Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
5. El feixisme europeu
Un fantasma ultradretà recorre Europa Central
Carrers, platges i vins dedicats a Mussolini a Itàlia
Vichy o la por francesa de mirar-se al mirall del passat
1 El que hem heretat de la dictadura
ENCARA?
La persistència “Todos los rojos de uno en uno al paredón ”. president català digués que l’ombra del dictador
de tics No és una arenga de Queipo de Llano, un dels era allargada. Certament, la dictadura va deixar
franquistes és militars colpistes més sanguinaris de la Guerra marca, però els dèficits democràtics actuals
més culpa dels Civil, sinó un dels missatges de WhatsApp que són també responsabilitat dels qui han governat
polítics de la convocaven a una concentració contra un mí- després. “Intentem explicar el moment d’ara
democràcia que ting de Podem a Santander l’octubre passat. El amb paraules velles”, reflexiona la sociòloga
mèrit pòstum fiscal no hi va veure delicte d’odi i els governs Marta Rovira. “Ho atribuïm tot al franquisme i
democràtics tampoc han castigat ni denunciat han passat 40 anys. No s’ha promogut una nova
del dictador
els crims que va cometre Queipo de Llano: al cultura política, i això és responsabilitat de les
seu net li van renovar el títol de marquès el forces democràtiques actuals”, diu Rovira.
Sílvia Marimon
2012. Franco va morir al llit el 20 de novembre
del 1975. Més de 40 anys després, ¿quina de- Les vaques sagrades
mocràcia tenim? ¿Hi ha un ressorgiment del
feixisme o estem davant un nou autoritarisme? Ni la Transició ni la democràcia han condemnat
¿Quines conseqüències polítiques, judicials, el franquisme. No hi va haver ruptura. “Evitar
econòmiques i socials ha tingut la impunitat una nova Guerra Civil es va convertir en el man-
del franquisme? ¿Hi ha una regressió demo- tra de la Transició. No ho va ser la idea d’evitar
cràtica? ¿L’aferrissada defensa i imposició de una nova dictadura -diu Rovira-. L’estabilitat s’ha
la unitat d’Espanya és un invent franquista o ve convertit en una mena de vaca sagrada, per
d’abans? ¿La culpa de tot només la té Franco? damunt de la democràcia mateix. El conflicte
polític és vist com una amenaça per a la convi-
Últimament, sobretot amb el procés català, el vència i en realitat en una democràcia la gent
nom de Franco aflora sovint. Dilluns passat la vi- pensa diferent i té tot el dret d’expressar-se”.
cepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz
de Santamaría, demanava a Carles Puigdemont Hi ha hagut continuïtat en l’àmbit judicial, po-
que deixés de ressuscitar Franco després que el licial, militar, econòmic i universitari. “El fran-
Índex
quisme no existeix avui, però sí que hi ha símbols, idees i del règim. A més, va voler eliminar l’enemic: el va afusellar,
comportaments que en són fills i que no han desaparegut el va condemnar a les presons i als camps de concentració,
perquè la societat i la política els ha naturalitzat i integrat el va enviar a l’exili, el va castigar i el va acovardir.
en la cultura, la política i el comportament d’avui”, opina el
professor d’història del dret de la UPF Alfons Aragoneses. “Es va carregar l’enemic polític i va crear una societat ab-
Aquesta continuïtat en les maneres de fer sobretot es nota, solutament esporuguida”, diu la historiadora Queralt Solé,
segons Aragoneses, en l’àmbit judicial: “Quan alguns magis- per a qui “els 40 anys de franquisme van afectar moltes
trats del Suprem fan una interpretació que barreja política i generacions, es va inocular una manera de veure el món i es
dret o que dona un valor superior a la unitat d’Espanya que va fer molt meditadament perquè no hi hagués cap posició
a l’ordenament, no parlaria de magistrats franquistes, sinó antirègim, i això és molt difícil de vèncer”. Franco va deixar
de reproducció de comportaments, idees i concepcions molt clar que hi havia dues Espanyes: la dels vencedors
de la realitat que venen, això sí, del franquisme”. Aquesta i la dels vençuts. Durant els 40 anys de dictadura es va
transmissió es produeix també en la formació dels jutges: crear un discurs, una interpretació de la història. “Aquest
“No es va fer depuració en el sistema educatiu i s’ha en- cànon persisteix, totes les investigacions que hem fet els
senyat una manera determinada d’interpretar el dret; el historiadors després de la dictadura no s’han incorporat a
problema no és la llei ni la Constitució, sinó uns jutges que l’ensenyament ni primari ni secundari, ni l’Església catòlica
reprodueixen sistemes del passat”, assegura Aragoneses. ni certs partits polítics han assumit responsabilitats”, de-
nuncia l’historiador Ángel Viñas.
“Els advocats estem descol·locats perquè ha canviat molt
la manera com s’aplica la justícia”, reflexiona l’advocat i Han perviscut certs discursos o missatges com ara que a
portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes: “Els Espanya no es pot discutir de tot. Hi ha polítics amb tics
jutges deixen de jutjar i es tornen militants de la política franquistes. Hi ha frases que es van sentir abans del 1976 i
de l’Estat”. Hi ha hagut moltes decisions judicials polèmi- que ara tornen. Però la situació actual no només s’explica
ques: de l’empresonament de titellaires acusats de delictes per tot allò que ve del passat. “Defenso radicalment que
d’odi i enaltiment del terrorisme per l’obra La bruja y don el franquisme va morir i que el que vivim ara és un altre
Cristóbal fins a les acusacions de sedició contra el regidor fenomen, és una democràcia autoritària, però no és com-
de Vic Joan Coma, que va haver de declarar al jutge per parable amb un règim dictatorial”, assegura l’historiador i
haver dit que per fer una truita calia trencar els ous, passant director de l’Arxiu de Comissions Obreres, Javier Tébar: “El
retrocés democràtic és a tot arreu, no només a Espanya”.
“Vivim una democracia autoritària però no és
A escala mundial s’ha assumit amb normalitat que es
comparable amb el règim dictatorial”, perdessin drets. “Hem donat per fet de manera una mica
diu l’historiador Javier Tébar inconscient que la societat anava per davant, però no hi
ha cap conquesta definitiva i potser això no ho hem sabut
per l’empresonament de consellers i presidents d’entitats transmetre”, diu el president de l’Associació Catalana d’Ex-
socials. Tot sense oblidar les conseqüències de la llei mor- presos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. La memòria
dassa. Aprovada fa dos any, sanciona per un concepte tan no és només nostàlgia, és també una eina vital per construir
subjectiu com “la falta de respecte i consideració”. Ha servit la democràcia que es vol: “La memòria és una acció de
per multar un professor de la UPC per adreçar-se en català resistència, és un instrument per replantejar les coses”,
a un agent de la Policia Nacional o una veïna de Petrer conclou Tébar.
(Alacant) per pujar a Facebook una fotografia d’un cotxe
de la policia mal aparcat.
Índex
1 El que hem heretat de la dictadura
IGUAL A FRANQUISME
La realitat ha Avui sovint s’al·ludeix a la pervivència del fran- dretana: rebuig de poders supraestatals, del
canviat d’ençà quisme, però això no és rellevant en l’àmbit multiculturalisme, de fluxos migratoris...
dels anys 90 tot ultradretà ni en l’actual nacionalisme espanyol,
i que a algunes com exposem a continuació a partir de tres 2. ¿L’actual nacionalisme espanyol és
manifestacions preguntes. una projecció del franquisme?
s’exhibeixin
1. Quin és el pes polític del Sovint des de l’esquerra o el nacionalisme
símbols feixistes
franquisme? català s’associen manifestacions d’espanyo-
Xavier Casals litat amb franquisme. Això és degut, en gran
Tot i les últimes manifestacions ultraespan- mesura, al fet que aquesta dictadura -com as-
yolistes amb símbols feixistes, la realitat és senyala l’historiador Ismael Saz- es va apropiar
que l’extrema dreta ja no va de bracet amb el de la idea d’Espanya i va eliminar “el discurso
franquisme, com va passar fins a principis dels patriótico liberal y sus sucesivos desarrollos en
90. Ho afirmem per tres raons. D’una banda, la izquierda democrática y obrera ”.
perquè el franquisme queda llunyà per a la
població espanyola, ja que més del 55% han El franquisme, doncs, va monopolitzar el nacio-
nascut després de 1975. D’altra banda, perquè nalisme espanyol i el va associar a feixisme. Però
va ser un règim personal i això impossibilita mantenir aquesta percepció és un error perquè
restaurar-lo, com ho va reflectir aquest lema des de començaments de segle s’ha confor-
ultradretà de la Transició: “¡Franco, resucita, mat un nacionalisme espanyol constitucional,
España te necesita! ” I, finalment, perquè avui políticament desacomplexat i transversal. Així,
les sigles més rellevants d’aquest espectre vincular Ciutadans (Cs) amb l’extrema dreta és
ideològic s’emmirallen en les de l’Europa oc- un equívoc greu, ja que aquest partit ha captat
cidental. Així, volen distanciar-se del passat un vot antisecessionista ampli i s’asseu al grup
per identificar-se amb una antiglobalització liberal del Parlament Europeu, com el PDECat.
Índex
3. ¿El vot neofranquista és dins
del PP?
És freqüent afirmar que la ultradreta és dins del PP per-
què des del 1982 aquest partit va satel·litzar el vot útil del
franquisme polític i sociològic. Tanmateix, el pes electoral
d’aquest conglomerat s’ha diluït amb el temps i és poc
significatiu electoralment. ¿D’on pot sortir, doncs, l’eventual
vot ultradretà? Els seus caladors poden ser diversos. L’àmbit
més dretà del PP n’és un, com va palesar la seva escissió
Vox als comicis europeus del 2009 (va assolir 246.833
vots, un 1,5%). En canvi, seria diferent el del gruix de vo-
tants de Plataforma per Catalunya (PxC). El politòleg Sergi
Pardos-Prado ho va estudiar als comicis locals del 2003 i
del 2007 i va concloure que procediria d’abstencionistes i
exvotants del PSC, com en altres països europeus.
Error
Vincular Ciutadans amb l’extrema dreta és un equívoc
perquè ara el nacionalisme espanyol és constitucional i
políticament desacomplexat
“Viva Franco!”
21 de novembre del 2017, Còrdova
Manolo Garcia
Índex
2 El que encara està per fer
ELS RESIDUS
Manolo Garcia
DEL FRANQUISME
Els símbols Encarar-se al passat és molt incòmode. “En -ni durant el franquisme ni en democràcia- els
continuen al l’àmbit acadèmic s’ha publicat molt, però pot- seus bens. Tot el patrimoni robat es va repar-
carrer, Espanya ser les investigacions no han arribat a la pobla- tir després entre els que havien demostrat el
és el segon país ció, a molta gent no li agrada remenar el passat seu “patriotisme”. “Els grans patrimonis de la
del món amb més perquè els pot produir conflictes amb els veïns postguerra es van fer a partir del 1939 amb
o amb la família”, explica l’historiador i director les confiscacions als sectors benestants re-
desapareguts i
de l’Observatori Europeu de Memòries, Jordi publicans, no només particulars sinó també
els crims no s’han Guixé. Hi ha tòpics difosos pels vencedors de institucions: tot el que els van robar no s’ha
pogut jutjar mai la Guerra Civil que persisteixen. “És més difícil tornat mai. Aquesta és la gran assignatura
desmitificar que escriure deu tesis doctorals”, pendent”, explica el president de l’Associació
Sílvia Marimon /
diu Guixé. Les entitats i associacions fa dèca- Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme,
Ot Serra des que lluiten però el franquisme, en molts Carles Vallejo.
aspectes, continua impune. “Una de les feines
pendents és saber el cost humà de la Guerra 2. Els morts oblidats
Civil, es va començar fa anys un cens però
encara no s’ha acabat. Només en tenim xifres A Espanya hi ha més de 114.000
parcials”, denuncia Guixé. persones desaparegudes
1. El patrimoni robat Fa molts anys que els familiars de les víctimes
de la Guerra Civil reivindiquen poder saber on
Els franquistes van fer grans fortunes són els seus morts. A Espanya hi ha més de
amb les confiscacions 114.000 persones desaparegudes. És el segon
país amb un nombre més alt de desapareguts,
El franquisme va organitzar meticulosament tot només per sota de Cambodja. En 42 anys
el procés d’espoli -hi havia comissions locals de democràcia, el nombre d’exhumacions i
repartides per tot el territori- contra un ampli identificacions ha sigut irrisori perquè l’estat
sector de la població. Va ser un robatori de pro- espanyol sempre ha mirat cap a una altra ban-
porcions gegantines, amb inventaris detalla- da. Entre el 2009 i el 2010 les polítiques de
díssims, i les víctimes mai van poder recuperar memòria van rebre un gran impuls a Catalunya,
Índex
però després van arribar les retallades i els pressupostos 4. La simbologia al carrer
es van reduir moltíssim. Quan Raül Romeva va assumir la
conselleria d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i La reticència a retirar noms i monuments franquistes
Transparència, va assegurar que l’exhumació de fosses seria
una de les seves prioritats i va anunciar un pressupost de Al Valle de los Caídos hi ha 33.847 persones enterrades, entre
800.000 euros entre el 2017 i el 2018. En aquests moments, les quals 12.400 sense identificar i molts soldats republicans.
el cens de persones desaparegudes compta amb 5.297 Aquest monumental mausoleu construït per glorificar la fi-
gura del dictador, però, només recorda allò que Franco volia
que es recordés. Tots els intents per canviar-ne el discurs i
Robatori explicar, entre moltes altres coses, com es va construir -amb
L’espoli del franquisme va ser de proporcions el treball esclau dels vençuts- han estat frustrats. Franco
gegantines i mai s’ha tornat res també resisteix als pobles i als carrers. A Espanya, malgrat
les demandes judicials, 8 pobles es resisteixen a canviar
casos inscrits, i el programa d’identificació genètica, que es de nom i volen continuar homenatjant Franco amb desig-
va posar en marxa el setembre del 2016, té 1.023 mostres. Al nacions con Llanos del Caudillo, Villafranco del Guadiano i
llarg del 2017 s’han localitzat 129 fosses i s’han recuperat les San Leonardo de Yagüe.
restes de 101 individus. Malgrat l’aplicació del 155, l’obertura
de fosses continua. Sobre la base de l’antic pont de la Cinta de Tortosa, destruït
durant la retirada de les milícies republicanes, Franco va in-
3. La impunitat augurar l’any 1966 un colossal monument per commemorar
el 25è aniversari de la victòria de les forces franquistes a la
sagnant Batalla de l’Ebre. El 27 de maig del 2016, la població
Cas omís a les crítiques de les Nacions Unides tortosina va decidir en referèndum mantenir el monument.
“Crec que un dels grans problemes és la impunitat del Madrid ha sigut una de les ciutats que més pressió popular
franquisme, impunitat respecte a actituds, publicacions ha posat a les institucions per ressignificar l’espai públic. El
i perpetradors, als responsables no se’ls ha tocat gens”, moviment memorialista va proposar la retirada de fins a 300
denuncia la historiadora Queralt Solé. Les Nacions Unides noms de carrers de la ciutat de Madrid, però el comissio-
han fet constar reiteradament la preocupació perquè s’han nat per a la memòria històrica de l’Ajuntament de Manuela
ignorat totes les recomanacions que ha fet el Grup de Treball Carmena només en va aprovar 52. Per què? Es va basar en
sobre Desaparicions Forçades i Involuntàries. “S’observa la llei de memòria històrica aprovada al Congrés el 2007
amb preocupació la permanència d’un patró d’impunitat, i impulsada pel PSOE, que en el seu article 15 diu: “No hi
contrari als principis que emergeixen de les recomanacions podrà haver carrers de persones que exaltin la dictadura,
perquè els familiars de persones desaparegudes durant la el franquisme o la Guerra Civil”. Això genera un problema
Guerra Civil i la dictadura tinguin accés a la veritat, a la i, per exemple, un carrer que es digui Caídos de la División
justícia i a les reparacions”, assegura l’informe que es va fer Azul o Leopoldo Calvo Sotelo no entren dins els estàndards
públic el 7 de setembre del 2013. que marca la llei, tot i la seva vinculació amb el règim fran-
quista. Les entitats socials, a més, discrepen de cinc dels
La jutge argentina María Servini de Cubría va dictar el 2014 52 noms que es va aprovar modificar. Per exemple, el de
una ordre internacional de detenció preventiva i extradi- coronel Zorita es va canviar per aviador Zorita, el primer
ció contra l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa i 19 a superar la barrera del so, però continua sent la mateixa
imputats més per crims durant la dictadura. Mai s’ha fet persona.
efectiva. Tot intent d’investigació i de judici s’ha bloquejat
sistemàticament. Més enllà del nombre, el problema amb el canvi de noms
dels carrers de la capital espanyola és que està paralitzat a
Madrid i Barcelona han anunciat la intenció de presentar causa dels més de 25 recursos que hi han presentat l’Her-
querelles contra els criminals franquistes, però de moment mandad de Antiguos Caballeros Legionarios i la Fundación
no s’han presentat als jutjats espanyols. L’Ajuntament de Francisco Franco.
Vitòria va presentar una querella contra la policia armada
per l’assassinat de cinc obrers el 3 de març del 1976. La
denúncia es va arxivar ràpidament. L’única querella que ha
Impunitat “¡Rojos al
Tot intent d’investigar i de jutjar els crims comesos pels
franquistes s’ha bloquejat
paredón!”
26 de juny del 2016, Madrid
prosperat és contra els aviadors italians -no són espanyols A la seu del Partit Comunista
i, per tant, no es pot argumentar la llei d’amnistia- que van de Madrid hi van aparèixer
bombardejar Barcelona. pintades insultants i la frase
“España, una, grande y libre”
Índex
2 El que encara està per fer
PERSISTEIX
Entitats i Hi ha entitats, associacions i grups de treball canvi, les autonomies no governades pel PP. El
associacions que fa dècades que lluiten per recuperar la 2016 es va aprovar la llei de fosses balear. El 18
han canviat memòria democràtica, visibilitzar i reparar les de juliol passat el govern aragonès va aprovar
polítiques i han víctimes i investigar els responsables dels crims el projecte de la llei de memòria democràtica.
transmès valors franquistes. Sense la seva feina persistent segu- El 19 d’octubre la Generalitat Valenciana tirava
rament no hi hauria les polítiques de memòria. endavant la llei de memòria democràtica i per
democràtics a
Algunes, com Les Dones del 36, creada per la convivència. Navarra té la llei de memòria
les generacions recordar a les futures generacions -van fer històrica des del 2014, Andalusia la va aprovar al
futures centenars de xerrades en escoles i instituts- març i Extremadura està a punt de fer-ho. Cata-
que els avenços de què gaudeixen actualment lunya va aprovar la llei del memorial democràtic
Sílvia Marimon /
les dones no van començar amb la Transició el 2007: “Vam ser pioners però la llei ha quedat
Ot Serra sinó amb la Segona República, ja no existeixen. antiquada, cal renovar-la”, destaca Guixé.
Però en neixen d’altres. “Amb 15 entitats volem
crear un Ateneu de Memòria Popular d’àmbit 2. Comissió de la Dignitat
barceloní i implicar-hi entitats i persones per fer
activitats de memòria”, explica l’historiador Ja- La batalla dels ‘papers de Salamanca’ i
vier Tébar. Tot el que s’ha fet des de la societat
els sumaríssims
civil no només ha servit per canviar polítiques,
sinó també per formar i educar. “S’ha fet molt a Resistència i persistència. Aquests dos adjec-
escala local i tota aquesta feina de picar pedra tius es podrien utilitzar per a gairebé totes les
per recuperar els valors democràtics es nota i entitats. La Comissió de la Dignitat continua
es notarà en el futur. No hi ha marxa enrere”, batallant pel retorn dels papers de Salamanca.
diu l’historiador Jordi Guixé. L’11 de maig del 2016 va entrar al Parlament
una iniciativa per anul·lar els judicis sumarís-
1. Les lleis de memòria sims del franquisme. La llista de la repressió és
esfereïdorament llarga: 65.590 persones van
Rajoy no ha fet res però sí les comuni- ser sotmeses a consells de guerra a Catalun-
ya. Algunes van passar molts anys a la presó,
tats autònomes
se les va marginar i estigmatitzar, i 3.358 van
Des que governa Rajoy el pressupost destinat a tenir un destí molt pitjor: van ser executades.
la llei de memòria històrica, aprovada el 2007, El juny passat, amb la llei de reparació jurídica
ha sigut de zero euros. Han fet molta feina, en de les víctimes del franquisme, votada amb
Índex
l’assistència de molts familiars i entitats memorialistes i tenir al principi va ser la por social, ningú volia parlar”,
el vot favorable de totes les formacions, les sentències diu Gordillo. Després hi ha hagut altres dificultats, com
es van declarar nul·les. Són moltes més les entitats que ara accedir als cementiris d’alguns municipis per exhumar
lluiten per la recuperació de la memòria, com l’Associació fosses -alguns ajuntaments s’hi neguen- o consultar arxius
Memòria i Història de Manresa, que ha fet una gran tasca municipals, militars i policials.
d’investigació i accessibilitat a valuosa documentació.
5. Foro por la Memoria
3. Ex-presos polítics
El desplegament de la consciència arreu del territori
La llarga espera per poder cobrar indemnitzacions
L’associació Foro por la Memoria ha anat creant federacions
L’Estat va aprovar una llei el 1990 per indemnitzar els presos regionals i provincials per treballar la memòria històrica
franquistes. Només podien rebre indemnitzacions els que fins a arribar a uns 200 socis a tot l’Estat. Cada any es
provessin amb documents que havien passat tres anys com manifesta davant el Valle de los Caídos i cada 17 de juliol fa
una campanya de desobediència civil de retirada de noms
dels carrers vinculats al franquisme. Ha elaborat 17 punts
Exhumació
essencials per assolir veritat, justícia i reparació que hauria
Si la justícia no participa en l’obertura de fosses, trobar de contenir una nova llei de víctimes del franquisme que
cossos no val com a prova. anul·lés la llei d’amnistia i reparés jurídicament les víctimes.
Índex
EFE
3 Anàlisi d’una era
LA CONTINUÏTAT
DE LA POR
El franquisme Que si el franquisme perviu al Regne d’Espan- tituir la continuïtat de la monarquia de la casa
perviu a Espanya ya? La resposta ha de ser, clarament, que sí. de Borbó, sinó que en va instituir una de pròpia.
des de tots els Des de tots els punts de vista. N’hi ha prou amb Les monarquies es legitimen per l’herència de
punts de vista l’evidència que les bases juridicopolítiques de la sang, la màgia de la genètica, i és un monarca
l’Estat actual són les Leyes Fundamentales del qui abdica i cedeix el seu lloc a la Corona a
Suso de Toro Movimiento Nacional, la Ley de Succesión de l’hereu, i aquest no és el cas de la monarquia
la Jefatura del Estado (26 de juliol de 1947) i, regnant. Va ser Franco qui va dictar primer la
finalment, la Ley para la Reforma Política, to- llei de successió i qui el 1966 va designar Joan
tes aprovades per les Corts franquistes. Va ser Carles de Borbó com a successor -prèviament
aquesta base jurídica la que va generar unes l’havia portat d’Itàlia i el va educar política-
noves Corts constituents que van redactar la ment-, i van ser les Corts de Franco les que el
Constitució vigent. En un procés polític i social van proclamar rei el 1975. Van passar dos anys i
històric com aquell, hi ha complexitat i mati- el 1977, quan Joan de Borbó, reconeixent que la
sos, però en substància va produir-se una re- seva línia monàrquica s’havia extingit, va cedir
forma de l’estat franquista tutelada per l’exèrcit els seus drets sobre la Corona. Per això l’actual
franquista i el padrí nord-americà. Això només monarquia és, des del seu naixement i per la
pot ser negat per la subjectivitat de la nostra seva mateixa naturalesa, successora de Franco.
memòria, tan autocomplaent i confortadora, o
pel desconeixement històric i polític
Essència
El franquisme en realitat va
Va ser el poder omnímode i sobirà de Franco
el que, 16 anys després d’acabar la seva guerra ser una utopia nacionalista
i quan les potències feixistes europees havien espanyola
sigut derrotades i amb elles la possibilitat de
continuar un règim cabdillista pur, va decidir Una cosa que prova la intel·ligència política
que l’Estat que havia creat continués en una de Franco és com va educar el seu successor
monarquia. A Franco se li nega la intel·ligència i deixeble polític, Joan Carles, que, conscient
amb superficialitat, però la seva reconeguda de la il·legitimitat del seu origen, va saber tram-
astúcia és molt més que això: no va decidir res- pejar les circumstàncies i estar atent als canvis
Índex
per a la supervivència de la monarquia. És evident que no civil. Això va despertar la por, però no cap als catalans, sinó
es va preocupar de transmetre i educar el seu successor cap al mateix Estat, una por tan real com inexpressada. A
a l’hora de tenir cintura per capejar temporals i acostar-se Espanya no tenim por dels portuguesos, els marroquins o
a la gent. En només un any, Felip VI va demostrar una con- els francesos, tampoc dels catalans: tenim por de l’Estat,
fiança total en el destí etern de la monarquia a Espanya, por d’Espanya.
amb una interpretació de la Corona diferent de la del seu
pare, acompanyat d’un llenguatge i d’actes que proven Aquesta por profunda i inarticulada a tornar a barallar-se
és el que va educar generacions d’espanyols i s’ha trans-
mès pel medi familiar i ambiental. I va acompanyada de la
Reacció
ideologia nacionalista espanyolista que cada dia emeten
L’ús de la violencia ha despertat la por, però no als
polítics i mitjans de comunicació de la cort, propietat de
catalans, sinó a l’Estat l’Íbex, i que s’amaneix amb el ressentiment i l’enveja dels
pobres cap als rics. En les comunitats que més fons reben
que creu que el seu poder és executiu i que ha d’intervenir com a transferència d’altres, es conrea i nia el populisme
i exercir-lo. La misèria intel·lectual i política espanyola es contra els catalans. En comptes d’aprendre i emular un
demostra en el fet que això no s’ha estudiat, assenyalat i país capaç de crear riquesa, s’anima el ressentiment. I en
amb prou feines criticat, sinó que més aviat s’ha obviat i lloc d’aprendre de Catalunya la llibertat, es tem i s’anima
amagat en un camí veloç de reconfiguració del sistema a castigar-la.
polític sota aquesta etapa de governs de Rajoy amb l’as-
sentiment del PSOE. Això és avui aquesta Espanya i sento no poder retratar-ne
una altra. Ningú ha tingut valor per dibuixar-ne una altra i
No em puc estendre aquí sobre tots els aspectes en què es qualsevol indici de reformar-la ha estat liquidat des de dins
va mantenir la continuïtat del franquisme en les estructures de la cort, del mateix Estat.
de l’Estat, la seva ideologia i els seus mateixos represen-
tants. Des de la pervivència d’imatges i culte a Franco en Getty Images
acadèmies militars, edificis públics, carrers, pobles, fins a
l’exhibició de banderes, cants i signes feixistes impunes.
Fins i tot hem vist les mateixes persones i en ocasions els
seus fills ocupant els mateixos llocs a la judicatura, les for-
ces armades... No és possible traçar l’organigrama de la
continuïtat de la casta dels guanyadors de la Guerra Civil,
només cal dir que el Consell d’Estat està presidit per un
antic procurador a les Corts. Fa uns dies la Guàrdia Civil
ocupava novament i escorcollava les seus d’Òmnium Cul-
tural i l’ANC, mentre que no irromp a la seu de la Fundación
Francisco Franco, i el Valle de los Caídos segueix venerant
amb diners públics la memòria de Franco. Això és, quaranta
anys després, Espanya. Però la continuïtat institucional del
franquisme juridicopolític va indissolublement acompanya-
da del franquisme sociològic. És a dir, tot i que el reparti-
ment sociològic no és igual als diferents territoris, la majoria
o el conjunt de la societat és sociològicament franquista i
això la condueix a ser, en bona part, també ideològicament
franquista. Ni tan sols és una opció, és un destí.
Índex
3 Anàlisi d’una era
José María López Juan Miguel Leopoldo Mariano Rafael Arias Rafael
de Letona Villar Mir Calvo-Sotelo Rubio Salgado del Pino
LA GÈNESI DEL
PODER ECONÒMIC
Aparells de l’Estat Com a mínim hi ha tres accepcions del terme aeroports, metros, ministeris, bancs, etc. La
com el judicial franquisme: una primera, un conjunt de noms, seva història oficial es remunta al 1976, quan
o el militar han expressions i maneres de pensar i d’actuar amb l’argentí Herberto Juan Gut Beltram funda
sigut acusats de les quals s’identifica un grup (franquistes); una l’empresa. Entre els seus accionistes hi havia la
“franquistes”, segona, els descendents directes de la família Banca March i el Banc de Madrid. El 1982 Rafael
Franco; i una tercera, menys explorada i no Arias Salgado entra a la presidència de l’em-
mentre l’economia
al·ludida, que relaciona el franquisme amb un presa, procedent del nucli dur d’Adolfo Suárez
quedava en conjunt social relacionat entre si, el poder del i l’UCD, per passar després a ser ministre del
segon pla qual es fonamenta en la proximitat i el contac- Partit Popular en l’era Aznar. Avui l’empresa té
te amb les màximes autoritats de l’Estat. No com a apoderat el nebot del rei Joan Carles,
Rubén Juste
només aquelles que envoltaven el poder des Pedro de Borbón. Prosegur té presència en 15
del 1939 fins a la mort de Franco, sinó també països i una plantilla de 168.000 treballadors,
els governs de la monarquia preconstitucional que inclou des de la Moncloa fins a la prefec-
de Joan Carles I, des del 1975 fins al 1977. tura dels Mossos d’Esquadra.
Índex
EFE
Passat
Alguns poderosos que tenen influència sobre les
reformes del mercat laboral van crèixer amb una idea
de “mercat” poc democràtica
Juntament amb aquest grup situat entre les deu grans for-
tunes hi ha cognoms com els Daurella, propietaris de l’em-
botelladora de Coca-Cola gràcies a la intermediació del
règim, que va concedir al pròcer la “medalla al mèrit
en el treball”. Altres coneguts són els Samaranch,
que salten del règim al màxim lloc a La Caixa o
Ercros, o els Primo de Rivera, que avui tenen “La democracia
un dels seus descendents com a accionista
d’ El País i anterior gestor d’Amber. En el és més que urnes.
mateix àmbit, la família Lara, fundadora
del Grupo Planeta (1949) i propietària
Amb Franco hi
d’Atresmedia (Antena 3 i La Sexta), va havia pau i urnes,
passar de ser l’editorial que despuntava
amb els llibres de Josep Maria Gironella
però no hi havia
sobre la Guerra Civil a ser coneguda com democràcia”
una de les dues famílies que controlen els 28 d’octubre del 2017
dos emporis de comunicació a Espanya,
juntament amb els Polanco. Un dels seus Missatge a twitter enviat per
màxims directius, Maurici Casals, apareix vin- l’exlíder d’UPyD Rosa Díez
culat a l’operació Hanta i al testaferro d’Ignacio
González. En aquest context es poden englobar
els fets següents: que la Falange es querelli contra
el jutge Garzón per investigar els crims del franquisme i
que la querella sigui admesa a tràmit; que ofendre Carrero
Blanco sigui delicte, o que el canvi de nom dels carrers
tingui l’oposició dels grans mitjans.
Índex
4 El llegat del dictador
Clara Margais
Índex
polítics: ¿deu ser que els botxins han eliminat les proves elaborés un “projecte polític” per “derrotar políticament i
incriminatòries? A dia d’avui encara no se sap on són els ideològicament el nacionalisme”, i va recriminar les “con-
papers del general Mola o de la conspiració de Franco... Em cessions a Pujol, Carod-Rovira i Artur Mas”. El portaveu del
concentro en un estudi de 27 planes del 1964 del ministeri PDECat al Congrés, Carles Campuzano, va titllar el discurs
de Governació franquista sobre “el separatisme català”. La de “falangista”. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va
forma de redacció m’és familiar. Reconeixen primer que fer treure el qualificatiu del diari de sessions.
tenen un problema polític i que s’està pressionant perquè
hi hagi concessions, en aquest cas per a un ús públic del La firma del rei
català més elevat.
Són les 13.30 h, tanco l’arxiu i miro les fotografies de Franco
Però la resposta és ferma: “Seria tan ingenu com inútil i que em presideixen. Just a sobre de l’ordinador hi ha un
contraproduent orientar les nostres concessions polítiques document ben emmarcat amb la firma del rei Joan Carles I
en funció de la pressió que puguin exercir els grups abans i de destinatari l’abat del Valle de los Caídos. Demana que
mencionats [Església i institucions culturals]. Aquests mai s’enterri el “ generalísimo ” al presbiteri, entre l’altar major
es donarien per satisfets, perquè les seves finalitats estan i el cor de la basílica. Recordo l’últim cop que vaig ser al
més enllà del que pot atorgar-se. Per contra, cada conces- Valle, després de l’1-O. Estava ple. Acabada la missa per la
sió seria un nou estímul i un argument més per a la seva unitat d’Espanya, els escolanets explicaven meravelles de
propaganda”. L’11 d’octubre, el líder de Ciutadans, Albert l’internat mentre una desfilada d’homes feia la salutació
Rivera, demanava a Mariano Rajoy des del Congrés que franquista a la tomba de Franco.
Javier Barbancho
Índex
4
EFE
El llegat del dictador
Índex
5 El feixisme europeu
Sascha Schuermann
UN FANTASMA ULTRADRETÀ
RECORRE EUROPA CENTRAL
Nous partits “El pitjor crim comès per Hitler, més enllà ‘Revival’ patriota
hipernacionalistes de l’assassinat de jueus, va ser robar la iden-
i xenòfobs forcen titat nacional als alemanys”. Aquesta frase Gauland va voler dir que el poble alemany
els límits de la és d’Alexander Gauland, líder parlamentari i hauria d’acabar amb l’anomenada cultura de la
correcció política ideòleg del jove partit ultradretà Alternativa culpa, generada per la responsabilitat històrica
per a Alemanya (AfD). La va pronunciar el maig de l’Holocaust, i recuperar el patriotisme com a
Andreu Jerez de l’any passat, pocs mesos abans del fins ara bandera política. És l’argument que precedeix
màxim èxit d’AfD: convertir-se en la tercera una estratègia sistemàtica d’AfD: anar oferint
força del Bundestag amb el 12,6% dels vots. arguments islamòfobs, antisemites, racistes,
classistes, xovinistes i ultranacionalistes,
La sentència de Gauland podria semblar banal que feia temps que havien quedat fora de la
però no ho és. Representa un atac frontal a uns centralitat del tauler polític. L’objectiu a llarg
dels pactes tàcits entre les principals forces termini és clar: ampliar les línies vermelles de
polítiques de la República Federal d’Alemanya, la correcció política per eixamplar el potencial
fundada el 1949 sobre les cendres de la Sego- electoral ultradretà.
na Guerra Mundial: el revisionisme històric no
podria ser mai una eina política. La revisió, des “Des del inicis d’AfD, els seus dirigents van
de posicions nacionalistes, del fosc capítol del comprendre que, mitjançant l’ús de la pro-
nacionalsocialisme mai podia ser un instru- vocació, adquirien una sobredimensionada
ment electoral.
Desavergonyits
AfD, amb la seva estratègia de provocació sis-
Les opinions antisemites o islamòfobes,
temàtica, ha trencat aquest consens. I ho ha
fet amb èxit: gairebé sis milions de persones que fins ara es mantenien amagades,
van votar ultra en les eleccions federals del comencen a manifestar-se públicament
24 de setembre passat. AfD suposa un abans sense pudor
i un després per a Alemanya. El país més ric,
poblat i poderós de la Unió Europea, amb una atenció mediàtica que els situava davant una
història irremeiablement marcada pels crims audiència a la qual no estaven en condicions
del hitlerisme, ha deixat de ser un oasi envoltat d’accedir pagant espais de publicitat”, opina
de forces ultradretanes i neonazis. Un fantasma Franco Delle Donne, politòleg i analista. La pro-
recorre l’Europa Central. vocació estratègica suposa l’erosió i posterior
Índex
corriment dels límits del considerat políticament correcte. Heinz-Christian Strache, va proposar internar els peticiona-
Segons Delle Donne, aquest procés no sols ha generat un ris d’asil en casernes militars. L’FPÖ va rebre més del 25%
canvi important del que la resta de partits polítics enuncien, dels vots en les últimes eleccions austríaques.
proposen i defensen respecte a temes complexos com ara
la immigració, l’islam i la identitat nacional, sinó també “un Polònia és un altre exemple de govern reaccionari: el partit
impacte en el comportament ciutadà”. Les opinions anti- Llei i Justícia (PiS), nacionalista i ultracatòlic, va obtenir la
semites o islamòfobes, que fins ara es mantenien latents, majoria absoluta fa dos anys. Des d’aleshores intenta tirar
comencen a manifestar-se públicament. endavant una reforma constitucional considerada un atac
a la més bàsica divisió de poders per la Comissió Europea i
Les opinions antisemites o islamòfobes, que fins ara es l’oposició polonesa. Un procés semblant viu Hongria des de
mantenien amagades, comencen a manifestar-se pública- fa encara més temps: el partit nacionalconservador Fidesz,
ment sense pudor del primer ministre Viktor Orban, ha governat el país un
total de dotze anys i ha inaugurat un model batejat com a
“Normalització” alemanya “democràcia no liberal”. La dialèctica autoritària d’Orban
coqueteja amb discursos obertament racistes i antisemites
L’establiment d’una força ultradretana al centre del sistema com el del partit ultradretà Jobbik, que actualment és la
polític germànic significa una “normalització” respecte a la tercera facció més gran del Parlament hongarès.
resta de països de l’entorn, considera Sebastian Friedrich,
politòleg i autor del llibre AfD. Anàlisi, rerefons i contro- El que fa dues dècades semblava pur alarmisme és avui
vèrsies. Alemanya ja no és capaç d’escapar-se del signe realitat: la Unió Europea té un seriós problema ultradretà
reaccionari dels temps que amenaça Europa. a l’interior. Una pregunta queda en l’aire: ¿fins a quin punt
podran els partits ultres forçar amb èxit els límits de la co-
El cas més pròxim és el d’Àustria: l’ultradretà i populista rrecció política i capitalitzar així el creixent vot descontent?
Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), que actualment governa en
coalició amb els conservadors d’ÖVP, és la força europea
més semblant a AfD. La gran diferència és que l’FPÖ fa dues
dècades que lluita per aconseguir majories electorals. Tot
i que ara ofereix un to més responsable i governamental,
“l’FPÖ és un partit que té una estreta relació i cooperació
amb formacions ultradretanes europees”, escriu el perio-
dista Roger Suso al llibre El último europeo. La provocació “Qui declari la
estratègica també és una part fonamental de la seva co- independencia potser
municació política. Poc després de la formació del govern
amb els conservadors, l’actual líder de l’FPÖ i vicecanceller, acaba com qui va
declarar-la fa 83 anys
[Companys]”
9 d’octubre del 2017, Madrid
EFE
Índex
5 El feixisme europeu
Giuseppe Cacace
Índex
5 El feixisme europeu
Índex