Está en la página 1de 22

Contra Franco, encara.

¿Hem fet net amb la


dictadura?
Aquest índex és interactiu, clica sobre els títols per accedir als articles

1. El que hem heretat de la dictadura


Contra Franco, encara?
Ultradreta no és igual a franquisme

2. El que encara està per fer


Els residus del franquisme
La lluita (per la memòria) persisteix

3. Anàlisi d’una era


La continuïtat de la por
La gènesi del poder econòmic

4. El llegat del dictador


Els 27.000 documents arxivats a la Fundació Francisco Franco
L’intocable i opac patrimoni de la familia Franco

5. El feixisme europeu
Un fantasma ultradretà recorre Europa Central
Carrers, platges i vins dedicats a Mussolini a Itàlia
Vichy o la por francesa de mirar-se al mirall del passat
1 El que hem heretat de la dictadura

CONTRA FRANCO, Francesc Melción

ENCARA?
La persistència “Todos los rojos de uno en uno al paredón ”. president català digués que l’ombra del dictador
de tics No és una arenga de Queipo de Llano, un dels era allargada. Certament, la dictadura va deixar
franquistes és militars colpistes més sanguinaris de la Guerra marca, però els dèficits democràtics actuals
més culpa dels Civil, sinó un dels missatges de WhatsApp que són també responsabilitat dels qui han governat
polítics de la convocaven a una concentració contra un mí- després. “Intentem explicar el moment d’ara
democràcia que ting de Podem a Santander l’octubre passat. El amb paraules velles”, reflexiona la sociòloga
mèrit pòstum fiscal no hi va veure delicte d’odi i els governs Marta Rovira. “Ho atribuïm tot al franquisme i
democràtics tampoc han castigat ni denunciat han passat 40 anys. No s’ha promogut una nova
del dictador
els crims que va cometre Queipo de Llano: al cultura política, i això és responsabilitat de les
seu net li van renovar el títol de marquès el forces democràtiques actuals”, diu Rovira.
Sílvia Marimon
2012. Franco va morir al llit el 20 de novembre
del 1975. Més de 40 anys després, ¿quina de- Les vaques sagrades
mocràcia tenim? ¿Hi ha un ressorgiment del
feixisme o estem davant un nou autoritarisme? Ni la Transició ni la democràcia han condemnat
¿Quines conseqüències polítiques, judicials, el franquisme. No hi va haver ruptura. “Evitar
econòmiques i socials ha tingut la impunitat una nova Guerra Civil es va convertir en el man-
del franquisme? ¿Hi ha una regressió demo- tra de la Transició. No ho va ser la idea d’evitar
cràtica? ¿L’aferrissada defensa i imposició de una nova dictadura -diu Rovira-. L’estabilitat s’ha
la unitat d’Espanya és un invent franquista o ve convertit en una mena de vaca sagrada, per
d’abans? ¿La culpa de tot només la té Franco? damunt de la democràcia mateix. El conflicte
polític és vist com una amenaça per a la convi-
Últimament, sobretot amb el procés català, el vència i en realitat en una democràcia la gent
nom de Franco aflora sovint. Dilluns passat la vi- pensa diferent i té tot el dret d’expressar-se”.
cepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz
de Santamaría, demanava a Carles Puigdemont Hi ha hagut continuïtat en l’àmbit judicial, po-
que deixés de ressuscitar Franco després que el licial, militar, econòmic i universitari. “El fran-

Índex
quisme no existeix avui, però sí que hi ha símbols, idees i del règim. A més, va voler eliminar l’enemic: el va afusellar,
comportaments que en són fills i que no han desaparegut el va condemnar a les presons i als camps de concentració,
perquè la societat i la política els ha naturalitzat i integrat el va enviar a l’exili, el va castigar i el va acovardir.
en la cultura, la política i el comportament d’avui”, opina el
professor d’història del dret de la UPF Alfons Aragoneses. “Es va carregar l’enemic polític i va crear una societat ab-
Aquesta continuïtat en les maneres de fer sobretot es nota, solutament esporuguida”, diu la historiadora Queralt Solé,
segons Aragoneses, en l’àmbit judicial: “Quan alguns magis- per a qui “els 40 anys de franquisme van afectar moltes
trats del Suprem fan una interpretació que barreja política i generacions, es va inocular una manera de veure el món i es
dret o que dona un valor superior a la unitat d’Espanya que va fer molt meditadament perquè no hi hagués cap posició
a l’ordenament, no parlaria de magistrats franquistes, sinó antirègim, i això és molt difícil de vèncer”. Franco va deixar
de reproducció de comportaments, idees i concepcions molt clar que hi havia dues Espanyes: la dels vencedors
de la realitat que venen, això sí, del franquisme”. Aquesta i la dels vençuts. Durant els 40 anys de dictadura es va
transmissió es produeix també en la formació dels jutges: crear un discurs, una interpretació de la història. “Aquest
“No es va fer depuració en el sistema educatiu i s’ha en- cànon persisteix, totes les investigacions que hem fet els
senyat una manera determinada d’interpretar el dret; el historiadors després de la dictadura no s’han incorporat a
problema no és la llei ni la Constitució, sinó uns jutges que l’ensenyament ni primari ni secundari, ni l’Església catòlica
reprodueixen sistemes del passat”, assegura Aragoneses. ni certs partits polítics han assumit responsabilitats”, de-
nuncia l’historiador Ángel Viñas.
“Els advocats estem descol·locats perquè ha canviat molt
la manera com s’aplica la justícia”, reflexiona l’advocat i Han perviscut certs discursos o missatges com ara que a
portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes: “Els Espanya no es pot discutir de tot. Hi ha polítics amb tics
jutges deixen de jutjar i es tornen militants de la política franquistes. Hi ha frases que es van sentir abans del 1976 i
de l’Estat”. Hi ha hagut moltes decisions judicials polèmi- que ara tornen. Però la situació actual no només s’explica
ques: de l’empresonament de titellaires acusats de delictes per tot allò que ve del passat. “Defenso radicalment que
d’odi i enaltiment del terrorisme per l’obra La bruja y don el franquisme va morir i que el que vivim ara és un altre
Cristóbal fins a les acusacions de sedició contra el regidor fenomen, és una democràcia autoritària, però no és com-
de Vic Joan Coma, que va haver de declarar al jutge per parable amb un règim dictatorial”, assegura l’historiador i
haver dit que per fer una truita calia trencar els ous, passant director de l’Arxiu de Comissions Obreres, Javier Tébar: “El
retrocés democràtic és a tot arreu, no només a Espanya”.
“Vivim una democracia autoritària però no és
A escala mundial s’ha assumit amb normalitat que es
comparable amb el règim dictatorial”, perdessin drets. “Hem donat per fet de manera una mica
diu l’historiador Javier Tébar inconscient que la societat anava per davant, però no hi
ha cap conquesta definitiva i potser això no ho hem sabut
per l’empresonament de consellers i presidents d’entitats transmetre”, diu el president de l’Associació Catalana d’Ex-
socials. Tot sense oblidar les conseqüències de la llei mor- presos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. La memòria
dassa. Aprovada fa dos any, sanciona per un concepte tan no és només nostàlgia, és també una eina vital per construir
subjectiu com “la falta de respecte i consideració”. Ha servit la democràcia que es vol: “La memòria és una acció de
per multar un professor de la UPC per adreçar-se en català resistència, és un instrument per replantejar les coses”,
a un agent de la Policia Nacional o una veïna de Petrer conclou Tébar.
(Alacant) per pujar a Facebook una fotografia d’un cotxe
de la policia mal aparcat.

El vell delicte de rebel·lió

Tot plegat no és nou. “Aquesta manera de pensar, com es


planteja l’Estat, és anterior a Franco, és el model que Castella
va imposar a la resta al segle XIX”, assegura Cruanyes. “Hi ha “Esto con Franco
hagut un rebuig a les llengües no castellanes des del segle
XIX, amb decrets per marginar-les i eliminar-les. També es
no pasaba”
23 de març del 2015
van intentar eliminar totes les formes jurídiques alternatives.
Són plantejaments preexistents, però en alguns moments, El mitjà Alerta Digital va
com durant el franquisme, la força per imposar-los s’utilitza
respondre amb aquesta frase a
de manera més contundent. El 1904 ja es va aplicar el delicte
la multa de 60.000 euros que
de rebel·lió contra els qui van fer un cartell en què reivindi-
caven més autonomia”. Antiviolència els volia imposar
per dir que bascs i catalans
Franco va guanyar la Guerra Civil i tenia clar que també volia eren uns “porcs”
sortir victoriós de la batalla de la memòria. Va impregnar tot
el territori de símbols glossant la seva figura. No era innocu:
tot plegat servia per transmetre intencionadament els ideals

Índex
1 El que hem heretat de la dictadura

ULTRADRETA NO ÉS Manolo Garcia

IGUAL A FRANQUISME
La realitat ha Avui sovint s’al·ludeix a la pervivència del fran- dretana: rebuig de poders supraestatals, del
canviat d’ençà quisme, però això no és rellevant en l’àmbit multiculturalisme, de fluxos migratoris...
dels anys 90 tot ultradretà ni en l’actual nacionalisme espanyol,
i que a algunes com exposem a continuació a partir de tres 2. ¿L’actual nacionalisme espanyol és
manifestacions preguntes. una projecció del franquisme?
s’exhibeixin
1. Quin és el pes polític del Sovint des de l’esquerra o el nacionalisme
símbols feixistes
franquisme? català s’associen manifestacions d’espanyo-
Xavier Casals litat amb franquisme. Això és degut, en gran
Tot i les últimes manifestacions ultraespan- mesura, al fet que aquesta dictadura -com as-
yolistes amb símbols feixistes, la realitat és senyala l’historiador Ismael Saz- es va apropiar
que l’extrema dreta ja no va de bracet amb el de la idea d’Espanya i va eliminar “el discurso
franquisme, com va passar fins a principis dels patriótico liberal y sus sucesivos desarrollos en
90. Ho afirmem per tres raons. D’una banda, la izquierda democrática y obrera ”.
perquè el franquisme queda llunyà per a la
població espanyola, ja que més del 55% han El franquisme, doncs, va monopolitzar el nacio-
nascut després de 1975. D’altra banda, perquè nalisme espanyol i el va associar a feixisme. Però
va ser un règim personal i això impossibilita mantenir aquesta percepció és un error perquè
restaurar-lo, com ho va reflectir aquest lema des de començaments de segle s’ha confor-
ultradretà de la Transició: “¡Franco, resucita, mat un nacionalisme espanyol constitucional,
España te necesita! ” I, finalment, perquè avui políticament desacomplexat i transversal. Així,
les sigles més rellevants d’aquest espectre vincular Ciutadans (Cs) amb l’extrema dreta és
ideològic s’emmirallen en les de l’Europa oc- un equívoc greu, ja que aquest partit ha captat
cidental. Així, volen distanciar-se del passat un vot antisecessionista ampli i s’asseu al grup
per identificar-se amb una antiglobalització liberal del Parlament Europeu, com el PDECat.

Índex
3. ¿El vot neofranquista és dins
del PP?
És freqüent afirmar que la ultradreta és dins del PP per-
què des del 1982 aquest partit va satel·litzar el vot útil del
franquisme polític i sociològic. Tanmateix, el pes electoral
d’aquest conglomerat s’ha diluït amb el temps i és poc
significatiu electoralment. ¿D’on pot sortir, doncs, l’eventual
vot ultradretà? Els seus caladors poden ser diversos. L’àmbit
més dretà del PP n’és un, com va palesar la seva escissió
Vox als comicis europeus del 2009 (va assolir 246.833
vots, un 1,5%). En canvi, seria diferent el del gruix de vo-
tants de Plataforma per Catalunya (PxC). El politòleg Sergi
Pardos-Prado ho va estudiar als comicis locals del 2003 i
del 2007 i va concloure que procediria d’abstencionistes i
exvotants del PSC, com en altres països europeus.

Error
Vincular Ciutadans amb l’extrema dreta és un equívoc
perquè ara el nacionalisme espanyol és constitucional i
políticament desacomplexat

Per entendre-ho, cal recordar que la dreta populista ascen-


dent a Occident no només es nodreix d’ultrapatriotisme,
sinó que el combina amb un antielitisme xenòfob capaç
d’atraure amplis suports, com il·lustren el trumpisme o el
lepenisme. Per tot plegat, l’èxit potencial de la ultradreta a
Espanya no consisteix a fer bandera del neofranquis me,
sinó més aviat a trencar-hi.

“Viva Franco!”
21 de novembre del 2017, Còrdova

Al costat d’una fossa amb


víctimes del franquisme, Fuerza
Nueva Andalucía va homenatjar,
amb permís del consistori,
Franco i Primo de Rivera. Les
denúncies es van arxivar.

Manolo Garcia

Índex
2 El que encara està per fer

ELS RESIDUS
Manolo Garcia

DEL FRANQUISME
Els símbols Encarar-se al passat és molt incòmode. “En -ni durant el franquisme ni en democràcia- els
continuen al l’àmbit acadèmic s’ha publicat molt, però pot- seus bens. Tot el patrimoni robat es va repar-
carrer, Espanya ser les investigacions no han arribat a la pobla- tir després entre els que havien demostrat el
és el segon país ció, a molta gent no li agrada remenar el passat seu “patriotisme”. “Els grans patrimonis de la
del món amb més perquè els pot produir conflictes amb els veïns postguerra es van fer a partir del 1939 amb
o amb la família”, explica l’historiador i director les confiscacions als sectors benestants re-
desapareguts i
de l’Observatori Europeu de Memòries, Jordi publicans, no només particulars sinó també
els crims no s’han Guixé. Hi ha tòpics difosos pels vencedors de institucions: tot el que els van robar no s’ha
pogut jutjar mai la Guerra Civil que persisteixen. “És més difícil tornat mai. Aquesta és la gran assignatura
desmitificar que escriure deu tesis doctorals”, pendent”, explica el president de l’Associació
Sílvia Marimon /
diu Guixé. Les entitats i associacions fa dèca- Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme,
Ot Serra des que lluiten però el franquisme, en molts Carles Vallejo.
aspectes, continua impune. “Una de les feines
pendents és saber el cost humà de la Guerra 2. Els morts oblidats
Civil, es va començar fa anys un cens però
encara no s’ha acabat. Només en tenim xifres A Espanya hi ha més de 114.000
parcials”, denuncia Guixé. persones desaparegudes
1. El patrimoni robat Fa molts anys que els familiars de les víctimes
de la Guerra Civil reivindiquen poder saber on
Els franquistes van fer grans fortunes són els seus morts. A Espanya hi ha més de
amb les confiscacions 114.000 persones desaparegudes. És el segon
país amb un nombre més alt de desapareguts,
El franquisme va organitzar meticulosament tot només per sota de Cambodja. En 42 anys
el procés d’espoli -hi havia comissions locals de democràcia, el nombre d’exhumacions i
repartides per tot el territori- contra un ampli identificacions ha sigut irrisori perquè l’estat
sector de la població. Va ser un robatori de pro- espanyol sempre ha mirat cap a una altra ban-
porcions gegantines, amb inventaris detalla- da. Entre el 2009 i el 2010 les polítiques de
díssims, i les víctimes mai van poder recuperar memòria van rebre un gran impuls a Catalunya,

Índex
però després van arribar les retallades i els pressupostos 4. La simbologia al carrer
es van reduir moltíssim. Quan Raül Romeva va assumir la
conselleria d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i La reticència a retirar noms i monuments franquistes
Transparència, va assegurar que l’exhumació de fosses seria
una de les seves prioritats i va anunciar un pressupost de Al Valle de los Caídos hi ha 33.847 persones enterrades, entre
800.000 euros entre el 2017 i el 2018. En aquests moments, les quals 12.400 sense identificar i molts soldats republicans.
el cens de persones desaparegudes compta amb 5.297 Aquest monumental mausoleu construït per glorificar la fi-
gura del dictador, però, només recorda allò que Franco volia
que es recordés. Tots els intents per canviar-ne el discurs i
Robatori explicar, entre moltes altres coses, com es va construir -amb
L’espoli del franquisme va ser de proporcions el treball esclau dels vençuts- han estat frustrats. Franco
gegantines i mai s’ha tornat res també resisteix als pobles i als carrers. A Espanya, malgrat
les demandes judicials, 8 pobles es resisteixen a canviar
casos inscrits, i el programa d’identificació genètica, que es de nom i volen continuar homenatjant Franco amb desig-
va posar en marxa el setembre del 2016, té 1.023 mostres. Al nacions con Llanos del Caudillo, Villafranco del Guadiano i
llarg del 2017 s’han localitzat 129 fosses i s’han recuperat les San Leonardo de Yagüe.
restes de 101 individus. Malgrat l’aplicació del 155, l’obertura
de fosses continua. Sobre la base de l’antic pont de la Cinta de Tortosa, destruït
durant la retirada de les milícies republicanes, Franco va in-
3. La impunitat augurar l’any 1966 un colossal monument per commemorar
el 25è aniversari de la victòria de les forces franquistes a la
sagnant Batalla de l’Ebre. El 27 de maig del 2016, la població
Cas omís a les crítiques de les Nacions Unides tortosina va decidir en referèndum mantenir el monument.

“Crec que un dels grans problemes és la impunitat del Madrid ha sigut una de les ciutats que més pressió popular
franquisme, impunitat respecte a actituds, publicacions ha posat a les institucions per ressignificar l’espai públic. El
i perpetradors, als responsables no se’ls ha tocat gens”, moviment memorialista va proposar la retirada de fins a 300
denuncia la historiadora Queralt Solé. Les Nacions Unides noms de carrers de la ciutat de Madrid, però el comissio-
han fet constar reiteradament la preocupació perquè s’han nat per a la memòria històrica de l’Ajuntament de Manuela
ignorat totes les recomanacions que ha fet el Grup de Treball Carmena només en va aprovar 52. Per què? Es va basar en
sobre Desaparicions Forçades i Involuntàries. “S’observa la llei de memòria històrica aprovada al Congrés el 2007
amb preocupació la permanència d’un patró d’impunitat, i impulsada pel PSOE, que en el seu article 15 diu: “No hi
contrari als principis que emergeixen de les recomanacions podrà haver carrers de persones que exaltin la dictadura,
perquè els familiars de persones desaparegudes durant la el franquisme o la Guerra Civil”. Això genera un problema
Guerra Civil i la dictadura tinguin accés a la veritat, a la i, per exemple, un carrer que es digui Caídos de la División
justícia i a les reparacions”, assegura l’informe que es va fer Azul o Leopoldo Calvo Sotelo no entren dins els estàndards
públic el 7 de setembre del 2013. que marca la llei, tot i la seva vinculació amb el règim fran-
quista. Les entitats socials, a més, discrepen de cinc dels
La jutge argentina María Servini de Cubría va dictar el 2014 52 noms que es va aprovar modificar. Per exemple, el de
una ordre internacional de detenció preventiva i extradi- coronel Zorita es va canviar per aviador Zorita, el primer
ció contra l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa i 19 a superar la barrera del so, però continua sent la mateixa
imputats més per crims durant la dictadura. Mai s’ha fet persona.
efectiva. Tot intent d’investigació i de judici s’ha bloquejat
sistemàticament. Més enllà del nombre, el problema amb el canvi de noms
dels carrers de la capital espanyola és que està paralitzat a
Madrid i Barcelona han anunciat la intenció de presentar causa dels més de 25 recursos que hi han presentat l’Her-
querelles contra els criminals franquistes, però de moment mandad de Antiguos Caballeros Legionarios i la Fundación
no s’han presentat als jutjats espanyols. L’Ajuntament de Francisco Franco.
Vitòria va presentar una querella contra la policia armada
per l’assassinat de cinc obrers el 3 de març del 1976. La
denúncia es va arxivar ràpidament. L’única querella que ha

Impunitat “¡Rojos al
Tot intent d’investigar i de jutjar els crims comesos pels
franquistes s’ha bloquejat
paredón!”
26 de juny del 2016, Madrid

prosperat és contra els aviadors italians -no són espanyols A la seu del Partit Comunista
i, per tant, no es pot argumentar la llei d’amnistia- que van de Madrid hi van aparèixer
bombardejar Barcelona. pintades insultants i la frase
“España, una, grande y libre”

Índex
2 El que encara està per fer

LA LLUITA (PER LA MEMÒRIA)


EFE

PERSISTEIX
Entitats i Hi ha entitats, associacions i grups de treball canvi, les autonomies no governades pel PP. El
associacions que fa dècades que lluiten per recuperar la 2016 es va aprovar la llei de fosses balear. El 18
han canviat memòria democràtica, visibilitzar i reparar les de juliol passat el govern aragonès va aprovar
polítiques i han víctimes i investigar els responsables dels crims el projecte de la llei de memòria democràtica.
transmès valors franquistes. Sense la seva feina persistent segu- El 19 d’octubre la Generalitat Valenciana tirava
rament no hi hauria les polítiques de memòria. endavant la llei de memòria democràtica i per
democràtics a
Algunes, com Les Dones del 36, creada per la convivència. Navarra té la llei de memòria
les generacions recordar a les futures generacions -van fer històrica des del 2014, Andalusia la va aprovar al
futures centenars de xerrades en escoles i instituts- març i Extremadura està a punt de fer-ho. Cata-
que els avenços de què gaudeixen actualment lunya va aprovar la llei del memorial democràtic
Sílvia Marimon /
les dones no van començar amb la Transició el 2007: “Vam ser pioners però la llei ha quedat
Ot Serra sinó amb la Segona República, ja no existeixen. antiquada, cal renovar-la”, destaca Guixé.
Però en neixen d’altres. “Amb 15 entitats volem
crear un Ateneu de Memòria Popular d’àmbit 2. Comissió de la Dignitat
barceloní i implicar-hi entitats i persones per fer
activitats de memòria”, explica l’historiador Ja- La batalla dels ‘papers de Salamanca’ i
vier Tébar. Tot el que s’ha fet des de la societat
els sumaríssims
civil no només ha servit per canviar polítiques,
sinó també per formar i educar. “S’ha fet molt a Resistència i persistència. Aquests dos adjec-
escala local i tota aquesta feina de picar pedra tius es podrien utilitzar per a gairebé totes les
per recuperar els valors democràtics es nota i entitats. La Comissió de la Dignitat continua
es notarà en el futur. No hi ha marxa enrere”, batallant pel retorn dels papers de Salamanca.
diu l’historiador Jordi Guixé. L’11 de maig del 2016 va entrar al Parlament
una iniciativa per anul·lar els judicis sumarís-
1. Les lleis de memòria sims del franquisme. La llista de la repressió és
esfereïdorament llarga: 65.590 persones van
Rajoy no ha fet res però sí les comuni- ser sotmeses a consells de guerra a Catalun-
ya. Algunes van passar molts anys a la presó,
tats autònomes
se les va marginar i estigmatitzar, i 3.358 van
Des que governa Rajoy el pressupost destinat a tenir un destí molt pitjor: van ser executades.
la llei de memòria històrica, aprovada el 2007, El juny passat, amb la llei de reparació jurídica
ha sigut de zero euros. Han fet molta feina, en de les víctimes del franquisme, votada amb

Índex
l’assistència de molts familiars i entitats memorialistes i tenir al principi va ser la por social, ningú volia parlar”,
el vot favorable de totes les formacions, les sentències diu Gordillo. Després hi ha hagut altres dificultats, com
es van declarar nul·les. Són moltes més les entitats que ara accedir als cementiris d’alguns municipis per exhumar
lluiten per la recuperació de la memòria, com l’Associació fosses -alguns ajuntaments s’hi neguen- o consultar arxius
Memòria i Història de Manresa, que ha fet una gran tasca municipals, militars i policials.
d’investigació i accessibilitat a valuosa documentació.
5. Foro por la Memoria
3. Ex-presos polítics
El desplegament de la consciència arreu del territori
La llarga espera per poder cobrar indemnitzacions
L’associació Foro por la Memoria ha anat creant federacions
L’Estat va aprovar una llei el 1990 per indemnitzar els presos regionals i provincials per treballar la memòria històrica
franquistes. Només podien rebre indemnitzacions els que fins a arribar a uns 200 socis a tot l’Estat. Cada any es
provessin amb documents que havien passat tres anys com manifesta davant el Valle de los Caídos i cada 17 de juliol fa
una campanya de desobediència civil de retirada de noms
dels carrers vinculats al franquisme. Ha elaborat 17 punts
Exhumació
essencials per assolir veritat, justícia i reparació que hauria
Si la justícia no participa en l’obertura de fosses, trobar de contenir una nova llei de víctimes del franquisme que
cossos no val com a prova. anul·lés la llei d’amnistia i reparés jurídicament les víctimes.

a mínim a la presó. Deu anys després, la Generalitat va 6. Ahaztuak 1936-1977


decidir ampliar-la perquè se’n beneficiessin més persones.
Es va aprovar que tots els que tinguessin més de 65 anys
i haguessin passat per la presó, ni que fos un dia, fossin La memòria històrica a través de la cultura
indemnitzats. En cas de mort, ho podien reclamar els viu-
Ahaztuak 1936-1977, que en basc vol dir els oblidats, treballa
dos o fills si tenien alguna mena de discapacitat. A més, la
Generalitat també incloïa els que haguessin estat en camps a Euskadi en la divulgació de les raons per les quals hi
de concentració a l’Estat o en batallons de treballadors. ha fosses comunes i impunitat del règim. En dotze anys,
aquesta associació ha editat deu llibres, la majoria vinculats
“La nostra associació va començar a finals dels anys 60 per a la memòria històrica d’Euskadi i un d’Astúries, a través de
crear xarxes de solidaritat amb els que sortien de la presó”, crowdfunding o l’autofinançament. La seva tasca és denun-
explica el president de l’Associació Catalana d’Expresos ciar la nul·la voluntat institucional de reparar les víctimes
Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. “Tenim persones i ho van escenificar amb l’obertura d’una fossa el 2010 a
de totes les generacions, sempre tindrem sentit. Encara Salinas de Añana. “Si trobàvem ossos, no els recolliríem i
hi ha tendències revisionistes contra les quals lluitem. ho comunicaríem a la policia, per escenificar i visualitzar la
Sempre serà necessari generar cultura democràtica”, nul·la intervenció judicial”, explica Marcelo Álvarez.
afegeix Vallejo.
7. Víctimas de la Dictadura
4. Todos los Nombres
Una base de dades de les cinc províncies de Cas-
La divulgació i la recuperació dels noms dels re- tella-la Manxa
presaliats
Diferents investigadors i entitats de Castella-la Manxa
El projecte Todos los Nombres és una iniciativa de la CGT actualitzen contínuament una base de dades sobre vícti-
d’Andalusia i l’Associació Andalusa de Memòria Històrica i mes de la dictadura franquista de les cinc províncies de la
Justícia. “Vam néixer el 1998 amb l’objectiu de formar els comunitat. Es tracta d’un projecte impulsat per la univer-
nostres sindicalistes perquè ens vam adonar que no es sitat de la regió i que ha obtingut finançament de la Unió
coneixia la nostra història”, assegura un dels seus respon- Europea. Un dels seus membres, Xulio García, explica que
sables, Cecilio Gordillo. Van començar amb la recuperació
de la memòria de l’anarquista sevillà
Pedro Vallina i des d’aleshores
Reparació
no han parat de multipli- Fins que no canviï la llei estatal no es podràn rescabalar
car-se els seus projectes. les víctimes
Han creat una base de
“¡A por ellos, oé!” dades amb els noms és una de les iniciatives més “importants i serioses” de la
26 de setembre del 2017, Huelva de 93.616 represa- comunitat en l’àmbit de la memòria històrica. Ara bé, també
liats, 763 micro- és molt costosa per la dificultat d’accedir al registre civil,
Així va acomiadar la población biografies i 1.265 pels intents d’invisibilitzar les víctimes i per la destrucció
la Guàrdia Civil que es documents. “La de monuments. Més enllà de la reparació del coneixement
desplaçava a Barcelona per dificultat més dels represaliats, en matèria de reparació jurídica “tot està
impedir el referéndum l’1-O. gran que vam per fer”, diu.
Albiol va repetir la consigna en
el seu últim míting electoral

Índex
EFE
3 Anàlisi d’una era

LA CONTINUÏTAT
DE LA POR
El franquisme Que si el franquisme perviu al Regne d’Espan- tituir la continuïtat de la monarquia de la casa
perviu a Espanya ya? La resposta ha de ser, clarament, que sí. de Borbó, sinó que en va instituir una de pròpia.
des de tots els Des de tots els punts de vista. N’hi ha prou amb Les monarquies es legitimen per l’herència de
punts de vista l’evidència que les bases juridicopolítiques de la sang, la màgia de la genètica, i és un monarca
l’Estat actual són les Leyes Fundamentales del qui abdica i cedeix el seu lloc a la Corona a
Suso de Toro Movimiento Nacional, la Ley de Succesión de l’hereu, i aquest no és el cas de la monarquia
la Jefatura del Estado (26 de juliol de 1947) i, regnant. Va ser Franco qui va dictar primer la
finalment, la Ley para la Reforma Política, to- llei de successió i qui el 1966 va designar Joan
tes aprovades per les Corts franquistes. Va ser Carles de Borbó com a successor -prèviament
aquesta base jurídica la que va generar unes l’havia portat d’Itàlia i el va educar política-
noves Corts constituents que van redactar la ment-, i van ser les Corts de Franco les que el
Constitució vigent. En un procés polític i social van proclamar rei el 1975. Van passar dos anys i
històric com aquell, hi ha complexitat i mati- el 1977, quan Joan de Borbó, reconeixent que la
sos, però en substància va produir-se una re- seva línia monàrquica s’havia extingit, va cedir
forma de l’estat franquista tutelada per l’exèrcit els seus drets sobre la Corona. Per això l’actual
franquista i el padrí nord-americà. Això només monarquia és, des del seu naixement i per la
pot ser negat per la subjectivitat de la nostra seva mateixa naturalesa, successora de Franco.
memòria, tan autocomplaent i confortadora, o
pel desconeixement històric i polític
Essència
El franquisme en realitat va
Va ser el poder omnímode i sobirà de Franco
el que, 16 anys després d’acabar la seva guerra ser una utopia nacionalista
i quan les potències feixistes europees havien espanyola
sigut derrotades i amb elles la possibilitat de
continuar un règim cabdillista pur, va decidir Una cosa que prova la intel·ligència política
que l’Estat que havia creat continués en una de Franco és com va educar el seu successor
monarquia. A Franco se li nega la intel·ligència i deixeble polític, Joan Carles, que, conscient
amb superficialitat, però la seva reconeguda de la il·legitimitat del seu origen, va saber tram-
astúcia és molt més que això: no va decidir res- pejar les circumstàncies i estar atent als canvis

Índex
per a la supervivència de la monarquia. És evident que no civil. Això va despertar la por, però no cap als catalans, sinó
es va preocupar de transmetre i educar el seu successor cap al mateix Estat, una por tan real com inexpressada. A
a l’hora de tenir cintura per capejar temporals i acostar-se Espanya no tenim por dels portuguesos, els marroquins o
a la gent. En només un any, Felip VI va demostrar una con- els francesos, tampoc dels catalans: tenim por de l’Estat,
fiança total en el destí etern de la monarquia a Espanya, por d’Espanya.
amb una interpretació de la Corona diferent de la del seu
pare, acompanyat d’un llenguatge i d’actes que proven Aquesta por profunda i inarticulada a tornar a barallar-se
és el que va educar generacions d’espanyols i s’ha trans-
mès pel medi familiar i ambiental. I va acompanyada de la
Reacció
ideologia nacionalista espanyolista que cada dia emeten
L’ús de la violencia ha despertat la por, però no als
polítics i mitjans de comunicació de la cort, propietat de
catalans, sinó a l’Estat l’Íbex, i que s’amaneix amb el ressentiment i l’enveja dels
pobres cap als rics. En les comunitats que més fons reben
que creu que el seu poder és executiu i que ha d’intervenir com a transferència d’altres, es conrea i nia el populisme
i exercir-lo. La misèria intel·lectual i política espanyola es contra els catalans. En comptes d’aprendre i emular un
demostra en el fet que això no s’ha estudiat, assenyalat i país capaç de crear riquesa, s’anima el ressentiment. I en
amb prou feines criticat, sinó que més aviat s’ha obviat i lloc d’aprendre de Catalunya la llibertat, es tem i s’anima
amagat en un camí veloç de reconfiguració del sistema a castigar-la.
polític sota aquesta etapa de governs de Rajoy amb l’as-
sentiment del PSOE. Això és avui aquesta Espanya i sento no poder retratar-ne
una altra. Ningú ha tingut valor per dibuixar-ne una altra i
No em puc estendre aquí sobre tots els aspectes en què es qualsevol indici de reformar-la ha estat liquidat des de dins
va mantenir la continuïtat del franquisme en les estructures de la cort, del mateix Estat.
de l’Estat, la seva ideologia i els seus mateixos represen-
tants. Des de la pervivència d’imatges i culte a Franco en Getty Images
acadèmies militars, edificis públics, carrers, pobles, fins a
l’exhibició de banderes, cants i signes feixistes impunes.
Fins i tot hem vist les mateixes persones i en ocasions els
seus fills ocupant els mateixos llocs a la judicatura, les for-
ces armades... No és possible traçar l’organigrama de la
continuïtat de la casta dels guanyadors de la Guerra Civil,
només cal dir que el Consell d’Estat està presidit per un
antic procurador a les Corts. Fa uns dies la Guàrdia Civil
ocupava novament i escorcollava les seus d’Òmnium Cul-
tural i l’ANC, mentre que no irromp a la seu de la Fundación
Francisco Franco, i el Valle de los Caídos segueix venerant
amb diners públics la memòria de Franco. Això és, quaranta
anys després, Espanya. Però la continuïtat institucional del
franquisme juridicopolític va indissolublement acompanya-
da del franquisme sociològic. És a dir, tot i que el reparti-
ment sociològic no és igual als diferents territoris, la majoria
o el conjunt de la societat és sociològicament franquista i
això la condueix a ser, en bona part, també ideològicament
franquista. Ni tan sols és una opció, és un destí.

Contra el que s’acostuma a dir, el franquisme no va ser una


dictadura, sinó un règim totalitari que, combinant terror i
ideologia, va crear un model de persona. Va poder fer-ho
perquè ja durant la guerra l’estratègia de Franco no va ser
només guanyar militarment, sinó aniquilar sectors socials
sencers, un veritable genocidi, i permetre la supervivència
només d’aquells que encarnaven la seva idea nacionalista
d’Espanya o podien ser educats en aquesta idea. El fran- “Hija de la
quisme va ser una utopia nacionalista espanyola.
grandísima puta,
El que els catalans han vist els últims mesos és com l’Estat
postfranquista ha utilitzat alternativament el terror i la ideo-
roja de mierda mal
logia perquè sectors socials de pur franquisme sociològic es parida”
mobilitzessin contra els seus veïns. Por i ressentiment. Amb 2 d’octubre del 2017, Madrid
el suport de Cs i el PSOE, que ja va fer costat a la dictadura
de Primo de Rivera, i amb el del rei, el govern espanyol ha Insults a Carmena en un xat
amenaçat de tornar a un recurrent episodi en la història de WhatsApp de la Policia
d’Espanya: utilitzar l’exèrcit i la policia contra la població Municipal de Madrid

Índex
3 Anàlisi d’una era

José María López Juan Miguel Leopoldo Mariano Rafael Arias Rafael
de Letona Villar Mir Calvo-Sotelo Rubio Salgado del Pino

LA GÈNESI DEL
PODER ECONÒMIC
Aparells de l’Estat Com a mínim hi ha tres accepcions del terme aeroports, metros, ministeris, bancs, etc. La
com el judicial franquisme: una primera, un conjunt de noms, seva història oficial es remunta al 1976, quan
o el militar han expressions i maneres de pensar i d’actuar amb l’argentí Herberto Juan Gut Beltram funda
sigut acusats de les quals s’identifica un grup (franquistes); una l’empresa. Entre els seus accionistes hi havia la
“franquistes”, segona, els descendents directes de la família Banca March i el Banc de Madrid. El 1982 Rafael
Franco; i una tercera, menys explorada i no Arias Salgado entra a la presidència de l’em-
mentre l’economia
al·ludida, que relaciona el franquisme amb un presa, procedent del nucli dur d’Adolfo Suárez
quedava en conjunt social relacionat entre si, el poder del i l’UCD, per passar després a ser ministre del
segon pla qual es fonamenta en la proximitat i el contac- Partit Popular en l’era Aznar. Avui l’empresa té
te amb les màximes autoritats de l’Estat. No com a apoderat el nebot del rei Joan Carles,
Rubén Juste
només aquelles que envoltaven el poder des Pedro de Borbón. Prosegur té presència en 15
del 1939 fins a la mort de Franco, sinó també països i una plantilla de 168.000 treballadors,
els governs de la monarquia preconstitucional que inclou des de la Moncloa fins a la prefec-
de Joan Carles I, des del 1975 fins al 1977. tura dels Mossos d’Esquadra.

En aquest sentit, aparells de l’Estat com el De Ferrovial a Prosegur


judicial o el militar han sigut assenyalats com
a “franquistes”, mentre el poder econòmic es Els Del Pino Calvo-Sotelo han sigut esquitxats
mantenia en un segon pla. Els Del Pino Cal- pel cas Palau, ja que afecta pagaments de la
vo-Sotelo, Villar Mir o Revoredo, entre les 10seva empresa familiar, Ferrovial, a Convergèn-
fortunes més grans, queden fora de l’ombra cia Democràtica de Catalunya. L’empresa va
de la sospita, tot i el seu patrimoni resultant i
ser fundada el 1952 per Rafael del Pino, conjun-
el seu poder, equivalent a una dècima part deltament amb el seu cunyat i posterior president
PIB espanyol, i malgrat les connexions amb lesdel govern espanyol, Leopoldo Calvo-Sotelo.
trames de corrupció política. També per prohoms del franquisme com José
María López de Letona, ministre d’Indústria
A la família Gut-Revoredo se la coneix pels amb Franco. En aquesta empresa es va for-
seus furgons blindats de Prosegur, però tam- mar el governador del Banc d’Espanya durant
bé per l’omnipresència dels seus vigilants en l’etapa de Felipe González, Mariano Rubio. Avui

Índex
EFE

és l’empresa d’infraestructures amb més projecció exterior,


amb 96.000 empleats i presència en més de 15 països. Els
seus tentacles toquen autopistes, càterings, infraestructu-
res o el telèfon 010 de l’Ajuntament de Madrid.

Passat
Alguns poderosos que tenen influència sobre les
reformes del mercat laboral van crèixer amb una idea
de “mercat” poc democràtica

El marquès Villar Mir ha passat de puntetes per d’un règim


a l’altre, amb una fortuna que ha pogut triplicar durant la
crisi econòmica. Recentment es detallava l’origen del seu
empori, l’empresa d’infraestructures i serveis OHL. Segons
un informe de la UDEF, un terç de la facturació d’OHL entre
el 2002 i el 2009 procedia d’adjudicacions de comunitats
governades pel PP i el seu nom apareix en els papers de Bár-
cenas com a donant del PP, també en el cas Lezo (Madrid) o
en el de Son Espases (Mallorca). Els seus primers passos van
ser esborrats: des del seu pas com a alt càrrec en ministeris
franquistes (Obres Públiques i Treball) i ministre d’Hisenda
fins a vicepresident econòmic del govern preconstitucional
d’Arias Navarro. Als anys 80 va comprar per una pesseta
Obrascon, i als 90 Huarte a canvi d’un préstec de 10.000
milions de l’ICO. El 2011 el rei Joan Carles el va premiar amb
la concessió del títol de marquès de Villar Mir, el mateix any
en què declarava que era “urgentíssima” una reforma laboral.

Juntament amb aquest grup situat entre les deu grans for-
tunes hi ha cognoms com els Daurella, propietaris de l’em-
botelladora de Coca-Cola gràcies a la intermediació del
règim, que va concedir al pròcer la “medalla al mèrit
en el treball”. Altres coneguts són els Samaranch,
que salten del règim al màxim lloc a La Caixa o
Ercros, o els Primo de Rivera, que avui tenen “La democracia
un dels seus descendents com a accionista
d’ El País i anterior gestor d’Amber. En el és més que urnes.
mateix àmbit, la família Lara, fundadora
del Grupo Planeta (1949) i propietària
Amb Franco hi
d’Atresmedia (Antena 3 i La Sexta), va havia pau i urnes,
passar de ser l’editorial que despuntava
amb els llibres de Josep Maria Gironella
però no hi havia
sobre la Guerra Civil a ser coneguda com democràcia”
una de les dues famílies que controlen els 28 d’octubre del 2017
dos emporis de comunicació a Espanya,
juntament amb els Polanco. Un dels seus Missatge a twitter enviat per
màxims directius, Maurici Casals, apareix vin- l’exlíder d’UPyD Rosa Díez
culat a l’operació Hanta i al testaferro d’Ignacio
González. En aquest context es poden englobar
els fets següents: que la Falange es querelli contra
el jutge Garzón per investigar els crims del franquisme i
que la querella sigui admesa a tràmit; que ofendre Carrero
Blanco sigui delicte, o que el canvi de nom dels carrers
tingui l’oposició dels grans mitjans.

Hi ha un nucli del poder econòmic fortament vinculat al


període de la Transició, associat al poder polític i amb una
vocació política clara, que es manifesta en una capacitat
d’impulsar reformes del mercat laboral que els afavoreixin.
Una generació que va viure i va créixer amb una idea de
“mercat” poc democràtica.

Índex
4 El llegat del dictador

Clara Margais

ELS 27.000 DOCUMENTS A LA


FUNDACIÓN FRANCISCO FRANCO
Tres hores de Al segon toc una veu jove i enèrgica agafa el Es poden consultar les còpies en un ordinador
visita a l’arxiu telèfon. “Està de sort: té lloc demà mateix si amb Windows 98 sobre una taula metàl·lica
del dictador, vol, acaba de marxar la investigadora que hi que grinyola cada cop que escrius. La cadira
digitalitzat amb havia”. A les 10.30 h soc davant del número està ratada i el parquet del terra apedaçat
fons públics 11 de l’avinguda Concha Espina -escriptora amb cinta adhesiva. Més de 42 anys després
falangista de la Generació del 98-, a tocar de de la mort de Franco, qualsevol historiador,
Mariona Ferrer l’estadi del Bernabéu. És un edifici dels anys 50 investigador, periodista o familiar de víctima
que bé podria ser de la Guàrdia Civil. Algunes del franquisme que busqui documents de
banderes espanyoles pengen de les finestres.
Ja no em sorprèn. Fa quatre mesos que la Cost
rojigualda inunda els carrers de Madrid. Les
Els arxius de la fundació es van
inicials FNFF en blanc sobre negre a l’intèrfon
són l’únic indici que al segon pis hi habita la digitalitzar gràcies a la subvenció
mare de les fundacions franquistes a Espanya: de 150.000 euros d’Aznar
la Fundación Nacional Francisco Franco.
la dictadura ha de seure en aquesta sala, un
La porta és oberta i se sent olor de cafè. M’en- mausoleu a la vida i obra de Franco. Espanya
vien a una biblioteca que no deu arribar als deu és l’únic estat d’Europa on això passa, que
metres quadrats. La presideix un bust de Franco els papers d’un cap d’estat es trobin en mans
que podria ser germà del que hi ha de Manuel privades. A la biblioteca hi ha centenars de lli-
Fraga Iribarne a les portes de l’hemicicle del bres sobre el franquisme, i a les sales annexes,
Senat. No puc començar sense firmar: està on treballen dues secretàries, tres bustos més
prohibit fer fotos i em comprometo a citar-los i del caudillo.
a remetre a la FNFF les conclusions de la meva
feina sota còpia del DNI. Dic que soc periodista Teclejo “separatismo” a la interfície. Surten
però no em pregunten pel mitjà. On és l’arxiu només una desena de documents. Pel primer
físicament? ¿Els 27.357 documents oficials que balanç, el franquisme estava més preocupat
es van digitalitzar gràcies a la subvenció de per l’abat de Montserrat que pel PSUC. Em grin-
150.000 euros d’Aznar? Millor no fer preguntes. yola que costi trobar documents sobre presos

Índex
polítics: ¿deu ser que els botxins han eliminat les proves elaborés un “projecte polític” per “derrotar políticament i
incriminatòries? A dia d’avui encara no se sap on són els ideològicament el nacionalisme”, i va recriminar les “con-
papers del general Mola o de la conspiració de Franco... Em cessions a Pujol, Carod-Rovira i Artur Mas”. El portaveu del
concentro en un estudi de 27 planes del 1964 del ministeri PDECat al Congrés, Carles Campuzano, va titllar el discurs
de Governació franquista sobre “el separatisme català”. La de “falangista”. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va
forma de redacció m’és familiar. Reconeixen primer que fer treure el qualificatiu del diari de sessions.
tenen un problema polític i que s’està pressionant perquè
hi hagi concessions, en aquest cas per a un ús públic del La firma del rei
català més elevat.
Són les 13.30 h, tanco l’arxiu i miro les fotografies de Franco
Però la resposta és ferma: “Seria tan ingenu com inútil i que em presideixen. Just a sobre de l’ordinador hi ha un
contraproduent orientar les nostres concessions polítiques document ben emmarcat amb la firma del rei Joan Carles I
en funció de la pressió que puguin exercir els grups abans i de destinatari l’abat del Valle de los Caídos. Demana que
mencionats [Església i institucions culturals]. Aquests mai s’enterri el “ generalísimo ” al presbiteri, entre l’altar major
es donarien per satisfets, perquè les seves finalitats estan i el cor de la basílica. Recordo l’últim cop que vaig ser al
més enllà del que pot atorgar-se. Per contra, cada conces- Valle, després de l’1-O. Estava ple. Acabada la missa per la
sió seria un nou estímul i un argument més per a la seva unitat d’Espanya, els escolanets explicaven meravelles de
propaganda”. L’11 d’octubre, el líder de Ciutadans, Albert l’internat mentre una desfilada d’homes feia la salutació
Rivera, demanava a Mariano Rajoy des del Congrés que franquista a la tomba de Franco.

“Això d’estar tot el


dia amb els morts
amunt i avall deu
ser l’entreteniment
d’alguns”
27 de febrero del 2017, Madrid

El portaveu del PP, Rafael


Hernando, parlant sobre obrir
fosses en un debat al Congrés
dels Diputats

Javier Barbancho

Índex
4
EFE
El llegat del dictador

L’INTOCABLE I OPAC PATRIMONI


DE LA FAMÍLIA FRANCO
Franco va anar a Ni la filla, ni els set nets, ni els besnets de Fran- Un dels grans negocis de la discreta filla única
la guerra sense ni cisco Franco s’hauran de preocupar mai per del dictador, que va morir al desembre, va ser
un cèntim i el 31 arribar a final de mes. Més aviat al contrari: es aconseguir el 2003 que la finca Valdefuentes
d’agost ja tenia podran permetre tot tipus de luxes. El patri- passés de terreny rústic a urbanitzable: hi va
34 milions de moni que va deixar el dictador, que sempre es poder construir 2.700 habitatges i dos polígons
vantava de la seva austeritat, és immens. I no industrials.
pessetes
el va guanyar pas amb el seu sou. L’historiador
Sílvia Marimon Ángel Viñas fa anys que investiga el costat més A aquesta propietat se n’hi han de sumar moltes
fosc de Franco, i ha anat revelant i documen- altres: l’edifici de set plantes al carrer Hermanos
tant la seva “corrupció”. “El seu comportament
financer durant la guerra i la postguerra és Capital
escandalós i immoral”, diu l’historiador. “El fet Les “subscripcions nacionals”
que s’enriquís a compte dels soldats que es
s’anunciaven a la premsa per auxiliar els
dessagnaven al front no és gaire ètic”.
caiguts però bona part dels donatius
A La otra cara del Caudillo, l’historiador explica se’ls embutxacava el dictador
que Franco va entrar a la guerra sense ni un
cèntim i que el 31 d’agost ja tenia una fortuna Bécquer de Madrid, propietats repartides entre
de 34milions de pessetes. Una de les seves Guadalajara, Marbella, La Moraleja, Puerta de
fonts d’ingressos van ser les “subscripcions na- Hierro, diferents societats anònimes...
cionals”: s’anunciaven a la premsa per auxiliar
els caiguts, però bona part d’aquests donatius Una de les propietats més polèmiques dels
van anar a parar als comptes personals del Franco és el Pazo de Meirás. El 1937 es va crear
dictador. Segons Viñas, també rebia la Junta Pro-Pazo del Caudillo amb l’objectiu
diners de Telefónica i va aconseguir d’aconseguir els diners per regalar un tros de
una considerable fortuna revenent terra gallega al dictador. L’entitat va enviar do-
600 tones de cafè que el Brasil cuments als ajuntaments en què indicava com
“Hem d’oblidar havia donat a Espanya. A aquest “visitar personalment” cada veí i com reclamar

la Història” patrimoni s’hi ha de sumar tot el


que va ser confiscat a l’enemic
diners. Enmig de les penúries de la guerra,
els qui feien la col·lecta havien de ser molt
20 de novembre del 2017, Madrid i els “regals” dels seus súbdits, “persuasius”. Tot aquest patrimoni aconseguit
com el Palau del Canto del d’una manera força fosca continua en mans dels
Pablo Casado, del PP, Pico, que la seva hereva, Car- hereus de Franco. Com deia l’única filla del dic-
pronunciava aquestes men Franco, va vendre el 1988 tador en una de les seves últimes entrevistes:
paraules el dia de l’aniversari per 300 milions de pessetes. “Vivim tranquil·lament i ens deixen viure”.
de la mort de Franco

Índex
5 El feixisme europeu

Sascha Schuermann

UN FANTASMA ULTRADRETÀ
RECORRE EUROPA CENTRAL
Nous partits “El pitjor crim comès per Hitler, més enllà ‘Revival’ patriota
hipernacionalistes de l’assassinat de jueus, va ser robar la iden-
i xenòfobs forcen titat nacional als alemanys”. Aquesta frase Gauland va voler dir que el poble alemany
els límits de la és d’Alexander Gauland, líder parlamentari i hauria d’acabar amb l’anomenada cultura de la
correcció política ideòleg del jove partit ultradretà Alternativa culpa, generada per la responsabilitat històrica
per a Alemanya (AfD). La va pronunciar el maig de l’Holocaust, i recuperar el patriotisme com a
Andreu Jerez de l’any passat, pocs mesos abans del fins ara bandera política. És l’argument que precedeix
màxim èxit d’AfD: convertir-se en la tercera una estratègia sistemàtica d’AfD: anar oferint
força del Bundestag amb el 12,6% dels vots. arguments islamòfobs, antisemites, racistes,
classistes, xovinistes i ultranacionalistes,
La sentència de Gauland podria semblar banal que feia temps que havien quedat fora de la
però no ho és. Representa un atac frontal a uns centralitat del tauler polític. L’objectiu a llarg
dels pactes tàcits entre les principals forces termini és clar: ampliar les línies vermelles de
polítiques de la República Federal d’Alemanya, la correcció política per eixamplar el potencial
fundada el 1949 sobre les cendres de la Sego- electoral ultradretà.
na Guerra Mundial: el revisionisme històric no
podria ser mai una eina política. La revisió, des “Des del inicis d’AfD, els seus dirigents van
de posicions nacionalistes, del fosc capítol del comprendre que, mitjançant l’ús de la pro-
nacionalsocialisme mai podia ser un instru- vocació, adquirien una sobredimensionada
ment electoral.
Desavergonyits
AfD, amb la seva estratègia de provocació sis-
Les opinions antisemites o islamòfobes,
temàtica, ha trencat aquest consens. I ho ha
fet amb èxit: gairebé sis milions de persones que fins ara es mantenien amagades,
van votar ultra en les eleccions federals del comencen a manifestar-se públicament
24 de setembre passat. AfD suposa un abans sense pudor
i un després per a Alemanya. El país més ric,
poblat i poderós de la Unió Europea, amb una atenció mediàtica que els situava davant una
història irremeiablement marcada pels crims audiència a la qual no estaven en condicions
del hitlerisme, ha deixat de ser un oasi envoltat d’accedir pagant espais de publicitat”, opina
de forces ultradretanes i neonazis. Un fantasma Franco Delle Donne, politòleg i analista. La pro-
recorre l’Europa Central. vocació estratègica suposa l’erosió i posterior

Índex
corriment dels límits del considerat políticament correcte. Heinz-Christian Strache, va proposar internar els peticiona-
Segons Delle Donne, aquest procés no sols ha generat un ris d’asil en casernes militars. L’FPÖ va rebre més del 25%
canvi important del que la resta de partits polítics enuncien, dels vots en les últimes eleccions austríaques.
proposen i defensen respecte a temes complexos com ara
la immigració, l’islam i la identitat nacional, sinó també “un Polònia és un altre exemple de govern reaccionari: el partit
impacte en el comportament ciutadà”. Les opinions anti- Llei i Justícia (PiS), nacionalista i ultracatòlic, va obtenir la
semites o islamòfobes, que fins ara es mantenien latents, majoria absoluta fa dos anys. Des d’aleshores intenta tirar
comencen a manifestar-se públicament. endavant una reforma constitucional considerada un atac
a la més bàsica divisió de poders per la Comissió Europea i
Les opinions antisemites o islamòfobes, que fins ara es l’oposició polonesa. Un procés semblant viu Hongria des de
mantenien amagades, comencen a manifestar-se pública- fa encara més temps: el partit nacionalconservador Fidesz,
ment sense pudor del primer ministre Viktor Orban, ha governat el país un
total de dotze anys i ha inaugurat un model batejat com a
“Normalització” alemanya “democràcia no liberal”. La dialèctica autoritària d’Orban
coqueteja amb discursos obertament racistes i antisemites
L’establiment d’una força ultradretana al centre del sistema com el del partit ultradretà Jobbik, que actualment és la
polític germànic significa una “normalització” respecte a la tercera facció més gran del Parlament hongarès.
resta de països de l’entorn, considera Sebastian Friedrich,
politòleg i autor del llibre AfD. Anàlisi, rerefons i contro- El que fa dues dècades semblava pur alarmisme és avui
vèrsies. Alemanya ja no és capaç d’escapar-se del signe realitat: la Unió Europea té un seriós problema ultradretà
reaccionari dels temps que amenaça Europa. a l’interior. Una pregunta queda en l’aire: ¿fins a quin punt
podran els partits ultres forçar amb èxit els límits de la co-
El cas més pròxim és el d’Àustria: l’ultradretà i populista rrecció política i capitalitzar així el creixent vot descontent?
Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), que actualment governa en
coalició amb els conservadors d’ÖVP, és la força europea
més semblant a AfD. La gran diferència és que l’FPÖ fa dues
dècades que lluita per aconseguir majories electorals. Tot
i que ara ofereix un to més responsable i governamental,
“l’FPÖ és un partit que té una estreta relació i cooperació
amb formacions ultradretanes europees”, escriu el perio-
dista Roger Suso al llibre El último europeo. La provocació “Qui declari la
estratègica també és una part fonamental de la seva co- independencia potser
municació política. Poc després de la formació del govern
amb els conservadors, l’actual líder de l’FPÖ i vicecanceller, acaba com qui va
declarar-la fa 83 anys
[Companys]”
9 d’octubre del 2017, Madrid

Pablo Casado, vicesecretari del PP,


avisava Puigdemont amb
aquestes paraules

EFE

Índex
5 El feixisme europeu

Giuseppe Cacace

CARRERS, PLATGES I VINS


DEDICATS A MUSSOLINI A ITÀLIA
Roma vol aprovar L’alcaldessa de Roma, Virginia Raggi, ha anun- naixement, la mort i la “marxa a Roma” que va
una llei contra ciat que canviarà el nom dels carrers dedicats instaurar el règim feixista. Però tot aquest ritual
l’apologia del als intel·lectuals que el 1938 van signar l’ano- podria passar a la història si el Senat italià dona
feixisme menat Manifest de la Raça, l’antesala de les llum verda a la llei aprovada per la Cambra dels
lleis racials promulgades per Benito Mussolini Diputats fa uns mesos, que sanciona amb fins
Soraya Melguizo i ratificades pel rei Víctor Manuel III. El docu- a dos anys de presó la “salutació romana” i la
ment legitimava la persecució dels ciutadans producció o distribució d’imatges, objectes i
italians d’origen jueu i va comportar la depor- continguts que facin referència al feixisme o al
tació i l’extermini als camps de concentració partit nazi alemany.
alemanys de milers de persones. “Roma és una
ciutat orgullosament antifeixista”, va afirmar Encara que Itàlia ja disposa d’una llei que
l’alcaldessa del Moviment 5 Estrelles. castiga l’apologia del feixisme, a la pràctica la
justícia s’ha limitat només a sancionar els ac-
En els últims anys s’han expandit amb força tes que tenen com a últim objectiu ressuscitar
èxit a Itàlia uns quants moviments polítics el partit feixista. Amb la nova normativa, que
d’ideologia feixista, com per exemple Forza haurà d’aprovar el govern que surti de les urnes
Nuova i Casa Pound. Els últims, autodenomi- el 4 de març, s’acabarà el negoci per a la família
nats feixistes del tercer mil·lenni, compten fins Lunardelli, que des de fa més de dues dècades
i tot amb un alcalde en una petita localitat de la produeix vi amb les cares de Hitler i de Musso-
província de Brescia. I a Òstia, un municipi prop lini impreses a les etiquetes de les ampolles. I
de Roma, van aconseguir el 9% dels vots en les fins i tot és força probable que Gianni Scarpa,
últimes eleccions. Un resultat “històric” per a l’excèntric propietari de la platja privada Punta
l’organització, que aspira a entrar al Parlament
en les pròximes legislatives.
Expansió
En els últims anys han aparegut
Fins no fa gaire els moviments d’ideo-
logia feixista sobrevivien gairebé moviments feixistes com Casa Pound
en la clandestinitat i només
sortien a la llum en certes Canna, a la localitat de Chioggia, a la província
ocasions i en llocs concrets. de Venècia, hagi de tancar. L’estiu passat Scarpa
“No s’ocupi Com a Predappio, el poble va tenir l’ocurrent idea d’entapissar el seu local
d’aquestes coses natal de Benito Mussolini, amb fotos i cartells en honor al Duce. Cada
[els crims del on unes quantes vega- mitja hora, a través d’altaveus, emetia procla-
des a l’any centenars de mes exaltant Mussolini i contra la democràcia.
franquisme], que no nostàlgics del feixisme En realitat era un ritual de feia anys però fins a
interessen a ningú” es reuneixen per retre l’estiu passat aquest refugi feixista havia passat
19 d’octubre del 2017, Madrid homenatge al dictador inadvertit. La fiscalia va obrir una investigació
a la seva tomba. Amb per presumpta apologia del feixisme però final-
Ho digué a Carmena el portaveu les tradicionals cami- ment va ser arxivada. “No soc feixista”, es va
del grup municpal del PP a ses negres i alçant el justificar l’ancià propietari. “Només soc amant
l’Ajuntament de Madrid braç dret, en celebren el de la neteja, l’ordre i la disciplina”.

Índex
5 El feixisme europeu

Hulton Archive / Getty images

VICHY O LA POR FRANCESA DE


MIRAR-SE AL MIRALL DEL PASSAT
A França, aclarir És un fet que, més de 70 anys després de l’alli- objecte històric: els principals responsables
els anys negres berament de París -l’agost del 1944-, la història -no tots- van ser condemnats judicialment i
del feixisme s’ha de l’anomenat període de l’ocupació a França deslegitimats políticament, i De Gaulle es va
convertit en una ha estat evocada i estudiada en tots els seus esforçar des del mateix dia de l’alliberament a
obsessió històrica aspectes. Podríem trobar milers d’escrits con- impulsar la idea d’una França unida en la lluita
sagrats a la qüestió: un període desconcertant contra el nazisme.
Cristina Rivas i ple de fantasmes. Passa el mateix en el terreny
del cinema, que ha estat prolífic en la produc- Al cap dels anys i de les recerques, els france-
ció sobre el règim de Vichy. Aquesta febre sos comencen a parlar tímidament de règim
recurrent per indagar en els anomenats “anys feixista en lloc d’ocupació nazi per referir-se
negres” no és sinó l’ànsia per aclarir una etapa al període polític que va viure França entre el
històrica que s’ha convertit en una obsessió 1940 i el 1944. Al trencament amb els tabús hi
molt francesa: el trauma que resulta d’assumir va contribuir la idea de “resistencialisme”, de
que una gran majoria de la població va fer cos- l’historiador Henry Rousso. El concepte explica
tat al petainisme. Des de l’octubre del 1944, el com es va magnificar el paper d’una suposada
govern provisional del general de Gaulle posa resistència “unànime i natural” per amagar el
en marxa un organisme oficial, la Comissió veritable paper del govern del mariscal Pétain
d’Història de l’Ocupació i de l’Alliberament de i ocultar les altres memòries de la guerra. Però
França, que s’ocuparà de recollir testimonis va caldre esperar l’any 1995 perquè el president
Chirac reconegués la responsabilitat de la Repú-
Sentiment blica Francesa en l’aplicació de la solució final.
Els anys d’ocupació són un període El discurs de Chirac arribava un any més tard de
desconcertant i ple de fanstasmes per la publicació d’un llibre que va causar commo-
als francesos ció pel que revelava: la implicació de François
Miterrand en el petainisme. El mateix Miterrand,
de resistents fins a l’any 1947. El principi de la que el 1943 es va passar a la resistència, reco-
comissió reposava en la idea que la preserva- neixia obertament: “Després d’haver-me buscat,
ció de la memòria de la lluita clandestina no com la majoria dels francesos, m’he trobat, com
es podria conservar si no s’entrevistava imme- pocs d’entre ells”. Començava una nova fase
diatament els seus actors. En canvi, el règim d’acceptació que permetria a l’opinió pública
de Vichy va ser més objecte de reprovació que exigir i conquerir una reparació oficial.

Índex

También podría gustarte