Está en la página 1de 8

Montserrat Bertran

POEMES PER DIR JUGANT

La baldufa i el patí (fragment)

Joana Raspall

La baldufa s’ha enfadat,

cansada de fer mil voltes:

—Aquests nois tan poca-soltes,

mira com m’han cargolat

el cordill fins dalt de tot,

i amb una forta estrebada

em llencen a la calçada

on caic amb bot i rebot!

Jugar a bales

Joana Raspall

Si jo tingués ales
pujaria al cel
a robar un estel
per jugar a bales.
Lluiria més
i a tots guanyaria!..

El cel, me’l daria,


si l’hi demanés?
Montserrat Bertran

L’extranya joguina

(Falsterbo)
Les joguines

F.Bofill, A.Puig,
Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
F.Serrat. Música: A.Daban
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Les joguines molt cansades,
estan tipes de voltar; Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.
dins el sac totes plegades
s’han posat a rondinar. Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó; En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
-“Ho faré, diu el rei negre, tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
i com més a prop millor”. Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com...
-“Si el rei ros no ens ho complica,
Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
si el rei blanc dóna permís, Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!
ara pujo de seguida
al balcó d’un cinquè pis”.
I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Quan el sol ja despuntava,
vaig alçar-me del meu llit; Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
– Quina sort!, quantes joguines El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
m’han deixat aquesta nit! però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!


Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:


ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N´està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...
Montserrat Bertran

Recitem junts. Jugo a cuina de nines.


Cuina de nines
Joana Raspall
Faig una foto i l’enganxo

Posa al plat de fira


un pessic de pa
un dau de tomàquet
i un bri d'enciam,
amb un tel de ceba
i una punta d'all,
un granet de pebre
i un polset de sal.
Ara, un esquitx d'oli
que ho vingui a regar.
Tres gotes? Seria
massa demanar !
Amb dues, la nina
ja s'ho amanirà.

El vestit de la nina

(Joana Raspall)

Amb pètals de tulipa


ben rentats amb rosada,
faré un vestit de festa
per a la meva nina.
El cosiré amb la seda
que filen les aranyes
per fer la teranyina.
El guarniré amb botons
fets de llavor de quiwi,
i el coll, amb pell de préssec
vellutat i suau.
Li posaré sabates
de clofolles de pipa
que sigui petitona,
- la més grossa li cau-.

Tothom que la veurà


la trobarà bonica
Recitem junts. Faig el disseny dels
i em dirà de seguida:
- M’hi vols deixar jugar? vestits..
Montserrat Bertran

El patinet
(Joana Raspall)

Ai, si volguessis venir!...

Tinc un patinet amb ales

que vola com els ocells


i s’enlaira sobre torres

i campanars i castells.

Des d’allà dalt veig els pobles

com uns pessebres petits,

i camps i prats, com pedaços

de tots colors, mal cosits.

Els boscos són com bufandes

de vellut que s’han posat

les muntanyes, per guardar-se

del riu moll i el vent glaçat.

Ai, si volguessis venir!...

Estic segur que et plauria;

però a mi m’agradaria

més que tot, tenir-te amb mi.

El joc de l’oca

(Joan Brossa)

Em surt un número que m'obliga


A situar-me damunt una oca.
Torno a tirar.
Laberint. Pago cinc punts.
19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.
És de tots conegut l'èxit aconseguit pel joc de l'oca.

Arribo segon al número 63.


Montserrat Bertran

JOCS POPULARS
(Guillem d’Efak) LEGO

(Carles Cano)
Anam allà on anam.
Venim d’allà on venim.
Un xiquet
Entram allà on entram.
jugant amb un lego,
Sortim allà on sortim.
és un poeta
buscant un poema.
Me n’anava no sé on
A voltes sobren paraules,
i vaig trobar no sé qui
o peces de a dos.
que em digué no sé què
Altres, no hi ha manera
i jo no sé què li vaig dir.
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
Mal qui fa, mal qui no fa.
són millors que les verdes
Mal qui diu, mal qui no diu.
per a contar deserts
Mal qui plora i mal qui riu
o construir camells.
i per això, en tot mal hi ha.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
Vols que et digui la raó
muntar una serp,
del mode com has de viure?
o alçar una palmera.
No has de plorar ni riure
Res de tot açò es pot fer
ni estar content ni felló.
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
Tornada
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Sols que m’entenguis
Un poeta
t’ho dic ben clar.
jugant amb les paraules,
Joc és la vida
és un xiquet
i l’has de jugar.
buscant un poema.
Sols que m’entenguis
ben clar t’ho dic:
Serra mamerra
pit palleric.

Recitem i juguem!
Montserrat Bertran

Futbol

(Carles Sindreu)
Montserrat Bertran

Sortim al pati a jugar i a recitar.

Saltant a corda n.2

(Lola Casas) Tobogan

(Lola Casas)
A la una!

La Lluna-cara-de-pruna. Escala amunt


A les dues! fent filera.
Les nines ja porten cues. Tingues paciència
A les tres! i espera.
Un got d’orxata ben fresc. Cul a terra.
A les quatre! ZIUUUU
El pagès ja ve de batre. i AVALL...!!!
A les cinc! El cor bum, bum
Quanta calor que tinc. s’accelera!!!
A les sis! Altra cop
Menjarem coca i pastís. a fer filera...
A les set! I pujar
El meu carrer fosc i estret. graons amunt!
A les vuit!

El pa del forn ja és cuit.

A les nou!
Tobogan
El pollet sortint de l’ou.
(Lola Casas)
A les deu!

El gat va fent marrameu. Et tenien per trineu


Deu, nou vuit, set, sis, cinc quatre, tres dos, una! uns indis del Canadà.
Ara,
Ara torno a la Lluna
al mig de jardins i places
la que té cara de pruna! ets pendent petrificat
que al teu voltant atures
totes les criatures.
Montserrat Bertran

Inventa’t poemes dels jocs que més t’agraden.

Comparteix-los amb els nens i nenes de la classe.

Reciteu-los i jugueu!

Il.lustració de RozArt.

También podría gustarte