Está en la página 1de 50

LA MONEDA

EN

EL MÓN ANTIC:
GRÈCIA, ROMA
I HISPÀNIA

INTRODUCCIÓ i ACTIVITATS
per a
CVLTVRA CLÀSSICA 4rt ESO

SANTI CARBONELL
IES COTES BAIXES ALCOI 2016

Projecte
LA PLOMA De safo
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

ÍNDEX

I. ASPECTES GENERALS

1. Introducció
2. Abans de la moneda
3. Origen de la moneda
4. Tècniques de fabricació
5. Seques
6. Mines
7. Circulació
8. Característiques de la moneda

II. MONEDES GREGUES

III. MONEDES ROMANES

IV. MONEDES IBERES I HISPANOROMANES

V. ACTIVITATS

VI. EXERCICIS COMPLEMENTARIS

VII. SOLUCIONS

VIII. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS INTERNET

2
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

I. ASPECTES GENERALS

! Les monedes són un objecte qüotidià al qual sovint no prestem massa atenció.
Fins i tot n’hi ha algunes, com ara els cèntims, que ens molesta portar-los. Llevat
d’uns pocs a qui els agrada col·leccionar monedes de distints països i èpoques, la
majoria veiem en les monedes únicament un instrument que fa possible els negocis.
! Però de què estan fetes? Com es dissenyen i es fabriquen? Com ho feien en
l’antiguitat? Quin valor tenen les monedes antigues? En les pàgines següents
trobaràs les respostes.

1. INTRODUCCIÓ: IMPORTÀNCIA DE LES MONEDES


!
! Potser arribe un dia en què desapareixeran, perquè cada vegada paguem
menys en efectiu, i esdevindran aleshores un objecte valorat només pels aficionats a
la numismàtica. Les monedes seguiran sent, però, una de les fonts d’informació més
importants que tenim per conéixer millor el passat i saber com vivien els nostres
avantpassats.
! Imagineu-vos que la Terra esclata per colisionar amb ella un enorme meteorit,
i arriben uns arqueòlegs d’un altre planeta que troben un cofre amb monedes d’euro
del teu país. Quina informació en podien traure?

! !
! Les monedes són, doncs, molt importants per conéixer la nostra història, ja
que:

- Són un testimoni directe del passat


- Gràcies a la seua resistència al pas del temps en tenim una gran quantitat i de molt
divers tipus
- Ens donen interessants informacions no només sobre l’economia de cada època,
sinò també sobre la seua la societat, la cultura i fins i tot sobre la política.

3
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! A banda d’emprar-se en els negocis, la moneda va servir per difondre


missatges de propaganda política. Com circulava pertot arreu, era un mitjà idoni per
tal de difondre fets històrics importants o destacar-ne el protagonisme dels
governants. Aquest doble ús s’ha mantingut fins a l’actualitat.

! ! !

! Quan les monedes deixen de ser de curs legal, perquè són substituïdes per
altres en el comerç, no perden del tot el seu valor. Es convertixen en valuosos objectes
que formen part del nostre patrimoni històric. Per la seua raresa algunes no només
no han perdut valor, sinò que a més a més s’han revaloritzat i són molt cobdiciades
pels col·leccionistes. Açò explica que funcione, ja des de fa segles, un mercat clandestí
que ha fomentat el saqueig i expoli de jaciments arqueològics i que hi haja impremtes
il·legals dedicades a falsificar monedes.

!
! !
! Amb independència de les monedes falses fetes per al frau, has de saber que
hi ha també reproduccions de major o menor qualitat que posen a la venda museus i
botigues especialitzades.

4
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

2. ABANS DE LA MONEDA

! Com a unitat d’intercanvi, els pobles primitius empraven tota mena de


productes que tenien al seu abast segons la seua activitat principal: animals
(pastors), 1 pells (caçadors), cereals (agricultors), petxines (pescadors). Aquesta
pràctica s’anomena “baratar” (“trueque” en castellà). És a dir, allò que necessitem ho
adquirim entregant a canvi allò que ens sobra.

! Hui ja no fem servir aquesta pràctica, perquè a la llarga comportava


problemes. 2 L’inconvenient principal era que els qui feien un negoci podien no posar-
se d’acord sobre el valor de les seues mercaderies. És a dir, allò que s’intercanviava
no sempre tenia el mateix valor. Es necessitava doncs un patró estàndard.

! La solució va vindre de mans dels pobles de l’Orient Pròxim, que en els seus
negocis empraven ja al 3r mil·leni aC. el metall, un element molt cobdiciat en el món
antic perquè no sovintejava. A poc a poc aquest ús dels metalls es va generalitzar a
tot arreu del Mediterrani ja que tenia avantatges: el metall no es fa malbé, ja que és
dur i resistent, es pot transportar millor i es pot fondre per crear diverses unitats. D’
ací ve l’expressió actual “pagar en metàl·lic”.

! De tots els metalls, l’or sobretot ha seguit sent un bé estimat i segur. Gràcies a
les joies molts jueus, per exemple, compraren passaports per sortir de l’Alemanya
nazi. En l’actualitat, sobretot en època de crisi económica, quan la moneda corre el
perill de devaluar-se, l’or ha esdevingut una divisa molt preuada.

! ! ! !
!
!

1 La paraulla llatína pecunia “diners” ve de pecus “ramat”.

2 Aquest sistema es fa servir encara en algunes societats més primitives de l’Àfrica. Però també l’hem coneguda
ací en èpoques de crisi, com ara durant la postguerra. L’escasa circulació de diners i la falta d’aliments, racionats
per l’estat van impulsar el mercat negre i l’estraperlo, basat moltes vegades en l’intercanvi de productes. Tot i que
està ja en desús pràcticament, en la llengua han quedat empremptes d’aquesta pràctica. Fixa’t en la paraula
“capital”, que ve del llatí “caput”, en referència als caps de ramat que sovint s’empraven per als intercanvis.
5
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

!
! Les primeres formes de diners eren els anomentats “talents”, lingots amb
forma de pell de bou. En el món grec els trobem en la cultura minoica i micènica (2n
mil·leni aC.).

! !

! ! ! ! !

! A partir del s. VII comença a emprar-se l’ús de varetes (òbols, ὀβελοί en grec).
6 òbols, els que era capaç d’agafar la mà d’un home, formaven una dracma (literal:
allò que s’agafa en el palmell de la mà o δράξ. D’ací prové l’origen de la moneda
grega δραχμή.

! Quins problemes plantejava l´ús d’aquestos metalls? Eren complicats de


transportar i a més a més calia emprar balances per pesar i saber exactament el seu
valor i s’emprava aleshores molt de temps en les transaccions comercials.

! La solució va ser crear trossos de metall més petits amb un pes fix: la moneda.
Les seues avantatges: era fàcil de transportar, no es feia malbé fàcilment i tothom
sabia el seu valor, ja que es reconeix gràcies als símbols i el seu disseny. A l’hora de
pagar una mercaderia només calia triar el tipus de metall i contar les peces.

6
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

3. ORIGEN DE LA MONEDA

! Els investigadors suposen que el naixement de la moneda es produeix en el


regne de Lídia i en les ciutats gregues de la costa Jònia gràcies al desenvolupament
del comerç a finals del s. VII a.C. Allà es van emetre les primeres monedes d’electró
(ήλεκτρος), un aliatge de plata i or.
! Tenien forma ovalada i no eren planes sinó grosses. El sistema d’encunyació
era rudimentari: eren normalment anepígrafes, és a dir, sense inscripció, i a l’anvers
tenien o bé formes irregulars o bé la figura d’un animal, i al revers presenten només
una marca d’un punxò.

Estàter d’electró d’Efes (600 aC)


Anvers: representa un cèrvol, animal
predilecte d’Àrtemis, protectora de la ciutat

! ! ! !
Estàter d’electró de Sardes, capital de Lídia (575 aC)
Anvers: representació d’un lleó, símbol del regne

Estàter de Samos (550 aC.)

7
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

4. TÈCNIQUES DE FABRICACIÓ

! En l’antiguitat es feien servir dos tipus de tècnica per fabricar moneda:

✓Encunyació a martell

! El metall arriba al taller en forma de lingots. Es fon i es fica en un motle


circular per obtindre un disc que s’anomena “flam” o cospell. Hi havia motles amb
múltipes cavitats per poder obtindre així, en un mateix abocament de metall, molts
flams alhora.
! El ”flam” s’escalfa per ablanir-lo i es fica entre dos encunys; mentre s’agafa
amb unes tenasses es colpeja amb un martell. Els encunys són de ferro o bronze i
tenen incisions amb els motius que apareixeran en les dues cares de la moneda.
Solien emprar-se per fabricar de 10.000 a 30.000 monedes abans que es trencaren.

! ! ! !

8
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

✓Encunyació per fundició

! En un motle doble d’argila cuita, en què previament s’han gravat l’anvers i el


revers d’una moneda, es vessa per una obertura el metall fos.
! És un procediment simple i ràpid però de menor qualitat, ja que es poden
produir imprecisions a causa de les bombolles d’aire que es fiquen en l’interior del
motle que fan que no sempre s’adherisca bé el metall a les parets; a més a més, si no
s’ajusten bé les dues parts del motle la moneda serà imperfecta.

! Com la qualitat de les monedes obtinguda amb aquest sistema era escasa i les
monedes resultants es podien falsificar fàcilment, aquest procediment es va emprar
poc, generalment en moments de necessitat i per a fabricar monedes de bronze, com
ara les primeres de la República romana.

! !

9
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

5. SEQUES

! El taller on s’encunyaven monedes en una ciutat s’anomenava seca. En la


Grècia clàssica hi havia quasi tantes seques com ciutats, ja que eren independents i
regulaven de manera autònoma la seua economia. Restes d’aquestes seques s’han
trobat, per exemple, a l’àgora d’Atenes, a Pafos de Xipre, o a la ciutat d’Alexandre el
Gran, Pel·la.

! Els romans i cartaginesos encunyaven també moneda, no només en les seques


oficials de Roma i Cartago, sinó en seques ubicades als territoris que controlaven,
com ara a la península Ibèrica. Algunes seques importants hispanoromanes eren Ilici
(Elx), Saetabi (Xàtiva), Carmo (Carmona) o Caura (Coria del Rio).
!

6. MINES

! A Grècia hi havia moltes mines de metalls preciosos. Hi havia, per exemple, or


al cim Pangeu a Tràcia, plata en la regió d’Argos i Tessàlia. És veritat, però, que no
sempre sabem de quins jaciments s’abastien totes les ciutats. De la que més notícies
tenim és d’Atenes, que emprava plata de les mines de les muntanyes de Làurion al
sud-est de la regió de l’Àtica.

! En el cas de Roma la situació era diferent; la península italiana tenia pocs


jaciments importants de metalls preciosos, com ara als Alps. Amb l’arribada de la
República es va fer evident que aquesta situació era insuficient per mantindre les
necessitats d’un estat que aspirava a convertir-se en una potència al Mediterrani.

! Mentres es buscaven nous jaciments per explotar, començaren a circular


rumors sobre les fabuloses riqueses que guardava el subsòl de la península Ibérica.
Filó de Bizanci, per exemple, parlava de la fama que tenien les falcates ibèriques de
ferro, capaces d’amputar membres d’un sol tall. Notícies com aquestes van despertar
l’interés de la major potència econòmica i militar de l’època.

! Les expectatives dels romans es confirmaren quan iniciaren les primeres


conquestes durant les guerres púniques. Les mines més famoses eren les de
Cartagonova, que tenia els jacimients de plom argentífer més productius d’aquella
època. Així, doncs, el paper que van jugar les mines del territori hispànic durant la
dominació romana fou clau per a l’economia de la República i de l’Imperi.

10
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

7. CIRCULACIÓ

! La circulació de monedes en el món antic era enorme i tingué una repercussió


fonamental en el desenvolupament de l’economia.
! La moneda va representar una extraordinaria dinamització dels intercanvis i
del comerç, però també a nivell intern va suposar canvis socials importants, ja que va
permetre crear una nova forma de riquesa, basada no com abans en la propietat de la
terra, sinó en la possessió de moneda; L’acumulació de tresors per part d’aristòcrates
i terratinents va contribuir, però, a intensificar les desigualtats socials, ja que els rics
es feren més rics i els pobres més pobres.
! Pel que fa a les ciutats, l’encunyació de monedes servia per pagar sou als
funcionaris, fer el manteniment de les muralles o la flota, etc. A causa del comerç amb
altres ciutats, moltes monedes acabaven en mans d’estrangers, la qual cosa obligava
cada cert temps a fabricar-ne més. En algunes circustàncies especials les ciutats
fabricaven més monedes per pagar despeses puntuals, com ara les obres que va fer
Atenes al s. Vé a l’Acròpoli. Una causa freqüent d’encunyació de moneda era la
guerra, perquè calia armar els soldats, mantindre’ls durant la batalla o pagar els
mercenaris.

8. CARACTERÍSTIQUES DE LA MONEDA

! Malgrat la diversitat de monedes, sempre hi trobarem tres elements


característics: materia o metall, pes o valor de la peça i figura o disseny encunyat en
les dues cares. Així ho deia ja en el s. VII dC. Isidor de Sevilla:

“In nomismate tria quaeruntur: metallum, figura et pondus.


Si ex his aliquid defuerit, nomisma non erit” Etymoligiarum, XVI, 7
“Hi ha tres coses que es requerixen en una moneda: metall, figura i pes.
Si en falta alguna no hi haurá moneda.” Etimologies, XVI, 7

! Alguns dels metalls que emprem hui per a les monedes d’euro ja s’empraven
en l’antiguitat. Els més freqüents eren:

! - Or i plata, per unitats més valuoses i coure per a unitats menors.


! - Sovint s’empraven aliatges de metall, que tenien millors propietats, com ara
el bronze (coure i estany), electró (or i plata) i velló (coure i plata).

11
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

Anvers o cara
representa un retrat Revers o creu
o emblema del poder que emet la moneda conté escenes diverses

!
Camp: espai buit
! ! ! ! ! !

!
Llegenda o
epígraf: el poder
Exerg: en la que emet la
part nferior moneda (ciutat,
Gràfila: línia del revers, rei), lema o frase
Marca:
de punts que delimitat recurrent.
qualsevol
recorre el per una Normalment en
símbol, lletra o
perímetre de línia sentit circular.
número que
la moneda de horitzontal Per qüestió
indica valor de
Tipus: figura o forma que conté d’espai pot estar
la peça, taller,
motiu principal paral·lela la seca abreviat
etc.

! ! ! !

! !

12
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

MONEDES GREGUES
! !
! A Grècia circulava una gran varietat de monedes, ja que la seua procedència
era molt diversa; van emetre moneda les ciutat estat, les colònies gregues fundades
arreu de la Mediterrània, Filip II de Macedònia, el seu fill Alexandre el Gran i els
governants dels regnes hel·lenístics.
!
! Pel que fa als tipus de monedes, les més freqüents eren:
- L’estàter : primitiva moneda d’or
- L’òbol: xicoteta moneda de plata equivalent a 1/6 de dracma
- El dracma: unidad monetària de plata amb valor de 6 òbols
- El tetradracma: equivalent a 4 dracmes
!
! Cronològicament les monedes gregues es poden dividir en tres períodes:
arcaic, clàssic i hel·lenístic.

a. Període arcaic.
! Des del s. VII aC., quan es va introduir la moneda en el món grec, fins al
començament de les Guerres Mèdiques, cap al 480 aC.
! Durant aquesta època les monedes eren de mida i forma similar a les fabes,
eren d’or o plata i representaven sobretot símbols geomètrics. Posteriorment els
mètodes de fabricació van millorar i les monedes començaren a tindre forma més
redona i plana. Comencen a aparéixer representacions de déus i animals que amb el
temps es van fer representatius de cada ciutat, com ara la tortuga a Egina, l’abella a
Efes, el mussol a Atenes o Pegàs a Corint.

!
! Egina és una de les primeres illes a fabricar moneda, a meitat del s. VI aC. i en
difondre’n l’ús. A l’anvers sol aparéixer una torguga marina, símbol de la
talassocràcia de l’illa, i en l’altra la incisió d’un quadrat. A partir de meitat del s.V,
poc abans de ser conquistada per Atenes, la tortuga terrestre substituïx la marina,
expressant-se així el final del seu poder marítim.

! ! ! !
13
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

!
! Moltes illes cíclades imitaran el seu model, com per exemple a Delos (amb el
símbol de la lira d’Apol·lo), o Cnossos (amb el laberint del Minotaure).

! ! !
! ! !

! La segona ciutat que comença a fabricar i exportar moneda és Corint. Pegàs, el


mític cavall alat que va amansar el corint Belerofont amb l’ajut d’Atenea, caracteritza
les monedes corínties. !

! !

! !
! Per la seua importància històrica Atenes és la tercera ciutat que va difondre
monedes locals per tot el territori grec. A partir del finals del s. VI aC. el dracma
representa en les seues monedes el cap d’Atena, protectora de la ciutat, i la seua au
sagrada, el mussol. Porten inscripció AΘE, abreviatura del nom de la ciutat
(ΑΘΕΝΑΙ = ΑΘΗΝΑΙ).

! !
!

14
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

b. Període clàssic.
! La numismàtica grega desenvolupa tant la qualitat tècnica com el nivell
estètic. D’entre les més elaborades i refinades excel·lixen les de la colònia de Siracusa
a Sicília.

! ! !
Tetradracma de Siracusa s.IV aC.
Imatge de la nimfa Aretusa rodejada de dofins.

! Filip II, rei de Macedònia, al finals del s. IV aC. estén les fronteres del seu
regnat per tota Grècia anul·lant les petites ciutat estat i establint el primer regne
panhel·lènic. Controlava les mines d’or del nord de Grècia i va emetre estàters
daurats que circulaven per tota Grècia i Àsia Menor.
! Les monedes el representen amb el cap d’Apol·lo amb corona de llorer i auriga
amb dos cavalls que recorda la seua victòria en unes olimpíades del 356 aC. Davall hi
hi ha inscripció amb el seu nom.

! !

15
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

c. Període hel·lenístic

!   Alexandre el Gran cap al 300 aC. va expandir el regne del seu pare per Orient
fins a l’Índia creant un vast imperi i difonent la cultura helena pertot arreu del món
aleshores conegut.
! Als tetradracmes d’Alexandre el Gran apareix el cap d’Hèracles, avantpassat
mític de la casa reial de Macedònia i Zeus assegut al tron sostenint l’àguila i ceptre.

! ! !

! Fins aleshores cap governant s’havia atrevit a autoretratar-se en les monedes.


A partir d’aquest moment les monedes es convertixen en símbol de prestigi polític i
propagandístic de les ciutats i dels seus governants. Els successors d’Alexandre,
imitant la seua tipologia monetaria, introduïxen com a tipus bàsic de l’anvers el retrat
reial i al revers els deus protectors de les diferents dinasties.

! ! !
Tetradracma de Lisímac, rei de Tràcia i Àsia Minor 306-281 aC.
Retrat del divinitzat Alexandre el Gran amb banyes de Zeus-Amon
i Atena asseguda amb la Victòria coronant el nom d’Alexandre.

! ! !
Tetradracma de Demetri Poliorceta, rei de Macedònia 294-287 aC.
Cap del monarca decorat amb diadema, símbol del poder reial, i les banyes de bou, animal
sagrat de Posidó, representat en el revers.

16
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! ! ! !
MONEDES ROMANES

! La moneda romana deriva de la grega. De fet la paraula “nummus” (d’on


“numismàtica”) ve del grec νόμισμα (derivat de νόμος “llei” o “costum”).
! El terme “moneda” ve del llatí “moneta”, un dels qualificatius de la deessa
Juno: Iuno Moneta, sobrenom que va rebre per advertir (del llatí “moneo”) els romans
d’un terratrèmol; al seu temple estava el taller on es fabricava moneda a Roma.
! Pel que fa a les efígies i inscripcions les monedes romanes presenten una gran
varietat al llarg de la història de Roma. L’as dels primers temps solia representar Jano
bifront en l’anvers i una proa de nau en el revers. El denari, en els seus origens,
portava l’efígie de Roma amb casc i els Dioscurs a cavall en el revers.
!

! ! !

! ! !

! En cap moneda republicana trobem el retrats de personatges vius fins que


arriba Cèsar, qui va obtindre aquest privilegi del Senat poc abans de la seua mort. El
costum seguix amb els seus tiranicides i serà una pràctica habitual al llarg de tot
l’Imperi. A partir d’August les monedes porten l’efigie de l’emperador a l’anvers.

17
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! Les monedes romanes més conegudes són:

Auri! ! Moneda d’or introduïda amb Juli Cèsar (49 aC.); s’emprará per a grans
! ! transaccions i per a acumular riquesa. 1 auri equival a 25 denaris.
Denari ! Moneda de plata; al principi equivalia a 10 asos (aquestos denaris
! ! porten la marca de valor X); a partir de Cèsar equival a 4 sestercis (és a
! ! dir, 16 asos; aquestos denaris porten la marca de valor XVI).
Sesterci ! Abans de Cèsar era de plata i equivalia a 2 asos i mig (d’on!
! l’abreviatura I I S: duo asses et semis); posteriorment es va fer de
! bronze i equivalia a 4 asos.
Dupondi! Moneda de bronze equivalent a 2 asos o mig sesterci.
As ! ! Moneda de bronze; unitat bàsica.

Les inscripcions de les monedes romanes presenten una


gran quantitat d’abreviatures, que sovint no van separades
per puntuació. Aquestes són les més freqüents:

AVG! ! August, títol honorífic otorgat pel Senat a Octavi l’any 27 aC., adoptat
! ! per tots els successors com a indicació de la seua suprema autoritat
CAES!! Caesar, originalment el cognomen de la gens o familia Júlia. Quan
! ! Octavi el succeïx com a emperador, esdevé titol imperial que adopten
! ! els seus successors
COS! ! Consul, la més elevada magistratura anual durant la República
III VIR
IIII VIR! Triumviri / Quattuorviri, “un dels tres/quatre homes”: magistratura
! ! republicana
IMP! ! Imperator, durant la República designava els generals victoriosos;
! ! durant l’Imperi fa referència al poder militar que tenien els emperadors
! ! com a caps suprems de l’exèrcit
PM! ! Pontifex Maximus, “el major dels pontifex”, o sacerdot suprem de la
! ! religió romana
PP! ! Pater Patriae, titol otorgat a August adoptat després per la majoria dels
! ! seus successors que indicava la protecció de l’emperador sobre tots
SC! ! Senatus Consulto, “decretat pel Senat”
TR P! ! Tribunicia Potestas, “el poder tribunici o dels tribuns de la plebs”
! ! poder vitalici que rebien els emperadors, heretat dels antics tribuns de
! ! la plebs o defensors del poble d’època republicana

18
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

MONEDA HISPÀNICA

! La moneda apareix en les nostres costes llevantines per primera vegada al s.


IV aC. en època ibèrica. Aquestes monedes no són de producció pròpia sinó que
arriben per via comercial i són de procedència grega i cartaginesa.
! Aquestes primeres monedes no tenien massa importància en l’economia de les
societats indíguenes de la zona costera de la Península, ja que els ibers al principi no
empraven les monedes en la seua vida qüotidiana; per a ells serien únicament
trossos de metall valuosos.
! Les primeres monedes ja encunyades a la Península no són encara autòctones,
sinó de procedència forana, de colonitzadors grecs, fenicis i cartaginesos. La gran
riquesa minera del sud de la península fa que pobles del Mediterrani com aquestos
funden ací colònies comercials i que per a les seues transaccions comercials
comencen a encunyar moneda en noves seques ibèriques.

a. Cicle grec

! Les colònies gregues al nostre territori són Emporion (Empúries), fundada a


principis del s. VII per focis, i Rhodos (Rodes), fundada al s. IV per grecs de Massàlia.
! La nimfa Aretusa rodejada de dofins a l’anvers i el cavall Pegàs de Corint amb
la llegenda grega “dels Emporitans” (ΕΜΠΟΡΙΤΩΝ) és la moneda més característica
de la colònia d’Emporion (ΕΜΠΟΡΙΟΝ)
! !

! ! !
Dracma de plata s. II aC. d’Empúries.

19
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

b. Cicle semita

! Els fenicis van establir ben pronte també factories en la Península, com ara en
Agadir (Cadis), fundada al s.X aC. per fenicis de Tir, Malaca (Màlaga), fundada
també per navegants de Tir al s. VIII, o Ybshm (Eivissa), fundada en la mateixa
època.

! ! !
Semis de Malaca (Màlaga) s. II-I aC. Anvers amb cap de Vulcà amb símbol de tenaces
i llegenda púnica

Revers amb estel·la amb 8 raigs

! Després de la primera guerra púnica, els cartaginesos, retirats al nord d’Àfrica,


inicien una nova etapa d’expansió comercial i política al sud-est de la península
Ibèrica. Funden aleshores Qat Hadasha (Asdrúbal, 229 aC.) i firmen un tractat de pau
amb els romans, establint el límit de fronteres al riu Ebre.

! Qat Hadasha (Cartagena) va emetre gran quantitat de moneda durant vint


anys fins que fou conquistada per Escipió. La característica fonamental de les seues
monedes és que no porten llegenda i que els tipus s’inspiren en la mitologia.
! Les monedes hispanocartagineses imiten aquesta tipologia.

! ! ! !
Sicle (de l’hebreu sheqel) de plata de Qat Hadasha, finals s. III aC.
Anvers amb divinitat o membre de la familia dels Bàrquides.
Revers amb cavall que fa referència a la fundació mitològica de la ciutat per Dido,
que va situar la ciutat on va trobar soterrat el cap d’un cavall sota una palmera.

20
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

c. Cicle indígena

! Quan al 218 aC. els cartaginesos destruïxen Saguntum, es trenca el tractat de


pau entre Cartago i Roma i s’inicia la Segona Guerra Púnica, que dóna pas a
l’arribada dels romans a les nostres terres.3 En aquesta època comença a generalitzar-
se l’ús de les monedes entre els ibers, els quals lluiten aleshores com a mercenaris en
els dos bàndols enfrontats rebent monedes com la resta de soldats dels respectius
exèrcits. Aleshores comença també a encunyar-se moneda amb llegenda ibèrica i
durant el s. II aC. es produirà un desenvolupament important de l’activitat dels
tallers ibèrics.
! Aquestes primeres monedes ibèriques es fabriquen a imitació sobretot de la
metrologia romana en el seu pes i mida. En plata s’encunyen dracmes i denaris i en
broze les monedes característiques foren l’as i el semis.4 Els tipus més habituals eren
el del cap masculí en l’anvers i un genet a cavall amb llança en l’anvers; solen tindre
una inscripció de la ciutat o tribu en ibèric.

Denari de plata de Kese (Tarragona) As de bronze Cástulo (Cazlona, Jaén)


Inscripció ibera de la seca Inscripció ibera de la seca

principis s. II aC. finals s. II- I aC.


!

! ! !
As de bronze de Saiti (Xàtiva)
Llegenda bilingüe en ibèric i llatí s. II aC.

3 Acabada el 201 a.C. quan Aníbal i Escipió acorden les condicions de la rendició de Cartago.

4Cal dir, però, que no sabem el nom amb què es designaven les monedes iberes. Per les seues característiques se
solen designar amb els noms de les monedes romanes.
21
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

d. Cicle hispanoromá
!
! Amb la victòria de Roma, Hispània s’integra en el món romà. Al mateix temps
que comencen a circular monedes de la República romana, els romans establerts als
nostres territoris encunyen també moneda en les anomenades seques provincials. Al
principi es fabriquen monedes amb escriptura ibèrica i a poc a poc en escriptura
llatina. És a dir, a Hispània les monedes de Roma conviuran primer amb les
encunyacions iberes i després amb les encunyacions de les seques provincials
hispanoromanes.
! Nombroses són, per exemple, les seques del sud d’Hispània. Entre les de
major emissió destaquen Castulo (Cazlona, Jaén), Carmo (Carmona, Sevilla) Ulia
(Montemayor, Córdoba), Caura (Coria del Río, Sevilla), Carbula (Almodóvar del Río,
Córdoba) i Bora (prop d’Alcaudete, Jaén). Ací teniu uns exemples d’asos del s. I aC.

! ! !

22
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! Amb August es posa fi a les encunyacions autònomes, es reduïx el nombre de


seques provincials i els tipus es romanitzen per complet. Tant ciutats iberes com
colònies romanes comencen aleshores a fabricar monedes molt similars a les de
Roma, quan ja la seca oficial no podia produir tanta moneda i permitia que les ciutats
de les Provincies en feren imitacions locals. En elles el retrat de l’emperador apareixia
en l’anvers, mentres que en el revers hi havia una imatge o símbol de la ciutat
emissora.

! !
Semis de coure de Tiberi de la colònia romana d’Ilici (l’Alcúdia, Elx) 23 dC.
Colonia Iulia Ilici Augusta

23
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

ACTIVITATS

I. Diferencia l’anvers del revers i escriu en les caselles les parts principals de la
moneda
! ! ! ! ! ! !

! ! ! ! ! ! ! !! !

! ! ! ! !
!

! ! ! ! !

Marca: ! qualsevol símbol, lletra o número que indica valor de la peça, taller, etc.

Tipus: !! figura o motiu principal

Gràfila: ! línia de punts que recorre el perímetre de la moneda de forma paral·lela

Llegenda:! el poder que emet la moneda (ciutat, rei), lema o frase recurrent.

Exerg: !! en la part inferior del revers, delimitat per una línia horitzontal que conté la
! ! seca

24
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

II. Verum an Falsum

1. Els ibers van inventar les monedes


2. La seca era el taller on es fabricaven les monedes
3. L’encunyació a martell és una tècnica medieval de fabricació de monedes
4. La moneda principal de Roma era el dracma
5. Emporion era una colònia romana a la península Ibèrica
6. L’anvers d’una moneda és la creu
7. El denari era una moneda d’or
8. El terme numismàtica ve del llatí “nummus”, que significa moneda
9. Ilici va ser l’única colònia de la provincia d’Alacant que va encunyar moneda
! durant el període romà
10. La paraula “moneda” prove del sobrenom de la deesa Juno

III. Una mica d’etimologia: troba la definició correcta

1. diners 2. talent 3. sou (sueldo en castellà) 4. capital 5. estipendi 6. salari

a. “solidus”, tipus de moneda romana d’or encunyada per Constantí

b. “denarius”, tipus de moneda romana de plata

c. derivat del llatí “caput”, cap; fa referència als caps de ramat amb què se solia
pagar abans de l’ús de la moneda

d. del grec “τάλαντον”: balança o pes; era una unitat de massa grega que en el
tipus estàndard de l'Àtica mesurava 27,47 kg. Fou també una unitat monetària
equivalent a 25,86 kg dividida en 6.000 dracmes.

e. del llatí “salarium”, derivat de “sal”, mineral molt valuós amb què es pagava
abans de la moneda

f. del llatí “stipendium”: pensió o paga dels soldats

25
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

IV. Identifica la seua procedència

1! ! ! ! ! ! ! 2

3! ! ! ! ! ! ! 4

5! ! ! ! ! ! ! 6

ibera (inscripció en el revers amb caràcters ibèrics)

romana (tipus de l’anvers: símbol de la ciutat)

grega: amb elements de la mitologia cretenca en l’anvers i el revers

grega (colònia grega d’Empúries)

hispanoromana (seca d’Ilici)

hispanocartaginesa (l’anvers i el revers anepígrafs)

26
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

V. Identifica i completa la taula per tal de conéixer el valor de les monedes romanes
dels segles I i II aC.

! ! ! 1 ! ! ! ! ! ! 2

! 3

! ! 4

! ! ! !
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 5

27
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

Número i nom de la moneda Revers Equivalència

As d’Antonino Pio (138 dC. a 161 dC.) ___ unitat

Dupondi de Neró (54 dC a 68 dC); Llegenda: ___ ___ asos


NERO CLAVD

Sesterci de Neró (54 dC a 68 dC); Llegenda: ___ ___ dupondis


NERO CLAVDIVS

Denari d’August (27aC a 14dC) ___ ___ o ___ asos

Auri de Claudi (41dC a 54dC) ___ ___ denaris

! !
Xifres de les equivalències: 2, 10, 16, 2, 25

Reversos:

α ! Figura simbòlica de Britània asseguda

β ! Figura de Roma amb vestit militar

γ ! Figura equestre de l’emperador com a soldat en combat amb inscripció


! “DECURSIO” (maniobra militar a cavall)

δ ! Arc de triomf amb inscripció “DE BRITANN(IA)”en commemoració de


! ! la conquesta de Britània al 43 aC.

ε ! Símbol de Capricorni (signe del zodíac de l’emperador)

28
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

VI. Moltes de les monedes romanes porten en el revers divinitats de la mitologia.


Identifica-les.

Apol·lo: El déu del sol, la profecia, les arts i la _________; representat sovint amb
una lira. Ací amb el títol APOLLO SALVTARI.

Hèrcules (H_________ per als grecs): heroi, fill de Júpiter i de la mortal Alcmena.
Es reconeix pel seu físic i els atributs (la clava i la invulnerable pell del _______ de
Nemea). Sovint amb el títol VICTOR.

________ (Afrodita per als grec): deessa de la bellesa i l‘_______; representada


seminua sostenint una poma.

Neptú (P_________ per als grecs): déu del mar, germà de ________ als cels i de
_______ a l’inframón. Sovint representat amb un trident i un xicotet dofí a la mà
dreta.

Mart (_______ per als grecs): déu de _____________; apareix sovint nu amb casc i
llança. Se li dóna sovint el títol de VICTOR.

Diana (À________ per als grecs): Divinitat protectora de la caça. Germana d’


__________, associada amb la lluna, sovint rep el títol de LVCIFERA, és representada
portant una torxa.

Minerva (A________ per als grecs): Deessa de la saviesa que guia els guerrers en
la guerra on la prudència i perseverància porta a la victòria; sovint representada amb
casc, llança i escut.

Cíbele: Deessa d’origen asiàtic, mare dels déus; representada en un carro de


_________; la inscripció freqüent : MATER DEVM o MATER AVGVSTA

29
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! ! 1! ! ! ! 2! ! ! ! 3

! ! 4! ! ! 5! ! ! ! 6

! !

! ! ! ! 7! ! ! ! 8

30
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

VII. Seguint el costum dels reis hel·lenístics, en les monedes imperials se sol
representar l’efígie de l’emperador de Roma rodejada del seu nom i els seus títols.

a) Aquesta moneda apareix al capitol IV del llibre de llatí LLPSI. Imaginem que
formava part de la “pecunia” que Medus li furta a Iulius. Esbrina quan fou
encunyada i en quina època circulava i podràs situar cronològicament els
personatges.
! Completa la inscripció de l’anvers i coneixeràs el nom complet i els seus títols
imperials.

!
_ _ _ERATOR _ _ _ _ AR
_____ _ _ _ _ _ _VS _ _ _ VSTVS
_ _ _ _ ANICVS
_ ONTIFEX _ _XIMVS _ _IBVNICIA
_OTESTATE

! Aquesta és una moneda del mateix emperador, amb representació en l’anvers


de la famosa columna que recordava al fòrum la victòria sobre els dacis. Dins de la
base, a la mort de l’emperador, fou depositada una urna d’or amb les seues cendres.
! Esbrina on es troba la columna en l’actualitat i quins canvis ha experimentat.

31
b) Completa les llegendes

1! ! ! ! ! ! 2

N_ _ _ C_ _ _ _ _ A_ _ _ _ _ _ _! ! IMP_ _ _ _ _ C_ _ _ _ _ D_ _ _ _ _ _ _ _ _

! ! ! ! ! ! A_ _ _ _ _ _ _ P_ _ _ _ _ _ _ M_ _ _ _ _ _

3! ! ! ! ! ! 4

IMP_ _ _ _ _ _ C_ _ _ _ _! ! ! C_ _ _ _ CAESAR AVG_ _ _ _ _

! ! ! ! ! ! G_ _ _ _ _ _ _ _ _ PON_ _ _ _ _ M_ _ _ _ _ _
TR_ _ _ _ _ _ _ _ POT_ _ _ _ _ _
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

c) Relaciona les monedes anteriors amb els bustos

! ! ! !
! Neró! ! ! ! ! ! August

! !!
! Domicià !! ! ! ! ! “Calígula”

33
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

VIII. Identifica aquestes monedes gregues

! ! ! 1! ! ! ! ! 2

! ! ! 3! ! ! ! ! 4

! ! ! 5! ! ! ! ! 6

34
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

Moneda de plata de la ciutat de Gortina (illa de Creta); apareixen els dos animals
en què es transformava Zeus: l’______________ i el _________; amb aquesta darrera
forma va raptar la jove ______________.

Moneda del fill de Filip II, ___________________; a l’anvers apareix el cap del
mític avantpassat de la casa reial de Macedònia, ______________, representat amb
casc del lleó de Nemea a qui va donar mort; en l’anvers apareix el pare dels déus,
_________, en el tron i amb una àguila, símbol de seu poder.

Moneda de Siracusa; en el revers està representat ____________ el cavall alat que


amb ajuda d’Atena va domar l’heroi Belerofont, originari de ___________, per matar
el monstre Quimera.

Moneda de la ciutat d’__________; en l’anvers apareix la seua protectora, la


deessa ____________; al revers l’animal que la simbolitza, el mussol.

Moneda de l’illa de Rodes, simbolitzada per una flor, la ________, fent així un joc
de paraules en grec entre ΡΟΔΟΣ i ΡΟΔΟΝ. En l’anvers apareix el déu del sol
_____________; una estàtua colossal d’aquest déu presidia l’entrada del port de la
ciutat.

moneda de Cnossos; en l’anvers es representa ___________, dona de Zeus; en el


revers el laberint on vivia ________________.

35
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

IX. Localitza en el mapa les illes gregues que emeten aquestes monedes

!
! ΑΙΓΙΝΑ! ! ! ΣΑΜΟΘΡΑΚΗ ! ! ΚΝΩΣΟΣ

!
! ΡΟΔΟΣ ! ! ! ΧΙΟΣ ! ! ! ! ΣΑΜΟΣ

! ΚΩΣ ! ! ! ! ΛΕΣΒΟΣ !! ! ! ΘΑΣΟΣ

! ΤΗΝΟΣ ! ! ! NAΞΟΣ!! ! ! ΠΑΡΟΣ

36
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

37
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

X. El cost de la vida

Imagina que eres mestre a Roma al s. I d.C. El teu sou seria d’uns 180 denaris a l’any;
Si fores un mariner d’Atenes del s. IV aC. cobraries 4 òbols.

Calcula allò que podries comprar segons els preus de l’ època en cada lloc.
On viuries millor?

1 lliura: 0,45 quilograms


1 medimne: 40 quilograms
Un home consumia uns 8 medimnes de blat a l’any

1 medimne de blat : 10 dracmes


peix salat: ! ! 2 òbols
cuixa de porc:! 1 dracma
kus de vi (3 litros):! 10 òbols

esclau no especialitzat: ! 500 a 1500 denaris


esclava: ! ! ! 2000-6000 denaris
àmfora de vi : ! ! 300 sestercis
1 lliura de carn de vedella: 8 denaris
sabates: ! ! ! 60-150 denaris

38
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

EXERCICIS COMPLEMENTARIS

1. Esbrina de quins materials estan fetes les monedes d’euro.


2. Coneixes algun ús diferent al de diners que tenen les monedes? Què són les arres?
3. D’on ve el terme “seca” (“ceca” en castellà)? Té alguna cosa a veure amb
l’expressió castellana “ir de la Ceca a la Meca”?
4. Αquest és un plànol de l’antiga àgora d’Atenes. Quin edifici es correspon amb la
fàbrica de moneda?

! !
5. A aquest text Aristòtil parla sobre la utilitat de les monedes i el funcionament de
l’economia (del grec οἰκία “casa” i νόμος “llei”); Comenta’l.!

! Una associació per a l'intercanvi de servicis no es forma entre dos metges, sinó entre un metge
i un granger i generalment entre persones que són diferents i poden ser desiguals, encara que en
aquest cas cal tendir a igualar-los. Per això, tots els articles intercanviats han de poder ser comparats
de la mateixa manera. És per complir aquest requisit perquè els homes han introduït la moneda. ...
! És, per tant, necessari, que tots els articles siguen mesurats d'acord amb una sola unitat. I
aquesta unitat, en realitat, és la demanda, que és allò que ho manté tot unit, ja que si els homes deixen
de tenir necessitats o si les seves necessitats canvien, l'intercanvi ja no continuarà, o ho farà en
diferents termes. Però la demanda ha arribat a ser representada convencionalment per la moneda; és
per això que a la moneda se l'anomena nomisma, perquè no hi és per naturalesa sinó per costum
(nomos) i pot alterar-se o fer-la inútil a voluntat. ...
! La moneda, és cert, és susceptible de la mateixa fluctuació en la demanda que altres articles,
perquè la seva capacitat de compra varia segons les èpoques; tendeix, però, a ser comparativament
constant. Per això, el més adequat és que tots els articles mantinguen els seus preus fixos; això
assegurarà que l'intercanvi i, per tant, l'associació, seran sempre possibles. La moneda, per tant,
servix com el mitjà que fa les coses commensurables i les reduix així a la igualtat.

Aristòtil, Ètica a Nicòmac, V, 8

39
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

6. Amb l’ajuda d’Internet aclarix quina és la moneda falsa de C.W. Becker. Busca
informació sobre aquest falsificador del s. XIX.

7. Compara el pentinat que apareix en la moneda anterior amb el que porta aquest
altre personatge femení. De qui es tracta? Busca informació sobre les modes en els
cabells a Grècia i Roma.

8. D’on ve l’abreviatura romana HS?

40
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

9. Dibuixa una moneda o dissenya la teua pròpia

41
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

10. Busca informació a Internet i completa les fitxes com en l’exemple

Tipus de moneda: Semis

Metall: bronze

Seca i entitat emissora Ilici (La Alcudia de Elche). a nom de l’emperador Tiberi

Data 22-23 dC

Anvers TI CAESAR DIVI AVG F AVG P M i cap amb llorer de


Tiberi

Revers M IVL SETTAL L SESTI CELER II VIR i altar amb


inscripció en dos línies. A dins hi ha escrit: SAL AVG, als
costats: C I I A.

Explicació L’altar fa referència a la dedicació d’un altar a la salut de


Livia per la seua malaltia. La llegenda indica que esta
moneda es va encunyar sent duovirs M. Iulius Settal i L.
Sestius Celer.

! !

! !

!
42
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! ! !

Tipus de moneda: denari

Metall:

Seca i entitat emissora Roma. Magistrat monetal L. Iteius

Data

Anvers Personificació de Roma en forma de cap amb casc (galea).


Darrere té la marca de valor X, que indica que un denari
equivalia a 10 asos.

Revers

Explicació La figura de Roma simbolitza el poder de la ciutat. Aquest


tipus d’anvers és el més emprat en els denaris de la
República.
Segons la tradició els Dioscurs, Castor i Pòlux, des de la
batalla del llac Regil en l’any 496 a. C. en que van
aparèixer lluitant en el bàndol romà, dirigien en el combat
la cavalleria romana portant-la cap a la victòria.

! !

43
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! !

Tipus de moneda: denari

Metall:

Seca i entitat emissora seca ambulant

Data

Anvers elefant aplastant un dragó. llegenda: CAESAR

Revers

Explicació L’elefant simbolitza la victòria sobre el mal, possiblement


recorde les victòries en les Gàl·lies.
Els objectes de l’anvers fan al·lusió al Pontificat que

César va ocupar des del 63 aC.

44
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

! !

! ! ! !

Tipus de moneda: as

Metall:

Seca i entitat emissora Roma

Data

Anvers cap amb llorer de Janus. Marca: I

Revers

Explicació Ianus, representat amb dos cares, va tindre molta


popularitat entre els romans durant la República. Tenia
múltiples atribucions: protector de la guerra, garant de la
pau, deu del principi i del fi, de les anades i tornades, etc.
Per aixó se li va consagrar el primer més de l’any
(Ianuarius). Tenia un temple al foro de Roma, les portes
del qual permaneixien obertes durant la guerra i tancades
en temps de pau. La proa del vaixell simbolitza el poder
marítim de Roma.
! !

45
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

11. Els motius clàssics grecoromans han perdurat en els sistemes monetaris moderns.

a) Quin déu apareix en aquesta moneda dels EUA i en el bitllet de 100 pessetes de
1808?

b) En aquest bitllet de la Segona República espanyola apareix una famosa escultura


que representava la deessa de la victòria. Hui es troba al Louvre. Sabries dir de qui
es tracta?

! ! !

46
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

c) Εls motius antics estan molt presents en les monedes de Grècia abans i després de
l’euro. Identifica aquestes.

1 ! 2 3

! Va donar nom al nostre continent i a la nostra moneda comunitària.


! Mοneda de 100 dracmes. A l’anvers apareix el retrat d’una de les figures més
! importants de la història de Grècia
! Representa el famòs Discòbol a la ciutat d’Olimpia
! Bitllet de 100 dracmes amb rostre de la deessa protectora d’Atenes
! Imita les antigues monedes d’Atenes
! !

47
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

SOLUCIONS EXERCICI 10

Tipus de moneda: denari

Metall: plata

Seca i entitat emissora Roma. Magistrat monetal L. Iteius

Data 149aC

Anvers Personificació de Roma en forma de cap amb casc (galea). Darrere té


la marca de valor X, que indica que un denari equivalia a 10 asos.

Revers Representació dels Dioscurs a cavall avançant. En exergo: inscripció


llatina L.ITI.

Explicació La figura de Roma simbolitza el poder de la ciutat. Aquest tipus


d’anvers és el més emprat en els denaris de la República.
Segons la tradició els Dioscurs, Castor i Pòlux, des de la batalla del
llac Regil en l’any 496 a. C. en què van aparéixer lluitant en el bàndol
romà, dirigien en el combat la cavalleria romana portant-la cap a la
victòria.

48
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

Tipus de moneda: denari

Metall: plata

Seca i entitat emissora seca ambulant

Data 48-49 aC. Juli Cèsar

Anvers elefant esclafant un drac. llegenda: CAESAR

Revers símbols pontificals

Explicació L’elefant simbolitza la victòria sobre el mal, possiblement recorde les


victòries en les Gàl·lies.
Els objectes de l’anvers fan al·lusió al Pontificat que Cèsar va ocupar
des del 63 aC.

Tipus de moneda: as

Metall: bronze

Seca i entitat emissora Roma

Data posterior al 211 aC.

Anvers cap amb llorer de Janus. Marca: I

Revers Proa de nau. Marca: I

Explicació Janus, representat amb dues cares, va tindre molta popularitat entre
els romans durant la República. Tenia múltiples atribucions: protector
de la guerra, garant de la pau, déu del principi i del final, de les
anades i tornades, etc. Per això se li va consagrar el primer mes de
l’any (Ianuarius). Tenia un temple al fòrum de Roma, les portes del
qual romanien obertes durant la guerra i tancades en temps de pau.
La proa del vaixell simbolitza el poder marítim de Roma.

49
LA MONEDA EN EL MÓN ANTIC la ploma d’hipàtia

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS WEB

- F. Álvarez Burgos, La Moneda Hispánica. Desde sus orígenes hasta el siglo V, Madrid
2008.

- D. R. Sear, Roman coins and their values I, London 2000.

- J. M. Iglesias Gil, J. Santos Yanguas, Vademecum para la epigrafía y numismática latinas,


Santander 2011.

- Fernando Lillo Redonet, Taller de monedas griegas y romanas, “Del As el Euro”.

- Monedas: Todas las caras de la historia. Colecciones numismáticas del MARQ. Guía
didáctica.

- Το νόμισμα στον αρχαίο ελληνικό κόσμο, Νομισματικό Μουσείο, Αθήνα 2004.

- Tesorillo.com Numismática antigua: http://www.tesorillo.com/index.htm

- Moneda d’Ibèria: http://moneda-hispanica.com/iberhome.htm

50