D e s d e l'Argentina
F E R R A N R I G A U , V I S T P E L S E U FILL P A C I A
El meu pare, en FERRAN RIGAU
MORATÓ, va néixer a Palafrugell (Baix
Empordá) el 2 9 d'agost de l'any 1 8 9 8 ,
a la casa del carrer Independencia n.°
10 (numerado vella). Els avis, mes ben
dit els seus pares, foren en Paciá Rigau
Genoher, t a m b é de Palafrugell, artesa
del suro o sigui el tipie taper, amb molta
afició a anar a pescar, molt característic
deis palafrugellencs en aquella época
'aficions que encara perduren en la
gent del poblé). La mare, na Julia M o r a -
tó Cusí, nadiua de Palamós, era una
dona de casa, diem de les d'aquell
temps!... i que, a mes a mes de criar els
7 filis del matrimoni, encara trobava
temps per fer feines afins a l'artesania
surera.
El meu pare treballá inicialment i d u -
^•ant uns quants anys en el "suro". El
meu avi, fent ús de les dites populars i
acollint-se a alió de "el saber no ocupa
;ugar", entengué que, anant d'acord
amb l'afició a escoltar i gaudir que ell
tenia, uns coneixements de música no
ni estarien de mes, i és així que empe-
nyé a fer-ne aprendre, comencant peí
fill gran, l'Ernest, qui estudia el fiscorn i
en especial el violí, instrument que se-
gons tinc entes en va ésser un ¡ntérpret
que es defensava bé i que a Barcelona
va ocupar la placa de 1 . violí al Teatre
er
Tívoli. Pero anem al pare, el segon de la
nova generació que no escapa a les
idees de l'avi. Així que emprengué el
solfeig imprescindible i les primeres lli-
;ons de clarinet a m b en Casimir Bonay.
També ana a solfeig amb un, dit " S a b i -
net", que tocava el violí r era director de
¡'"Empordanesa" de Palafrugell, orques-
tra en la qual el pare debuta o millor
s'iniciá allá peí 1 9 1 7 . Les llicons de te-
nora les prengué amb l'Angelet i rema-
ta les magres llicons en un temps no
massa llarg amb en " T r i f o n " Bonay, cé-
lebre clarinetista palafrugellenc. També
un tal Pau Blanxart intervingué a donar-
11 alguns coneixements musicals. Així,
fet a trompades podríem dir, i sense és-
ser-ho, podria qualificar el meu pare
emparentat amb un autodidacte.
Un físic privilegiat i una voluntat de
ferro per estudiar i per assimilar, li dona
la suficient valentía per enfrontar difi-
cultáis, usant sempre el just seny per
no correr rises en va, i medint humil-
ment les seves bones condicions per al
servei de les orquestres, es va anar for-
mant l'home i el músic.
El 1 9 2 0 , féu el servei militar, que per
aquella época de la guerra del Marroc
era de 3 anys. Tingué la bona sort d'en-
trar a formar part de la Banda de M ú s i -
ca del Regiment 5 5 de Línia assentat a
Girona. Ja l'any 1 9 2 3 , acabat el servei
militar, entra a formar part de la Cobla-
orquestra "La Principal de Cassá de la
Selva" on acomplí diverses temporades
fent parella amb el tibie Josep Font
(pare de Tactual Director i tibie deis
" M o n t g r i n s " de Torroella de Montgrí).
D'aquesta época recorda les actuacions
a Valencia, Albacete i a Madrid i parla
amb tot émfasi de la invitació a partici-
par amb la tenora a la Banda Municipal
de Valencia en qué s'executá l'"Himne
a Valencia", "Entrada a la M u r t r a " i
d'altres, amb un éxit total i eufóric que
els músics manifestaren aixecant en
bracos al pare, «com si fóra un torero»,
diu.
Ja l'any 1 9 2 8 , reclamaren els seus
E l s p a r e s d ' e n F e r r a n : Paciá R i g a u i
servéis "La Principal de la Bisbal". D'a-
Julia M o r a t ó .
questa época cal esmentar les actua-
cions a Deauville (Franca) i unes grava-
cions de sardanes, discografia, part de
la qual em regala un Sr. metge ací a
l'Argentina i que jo conservo amb tot
zel. Son discos de pasta propia de l'é-
poca i en l'etiqueta deis quals figuren la
parella Barnosell-Rigau. Curiosament
les impressions de les plaques son de
procedencia alemanya. Acabada la
temporada del 2 9 el pare deixava "La
Bisbal".
Així que el 3 0 ana a integrar el grup
de l'Orquestrina-Cobla "Llevantina" de
Calella de la Costa, que dirigía el mestre
Josep Maria Tarrides. Casualment, en
un viatge que vaig fer a terres nadiues
l'any 7 9 , essent a la placa de la Cate-
dral a Barcelona, gaudint d'una audició
de sardanes que executava la Cobla J o -
venívola de Sabadell, em vaig topar allá
amb el mestre Tarrides i contá que ell
tocava la tenora, pero que amb motiu
de requerir els servéis del pare, ell
agafá el tibie conformant així la parella
Tarrides-Rigau. Tres temporades pas-
saren i el 3 3 de volta a Cassá de la
Selva amb la Principal d'allá. El nou
canvi es produí el 3 5 i altra vegada a
"La Bisbal". En esclatar la revolta del Ferran Rigau e n u n a f o t o feta el 17
3 6 , la Cobla de "La Bisbal" es trobava d'agost d e 1981.
SOM / 5

L a P r i n c i p a l d e l a B i s b a l e n u n a f o t o ¡nclosa e n u n p r o g r a m a d e l C e n t r e R e -
creatiu Gramenet, d e Santa Coloma d e Gramenet, o n hi amenitzava els actas
del 3 1 d e d e s e m b r e d e 1929 i 1 d e gener d e 1930.
A d a l t : Martí Saló, T o m á s G a r c i a , E m i l i Saló i R a m e l l , J o a q u i m T o r r e n t ,
F e r r a n R i g a u , C o n r a d Saló.
A b a i x : J o a q u i m S a g r a r a , Lluciá B a d o s a , G e n i s C a n e t , E n r i c B a r n o s e l i i
E m i l i Saló i Paráis.
en plena Festa Major de Palafrugell. La
Cobla deixaria de tocar sardanes un
temps llarg. En els anys de la guerra,
l'orquestra queda apedacada degut ais
elements que foren al front. Es tocava
únicament en els entreactes del cine-
ma. Recordó que hi passaren diferents
elements tots per no gaire temps, entre
ells en Pere Pruñonosa (en " T r u m f a " ) i
el violinista Salvador Brufau, de Banyo-
les. En arribar les mitjanies de l'any 3 8 ,
el Govern de la Generalitat forma una
nova cobla, que anomenaria "Catalu-
nya", que amb la violinista Rosa Mas i
altres artistes, havien de conformar un
grup que havia de correr tot Franca
amb la col.laboració del Partit Socialista
Francés en una campanya Pro-Ajuda a
la República Espanyola.
La Cobla "Catalunya" estava consti-
tuida de la següent manera: tenores,
Albert Martí i Ferran Rigau, tibies, Enric
Barnoseli i Lluciá Badosa, trompetes,
M a r t í Saló i un tal Josep Coll, contra-
baix, Emili Saló i Paráis, fiscorns, Pere
Arpa i en Joan Mont, flabiol, Josep Gra-
valosa, i t r o m b o , Ernest Coromines. 5
eren de La Principal de la Bisbal, 1 de
La Selvatana, 1 de La Principal de Ba-
nyoles, 1 de Peralada i els altres de la
Cobla Barcelona.
Acabada la guerra el 3 9 , i després de
Margues tournées per t o t Franca, retor-
naren disgregadament i c o m pogueren
tots cap a casa, i ja l'any 4 0 es reorga-
n i z a de volta la cobla La Principal de la
Bisbal, al principi amb el tibie Josep
Font fins que retorna l'Enric Barnoseli.
El pare en fou element actiu dins La
Principal fins a fináis del 4 8 , en qué de-
cidí venir a l'Argentina entusiasmat per
estar al costat de la meva germana que
ja residía en aquest país i que per
aquells t e m p s li havia de donar la pri-
mera neta.
Els principis en aquest país, després
de les primeres alegries deis adveni-
ments familiars, no li resultaren massa
complaents; es trobava desplacat del
seu auténtic ambient. Pero a poc a poc
i no massa conforme, va emprendre el
nou camí fent els possibles per deixar la
recanca del passat i la nostalgia del
país llunyá. Va tocar en un petit conjunt
en una feina quotidiana en un dancing
un llarg temps. Finalment va venir a in-
tegrar una orquestra dedicada ais balls
de Clubs i a l'estiu es feía feina diaria en
hotels de certa categoría. El nom del
conjunts, que jo regia, era "Els Clip-
per's" posat així fent memoria a l'Or-
questra a m b el mateix n o m que hi ha-
via hagut a Barcelona i que dirigía un
tal Bardagí. Era una manera de satisfer
la nostalgia a m b un nom que féu forro-
lia en la térra nadiua. "Els Clipper's" de
Mar del Plata vam adquirir bona anome-
nada. Féiem actuacions periódiques per
la Radio i la Televisió. Aixó dura uns
anys. Després el pare va guanyar unes
oposicions i va entrar a la Banda M u n i -
cipal per allá el 6 0 on toca el saxo alt i
després el soprano. Exactament hi
acomplí a la Banda 2 0 anys i 7 mesos.
Era l'any 8 0 quan es retirá definitiva-
ment, ja complerts els 8 2 anys de vida.
En época en qué teníem constituít un
Casal Cátala ací a la ciutát de Mar del
Pía, ¡ emplenant el nostre sentiment de
catalans i conreadórs de les nostres
tradicions, amb l'ajut de col.laboradors
comerciáis es projectava a Taire, una
emisió anomenada "Hora Catalana"
tots els dissabtes. Aixó ve al cas per
contar que en una de les audicions vaig
aconseguir engrescar el pare a tocar la
tenora, i dit i fet, amb uns petits arran-
jaments per acompanyament, toca d i -
verses tonades tradicionals c o m "El
cant deis ocells" entre elles. Resulta tot
un esdeveniment; a l'Auditori no hi falta
ningú de la colonia catalana que es
desféu en llágrimes i aplaudiments, ni
tampoc hi mancaren un munt de m ú -

Fragment del treball "Els tenoristes de la cobla La Principal de la Bisbal" publicat al butlletí de
l'aplec de la Bisbal de l'any 1981 i del qual és autor Emili Saló.
1 9 2 7 . - Per a substituir en Coll vingué a La Principal, Ferran Rigau, de Palafrugell. A m b el canvi v a m trobar-h¡ molta
diferencia. Rigau sabia molt de música, pero li mancava una mica de sentiment. Aixó sí, tocava tots els instruments
amb destresa i amb suficient bon gust. A m b la tenora tenia un so molt brillant i potent. També era molt resistent. Si
hagués pogut reteñir quelcom de l'esperit d'Albert Martí, hauria estat perfecte.
1 9 3 5 . - Novament va entrar a la cobla Ferran Rigau, aportant-hi les qualitats i petits defectes d'abans; si bé, amb
mes experiencia, deixava una mica de banda el complex que provocava la companyia provocadora de l'Enric de Palau
(Enric Barnoseli). Mes deseixit, dones, actuant amb mes espontane'ítat, el rendiment era t o t a l m e n t satisfactori. Durant
Testada d'aquest tenorista a La Principal va esclatar la guerra civil, s'estroncá la feina de les Festes Majors, i t o t h o m ha-
gué de campar c o m va poder. Fou la fúgida d'Egipte. Després de la guerra, l'any 1 9 4 0 , es reorganitzá la cobla, alguns
elements foren substituíts, pero Rigau es mantingué fermament en el seu lloc de primer tenora; fins que l'any 1 9 4 9
s'absentá de la Bisbal per traslladar-se a l'Argentina.

(Emili Saló i Ramell (Granollers, 1905) toca la trompeta a "La Principal" de la Bisbal en el període 1923-1940).

SOM/SARDANA/6
sics encuriosits per la nova. La clara i
expressiva tonada de la melangiosa t e -
nora satisféu en uns la seva nostalgia i
en altres la percepció d'una cultura m u -
sical per ells desconeguda. Ho repetí-
rem una volta mes, per Nadal, en un
acte públic, participant c o m a grup cá-
tala en un festival deis emigrants de
tots els paísos residents a Mar del Pla-
ta. L'actuació nostra va ésser ampliada:
acoblárem al conjunt orquestral, una ro-
dona de sardanistes ben abillats a m b
vestidura catalana i un grup coral, i c o n -
juntament férem un quadre artístic amb
la sardana "La Nit de l'Amor". Devia és-
ser, si mal no recordó, l'any 1 9 5 8 .
Aqüestes van ésser les ultimes notes
desgranades peí meu pare a m b la teno-
ra. Avui la tenora del pare descansa en
exposició permanent en una paret del
meu despatx, c o m un tresor e m m u d i t i
que guarda infinitat de records d'una
vida altament aprofitada.
Avui el pare, amb els seus 8 5 anys,
gaudint-los en plena salut, deu pensar
moltes voltes en passades vicissituds i
en les satisfaccions rebudes. És felic
contemplant la familia estesa des de
filis a néts i besnéts.
Ja haureu llegit aquesta Marga trajec-
tória escrita breument. Vull, pero, re-
marcar c o m a final un episodi amarg
que no mereix el pare haver-lo rebut.
Després de llargs trámits i aprofitant el
Conveni Espanyol-Argentí existent per
la qüestió de les jubilacions o Pensions
a la Vellesa, iniciárem ja fa un llarg
temps la possibilitat d'obtenir una justa
i adequada pensió per al pare. Em s e m -
blava que presentant tota mena de pro-
ves que em vingueren a les mans i la
J o s e p Páci&ens parla del s e u g e r m á Ferran
Els meus pares van teñir 7 filis: Er-
nest, Ferran, Neus, Lidia, Facund, que
va morir de petit, jo i Felicia. L'Ernest i
en Ferran van ser músics. J o ho vaig in-
tentar pero ho vaig veure massa difícil.
El meu mestre era en Josep Padrós que
tocava a La Principal de Palafrugell. Em
va sortir per anar a fer de confiter a Sa-
oadell i vaig entrar-hi d'aprenent.
A m b en Ferran ens portem 10 anys.
Em recordó que de molt jove ja festeja-
va amb una noia que es deia Emilia
Rovira Roque. Llavors anava a tocar a
Sta. Coloma de Farners perqué li agra-
dava guanyar céntims. Quan arribava
de tocar després d'haver estat 2, 3 o
•nés dies fora i fos l'hora que fos pujava
al dormitori - l a casa era de planta baixa
i p i s - agafava la tenora, obria la finestra
es posava a tocar i ella des de casa
seva el sentia. Pero s'enyorava i va tor-
nar a Palafrugell tornant a treballar el
suro a m b el seu pare. Va entrar a La
Principal de Palafrugell que venien a as-
sajar a casa seva dos cops a la setmana.
La c o b l a - o r q u e s t r i n a " L i e v a n t i n a " , a Calella d e la C o s t a , l'any 1 9 3 2 . El p r i m e r
t e n o r a és F e r r a n R i g a u i e l t i b i e p r i m e r e l p o p u l a r c o m p o s i t o r J o s e p M .
T a r r i d a s , q u e també t o c a v a l a t e n o r a .
bona disposició que demostraren a M a -
drid a les oficines de l'lnstitut Nacional
de la Seguretat Social, en un viatge fet
l'any 8 2 , tenia per segur el bon resultat
de les gestions. Pero no va ésser així,
c o m podreu comprovar per fotocópies
adjuntes, i que us les presento simple-
ment c o m una exposició de l'ingrat de
la manca de calor humana en qué es
maneguen les Neis quan son simple-
ments contemplades fredament i no
consideren la interpretativa necessitat
Va fer el servei a Girona a la Banda.
Van sortir unes oposicions a músics de
primera a Vitoria. Les va guanyar pero
c o m que feia molt fred va tornar a Giro-
na i aquí va guanyar unes altres oposi-
cions. En casar-se va anar a viure a
Cassá on va morir la seva dona i es va
tornar a casar amb la segona esposa,
Conxita. Li va sortir per anar amb La
Principal de la Bisbal, pero amb el se-
nyor Barnoseli no s'avenien gaire i se'n
va anar a m b la cobla Lievantina, de Ca-
lella, i mes tard amb els de Cassá fins
que va retornar a "La Bisbal".
En Ferran era molt bon noi, molt exi-
gent i nervios, sempre volia la seva. Era
geniüt, diria que era un "vi de tres".
Quan una cosa no li semblava bé, s'ex-
citava de seguida. Per exemple, el meu
pare deia: «Fernando, aquests sacs - d e
retalls de suro o de t a p s - s'haurien de
portar a l'altra casa». «Ja els hi porta-
ré», contestava el meu germá. «Que no
els hi portes?». «Sí, ja els hi porto».
Anava a l'entrada de casa i agafava els
a
de cobrir amb el premi a una Pensió a
la Vellesa a una vida abnegada dedica-
da plenament al treball. Cree que a
pesar de les bones raons que l'lnstitut
tingues, la denegació va ésser injusta,
és freda interpretació de la llei que la
regeix. Res mes.
Mar del Plata (Argentina) 9 de marc de
1984.
sacs sense que ningú l'ajudés i en un
m o m e n t els tenia a l'altra banda. En
morir-se la nostra germana Neus, quan
tenia 18 anys, Ferran en tenia 1 9 o 2 0 .
El dia de l'enterrament les cases s ' o m -
plien de gent; l'entrada de casa nostra
estava plena de saques de taps. En Fer-
ran es va llevar al matí una hora abans
que ningú i quan van baixar els meus
pares l'entrada era ben neta; havia aga-
fat les saques i ell sol i sense dir res a
ningú les va portar al magatzem.
Tocant tenia molta potencia i geni.
Va estar molts anys tocant la primera
tenora, el primer saxo i el primer clari-
net fins que, quan es va fer mes gran, li
van treure el clarinet que va passar a se-
gon. A casa es feia uns tips ¿"estudiar.
Li agradava anar a pescar. El meu
pare tenia una caseta a Llafranc on
guardava les eines de pescar. En Ferran
era poc a casa ja que era a tocar, pero
sempre que podia s'hi enganxava. Miri
si tenia geni que un bon dia al matí vam
anar amb el pare, ell i jo a pescar al vo-
SOM / SARDANA / 7
 La Principal d e la Bisbal l'any 1940.
A d a l t : Martí Saló, J o a q u i m S a g r e r a , E m i l i P o c h , Narcís
Paré, C o n r a d Saló, J o s e p F o n t .
A b a i x : L l i b e r a t J o a n a l s , J o s e p Vallespí, J o a q u i m T o r .
r e n t , F e r r a n R i g a u i E m i l i Saló.
lantí. V a m pujar a la barca i jo vaig aga-
far els rems petits i ell els grossos. A la
segona embranzida que va fer ja va
trencar un rem. Miri si en tenia de forca
i geni. Era molt de batzegada.
Va fer de taper i músic fins que va
anar amb els de Cassá. Després ja va
fer de músic sol i mes quan va anar
amb els de "La Bisbal". No era massa
enraonador. Un favor el feia a t o t h o m i
C o m p a n y s d e c o b l a e v o q u e n la figura d e
Ferran Rigau
Vaig anar a classe a m b ell durant dos
hiverns. J o també cree que els instru-
ments de cobla tal c o m deia ell, per
donar rendiment ha de donar la sensa-
ció que es toca emprenyat, amb nervi.
No es pot ser místic amb la cobla, si no
l'instrument et domina a tu. Rigau era
un home que tenia un gran llavi i molta
forca. Quan estudiava tocava de cara a
una manta penjada en un cordill que
travessava l'habitació perqué no resso-
nés. El so que senties el donaves t u ,
l'acústica del local no t'ajudava. Per fer
llavi tocava, per exemple, els 1 6 c o m -
passos d'un cant de tenora a temps de
marxa de processó. Era un " t o r o " , no
era pas molt polit ni técnic ni refinat,
pero feia la feina i era un bon músic tal i
c o m ho demostra des del m o m e n t en
qué es va conservar a La Principal de la
Bisbal en els papers principáis de pri-
mer clarinet, primer saxo i primer tenora.
Pere Cortada i Bosch
(Verges, 31 d'octubre de 1923. Fou ins-
trumentista deis Montgrins de l'any 1946
al 1975. Ara toca el tibie a la cobla Fo-
ment de la Sardana).
SOM / S A R D A N A / 8
La Principal d e la Bisbal l'any 1947.
A d a l t : Martí Saló, P e r e P r u n y o n o s a " T r u m f a " , J o a q u i m
T o r r e n t , Martí T e i x i d o r , L l i b e r a t J o a n a l s , C o n r a d Saló,
J o s e p Vallespí.
A b a i x : E m i l i P o c h , Narcís Paré, J o c a p B a n t , F e r r a n R i g a u
i J o s e p Sagrera.
era amic de tots. No es creava enemis-
táis ni tampoc era pretenciós. Era m e n -
jador, bé, la talla t a m b é se li portava.
Abans ais músics quan anaven de festa
major els donaven bon menjar, pero
quan venia a casa li agradava entaular-
se davant d'un bon plat de mongetes i
un parell d'anxoves de les que la mare
confitava. També li agradava molt el
peix fregit c o m a tots els de Palafrugell.
J o t a m b é sóc de Palafrugell, pero no
el vaig conéixer bé fins després de la
guerra quan vaig entrar a La Principal
de la Bisbal. El coneixia solament de
vista ja que ell per la professió de la
música va anar fora de Palafrugell, per-
qué tenia la norma d'anar a viure allá on
tocava. J o a "la Bisbal" hi vaig tocar
des de l'any 1 9 4 0 al 1 9 4 8 en qué vaig
anar a "La Selvatana".
En Rigau era un home valent, un " t o -
ro" tocant. Técnicament, musicálment,
no era un superclasse; ell era la forca,
pero aquests ¡nstruments ja ho volen.
No li agradava que l'alabessin, pero
tampoc no criticava mai ningú. Era una
persona a m b la qual es podia conviure:
que t o t h o m fes la feina, ell la feia i no
era d'aquells que després de la música
semblen una altra persona, sempre era
igual.
Narcís Paré
(Palafrugell, 1913. Fou el segon tibie i
clarinet de La Principal de la Bisbal en
/'etapa 1940-1948)
£ n n ' c @¡»moreíí
Va marxar a l'Argentina per anar a m b
la Neus, la seva filia, que va insistir molt
perqué hi anés.
(Josep Rigau i Morató té 76 anys. Ger-
má d'en Ferran, resideix a Sabadell des
de l'any 1925. Va treballar 54 anys con-
secutius a la prestigiosa pastisseria Tura).
En Ferran Rigau era molt valent per
tocar. Era el primer clarinet - m e s tard
va passar a segon quan va venir en
Laurea V i l á - primer saxo i primer tenora.
Tenia un t e m p e r a m e n t de ferro, «no
trobava mai l'aigua freda». I quan mes
compromís hi havia, mes segur estava,
mes podies confiar en ell.
Un dia al Palau li va caure la canya a
térra. Es va aixecar, la va tornar a posar
c o m si no hagués passat res. Era molt
segur tocant. Podia teñir el so mes bo-
nic o no, aixó deixem-ho, pero podies
comptar amb ell, no espifiava mai.
A en Saló li va saber greu que mar-
xés, llavors no n'hi havia pas gaires de
tenors. El va substituir en Jo a q u i m Ri-
bas " Q u i m de Serra" que provenia de
La Principal de Bages.
En Rigau vivia a la Bisbal, en una
casa de la carretera de Cruílles on v a m
anar uns anys a assajar, ja que era ais
afores.
Emili Poch i Garriga
(Martorell, 1906. Forma part de La Prin-
cipal de la Bisbal de l'any 1930 al 1970,
com a flabiol, violí i saxo).
Una anécdota de Ferran Rigau
L'amic J a u m e Nonell e m demana que
expliqui coses de l'época en qué coinci-
dí a "La Principal de la Bisbal" a m b Fer-
ran Rigau. Ha plogut molt des d'alesho-
res i el t e m p s que convisquérem junts,
em sembla recordar, no arriba ais dos
anys, ja que ell emprengué viatge cap
a l'Argentina - M a r del Plata-, abans
de cloure's t o t a l m e n t la temporada
1 9 4 8 - 4 9 per anar a viure amb la seva
filia que s'havia casat amb un jove que
vivia per aquelles terres.
El que recordó de Ferran Rigau és
que era un home molt trempat, de ca-
rácter obert, un músic molt competent
amb tots els instruments, un gran " m e -
cánic".
Era el primer tenora de la cobla fent
parella a m b el meravellós, en tots els
aspectes, J o a q u i m Sagrera de qui deien
que tocava la tenora a m b la facilitat del
clarinet; jo entenia que els problemes
de claus, forats i "tranquilles" per ell no
existien.
Recordó un fet d'en Rigau que ha
passat a ésser anécdota, i que ha estat
explicat moltes vegades. Estant al Port
de la Selva per la festa major, durant el un peix que no li cabia al plat de gros quan he tingut ocasió d'assabentar-
ball de nit Rigau hagué d'anar-se'n al Hit que era. me'n peí seu simpátic fill, en tots els
perqué no es trobava bé. Tots estávem A m b aixó es compren una mica la viatges que ha fet peí nostre i seu país
preocupáis que la cosa no fos d'impor- manera d'ésser d'en Rigau que igual que ben segur tant ha enyorat.
táncia ja que a primers d'agost creava era un valent per fer front a m b els ins- Martí Teixidor i T o m á s
un problema a l'orquestra el que un ins- truments a no importa quina dificultat o (Component de La Principal de la Bisbal,
trumentista c o m ell, falles. La sorpresa auditori que a un petit problema físic. des de la temporada 1947-48 fins a la
la tinguérem al matí següent en llevar- J o en guardo bon record i sempre 1982-83. Actualment ho és de la cobla
nos i trobar-lo esmorzant i menjant-se m'ha alegrat saber-ne bones noves, Foment de la Sardana).

DISCOGRAFIA
1929-1940

Melangia Josep M. Tarridas

a

Rosó Josep M. Tarridas

a

Bella rodona Emili Saló

Mar de Xaloc Vicenc Bou
Gratitud Josep Saderra
Caneó de Festa J. Bonaterra
La Font de l'Albera Enric Morera
Joliu despertar M. Bataller
Vlontnegre Josep M. Soler
a

Gentilitat J. Estela
Idili capriciós Emili Saló
María Llu'isa Narcís Paulís
Misteriosa J. Viñals
A cau d'orella J. Serra
Amistat Puig
Flor de llevant Vicenc Bou
Matí de Primavera Vicenc Bou
La noia alegre que
no sap plorar J. Serra
La sardana deis La B a n d a M u n i c i p a l d e M a r d e l Plata e n u n assaig p o c a b a n s d e retirar-se
vailets L. Soler Ferran Rigau.

SOM / SARDANA / 9
1940-1948

Girona Aimada Vicenc Bou FERRAN RIGAU

Continuítat Vicenc Bou
Llágrimes del poblé Joan Viladomat Hi vaig tractar d'una manera superficial i el vaig conéi-
Catalunya plora Joan Viladomat xer poc. Únicament de parlar-hi a les audicions, entre
Caneó d'amor i de guerra R. Martínez Valls sardana i sardana.
Angelina Vicenc Bou Fou un deis instrumentistes destacáis deis anys 4 0 i els
C a m í d e l'església L. Soler sardanistes li teníem una gran admiració per la seva ma-
La processó que passa L. Soler nera d'actuar que feia que ens inspires una auténtica
Sempre Maig L. Soler devoció quan era dalt l'empostissat amb l'instrument ais
La Mare Cantora Vicenc Bou dits.
Declaració Vicenc Bou Va ser una dolorosa sorpresa saber que se n'anava a
La Processó de St. Bartomeu A. Cátala l'Argentina. Per aquest motiu li fou dedicada una audició
Lievantina Vicenp Bou de comiat en qué La Principal de la Bisbal actuá al carrer
El senyor Esteve Enríe Morera Vallespir, de Barcelona. En aquesta audició f e r r a n Rigau
Antonieta F. Juanola va comprovar la simpatía del públic barceloní i fins i tot
El cavaller enamorat J. Manen firma autógrafs, un deis quals, dedicat a la meva promesa,
Camprodon J. Manen en plau de reproduir a continuació per ais lectors de S O M .
Mainada E. Morera
Maria Rosa Eduard Mercader CARLES RIERA
Lluna de mel Eduard Mercader
Rosa roja J. Casanovas
La sardana de les monges E. Morera
Les tulles seques E. Morera
L'Empordá E. Morera
Primavera Juli Garreta
Dole esplai A. Planas
Aimada Torrassa J. Saderra
Clatellades Conrad Saló
Pastoril Emili Saló
La Placa del Gra J. Cid
Fallera Conrad Saló
La mel ais llavis J. M. Tarridas
Montserrat J. M. Tarridas
Melangia J. M. Tarridas
La punxada d'una rosa J. M. Tarridas
Dolls d'estimacíó P. Masats
Festa Major J. Capell
Festa anyal Josep M. Soler
a

Victoriosa Enric Barnoseli

Record Enric Barnoseli

arribat a escriure poesies a base només de monosíl.labs. I

ELS MONOSÍLLABS I EL
CATALA
El monosil.labísme és una de les característiques del cáta-
la. Efectivament, la gran abundor de monosíl.labs -paraules
d'una sola síl.laba- que posseeix li confereixen un carácter
especial, comparable a l'anglés o a l'alemany. Perqué cal ob-
servar que aquest fet no és corrent en altres Mengües c o m el
castellá que teñen, per exemple, paraules c o m "corazón",
"cabeza", " m e d i o " que en cátala son monosíl.labs (cor, cap,
mig).
Els monosíl.labs son especialment útils per a musicar. La
música composta a base d'aquestes paraules és relativament
fácil de fer. Ho son molt també quan es tracta de traduir lie-
tres de cancons. Tenim entes que, amb les obres de Wagner,
quan es va tractar de traduir-ne la Metra, en cátala es realitzá
amb forca facilitat, mentre que en castellá toparen amb si-
tuacions insolubles.
Hi ha hagut poetes catalans, c o m ara Pere Quart, que han
tenim també altres casos ben curiosos c o m el d'aquell es-
criptor valencia, J . A. Borras, que, referint-se al seu nét, va
escriure: Tinc un nét de dos anys i mig; és viu, s a i fort,
puix mai no li ha fet mal res. T é el pél llarg, ros i rull, els
ulls blaus, el ñas fi. És tot ell, de cap a peus, molt ben fet.
¿Qué mes vull jo per al meu nét? Un text ben bonic, planer i
normal a base de cinquanta-dos monosíl.labs!
Per acabar vull recordar que la mes universal i coneguda
caneó de Nadal, S a n t a Nit, va tenír un procés de traducció
que podríem dir normal fins arribar al castellá. Nascuda a
Austria a m b el nom alemany Stille Nacht (nacht vol dir nit),
el mot nacht (monosíl.lab) passá a la traducció anglesa night
(també monosíl.lab), després a la francesa nuit (també m o -
nosíl.lab), després a la catalana nit (també monosíl.lab) fins
arribar a la castellana noche (bisíl.lab) en qué ja no fou possi-
ble la traducció normal i s'hagué de recorrer a una aproxima-
do titulant-la " N o c h e de paz, noche de amor" en lloc de la
forma "Santa Noche" c o m la nostra "Santa Nit".
C A R L E S R I E R A V.

SOM / SARDANA / 10