POSTVERITAT

LA NOVA ERA DAURADA DE LA MANIPULACIÓ

06
ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
L era daurada per
a notícia del suport pú-
blic del papa Francesc a
Donald Trump durant la
campanya electoral ame-
ricana va ser compartida
més d’un milió de vegades només a
Facebook. La peça tenia, però, un
problema: era inventada de cap a
peus. La va publicar l’extinta web
WTO5 News, on un lema advertia
que la majoria de notícies d’aques-
ta web eren “sàtira o pura fantasia”.
Però l’article en qüestió no incloïa
aquest avís, de manera que un cop
convertit en contingut viral, va cór-
rer com la pólvora perquè molts
usuaris el van fer circular sense sos-
pitar que es tractava d’una notícia
falsa.
Aquesta és una de les facetes del
que, en els últims temps, s’ha deci-
dit anomenar postveritat. El terme
ha fet prou fortuna perquè Oxford
Dictionaries el designés paraula de
l’any del 2016. Però ¿què distingeix
la postveritat de les mentides i ma-
nipulacions de tota la vida?
Si aquest article afirmés que
postveritat és un terme que ja va
encunyar Napoleó l’any 1823, seria
una simple mentida. I una de fàcil-
ment desmuntable, per cert, tenint
en compte que l’emperador fran-
cès va deixar el món dels vius el
1821. Però si, tot i ser una assevera-
ció clamorosament falsa, el diari
s’entestés a defensar-ho, a fer-ho
córrer i –davant les evidències con-
tràries– sostingués que és una in-
terpretació vàlida de la realitat,
compatible amb d’altres, aleshores
ja estaríem enfangats en els llots de
la postveritat.
L’exemple pot semblar exagerat,
però s’han donat casos perfecta-
ment equivalents. En una entrevis-
ta televisiva, Kellyanne Conway
–una assessora de Trump– va ser
interpel·lada pel periodista perquè
el seu equip havia qualificat la ce-
El contrastador de fets, una figura periodística
a l’alça contra la crisi de credibilitat
À.G.
BARCELONA
La figura del fact checker o contras-
tador de fets té una llarga tradició
en el periodisme anglosaxó: són
periodistes que es dediquen a com-
provar totes les dades, i les cites,
que apareixen en l’article d’un re-
dactor abans que es publiqui. És
una tasca que solia ser purament
interna: un filtre de qualitat. Però
l’escenari de postveritat que s’ha
instal·lat ha comportat una popu-
larització d’aquesta figura, que ha
començat a treballar de cara al pú-
Dossier
LLUITA PER LA CREDIBILITAT
Postveritat: nova
a la manipulació
Les xarxes socials, en el punt de mira per la seva
passivitat contra la proliferació de notícies falses
rimònia d’inauguració de Trump
com la més seguida de la història,
tot i que les fotografies feien insos-
tenible aquesta tesi. “El que el nos-
tre cap de premsa, Sean Spicer, es-
tà donant són fets alternatius”, va
etzibar Conway. Mesos més tard, va
aclarir que havia volgut dir “infor-
mació alternativa i fets addicio-
nals”, però la seva intervenció va
ser considerada com una mostra
eloqüent del menyspreu dels dis-
cursos polítics per la factualitat.
La postveritat, doncs, no deixa
de ser una derivada lògica de l’era
postmoderna actual, en la qual es
nega la possibilitat de concebre una
única realitat objectiva, tenint en
compte que les persones som sem-
pre observadores d’aquesta realitat
i, per tant, l’afectem amb la nostra
mirada i les nostres creences. Quan
aquest marc filosòfic s’aplica a la in-
formació, en una era en què les xar-
xes socials han trencat els consums
tradicionals de notícies, s’arriba al
concepte de postveritat.
La viralitat, factor decisiu
De mentides, doncs, n’hi ha hagut
tota la vida. Però mai fins ara havi-
en tingut eines per reproduir-se i
escampar-se amb tanta eficàcia.
Dos estudis independents –a les
blic, aplicant les seves tècniques a
les declaracions de polítics o a les
notícies infundades.
Un estudi del Reuters Institute
permet veure l’explosió del nombre
d’equips de contrastació. La prime-
ra web que va fer comprovació de de-
claracions de polítics de manera re-
gular va ser un blog de Channel 4
News, l’any 2005, per cobrir unes
eleccions parlamentàries. Avui dia,
ja hi ha eines i grups similars en més
de 50 països de tots els continents.
En total, 113 equips s’hi dediquen, un
90% dels quals van començar a fun-
cionar a partir del 2010, i uns 50 són
tan recents que van néixer el 2015 o
universitats de Warwick i Indiana–
coincidien a assenyalar que, de mit-
jana, la xarxa triga més de 12 hores
a desmuntar una falsa notícia. Prou
temps perquè hagi arribat a dese-
nes de milers de lectors.
Les comparticions massives te-
nen un component d’espontaneï-
tat, però qui atia el foc ho fa de ma-
nera molt conscient. I té dues mo-
tivacions principals: influir políti-
cament en el debat o fer diners (o
totes dues). El cas més paradigmà-
tic, en la campanya dels EUA, és la
web que va muntar un jove roma-
nès en un poblet de Macedònia,
dedicada a injectar notícies falses
a la xarxa amb un biaix pro-
Trump. No perseguia cap ànim po-
lític conegut, sinó que hi va veure
una oportunitat de negoci intuint
que el públic votant potencial del
candidat republicà veia els mitjans
tradicionals amb especial descon-
fiança. Pel que fa a les webs que
busquen influència política, Rús-
sia ha sigut assenyalada com a res-
ponsable d’algunes de les campa-
nyes de desprestigi orquestrades a
la xarxa amb notícies falses, per bé
que les acusacions no han sigut
confirmades.
Trump és també responsable de
la popularització del terme fake
després. A Europa, en els últims deu
anys s’han posat en marxa una cin-
quantena d’iniciatives de contrasta-
ció pública d’afirmacions polítiques,
tot i que un terç han acabat abaixant
la persiana o bé funcionen només
ocasionalment.
Un cas paradigmàtic és el de Les
décodeurs, de Le Monde. Va comen-
çar sent una petita unitat de dos re-
dactors que mantenien viu un blog
sobre notícies falses i rumors des-
mentits, però actualment ja hi tre-
ballen deu periodistes del diari que
elaboren 15 treballs de contrastació
al mes, a banda d’històries i anàli-
sis sobre assumptes concrets. Enca-
DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara ara DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017
EL 84% DUBTA Prop de dos de cada tres ciutadans dels
DE LES NOTÍCIES Estats Units creuen que els grans mitjans
A INTERNET periodístics del seu país contenen notícies
falses. Són les conclusions d’un estudi de la
Estratègia
Trump ha
desqualificat
els mitjans
tradicionals
acusant-los
de falsos
Relativisme
Si fa forat la
idea que tot
és mentida,
tothom es
refugia en la
seva bombolla
news, que s’aplica a les notícies fal- factuals de les afirmacions amb què
ses. Tot i que en campanya la majo- el candidat Trump anava trufant la
ria d’informacions inventades eren campanya. El benefici d’aquesta
a favor seu, el magnat va començar tàctica és obvi: si fa forat la idea que
a minar sistemàticament la credibi- tot és mentida, la reacció lògica és
litat dels mitjans tradicionals acu- que cadascú busqui aixopluc infor-
sant-los un cop i un altre de fer fa- matiu en els mitjans que li reforcen
ke news. Així aixecava un escut con- les pròpies conviccions: els refe-
tra la tasca d’aquests mitjans, que rents sòlids són un bé preuat en l’era
assenyalaven les inconsistències de les veritats esquives.
ra a França, el diari Libération dis-
tribueix només uns 80.000 exem-
plars diaris, però el seu equip Les
désintox –que té un conveni amb la
cadena Arte– arrossega milions
d’usuaris únics cap a la seva web. A
Espanya, la iniciativa més popular
que s’acull a la fórmula és la del
programa El objetivo, d’Ana Pas-
tor. Tot i que molts equips de con-
trastació pengen de mitjans, tam-
bé n’hi ha que depenen d’ONGs
que treballen en assumptes de lli-
bertat de premsa o que estan ads-
crits a alguna universitat.
En termes de pressupost, les in-
versions són encara modestes. En
un 44% dels casos, el mitjà o la ins-
titució hi dedica un pressupost
anual inferior als 20.000 dòlars.
Només en un 7% dels casos hi ha
Ana Pastor ha popularitzat la figura del assignada una despesa de 500.000
contrastador al seu programa. LASEXTA dòlars o més.e
Universitat de Harvard, amb enquestes fetes
aquest mes de maig. El procés de demolició
de Trump contra la credibilitat dels mitjans
sembla que ha funcionat, però deixa el públic
A banda de polítics i falsos mit-
jans periodístics, hi ha un tercer be-
neficiari de la barra lliure informa-
tiva de la postveritat: els gegants
d’internet. Amb el pretext de ser
meres autopistes, no es responsa-
bilitzen de la veracitat dels contin-
guts que comparteixen els usuaris,
tot i que obtenen negoci a partir del
trànsit que generen.
Arran de les últimes campanyes
electorals, s’ha traslladat pressió a
Facebook, Twitter i Google perquè
ajudin a posar en valor els contin-
guts veritablement periodístics,
que han assumit el cost més gran
que suposa contrastar una notícia
respecte al d’inventar-se-la. Però la
resposta, de moment, ha sigut més
cosmètica que efectiva.
Facebook, per exemple, ha co-
mençat a incloure una icona d’alar-
ma quan una notícia falsa ha sigut
desmuntada per mitjans prestigio-
sos. Però aquest advertiment, en al-
guns casos, ha acabat tenint un efec-
te contraproduent: els que intenta-
ven disseminar la intoxicació, en
veure’s descoberts, han jugat la car-
ta victimista –denunciant l’intent
de silenciament per part de la xar-
xa social–, i això ha esperonat els
seus acòlits perquè comparteixin
amb més fervor aquella mentida.
Promovent o censurant la postveri-
tat, Facebook sempre guanya.e
07
dossier
sumit en la incertesa: el 84% dels enquestats
admetien que resulta difícil saber quines
notícies publicades a internet són vertaderes
i quines són falses.
Les notícies falses es
disparen, però encara no
fan guanyar eleccions
Un estudi afirma que les ‘fake news’ van
tenir un efecte petit als comicis dels EUA
À.G.
van ser 115 i van aconseguir més de
30 milions de comparticions.
BARCELONA Un dels motius que s’apunten a
l’hora de minimitzar l’impacte real
L’esclat de notícies falses difoses a de les notícies falses és l’anomenat
propulsió gràcies a l’efecte viralitza- efecte bombolla. Entre els republi-
dor de les xarxes espanta, però el cans, només un 18% dels amics en
seu efecte real està envoltat encara una xarxa social són demòcrates. En
de molts interrogants. Un dels estu- el cas contrari, el percentatge és si-
dis més exhaustius ha aparegut milar: un 20%. Això fa que les notí-
aquest mes al Journal of Economic cies circulin fonamentalment en el
Perspectives firmat per Hunt mateix bàndol.
Allcott, de la Universitat de Nova A més, la mostra de voluntaris
York, i Matthew Gentzkow, de la amb la qual van treballar els autors
Universitat de Stanford. Aquests de l’estudi els va permetre determi-
dos professors d’economia assegu- nar també quina és la influència de la
ren que, de mitjana, cada americà ideologia pròpia a l’hora de creure o
només va ser exposat, durant la rebutjar una notícia sospitosa. Els
campanya, a 1,14 notícies falses que dos investigadors expliquen que tant
després recordés. I que, perquè això demòcrates com republicans són un
fos suficient per modificar el resul- 15% més proclius a empassar-se una
tat de manera apreciable, una notí- notícia falsa que respon a la seva ide-
cia falsa hauria de ser 36 vegades ologia. Per tant, es comparteixen no-
més persuasiva que un anunci tele- tícies entre els partidaris d’una ma-
visiu electoral. Tot i que els autors teixa opció i es fa, sobretot, si recon-
eviten assegurar explícitament que firmen la posició. Aconseguir un vot
les fake news no van ser determi- contrari, per tant, és una tasca àrdua.
nants en l’elecció de Trump, el seu On sí que hi ha una asimetria és
estudi tendeix a relativitzar, a la bai- en la confiança dels americans en
xa, l’efectivitat que aquestes histò- els seus mitjans. Mentre que en el
El modus ries inventades van tenir. cas dels demòcrates baixa suau-
operandi On sí que són taxatius és en el bi- ment i es manté a l’entorn del 50%,
de Trump aix pro-Trump de la majoria d’his- entre els republicans aquesta confi-
ha esperonat tòries falses que es van fer circular. ança s’ha desplomat en l’últim any
la difusió del De les 156 notícies intoxicadores i està poc per sobre del 10%. “Aquest
concepte de que van detectar, només 41 benefi- declivi de la confiança en els mitjans
postveritat. ciaven Hillary Clinton (i van ser tradicionals podria ser al mateix
En petit, dues compartides 7,6 milions de vega- temps causa i conseqüència de la
portades. des). En canvi, les notícies que afa- proliferació de les falses notícies”,
La de Time es vorien l’actual president americà alerten els dos economistes.e
pregunta si la
veritat ha
mort, i és una
revisió de la
del 1966 on es
demanava,
amb el mateix
disseny, si Déu
havia mort.
AFP
Les notícies falses són més susceptibles de circular entre els que ja
estan convençuts. BRENDAN SMIALOWSKI / AFP
08
dossier
Polèmic Nascut a Múrcia, fa cinc anys que es va instal·lar a Barcelona. És columnista regular d’‘El Confidencial’ i ocasio-
nal de diversos mitjans, on parla de política, cultura i actualitat. Ha escrit tres novel·les, diversos contes i un llibre infantil
“Les xarxes socials són editors que defugen
la seva responsabilitat per garreperia”
À.G.
BARCELONA
Els últims quatre anys, Juan Soto
Ivars ha estudiat els linxaments a
les xarxes. Ha encunyat un terme,
postcensura, i l’ha explicat amb pro-
fusió d’exemples al llibre Arden las
redes (Debate).
La figura clàssica del censor és la
d’un senyor anodí, sota un flexo i
armat amb una tisora. Però qui és
l’agent censor en la postcensura?
Aquest és el problema: que la post-
censura som tots. Jo mateix ho he
sigut, sense adonar-me’n. He parti-
cipat en linxaments i no m’he vist
amb la torxa a la mà fins que hi he
pensat després. En general, els lin-
xaments efímers a les xarxes els co-
mencen gent molt joveneta. Els del
feminisme, per exemple, són unes
600 persones en constant vigilàn-
cia. Un agent molt important és
Twitter: quan detecta un linxament,
l’hauria de treure de la llista de tren-
ding topics. Perquè està convidant la
gent a ofendre’s.
Per què a les xarxes la indignació
guanya a la ponderació?
El que ataca juga amb avantatge,
com saben els polítics. No m’agrada
gens Trump, però és admirable
–com a estratègia maquiavèl·lica– la
seva capacitat d’atacar i convertir-
se en víctima al mateix temps. A Po-
dem, això no li surt: acaba devorat
i sense haver generat empatia. A la
CUP, en canvi, li surt millor. A les
xarxes té premi mostrar el descon-
tentament, el menyspreu, l’odi.
Mostrar una defensa, admiració...
s’ignora. I si l’ofensa té premi i l’ad-
miració provoca indiferència, la va-
nitat amb la qual ens posem a les
xarxes ens empeny invariablement
a estar ofesos.
Escriu amb por de ser linxat?
Sí, però dic les coses igualment. La
por no em paralitza. Ho poso, i que
passi el que Déu vulgui. Abans dè-
iem a les xarxes el que no ens atre- Quins límits posaria a la llibertat afectant les
víem a dir davant les mares. Ara és d’expressió?
al revés, hi ha una Gran Mare que
ens vigila tothora i ens pica els dits
si diem alguna inconveniència.
No són les xarxes, doncs, un agent
democratitzador?
I la democràcia? És un agent de-
mocratitzador, la democràcia? Tu
pots acabar votant un dictador...
POSTVERITAT
Juan Soto Ivars
PERIODISTA I ESCRIPTOR
És en mans dels usuaris que les
xarxes deixin de ser un agent de-
mocratitzador. I, ara mateix, i en
qüestions de llibertat d’expressió,
són antidemocràtiques.
Com podem fer-les millor? Catalunya
Amb més moderadors. Facebook “Tant el
diu que està desbordat: que té 4.500 Procés com
moderadors per a centenars de mi-
lions d’usuaris. Però a mi m’empre- el discurs
nya quan diuen que no poden assu- d’estat són
mir-ho. Instagram té una mida, en dos àmbits de
diners, similar a la de Kodak, que postveritat”
tenia 180.000 treballadors. Però
Instagram té una plantilla de no-
Paradoxa
més 140 treballadors. S’escuden
que són només una plataforma tec-
“Com més
nològica, però en realitat són edi-
drets tens,
tors que no volen acceptar la seva
més sembla
responsabilitat per garreperia.
que t’acaben
tonteries”
Els del Codi Penal, només. Bé,
menys l’article 578, el que pena les
bromes i els tuits burletes o, fins i
tot, reivindicatius. Jo estic a favor
que es faci apologia d’ETA: si hi ha
gent que pensa així, jo tinc tots els
arguments per derrotar-los. Jo es-
coltava Kortatu d’adolescent i no
m’he tornat etarra. Vivim en una so-
cietat adulta, però falta una educa-
ció per a la ciutadania dins de les
xarxes socials.
Com lliguen la postcensura i la
postveritat?
Tenen molt a veure. Tot comença
perquè tu et creus només les notíci-
es que diuen el que vols sentir. La
postcensura és el pas següent: el que
pensa diferent de mi, per tant,
s’equivoca i ha de callar.
El lema del Guardian deia: “Els fets
són sagrats, i les opinions, lliures”.
Però avui dia cadascú adapta els
fets a conveniència i en canvi fisca-
litzem en gran manera les opinions.
Sí. A mi m’ha ajudat ser a Catalunya,
per entendre això, perquè el Procés
i el discurs d’estat són dos àmbits de
postveritat, amb mentides en tots
dos. I gent que vol creure només les
mentides d’una banda o de l’altra.
Tenim pendent debatre les conse-
qüències de la independència. Pe-
rò és impossible, perquè no escolta-
rem els fets que no casin amb el nos-
tre biaix de confirmació.
El fet que el PP, amb tots els escàn-
dols de corrupció que l’afecten, tin-
gui milions de vots, ¿és normalitat
DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara
dossier
CÈLIA ATSET
democràtica o bé anomalia que
s’explica per la torsió informativa
i la postveritat?
L’anomalia no és en el vot. Jo en-
tenc que molta gent voti el PP: hi ha
por de Podem i de la independència,
i el PP és qui millor sap capitalitzar
aquesta por. El que em sembla una
anomalia és que gent amb el mateix
accés a la informació que jo tingui
aquestes pors.
L’esquerra solia atribuir-se valors
com la tolerància o el no dogmatis-
me. Segueix sent així?
L’esquerra ha perdut l’hegemonia
del relat cultural i s’ha tornat més
censora i desagradable. Com més
drets tens, més sembla que t’afectin
les tonteries. Els homosexuals teni-
en una batalla fortíssima: casar-se
i tenir fills. Ho van aconseguir fent
front a unes manifestacions enor-
mes en contra. Però el col·lectiu s’ha
tornat censor. Potser si ja no tens
res contra què lluitar et tornes hi-
persensible a les ximpleries. Què
importa ara si Arévalo, en un teatre,
explica un acudit?e
Podeu llegir l’entrevista sencera a
www.ara.cat
10
‘Fake news’ i
altres variacions
InfoWars: la
manipulació política
portada a l’extrem
Alex Jones és un controvertit lo-
cutor que assegura que el go-
vern i les grans empreses estan
creant un nou ordre mundial.
Una de les finestres on defensa
la seva teoria conspiranoica,
amb notícies falses, és el portal
InfoWars.com. “Hi ha una guerra
i volen la teva ment!” és el lema
d’aquesta pàgina web.
Fox-News24.com:
parasitant la marca
de Fox News
Exemple de web que s’aprofita
d’una marca informativa aliena.
Fet des de Califòrnia, elabora
notícies que poden passar per
vertaderes fàcilment (“Justin
Bieber compra el castell de
Brangelina per 60 milions de dò-
lars”) i que senzillament volen
captar visites per a la publicitat
automatitzada que insereixen.
AlabamaObserver:
aparença de diari,
però notícies fictícies
Nom que sona a diari i web ben
dissenyada. Però els titulars no-
més fan que suplicar un clic: “Ca-
ses de Califòrnia destruïdes pels
incendis”, “Aproven una legisla-
ció que redueix a 10 anys les pe-
nes per violació”. Són notícies
inventades, que confien en el
seu atractiu per capturar trànsit
d’internet i fer diners.
DailySnark.com:
un esportiu satíric
que descontextualitza
Les notícies de DailySnark te-
nen una evident vis còmica:
“Von Miller vol que els Broncos
fitxin un coreògraf per ajudar-
los amb les celebracions de les
victòries”. Però enlloc s’alerta
del caràcter irònic de les notíci-
es, que, un cop a la xarxa, poden
passar per vertaderes davant
un lector desprevingut.
Una de les imatges (falses) més compartides en xarxes socials els últims anys. ARA
Guia bàsica per navegar
en el mar de la postveritat
Cinc consells per determinar si una notícia és certa abans de compartir-la
À.G.
BARCELONA
Els generadors de notícies falses
s’aprofiten dels usuaris que, de bo-
na fe, comparteixen algun dels seus
continguts foul. Aquests són cinc
consells senzills per a l’usuari que
no vulgui contribuir a la difusió
d’invencions adreçades a aconse-
guir un objectiu polític i pecuniari.
01
Qui m’ho està enviant?
La viralitat no sempre és espontà-
nia: hi ha empreses especialitzades
a fabricar perfils falsos en sèrie que
són els primers distribuïdors de tot
tipus de contingut il·legítim, com
ara notícies falses o publicitat ca-
muflada d’informació. Si rebem una
notícia que ens fa alçar les celles
d’algú que no coneixem, que té un
nombre baix de seguidors, que no
diu gaire res en nom propi i en can-
vi retuiteja molt i de fonts i temes
variats... és susceptible de ser un
perfil automatitzat, el que en l’argot
es coneix com a bot.
02
Qui signa la informació?
El fet que cada cop més usuaris
s’informin a través de les xarxes so-
cials fa que les marques periodísti-
ques hagin perdut part del seu ca-
pital: els internautes poden llegir
continguts sense recordar quin
POSTVERITAT
mitjà els ha elaborat. És la síndro-
me ho he llegit a Facebook, mentre
que la xarxa de Zuckerberg, en re-
alitat, no elabora continguts peri-
odístics. Abans de compartir una
notícia sorprenent, convé compro-
var quin mitjà la signa i avaluar si
aquell nom ens transmet confian-
ça. Si no ho fa, o bé perquè és una
capçalera que no havíem sentit
anomenar, o bé perquè és un mit-
jà que no associem a la credibilitat,
és més prudent abstenir-se. Un al-
tre filtre és el de la qualitat de la re-
dacció. Algunes de les notícies fal-
ses imiten l’estil periodístic, però
no ho aconsegueixen i acaben so-
nant forçades.
03
Realment hi ha un mitjà
solvent al darrere?
Els que generen notícies falses sa-
ben que el principal obstacle que
han de superar és la falta d’una
marca coneguda al darrere. Una
marrada que utilitzen alguns dels
intoxicadors és registrar un domi-
ni que s’assembli a una marca cone-
guda, de manera que la URL que es
comparteix –l’enllaç d’internet– fa
fila de ser legítima. Aquest camu-
flatge es pot aconseguir amb vari-
acions del nom (Guardian en comp-
tes de The Guardian) o bé canviant
algun sufix al darrere de l’adreça
web (WashingtonPost.co en comp-
tes de WashingtonPost.com), entre
altres mesures. (Els exemples són
inventats.)
DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara
04
Automàtic Resulta inversemblant?
La xarxa és
Un filtre que convé tenir activat és
plena de el del simple sentit comú. Els mani-
perfils falsos puladors de la postveritat juguen
que disparen amb la credibilitat que, per defecte,
continguts el públic atorga a un text escrit que
tingui aparença de notícia. Però
intoxicants
mantenir una dosi d’escepticisme a
les xarxes és una vacuna saludable
Redacció contra la compartició involuntària
de material dissenyat per manipu-
Algunes
lar. Si una notícia sobta molt perquè
notícies sembla molt passada de voltes, val la
falses imiten pena introduir un element de dub-
l’estil te abans d’estendre-la.
periodístic
05
sense èxit
Qui està amplificant aquell
contingut?
Les notícies rellevants que han sigut
contrastades acaben incorporant-se
a la majoria de mitjans solvents. Ai-
xí que una prova del cotó fluix per sa-
ber si una presumpta informació és
en realitat una invenció consisteix
a copiar el titular i buscar-lo a Goo-
gle. Davant d’una notícia legítima,
una cerca hauria de tornar com a re-
sultats la mateixa notícia en diver-
sos mitjans de prestigi. Perquè se su-
posa que el títol, encara que sigui di-
ferent, inclou les mateixes paraules
clau. Google, a més, hauria de mos-
trar aquest mitjans consolidats a la
primera pàgina de resultats, ja que la
premsa tradicional sol estar ben po-
sicionada en el cercador gràcies al
seu volum de visites.e

12
dossier
L’imaginari
democràtic trontolla
DANIEL GAMPER
FILÒSOF I PROFESSOR
E L’
A LA UAB
l poder polític fa servir
la veritat a convenièn-
cia. Ho recomanava ja
Maquiavel i no hi ha di-
rigent triomfant que no
conegui els mecanismes per apro-
piar-se de la veritat i posar-la al ser-
vei de l’estat. Contra aquesta ten-
dència del poder a monopolitzar el
discurs de la veritat amb la intenció
de fer passar gat per llebre l’única
defensa és la democràcia i la prem-
sa lliure.
Fa deu anys el filòsof americà
Harry Frankfurt va publicar un lli-
bret de lectura obligada per copsar
l’empobriment de l’àgora. Segons
Frankfurt, el bullshit és el discurs
que es desentén de la veritat i la
mentida, que persegueix la persu-
asió a través del poder hipnòtic dels
eslògans, des del Just do it fins al
Yes, we can. Les societats massifica-
des són alimentades amb frases
precuinades que pretenen crear
sensacions, inclinar anímicament
el votant a favor d’una opció. La ve-
ritat i la mentida no tenen cap im-
portància, perquè no hi ha manera
de verificar-les o falsificar-les.
La postmodernitat va contribu-
ir a desprestigiar la veritat. Si no hi
ha realitat, aleshores no hi ha dife-
rència entre sofistes i filòsofs. Els
botxins postmoderns de la veritat,
els falsos profetes de la postfactici-
tat, pateixen una mala digestió del
llegat tant nietzschià com freudià.
La desorientació intel·lectual del
segle XXI, sense grans narratives ni
utopies, és la circumstància propí-
cia per a la consolidació del cinisme
generalitzat.
Veritat i justícia
Assistim a la proclamació de post-
veritat com a paraula de l’any amb
una sensació d’escàndol normalit-
zat. La veritat entesa com la corres-
pondència entre les proposicions
sobre el món i els fets (p és veritat
si p) deixa de ser rellevant en el dis-
curs públic. Tanmateix, la veritat
mateixa es resisteix a morir i és en
nom d’ella que persistim a negar la
seva negació. Perquè sabem que
amb la pèrdua de la veritat es perd
també la justícia.
La veritat és fràgil, recordava el
febrer passat la filòsofa i professo-
ra Franca D’Agostini en els Diàlegs
de Pedralbes. La veritat és una,
mentre que les mentides es multi-
pliquen. Això beneficia el poderós,
perquè qui té interès en la veritat és
qui pateix els estralls socials del ca-
pitalisme, qui pot assenyalar les xi-
fres i les ferides de la injustícia. Pe-
rò a cada fet reivindicat li correspo-
nen molts fets alternatius. Perquè
la veritat prevalgui, com diuen les
pel·lícules de la gran fàbrica dels
POSTVERITAT
somnis hollywoodiana, hem d’estar
alerta.
Les dades són manipulables.
N’hi ha prou de dir-les en el mo-
ment correcte, i d’escampar-les per
les xarxes amb els algoritmes ade-
quats. Internet propicia una trans-
Daniel
formació de les democràcies, que Gamper
han deixat de reproduir-se a través “Les
de l’opinió pública tradicional dades són
(premsa, televisió), i ara ho fan per manipulables,
canals personalitzats que s’adapten
psicològicament al perfil dels elec-
n’hi ha prou
de dir-les en
tors. La democràcia està desprote-
gida davant la manipulació propa- el moment
gandística dels votants al servei de correcte”
qui tingui prou diners per finançar
operacions psicològiques mitjan- Daniel
çant big data.
Els demagogs d’aquestes demo-
Innerarity
cràcies managerials aparenten una “Ens
sinceritat que obre els cors del poble manquen els
i permet de potinejar-hi sense es- instruments
crúpols. La veritat no és cosa de ci-
que
entífics, diuen, nosaltres parlem la
veu del poble i el poble coneix la ve-
organitzin
ritat quan se la presenta clarament. les dades”
L’imaginari de la democràcia és
resistent, però avui trontolla. Tan-
mateix, només repetint el seu mis-
satge podem aturar el seu (i nostre)
daltabaix orwellià.
És a dir, que la veritat no és un
dogma al qual poden accedir només
els iniciats, sinó que és el sorpre-
nent i admirable fruit de la col·labo-
ració, la conversa i la disputa guia-
des pel bé comú.
Mitjans que fan
de mitjancers
DANIEL INNERARITY
FILÒSOF I PROFESSOR
A LA UPB
actual fascinació per
les xarxes socials, la
participació o la pro-
ximitat posa de mani-
fest que l’única utopia
que segueix viva és la de la desinter-
mediació. Una desconfiança davant
les mediacions ens porta a suposar
automàticament que alguna cosa és
veritable quan és transparent, que
tota representació falsifica i que tot
secret és il·legítim. No hi ha res pit-
jor que un mitjancer. Per això, d’en-
trada ens resulta més proper un fil-
trador que un periodista, un aficio-
nat que un professional, les ONG
que els governs, i, per aquest motiu,
el nostre menyspreu més gran es di-
rigeix a qui fa la mediació més gran:
com ens recorden les enquestes, el
nostre gran problema és… la classe
política.
Hi ha una lògica de fons que con-
necta el desinterès cap al periodis-
me (perquè a les xarxes un ja s’infor-
maria i s’expressaria sense cap ne-
cessitat d’autorització), la preferèn-
cia pels mercats escassament
regulats (suposant que la simple
agregació espontània dels interes-
sos produeix els millors resultats) i
el menyspreu cap a la política (ja
que els artificis de la representació
ALBERT GEA / REUTERS
DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara
no servirien per a res més que per
falsificar la veritable voluntat de la
gent, que es podria fer valer millor si
la democràcia fos més directa o ple-
biscitària). En aquests tres casos,
que caracteritzen molt bé la mane-
ra de pensar que domina en la nos-
tra època, hi nia la idea que el món
(és a dir, la veritat, la justícia i la de-
mocràcia) està al nostre abast im-
mediat i que els procediments o les
institucions per a la configuració
d’aquests valors són els culpables de
la seva desfiguració. La lògica del
clic, el vot o l’opinió espontània fa-
rien innecessaris qualsevol instru-
ment per elaborar les opinions i les
decisions; diaris, regulacions, par-
tits, sindicats, Parlaments serien
igualment innecessaris i, fins i tot,
emmascaradors de la realitat o la
voluntat del poble.
Aquest és, al meu entendre, el
context més apropiat per pensar l’ac-
tual crisi del periodisme i per defen-
sar el seu valor en una democràcia.
L’excés d’estímuls
El discurs sobre la postveritat ens
està distraient d’alguna cosa més
preocupant que la distorsió intenci-
onada de la realitat per part d’algú
malvat: la pròpia incapacitat dels
subjectes de fer-se càrrec de la com-
plexitat informativa del món. Si som
en una època d’incertesa creixent no
és perquè algú estigui creant confu-
sió deliberadament, sinó perquè ens
manquen els instruments que orga-
nitzin les dades, ponderin els judicis
i ofereixin una visió coherent de la
realitat. Necessitem aquesta media-
ció dels mitjans com a instrument
d’orientació en entorns poblats de
mentides, per descomptat, però en-
cara més de dades irrellevants i es-
tats d’ànims confusos. Aquesta de-
fensa de les mediacions no suposa
rendir-se a l’autoritat de cap mitjan-
cer privilegiat, entre altres coses
perquè hi ha moltes mediacions que
competeixen entre si; és un reconei-
xement que les nostres limitacions
cognitives no procedeixen del fet
que la informació sigui escassa sinó
que no anem sobrats d’instruments
per fer front a la complexitat del
món i orientar-nos-hi.
Les societats avançades recla-
men, amb tota la raó, un accés més
gran i més fàcil a la informació. Pe-
rò l’abundància de dades no garan-
teix vigilància democràtica; per ai-
xò fa falta, a més, mobilitzar comu-
nitats d’intèrprets capaços de do-
nar-los un context, un sentit i una
valoració crítica. Separar el que és
essencial del que és anecdòtic, ana-
litzar i situar en una perspectiva
adequada les dades exigeix mitjan-
cers que disposin del temps i de les
competències necessàries. En
aquest treball d’interpretació de la
realitat, també són inevitables els
periodistes, la feina dels quals no se-
rà supèrflua en l’era d’internet, sinó
tot el contrari.e
48 DIUMENGE, 28 DE MAIG DEL 2017 ara
DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA
DIRECTOR FUNDADOR
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY
SUBDIRECTORS
DAVID MIRÓ,
✦ ✦
CATALINA SERRA,
JORDI CORTADA,
SÍLVIA BARROSO,
GEORGINA FERRI
DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
EDICIÓ PAPER
ROSA RODON
Digueu-ne mentida, simplement
EDICIÓ DIGITAL
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
MAIOL ROGER
INTERNACIONAL
H
MÒNICA BERNABÉ
ECONOMIA
ÀLEX FONT
SOCIETAT o va formular amb contun- És legítim que Rajoy, Cospedal o Mén-
dència Aristòtil en un text dez de Vigo siguin contraris a la indepen-
ELENA FREIXA
CULTURA
fundacional de la cultura dència de Catalunya. I fins i tot és legítim
LAURA SERRA
europea, la Política: “No- que pensin que la ciutadania de Catalunya
COMUNICACIÓ
ÀLEX GUTIÉRREZ més l’ésser humà, entre els no té dret a decidir si vol continuar for-
ESPORTS animals, posseeix la paraula. La veu és una mant part de l’estat espanyol o no. En re-
TONI PADILLA
indicació del dolor i del plaer; per això la alitat, el Partit Popular, quan era Aliança
DELEGACIÓ A MADRID
DANI SÁNCHEZ UGART tenen també els altres animals. […] En Popular, fins i tot estava en contra de l’au-
LLENGUA canvi, la paraula existeix per manifestar el XAVIER ANTICH tonomia de Catalunya. El que Mariano Ra-
ALBERT PLA
FOTOGRAFIA
que és convenient i el que és nociu, així joy no pot dir, com ha dit a les Corts, en la
XAVIER BERTRAL com el que és just i el que és injust”. La po- seva condició de president del govern es-
FILÒSOF I PROFESSOR DE LA UdG
lítica, la vida en comú dels humans que es panyol, davant de la possibilitat que les
EDICIÓ DE PREMSA
regeixen a si mateixos, es basa en el valor institucions de govern de Catalunya con-
PERIÒDICA ARA, SL
de la paraula per dir sobretot el que és just tigo, d’Evgènia Ginzburg, per descobrir voquin un referèndum, és que “això no-
PRESIDENT o injust. I és que la política es fonamenta l’abast del poder de la propaganda, l’adoc- més passa a les pitjors dictadures”. El que
FERRAN RODÉS
en un acord al voltant de les coses que les trinament i la mentida a l’hora de bastir María Dolores de Cospedal, ministra de
CONSELLER DELEGAT
SALVADOR GARCIA RUIZ paraules diuen i, recíprocament, en el res- les estructures bàsiques dels règims to- Defensa, no pot dir, com ha comentat en
DIRECTOR FINANCER pecte de les paraules per les coses. Així, talitaris. Quan els discursos falsos s’ins- una entrevista a Onda Cero, és que això és
XAVIER LINARES
DIRECTORA DE
la mentida, és a dir, el discurs fals que diu tal·len en una societat, de manera impu- “un intent de cop d’estat” o “una amena-
MÀRQUETING el contrari del que la veritat dels fets im- ne, i atorguen versemblança a relats com- ça de cop d’estat”. El que no pot dir Íñigo
MARIA LLAMBÍ posa, no és una posició política, sinó que pletament contraris a la veritat i la reali- Méndez de Vigo, portaveu del govern es-
DIRECTOR COMERCIAL és, de manera radical, la negació de la po- tat dels fets, s’estan sabotejant els panyol, és que això “és un veritable cop
SERGI GERMÁN
DIRECTOR DE NEGOCI lítica. Per això, sosté Aristòtil, si no donem fonaments de la política i, per descomp- d’estat”. I no ho poden dir perquè això es
ORIOL CANALS a les paraules el valor de realitat que tenen tat, la possibilitat no només d’establir un fals, perquè és una mentida i perquè con-
DIRECTOR DE llavors les paraules no valen per a res i ja diàleg entre opcions ideològiques diver- tradiu, de manera flagrant, la realitat i la
TECNOLOGIA
no és possible ni tan sols parlar. ses sinó fins i tot la possibilitat mateixa de veritat dels esdeveniments del que està te-
MARC CAMPRODON
Una certa tradició moderna, que arren- parlar al voltant de qualsevol cosa. nint lloc a Catalunya. Aquests discursos
C/ DIPUTACIÓ, 119 ca de Maquiavel i, passant són repugnants perquè són
08015 BARCELONA.
per Mazzarino i Fouché, ar- tòxics, i no només mereixen
TELÈFON: 93 202 95 95.
riba fins als totalitarismes el més absolut dels menys-
ATENCIÓ AL
del segle XX, va voler capgi- preus sinó que han de ser de-
SUBSCRIPTOR:
902 281 110 rar aquest principi bàsic de nunciats com a falsos. No són
subscripcions@ara.cat la política convertint la men- opinions, són mentides.
TEXT LEGAL
tida en l’instrument propi de El PP, amb Ciutadans i el
Edició de premsa periòdica l’acció de govern. Al capda- PSOE, va començar, ara fa
ARA es reserva tots els
drets sobre el contingut del
vall, “són tan simples els ho- dos anys, a bastir un relat que
diari ARA, els suplements i mes [...] que aquell que enga- pretenia convertir Catalu-
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
nya sempre trobarà qui es nya en un país indiscrimina-
es puguin reproduir ni deixi enganyar” (El príncep). dament corrupte, on els trà-
transmetre a altres mitjans
de comunicació, totalment Hannah Arendt, a Els orí- fics mafiosos d’influències,
o parcialment, sense prèvia gens del totalitarisme, ja va prevaricacions i saqueig de
autorització escrita.
analitzar, a partir del nazis- les arques públiques són la
Difusió controlada
per l’OJD me i l’estalinisme, com la norma quotidiana i genera-
mentida, a través de la pro- litzada en totes les instituci-
paganda i l’adoctrinament, ons. Ara, quan ja és immi-
opera fins i tot abans de l’es- nent la convocatòria i prope-
tabliment dels règims tota- ra la celebració del referèn-
litaris: “Abans que els líders dum d’autodeterminació,
de masses s’apoderin del s’acaba d’inaugurar la sego-
poder per fer encaixar la re- na fase de la intoxicació i
alitat en les seves mentides, l’adoctrinament basat en la
la seva propaganda es carac- mentida: a Catalunya, on es
teritza per l’extremat viu, segons diuen, en una si-
menyspreu pels fets com a tuació de dictadura, s’està a
EL DIARI D’AHIR tals, perquè en la seva opi- GETTY
punt de donar un cop d’estat.
Fe d’errades: L’ARA
nió els fets depenen com- Són mentides tòxiques. En
agraeix als lectors que pletament del poder de l’home que pugui vindran més i, previsiblement, encara
fabricar-los”. Per això, afegia, “el que molt pitjors. No en digueu postveritat. Di-
Alguns discursos de Rajoy
ens facin arribar els
errors que detectin en convenç les masses no són els fets, ni tan gueu-ne mentida, simplement.
el contingut dels
sols els fets inventats, sinó només la con- contradiuen la realitat del que està Cal recordar que no hi ha democràcia
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
sistència del sistema del qual suposada- passant a Catalunya i mereixen sense respecte escrupolós per les decisi-
publica la fe d’errades ment són part”. el més absolut dels menyspreus: ons de la majoria. I que, sense respecte per
en aquesta mateixa Només cal llegir dos textos clàssics, im- la paraula i per la realitat dels fets, no hi
columna. Podeu fer- prescindibles, com LTI. La lengua del Ter- no són opinions, són mentides ha, ni pot haver-hi, ni tan sols política. És
nos arribar les vostres
cer Reich, de Victor Klemperer, o El vér- molt senzill.
esmenes a
opinio@ara.cat.