Está en la página 1de 8

En els darrers vuit anys els contractes d’una durada inferior als 6 dies

han augmentat un 144%
LA TURISTITZACIÓ DE PALMA NO CREA OCUPACIÓ,
GENERA PRECARIETAT
Febrer 2018

I.- Introducció
L'acceleració de la turistització que la ciutat de Palma ha sofert en els últims
anys és conseqüència de diversos processos disruptius del capitalisme del
segle XXI en general, i del turístic en particular. Una d'aquestes disrupcions
ha estat l'abolició del “consens” sobre l'anomenat “espai turístic”, és a dir,
d'aquella pràctica –econòmica, social, i institucional- tendent a separar els
espais turístics dels espais residencials.

La invasió pel negoci turístic dels barris residencials, carrers i places de
Palma, a més d’engegar processos de gentrificació, ha posat en qüestió el
dret a un habitatge digne, i, en general, el dret a la ciutat1. Els moviments
socials i veïnals hem denunciat, a torn i a dret, les conseqüències d'aquesta
mercantilització de la nostra ciutat. Una denúncia massa menyspreada en el
discurs i en la pràctica política del govern municipal. Vist el que s’ha vist en
aquests últims anys, hom diria que tot és permès a favor d’una suposada
una millora de l'ocupació, i d'una pretesa “prosperitat compartida”.

De fet, els reiterats –compareixença mensual davant els mitjans de
comunicació- discursos de la regidora de Turisme, Comerç i Treball, Joana
Maria Adrover, sempre referits al constant augment de l'ocupació laboral i a
la baixada de l'atur registrat, sense esmentar mai la temporalitat, la
parcialitat, els baixos salaris, ni, en definitiva, la precarietat laboral de
Palma, son, si més no, preocupants per la insensibilitat social que traspuen.
Per ventura no hi ha a Palma ni una besllum de pobresa laboral que
mereixi un comentari de l’ autodenominat “Govern de la Gent”? Tal
vegada Palma és “territori lliure dels efectes de les últimes
Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de precarització
laboral i devaluació salarial?

Tanmateix, tot i que en aquest assumpte l'actual govern de Cort s'assembla
a l'anterior com una gota d'aigua a una altra, és sabut que, en paraules de
Xina C. Cabrerizo2, “una de les patologies més clares de la ciutat-negoci és
la segregació socioterritorial que materialitza les desigualtats

1
Vegeu El derecho a la ciudad” de Henri Lefebvre: http://capitanswing.com/libros/el-derecho-a-la-ciudad/
2
“La ciudad negocio. Turismo y movilización social en pugna”. CismaEnsayo . 2016

1
socioeconòmiques, i que el mateix capitalisme i les seves actuacions
s'encarreguen d'incrementar i normalitzar”. Negar aquesta evidència en el
cas de Palma és una insensatesa, i, alhora, una opció política que, per la
via d'obviar la precarietat laboral i l'absència indicadors municipals
de desigualtat social, pretén normalitzar una realitat laboral que, a
més d'excessius episodis de nua i crua explotació laboral, suposa
una creixent precarització de les condicions de vida i de treball
remunerat, i, conseqüentment, creixents desigualtats socials.

Com no ens resignem al fet que segueixi oculta aquesta “altra cara” de
l'anomenat mercat de treball de Palma, fem públiques algunes dades
oficials3, i desvetllem alguns “paranys estadístics” a les quals,
malauradament, mai fa esment la regidoria de Turisme, Comerç i Treball de
l'Ajuntament de Ciutat.

Per acabar aquesta introducció, cal deixar anotat que el període analitzat
(2010 – 2017) coincideix amb uns anys de gran turistització de Palma, i,
alhora, amb la posada en marxa de les dues darreres reformes laborals, les
de 2010 i 2012 especialment agressives pel que fa als drets laborals.

II.- Turistització sense creació equivalent de teixit
empresarial ni d'ocupació

Ningú mínimament assenyat pot negar que, des de 2010, Palma ha sofert
un procés de turistització intensíssim: S'ha ampliat el nombre de places
hoteleres (tant a les zones turístiques com a la ciutat de Palma), i s'ha
produït l'eclosió del lloguer turístic. Tot plegat fa que, avui la nostra ciutat
lideri els rànquings de ciutats amb major pressió turística.

No obstant això, de l'anàlisi dels registres de la Seguretat Social es constata
que la galopant turistització ha anat associada a uns moderats creixements
d'empreses i ocupacions purament turístiques. En el gràfic 1 podem
observar que, en el període 2010-2016, la variació del pes percentual de les
primeres sobre el total d'empreses, ha estat escassament d'un 3,2%, i, pel
que fa a les ocupacions (gràfic 2), aquesta variació és d'un modest 2%.

3
Totes les dades són de l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), i s'ofereixen les més recents
disponibles.

2
Gràfic 1

Gràfic 2

Aquestes són, a parer nostre, unes dades que indiquen que el model de
turistització de la Ciutat de Palma està provocant el que en
economia es coneix com a “escenaris de creixement sense
ocupació”. És a dir, creix la riquesa generada, però, en un context en el
qual el treball remunerat segueix sent la principal -i gairebé única- font
primària de distribució d'aquesta riquesa, es distribueix tan malament que
fa que les desigualtats augmentin.

Val a dir que aquesta situació s'agreuja pel creixement d’un 7,7% de les
afiliacions en el Règim d'Autònoms (gràfic 3), que es produeix per mor de l’
estirabot d'autònoms i autònomes sense persones emprades, i, sobretot,
pel creixement dels anomenats falsos –i extremadament precaritzats-
autònoms.

3
Gràfic 3

II.- L’ “atur registrat” no reflecteix l'atur realment existent
Una de les dades sobre la que el focus mediàtic i polític posa especial
intensitat és la baixada de l'atur registrat. Tal com es pot observar en el
gràfic 4, s'ha produït un important descens d'aquest indicador amb una
baixada superior al 57%.

Gràfic 4

Però, per interpretar correctament aquest descens de l'atur registrat, convé
tenir present que:

4
a) L’ “atur registrat” és un concepte administratiu absolutament obsolet.
Aquest registre es regula per una Ordre Ministerial de 1985 4 que
comença la seva exposició de motius fent referència a “les modificacions
produïdes en els últims anys en la naturalesa i condicions del mercat de
treball”. Per ventura no s'han produït més i més profundes modificacions
en els últims 33 anys?

El cas és que, de l’ “atur registrat” se segueix excloent a les persones en
demanda d’ocupació que estan, entre d’altres, en alguna de les següents
situacions:
 Assistents a cursos de Formació Professional Ocupacional, quan les
seves hores lectives superin les 20 a la setmana, tinguin una beca,
almenys de manutenció, i siguin demandants de primera ocupació.
 Cursant estudis d'ensenyaments oficials reglats, sempre que siguin
menors de 25 anys, o que, superant aquesta edat, siguin
demandants de primera ocupació.
 Demandants d’ocupació perceptors de prestacions per desocupació
que participen en treballs de Col·laboració Social.
 Les que rebutgin accions d'inserció laboral adequades a les seves
característiques.
 Les persones en demanda d’ocupació sense disponibilitat immediata
per al treball, o en situació incompatible amb el mateix. En aquest
apartat s’inclouen els Fixos Discontinus, que és un col·lectiu
molt nombrós a les Illes Balears, i també a Palma.
 Les persones demandants inscrites per participar en un procés de
selecció per a un lloc de treball determinat; sol·licitants d'una
ocupació exclusivament per a l'estranger; demandants d'una
ocupació solament a domicili; demandants de serveis previs a
l'ocupació; demandants que, en virtut d'un expedient de regulació
d'ocupació, estan en situació de suspensió o reducció de jornada o
modificació de les condicions de treball, etc.
 Les persones que sol·liciten una ocupació per a un període inferior a 3
mesos.
 Les persones que sol·liciten un treball amb jornada inferior a 20 hores
setmanals.
 Les persones beneficiaries de prestacions per desocupació en situació
de compatibilitat.

b) L'elevat “atur desanimat”, és a dir, el gran nombre de persones que,
encara que vulguin i/o necessitin una ocupació remunerada, per no tenir
–o haver-ho acabat- dret a cap prestació per desocupació, i fartes
d'esperar en va alguna oferta d'ocupació, no estan inscrites en el Servei
Públic d'Ocupació (el SOIB en el nostre cas).

4
Vegeu aquí: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1985-4112

5
c) La privatització de bona part dels mecanismes d'intermediació laboral fa
que, si no és com a requisit per tenir dret a les cada vegada menys
prestacions per desocupació, la inscripció en el registre de l’ “atur
registrat”, tingui ara mateix poca importància per a la cerca d'un treball
remunerat

Tot plegat ens indica que, aquestes dades de descens de l'atur
registrat són, si més no, precàries. Per fugir d'aquesta precarietat
d'informació sobre el volum de la població palmesana en situació de
desocupació, Palma hauria d'impulsar nous instruments, com una mena
d’EPA5 de la Ciutat.

III.- La magnitud de la precarització

En el gràfic 5 es pot visualitzar l’evolució del total de contractes nous
registrats a Palma. El creixement és força important, car en el període
2010-2017 ha sigut d’un 67,7%

Gràfic 5

Però el fet realment important és reparar les tendències que es reflecteixen
en el gràfic 6. Des de la Reforma Laboral de 2012, excepte l'any 2016, el
nombre de contractes ha tingut una evolució alcista bastant superior a la de
les afiliacions a la Seguretat Social. Què vol dir això? Doncs que, perquè la
mitjana d'afiliacions augmenti, cada cop es necessiten més
contractes.
5
L’Enquesta de Població Activa compleix, malgrat algunes deficiències, els estàndards estadístics
internacional. No de bades, és la referència per a l’Oficina Estadística de la UE, EUROSTAT.

6
Gràfic 6

* Sense incloure Règim d'Autònoms

És a dir, lluny dels discursos oficials d’arreu –i, molt especialment, dels
discursos de l’Ajuntament de Palma-, allò que mesura el tarannà de les
afiliacions a la Seguretat Social és, tal com especifica la metodologia 6 de
l’esmentat registre, el volum de registres administratius. En cap cas es pot
associar directament a l’evolució de més o manco població ocupada.

Òbviament, en la mesura que es registren més contractes temporals
i de curta i molt curta durada, les xifres d’aquest registre tenen un
estirabot que en absolut significa creixement d’ocupació.

Per això, el punt realment importat és contestar una qüestió que hem
plantejat a la introducció d’aquest document: Palma és “territori lliure dels
efectes de les últimes Reformes Laborals” que són autèntics artefactes de
precarització laboral i devaluació salarial? Evidentment, no ho és.

La taula 1 és prou il·lustrativa de la persistència d’una temporalitat que es
manté entorn del 89%.

6
Vegin aquí http://www.empleo.gob.es/estadisticas/ANUARIO2010/AFI/afifn.htm a l’apartat de
"Principals definicions i conceptes", que, en referir-se a aquestes Afiliacions a la Seguretat Social,
s'afirma: "Asimismo, debe indicarse que el número de afiliados no se corresponde necesariamente con el
de trabajadores, sino con el de situaciones que generan obligación de cotizar; es decir, la misma persona
se contabiliza tantas veces como situaciones de cotización tenga, ya sea porque tiene varias actividades
laborales en un mismo régimen o en varios". És a dir, a tall d’exemple, si una persona en un mes firma
més d’un contracte, se computa com si fos més d’una persona afiliada, i un contracte d’un dia computa
com una afiliació d’un contracte indefinit.

7
Taula 1
Percentatge de contractes temporals sobre el total de registrats a Palma
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
89% 89% 86% 89% 88% 89% 86% 89%

I, tanmateix, allò que caracteritza la situació actual del mercat laboral
palmesà, tal com es pot observar al gràfic 7, és l’augment dels contractes
de molt curta durada. En el període 2010-2017 els contractes d’una
durada inferior als 6 dies han augmentat un 144%, els de menys de
15 dies un 109%, i els que no arriben a un mes un 94%.

Gràfic 7

En conclusió, des de Ciutat per a qui l'habita, no per a qui la visita,
sostenim que, segons les dades laborals oficials, i correctament
interpretades, l’acceleració de la turistització de Palma accelera
brutalment la temporalitat laboral de molt curta durada. Per tant,
avui Palma és una ciutat amb un mercat laboral més precari
que mai.

8