Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
La Revista Del QL - Primavera 2018
La Revista Del QL - Primavera 2018
era201
8
EDITORIAL.............................................4 Cròniques:
L’entrevista: ART........................................................ 35
¡¡¡El QL fa 10 anys!!!
El Què llegeixes? o QL és un fòrum sobre llibres que la Institució
de les Lletres Catalanes (ILC) va engegar el 23 d’abril de 2008.
La idea va sorgir a partir d’una primera experiència durant el
2005, Any del Llibre i la Lectura, quan es va posar en marxa Què
llegeixes? Connecta’t als llibres, un joc sobre llibres a internet
que va durar 3 mesos.
La Redacció
CALENDARI D’ACTIVITATS
Punt de trobada: Via Laietana, cantonada carrer Més Baix de Sant Pere (mapa)
Com arribar-hi?
Metro Urquinaona (L1, L4) / Bus 45, V15, V17
Punt final: Al final de la Rambla, Rambla de Santa Mònica
Durada aprox.: 2h
INSCRIU-TE a la ruta a través d'aquest formulari especificant RUTA SAGARRA.
5
SEMINARI D’ESTIU PER A DOCENTS D’ESO I BATXILLERAT:
LITERATURA&EINESDIGITALS
6
ESTEM PREPARANT LA IV TROBADA DE JOVES LECTORS
El dia 30 de juny celebrarem la IV Trobada de Joves Lectors i voldríem saber què us agradaria trobar-hi.
Ajudeu-nos omplint aquest formulari (2 min.) La inscripció es considera confirmada quan fas
"ENVIAR"!
Us passarem el programa complet aviat, de moment heu de saber que hi haurà "Book unboxing" en direc-
te, "Marató de recomanacions", dinar, concursos, conferència de la Doctora Laura Borràs... i molt més!
7
DESCOMPTES AMB BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
Del 17 al 20 de maig
Fins al 3 de juny
8
“I’M READING A BOOK” JULIAN SMITH
9
L’ENTREVISTA
Mixa: Hola Annette, moltes gràcies per ser ciutat per estudiar, vaig aconseguir una feina es-
avui aquí i felicitats pel teu nou llibre. tressant com a editora, amb dates límit, ja saps
com va... Vaig provar tota mena de cursos
Annette: Gràcies a tu per convidar-me. de mindfulness, ioga, meditació... Fins i tot vaig
anar a un retir de meditació silenciosa de deu
M. : Primer de tot, em va sorprendre llegir que dies, i tot va ser genial. Però quan vaig tornar a
la primera vegada que vas sentir parlar de casa i em vaig asseure al meu coixí de meditació
Shinrin-Yoku pensaves que eren una mena de per practicar i meditar... Em va semblar molt difí-
reunions secretes i rituals xamànics al mig del cil, no vaig poder trobar la pau interior. Llavors
bosc ... Però llavors et vas adonar que no tenia em preguntava a mi mateixa "està bé, què és el
res a veure amb el que havies imaginat... Com que realment et relaxa, Annette?" I la resposta va
va ser el procés d'entendre el Shinrin-Yoku i ser la natura.
decidir escriure un llibre sobre això?
Així que vaig decidir anar més sovint a la natura,
A. : En realitat, va ser...el Shinrin-Yoku va ser vaig anar a acampar, vaig fer trekking en solitari
majoritàriament per a mi un reconeixement... la per tot el món, i realment em va ajudar a calmar-
confirmació d'un sentiment que ja tenia dins, que me, però també a tenir tranquil·litat d'esperit i una
la naturalesa cura en diversos nivells. Vaig créi- ment clara. Després de tornar d'un viatge a
xer en una granja, en una petita ciutat als Països Tasmània estava descrivint la meva experiència
Baixos, prop de la frontera amb Bèlgica, i la nos- màgica a la meva amiga en una cafeteria i va dir:
tra casa estava envoltada de bosc. Així que quan "Annette, sabies que hi ha una paraula per això en
era petita solia jugar cada dia a l'aire lliure al japonès: Shinrin-Yoku?" ¿Oh, de veritat? Per des-
bosc. Em sentia molt connectada amb la natura. comptat, és japonès... tenen paraules maques per
a tot. Llavors, el meu primer pensament va ser
Però, és clar, la vida passa, em vaig mudar a la
10
uau, potser, ja que tenen una cultura tan bonica bosc" vam anar a Collserola, al parc de la Ciutade-
han de tenir rituals, i en diuen "banys de bosc", lla i fins i tot al parc vàrem caminar lentament i
així que ... ¿es fa despullat? Qui sap? Has de ban- després ens estiràrem a la gespa, amb els ulls tan-
cats, centrant-nos en la nostra respiració... i es po-
yar-te amb la roba posada?
dia notar com la calma que ens envaïa, tothom es-
Llavors vaig començar a investigar perquè estava tava molt relaxat. Hi havia sorolls de trànsit al
intrigada. Vaig anar al Japó també per investigar- fons, però quan vaig preguntar després "¿quin so
ho. I després vaig descobrir que no és com una heu notat més?" eren els cants d'ocell; ni tan sols
teràpia amb regles i necessites fer això i això i des- van notar el trànsit perquè s'esvaeix, és soroll de
prés et sents feliç i saludable de nou. És més fons. Així que fins i tot en un parc de ciutat us po-
com... Sí, per a mi és més el concepte filosòfic de deu beneficiar del Shinrin-Yoku.
la força curativa de la natura.
M. : Mentre llegia vaig trobar tota mena de ci-
M.: En el llibre hi ha diversos exercicis per gau- tes de personalitats molt diferents: filòsofs
dir dels "banys de bosc" -amb la roba posada- i grecs, mestres orientals, personatges de
millorar l'observació, la meditació, l'autocons- pel·lícules, genis científics com Einstein... De fet
ciència, la creativitat... Fins i tot animes a les acabes el llibre amb un poema de Frederico
persones a escriure haikus, oi? Garcia Lorca! Va ser laboriós col·leccionar-les?
Quant de temps et va portar?
A.: Sí, per què no?
A. : M'encanten les cites sobre la naturalesa, així
M.: Hi ha algun exercici que t'agradi particu- que ja tenia una gran biblioteca... i m'encanta Lor-
larment? ca! També vaig pensar en mostrar a la gent que el
fet que "la naturalesa és curativa" no és una cosa
A.: Bé, hi ha un exercici molt simple que sempre nova, és una saviesa ancestral i tampoc és exclusi-
faig -i també ho descric en el llibre- i és com... vi- va del Japó o de l'Orient.
sualitzar que ets un arbre. Així que simplement
estigues de peu i sent com les arrels s'enfonsen a la M. : Sí, el poder de la natura és una cosa que ja
terra, no només per obtenir nutrició i aigua del sòl, hem notat, però que ara podem demostrar, oi?
sinó també per alliberar les fonts d'energia que te-
nim durant el dia. Perquè és un camí de dues direc- A. : Sí, perquè tots sabem que una caminada pel
cions. És tot molt fàcil i accessible, perquè crec bosc és saludable, és clar, ens calma, però ara tam-
que hauria de ser per a tothom. bé s’han fet molts estudis arreu del món, no només
al Japó, sinó també, per exemple, a la Universitat
M. : Has estat guiant algunes sessions de de Barcelona... Han demostrat que la natura és be-
"banys de bosc" a Barcelona aquests dies... neficiosa per a la nostra salut.
Com va anar?
Per dir alguns exemples: un "bany de bosc" de 40
A. : Va ser increïble. Realment especial... perquè minuts disminueix la nostra pressió arterial, dismi-
també hi haurà sessions de "bansy de bosc" als nueix el nostre ritme cardíac, activa el nostre siste-
Països Baixos, però Barcelona té la primícia per- ma immunològic, millora la nostra concentració,
què el llibre es publicarà aquí primer i en dues set- augmenta la nostra creativitat, ajuda amb els pro-
manes als Països Baixos. Així que va ser una sor- blemes per dormir, estrès, ansietat, depressió...
presa molt agradable veure que al principi les per- Crec que una de les coses que més em va sorpren-
sones esperen i volen saber més, senten curiositat dre en la meva investigació és que ¡uau, hi ha tan-
sobre el que és Shirin-Yoku. Vol dir que dismi- tes coses! Vaig pensar; "Podries escriure un llibre
nuïm el nostre ritme i experimentem l’entorn natu- sobre això". I és el que va passar!
ral amb tots els nostres sentits. Especialment ara a
la primavera és bonic, i també per sentir-ho... tocar M. : Finalment, pots dir-me una o dues parau-
un arbre, no cal abraçar-lo si no vols, simplement les que descriguin el que aquest art va significar
tocar-lo o tocar la terra. per a tu i per convèncer els lectors escèptics?
Però després amb aquestes sessions de "banys de A. : Crec que les dues paraules que el descriuen
millor són... reconnectar amb la natura i amb tu
11
mateix. Això són més paraules, però la reconne-
xió és el més important sobre el Shinrin-Yoku. M. : Citant una mica a Yoda de Star Wars, la
Sempre hem après i ens han ensenyat que estem Força està a tot arreu, és natura.
fora de la naturalesa, necessitem dominar la natu-
ra amb els nostres edificis. Podem vèncer a la na- A. : És bona aquesta, la Força!
tura.
M. : Així que, Annette, que la Força t'acom-
Però a Orient creuen que, igual que les plantes i panyi
els animals i els elements, som part d'un sistema
holístic. I especialment ara en la nostra societat A. : Sí, que la Força us acompanyi.
moderna, l'escalfament global... passem tant de
temps a les nostres pantalles, el nostre telèfon in- M. : Moltes gràcies
tel·ligent... estem constantment en línia, connec-
tats amb el món sencer, excepte amb la natura i A. : A tu!
també amb nosaltres mateixos, perquè si conside-
res que ets naturalesa, com influeix això en la
teva experiència a la natura?
12
EL BLOG DEL QL
Aquest és el títol elegit per celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantil 2018. Cada 2 d'abril,
des de l'any 1967, coincidint amb la data de naixement de l'escriptor danès Hans Christian An-
dersen, arreu del món se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil.
L'autor del cartell és Reinis Pētersons i l'autora del missatge dirigit als nens és Inese Zandere.
13
FER UN POEMA DADAISTA
1- Agafeu un diari.
2- Agafeu unes tisores.
3- Trieu un article de diari que tingui la llargària
que penseu donar al vostre poema.
4- Talleu amb cura cadascun dels mots que formen
l'article i fiqueu-los en una bossa.
5- Sacsegeu amb delicadesa.
6- Traieu cada retall, l'un darrere l'altre, en l'ordre
que vagin sortint de la bossa.
7- Copieu-los [o enganxeu-los en una cartolina].
I heus aquí "un escriptor infinitament original i
d'una sensibilitat encisadora encara que incompre-
sa per la massa".
L'Antiphilosophe et Tristan Tzara, Littérature, 1re
série, nº 15, 1920.
Font: http://web.sonoma.edu/users/r/renaudin/
fr202/files/202P22.pdf
Traducció: Salvador Jàfer
14
UN MAPA LITERARI DE BARCELONA: MAPA 10
15
BONES PRÀCTIQUES DEL PROFESSORAT
º
Ets professor/a i vols compartir amb la comunitat educativa les activitats que fas a l'aula per promoure la
lectura? Escriu-nos a gestio.quellegeixes@gmail.com i et publicarem en el nostre blog.
“Hedonisme? I açò què és?” , em pregunten els gegant del romaní” els
estudiants de Batxillerat quan escolten el mot en crida l’atenció la mal-
parlar de Quim Monzó. “La vida que portem hui dat del gegant,
en dia, la manera de viure que hem creat”, els l’egoisme que mostra
conteste. I ells semblen no acabar d’entendre. quan exigeix a uns
“Però, que n’hi ha una altra?” pares portar-se el fill,
l’Adolfet. L’enginy
Potser, si m’hagueren acompanyat a la xarrada de del jove, el desenvo-
l’expert en màrqueting que vaig escoltar fa poc, lupament inesperat de
els hauria quedat més clar. Amb una xicoteta re- l’acció i el final tràgic
trospectiva, va mostrar els canvis de la societat al del dolent respon a
llarg d’un grapat de dècades. D’uns anys 40 vis- l’estructura esperada
cuts en la pobresa i en la idea d’estalvi es va pas- dels contes tradicio-
sar a l’esforç del 60, el benestar del 80 i l’hedo- nals. Fins ahí semblava arribar la història.
nisme del nou mil·lenni. Com nomenar la d’ara?
Però ja no. Per al pròxim curs afegiré la lectura de
Per argumentar l’exposició només va haver de la versió actualitzada que Francesc Gisbert n’ha
recórrer a una realitat que els mestres coneguem fet. En “Un poble de llegenda” el gegant passa
molt bé: la situació familiar de la majoria dels d’antagonista a víctima des del primer moment en
nostres alumnes, amb xiquets carregats de deures i què s’encarrega de xiquets malcriats i malfaeneres
activitats extraescolars per omplir un temps que a petició de pares desesperats. Fins que, farts
molts pares no saben com dedicar-los. Alguns per d’abusos, decideix fer-los fora del castell, tancar
treball i altres per recompenses personals, deixen les portes i desaparèixer un temps. Dorm durant
de complir una part important en l’educació: es- anys i, en despertar, ell no sap quant ha transco-
tar; i l’escola ha d’ocupar eixe lloc buit. Seu bé, rregut, però nosaltres, els lectors, sí. Xarxes so-
fes cas del que et diuen, no contestes, a mi no em cials, turistes, cases rurals o pares que es preocu-
parles així, lleva’t l’auricular del mòbil en clas- pen més per ells mateixos que pels seus fills. Es-
se... Nou contingut per a les nostres matèries. tem al 2018 i els mestres som com el gegant.
En un segle basat en el consumisme busquem els A partir d’ara, per explicar als estudiants què és
xicotets plaers que ens fan creure que vivim mi- l’hedonisme els recomanaré llegir la contalla de
llor: roba, calçat, perfums, massatges... Tot per Gisbert. Per a recobrar el paper que teníem abans
sentir-nos bé. els docents encara no tinc solució. Continuaré lle-
Enguany, en Batxillerat, també hem llegit algunes gint, per si de cas.
Rondalles d’Enric Valor. Parlant amb ells d'"El
Lola Moreno
16
SABIES QUE...?
L'Acadèmia va motivar la
decisió, que no es produïa
des de la II Guerra Mundial, per la pèrdua de "confiança" del món exterior en la pròpia
institució, a causa de la crisi que ha provocat la renúncia de vuit dels seus divuit mem-
bres.
17
ESPECIAL SANT JORDI 2018
AQUESTS HAN SIGUT ELS MÉS VENUTS PER SANT JORDI 2018
18
'La bruja', de Camilla Läckberg 'Els Futbolíssims 13: El misteri del ju-
'El fuego invisible', de Javier Sierra gador número 13', de Roberto Santiago
'La nit del Dr. Brot', de Jaume Copons
NO-FICCIÓ CASTELLÀ 'La porta dels tres panys', de Sonia
Fernández-Vidal
'Las almas de Brandon', de César Bran- 'La llegenda de Sant Jordi. Amb sons',
don Ndjocu de Purificación Hernández
'Piel de letra', de Laura Escanes
'España quedó atrás', de Ramón Cota- LLIBRES INFANTILS I JUVENILS
relo EN CASTELLÀ
19
Totes les Parades Virtuals Sant Jordi 2018
20
Per Sant Jordi es van facturar 22,03 milions d’euros, un 2% més
que l’any passat
Llistat dels llibres més venuts per Sant Jordi, segons l’informe del
Gremi de Llibreters
21
LA PREGUNTA
Explica’ns-ho a…
larevistaql@gmail.com
22
L’ARTICLE
El 6 d'abril del 1943 va ser publicada a la ciutat de Nova York la primera edició d'El petit príncep,
de l'escriptor i aviador Antoine de Saint-Exupéry. La història d'aquest petit habitant de l'asteroide
B612 s'ha convertit en un dels contes de referència de la literatura.
És un dels llibres més traduïts del món, després de la Bíblia. S'han editat més de 150 milions d'e-
xemplars, ha estat portat a la gran pantalla i la televisió, s'han fet adaptacions radiofòniques, musi-
cals i obres de teatre.
Si encara no l'heu llegit, la celebració dels seus 75 anys és una bona ocasió per conèixer el nen que
ens va regalar un dels millors missatges que s'han escrit:
23
CRÒNIQUES
L'inici de les sessions ja va ser engrescador. La pany de taula, Óscar López, periodista especia-
conversa que van mantindre Joan Borja i Ós- litzat en temes culturals, amb tot el que va
car López sobre el tema que ens reunia no va aportat a la xarrada.
deixar indeferent a ningú.
Es va guanyar l'audiència recordant una infan-
Borja, membre del consell assessor de la FBFL, tessa i joventut envoltades de llibres, des d'a-
va triar les conegudes paraules de Daniel Pen- quells que estaven a casa dels pares de "Círculo
nac en l'assaig Com una novel·la per començar de Lectores", a títols de Hermann Hesse que
a parlar: "El verb llegir no admet l'imperatiu". tenia el seu germà a l'habitació, o les lectures
Crec que tots els presents estàvem d'acord, per que li recomanava el PROFESSOR d'escola. I
això vam deixar de banda el cansanci de la set- l'escric en majúscules perquè pense que tots
mana i hi vam anar a escoltar altres companys els que ens dediquem d'una manera o d'una
per tal de compartir experiències i descobrir altra a la literatura l'hem tingut o somniem en
les possibilitats que proposa la xarxa. ser-ne un.
Una altra frase remarcable que es repetiria al Contava López com aquell professor li va ense-
llarg de les jornades seria del propi Joan Borja nyar a llegir, a redactar textos i a pensar. Li de-
en dir que "per a contagiar la lectura cal sedu- manava més treball que a altres alumnes per-
ir". Ell ho va aconseguir, i també el seu com- què sabia que tenie eixe perfil d'amant de les
24
lletres. Més tard, quan va començar a treballar
com a periodista, es va adonar de la importàn-
cia que tenia allò aprés a casa i a l'escola.
25
Crònica de l’acte commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari
de la mort de la poeta Quima Jaume
28/2/18
26
la mar” (1989) amb el qual va guanyar el premi Carles Riba. Per sort, el material inèdit ha permès
l’edició de nous volums i antologies.
Hi ha qui considera a Quima Jaume com una poeta tardana, perquè va començar a mostrar la se-
va obra de gran, però tal i com deia la Secretaria General del Departament de Cultura (Maria
Dolors Portús): “de poeta se n’és sempre”. L’acte va finalitzar després d’escoltar a Lluís Cal-
vo, Agustí Pons i Antoni Clapés recitar obres de Quima Jaume.
CASTELLS D’INFANTS
[infantesa.
27
Crònica del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana
26/3/18
28
en una antítesis dels “Paradisos oceànics” de 1. Els seus viatges la van portar a comparar
Bertrana, un rebuig del mite de l’exotisme. i denunciar la repressió del dona a va-
ris indrets com el Marroc.
12.30H SÍLVIA ROIG (BOROUGH OF
MANHATTAN COMMUNITY COLLEGE) 2. El dolor de la Guerra Civil Espanyola i la se-
"FEMINISME I COMPROMÍS SOCIAL gona guerra mundial la va empènyer a viure en
EN L'OBRA D'AURORA BERTRANA” persona i tractar a fons temes com el canvi de
rols de les dones i la seva participació
L’obra d’Aurora Bertrana es pot estu-
activa durant la contesa.
diar des de moltes perspectives, i Sílvia
Roig l’enfocà des del compromís social i 3. Per últim, els escrits de Bertrana des de la
el feminisme de primer ordre que es pot seva tornada a una Barcelona franquista i hos-
trobar als seus escrits. til foren dotats d’un fort pessimisme, però al-
hora d’una certa esperança en les genera-
Tot i que Bertrana no es descrivia com a tal (a
cions del futur.
l’època hi havia un fort rebuig cap a aquesta
expressió) va participar a més actes i manifes- 13H ELISABET LIMINYANA “L’OBRA
tacions que aquelles autores que sí s’hi consi- PERIODÍSTICA D’AURORA BERTRA-
deraven. NA”
Bertrana deia que era “cooperadora del movi- Durant el seu torn de paraula, Elisabet
ment” i defensava l’educació de la dona Liminyana ens guià en un viatge a través
obrera i la implicació del sector femení de la història del periodisme litera-
en temes polítics i socials. També exaltava ri. Durant el segle XIX, els reportatges de gue-
el paper de la dona en la maternitat i la rebu- rra i de viatge varen anar agafant força i arre-
tjava com un obligació. De fet, no va tenir fills lant amb autors com Jacint Verdaguer, però
i advocava per la inseminació artificial i fou del 1905 al 1936 que aquest gènere gaudí
la creació d’una societat andrògina lluny del seu esplendor. Malauradament moltes
dels prejudicis i obligacions del gène- de les dones que hi van contribuir han
re (entre d’altres temes polèmics i avançats a sigut oblidades a molts països, sobretot a
la seva època que encara avui en dia estan so- Amèrica.
bre la taula).
Però què és el periodisme literari? “És
Roig destacà la vitalitat i el carisma que ajudà una amalgama de tècniques narratives
a Bertrana a rodejar-se de contactes in- i informatives”explicà Elisa- bet
tel·lectuals i categoritzà l’evolució de la ideolo- Liminyana. Una barreja del
gia feminista de Bertrana en tres etapes: periodisme convencional i
els mètodes de la ficció,
malgrat que la informació és
29
veraç. Un punt de trobada
de disciplines i gèneres
des de la literatura fins a
la fotografia. El periodisme
li- terari triomfà tant a la premsa
escrita com als diaris radiofònics perquè les
narracions d’experiències personals connecta-
ven amb el lector.
Tot i així, era considerat un gènere “inferior” i
és difícil dir per què Autrora Bertrana va esco-
llir-lo. Segons Liminyana, li va servir com
una eina per viatjar, donar llibertat a la
Malgrat que Aurora Bertrana va demos-
seva creació, compartir la seva opinió i
trar interès pel món de l’escriptura de
criticar la submissió de la dona... una
ben jove, Prudenci no va voler que tin-
independència periodística que no li
gués una vida igual de complicada que
permetien altres formats.
la seva. Les seves obres havien xocat amb
De fet “el va dominar amb destresa” deia Li- l’ambient moralista de Girona (per la qual cosa
minyana. “Es fàcil transportar-se al seu va anar a la presó una temporada) i patia per
món” i et pots sentir identificat amb les seves mantenir la seva família per culpa dels nom-
passions o frustracions, barrejades amb iro- brosos deutes del seu pare. Però Prudenci era
nia. Evidentment, el compromís social poc pràctic i no sabia guanyar-se la vida.
de l’autora va fer que governs es sentis-
Malgrat haver-se interessat per la litera-
sin amenaçats i la censuressin. Va viure
tura a una edat tardana, Bonnín ressaltà
rodejada d'una barreja d'incomprensió, admi-
els seus dots observadors, el vocabulari
ració i reconeixement alhora. Per sort, segons
autèntic i els contes amb una riquesa de
Liminyana: “Bertrana en mi ha triomfat,
llenguatge sense barbarismes. De fet,
perquè sóc una dona més culta gràcies
quan Aurora finalment es convertí en escripto-
a ella”
ra li preocupava ser “la filla de” perquè Pru-
13.30H CATERINA BONNÍN “AURORA denci “era un narrador extraordinari”. Però
BERTRANA, BIÒGRAFA DE PRUDENCI sobretot, Aurora admirava el caràcter del seu
BERTRANA” pare i per això s’encarregà d’escriure’n les
memòries: “després de la guerra va morir
Per últim, tancant aquesta primera part del
com un dels senzills personatges dels seus lli-
simposi dedicada a Aurora Bertrana, Caterina
bres”
Bonnín ens parlà sobre la relació pare i filla
entre Aurora i Prudenci i ens explicà vàries Per acabar aquesta crònica, voldria agrair la
anècdotes. Per exemple, les aventures i ex- invitació al simposi per part de la Institució de
cursions per la muntanya que compar- les Lletres Catalanes. Ha sigut un plaer poder
tien(Prudenci Bertrana l’anomena- haver presenciat tan l'inauguració com la
va cabretao sargantaneta). O com comenta- cloenda d’aquest any literari, sobretot si té lloc
ven les obres de teatre que anaven a veure ple- en un petit gran paradís de cultura com és
gats per després reproduir-ne algunes escenes l’Institut d’Estudis Catalans.
a casa o entre ells dos sols.
Mx
30
Lletres al Parlament 2018
20/4/18
El proppassat 20 d’abril finalment es va
poder celebrar una nova edició de
“Lletres al Parlament” organitzada pel
Departament de Cultura i la Institució de
les Lletres Catalanes.
Enguany diputats, funcionaris del parla-
ment, escriptors i lectors han pogut reci-
tar alguns fragments d’autors catalans
que compleixen números rodons aquest
2018 com ara Montserrat Abelló, Maria
Aurèlia Capmany, Carles Fages de Cli-
ment, Maria Mercè Marçal, Joanot Mar-
torell, Raimon Panikkar i Manuel de Pe-
drolo.
31
Utopia Markets Poesia (4, 5, 6 de maig 2018)
32
Preveient el futur lector
33
Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:
Quantitat:
Qualitat:
Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:
Quantitat:
Qualitat:
Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:
Quantitat:
Qualitat:
34
Art fet amb llibres... quin us agrada més?
35
BOOK LOOKS
36
LLIBRES DEL MES
Poesia completa
-Rosabel
Bofarull
Febrer Març
BOLI... XD BOLI... XD
PLOMA... dubtes Abril
BOLI... Mariona Planas
37
CASES DEL MES
Casa del mes de gener
(Josep Pla): Montse Cabiró Encara
Casa del mes de febrer (Centre Es-
podeu
priu): Jordi Puigdefàbregas partici-
par!
Fundació Mercè Rodoreda. Entitat que va ser creada per l'Institut d'Estudis Catalans,
hereu de la propietat intel·lectual de l'autora, per acord del Ple del dia 16 de setembre de
1991 i, finalment, constituïda el 25 de març de 1992.
Premi
Selecció de llibres de la Fundació Mercè Rodoreda:
De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda (reimpressió 2017)
Cartes de guerra i d’exili (1930-1964)
Petita història de Mercè Rodoreda
Activitat que inclou el premi:
Visita al Jardí Mercè Rodoreda
Dates per bescanviar el premi, fins el 30.6.2018
ALTRES CONCURSOS
Sort!
38
HOGWARTS MYSTERY
El mes d’abril es va estrenar oficialment l’app que els Potterheads estaven esperant amb més ga-
nes... Hogwarts Mystery! El primer joc que et permetrà entrar a Hogwarts en persona! Podràs crear
el teu propi avatar, posar el nom que prefereixis i aprendre tot el que necessites per convertir-te en
un gran alumne!
Experimenta tots els cursos, assisteix a les teves classes preferides, desbloqueja recompenses i
més! El que alguns usuaris han trobat una pega és que, malgrat que el joc et permet escollir com
reacciones a les situacions, hauràs de seguir una història secundària sobre el teu suposat germà re-
bel i desaparegut.
De fet, la teva història comença poc després de que Harry Potter passés a ser conegut com “el nen
que va sobreviure” així que trobareu tot el professorat original (i sí, això vol dir tenir a Snape com
a professor de pocions). Esteu preparats per rebre la vostra pròpia carta de Hogwarts?
Pros: Escull a quina casa vols entrar i converteix-te en un orgullós alumne de Hogwarts!
Contres: Potser el cor estarà a punt d’esclatar... Però la memòria del teu telèfon també!
39
Webs d’interès
revistaql.jimdo.com
Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.
Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?
40
T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?
Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.
El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.
Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!
Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!
I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.
+informació a:
www.4fanticbcn.com
41
Membres de la Redacció:
Mixa
revistaql@gmail.com
42