Está en la página 1de 4

Benvolguts compatriotes,

Han passat més de dos mesos de les eleccions en què vam tornar a demostrar amb
més fermesa que mai quina és la nostra voluntat, que ens mantenim en la defensa de
la legitimitat i la legalitat catalanes injustament i il·legalment atacades per l’Estat
espanyol, que continua negant-se a acceptar la voluntat dels catalans. Malgrat la
severa derrota del partit que governa l’Estat i de les seves polítiques, i la derrota dels
seus aliats, el PP, que al Parlament només compta amb 4 diputats, continua decidint
en nom de tots nosaltres.

Han passat també gairebé quatre mesos d’ençà que el govern que presideixo va ser
foragitat arbitràriament, en un cop d’Estat d’aparença constitucional, per intentar
doblegar la voluntat del nostre poble de decidir el seu futur. Quatre mesos
d’empresonaments i d’exili, de temor generalitzat, de persecució arbitrària per idees i
compromisos polítics; quatre mesos d’ofensiva sense límits, forçant l’Estat de dret i
trencant bases de convivència només per obligar Catalunya a una rendició que
tanmateix no obtindran. Han fet mal a persones i famílies, i sobretot han fet mal a tots
els catalans tallant en sec polítiques i inversions en àmbits com el social, el cultural i
l’econòmic només, només, per castigar un poble que ha gosat exercir un dret que és
reconegut a tots els pobles del món per la Carta dels Drets Civils i Polítics de les
Nacions Unides. Volent criminalitzar el sobirnanisme han emprès una embogida
ofensiva contra el conjunt del país.

Avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat solemnement una resolució que recorda la


legitimitat de les seves decisions i que ratifica l’existència de la majoria democràtica
per prendre les decisions que consideri per tal de fer possible el mandat popular.
L’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans constata que “la voluntat
del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”. És a dir, que per l’autoritat de l’Estat
només és legítima si correspon a la voluntat expressada pel poble a través de les
urnes. Vull agrair als diputats i diputades dels grups parlamentaris de la CUP, ERC i
JxC el suport que han expressat a la legitimitat democràtica que representem, i en
particular a la meva funció com a president de Catalunya en les circumstàncies tan
excepcionals en què la vinc exercint. És una resolució que connecta directament amb













el resultat del 21 de desembre i amb el referèndum del 1 d’octubre, i que recorda la
il·legítima aplicació del 155.

L’única sortida a un conflicte polític és la política. Ens toca a nosaltres, una vegada
més, posar política allà on els altres posen violència policial, judicial i econòmica. Ens
toca a nosaltres trobar la manera de continuar defensant i promovent els valors de la
República, de defensar els nostres drets democràtics, de denunciar i perseguir els
abusos comesos per l’Estat espanyol, i fer-ho per ta que arribi a tot el món. Que el
món conegui millor els abusos d’un règim que posa el seu cap d’Estat al front de
l’estratègia d’anar a per els catalans, l’inefable i inoblidable “a por ellos” alentat des
d’una monarquia que ja ha deixat de representar, per decisió pròpia, a tots els
ciutadans, i que només vol representar els qui pensen d’una determinada manera.

Catalunya s’ha guanyat el dret a esdevenir una república independent, democràtica i


de dret, i aquest objectiu és irrenunciable i és sobre el qual cal continuar fent política
des de l’interior i des de l’exterior. És per això que avui, després de la resolució
aprovada pel Parlament de Catalunya, ha arribat el moment de compartir les
decisions que, de manera acordada, ens permetran complir efectivament el mandat
de l’1 d’octubre.

Són decisions que permeten el manteniment i, de fet, el reforçament del camí per una
república d’homes i dones lliures, no súbdits, de ciutadans esperançats i sense por. I
que fan possible la restitució de les nostres institucions als nostres ciutadans des de
la premissa que Madrid faria bé de no oblidar: no ens rendirem, no abandonarem, no
renunciarem mentre els arguments siguin la violència, la imposició, la por, la violació
de drets fonamentals.

Aquests darrers mesos han estat d’ignomínia, en què sigui a través dels poders de
l’Estat visibles o sigui a través de poderosos grups d’interessos, les institucions dels
catalans han estat ocupades de manera il·legítima per qui no en tenia cap
autoritazació democràtica per fer-ho. Les urnes van desautoritzar aquesta ocupació;
la valentia dels votants en desafiar la por i la desmobilització van desacreditar les
maniobres per conduir la decisió dels catalans per camins de la rendició i resignació.
Es van destinar ingents recursos econòmics i mediàtics a criminalitzar una ideologia i
els seus representants, i a promoure els representants del 155.

I els catalans, una vegada més, ho vam derrotar a les urnes. Per això confiem en les
solucions que provenen de les urnes i no de la violència. Som gent de pau, ho hem
demostrat en totes les ocasions, fins quan de manera insensata ens han agredit amb
porres i bales de goma, i ho hem de continuar essent. Les societats es cohesionen no
pas perquè comparteixin una mateixa manera de pensar, perquè el pensament ha de
ser divers, sinó perquè conviuen pacíficament i amb respecte; tot aquella persona o
institució que practiqui l’insult i la violència està amenaçant els fonaments de la pau i
perd tota autoritat per donar cap lliçó a ningú.

L’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són


exemples d’aquest compromís amb la pau i la democràcia. Els conec de fa anys; a
algun d’ells des de fa molts anys. Ni una sola vegada, i menys en exercici de les altes
responsabilitats que han exercit, han fet la més mínima concessió a la violència. Han
estat referents en la pràctica pacífica de la lluita democràtica. Han estat i són
exemples de compromís polític, de decència i d’estima als altres. Com ho són en Toni
Comín, la Clara Ponsatí, la Meritxell Serret i en Lluís Puig. Cada minut que passen
empresonats o a l’exili avergonyeix els qui van decidir la via de la repressió enlloc de
la via política.

Avui he informat el president del Parlament de Catalunya que, provisionalment, retiri la


meva candidatura a ser investit president de la Generalitat i li he demanat que s’iniciï
el més ràpidament possible la ronda de contactes amb els diferents grups
parlamentaris per procedir a l’elecció d’un nou candidat a ser investit com a president
del govern autonòmic. Anuncio que Junts per Catalunya proposarà el diputat Jordi
Sànchez com a candidat. En Jordi és el número 2 de la nostra llista, representa com
ningú els valors de Junts per Catalunya i és un home de pau injustament tancat en
una presó espanyola.

Aquesta decisió es fonamenta en una única raó. Ateses les circumstàncies, aquesta
és la manera perquè es pugui acordar un nou Govern el més ràpid possible, d’acord
amb la voluntat del poble de Catalunya que les nostres institucions continuïn
governades per l’independentisme i no per l’autoritarisme del 155. Cap motivació
indivual és indispensable per al nostre moviment, i sé que el camí que tenim al davant
és llarg i ple de dificultats. Però al final de camí hi ha, sense cap mena de dubte, la
victòria dels catalans i catalanes: és a dir, la victòria de la seva decisió, i que tothom
haurà de respectar.

Ara Madrid no hi tindrà cap excusa per continuar la seva política d’ocupació. No hi
haurà cap excusa perquè Madrid ignori la nostra veu, o que no accepti les nostres
decisions, o que imposi una visió colonialista sobre el nostre futur. Òbviament
aquesta decisió no garanteix completament la restauració de la nostra autonomia,
greument damnificada per l’autoritarisme de l’Estat. Però ens donarà la llibertat de
poder emprendre la propera fase del camí cap a la independència i el desplegament
de la república catalana des d’espais més lliures i democràtics que l’actual Estat
espanyol i l’actual sistema institucional sota llibertat vigilada.

És per això que, en paral·lel a aquesta decisió, ratifico la meva ferma voluntat de
mantenir la legitimitat de la república votada pels ciutadans l'1 d'octubre i ratificada
pel Parlament de Catalunya el 27 del mateix mes, i treballar, mentre pugui gaudir de
llibertat, per fer-la possible. En els propers dies convocaré els membres del Parlament
de Catalunya a una reunió solemne per poder impulsar la nova etapa i establir el
Consell per la República perquè lideri el camí cap a la independència efectiva i













s’adreci a l’interior i a l’exterior del país. Un consell en estreta col·laboració amb el
govern de l’interior i amb els debats, mobilitzacions i participació de la societat
catalana per tal de culminar el procés constituent, element indispensable per fixar els
valors republicans en la base del nou país.

Des d’aquest consell organitzarem la defensa dels nostres drets i la


internacionalització del nou cas dels catalans, convençuts que només a través d’un
procés de mediació i negociació internacional serà possible fer respectar els drets
que ens assisteixen i que l’Estat espanyol ens nega de manera violenta. S’obre un nou
temps en què defensarem activament els nostres drets, que emprendren una ofensiva
política i jurídica internacional perquè l’Estat espanyol no pugui continuar trepitjant els
nostres drets col·lectius i individuals.

En aquest sentit, aquesta tarda un equip d’advocats internacionals ha presentat en


nom meu una demanda contra l’Estat espanyol davant del Comitè dels Drets Humans
de Nacions Unides, per violació de la Declaració Universal dels Drets Humans i la
Carta dels Drets Civils i Polítics. Aquests instruments reconeixen expressament el dret
a l’autodeterminació. I més específicament, garanteixen el dret a l’opinió i a la
participació polítiques. No s’ha declarat formalment cap estat d’emergència a
Espanya que pugués justificar la suspensió d’aquests drets, o que els suspengui
només per a una part de l’Estat i no en d’altres; res no fa justificable la col·lecció
d’abusos que ha comès l’Estat tot aquest temps. I ha arribat l’hora de passar a l’acció
perquè aquests abusos no quedin impunes. Els catalans ens mereixem ser tractats
amb dignitat, i això avui no passa. La dignitat no es negocia, senzillament es respecta.
Potser per fer-la respectar calen sacrificis, però cap poble que ha mantingut la
defensa de la seva dignitat ha perdut mai. Ha tardat més o ha tardat menys, pero si
ha tingut paciència, perseverança i persistència, sempre ha guanyat.

Que tothom tingui clar que no claudicarem davant l'actuació il·legítima dels que han
perdut a les urnes ni davant l'arbitrarietat dels qui estan disposats a pagar el preu
d'abandonar l'Estat de Dret i la justícia per defensar la unitat de la pàtria. Tinc plena
confiança que guanyarem, i que un dia, espero que ben aviat, pugui retornar a
Catalunya com a un home lliure i que les nostres institucions tinguin també la llibertat
de poder investir president el candidat o candidata que la majoria consideri.

Calificar