Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
I.- Introducció
L'acceleració de la turistització que la ciutat de Palma ha sofert en els últims
anys és conseqüència de diversos processos disruptius del capitalisme del
segle XXI en general, i del turístic en particular. Una d'aquestes disrupcions
ha estat l'abolició del “consens” sobre l'anomenat “espai turístic”, és a dir,
d'aquella pràctica –econòmica, social, i institucional- tendent a separar els
espais turístics dels espais residencials.
1
Vegeu El derecho a la ciudad” de Henri Lefebvre: http://capitanswing.com/libros/el-derecho-a-la-ciudad/
2
“La ciudad negocio. Turismo y movilización social en pugna”. CismaEnsayo . 2016
1
socioeconòmiques, i que el mateix capitalisme i les seves actuacions
s'encarreguen d'incrementar i normalitzar”. Negar aquesta evidència en el
cas de Palma és una insensatesa, i, alhora, una opció política que, per la
via d'obviar la precarietat laboral i l'absència indicadors municipals
de desigualtat social, pretén normalitzar una realitat laboral que, a
més d'excessius episodis de nua i crua explotació laboral, suposa
una creixent precarització de les condicions de vida i de treball
remunerat, i, conseqüentment, creixents desigualtats socials.
Com no ens resignem al fet que segueixi oculta aquesta “altra cara” de
l'anomenat mercat de treball de Palma, fem públiques algunes dades
oficials3, i desvetllem alguns “paranys estadístics” a les quals,
malauradament, mai fa esment la regidoria de Turisme, Comerç i Treball de
l'Ajuntament de Ciutat.
Per acabar aquesta introducció, cal deixar anotat que el període analitzat
(2010 – 2017) coincideix amb uns anys de gran turistització de Palma, i,
alhora, amb la posada en marxa de les dues darreres reformes laborals, les
de 2010 i 2012 especialment agressives pel que fa als drets laborals.
Ningú mínimament assenyat pot negar que, des de 2010, Palma ha sofert
un procés de turistització intensíssim: S'ha ampliat el nombre de places
hoteleres (tant a les zones turístiques com a la ciutat de Palma), i s'ha
produït l'eclosió del lloguer turístic. Tot plegat fa que, avui la nostra ciutat
lideri els rànquings de ciutats amb major pressió turística.
3
Totes les dades són de l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), i s'ofereixen les més recents
disponibles.
2
Gràfic 1
Gràfic 2
Aquestes són, a parer nostre, unes dades que indiquen que el model de
turistització de la Ciutat de Palma està provocant el que en
economia es coneix com a “escenaris de creixement sense
ocupació”. És a dir, creix la riquesa generada, però, en un context en el
qual el treball remunerat segueix sent la principal -i gairebé única- font
primària de distribució d'aquesta riquesa, es distribueix tan malament que
fa que les desigualtats augmentin.
Val a dir que aquesta situació s'agreuja pel creixement d’un 7,7% de les
afiliacions en el Règim d'Autònoms (gràfic 3), que es produeix per mor de l’
estirabot d'autònoms i autònomes sense persones emprades, i, sobretot,
pel creixement dels anomenats falsos –i extremadament precaritzats-
autònoms.
3
Gràfic 3
Gràfic 4
4
a) L’ “atur registrat” és un concepte administratiu absolutament obsolet.
Aquest registre es regula per una Ordre Ministerial de 1985 4 que
comença la seva exposició de motius fent referència a “les modificacions
produïdes en els últims anys en la naturalesa i condicions del mercat de
treball”. Per ventura no s'han produït més i més profundes modificacions
en els últims 33 anys?
4
Vegeu aquí: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1985-4112
5
c) La privatització de bona part dels mecanismes d'intermediació laboral fa
que, si no és com a requisit per tenir dret a les cada vegada menys
prestacions per desocupació, la inscripció en el registre de l’ “atur
registrat”, tingui ara mateix poca importància per a la cerca d'un treball
remunerat
Gràfic 5
6
Gràfic 6
És a dir, lluny dels discursos oficials d’arreu –i, molt especialment, dels
discursos de l’Ajuntament de Palma-, allò que mesura el tarannà de les
afiliacions a la Seguretat Social és, tal com especifica la metodologia 6 de
l’esmentat registre, el volum de registres administratius. En cap cas es pot
associar directament a l’evolució de més o manco població ocupada.
Per això, el punt realment importat és contestar una qüestió que hem
plantejat a la introducció d’aquest document: Palma és “territori lliure dels
efectes de les últimes Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de
precarització laboral i devaluació salarial? Evidentment, no ho és.
6
Vegin aquí http://www.empleo.gob.es/estadisticas/ANUARIO2010/AFI/afifn.htm a l’apartat de
"Principals definicions i conceptes", que, en referir-se a aquestes Afiliacions a la Seguretat Social,
s'afirma: "Asimismo, debe indicarse que el número de afiliados no se corresponde necesariamente con el
de trabajadores, sino con el de situaciones que generan obligación de cotizar; es decir, la misma persona
se contabiliza tantas veces como situaciones de cotización tenga, ya sea porque tiene varias actividades
laborales en un mismo régimen o en varios". És a dir, a tall d’exemple, si una persona en un mes firma
més d’un contracte, se computa com si fos més d’una persona afiliada, i un contracte d’un dia computa
com una afiliació d’un contracte indefinit.
7
Taula 1
Percentatge de contractes temporals sobre el total de registrats a Palma
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
89% 89% 86% 89% 88% 89% 86% 89%
Gràfic 7