Conjuntivitis per Paràsits

Infecció per Thelazia californiensis

L'hàbitat natural de Thelazia californiensis és l'ull del gos, però ha succeït la
infecció accidental del sac conjuntival humà. La malaltia es pot tractar de forma
eficaç removent els cucs del sac conjuntival amb una pinça o un hisop.

Infecció per Loa loa

L. loa és un cuc ocular d'Àfrica. Viu en el teixit connectiu d'humans i micos i aquest
últim pot ser el seu reservori. El paràsit es transmet per la mossegada del cavall o
picada de la mosca mango. El cuc madur pot migrar a la parpella, conjuntiva o
òrbita. La infecció amb L. loa s'acompanya per 60 a 80% de eosinofília, però el
diagnóstic s'aconsegueix per identificació del cuc al moment de la remoció o per la
troballa de microfilarias a la sang examinada al migdia. La dietilcarbamazina és el
fàrmac d'elecció.

Infecció per Ascaris lumbricoides (conjuntivitis de Butcher)

Els Ascaris poden causar un tipus rar de conjuntivitis violenta. Quan els carnissers
o persones que realitzen exàmens post mortem tallen teixit que conté Ascaris, el
suc del teixit pot esquitxar accidentalment l'ull. Ocorre una conjuntivitis violenta i
tòxica, marcada per quemosis extrema i edema de les parpelles. El tractament
consisteix a irrigació ràpida i abundant del sac conjuntival.

Infecció per Trichinella spiralis

T. spiralis no causa conjuntivitis veritable, però en el curs de la seva disseminació
general pot haver edema pastós de la parpella inferior i superior. Més de 50% dels
pacients presenta quimosis (inflor pàl·lida color groc llimona, més marcada cap als
músculs recte medial i lateral, que s'esvaeix cap al limbe). La quemosis pot durar
una setmana o més, i sovint hi ha dolor en moure els ulls.

Infecció per Schistosoma haematobium

La esquistosomiasi (bilharziasis) és endèmica d'Egipte, sobretot a la regió irrigada
pel Nil. Les lesions conjuntivals granulomatoses apareixen com tumors petits,
suaus, llisos, rosa-grocs, que ocorren especialment en homes. Els símptomes són
mínims. El diagnòstic depèn de l'examen microscòpic del material de biòpsia, que
mostra un granuloma que conté limfòcits, cèl·lules plasmàtiques, gegants i
eosinòfils que envolten als ouets bilharziales en diverses etapes de desintegració.
El tractament consisteix en escissió del granuloma conjuntival i teràpia sistèmica
amb antimonials com el niridazol.
Infecció per Taenia solium
T. solium rarament causa conjuntivitis, doncs més sovint envaeix la retina,
col·loides i humor vitri per produir cisticercosi ocular. Com a regla, la conjuntiva
afectada mostra un quist subconjuntival en forma d'inflor hemisfèrica localitzada
regularment en l'angle intern del fòrnix inferior, que està adherit a la escleròtica
subjacent i és dolorosa a la pressió. La conjuntiva i parpella poden estar inflamats i
edematosos. El diagnòstic es basa en una fixació positiva del complement, en la
prova de precipitina o en la demostració de l'organisme en el tracte
gastrointestinal. La eosinofília és una característica constant. El millor tractament
és escindir la lesió. El trastorn intestinal pot tractar-se amb niclosamida.

Infestació per Pthirus pubis (polls púbics)

P. pubis pot infestar els cilis i marges de les parpelles. A causa de la seva
grandària, el poll púbic sembla requerir cabell molt estès. Per aquesta raó té
predilecció pels àmpliament espaiats cilis i el borrissol púbic. Sembla que els
paràsits alliberen una substància irritant (potser excrements) que produeix
conjuntivitis folicular tòxica en els nens i conjuntivitis papil·lar irritant en els adults.
El marge de la parpella es troba en general vermell i el pacient pot queixar-se de
picor intensa.