Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Joana Raspall
em llencen a la calçada
Jugar a bales
Joana Raspall
Si jo tingués ales
pujaria al cel
a robar un estel
per jugar a bales.
Lluiria més
i a tots guanyaria!..
L’extranya joguina
(Falsterbo)
Les joguines
F.Bofill, A.Puig,
Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
F.Serrat. Música: A.Daban
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Les joguines molt cansades,
estan tipes de voltar; Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.
dins el sac totes plegades
s’han posat a rondinar. Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó; En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
-“Ho faré, diu el rei negre, tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
i com més a prop millor”. Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com...
-“Si el rei ros no ens ho complica,
Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
si el rei blanc dóna permís, Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!
ara pujo de seguida
al balcó d’un cinquè pis”.
I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Quan el sol ja despuntava,
vaig alçar-me del meu llit; Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
– Quina sort!, quantes joguines El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
m’han deixat aquesta nit! però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar...
El vestit de la nina
(Joana Raspall)
El patinet
(Joana Raspall)
i campanars i castells.
però a mi m’agradaria
El joc de l’oca
(Joan Brossa)
JOCS POPULARS
(Guillem d’Efak) LEGO
(Carles Cano)
Anam allà on anam.
Venim d’allà on venim.
Un xiquet
Entram allà on entram.
jugant amb un lego,
Sortim allà on sortim.
és un poeta
buscant un poema.
Me n’anava no sé on
A voltes sobren paraules,
i vaig trobar no sé qui
o peces de a dos.
que em digué no sé què
Altres, no hi ha manera
i jo no sé què li vaig dir.
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
Mal qui fa, mal qui no fa.
són millors que les verdes
Mal qui diu, mal qui no diu.
per a contar deserts
Mal qui plora i mal qui riu
o construir camells.
i per això, en tot mal hi ha.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
Vols que et digui la raó
muntar una serp,
del mode com has de viure?
o alçar una palmera.
No has de plorar ni riure
Res de tot açò es pot fer
ni estar content ni felló.
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
Tornada
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Sols que m’entenguis
Un poeta
t’ho dic ben clar.
jugant amb les paraules,
Joc és la vida
és un xiquet
i l’has de jugar.
buscant un poema.
Sols que m’entenguis
ben clar t’ho dic:
Serra mamerra
pit palleric.
Recitem i juguem!
Montserrat Bertran
Futbol
(Carles Sindreu)
Montserrat Bertran
(Lola Casas)
A la una!
A les nou!
Tobogan
El pollet sortint de l’ou.
(Lola Casas)
A les deu!
Reciteu-los i jugueu!
Il.lustració de RozArt.