Scribd Logo
Cargar

¡Te damos la bienvenida a Scribd!

  • CLlina - S. El Nacionalsocialisme Com A Religio - Poli - Tica I Ideologia PDF

    Cargado por

    Carlos Llinàs
    15 vistas18 páginas

    Título original

    CLlina_s. El nacionalsocialisme com a religio_ poli_tica i ideologia.pdf

    Derechos de autor

    © © All Rights Reserved

    Formatos disponibles

    PDF o lea en línea desde Scribd

    ¿Le pareció útil este documento?

    ¿Este contenido es inapropiado?

    Denunciar este documento

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Descargue como PDF o lea en línea desde Scribd
    Marcar por contenido inapropiado
    15 vistas18 páginas

    CLlina - S. El Nacionalsocialisme Com A Religio - Poli - Tica I Ideologia PDF

    Cargado por

    Carlos Llinàs

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Descargue como PDF o lea en línea desde Scribd
    Marcar por contenido inapropiado
    de 18
    60, CARLES LUNAS 1 PUENTE No s6c, indubtablement, un home brutal per temperament, i per ‘aixd em comporto com un home guiat Unicament per la seva 136. Adolf Hitler, 20 d'agost de 1942 Els lemes que encapealen aquest treball responen, probable- ‘ment, a profundes conviccions del Fier; no sembla que tinguem gaires raons per a dubtar de la seva sinceritat, Hitler rebutja, apa rentment d'una manera radical —en part sens dubte per raons de tictica politica, pero també, en part si més no, per motius de tipus inteHectual 0 cideoldgicy—; els esforgos dalguns dels membres de Ja jerarquia nazi (com Himmler o Rosenberg) per tal de dotar al re «zim ila seva mateixa persona d’una mena d'eauira» gairebé religio- ‘sa 0, en qualsevol cas, militantment oposada en un sentit més 0 menysdretament relgis ales formes tradiionals del vivncia espiritual (cristiana) de la majoria dels alemanys. Les paraules que acabem de citar, com moltesaltres de les seves declarscions xpi cites, aixf ho demostren. La qUestié que elles susciten é, doncs, ‘més aviat, com resulta possible que algti que pretén ser «racionaly arribi a enganyar-se a si mateix jals altres fins aquest punt. Ino tan sols en el sentit que Hitler shagués enganyat a si mateix ia grans Porcions de la poblacié alemanya de la seva &poca, sin6 també en el sentit que aconseguf d’enganyar molts dels seus enemics i, fins | tot, mols dels qui, d'aleshores enga, li han dedicat si més no una part de la seva atencis i del seu estucl La gran pregunta, la pregunta, per tant, més incdmoda, és aque- la que Hitler i el nazisme plantegen respecte d'algunes dé les con- vviccions més arrelades en limaginari politic (i cultural en general) modern: és possible —o, fins {tot, potser, necessari— que les for- ‘mes més extremes del racionalisme, sobretot quan aquest vol api car-se conseqiientment a la planificacié de la vida social, esdevin- guin0 es transformin «dialécticament», contra les expectalives dels seus mateixos partidaris, en les de Virracionalisme més extrem?; és possible —o, fins i tot, potser, necessari— que les modalitats més radicals de la «critica de la superstici6» a partir de la citncia, de la tenia i de la ra6 «autonoma», es converteixin de cop i volta en les ‘manifestacions més aberrants d'un culte idolatric? En realitat, no cree ni tan sols que calzui atansar-se a la figura de Hitler per a’dor nar una resposta afirmativa a aquests interrogants, Fa molt de temps que esta prevista la possibilitat que la traicié a la THustracié —— $A BL NACIONALSOCIALISME HITLERIA 6 pugui coincidir amb la seva generalitzaci6.! Aixd no obstant, ens li- mitarem en les pagines segtients al cas historic del nazisme, inten- tant dargumentar el que acabem de dir basant-nos en documents i fets a hores d'ara coneguts a bastament. Tractar d’afrontar la ques- 1i6 del nazisme com a «idolatrias, perd, vol dir avui, i sense tenit la pretensié de ser un especialista en el tema, tractar dafrontar la ‘iestié del «totalitarisme» com a fenomen especificament modern iren particular, la qiesti¢ del tozalitarisme com a «religi6 politica» Vet aci, dones, el tema fonamenial de les pagines segiients, del qual se segueix la necessitat d'un apartat dedicat a «precedents histo- rics» que, per una estona, semblara que ens deixi a les portes de la ‘questi6 del nazisme com a tal. Que quedi dit per endavant —des «d'un punt de vista metodolgic— que, quan creuem aquesta porta, ens limitarem aleshores, i per forga molt sumariament, a les idees expressades directament per Hitler —Gnicament d'una manera ge- neral ien el mare de la circumstincia social, politica i cultural de la nostra modernitat tardana— ia les accions que li s6n més directa- ment atribuibles. Resten exclosos, per tant, els escrits i les idees Galtres «tedrics» del nazisme, com també els detalls i els desenvo- Iupaments concrets dels esdeveniments histories dels quals foren tristos i terribles protagonistes. El present treball quedara dividit, després d’aquests_prelimi- nars, i d'acord aproximadament amb la «naturalesa» mateixa de la cosa, en les dues parts segdents: primer haurem d'apropar-nos, ni ‘que sigui incoativament, als antecedents historics més immediats, del nazisme, val a dir, a aquella consteHlacié dimpulsos i didees ‘que, sobretot des de finals del sege xrx,feren plausible Ferecci6 d'a- ‘quelles modalitats dlorganitzadi6 social i politica que avui conei- xem amb el nom de totalitarisme, Vcaliment inteHlectual» iT sessén- Cia» de les quals probablement és possible de reconéixer en alld que alguns han anomenat «religions politiques» o bé, en un sentit forga allunyat del marxista ortodox, «ideologies»; la. primera secci6, doncs, esta dedicada a’una certa «sociopatologia» (molt bret pel ‘que la seva magnitud real mereixeria) de la vida politica de Vera re- Yolucionatia. En segon lloc, naturalment, haurem d’aproximar-nos “ni que sigui només en part—a la manera concreta com el nacio- 1, Gk Theodor W. ADORNO — Max HORKHEINER, Dialekik der AufRlarany C247), Frankfurt am Main, Fischer Taschonbuch Verlag, 1997 (red: cast. de Juan fost Sane chez: Madrid, Trott, 2000). 2 (CARLES LLINAS 1 PUENTE nalsocialisme hitleria va mirar de «pensar» i de realitzar de forma particularment maligna aquesta modalitat especitica de Vexisténcia comunitaria. No podrem (ni voldrem) evitar d'acabar amb algunes reflexions generals conclusives de caire més personal i «arriscat» a proposit del caracter «idolatrie» que cal atribuir al nazisme com a tal realitzacié de certes potencialitats peculiars del mén social i politic de la modernitat. ANTECEDENTS El plantejament i una breu discussi6 dels problemes que bate- ‘guen en Fespléndid llibre (de fet, els dos llibres)? de Manfred Frank ‘ens han de servir ara mateix per a situar amb una certa precisié els problemes politics i socials a qué es veié enfrontada la reflexié mo- ‘derna just a les acaballes de la IHustraci6. També ens han de servir, ‘en aquesta mateixa direccié, per a anar-nos aproximant a alld que el nazisme pogué significar en un estadi encara més avangat de la ‘modernitat europea occidental. ‘Les extraordinariament erudites Llicons sobre la. Nova Mitologia de Manfred Frank, publicades en dos volums, es proposen presen- tar una idea que apareix per primer cop en el tombant del segle xvin al xre j exposar algunes de les seves ventures i accidents al llarg dels dos darrers segles. Evidentment, no podem aqui entraren la mena de detalls (autors, corrents, grups, etc.) que Yobra va des- plegant en el seu recorregut; només ens interessa copsar el punt fo- namental (la «intulcié», per dir-ho aixf) que la presideix i fer-ne al- ‘gunes consideracions addicionals que ens permetin lligar de la millor manera possible la seva idea amb les del nostre propi dis- curs, Llatencié de les lligons de Frank se centra basicament en un fet historic i inteHectual que afecta prineipalment, encara que no ex- clusivament, la cultura de lengua alemanya de les dues darreres centiiries: 'exigencia, articulada per primer cop fa uns dos cents 2. Mapired Fuann, Der kommnde Got. Vorlesungeniber die Newe Mydhologi, Tel brankturt aN Shrimp, 19 (ad ac lls wonders, Barelon, Serta SANG (Sas (tad tat Bie ae cei: Mt ACA 2000) Cire acord amb ies {de les edicionscastllanes,ndicant el volum amb nameros romans 1 2 io la pagina corresponent. EL NACIONALSOCIALISME HITLERIA 63 anys, d'inventar una «Nova Mitclogia» (I, 79). Com deia fa un mo- ‘ment, no podrem entrar aquf en els autors i en els corrents en qué aquesta exigencia pren cos. Només ens podem fer algunes pregun- tes basiques i mirar de descobrir quines respostes ens proposa Frank. Primera gran pregunta: cué és, en general, el mite (o la mi- tologia) i, més particularment, qué entenen per mite els autors que plantegen aquella exigencia. Segona gran pregunta (implicita ja en anterior): per qué es planteja aquella exigencia; quines condicions socials i espirituals expliquen la enecessitat» d'aquest recurs a la mitologia; qué s‘espera del mite en l@poca, justament, de la consu- macié de la IHustracié racionalista. Tercera gran pregunta: en qui- na direceié es mou la recerca ds la Nova Mitologia; quins s6n els déus (els mites) convocats; quins sén, dones, els principals resultats (encara que només sigui en la intenci6 0 en determinades realitza- cions concretes) d'aquest projecte de «re-mitificaci6» del mén occi- dental. ‘Anem a la primera pregunta, Encara que es tracta d'una questié ‘en si mateixa molt complexa, pera la comprensis de les idees fona- mentals de les lligons de Frank amb unes poques dades nvhi haura prou. Existeixen basicament tres maneres de convertir els mites en Objectes d'investigacié i, a partird'aquf, de buscar una mena de «de- finicié» de Vesséncia del mite: a) la via «tematicas: posar de mani- fest quins s6n els morius, els continguts i, en definitiva, els temes, que amb més freqtigncia apareixen en el tipus dhistories que en diem «mites»; b) la via eestructural»: examinar els mites com si fos- sin un llenguatge, amb independéncia dels seus continguts, a partir de la seva «gramatica» i de les seves maneres de classiticar el mén, Ja naturalesa, la societat, etc.; ¢) la via «pragmaticas: centrar Lin- teres de la investigacié en el tipus d'accié social que s‘expressa en. cls mites i, per tant, en la funcié que realitzen dins de la comunitat ‘en qué es donen (cf. I, 82-83; Il, 14). Atenent als autors del tombant de segle que Frank estudia ia alld que ells sobretot entenen per mite amb vista principalment a l'objectiu que es proposen i a les ne- cessitats que pretenen satisfer, de les quals haurem de parlar tot responent la segona pregunta— aqui limitarem el significat del ter- me «mite» al que surt de la via «pragmatica», i que Frank anomena la «funcié comunicativa del mitew: els mites es defineixen concreta- ‘ment per la capacitat que demostren tenir de legitimar Vexistencia i Ta constitucié d'una societat. «Legitimar», aqui, no vol dir «derivar causalment» un fet a partir d'un altre, com fan aproximadament les 4 ‘CARLES LLINAS 1 PUENTE cigncies modemes amb els fendmens de la naturalesa, siné «fona- mentar» la vida d'una coHectivitat referint-la a un valor que resulti indiscutible des del punt de vista intersubjectiu (cf. 1, 17, 86; IL, 14- 15). Es clar que, en sentit estricte, només pot ser «intersubjectiva- ment indiscutible» alld que passa per ser «sagrat», val a dir, per stotpoderés», «omnipresent» i sincontestable» (I, 17; II, 15). Els mites, dones, en el sentit que ara i aquf ens interessen, sn’ nar- racions (en complicades relacions amb aquelles accions sagrades que anomenem sritus» 0, simplement, «cultes; cf. I, 88 iss.) a tra- vés de les quals alguna cosa existent en la naturalesa o entre els ho- mes es remet a lesfera del sagrat i queda, aixi, «fonamentada>. El ‘seu significat radica essencialment en 'ambit allo normatiu (I, 17; 11,14), i consisteix, sobretot, a justificar determinats modes de vida dins d'institucions socials aconseguint el suficient grau de consens idacord respecte de les conviccions de valors, tot referint la comu- nitat en el seu conjunt a alguna classe de valor suprem (sagrat). El mite uneix els homes en una intulci6 comuna, i una societat que no cconeix res de sagrat és incapag doferir cap valor que tots els mem- bres de la comunitat hagin de considerar increbantable: el seu fun- cionament esti mancat de qualsevol tipus de vinculacié interna i, per tant, la seva estructura es posa en moviment sobretot «des de fora», d'esquena als seus membres, a partir simplement del sistema emecanic» de les necessitats i de les accions d'intercanvi (II, 15). ‘A partir d'aquestes darreres observacions, podem ara abordar ‘amb més facilitat la segona de les preguntes que fa un moment ens plantejavem: per qué es posa, a finals del segle xvi i comenga- ments del xix, aquella exigencia d'una «Nova Mitologia»; quines condicions socials i espirituals expliquen la «necessitat» d'aquest recurs; qué stespera del mite en @poca, justament, de la consuma- i6 de la THustracié racionalista. La resposta de Frank no és dificil de resumir: els primers romantics cregueren haver descobert que la forma iHustrada de la racionalitat és merament «analitica», val a dir, que «iHustra» i scritica amb tanta efeetivitat justament perque és (0 tendeix a ser) una ra6 purament dissolvent.. La racionalitat iMustrada, i la cigncia que n’és el paradigma, consisteixen sobretot a descompondre, a desmuntar les tofalitats ‘naturals i historiques que trobem en lexperitncia humana immediata del mén. Aixd, evi- dentment, és extraordinariament itil, si del que es tracta és de construir maquines que facilitin la produecié i que facin més cd- moda la vida material dels éssers humans. Perd el mateix poder EL NACIONALSOCIALISME HITLERIA 65 analitic d’aquesta ra6 acaba mostrant la seva debilitat, car suposa la seva autocanceHacié com a possible instancia de fonamentacié —en el sentit explicat fa un moment—. El mateix projecte iHustrat aplicar arreu la racionalitat i de fer compareixer tota pretesa au- toritat inteHectual, moral, politica 0 religiosa davant del seu tribu- nal inapeHable, oblida que ell mateix ha sorgit d'un impuls «sinté- tic» que no es pot explicar en els termes de la seva propia del primer Romanticisme: la idea d'una Nova Mitologia 0 del «mite del segle xx» «no té [ni en Rosenberg ni en el nazisme en general] la seva font ja en el mén suprasensible [com encara passava, per exemple, en Hélderlin], siné en la natura- lesa mateixa. No es mitifica un poder divi, sin6 la ficei6 biolbgica de Ia raga i de «l'Anima de la raga» impresa en ella, Estructuralment —anoteu-ho bé fens diu Frankl: només estructuralment— aquesta mundanitzacié del mite convergeix amb [limperatiu] nietzschia sromaneu fidels a la terra» i amb la substitucié del dé Dionfs pel principi real (i precisament no divi) de la voluntat o de la vida, amb el qual el darrer Nietzsche idemtifica alld dionisfac» (II, 137). S'entén Ja jugada? Resumint molt, i donades les condicions de la modernitat, tardana, el resultar real—I'énic esperable—del retorn al mite només el podia constituira fi de comptes la —si més no— tendencial «miti- ficacié» dalguna magnitud dordre historic o «natural» —Iatribuci6, alguna magnitud d'aquesta mena daquella funcié.comunicativa de legitimacié que antigament pertanyia al mite propiament dit (i, amb ell, al «suprasensibles). Els tinics «déuss efectivament convo. cats pel retorn al mite romantic i postromantic serien, en definitiva, alguna o algunes de les forces impersonals i «desencantades» que les, cigncies naturals o socials, més ben o mal enteses, han determinat i determinen com a factors importants de la vida politica dels homes. Diaixo, hom en pot dir una «religié de substituci6», o una nova for- ‘a de paganism; de gnosio del que sign, expressantho en termes més o menys directament religiosos.* Com a tye succedani, perd, del mite o de la religié propiament dits —que sempre inclouen una referéncia al suprasensible—, hom pot parlar igualment de «regims ideocratics», «ideoldgics» 0, simplement, d'cideologia». El mateix Frank apunta explicitament en aquesta direcci6: «L’enfonsament de la legitimaci6 mitica obre el terreny a les ideologies. Aquestes fun- cionen de manera analoga als mites; s‘assemblen més, pero, als fan- tasmes, dels quals Novalis afirma que, en temps burgesos, passegen com follets per les tombes dels déus assassinats» (Il, 367). Tanma- teix, cal precisar una mica el que aqui hem anomenat «religis de substitucise i el que, després, o alhora, hom pot entendre per «ideo- (4, Des un punt de vista estrictament religion particular des del punt de vis. ta del udepertaniame, no es diel de veure que Sgustes mocalitans def mesos hlsmes, del gnosticame'o, en general, dels srligipolticas no podcn constvatral. tra cosa que formes més 0 menys agudes | autoconselents didolatrias EL NACIONALSOCIALISME HITLERIA 0 logia». Tractem separadament, en dos petits subapartats addicio- nals, algunes de les coses que determinats pensadors i historiadors han dit i escrit sobre aquestes dues qiiestions. Ens centrarem en el llibret d'Eric Voegelin sobre Les religions politiques i en alld que Louis Dumont i daltres, sobretot Frangois Furet, han dit recentment sobre el concepte d'sidéologias com a caracter determinant dels r&- sims totalitaris. El petit libret d’Eric Voegelin Die politischen Religionen® és una daquelles obres que molta gent eita, perd que després un no té la impressié que hagi estat ben lleg-da, digerida i aprofitada en totes les seves dimensions. El resultat acaba sent, amb freqiiéneia, que els comentaristes es queden exclusivament amb els elements «ne- gatius» de lopuscle de Voegelin (Vatacal nazisme com a «religi6 po- Iitica») sense deixar veure el rerefons positiu que déna sentit a les tesis estrictament eritiques. La dificultat comenga amb lexpressié mateixa que déna titol al libre: «religié politica». Matreveixo a suggerir que el problema fo- namental de Fobra és que aquesta expressié té, si més no, dos signi- ficats. Per un costat, amb «religié politica Voegelin es refereix als succedanis de la religié que apareixen en epoques com, per exem- ple, el segle x, amb la funcié de donar una sancié «sacral» (pseu- dosacral) al poder politic, dotant-o d’una «legitimitat» que va més cella del fet nu del poder com a tal" Per un altre cant6, amb «reli- i, Die polttischen Relgionen, Munchen, Wilhelm Fink Veriag, inh audit caertane eplenent el are de vag aur pavetets ta rrmera ev nora Vie ey dul de T98, a poc ‘spr, per tani de annex d Austria al Reich alemany. Les autortats nacional ‘alist, om di sronicament el matex autor en el seu preg del Nadal daquel any, ‘no varen fer gran cova per fa Sova difusd, 1 per la qual el Ibre va retar major: tada a Suissa, sinstalla definitivament ak Estats Units, on principalment continus {teballant en ia seva obra fins ala mors, que ingué Hoc Tany 1986. Havia nascut & {Cana (Alemanya) el 190 prep angi gwen pa tel ae fa dit hm de sabre loelas) sabres partir dalynes dees obvosde tons Burmons Prancos Pare oa 70 CARLES LINAS 1 PUENTE ‘216 politicas Voegelin remet a una dada historica i politica molt més ‘general (i també indirectament reconeguda, com hem vist, per Man- fred Frank en obra comentada): «la vida dels homes en la comuni- tat politica no pot ser delimitada com un ambit profit en el qual no- més es tractés de questions d'organitzaci6 del dret i del poder. La ‘comunitat és també un ambit d'ordenaci6 religiosa, i el coneixement ‘luna situacié politica roman incomplet en tin print decisiny quan hom no la compren incloent-hi les forces religioses de la comunitat i els simbols en qué aquestes sexpressen, o quan, abastant-les, no les reconeix com a tals, siné que les tradueix en categories a-religioses. En la comunitat politica, "home viu amb tots els trets de la seva esséncia, des dels corporals fins als espirituals i religiosos.(..) La co- ‘munitat politica sempre es troba integrada en la interconnexié de Yexperigneia humana de Déu i'del mén, sigui que a Yambit politic li correspongui un nivell subordinat en la jerarquia de Tésser, sigui {que ell mateix esdevingui divinitzat» (63). Val a dir: amb ereligié po- litica» Voegelin es refereix, no solament a les pseudoreligions que ‘una @poca secularitzada com la nostra inventa per tal de donar co- bertura «ideal» al poder establert, siné també al «factum» mateix (en um sentit gairebé kantia) que no hi ha ni hi ha hagut unitat polt- tica (cciutat», «Estat») en la historia que no se sostingui sobre una emiticas. La qulestié és, tot just, que no totes les mftiques s6n equi- valents, 0 sigui, que no totes valen el mateix i fan de la mateixa manera aquesta funci6 «fonamentadora». Perd Voegelin considera indefugible arribar al reconeixement de la necessitat d’aquesta fona- ‘mentaci6, En cas contrari, precisament, un fenomen com el nazis- ‘me pot arribar a resultar enterament incomprensible: «Es espantés escoltar continuament que el nacionalsocialisme és una recaiguda en la barbarie, en Yobscura Edat Mitjana, en epoques anteriors al progrés modern cap a la Humanitat, sense que els qui parlen pres- sentin que la secularitzacié de la vida que la idea de la Humanitat portava amb si mateixa és justament el sol en qué només podien eréixer moviments religiosos anticristians com el nacionalsocialis- me. La qiestis religiosa és, per a aquests esperits secularitzats, tabi; i plantejar-la seriosament i radicalment els sembla problema tic —potser també cosa de barbarie i una recaiguda en obscura Edat Mitjanas (6-7). I aquesta incomprensié resulta espantosa per- gue fa impossible, al seu torn, una lluita radical contra el fenomen en si mateix considerat: «El coblectivisme politic [del qual el nazis- me és un exemple] no és només un fenomen politic i moral; em EL NAGIONALSOCIALISME HITLERIA a semblen molt més significatius els clements religiosos que es tro- ben en ell. La lluita literaria, com a contrapropaganda etica, 6s im- portant; perd esdevé problematic (bedenklich) quan amaga l'essen- cial. Doblement problematica: car desvia V'atencié respecte del fet ue, al darrere de les accions éticament reprobables, s'amaga un ‘mal més profund i perillés; i [perqué] esdevé questionable i sense cfectes en els seus mateixos mitians quan resulta que no troba cap fonament més profund que un codi moral. No wull diramb aixd que Ja Iluita contra el nacionalsocialisme no hagi de ser portada també coma lluita ética, [sin] només que, des de la meva perspectiva, [la Iuita] no és aixi portada radicalment, car manca la radix, Varrel en la religiositat» (5-6). La tesi central de Voegelin és que la politica no constitueix un territori pur», un territori que pugui ser abordat inteHligentment sense considerar els factors de tota mena que hi intervenen, entre els quals els elements religiosos ocupen un lloc ben destacat.” Tota comunitat politica s/ha autointerpretat sempre en el mare d'una or- denacié cdsmica, metafisica i ética darrel normalment religiosa {que transcendeix tots els ambits particulars i que, en els seus sim- bols, sth fa present i li atorga el sol sobre el qual resisteix, millor 0 pitjor, els avatars del temps. I quan, per motius de diferent mena, aixo no succeeix aixide manera edirecta», acaba produint-se igual- ‘ment per vies «indirectes», val a dir, a través de procediments, com cen direm després, «ideologies», que fan el paper que abans feia la religié, assumint amb major o menor consciéncia alguns dels trets que la caracteritzaven. I aixd és, justament, el que s/hauria esdevin- gut en la modernitat occidental, sobretot a partir de la Revolucié Francesa, En un mén secularitzat com és el dels dos darrers segles a Europa, la funci6 de «religié politica» en el sentit tradicional i ge- neral del terme que exercia la «religié supramundana» (iiberweltli- che Religion), Va de realitzar la «religi6 politica» en el sentit d’una «religi6 intramundanas (innenweltliche Religion), 0 sigui, una sre- ligié» immanentitzada 0 choritzontalitzada» que V'inic que conser- 7._La inqujetud que aquest tsi pugyt suscitar en el lector comtemporant la dita isle eament de diversos petsados ateus o, si més no, religiosament ambi fs railed strony ol dare segue smplementealimien at Si cx compte el fet en a mate (sno H ha fle que noe aoatingl sobre. Pe as ane acre er atta te Rousseat lobbies 6 n (CARLES LINAS I PUENTE va de la religié en Vaccepcié classica de Vexpressié és Ia capacitat dcabsolutitzar» determinades magnituds, en aquest cas —després de la mort del «suprasensible-—, immediatament lligades a la vida bioldgica, historica o social de la comunitat. A partir de tot el que acabem de dir, és clar que, per a Voegelin, i d'acord amb les seves mateixes paraules, un diagnostic del feno- men del nazisme que. adduint la secularitzacié de la vida social + politica moderna, no vulgui tenir en compte els components reli- giosos que el caracteritzen, resulta indtili,a més a més, paralitzant, car obstrueix el reconeixement del nervi més profund del fet estu- diat contra el qual es vol lluitar. Doblement indtil i paralitzant, car no admet el fet universal de la imbricaci6 dels elements polities amb els religiosos i, a més a més, es nega a fer-ho remetent a les condicions d'una societat secularitzada que, tenint la falsa preten- sié dhhaver neutralitzat definitivament les funcions politiques del factor religiés, en realitat simpedeix aix{ a si mateixa de percebre ‘com aquests segueixen actuant d'altres maneres i com, paradoxal- ‘ment, la propia secularitzacié és un dels suposits fonamentals que expliquen els caracters especifics —i més perversos— daquesta «re- ligié politica» com a —tot just— «religio intramundana». 0 bé la comunitat politica reconeix la seva integracié en la interconnexié deexperigncia humana de Déu i del mén, atribuint-se a si mateixa tun nivell propi, pero subordlinat, dins de la jerarquia de l’ésser, 0 bé tendeix, d'una manera o d'una altra, a autodivinitzar-se a si matei- xa. I aixd segon, naturalment, per forga es produira sense veure cap mena de contradiccié entre un etis autonom de la raé» intelligit una manera peculiarment extrema i el procés de divinitzacié de la comunitat, car son, de fet, un mateix i idéntic procés. D'aqui, doncs, ‘que no pugui resultar gaire estrany aquell engany i autoengany que constatavem al comengament en Yautoconseiéneia politica i ideol®- gica d’Adolf Hitler. Abans 'abordar els elements més importants diaquesta, perd, hem de complir el que prometiem, explicant suc- cconstitueix, a finals del segle x1xi principis del xx, un «substrat ide- oldgic» extraordinariament estts, de manera qu es pot dir, sense 1, El pasado de na isin (vege ls biblografia), p16 16 ‘CARLES LLINAS 1 PUENTE temor a equivocar-se gaire, que (sencarnar-lo») en els moments de erisi que amenacen amb la dissolucié de la comunitat, expressant les aspiracions collectives, ue les persones privades no solen ser capaces de pereebre o de for- ‘malar, i encara menys de realitzar. ‘Només amb aquests tres elements ja en tindriem prou sies trac tés de demostrar lexisténcia d'una «ideologia» nazi i, en particular, diuna ideologia hitleriana. Com han remarcat diversos observa: dors,!* la situaci6 creada pel final de la Segona Guerra Mundial ipel descobriment dels crims horrorosos del régim, no va deixar gaire ‘espai per a la consideracié dels factors estrictament «intellectuals» 16. Pasa la pena esmentarexplicitament, tant pel que fa al punt coneret que ara comentarécom al conjunt dela problemics estudads fa mahifice troduced, it ‘Rd de Rowe Sal al seu Diceionaro critice de mito sonbolos dl nasiame, EL NACIONALSOSIALISME HITEERIA 9 en la genesi del nazisme, pera la reflexié sobre els seus origens i so- bre les complicitats, sovint silenciades, que va despertar en molts indrets i en’ moltes persones. Ea el seu proleg de 'any 1953 a les «Converses privades de Hitler», Vhistoriador Hugh Trevor-Roper cencara va creure necessari advertir que desitjava mantenir que «Hi- tler era intelligent» (p. XID. I no és fins els anys seixanta, a Ale- ‘anya, que apareixen ies prime-es obres dedicades a constatar Ve- xisténcia i a descriure els principals elements dun’ programa ideoldgic nazi coherent i aplicat d'una manera sistematica.” El Ii- bre de Jackel, en particular, comenca posant sobre la taula precisa ‘ment «el problema de la ideologia». Nosaltres, per causa de la bre- vetat, ens cenyirem a aquesta obra ja «antiga» i a la sintética perspectiva que ens ofereix de la «cosmovisi6» hitleriana, Enfrontat de bon comengament a la pregunta tot just de si hi ha- gué 0 n0 una «cosmovisi6» o xideologia» nacionalsocialista i, més concretament, hitleriana,"* Yhistoriador alemany mira de trobar tuna fesposta ésmicolant la mateixa qilestié en unes quantes parts. 70 Wager de snc ads mpc ae eee ere Se eee ec se apes spon ei nace tes et a oe SIA La an pepe tember clarion te emer eee Rate aac an en Soret arin em ieem a eerenrss mpracictah tin Dererencten meen bretreceres sa eal rac aL cs oe eee rece omaear cnet eretendanets; Sloe ano rp Sere eee es een ane a Seti tds pnp rc cop os eee ieee ene een eae Boenpegme eee eet eee tener eee Sree eaen eee eres Samer rare oo peer rea - dos ans de Ta Campana russa Pani sett del mot seus que no escontradi am inciteis él qu dna ame aa Paes urate des vid: ele {ent sot el arte de i erica rational cientfien; et nacionalccisisme noha de ‘estaurar cap mena de culic ancestral, sins qu sla seva Gnica ambicis ha de ser con® {rub clentcamen un doctina qu sgl en I sova ema on homendtae a a as mauteniexhsament ira aca mar) eliepece pra at Fmoft expectalment conta a catliea roman ha esperar ai final de la guets, per tale pollard factors neta yo pon em peril Festory come okce anys contra fener de TEs. 80 (CARLES LINAS 1 PUENTE Diversos autors i en gran mesura, lopinié piiblica més general, han semblat pensar moltes vegades que Hitler va ser, simplement, un sta Sense conviecions articulades, dedicat tinieament a fob- tenci6 ia la concentracié de poder en la seva persona. La sola habi- Jitat einteHectual» que hom estaria disposar a reconéixer-i hauria estat la del sentit de Yocasi6 politica: Hitler, dones, només seria un exemple especialment repugnant de Voportunisme més desencar~ nat i mancat d'eserupols. ‘Tanmateix, a poca poc es va anar obrint pas en diferents autors (alguns dlls, els primers grans historiadors anglesos especialistes en la persona i les accions del Fihrer: Bullock, Yesmentat Trevor- Roper, etc.) la idea inquietant que Hitler hauria operat en funcis d'un conjunt didees sistematic, ben travat i no faltat d'una certa grandiositat, enlla de la lamentable qualitat inteHectual del conjunt ide les condemnes morals que sens dubte mereixeria. Quan Jackel -va escriure el seu llibre, comptava ja amb una primera aproximaci6 alemanya a aquest suggeriment tan poe agradable: Fobra de Nolte sobre «el feixisme en la seva época». Jickel conclou, a partir d'aqui, ‘que el que cal, en primer Iloc, és atrevir-se amb el problema de qué 6% —0 que pot significar— el terme xdeologia» en si mateix consi- derat. Nosaltres ja hem dit més amunt tot el que voliem (i podriem) dir sobre aquesta qiiesti6. El mateix Jackel, per la seva banda, dis- tingeix dos sentits d'deologia que coincideixen bastant bé amb els. que nosaltres hem introduit de la ma de Louis Dumont i Francois Furet, i arriba al resultat fonamental que Hitler tenia, indubtable- ‘ment, i per terrible que fos, una «ideologia» en el sentit més fort del terme. Ens limitem, a continuaci6, a referir-ne resumidament —i afegintshi totes les consideracions addicionals que ens semblin ‘oportunes i iHuminadores—els principals components." Els distri- buim en els dos apartats segtients, que al seu torn patiran les cor- responents subdivisions (encara que no les explicitem):a) la «logi- car de la historia segons Hitler, amb les conseqiiancies politiques ordre intern iextern que se'n segueixen; b) el jueu com a «anoma- lia» respecte d'aquella logica. ‘a) La «logicas de la historia. Hitler, com tants d’altres, creia que no sreega ‘fc haunt de eorrespondre les ctacions dies obres de iter que Jackel va ‘hentanta cada pas. [EL NACIONALSOCIALISME HITLERIA 81 haver copsat el sentit immanent de la historia. Creia, doncs, en pri ‘mer Iloc, que la historia té un sentit purament intern al seu desen= volupamentcreia, en segon lloc, que aquest sentit pot ser determinat per la ra6 humana atenent a les «dades cientifiques» proporciona- des per I'sobservaci6» i la «reflexi6»; icreia, en tercer lloc, haveres tat capag personalment de dura terme aquesta determinacié. En la ‘Seva persona, per consegiient, es produiria la necesstria combinas ‘ci del «politic» (home d'accis) i de lidedleg que ha de donar-se en tot auténtic dirigent. Només l'zdequada aprehensié de la substancia dels temps déna els instruments imprescindibles per a una inter= vencié politica creadora, capa¢ de configurar el destt dels pobles. En qué consisteix, pero, aquesta pretesa «logica de lesdevenir dels homes? La resposta no pot ser més «senzilla» (i comptava, a l@po- ca, amb nombrosos antecedents de les més diverses procedéncies intellectuals i politiques): allo que déna raé de la historia no és al- tra cosa que la Iluita entre els grups humans definits pel seu origen racial 0 étnic. Poble i raga (i el seu sindnim «naci6») es troben al bell mig de la concepcié hitleriana de la historia i en constitueixen, doncs, la «clau» basica d'interpretaci6. Fixem-nos-hi bé: la historia no és més, per a Hitler, que el desplegament en el temps de la lluita de pobles i races —no pas de grups socioecondmics com les «clas: ses, sin6 de grups «etnobiologics»— per la seva supervivencia ma- terial 0, cosa que és el mateix, pel seu «espai vital» —d’aquf a un ‘moment en tornarem a parlar—. La teoria racial de Hitler pati dis verses modificacions de detall que ara no podem explicar; radica, essencialment, en la conviecié que Iaillament interior de les comu- nitats etniques és una dada «cientifica» fonamental, i que la gran- desa de tot poble resideix sobretot en la capacitat que mostri tenir ‘de guardar la seva «puresa» racial. El «pecat original» que condueix els pobles a la seva xexpulsi6 cel Paradis» —val a dir, ala perdua de la seva situacié dominant— és la barreja de sang amb els pobles a ells sot mesos. Natuiralment, aquesta idea en pressuposa algunes al- tres que passem a exposar amb concisié: la humanitat es divideix basicament en tres grans categories de pobles o races: els fundadors de cultures (entre els quals Hitler compta exclusivament els pobles de procedéncia «aria»), els portadors de cultura (entre els quals coHloca, per exemple, els japonesos) i els destructors de cultura (els jucus, dels quale haurem de tornar a parlar amb més extensid dae ‘quia una estona). Totes les races, en qualsevol cas, s6n governades per linstint de conservaci6, que Sexpressa sobretot en la necessitat 82 ‘CARLES LLINAS 1 PUENTE dobtenir aliment i em la de reproduir-se. «Fam» i «amor» sén les dues poderoses forces instintives que dirigeixen el comportament i les aspiracions dels pobles en la historia, i que els condueixen a la «lluita per la vida i la supervivencia» contra els altres:pobles. En aquesta lluita, perd, cal tenir presents alguns «principise addicio- nals: en primer lloc, quin és I'«objecte disputat que es troba sem. pre en el centre del conilicto; en segon loc, quina és la «llei dace» que regeix aquest combat iia la qual cal que s’ajusti la tasca del go- vernant que vol portar el seu poble a la victoria. Expliquem-los amb una mica més datencié: Els pobles depenen, per a la seva supervivencia, de Tespai de que disposen: Només el sdl proporciona l'aliment vital i els llocs que els. homes necessiten per a habitar i reproduir-se. La possibilitat que els grups humans tenen de satisfer els seus instints fonamentals esta li ‘mitada, dones, per Vespai, que és un bé limitat, Com que aquells ins tints son en si mateixos iHlimitats, d'aqut se'n segueix com a «conse quiéncia logica» que els pobles es troben perpetuament immergits en una lluita inacabable, que pot prendre totes les formes, per 'espai vital» que els proporciona aquella possibilitat de conservar-se i de perpetuar-se. Aquest és, per tant, el preciés «objecte» de totes les dis utes entre les races, al voltant del qual s‘articula la histdria dels ho- ‘mes en el seu conjunt. Quina és la lei que regeix aquest combat? Com novera estrany desperar en el mare del primitiu socialdarwi- nisme expressat en les consideracions anteriors, Hitler no té cap mena de dubte al respecte: en la lluita eterna per Yespai vital que constitueixel sentit i el contingut de la historia, la victoria sempre és per al més fort, La tasca del politic que coneix la naturalesa d/aquest fet no podra ser altra, dones, que assegurar al seu poble lespai vital que li és necessari —tant en extensié com en qualitat— i la de con- servar-li la forga interior que l'anterior objectiu requereix. Com es pot observar, dels «principis»: de la cosmovisié hitleriana se'n se- ‘gueix la desaparicio del sentit tradicional de la distincié entre polfti- a exterior i politica interior. La politica, en el seu conjunt, no é més que la posada en marxa ila disposicié a dirigir la luita d'un po- ble per la vida. La politica interior, per conseguent, esta sempre en funcié de la politica exterior, a la qual se subordina enterament.”” 20, Tot and implica, al seu tom, una modificacid mol significa Gallo gue Sent per Estat del sea paper en i politica tn la ston, Not pac aura ge ee, ‘és; només afegeixo algunes indicacions suggerents (espero) Conttariament sl qs EL NACIONALSOCIALISME HITLERIA 83, En la mesura que la luita per la vida constitueix el centre d'aques- ta perspectiva, fins itotels conceptes de «guerra» i de «pau» perden cl sentit habitual que tenen en les teories més classiques de la tradi- i, malgratJa seva aparent contradiccié, «es toquen en el punt ‘on es troba el menys sagrat»: el «paganisme» no és més que voler «usar» del mén i del divf; tant se val que els mitjans siguin «magics» ‘com que pretenguin ser enterament «racionals» —el paganisme de Ja sang i el paganisme de la tecnica sén el mateix i el seu resultat ‘sempre és l'assassinat. Potser es podia dir millor, més brillantment, en un assaig o en una novella més reeixits; perd no som ara aqui per a fer enitica iteraria ni per a estudiar Yobra de Broch. El que em sembla indiscutible és que, si hi ha alguna cosa que la nostra ¢poca albira i, tanmateix, no satrevetx sovint a formular per por dels seus ropis dimonis, és la dialéctica de ra6 i d’instint, de mite i dTHus- traci6, que aquests textos ens acaben de mostrar a la seva manera, Els escarafalls enfront dels crims que es van cometre fa seixanta anys serveixen de ben poc, o fins i tot poden arribar a ser perversos, si hom oblida la Iigé que s‘amaga al seu darrere. Un conegut historiador alemany, brillant bidgraf de Hitler, deia les frases segUents en una recent entrevista publicada al nostre pats: “

    También podría gustarte