Está en la página 1de 35

FLÒRULA DE LA VALL DE SANT JUST DESVERN

INTRODUCCIÓ 2017/2018

TOPONÍMIA DE LA VALL DE SANT JUST DESVERN

Agraïments a:

• Ciscu Tomàs Civil (Vallvidrera)
• Daniel Cardona Pera (Sant Just)
• Jordi Amigó Barbeta (arxiu històric de Sant Just)
• Juli Ochoa González (Sant Just)
• Manuel Mariner (Can Gelabert, Sant Just)
• Miquel Sanchís (Sant Just).

Sant Just Desvern al segle X fou conegut successivament com a Vila Birce, Berce,
o Verciol. Al segle XV ja es coneixia com a Sant Just Desvern. El nom, podria venir-
li de l’arbre de ribera (Alnus glutinosa) conegut com a vern. De molins fariners a
la riera durant el segle XIV n’hi havia, i per tant l’aigua hi abundava molt més que
ara i podia haver-hi verns. L’anomenada Riera de Sant Just o de Can Païssa
actualment no du aigua bona part de l’any i des del punt de vista geogràfic caldria
rebatejar-la com a torrent. El nom Desvern pot venir també del bedoll (birch, en
anglès; birke, en alemany). O potser vingui de “bircio”, que vol dir curt de vista en
italià, o de “bercio”, que vol dir crit desinhibit, en italià. O de Birce, que és un nom
propi romà de persona. Per a més informació, consultar la Miscel·lània d’Estudis
Santjustencs nº 17:
http://www.raco.cat/index.php/MEST/article/view/267413/355017

Altres topònims deriven del llatí. Mas Lluí (Lluhí) era segurament propietat d’algun
Lucinius. Al segle XVII era conegut com a Mas Llull.

A part el mot «vern» que es podria associar al nom del municipi, hi ha altres
topònims que es poden associar a noms de plantes. Per exemple, la Font de la
Xima, podria rebre aquest nom perquè hi hagués hagut un Vitex agnus-castus
(ximbla) a tocar, apart el motiu més probable, que alguna dona anomenada
Joaquima (=Xima) tingués alguna cosa que veure amb la font. Les Fatjones,
deriven de Faig molt indirectament. Les pubilles de Can Fatjó que varen rebre en
herència aquesta zona eren en el saber popular «les Fatjones». El Turó de la
Coscollera deu rebre aquest nom pels Quercus coccifera que s’hi fan. O bé això, o
bé deriva de Coscoll, una de les masies principals de la zona baixa de la vall no
urbanitzada. Coscoll = Quercus coccifera.

L’estudi de la toponímia de la vall de Sant Just crec que es completarà aviat.
Mentrestant, almenys cal considerar els topònims següents pel que fa als seus
llindars i a les seves valls i contraforts. Comencem pels llindars. Des de sota el cim
de Sant Pere Màrtir, allà on l’Andreu Ferret i Pagès va plantar els xiprers, i hi ha
una placa commemorativa de l’ermita, i seguint el sentit de les agulles del rellotge,
o sigui, primer baixant cap a ponent, tindríem: la Plaça Mireia ― al peu o una mica
més avall d’on hi havia hagut el Pou del Vernís, anomenat així perquè se n’extreia
galena, que s’emprava per envernissar terrissa― , el Torrent de San Pere Màrtir, el
Turó del Temple (o de Marrobí), i el Coll de la Creu d’en Candeler (=La Miranda). I
d’aquí cap el Sud ja el llindar continua per zones urbanitzades fins a la rotonda
sota l’hospital Moisès Broggi i, per sota la Carretera Reial, fins el bell mig de la
finca de la Torreblanca. Part d’aquesta finca dels marquesos de Monistrol està
ubicada ja al terme de Sant Feliu de Llobregat. L’aigua li arribava des de Les
Fatjones, a la capçalera de la vall de Sant Just. De la rotonda on neix el Trambaix
― plaça del doctor Behring― el llindar segueix per l’avinguda de la Riera en
amunt i trenca (pel carrer del Bullidor) de seguida cap el Nord fins a la zona del
Mas Lluí. Aquí retrobem un altre cop la zona no urbanitzada. La partió segueix
amunt pel Figueral, ― deixant a la dreta o llevant el Turó de Can Coscoll (=La
Sagrera?) a 196,2 m snm― , i s’enfila per la carena del Ginestar fins la Penya del
Moro. D’allí baixa cap el Coll de Can Solanas i el Turó de Can Solanas, allargassat,
per tornar-se a enfilar cap al Turó Rodó, al NW, i el Turó de la Coscollera (=Turó
de Can Oliveras). Aquest turó fa un bony arrodonit principal i dues rèpliques,
abans i després del principal. El llindar baixa cap al Coll de les Torres, enfila el
Turó de les Torres (allargassat) i el Carregador de Can Carbonell― ; i s’enfila,
passada la carretera a Santa Creu d’Olorde, cap el Turó de Can Marlès. D’allí baixa
cap el Coll de Can Cuiàs, i segueix la carena enjardinada tot i passant per la Creu
de Llevallol, fins el Turó (principal) de l’Espinagosa. Així, doncs, el Turó de
l’Espinagosa també és triple: el bony de ponent està ocupat per la Finca Bonaire i
el restaurant Ideal Collserola; després de la creu de terme de Llevallol ve el bony
central, que queda al Nord del camí romà i està ocupat per una finca d’un andorrà;
i el bony de llevant és el principal, on hi havia hagut l’antena del Hilo Musical, ja a
les envistes de la plana barcelonina. Després el llindar recula o baixa cap el Collet
de l’Espinagosa, creuant altre cop la carretera, i es torna a enfilar cap el Turó d’en
Corts. I segueix ja la carena cap a Sant Pere Màrtir passant pel la Immaculada,
l’Ermot de la Monja, el (doble) Coll del Portell i la pujada final a Sant Pere Màrtir.

Deixant els llindars de la vall, cal suposar que hi hagi algun error als mapes del
2017 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Allà on posa Muntanya Pelada caldria
posar Ermot de la Monja. La Muntanya Pelada és el vessant assolellat del Coll d’en
Portell. On posa «Torrent de la Font de la Beca» caldria posar potser Torrentbò, tot
i que la denominació de Font de la Beca ve ja del segle XIX. I potser la mateixa font
caldria anomenar-la, com antigament, Font de l’Ovella. I la font del Ferro (oficial),
caldria anomenar-la Font dels Pastors. La Font del Ferro (real) caldria situar-la una
mica més amunt, al fondal del torrent de Can Baró, molt amunt. I no és ben bé una
font sinó una surgència que a vegades raja i a vegades no. El topònim de Font de
l’Òscar es refereix a Oscar Carbonell, un personatge molt potent, acèrrim i
destacat (i violent) defensor de la vall. Però la font no és on la marca l’ ICGC sinó
al Torrentbò, al marge de la baga al costat de l’eixamplament de la pista d’aquesta
vall anomenada oficialment de la Font de la Beca, sota les cases de La Font de la
Beca (properament a aterrar), prop la cadena que barra el pas als vehicles de
motor, i sota un mar d’esbarzers.

Deixant apart els possibles errors de denominació, la silueta de la carena que
tanca el terme pel NW és ben característica, des del Turó de Can Marlès a 416,7 m
snm, per sobre la carretera a Santa Creu i Molins de Rei, fins la Penya del Moro a
274,7 m. Les petites piràmides o «mamelles» centrals no sempre són ben
distingibles: Turó de Can Oliveras a 371,3 m, Turó de la Coscollera a 360,4 m, Turó
Rodó a 353,3 m. Com un darrer repicó apareix el turonet de sobre Can Coscoll
(196, 2 m snm) més al SW de la Penya del Moro, que potser sigui el Turó de Can
Sagrera o de la Sagrega, però de moment, per entendre’ns podria ser el Turó de
Can Coscoll.

Per altra banda, els contraforts transversals entre la carena que va de Sant Pere
Màrtir al Collet de l’Espinagosa i el fons de la vall principal, són ben característics
de la vall. Deixant al Sud el Turó del Temple, i anant girant la vista cap el Nord,
hom pot distingir el Turó ― o Plaça― de les Bruixes, el Turó de la Tina, el Turó de
Can Baró, i la carena de Les Fatjones. La Plaça de les Bruixes no és més avall de la
Plaça Mireia, sobre la Font de les Aubarces, sinó més a llevant de la Plaça Mireia,
a 242,2 m snm.
Remuntant el fons de la vall, des de l’ITV (cota 57,2 m) o on serà la deixalleria
properament (2108), trobaríem les finques de Can Gelabert, Can Roldan i Can
Mèlic. Des de ben avall fins el tram de sota Can Mèlic la riera també pren el nom
de Riera de Can Païssa. Un cop passada l’avinguda de l’Onze de Setembre,
trobaríem una gran esplanada, més avall encara de la Bonaigua. Aquí, encara que
no quedi gaire clar, hi va a parar, des de llevant, la Riera de Can Biosca. Seguint-la
amunt trobaríem l’Institut de Sant Just, els Horts de Can Cardona, la Baixada del
Mas, Can Candeler, Can Biosca i l’àrea de lleure de la Plaça Mireia.

Retornant a la Riera de Sant Just, més amunt del pont de l’Onze de Setembre i
seguint per la vall principal, trobaríem el complex esportiu de la Bonaigua, el Molí
Fariner medieval i la finca de Can Padrosa. I passat un petit pont, trobaríem la
zona del Terral ― on hi havia la bòbila―, la Riba (on hi ha els vivers Isart), i la
finca de Can Vilà. A la zona més baixa de la Riba, la riera fa un revolt on hi va a
parar el Torrent de la Font de l’Ovella (o de la Beca), des de llevant. Per sota la
masia de Can Vilà, a la Riera de Sant Just, que ve de llevant, hi conflueix el Torrent
de Can Carbonell, que ve del Nord. Aquest torrent té una branca, ―que no és la de
la Font de Can Marlès o de la Xim(bl)a (que ha de ser la de més cabal o
principal)―, que ve del mateix Coll de Can Cuiàs; i per això es podria anomenar
Torrent de Can Cuiàs.

Seguint la Riera de Sant Just principal, més amunt de Can Carbonell trobaríem a la
dreta, o al SE, el Torrent de Can Baró, que s’origina a la Font del Ferro, al peu del
Coll del Portell, i que recull l’aigua de la Font dels Pastors. I ja més amunt de Can
Fatjó, la riera principal recull per llevant les aigües del Torrent de l’Infern o de la
Font del Rector, des de la Immaculada; i, pel NE, les aigües del Torrent de les
Fatjones, des del peu del Collet de l’Espinagosa.

Per a més informació consultar la Miscel·lània 6 del Centre d’Estudis Santjustencs.
http://www.raco.cat/index.php/MEST/issue/view/3527/showToc
http://www.raco.cat/index.php/MEST/article/view/269854/357453

Alguns topònims interessants que no figuren a molts mapes són els següents.
• Barraca del Punzón: era a la continuació del carrer Camí de Can Biosca a la cota
161. Només en queda l’excavació allargada.
• Creu de Llevallol: a 352 m snm a llevant de l’Ideal Collserola, i a ponent del Turó
de l’Espinagosa. Hi ha la llegenda que assegura que dins la base de la creu de terme
hi havia clavada un espasa romana amb el mànec d’or. I alguns asseguren que un veí
la té. Baixant pel caminet que du cap a la baga trobaríem l’Alzina dels Francesos.
Hom creu que un escamot de soldats francesos en retirada, a les acaballes de la
Guerra de la Independència, s’hi refugiaren per dinar-hi sota.
• Font del Cargol: colgada per les terres d’extracció dels túnels de l’autopista a
Montserrat per sota Vallvidrera. Era enmig d’uns oms que encara hi ha al peu del
talús que baixa cap el SW.
• Font de la Noguera: sobre Can Carbonell.
• Font del Pericó: sobre Can Carbonell.
• Font del Rossinyol: al Nord del Turó d’en Solanas (ja al terme de Sant Feliu) més
amunt de la del Broll.
• Muralla de Xina: denominació popular entre els esportistes que van corrent o en
bicicleta del corriol que discorre a mitja altura (240-280 m snm) des de sota la Plaça
Mireia fins a sota Can Cuiàs tot passant pel Turó de la Tina, Font dels Pastors, Turó
de Can Baró, Font del Rector, Les Fatjones, Font del Cargol (colgada), i Vinya d’en
Sissí. Ha d’haver estat arranjat pels de la Societat de Caçadors de Sant Just.
• Pedrera de Loli: al peu del Turó de la Coscollera, al solell. S’hi accedeix amb
dificultat des de la pista que baixa de Les Torres fins el Coll de Can Solanas. Just al
peu de la pedrera hi ha un trencall que du a Can Vilà.
• Solar, el: llenca a llevant de Can Carbonell, més enllà d’un collet, i que dona al
Torrent de la Font del Rector. Hi ha unes edificacions provisionals.
• Vinya d’en Sissí: era a continuació i cap a ponent de la Font del Capellà.
F L Ò R U LA

NOTA 1— Amb asterisc*, les plantes no autòctones. En NEGRETA, les espècies destacables per la seva raresa i els
autors entre parèntesi que trobaren les plantes, a part del d’aquestes ratlles (ARA). Per a més detalls vegi’s la
bibliografia al final. La llista d’algunes criptògames, i de bolets, es pot trobar al final abans dels annexes per a alguns
gèneres.

ABV = Antoni Bolòs i Vayreda.
AF = Andreu Ferret.
JMV = Josep Maria Vidal.
PN= Josep Maria Panareda & Josep Nuet.
PNR = Panareda & Nuet & Alexis Rosell
TM = Teodoro Malagarriga.
TR = Manuel Tabarés & August Rocabruna.

NOTA 2: L’autor intenta afinar les determinacions al màxim, però especialment en alguns gèneres es pot haver
equivocat. Les determinacions menys segures són les espècies de Chamaecyse, les varietats d’ Asplenium
trichomanes, les espècies de Taraxacum i Leontodon, i potser alguns Amaranthus i algunes Fumaria. Pel que fa al
gènere Quercus, alguns taxons estan encara per definir des del punt de vista oficial, però almenys per a ús propi fa
servir denominacions que resulten útils (vegi’s la bibliografia al final). La zona queda delimitada pels límits oficials
del terme de Sant Just Desvern excloent-hi les parts urbanitzades. S’hi han afegit algunes plantes dels mateixos límits,
en especial de la Muntanya Pelada (ja a Pedralbes) o dels voltants del cim de Sant Pere Màrtir (a Esplugues). A més
de la bibliografia, al final queden exposades algunes claus per a alguns gèneres i un estudi potser massa detallat per
als Clématis.

F L Ò R U L A DE LA VALL DE SANT JUST DESVERN

1. ABUTILON AVICENNAE (=TEOPHRASTII)*— Vora la sortida del túnel del
torrent sota Can Mèlich.
2. ACACIA DEALBATA*— Colònies disperses sota la carretera a Santa Creu.
3. ACANTHUS MOLLIS*—Escampat vora els jardins.
4. AEGYLOPS GENICULATA (=OVATA)— Coll del Portell. Can Fatjó.
5. AGAVE AMERICANA*—Són espectaculars els exemplars del Torrent Bo, més
avall de la Font de l’Ovella. N’hi ha d’ esgarriats vora les masies. N’hi ha de
la varietat de fulles amb tires blanques o variegata.
6. AGRIMONIA EUPATORIA — Fondal de la font de l‘Ovella, vora la cadena
inferior. Torrent de les Fatjones (zona inferior). Torrent de Can Cuiàs. Torrent
de Can Biosca. Barraca sota Can Vilà. Torrent de Can Candeler vora l’hort
d’en Sanchís. Torrent de Can Cortès.
7. AGROPYRUM GLAUCUM Roem. & Schult [=ELYMUS INTERMEDIUS (Host.)
Beauv.][ELYMUS HISPIDUS (Opiz) Melderis] — Fondal del Torrent de Can
Candeler, abundant i molt alt (2 metres). Fondal del Torrent de Can Cortès.
Carrer Girona / Candeler
8. AGROSTIS CASTELLANA — Muntanya Pelada.
9. AILANTHUS GLOBULUS* — Fondal de la Riba. Pista entre P. Mireia i Coll del
Portell. Talús BV1468 a uns 300 m de l’Espinagosa.
10. AIRA CUPANIANA— Coll de Can Solanas. Collet entre el Turó de Can Oliveras i
La Coscollera. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
11. AJUGA CHAMAEPITYS—Turó de la Coscollera. Pedrera de l’Oli. Les Torres.
12. AJUGA IVA — Sota Can Baró. Sobre Can Coscoll. Solana de la Penya del Moro.
Sant Pere Màrtir (TM). Guarets al Nord de Can Carbonell, feixa de dalt.
13. ALLIUM NEAPOLITANUM — Can Carbonell.
14. ALLIUM POLIANTHUM — Sota Can Carbonell. Darrere vivers Isart,
15. ALLIUM SPHAEROCEPHALUM— Dispers per al zona alta.
16. ALLIUM TRIQUETRUM — Baixada del Mas. Marge carrer de Picalquers.
17. ALNUS CORDATA*— Plantat sota la Font de la Mandra (vora la Plaça Mireia).
18. ALNUS GLUTINOSA*— Plantat a la riera, Baixada del Mas.
19. ALNUS VIRIDIS* —Plantat sota la Font de la Mandra.
20. ALOE ARBORESCENS* — Can Carbonell.
21. ALOE SAPONARIA*— Can Vilà. Sota cases de “La Beca”. Can Biosca. Carrer
Picalquers (davant el nº 60).
22. ALTERNANTHERA PUNGENS — Voral del carrer amunt de la Pl. Mireia al
trencall cap el Turó de la Tina.
23. ALYSSUM ALYSSOIDES — Zona del Ginestar i el Figueral. La Immaculada.
24. ALYSSUM MARITIMUM— Coll de Can Solanas.
25. AMARANTHUS ALBUS — Carrer de Picalquers.
26. AMARANTHUS BLITOIDES— Sota la Riba. Baixada del Mas. Can Baró. Carrer
Picalquers. Vorera sota el Tenis Pedralbes.
27. AMARANTHUS DEFLEXUS— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
Plaça Mireia, a la vorera. Can Baró. Carrer Picalquers (davant el nº 50).
Vorera sota Tenis Pedralbes.
28. AMARANTHUS HYBRIDUS VAR. CRUENTUS— Can Baró. Carrer Picalquers
(davant el nº 62 i més avall). Can Gelabert.
29. AMARANTHUS MURICATUS — Guaret al voltant de la barraca de sota Can
Vilà. Can Baró.
30. AMARANTHUS RETROFLEXUS—Torrent més amunt de la Riba. Hort d’en
Sanchís. Horts municipals. Can Baró. Entre els carrer Torrent i Riera. Picadors
Can Vilà. Can Gelabert.
31. AMPELODESMA MAURITANICA — Baga Piquet Gelabert, al final dels pins
plantats. Turó de Can Oliveras.
32. AMYGDALUS COMMUNIS* (=PRUNUS DULCIS) — Plantat arreu.
33. ANACYCLUS CLAVATUS—Coll de l’Espinagosa.
34. ANACYCLUS VALENTINUS — Entre Plaça Mireia i Coll del Portell. Marge del
carrer de Picalquers (davant nº 30). Torrent sota la Riba.
35. ANAGALLIS COERULEA— Coll de Can Solanas. Collet entre Coscollera i
Oliveras. Baixada del Mas.
36. ANAGALLIS PHOENICEA— Coll de Can Solanas. Torrent de Can Candeler,
darrer hort d’en Sanchís.
37. ANCHUSA ARVENSIS — Mas Lluí.
38. ANDRACHNE TELEPHIOIDES — plataforma a la carretera a Santa Creu,
abans dels burots (ABV).”Plataforma de visualidad en la carretera de
Vallvidrera a Santa Creu, antes de llegar al fielato municipal, abundante
entre especies varias y de los Thereo-Brachypodietalia, 350 m, sobre
esquistos”.
39. ANDROPOGOM DYSTACHIUS— Coll del Turó de Can Coscoll. Caminet entre
Can Vilà i el coll de Can Solanas. Coll de Can Solanas. Carena de les Torres.
Coll del Portell.
40. ANDRYALA INTEGRIFOLIA var. SINUATA — Carena de Sant Pere Màrtir. Carer
Girona/ Romaní
41. ANTHYLLIS TETRAPHYLLA — Camí dels Ametllers. Marge BV1468 entre
l’Espinagosa i Can Cuiàs. Sota Can Cuiàs. Solana Penya del Moro.
42. ANTIRRHINUM MAJUS — Pedrera de l’Oli. Sota Can Cuiàs. Turó de Can
Oliveras.
43. APHANES ARVENSIS — Fondal de Can Baró (capçalera)
44. ARABIDOSPIS THALIANA — Sota el Coll del Portell (baixant cap a Can Baró),
abundant, per clapes. Les Torres (carena).
45. ARAUJIA SERICIFERA* — Prop de Can Cuiàs. Coll del Portell. Can Vilà. Horts
municipals.
46. ARBUTUS UNEDO — Turó de Marlès. Turó de Can Oliveras. Alzinar sota
l’Espinagosa.
47. ARCTIUM MINUS — Torrent més amunt de Can Baró. Torrent més amunt de la
Riba. Pont de Can Padrosa.
48. ARENARIA RUBRA SSP. NICAENSIS — Pista al Sud del Turó d’en Corts.
49. ARENARIA SERPYLLIFOLIA — Coll del Portell i a la baga del mateix coll. Coll
de Can Solanas.
50. ARGYROLOBIUM ZANNONI — Muntanya Pelada. Sant Pere Màrtir (TM). Les
Torres.
51. ARRHENATHERUM ELATIUS— Entre Coll del Portell i Can Baró.
52. ARTEMISIA ANNUA —Fondal sota La Riba. Torrent de la Font de Can Marlès.
Fondal sota Can Vilà. Pont de Can Padrosa. Can Carbonell (pista al Sud sobre
la casa).Riera, sota Can Gelabert.
53. ARTEMISIA CAMPESTRIS – Al peu de marge argilós al N de Can Carbonell.
Carena de Sant Pere Màrtir. Cim de Sant Pere Màrtir. Collet a ponent de Can
Vilà.
54. ARTEMISIA VERLIOTORUM—Fondal de la Riba. Riera sota Can Gelabert.
55. ARUM ITALICUM — Fondal de Can Baró. Torrent de Les Fatjones (zona
inferior). Torrent de la Font de Can Marlès.
56. ARUNDO DONAX— Fondal de la font de l’Òscar. Fondal sota Can Carbonell.
Fondal sota Can Vilà. Fondals inferiors. Sota la Font de l’Òscar. Torrent de
Sant Pere Màrtir, prop de Pl. Mireia. Sota Can Mèlich.
57. ASPARAGUS ACUTIFOLIUS— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Molt
comuna a tota la vall. Se’n cullen els espàrrecs a feixos, de febrer a abril.
58. ASPERULA CYNANCHICA—Sequerals vora el Coll del Portell.
59. ASPHODELUS FISTULOSUS — Fondal darrera Isart. Carena de Sant Pere
Màrtir. Esplanada sota la Bonaigua. Feixa front a Can Mèlich. Marge sota el
parc de sota l’escola Canigó. Collet de l’Espinagosa.
60. APLENIUM ADIANTUM-NIGRUM SSP. ONOPTERIS— Coll del Po.
61. ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. HASTATUM — Fondal de Can Baró.
62. ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. TRICHOMANES —Muntanya Pelada.
63. ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. QUADRIVALENS— La més comuna a les
roques ombrívoles. Font de l’Òscar. Les Fatjones. Sobre la Font del Rector.
64. ASTER SEDIFOLIUS [=GALATELLA SEDIFOLIA (L.) Greuter]— Coll de Can
Solanas. Esgarriat arreu dels prats secs de llistonet sobre sòl profund,
principalment per la Baga de Les Fatjones.
65. ASTER SQUAMATUS— Marges de carrers i pistes en zones semiurbanes.
Darrere hort d’en Sanchís. Can Cortès. Carrer Picalquers.
66. ASTERISCUS AQUATICUS— Sant Pere Màrtir (TM).
67. ASTEROLINUM LINUM-STELLATUM — Sota Sant Pere Màrtir. La Immaculada.
Mas Lluí.
68. ASTRAGALUS EPIGLOTIS— Coll de Can Solanas. Coscollera.
69. ASTRAGALUS HAMOSUS — Mirador de Can Candeler. Camí de Can Biosca
(marge carrer). Caminet sota Can Cuiàs. (42.407722 -2.088007).
70. ASTRAGALUS MONSPESSULANUS VAR. CHLOROCYANUS — Penya del Moro
(E). Les Torres.
71. ASTRAGALUS PENTAGLOTIS — Feixes sobre Can Oliveras.
72. ASTRAGALUS SESAMEUS — Marge zona inferior torrent de les Fatjones.
Marge BV1468 entre l’Espinagosa i Can Cuiàs. Collada sota plaça Mireia. Coll
de Can Solanas.
73. ATRIPLEX HALIMUS*? — Camí de Can Candeler.
74. ATRIPLEX PATULA— Can Cortès, sota l’era.
75. AVENA BARBATA— Coll del Portell.
76. AVENA FATUA—Can Carbonell.
77. AVENA STERILIS— Mas Lluí.
78. BALLOTA FOETIDA (=NIGRA)— Font dels Pastors. Sota Can Fatjó. Torrent més
amunt de la Riba. Sota la Riba.
79. BARLIA ROBERTIANA — Fondal cadena amunt sota les cases de “La Beca”. Al
peu del Turó de la Tina (41.402577 / -2.118268). Feixes oposades a la Riba
(41.394932; -2.081243). Ídem, feixa superior (41.394553;-2.080805). Baga
Piquet Gelabert (41.394533;-2.084142). Vora la Font del Rector. Marge
esquerre del fondal de la F. de l’Ovella.
80. BELLIS PERENNIS— Fondal del torrent de les Fatjones (zona inferior).
81. BELLIS SILVESTRIS — Les Torres (carena).
82. BETA VULGARIS — Baixada del Mas. Marge carrer de Picalquers (davant nº
30). Sota Can Vilà.
83. BIDENS SUBALTERNANS — Marge carretera de Can Cuiàs a Can Marlès.
Torrent de Can Biosca. Torrent de Sant Pere Màrtir.
84. BISERRULA PELECINOS — Zona sota cova llicorella (capçalera vall de Can
Baró). Sota Can Cuiàs, baixant pel caminet planer. Pista sota i enfromt de
Can Fatjó.
85. BLACKSTONIA PERFOLIATA— Baga de Can Fatjó.
86. BONJEANIA HIRSUTA — L’Espinagosa. Turó de Can Oliveras (Sud).
87. BORAGO OFFICINALIS— Marges no gaire secs vora les masies.
88. BRACHYPODIUM DYSTACHIUM — Coll de Can Solanas. Carena de Sant Pere
Màrtir. Coll del Portell. Carena de Les Torres.
89. BRACHYPODIUM PAUI (=DYSTACHIUM x RETUSUM)— Can Biosca.
90. BRACHYPODIUM PHOENICOIDES — Turó d’En Corts. Collet de Can Cuiàs.
Torrent de la baga de la Immaculada. Collet de la carena de Les Fatjones.
Sota Can Fatjó (torrent). Sota la Riba. Esplanada sota la Bonaigua.
91. BRACHYPODIUM SYLVATICUM — Les Fatjones. Omeda sota Can Baró (P & N).
Torrent de la Font de Can Marlès. Sobre Cal Marlès (vora el torrentet).
92. BRACHYPODIUM RETUSUM— Coll de Can Solanas. Coll del Portell.
93. BRASSICA FRUTICULOSA— A ponent de l’Espinagosa. Marges carretera a
Santa Creu. Marge sota escola Canigó.
94. BRASSICA NAPUS — Mas Lluí.
95. BRASSICA OLERACEA — Marge pista entre Coll del Portell i Plaça Mireia.
96. BRIZA MAXIMA— Cim de Sant Pere Màrtir. Carena de Sant Pere Màrtir. Marges
pista del Turó de Can Baró al Coll del Portell.
97. BROMUS CATHARTICUS— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
98. BROMUS HORDACEUS— Carena a Sant Pere Màrtir, prop el Portell. Coll de
l’Espinagosa. Sota Can Fatjó.
99. BROMUS INTERMEDIUS — Carena de Les Torres. Collet Sud del Turó d’en
Corts.
100. BROMUS LANCEOLATUS— Coll de Can Solanas. Cim de Sant Pere
Màrtir. Coll del Portell. A ponent de l’Espinagosa.
101. BROMUS MADRITENSIS — Camí de Vallvidrera 350 m snm (ABV).
Voral carretera BV1468, a uns 200 m del mirador de l’Espinagosa. Coll de
Can Solanas. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
102. BROMUS RIGIDUS — Escampat pels costers més solells.
103. BROMUS RUBENS — Vores de camins (P & N). Mas Lluí. Coll del Portell.
Carena de Sant Pere Màrtir.
104. BROMUS STERILIS — Carena de les Fatjones, sota el collet.
105. BROUSSONETIA PAPYRIFERA* — Més avall del pont de Can Padrosa.
106. BRYONIA DIOICA—Les Fatjones i marges ombrívols vora antigues
masies.
107. BUDDEJA DAVIDII*— Pujada final a Sant Pere Màrtir (llevant).
108. BUPLEURUM FRUTICOSUM — Sobre l’Oli.
109. BUPLEURUM RIGIDUM— Les Torres.
110. BUPLEURUM SEMICOMPOSITUM— Sant Pere Màrtir (TM).
111. CALAMINTHA ASCENDENS— Les Torres. Can Biosca. Can Carbonell.
112. CALAMINTHA SYLVATICA — Les Fatjones. Al peu del pecan de Can
Fatjó. Baga de Can Fatjó. Fondal de Can Baró en amunt.
113. CALENDULA ARVENSIS— Coll del Portell. Collet de l’Espinagosa.
Dispersa arreu de la vall.
114. CALENDULA OFFICINALIS* — Mas Lluí.
115. CALICOTOME SPINOSA—Carena de Les Torres.
116. CAMPANULA RAPUNCULUS—Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Més avall
de la Font del Rector. Baga del Turó de Can Baró (vora superior del camí de
ronda). Marge pista carena entre Turó de Can Baó i Coll del Portell.
117. CAPSELLA BURSA-PASTORIS—Guarets vora les masies. Collet de
l’Espinagosa.
118. CARDAMINE HIRSUTA — Abundant per claps a les petites clarianes de
les bagues.
119. CARDARIA (=LEPIDIUM) DRABA — Localitzada als marges d’alguns
camins o carrers. Vora la Font del Capellà, sota Can Marlès, carrer de
Picalquers.
120. CARDUUS TENUIFLORUS— Coll del Portell.
121. CAREX DEPRESSA — Solell de l’Espinagosa. Torrent de la baga de la
Immaculada.
122. CAREX DIVISA SSP. CHAETOPHYLLA — replà a la carena a ponent del
Coll del Portell. La Immaculada. Voral carretera BV146 a uns 200 m del
mirador de l’Espinagosa.
123. CAREX DIVULSA — Marge pista carena a Sant Pere Màrtir. Marge
carretera a Santa Creu prop del mirador de Llevallol.
124. CAREX HALLERIANA— Penya del Moro.
125. CAREX HUMILIS — Carena de Les Torres.
126. CAREX OEDIPOSTILA —Torrent de la Font de Can Marlès (41.404530
-2.088302). Carena de les Torres.
127. CAREX REMOTA — Torrent de Can Cuiàs, sota Can Marlès.
128. CAREX VULPINA — Torrent de les Fatjones (zona inferior). Font de Can
Marlès. Marge BV1468 abans de Can Cuiàs. Torrent de la Font de Can Marlès.
Collet entre la Immaculada i l’Ermot de la Monja.
129. CAREX SYLVATICA SSP. PAUI — Omeda sota Can Baró (P&N)
130. CARLINA CORYMBOSA— Coll de Can Solanas. Carena de Sant Pere
Màrtir. Marge pista que baixa del Coll del Portell cap a Can Baró. Can Biosca.
131. CARLINA CORYMBOSA SSP. HISPANICA — Guarets al NW de Can
Roldan.
132. CARTHAMUS LANATUS — Carena de Sant Pere Màrtir. Citat per Costa,
de Sant Just Desvern. Carena de les Fatjones (sota el collet). Sota Can Cuiàs.
Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Can Baró. Carena de Sant Pere Màrtir.
Can Biosca. Fondalada plana entre Mas Lluí i la Sagrera.
133. CARYA ILLINOINENSIS* —(=Pecan). Plantat vora al riera, entre Can
Marlès i Can Carbonell, on va a parar la pista de Can Fatjó.
134. CATALPA BIGNONIOIDES* — Subespontani un plançó a l’esplanada
sota la Bonaigua.
135. CELTIS AUSTRALIS *—Vora les masies. Monumental és el de Can
Carbonell. Arbrets abundants vora l’antiga font del Capellà (sota el Coll de
l’Espinagosa).
136. CENTAUREA ASPERA— Carena de Sant Pere Màrtir. Collet de
l’Espinagosa.
137. CENTAUREA ASPERA SSP: STENOPHYLLA — Collet al peu de la
Sagrera (Turó de Can Coscoll).
138. CENTAUREA CALCITRAPA —Collet de Can Cuiàs. Vorals de la Plaça
Mireia en amunt.
139. CENTAUREA COLLINA — Carena de Sant Pere Màrtir.
140. CENTAUREA MELITENSIS— Sant Pere Màrtir (TM). Carena de partió de
Les Fatjones.
141. CENTAUREA PANICULATA— Sant Pere Màrtir (TM).
142. CENTAUREA SOLSTICIALIS — Turó de Can Coscoll. Les Torres.
143. CENTRANTHUS RUBER— Marge BV1468 entre l’Espinagosa. valleta de
can Cuiàs. Baga del Turó del Temple.
144. CERASTIUM BRACHYPETALUM SSP. BRACHYPETALUM VAR.
BRACHYPETALUM — Esplanada sota la Plaça Mireia.
145. CERASTIUM CAESPITOSUM — Coll del Portell.
146. CERASTIUM GLOMERATUM —Feixes sota Can Oliveras. Pista solell Turó
d’En Corts. La Immaculada. Collada sota plaça Mireia. Coll de Can Solanas.
147. CERASTIUM SEMIDECANDRUM — Sota Sant Pere Màrtir.
148. CERATONIA SILIQUA* — Sembla que es varen plantar en substitució
de la vinya, un cop la plaga de la fil·loxera va acabar de fer tots els estralls.
149. CERCIS SILIQUASTRUM*— Marge BV1468, i pista sota Can Cuiàs.
150. CESTRUM PARKI*— Baga dels torrents de les Fatjones.
151. CETERACH OFFICINARUM — Muntanya Pelada (sota Coll del Portell).
152. CHAMAECYSE CHAMAECYSE— Al peu de la tanca de la piscina de la
Bonaigua.
153. CHAMAECYSE ENGELMANII — Toll sota Can Carbonell. Voltants de la
barraca sota Can Vilà. Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. Era de
Can Cortès.
154. CHAMAESYCE PROSTRATA — Carrer Picalquers (davant nº 62)
155. CHEILANTHES HISPANICA — Muntanya Pelada (Coll del Portell)
156. CHEILANTHES MADERENSIS — Muntanya Pelada.
157. CHEILANTHES TINAEI — Muntanya Pelada.
158. CHENOPODIUM ALBUM — Barraca sota Can Vilà. Esplanada sota la
Bomaigua. Can Gelabert. Plaça Mireia.
159. CHENOPODIUM AMBROSIOIDES — Fondal de Can Baró. Sota la Riba.
Torrent de Can Candeler, vora l’hort d’en Sanchís. Pont de Can Padrosa.
160. CHENOPODIUM GLAUCUM— Can Vilà. Can Baró. Collada a llevant del
Turó del Temple. Baixada del Mas.
161. CHENOPODIUM MURALE — Mas Lluí. Can Carbonell. Can Vilà.
162. CHENOPODIUM OPULIFOLIUM— Erms de la zona baixa.
163. CHENOPODIUM VULVARIA— L’Espinagosa. Baixada del Mas. Carrer
Picalquers.
164. CHONDRILLA JUNCEA — Mas Lluí. Coll del Portell. Esplanada sota la
Bonaigua. Can Biosca. Esplanada a llevant de Can Carbonell.
165. CHRYSANTHEMUM CORONARIUM— Carena de Sant Pere Màrtir.
166. CHRYSANTHEMUM CORYMBOSUM — sota Can Baró.
167. CICHORIUM INTYBUS— Sota Can Fatjó. Sota Can Carbonell. Darrere
vivers Isart. Torrent de Can Cortès. A llevant de la Font dels Pastors.
168. CIRSIUM ARVENSE— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
169. CIRSIUM ECHINATUM— Torrent de Can Candeler. Fondal de la F. de
l’Ovella o Torrentbò. Sant Pere Màrtir (TM). Guaret sobre Can Carbonell.
170. CIRSIUM VULGARE — Feixa oposada a Can Pedrosa. Al peu del pecan
de Can Fatjó. Camí a llevant de Can Baró (41.400062 -2.092895 / 424173.82
-458356622). Baga de Can Fatjó. Collet de l’Espinagosa.
171. CISTUS ALBIDUS — Comuna.
172. CISTUS ALBIDUS x SALVIIFOLIUS (= C. GAUTIERII Rouy &
Fouc.) — Al peu de la baga del Turó de la Sagrera o Can Coscoll (UTM
429976.94 -4582877.67)
173. CISTUS MONPSELIENSIS—Comuna.
174. CISTUS SALVIIFOLIUS—Comuna.
175. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FLAMMULA – Baga del Turó del Temple.
176. CLEMATIS FLAMMULA VAR. CANALICULATA — Marge inferior pista
entre Plaça Mireia i Coll del Portell.
177. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS — Baga del Turó del Temple.
Coll del Portell. Sota Can Vilà.
178. CLEMATIS FLAMMULA VAR. MARITIMA — Baga del Turó del Temple.
Marge carretereta de Can Cuiàs a Can Marlès (principi, primera corba a
l’esquerra). Marges esplanada a mitja altura entre Coll del Portell i Can Baró.
Torrent de Can Cortès.
179. CLEMATIS VITALBA VAR. TAURICA— Carena de Sant Pere Màrtir. Fondal
del Torrent de Can Cortès.
180. CLYPEOLA JONTHLAPSI— Sant Pere Màrtir (TM).
181. COLUTEA ARBORESCENS— Turó de Can Oliveras.
182. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES— Coll de Can Solanas..
183. CONVOLVULUS ARVENSIS — En general amb flors blanques, però
algunes vegades amb flors una mica rosades. Marge Camí de Can Biosca
(carrer). Molí. Voltants de la barraca sota Can Vilà. Can Cortès. Baixada de
Mas.
184. CONVOLVULUS SEPIUM — Barraca sota Can Vilà ( a l’altre costat del
torrent). Sota la Riba (torrent).
185. CONYZA BONAERIENSIS— Mas Lluí. Can Cortès. Carrer Picalquers.
186. CONYZA CANADENSIS – Voreres del carrer de Picalquers. Collet vora
Turó de la Coscollera. Sobre Mas Lluí, vora la bifurcació cap a Can Gelabert.
187. CONYZA SUMATRENSIS– Isart.
188. CORIARIA MYRTIFOLIA — Coll del Turó Rodó. Font de Can Marlès. Baga
del Turó del Temple. Font de l’Òscar. Pont de Can Padrosa.
189. CORIS MONSPELIENSIS— Marges pista sota el Coll de Solanas.
190. CORNUS SANGUINEA — Les Fatjones. Torrent de Can Cuiàs.
191. CORONILLA SCORPIOIDES — A ponent de Can Vilà. Marge zona
inferior Torrent de les Fatjones. Marge BV1468 sota Ideal Collserola. Marge
carretereta sobre Can Marlès. Coll del Turó de Can Coscoll. Solana Penya del
Moro. Coll de Can Solanas.
192. CORONILLA VALENTINA* — Can Vilà (plantada). Marge BV1468 entre
Espinagosa i can Cuiàs.
193. CORONOPUS DIDYMUS — Vivers Isart.
194. CORONOPUS SQUAMATUS — Carrer Picalquers (davant el nº 36).
195. CORTADERIA SELLOANA* —Escampada d¡algun jardí o plantada a la
part baixa de la vall, com ara vora la Mycsa.
196. CORYLUS AVELLANA* — Probablement d’antics conreus. Les Fatjones.
Torrent de Can Cuiàs. A llevant de la Font dels Pastors.
197. COTONEASTER CORIACEUS Franch* — Parc del Mil·lenari.
198. CRATAEGUS AZAROLUS* — Sobre esplanada a llevant de Can
Biosca (150 m snm).
199. CRATAEGUS MONOGYNA—Comú.
200. CRATAEGUS MONOGYNA SSP. GRANATENSIS — Baga Turó del
Temple (aprox. 41.390167 -2.088175). Baga de Can Fatjó.
201. CRATAEGUS MONOGYNA VAR. RUSCINONENSIS— Vall de Can
Cuiàs, força per sobre Can Marlès, al fondal del torrent. Prop del collet de
Can Cuiàs.
202. CREPIS (=AETHEORHIZA) BULBOSA— Abundant a les clarianes.
203. CREPIS BURSIFOLIA — Collada sota plaça Mireia. Coll de Can Solanas.
Fora la piscina de la Bonaigua. Can Cortès. Can Baró.
204. CREPIS SANCTA — Mas Lluí. Can Oliveras. La Immaculada. Sota Can
Cuiàs.
205. CREPIS SETOSA— Les Torres.
206. CREPIS TARAXACIFOLIA—Marges zona mitjana.
207. CUPERSSUS SEMPERVIRENS* —Plantació d’en Piquet i Gelabert a
llevant de Can Biosca, vora la deixalleria, més amunt. També vora les
masies.
208. CYDONIA OBLONGA* — Baga del fondal de la F. de l’Ovella.
209. CYNARA CARDUNCULUS* — Can Baró (plantat). Fondal sota la Riba
(fulles molt espinoses), amb Sambucus ebulus. Can Cuiàs.
210. CYNODON DACTYLON— Camí de Can Candeler. Can Baró. Carrer
Picalquers. Marges carretera al costat del pecan.
211. CYNOGLOSSUM CRETICUM— Cim de Sant Pere Màrtir. Carena de Sant
Pere Màrtir.
212. CYNOSURUS ECHINATUS —Coll del Portell. Sota la xiprereda d’en
Piquet. Baga de Can Fatjó. Torrent de Can Cortès.
213. CYPERUS ROTUNDUS— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua.
214. CYTISUS TRIFLORUS — Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Sant Pere
Màrtir (TM). Més avall de la Font del Rector.
215. DACTYLIS GLOMERATA VAR. GLOMERATA — Mas Lluí. Horts
municipals. Baixada del Mas.
216. DACTYLIS GLOMERATA VAR. HISPANICA — La Immaculada. Cim de
Sant Pere Màrtir. Carena de Les Torres.
217. DACTYLIS JUNCINELLA — Marge pista que baixa del coll del Portell
cap a Can Baró (UTM:424557.53 –4583443.41 / GEO 41.398992 -2.097500).
218. DAPHNE GNIDIUM — Torna molt verinosos bolets com els pebrassos,
quan creixen sobre les seves arrels fent un niu.
219. DATURA STRAMONIUM— Marges picadors de Can Vilà.
220. DAUCUS CAROTA — Carena de Les Fatjones (zona alta). Sota pineda
del Piquet i Gelabert. Mas Lluí.
221. DELAIREA ODORATA (=SENECIO MYKANOIDES)*— Vora jardins, a
l’ombra, zona més avall de la Bonaigua.
222. DIGITARIA SANGUINALIS— Al peu de la tanca de la piscina de la
Bonaigua. Horts municipals.
223. DIPCADI SEROTINUM—Zona alta de Sant Pere Màrtir al Turó dels
Reflectors.
224. DIPLOTAXIS ERUCOIDES— Les Torres. Can Gelabert. Plaça Mireia i
voltants. Collet de l’Espinagosa. Can Cuiàs. Can Carbonell.
225. DIPSACUS FULLONUM— Darrere vivers Isart. Torrent Bo, més avall de
la font de l’Ovella. Torrentet de Can Candeler, més amunt de l’hort d’en
Sanchís. Riera, sota Mycsa.
226. DORYCNIUM PENTAPHYLLUM— Solana de la Penya del Moro. Solana
del Turó de Can Oliveras.
227. DRABA MURALIS — Al peu del turó de la Tina (41.398672 /
-2.088792). Fondal de Can Baró. Marge carrer de Picalquers. Les Fatjones,
algunes colònies abundants.
228. DRYOPTERIS AFFINIS — Muntanya Pelada.
229. ECBALIUM ELATERIUM— Sota Can Fatjó (torrent). Sota la Riba.
230. ECHINICHLOA COLONA*— Al peu de la tanca de la piscina de la
Bonaigua.
231. ECHINOCHLOA STAGNINA* – Riera, sota Can Gelabert.
232. ECHIUM HUMILE— Marge inferior de la pista vora el trencall a Sant
Pere Màrtir (zona d’Esplugues), vora l’estació de bombeig de la carretera de
les aigües.
233. ECHIUM PLANTAGINEUM — Abundant entre Plaça Mireia i Coll del
Portell. Entre Can Baró i Can Fatjó.
234. ECHIUM VULGARE SSP. ARGENTEUM— a vegades amb tija simple
erecta, a vegades amb tija ramificada ajaguda i flors aleshores més morades
i menys blaves.
235. ECHIUM VULGARE X PLANTAGINEUM— La Riba, pujada. Cim de Sant
Pere Màrtir. Sota Can Fatjó. Sobre Can Marlès.
236. ELEUSINE INDICA* — Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua.
237. ELEUSINE TRISTACHYA SSP: BARCINONENSIS* — Marge BV1468 entre
l’Espinagosa i Can Cuiàs. Sota Can Fatjó. Al peu de la tanca de la piscina de
la Bonaigua. Carrer Picalquers (davant el nº 50). Esplanada inferior a llevant
de Can Carbonell.
238. EQUISETUM RAMOSISSIMUM — Clot de la Surera a ponent de
l’Espinagosa. Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. A llevant de la
Font dels Pastors (UTM 424454.25 -4583230.75).
239. ERAGROSTIS BARRELIERI— Era de Can Cortès.
240. ERAGROSTIS RIGIDA — Mas Lluí. Coll de Can Solanas. Coll del Portell.
Carena de Sant Pere Màrtir.
241. ERICA ARBOREA —Care1na de Les Torres. Baga carena Sant Pere
Màrtir. Més avall de la Font del Rector.
242. ERIGERON ACER — Vora camí sota la Immaculada.
243. ERIOBOTRYA JAPONICA* — Font del Rector.
244. ERODIUM CHIUM — Mas Lluí. Collet de l’Espinagosa.
245. ERODIUM CICUTARIUM— Comuna als sequerals.
246. ERODIUM MALACOIDES— Cim de Sant Pere Màrtir.
247. ERODIUM MOSCHATUM—Marges de la zona de la Plaça Mireia. Collet
de l’Espinagosa.

1
248. EROPHILA VERNA— Baga sota el Coll del Portell.
249. ERUCASTRUM NASTURTIFOLIUM — Camí dels Ametllers, vora la font
de l’Ovella. Sobre Can Coscoll. Solana Penya del Moro.
250. ERYNGIUM CAMPESTRE— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Carena
de Sant Pere Màrtir. Les Torres. Can Biosca.
251. EUCALYPTUS GLOBULUS* — Fondal Torrent de Can Biosca Can Vilà
(mort).
252. EUCALYPTUS ROSTRATA*— Esplanada més avall de la Bonaigua.
253. EUPHORBIA AMYGDALOIDES — Omeda sota Can Baró (P & N). Clot de
la Surera a ponent de l’Espinagosa.
254. EUPHORBIA BIUMBELLATA — Coll de l’Espinagosa (apud Josep Vigo
Bonada).
255. EUPHORBIA CHARACIAS—Comuna,
256. EUPHORBIA HELIOSCOPIA—Comuna vora els camps i guarets.
257.
258. EUPHORBIA NICAENSIS—Vora el coll de les Torres.
259. EUPHORBIA PEPLOIDES Gouan.— Capdamunt del tallafoc a llevant de
la casa d’en Muller (dels alemanys).
260. EUPHORBIA PEPLUS—Guarets i vores de camins vora les masies.
261. EUPHORBIA SEGETALIS— A vegades té l’aspecte de l’ E. biumbellata,
sense, però, que els corns de les glàndules siguin claviformes. (ssp. PINEA).
És força comuna arreu, especialment als sequerals. ssp.SEGETALIS vora la
Sagrerga (Turó de Can Coscoll).
262. EUPHORBIA SERRATA—Comuna. En ambients molt secs té les fulles
molt estretes.
263. EUPHORBIA SULCATA—Escassa, al turo de la Tina.
264. EUPHORBIA TERRACINA— Can Carbonell.
265. FERULA COMMUNIS — Baixada del Mas.
266. FESTUCA ARUNDINACEA— Riera, sota Can Gelabert.
267. FESTUCA RUBRA — Fondal de Can Baró.
268. FICUS CARICA* — Font de Can Marlès.
269. FILAGO GALLICA — La Immaculada. Turó de la Tina. Les Torres. Sobre
Mas Lluí, marges de camps.
270. FILAGO PYRAMIDATA — Collada sota plaça Mireia. Coll de Can Solanas.
271. FOENICULUM VULGARE— Abundant arreu. Les Torres. Can Biosca.
Esplanada a llevant de Can Carbonell.
272. FRAXINUS EXCELSIOR* — Plantat a la la riera sota Can Fatjó.
273. FRAXINUS OXYCARPA* — Marge carretereta sota Can Marlès. Les
Fatjones (natural?). Sota la Riba.
274. FUMANA ERICOIDES— Penya del Moro.
275. FUMANA LAEVIPES — Turó de la Tina. Solell Penya del Moro.
276. FUMANA THYMIFOLIA— Marge caminet sobre Can Oliveras (circuit,
vora excavació). Solana de la Penya del Moro.
277. FUMARIA BASTARDII — Solell del turó de l’Espinagosa.
278. FUMARIA BELLA P. D. Sell—Comuna vora masies i marges. Caldria
veure com es diferencia i segons qui de Fumaria capreolata. T. Malagarriga
assegurava que per Collserola dominava F. bella.
279. FUMARIA CAPREOLATA VAR. ATROSANGUINEA — Solell de
l’Espinagosa. Sota Can Cuiàs.
280. FUMARIA GAILLARDOTII — Mas Lluí.
281. FUMARIA OFFICINALIS — La Immaculada.
282. FUMARIA OFFICINALIS SSP. WIRTGENII —A Primer revolt després de
l¡’Ideal, baixant, al marge de baix de la carretera.
283. FUMARIA VAILLANTII — Torrentbò més avall de la Font de l’Ovella.
284. GALACTITES TOMENTOSA— Coll del Portell.
285. GALIUM APARINE—Guarets, marges de camps i vora les masies.
286. GALIUM LUCIDUM — Collada sota plaça Mireia. Carena de Sant Pere
Màrtir.
287. GALIUM MARITIMUM— Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
288. GALIUM MURALE — Coll del Portell. Mas Lluí. Collada sota plaça
Mireia (41.391865 -2.091387). Coll de Can Solanas.
289. GALIUM PARISIENSE— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Carena de
Les Torres.
290. GALIUM PUMILUM—Dispers pels prats de llistonet.
291. GASTRIDIUM VENTRICOSUM (=LENDIGERUM) — Camí de Vallvidera
350 m snm (ABV). Sant Pere Màrtir (TM). Mas Lluí. Marges pista entre Coll
del Portell i Turó de Can Baró (zona mitjana). Baga de Can Fatjó.
292. GERANIUM COLUMBINUM — Franja alta de Les Fatjones.
293. GERANIUM MOLLE — Torrent d’en Candeler. Esplanada sota Can
Carbonell. Collet carena de les Fatjones. Prop de Can Cuiàs.
294. GERANIUM ROBERTIANUM— Coll del Portell. Comuna a la vall. N’hi ha
de flor menuda (purpureum) i de flor mitjana (robertianum), i de flor gran
(als racons molt humits. Les Torres.
295. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM— Cim de Sant Pere Màrtir. Coll del Portell.
296. GLADIOLUS ITALICUS = SEGETUM— Vora la Font del Rector. Sobre Can
Marlès.
297. GLAUCIUM FLAVUM — Font de l’Ovella. Pedrera de l’Oli.
298. GLOBULARIA ALYPUM—Vora les Torres. Camí dels Ametllers. Alt de
Solanes.
299. GNAPHALIUM LUTEO-ALBUM — Escocell solar Mas Lluí.
300. GOMPHOCARPUS FRUTICOSUS — Voltants del fondal de la F. de
l’Ovella. Torrent més amunt de la Riba.
301. HEDERA HELIX—Comuna als marges de boscos ombrívols.
302. HEDYPNOIS RHAGADIOLOIDES— Cim de Sant Pere Màrtir (solana).
Solana de la Penya del Moro (bifurcació pista a Can Solanas).
303. HELICHRYSUM STOECHAS — Camí dels Ametllers, vora el torrent de
l’Ovella. Mas Lluí. Solana de la Penya del Moro.
304. HELIOTROPIUM EUROPAEUM — Guaret al voltant de la barraca sota
Can Vilà. Sota la Riba. Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. Carrer
Picalquers. Picadors Can Vilà. Can Gelabert.
305. HELOSCIADIUM NODIFLORUM — Fondal de Can Baró. Riera sota Can
Gelabert.
306. HERNIARIA HIRSUTA SSP. CINEREA— Mas Lluí. Coll de Can Solanas.
307. HETEROPOGON CONTORTUS— Sota la carena de Sant Pere Màrtir.
Entre l’ Ideal Collserola i Can Cuiàs.
308. HIPPOCREPIS MULTISILIQUOSA— Sota Sant Pere Màrtir (Sud).
309. HIPPOCREPIS UNISILIQUOSA — Feixes sota Can Oliveras. Collada sota
plaça Mireia. Sant Pere Màrtir (TM).
310. HIRSCHFELDIA INCANA— Coll del Portell.
311. HORDEUM MURINUM Pista entre P. Mireia i Coll del Portell. Carena de
Sant Pere Màrtir.
312. HYOSERIS RADIATA — Capçalera del fondal de Can Baró.
313. HYPARRHENIA HIRTA— S’emprava per fer la cabanya sobre la gàbia
dels ocells a fi i efecte de facilitar-los la muda de la ploma (família Gelabert).
Carena de Les Torres. Sant Pere Màrtir (TM).
314. HYPARRHENIA SINAICA (=PUBESCENS)— Coll de Can Solanas. Carena
de Les Torres. Marges carretera superior.
315. HYPERICUM CALYCINUM*— Sota Isart.
316. HYPERICUM PERFORATUM VAR. ANGUSTIFOLIUM— Carena de Sant
Pere Màrtir. Cim de Sant Pere Màrtir. Les Torres. Baga de Can Fatjó. Esplanada
sota la Bonaigua. Baixada del Mas.
317. HYPOCHOERIS ACHYROPHORUS— Carena de Sant Pere Màrtir. Baga
de ponent de la Immaculada. Drecera de l’Espinagosa a la Surera (circuit)
318. HYPOCHOERIS GLABRA— Carena de Les Torres.
319. HYPOCHOERIS RADICATA— Caminet alt vall de la Font del Ferro.
320. INULA CONYZA — Vora la Font del Rector.
321. INULA VISCOSA—Carena de Sant Pere Màrtir. Sota Can Fatjó. Can
Biosca. Esplana a llevant de Can Carbonell.
322. IPOMOEA INDICA (=LEARII) —Marges superiors de la Riba. Gran
esplanada més avall de la Bonaigua.
323. IRIS PSEUDACORUS — Estany d’Europa.
324. JUNCUS ACUTUS — Estany d’Europa.
325. JUNIPERUS OXYCEDRUS— Muntanya Pelada, solana. Turó de Marlès.
326. KOELERIA PHLEOIDES —(ABV). Mas Lluí. Collada sota plaça Mireia.
Coll de Can Solanas. Carena de Les Torres.
327. KOELREUTERIA PANICULATA*— Sota Isart.
328. LACTUCA SCARIOLA — Darrere l’hort d’en Sanchís (torrentet). Sota el
Turó del Temple.
329. LACTUCA TENERRIMA — Antiaeris de Sant Pere Màrtir. Darrer turonet
pujant per la carena de Can Baró. Marge pista al fondal i més amunt cadena
sota cases de La Beca.
330. LACTUCA VIROSA — Baga del Turó del Temple. Torrent de Can Cortès.
331. LAGURUS OVATUS— Coll del Portell. Cim de Sant Pere Màrtir. La
Immaculada.
332. LAMARCKIA AUREA— Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
333. LAMIUM AMPLEXICAULE— Camps de zones baixes i marges camins
zones altes planes.
334. LAMIUM HYBRIDUM — Fondal sota la Riba, darrera Isart.
335. LATHYRUS CICERA — Collada sota plaça Mireia, al peu del Turó del
Temple. Baga del Turó del Temple (41.389337 -2.685660). Sota collet de Can
Cuiàs. Sender sobre carretera de baixada a la Vall (tram superior a la baga
un cop creuada la carretera anant a ponent).
336. LATHYRUS CLYMENUM— Carena de Sant Pere Màrtir.
337. LATHYRUS LATIFOLIUS — Mas Lluí. Sota carretereta de Can Cuiàs a
Can Marlès, a la recta després de creuar el sender de la muralla xinesa.
338. LATHYRUS SETIFOLIUS — Al peu del Turó del Temple. Caminet a
llevant de Les Torres.
339. LATHYRUS SPHAERICUS — Sant Pere Màrtir (TM).
340. LATHYRUS TINGITANUS— Marge de la pista a ponent del Turó de les
Bruixes.
341. LAURUS NOBILIS — Torrent de Can Candeler. Torrent de Can Cuiàs.
Torrent de la Font de Can Marlès. Torrent sota Can Carbonell. Sota la Riba.
342. LAVANDULA STOECHAS— Muntanya Pelada. Carena de les Fatjones.
Coll de les Torres. Marge carretera superior entre l’Espinagosa i Can Cuiàs.
343. LAVATERA ARBOREA — Marge sota Ideal Collserola (restaurant). Collet
de l’Espinagosa.
344. LAVATERA CRETICA— Dispersa pels runams.
345. LEGOUSIA CASTELLANA— Turó de Can Coscoll. Solana del Turó de
Can Oliveras. Solana Penya del Moro. Coll de Can Solanas. Pedrera de l’Oli.
Sobre la pedrera de l’Oli.
346. LEONTODON HIRTUS L. [=L. VILLARSII (Willd.) Loisel.] — Solana de la
Penya del Moro, a la cruïlla amb el camí a Can Solanas.
347. LEONTODON NUDICAULIS — Carena entre Sant Pere Màrtir i
L’Espinagosa (P & N). Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Carena de Sant
Pere Màrtir. Collet entre Coscollera i Oliveras.
348. LEONTODON TARAXACOIDES SSP.HISPIDUS — (=Thrincia hispida =
Leontodon saxatile ssp. rothii). Guaret al N de Can Carbonell. Vorera carrer
Picalquers.
349. LEONTODON TUBEROSUS (=THRINCIA TUBEROSA) — Vores del corriol
que va de la plataforma del Collet de l’Espinagosa a la surera de quatre
troncs.
350. LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM— Poc abundant però dispers als marges de
pistes, com ara les que baixen del Coll del Portell.
351. LIGUSTRUM LUCIDUM*— Sota la Riba. Sota Can Vilà.
352. LINARIA ARVENSIS — Muntanya Pelada. Solell Can Baró. La
Immaculada.
353. LINARIA CYMBALARIA — La Immaculada.
354. LINARIA SIMPLEX— Coll del Turó de Can Coscoll.
355. LINARIA SPURIA— Esplanada una mica superior darrere la Bonaigua.
Baixada del Mas.
356. LINARIA SUPINA— Turó de Can Coscoll.
357. LINUM BIENNE — Baga del Turó del Temple.
358. LINUM GALLICUM— Carena de Les Fatjones (sota el collet). Coll de la
Penya del Moro o de Can Solanas. Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Pista
del coll del Portell cap a Can Baró. Baga de Can Fatjó (fins a 60 cm d’alt. I
abundant).
359. LINUM STRICTUM — Mas Lluí. Coll del Turó de Can Coscoll. Coll de Can
Solanas. Roques entre Bell Soleig i Penya del Moro. Carena de Sant Pere
Màrtir.
360. LIPPIA NODIFLORA— Marges de l’esplanada sota les cases de “la Font
de la Beca”.
361. LIPPIA FILIFORMIS— Marge pista front part inferior tenis Can Marlès.
362. LITHOSPERMUM (=NEATOSTEMA) APULUM — Capçalera de la
vall (ABV). Capçalera del torrent de la baga de l’Ermot de la Monja
(41.401000, -2.162427). Carena de Les Fatjones (tram mitjà)(41.401803
-2.096597). Sant Pere Màrtir (TM).
363. LOLIUM MULTIFLORUM—Marges de camins. Mas Lluí.
364. LOLIUM RIGIDUM — Les Torres.
365. LOLIUM STRICTUM — Pàrking la Miranda.
366. LOLIUM TEMULENTUM — Coll del Turó de Can Coscoll. Final del camí
de Can Biosca.
367. LONICERA ETRUSCA — Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Torrent de la
baga de la Immaculada.
368. LONICERA IMPLEXA— Turó d’en Corts.
369. LONICERA JAPONICA — Les Fatjones, sota el collet de l’Espinagosa.
Baga del Turó del Temple. Baga Pont Padrosa/Isart. Torrent de Can Candeler.
Horts municipals.
370. LONICERA PERICLYMENUM — Fondal Can Baró.
371. LOTUS EDULIS — Torrent de la baga de la Immaculada.
372. LOTUS ORNITHOPODIOIDES— Sant Pere Màrtir (TM).
373. LUZULA FORSTERI— Sobre la Font del Rector, torrent amunt. Fulles de
5 mm d‘amplada i rames de la inflorescència de 6 cm de longitud, és a dir,
planta més robusta que , per exemple a la zona de la Font d’en Sert (Sant
Cugat).
374. LYCOPERSICUM ESCULENTUM*— A la sortida del túnel del torrent sota
Can Mèlic.
375. LYGOS MONOSPERMA* — Can Coscoll (solell sobre la finca). Sota Can
Carbonell. Sobre Sol Solet. Feixes al N del Molí.
376. MALCOMIA AFRICANA — zona del Turó dels Reflectors.
377. MALVA PARVIFLORA— Zona de la Plaça Mireia. La Riba (pujada del
Nord). Voltants de la barraca sota Can Vilà. Collet de l’Espinagosa.
378. MALVA MICROCARPA— La Riba (pujada del bestiar). Cim de Sant
Pere Màrtir.
379. MALVA SYLVESTRIS — Marge prop Font de les Aubarces. Zona de la
Plaça Mireia. Vora Molí (flors blaves, i mates amb flors típiques). Voltants de
la barraca sota Can Vilà. Sota la Riba (torrent). Torrent de Can Biosca, vora
els horts.
380. MARRUBIUM VULGARE — Freqüent a la part baixa, vora els corrals
(Can Carbonell, Can Vilar). Capçalera Torrent de Can Cortès, vora les cases.
Sota Can Cuiàs. Sota la Riba. Can Biosca. Pl. Mireia.
381. MATRICARIA CHAMOMILLA — Marge inferior pista entre Pça. Mireia i
Coll del Portell.
382. MEDICAGO ARABICA— Torrent de Can Candeler. Baga del Turó del
Temple.
383. MEDICAGO LITTORALIS — Coll del Portell.
384. MEDICAGO LUPULINA— Baga de Can Fatjó.
385. MEDICAGO MINIMA — Carena entre Sant Pere Màrtir i l’Espinagosa (P
& N). Solars de Mas Lluí. Coll de Can Solanas.
386. MEDICAGO ORBICULARIS—Cim de Sant Pere Màrtir. Sota Coll de
l’Espinagosa. Carena de Sant Pere Màrtir. A ponent de l’Espinagosa. Pla al
fondal (150 m snm) a llevant de Can Biosca. Baga al SE de Can Fatjó (camí
dels Ametllers).
387. MEDICAGO POLYMORPHA — Coll del Portell. Solars de Mas Lluí. Coll de
Can Solanas. Can Vilà.
388. MEDICAGO RIGIDULA— Carena de Sant Pere Màrtir. Mas Lluí.
389. MEDICAGO SATIVA* — Mas Lluí. Can Vilà. Sota la Bonaigua. Carrer
Girona. Riera, sota Can Gelabert.
390. MEDICAGO TRUNCATULA — Mas Lluí. Sota Can Marlès.
391. MELICA CILIATA MAGNOLI — Mas Lluí. Cim de Sant Pere Màrtir. Sant
Pere Màrtir (TM). Pedrera de l’Oli. Coll de l’Espinagosa.
392. MELICA MINUTA MAJOR— Coll del Portell.
393. MELILOTUS ALBUS — Marges carretera superior. Marge carretereta
sobre Can Marlès. Marge pista al Sud de Can Carbonell, més enllà de
l’esplanada. Riera sota Can Gelabert.
394. MELILOTUS ELEGANS — Mas Lluí.
395. MELILOTUS INDICUS— Sant Pere Màrtir (marge començament pista
del cim per l’Est).
396. MELILOTUS NEAPOLITANUS— Torrent de Can Candeler, vora l’hort d’en
Sanchís (Cardona).
397. MELISSA OFFICINALIS: Baixada del Mas. Torrent sota la Riba.
Esplanada més avall de la Bonaigua.
398. MENTHA SUAVEOLENS (=ROTUNDIFOLIA) — Fondal de Can Baró.
Torrent sota la Riba.
399. MERCURIALIS ANNUA— Carena de Sant Pere Màrtir.
400. MICROMERIA GRAECA— Coll del Portell. Sant Pere Màrtir (TM).
401. MINUARTIA HYBRIDA SSP. MEDITERRANEA — Marge pla BV1468, entre
l’Espinagosa i carena de partió amb la vall del torrent de Can Cuiàs. Baga del
Turó del Temple. Plaça Mireia. Collada sota plaça Mireia. Coll del Portell.
402. MIRABILIS JALAPA*— Baixada del Mas. Can Biosca. Esplanada al NW del
Molí. Can Gelabert.
403. MISOPATES ORONTIUM— Coll del Portell. Muntanya Pelada. Marges
carretera superior.
404. MOEHRINGIA PENTANDRA— Abundant a la baga de la carena de Sant
Pere Màrtir i al mateix coll del Portell.
405. MORICANDIA ARVENSIS — Sota Sant Pere Màrtir.
406. MUSCARI COMOSUM — La Immaculada. Caminet inferior de les
Fatjones cap a la casa. Guaret zona inferior torrent de les Fatjones. Baga del
Turó del Temple. Sota Can Cuiàs.
407. MUSCARI RACEMOSUM — La Immaculada. Sota Sant Pere Màrtir.
Guaret zona inferior torrent de les Fatjones.
408. MYOPORUM LAETUM — < Sota Can Carbonell, tapant el dipòsit.
409. MYOSOTIS COLLINA— Carena de Sant Pere Màrtir.
410. NARCISSUS PAPYRACEUS*— Baga sobre la Font de l’Ovella, al costat
dels codonyers.
411. NERIUM OLEANDER* —Plaça Mireia. Can Coscoll, dispersa. Sota la
Riba.
412. NICOTIANA GLAUCA* — peu de cingle darrere la Riba, escampada
segurament dels vivers Isart.
413. ODONTITES LUTEA— Vessant sobre el final del camí de Can Biosca
(UTM 423504.64 / -4582620.42). Sobre Mas Lluí, guarets. Baga a l’ Est de
Can Carbonell (camí dels Ametllers).
414. OENOTHERA ROSEA— Darrere la Bonaigua. Baixada del Mas.
415. OLEA EUROPAEA *—Exemplar notable és el de Can Oliveras.
416. OLEA EUROPAEA var. SILVESTRIS— Poc abundant. Can Oliveras.
417. ONOBRYCHIS VICIIFOLIA — Mas Lluí.
418. ONONIS MINUTISSIMA — Marge carretera superior (tram Marlès).
Roques entre Bell Soelig i Penya del Moro (UTM 422472.06 -4583156.65).
419. ONONIS NATRIX — Mas Lluí. Carena de Les Torres.
420. ONONIS SPINOSA SSP. ANTIQUORUM — Marge sota l’escola Canigó.
421. ONONIS SPINOSA SSP. PROCURRENS — Pla a 150 m snm a llevant
de Can Biosca, al fondal.
422. ONONIS VISCOSA — Mas Lluí. Turó de Can Coscoll (baga). Les Torres.
423. ONOPORDUM ILLYRICUM — Coll del Portell. Guaret sobre Can
Carbonell.
424. OPHRYS ARNOLDII— Sota Sant Pere Màrtir (baga) (AFP). Collet
superior carena de Can Baró.
425. OPHRYS PASSIONIS — Esplanada Torrent de Can Biosca ()41.387217
-2.089744). Alguns exemplars tendint cap a O. ARACHNITIFORMIS i altres cap
a O. ARANEOLA.
426. OPUNTIA AMMOPHILA*— Sota Sant Pere Màrtir (Sud).
427. OPUNTIA MAXIMA*—Dispersa arreu.
428. OPUNTIA DILLENII* — Capçalera vall de Can Baró. Marge superior
carretereta de Can Cuiàs a Can Marlès. Sota Sol i Vida. Can Freixes.
429. OPUNTIA SUBULATA*— Sota Sant Pere Màrtir, ja cap a Can Moragues.
430. OPUNTIA VULGARIS* —Zona de la Vinya de la Sissí.
431. ORIGANUM VULGARE — Mas Lluí. Baga Muntanya Pelada. Baga del
Turó del Temple. Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Sota pineda del Piquet i
Gelabert. La Sagrera.
432. OROBANCHE AMETHYSTEA— Cim de Sant Pere Màrtir (parassitant
Eryngium campestre). Coll del Portell.
433. OROBANCHE HEDERAE— IES Sant Just, tanca superior.
434. OROBANCHE LATISQUAMA— Sobre l’Oli (Rosmarinus).
435. OROBANCHE MINOR— Marge pista que baixa del Coll del Portell cap a
Can Baró (41.399160 -2.097303 / UTM 424541.28 -458346.26). Sobre Pi
Pinyer a ponent de l’Espinagosa (cruïlla de camins).
436. ORYZOPSIS COERULESCENS – Pedrera de l’Oli. Can Cuiàs. Muntanya
Pelada.
437. ORYZOPSIS MILIACEA— Dispersa arreu on hi hagi una mica de sòl pla.
Els gossos en mengen les fulles com a depuratives estomacals.
438. ORYZOPSIS MILIACEA VAR: THOMASII — Les Fatjones.
439. ORYZOPSIS PARADOXA— Call superior del Portell.
440. OSYRIS ALBA — Remei contra gangrena, en banys. Abunda sota la
Font del Rector, al camí direcció a Can Baró.
441. OXALIS CORNICULATA — Les Fatjones, al costat de la Robínia caiguda
(41.403842 -2.097653). Torrent més amunt de la Riba. Barraca sota Can Vilà.
Carrer Picalquers (davant el nº 36).
442. OXALIS PES-CAPRAE* — Can Carbonell. Entre Mas Lluí i Can Roldan.
Collet de l’Espinagosa.
443. PALLENIS SPINOSA— Pedrera de l’Oli. Les Torres. La Immaculada.
Carena de Sant Pere Màrtir.
444. PANDOREA JASMINOIDES*— Escapada del tenis sobre Plaça Mireia.
445. PAPAVER ROHEAS — No rara als marges herbosos de la part baixa.
Florint pel mes d’abril. Sobre Can Coscoll. Sota Ideal Collserola. Camí de Can
Biosca.
446. PAPAVER SOMNIFERUM — Carena de Les Toores. Camí entre coll de
Can Solanas i Can Vilà.
447. PARIETARIA OFFICINALIS—Comuna vora les masies.
448. PARONYCHIA ARGENTEA — Muntanya Pelada.
449. PARTENOCYSSUS QUINQUEFOLIA*— Baixada del Mas.
450. PASPALUM DILATATUM— Riera, sota Can Gelabert.
451. PAVONIA HASTATA*— Fora de la tanca del darrere dels vivers Isart, al
marge de la pista cimentada del Torrent Bo.
452. PENNISETUM VILLOSUM*— Coll del Portell. Plaça Mireia.
453. PEROVSKIA ATRIPLICIFOLIA* — Mas Lluí.
454. PETASITES FRAGRANS — Can Fatjó. Fondal de Can Vilà (abundant).
Torrent sota la Riba. Més avall pont de C. Padrosa.
455. PETRORHAGIA PROLIFERA— Careneta de Les Fatjones. Coll del Turó de
Can Coscoll. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir. Les Torres.
456. PHAGNALON RUPESTRE— Corriol sobre Can Oliveras. Mas Lluí. Ala
llevantina de la Penya del Moro. Turó de Can Coscoll (= de la Sagrega?). .
457. PHAGNALON SAXATILE— Solana Penya del Moro. Coll del Portell.
458. PHILLYRAEA ANGUSTIFOLIA— Escassa zona alta.
459. PHILLYRAEA LATIFOLIA — Zona de Les Torres.
460. PHILLYRAEA MEDIA—Escassa zona mitja i alta.
461. PHLOMIS FRUTICOSA* — Marge Can Marlès.
462. PICRIS ECHIOIDES— Barraca sota Can Vilà. Marge camí les Fatjones.
Baixada del Mas.
463. PICRIS HIERACIOIDES— Baga pont de Can Padrosa/Isart.
464. PINUS CANARIENSIS*—Vora la Immaculada. Vora el Coll del Portell.
465. PINUS HALEPENSIS—Molt comú.
466. PINUS PINEA*—Monumental l’exemplar de Can Candeler.
467. PINUS PINASTER* — Marge inferior BV1468, a uns 100 m del mirador
de l’Espinagosa.
468. PISTACIA LENTISCUS—Se’n fan poms per a la base de rams de flors de
les floristeries. Dispers arreu en colònies més o menys poblades.
469. PLANTAGO AFRA (= PSYLLIUM)— Coll de Can Solanas.
470. PLANTAGO ALBICANS—Marges argilosos secs.
471. PLANTAGO CORONOPUS — Esplanada sota Can Carbonell. Plaça
Mireia. Coll de l’Espinagosa. Esplanada sota la Bonaigua.
472. PLANTAGO LAGOPUS— Coll del Portell.
473. PLANTAGO LANCEOLATA— Carena de Sant Pere Màrtir. Les Torres.
474. PLANTAGO MAJOR— Baixada del Mas. Esplanada sota la Bonaigua.
475. PLANTAGO SEMPERVIRENS — Mas Lluí. Les Torres.
476. PLATANUS HYBRIDA* — Fondal sota Can Vilà. Torrent més amunt de la
Riba.
477. POA ANNUA—Comuna a pans argilosos humits.
478. POA BULBOSA — Coll de Can Solanas.
479. POA COMPRESSA—Escassa a pendents suaus argiloses una mica
humides. Zona superior de les Fatjones.
480. POLYCARPON TETRAPHYLLUM — Coll del Portell. La Immaculada. Coll
de Can Solanas. Coll del Portell. Vorera sota Tenis Pedralbes.
481. POLYGALA RUPESTRIS — Turó de Marlès. Penya del Moro. Sobre l’Oli.
Sota coll de Solanas, sota torre elèctrica a les envistes de les cases de la
urbanització.
482. POLYGONUM AVICULARE SSP. BELLARDII— Vora l’Estany d’Europa
(zona de Mas Lluí).
483. POLYGONUM AVICULARE VAR. MICROSPERMUM — Plaça Mireia.
Pàrking Miranda.
484. POLYGONUM AVICULARE VAR. RURIVAGUM — Solars de Mas Lluí. Can
Cortès.
485. POLYGONUM PERSICARIA— Riera sota Can Gelabert.
486. POLYPODIUM INTERJECTUM— Muntanya Pelada. Collet entre Turó de
Can Oliveras i Coscollera.
487. POPULUS X CANESCENS* — Sota Can Fatjó.
488. POPULUS X DELTOIDEA*— Escadusser. Sota Can Fatjó. Sota Can
Marlès. Sota la Riba. Les Fatjones.
489. POPULUS NIGRA * — Torrent de Can Cuiàs, sota Can Marlès.
490. PORTULACA OLERACEA— Baixada del Mas. Davant de la Bonaigua.
Horts municipals. Can Baró. Can Vilà. Can Carbonell.
491. POTENTILLA REPTANS — Esplanada sota Can Carbonell. Torrent de les
Fatjones (zona inferior). Sota Can Fatjó (torrent). Fondal sota Can Vilà (pujant
a la barraca). Torrent sota la Riba.
492. PRUNUS AVIUM* — Can Baró (plantat).
493. PRUNUS DOMESTICA*—Vora les masies.
494. PRUNUS MAHALEB — Les Fatjones. Torrent de Can Biosca. Torrent de
la Font de Can Marlès.
495. PRUNUS INSITITIA — Torrent de Can Cuiàs (41.406213 -2.090393).
Torretn de la Font de Can Marlès.
496. PRUNUS PISSARDI* — Font de Can Marlès. Les Fatjones.
497. PRUNUS SPINOSA— Carena de Sant Pere Màrtir. Camí de la Font del
Rector a Can Baró.
498. PSILURUS INCURVUS (=ARISTATUS) — Coll de Can Solanas. Sant Pere
Màrtir (TM).
499. PSORALEA BITUMINOSA — Mas Lluí. Coll de Can Solanas.
500. PTERIDIUM AQUILINUM — Fondal de Can Baró. Muntanya Pelada
(mina). Torrent K10 (de la font de Can Marlès). Fondal de la Surera a ponent
de l’Espinagosa.
501. PUNICA GRANATUM*— Can Carbonell. Can Gelabert.
502. PYRACANTHA COCCINEA*— Plaça Mireia.
503. QUERCUS ANSELMII (=CANARIENSIS X CERRIOIDES)— Les Torres
(carena). Torrent de Can Cuiàs, zona inferior (41.405443 -2.089017).
504. QUERCUS BARCELOI — Escàs per la zona de Les Fatjones.
505. QUERCUS CANARIENSIS VAR. BARCELOI — Torrent de Can Cuiàs.
Sota Can Candeler (41.392972 -2.082081 / 423261.50 -458278868).
506. QUERCUS CANARIENIS MIRBECKII—Les Fatjones.
507. QUERCUS CANARIENSIS SALZMANNIANA— Les Fatjones. Turó de la
Tina.
508. QUERCUS CERRIOIDES — part baixa del Torrent de Can Candeler.
Les Fatjones (franja alta, al costat de Q. desmotricha). Falda ponentina del
turó d’en Corts, sota la pista (41.405635 -2.100905). Torrent de la Font de
Can Marlès. Més avall de la Font del Rector (UTM 424500.72 -4583581.49).
509. QUERCUS COCCIFERA— Les Torres (amb Plagiotrochus cf. fusilex). Collada
de Can Solanas (var. DOLICHOCARPA). Sobre Can Oliveras var. CRASSICUPULATA
Batt. & Trab. L.c (1888).
510. QUERCUS DESMOTRICHA (=CANARIENSIS X PUBESCENS)— Les
Fatjones, franja alta (41.403493 -2.099628). Les Torres.
511. QUERCUS ELISAE— Vora el Pecan.
512. QUERCUS FONTQUERI— Baga de l’Ermot de la Monja (41.397518,
-2.100529). Fondal de Les Fatjones (41.404415 -2.098987). Serra de les
Fatjones (zona mitjana).
513. QUERCUS ILEX (AMBIGUA, CRISPATA, LANCEOLATA, LAURIFOLIA,
MARCETII, OLEIFOLIA, PLANIFOLIA, SERRULATA, TEGULA)
514. QUERCUS LANUGINOSA — Coll del Portell (a la baga).
515. QUERCUS LEGIONENSIS (=MAS x PYRENAICA )— La Bonaigua.
516. QUERCUS MONTSERRATII— Esplanada a mitja altura a la carena
que baixa del Coll del Portell cap a Can Baró (41.399447 -2.00954185 /UTM
424389.61 -4583495.68). Torrent més a unt de la Riba (sobre Petasites
pyrenaicus).
517. QUERCUS MONTSERRATII X PUBESCENS— Caminet de baixada de
l’esplanada intermèdia cap a Can Baró (per la carena de que ve del coll del
Portell) (41.403201 -2.088879 / UTM 423841.75 -4583918.22)
518. QUERCUS MURBECKII— Carena de Les Torres.
519. QUERCUS MORISII (ILEX x SUBER)— Voltants de Can Baró. Marge
torrent més amunt de la Riba. Sota Ideal Collserola.
520. QUERCUS PAUI — Torrent de la Font de Can Marlès (41.407203
-2.086745) (de fulla estreta)
521. QUERCUS PETRAEA — Franja alta de Les Fatjones ( 41.403493
-2.099628)
522. QUERCUS PUIGI x SENNENII— vora torrent de Can Cuiàs (part alta)
(41.406737 -2.091683).
523. QUERCUS PUIGII — Torrent de Can Cuiàs. (41.405563 -2.089785).
Torrent de la Font de Can Marlès (41.405803 -2.086972) i més avall (fulla
gran). Mateix torrent vora la carretera (41.406335 -2.087577) (arbre de 4
branques des de la base).
524. QUERCUS RIBAGORZANA— Baixadeta després de l’esplanada a
mitja altura entre el Coll del Portell i Can Baró.
525. QUERCUS ROTUNDIFOLIA — Carena de Les Torres.
526. QUERCUS SENNENII — Les Fatjones (zona inferior de ponent)
(41.402753 -2.094972). Sobre Can Marlès (fulla molt petita).
527. QUERCUS SENNENII X PUBESCENS Baixada de l’esplanada
intermèdia a Can Baró (per la carena del Coll del Portell) (41.400035
-2.092962 / UTM 424179.37 -4583563.19).
528. QUERCUS SUBMEDITERRANEA (VIVIERII X PUBESCENS) —Les
Fatjones, zona inferior de ponent (41.402420 -2.095348). Sota Can Cuiàs,
baixant al torrent en diagonal (41.407792 -2.087298). Torrent de la Font de
Can Marlès. A llevant de Can Baró ( a vegades hibridat amb Q. cerrioides, a
vegades amb més de Q. pubescens o més de Q. viverii). La var. margenatii
(hibridat amb pubescens, al torrent sota cràters de les bombes de la guerra
civil.
529. QUERCUS SUBSPICATA (=FONTQUERI x FAGINEA)— Can Fatjó. Font
de Can Marlès. Poc més amunt de la ITV (fondal més avall de Can Gelabert,
no lluny de la riera)(UTM: 421702.44 -4581868.00). (280 cm de volta de
canó). Cal suposar que el roure mil·lenari de Can Gelabert, eliminat el 1992,
per estar en molt mal estat, era d’aquesta espècie (menor, del grup de Q.
pubescens).
530. QUERCUS SUBER—Escàs a la zona alta. Destaquen sota i al Sud del
coll de l’Espinagosa.
531. QUERCUS TUBAUI ― Vora el corriol de les Fatjones (41.404415
-2.098987 / UTM 424688.07 -4584044.20).
532. QUERCUS VIVERII — Les Fatjones. Sobre Font de Can Marlès. Carena
de Les Torres.
533. QUERCUS VIVERII X CERRIOIDES— Les Fathones (zona inferior de
ponent) (41.402538 -2.095232).
534. QUERCUS VIVERII X SENNENII— Les Torres (41.406900 -2.082740).
535. RANUNCULUS BULBOSUS— Les Torres. Les Fatjones.
536. RAPHANUS RAPHANISTRUM — Feixa a l’altra banda de Can Pedrosa.
537. REICHARDIA PICROIDES—Comuna però poc abundant en general. Coll
del Portell.
538. RESEDA LUTEA— Les Torres.
539. RESEDA LUTEOLA — Fondal Can Baró. Les Torres. Carena de Les
Torres. Coll de la carena entre Portell i Baró.
540. RESEDA PHYTEUMA—Poc abundant a la zona baixa.
541. RHAMNUS ALATERNUS— Comú.
542. RHAMNUS ALATERNUS VAR. LONGIFOLIA — Sota Can Vilà. Torrent
de Can Candeler. Circuit a ponent de l’Espinagosa.
543. RHAMNUS ALATERNUS VAR. TOURNEFORTII — Fondal del Torrent
de Can Cuiàs (215 m snm).
544. ROBINIA PSEUDOACACIA*— Torrent més amunt de la Riba. Font del
Rector.
545. ROSA CANINA — Torrent de Can Cortès (125 m snm).
546. ROSA DUMETORUM — Marge caminet de baixada de l’esplanada a
Can Baró, per la carena que ve del Coll del Portell.
547. ROSA POUZINII—Immaculada.
548. ROSA RUBIGINOSA— Extrem de ponent de l’esplanada sota la Plaça
Mireia. A llevant de la Font dels Pastors. Després de la cadena de la pista cap
al Coll del Portell (des de Pl. Mireia). Davant nº 16 carrer Echegaray (amb
Rhodites rosae), Carrer Picalquers (davant el nº 60).
549. ROSA SEMPREVIRENS — . Baga del Turó del Temple. Baga de Can
Fatjó.
550. ROSA STYLOSA— Baga del Turó del Temple (41.390000 -2.088993)
551. ROSMARINUS OFFICINALIS — Solell sota coll de l’Espinagosa. Turó de
Can Oliveras. Les Torres.
552. RUBIA PEREGRINA—Comuna als alzinars.
553. RUBUS ASSURGENS— Carena a mitja altura entre Coll del Portell i
Can Baró. Vora la Vinya de la Sissí.
554. RUBUS CAESIUS— Més avall de la Bonaigua, vora el rec.
555. RUBUS DIVERGENS — Turó d’En Corts. La Immaculada. Carena de
Sant Pere Màrtir. Guarets al Sud de la Riba (vessant esquerra).
556. RUBUS SENNENII — Sota Can Cuiàs. Clot de la Surera (a ponent de
l’Espinagosa). Carena entre el Coll del Portell i Sant Pere Màrtir.
557. RUBUS TOMENTOSUS— Coll del Portell.
558. RUBUS TRIGENES (TOMENTOSUS X CAESIUS X ULMIFOLIUS)— Coll
de Can Cuiàs. Carena de Sant Pere Màrtir.
559. RUBUS ULMIFOLIUS— Coll del Portell.
560. RUBUS ULMIFOLIUS var. ANISODON— Falda ponentina del turó d’en
Corts. Prop de Can Cuiàs. Coll del Portell. Esplanada a llevant de Can
Biosca.
561. RUBUS ULMIFOLIUS var. DILATATIFOLIUS —Torrent de Can Cortès.
562. RUBUS ULMIFOLIUS var. HETEROMORPHUS — Sota el coll de Can
Cuiàs.
563. RUBUS ULMIFOLIUS var. INSIGNITUS— Esplanada a mitja altura a la
carena entre el Coll del Portell i Can Baró.
564. RUMEX ACETOSELLA SSP. ANGIOCARPUS — Muntanya Pelada. Coll del
Portell.
565. RUMEX CRISPUS— Darrere la Bonaigua. Guaret al voltant de la
barraca sota Can Vilà. Carena entre coll del Portell i Can Baró. Riera sota Can
Gelabert. Baixada del Mas.
566. RUMEX CRISTATUS — Sota Can Vilà. Sota bassa de Can Vilà. Riera
sota Can Gelabert.
567. RUMEX LONGIFOLIUS — Baixada del Mas. Vora la bassa de Can Vilà.
568. RUMEX OBTUSIFOLIUS — Fondal de Can Baró. Guaret al voltant de la
barraca sota Can Vilà.Torrent més amunt de la Riba. Riera sota Can Gelabert.
569. RUMEX PULCHER — Can Baró. Torrent de Can Candeler. Carena de
Sant Pere Màrtir. Voltants barraca sota Can Vilà. Can Vilà (picadors). Collet
de l’Espinagosa.
570. RUMEX SANGUINEUS — Fondal Can Baró. Torrent de les Fatjones (zona
inferior). Sota bassa de Can Vilà.
571. RUMEX SCUTATUS—Baga entre la Font de l’Ovella i la Plaça Mireia,
al marge superior de la posta.
572. RUSCUS ACULEATUS — Les Fatjones. Font de Can Marlès. Baga de Can
Fatjó. Més avall de la Font del Rector. Indicador de sòls profunds. Parc del
Mil·lenari.
573. RUTA CHALEPENSIS—Comuna als solells.
574. SALIX ATROCINEREA— Rec sota la Bonaigua.
575. SALVIA GRAHAMI* (= MICROPHYLLA) — Mas Lluí.
576. SALVIA SCLAREA— Coll de l’Espinagosa (cara de Barcelona). Torre del
Bisbe (Sant Feliu).
577. SALVIA VERBENACA (HORMINOIDES, VERBENACA, CONTROVERSA)—
Les flors clistògames són menudes, mentre que les casmògames són majors.
Coll de Can Solanas (verbenaca). Carena de Sant Pere Màrtir. Coll de
l’Espinagosa (horminoides). Sobre Can Gelabert (horminoides de flors
rosades o blanques). Cim de Sant Pere Màrtir (controversa). Coll del Portell.
Can Biosca, Can Cuiàs (controversa).
578. SAMBUCUS EBULUS— Sota Can Fatjó. Sota La Riba. Sota la Bonaigua
(rec al costat de la gran esplanada).
579. SANGUISORBA MINOR— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. La
Immaculada.
580. SAROTHAMNUS CATALAUNICUS— Turó d’en Corts.
581. SCABIOSA MARITIMA— Carena de Sant Pere Màrtir.
582. SCANDIX PECTEN-VENERIS — Marges carretera superior.
583. SCHOENUS NIGRICANS — Font de Can Marlès.
584. SCIRPUS HOLOSCHOENUS — Estany d’Europa. Torrent de les Fatjones
(zona inferior). Sota Can Fatjó (torrent). Torrent sota la Riba. Riera sota Can
Gelabert.
585. SCOLYMUS GRANDIFLORUS— Esplanada sota Can Carbonell. Marge
carretera sota Can Marlès. Sota la bassa de Can Vilà. Sota Isart (valleta línia
telefònica). Baga Molí.
586. SCORPIURUS SUBVILLOSUS — Solana del Turó d’en Corts. Prats
d’Hyparrhènia (P & N). Coll de Can Solanas.
587. SCORZONERA ANGUSTIFOLIA— Sota Sant Pere Màrtir (solana).
588. SCROPHULARIA CANINA — Pedrera de l’Oli.
589. SCROPHULARIA PEREGRINA—Comuna als fondals humits.
590. SEDUM DENDROIDEUM* — Marge superior capdamunt carretera de la
vall de Sant Just a Sol i Vida.
591. SEDUM SEDIFORME—Comú.
592. SELAGINELLA DENTICULATA — Coll de Can Cuiàs. (PNR)
593. SENECIO ANGULATUS*— Sota Isart. Davant carrer de la Riera nº 6.
Sota Ideal Collserola.
594. SENECIO LINEATUS * — Marge vivers Isart.
595. SENECIO LIVIDUS— Les Torres. Carena de Les Torres.
596. SENECIO PTEROPHORUS — Mas Lluí. Esplanada sota Can Carbonell.
Sobre Can Marlès.
597. SENECIO VULGARIS— Camps de les zones baixes.
598. SETARIA PARVIFLORA— Esplanada més avall de la Bonaigua.
599. SETARIA VERTICILLATA—Camps de les zones baixes. Esplanada més
avall de la Bonaigua.
600. SHERARDIA ARVENSIS— Immaculada. Solana Penya del Moro. Coll de
Can Solanas. Les Torres.
601. SIDERITIS HIRSUTA VAR. VIRIDIFOLIA Sennen— Les Torres.
602. SIDERITIS ROMANA — Coll del Portell. La Immaculada. Coll de Can
Solanas. Coll del Portell.
603. SILENE ALBA (=SILENE LATIFOLIA = MELANDRIUM ALBUM) — Fondal
de Can Baró. Baga de la Muntanya Pelada. Torrent de Can Biosca. Coll del
Portell. Baga de Can Fató. Barraca sota Can Vilà.
604. SILENE GALLICA Muntanya Pelada. Coll de Can Solanas. Carena de
Sant Pere Màrtir.
605. SILENE INAPERTA— Muntanya Pelada. Plataforma de visualitat a 350
m snm (ABV).
606. SILENE INFLATA — Esplanada sota Can Carbonell. Mas Lluí. Baga del
Turó del Temple.
607. SILENE NICAENEIS— Muntanya Pelada.
608. SILENE NOCTURNA — Mas Lluí. Collada sota Plaça Mireia. Coll del Turó
de Can Coscoll. Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Coll del Portell.
609. SILYBUM MARIANUM — Abundant als marges dels fondals vora les
rieres. Collet de l’Espinagosa.
610. SISYMBRIUM OFFICINALE—No rar a les clarianes de les bagues.
611. SMILAX ASPERA — Baga del Turó del Temple.
612. SOLANUM CHENOPODIOIDES — Guarets vora les masies de la part
baixa. Sobre Can Marlès.
613. SOLANUM MINIATUM— Sota Can Fatjó. Camps de Can Vilà.
614. SOLANUM NIGRUM — Fondal de Can Baró (cap amunt). Sota Can
Fatjó. Camps de Can Vilà.
615. SONCHUS ASPER — Mas Lluí. Sota Sant Pere Màrtir.
616. SONCHUS GLAUCESCENS — Les Torres (carena). Sota la
Immaculada (drecera a llevant).
617. SONCHUS OLERACEUS— Coll de Can Solanas.
618. SONCHUS TENERRIMUS— Coll de Can Solanas. Sota Sol i Vida.
619. SORBUS DOMESTICA— Vora la font del Rector. Torrent de la Font de
Can Marlès. Torrent de Can Cortès.
620. SORBUS TORMINALIS— Arbret a la conjunció de camins (a plaça
Mireia i al tennis) a la part alta de la vall de Can Baró.
621. SORGHUM HALEPENSE— Esplanada sota la Bonaigua. Can Biosca.
622. SPARTIUM JUNCEUM— Coll del Portell.
623. SPERGULARIA RUBRA— Pista solell Turó d’En Cors. Carena de les
Fatjones (zona superior). Coll del Portell. Carrer Picalquers.
624. SPOROBOLUS INDICUS— Marge carretereta front al Pecan.
625. STACHYS OCYMASTRUM —La Immaculada. La Riba.
626. STELLARIA MEDIA—Comuna.
627. STIPA CAPENSIS — Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
628. STIPA TRICHOTOMA *— coll de l’Espinagosa.
629. SYMPHYTUM TUBEROSUM — Omeda sota Can Baró (PN).
630. TAMARINDUS INDICA* — Plantat fa anys al talús sota el mirador de
l’Espinagosa.
631. TAMARIX PARVIFLORA* — Vora l‘estany d’Europa.
632. TAMARIX ANGLICA*— Feixes sota Can Mèlich vora el Torrent.
633. TARAXACUM MEGALORHIZON — Torrent de Can Candeler. La
Immaculada. Les Fatjones (zona inferior de ponent). Pujada des de les Torres
al Turó de Can Oliveras.
634. TARAXACUM OBOVATUM — Esplanada sota Can Carbonell.
635. TARAXACUM SEROTINUM SSP. PYROPAPPUM — Coll de Can
Solanas, vora el dipòsit. Marge carrer Picalquers davant el nº 30. Darrere
vivers Isart (marge de la pista a la font de l’Ovella).
636. TARAXACUM STENOSPERMUM (=LAEVIGATUM = TARRACONENSE) —
Sota Can Cuiàs. Carena de les Fatjones (zona mitjana). Les Torres. Baixada
del Mas.
637. TEUCRIUM CHAMAEDRYS — Vall de Can Baró (capçalera). Les Torres
(carena). Carena de Les Fatjones (zona alta). Carena entre Portell i Baró.
638. THLASPI PERFOLIATUM — Camí dels Ametllers, vora can Fatjó.
639. THYMUS VULGARIS— Sant Pere Màrtir (TM).
640. TIPUANA TIPU * — Plançons al marge de l’esplanada més avall de la
Bonaigua.
641. TORDYLIUM APULUM — Darrere planter Isart.
642. TORILIS ARVENSIS — Esplanada sota Can Carbonell. Les Fatjones
(fondal sobre la Robínia caiguda). Baga del Turó del Temple. Baga de Can
Fatjó.
643. TORILIS NODOSA— Les Torres.
644. TORILIS HETEROPHYLLA— Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Sota el
Collet de l’Espinagosa. Prop la Surera a ponent de l’Espinagosa (circuit)
(41.407562 -2.097563). Les Torres.
645. TRIBULUS TERESTRIS— Al peu de la tanca de la piscina de la
Bonaigua. Can Cortès. Al final de l’asfalt més amunt de la Plaça Mireia.
Carrer Picalquers. Can Gelabert (des de fa uns 5 anys s’ha escampat per la
vall, potser amb les llavors dels sembrats).
646. TRIFOLIUM ANGUSTIFOLIUM— Carena de Sant Pere Màrtir. Baga de
Can Fatjó. Guarets més avall de la Riba. A llevant de la Font dels Pastors.
647. TRIFOLIUM CAMPESTRE— Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Coll del
Turó de Can Coscoll. Cim de Sant Pere Màrtir. Carena de Sant Pere Màrtir. A
ponent de l’Espinagosa (41.405648 -2.093413). La Immaculada.
648. TRIFOLIUM CHERLERI— Sant Pere Màrtir (TM).
649. TRIFOLIUM GLOMERATUM — Carena de Les Torres.
650. TRIFOLIUM REPENS — Mas Lluí.
651. TRIFOLIUM SCABRUM — Careneta sobre Les Fatjones. Coll de Can
Solanas. Coll del Portell.
652. TRIFOLIUM STELLATUM — Marge carretera BV1468 entre l’Espinagosa
i valleta de can Cuiàs. Pàrking Miranda. Coll del Portell. Carena de Sant Pere
Màrtir. La Immaculada.
653. TRIFLIUM STRICTUM — Coll del Portell.
654. TRIFOLIUM SUBTERRANEUM — Marge carreterera sota Can
Marlès.
655. TRIGONELLA MONSPELIACA— Coll de Can Solanas.
656. TRISETUM FLAVESCENS— Darrer turonet pujant del de Can Baró al
Coll del Portell. Baga de Can Fatjó.
657. TRISETARIA PANICEA — Mas Lluí.
658. TRITICUM AESTIVUM — Mas Lluí.
659. TYPHA LATIFOLIA — Estany d’Europa.
660. ULEX PARVIFLORUS— Coll de Can Solanas. Coll del Portell.
661. ULMUS CAMPESTRIS — Sota coll de l’Espinagosa. Les Fatjones. Can
Baró. Can Carbonell. Can Vilà.
662. ULMUS X HOLLANDICA* — Font de la Mandra.
663. UMBILICUS RUPESTRIS —Colònies a les petites parets rocoses molt
ombrívoles.
664. URGINEA MARITIMA — Collet superior al Turó de Can Baró. Can
Moragas (abundant).
665. UROSPERMUM DALECHAMPII— Abundant als marges herbosos vora
els fondals. Florint a primers d’abril i maig. Pàrking Miranda. Coll del Portell.
Les Torres.
666. UROSPERMU PICRIOIDES— Coll de Can Solanas. Carena de Les Torres.
667. URTICA MEMBRANACEA — Fondal vora La Riba (vivers Isart).
668. URTICA URENS— Conreus de les zones baixes. Marge carrer
Tramuntana, al Nord del Parc del Mil·lenari.
669. VERBASCUM BOERHAVII— Muntanya Pelada. Coll del Portell. Carena
de Les Torres. Font de Can Marlès.
670. VERBASCUM BOERHAVII x PULVERULENTUM — Muntanya Pelada.
Les Torres.
671. VERBASCUM HYBRIDUM Brot. (=PULVERULENTUM X
SINUATUM) — Esplanada darrere la Bonaigua. Esplanada a llevant de Can
Biosca ( 150 m snm). Muntanya Pelada (Coll del Portell).
672. VERBASCUM PULVERULENTUM — Explanada darrer el pavelló de la
Bonaigua.
673. VERBASCUM X RUSCINONENSE (=BOERHAVII X SINUATUM) —
Muntanya Pelada, sota el Coll del Portell.
674. VERBASCUM SINUATUM— Carena de Sant Pere Màrtir.
675. VERBENA OFFICINALIS—Torrent més amunt de la Riba. Sota la Riba
(torrent). Baixada del Mas. Més avall de la Bonaigua. Esplanada al NW del
Molí. Can Carbonell. Riera sota Can Gelabert.
676. VERONICA CYMBALARIA — Fondal de Can Baró amunt.
677. VERONICA HEDERIFOLIA — Torrent de Can Candeler.
678. VERONICA PERSICA— Sota la Bonaigua (gran esplanada). Fondal
sobre Can Baró.
679. VERONICA POLLITA — Fondal de Can Baró. Carena de les Fatjones
(collet).
680. VIBURNUM TINUS— Torrent de Can Cortès. Alzinars de les zones altes.
681. VICIA DISPERMA — Baga del Turó del Temple (41.390167 -2.088175).
682. VICIA HIRSUTA— Sant Pere Màrtir (TM). Coll de l’Espinagosa. Carena
de les Torres.
683. VICIA HYBRIDA — Marge guaret inferior torrent de les Fatjones. Marge
carretereta entre Can Cuiàs i Can Marlès. Coll del Portell. Sant Pere Màrtir
(TM).
684. VICIA LATHYROIDES— Sant Pere Màrtir (TM). Molí.
685. VICIA LUTEA— Sant Pere Màrtir (TM).
686. VICIA MONANTHA— Turó de Marlès.
687. VICIA ONOBRYCHIOIDES— Sota Sant Pere Màrtir, marge carretera de
les aigües.
688. VICIA PEREGRINA— Sant Pere Màrtir (TM). Carena a Sant Pere Màrtir.
689. VICIA PSEUDOCRACCA — Solell de Marlès. Mas Lluí.
690. VICIA SATIVA — Mas Lluí. Sota Can Marlès. Sant Pere Màrtir (TM).
691. VICIA SATIVA SSP. NIGRA — Baga del Turó del Temple.
692. VICIA TETRASPERMA — Caminet flanquejant sota Can Cuiàs. Carena
de Les Torres.
693. VINCA DIFFORMIS — Can Oliveras. Torrent de les Fatjones (zona
inferior). Torrent sota la Riba.
694. VINCA MAJOR— Can Oliveras. Camí de Can Biosca (carrer).
695. VIOLA ALBA — Fondal Can Baró. Baga del Turó del Temple. Fondal
més amunt de Can Baró.
696. VIOLA SILVESTRIS — Baga fondal Torrent de Can Biosca.
697. VITIS VINIFERA*—Cim de Sant Pere Màrtir. Torrent de Can Candeler.
698. VULPIA BROMOIDES — Coll de Can Solanas. Abundant a la carena de
Sant Pere Màrtir. Coll del Portell. Carena de Les Torres. Sobre la vinya de la
Sissí (UTM: 423792.22 -4584350.40).
699. VULPIA GENICULATA — Turonet al coll de l’Espinagosa.
700. VULPIA MYURUS — Carena de Les Fatjones (zona alta). Sobre La Riba
(caminet dels llentiscles).
701. WASHINGTONIA FILIFERA*— Riera, sota Mycsa.
702. XANTHIUM SPINOSUM — Fondal més avall de La Riba. Quadres de Can
Vilà.
703. XANTHIUM STRUMARIUM — Guaret al voltant de la barraca sota Can
Vilà.
704. YUCCA ALOEIFOLIA* — Talud primer giravolt fort (cota 265,8) de
baixada, sobre Can Marlès.

BOTÀNICA CRIPTOGÀMICA

http://www.raco.cat/index.php/ActaBotanica/article/view/195683/262448

De (la zona de) Sant Pere Màrtir (si no es posa el contrari) s’han citat
almenys:

LÍQUENS
1. Flavoparmelia caperata (Llenas 1902)
2. Punctelia subrudecta (Llenas 1902)
3. Ramalina lacera (Llenas 1902)
4. Xanthoparmelia conspersa (Lenas 1902)
5. Xanthoria aureola (ARA 2017)

HEPÀTIQUES
1. Frullania dilatata (Casares 1956)
2. Frullania tamarisci (Casares 1956)
3. Lejeunea cavifolia (Casares 1956)
4. Mannia androgyna (Casas 1953)
5. Porella platyphylla (Casares 1956)
6. Targionia hypohpylla (Casares 1856)

MOLSES
1. Barbula unguiculata (Casares 1856)
2. Bryum capillare (Casares 1856)
3. Grimmia pulvinata (Casares 1956)
4. Hypnum cupressiforme (ARA 2018) (carena de Les Torres)
5. Mnium marginatum (ARA 2017) (Torrent de Can Fatjó).
6. Pterogonium gracile (Casares 1956)

BOLETS A LA VALL DE SANT JUST DESVERN

1. ASTRAEUS HYGROMETRICUS — Collet de Les Torres.
2. COPRINUS SILVATICUS— Marge de l’alzinar darrere Isart.
3. FOMITOPSIS PINICOLA — Torrent de Can Fatjó, sobre Pinus halepensis.
4. GEASTRUM RUFESCENS — Fondal sobre Can Baró.
5. LAETIPORUS SULPHUREUS— Sobre Ceratonia siliqua (garrofer), més amunt
de la masia de Can Oliveras (UTM: 422905.53 -4583443.59).
6. LANGERMANNIA GIGANTEA — Collada sota Plaça Mireia (41.392283
-2.091803)
7. LYCOPERDON PERLATUM — Turó de Can Oliveras.
8. PHELLINUS TORULOSUS — Voltants de Can Oliveras.
9. RAMARIA MYCELIOSA — Les Fatjones.
10. STEREUM HIRSUTUM—Baga de la carena de Sant Pere Màrtir.
11. TUBER AESTIVUM — Can Marlès (TR). Can Fetjó (JMV).
12. TUBER BORCHI — Can Fetjó 350 m snm. (JMV)
13. TUBER MACULATUM — Can Marlès (TR)
14. TUBER MALENÇONII — Can Fetjó (JMV).
15. WAKEFIELDIA MACROSPORA — Can Fetjó (JMV)

BIBLIOGRAFIA GENERAL

• FLORA MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS. Oriol de Bolòs et alia. Ed. Pòrtic.

• FLORA IBERICA. Santiago Castroviejo et alia. CSIC.

• Floracatalana.net

• Anthos.es

• Herbarivirtual.uib.es

• Floragon.ipe.csic.es

• Tela-botanica.org

• Infojardin.com

JOSEP MARIA PANAREDA I CLOPÉS & JOSEP NUET I BADIA (PN):
https://books.google.es/books?
hl=es&lr=&id=IsgqQ9FXkzcC&oi=fnd&pg=PA1&dq=toponímia+vall+sant+just+desvern&ots=Ols x7b44
dj&sig=_5hUjOJM7iBZLUyG7MIZGIGj6E0#v=onepage&q=topon%C3%ADmia%20vall%20sant%20just
%20desvern&f=false
Sant Just Desvern: Un paisatge i una història. Daniel Cardona. 1987. IV: La
Vegetació.. (P&N) Abadia de Montserrat & Ajuntament de Sant Just Desvern.
Altres autors del recull : DANIEL CARDONA, ORIOL FÀBREGUES-BOIXAR, XAVIER MORAN, JORDI PEREZ,
MERCÈ RENOM.

************
PANAREDA JM & NUET J & ROSELL A: Notes sobre la flora de la terra baixa
catalana. Col. Bot. Vol. XII, nº 13. Barcelona 1981.
*******************

ANTONIO DE BOLÒS Y VAYREDA (ABV): VEGETACIÓN DE LAS COMARCAS
BARCELONESAS. Barcelona 1950. CSIC.
http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2188

Pág. 75. Colonies d’ Inula viscosa i Oryzopsis miliacea. Inventari nº 6: Camí de
Vallvidrera en la part superior de la vall de Sant Just Desvern. A 350 m snm Orientat cap a
l’Oest. Pla.
• Avena barbata • Bromus madritensis
• Carlina • Hordeum • Lobularia
corymbosa murinum maritima
• Cistus albidus • Inula viscosa • Oryzopsis
• Cistus salviifolius • Koeleria miliacea
• Cynoglossum phleoides • Sherardia
creticum • Lagurus ovatus arvensis
• Erigeron • Leontodon • Silene gallica
bonariensis saxatilis ssp. • Silene nocturna
• Euphorbia rothii • Trifolium
biumbellata • Lepidium angustifolium
• Filago germanica graminifolium • Trifolium
• Gastridium • Lithospermum stellatum
lendigerum apulum • Ulex parviflorus

• Andrachne telephioides: 350 m snm, plataforma de visualitat a la carretera
de Vallvidrera a Santa Creu, mirant al Sud, abans dels burots.

De Sant Just Desvern, en general, ABV cita:
• Carlina lanata (=Carthamus lanatus)
• Ceratonia siliqua
• Rosa rubiginosa (citada per Costa abans com a Rosa eglanteria L. s.s.)

H. TEODORO MALAGARRIGA F.S.C.(=TM): Flora analítica de
Barcelona (I: Fanerógamas). La Salle Bonanova. Barcelona. España. 1965.
Cita de la zona de Sant Pere Màrtir:

 Ajuga iva  Lithsopermum apulum
 Argyrolobium zannoni  Lotus ornithopodioides
 Asteriscus aquaticus  Medicago rigidula
 Bupleurum semicomositum  Mircomeria graeca
 Centaurea melitensis  Psilurus aristatus
 Centaurea paniculata  Thymus vulgaris
 Cirsium equinatum (Sennen Plantes  Trifolium cherleri
d’Espagne nº 1709)  Vicia hirsuta
 Clypeola jonthlapsi  Vicia hybrida
 Cytisus triflorus  Vicia lathyroides
 Gastridium lendigerum  Vicia lutea
 Hippocrepis unisiliquosa  Vicia peregrina
 Hyparrhenia hirta  Vicia sativa
 Lathyrus sphaercius

********************

Jaume RÍOS CALVET. Títol de la tesis: Corologia de la flora vascular de Collserola
(Barcelona) Tesis doctorals i de llicenciatura. Data de presentació: 25 de novembre de 1996.
Lloc: Facultat de Geografía i Història. Universitat de Barcelona. Tribunal: President: Dr.
Antonio Gómez Ortiz (Universitat de Barcelona), Dr. Guillermo Meaza Rodríguez
(Universidad del País Vasco), Dra. Maria Eugenia Arozena Rodríguez (Universidad de la
Laguna), Dr. Ángel Romo i Díez (Institut Botánic de Barcelona); Secretari: Dr. Josep Pintó i
Fusalba (Universitat de Girona); Director: Dr. Josep M. Panareda i Clopés (Universitat de
Barcelona). Qualifícació: Apte cum laude per unanimitat. Publicada en Microforma (Tesi
Doctoral Microfitxada núm 3103) pel Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona
amb lSBN:84-475-1659-8.
*********************
ALEXIS ROSELL ARMENGOL (ARA)
http://floranova-collserola.galeon.com

 Artemisia annua L. (Asteraceae). This very aromatic Asian plant had been quoted by O. DE BOLÓS (9) from the White Monk
(Frare Blanc) valley (and illustrated by E. SIERRA RÀFOLS). The author had previously seen it at the adjacent Bellesguard valley,
in 1977. Now, in 2002, it has disappeared from there. But it can be found beside the Water Road ( Carretera de les Aigües)
above Pedralbes, and in Sant Just valley, near the bridge down Isart greenhouses. This sturdy (1.5 m high), erect and largely
divaricate Artemisia blossoms in October.
 Cheilanthes hispanica Mett. (Polypodiaceae). Some half-hundred one-square-foot colonies thrive on the Cleared-out
Mountain (Muntanya Pelada), over the Water Road (Carretera de les Aigües), above Pedralbes. It is easy to distinguish it from
similar species by its microscopic glandular reddish hairs (50-200 m long). Their shape of the hairs is variable: short and
curved, spatulate, bottle-like, or (typically) long and sphere-topped. The latter (typical) are the longest and most abundant,
especially on the rachis of the pinnae, where they appear in divergent bundles. Furthermore, petioles are 2-3 times longer than
laminas. They are glabrous at the free portion —except on the base which is covered by brown-membranous, squamiform,
narrowly-lanceolate bracts (0.25 x 5 mm). Likely, it had previously been determined as Cheilanthes pteridioides (1).
 Dryopteris filix-mas (L.) Schott. ssp. cf. stillupensis (Sabr.) Fraser-Jenk. (Polypodiaceae). Strange to say, this fern was not
quoted in the Flora of the Catalan countries (3: 1990) but it was, indeed, in the previous Hispanic Flora (4: vol I was released in
1986), from the Barcelona province. It thrives on the Cleared-out Mountain (Muntanya Pelada). This sulphur and iron slate
outcrop is a sunny slope of about 1 acre. It was once a silver ore mine. Shafts and galleries were excavated on it. It is a niche
very rich in mosses and ferns (Asplenium onopteris, Asplenium septentrionale, Asplenium trichomanes, Ceterach officinarum,
Cheilanthes hispanica, Polypodium interjectum, Pteridium aquilinum). A family group of D. filix-mas ssp. stillupensis thrived on
the ledge of a tiny cave (1 foot high) near the main shaft. It is well hidden and sheltered by a thicket of Brachypodium retusum.
For the last couple of years, sad to say, it seems to be dead.
 Rumex scutatus L. (Polygonaceae). The main difference between this population and the Linnean 2 type can be seen at the
(mostly) divaricate and larger —even larger than at Fig.-1— branching of the former. Strange to say, in dry, sunny places it
formed an almost spherical thick plant, tough or nearly prickly, of 30 cm high. But it reshaped itself into the typical shape when
the habitat was more humid. Now it is much higher than then, and largely divaricate (40 x 40 x 70 cm or 40 x 60 x 50 cm). Let
us call it a case of phenotypical plasticity. Some leaves have almost the shape of the Linnean typus as in Fig-2.1 (a little less
long and clearly emarginate at the bottom), and some other as in Fig.2-.2. However, they never have more than 2 cm, nor wide,
neither long. In some specimens, most leaves are as in Fig.-2.5. The colony thrives down the northwest slope of Saint Peter
Martyr (Sant Pere Màrtir) hill, above the spring called “Font de la Beca”, on the edge of the level trail. It grows on grey slate or
on light brown clay, at 250 m, with Brachypodium retusum. The author heeded the tough plants on VIII (1997) for first time. The
plant usually blossoms from VII to X, but mostly from VIII to IX. In spite of the number of varieties, subspecies or minor related
species described 3, 4 as Rumex gallaecicus E. Lago, R. glaucus Jacq., R. hastifolius Bieb, R. induratus Boiss & Reuter, R.
insularis Briq. R. majorifolius Pau, R. pyrenaeus Pourr. etc., the author came around to the calmer “nordic” point of view to
accept only one species. He had considered once to propose formally the varieties closianus (Fig.- 2.5) and sagittatus (Fig.-
2.6). Now, he recommends to give up the exceedingly analytical botanical point of view.
 Stipa (Nassella) trichotoma Nees (Poaceae). This nice grass was not quoted in the local Flora (1). The author’s colleague
EUGENI SIERRA I RÀFOLS patiently identified it in 1981. It is an adventive plant coming from Argentina and Uruguay. It behaves
as invasive in South Africa and Australia, but not yet here. It thrives on the hill-pass northward Turó d’En Cors, near the road to
Santa Creu d’Olorde. The Catalan Flora (3) locates it very vaguely. Strange to say, the quotation on the script for the previous
release (5) disappeared once published.
 Tordylium apulum L. (Apiaceae). This species was not quoted in the main Catalan Flora (3), except from Mallorca. Few small
specimens thrived on the margin of the trail behind the garden-center Isart, on the Sant Just valley. It must have arrived there
thanks to birds or together with Rosmarinus palaui, arrived /bought from Menorca.

http://quercus-collserola.galeon.com

https://es.scribd.com/doc/281389315/Plantes-de-La-Carretera-de-Les-Aigues-Barcelona

****************

 ANDREU FERRET PAGÈS (†): estudiós d’Esplugues sobre les orquídies de la vall de Sant Just. Biblioteca Pare
Miquel d’Esplugues. (cf. Marta Robert) c/ Àngel Guimerà 106. Tlfn. 93-3719119. //Centre Cultural Robert Brillas: carrer d’Àngel
Guimerà 38. Tlfn.93-4734412. Rosa Abós (609347990) Dimarts a les 18 h. Roser Camps. Casa familiar: carrer Somatents nº 11
(Esplugues) Tlfn. 93-4734814.Sergi Recasens (de l’Avenç) va llençar tot el material. En queda només l’article de 5 pàgines publicat a
“Miscel·lània III-Grup d’Estudis d’Esplugues. Els records de la gent gran-2. Trobades de la gent gran 2001-2004: “Un
enamorat de la botànica” (Andreu Ferret I Pagès: Les plantes de Sant Pere Màrtir”-.

**************

 GRUP D’ESPELEOLOGIA / CENTRE D’ESTUDIS SANTJUSTENCS. 1995.Les Mines
d’Aigua a Sant Just Desvern. (introducció clima i geologia de la vall).
 ANTONI TENAS I ALIBÉS. 1947. Notes històriques del poble i parròquia de Sant
Just Desvern.
 Baró – 1665 (Lo Maset)
 Biosca – 1659
 Campreciós – 1330
 Candeler – 1435
 Carbonell – 1304
 Cardona - 1520
 Cortès – 1336
 Coscoll – 1310 (Can Gelabert de la Muntanya)
 Fatjó – (Rella - 1310) (Ramoneda- 1511) (Parellada – 1650) (Fatjó – 1690)
 Gelabert de la Riera -1379
 Marlès – 1660
 Mèlich – 1704 (Riera- 1659) (Gelabert – 1836)
 Modolell – 1659
 Oliveras – 1529
 Padrosa (Puig de les Basses – 1177) (Padrosa- 1651)
 Roldan – 1308
 Solanas – 1517

************************

http://micocat.net/UNCINULA09/rcmPdf/RCM21_1998/171-
183.Aportacion_conocimiento_hongos_SierraCollserola_III.pdf
(TR).

http://publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000185%5C00000022.pdf
MANUEL TABARÉS & AUGUST ROCABRUNA (TR). Butelltí de la Societat Catalana de
Micologia 14-15 Brcelona 1991.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000169/00000085.pdf
JM VIDAL. (JMV) Algunos hongos hipogeos interesantes para la micoflora catalana.
Butlletí de la Societat Catalana de Micologia 16-17. Barcelona 1994.

http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Memoria_cartografia_habitats_Collserola201
2.pdf

CLAUS PER A ALGUNS GÈNERES A COLLSEROLA

CONYZA

• Fulles inferiors pinnatífides involucre de 3 mm (blackei) / involucre de 7 mm (chilensis)
• Fulles inferiors enteres o dentades
1. Fulles glabres estretes lígules exteriors mínimes, plantes petites (canadensis)
2. Fulles piloses
• Fulles mitjanes sublinears pinnatífides, plantes mitjanes (bonaeriensis)
• Fulles mitjanes dentades amples, plantes grans (sumatrensis)
C A L A M I N T H A S Y L V A T I C A (=NEPETA)

• Calze de 4 mm amb dents superiors iguals a les inferiors, fulles petites blanquinoses, d’1
cm .........................................................................................................................................(ssp. glabdulosa)
• Calze de 8 mm amb dents superiors molt més llargues que les inferiors
1. Fulles subreptíciament dentades (amb dentetes agudes), cimes compostes, fulles mitjanes, de 2 cm (ssp.
ascendens)
2. Fulles crenades (amb dents molt obtuses), quasi enteres, cimes laxes, fulles grans, de 4 cm (ssp. sylvatica)

AMARANTHUS

• Bràctees molt més grans que les peces del calze
1. Flors totes axilars (albus)
2. Flors totes terminals
• Peces del calze amples clares (retroflexus)
• Peces del calze estretes fosques (hybridus)***
• Bràctees tan curtes com les peces del calze
• Flors totes axilars
1. Tija prostrada, 4-5 tèpals, fulles amb marge blanc (blittoides)
2. Tija erecta rogenca, 3 tèpals, (graezizans)
• Flors totes terminals
1. Fulles estretes (muricatus)
2. Fulles amples
• Glomèruls axil·lars, fulles escotades (blitum)
• Glomèruls terminals
1. Planta prostrada pubescent (deflexus)
2. Planta erecta glabra (viridis)

Amaranthus hybridus
• Fruits indehiscents, fulles petites, inflorescència densa i llarga (ssp. bouchonii)
• Fruits dehiscents
1. Bràctees de 5 mm, inflorescència laxa (hypochondriacus)
2. Bràctees de 3 mm, inflorescència densa (cruentus)

SETARIA
• Setes amb cilis retrorsos (dirigits cap a la base) (verticillata)
• Setes amb cilis antrorsos (dirigits cap a l’àpex)

1. Glumel·la inf. rugosa ben visible (panícula de 15 mm d’ample pumila / de 7 mm geniculata)
2. Glumel·la inferior puntejada poc visible (tapada per la gluma sup.)
• Eix denticulat (verticilliformis)
• Eix amb pèls flexuosos
1. Inflorescència laxa de 14 x 2 mm lobulada, arquejada, amb eix pilós i fulles de 6-20 mm (italica)
2. Inflorescència de 6 x 1 mm no lobulada, fulles de 2-12 mm, espigues que es desfan (viridis)

R U B U S A COLLSEROLA
(Sennen)

R. tomentosus Borkh. (=R. canescens DC): freqüent
var. tomentosifrons Sudre: Tibidabo, des de Santa Creu a Sant Medir i Can Ferrer.
var. lloydianus (Genev.): Can Ferrer
var. subparilis Sudre: entre Can Ferrer i la Trinitat.

R. thyrsoideus Wimm: Vallès, al pla

R. ulmifolius Schott.: molt comú. Al Tibidabo, Sudre trobà:
var. anisodon Sudre
var. cuneatus Boul. & Bouv.
var. dilatatifolius Sudre,
var. heteromorphus Rip.
var. insignitus Timb, & Müll.

R. caesius L. : Tibidabo (umbría): var. mitissimus (Rip.) Sudre

R. arduennensis Libert.: Vallvidrera, l’Arrabassada, Can Ferrer, Can Rius, Plaça del Transwaal, Coto d’Aduana
var. collicolius Sudre: cap a Can Rius (turions poc pilosos)
var. subvillosus Sudre: L’Arrabassada, Sant Medir, Can Ferrer (turions molt pilosos)

R. multifidus Senn. (p.p. R. menkei Wh.): Tibidabo

R. bofilli Senn.: Tibidabo

R. tomentosus x ulmifolius (=R. x tomentellifolius Sudr.= R. x collinus DC.): Can Rius, Can Ferrer

R. tomentosifrons x ulmifolius (=R. x senneni Sudr.): Can Ferrer, entre Cistus

R. caesius x ulmifolius (=R. x assurgens Boul. & Bouv.): Vallvidrera, no lluny de l’estació.

R. caesius x tomentosus (=R.x divergens Müll.)

R. caesius x ulmifolius x tomentosus (=R. x trigenes Sudr. & Senn.): cap a Horta.

R. ulmifolius x arduennensis subvillosus (=R. x pseudosubvillosus Sudr.): pantà i Riera de Vallvidrera

ARA trobí, a més:
R. caesius: plaça del Transwaal.
R. ulmifolius ssp anisodon var. anisodon: Sant Pere Màrtir, camí de l’ermita (runes) al Pi de la carretera.
R. ulmifolius ssp. heteromorphus var. heteromorphus: comú a la CDLA pels voltants de la FMS (finca del marquès de
Sentmenat).
R. tomentosus ssp. lloydianus var. subparilis (flors roses) : Turó d’en Segarra.
R. tomentosus ssp. tomentosifrons: Can Ferrer.
R. tomentosus x arduenensis: solana sobre F. de les Aubarces (Esplugues).

CLAU (ADAPTADA) DE LA FLORA PAÏSOS CATALANS

— Tiges poc gruixudes, cilíndriques, ajagudes. Estípules lanceolades. Agullons desiguals, poc corbats, alternant amb
pèls glandulars. Fulles ternades. Folíols una mica pilosos a l’envés però no a la cara de dalt,
ovats…………………...............................................R. caesius

—Tiges robustes, ascendents, arcuades. Móres amb més de 20 drupes (no pruïnoses)

*—agullons homomorfes (sense glàndules ni aculèols). Fulles grises o glauques a la cara de sota; sèpals
molt tomentosos (i reflexos)
—Turions pruïnosos, angulosos…R. ulmifolius
—Turions no pruïnosos
—Folíols basals subsèsils. Turió robust, glabrescent. Fulles grises per l’envés.
Inflorescència estreta................…………………….R. thyrsoideus
—Folíols basals subsèsils. Turió prim, pelut. Fulles tomentoses arrugadetes per la cara
de sota. Inflorescència oblonga, poc espinosa….....…...…..R. arduennensis
—Folíols basals peciolulats, turió pilós, angulós (cares planes), agullons robustos, fulles
verdes a dalt molt blanques i molt tomentoses a baix. Acúlis de la inflorescència
corbats………………………...............................…R. bifrons ssp. cuspidifer

Fulles grises i tomentoses a baix (les joves també a dalt).........................…R. canescens
Fulles totes tomentoses a dalt i a baix ..ssp. canescens (=tomentosus) -
Fulles verdoses a dalt, turió glabrescent ssp. lloydianus var. lloydinaus -
Fulles verdoses a dalt, turió molt pilós … ssp. lloydianus var. subparilis -

CLAU (SUDRE) per a Rubus ulmifolius

*Eix de la inflorescència llanós, amb pèls llargs patents
Fulles pubescents (almenys sobre els nervis) a la cara de sota. Pètals rosats.
ssp. heteromorphus
-folíol central en torreta var. heteromorphus … a Collserola

-folíol central progressivament acuminat var. lamaitrei … a la Val d’Aran 1400 m

*Eix de la inflorescència tomentós, amb pèls curts
Folíol central de les fulles centrals del turió suborbicular o quasi, i pètals rosats
Folíol central truncat cuspidat i una mica cordat a la base
ssp. subtruncatus … Val d’Aran 1200 m

Folíol central cuspidat, de base arrodonida
ssp. dilatatifolius … Val d’Aran 900-1500 m; Collserola

Folíol central el·líptic o ovato-oblong
Folíol central oblong, agut o acuminat ssp. insignitus
Pètals rosats, folíol central acuminat var. insignitus … Val d’Aran 900 m, Collserola

Pètals blancs, folíol central agut, cuspidat var. rusticus … Val d’Aran 1000 m

Folíol central ovat o obovat, i flors rosades
Folíol central obovat, en torreta i arrodonit a la base.......ssp. vulgatus … Val d’Aran (molt
comú), Collserola

Folíol central irregularment dentat, progressivament acuminat, ovat o obovat
...ssp. anisodon
Pètals rosats var. anisodon …. Val d’Aran 1400, Collserola

Pètals blancs var. albidiflorus … Val d’Aran 1000 m

OPHRYS CF.. SPHEGODES
• INCUBACEA (C & W Medit.) sèpals i pètals verds, label mitjà amb gibositats elevades
(4 mm) agudes ..………………………………………..
• var. DIANENSIS sèpals i pètals rosats

• PASSIONIS label mitjà molt convexe amb gibositats poc marcades, perianti verdós

• ARACHNITIFORMIS (S. Fr. & Cat.) label indivís, mitjà, 9-13 x 15 mm amb gibositats
basals mitjanes, periant rosat o verdós

• ARANEOLA (LITIGIOSA) (N. Europa) label petit 5-9 x 6-10) sense gibositats basals,
voraviu groc ample


• CASTELLANA (Espanya) label mitjà 7-13 x 9-13 amb gibositats suaus, pètals laterals
ciliats auriculats

• QUADRILOBA (Ebre) label petit 8-13 x 6-11, subindivís, amb màcula complexa,
pètals laterals no ciliats

CLEMATIS A COLLSEROLA

Les Vidalbes (Clematis vitalba) i les Vidielles (Clematis flammula)
floreixen pel juliol tot entapissant alguns vessants amb clapes
blanques visibles des de ben lluny. Una llegenda recorda que una nit
un rossinyol es va quedar cantant sobre una branca festejada per
una Ridorta (Clematis vitalba / flammula) i, quan es va fer de dia, ja
no va poder aixecar el vol perquè els circells de la liana li havien embolicat les potes. El que és més fàcil
de comprovar és agafar una rama de la liana ben florida i veure que, un cop tallada, l’endemà (a casa) ja
està fructificant. La Vidiella (Clematis flammula) mostra moltes més flors que no pas fulles i la Vidalba
(Clematis vitalba) a l’inrevés. Els Esbarzers (Rubus), l’Enredadera del Miraguano (Araujia sericiefera) i
d’altres lianes també floreixen pel juliol. Potser aquesta fenologia (època de floració) rememora els climes
més càlids d’on en són típiques. C. vitalba pot créixer fins la capçada dels arbres (20 m com a màxim, i
sovint entre 4 i 10 m), en canvi C. flammula no sol enfilar-se gaire (4 m com a màxim, però normalment
només 1 m) i prefereix els llocs més assolellats arran del terra.

El nom del gènere Clématis (que sovint pronunciem erròniament Clemàtis) recorda el de la parra en grec
(clímatis). Vitalba voldria dir “vinya blanca” i flammula “petita flama” (ja sigui pels efectes vesicants, ja sigui
per l’aspecte de les flors en plena floració). En temps clàssics, es coneixia aquesta espècia com a
Flammula Jovis (és a dir, petita flama de Júpiter). Vallvidrera, o, encara millor, com diuen alguns,
Vallvidriera, significaria “Vall amb Clematis”, ja que Vidriera és el nom, almenys a València i Sud de
Catalunya, que rep aquesta liana. Potser més que de vidre, podria derivar aquest nom de “vitis” i de
“riera”, més adient per a Clematis vitalba que no pas per a C. flammula, més amant del sol.

Segons Frère Sennen, Clematis vitalba podria presentar tres varietats a Collserola (Tibidabo)
- var. crenata Jord.: de folíols crenats.
- var. integrata DC: de folíols molt enters
- var. taurica Bess.: de folíols incisos-lobulats.

Les fulles dividides en 5 folíols molt separats no és una característica molt clara, ja que a la var. fragrans
de C. flammula també són així, cordiformes i de 5 cm d’ample, (tot i que d’un verd més clar, en general, i
amb el pecíol més llarg; i sense pèls llargs i amb el limbe una mica menys acuminat a l’àpex). Apart les
fulles més fosques, C. vitalba té les flors d’un blanc trencat de crema (groc). Amb sèpals peludets a
ambdues cares, obtusos, de poc més de 2 cops més llargs que amples. I els filaments de les anteres són
peculiars. Progressivament eixamplats cap el cim, de secció aplanada, i amb un estrangulament molt clar
just per sota les anteres, que en realitat estan molt integrades al filament,
formant només dues bandes laterals que deixen al bell mig el filament tal
com és més avall. A vegades, el filament és netament més ample a l’àpex
que a la base, i a vegades no hi ha gaire diferència, i aleshores hi ha un
reforç central longitudinal del filament que fa que deixi de ser plana la seva
secció transversal. L’àpex és agut. La tigeta que suporta la flor és ampleta
i netament peluda i blanquinosa, amb canalons molt poc marcats. La var.
crenata pot considerar-se com una hibridació entre les var. taurica i
integrata. Les arestes dels fruits són molt llargues (3-4 cm), força
ondulades (trencant la ordenació paral·lela) amb plomall blanc amb filets
d’uns 5 mm de llarg i ondulades. Els fruits són força botits, d’uns 5 cm,
el·líptics-aguts.

— Imatge dels estams centrals i perifèric —

La segona espècie, Clematis flammula, segons Frère Sennen, presenta sis
varietats:
- var. acutisepala Kze.: sèpals acuminats.
- var. canaliculata Lag.: folíols estrets i canaliculats per sobre.
- var. cyclocarpa Sennen & Teodoro: abundant a l’Arrabassada.
- var. fragrans Ten.: folíols amples
- var. maritima L.: folíols estrets. Citada del Vallès.
- var. stenophylla Kze.: Folíols superiors estretament linears.

L’ híbrid entre ambdues especies (vitalba x flammula) s’anomenaria
Clematis x secondaireana Sennen.
La primera cosa que sobte al mirar les flors blanquíssimes de Clematis flammula és que els estams,
contràriament al que diuen les claus, no tenen pas en general totes les anteres tan llargues com la resta
de filament, sinó que només són així als estams centrals. Els perifèrics tenen les anteres en general de 3
a 7 vegades més curtes. Una solució seria pensar que tot és C. x secondaireana, però no s’hi veuen altres
característiques de C. vitalba. Clematis flammula presenta 3 varietats més comunes, i un nombre indefinit
d’hibridacions entre elles.

—La var. flammula té les anteres dels estams perifèrics 7 vegades més curtes que la resta del filament.
L’antera és molt poc més ampla que el filament, i és aguda a l’àpex. Els folíols són estrets (oblongs) i
abundants (gairebé sempre 7 per fulla). Els sèpals són emarginats, o gairebé, i unes 3.5 vegades més
llargs que amples.

—La var. acutisepala té en canvi les anteres molt amples i romes a l’àpex, i només 3
cops més curtes que la resta del filament. Per altra banda, aquesta var. destaca ja de
lluny per les flors molt blanques amb sèpals molt grans de 3.5 a 4 vegades més llargs
que amples. Evidentment, fent honor al nom, té l’àpex dels sèpals ben agut, i sovint
recaragolat avall, normalment uns 130º. Les fulles són cordiformes, mitjanes o més
petites que en la var. següent. Ambdues varietats són molt comunes.

—La var. fragrans té les anteres perifèriques 3.5-4 vegades més curtes que la resta del filament, estretes
i agudes, però una mica arrodonides a l’àpex. Les centrals arriben a ser més
llargues que la base del filament que les suporta. Aquesta varietat destaca pels
folíols poc abundants (5) molt grans, cordiformes, amb sinus basal pregon,
similars als de C. vitalba, però d’un verd més clar i més llisa la superfície o més
consistent. El nom li ve de l’olor intensa (a la
vora les flors) una mica com d’ametlles
amargues. Els sèpals poden ser de 2 a 3
vegades més llargs que amples. Destaca una
forma de flors petites, de la mida de les de C.
vitalba (7 mm), de moment innominada. (f.
parviflora?), amb anteres més llargues que el filament que les sosté. Els
sèpals, amb tres nervis, no són acuminats (llevat a algunes flors a les
hibridacions amb la var. acutisepala)

En síntesis, Clematis flammula presenta les tiges, sota les flors,
canaliculades i només molt lleugerament peludetes, i primes, o almenys
més primes que a l’altra espècie. El sèpals només són peluts a la banda
de sota, però els pèls es deixen veure millor a la punta (que pot ser
aguda, emarginada o mucronada). La flor és molt blanca. A vegades es
veuen uns pèls molt menuts tot al voltant de les anteres (pol·len
explosionat). L’aresta del fruit és força curta (2.5 cm), conservant força
una certa regularitat o paral·lelisme divergent, i fent un plomall blanc
amb filets laterals de 3 mm com a màxim. Els fruits són força aplanats,
d’uns 3 mm, amplament ovals i una mica aguts als extrems.

L’híbrid entre les tres varietats de Clematis flammula (acutisepala, flammula, fragrans) es caracteritza
perquè té anteres perifèriques de les tres classes (dibuixades a dalt), en una mateixa flor.

Les varietats de fulla estreta (maritima, canaliculata, stenophylla), a la solana de Collserola hi són molt
escasses. Queda per redescorbir la var. cyclocarpa típica de l’Arrabassada.

Un intent d’aproximació de C. flammula envers C. vitalba seria la forma parviflora de la varietat fragrans
(de C. flammula). Però aquí només la mida i forma dels sèpals és el que coincideix (a més de la forma
d’alguns filaments estaminals). Potser també hom podria dir que les fulles de C. flammula var. fragrans
són un altre intent d’aproximació cap a C. vitalba. Ambdues plantes, sense flors, costaria de distingir-les,
almenys amb les claus d’alguns llibres que donen com a 3 cm l’amplada màxima dels folíols per a C.
flammula. Potser només hom podria fer la distinció pels pèls llargs esparsos de la tigeta de C. vitalba. És
ben curiós que l’anomalia de tenir 5 sèpals enlloc de 4 es doni tant a Clematis vitalba com a Clematis
flammula.
Tant Clematis cirrhosa (típica de les illes Balears) com Clematis recta (típica del prepirineu gironí) han de
ser absents de Collserola. A més, hi ha altres espècies més decoratives als jardins. Alguns hi cultiven
Clematis flammula var. acutisepala.