Agent de protecció del còlera.

1832

contingut
prefaci
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Capítol 6
Capítol 7
Capítol 8
Capítol 9

Pròleg a la primera edició.

Esperem que no entenguin malament el títol d'aquest escrit. No conté protecció
contra, sinó un agent protector per al còlera. La protecció contra el còlera ja és
suficient: una ha estat tan afectada per aquesta malaltia per tots els costats que no és
estrany si es mou d'un país a un altre, perquè enlloc troba una llar permanent. Però no
és suficient per expulsar-los: volen exterminar-los; i ja que no es podia vaporitzar
amb verí i vessament de sang, tal com acabo de llegir (med. Chir. Zeit), fins i tot es
recomana encendre canons contra ells. Qui havia pensat que aquestes grans píndoles
es posarien de moda en la medicina, i que prenguessin prestades de la política el seu
últim recurs. Em va semblar que era barat, una malaltia que pot tenir alguns mals
hàbits, però no del tot per sortir sense ajuda, mentre que les persones saben que no
han de sortir abans de tota l'ajuda, i per tant tinc aquest guió escrit com un agent de
custòdia per al còlera almenys contra els injustos atacs que es realitzen en ells. Com
apèndix I Les adjunt un assortiment de diferents punts de vista dels metges sobre la
causa pròxima, el seient de la malaltia i el contagi o Nichtcontagiosität que pot donar
als metges de pensament una vegada consideracions. Demano als senyors metges que
estiguin a punt de fer noves opinions al respecte, que m'enviïn, perquè pugui
comunicar-los en un seguiment; No demano que cada vegada que també afegeixin
tota la història i la cura del còlera.
 Primer capítol.

De tots els éssers racionals del món, l'home és indiscutiblement el més agraït i el
més insatisfet. Però els mitjans per solucionar això no seria donar-li bastants dels
béns que es queixa, sinó treure'ls dels que ja posseeix. A causa de que el
descontentament no és un recipient, el buit desapareix cargolant omplert d'aigua i
terra, però a un adult en l'esponja gots que es dispara fins al més alt, com més
s'agrega l'aigua i la terra. Els cecs són, per regla general, molt més satisfets que
nosaltres, i hauríem de ser nosaltres mateixos del que els lamentem; arriben més lluny
del que veuen, mentre que la nostra desgràcia consisteix en veure coses que no
podem entendre. Però no només cecs però l'home hauria de ser sord i callós si
estigués completament satisfet, de manera que no tindria res més que el pensament
pur: jo sóc; tot i que després començaria a revolucionar-se en els seus tresors interns,
ja que ja ho fa de totes maneres, quan encara té les coses suficients. En resum, no hi
ha cap font de descontentament per a l'home, tal vegada Karlsbad Sprudel, si es
pogués fossilitzar cos i ànima alhora. Pedres boniques, en què descans content hi és,
mentre que al teu voltant els pobles destrueixen el que tenen, per un desig furiós pel
que no tenen. No necessiteu reforma, constitució o carta, us heu donat els passos que
heu donat,
La millor prova de com un no ha ajudat als homes al compliment de les seves
necessitats rau en el fet que, amb la seva comoditat i benestar, la seva satisfacció no
ha augmentat en proporcions uniformes. Sí, es pretén apostar per la de dues persones,
una de les quals pot menjar només mitja, l'altra ha de deixar la meitat al plat, la
segona encara envidiarà la primera; a causa de que falta complementar el just una
mitjana porció que falta, aquest mitjà un estómac, i poden ser reemplaçats pels
préstecs o robar mentre que la primera deficiència, ni disminueix més i més a través
dels anys i la fertilitat de la indústria, aquest últim està constantment augmentant
d'aquesta manera.
Per tant, quan les persones s'han queixat durant molt de temps que la literatura, el
comerç, el comerç, els aliments estan abatut, així que això no s'ha d'entendre com si
fos menys pensat i escrit, produït i consumit, menjat i digerit, com abans, de la qual
tot lloc la suma total ha crescut per un significatiu, però simplement més escrit que el
pensat, produït com consumit, menjat com digerit, que són bàsicament tots els signes
d'abundància. No obstant això, no tots comparteixen tanta abundància; però mai no
ha estat així i mai no serà així. Tan rica com un arbre de poma, no pot consistir
exclusivament en pomes; hi ha d'haver un tronc i branques nues per portar-lo. És
estrany escoltar al mateix temps les queixes d'una olla desbordant que no pot captar la
sopa, i una olla buida al seu costat, que tenia que conformar-se amb el rosegament del
cel, mentre que només un havia de desbordar el seu excedent a l'altre. Però estic
equivocat, els dos olles no estan un al costat de l'altre, sinó més aviat la dels rics en el
primer dels pobres al quart o cinquè pis, que es desborda de les antigues caigudes
naturalment cap avall, no cap amunt; i amb tota la simpatia sentimental que l'home
ric té per als pobres, el manté el més lluny possible del cos. Com un pobre esguerrat
demanant al pati d'un ric propietari, aquest va cridar els seus servents a "Johann,
prendre el fuet, i em porti el noi de la cort, no puc aparença tal misèria." Uns altres no
tenen el mateix estat d'ànim; només la mateixa expressió ingènua del mateix o el
Johann amb el fuet.
El creador, cansat de les queixes, en què els rics i els pobres es troben, envien un
mitjà per posar tot en la direcció correcta: podrà comptar amb gratitud i
satisfacció? Potser, si tria els mitjans i no s'apropa al dany incurable amb un ganivet o
una cautela, sinó que el fa evident del cos d'una manera magnètica o
homeòpata; perquè la raça humana és tendra i sensible. Suposant que ell mateix va
tornar a enviar el Salvador al món, i que la història cristiana no s'havia acabat mai,
segurament seria molt diferent del que van fer els jueus sense deus, comportant-se en
contra d'ell, però alguna cosa com això: un podria exigir que ell es va apropar
personalment al govern en un caprici o en una carta doblada de requeriment formal, i
va demanar permís per salvar el món. Així tindria, després d'examinar la seva miracle
per una comissió i el pagament de les tarifes associades, elaborar la patent per fer les
seves operacions, encara que sota la restricció que només ell podria estalviar sense
ànima, perquè això significaria reduir el mèrit del clergat, i cap cos perquè això seria
una interferència amb els privilegis de metges i farmacèutics, ni tan sols amb la
millora de la roba o l'equipament, perquè fins i tot l'artesà ha de ser protegit pels seus
drets; Què li quedaria, doncs, de fer el que volia fer de manera simbòlica, fer el seu
treball realment, sortir al camp com a treballador i esquinçar-se les malalties del
blat? Però fins i tot si hagués baixat amb algunes tiges aquí, immediatament l'haureu
de perseguir i aplicar les sancions legals. A més, la gent de totes les persones que
imprimeixen el món necessita que no es desgranti les males herbes, que ja han estat
desenfrenades durant més de 100 anys, sinó que deixen que portin el mateix blat.
Cal reconèixer, hi ha una certa manca de modèstia en la demanda de la gent, un nou
dent, que necessita simplement Subcomissió, en cap desviament, que preserva les
genives, violació, i si té un malestar estomacal per l'abundància i dolços coses, El
remei ha de ser dolç i gaudir amb gana. Júpiter va enviar a les granotes que exigien
un rei del que probablement es va convertir en el seu pantà, a una illa de cases, més
recentment, ja que era tot el mateix, una cigonya es va calmar el clam pel consum de
la Schreier. Bé, l'aiguamoll, el còlera, hi és; però els homes tenen molt menys motius
per queixar-se d'ell que les granotes; perquè en realitat es menja el desastre, el que
ploren, ells mateixos simplement com a extres tots; i guarir,
Bàsicament, quines són les al·legacions que un fa del còlera: elimina molta
gent; però no fa temps que demandava la corona de fullatge de la humanitat massa
exuberant per la malaltia de la seva tribu, i fins i tot va suggerir per mitjans secrets, si
no el present, encara per eradicar la futura raça humana; - inhibeix el comerç i
l'enviament; però els governs no ho han fet durant molt de temps per l'encaix dels
Douans; Aporta mèrit a certes classes d'homes; però com han estat els moneders de la
gent des de temps immemorials, com a ampolles comunicatives de les quals no es pot
prémer buit sense que s'inflogui una altra. En totes aquestes relacions, doncs, no fa
mal el pitjor, si hi ha alguna cosa; i si tenim en compte el canvi de tendència, la
literatura guanyada pels escrits de còlera, perquè en el camp cadàver de persones a les
que voletegen com innombrables incipient psiques dalt, l'aparició de les societats de
temperància, com l'autor ha anomenat erròniament el Diaca Eger, l'enriquiment, que
ha guanyat la medicina en noves teories, per res? Val la pena examinar tots aquests
punts amb més detall, no succeeix el mateix amb l'esperança de reconciliar les
persones amb còlera; perquè només quan van a ser més, molts en veu alta i
públicament favorits enrere els bons temps del còlera. És amb el vell i el nou temps
que té una primera i segona dona d'edat seria també ha estat una musaranya, i el
segon un àngel, un seria sempre el segon acusat, que els seus bufons no eren un
substitut de l'ull ardent i els riells vivants del primer; i, a diferència de les persones
entre elles, només es parla molt del temps després d'haver-li donat l'esquena, però es
queixa a la cara.
Segon capítol.

S'ha acordat durant molt de temps que hi ha massa persones al món, tot i que
menys es decideix quina de les persones es troben entre les moltes. En general, tot i
que la meitat dels metges d'acord que l'altre no és necessari, ja que la meitat dels
candidats que no necessita l'altre, i atès que la mateixa és a dir recíproca que passa en
tots els nivells entre les dues meitats, ho faria d'aquesta manera, és clar tota la
humanitat és superflu. No obstant això, els rics mantenir els pobres no són superflus
en la mesura que tenen la mateixa necessitat de ser omplert pel treball dels seus bols,
però en la mesura que la mateixa es volen posar al dia amb aquests plats, on són tan
incòmodes, com ara mosques, que no es pot exterminar per la seva quantitat. Per a
tots els que són més redundants, els rics són ocupats pels pobres, és gairebé la
mateixa conclusió feta per l'arbre de poma i el arbre de Schleh que hem de fer amb
males pomes i sloes es deu al fet que els arbres bons porten totes les pomes i les
prunes ben; i voluntàriament serveixen per atrapar a qualsevol que imagini aquests
orgullosos arbres pels seus fruits. Per descomptat, aquests també van ser un cop de
poma i poma, i aquests podrien ennoblir-ho; però per concloure, aquest hauria de ser
noble. Per descomptat, aquests eren una vegada també el poma i el caragol, i aquests
podrien ennoblir; però per concloure, aquest hauria de ser noble. Per descomptat,
aquests també van ser un cop de poma i poma, i aquests podrien ennoblir-ho; però per
concloure, aquest hauria de ser noble.
A la part inferior, aquesta disputa es redueix a la llei general de la naturalesa, que
tot gos que porta un os a la boca pensa que el gos, que toca l'altre extrem, és superflu,
encara que ho tracti més; i és cert que si només dues persones existissin al món, es
queixarien, però, de la sobrepoblació; sí, la disputa entre Caín i Abel probablement no
tenia cap altra raó. Tanmateix, les nostres queixes actuals sobre la sobrepoblació
semblen no tenir motius vàlids.
Si hi ha àrees desafortunades on el treball més dur només està disminuint els seus
salaris a causa de la creixent proliferació de productes, no és la superpoblació la que
és la causa contrària; Perquè si hi hagués el doble de vegades, no s'utilitzaria el doble
de mitges i mitges? Només la indolència de les persones o els seus líders que, com
erugues en un Aste erosionat, romanen nus d'aspecte penjant d'un Gewerbzweige
empobrit mentre que l'arbre té probablement una gran quantitat d'altres branques
verdes on podria estendre, és el culpable de la seva fam , Així, el Erzgebirge, amb la
seva indústria de detenció, és un miner antic, dimitit davant del seu eix esgotat,
perdent la seva última força en tocar l'or i la plata de la roca muda, mentre que hi ha
un munt d'arbres molt llunyans i propers que podrien ser explotats. Els pobres han de
sentir-se afectats si un ja no vol o pot fer per ells; però els pobres no estan a tot
arreu; Perquè a la majoria dels llocs hi ha pa que es troba, que, en comptes de la
bossa del mendicant davant de les portes, busca el camp amb la llavor.
De fet, en general, manca d'aliments i altres productes? Per contra, si el gra i les
patates no eren suficients, no podia haver-hi massa brandi. Ara és certament estrany
que desitja destil·lar aiguardent de gra i només patates, i llavors es requereix el residu
no ha de fer que la gent tan malalta, fins i tot, que abans. Indiscutiblement, el Creador
ha fet el blat de moro i les patates creixen per ser menjat, i no esperar que anava a
gastar en beguda aquests productes. Però, és estrany que si convertiu l'aliment en
aigua, només teniu aigua per alimentar-vos? És cert que quan tots els cultius que ara
es consumeixen amb brandi s'apropen al capdavant, per transformar-se allà a les idees
revolucionàries i enutjat de la llibertat i la igualtat contra veí i l'estat, en lloc de pa,
mandonguilles i les farinetes einschlügen el camí cap avall, no només seria suficient
present allà per ser venuts a baix preu, sinó també diners va deixar quedaria per
comprar-lo, raó suficient per fer els diners i els fertilitzants per produir els propis
productes; i la raó és molt untriftig que addueixen que els esperits serveixen per
enfortir el treball, com el Coliseu romà va ser construït en el moment quan la gent
encara no coneixien el licor, i recordat perquè tenien prou d'ell. que ha produït que
mentre altres persones van beure a treballar, ara estan treballant més per beure i es
queixen més que la transformació, que no reben el pa en va del govern o d'una
institució pobra per cert. Manté els governs de l'exemple d'Enric IV abans, que va dir
que no descansaria com fins ara portat fins que és que cadascun dels seus temes de
diumenge tenen un pollastre a l'olla, tot i que en realitat mai se'l va endur al meu
coneixement fins ara. però al mateix temps es demana que el govern posi el pollastre
a l'olla per a tothom.
Per tant, en resum, potser no hi hagi massa persones; L'única certesa és que hi ha
massa mandrós i dissolt, però encara no hi ha superpoblació en els treballadors i
ordenats. Al contrari, un treballador treballador, una criada o un servent comme il
faut , un funcionari civil capaç, les coses són tan rares avui que fa 100 anys, i sovint
no es poden aconseguir amb diners pesats. Però no es vol treballar amb diligència, ser
ineficaç i actiu, i pensar que si una part dels que hi són morir, haurien de pagar els
deixebles i els vils.
Totalment un pot preguntar-se, com si per l'amuntegament el discurs pot ser quan
es recorda que encara hi ha tanta terra cultivable a Amèrica del Nord, Brasil,
Austràlia, que perquè la posseeixis, només l'extermini d'alguns boscos i les tribus
salvatges trucades. Les persones que es queixen tan fort per la manca de feina troben
més del que necessiten. És cert que els més pobres, però la majoria d'ells, tenen els
mitjans mínims d'arribar-hi. Això és cert, però hi ha en aquelles parts del món, la
majoria dels agents que permeten arribar-hi, i els utilitzen per treballar la major
necessitat; només hauria de fer una oferta i d'alguna manera organitzar-ho. Per què
posar als Estats Units completament ple d'Irlanda, no està completament
Schneeberger, Anna Berger, etc. Els que encara no estan encara volat en pròpies ales
a través del mar. Però si algú realment volia organitzar-ho, què ens passaria? Sense
mirar inclinació patriòtica, en lloc de fam fins al punt en què vas néixer, d'anar a un
lloc estrany on l'espai a la recerca persones, la gent a l'espai; a menys que es tracti
d'heretar un cosí ric a l'Índia, on ningú no hi anirà; Lamentablement, no passa amb la
suficient freqüència per lluitar contra la sobrepoblació a Europa. I és així, perquè clar
si el peresós segueixen sent mandrós i la laboriosa romanen amb el nen i néts al
mateix lloc, no vol creixent a mesura que creix la família, de cames, darrera com
Europa, amb les seves ciutats i pobles una cistella amb formatge podrit, on els cucs
s'arrosseguen però en les cistelles fresques sota i per sobre d'un altre eixam, no,
Així, en aquest sentit, estem superpoblant Europa, admetent que necessita un
remei. El que troben, però, si no volen trobar-los en els mitjans anteriors?
El remei més habitual en aquest sentit és la guerra. Aquest remei es va aplicar en
els primers temps sense matèries i sense art i ciència; Si algú li agradava el lloc amb
què es trobava el seu veí, va dir: aneu, i si no anava, el va empènyer o el va deixar
mort; però des que el Jedem es va poder trobar l'altre, ningú no estava segur. Més tard
es va saber configurar els pocs savis perquè els molts Dümmern haver de colpejar
morts en el seu lloc quan faltava una d'espai, el que han fet això amb gran bondat i
amb poc benefici individual fins al moment. Van veure, però aviat es van adonar que
en la fertilitat d'animals nocius com de la gent comuna una aplicació econòmica de
fruita última ajuda gens, de manera que va declarar l'homicidi i el robatori individu
en absolut impia i encoratjat per l'Ordre, Publicacions d'honor, rang i títol més
general. De fet, volien a cada rei que té 100.000 persones van passar per,
combinacions i mesures estratègiques intel·ligents del món i van portar a alguns
països a banda, o bé simplement passar tancat, com qualsevol persona que colpeja a
un home mort de la passió, un tros de pa al dia de fam roba, i en lloc que es pot
canviar en un cert nombre de caps que algú ara, ja que el preu és una columna
d'honor amb el nom de Gran, li va construir una picota amb el cap com un botó a la
part superior de la mateixa, perquè la gent lluny de tenir el nombre de guerres
necessàries per a les seves necessitats; Per tant, aquestes institucions són molt
prudents que mai falten. 100 000 persones enviades per sàvies combinacions i
mesures estratègiques intel·ligents del món i van portar a alguns països a banda, igual
que pengi o es bloquegen quan tots els que van morir vagues home de passió, o roba
una barra de pa de fam, i en el seu lloc que es poden canviar en un cert nombre de
caps que algú ara, ja que el preu és una columna d'honor amb el nom de Gran, li va
construir una picota amb el cap com un botó a la part superior de la mateixa, perquè
la gent ho faria de cap manera el temps necessari perquè el seu nombre de necessitats
Tenen guerres; Per tant, aquestes institucions són molt prudents que mai falten. 100
000 persones enviades per sàvies combinacions i mesures estratègiques intel·ligents
del món i van portar a alguns països a banda, igual que pengi o es bloquegen quan
tots els que van morir vagues home de passió, o roba una barra de pa de fam, i en el
seu lloc que es poden canviar en un cert nombre de caps que algú ara, ja que el preu
és una columna d'honor amb el nom de Gran, li va construir una picota amb el cap
com un botó a la part superior de la mateixa, perquè la gent ho faria de cap manera el
temps necessari perquè el seu nombre de necessitats Tenen guerres; Per tant, aquestes
institucions són molt prudents que mai falten. els morts fereix l'home de la passió, o
roba una barra de pa per fam, i, en comptes d'estar en un cert nombre de caps que
poden mostrar a algú ara, ja que el preu és una columna d'honor amb el nom dels
grans, que una picota com el cap Si la gent posa un botó damunt d'ella, la gent no
tindria en absolut la quantitat de guerres necessàries per a les seves necessitats; Per
tant, aquestes institucions són molt prudents que mai falten. els morts fereix l'home
de la passió, o roba una barra de pa per fam, i, en comptes d'estar en un cert nombre
de caps que poden mostrar a algú ara, ja que el preu és una columna d'honor amb el
nom dels grans, que una picota com el cap Si la gent posa un botó damunt d'ella, la
gent no tindria en absolut la quantitat de guerres necessàries per a les seves
necessitats; Per tant, aquestes institucions són molt prudents que mai falten.
És sabut que la gent ha aconseguit perfeccionar el sistema de fabricació del bosc de
la humanitat, si es fa massa dens, el més lleuger possible d'una manera convenient; i,
si estan en abundància, són prou modestos per no preocupar-se més que d'altres coses
que estan a punt d'eliminar-se. Les roques estan trencades amb pols, els boscos estan
planchados, i les parets estan bullides, i els mateixos mitjans s'utilitzen per disposar
de les persones que, per tant, han de reunir-se en munts. Els que acaben amb la
quantitat més gran obtenen per primer cop un tros de terra com a recompensa. No
obstant això, es vol provar la seva aversió a l'homicidi; Per tant, en silenci posa a un
costat a tots els morts i ja no parla Però es tenen més en compte els bons individuals
per demostrar que un respecta fins i tot una vida inútil. Les dones de menjar només
uns pocs anys, és que pot costar milers de dòlars per a provar a ells que no eren
dignes de ser il·luminat encara més pel sol, mostres amb dolorós pesar més que la
resta de la barbàrie a la nostra legislació positiva, l'ull ull, dent per dent requereix, al
seu parer, les construeix una estructura imponent, ofereix l'estat i l'església de
glorificar la solemnitat de la seva desaparició, i les reconeixeré els seus últims
moments per endolcir en tots els sentits; mor durant el bon soldat al mig camp de
batalla de l'esfera i la meitat de la set i fred, sense ser comptats per més que el
nombre en el seu Czako. per mostrar que un respecta fins i tot una vida inútil. Les
dones de menjar només uns pocs anys, és que pot costar milers de dòlars per a provar
a ells que no eren dignes de ser il·luminat encara més pel sol, mostres amb dolorós
pesar més que la resta de la barbàrie a la nostra legislació positiva, l'ull ull, dent per
dent requereix, al seu parer, les construeix una estructura imponent, ofereix l'estat i
l'església de glorificar la solemnitat de la seva desaparició, i les reconeixeré els seus
últims moments per endolcir en tots els sentits; mentre el soldat valent en el camp de
la batalla mor a mig camí de la bala i la meitat de la set i el fred, sense esperar més
que el nombre al seu czako. per mostrar que un respecta fins i tot una vida inútil. Les
dones de menjar només uns pocs anys, és que pot costar milers de dòlars per a provar
a ells que no eren dignes de ser il·luminat encara més pel sol, mostres amb dolorós
pesar més que la resta de la barbàrie a la nostra legislació positiva, l'ull ull, dent per
dent requereix, al seu parer, les construeix una estructura imponent, ofereix l'estat i
l'església de glorificar la solemnitat de la seva desaparició, i les reconeixeré els seus
últims moments per endolcir en tots els sentits; mentre el soldat valent en el camp de
la batalla mor a mig camí de la bala i la meitat de la set i el fred, sense esperar més
que el nombre al seu czako. que pot costar milers de dòlars per demostrar a ells que
no eren dignes de ser il·luminat encara més pel sol, mostres amb tot dolorós per a la
resta de la barbàrie en la nostra legislació positiva, ull per ull, dent per dent trucades,
vosaltres El judici, construeix un marc senyorial per a ells, ofereix a l'Estat i
l'Església que glorifiquin la solemnitat de la seva mort, i busquen endolcir els seus
últims moments en tots els sentits; mentre el soldat valent en el camp de la batalla
mor a mig camí de la bala i la meitat de la set i el fred, sense esperar més que el
nombre al seu czako. que pot costar milers de dòlars per demostrar a ells que no eren
dignes de ser il·luminat encara més pel sol, mostres amb tot dolorós per a la resta de
la barbàrie en la nostra legislació positiva, ull per ull, dent per dent trucades, vosaltres
judici, les construeix una estructura imponent, ofereix l'estat i l'església de glorificar
la solemnitat de la seva desaparició, i les reconeixeré els seus últims moments per
endolcir en tots els sentits; mentre el soldat valent en el camp de la batalla mor a mig
camí de la bala i la meitat de la set i el fred, sense esperar més que el nombre al seu
czako. signes amb tot dolorós per a la resta de la barbàrie en la nostra legislació
positiva, ull per ull, dent per dent crida, al seu parer, les construeix una estructura
imponent, ofereix l'estat i l'església de glorificar la solemnitat de la seva desaparició, i
busquen ells la seva endolcir els últims moments de tots els sentits; mentre el soldat
valent en el camp de la batalla mor a mig camí de la bala i la meitat de la set i el fred,
sense esperar més que el nombre al seu czako. signes amb tot dolorós per a la resta de
la barbàrie en la nostra legislació positiva, ull per ull, dent per dent crida, al seu parer,
les construeix una estructura imponent, ofereix l'estat i l'església de glorificar la
solemnitat de la seva desaparició, i busquen ells la seva endolcir els últims moments
de tots els sentits; mentre el soldat valent en el camp de la batalla mor a mig camí de
la bala i la meitat de la set i el fred, sense esperar més que el nombre al seu czako.
De tota manera, com vostè mateix sap com ser anar d'un a l'altre, i mentre la meitat
dels comercials, oficines i els ingressos del govern s'utilitza per entretenir a la gent,
l'altra meitat només s'utilitza la mateixa regularitat per entretenir els mitjans per
eliminar-lo, És molt comprensible per què les persones són tan ressents que ara són
perjudicades pel còlera i estan matant a algunes de les persones a qui l'Estat no ha
triat ni ha pagat. Els potentats eren fins i tot només a punt de fer una Purisifikation en
general, de fet, en alguns països també van cridar les persones, els sentiments de la
seva pròpia bloodedness complet, llavors, i va ser simplement no a les formes
diplomàtiques per tornar a començar amb; ara es veuen amb sorpresa i
indignació, que el còlera s'apodera de la seva pròpia embarcació, i d'una manera que
no serveix per a ells. Vostè compleix amb les institucions contra el còlera com en
contra d'un llop que es trenca en un ramat d'ovelles, que no planyeran el ramat per al
qual mataries, sinó perquè un per tant ve a la llana i la carn. De fet, les persones que
maten el còlera, un famós general o que vol ser, podrien matar un príncep de la casa,
un home que busca popularitat, i ell mateix els capitells de la s'ha trencat, van
conquistar aquest bell títol Moskawsky, Warschawsky, Wieninsky, Berlinsky tots
mereixen el mateix temps, el que representa una en què el còlera no desinteressat fins
i tot alguna cosa; també s'anomenen dupes, monstres, etc., però això no importa. És
cert que el còlera no es pot divulgar, com una persona de la gràcia de Déu, és a dir
una persona que ha nascut per la gràcia de Déu allà on no passaria a través de la seva
pròpia força i que té les seves arrels en el seu tron perquè ella, per por no recuperar-
lo, no solucionar-lo durant segles; només s'ha arrossegat recentment a la maresma i al
pantà i ha guanyat tota la seva regla i celebritat. Ella tenia la filla d'alguns prínceps,
per la qual cosa seria qualsevol príncep, sobre Don Miguel, pendent portar-la i casar-
se amb ella, que després seria el que fa és legítim i veure l'ordre, ja que un príncep el
dret a no ha negat, si l'exerceixen només en formes adequades;
No obstant això, un pot encara sobrellevas si només el còlera alguns portaven un
color polític o religiós, ja sigui d'ultra liberal o taula karli, aristocràtica o radical,
racionalista, supranaturalista o mística, i després va salvar els seus amics i acaba de
devorar els seus enemics. A continuació, tindria almenys una de les parts per si
mateix, i en lloc d'això ara que només poden ser insinuat Tot zusammenrottet a les
associacions per a la defensa i l'extermini com cavalls van ajuntar els seus caps
davant la proximitat d'un animal estralls en cercles i posterior cega es nega, sinó que
Propaganden per al transport i la propagació del còlera, entre altres Propaganden que
ha experimentat en els temps moderns, sorgeixen, i que li agradaria un gos
intel·ligent que pot mostrar el seu enemic i cridar: Paquet de! en lloc de ser caçat com
un gran gos, que sense distinció obté tot el que ve en el seu camí. De fet, ella
s'encarrega de qualsevol Cocarde o vinculant, que no llegeix revistes de les que
podria aprendre que el valor i que són els justos, no és corrompre pels diners i l'hora
de dinar festes; ella no demana al ric si té temps de rebre'ls; no mata als grans o als
pobres, el rei o captaire, només mata a l'ésser humà. Aquesta imparcialitat ha de
guanyar els seus amics, sobretot ara que la demanda i la consciència de la igualtat
davant Déu i la llei és cada vegada més fort i més que una aspiració després es va a
afaitar muntanyes i torres i fer que la terra una bola de mirall;
No obstant això, el discurs ja s'havia parlat i es va anunciar amb gran alegria en tots
els periòdics, que el còlera s'havia convertit en un aristòcrata i s'alimentava només de
malvats i dolents. En conseqüència, també va començar en els cercles educats a jutjar
el còlera molt més lleu; evidentment, va guanyar amb amabilitat i tota l'avortament es
va tornar contra el poble, que creia que havia de compensar el fracàs del còlera als
que havia oblidat; Els carrers ja estaven designats on volien avançar i van començar a
reconèixer que el còlera podia aclarir molta misèria de la terra. Solament, ja que el
còlera, que no semblava preocupar-se molt per l'amistat i el respecte dels grans, va
començar a escombrar les aranyes al costat de les mosques i es va esgotar a alguns
comtes i prínceps, el descans s'ha completat i incurable; Sí, el Gran, en el sentiment
de pèrdua irreparable, el Tothom pateix en si mateix, si és possible expressar encara
més disgust per aquesta malaltia, com els Comuns d'admetre tàcitament que perquè
no tenen res a perdre, no es perd res en ells. Per descomptat, si només els bevedors de
licor i la xusma que va en draps realment moren de còlera, un no culpar; però que,
fins i tot, no es salven els bevedors i consumidors de vius verges i els vestits brodats
amb vestits brodats. qui tàcitament concedeix això, perquè no tenen res a perdre, no
hi ha res perdut en ells. Si, per descomptat, solament els bevedors de schnapps i els
malalts que estan realment esquinçats moren de còlera, no se'ls criticaria; però que,
fins i tot, no es salven els bevedors i consumidors de vins i les etiquetes de roba en
vestits brodats, indignats. tàcitament admetre que perquè no tenen res a perdre, no es
perd res en ells. Per descomptat, si només els bevedors de licor i la xusma que va en
draps realment moren de còlera, un no culpar; sinó que també els bevedors excessius
i per als consumidors de vi i la xusma no es salven en peces de vestir brodades, que
indignats.
No deixem de notar la pietat que, sense importància per a les persones, s'expressa
de forma tan general i vívidament contra les infortunades víctimes del còlera. Tothom
és capaç de produir la compassió en una quantitat tan gran i sense cap cost intern, que
s'ocupa d'ella de manera molt desfavorable, més encara que un motiu bastant efectiu
contribueixi a provocar-la. Probablement no hi haurà ningú que no sorteixi dels anys
escolars de la suma de Homo Terenzian , nihil humani a me alienum puto. hauria de
recordar el que en alemany vol dir: sóc un home tan humà que podria conèixer-me el
que altres persones coneixen. Aquest risc augmenta amb la zona, i per tant és més
correcte parlar de compassió pel proïsme, en comparació amb la població en
general; per compassió, segons la mateixa llei que la llum, disminueix amb la
distància de l'objecte; Sí, aquesta influència és a prop tan gran que es pot tenir més
pietat fins i tot amb un gos faldiller udol d'uns braços udoladors al front, i que una
taca en el vestit ens fa més trist i provoca una major despesa dels draps d'una
captaire, de peu tres passos de nosaltres, encara que no neguem això i una mica de
compassió. En general, ningú augura que les persones siguin descontents i moren en
absolut; si la gent no es preocupa per ell, fuma la pipa tan tranquil·lament com la
plantadora holandesa, mentre estan sent assotats; Sí que es riuen sobre o distorsionen
la boca amb alguna cosa on ell està acostumat a plorar o posar els ulls, de manera que
s'encén la pira a si mateixos i el ball a punt de riure quan ploren; i que no havia sentit
en l'última guerra de plaer quan 10.000 russos, o van ser assassinats més cada vegada
per la falta i la fam millor mort o. Així també, un primer llegit amb la màxima
indiferència: a l'Índia, 2 milions de persones han mort de còlera; el llegeix com una
mena de curiositat o esdeveniment natural, què hi ha de la lectura: el Chimborazo ara
respira foc, se sabia que, fins al moment no tira les pedres, de manera que pot estar
tranquil; Es va dir al màxim una vegada: això és terrible; però ningú està sorprès:
l'Índia estava massa lluny. Amb una mica més d'interès es llegeix: 5000 persones a
Moscou van morir de còlera: se sent més simpatia amb els europeus que amb els
asiàtics o nord-americans; informava casualment si el còlera era contagiós i que la
simpatia augmentava o disminuïa en un poc per cent; depenent de si una o dues
notícies van saber-ne; Es va llegir amb atenció i consternació: 1000 persones van
morir a Varsòvia; i qui havia estat indiferent a la guerra polonesa va començar a
trobar-lo escandalós; allà on volgués volar el còlera, estava prohibida d'entrar a la
zona, i va haver de ser negada a Hongria i Prússia; però quan van escoltar per primera
vegada A Berlín cinquanta persones van morir de còlera, llavors la consternació no
tenia límits, i perquè no es podia treure un cordó pel cel, ara se li demana que ho faci
ell mateix; serà però només a Leipzig, que tindrà un moment fàcil, moltes de la
creixent pietat i temor que pugui passar en qualsevol moment en la compassió, s'ha
esgotat ja del tot per fer l'acabat fora.
 Així que són explicables les malediccions que s'estan iniciant contra el còlera, però
són fundades? Però necessitem un mitjà per desfer-se de part de la gent, no es
discuteix el que no rüstigsten i persones més valentes, com la guerra, però va
reconèixer manera de tots els rangs i sexes, que tenen de la gola i altres excessos que
sorgeixin El còlera, per contra, és doblement benevolent perquè, en comptes de
desmoralitzar les persones com la guerra, els anima a l'abstinència i la temprança.
Tercer capítol .

No hi ha cap controvèrsia quant a la forma sota la qual apareix el còlera, trencant i

purgant, molt insignificant, i de la mateixa simplement per la designació simbòlica
del que realment vol dir amb la seva aparença, ha estat seleccionada. És estrany
escoltar persones que es queixen de la manca d'aliments, mentre que més de la meitat
moren de les conseqüències directes o indirectes de la sobrecàrrega gàstrica. Per
assegurar-se, la omnipresència no significa que no tingueu pa, sinó només pa; ja que
l'home no viu només amb pa, sinó que només serveix com a carro per conduir carn i
greixos a l'estómac. El pa per si mateix no fa res més que saturar, que és només la
part més molesta de tot l'àpat, ja que tot l'art consisteix a arreglar-lo perquè arribi el
més tard o no; per això, tots els aliments que omplen la gent amb la llum, com les
boles de massa, la sopa de farina, amb prou feines una paraula, i molt menys, vénen
com a substància en la boca d'una persona educada. Però malgrat la seva precaució,
no se sap com protegir-se d'omplir-se; sí, hi ha persones que donarien a 100 talers
fam amb només una vegada, i que mai ho faran, malgrat tota la refineria. Tot el que
havia de fer era donar-li un àpat, que, a més, beneficiaria a un pobres que pateix la
calamitat oposada; Sent famolenc per res sol, tots els mendigos poden; el veritable
problema consisteix a recuperar la fam per menjar-se a si mateix. En lloc de menjar
menys, mengeu més, a més de l'anxova i el budín, les anxoves, el condiment i la
salsa, o bé beu-vos ara per tenir gana i menjar per tenir set. i porta així que per una
interacció intel·ligent de dos sovint bastant lluny tant, els canvis de la llengua com un
pèndol d'anada i tornada, sempre reben la màquina d'una manera
uniforme. Certament, res seria millor per a l'home que el seu estómac tindria la
propietat oposada a la vídua Oelkrüglein, i ja que no és el cas, el va tractar com a
mínim com si fos el cas, i que volien el massa es menja, i el que es menja molt poc,
pesen uns contra els altres, de manera que la terra encara podia pensar en
l'abundància gos bastant bo.
És cert que es manté la temprança grans elogis i hi haurà pocs els governs que no
träfen mesures eficaces per acostumar-se a la mateixa als seus subjectes. També
estarà a tot arreu on la gent s'alimenten a costa del públic, van seguir el principi de
moderació en forma encomiable i de prevenir qualsevol violació de la mateixa menjar
trobar disposades de manera que donen un amor immediata de la temprança. Però és
aquesta virtut, de la mateixa manera que altres persones respectables que per respecte
a ningú que no estigui obligat, li agrada fer, i per tant prefereixen Andre hinschickt. Si
mateix busca arribar a un acord amb la temprança. Es menja per. B. simplement per
les seves menjars favorits massa, el que per descomptat pot menjar tot el dia, i
s'emborratxa només a esdeveniments alegres i els diumenges i dies festius, que estan
ara generalment en mans d'un mal l'estómac; perquè en comptes de amb el cor i les
mans i lloa Déu ara amb l'estómac, la boca i les mans, tot i que menjar en ordre
invers, i el dejuni ara no és no menjar, sinó una altra cosa. On hi havia una cerimònia
el punt culminant no menjar o beure, i seria discursos avorrits i secs que la sosté,
suportar que no serveixen per enfortir la gana per alguna cosa sucós i l'espiritual; Per
tant, aquests discursos sempre davant de la pissarra, mai es van dur a terme per la
junta, tant més com que llavors fàcilment aliena com la pròpia llengua és
poderosa. Un alt estrany per demostrar el seu respecte pels rostits i empanades que
vostè se senti davant d'ell i un jove ciutadà del món entra al món, donar-li de menjar,
ja que no pot permetre molt, Amics i familiars, almenys abans, per donar-li la
benvinguda; Les seves passades etapes de la vida es denominen fites per pastissos, i
quan està fora del món, el mengen adéu i s'assequen les seves llàgrimes amb
tovallons. Si succeeix alguna cosa gran, menges massa, alguna cosa petita passa,
almenys una mica massa, sense que facis res. Res.
És cert que el cos, una criatura molt frugal, no exigeix tots aquests banquets; fins i
tot no sap com adaptar-se al superàvit que ofereix: però aquest és el seu negoci; li
agrada veure per si mateix. També mira molt bé. Amb quina freqüència dius: tinc
massa sang? Mal de cap i nases no em deixen; però, és sorprenent que quan es vessi
una cafetera desbordant, el cafè es queda sense l'anet?
L'estómac s'ha convertit per la forma com tractar amb ell, et arribis l'ou de totes les
malalties, mentre que se suposa que és l'urna de la font de la Salut, i ell és com
algunes nines que fan una bella papallona ha de sortir de la closca, s'arrosseguen en el
seu lloc cucs fora. Tots tenen que fan dieta tenen, per tant, ja que no desitja utilitzar
com un xef una vegada que la fam, almenys ho va recomanar com a metge. I això em
sembla molt correcte, perquè perquè el mètode ordinari, menjar a la gent en les seves
malalties cròniques contínua i la beguda, i en el medi per apropar fins i tot agents
tònics i irritants a l'estómac, em sembla com si un home que porta des grans
càrregues s'esgota, caracteritzat volia reforçar que se li dóna als petits paquets encara
fan servir al seu costat, o pessigolles en ell, per fer-li saltar. El que no passa al
problema sense fi per eliminar o neutralitzar químicament significa tots els sucs
àcids, salats, carbònics i hidrogènics que circulen pel cos; però el més fàcil és no
deixar-los entrar, pocs cauen.
D'aquesta manera, per descomptat, ha anat arribant fins al punt que no només els
éssers humans individuals, sinó tota la humanitat ha malmès l'estómac; i utilitzar
remeis contra el còlera, que ara també plagues no només els éssers humans
individuals, sinó tota la humanitat, és en realitat utilitzar mitjans contra els mitjans. Si
volia comptar quantes de les persones que han estat rescatades en unes poques hores
pel còlera, lent i trist, tot pot ser cridat pel restrenyiment fetge, càncer d'estómac, la
hidropesia, la icterícia i la forma en què aquests genis que pul·lulen al voltant d'un
estómac ple per Si fos torturat a mort, probablement elogiaríeu, en comptes de cridar-
lo com un ximple, com un nen compassiu que encara mata un cuc mig aixafat. Sí, si
el còlera és un càstig, El precedent no va precedir abundantment? Molts volen estar
segurs que no es vol saber alguna cosa, perquè llavors haurien de deixar el pecat i per
distreure, que posi l'origen i la progressió del còlera més bé amb la calor dels llacs,
l'aparició de l'aurora boreal i la rotació de la Terra des del matí fins tard a
connexió. Ara sé en veritat a la gran la idea en aquest document símptomes del còlera
Terra que com a institució el mateix només es comunica a les persones a veure,
d'acord, i que fins i tot recomanar que en lloc d'un tractament simptomàtic de les
persones que prefereixen tot càmfora, tot l'oli de melaleuca i l'opi, el que s'ha de
vessar al mar i tirar les mitjanes de llana al Pol Nord i Pol Sud, per evitar el fred de la
terra; però crec que té molt que oferir, per establir el còlera amb l'altre fenomen
natural en relació que les coses no digerides desperten nàusees, o per donar aquesta
declaració un terme científic, el còlera per certs efectes elèctrics-magnètic, que a una
cadena galvànica de la carn, el greix i aiguardent a l'estómac pot generar,
dissipar. Potser és cert el que molts diuen que el còlera va arribar de l'Índia pantans,
però quan ella no es va trobar un nou pantà en cada estómac, on poguessin establir-se,
que seria segur es va esvair aviat les seves ales, i vostè ha de detenir-los, no el país,
però la gent de bloqueig i de guix en lloc de l'estómac, però posen a la boca mentre
vomitant foc i la flama contra el còlera, però és bàsicament l'únic objectiu,
És fonamentalment incomprensible com l'estómac ha tingut tant de temps que s'hi
posa, sense recórrer al seu dret a trencar, cosa que li sembla massa; Ara que ho fa a
gran escala i, com una nació revoltant, per descomptat, també transgredeix els límits
de la mateixa, no se sap trobar-se en sorpresa, doncs, s'ha d'estranyar davant la seva
antiga paciència. Els estómacs, de fet, no han fet més que tots els altres pobles; vol
ser tractat de forma més lliure i es pot negar que almenys ha aconseguit alguna cosa
al respecte? Ja ha rebut fruits i esperits com els criminals més grans; és increïble el
desagradable que és una poma o un meló avui, que va ser l'adorn de cada postres
últimament; i com amb la mossegada, el temor a l'aigua sol saltar a simple vista de
l'aigua, de manera que la simple visió d'un raïm serà bastant suficient per aportar a
molts el còlera, que ja ha infectat tot el seu sentit. Potser ara seria el moment adequat
perquè l'estómac demanés encara més sacrificis, fins i tot una constitució regular, del
que la humanitat no prometeria en el temor a la mort? En si mateix, per descomptat,
tots aquests aliments proferibierten són molt innocents, de manera que el còlera no ho
són, sinó que les persones que els han abusat es consumeixen. Potser ara seria el
moment adequat perquè l'estómac demanés encara més sacrificis, fins i tot una
constitució regular, del que la humanitat no prometeria en el temor a la mort? En si
mateix, per descomptat, tots aquests aliments proferibierten són molt innocents, de
manera que el còlera no ho són, sinó que les persones que els han abusat es
consumeixen. Potser ara seria el moment adequat perquè l'estómac demanés encara
més sacrificis, fins i tot una constitució regular, del que la humanitat no prometeria en
el temor a la mort? En si mateix, per descomptat, tots aquests aliments proferibierten
són molt innocents, de manera que el còlera no ho són, sinó que les persones que els
han abusat es consumeixen.
És cert que quan la gent refuse els fruits i els esperits, creuen que la renúncia ha de
ser recompensada amb més llibertat en altres articles, i cada registre d'aliments
prohibits sempre s'acompanya d'una llista d'aliments recomanats; perquè no es pot
convèncer que el còlera no vulgui saber res sobre bons plats, sinó que es consideren
electius. Sí, per no perdre res, un s'ajuda a si mateix de manera que es prohibeix
l'aperitius en general, però no obstant això permet un xips de còlera, perquè el còlera
tingui la seva voluntat, sinó també tenir-ne una. En general, l'home intel·ligentment
sap alliberar-se de les excepcions per una regla molesta; per tant, mai no fa una regla
sense excepció, per tal que, si el primer no li agrada més, pot fer que l'excepció sigui
la regla; o dóna la regla i les excepcions, igualment, la mateixa relació del tot a les
seves parts. Per tant, en totes les societats de la temprança, la regla no és beure
alcohol, excepte en el cas que el metge o ell mateix ho prescriguin, la qual cosa es
justifica al fer-ho, si un pateix indigestibilitat o ha tingut un refredat; però des de
temps immemorials, els esperits s'han emborratat de manera diferent que per
l'enfortiment i l'escalfament de l'estómac, i el que té gana per això no considerarà ara
el seu deure de sobrecarregar el seu estómac, ni de violar els seus vots beure? Tota
l'efectivitat de les societats de la temprança vol reduir el fet que les boles de massa
dura es converteixin en un tribunal de moda. No obstant això, un voldria perseguir el
dimoni; perquè de vegades fa malets trucs a les persones i, a l'infern, fa calor; però,
en general, és un servent massa útil per a moltes coses, a les quals s'ha acostumat
encara més, un encara el sosté per un racó fins que atrau l'home cap a l'abisme.
No obstant això, sigui com sigui, s'ha de considerar com un mèrit de còlera que
almenys ha fet que els homes coneguessin i els induissin a atrevir-se a fer el negoci
pesat de la temprança, que cadascú no pot confiar uniria Si s'espera que aquest plaer
social no es reuneixi amb molta aplaudiment, i com el còlera tornecirà, més famolenc
caurà en els plats intactes, almenys podria tenir el benefici que no té. i no és culpa
seva que només tingui por a la vareja sempre que la vegi, i després el guanyi el doble.
Quart capítol.

Es acusa el còlera d'obstaculitzar les relacions comercials i el trànsit. La veritat

d'això és innegable; però no és la necessitat d'excloure només un dels pocs punts
sobre els quals els prínceps i els subjectes estan d'acord en la substància, tot i que
argumenten en forma de ser entre els diversos mitjans un home liberal, el de trobar
tot alliberador, El que prové del govern és el més senzill. Si bé no es pot negar que els
llibres i les revistes parlin sobre la llibertat general i incondicional de comerç i
comerç, són fortament demandats pel bé de les persones; però això és, sens dubte,
només perquè no hi és, i, com una filosofia més recent, considera tot el que existeix
per ser raonable o al revés, el veritable liberalisme declara irracionals totes les coses
existents. El que podria haver estat causa de la forma en què la llibertat de premsa, si
no volia usar el seu més bell privilegi de culpar els allerwegens govern, el govern,
perquè ningú es llança a les finestres o la casa demolida, igual que les persones quan
s'acaba de tals coses volia dir a la cara. El govern continuarà, però malament amb la
gent si ells els que van créixer en tests buits liberals en l'aire de l'habitació, volien
plans a la llum en totes les males herbes i les desafiadores tribus antigues arrels que
creixen allà, trasplantament. De fet, les revolucions més noves, pel que han arribat del
poble, han tingut el propòsit, per guanyar la llibertat de comerç i el comerç tan
elogiada? Per contra, es destinen més aviat, les ciutats individuals i corporacions per
fer que el ja existent per al país en el seu conjunt un bloc més que mai arribat a bona,
i la gent deixi sichís encara que bastant bona gana, ja que ho faria en nom del comerç,
la llibertat comerciants i altres llibertats, però immediatament es va fer càrrec d'ella
mateixa. Una nació que està ple de tan liberal que busca perquè vigor a partir de la
seva abundància per la força fins i tot països estrangers en els quals és, per
descomptat, en general tornar a empitjorar, va demanar la seva quan es va alliberar en
nom de la llibertat de comerç, del comerç i d'altres llibertats, immediatament va
començar a afectar-se. Un poble ple de liberalitat que pretén inflar la seva abundància
amb ell en nom de les nacions estrangeres, a les que és cert que en la majoria dels
casos pobres, va exigir la seva quan es va alliberar en nom de la llibertat de comerç,
del comerç i d'altres llibertats, immediatament va començar a afectar-se. Una nació
que està ple de tan liberal que busca perquè vigor a partir de la seva abundància per la
força fins i tot països estrangers en els quals és, per descomptat, en general tornar a
empitjorar, va demanar la seva glorieux jours du juillet , que tots els artesans
estrangers serien caçats fora de la ciutat, de manera que la victòria del liberalisme
també podria beneficiar -li; i una ciutat molt liberal va ser una de les principals raons
de les seves Glorieux dies de du septembre a l'estranger odiat llibertat per introduir
marques estrangeres, i un dels millors fruits d'aquest bell dia que el Meßfreiheit el
desconegut a 2 / 3 es va reduir i la introducció d'articles estrangers era limitat. Si un
ha sentit parlar dels fusters, carnissers, forners una ciutat en la importació lliure de
taules i cadires exteriors, carn d'origen estranger i el pa han penetrat les idees liberals
del comerç i comerciants llibertat d'estimar, i no requereix cap nova fabricació d'una
nova tanca al voltant el país? És cert que tothom vol que només per als productes que
ell mateix va fabricar ha una barrera per a l'altre, però la més absoluta llibertat, i en
això és la característica bàsica de les idees liberals de la gent; però encara no s'ha
descobert cap mitjà de bloqueig de tots els productes, tot deixant lliure tot el
conjunt; i aquest és el motiu de la insatisfacció de les persones. A causa de que en
efecte, també un home cec que fa poc res guanya si bé la cervesa,
Si, però, però cada un com al desenvolupament del seu propi negoci abans de la
celebració d'una barana sobre una porta contínua cap a fora solapa i una duana per a
la necessària i el govern wofern fins i tot un grilló pretén aixecar en algun lloc, sens
dubte un gremi es troba, crida a que l'aflicció sobre que arrenquen una pinça del tot:
quin és el retret al còlera de les barreres que provoca? Un és bastant feliç; ja que ara
que ja no accepta productes estrangers, la indústria nacional no prosperarà i
prosperarà? Que tan feliç tindrem quan ella es guiï per primer cop a tota
Europa; llavors començarem a produir sucre, cafè, te, canyella i clau d'olor al país,
que ara rebem de l'exterior amb grans quantitats. És cert en cas contrari es fabriquen
amb el mateix punt cereals, patates i llana, que van créixer millor aquí i van comprar
aquests productes canyella i sucre, que creix millor a l'Índia; Però només cal el
sistema de bloqueig per ampliar encara alguna cosa, i per bloquejar cada pomera per
obligar-lo a produir xarop en lloc del seu habitual escorça de l'escorça de canyella, en
lloc de les seves fulles fullatge de te de gust desagradable i ancians, en comptes
àcides; o, com a mínim, arribaria fins a l'avantatge de l'individu de que cada casa
quedaria tancada, de manera que els habitants conservessin els diners a la
casa. Quantes habitacions vacant ara ho farien amb naps i patates, que prèviament
costen una estimat homenatge a la terra els fan tornar a sembrar o estables per a
vaques i flocs d'ell! Per desfer-se del netejador d'arrencada de la casa, hem salvat el
seu speciedaler mensualment per les botes mateixos netejat, i l'adaptació pesada i
factures Schuster ara Tothom sospira, que es veuria començar cada vegada més alt
d'alegria, si haguessin de pagar ells mateixos. Ni tan sols es posa en contacte, quantes
persones serien capaços de viure que li per fer per tal de mantenir els bloquejos en
aquesta institució, i la menor apartament lliure, llum i fusta a la casa que cerniren per
al benestar de la seva Inwohner per trobar
Els beneficis de les barreres domèstiques no es poden exagerar en absolut. Si es
van abolir, una inundació de productes millors i més barats aviat inundaria el país, i
ningú volia comprar més dels seus mals productes interns. Així doncs, tot i així, algú
encara es pot nodrir, fins i tot si fa males peces i testimonis al país. El que tindria en
l'entrada gratuïta a gastar tots els articles amb la finalitat tant per millorar la qualitat
dels seus productes a l'altra per l'ús més avantatjós dels mitjans de producció per
reduir el seu preu per tal de ser capaços de suportar la competència amb països
estrangers per l'esforç i el pensament. Tot això està fora de perill del fabricant pel
simple mitjà de bloqueig, i quant ha de créixer la pila de fabricants, per no dir de les
fàbriques, no necessita discussió. sempre sorgeix en tots els estats culta la pregunta:
el públic en realitat els sabaters i sastres se sentin a ser fer sabates i faldilles d'ella, o
si els sabaters i sastres se sentin a l'audiència per diferenciar-se de les seves sabates i
faldilles, que el fa necessari per a la seva subsistència? La vista anterior és espaiosa i
incòmoda; el segon és pràctic i il·lumina immediatament cadascun; per això és molt
més fàcil que cadascú es refereixen directament al seu avantatge, però que només ho
vague, el que el públic acadèmics o Intro país, tenen directa Win i cada un només
d'aquesta primícia. Per què un d'ells, per alimentar un membre, exigeix que sigui
laboriós buscar els seus propis aliments, i que passa pel llarg procés digestiu i nutritiu
abans que arribi a l'extremitat; vostè posa una banda al voltant del seu penis, de
manera que s'endergirà. Però aquesta banda és una barrera.
Com moltes fàbriques que gairebé no es mantenen a totes les barreres, no aniria
més enllà si volguessin aixecar les barreres. No es discuteix, aquests són aquells per
als quals no es fa la nostra terra, perquè el que O en un país creix per si mateix, no
requereix de seguretat O o que són innecessàries per al públic bàsicament; però no
tenen aquestes fàbriques apreciat més i cures quan els seus empresaris han d'insistir
que en què, com s'indica en les seves peticions per bloquejar simplement, per tant, en
general sacrificar-se pel negoci ingrata a l'orgull de la pàtria, al sector privat Per crear
el pit, que d'altra manera només es jactava a l'exterior. Com seria patriòtic z. Per
exemple, si algú volia plantar la planta deliciosa, l'olivera, en lloc de la colza i la
colza, i que no podia, en cas contrari ni tan sols esperança per a la prosperitat de la
seva empresa estaria present també amb raó, fent que el fertilitzant amb el qual els
seus veïns fertilitzar els seus camps de blat de moro i blat, reclam? ¿No és també
barat si algú es va acoblar una fàbrica de caps de nines i fotos de Nuremberg amb
nosaltres, de manera que va protegir a molta gent, també desnodrits per cert que
aquell que fa que el seu deure a l'estat i d'una altra manera no podria viure, i
Prohibeix l'entrada de pintures i obres d'art estrangeres, ja que ara el país subministra
productes nacionals; i no podrien suspendre les primes per als que venien les seves
pintures i col · leccions de guix en suport d'aquesta indústria nacional, recollint una
col·lecció d'aquests productes autòctons. en cas contrari ni tan sols esperança per a la
prosperitat de la seva empresa estaria present també amb raó, fent que el fertilitzant
amb el qual els seus veïns fertilitzar els seus camps de blat de moro i blat,
reclam? ¿No és també barat si algú es va acoblar una fàbrica de caps de nines i fotos
de Nuremberg amb nosaltres, de manera que va protegir a molta gent, també
desnodrits per cert que aquell que fa que el seu deure a l'estat i d'una altra manera no
podria viure, i Prohibeix l'entrada de pintures i obres d'art estrangeres, ja que ara el
país subministra productes nacionals; i no seria susceptible per a aquells que, en
suport d'aquesta indústria nacional, venen les seves pintures i col·leccions de guix
recollint una col·lecció d'aquests productes autòctons. en cas contrari ni tan sols
esperança per a la prosperitat de la seva empresa estaria present també amb raó, fent
que el fertilitzant amb el qual els seus veïns fertilitzar els seus camps de blat de moro
i blat, reclam? ¿No seria més barat que algú instalés una fàbrica de caps de nines i
imatges de Nuremberg amb nosaltres, per la qual cosa va alimentar a moltes persones
i ell mateix, protegir-lo, qui pagaria els seus impostos a l'Estat i no podia viure d'una
altra manera? Prohibeix l'entrada de pintures i obres d'art estrangeres, ja que ara el
país subministra productes nacionals; i no es podia primeres per exposar que va
vendre per donar suport a les pintures d'aquests branca de producció nacional i
col·leccions de guix i d'una col·lecció dels productes locals atracats. amb què els seus
veïns fertilitzen els camps de blat i de gra? ¿No és també barat si algú es va acoblar
una fàbrica de caps de nines i fotos de Nuremberg amb nosaltres, de manera que va
protegir a molta gent, també desnodrits per cert que aquell que fa que el seu deure a
l'estat i d'una altra manera no podria viure, i Prohibeix l'entrada de pintures i obres
d'art estrangeres, ja que ara el país subministra productes nacionals; i no seria
susceptible per a aquells que, en suport d'aquesta indústria nacional, venen les seves
pintures i col·leccions de guix recollint una col·lecció d'aquests productes
autòctons. la qual els seus veïns fertilitzar els seus camps de blat de moro i blat,
reclamar? No seria més barat que algú instalés una fàbrica de caps de nines i imatges
de Nuremberg amb la qual nodreix a moltes persones i ell mateix, protegint-lo, qui
faria les seves donacions a l'estat i d'una altra manera no podia viure, i d'entrada de
pintures i obres d'art estrangeres prohibeixen, ja que ara el país es subministra amb
els productes nacionals; i no es podia primeres per exposar que va vendre per donar
suport a les pintures d'aquests branca de producció nacional i col·leccions de guix i
d'una col·lecció dels productes locals atracats. que molta gent, també desnodrida per
cert que el van protegir, que fa que el deure d'estat i d'una altra manera no podrien
viure i l'entrada d'altres pintures i obres d'art no ho vulgui, ja que ara el país es
subministra amb els productes nacionals; i no es podia primeres per exposar que va
vendre per donar suport a les pintures d'aquests branca de producció nacional i
col·leccions de guix i d'una col·lecció dels productes locals atracats. que molta gent,
també desnodrida per cert que el van protegir, que fa que el deure d'estat i d'una altra
manera no podrien viure i l'entrada d'altres pintures i obres d'art no ho vulgui, ja que
ara el país es subministra amb els productes nacionals; i no es podia primeres per
exposar que va vendre per donar suport a les pintures d'aquests branca de producció
nacional i col·leccions de guix i d'una col·lecció dels productes locals atracats.
 No menys gran que els avantatges que els subjectes deriven de les barreres són,
tanmateix, els que s'acumulen als governs; d'aquí les bones concessions dels subjectes
i els governs a exigir i atorgar les barreres.
Quan un govern diu a la gent, em sembla que vull establir camins i canals rurals al
país per obrir comunicacions convenients per al comerç interior; Vull contractar un
nombre suficient de persones intel·ligents perquè els processos judicials i
administratius es puguin dur a terme ràpidament; Vull mantenir un poder militar
majestuós per protegir el país contra la intervenció i l'encant estranger; Vull donar
suport a acadèmics i artistes per augmentar la intel·ligència espiritual; Vull pagar
deutes, per tal d'alliberar el país gradualment d'una càrrega que l'ha envaït amb temps
difícils, de manera que la gent diu: "Fas molt bé en això; això és tot el deure; només
trobarà tot el que no sigui suficient i no només de forma immediata, sinó també molt
més a la demanda. Però si el govern afegeix ara l'última frase:1) i altres 100 revistes
liberals: Fuck a un govern que vol xuclar la terra. Però, diu el govern, ja ha acabat el
moment, quan les pedres, de si mateixes, es van unir, al so d'una lira, als carrers i als
murs; les persones que ho veuen que tothom manté la seva pròpia no vol girar pels
propis draps; No hauria de donar-vos la paraula de Déu en va; perquè ningú predica
en va de l'amor cristià; I obteniu els diners que només podeu donar per ara, i us puc
donar tot el treball més gratificant com més us permeti pagar-vos. La gent va
respondre: no som atrets per aquests sofismes; a l'abella i altres revistes liberals
succintament: excel·lents institucions, poc, preferiblement sense impostos, aquestes
són les coses que tot bon govern ha de mantenir; com es poden unir no és la nostra
sinó la vostra causa; perquè sou el govern; Per cert, no tenim res en contra de
declarar-nos incompetents i governar-nos en el futur. Tanmateix, un no està restringit
al seu ritme. Les abelles i altres revistes liberals escriuen: Si els impostos han de ser,
almenys no tan inhumans, el pa, la carn, la sal i la cervesa, que tots els homes, els
més pobres i els més rics, necessiten imposar. Sí, plora la gent: a l'abella diu: No faràs
pa, carn, sal i cervesa, i guardarem aquest manament, Déu ens castiga. - Però, diu el
govern, si vull impostar coses que ningú no necessita, així que no vaig a prendre molt
per això. - Bé, que sigui molt més car! Però llavors no necessitaràs més, i no tornaré a
obtenir res més. - Bé, fes el que vulguis per mi, no només el meu camp i no el meu
negoci, i no gastes tant en coses que no m'he beneficiat, ni dels beneficis que no puc
veure en absolut. En resum, qualsevol que faci el govern, els impostos continuen
escapant, com l'aigua que vol agafar amb les mans. o el benefici que no puc veure en
absolut. En resum, qualsevol que faci el govern, els impostos continuen escapant,
com l'aigua que vol agafar amb les mans. o el benefici que no puc veure en
absolut. En resum, qualsevol que faci el govern, els impostos continuen escapant,
com l'aigua que vol agafar amb les mans.
1) Una revista liberal, que actualment es publica a Chemnitz i està àmpliament
distribuïda a Saxònia.
No obstant això, ella pren bons consells; camina pel camp, toca aquesta i aquesta
porta, i demana humilment si hi ha alguna cosa que quedi per ella. Tan aviat com
l'habitant el sent, tira l'abric més tornat que troba, sobre tot el vestit, i crida a ella: no
n'hi ha prou que ens hau reduït a aquests draps; vols prendre aquests també? Vés al
veí, no dono res, no tinc res. No està molesta a rebre la mateixa resposta a cada
porta; però al final les persones es tornen moroses i diuen: "deixeu-nos sols, o us
enviarem els nostres diputats, que us diran què significa ser temes tranquils.
Què queda per al govern? Ella creu amunt i avall, ja que és trobar un agent que ella
també està en condicions d'imposar càrregues i pagar-los els subjectes. Per fi, els
panys vénen a la ment. Tot el que s'aplica un bloqueig amb el govern, per la qual cosa
exigeix, per tant, per tal de pagar els seus impostos; Pel que ha de ser un mitjà per
facilitar els subjectes d'aquesta càrrega, i per al propi govern caure de la caixa com
fruites impostos i drets d'indirectes. Pel que no fa sinó confirmar la compulsió de
cervesa Mahlzwang i cada un altre tipus de coacció gremi, fins i tot pel bé de la
societat de la restricció a la premsa, i conserva indiscutiblement privilegiar el mal
d'orella a causa de la importació de productes estrangers a l'orella potser més perillós
que qualsevol altra és quan una oïda Douane de cada podria construir; A més
d'aquestes petites barreres, però que en general només vénen als subjectes individuals
per al bé, es crea ara pel seu propi bé, fins i tot un de gran per a tot el país, de manera
que ara s'assembla a un gran centre penitenciari, amb una paret general i una gran
quantitat de cèl·lules petites seu interior en el qual les operacions individuals com
tants presoners separats seure i treballar; només que esperen a les seves cel·les i
parets de si mateixos, i si es volia enderrocar la seva presó i permetre'ls la llibertat de
créixer, com i on volien, pujarien laments que els priva de la seva asil protector. amb
una paret general i una gran quantitat de cèl·lules petites en el qual les operacions
individuals, com ara molts presoners separats seure i treball; només que esperen a les
seves cel·les i parets de si mateixos, i si es volia enderrocar la seva presó i permetre'ls
la llibertat de créixer, com i on volien, pujarien laments que els priva de la seva asil
protector. amb una paret general i una gran quantitat de cèl·lules petites en el qual les
operacions individuals, com ara molts presoners separats seure i treball; només que
esperen a les seves cel·les i parets de si mateixos, i si es volia enderrocar la seva
presó i permetre'ls la llibertat de créixer, com i on volien, pujarien laments que els
priva de la seva asil protector.
Així, un cop més, què fas per un retret còlera quan provoca bloquejos que ja són
desitjats pels individus i va exigir impetuosament i atorgats per la voluntat del govern
i organitzat i promogut. És més profund acusació tan injusta, ja que s'ha elaborat a
partir de còlera fer-se útil per enfortir voluntàriament els panys de les ciutats, fins i tot
sense que va exigir la còlera, i encara que tenen suficient per contreure el cos de totes
maneres, encara a través voluntària Molt recolzat. Així, entre d'altres coses, en una
ciutat cèlebre per la seva caritat, els pobres de la muntanya i els pedres van ser
prohibits d'entrar sense còlera. Aquestes persones, d'altra manera, podrien llegir sobre
la missa, en el prepotent com s'alimenta a un panell rica, la ciutat, la caiguda de
trossos de fusta, pa i patates per a l'hivern junts, de fet tot el seu pressupost anual es
va calcular a; decorar que jugant i cantant, vestits de colors, catifes i cistelles de bou
de greix del guany, que hagi estat sacrificat, gairebé la major quantitat de cintes de
colors i garlandes, de manera que fins i tot els que no tenien part en ella, sinó que va
prendre part alegre de la mateixa; i perquè l'exposició que aparegui en canvi, com un
banc faraó silenci on només se sent el so de la dreta i esquerra de la samarreta de la
targeta, i les cares de Pointeurs veu toquen les seves melodies dissonants el baix sòl
rígid en els trens de banquers i comerciants causats, es va convertir en un divertit i
divertit joc de carnestoltes on els trios del noi en termes de plaer, que podia escapar,
tant com el taler del ric. però:
Totes aquestes flors han caigut
del còlera pestartígem Wehín;
Per enriquir un d'entre tots
ha de tenir aquests déus vergehín.

Van expulsar a tots aquells que en la seva pobresa eren persones divertides i
acolorides; i el que quedava ara, com unes poques faldilles grogues amb mans
flanques a les butxaques àmplies i les cares grogues amb fisiognomia de cistells i
canvis, que es podia veure córrer i mudar-se. Però es venen aquestes persones perquè
poden portar el còlera? - Conserveu, ja que venien de les parts més saludes del món i
podrien haver infectat la ciutat amb la salut més que no pas la malaltia, si estiguessin
receptives a ella; o perquè van causar una gran i perillosa confluència humana? -
Preservo, ja que un hauria exempto a 100.000 persones amb els braços oberts i hauria
construït una altra ciutat a la vora de la ciutat, si tothom pogués demostrar que no era
només a la ciutat, sinó també la ciutat a través d'alguna cosa introduïda; sí, persones
d'aquest tipus han estat convidats urgentment a venir, sí, i li asseguren tota la
protecció contra i tots els cures del còlera; i fins i tot aquells pobres eren tan
compassius per concedir l'entrada amb la condició que anessin aportar almenys deu
vegades més diners, ja que pensaven a treure el màxim partit. Cada vegada que una
bossa plena s'agitava a la porta, la ciutat va cridar al porter immediatament amb
Goethe: que portarien com a mínim 10 vegades més diners que ells pensaven que
sortien al màxim. Cada vegada que una bossa plena s'agitava a la porta, la ciutat va
cridar al porter immediatament amb Goethe: que portarien com a mínim 10 vegades
més diners que ells pensaven que sortien al màxim. Cada vegada que una bossa plena
s'agitava a la porta, la ciutat va cridar al porter immediatament amb Goethe:
Què sento fora de la porta
Què sona al pont?
Deixeu que la cançó faci ressò a
les orelles
a la sala!
Però només va ser un antic violinista o arpista que va arribar amb la frase:
Vull ficar-me a les portes;
Vull quedar-me quiet i modest;
La mà piadosa donarà menjar
i continuaré;
ella va respondre:
 Busqueu el vell ó
què portarem a la nostra càrrega,
les
altres càrregues!
De fet, l'única raó per al rebuig d'aquesta pobra gent era això, però possiblement el
còlera s'introdueixen per alguns dels rics, i, possiblement, una de les armes
estrangeres podria estar malalta, on la ciutat el cost els hauria tingut llavors, però, No
us costarà cap diners si aquestes persones es passen de fam a la seva mort a casa. Un
hauríeu d'enviar gratuïtament els diners que poguessin haver obtingut aquí. només
llavors de fet es perdria de nou, a saber, que l'habitant de caritat de la ciutat ara podria
tenir encara el mèrit a ells d'una altra manera aquestes pobres persones haurien tret de
l'altra, no insignificant avantatge es va tenir coneixement d'aquesta barrera. En
qualsevol cas, els temps són ara tan dolenta que gairebé no sap com fer un vestit de
seda, portar un trineu i dues boles per setmana a l'hivern; i és bastant dolent que, si es
nega la raó per vint braços, que tenien tot l'hivern per viure, però amb prou feines es
pot negar una vintena part d'una d'aquestes coses dels mateixos; però, encara més, cal
unir-lo; i no es pot culpar a una ciutat, quan en una ocasió en la qual cada un
requereix una urgent necessitat que s'està fent alguna cosa, ara fa alguna cosa en el
que no ve a mínim massa curt. però, encara més, cal unir-lo; i, per tant, no es pot
acusar a una ciutat si, en una ocasió en què tots exigeixen com una necessitat urgent
que alguna cosa es faci, fa alguna cosa, almenys sense descuidar-la. però, encara més,
cal unir-lo; i, per tant, no es pot acusar a una ciutat si, en una ocasió en què tots
exigeixen com una necessitat urgent que alguna cosa es faci, fa alguna cosa, almenys
sense descuidar-la.
I, bàsicament, fins i tot aquelles persones pobres no poden queixar-se de les
injustícies. Tenim grans llibres de lleis; però on hi ha alguna cosa d'un dret sobre el
qual els pobres podrien descansar en les seves calamitats; mentre que no hi ha manca
de lleis sobre com frustrar les seves pràctiques secretes per aprofitar els negocis
honestos en detriment de les persones adinerades. Si una nena pobra és O legalment
amb el seu propi treball i què pot fer el pobre criatura vol ajudar o A través del món,
que pot ser la modista, però que fan que el lloc de la costurera, ferrer, fuster, pagès, o
si és res bé, el soldat podria ser atrapat i castigat; ella es converteix en dissolta ara,
ella és expulsada de la ciutat; i la modista diu: allà veus, El que ve de voler seguir
apreciant i mantenir aquesta mena de dissolt. Però, per descomptat, la modista paga
les seves quotes i és alimentar a la seva esposa i fills; però aquestes pobres criatures
no tenen res a pagar i no tenen marit ni fills: per qui pren una criatura que no té
res; Volen adquirir tot això a través del seu mèrit. Ara espero que aviat lladres i
assassins són ingressos per al govern, que pagaran impostos, però, i es comprometran
a casar-se i procrear el seu gènere, com les tan belles raons per a determinar el govern
per protegir un comerç. Però aconsellaria molt a les sastreries que deixessin que els
sastres de les dames s'ho fessin al testimoni, que els va arrencar de les mans, sense
voler reparar alguna cosa per vosaltres mateixos al testimoni; però, malgrat aquests
senyors galanteria si mateixos, llavors el gos dressierteste, tot i que té les cames i els
peus prou forts per a la caça que prefereixen colpejar i darrere de l'estufa sota del
ventre oblidar tot cortesia quan el pobre cadellet, que sigui S'ha llevat un tros de pa o
rostit, fa un esforç per recuperar-lo d'ell o només s'apropa de forma inapropiada. A
més, els Mamsells poden treballar en secret, en comptes dels treballadors de les
modistes en sales tancades; perquè l'ocupació tractar a aquests senyors a la pobra noia
que se li sembli, quan ells mateixos gaudeixen dels fruits d'ell, i pot així una costosa
fet oficial encara pot caminar al voltant d'ella i la mendicitat. No confio en mi
mateix, segueixi dient alguna cosa a favor dels Sastre-Smith; per no ser declarat
Radoteur al Sachsenzeitung; només consideren el següent suggeriment. Encara s'ha
de cedeixin a una petició al govern les dames sastres tots els seus drets a la confecció
de roba de dona de bona gana, però al seu torn prenen la reclamació privilegi que se li
permeti fer només pantalons i armilles en el futur. Perquè, com és correcte i adequat
per als homes atraure dones, no sé per què el contrari no ha de ser tan correcte i
correcte. Sí, en sentit estricte, com el martell homes i planejadora Sense perjudici del
que el Senyor Déu els ha donat els punys, seria demanar massa a les dones en complir
les agulles només vindicierten, per liderar la mà de l'home primer ha de desaprofitar
el seu poder, mentre que els dits fins de les dones són només agulles articulades, que
fàcilment i de bon grat es fan amistats amb els reals. Almenys en contra de la primera
meitat de la proposta, els sastres de les dones no tindrien res, ja que ells mateixos no
perden res; però si els sastres dels senyors fan queixes, llavors els Mamsells han après
prou dels sastres de les dones com ara manejar aquestes persones; Després de tot, els
sastres dels homes aviat no podran pagar impostos i alimentar a la seva esposa i fills,
i què queda per a l'estat de protegir-los? Almenys en contra de la primera meitat de la
proposta, els sastres de les dones no tindrien res, ja que ells mateixos no perden
res; però si els sastres dels senyors fan queixes, llavors els Mamsells han après prou
dels sastres de les dones com ara manejar aquestes persones; Després de tot, els
sastres dels homes aviat no podran pagar impostos i alimentar a la seva esposa i fills,
i el que queda per a l'estat de protegir-los? Almenys en contra de la primera meitat de
la proposta, els sastres de les dones no tindrien res, ja que ells mateixos no perden
res; però si els sastres dels senyors fan queixes, llavors els Mamsells han après prou
dels sastres de les dones com ara manejar aquestes persones; Després de tot, els
sastres dels cavallers aviat no podran pagar impostos i alimentar a la dona i els nens, i
el que queda per a l'estat de protegir-los?
Cinquè capítol.

Els miracles s'han de prendre, però quan es troba un cap dubte és bloquejar a les
persones l'única manera de mèrit legal, que està obert a ells, que pot comptar el còlera
alguna cosa d'aquesta naturalesa a l'acusació que el còlera, que al cap ia una regadora
articles a tot arreu aussprengt, a partir del qual els grans dels cultius més beneficiosos
d'or per als cultivadors tira prèviament camps gairebé sequedat del comerç i la
indústria, i si es connecten aquí i allà una ampolla ja mig seca fins mèrit, només el tap
d'una ampolla de xampany efervescent S'obté benefici nou. A partir d'aquest curs
guanya es parla poc, mentre es parla molt de la gent que passa a través de les barreres
de la distribució de mercaderies, el que ha portat el còlera amb ells, s'han convertit en
fallida o sense feina - encara que algunes d'aquestes fallides probablement preferiria
estar que s'espera que va fer amb motiu dels guanys de còlera - si, tiri del guany, fins i
tot ajudar a l'altra, el que resulta en la pèrdua, amb valor en els seus vestits -
indiscutiblement no se'ls permet ajudar d'altres maneres d'ajudar a ells - una mena de
rajada d'oques de greix immediatament amb partits quan una rajada magra planteja un
crit de les gelades o la fam; i com en mal estat els grecs rics des dels fora de les cases
i tristes d'aspecte seure dins, netejat i divertit, de manera que també ara el trist de la
cara exterior de molts d'ells només com destruïda amb la paret de la diligència
portada davant una ànima interior bastant riure, de manera que els regals que reben
del còlera, l'alegria i la prosperitat, no ho noteu darrere d'ell i no l'enterreu ni la
begueu. La gent es comporta en absolut en aquest tipus casos sempre a l'inrevés que
les dones de llet que la llet aigua, i donen crema de llet, mentre que la crema real és
no tenir-la amb ells per una mala i una excel·lent cridar a un estat tolerable és sempre
una tolerable i com a molt irònicament, si són realment dolents, parlen d'un estat
excel·lent, en el qual no es pot atreure d'una altra manera s'apliquen la màxima
prudència. A més, les persones que ja estan organitzats per la natura perquè tot i que
expressen els sentiments de dolor i malestar per cridar, però la majoria en silenci a
somriure a si mateix en els sentiments d'un benestar tranquil, i per tant en un sentit de
presentar una violinistes de concert,
La gent pobra per cert poden donar gràcies a Déu que no és una màquina ha arribat
a la terra en lloc de la còlera, per a ells un monstre molt més gran que quan treballava
per al propietari, sense estar subjecte a alimentar-lo, però el treball i el pa al mateix
temps wegfrißt elles i contra la qual ells mateixos no se'ls permet rebel, ara hi ha
demostrat suficientment que les màquines són els veritables cames en què avança cap
a endavant la cultura humana, on pot ser ressentien perquè amb una gran criatura tal
no quan en el camí d'uns milers de persones morts. Això demostra però si més no de
passada, que ara era el seu deure de cercar pel bé de la posteritat aparèixer morts per
la cultura progressiva, en lloc del que no els falta de desig és en general a batre en la
meitat de les seves cames; o també es demostra que mostren que bàsicament tenen
una visió incorrecta de les màquines que són els seus benefactors secrets; que veuen
el benefici que el preferien, no un, per tant, donant-los la present mateix dir, el treball
pren per a ells en lloc de disminuir - el qual pot ser cert en la mesura, és clar, com ho
són ara molt més que treballar, per guanyar tant com abans, ja que ara podrien
treballar a les màquines; sobre el mateix confort que un criminal, que es diu que
volien donar a fer-ho a la guillotina, el qual va a ser decapitat després, ell i el deixa
viure fins que es va portar a l'existència; També és quan un productor aprovat
treballadors que ara caminen al voltant infructuosament per al treball, sens dubte
aquest poble massa estúpida com si només es tingués la prova científica de que, al
final, el treball realment augmentava per a ell. Ella pot estar allà, però no la troba, de
manera que deixa totes les proves que tan paternalment es preocupa per ell, que no es
qüestionen, sinó que destrueix les màquines que li aporten la necessitat real.
Ara també som part de la gent sense escrúpols que no depèn d'uns pocs milers de
vides, on pot causar la humanitat sastres i sabaters no eternes romanen, sobretot el
temps que el sacrifici de centenars de milers de persones per a un lot no amb fins
dignes. Per cada nou plat que trencarà l'evolució de la humanitat, que de nou pot
solament per un espasme dolorós i esprémer a bufar, i la meitat de res si vostè li va
dir a preferir rastreig inactiu en si mateix, el germen de la vida els porta cap a
l'exterior, i només podia en si mateixa si seguia els consells; però volem que només
les persones que han de renunciar als seus sucs dels aliments només per a les flors ós
cultura i fruites per als altres, no prova - i per aquesta altra evidència seria totalment
supèrflua - que han d'estar molt cansat de les nostres idees filantròpiques, i que la
persona que cau en la carn en el camí de la fam, en realitat no tenia dret a caure i fer
simplement per mala voluntat, per inhibir el progrés de la cultura. És cert - per a
aquest exemple, es va posar de nou cap endavant, de manera que només finalment
cansat de disgust - l'art de la impressió pot ara dóna feina a 5.000 persones, en quin
altre tot just 50 transcriptors troben el seu pa; però és només un dels copistes que
estaven caminant en l'aparició de la impremta, cansat del pa, que ara guanyen
compositors, impressors i llibreters tots junts. Ha estat publicat a França en tres
pamflets molt enginyosos, a la fúria de la gent per posar un límit contra les màquines
- seria el que de fet podria haver estat un mitjà més eficaç, preus, més que a
l'escriptor, per distribuir als indigents que ha estat treballant - fins que l'evidència va
demostrar que tots els estands per guanyar per la màquina; i tots els que guanyen per
això han trobat prou prova; i el petit nombre de persones que volien destruir el nivell
de la màquina, fins i tot per convèncer, simplement seguiria sent necessària l'addició
de la prova que 3 monedes de deu centaus de salari del dia, més de 10 penics del dia:
no només en aquesta prova les persones que no estaven directament interessats a
distribuir els preus, sens dubte es considerava superflu; per la qual cosa un és en cada
cas una i altra vegada a l'única prova que ha demostrat ser eficaç,
Pel que fa al còlera, a diferència de les màquines egoistes, només comporta
avantatges directes i generals en termes d'adquisició. Com ja s'ha indicat, ha donat un
gir gairebé sense precedents a diverses branques de comerç; i com dubtós si el còlera
es propaga per productes pot ser, la veritat és que els productes són excel·lents
propagat pel còlera per la necessitat d'adjuntar el seu nom com esbiaixar abans de
qualsevol producte que ells quan s'ordena ni tan sols s'ha assegut tan dur per fer
alhora a la superfície, una actuació que està tan acceptat que aviat serà la paraula del
còlera és simplement acaba de trobar així que abans que el nom de cada un dels
productes bàsics, com la paraula del senyor abans del nom de cada persona. Així que
teniu xocolata de còlera, llaminadures, licors, vendes, samarretes, mitges, Barrets,
pals, valsos, i no tots. Per descomptat, tots aquests articles no ajuden contra el
còlera; sinó que, bàsicament, no hauria, però el còlera és continuar per ajudar a ells, i
sempre que encara no tenen manament: "No prendràs el nom del còlera" és la culpa a
ningú pel que si salta a voluntat, per obligar a alguns d'ells perquè pugui, no es vagi
lluny d'una vaca lletera tant a soles amb una galleda buit. Interessant, però serà un
terreny comú una vegada que el còlera les seves formes van ser, a continuació, la
rapidesa amb què les etiquetes de còlera enderrocaré de tots els articles, per la qual
cosa si no més del mateix sospitós una relació amb ell; per exemple, com amb la
invasió d'un conquistador estranger, sempre que estigui present, tots els periòdics i
racons del carrer amb el seu nom,
 No vull ser parant pel Gewinnsten que han llançat els comerciants i pastissers
aquests productes, ni en el que la intel·ligència fulles, mitjançant una notificació
d'articles de còlera i llibres, advocats i notaris per codicille i testaments, els fabricants
de paper a través del paper a les targetes de còlera, passaports de salut i les
regulacions governamentals paletes i fusters han obtingut mitjançant la construcció
de cases de còlera, soldats de l'assistència financera per Präservation contra el còlera,
i les infermeres per la pròpia còlera; - una altra ploma que la meva pertany a un
merescut que es va celebrar recentment per un festival de la collita conjunta per
descriure aquestes benediccions que el còlera tan injuriada ha vessat del seu
cornucòpia al país, i. Només per exemple, vull que el Revenüen el qual els
farmacèutics, Els farmacèutics i els metges es refereixen a ella, discuteixen alguna
cosa amb més detall. De fet, era hora que aquestes persones ajudessin.
Sisè capítol.

Els bells moments que creuen no són més, on fins i tot cada escorça de l'arrel, cada
pedra de l'aparença besonderm, les dents, el greix i la femta de cada animal barg
pròpia força de la natura, on els pastors i botxí amb els seus agents compostes
pintoresques encara van gaudir de la confiança que Des de llavors, els metges han
intentat disputar-los amb tanta artesania. En aquells temps fluïa en qualsevol farmàcia
Representar una font de curació per tornar el flux d'or; però atès que la naturalesa no
té la força, sinó que simplement encara obeeix forces es divideixen en una pols solt
nuclear des de l'arbre, la pedra i la flor, un té dificultats per enganxats junts de nou a
través de la Richter'sche Attractionsgesetz, ja podrit en cas contrari es va pesar amb
or arrel de ginseng, no buscada i oblidar com el cos d'un antic poderosos herois, en el
quadre i, finalment, s'expulsa a, per esborrar fardells pesats Hollundertees filistees
que encara pesa massa lleuger per al coure triple del quadrat; i la mare unicorn i dents
de tauró de l'ex miraculós, màgic d'or més atractiu depèn només de com banderes de
pol·linització i escuts d'armes en una ruïna, com monuments de la bellaTempi
passati around.
La descomposició dels comerciants materials és compartida i superada pels
farmacèutics. Amb creixent ira, han vist que el sistema d'homeopatia floreix; i encara
que no estan cansats de provar els metges a l'aposta que l Trillionteil que de fet ni
amb els seus dos ulls, les escales, s'adonen encara sent amb els seus dits, la mà del
morter, però, amb el nas, la rèplica pot olorar, res és - encara que per descomptat la
terra, que no Trillionteil el món, i el farmacèutic demostrativa que no Trillionteil la
terra, i l'esperit demostrativa en el farmacèutic que encara no és una Trillionteil la
seva massa, res serà - que encara tenen en el naufragi imminent seu negoci l'últim
Bret, el privilegi, fins i tot per dispensar almenys aquesta res, va afirmar amb esforç
convulsiu. Però la veritat només els resulta palpable que, en cas que no hi hagi res,
fins i tot el farmacèutic ha perdut el seu dret. Tot i que encara pot pagar l'esforç; però
si l'apotecari ha de viure els salaris del seu treball, ho veu comprendrà que no se sent
millor que cap altra persona. Un impost sobre el greix és el que necessita, i el que ara
demana a Déu, al govern ia tot el món que vulgui escoltar-ho o no.
 Veritablement, no sense pietat, he pogut llegir les queixes dels farmacèutics sobre
la seva condició actual, per la qual cosa els recomano que creïn una nova revista en la
qual cada un de nosaltres estableixi les seves reclamacions sobre l'impost, fins i tot si
desitgi que, després d'haver crescut fins a cert punt, enviaria un exemplar, juntament
amb alguns exemplars dels farmacèutics més prims, al govern. Atès que, com fins
ara, sempre es diria el mateix que l'altre en les revistes, per resumir-lo, també podria
haver-hi una norma, el lament de la concertació seria finalment valorat pel govern
com la veu dels temps, mentre que els individus a perdre sense efecte les seves
energies, a desenvolupar les mateixes proves una i altra vegada pels innovadors, que
és possible sota les circumstàncies existents ja no, el seu 100 o 50 per
cent. guanyar. En va cada un espera no només qualsevol conjunt, sinó també
qualsevol rèplica trencada i el gresol del seu laboratori per la seva part del govern,
tota planta que es podria ell no li pagarà qualsevol recepta que ja no es prescriu
qualsevol mitjà, qualsevol el te, el pacient compra va mantenir amb ell en el
farmacèutic, cada nova farmàcia que competeix amb la seva, receptes
desesperadament curts i el principi nihilista de homeòpates 331 / 3 per cent. Rabbat,
que exigeix a les institucions pobres, els costos de la seva pròpia educació, per arribar
a l'alçada de l'art, també algunes d'aquestes coses dues vegades abans; en va ell treu
de tots aquests enfocaments la conclusió que només un augment de l'impost és capaç
d'evitar la ruïna dels farmacèutics, dels quals ha adjuntat una descripció amb colors
pintorescs; el govern té orelles sordes.
Passa que fins i tot els amics del farmacèutic, els metges, però el seu principi, poc
té res a compartir durant algun temps d'actuar de bona fe en contra d'ells i s'utilitza
per a la malaltia en un ordre més simples de la vida, de manera que els farmacèutics
van decidir en alguns llocs no deixar que els metges prescriuen els regals habituals de
Nadal. I amb raó, perquè el metge vol batre per part dels malalts, de manera que
només pot realitzar pagat per ells. Estic molt sorprès que els farmacèutics que, no
obstant això, en cas contrari penetren tant en el govern per protegir els seus drets, no
exigeixen que l'única altra cosa sagrada pel costum i l'ús consideració col·legial de
metges, afegir una certa bonificació als boticaris per a cada prescripció sobre el
nombre i la quantitat dels fons realment necessaris per al pacient, ara que alguns ho
descuiden, se'ls fa la llei, però el pacient no es molesta. per deixar-se abocar tota la
medicina; ja que res és més comú que el que un pacient necessita el metge per anys,
però no la seva medicina, que sol ser només com a mitjà del metge per plagar-lo; es
veu; Per tant, fins i tot quan es prescriu el mateix, no cal considerar-la massa
considerada. per abocar tota la medicina; ja que, al cap ia la fi, res és més comú que
el que un pacient necessita al metge durant anys, però no la seva medicina, que sol
ser només com a mètode del metge per plagar-lo; es veu; Per tant, fins i tot quan es
prescriu el mateix, no cal considerar-la massa considerada. per abocar tota la
medicina; ja que res és més comú que el que un pacient necessita el metge per anys,
però no la seva medicina, que sol ser només com a mitjà del metge per plagar-lo; es
veu; Per tant, fins i tot quan es prescriu el mateix, no cal considerar-la massa
considerada.
 de manera estranya, és a dir, amb totes les adversitats, el que els farmacèutics es
queixen, però tot i així molts homes rics i rics entre ells, i el preu de les farmàcies
està augmentant cada vegada més, si en realitat va augmentar en diverses d'aquí a uns
pocs anys a partir de simple en tres ocasions; tot i que encara recentment en el seu
assaig d'un farmacèutic, que conté, com de costum moltes coses belles que fan servir
l'impost, els germans cavallers tenen molt amable exhort senten, però no per tirar
tants diners per a una cosa tan insignificant quan una farmàcia és ara.
Almenys els metges són els pitjors. Encara que el fons on viu no ha disminuït; al
contrari, mentre encara hi ha una sola salut que aviat serà tan rara com la Dronte, la
quantitat de gèneres i espècies de malalties augmenta anualment; No és una nova
planta del sistema que no pas la malaltia, contra la qual serveix com a específica; i en
aquest moment la Botànica en aquest aspecte poc més endavant, però, és d'esperar ja
que qualsevol planta existent immòbil mentre tota malaltia pot suportar quan es
barreja amb altres altres llavors només els vells generats a partir del qual ells
mateixos van originar que posteriorment l'home petit formarà un ram de flors de
molta més malaltia que les grans terres que poden tenir sobre plantes reals. De fet, ia
proporcionar les flores que han estat creades per les malalties dels ulls, estómac, cor,
etc., les flores de moltes ciutats en la riquesa res després, i durant viure més de 500
insectes al voltant del roure majestuós, rosegar en cada full de Persones almenys
tantes malalties. Que això no és sorprenent, ja que cada etapa es basa en la torre de
Babilònia de la nostra cultura intel·lectual només de la runa del cos esquinçat, i
significa que vostè ha d'aplicar ara a ensenyar a la gent el més ràpid saviesa que la
Per suportar la competència amb els altres, menjar-se el cos tan ràpid com li llegeix el
llenç i el paper, que només es pot conservar si guarda lentament la seva blancor a la
naturalesa. Sí, l'home ja està podrido, mentre encara està assegut al tronc, perquè el
propi tronc és mandrós a l'interior; el metge el porta al món i fora del món, i amb la
primera recepta que li dóna al nen, es prescriu a si mateix per tota la vida. De fet, qui
vol posar el nen tendre en mans crues de la natura? No és l'estat adequat del mateix
que l'home només necessita, una línia entre el massa càlid i massa fred, massa humit i
sec, sensible i ventós gairebé sense amplada entre dos abismes, la dreta i l'esquerra La
destrucció amenaça, dibuixa. Però qui més pot conduir amb seguretat la mula de salut
entre ells que el metge que coneix els seus capritxos i sap com controlar-la; en el qual
un altre port sortirà de l'aire del mar aeri,Per desterrar els familiaris alcohòlics a
l'ampolla i presentar fins i tot les seves virtuts crues per a nosaltres transformades
artísticament. Anem a sortir de l'aire de l'habitació estancada, ens ensenyeu amb calç
clorat i vinagre per fumar; en lloc de sol manera que ens presentés una camisa
flanellenes i amb una ampolla d'estómac vigoritzant elixir du ersparst ens posem drets
i sortir a on cada brisa un enemic ocult que amenacen a la salut de la cadira de
passeig de la taula.
No obstant això, la gent només malaltissos, es recomanen aquests agents i aquests
ni tan sols els metges probablement, de vegades pot gaudir de l'aire lliure, però no a
voluntat i plaer: perquè la naturalesa obté només per la prescripció del metge al rang
d'una recepta i pot llavors amb seguretat en porcions agradables; encara que en aquest
cas, la mateixa, és en general entre tres franel·la vegades, que envolta el cos, penjant
medicament que es pren massa frugal que ja s'absorbeix a la boca i la gola a l'aire
lliure sense venir a aquest si mateixos. Completament permeten alguns metges en
negreta gaudir de l'aire lliure, fins i tot gairebé sense restricció, només amb la
Anempfehlung, si una vegada per independitzar el mateix una altra vegada quan no
haurien de tolerar, i quan es pren massa d'ell, per eliminar-los per una suor; Però el
que l'home és saludable ara i per tant pot ser el seu gaudi de la natura sense ser presa
pel metge a càrrec del seu cos, queda en silenci? Cada persona té ara la seva malaltia
amb cossos que la major part ha anat per unes setmanes o mesos, un cop del seu cos,
només per prendre una nova frescor en el seu lloc o que canvia només de tant en tant
l'apartament en el mateix cos, tos, l'altre Fred, el tercer mal de cap, el quart mal de
queixal, les cinquen glàndules, el sisè tots junts; , Per no parlar de la borsa de sucre
plena de berrugues, durícies, dits i els dits que tot segueix aplicant al costat de la
placa de la malaltia principal per al metge; que no s'ha de dir, em trobo a faltar alguna
cosa quan un està malalt, però quan un és sa.
En qualsevol cas, no hi ha manca de material d'ocupació i mèrits per als metges
d'aquesta manera; però el cultiu més fèrtil pot ser suficient per als llagosta? El
nombre d'aquells que volen ajudar a la humanitat dels seus mals ha augmentat tant
que ara no hi ha necessitat d'ajudar i l'ajuda ara necessita ajuda. Cal esperar que, més
el nombre de metges augmentaria, més si la disminució de les malalties, i com més
s'hauria enlairat, més tard seria el nombre de metges per alleujar l'esquena; sinó tot el
contrari, el nombre de malalties amb el nombre de metges ha augmentat i el nombre
de metges és posteriorment de nou en el nombre de malalties superat, de manera que
ara molts metges són els únics que no tenen la malaltia, d, h. per curar. és les
malalties que se sap ja per endavant esperat d'ells i un cop per casualitat febre nasal
en l'hivern i la febre intermitent, no s'han materialitzat a la primavera, que seria tan
dolent per als metges que per als productors si erfröre el vi un cop; i els metges de les
dones sentin el seu sou setmanal. Aquestes malalties pertanyen a una necessitat
pura; però fins i tot aquí ja no són suficients. L'hospital vomitant cada any com un
cavall de Troia, un nou número de joves herois que es cremen amb el desig de
competir amb la primera malaltia; però el que necessita és sovint costa una mica, per
fer una, ja que ja estan totes preses dels antics herois en la boira, i el temps és sovint
un jove metge ha primer erbschleichend passeig per un camp comú, sens dubte, el seu
cos jeia mans quan es posa malalt.
Que ara es pot negar que el còlera aquesta difícil situació comuna de Druggists,
farmacèutics i remeis mèdics d'una manera insuperable? Cada farmacèutic es
produeix ara amb respecte a la seva caixa de bàlsam de llimona i te de menta, herbes
d'una altra manera menyspreats; sí, una caixa d'alcanfor i una caixa de diners ara són
coses idèntiques per a ell. En cas contrari, va viure cuidant algunes farmàcies; però
ara no només per les cases, però cada un té la seva farmàcia, la que hagi de realitzar, i
la calç clorada, oli d'melaleuca, oli de trementina, el vinagre, cantàrides, l'all, la
mostassa, el pebre, l'angèlica, que va portar una altra cosa més que a l'ull augmenta
l'efusió del sac lacrimal , ara serveixi al farmacèutic com a molts estimulants, moure
sacs de diners estrangers a una més abundant secreció, amb la seva butxaca com a
mocador, agafa les llàgrimes d'or i plata. Totes les mossegades, menjar o irritant, ara
es llança pels farmacèutics contra el còlera; el joc noble va amb orgull pel mig; Però
dels conills, que tenen por d'ella, el farmacèutic pot encara comprar un abric d'hivern
bonic, i ell es porta bé amb un metge que això algun compon de les arrels avergonyit
i llavors que s'han deixat rere seu com un encarregat de la botiga, una recepta i aquest
remei infalible contra el còlera, que ningú ha pres fins ara, ha mort (per romandre
fidel a la veritat, es necessita que ningú que donar abans) es recomana, no és la
mercaderia, però el farmacèutic aviat se avergonyir sobre els béns i ell ho reconeixerà
Els farmacèutics, persones que aprecien el mèrit, també s'han tornat gelosos dels
farmacèutics i han donat a conèixer que volien fer-se càrrec del mèrit d'aquestes
persones per desinterès i per al benefici de patir la humanitat en el futur. Sols el seu
càmfora i el vinagre són el veritable camufre i veritable vinagre, i de fet, d'altra
manera, els boticarios no podrien pagar-lo de manera tan barata, només comprenen el
difícil art de tallar entre ells i no poden Observar durant molt de temps que la gent
només va gastar en benefici de les seves bosses que no podien comptar amb ells, ja
que aquests remeis no es van aturar durant un temps en una farmàcia, quan van
assumir per primera vegada la seva eficàcia mèdica. i molt menys a través de les
mans astutas d'un farmacèutic, que sovint sap com fer alguna cosa molt diferent del
que es feien originalment. Tanmateix, els farmacèutics també fan els seus propis
recursos que s'oposen de manera significativa a les regles del seu art, per
exemple. Per exemple, el dels jueus Writznicker; però certament això només passa
amb la repugnància teòrica més gran, i només perquè aporta diners.
Tanmateix, els farmacèutics podrien almenys atorgar als boticarios el seu mèrit; Per
tant, ells no poden menysprear: perquè moltes persones creuen que de totes maneres
la càmfora el farmacèutic ajuda a més de càmfora el farmacèutic, i que per preparar el
vinagre dels quatre lladres basat en artificis adeptischen secret al qual pertany un anys
d'estudi farmacèutica; Així que sempre mantenen els seus clients, i no només tots els
malalts, sinó totes les persones sanes, ja que molt més que el còlera requereix la por
al còlera. No obstant això, em temo que la reunió de tants agents, és com anar a la
recopilació de gran aprenentatge: l'acadèmic ve una vegada que s'aplica en el cas, que
no coneix la velocitat a la qual idea que el primer atac i com ràpidament prou, a la
qual finalment decideix sortir de l'altra, ja que sempre està ple en l'altra, i, finalment,
els vents de fins a un sota les pesades llits dels seus hemisferis cerebrals fora,
l'assumpte fa molt de temps ha sorgit; si, d'altra banda, algú té només una idea nua en
el cervell buit, d'altra banda, ella salta i agarra com un gat àgil. Així, l'home entre els
molts vol dir que ell té a la casa serà molt pitjor que el cavall conegut entre els seus
dos bressols completes, i quant de temps fa que en general les pitjors selecciona
l'hora de triar entre molts candidats per a res de bo contra l'altre a la part posterior,
probablement després de la captura més ineficaç, després d'això, fins i tot el temps
s'acaba fins i tot pel millor, Per desgràcia, tot al mateix temps el pacient no pot
utilitzar-lo. Potser ell té la seva mala sort de guix a l'estómac i encara està en les
mateixes sobres, liniments, sinapismes, ampolles, sacs de farina, coixins d'herbes,
Salzwasserkompressen, sangoneres, ventoses, moxibustió, cendres calentes, raspalls,
alcohol abzubrennenden, Tropfbad, cauterium actual i potencial, Pedres calentes,
bosses d'aigua calenta i aplicar sobre tots els llits infinites, és a dir, liniments i sobres,
de la quantitat de recursos, perquè no els Jueus Writznicker, en què 200 persones
només dos que l'amfitrió Jassy'schen en què van morir ningú , L'Esperit Marcial i la
trementina, dels quals Hahnemann i el Dr. Med. Dürr han promès que no moriria, i
distribuiria una infinitat d'altres suprem remei, que, en conjunt, el còlera 999
vegades; però quantes zones estómac ha de tenir una persona per a tota aplicar-lo, i
com instal·lar-lo, quan l'home seguia sent al mateix temps també ha de seure al
bany! És una vergonya tant quan es pensa en els mitjans que el pacient ha de posar a
l'estómac; tot i que és més fàcil alternar aquí, quan l'estómac només comença a
expulsar-se un a un. No n'hi ha prou, fins i tot quan es respira, se li deixa l'elecció de
si vol inhalar gasos de diòxid de carboni, Stickstoffoxydulgas, gasos d'oxigen, gas
clor, neblina de càmfora o àcid acètic. Amb tot això o els materials, una persona, a
qui li agrada la seva vida, ara ha de cuidar-se amb antelació, perquè després no falti.
Per tant, es pot veure que fins i tot el farmacèutic, al qual el metge sempre es
refereix a l'obtenció d'aquests remeis, no té motius per queixar-se del còlera. Però fins
i tot el propi metge no se'n va amb les mans buides; i segar el còlera al seu voltant és
bàsicament la seva collita. Encara que sembla que, en el cas d'una malaltia que no
aixequi a un home en poques hores, no es pot obtenir molt per al metge, perquè
quantes prescripcions pot escriure durant el temps? Sovint, el pacient avança al
metge, no importa quant mira, i ja ho ha fet abans que el metge encara pugui
apressar-se i escriure-li el seu passaport; per la qual cosa no només rep els honoraris
actuals, sinó també tots els futurs que podrien haver obtingut en les malalties
posteriors del pacient. No es pot negar És una llàstima que el còlera consideri tan poc
el metge que ja balla amb el pacient a l'altra porta, quan el metge creu que acaba
d'entrar a la primera porta d'una visita determinada i la seva manera vol oferir la
primera ampolla com a aperitiu. Per al còlera no se sap que cada malaltia té almenys
cinc etapes, i que no serà admesa en un compendi patològic si, en lloc de fer el curs
prescrit, és amb laStage prodromorumigual a la cimera, en alemany cau a la casa amb
la porta. per descomptat, més recentment, els metges han notat el mal hàbit de còlera
i maltractar una persona malalta, i se senten part d'ella a ell, simplement terrible, de
manera que el vòmit és ara pitjor que els crims. A través d'aquesta ràpida eficàcia,
poden substituir en molts casos, el que està passant en la durada de la mateixa, i si el
còlera mai pot ser igual als beneficis d'una anualitat fixa que proporcionen tantes
malalties cròniques presents, però també ho és l'altre, tenir en compte que aquest
capital malalts només com una sola, any rere any, uns arbres fruiters de peu, mentre
que els pacients de còlera cauen tan abundants com el mannà del cel, de manera que
tots els metges que els altres ploraven al desert perquè l'aliment del cel, poden tenir
prou. De fet, alguns, qui d'una altra manera es va veure ocupat tot el dia pels carrers,
visitant els pacients no tant, ja que, com Weiland, el savi Diógenes en va busca
persones, ara un hospital complet a la seva disposició. El còlera, a més a més, té
l'avantatge per al metge que, si bé no es pot demanar al metge per a les altres
malalties i, en conseqüència, no se'ls pot recompensar abans que hi hagi, ja que no se
sap si i per a què vindran, en contra El còlera molt abans que vingui es registri, de
manera que tothom vol saber per endavant com ha de comportar-se contra ells. És
molt senzill i fàcil d'entendre quan sent: ser moderat, valent i portar una franja de
franel.les si no pots guanyar les dues primeres coses sobre tu o fins i tot de
passada; també s'han escrit 100 metges en més de 100 escrits; però qui consideraria
que aquest consell era vàlid si no el pagava per primera vegada a un metge i que tenia
el seu canvi de salut amb la seva signatura a les seves mans; perquè les coses no
valen tant com valen, valen tant com costen, i els metges mateixos insisteixen a
defensar la creença en la medicina paga.
De fet, allò que no s'ha escrit sobre l'ús no autoritzat dels remeis casolans, que són
tantes maneres secretes en què el pacient evita el deure que ha de pagar al metge en el
camí cap a la salut; perquè, malgrat estar malalt però no saludable, tothom està
permès com li agrada; només el metge té dret a reimprimir-lo i la seva
família. Gairebé tothom té dret a caure en el vici i la bogeria a voluntat, però només a
través de l'ajudant pot tornar a una vida millor, independentment de si ell mateix se
sent així o d'una altra manera. Quin pacient va entendre bé l'art en si, els mitjans que
ara sols i sense cru en l'organització refinada de l'home ja no ajuden, així que en
petits esquadrons, amb l'oficial, per donar la REZIPE a la part superior, que marxa
crida contra l'avanç de la malaltia. De fet, s'estremeix quan es llegeix en els escrits
mèdics dels danys causats per l'auto-tractament dels malalts que s'ha fet amb remeis
casolans. Un troba en ella res més que els casos d'erupcions suprimides, picor tornar
conegut per Rose i gota, la sífilis incurable que s'han convertit. Dels casos, però, on
un simple remei casolà hauria ajudat, després que els metges estaven des de fa anys la
malaltia perseguit a tots els racons del cos amb l'ampolla, dels casos en què els
pacients van morir de la medicina racional irracional, a la negligència o errors en la
preparació en farmàcies seria, no trobareu res en aquests llibres; per tant, aquests
casos no es produeixen necessàriament. De fet, s'estremeix quan es llegeix en els
escrits mèdics dels danys causats per l'auto-tractament dels malalts que s'ha fet amb
remeis casolans. Un troba en ella res més que els casos d'erupcions suprimides, picor
tornar conegut per Rose i gota, la sífilis incurable que s'han convertit. Dels casos,
però, on un simple remei casolà hauria ajudat, després que els metges estaven des de
fa anys la malaltia perseguit a tots els racons del cos amb l'ampolla, dels casos en què
els pacients van morir de la medicina racional irracional, a la negligència o errors en
la preparació en farmàcies seria, no trobareu res en aquests llibres; per tant, aquests
casos no es produeixen necessàriament. De fet, s'estremeix quan es llegeix en els
escrits mèdics dels danys causats per l'auto-tractament dels malalts que s'ha fet amb
remeis casolans. Un troba en ella res més que els casos d'erupcions suprimides, picor
tornar conegut per Rose i gota, la sífilis incurable que s'han convertit. Dels casos,
però, on un simple remei casolà hauria ajudat, després que els metges estaven des de
fa anys la malaltia perseguit a tots els racons del cos amb l'ampolla, dels casos en què
els pacients van morir de la medicina racional irracional, a la negligència o errors en
la preparació en farmàcies seria, no trobareu res en aquests llibres; per tant, aquests
casos no es produeixen necessàriament. Un troba en ella res més que els casos
d'erupcions suprimides, picor tornar conegut per Rose i gota, la sífilis incurable que
s'han convertit. Dels casos, però, on un simple remei casolà hauria ajudat, després
que els metges estaven des de fa anys la malaltia perseguit a tots els racons del cos
amb l'ampolla, dels casos en què els pacients van morir de la medicina racional
irracional, a la negligència o errors en la preparació en farmàcies seria, no trobareu
res en aquests llibres; per tant, aquests casos no es produeixen necessàriament. Un
troba en ella res més que els casos d'erupcions suprimides, picor tornar conegut per
Rose i gota, la sífilis incurable que s'han convertit. Dels casos, però, on un simple
remei casolà hauria ajudat, després que els metges estaven des de fa anys la malaltia
perseguit a tots els racons del cos amb l'ampolla, dels casos en què els pacients van
morir de la medicina racional irracional, a la negligència o errors en la preparació en
farmàcies seria, no trobareu res en aquests llibres; per tant, aquests casos no es
produeixen necessàriament. On és el pacient hauria mort de la medicina racional
irracional, a la negligència o errors en la preparació de les farmàcies, no hi ha res en
aquests llibres; per tant, aquests casos no es produeixen necessàriament. On és el
pacient hauria mort de la medicina racional irracional, a la negligència o errors en la
preparació de les farmàcies, no hi ha res en aquests llibres; per tant, aquests casos no
es produeixen necessàriament.
Si la forma també és realment molts, la vista, que el metge era prescindible en
còlera perquè després de gairebé totes les persones de notícies pot ser saludable en el
primer període de la malaltia sense l'ajuda del metge quan beuen un parell de tasses
de te calent; però mor en el passat per les seves pròpies confessions dels metges, el
pacient, el metge pot fregar, cremades o apagar tot el que vol, per la qual cosa s'ha de
tenir en compte que fins i tot la mateixa opinió molts d'ells també de la majoria
d'altres malalties; pel que si vostè sinó per a totes les altres malalties requereix que el
metge i pagat, el còlera és també no és una excepció.
Setè capítol.

A més dels avantatges econòmics no considerables que els metges poden derivar
del còlera, el benefici que la seva reputació i la seva ciència probablement rebran com
a resultat no és menys notable. En l'habilitat de prestidigitació més gran del metge,
l'un i patchwork seu art davant els ulls del pacient per tirar sempre de manera que
aparegui com una bella túnica cerimonial conjunt, que tot just es pot evitar en altres
malalties en el diagnòstic de la mateixa freqüència brillar a través de les pells a
deixeu-vos avergonyir-vos. El metge més instruït amb el seu sistema és com perquè
en general un Fleckausmacher que ell mateix té un punt a l'ull i el vestit que portar
per eliminar una taca, torna amb un segon, perquè només va veure el seu lloc en el
lleixiu i aguda tractada. Pot ser que hagués estat buscant una malaltia durant un any
sota totes les regles de les arts i podria haver obtingut la màxima reputació en la
curació si només hi hagués estat. Tot i que el pacient pot mantenir allunyat al metge
gehends per a un estudiant de criatures intel·ligents, i està més inclinat a creure en la
seva pròpia naturalesa havia confós la malaltia de conèixer la saviesa del metge que
ha fet tantes discussions après amb ell; simplement deixa que el segon doctor arribi
per fi, perquè pensa que el primer no té sort; que, al meu entendre, és igual que si
algú creu que el seu sabater no té sort perquè fa botes inapropiades per a ell. Però ara
només es trenca el primer coll de metge.
Hi ha el segon, amb les receptes del primer a la mà; No diu res, és clar; prohibir,
això seria contra tot respecte col·legial; es troba amb només uns pocs hm Hms amb
que només mou el cap, s'encongeix més que les seves espatlles, deixa al descobert les
receptes amb una cara burleta de nou, deixant l'ampolla a un costat, i prescriu per a
això un pols, i perquè ho va fer finalment cal dir alguna cosa per justificar la seva nou
tractament, s'aclareix la gola deu vegades abans quan no va poder aconseguir que la
primera bungler un ignorant es dirigeix als malalts que per la seva mala gestió de la
mesura en què la raó que fins i tot ell es va molestar haureu de tornar-lo només a
l'antic punt de vista. Per descomptat que tampoc no surt amb ell; sinó una dotzena de
frases, com ara: " que no és gens sorprenent, ja que sempre es transforma amb les
pocions màgiques de la primera; fins i tot si una dotzena de metges també estan en el
mateix llit, és apostar a què s'acaba de fer tants diagnòstics diferents de la malaltia, de
manera que la sentència Leibnitzische, mai serà de dues coses al món entre si
perfectament igual, millor res tal com ho expliquen les opinions dels metges sobre la
mateixa malaltia. Encara més, tot i que això passa molt sovint que un metge ja li ha
donat un sens fi d'agents de malaltia abans que es va produir només amb ells
mateixos sobre la malaltia de Reine pels mitjans inicialment com una mena de
reactius químics en lloc de reconèixer que de deixar la malaltia necessita i, per
descomptat, perquè ell com un líquid a assajar en aquest cas pot no en porcions però
la gent ha de tot fos en un després de l'altre, més recentment una barreja obtinguda, el
que seria capaç de sortir hi ha Déu per comprovar cada un amb un reactiu especial,
però. Mai com una malaltia en el cos d'un animal en una fusta fosca i el metge en
general un caçador en el tir fins ben entrat el bosc abans que ell només sap on infectat
l'animal, i per tant sense dubte molts animals innocents en el seu lloc pot colpejar. O
l'animal s'escapa, si es trobava a les rodalies, a un altre lloc del bosc, per continuar
allí el seu Ravagen; llavors el caçador diu amb orgull: he expulsat al monstre; o, si és
valent, es veu atrapat pel soroll pel lloc mateix; llavors el caçador diu amb orgull una
altra vegada: ho sabia immediatament,
En el còlera, però, el metge i té totes aquestes activitats no cal per estar amb la
diagnòstica igual en pau per satisfer realment el correcte, causa que els seus
símptomes són massa evidents, fins i tot, d'altra banda, fins a un cec si tan sols sap
que Totes les parets que l'envolten són verdes, sens dubte a prioriEs pot diagnosticar
el color de cada punt. Només la distinció d'haver de tractar amb el dolent natiu o el
veritable noble còlera de l'Índia oriental de vegades pot causar problemes; No obstant
això, com es pot veure el castor locals sempre de forma individual primer, i el segon
com el desconegut s'instal·la sempre iguals en massa, de manera que és suficient per
explicar els primers casos individuals sempre per al còlera local o esporàdica, i
només, si es produeix en massa, les mesures contra l'Índia de l'Est per entrar. També
he utilitzat aquesta funció a tot arreu; però seria desitjable, per a una major exactitud,
determinar formalment el nombre de pacients que pertanyen al concepte de còlera
índia oriental, perquè en algunes ciutats sembla haver demanat una mica
massa. Tanmateix, no hi ha manca d'altres trets distintius, de fet, si es llegeix les
descripcions del còlera asiàtic i natiu, no es pot enganyar a si mateix sobre les seves
diferències; però ambdues són algunes germanes tendres, de manera que ells
mateixos ni tan sols saben què hi ha entre ells i el meu, i per tant sovint confonen els
seus símptomes en la naturalesa. Els metges també ho han notat, i la pràctica en la
qual sempre els ha preservat ha afinat encara el diagnòstic que fins i tot saben
distingir els dos tipus de còlera per similituds: per a un no condueix amb el primer
Casos de còlera esporàdics, per demostrar que són que el difunt era en general un
ancià borratxo i un home dissolt, i immediatament va despertar la malaltia per
corrupció estomacal; i no dóna lloc a més tard per reiterada confirmació però
l'audiència en la còlera de les Índies Orientals mateix una altra vegada en que
majoritàriament només els borratxos i la gent dissoluta moren o que és causat
directament per errors en la dieta?
El còlera sap prou que no pot enganyar fàcilment l'enteniment intel·ligent dels
metges i, per tant, en un primer moment intenta escapolir-se de tot tipus de disfresses
i passaports falsos. Ell diu, si els deté: "sóc un impacte innocent". - Va passar! diu el
metge responsable; - El següent ve: "Jo sóc un vell fetge i mal d'estómac i ja he donat
a alguns metges alguna cosa per guanyar, no voldràs fer-me entrar a la meva casa de
còlera en els meus vells temps". - Preserveu, diu el metge, la nostra instrucció es
limita a la prostituta jove abandonada, el còlera; - arriba la tercera, una mica de purga
i purga, i amb una bona fisonomia; ara l'examinen bruscament: "Oh, diu ella, per
descomptat, veig, per desgràcia, el corredor de les Índies Orientals país alguna cosa
similar; però, senyors, el meu cognom és molt diferent; ! Jo sóc de la vella alemanya
diarrea família i vòmits, que ells ja saben molt "- És cert, diu l'un i l'altre, tinc el plaer
d'estar al corrent d'aquesta família respectable - que també succeeix en fi tots els
casos de còlera escapar-igual que amb arma oculta sota l'aparença d'un altre nom de
la malaltia, fins que són prou on de cop i volta es bufa alarma i, al revés, en lloc de
totes les altres malalties que van descoratjar pell com en una fortalesa conquerida, es
veu casos de còlera sobtadament més fort ara començar la matança audaçment. a
partir d'ara, però el metge està fora de perill de tots els problemes de diagnòstic, i tots
els poders de la ment,
Aquí troba el nou avantatge que l'ocurrència immensament freqüent de còlera li
permet estudiar la malaltia de manera adequada i buscar els recursos més adequats
per a això; i de fet, si no ho fem sobre la naturalesa i el tractament de la mateixa s'han
de posar d'acord amb aquests casos innombrables de còlera, el curt temps i una petita
habitació plena de gent en un sol, segurament ens desesperació adequat que nosaltres
en qualsevol malaltia es produiria en el camí fins ara entrat; Almenys
matemàticament, es podria demostrar que, en cinquanta mil anys, no ho hem fet
realitat en les altres malalties que només ocorren ocasionalment, aquí i allà, en
períodes provisionals. Ara sembla que el còlera ha estat enviat pel Déu de la
curació, ordre en aquest sentit, un nou curs amb la medicina des de l'inici fins al cap
de Jacotot'schen mètode que es repeteix fins al cansament una paraula anunci i
analitzada abans de procedir a la segona per començar, que podria desarrelats de la
seva dispersió i operar una cosa a fons aprendre. De fet, en la majoria de les malalties
diferents i canviants que prevalen al món, en cas contrari, tots els pacients van pagar
en va per l'aprenentatge del metge, si no pel que estava fent. B. havia après d'un cas
important de malaltia cardíaca o de reblaniment del cervell, que no s'ha de perdre, ara
la propera malaltia que va afectar el va declarar per la malaltia cardíaca o
Gehirnerweichungen i després es tracta; però ara que només deixa un pacient de
còlera per passar a l'altre, pot que al principi adquireix poc capital de coneixement de
cadascun, sempre immediatament es recupera al capital i, per tant, creix amb
rapidesa. Fins i tot zel no és ser confós amb el que tracten d'utilitzar aquest benefici
els metges i dels molts agents que s'han provat contra el còlera fins al moment, un pot
veure que realment estan buscant molt ansiosos que t'ajudaré. No obstant això, fins
ara, no es troba cap; però, fins i tot, seria un gran avantatge si els metges s'adonessin
de qualsevol malaltia que els seus remeis actuals no l'ajuden; però, encara tants
recursos sempre se'ls dóna la no ajudarà, no va ajudar i mai va a ajudar, i que no són
més que només el més àvidament el ocupat a algú més sovint el mateix número a la
loteria, amb més freqüència ha fracassat, més augmenta la probabilitat que finalment
arribi una vegada. Però una cognició que no produeixi mil casos dispersos en un sol
moment potser provoqui que milions de persones es congreguin. Així que té el còlera,
però ja s'ha arribat fins aquí amb la dificultat que un ha deixat gradualment la
calomelanos bastant a un costat i va començar a sospitar de l'opi, encara que això
sembla haver estat molt difícil per als metges, ja que sense la Xina, calomelanos i
l'opi Per guarir-se tothom pensa fins ara per una gesta més gran que no pas tocar un
concert a la G-string nua, i si volen portar-lo ni la sang, creuria jugar a la fusta
nua. També he de confessar que he llegit més i més Calomel i Opi en els papers de
còlera a la mateixa pàgina, que són grans remeis en el còlera i que no ajuden; i
recentment, en un tractat, he vist que Calomel s'alça de nou com un lleó que cau, i
veu el còlera amenaçat amb el cop de la mort; però ja no es respecten. Si el còlera
finalment va aconseguir dissipar completament el nimbi de la glòria hereditària que
encara envolta aquests remeis, llavors s'hauria fet un gran progrés; pel que s'ha
aconseguit amb dos recursos tan importants, s'hauria de fer un ús encara millor de les
classes més petites de fons. La mala herba dels remeis és ara més que blat, i abans
que l'anterior s'erigeixi, o almenys es llegeixi, aquest últim no podrà prosperar. Sí,
prefereixo que el nen s'aboqui amb el bany, on sempre es pot atrapar, en comptes
d'asfixiar-se al bany.
Per aconseguir-ho abans, només es vol que els mitjans, en lloc de no ajudar-los,
siguin igualment perjudicials, ja que molts metges ja estan tan satisfets, si la seva
medicina no és pitjor, que són els més grans Fer un colze; Alguns fins i tot consideren
cada dia que el pacient segueix viu després de la medicació que pren. Tampoc, per
descomptat, és necessari exigir que el metge immediatament llanci una manera de
conèixer l'eficàcia de la qual podria haver estat liderada per la més profunda
especulació, si pocs pacients moren com a resultat; Només quan 100 han mort pot
pensar si potser la seva teoria permetria una modificació, més encara, ja que la mort
bàsicament no té una força concloent contra un mitjà, perquè se sap que
No obstant això, cal admetre que l'avantatge de l'opi i calomelanos perquè no
compleixen les seves funcions adequadament, d'haver destronat, per la qual cosa és
menys gran, ara en el seu lloc ara és una veritable llei del carrer d'altres mitjans s'ha
produït, i això pot la raó per la qual alguns aristòcrates metges, o, encara s'aferren al
fet que els fons reals com se'ls anomena, els metges racionals, o tornar-hi. L'alcanfor
es va aixecar com un segon Mirabeau i va alimentar la revolució; però no per molt de
temps, ha arribat fins ara que ara tothom vol governar. Tota la matèria medica ha
tornat a la vida, com un estany de granota, en el qual tot critica: ajudo, ajudo; i hi ha
Bramarbase d'agents que mai han vist a l'enemic i juro que si que prop d'ells, tractant
de colpejar a la dreta a terra, i, per descomptat, si realment arriba, despatxa més d'un
somriure desdenyosa , No n'hi ha prou amb que els antics mitjans ballant al voltant de
tot com els mosquits al voltant de l'elefant de l'Índia Oriental, incapaç de suportar
només a través de la seva pell, de manera que també arrossega una gran quantitat
d'animals nocius de l'Índia, i es basa esbarts de divises però, cada dia provocat; i Déu
vulgui que no mantenim tot al coll quan el còlera en si ha acabat.
Mentrestant, podem tractar la malaltia de manera teòrica i, si no la teoria més
completa i suficient, podem intentar dissenyar les teories possibles amb la suficient
integritat, de manera que una vegada que el cel ens dóna un principi per esbrinar el
dret de tots, no falta accidentalment. Les grans ments sempre estan avançades,
sempre assegudes del penell de la torre, on engalanen el vent, mentre que el cargol de
l'esperit humà comú s'arrossega als peus i no pot trobar el primer pas. Si, per tant,
sorprenen estupidament aquestes teories, perquè en el coneixement actual dels
processos de l'organisme i el mode d'acció dels remeis, no troben cap base de la qual
deriven la teoria, No vull dir el còlera, sinó justificar una malaltia en primer lloc, així
que no ens equivoquem; és genial, fins i tot diví, una cosa sense els mitjans per
assolir.
M'he pres la molèstia, una per proves de diligència que ha estat relacionat amb
l'objecte de recopilar les diverses opinions dels metges sobre el contagi o
Nichtcontagiosität de la malaltia i el seient i la naturalesa o la causa immediata de les
mateixes notes sap el que és d'esperar proporcionarà interessant visió de conjunt i ha
de proporcionar un resultat segur dibuixant un agent de totes les opinions,
potser. compilacions similars de diferents opinions en altres aspectes tals. B. si el
vessament de sang en el còlera si el pacient fred, calor, o no hauria de beure és
beneficiosa o perjudicial, etc, no seria menys interessant indiscutible.
Es veurà a partir d'aquesta compilació que la qüestió sobre la contagiositat o
Nichtcontagiosität, la miasmática, epidèmia o origen tel·lúric de la malaltia és, de fet,
ja s'ha discutit amb la suficient integritat per no hi ha cap combinació concebible de
les idees que no estan a punt ja passable i no hi ha evidència concebible que es va
presentar no només favor i en contra. És a dir, es manté contagiosa d'una malaltia per
l'una, l'altre no és contagiosa per parell, el tercer per condicionada contagiosa, el
quart de vegades contagiosa, el cinquè contagiosa per a secundària, el sisè tant per
contagiós que no és contagiosa, el setè per menys contagiosa del que pensa, el vuitè
considera que és ximple per preguntar sobre la contagiositat o Nichtcontagiosität, el
novè declarar poc raonable, no creu en la contagiositat, i el desè a un ximple que creu
en ella. Un cop més, la celebració de la malaltia durant miasmatically, l'altre per una
epidèmia, el tercer per tel·lúric, el quart per còsmic, el cinquè per contagiós i
miasmática, la sisena per miasmatically i tel·lúric, el setè per tel·lúric i còsmic, el
vuitè per contagiosa, miasmatically, tel·lúric, endèmiques, epidèmiques i còsmic, al
mateix temps, la novena té un profund, el seu coneixement tal visió exhaustiva de la
seva formació de manera que no poden expressar-se amb paraules simples i clares; i
aquí estan, a més, tots els punts de vista de la, galvànica, magnètica,
electromagnètica, sideral, reproducció elèctrica infusoriellen, el seu curs amb o contra
el vent,
De fet, és un signe encoratjador de la capacitat dels metges que, quan tenien tot just
après només a la infecció a l'ull egipci i la febre groga, com, no vaig a dir a un
resultat que forma, sinó de molts resultats sobre la contagiosa o la naturalesa
infecciosa d'una malaltia, han fet una vegada més una aplicació tan bella al còlera,
però a gran escala, a partir d'aquest mètode, que, no obstant això, ens hem de deure a
la gran manera en què es produeix el còlera. Es pot - si no és abús, ús aquesta
expressió aquí - tots els infants vinguin a ell i pren el àcar de la ment més pobra, es
col·loca embolicat en el seu prim Brochürchen, tan bo en Quan els camions pesants
de beques, que va afectar els rics arribat; la bona voluntat és la mateixa amb tothom i,
finalment, tot, però utilitza els sacerdots. El que només es desperta, és l'obstinació, els
governs ho demostren. Una vegada que tingui cent vegades els va demostrar que la
malaltia no infectar que tots els cordons, Quarantainen etc no només és inútil, sinó
simple i únicament danys, tenen la mateixa encara pot seguir existint amb poques
excepcions, i per tant, és clar, en part, un tot compassiva Alguns d'ells es van mostrar
indignats davant les molèsties que sentien els metges, que amb prou feines podien
comprendre aquesta ceguesa contra evidències tan clares que ells mateixos van
proposar. Si tan sols haguessin mantingut els cordons durant tant de temps, com a
mínim, fins que arribés la propera prova que el còlera estaria infectat, i ràpidament es
retiraria, un encara seria
No obstant això, l'evidència que s'ha plantejat contra la naturalesa contagiosa del
còlera és de naturalesa única, i es pot demostrar moltes coses que fins ara no s'han
pensat, com ara: B. que és innecessari tancar les finestres i les portes dels lladres; si
un deixa les finestres i les portes obertes un centenar sense que un lladre entri, i una
altra vegada trencant una porta tancada, no li resulta que un lladre pugui entrar a les
portes tancades, així com a les portes obertes? Només cal pensar quina és la
fecunditat del principi, del fet que, sovint, no s'ha produït alguna cosa en el futur per
poder demostrar que mai no ha succeït en primer lloc i, de fet, poder demostrar els
casos reals en fer-ho. Bastant la mateixa insensata, com per afirmar que el còlera està
infectat, serà en el futur, si es diu que hi ha una llum, i cal tenir cura amb ella, per no
provocar una conflagració; Perquè si les pedres, l'aigua i la fusta humida encara no
s'han posat en contacte amb la llum, ja que els homes han arribat amb pacients de
còlera, sense que aquestes substàncies siguin infectades, per què hauria de ser
infectada per cortines o pols? Si tan sols un ho hagués sabut més, la llibertat i la
comoditat serien la vida, perquè no s'haurien de preocupar de res. Per què hauria de
ser infectada per cortines o per pols? Si tan sols un ho hagués sabut més, la llibertat i
la comoditat serien la vida, perquè no s'haurien de preocupar de res. Per què hauria de
ser infectada per cortines o per pols? Si tan sols un ho hagués sabut més, la llibertat i
la comoditat serien la vida, perquè no s'haurien de preocupar de res.
Fins i tot les teories sobre el seient i la propera causa de la malaltia ja estan presents
en varietat i varietat agradables. Segons la composició, finalment es van transferir al
sistema nerviós, el sistema sanguini, el sistema de la pell, el sistema intestinal i, en el
sistema nerviós, el nervi vagus , els nervis espinosos, el nervi simpàticEls ganglis de
l'abdomen; una de ells sostenint una malària, l'altre per a un Frieselfieber, el tercer
per a la febre tifoide, la cambra per a l'epilèpsia, el cinquè de l'asfíxia, la sisena per al
còlic, el setè de Ruhr, el vuitè per al refredat, la novena per exantema, la desena part
de magnetisme, l'onzè d'un poll, la dotzena part per un verí, la tretzena un pecat del
carbó XIV. D'acord amb una seva essència es basa en la inflamació, després de l'altra
de cap manera a la inflamació, després d'una està atenuat, després d'un altre augment
de l'activitat dels nervis abdominals i vísceres, després d'una convulsió, després de
l'altra paràlisi, d'acord amb la tercera polarització dels nervis causa pròxima de la
malaltia. El que li faltava a uns possibles teories, la recerca de la malaltia és, ha portar
el seu temps, indiscutiblement encara causa, i seria, per tant, sens dubte, molt,
accelerar el progrés de la medicina si també es venen igual, juntament amb la
possible còlera significa qualsevol teoria de còlera per fer, de manera que qualsevol
metge pot triar el decent, i no, potser de totes maneres totes les mans i els peus estan
ocupats, fins i tot el cap hauria de fer-ne un. Jo mateix, ja que tinc un geni bastant
teòrica, que se li sembli erbötig per ajudar a altres en aquest document mitjançant
l'ocultació del meu nom, i qualsevol persona que vulgui vorzusetzen la seva família
una teoria per al disseny tal que només ha de ser ordenat com ell la desitja. Ho faig
per tal de determinar el seu sistema favorit d'interès, al qual desitja desfer la
malaltia; La vull, si demana, igual a una malaltia òssia o malaltia del cabell; però
sobretot convido als cirurgians, que fins ara havien guanyat tan poca quantitat de
còlera, que em tornessin, perquè els vull per una ruptura atrapada o un abscés
intestinal o unfístula aniexplicar a voluntat; resum, va determinar que només jo puc
Tot el que provar-ho tot després que acumuli amb cura i es va assabentar de la
comparació de les teories i les seves proves, ja que fins al moment s'han establert,
com ha d'anar a treballar. Jo, que el millor ja que mai he tractat amb un cas de còlera
o hauria treat'll mai pràcticament no es preocupen per ells, i per tant a pot surar en el
cel blau de la teoria dels camps i prats de còlera tan desinhibides, al les persones, que
en comptes de les ales teòriques tenen tan sols armes pràctiques i cames, treballen
laboriosament, sense cap possibilitat d'obtenir una visió global d'aquest. Igual que un
famós modista, em posaré davant la malaltia des de lluny amb el lorgnette, i tu, sense
ells només per tocar amb el dit, a primera vista per fer una faldilla per a l'última
Mole, sí, si la faldilla no és la moda, li faré tan bonica que vostè vol que la moda; i de
tot això deixaré la glòria als altres; Necessito tant com a màxim per a cada teoria que
dissenyo per a un altre pel que fa a una tesi escrita. Encara més, l'hi deixo a l'ordre,
serà el temps que la teoria, ja es tracti d'una fila o un llibre si simplement profunda,
après, no han de ser enteses, i jo vull ser pesat tot i que sembla, després de tot el que
ja s'ha dit sobre el còlera, de dir alguna cosa nova o sublims al respecte, però fer-ho
amb l'ajut d'una filosofia natural que fins i tot
Tanmateix, algú que em va envejar podria argumentar-me que, com a mínim, he
d'observar la malaltia abans de poder pronunciar-lo; però això no ha de ser suficient
per a mi per glorificar, sinó per culpar-ho, si, en comptes dels meus propis ulls, que
no era un art, puc reconèixer la naturalesa interna de la malaltia mitjançant una
aplicació telegràfica-òptica d'ulls estrangers. I quants dels que prèviament havien
dissenyat teories sobre el còlera, han que ja ha vist? La introspecció és de fet, en cap
cas més mal utilitzat que en el disseny d'una teoria; Perquè sempre hi ha una única
visió, que després s'afirma contra la nostra voluntat i, a vegades, no es pot mirar
lliurement, mentre que mai no hi ha una pèrdua quan un drap a una teoria ha de faltar
en algun lloc de la gran botiga d'observacions estrangeres Per trobar-hi
substància. Molts metges, que fins i tot estan preocupats per les teories, ja han acabat
el seu sistema i la seva propera causa per a tots els casos, de manera que quan apareix
una malaltia, només han de traslladar-se a l'apartament moblat i no la dificultat tant
en ells rau a trobar la teoria de la malaltia en lloc d'adaptar-la a la teoria, una
dificultat que, en general, no és gaire gran; ja que, com que l'home és un instrument
de corda fina, on, quan una corda tremola, totes les fibres tremolen al mateix temps,
es pot establir l'origen de la mateixa vibració en qualsevol fibra de fusta de la taula de
so, sense por a refutar-la; per qui veu la mà que colpeja la corda i, per tant, pot
demostrar que no es sacseja?
Generalment 01:00 troballa, però que la major part de la mateixa còlera en el
sistema nerviós i que aquesta part del que és, moure el sistema de ganglis, que és una
espècie de borsa fosca per a la medicina, en la qual tots ells junts tirs les malalties
amb les que no estan ella sap per què és ella. A continuació, pregunteu a algú: quina
és la malaltia? llavors un va respondre, ella està al sac fosc, i perquè fins ara ningú
sap el que passa en ella, pel que pot la gent més vorerzählen més bell conte de fades
de la mateixa, i hi ha nens que els mantenen en el seu valor nominal; També poden
ser refutades de cap manera, ja que només se sap tan poc com que no ho rebem. Per
cert, si tota ciència té una bossa d'aquest tipus, en què es llança tota la seva foscor, i
és molt convenient que, el però res ha de ser fosc, això només utilitza el que se
suposa que és la llanterna de la ciència, la filosofia, l'Absolut, l'estètica de la
idea; perquè si la gent la llanterna i algunes veu el parpelleig, el que pensa sens dubte,
és la llum en ella, sobretot si els estudiosos de peu davant d'ell i diuen, veig; perquè
llavors qui no veu res, només pensa, ell mateix és cec o té el seuEls pupil·lars de la
membrana encara no esclaten.
Vuitè capítol.

Sento haver d'observar que quan els alòpates - a causa d'això sempre ha estat
només parlar - avantatges tan importants de còlera dibuixen com he indicat, els
homeòpates ha, però terme bastant buit. En primer lloc anar als malalts a la medicina
homeopàtica de l'infinitament petit en absolut Sempre després d'haver passat per tot
el curs al·lopàtica de recursos finits, igual que un ha de tenir en matemàtiques que
van fins que tots els conjunts de plantilla de grandària finita abans de mirar als de
Girs infinitament petits; de manera que els al·lòpates sempre extreuen el greix de la
malaltia, mentre que l'homeòpata roman només en la frase; sí, com Paul en termes de
cristianisme, gairebé tots els que ara van passar pel purgatori per a això, aquesta
homeopatia és l'única forma de la vida eterna, antigament els seus àvids perseguidors
i diminuts, fins que, de sobte, es va convertir en un engany intermedi o en un miracle
que va interpretar. Però tals idees delirants o miracle o estranys deliris ara cauen
sovint, i pot prendre estrany que molts el estómac estava anys es queixava de la
medicina al·lopàtica d'unces o lliures, se sent alleujada i la confiança per guanyar en
un mètode que aquesta càrrega convertit en un Trilliontel-Gran. A més, l'homeopatia
té entre 2 i 3 motius per parlar-ne; però no és que ella tinga tant, però que ella ja no té
la seva, és en el seu avantatge. Per a la quantitat de persones vinculades a una causa
de tal fe indestructible, menys raons per a això no són petites, i entre elles hi ha totes
les dones, que sempre s'han convertit en els defensors més cèlebres de l'homeopatia,
tan bon punt alguna vegada ha aconseguit captivar la seva fe. Contra tota raó hi ha
una contra-raó, contra cada prova una prova en contra, però no contra la fe. Les raons
són sorra, des d'on es vol penjar una roca, però la fe és igual a la mateixa roca, i en
aquest Hahnemann ha sabut construir el seu niu. No obstant això, aquestes poques
raons no han de ser menyspreades. És cert que un gra de bilió de lliures no pesa molt,
però qui diria que una unça d'aigua, si s'ha atomitzat per difusió, no pot conduir una
màquina, perquè fins i tot un centenar de pes és la màquina només en càrrega, en
comptes de conduir, si encara hi ha a la caldera aigua tan densa. L'eficàcia d'un agent
podria fins i tot posar-la en la matèria com el gas en el globus, de manera que només
s'incrementaria cada vegada més amb la dilució de l'embolcall, i un no li sostindria
per un ximple, que, pel que es manté unida pel gas beina L'ascendent veu, ara en
comptes de Goldschlägergerätchen, el cuir espès pren per reforçar la seva força. Són,
per descomptat, analogies molt indefinides i no provocadores que poden cabre com
un puny a l'ull, però són les contraparts d'una altra naturalesa? Mai s'ha calculat que
poc és Decilliontel-Gran, perquè aquest encara no ha après el projecte de llei, però
sempre el poc que pesa perquè és just el suficient per a la seva regla de tres; i un creu
que s'ha demostrat prou quan es diu: una ampolla de vi fa que la gent es bebi, la mitja
ho faci graciós, no se senti un deuil, per la qual cosa ja és un Gran i, més encara, un
vi trillió ratllat per a res a veure; però la conclusió no és veritat; quan entra al celler i
toca el vi, només pot treure un gra de vi al nas i fer-se borratxo que si hagués begut
un got de vi; Però no trenca, si es pren aquesta etapa, ara tota la conclusió de la
cama? Per què ha de fer una diferència en l'efecte de si la dilució es fa amb aigua o
amb aire? A més, si voleu comparar masses per a masses, un bilió d'un gra de
material distribuït encara és més que un trilió d'un gra de llum, que és capaç de
llançar llum sobre un cristall sencer, i és tan capaç com la quantitat de almizcle
distribuït que es va introduir al nas d'una senyora sensible per desmayos; Però, per
què només el nas d'un home hauria de ser histèric, ja que el seu teixit solar estén molt
més els polsos que reaccionen als millors estímuls. En tant que encara aconsegueixen
les dones, no es pot revertir amb 10 lliures de força, gota d'l Trilliontel-Gran almesc,
o Vapeurs, alòpates no em sembla que encara que reprovable, si l'oportunitat tan barat
com es presenten les dosis més petites, per ser divertit perquè són tan rarament
subjectes de broma de totes maneres; però aquestes bromes em semblen perforar totes
aquelles velles parets protectores de l'homeopatia del mesc no tan sols com
bales, com si baixés gotes d'aigua sobre una paret llisa; com, de fet, tota l'evidència
que l'homeopatia és ximple és més en el coneixement que és quan la consciència ha
sorgit de l'evidència; També s'ha pogut convèncer a no fer l'home, que, quan encara
vivia una farmàcia en el seu cos, sempre estava malalt i va ser curada per un
Trilliontel-Gran que havia estat prèviament sa i malalt després; perquè tota una
farmàcia necessàriament hauria d'ajudar a més d'un bilió de gra. Per tant, semblaria
molt més apropiat si, en comptes de totes les proves que l'homeopatia no pogués
ajudar, els al·lòpates es limitaven a l'única prova que no ajudava; però per a això
primer tasteu una cosa que ja coneixeu abans o que només heu de negar. Per cert, de
vegades no hi ha manca d'aquestes proves; per a quantes persones no existeixen, que
han tractat l'homeopatia en va, o en quantes circumstàncies diferents del pachyderm
poden posposar la curació quan s'ha produït; però, què passa amb l'allopatia si voleu
acceptar tal evidència?
No obstant això, si una qüestió encara no s'ha refutat, no és cert; potser ni tan sols
probable, i cal admetre que Hahnemann ha posat en les cames tortes i sec d'un parell
de fets potser molt estrabisme tan gruixuda panxa sense forma com un cos que és
difícil convèncer els que es conrea de forma natural en ella i pot aconseguir-
ho; També ho consideren el més al principi d'un monstre cec ridícul que simplement
aixeca el puny maldestre per tal de vèncer l'al·lopatia racional ull que veu, fins que
s'adonen després d'anys de les relacions que aquests cent llengües llepaven i d'un
centenar de mans cuidades i bàsicament, un Fitzliputzli molt més gran amb un
centenar de draps de colors, medalles i adorns amb alopatia retallada, però, per
descomptat, perquè pertany a la religió del país, ha de ser adorat per tots els que no
volen ser desterrats o cremats; i el que és més natural del que pensa el pacient: si
l'allopatia coneixia la saviesa de memòria i la insolència a l'interior, podria ser al
revés amb l'homeopatia?
Per arribar a aquest punt, el pacient ara té una perfecció en els seus mals
crònics temps; Aquí es prepara per peculiarment lentament alòpates només per als
homeòpates, i homeòpates deu no tant es queixen que els seus agents sovint
infructuosa a causa que el pacient ja estava espatllat per la alopatía; Més aviat, només
vol ser la raó més comuna de la seva eficàcia, igual que un cuir només després que
s'adoba adequadament és bo simplement desenganxant l'aire. En el còlera, però per
desgràcia, el pacient ja està a uns pocs anys en comptes mort quan es tracta d'això, de
manera que la homeopatia ve a tots l'oportunitat d'eficàcia; doncs encara que
Hahnemann, com ell afirma, el medicament ha de realment venir del somni de la
mort, que no és encara un home pot despertar de la mort fins ara; i no pot fer res sinó
lamentar les innombrables víctimes,
Si l'homeopatia no ha estat capaç de còlera, per adquirir la confiança del pacient,
sembla fet a encara no han trobat els mitjans per fer-ho, però tot i així mantenir la
seva matèria mèdicacom el rosa en un mal sílex al voltant sense ser capaç d'extreure
fins ara tenen l'espurna de Specificums dreta contra el còlera. De fet, ho ha fet en
tants dispersos a Rússia i Àustria homeòpates, on segurament el mateix víctimes fins
i tot de còlera són que s'han produït fins ara molt poc dels seus serveis inclouen, però
encara que de vegades penetren a través de les Gebrause i Gesumse els alòpates una
sola homeòpates expressar va i va intentar afirmar que el pacient no va morir. Fins i
tot la càmfora i el coure, que va donar als seus estudiants i tota la raça humana amb
rara desinterès de la gran-pare de l'homeopatia fins ara han estat capaços d'inspirar
respecte, el còlera. No obstant això, potser això és només perquè són fons dotats, a la
qual cosa, sensiblement, no es poden fer reclamacions extraordinàries; ja que, com és
sabut, Hahnemann es permet pagar-se prou amb les seves drogues milagroses
secretes; I ha de ser de la mateixa molt sorpresos per la reconeguda saviesa quan
wegwürfe un mitjà realment eficaç aquest: seria tan precisa com si els Jueu seu blat
de moro en el temps d'angoixa en què pugui rebre el pagament pel més car, el Gasse
s'aboca perquè qualsevol pugui omplir el seu sac amb la voluntat, mentre que ni tan
sols hauria d'omplir el seu sac. Més aviat, crec que això és un cop més l'oportunitat
d'admirar el gran rellotge pràctic d'Hahnemann com sempre alguns residus de la seva
ciència fallen com un drap vermell per Erboßung contra el qual mai s'executi de tant
en tant als seus seguidors com a esquer als seus oponents . tirats de manera que no
oblidem que segueix viu i que segueix sent el gran Hahnemann; és per això que
sempre posa en marxa els seus missatges, sembla absurd com sigui possible perquè
els seus seguidors més major profunditat, a trobar al seu oponent més raó està caient
sobre ell; perquè això fa que el soroll sigui més gran; També jutja molt cert que una
reputació que s'ha establert a través de principis capritxoses pot úniques coses
increïbles que posteriorment és l'esperança d'aixecar; i realment mai prengui més
grans incursions a la boca d'Hahnemann tan natural que ningú va sorprendre; per
alguns a l'interior, a través del seu Esperit ara es va il·luminar de cop i volta, la natura
capritxosa de les coses que troben un que justifica plenament la naturalesa capritxosa
interior de si mateix Hahnemann.
D'aquesta manera ell porta llavors, però llavors, que els seus oponents, tot el
menyspreen cordialment en el fons de les seves ànimes i ignoren camí a través de
la contradicció en els termesfan que aquest menyspreu i ignorant sigui reiterat
constantment contra ell. Per cert, seria alòpates si no confiar en la confiança que la
seva Elba, on se'ls està feliç succeït per interacció forta per conduir el mateix, ser tant
Helena seria sense la catàstrofe intermèdia sens dubte encara veure tots els seus
moviments igual que amb atenció, ja que a partir el príncep va passar a un home
encara més gran; perquè enriqueix la medicina amb tot tipus de curiositats, en el
millor dels casos podem admetre; però mai ha de tornar una i pacients Leipzig per
conquistar de nou, una nova conspiració de tots els potentats dasigen no deixaria de
expulsar-lo de nou aviat; per a cada metge el pacient manté sota les ales com una
gallina i la pau completa és, sens dubte no s'ajusta a la Hühnerhofe al·lopàtica quan el
Raptor Hahnemann ja no plana sobre els caps. Es pensa amb els ocells petits, els seus
deixebles, per preparar-se abans. Això està rodant amb els perdigons d'alguns acudits
sota, o per posar-se al dia en les fatigues de l'examen, o es va tallar les ales als
tendons de Selbstdispensirens i els obliga a menjar amb els altres metges, a la vegada
de la mateixa pudent Napfe la farmàcia, els que a la repugnància que tenen contra
ella, es marquen completament. Però no tot Hahnemann atrapar aquests fons, ja que
per mòlta que té una pell gruixuda i volia a ser circumcidats com les seves ales i
submergir el nas en el mateix recipient amb els altres, va volar i ara es precipita des
de lluny amb ales de cartes als pacients d'altres; Així que jo aconsello molt alòpates
així, però el seu esforç no ha estat en va, ara també inserir vetat les seves cartes, que
encara estan en general només pols disfressats einpaschen sobre el cordó de la
alopatía; perquè el que tenien per beneficia de tenir un esperit maligne s'expulsa a
través d'una porta quan torna per 100 llacunes.
Per desgràcia, si l'homeòpata pot dibuixar sense grans beneficis materials del còlera
a l'anterior, no poden fins i tot aconseguir un benefici similar de la mateixa, ja que els
metges al·lopàtics en termes científics. El seu art té a saber, ja Minerva va sorgir del
cap de Zeus, l'únic al món que encara existeix com una cosa és, el mateix plenament
desenvolupat i desenvolupa nascut i ara fins i tot cap millora és capaç a més de,
mentre que totes les altres coses es desenvolupen lentament i no tant per arribar als
esforços incalculables, idees i aspiracions de molts editors objectiu que se li acosten
cada vegada més. Hahnemann va ser l'únic home afortunat que va prendre la seva
ciència al final i no al principi. No vull dir això que l'homeopatia ja no pot créixer
extensament; al contrari; però no creix com un nen, sinó com una tènia, pel seu
compteMateria medica externament un membre a l'altre posa; I és només a témer que
tota la tènia es desprendrà un cop Hahnemann, el seu element de cap es avortarà. De
totes maneres, és lloable que els homeòpates seu art busquen preservar la gran
simplicitat amb la qual ha passat a través d'ell a la llum. Mentre que la ciència és un
fil d'Ariadna per al qual al·lopàtica condueix a passa el laberint, l'homeopatia
considera molt més convenient que en lloc d'un que porta a terme, i per tant segueix
sent més aviat simplement no davant dels laberints no són per entrar, de manera que
un gran avantatge ha aconseguit que sigui accessible fins i tot per als més
ignorants. Sí, fins i tot a qui el seu coneixement, anatomia, fisiologia, patologia i
teràpia adquirida una mica abans, cau massa àcides que porten al voltant a la
memòria, es poden penjar si vol seguir l'homeopatia; i així veiem el que es presenta
com molt difícil, gairebé impossible en la Bíblia, tenen lloc tots els dies, ara que
compten amb tota la riquesa de coneixements joves al·lopàtics deixar tot i seguir el
nou campió en la seva pobresa voluntària. Per descomptat, el homeòpata bàsicament
necessita un altre infinitament major furgoneta quan la alópata; però, quan es
converteix en l'homeopatia, en lloc de la cabra, que li havien seguit l'exemple amb les
seves esquerdes entrecreuades a través de gruixos i fins, de la raó, que ara dirigeix a
on vulguin, en la possessió d'un camell gran uniformement trot l'arrossegament
després d'ell tota aquesta càrrega de remeis homeopàtics lèxic ve, de manera que el
que només necessita
No es discuteix pel que seria molt ximple per al homeòpata quan aquests beneficis
reconeguts del seu art o de la ciència, o com es digui aquesta cosa - perquè és
bàsicament una marca nous éssers - un avanç del mateix pel còlera a través de noves
experiències o punts de vista a qui podria donar aquesta ocasió, va buscar
obtenir; cada progrés del temps de la mateixa que tindria fins i tot només continuarà
funcionant després; Sí que és aconseguir tant que el peu ja a la frontera homeopatia
propers passos, que volia tractar de fer cap endavant, seria caure en l'abisme aquesta
mateixa raó és convenient per a ells, el sol i els planetes giren anys anar i venir,
perquè la nova Erdrevolutionen per dur a terme, sinó per quedar-se als llocs antics i,
més aviat, per equilibrar amb força en una cama que en el segon, i si ja s'havia fet
avançar, seure realment. Per tant, cada homeòpata hauria d'escriure el lema del llibre
de gramínies a l'altre:
Esquinçar roques, trencar marbre,
homeopatia, no es mou;
ja que, de fet, res no ha d'avançar en ella, com el ventre abdominal cada cop més gran
de la seva medicina materna.
 La inutilitat de l'homeopatia discutit el còlera cert, encara no seria una raó que no
ajuden a l'homeòpata; ja que poden ser força bons ni els al·lopàtica ruc és de fet al
costat de l'homeopatia vaca - fins i tot si ho miren per res, com a tal, - mantenir o,
com se sol dir, exagerar perquè veuen que encara dóna llet. per la qual cosa no
compra en tot el seu coneixement mèdic com un polígon amb la finalitat de realitzar
un agradable parc de, o contractar observacions naturalistes a això, però per gestionar
de manera apropiada, i allà, per descomptat, depenent d'un o altre producte és millor
un o créixer l'altre, o preferiblement, tots dos, per estar segur en tots els casos del
paràgraf. La majoria, la transició de la alopatía a l'homeopatia - pel fet que la
transició inversa té lloc gairebé continua sent inferior a la transició del catolicisme al
protestantisme - no tenir una base comuna és que tots ells tiren la primera importa
què però és tan ximple, bàsicament, com si una té dos tipus de paper de govern i
allunya el que espera guanyar el mínim. No obstant això, és un fenomen independent
que qualsevol persona amb la comprensió que l'homeopatia millor nutritiu que
l'al·lopatia, fins i tot una vegada que la visió guanya que era més cert que això; de
l'altra, per descomptat, també de nou res més natural que al seu torn pa homeopàtica
en idees homeopàtics, i això en una cançó homeopàtica. Però aquesta unilateralitat
afectarà a la majoria de la gent. Quan veieu un gat captant ratolins i un llebre de
gos, integrem, però que, certament, en cas contrari no es porten bé amb les seves cues
al costat de voluntat a alliberar immediatament a un o altre. Les dues ciències no són
encara, igual que els dos caps amistosos de Janus, que creixen en un tronc, de manera
que ho fas d'aquesta manera cirurgià intel·ligent que fixa els seus dos fills per la
ulceració artificial d'esquena l'un a l'altre i amb això es va guanyar un munt de
diners; Per descomptat, realment, ningú no pot moure's, però si només contribueixen
molt, llavors no importa la forma en què ho porten. Si algú volia estirar-se en la
medicina després de la coberta de la ciència, caldria quedar-se molt tortuós; perquè
els milers de telers de l'època no semblen tenir gaire a veure amb la promoció del
mateix
Així que si els homeòpates no guanyen res al còlera, que encara han atribuït a
Gunde només la seva pròpia tossuderia. tan bé com ella se'ls dóna la sopa plena bols
com els metges al·lopàtics, però no vol menjar amb forquilles la sopa, perquè en cas
contrari té més èxit per a ells menjar la carn amb ella que amb culleres. Qui vol
menjar bona i abundant, han de complir amb totes les eines amb les que pot aportar
alguna cosa a la boca, i veurà que això no serà el pitjor en el còlera, que segueix
aquests regla útil.
Novè capítol.

Deixem als metges, després de demostrar el deure o el deure al còlera i, en poques

paraules, discuteixen sobre el repunt que la literatura ha pres amb el còlera. Fa molt
de temps que la gent ja no sabia què escriure; Ja hi ha més llibres que les coses, de
manera que els nous llibres no van tenir més remei per descriure els llibres antics o
amortitzar, gairebé com els humans o rates si han consumit anells al voltant de tot el
que ara es produeixen fins i tot en l'actualitat. El món sencer es mostra ara, es descriu,
traduït, va comentar, i va resultar ser refutada, va millorar i reeditat en els llibres de
manera que vostè pot especificar una de les coses més lleuger 100 llocs de treball ara,
quan s'escriu com on es troba a si mateix. En general, aquestes coses els que mai no
han estat, com els somnis dels poetes i els filòsofs, ara poden proporcionar material
per a nous llibres; però la literatura no pot viure a simple aire.
En aquesta fam de llibres sobre les coses, no és estrany que la major part perquè
s'alimenta massa estalviadors neixen, a punt de morir, i que han vist la llum; per als
llibres als quals el nou llibre degué el seu origen potser es creés en l'angoixa i la
misèria. Però tot el nou objecte fresc que es presenta ha de ser tant més
benvingut. tampoc importa el que és; per una fam, alimenta les rates, els ratolins i les
aranyes com a delícies; prou és una cosa nova. Feliç el llibre en primer lloc; però
gairebé no té temps per estar cansat d'ella, de manera que fins i tot un segon tercer
llibre ,, centèsima s'afanya, no es pot veure la cosa davant dels llibres que busquen la
seva ment gravat aviat. S'estrenen a un costat, arrencant la cosa de les seves mans,
Tal novetat és ara també el còlera. El nombre de llibres que deuen el seu origen,
està augmentant més de 200 1) , i més apareixen cada dia un o dos nous llibres
imprescindibles; per a cadascun d'ells ja té la seva justificació d'aparèixer epooque
apareix, tots els seus predecessors es tornen obsolets. Els llibres es creen els uns dels
altres segons la Einschachtelungstorie i, com a novetat des de l'inici anterior, aquests
són només com a petxines buides. Ara es veu en un llibre, que es vol comprar, l'any,
com es veu després de les dents d'un cavall, i és només per això que la cultura dels
llibres, que avança en llibres, sap mantenir-la fresca. Un nou llibre pot ser, per tant,
molt pitjor que l'antic del qual es va originar, perquè abans tenia l'avantatge de la
novetat. Així, els llibres de còlera són cada vegada més nous i, en alguns casos,
pitjors i pitjors, només perquè cada llibre posterior recopila acuradament no només
les bogeries que estan en els primers temps, sinó que també afegeix un disseny propi,
de manera que el llibre és una font, del que ara entenem un llibre, del que tornem a
fer llibres nous. Però és important donar-li aquest nom a un llibre; perquè els llibres
no són comprats per persones que tracten de les coses que contenen, ja que ja saben
que una mica d'experiència i pràctica és més útil que tots els llibres, però només de
persones que volen escriure sobre el mateix una altra vegada, de manera que cada
llibre ha d'aportar com a mínim alguna cosa que no es pugui trobar en cap altra
font; tampoc importa si el nou és la saviesa o la bogeria, encara que aquest últim pot
ser encara millor; perquè la bogeria del llibre anterior dóna una cita més llarga en el
nou llibre, ja que un pot fer-ho immediatament,
1)nota. a la segona edició A finals de 1832, aquest nombre havia augmentat a
621, que figuren al diari Radius cholera.

Pel que fa a l'audiència, és a dir, però, molt agraït per l'ajuda que li presenta els
llibres de còlera legió de totes les parts, fins i tot la compra de les forces, i és un ésser
sense dubte molts que lamenta que sigui dolorós que els seus actius no zureicht tot a
la compra. No obstant això, ben aviat podria cridar: Senyor, deixa de beneir! Va
observar allgemach que se sent com un país assetjat que ha llançat contra un mal
reforços enemics contra els quals es coneix després fins i tot més enllà d'ajuda quan
s'inunden la terra i el vell enemic encara està assegut al costat d'ell; perquè els llibres
de còlera són com mosques carronyeres, que només causen va quedar sota el pretext
de menjar carronya, quan s'apliqui la fi a totes les formes d'augmentar aquestes
criatures útils; aquesta última ara ha aconseguit admirablement; però la carronya
només s'ha tornat més apestosa, i les mosques ja no poden ser retingudes; perquè els
llibres de còlera estan brunzint davant els ulls i les orelles. També és cert que el
públic no necessitava tants llibres que s'escrivien contra el còlera; hauria estat
suficient per a un, fins i tot si no s'hagués escrit sobre això, així que tal vegada no
sigui una desgràcia; però els llibreters necessiten tants llibres, però els escriptors
necessiten tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot ser llegit per
tots, però no pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per pagar 10.000
escriptors. És veritat, dels fets, en un sol llibre, sol ser el mateix que en l'altre,
cadascun comença aproximadament: la devastadora terrible malaltia, que ara des de
la ic., O: el gel d'asfíxia i i ja no pots lluitar contra les mosques; perquè els llibres de
còlera estan brunzint davant els ulls i les orelles. També és cert que el públic no
necessitava tants llibres que s'escrivien contra el còlera; hauria estat suficient per a
un, fins i tot si no s'hagués escrit sobre això, així que tal vegada no sigui una
desgràcia; però els llibreters necessiten tants llibres, però els escriptors necessiten
tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot ser llegit per tots, però no
pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per pagar 10.000 escriptors. És
veritat, dels fets, en un sol llibre, sol ser el mateix que en l'altre, cadascun comença
aproximadament: la devastadora terrible malaltia, que ara des de la ic., O: el gel
d'asfíxia i i ja no pots lluitar contra les mosques; perquè els llibres de còlera estan
brunzint davant els ulls i les orelles. També és cert que el públic no necessitava tants
llibres que s'escrivien contra el còlera; hauria estat suficient per a un, fins i tot si no
s'hagués escrit sobre això, així que tal vegada no sigui una desgràcia; però els
llibreters necessiten tants llibres, però els escriptors necessiten tants
llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot ser llegit per tots, però no pot
ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per pagar 10.000 escriptors. És
veritat, de fet, en un llibre, sol ser el mateix que en l'altre, cadascun comença
aproximadament: la terrible malaltia devastadora, que ara des de la ic. O: el gel
d'asfíxia ic perquè els llibres de còlera estan brunzint davant els ulls i les
orelles. També és cert que el públic no necessitava tants llibres que s'escrivien contra
el còlera; hauria estat suficient per a un, fins i tot si no s'hagués escrit sobre això, així
que tal vegada no sigui una desgràcia; però els llibreters necessiten tants llibres, però
els escriptors necessiten tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot
ser llegit per tots, però no pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per
pagar 10.000 escriptors. És veritat, dels fets, en un sol llibre, sol ser el mateix que en
l'altre, cadascun comença aproximadament: la devastadora terrible malaltia, que ara
des de la ic., O: el gel d'asfíxia i perquè els llibres de còlera estan brunzint davant els
ulls i les orelles. També és cert que el públic no necessitava tants llibres que
s'escrivien contra el còlera; hauria estat suficient per a un, fins i tot si no s'hagués
escrit sobre això, així que tal vegada no sigui una desgràcia; però els llibreters
necessiten tants llibres, però els escriptors necessiten tants llibres. L'audiència té una
bona xerrada: un llibre pot ser llegit per tots, però no pot ser un llibre publicat per 600
llibreters, ni un llibre per pagar 10.000 escriptors. És cert que els fets d'un llibre solen
ser els mateixos que en l'altre, començant cada un d'ells aproximadament: la malaltia
devastadora i terrible, que ja ha començat des de Ic. O: el gel d'asfíxia el públic no
necessitava gairebé tants llibres escrits contra el còlera; hauria estat suficient per a un,
fins i tot si no s'hagués escrit sobre això, així que tal vegada no sigui una
desgràcia; però els llibreters necessiten tants llibres, però els escriptors necessiten
tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot ser llegit per tots, però no
pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per pagar 10.000 escriptors. És
cert que els fets d'un llibre solen ser els mateixos que en l'altre, començant cada un
d'ells aproximadament: la malaltia devastadora i terrible, que ja ha començat des de
Ic. O: el gel d'asfíxia el públic no necessitava gairebé tants llibres escrits contra el
còlera; hauria estat suficient per a un, fins i tot si no s'hagués escrit sobre això, així
que tal vegada no sigui una desgràcia; però els llibreters necessiten tants llibres, però
els escriptors necessiten tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot
ser llegit per tots, però no pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per
pagar 10.000 escriptors. És cert que els fets d'un llibre solen ser els mateixos que en
l'altre, començant cada un d'ells aproximadament: la malaltia devastadora i terrible,
que ja ha començat des de Ic. O: el gel d'asfíxia potser això no seria una
desgràcia; però els llibreters necessiten tants llibres, però els escriptors necessiten
tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un llibre pot ser llegit per tots, però no
pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un llibre per pagar 10.000 escriptors. És
veritat, dels fets, en un sol llibre, sol ser el mateix que en l'altre, cadascun comença
aproximadament: la devastadora terrible malaltia, que ara des de la ic., O: el gel
d'asfíxia i potser això no seria una desgràcia; però els llibreters necessiten tants
llibres, però els escriptors necessiten tants llibres. L'audiència té una bona xerrada: un
llibre pot ser llegit per tots, però no pot ser un llibre publicat per 600 llibreters, ni un
llibre per pagar 10.000 escriptors. És veritat, dels fets, en un sol llibre, sol ser el
mateix que en l'altre, cadascun comença aproximadament: la devastadora terrible
malaltia, que ara des de la ic., O: el gel d'asfíxia i, ; -llavors som conduïts al voltant
d'una mica als pantans de l'Índia, i així successivament, ia més cada llibre conté una
fantasia especial de l'autor, una hipòtesi, un bany saludable; De fet, el còlera sol ser el
vehicle per aportar aquests ingredients de l'autor, que també vol ser conegut com un
home de pensament i escriptura, per atraure la gent, i només perquè els béns lleugers
no anessin lluny, si són l'autor ell volia llançar-se entre els espectadors per si mateix,
es queda embolicant l'antic Cholerastein, que encara no està digerit per començar a
entrar-hi. Però no és una excel·lent característica dels nous escriptors, que en comptes
d'admetre als compradors en un assumpte sòlid, tal com ho fan els comerciants, són,
de fet, viceversa.
En qualsevol cas, ara pot guanyar l'audiència a través dels llibres de còlera o no, és
enriquir, que d'aquesta manera es posa la bossa de la literatura, Meßkatalog no es pot
negar. Cobreix un fracàs que d'altra manera sorgiria amb tants interessos morts a, i
competeix en aquest sentit amb la política, ja que es mesura en realitat amb això i és
capaç de participar en les seves operacions. un llibre de còlera no és la mateixa
lectura tan agradable com una novel·la en la qual les persones més que moren a causa
de vòmits i diarrea, però a la daga verinosa i l'amor, o matar-se per l'astúcia secret i la
intriga, de manera que aquests escrits tenen però per als més veritat i com que la
unitat i la veritat són els primers requisits de la poesia, no la utilitat, conclou que els
llibres de còlera, que tots tenen l'únic propòsit d'enriquir autors i llibreters, però
d'altra banda no utilitzen res, fins i tot són les obres més grans d'art de la poesia; com,
finalment, en tota abundància de poetes però la falta de la poesia és el mal fonamental
de la nostra època, espero que a través d'aquesta evidència recent ara haver decidit
encara totalment sorprenent que el còlera elevarà el mal fonamental de la nostra
època.