de la sesió: 1h 30’
Sessió de ball: 6
1. Q
Durant aquesta primera sessió de ball hem après una sèrie de passes mitjançant la imitació. El
professor ens ha ensenyat moviments que nosaltres havíem de realitzar posteriorment.
Primerament ens ha ensenyat la base per poder començar a ballar, i una vegada que la base
ens sortia a la perfecció ens ha ensenyat diverses figures, amb un grau de dificultat major
cada vegada.
El tipus de ball que ens han ensenyat ha estat el chacha, un ball de saló. Ens ha demanat que
ens poséssim per parelles, un davant l’altre. El professor preferia que les parelles fossin
mixtes, però pel número disparell de nins i nines, moltes nines han hagut d’assumir tant el rol
de nin com el de nina.
El ritme del cha-cha-cha és lent i pausat, per això les passes que havíem de seguir eren més
fàcils i còmodes per a tots. Per dur un ritme correcte i no perdre’ns el professor ens ha dictat:
‘un, dos, cha-cha-cha). A mesura que el professor ens anava ensenyant figures diferents, es
passejava al devora nostra i ens observava per comprovar si ho féiem bé o ajudar-nos si ho
necessitàvem. A més a més, el professor ens donava llibertat per practicar les passes del ball i
ell ens donava un feed-back individual o grupal, si lo que s’havia de corregir
Cada vegada que apreníem una figura i ens sortia bé el professor ens posava una cançó lenta
per poder practicar. A continuació, canviava la cançó a un ritme més ràpid i ens havíem
d’adaptar a aquest ritme nou. Això requeria una gran concentració i coordinació amb les
nostres respectives parelles, ja que un dels aspectes importants en el ball, és coordinar el
moviment del nostre cos amb la música que ballem.
2. C
Al principi de la sessió quasi tots nosaltres estàvem avergonyits, tímids, dit amb unes altres
paraules, estàvem ‘freds’ entre nosaltres. Per a la majoria era una activitat que no coneixiem
i, per tant, no ens era fàcil amollar-nos i començar a ballar com si res. Però una vegada
acabats els exercicis previs al ball, com el d’imitació i el joc del mirall, ens va ser més fàcil
començar a ballar ja que ens havíem amollat més i havíem perdut un mica la vergonya.
Estàvem agust amb la nostra parella, ja que la majoria havia escollit al seu amic/amiga per
poder ballar amb més seguretat. Al principivarem tenir errors de coordinació, ja que no
haviem ballat molt durant la nostra vida un cha-cha-cha. Però gràcies a les pràctica, i als
“feed-back” del professor ho varem corregir i la veritat es que varem donar un molt bon
rendiment i varem quedar molt satisfets. Sincerament, pensavem que seria una sessió avorrida
ja que no ens agrada ballar, pero varem disfrutar molt amb el blues. , com és lògic, a alguns
els va costar una mica agafar els primers passos, però repetint-ho una sèrie de vegades tots ho
vàrem aconseguir. Després, quan ja ens defensàvem amb la base, és quan el professor va
afegir les figures, que poc a poc vam anar realitzant.
De tant en tant el professor ens feia canviar de parella, ja que en el ball és important per no
acostumar-se a una mateixa persona. El fet de canviar ens dificultava un poc, ja que cada un
ballava a la seva manera i duia el seu ritme com podia, però així qui millor ballava ajudava a
aquell que més li costava. A més, també ens ajudava a relacionar-nos més amb companys que
alomillor coneixiem poc o directament no haviem tengut cap contacte amb ell.
4. V
Com a grup podem dir que ha estat una sessió bastant divertida i entretinguda, hem disfrutat
de ballar amb la nostra parella allò que ens ensenyava el professor. En tot moment hem estat
atents a la seva explicació, per després poder posar-ho en pràctica i, poc a poc, aconseguir
que ens sortís bé. Quan ballàvem hem estat molt concentrats amb les passes, de fet el
professor sempre ens cridava l’atenció quan miràvem al terra, i hem estat coordinats amb la
nostra parella per a poder fer totes les figures correctament. Finalment, els canvis de parella
que feia el professor ens han afavorit tant per seguir un ritme ajudant o sent ajudat pels
nostres companys, tant per coneixer-mos més entre nosaltres.
MATERIAL: El propi cos.
- Competència en el coneixement i la interacció del món físic
- Competència matemàtica
Objectius:
- Viure les capacitats expressives
- Experimentar les capacitats sociomotrius
- Ajustar el propi moviment al dels companys
- Ajusta el moviment a un tempo
- Millorar les capacitats perceptives i d’estructuració de l’espai
- Cohesionar el grup
Descripció de l’activitat:
Salutació i presentació, explicar que com que tots sabem caminar, també tots podem
ballar. Ens iniciarem amb un ball molt senzill, com el cha cha cha.
Joc del mirall: Ens col·loquem per parelles mixtes,

sempre que es pugui, i copiem els moviments que
realitza el nostre company i després canviem el
paper
Activitat 30’
Imitar moviments
Copiem els moviments de l’educador (els passos que
fa), els homes comencen amb el peu esquerre i les
dones amb el dret. Inventam un joc fàcil perquè
s’animin i no tinguin dificultats per iniciar-se al ball.
Nins: Mà dreta a la cintura de la nina.
Nines: Mà esquerra a l’espatlla del nin.
Les mans que queden lliures s’agafen l’un a l’altre.
Jugant amb acrosport

Feim grups de 5 o 6 persones, a continuació el
professor crida a una persona de cada grup a la que
li mostra a un paper la figura que el seu grup haurà
de representar. Després, una vegada analitzada la
figura, aquests alumnes han d’explicar com fer la
figura passa per passa a la resta dels seus
companys, però amb dificultats.
Alguns exemples és que han d’explicar la figura de
manera gestual, sense poder parlar; altra l’ha
d’explicar xerrant però amb els llavis aferrats sense
obrir la boca, per tal de fer aquesta activitat més
divertida.
Perfeccionament de l’acrosport
El professor ens mostra una sèrie de figures que hem
de realitzar i els anam practicant una per una. Quan
ja sabem fer totes les figures, passam a fer una
espècie de coreografia juntant el ball del cha cha
cha, amb les figures d’acrosport. Es repeteix fins que
es té assumit amb la supervisió del professor en tot
moment.
Observacions. Iniciem amb un ball senzill, com el cha cha cha, per poder evolucionar
posteriorment a altres balls o danses. És important fer retroalimentació (feedback) grupals
positives. Valorar si s’han complert els objectius de la sessió amb les activitats
realitzades. Fomentar la creativitat i la desinhibició.
Sessió 7: llançaments
1- Què hem aprés avui amb aquesta sessió pràctica?
Hem vist un tipus d’organització per grups, ja que hi havia diferents postes on es practicaven
diferents jocs, tots centrats en els llançaments. La sessió pràctica es centrava en els
llançaments, amb la mà o ajudat per un objectes (raquetes de tenis, bàdminton i altres…) ,
jocs col·lectius e individuals, en els jocs col·lectius de llançaments influeix l’ocupació i
creació d’espais, les ajudes a companys, la comunicació i els moviments de desmarcada . Els
jocs no tenien una gran dificultat, controlar la coordinació a l’hora de colpejar la pilota, ja fos
amb la mà o l’objecte adjunt i la força per tal de que la pilota anàs a la zona on estava el
company o la zona de punt. Pot ser un bon sistema d’organització ja que tots els alumnes
estan participant al mateix temps i es realitzaran diversos jocs durant la sessió, amb una
participació màxima per part de cada un, el problema pot estar en que en un grup gran
d’alumnes de primària el professor pot tenir problemes a l’hora de controlar a tots els petits
grups de joc.
2. C
Era una sessió amb una relativa facilitat, el que provocava la comoditat per part del grup, ja
que eren jocs en els que casi tots teníem experiència ja, a part de que amb els grups reduïts
(per parelles molts jocs) feia que si hi havia alguna mancança, es solucionàs sen se més
dificultat als pocs minuts d’estar practicant l’esport ja que contactàvem moltíssim amb la
pilota el que provocava un augment de la confiança en cada un, quan les coses surten, la
motivació i la confiança augmenten, quan el joc deixava de ser en parelles i començavem a
fer un 2 vs 2 o cosa així, augmentava la diversió perquè hi havia el handicap de la
competició. Si que es veritat que algunes activitats se’ns van fer un poc llargues, com la dels
globus gigants, quan ja dus un parell de minuts amb ells, no tenen més secret, en canvi,
d’altres activitats passaven volant
3. C
Pel que fa a la relació teoriapràctica de llançaments podem dir que el primer que hem de fer
per a duu a terme una sessió és tenir preparat el material que haurem de necessitar durant la
sessió i tenir en compte el temps que haurem de realitzar per a duu a terme cada activitat.
Abans de començar cada activitats relacionada amb llançament hem de saber el que farem i la
manera, és a dir, com ho realitzarem, ja que hi ha diferents llançaments. A més a més veurem
com es pot rebre l’objecte que es llança.
Per dur a terme l’habilitat de llançament hem de tenir clars els tres conceptes principals de les
diferents habilitats motrius, que són percepció, decisió i excursió. S’ha de fer el moviment del
cos de forma correcte, dirigir cap un lloc determinat, acció de braços i de cames i elegir el
moment determinat per executar l’acció de forma correcte.
4. V
Aquesta sessió ens ha semblat de les més divertides que hem fet fins el moment, tal vegada
perquè eren jocs més centrats en la tècnica individual on cada persona feia molts gests tècnics
ja que feiem molts llançaments, tal vegada amb un minut, feiem 20 o 30 llançaments, quan
arribava al final de l’activitat havíem participat moltíssim. Si és cert que pot ser seria millor
tenir més espai per fer aquestes activitats, tal vegada fer-ho al aire lliure, a la zona del camp
de futbol i aprofitant les pistes de paddel i tennis que hi ha adjuntes al pavelló.
MATERIAL: Pilotes, diverses xarxes, piques, cercles, raquetes variades, mini ping-pong,
diverses pilotes, estics, mega 4 línia, bitlles, disc voladors, cons, sacs.
- Competència en el coneixement i la interacció del món físic
Objectius:
-
Explicació de tot el circuit, normes i objectius
Per a totes les estacions de raquetes, el millor a 3
punts, per fer un punt s’ha de tenir la possessió.
1. Voleibol 2x2 sense cops descendents
2. Indiaques
3. Raquetes bàdminton
4. Bàsquet 2x2, el millor a tres canastes
5. Floorball 2x2, el millor a tres gols
6. Bitlles 2x2, 2 tirs cada un, strike es torna a
tirar
Activitat 30’
Durant aquesta sessió el que vàrem fer va ser que a
cada estació es col·loquen dues parelles, i a partir
d’aquí cada grup jugava a una de les estacions. Es
jugava fins que l’educador donava avís de que
canvièssim. Una de les dues parelles havia de
quedar a la estació per segona vegada i l’altre havia
de canviar: el màxim de vegades consecutives a una
estació era de 2. Per tant quan ja feia dos pics que
quedaves a aquesta estació, a la pròxima havies de
canviar obligatòriament. Lo idoni seria que cada
parella passi mínim una vegada per cada estació per
poder aprendre de cada una d’elles.
Observacions. El docent va passejant per les estacions i donant ànims i instruccions als
alumnes per a que no perdin el ritme.
5. P
UD: Llançaments Nivell: Ed. Primària Data: 10/04/2016
Material: Pilotes, disc volador, cons, radio casette, aros i les porteries del camp de
futbet.
1. Competència en el coneixement i la interacció del món físic.
2. Competència autonomia i iniciativa personal.
3. Competència social i ciutadana.
4. Competència aprendre a aprendre.
1. Millorar la tècnica de llançament

2. Ocupació d’espais lliures
3. Coordinació i organització en equip
4. Millorar i afinar la punteria
5. Treballar la percepció

ACTIVACIÓ
1. Els alumnes es posaràn en parelles

i s’aniràn moguent per tot l’espai disponible.
Cada parella tendrà una pilota i se l’han
d’anar pasant seguint les indicacions del
profesor. Per exemple: Domes pot pegar un
bot, pasarla entre les nostres propies
cames, fora que pegui bots etc. (7 min)
2. El professor posarà música i tan
sols la meitat de la clase tendrà pilota, i han
d’ anar pasantse sa pilota entre tots els que
tenen pilota i els que no. Quan el professor
apagui la música els alumnes que no
tenguin pilota han perdut. (8 min)

1. Ens posarem per equips del mateix

nombre d’alumnes. Si per exemple,
suposant que som 28, farem 7 equips de 4
alumnes. Es situaràn tots els alumnes
damunt la línia, i a uns 10 metres farem 7
quadrats grans (un quadrat davant cada
equip) amb un cono enmig. Es donaràn
aros a cada equip i l’objectiu serà ficar l’aro
dins el cono. Si no s’adivina el cono pero
entra al cuadrat és un punt, si toca el cono
pero no encesta sòn dos punts i si encesta
a l’aro son 5 punts. (15 minuts)
2. Farem dos partides a la vegada, 7

vs 7 a mitja part del camp de futbet del
pavellò, i 7 vs 7 a l’altre mitja part. Es
penjaràn 4 aros a les porteries de futbet, i
l’objectiu dels equips serà fer 5 pases amb
un disc i llançar a porteria i pasarlo per dins
l’aro. Cada vegada que fagin 5 pasades
fora que l’equip contrari intercepti el disc i
s’adivini l’aro contarà 2 punts. (15 minuts)
3. Utilitzant la pista de futbet, posarem

la meitat d’alumnes a cada part de la pista, i
repartirem una vintena de pilotes, i quan el
profesor digui ja, els alumnes hauràn de
començar a llançar les pilotes i intentar tenir
les menys posibles dins el seu territori. (10
minuts)
4. Jugarem al joc del castell. Ja que

hem dit que som 28, farem dos grups de 9 i
un de 10. Un gruop s’agafarà de les mans i
farà de castell formant un cercle. Un dels
altrers grups serà l’encarregat de defensar
el castell i el grup restant serà l’encarregat
d’intentar llançar i ficar dins el castell totes
les pilotes posibles. Desprès d’un cert
temps i hauría canvi de rols perque tots els
grups fagin els tres rols de l’activitat. (25
min)

1. Per tornar a la calma desprès de

tanta agitació, farem un cercle tots mirant la
nuca del de davant, i amb el dit li hem de
fer un recorregut constant per tota
l’esquena. Quan el profesor digui canvi, ens
girarem tots 180 graus i li farem el
massatge a la persona que ens ho estava
fent.(5 min)
2. Tot seguit ens tombarem tancant els

ulls i el professor posarà música relaxant, i
ens imaginarem que esteim tots a una
platja de les cales de Mallorca tranquils i
relaxats. Desprès d’aquesta activitat
s’acabarà la sessió. (5 min)

Sessió 8: Discriminació sensorial exteroceptiva
1.Qué hem après durant la sessió?
-En primer lloc, hem après a descobrir coses, utilitzant els sentits del tacte i l’olfacte, sense
utilitzar el sentit de la vista, com en el joc de l’escultor, o el darrer joc on haviem d’anar
ensumant tots els pots i percebre a través de l’olfat, sense mirar l’interior d’ells el que hi
havia dedins.
-En segon lloc, hem après noves formes lúdiques d’activar la percepció, a través de bastants
de jocs, com per exemple el joc de les línies, on haviem de cercar amb rapidesa la línia del
color que el professor deia.
2.Com ens hem sentit durant la sessió?
Una de les activitats que ens ha sorprès bastant i ens ha creat noves sensacions es la dels
animals. Ens haviem de juntar en grups de 4 o 5 persones, i fer el renou de l’animal que el
professor ens havia nombrat. Després ens separavem tots, i fent el renou i caminant amb els
ulls tancats arreu del pavelló, ens haviem de trobar i reunir el grup un altre cop. Hi ha alguns
membres d’aquest grup que ha sofrit com una mena d’ansietat, per no sentir a nigú del seu
grup a causa del renou causat per els altres alumnes i no volia quedarse tot sol enmig del
pavelló fent el renou que fa un porc. Ha estat molt divertit.
L’altre activitat que també ens ha sorprès especialment, és la dels onze pots, on amb els
mateixos grups d’antes haviem d’anar ensumant els pots sense mirar el seu contingut i entre
tots haviem d’adivinar que hi havia dedins. A n’aquesta activitat alguns hem tengut un poc de
por, ja que hi ha aliments els cuals no soportam ni l’olor, i teniem por de trobar aquest
aliment no desitjat dins cualque pot, com ès el cas del vinagre, que hi ha hagut un membre
d’aquest grup que ha quedat aliviat quan ha vist que no es trobava a cap pot. A n’aquesta
activitat ens hem divertit molt ja que hem rigut molt amb els alumnes sensibles als olors, i ens
ha fet pensar i relacionar olors amb aliments, cosa que no sempre es senzilla.
3. C
Aquests continguts (percepció) els podem trobar a l’unitat 4, que tracta de com el nostre
cervell, es capaç d’organitzar les sensacions per interpretar-les, com per exemple, quan et
tires a una piscina, hi ha gent que trobarà que l’aigua està freda, i hi ha gent que trobarà que
està bé.
Amb el contingut de la percepció, podem relacionar el de l’atenció, ja que es considera una
qualitat de la percepció, ja que com no sempre podem estar atent a tot, l’atenció es el
seleccionador dels mes important per percebrel’s millor.
4. Valorar la sessió a nivell global per part del grup (aportacions constructives)
La sessió l’hem trobada bastant completa.
MATERIAL: El propi cos, cons, pots aromàtics.

Objectius:
—Conèixer i relacionar-se amb els companys
—Discriminar estímuls sensorials exteroceptius
—Participar activament en les activitats
Tots asseguts al cercle central de la pista.

Salutació i presentació explicant la dinàmica de funcionament de la sessió. Presentació
dels objectius a complir en el desenvolupament de la sessió.
Mar, Terra, Aire: l’alumnat es desplaça

lliurement per l’espai i a la veu del
mestre: mar s’acoten, terra fan tres
passes grans, aire salten.
Variant: en lloc de dir mar, t erra, aire, se substitueix
per noms d’animals i l’alumnat realitza les mateixes
accions en funció del medi en el qual habiten
Activitat 30’
Discriminació sensorial visual

Color-color: es distribueixen cercles de colors per
l’espai, en el qual l’alumnat es desplaça lliurement. A
la veu del mestre. d’un color, els alumnes han d’anar
a les línies del color indicat al més aviat possible.
El fotògraf: els alumnes es distribueixen en

grups de 5-6, en què un d’ells és la figura del
fotògraf i la resta són els retratats a la
fotografia. El fotògraf memoritza visualment
la col·locació dels companys, es gira, llavors
els retratats modifiquen la seva posició.
L’objectiu del fotògraf és col·locar els
companys en la posició original. Canvi de rol
del fotògraf.
Discriminació sensorial tàctil
L’escultor: els alumnes es distribueixen en grups de

3, on un és l’escultor (ulls tapats), un altre el model i
l’altre la massa de fang a esculpir. El model adoptarà
la postura que vulgui, i l’escultor amb els ulls tapats,
només amb l’ajut de les mans, haurà de modelar la
massa de fang fins aconseguir reproduir la postura
del model. Canvi de rols.
Teorització 5’
Discriminació sensorial olfactiva
Pots olorosos: ens seiem al terra formant

un cercle. Aniran circulant pots amb
aromes, al seu interior, que
l’alumnat haurà d’endevinar. Un
cop mostrats els continguts,
s’intentarà relacionar-ho amb altres
matèries curriculars.
Posteriorment, revisem les activitats realitzades i si
hem complert els objectius exposats a l’inici.
Observacions. Tots han de sentir-se competents i tenir èxit en les activitats realitzades.
Tenir especial
cura de l’organització de l’espai en aquelles activitats on l’alumnat porta els ulls tapats. A
la reflexió final, cal fer veure la importància del sentits exteroceptius i com ho podem
relacionar amb activitats quotidianes i amb els continguts d’altres assignatures
5. P
UD: Percepció Nivell: Ed. Primària Data: 24/4/2016
Material:
Competènies bàsiques:
- · Competència en el coneixement del món físic i la interacció amb aquest
- · Competència social i ciutadana
- · Competència aprendre a aprendre
- . Competències socials i cíviques
- Treballar la coordinació
- Desenvolupar el sentit de percepció
- Practicar l’atenció

ACTIVACIÓ
Primera activitat:
1. Situarem a tots els alumnes en fila a
nel centre del pavelló tots mirant al gimnàs,
i el professor dirà les següents indicacions:
Quan digui blau, tots heu d’anar cap a la
dreta, vermell cap a l’esquerra, groc cap
anvant, i verd cap a darrera. Quan tots els
alumnes han assimilat be les indicacions es
comença l’activitat. (7 minuts)
2. Mourem als alumnes per tot el camp

de basket, i quan el professor digui el
número 1, tots s’hauràn de tumbar, amb el
número 2, la gent s’haurà de seure, amb el
3 la gent haurà de pegar bots i amb el 4
ajuntar-se de 4 en 4. (8min)

1. Per començar la part principal

jugarem al joc de Tadeo. Culo que veo
azote que arreo. Donarem unes 5 fulles de
diari a un alumne enrotllades, i haurà
d’encalçar als seus companys i tocar amb
el diari a nel cul de un company qualsevol.
Els alumnes que no tenguin el diari, podràn
salvarse seguentse enterra quan estàn
devora es que duu el diari, i s’aixecaràn
quan en Tadeo s’hagui anat. (15 minuts)
2. Per a treballar la percepció d’espai i

temps, farem als alumnes fer una carrera
de relleus per equips, completant un circuit
de cons en un minut. No guanyarà l’equip
que arribi primer, si no aquell que ho fagi
més aprop del minut de temps estipulat al
principi de l’activitat. (15 min)
3. Posarem papers de diaris per tota la

pista de basket, i posarem música. Quan el
profesor apagui la música, els alumnes
hauràn de situarse damunt una fulla de
diari. Hauràn de fer via ja que no hi haurà
diaris per tots i cada pic hi haurà menys
diaris. Tot seguit el profesor donarà
indicacions com: De dos en dos damunt el
diari, o trios. (15 min)
4. Per aquesta activitat donarem una

fulla de diari a cada alumne, i també
assignarem un color a cada alumne, hi
haurà 5 alumnes amb el mateix color. Quan
el professor digui per exemple: Color
vermell. El que li haguin assignat el color
vermell, obrirà la seva fulla de diari i es
seurà enterra damunt ella i els altres
alumnes hauràn de seure una cada banda.
Hauràn de fer via ja que no podràn quedar
asseguts tots els alumnes. (20 min)

1. Per tornar a la calma, farem que els

alumnes es posin en parella i un d’ells fagi
de guía i l’altre, amb els ulls tancats, s’aferri
a les espatlles del guía que el durà per tot
el pavelló lentament. Als dos minuts
canviarem de rol i el que feia de guía
pasarà a fer la relaxació. (5 min)
2. Ens agafarem tots de les mans i ens

seurem a terra, i amb una música relaxant
de fons començarema respirar lentament,
fent inspiracions i expiracions lentes (5 min)

Sessió 9: LATERALITAT:
1. Que hem aprés avui amb aquesta sessió practica?
A la practica d’avui hem treballat la consciència de les diferents possibilitats del nostre cos,
la nocio corporal i segmentaria, la lateralitat i la identificació de la direccionalitat, distingint
esquerra i dreta. També hem treballat la cooperació i el treball en equip.
El rol del professor era el de guia, donant instruccions i deixant el temps necesari per a que
els alumnes interactuin i construesquin el seu propi cami i ritme d’aprenentatge.
2. Com ens hem sentit durant la sessió?
Una sessió molt entretinguda en la que hem treballat molt a fons tots els conceptes de
l’esquema corporal i la lateralitat. Ens hem sentit en tot moment molt a gust amb els
companys de classe.
Han estat moments molt divertits quan el professor donava indicacions de que anèssim cap
a la dreta o a l’esquerra i nosaltres ens embullàvem.
Treballar el tema de la lateralitat ens ha resultat més complicat del que ens pensàvem ja
que el nostre cap interpretava contariament les direccions que se’ns indicaven. Treballar
aquest tipus d’exercicis ajuda a desenvolupar i entrenar la disciplina de la psicomotricitat.
En definitiva ens pareix una sessió molt acertada per a realitzar a una classe de primària,
perque es una manera d’aprendre i desenvolupar tot el que te a veure amb la lateralitat, la
direccionalitat i l’esquema corporal d’una forma lúdica i divertida.
3. Com podem relacionar la sessió amb els continguts teòrics explicats a clase?
La lateralitat es un terme que defineix el sentiment intern de la direccionalitat en relació a

l’espai, es a dir, la preferència en la raó de l’us més freqüent d’una part del cos davant d’una
altra i es desenvolupa de manera conjunta amb la conceptualització verbal dels components
espacials.
En aquesta sessió hem introduït el concepte de lateralitat a través de diferents activitats que
pertanyen a diferents fases del procés. Començant per la localització als exercicis
introductoris, seguit d’activitats de fixació, desenvolupament i maduració. D’aquesta manera,
es mostra la preferència o especialització en una de les dues mitads laterals per a realitzar
certs moviments i exercicis, així com la necessitat d’utilitzar la mitat no dominant per a
minimitzar les diferències.
Un dels objectius treballats en aquesta sessió ha estat el de conèixer les diferents parts del
cos, així com els seus noms. En el primer joc, quan el professor deia dreta o esquerra
haviem de tenir en compte l’efecte mirall que es dona quan ens situam un davant l’altre ja
que la nostra dreta passa a ser l’esquerra del company que tenim davant. En definitiva
aquest tipus d’activitats ens fan prendre consciència del nostre propi cos.
4. Valorar la sessió a nivell global per part del grup.
Treballar la lateralitat es important per a disminuir les diferencies existents entre la mitat
dominnat i la no dominant i el bon desenvolupament adecuat de la lateralitat en els nins es
vital per a la realització d’altres procesos d’aprenentatge.
Les activitats ens han semblat molt dinamiques i nosaltres les utilitzarem per a posar en
practica els continguts teòrics i introduir els conceptes als nens. Son activitats senziles però
molt efectives i sempre en pots treure alguna cosa d’elles.
En conclusió, treballar aquest tema ens ajuda a adivinar si l’alumne es dreta o esquerra i
podem anar coneguent petites qualitats de cada un a través de les activitats.
5. Proposta d’activitats.
MATERIAL: equip de música, aros, globus, gomets o rotuladors (groc, verd i blau)

- Competència en el coneixement i la interacció del món físic.
- Competència d’aprendre a aprendre.
1. Adecuació de la postura a les diferents situacions motrius.

2. Adaptar els desplaçaments a entorns coneguts i estables en difernts tipus
d’activitats fisico-deportives i artistico-expressives, ajustales als parametres espai i
temps, mantenguem l’equilibri postural.
3. Prendre consciència de les diferents possibilitats de moviment del nostre cos.
4. Vivenciar el treball de la noció corporal i segmentaria.
5. Millorar les aptituds perceptivo motrius de lateralitat i direccionalitat.
6. Afiançar la identificació de direccionalitat.
7. Participar activament a les activitats.
8. Cooperació i treball en equip.
Aticulacions inmovils:
Es posa musica i els nins ballen moguent tot el cos excepte la part que dou el professor.
Pot ser una part general i a més especificant dreta o esquerra.
Twistter:
Col·locarem aros de colors formant un quadrat.

En grups de 5 persones jugaran 4 nens i 1 dira
com s’han de posar (mà esquerra al color verd).
Quan el nen cau o s’equivoca es canvia per
l’alumne que estava dirigint.
Variant: si un nen s’equivoca podem llevar un

aro per fer-ho més complicat. També pot dir
dues parts del cos a la vegada.
Activitat 30’
La cadena alimentaria:
Els nens es col·loquen en cercle i el professor

els va posant un gomet o els dibuixa un alinia en
el front de diferent color (verd, blau i vermell).
D’aquesta manera formem grups heterogenis i
cada grup ja té assignat un color. Cada grup
simbolitza un alimnet de la cadena alimentaria i,
cada grup, es col·loca dins de la pista sepatarts
entre si. El joc consisteix en que el grups de
color vermell ha de perseguir el blau, el blau al
verd i el verd ha de perseguir al vermell. Si els
agafen s’han de quedar aturats amb els braços i
les mans estirades i per salvar-se els dels seu
equip l’hi han de tocar una part del cos indicada
pel professor.
TOCA EL GLOBUS:
Es dona un globus a cada 4 persones. Han de

tocar el globus una vegada cada un (amb la part
del cos que s’ha acordat abans de començar)
fins que caigui al terra. Quan el globus cau
s’acorda una altra part del cos.
Variant: la part del cos amb la que s’ha de tocar

el globus ha de ser acordada pel professor o que
cada grup de 4 la escollesquin. Es podrien anar
afegint globus o augmentar el nombre de
persones dins el grup.
Pato, pato pato
Es nins es col·loquen en cercle i s’asseuen amb

les cames crusades, un al costat de l’altre. Un
nen la du, i se l’anomena el llob i es col·loca de
peu defora del cercle. Aquest ha d’anar caminant
al voltant del cercle i tocant amb la ma damunt
els caps dels seus companys diguent pato, pato,
pato,... Quan aquest digui el nom del nen enlloc
de pato aquest s’haura d’aixecar i anar a
encalçar al seu company.
TEORITZACIÓ: (10 min)
El mirall
Amb parelles un dirigeix i l’altre fa de mirall.

Primer a nivell de cara i despres amb tot el cos.
A l’estona es canvien els papers.
En Simó diu:
El professor fara de Simo. Aquest haura de dir:

En simo diu que aixequeu la ma esquerra i tot s
hauran d’aixecar la ma equerra. Si el professor
simplement diu aixecau la ma dreta sense dir
que ho diu en simo els nens no hauran de
realiztar l’acció.
Per tant el professor haura de dir accions i
conceptes que tenguin a veure amb l’esuqema
corporal i la lateralitat.
Observacions.
Sessió 10:
UD: Nivell: Data: 15/05/2017
Instal·lació:
Materials: Matalassos i les nostres pròpies sabates
Objectius:
Continguts:
Tots asseguts al cercle central de la pista.

Salutació i presentació explicant la dinàmica de funcionament de la sessió.
Presentació dels objectius a complir en el desenvolupament de la sessió.
“Cursa de relleus amb sabates”: en grups de 6-7

persones, formant 2 fileres una davant de l’altra.
L’objectiu és fer una línia determinada amb les
sabates de cadascun. Per aconseguir la sabata
surtirà un company que agafarà la seva sabata,
que es troba en un munt intermig entre les dues
fileres . S’ha aconseguir fer una filera de sabates
lo més ràpid possible.
Activitat 30’
“Minijocs de força”: per parelles sobre un

matalàs a mode de terreny de joc:
- Lluita de culs: l’objectiu es treure al

company fora del terreny de joc sense
perdre contacte d’esquena amb esquena.
- Tirar al pont: un es col·loca en posició

d’alineament i l’altre l’ha de tirar al terra.
- Esgrimistes: anar a tocar una part del

cos de l’altre abans acordada (p.e.
espatlla, panxa...) i evitar que et toquin a
tu. Guanya el que arriba a 5 punts.
- Gira la truita: un es tomba al terra en

decúbit prono i l’altre intenta donar-li la
volta.
“Arquitecte”: grups de 3-4 persones que hauran

de formar lletres amb el seu propi cos. Variant:
els grups s’aniran ajuntant per tal formar
paraules, i no només lletres.
“Massatge grupal”: en cercle asseguts al terra,

cada un farà un massatge al company que tingui
davant. Posteriorment farem un gir de 180º per
canviar la persona a qui es fa de qui es rep el
massatge.
Observacions.
1.Què hem aprés avui amb aquesta sessió pràctica?

2.Com ens sentíem durant la sessió?
3.Com podem realcionar la sessií amb els continguts teòrics explicats a l’aula?
4.Valorar la sessió a nivell global per part del grup ( aportacions constructives)
5.Proposta d’activitats.
Sessió 11: Respiració
1. Q
En aquesta sessió hem aprés diverses formes de respiració. Aquestes formes de respiració ens
resulten de gran utilitat com a mètode de relaxació. Podem dir que són dos factors que van de
la mateixa mà. Per aquest motiu i els beneficis que ens proporciona tenir una bona respiració
tant en l’àrea de l’educació física, entorn a la disminució de la fatiga i molts altres beneficis,
però també és clau tenir una bona respiració per a la vida en general. Podem respirar de dues
maneres diferents, des de l’abdomen o des dels pulmons , també ho podem fer per la boca, el
nas o ambdues.
En aquest sentit veiem la gran importància d’aquesta sessió Vàrem realitzar diverses
activitats relacionades amb l’expulsió d’aire on vàrem aprendre que bufant també podíem fer
que alguns objectes com una pilota de pingpong es desplaçassin. A més a més hem après que
al final d’una sessió o bé abans, podem realitzar activitats de relaxació que poden ser molt
útil pels alumnes, ja no només per l’àmbit d’educació física, sinó relacionat amb la vida
saludable en general.
2. C
Ha estat una sessió prou divertida, en línies generals ens ha agradat ja que és una sessió un
tant diferent on mesclavem activitats on a través de l’aire moviem objectes i que ens
saturavem amb altres activitats on amollavem. Les activitats on l’aire era el punt principal
eren prou divertides ja que els podiem fer de dues maneres, o més ben dit, els podiem
plantejar de dues maneres diferents, feiem les activitats per parelles, per lo tant, podiem fer
les activitats des de la perspectiva de competir contra la parella o desde la precisió individual
sense competició. En el nostre cas enfocavem l’exercici en els primers minuts per dominar-lo
per després poder competir, el moment de la competició era allà on millor ens ho passavem ja
que tothom vol guanyar, hi ha guerra dialèctica, etc.. Tot això mesclat amb moments de
relaxació gràcies a la respiració fa que aquesta sessió sigui molt completa, diferent i creativa,
ja que ens va sorprendre la sessió basada amb la respiració, ja que no és un tema en el que
haguéssim pensat fins aquest moment.
3. Com podem relacionar la sessió amb els continguts teòrics explicats a l'aula?
Entorn a la relació de la teoria i la pràctica hem vist que la respiració és clau per a que els
alumnes aprenguin que a través d’ella es poden produir uns grans beneficis en diversos
factors. Com per exemple en la bona estabilitat emocional, també en la capacitat de
concentració i duració de l’atenció i molts d’altres factors. Veim també que hi ha una clara
relació entre la respiració i la relaxació. Una bona relaxació està influenciada per un adequat
treball de la respiració. La respiració és molt important per el treball muscular de
l’organisme.
A educació primària, sabem que les respiracions per minut són entre 20 i 25 vegades en estat
de repòs. També tenim en compte que en el moment de pràctica d’activitat física, aquestes
respiracions variaran. Per tant és important que els nens quan estan en repòs i molt important
quan realitzen les activitats realitzin les inspiracions i espiracions correctes per a un millor
rendiment de l’activitat. És important que els alumnes coneguin les diferents maneres de
respiració que hi ha, ja que la gran majoria no les coneixen. Nosaltres al principi de la sessió
ens tombàrem tots al terra per conèixer les diferents maneres de respirar i cal afegir també,
que la gran majoria de nosaltres no sabia com fer-ho, ja que no les coneixia.
Principis bàsics de la relaxació:

1. Equilibri didàctic de treball/descans, després d’un exercici d'intensitat alta cal fer un
exercici d’intensitat baixa per començar.
2. Tensió/distenció, un moment que requereix màxima tensió i concentració ha de seguir
a un altre de distenció, d’alliberament.
3. Control de la respiració.
Aquesta sessió ens ha agradat bastant, ja que ha tret l’esperit competitiu de cada un, pero ens
hagués agradat més que hagués estat un poc més intensa, ja que varem estar massa temps
aturats amb l’explicació de les activitats. Llevant aquest detall, ha estat bastant bé la sessió,
perquè és de les més “competitives” que hem realitzat.
5. Proposta d’activitats
UD: Respiració Nivell: Ed.Primària Data: 22/05/2016
Material: Globus, pilotes de pin pon, sabó, canyetes, recipients, aigua, sabó
- El cos: imatge i percepció.
- Habilitats motrius.
- Activitats físiques artístiques i expressives.
- Activitat física i salut.
- Jocs i activitats esportives.
- Consciència i control del cos amb relació a la tensió, la relaxació i la respiració.

- Consciència i control de les fases, els tipus i els ritmes respiratoris.
- La cura del cos. Adquisició d’hàbits de descans, alimentació, posturals, de
relaxació i d’exercicis saludables, i consolidació d’hàbits d’higiene corporals.
- Permetre la regulació voluntària del to muscular, amb el que s’aconsegueix
eliminar contraccions parasitàries dels membres superiors respecte als inferiors.
- Implicar un cert equilibri respiratori.
- Conservar la mobilitat articular vertebral encaminada a la conscienciació de la
verticalitat i simetries corporals.
Descripció de la tasca
ACTIVACIÓ (20’)
1. Bombolles de sabó. Ens agrupam

tots al voltant dels recipients plens d’aigua i
sabó i utilitzant canyetes hem de fer
bombolles, el professor donarà les
indicacions, petites, grans, sobre la mà, una
dintre de l’altre.
2. Voltes al cercle: Joc que consisteix
en fer un cercle de ⅚ persones (feim grups)
i han d’aconseguir que una pilota de pin
pon fassi el màxim de voltes possibles en el
mínim temps. És imprescindible que la
pilota passi per tots els integrants del
cercle, i hem de ser capaços de passar-la
al company que tenim a devora, tot això,
clarament ha de ser bufant a la pilota.
ACTIVITATS (part principal) Representació gràfica

(1h)
1. Per parelles, tombats al terra, amb

un con d’aquests que tenen forat que vam
utilitzar a la sessió, el de la parella que no
està tombat aguantarà el con i l’altre ha de
bufar per el forat a fí d’aguantar la pilota de
pin pon a l’aire el màxim de temps seguit
que pugui.
2. Per grups, cada grup té dos
recipients , un ple d’aigua i l’altre buit, tots
els participant tendran una canyeta, el que
han de fer és absorbir l’aigua per durla a
l’altre recipient, el primer que transporta
tota l’aigua d’un a l’altre ha guanyat.
3. Explosió de globus. Un joc de
relleus on per aconseguir que el teu
company inicii el joc, tu has d’haver explotat
el teu globus a través d’inflar-lo amb excés.
4. Cream un espai on tenguem una
zona per a cada equip i enmig col·locam
totes les pilotes de pin pon que tinguem.
L’objectiu de l’exercici és que quan el
professor dona la senyal, els alumnes,
bufant han de dur el màxim nombre de
pilotes a la seva zona.
TEORITZACIÓ (tornada a la calma) (10’)
1. Per acabar la sessió, com a

relaxació, tot el grup gran assegut farà
bombolles de sabó a un ritme baix, per
crear l’efecte de que el cel està ple de
bombolles, hem d’aconseguir amollar les
bombolles tots al mateix temps per tal de
fer un efecte preciós.
Sessió 12:
1. Q
En aquesta sessió hem aprés que podem posar en pràctica algunes activitats que ja hem duit a
terme fora de l’aigua, com a l’hora de fer figures corporals com amb el joc del mirall. Per
altre banda amb temes purament aquàtics hem aprés que per segons quin tipus de joc i també
depenent de l’edat dels alumnes, haurem de fer els jocs a una piscina més o menys fonda,
també que no hem de perdre la visibilidad de la piscina, per lo tant convidrà no estar a dins,
perquè perdrem perspectiva com a professors, això ens ajudarà a intervenir en cas
d’emergència. El tema de la profunditat també és important a l’hora de fer uns jocs o uns
altres, també depenent de l’edat del nins, ja que haver d’aguantar-te en flotació és un treball
costòs físicament per els alumnes, amb això tenim dues opcions, o bé feim exercicis curts
amb moments de descans per recuperar. O bé podem proporcionar ajudes per a la flotació,
que ho podem fer amb material alternatiu, com poden ser els suros, xurros etc… El tema de la
respiració també és molt important a les activitats aquátiques.
2. C
Desde el nostre punt de vista, va ser la millor sessió de l’any. La sessió començava amb el
moment més crític per alguns, que era el complexe físic (ja vam veure que era un tema delicat
perquè molta gent no va assistir a la classe) ja que al principi de la classe tothom estava un
poc tens per aquest motiu, però passats 10 minuts ja es va esvaïr aquesta sensació i varem
passar una diversió màxima. Vam començar amb el joc del mirall, i varem poder comprovar
el canvi que hi havia de realitzar-lo dins l’aigua o fora d’ella. Després varem començar a
realitzar el circuit d’activitats, i varem disfrutar molt ja que tots coincidim que varem treure
aquest “nin” interior que tots tenim dedins per molt que cresquem. Varem riure, varem
disfrutar, varem jugar i sobretot varem aprendre, és a dir, varem sentir i gaudir tot el que ha
de sentir un nin quan realitza una sessió. També volem recalcar que ens va agradar molt ja a
n’aquesta sessió va ser fer carreres pre grups de 4 persones damunt un mateix xurro i
aconseguir coordinar-mos i guanyar als companys. Ens va agradar molt sentir la adrenalina
per no caure a l’aigua, i també intentar nedar cap enrrera, o Sincerament, va ser la millor
sessió del curs.
3. Com podem relacionar la sessió amb els continguts teòrics explicats a l'aula?
En aquesta sessió podem relacionar molts continguts teòrics ja que hi havia molta diversitat
d’exercicis, com per exemple els conceptes de percepció, presa de decisió i execució. Amb el
joc de les planxes haviem d’aconseguir posar-nos drets damunt les tables, asseuren’s etc,
haviem d’aconseguir una estabilitat damunt una superficie inestable. També treballam la
cooperació, a jocs com el de crear una barca. Obviament a tots els jocs aquàtics també es
treballa la respiració i relaxació, per això hem d’intercalar jocs amb una major intensitat amb
altres més tranquils.
La valoram amb la màxima puntuació possible, és l’activitat en la qual ens ho hem passat
millor, si l’haguéssim de millorar en alguna cosa, tal vegada seria en el moment de les
diferents postes canviariem la de l’experimentació lliure per una tipus d’activitat com la del
basquet, tal vegada amb les porteries del handball i , en l’estació de la construcció d’una
barca falta un poc de material alternatiu com puguin ser un parell de cordes per millorar la
construcció.
5. Proposta d’activitats
UD: Jocs aqüàtics Nivell: Ed.Primària Data: 29/05/2016
Instal·lació: Poliesportiu → Piscina

Material: Suros, pilotes, cordes, material individual recomanat per a la piscina.
- El cos: imatge i percepció.
- Habilitats motrius.
- Activitats físiques artístiques i expressives.
- Activitat física i salut.
- Jocs i activitats esportives.
- Consciència i control del cos amb relació a la tensió, la relaxació i la respiració.
- Consciència i control de les fases, els tipus i els ritmes respiratoris.
- Implicar un cert equilibri respiratori.
- Utilitzar la respiració i la relaxació per millorar la consciència corporal, la
concentració i el control motor.
ACTIVACIÓ (15’) Representació gràfica
1. Joc de l’imitació: A poder ser hauria

de ser una piscina amb poca profunditat, un
dels alumnes es posa fora de la piscina i
pot utilitzar el material alternatiu que ell
vulgui, els altres alumnes l’han d’imitar, pot
ser de manera estàtica o en moviment.
2. Formació de figures a l’aigua: Tant
pot ser de manera vertical o a dintre de
l’aigua mentres estam en flotació. Ja sigui
una estrella, formes geomètriques, lletres,
etc...
ACTIVITATS (part principal) Representació gràfica

(1h5’)
1. Joc del mocador a dintre de l’aigua:

dos grups separats un a cada extrem del
carril amb un número assignat,el professor
estarà al mig amb algun tipus d’ajut de
flotació amb el mocador, en el moment que
diu número, els dos alumnes competeixen
amb l’estil lliure.
2. Waterpolo: Si parlam d’estacions
com les que vam fer, una podria ser el
waterpolo, amb tan sols una porteria , grups
de 5 persones, 1 porter + un 2x2 al camp.
Per ficar gol han d’haver fet 5 passades i si
es recupera pilota s’ha de sortir d’una certa
zona per poder atacar de nou.
3. Water-volei: Podriem inventar un
tipus de volei a l’aigua on poden jugar un
2x2 o 3x3 , amb les separacions de carrils
com a red i un camp bastant reduït per
minimitzar els desplaçaments. Podem
utilitzar elements de flotació com a suport
per mentenir-nos fora de l’aigua.
4. El joc de la corda: Joc on es
requereixen grups de 5 persones mínim i
una corda el suficientment llarga per cada
grup. 4 del grup han d’estar a un extrem de
la pisina agafant un cap de la corda i la
persona restant ha d’estar a dintre de la
piscina a l’altre extrem (o a mitat). El joc
consisteix en una competició entre els
grups, el que està a dintre de la piscina no
es pot moure, tan sols ha d’agafar la corda,
els altres 4 han d’estirar, el que arriba
primer és el que guanya.
TEORITZACIÓ (tornada a la calma) Representació gràfica

10’
1. El terratremol : Disposant de la
planxa gigant, ens dividirem amb dos
equips, un dels equips està abaix fent que
la planxa es mogui el màxim possible, l’altre
equip intentarà passar, cada un que passi
sumarà un punt. Després canviaran els
rols.
2. Joc de relaxació: En grups de 5, un
dels alumnes farà el “mort” i els altres 4
l’agafaran un per cada extremitat fent un
massatge mentre fan que no tengui
dificultats per a la flotació. 1min i canviam
de ròl.
REFLEXIÓ FINAL:
Com a reflexió final podem dir que hem tingut un altre punt de vista de com podem
fer les classes d'educació física més amenes i dinàmiques, amb més varietat de jocs
i alhora amb diferents materials que per exemple alguns d'ells hi ha hagut gent que
possiblement no els hagi vist mai com per exemple els bancs suecs.
També ens ha servit per veure que ens podem divertir sense haver de fer cap esport
dur durant la classe i sense haver de jugar a jocs on sempre hi ha un equip
guanyador o on s'ha d'eliminar a jugadors, ja que les classes tradicionals que
possiblement hem tingut tots han estat o d'esport tipus: partits de futbol, basket o
hoquei, o jocs on sempre guanyava un equip i l'altre perdia tipus mato o el joc de les
bases.
A més, hem après a donar una altra utilitat a alguns dels materials que ja coneixíem
com per exemple en la sessió d'equilibri coneixíem els cèrcols però possiblement
mai se'ns hagués ocorregut que es podien usar per fer una sessió d'aquest tipus, o
en aquesta mateixa sessió utilitzem els bancs suecs per a una cosa mentre que
després en la sessió de respirar li vam donar una altra utilitat.
Com a conclusió podem dir que aquesta assignatura ens ha servit per conèixer o
poder donar una altra utilitat als materials que tenim disponibles als centres escolars
i, alhora, que cal fer les classes on es diverteixin tots els alumnes i no quedin cap
eliminat ni cap guanyador (evitem les etiquetes).
Aquesta matèria també ens ha ensenyat que hem de tenir uns hàbits de vida
saludables, ja no només practicar esport sinó també una bona alimentació. Tant la
relació que hem anat fent entre teoria i pràctica, com la presentació abans de cada
pràctica (què anem a fer, objectius,...), els feedbacks del professorat i la relació
professor-alumne és una altra de les coses que també destacaria ja que m'ha
semblat molt
important per desenvolupar de manera adequada totes aquestes classes.

Memoria de Prácticas E.F.

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

También podría gustarte

Memoria de Prácticas E.F.

Cargado por

Información del documento

Descripción original:

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Memoria de Prácticas E.F.

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

MEMÒRIA DE

Educació Física i la seva Didàctica

Components del grup:

Amb aquesta sessió hem après lo següent:

● En segon lloc, la millor manera d’organització per a començar la classe és que

Part principal: Entre 5 i 7 activitats (dinàmiques, participatives, integradores, a fi

Teorització: No vam tenir temps de fer aquesta part de la sessió

UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 13 de febrer

● Competència en el coneixement i interacció del món fisic.

- Presentació del mestre i dels alumnes.

Descripció de la tasca Representació gràfica

En cercle, amb les mans agafades,

1,2,3 CRIDAR EL NOSTRE NOM:

En la mateixa posició anterior, avençem 2

Descripció de la tasca Representació gràfica

El professor anava dient diferents

En parelles (les quals havien resultat de

En parelles de nen i nena els alumnes

En parelles de dos, les mateixes que a

Descripció de la tasca Representació gràfica

Temps total de la sesió:

UD: ​Activitats recreatives Nivell: ​Ed. Primària Data: 13/02/2016

Material: ​Pilotes, pals, mocador i paracaigudes.

1. Presentar-se mestre i alumnes

Descripció de la tasca Representació gràfica

Primera activitat: ​per coneixer-mos tots

Segona activitat: ​Farem un cercle entre

Descripció de la tasca Representació gràfica

Tercera activitat: ​Agafarem entre tots els

Quarta activitat: ​En un espai limitat

Sisena activitat: ​Tot l’alumnat té peto i se’l

Setena activitat: ​Ens situem a un espai

Descripció de la tasca Representació gràfica

Vuitena activitat: ​Amb música relaxant,

Novena activitat: ​L’alumnat ha d’estar

Desena activitat: ​Realització d’una sèrie

Temps total sessió: 1h 30min

UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 20 de Febrer

Material: paracaigudes, pilotes diverses, post-its i boligrafs

- Competència en el coneixement i interacció del món físic

- Descobrir nous jocs amb materials nous

Descripció de la tasca Representació gràfica

Descripció de la tasca Representació gràfica

Descripció de la tasca Representació gràfica

Temps total de la sesió: 1 hora i 30 min

1- Què hem aprés avui amb aquesta sessió pràctica?

2. Com ens sentíem durant la sessió?

UNITAT DIDÀCTICA: NIVELL: DATA: 27-02-2017

MATERIAL: ​Marcadors de camp, bancs suecs, pilotes diverses, sacs

- Competència autonomia i iniciativa personal

Salutació i presentació dels objectius a complir en el desenvolupament de la sessió

Activació pràctica 15’

Desplaçar-se per sobre les línies cap a davant, darrere,

Joc de persecució el «comecocos»

Marcador de camp al cap, desplaçar-se sense que caigui

Imitar la postura del nostre company i mantenir-la uns

Desplaçar-se en parelles amb una pilota i intentar que no

Equilibrar una pilota amb la mà mentre passem per sobre

UD: Activitats recreatives Nivell: Ed. Primària Data: 13/02/2016

Material: Pilotes, pals, mocador i paracaigudes.

Primera activitat: per coneixer-mos tots

Segona activitat: Farem un cercle entre

Tercera activitat: Agafarem entre tots els

Quarta activitat: En un espai limitat

Sisena activitat: Tot l’alumnat té peto i se’l

Setena activitat: Ens situem a un espai

Vuitena activitat: Amb música relaxant,

Novena activitat: L’alumnat ha d’estar

Desena activitat: Realització d’una sèrie

MATERIAL: Marcadors de camp, bancs suecs, pilotes diverses, sacs

UD: Equilibri Nivell: Ed. Primària Data: 27/02/2017

Primera activitat: Es delimita una àrea i

Cinquena activitat: Farem grups de 5/6

Sisena activitat: Es faran 4 grups en total,

Setena activitat: Jugar a pilla-pilla però

Vuitena activitat: Anar amb xanques

Novena activitat: Cada alumne tindrà una

Estació 2. Hoquei pista (floorball)

Joc del mirall: Ens col·loquem per parelles mixtes,

UD: Llançaments Nivell: Ed. Primària Data: 10/04/2016

Mar, Terra, Aire: l’alumnat es desplaça

El fotògraf: els alumnes es distribueixen en